Mireu, mireu! - Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Transcription

Del 20 al 26 de març del 2009
Any IV. Número 167 Mireu,
mireu!
Els miradors
ens permeten
descobrir el
territori des
d’una altra
perspectiva. Us
en proposem
quatre.
LA SETMANA
CINEMA
TERRASSA. Pícnic Jazz
GIRONA. Pujada a Peu als Àngels
MONTBLANC. Festa de Sant Antoni
LOS ABRAZOS ROTOS. Un nou
melodrama de Pedro
Almodóvar amb Penélope Cruz
2
SUMARI
EL PUNT DE FESTA - Del 20 al 26 de març del 2009
TERRASSA (Vallès Occidental)
El Festival de Jazz de Terrassa celebra la seva
jornada més multitudinària i sucosa: el Pícnic
Jazz, al parc de Vallparadís. PÀGINA 21
REPORTATGE
Miradors
A vista d’ocell
Catalunya és terra de miradors, talaies
naturals que ofereixen paisatges que fan
emmudir. En proposem quatre, situats a
les comarques del Berguedà, la Conca de
Barberà, la Garrotxa i el Segrià.
MATARÓ (Maresme)
Entrevista amb Josep M. de Ramon, coordinador
general de la Coordinadora de Pastorets de
Catalunya, amb motiu del III Congrés Nacional de
Pastorets que se celebra aquest cap de setmana la
capital del Maresme. PÀGINA 14 i 15
FOTO DE PORTADA: EUDALD PICAS
Edita: HERMES COMUNICACIONS.
Santa Eugènia, 42. 17005 Girona.
972 18 64 00. [email protected]
President: JOAN BOSCH I ROURA. Vicepresident: JOAN VALL I CLARA.
Directors generals: EMILI GISPERT i ANNA M. RIBAS.
Director: TONI MUÑOZ. Direcció Comercial: EVA NEGRE. Coordinadora:
MARIA ÀNGELS MARTÍNEZ. Dipòsit legal: GI.33-2006. Impressió: ROTOCAYFO.
EL CINEMA
Les estrenes de la setmana i totes les
pel·licules que estan en cartellera
SUMARI
Del 20 al 26 de març del 2009 - EL PUNT DE FESTA
3
VILAMALLA● ● ROSES
SANTA PAU ● ● SANT JAUME DE LLIERCA
SANTA EUGÈNIA DE BERGA●
ULLASTRELL ●
SANT JAUME DE LLIERCA
(Garrotxa)
MONTBLANC ●
VILAFRANCA DEL PENEDÈS ●
Puntaires i aficionats al
«patchwork», a la Fira de Sant
Josep. PÀGINA 17
● TERRASSA
● GIRONA
● MATARÓ
● BARCELONA
● SITGES
BARCELONA
(Barcelonès)
Música i tallers
a la Festa de
l’Aigua, al
passeig de Joan
de Borbó.
PÀGINA 19
SITGES (Garraf)
GIRONA (Gironès)
Literatura i art es donen la mà a la
Fira de l’Art. PÀGINA 22
La tradicional Pujada a peu als Àngels que organitza el GEiEG arriba
a la 46a edició. PÀGINA 19
4
REPORTATGE
Miradors
REPORTATGE
Miradors
Des de ben amunt
Els miradors ens ofereixen una manera
diferent de descobrir el territori, a vista
d’ocell, gairebé sense límits. En aquest
reportatge us proposem quatre d’aquestes
talaies naturals, situades a les comarques de
la Garrotxa, la Conca de Barberà, el
Berguedà i el Segrià. | FOTO: EUDALD PICAS
5
6
REPORTATGE
Miradors
Mirador de
Gresolet
(Berguedà)
Bolvir
Berguedà
Bellver de
Cerdanya
N-260
Alp
Das
Martinet
Urús
Parc
r Natural
x
del Cadí-Moixeró
C-16
Bagà
Gòsol
Saldes
Guardiola
de Berguedà
C-16
Com arribar-hi
씰 Per
la C-16 en direcció al túnel del Cadí, abans d’arribar a
Guardiola de Berguedà, agafeu
un trencant a mà esquerra en
direcció a Saldes, B-400. Passat Saldes –aproximadament a
1 km– trobareu un trencant a
mà dreta que porta per una
carretera asfaltada al mirador.
씰 Des del mirador es pot accedir a peu (uns 20 minuts) al refugi Lluís Estasèn, situat a
1.640 metres d’altitud, al peu
de la cara nord del massís del
Pedraforca.
El refugi
씰 Té
una capacitat de 87 places i a l’estiu és obert cada dia;
la resta de l’any, només els
caps de setmana.
Mes informació
씰 www.saldes.cat
씰 Telèfon
608 315 312 i a la
web www.feec.org/Informacio
Gral/Refugis/llistarefu.php?zona=1
Refugi Lluís Estasèn, al peu de la cara nord del massís del Pedraforca.
Al peu del Pedraforca
M. JOSÉ RODRÍGUEZ
Des del campanar de l’església de Sant Martí, al centre històric de Saldes, es veu el cim del
Pedraforca (2.497 metres), potser la més sorprenent de les
muntanyes catalanes, la muntanya màgica. En deixar el poble en direcció a Gósol, a un
quilòmetre surt un desviament
que en tres quilòmetres més et
porta a l’impressionant mirador del Gresolet, conegut també com el mirador del Pedraforca. Des d’allà, se’ns obre una
impressionant vista no apta
per a les persones que tenen
●
vertigen: tota la vall del Gresolet, precipici avall, el santuari
del Gresolet, el cim de la serra
del Cadí, la serra Pedregosa i...
el Pedraforca, la muntanya de
les dues puntes que, amb els
dos braços alçant-se cap al cel,
ho presideix tot.
El mirador de Gresolet, a la
falda de la muntanya, està format per unes plataformes
construïdes al penya-segat sobre la vall de Gresolet. Des
d’aquí surt el camí que puja al
refugi Lluís Estasèn, i des
d’aquí comencen gairebé totes
les ascensions al cim del Pedra-
REPORTATGE
Miradors
7
El mirador de Gresolet, no apte per a qui tingui vertigen. / CENTRE D’INFORMACIÓ DEL MASSÍS DEL PEDRAFORCA
forca. A més de les fabuloses
vistes que regala, el mirador és
una zona molt concorreguda
pels escaladors i excursionistes. La vall s’obre amb impressionants boscos de faig, avet, pi
roig i pi negre, cosa que la fa
molt atractiva per als amants
de la botànica.
El massís del Pedraforca va
ser declarat paratge natural
d’interès nacional l’any 1982,
per conservar-ne la vegetació i
la singular bellesa, i garantir-hi
la restauració de les mines de
carbó. Aquest massís és una de
les zones naturals més característiques de Catalunya, amb
una gran riquesa biològica i
geològica.
El cim més alt de Barcelona en cinc hores
No és apte per a novells o excursionistes poc entrenats, però
des del mirador es pot arribar al
cim més alt de les comarques
barcelonines (2.604 m) en unes
cinc hores. Agafem la pista forestal (PR C-124) en direcció al
Collell fins al coll de les Bassotes. En aquest punt la deixem i
n’agafem una altra, poc marcada
i que continua sent el PR C-124.
De mica en mica esdevé un sender. Hem de seguir les marques
blanques i grogues en direcció a
la serra Pedregosa. Una hora
més tard arribem als 2.400 m
d’alçada, i a la Comabona (2.547
●
m), en 45 minuts més. A partir
d’aquest cim, hem de seguir les
fites de pedra d’un camí poc
marcat, el qual ens permet caminar amb dues valls als costats.
En mitja hora som al Pas dels
Gosolans (a la dreta, un camí
porta al refugi de Prat d’Aguiló, a
30 minuts). Nosaltres seguim el
camí 150.1, passem per la Punta
Aguda (2.458 m), Pas de la Roca Plana i el pic del Cabirol
(2.443 m). De mica en mica, el
camí s’enfila fins al Pas del Cabirol i el Costa Cabirolera (2.604
m). Tenim al davant un magnífic
mirador del Pirineu.
8
REPORTATGE
Miradors
Mirador de
Forès
(Conca de Barberà)
Cervera
Tàrrega
Vallfogona
de Riucorb
A-2
Talavera
C-14
Mirador
Conesa
Forès
C-241
Forès
Solivella
C-14
E-90
N-240
Conca de Barberà
Per arribar-hi
씰 Forès
està situat a uns
20 km de la capital de la comarca. A Montblanc s’hi pot
arribar per l’autopista AP-2
(sortida 9). Des d’allí, cal enllaçar amb la carretera C-14. A
l’altura de Solivella es continua
per la TV-2336 uns 5 km, fins
a trobar l’encreuament amb la
T-233. 2 km més endavant cal
enllaçar amb la T-222, que
condueix fins al poble.
Serveis
씰 L’Abadia.
Gestionada per
l’Ajuntament, que l’ha rehabilitat per oferir allotjament.
씰 Àrea de lleure, amb barbacoes, taules i zona de jocs
씰 Al poble hi ha local social.
Festes destacades
씰 Festa
major, final d’agost.
matança del porc, a principi del mes de març.
씰 La
Més informació
씰 www.fores.altanet.org
Aquells que vulguin conèixer la Conca han de pujar a Forès. / M.J. ALBELLA
Amb la Conca als peus
MARIA JOSÉ RAMOS
Forès és considerat el mirador natural de la Conca de Barberà. Aquest petit poblet, on
viuen habitualment uns trenta
veïns, està situat al nord de la
comarca, a uns 860 metres d’altitud. Des d’allí, les vistes són
impressionants: s’hi veu Montserrat, el Montseny, la plana de
Lleida amb els Pirineus al fons,
el mar (pel coll de Cabra), les
muntanyes de Prades, part de
la Segarra... i més a prop, esquitxant el paisatge natural,
Conesa, Montblanc, l’Espluga
de Francolí, Pira, Sarral, Vimbodí, Vilaverd, Santa Coloma
de Queralt, Rocafort de Queralt, Vallverd...
Generació rere generació, la
gent que ha viscut i ha treballat
●
al defora en aquests antics pobles, és la que ha dibuixat
aquest paisatge de vinyes i
camps de cereals retallats per
petites zones boscoses, característics de la zona. Encara ara,
a Forès, la pràctica totalitat de
les persones en edat laboral es
dediquen a l’agricultura.
Per la seva situació, vora la
subcomarca de la Baixa Segarra, els conreus majoritaris són
de cereals, però tocant a Forès
també hi ha alguna parada de
vinya. Són aquests conreus els
que pinten de color el paisatge:
a l’hivern marronós, amb els
trossos llaurats, cap a la primavera, d’un verd intens i a començaments d’estiu d’un groc
que anuncia l’hora de segar. A
la tardor, la vinya i els boscos
REPORTATGE
Miradors
9
El poble es va formar al voltant d’un castell, del qual ja no queda pràcticament cap vestigi. | M.J. ALBELLA
L’altre patrimoni
A aquest patrimoni natural s’hi
suma el mateix conjunt del poble, amb totes les façanes de les
cases de pedra, moltes destinades a segona residència. Durant la passejada, a més del mirador, s’ha de visitar l’església
romànica, amb dues portes,
una per a les dones i l’altra per
als homes, menys ornamentada. Ara es rehabilita el temple i
també espais com ara els rentadors o la zona de la font de
Sant Miquel.
A Forès hi ha dues creus de
terme, la de la Bassa i la del Camí de Rocafort.
Per la ruta del vi, el GR 171 o el GR 175
● Per Forès hi passen els trams
del GR 171 i del GR 175 de la
Ruta del Cister, que uneix els
tres grans monestirs: Vallbona
de les Monges, Poblet i Santes
Creus. A www.concadebarbera.info, es pot descarregar el
planell i el track d’aquests recorreguts. D’altra banda, Forès for-
ma part de la ruta autoguiada Els
paisatges dels vi, dins l’itinerari
dedicat a la DO Conca de Barberà. La guia es pot obtenir a
www.paisatgesdelvi.com. Properament se senyalitzaran camins,
com la via verda del parc dels
molins eòlics, les rutes familiars
i la dels rentadors.
PUBLICITAT
142098-952491A
ofereixen totes les tonalitats de
l’ocre i el vermellós. A vegades,
però, és tot gris perquè la boira
cobreix la plana. En aquestes
ocasions Forès acostuma a alçar-se per sobre els núvols.
10
REPORTATGE
Miradors
Mirador de
Montmaneu
(Segrià)
N-II
Fraga
Segrià
A-2
N-211
Aitona
C-45
Massalcoreig
Seròs
Mirador
Montmaneu
la Granja
d’Escarp
Serra de
Campells
Per arribar-hi
씰 Des
de l’autovia A-2, agafem
la sortida 446, en direcció a
Seròs.
씰 Circulem per la carretera
LP-7041, passem Soses i Aitona, fins arribar a Seròs.
씰 A Seròs, agafem la C-45 en
direcció a Maials.
씰 Al cap d’uns 9,5 quilòmetres
d’haver sortit de Seròs, agafem
a la dreta la sortida de la Societat Minera del Baix Segre.
씰 Seguim pel camí de la Minera. Passarem rectes per una
cruïlla. Al cap de 4,9 km d’haver agafat el camí de la Minera,
el qual encercla pel sud el turó
de Montmaneu, trobarem a la
dreta una pista i un senyal de
vedat de caça. La seguim.
씰 La pista ascendeix suaument. Trobarem un mas. Podem deixar el cotxe a l’era i seguir a peu (50 minuts) o, si
som mandrosos, continuar
una estona més en cotxe.
El turó de Montmaneu fa 495 metres i domina la plana del Segrià. / D.M.
El turó de la plana
DAVID MARÍN
El Montmaneu no té una altitud gaire important i passaria
desapercebut en qualsevol altre indret. Però aquest turó és
l’únic a la plana del Segrià, i per
tant des de dalt dels seus 495
metres es domina tot el paisatge de la plana de Lleida, des del
punt baix del Segre, a prop de
l’aiguabarreig amb l’Ebre, fins
al perfil del Montsec i els llunyans cims que anuncien el
Pallars.
Es troba al terme municipal
de Seròs, al sud del Segrià. Si el
dia és bo, la vista és magnífica.
Cap al nord s’estenen tots els
camps de conreu de la plana
lleidatana, amb diferents tons
●
de verd segons l’estació en què
ens trobem i segons el curs dels
canals de reg. El paisatge està
esquitxat pels pobles fruiters i
ramaders del Segrià. Es distingeixen clarament tots els del
sud de la comarca (Seròs, la
Granja d’Escarp, Aitona, Torres
de Segre) fins a la ciutat de Lleida, així com els altiplans d’Alguaire (on s’està construint el
futur aeroport de Lleida) i, a
ponent, els de la Franja.
Cap al sud, s’estenen els turons suaus d’olivers i ametllers
del secà del sud del Segrià, i els
canyons i les valls ofegades
pels embassaments de Ribaroja, Mequinensa i la vall del
Matarranya. Cap a llevant, te-
REPORTATGE
Miradors
11
Des del mirador, els suaus turons d’olivers i ametllers del sud del Segrià i els altiplans de la Franja al fons. / D.M.
nim una vista magnífica de la
comarca de les Garrigues, una
terra seca i soferta per on s’estenen, fins a l’infinit, els camps
àrids i ocres d’on fa segles que
s’extreu, gota a gota, el que alguns consideren el millor oli
del país. Al fons d’aquest paisatge sobri, esclata el verd de la
serralada del Montsant, que separa les Garrigues del Priorat.
El mirador no disposa de gaires comoditats, però tampoc
li’n calen. És de fàcil accés, tot i
que cal anar amb compte si es
decideix tallar per un torrent
entre roques, on cal mirar de
no relliscar. A dalt, trobarem
una petita esplanada dalt del
turó, on oneja una senyera estelada. I, entre unes roques, un
pessebre que va deixar el Nadal
passat un grup excursionista.
La visita al mirador es pot
completar amb un bon dinar
en algun restaurant de la zona i
la visita als pobles de l’entorn.
Montmaneu és al terme municipal de Seròs. Aquesta vila té
les restes d’una basílica paleocristiana digna de visitar, així
com un monestir del segle XIII
que és el primer de l’orde dels
trinitaris a Catalunya. A la
Granja d’Escarp trobarem unes
interessants pintures rupestres. A prop del poble hi ha l’aiguabarreig: on s’uneixen els
rius Cinca i Segre. Cal anar-hi
per la carretera de la Granja
d’Escarp. Mig quilòmetre
abans d’arribar-hi, a l’esquerra
hi ha una pista que travessa espais de reserva natural i segueix aigües amunt fins a l’aiguabarreig.
De Montmaneu a
Mequinensa
● Si la pujada, d’uns 50 minuts, sembla poc, es pot fer
des d’allà una excursió fins a
Mequinensa, la qual, a més,
ens permetrà gaudir d’una
vista magnífica del Segre, el
Cinca i l’Ebre. Simplement,
hem de baixar fins a la pista
principal a peus del Montmaneu, al sud del turó, on hi ha
les antenes de protecció civil i
televisió, i seguir des d’allà els
senyals del GR -65-5. És una
de les variants del camí de
Sant Jaume des de Tarragona
passant-hi pel parc natural del
Montsant. I ens portarà, en
unes 2 hores i mitja de camí,
fins a Mequinensa.
12
REPORTATGE
Miradors
Mirador de
Puig Rodó
(Garrotxa)
el Flu
vi
à
C-152
les Preses
Garrotxa
Olot
Zona
volcànica
de la
Garrotxa
Mirador
Puig
Rodó
Per arribar-hi
씰 Des
de la carretera de Santa
Coloma de Farners a Olot, cal
prendre un desviament just
abans d’arribar a les Preses (hi
ha un cartell que indica «àrea
recreativa de Xenacs, mirador
de la zona volcànica»).
Horari
씰 La
carretera per arribar a Xenacs només està oberta els
caps de setmana, festius, Setmana Santa i a l’estiu (de juliol
a mitjan setembre), de 10.00 h
a 20.00 h.
Per dinar
씰A
l’àrea recreativa de Xenacs.
Hi ha servei de bar i restaurant
i zona de pícnic amb taules i
barbacoa (més informació al
telèfon 972 19 50 87).
Més informació
씰 ATMA
s.l.u., Antiga Estació
s/n, 17178 Les Preses.
972 69 20 23 www.atma.cat
Del Puigsacalm al
golf de Roses
JOANA PEÑA
Amb 905 metres d’altitud, el
mirador de Puig Rodó de la
Garrotxa permet descobrir un
dels indrets amb una panoràmica més extensa de territori:
zona volcànica, Alta Garrotxa,
Pirineu i fins i tot el mar. Sortint
de l’àrea recreativa de Xenacs
només caldrà caminar uns vint
minuts per arribar-hi. A banda
d’admirar el paisatge i
de travessar diverses
masses forestals, el
recorregut és també
molt pedagògic. Al
llarg del camí es
van trobant panells explicatius,
en diferents idiomes, amb la vegetació existent i
les prop de quaranta espècies
de mamífers,
ocells i rèptils que
habiten en els paratges. Així
mateix, dins l’itinerari es troba
una plaça carbonera, amb una
cabana autèntica, eines, la pila
de fer carbó i tota l’explicació
corresponent.
Quan s’arriba a Puig Rodó, es
podrà gaudir d’un paisatge
únic que engloba la panoràmica esmentada anteriorment,
diferents ermites escampades
per la contrada i prop de vint
volcans. En aquest sentit, i si el
temps acompanya, en un dia
serè es pot contemplar a primer terme la zona volcànica de
●
la Garrotxa (Olot, la vall del
Corb, la Fageda...); a segon pla
l’Alta Garrotxa i, en un tercer, el
Pirineu Oriental, des del puig
de Bastiments fins al cap de
Creus. Per facilitar les trobades,
el mirador disposa d’un mosaic en forma de cercle que
permet localitzar les diferents muntanyes. La
rosa dels vents és el
punt de partida per
identificar els noms dels
cims que l’envolten.
Per als que encara no
estiguin cansats i vulguin ampliar la caminada, es recomana continuar el camí fins a Rocalladre, on hi ha una cova
prehistòrica –cal dir, però, que costa una mica
de trobar–. La ruta de
tornada a l’àrea recreativa de Xenacs es pot fer
passant per les basses de
Detrés.
REPORTATGE
Miradors
13
Des de les Preses
● Si es vol caminar una mica
més, i estalviar-se els revolts
de la carretera que arriba a
l’àrea recreativa de Xenacs,
una altra opció per arribar al
mirador de Puig Rodó és sortint de la població de les Preses. Existeixen diverses rutes
per arribar a destinació, que
es poden escollir segons el
temps que es vulgui caminar,
el tipus de vista i la dificultat
del camí. Una d’aquestes rutes surt de la piscina municipal de la vila i passa pel volcà
Racó –el seu cràter, d’uns
140 metres de diàmetre,
constitueix un excel·lent mirador sobre la fageda d’en Jordà i la plana d’Olot–. La caminada, d’una hora i mitja de
durada, té una dificultat mitjana-baixa.
Les altres dues propostes
s’inicien a la plaça de l’església de les Preses –hi ha una
font, per si es vol omplir la
cantimplora–. La primera passa pel camí de les Barrincotes
i s’aconsella tenir bones cames per fer-lo –tot és pujada
força dreta fins arribar al mirador–. És, doncs, de dificultat alta i té una hora de durada. La segona proposta, la del
camí dels Bous, és molt interessant des d’un punt de vista
antropològic, ja que diversos
estudis que s’han fet indiquen
que el camí era una antiga via
romana. Tot i que és de durada llarga, d’unes dues hores,
és de dificultat baixa ja que el
recorregut és gairebé pla.
El punt de referència per localitzar els cims del voltant. / EUDALD PICAS
14
LA SETMANA
III CONGRÉS NACIONAL DE PASTORETS
JOSEP M. DE RAMON. PASTORETS DE MATARÓ I COORDINADOR
GENERAL DE LA COORDINADORA DE PASTORETS DE CATALUNYA
«Els Pastorets són dels
qui els donen vida i hi
pot participar tothom»
Els Pastorets de Catalunya es
troben demà a Mataró (Maresme) en un congrés nacional
que reunirà 300 persones de
més de 50 grups arreu del país.
– Per què un Congrés Nacional de Pastorets?
– «Des de la Coordinadora de
Pastorets de Catalunya ens
vam plantejar fa més d’un any
convocar un congrés que fes
una ullada al passat, prengués
el pols al present i encarés el futur amb més força. Vol ser un
punt de trobada on hi tingui
veu tothom: des d’intel·lectuals
del món de la cultura del segle
XXI, com els actors i cantants
amateurs, els tècnics, els gestors d’entitats i tots els col·laboradors de Pastores. Els Pastorets són dels qui els donen vida i tothom hi pot participar.»
– Quanta gent fa Pastorets?
– «Uns 150 grups fan Pastorets de manera estable (sense
comptar els grups d’escola). Alguns només s’ajunten per fer
aquestes representacions.»
– Suposo que reunir-los en un
congrés nacional deu ser una
tasca difícil.
– «És complicat per la temporalitat de la proposta (només
es fan Pastorets en una època
●
determinada) i per la deslocalització dels grups (estan molt
repartit per tot el territori). Però
estem molt satisfets per la resposta que estem tenint.»
– També el programa resulta
molt engrescador. Faci-me’n
cinc cèntims?
– «Més de trenta ponents o
membres de taules rodones,
ponències i tallers a diferents
espais del centre de Mataró.
Per dir alguns noms: Vicenç Villatoro, el Mag Lari, Antoni M.
Vilarrubias, Daniel Martínez,
Víctor Cucurull, Abel Folk, Ferran Baile, Josep Rafeques o Frederic Roda, entre d’altres.»
– Aquesta és la primera troDe Ramon, a la Sala Cabañes de
bada de Pastorets?
Mataró, punt central del III Congrés
– «Els Pastorets s’han ajuntat de Pastorets de Catalunya. / M. J. R.
en cinc ocasions, dues a Mataró. I se n’han fet dos congressos: el primer a Vilafranca,
■ EL CONGRÉS
l’any 1984. Hi van participar
Dies
vuit grups, del centenar que hi
씰 20 (19.30 h), acte instituciohavia. El segon, a Cardona,
nal. Dissabte, des de les 9 h.
amb vint grups i cinc ponents.
L’any 2006 es constitueix la coUbicacions
ordinadora –amb onze grups
씰 Sala Cabañes, edifici de La
fundacionals– i es parla ja de
Presó, Teatre Monumental, Aufer un gran congrés. Aquest que
la de Teatre i Casal Aliança.
ara encarem.»
Més informació
–Tothom hi pot participar?
씰 pastoretsdecatalunya.cat
– «No pretenem que això si-
LA SETMANA
gui una reunió de savis, sinó un
punt de trobada. No volem donar lliçons, sinó provocar, ha
de ser un divertiment del qual
tots sortim enfortits.»
– Tenen bona salut el nostres
Pastorets?
– «Els Pastorets que ens
creiem, que evolucionen, que
saben integrar la gent...
aquests sí que tenen bona salut
i estan dignificats. Ara, els Pastorets que no apliquin coses
noves o no tinguin un projecte
tenen data de caducitat.»
– Es poden considerar patri-
moni cultural?
– «Els Pastorets de Mataró
són els únics reconeguts així;
però la realitat és que són un fet
social de primer ordre.»
– L’aposta és la renovació o la
continuïtat?
– «És no quedar-se aïllat. Posar en comú les idees, modernitzar la gestió, millorar les tècniques teatrals, dinamitzar
l’entorn... fer-nos visibles. Per
aquest motiu des de la coordinadora volem ser presents esdeveniments com ara la Fira
Mediterrània, a Manresa, o la
15
Festa Major de la Cultura Popular a Catalunya, al Moll de la
Fusta. I formem part de l’Ens
de Comunicació Associativa i
de la Confederació d’Agrupacions de Cultura Tradicional.»
– Quants grups hi ha a la coordinadora?
– «Actualment 33, però després del Congrés se n’hi sumaran alguns més.»
– Sou competència?
– «En absolut. Pastorets, pessebres vivents, diorames... per
Nadal, a prop de casa.» | M. JOSÉ
RODRÍGUEZ
16
LA SETMANA
GIRONA (Gironès). XIII Exposició Internacional Canina. Expocanina
21 i 22 de març. El saló estarà obert des de les 10 del matí fins a les 6 de la tarda. A Fira de Girona. 972 419 100
Organitzada per la Unió Cinòfila de Catalunya. www.caninacatalana.com
Entre dissabte i diumenge, Expocanina tindrà més de 1.500 gossos participants. /JUANPE RODRÍGUEZ
Passarel·la animal
El Palau de Fires de Girona es
convertirà aquest cap de setmana en una passarel·la on
desfilaran els millors exemplars canins d’arreu del món
en el marc de la tretzena edició
de l’Exposició Internacional
Canina. La mostra, que ja disposa de més de 1.500 exemplars inscrits i és organitzada,
una vegada més, per la Unió
Cinòfila de Catalunya, és un
concurs de bellesa molt popular, que ha aconseguit consolidar-se en l’àmbit nacional, pe-
●
rò que no inclou proves d’agilitat ni de doma. A banda de l’exposició, el recinte disposarà
per als assistents de servei de
bar i punts de venda especialitzats en productes d’alimentació, higiene i oci per als animals, així com també es convertirà en un lloc de contacte
per als creuaments per a la cria
i la compra de cadells.
Els animals desfilaran pels
rings que l’organització ha habilitat al recinte, des de les deu
del matí i fins cap a les quatre
de la tarda, tant dissabte com
diumenge al matí.
Els jutges puntuaran els animals de manera que decidiran
quin són els millors exemplars
de cada raça, però distingiran
també els millors per trams
d’edats –cadells, joves, intermedis, veterans...– i per sexe.
Els jutges sobretot valoren que
els participants compleixin els
cànons de puresa de la raça,
però també l’estil en què es
mouen pel ring i el comportament. | A. VENTURA
LA SETMANA
17
ST. JAUME DE LLIERCA (Garrotxa). Fira de Sant Josep
GIRONA (Gironès)
XIII Expocanina
22 de març. Carrers del voltant de les dues places principals de la vila. A
partir de les 10 del matí. 972 68 70 05. www.webgipal.net/stjaumell/
Els millors
exemplars canins,
a concurs
● En la XIII Expocanina
desfilaran els millors exemplars d’un centenar de races diferents procedents
d’arreu del món. Les proves
començaran el dissabte, a
les 10 del matí, fins a les 3 de
la tarda, amb la desfilada de
les races de gos d’atura català, pastor belga i alemany,
terrier tipus bull, carlí, Boston terrier, cavaller King
Charles i spaniel cavaller
King Charles. El diumenge
concursaran els buldog anglès, dog argentí, terranova,
schnauzer i dòberman,
mastí del Pirineu i terrier
rus, rottweiler, dog alemany, shar-pei i santbernat,
bòxer, dàlmata, golden retriever i retriever del Labrador. Les finals es faran dissabte i diumenge a partir de
les 4 de la tarda. | A. VENTURA
La trobada de puntaires i patchwork creix i tindrà uns 600 participants. / R.E.
Més participativa
● Artesans i mercaders ompliran la vila amb un centenar de
parades d’arreu del país. De la
fira d’enguany, però, destaca
l’augment de participació de la
X Trobada de Puntaires i de la
III de Patchwork, que tindrà
PUBLICITAT
123961-959535G
PUBLICITAT
130792-960122G
més de 570 participants. Així
mateix, la mostra incorpora tallers de patchwork, de tatuatges amb pintures i de fer anells
i arracades. També hi haurà
sardanes, castellers, exposicions i balls. | J. PEÑA
18
LA SETMANA
SANTA PAU (Garrotxa). Combat de Corrandes
21 de març. Les corrandes arriben per primera vegada a la Garrotxa. www.paudesert.com/corrandes
A cop de
corranda
Santa Pau acull demà a la tarda la primera edició del Combat de Corrandes, que començarà a les quatre de la tarda
amb la participació de Francesc Ribera, Titot, proclamat
rei dels glosadors d’aquest any
a Espolla. Entre el jurat popular
hi haurà el televisiu Roger de
Gràcia i l’alcaldessa de Santa
Pau, Esther Badosa. Qui guanyi
el concurs rebrà com a premi
una nit per a dues persones a
Espolla, coincidint amb el
Campionat de Glosadors. La
festa començarà al matí amb Ribera, Titot, serà un dels atractius del Combat de Santa Pau. / EL PUNT
una cercavila amb gegants,
bastoners i els capgrossos de
Santa Pau, i un dinar amb cal■ CAL TENIR EN COMPTE
çots, xai pigallat, botifarra i feguren una escultura al mirador.
Cercavila
sols de Santa Pau, galetes de
씰 Al migdia.
Castellfollit, aigua de Sant
Combat de Corrandes
씰 Centre del poble.
Aniol, vi de l’Empordà i ratafia.
씰 A partir de les quatre de la tarda
씰 Hi participarà el gegant dels AlDesprés del Combat actuarà
a la plaça Major, on també es fa
mogàvers Garrotxins, que inauJaume Arnella i s’obrirà l’esceel dinar popular.
nari a tothom. | J.CASAS
●
MONTBLANC (Conca de Barberà). Festa de Sant Antoni Abat
22 de març. Inici a la plaça de Sant Francesc. Sortida: 12.00 h. www.montblanc.cat
El baluard, el millor escenari
● Els participants a la festa de
Sant Antoni Abat es reuniran
de bon matí per esmorzar plegats. A les deu, a la plaça de
Sant Francesc, ja estaran concentrats el centenar de cavalls i
els 25 carruatges, arribats de la
comarca i d’altres punts de la
demarcació tarragonina, preparats per als Tres Tombs. Les
passades començaran a les
dotze de migdia. La benedicció
dels animals es farà a la pujada
de la Serra. Precisament, el baluard, amb les muralles de
fons, destaca com un dels millors punts per als espectadors. | M. JOSÉ RAMOS
LA SETMANA
19
BARCELONA (Barcelonès). Festes de Sant Josep Oriol
Del 20 al 23 de març. Al barri del Pi
Monedes dolces
El barri del Pi encetarà les
festes dedicades a Sant Josep
Oriol (l’únic sacerdot diocesà
barceloní canonitzat, en paraules de Tomàs Vergés), amb
el pregó que pronunciarà avui
a la tarda Mònica Glaenzel. El
patró va ser un sacerdot molt
popular a la ciutat. Avui es tornarà a interpretar la Remembrança del miracle de les monedes, que recorda un episodi de
la vida del sant. Els gegants i els
gegantons del Pi es passejaran
pel barri per tancar la diada.
De dissabte, a més de l’ofrena
floral al patró i el festival infantil, en destaca el record a un altre popular personatge, lligat al
barri, però per motius ben diferents: es diu que el bandoler
Perot Rocaguinarda va estar-se
a la ciutat, i que el carrer Perot
●
lo Lladre recorda aquella feta.
En tot cas, el dia 21 a la tarda,
el gegantó Perot lo Lladre
atracarà tants comerciants com pugui per
repartir el botí (monedes de xocolata) entre
la mainada. A la nit, es
ballarà amb La
Portàtil FM.
Diumenge
els gegants del
Pi (a la imatge,
en
Mustafà)
conviden a la
XV Trobada de
Gegants, que inclou
l’actuació
dels Falcons de Barcelona i
la cercavila de les figures
participants fins a la plaça
de Sant Josep Oriol, on
es clourà la festa. | M.J.R.
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès). VII Dia del Geganter
22 de març. Plaça de la Vila. Plantada: 11.15 h. www.vilafranca.org
Els de Vilafranca conviden els de Reus
● En Ferragut i l’Elisenda i els
gegants petits, Jordi i Montserrat, acolliran a Vilafranca els
gegants petits de Reus (els Fadrins), i els Vitxets, els Moros i
els Indis de la capital del Baix
Camp. Aquestes tres parelles
de gegants són rèpliques exactes de les figures bicentenàries
de Reus, que la ciutat va encarregar per celebrar la col·locació El gegant moro i l’indi de Reus./E.V.
de la primera pedra del canal
que havia d’unir Reus amb el
port de Salou. Cadascun representa un continent: els Vitxets,
Europa; els Moros, Àfrica; i els
Indis, Amèrica.
La cercavila sortirà a les dotze
del migdia des de la plaça de la
Vila, on retornarà després de la
passejada pels carrers del centre. | MARIA J. RAMOS
20
LA SETMANA
GIRONA (Gironès). 46a Pujada a Peu als Àngels
22 de març. Sortida a les 9.00 h de la plaça de Santa Llúcia. Preu: socis, gratis; resta, 5 euros. www.geieg.net
Segueix la
tradició
Superar el desnivell de 450
metres que separa el barri gironí de Sant Daniel del santuari
dels Àngels és el repte dels quatre-cents participants que sol
tenir la Pujada a Peu als Àngels,
que cada any organitza el GEiEG. La sortida, com marca la
tradició, s’efectuarà des de la
plaça de Santa Llúcia a les 9 del
matí. Abans, s’haurà d’haver
recollit el dorsal i el xip corresponent a la plaça dels Jurats (a
partir de les 8). L’arribada està
prevista al peu del santuari, on
s’entregarà un obsequi a cada
participant, a més de la medalla commemorativa de l’acte.
Hi haurà esmorzar per a tothom i servei de fisioteràpia. A
més, l’organització posa a dis-
●
Tret de sortida de la cursa de l’any passat. / LLUÍS SERRAT
posició dels inscrits un servei
d’autobús de retorn a Girona.
Aquests 9.200 metres de pujada es van convertir l’any 1964
en una de les primeres marxes
populars del país i actualment,
46 anys més tard, centenars de
gironins continuen fidels a
aquesta cita amb la tradició i la
muntanya. | J. PEÑA
BARCELONA (Barcelonès). 11a Festa de l’Aigua
22 de març. Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua. Passeig de Joan de Borbó. De 11a 20 h. www.festadelaigua.cat
Amb molta música
● De totes les activitats que
s’han preparat per a la Festa de
l’Aigua, en destaca la que ha organitzat l’Associació Catalana
d’Escoles de Música. Aquesta
entitat mobilitzarà més de
quatre-cents nois i noies que
interpretaran la Cantata de
l’aigua, amb direcció musical
de Xavier Maristany i guió de
Josep Pedrals. Josep M. Pou hi
farà de narrador. Aquest és l’acte central de la diada, que també inclou animació, tallers, espai de jocs, ludoteca per a nadons i la intervenció dels populars Pau i Fluski del Club Super3. Tot plegat, organitzat per
l’Agència Catalana de l’Aigua,
que aprofita per donar a conèixer les mesures per a una gestió
eficient de l’aigua. | M. J.RAMOS
La festa ha canviat d’ubicació. / J.R.
LA SETMANA
21
TERRASSA (Vallès Occidental). Pícnic Jazz
Dia 22. Parc de Vallparadís. Des de les 11 h, concerts, fira del disc i concurs fotogràfic Pixeljazz. www.jazzterrassa.org
El jazz que sempre ve de gust
● Jazz i lleure al parc Vallparadís, la proposta més popular
del 28è Festival Jazz Terrassa.
Dels 36 concerts que omplen la
ciutat des del dia 5 i fins al 29,
l’oferta del diumenge 22 és la
més multitudinària i sucosa.
Un total de 32 músics desfilaran per l’escenari a partir de les
11 del matí. La Locomotora Negra, degana del jazz orquestrat
català, obrirà la festa amb el
swing com a aperitiu. El primer
plat tindrà sabor a R&B amb Jazz i gastronomia al parc de Vallparadís. / G. MASSANA
l’estrena del projecte a nonet
de Dani Nel·lo & Myriam Swanson. El regust fort i contundent
■ CONCERTS A L’AIRE LLIURE I GRATUÏTS
de la banda Triphafic obrirà la
씰 A les 15 h, Triphafic.
carta dels segons. I per postres:
씰 A les 11 h, La Locomotora
Presentació del CD Sha-man
Deborah Coleman a ritme de
Negra.
(Universal, 2008).
blues. Un àpat suculent en què
씰 A les 13 h, Dani Nel·lo &
씰 A les 17 h, Deborah Coleman.
els plats i els coberts els posa el
Myriam Swanson.
|
públic. M.J.R.
ULLASTRELL (Vallès Occidental). Festes de Serralavella
Fins al dia 22. Fira multisectorial, jocs tradicionals, trobada de corals, gegantera i cantades. www.ullastrell.cat
Capta de mainada al mig de la Quaresma
Pels volts del tercer dimecres
de Quaresma grups de nens i
nenes van casa per casa cantant la cançó Serra la vella
mentre serren un tronc; les
mestresses de casa els donen la
paga –llaminadures o diners
que al final de la jornada es reparteixen–. Les cantades populars continuen dissabte al matí
per tot el poble i diumenge al
●
migdia davant de l’ajuntament. Aquest és el tret característic d’una tradició que s’ha
mantingut viva gràcies a l’escola Serralavella d’Ullastrell.
Però la festa inclou altres activitats, com ara l’actuació musical del grup Todorka (avui divendres); la Fira de Jocs Tradicionals, amb berenar popular i
ludoteca infantil (a la plaça de
l’Església), l’acte de cloenda del
centenari del campanar, un
concert del cor Enol de Vitòria i
la Festa Jove (demà dissabte).
Per diumenge, el programa
preveu la IV Fira Multisectorial
de Serralavella, la XIV Trobada
Gegantera amb cercavila, un
dinar popular, IV Trobada de
Corals al Casal i l’audiovisual
de les festes. | M. JOSÉ RODRÍGUEZ
22
LA SETMANA
BARCELONA (Barcelonès). Antiquaris Barcelona
Del 21 al 29 de març. Saló d’antiguitats i art modern, obert de 2/4 de 12 del matí a les 9 del vespre. Preu: 12 euros
de dilluns a divendres, i dissabte i diumenge, 20 euros. www.antiquarisbcn.com
Selecció d’objectes de prestigi
Amb un renovat programa
d’activitats, aquesta 33a edició
inclou galeries especialitzades
en peces del segle XX, de les
quals oferirà una selecció d’objectes. La inclusió de peces respon a l’interès que provoquen
els objectes de dissenyadors de
prestigi d’aquesta època. Des de
l’organització asseguren que la
col·lecció està garantida i, per
aquesta raó, es limitarà el nombre d’expositors i «només mostraran peces de mobiliari i arts
decoratives que corresponguin
a primeres edicions de dissenyadors de reconegut prestigi i
importància històrica i artística». D’altra banda, dintre les visites guiades de cada any, com a
novetat, hi haurà dues visites Detall d’una de les peces exposaguiades pensades per introduir des l’any passat./ JUANMA RAMOS
●
els nens en el món de l’art. Així
mateix, els visitants es podran
assabentar del valor de diferents
peces i se’ls donarà les claus per
interpretar el preu real d’un objecte, i també valorar-ne l’autenticitat, a través d’explicacions d’un expert de l’escola
Domus Artis. Pel que fa a la Selecció Nova, continua com una
de les apostes per captar nous
col·leccionistes i ja fa quatre edicions que ofereix l’oportunitat
d’adquirir peces de qualitat a un
preu assequible. També seguirà
l’espai Flashback, un exercici
d’integració d’antiguitats en
ambients contemporanis, i el
seminari per a experts, que analitzarà el procés de transformació de l’objecte quotidià
en obra d’art. | J. BOFILL
SITGES (Garraf). XVI Fira de l’Art
21 i 22 de març. Al passeig de la Ribera. Dissabte d’11 h a 21 h i diumenge de 10 h a 20 h. www.sitges.cat
Literatura i art, de bracet
Un total de 67 artistes, dels
quals la majoria són de la vila i
de la comarca, distribuïts en 62
estands en una superfície de
1.000 m², participaran en la Fira d’Art de Sitges, que s’inaugurarà oficialment dissabte a les
onze del matí. Enguany, literatura i art aniran agafats de la
mà, ja que hi ha programades
les presentacions dels llibres
●
Masies del Garraf, de Pau Roig i
Estradé, Arts sòlides o líquides?
Les arts visuals als Països Catalans (1975-2008), i Exposició
antològica, de Vinyet Panyella.
La fira engloba també l’exposició de fotografia de Nadia
Guerri i la de dibuixos i figures
Els colors de carnestoltes, de
Blanca Benítez, i un concurs de
pintura ràpida. | A.VENTURA
La fira reunirà 62 estands. / M.D.L.
LA SETMANA
23
■ AGENDA DE LES FESTES
CAMINADES I CURSES POPULARS
GIRONA (Gironès)
Dia 22. Pujada a peu als Àngels. www.geieg.net
SANT JOAN LES FONTS (Garrotxa)
Dia 22. III Marxa Popular Sant Joan les Fonts. Tel. 972 29 00 52
APLECS I TROBADES SARDANISTES
ROSES (Alt Empordà)
Dia 22. Aplec de sardanes. www.roses.cat
SANT JOAN DE VILATORRADA (Bages)
Dia 22. Aplec a l'ermita de Joncadella. Tel. 93 876 4040. www.santjoanv.org
FESTES MAJORS I ALTRES FESTES
BARCELONA (Barcelonès)
Dia 22. Festa de l’Aigua. www.festadelaigua.cat
MONTBLANC (Conca de Barberà)
QUART DE POBLET (Horta)
SANTA EUGÈNIA DE BERGA (Osona)
ULLASTRELL (Vallès Occidental)
VILAFRANCA DEL PENEDÈS (Alt Penedès)
Dia 22. Festa de Sant Josep Oriol al barri del Pi. Tel. 93 316 10 00
Dia 22. Els Tres Tombs.
Dies 21- 22. Festa del Mig Any. www.quartdepoblet.es
Dia 25. Festa de Sant Marc. Tel. 93 885 58 03. www.staeugenia.diba.es
Dies 21-22. Festa de la Serralavella. Tel. 93 788 72 62. www.ullastrellbondia.com
Dia 22. Dia del Geganter. Tel. 669 79 03 65. www.ajvilafranca.es
FESTIVALS DE MÚSICA
Dies 20-21. Febrerock 2009. www.roses.cat
TERRASSA (Vallès Occidental)
Dia 22. Pícnic Jazz del Festival de Jazz de Terrassa. www.jazzterrassa.org
FIRES I MOSTRES
Dies 21-29. Fira d’antiquaris. Tel. 807 11 77 00. www.firabcn.es
CASTELLTERÇOL (Vallès Oriental)
Dia 22. Fira de brocanters i col·leccionisme i Fira de Sant Josep.
Tel. 93 866 61 88. www.castelltersol.cat
Dies 21-22. Expocanina. www.firagirona.com
Dia 22. XVI Fira de Sant Josep. Tel. 972 68 70 05. www.santjaumedellierca.org
Dies 21-22. Fira de l’Art. Tel. 93 894 50 04. www.sitges.es
Dia 22. Fira de Sant Josep. Tel. 972 52 51 76
GIRONA (Gironès)
SANT JAUME DE LLIERCA (Garrotxa)
SITGES (Garraf)
VILAMALLA (Alt Empordà)
GASTRONOMIA
CIUTADILLA (Urgell)
Dia 21. Matança del porc. Tel. 973 12 00 02. http:\ciutadilla.ddl.net
PINEDA DE MAR (Maresme)
Dies 21-29. Jornades del Bacallà. Tel. 93 767 15 20. www.pinedademar.cat
Dia 22. Fideuada popular Fundació Roses Contra el Càncer. Tel. 972 15 12 95
DIVERSOS
PALAFRUGELL (Baix Empordà)
Dies 22 i 29. 24a Trobada Quaresmal de Corals. www.palafrugell.net
SANT FELIU DE GUÍXOLS (Baix Empordà)
SANTA PAU (Garrotxa)
Dies 15 i 22. 100 anys de la Costa Brava amb sardanes.
Dia 21. I Combat de Corrandes. www.paudesert.com/corrandes
24
CINEMA. Estrenes
Los abrazos rotos
Direcció: Pedro Almodóvar. Intèrprets: Lluís Homar, Penélope Cruz, José Luis Gómez, Blanca Portillo, Tamar
Novas, Rubén Ochandiano, Carmen Machi. www.losabrazosrotos.com
Mateo Blanco (Lluís Homar) i Lena (Penélope Cruz) viuen un amor apassionat.
Amors truncats
Pedro Almodóvar ha sabut
confeccionar al llarg de la seva
carrera un estil ben propi a partir d’un univers molt particular.
Per a la seva dissetena pel·lícula –la més cara i amb el rodatge
●
més llarg–, el director manxec
juga amb tots aquells elements
característics i personals que
l’han definit per esbossar una
enrevessada història d’amors
truncats i de vides encreuades,
com a ell tant li agraden.
Un trencaclosques argumental que s’anirà desgranant a través del relat en primera persona del protagonista (esplèndid
Lluís Homar), un director de cine cec i frustrat des del dia que
va tenir un accident que li va
canviar la vida; tant, que fins i
tot a partir d’aleshores viu sota
el pseudònim de Harry Caine.
Serà catorze anys després
d’aquella tragèdia, i gràcies a
l’atzar –què, si no– que el ci-
neasta voldrà saldar els deutes
amb el passat...
Lluís Homar, Penélope Cruz,
José Luis Gómez i Blanca Portillo, en els papers principals,
protagonitzen aquesta pel·lícula de relacions d’amor apassionades que desborden els esdeveniments, marcada per un
to trist malgrat els constants
apunts alliberadors de la comèdia típicament almodovariana. Un aspecte destacable
són les constants referències i
autohomenatges al propi univers d’Almodóvar, i els cameos
d’algunes de les seves actrius
fetitxe (Rossy De Palma, Kiti
Manver, Lola Dueñas, Chus
Lampreave...). | J. CAMPS LINNELL
CINEMA.Estrenes
25
Duplicity
Capitán Abu Raed
Direcció: Tony Gilroy. Intèrprets: Julia Roberts, Clive
Owen, Tom Wilkinson. www.duplicity-lapelicula.es
«Captain Abu Raed». Direcció i guió: Amin Matalqa.
Intèrprets: Nadim Sawalha, Rana Sultan.
www.golem.es/capitanaburaed
Owen i Roberts, dos exespies rivals i amants furtius.
Qui enganya a qui?
● Del poc prolífic cinema
jordà arriba aquesta bella
història d’amistat entre
un escombriaire d’un aeroport que es fa passar per
pilot i uns nens pobres i
orfes de fantasia, dirigida
pel debutant Amin Matalqa. Com sol passar amb el
cinema d’aquelles latituds, a més d’un component social, hi ha bones dosis d’almívar. | J.C.L.
En el séptimo cielo
Julia Roberts i Clive Owen, dos actors que
darrerament no apareixen gaire per les pantalles, han decidit tornar a treballar plegats, anys
després de Closer, en un thriller psicològic de
l’afortunat director de Michael Clayton, Tony
Gilroy. Hi interpreten dos espies rivals atrapats
en una aventura amorosa secreta i en un seguit
d’interessos corporatius, que jugaran al gat i la
rata per descobrir fins a quin punt es pot confiar en la persona estimada. Acció i romanticisme són els principals ingredients d’aquesta
història que, si bé argumentalment no aporta
res de nou, sap explotar el carisma i la química
dels protagonistes. | J. CAMPS LINNELL
«Wolke 9». Direcció: Andreas Dresen. Intèrprets:
Ursula Werner, Horst Rehberg, Stefi Kühnert.
www.wolke9.de
Una pareja de tres
Man on wire
«Marley & me». Direcció: David Frankel. Intèrprets:
Owen Wilson, Jennifer Aniston, Eric Dane.
http://marleyandmemovie.com
Direcció: James Marsh. http://www.manonwire.com
●
A més de compartir la vida en la salut i en la malaltia, Jennifer Aniston i
Owen Wilson l’hauran de
compartir amb un gos,
l’equivalent a tenir un fill
segons aquesta comèdia
(romàntica i dramàtica al
final) basada en l’èxit de
vendres de John Grogan. El director és David
Frankel, autor d’El diablo viste de Prada. | J.C.L.
●
● El títol original («Wolke
9») és una expressió que
tenen els alemanys per
definir la felicitat. En
aquest cas, la que disfruta
una parella de la tercera
edat, protagonista d’una
història d’amor i passió
narrada en to realista,
sense amagar les arrugues ni els sacsons dels
actors. El film es va premiar a Canes. | J.C.L.
● Finalment arriba a les
pantalles l’aclamat documental que narra les proeses del cèlebre funambulista Philippe Petit, la més
increïble de les quals és
que va travessar sobre un
cable suspès a una altura
de 410 metres la distància
que separava les Torres Bessones de Nova York.
Com a estructura, barreja el to documental
amb alguna dramatització. | J.C.L.
26
CINEMA. Cartellera
ESTRENA
«Capitán Abu Raed». Captain Abu Rae.
Finlàndia, 2007. 102'. Gèn.: Drama. Arg.: Abu
Raed treballa a l’aeroport d’Amman (Jordània)
com a escombriaire. Un dia es troba una gorra
de capità d’avió i se la posa, i anant cap a casa
els nens del barri creuen que és un pilot de
veritat. Ben aviat, els nens li demanaran que
els expliqui històries dels seus viatges.
«Duplicity». Duplicity. EUA, 2009. 127'.
Gèn.: Drama. Dir.: Tony Gilroy. Int.: Clive
Owen, Julia Roberts. Arg.: Dos executius rivals, un exagent de l’MI6 i l’altre exagent de la
CIA, intenten treure partit de la guerra freda
entre els seus caps. A més d’enganyar a tothom, també intentaran mantenir en secret la
seva relació amorosa.
«En el séptimo cielo». Wolke neun. Alemanya, 2008. 98'. Gèn.: Drama romàntic.
Dir.: Andreas Dresen. Int.: Ursula Werner,
Horst Rehberg. Arg.: Una dona de setanta
anys deixa el seu marit, enamorada d’un home
que acaba de conèixer. Aquest és l’inici d’una
passió amorosa emmarcada en la tercera edat.
«Los abrazos rotos». Estat espanyol,
2009. Gèn.: Melodrama. Dir.: Pedro Almodóvar. Int.: Lluís Homar, Penélope Cruz, José
Luís Gómez. Arg.: Harry Caine és un home
cec que escriu, viu i estima la foscor. Catorze
anys abans havia tingut un accident brutal a
l’illa de Lanzarote. En l’accident no només va
perdre la vista i el seu verdader nom, Mateo
Blanco, sinó també la dona de la seva vida.
«MR 73». MR 73. França, 2008. Gèn.: Thriller. Dir.: Olivier Marchal. Int.: Daniel Auteuil.
Arg.: Narra la història d’un policia autodestructiu que busca un assassí en sèrie que actua a Marsella.
«Una pareja de tres». Marley & Me. EUA,
2008. 120'. Gèn.: Comèdia. Dir.: David Frankel. Int.: Jannifer Aniston, Owen Wilson, Kathleen Turner. Arg.: John i Jenny Grogan acaben
de casar-se i prenen la decisió de deixar enrere els durs hiverns de Michigan i traslladar-se
al sud per iniciar una nova vida a la zona oest
de Palm Beach, a Florida. Ràpidament aconsegueixen feina en periòdics rivals de la localitat,
compren una casa i comencen a enfrontar-se
als desafiaments que comporta un nou matrimoni. Però el canvi realment arriba quan decideixen formar una família.
CATALÀ
«Arropiero, el vagabund de la mort».
Estat espanyol, 2008. 80'. Gèn.: Documental.
Dir.: Carles Balagué. Arg.: Conegut com a
l’Arropiero, Manuel Delgado Villega va ser un
assassí en sèrie històric a l’Estat espanyol. Va
confessar 48 crims i va ser tancat fins a la
mort en un psiquiàtric.
«Doraemon i l’imperi maia».
Japó,
2003. 0'. Gèn.: Animació. Dir.: Tsutomu Shi-
bayama. Int.: Dibuixos animats. Arg.: Doraemon i els seus amics obren un forat en el
temps i es traslladen al País de Maiana, una
civilització maia perduda a la jungla. Allà, Nobita decidirà intercanviar papers amb el príncep Thio per intentar salvar el país de les urpes de la bruixa Ledina i les seves forces del
mal.
«El brau blau». El brau blau. Catalunya-Estat espanyol, 2008. 63'. Dir.: Daniel V. Villanueva. Arg.: Narra la història d’un jove que està fascinat pel món dels braus i viu aïllat al
camp, on prova de donar forma a la seva obsessió.
«El valent Desperaux». The tale of Desperaux. Gran Bretanya, 2008. Gèn.: Animació.
Dir.: Sam Fell, Robert Stevenhagen. Arg.:
Desperaux és un ratolí que té moltes ambicions, i els de la seva espècie el rebutgen per
això. Tancat en una torre per haver parlat amb
un humà, demostrarà la seva valentia quan la
seva amiga humana, la princesa Esperança,
desapareix.
de pau i volen demostrar-ho a Randall Bragg,
un ranxer poderós, que és el terror d’Appaloosa.
«Arropiero, el vagabundo de la muerte». Estat espanyol, 2008. 80'. Gèn.: Documental. Dir.: Carles Balagué. Arg.: Conegut
com a l’Arropiero, Manuel Delgado Villega va
ser un assassí en sèrie històric a l’Estat espanyol. Va confessar 48 crims i va ser tancat
fins a la mort en un psiquiàtric.
«Australia». EUA, 2008. 165'. Gèn.: Melodrama. Dir.: Baz Luhrmann. Int.: Nicole Kidman, Hugh Jackman. Arg.: Drama romàntic
que té lloc a la població australiana de Darwin,
bombardejada pels japonesos l’any 1942. Sarah Ashley, una aristòcrata britànica, contracta
els serveis de Jackman perquè travessi Austràlia amb un ramat de dos mil caps de bestiar.
Estat espanyol,
2008. 90'. Gèn.: Animació. Dir.: David Rubín,
Juan Carlos Pena. Arg.: Nova aventura dels
personatges del film «El bosque animado».
Els simpàtics animals tornaran a protegir el
bosc de la malèvola senyora D’Abondo.
«Bienvenidos al norte». Bienvenue chez
les ch’tis. França, 2008. 106'. Gèn.: Comèdia.
Dir.: Dany Boon. Int.: Kad Merad, Dany Boon.
Arg.: Philippe Abrams, director d’una oficina
de correus en una ciutat del sud de França, és
destinat a Bergues, petita ciutat situada molt a
prop de la frontera belga, poblada per uns éssers rústics que parlen una llengua gairebé incomprensible. Allà es farà amic de l’entranyable Antoine.
«Missió a Mocland». Misión en Mocland:
«Bolt». Bolt. EUA, 2008. Gèn.: Animació.
una aventura superespacial. Estat espanyol,
2008. 80'. Gèn.: Animació. Dir.: Juan Manuel
Suárez. Arg.: El planeta Moc estè en perill perquè el límbar, la seva essència vital, està desapareixent. Lalo, Mina, Gobi i Lilium són els
elegits per anar a la recerca del mineral que la
genera, l’àloma.
Dir.: Chris Williams, Byron Howard. Arg.:
Bolt, un gos famós per les seves aparicions a
la televisió, es perd al desert. Allà troba un
hàmster que té poders radioactius i també un
gat, i tots dos l’ajudaran a tornar a casa.
«L’esperit del bosc».
«Winx, el secret del regne perdut».
Winx Club, is segreto del regno perduto. Itàlia,
2007. 85'. Gèn.: Animació. Dir.: Iginio Straffi.
Arg.: Bloom, la fada amb el signe del Drac, té
a les mans el destí de la Dimensió Màgica.
Amb les amigues del Winx Club, haurà d’entrar a la Dimensió Obscura i lluitar contra el
mal.
ALTRES
«A ciegas». Blindness. Brasil-Canadà-Japó,
2008. 120'. Gèn.: Thriller. Dir.: Fernando Meirelles. Int.: Julianne Moore, Gael García Bernal. Arg.: Un país és atacat per una epidèmia
de ceguera que afecta una gran part de la població. Les víctimes són recloses en quarantena en un hospital, i entre elles hi ha una que
es fa passar per cega per poder acompanyar
el seu marit invident.
«Appaloosa». Appaloosa. EUA, 2008. 115'.
Gèn.: Western. Dir.: Ed Harris. Int.: Ed Harris,
Viggo Mortensen. Arg.: Any 1882. Appaloosa
és un territori de Nou Mèxic, a l’antic oest. És
la història de Virgil Cole i Everett Hitch. Tots
dos s’han guanyat una reputació com a agents
«Buscando un beso a medianoche».
In search of a midnight kiss. EUA, 2007. 98'.
Gèn.: Comèdia romàntica. Dir.: Alex Holdridge, Scoot McNairy. Arg.: Wilson és un noi de
29 anys que acaba de passar el pitjor any de la
seva vida... L’únic que vol és estar sol i oblidar
el passat. Fins que el seu millor amic, Jacob,
el convenç per penjar un anunci classificat a
internet amb el sobrenom de Misàntrop.
«Cadillac Records». Cadillac Records.
EUA, 2009. 109'. Gèn.: Drama musical. Dir.:
Darnell Martin. Int.: Adrien Brody, Jeffrey
Wright. Arg.: El film narra els orígens del segell discogàfic Chess Records, que va situar el
«blues» al cim de la història de la música.
«Camino». Camino. Estat espanyol, 2008.
143'. Gèn.: Drama. Dir.: Javier Fesser. Int.:
Nerea Camacho. Arg.: Pamplona, juny de
2001. Camino, una nena d’11 anys, viu els
seus últims moments a l’habitació d’un hospital envoltada de familiars i amics. En una atmosfera de santedat i quan la mort és ja inevitable, alguna cosa extraordinària passa a l’habitació.
«Cerezos en flor». Kirschblüten - Hanami.
Alemanya-França, 2008. 127'. Gèn.: Drama
romàntic. Dir.: Doris Dörrie. Arg.: Només Trudi sap que Rudi, el seu marit, té una malaltia
CINEMA. Cartellera
terminal. El metge els suggereix que facin alguna cosa junts, alguna cosa que desitgessin
fer des de feia temps... Trudi decideix no explicar al seu marit la gravetat de la seva malaltia i seguir els consells del metge. Així, doncs,
convenç Rudi perquè vagin a visitar els seus
fills i néts a Berlín...
«Che. Guerrilla». Che: Part Two. EUA,
2008. 131'. Gèn.: Biòpic. Dir.: Steven Soderbergh. Int.: Benicio del Toro. Arg.: El film arrenca amb el Che en el punt més alt de la seva
popularitat i del poder després de la Revolució
Cubana, quan pronuncia un discurs a les Nacions Unides refermant el seu compromís
amb la lluita del Tercer Món contra l’imperialisme dels Estats Units.
«A ciegas».
Blindness.
BrasilCanadà-Japó, 2008.
120'. Gèn.: Thriller.
Dir.: Fernando Meirelles. Int.: Julianne
Moore. Arg.: Un
país és atacat per
una epidèmia de ceguera que afecta una gran part de la població. Les víctimes són recloses en quarantena en un hospital, i entre elles hi ha
una que es fa passar per cega per poder
acompanyar el seu marit invident.
«Crepúsculo». Twilight. EUA, 2008. Gèn.:
Fantàstic. Dir.: Catherine Hardwicke. Arg.:
Narra la història d’amor entre una adolescent i
un vampir.
«Días de radio». Radio days. EUA, 1987.
85'. Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Woody
Allen. Int.: Danny Aiello, Mia Farrow, Diane
Keaton, Osvaldo Santuro. Arg.: A principis
dels anys quaranta la ràdio era el mitjà de comunicació més popular i que es convertia en
el centre de la vida familiar. Un jueu novaiorquès rememora amb nostàgia la seva infància en aquells dies.
«Dieta mediterránea». Estat espanyol,
2009. 90'. Gèn.: Comèdia. Dir.: Joaquín Oristell. Int.: Olivia Molina, Paco León. Arg.: Sofía
és una dona treballadora i ambiciosa que està
enamorada de dos homes: Toni, el gendre que
tota mare voldria tenir, amb qui es casa i té
tres fills, i Frank, el representant que tots els
artistes voldrien tenir, amb qui descobreix el
secret de l’alta cuina. Amb tots dos arriba a un
acord professional i amorós que revolucionarà
el món de la cuina.
«El curioso caso de Benjamin Button». The curious case of Benjamin Button.
EUA, 2008. 159'. Gèn.: Drama. Dir.: David
Fincher. Int.: Brad Pitt, Cate Blanchett. Arg.:
Narra la història d’un home que neix amb el
cos d’un avi de vuitanta anys i que va rejovenint amb el pas del temps: un home que, com
qualsevol persona, no pot parar el temps.
«El desafío. Frost contra Nixon». Frost
/ Nixon. EUA, 2008. 122'. Gèn.: Drama. Dir.:
Ron Howard. Int.: Michael Sheen, Frank Langella. Arg.: Estiu del 1977. El periodista britànic David Frost exerceix durant quatre dies un
assetjament implacable contra l’expresident
dels EUA. El resultat no és cap altre que un Nixon ensorrat i demanant disculpes pels escàndols de la seva administració.
«El juego del ahorcado». El juego del
ahorcado. Estat espanyol-Irlanda, 2008. 113'.
Gèn.: Thriller. Dir.: Manuel Gómez Pereira.
Int.: Clara Lago. Arg.: Girona, 1989. Sandra i
David són amics des de petits i comparteixen
les seves aventures. Quan arriben a l’adolescència la seva relació és més profunda i s’en-
«Lejos de la
tierra
quemada». The
burning plain. EUA,
2008. 111'. Gèn.:
Drama
romàntic.
Dir.: Guillermo Arriaga. Int.: Charlize
Theron. Arg.: Narra
la història d’una dona, Sylvia, una bella
gerent d’un restaurant, que es troba en
una situació límit de la seva vida i emprèn
un viatge on tard o d’hora haurà de plantar cara al seu passat.
«The
visitor».
The visitor. Estats
Units, 2007. 104'.
Gèn.: Drama. Dir.:
Thomas, McCarthy.
Int.: Richard Jenkins. Arg.: Un vidu
recupera la il·lusió
de viure arran d’un
encontre fortuït amb
un siri sense papers que es guanya la vida tocant instruments de percussió en
parcs i bars nocturns, la seva xicota i la
seva mare.
«RAF Facción
del Ejército
Rojo». Der Baader Meinhof Komplex.
Alemanya,
2008. Dir.: Uli Edel.
Int.: Martina Gedeck. Arg.: Basat en
el llibre escrit per
Stefan Aust, el film exposa els mètodes
de la Facció de l’Exèrcit Roig, un grup terrorista alemany que va perpetrar atemptats, segrestos i assassinats entre finals
dels seixanta i la dècada dels setanta.
27
amoren. De sobte, un esdeveniment inesperat
altera el camí de les seves vides. Des d’aquest
moment, Sandra es convertirà en una supervivent i David, en el guardià del seu secret.
«El luchador». The wrestler. EUA, 2008.
105'. Gèn.: Drama. Dir.: Darren Aronofsky.
Arg.: Randy Robinson és una exestrella de la
lluita lliure en decadència que busca la manera
de redimir-se, però tot indica que la seva carrera ha acabat definitivament.
«El valiente Desperaux». The tale of
Desperaux. Gran Bretanya, 2008. Gèn.: Animació. Dir.: Sam Fell, Robert Stevenhagen.
Arg.: Desperaux és un ratolí que té moltes
ambicions, i els de la seva espècie el rebutgen
per això. Tancat en una torre per haver parlat
amb un humà, demostrarà la seva valentia
quan la seva amiga humana, la princesa Esperança, desapareix.
«En el nombre del rey». In the name of
the king: a dungeon siege tale. Alemanya-Canadà-EUA, 2007. 127'. Gèn.: Aventures. Dir.:
Uwe Boll. Int.: Jason Statham, John Rhys-Davies. Arg.: Narra la història d’un home que es
converteix en un guerrer quan unes criatures
estranyes i assassines destrueixen el seu poblat i a més segresten la seva dona.
«Gran Torino». EUA, 2009. 116'. Gèn.:
Drama. Dir.: Clint Eastwood. Int.: Clint Eastwood. Arg.: Walt Kowalski, un vell veterà de
la guerra de Corea, descobreix el seu veí, un
adolescent d’origen xinès, intentant robar-li el
seu Ford Gran Torino del 1972. A partir d’aquí,
un important conflicte comença al barri entre
Kowalski i la banda del jove.
«Guadalupe». Estat espanyol-Mèxic, 2008.
90'. Gèn.: Històrica. Dir.: Santiago Parra.
Arg.: José Maria i la seva germana Mercedes,
dos científics que han dedicat la seva vida a
l’arqueologia i la història, impulsats per la seva curiositat científica, decideixen investigar la
figura, amb rostre de dona, que ara fa 500
anys va aparéixer en una manta indígena.
«Guerra de novias». Bride wars. EUA,
2009. Gèn.: Comèdia romàntica. Dir.: Gary
Winick. Int.: Anne Hathaway. Arg.: Liv i Emma
són amigues íntimes des de la infància i planifiquen els seus respectius casaments al mateix temps... I el que en un principi semblava
que havia de ser una bona idea es convertirà,
per un malentès, en una competició ferotge.
«Háblame de la lluvia». Parlez-moi de la
pluie. França, 2008. 110'. Gèn.: Comèdia dramàtica. Dir.: Agnès Jaoui. Int.: Agnès Jaoui,
Jean-Pierre Bacri. Arg.: Agathe Villanova, una
dona feminista recentment dedicada a la política, retorna uns dies al seu poble natal, al sud
de França, per ajudar la seva germana Florence a ordenar les pertinences de la seva mare,
morta fa un any. A Agathe no li havia agradat
mai el seu poble i per això va marxar d’allà
molt jove, però com a bona política aprofitarà
la seva estada a la localitat per fer campanya
electoral.
28
CINEMA. Cartellera
«Hotel para perros». Hotel for dogs. EUA,
2008. 100'. Gèn.: Comèdia. Dir.: Thor Freudenthal. Int.: Emma Roberts. Arg.: Andi i el
seu germà petit, Bruce, viuen en una casa on
els animals estan totalment prohibits, i ja no
saben com amagar per més temps Viernes, el
seu estimat gosset. Quan accidentalment es
troben un hotel abandonat, Andi té una idea.
Amb l’ajuda de Bruce convertiran l’hotel en un
gran paradís per a gossos.
«Julia». Bèglica-França-Mèxic-EUA, 2008.
144'. Gèn.: Drama. Dir.: Érick Zonca. Int.: Tilda Swinton, Saul Rubinek. Arg.: Narra la història d’una dona alcohòlica i problemàtica
que, moguda pel pànic i una situació econòmica delicada, accedeix a cometre un acte violent i lamentable com és segrestar un nen.
«La boda de Rachel». Rachel getting
marred. EUA, 2008. 114'. Gèn.: Drama. Dir.:
Jonathan Demme. Int.: Anne Hathaway. Arg.:
Quan Kym torna a casa de la família Buchman
per assistir al casament de la seva germana,
porta amb ella una llarga història de crisis personals, conflictes familiars i tragèdies. Tot això farà que la celebració sigui un desastre i les
tensions familiars esclatin.
«La clase». Entre les murs. França, 2008.
128'. Gèn.: Drama. Dir.: Laurent Cantet. Int.:
François Bégaudeau. Arg.: François i la resta
de professors es preparen per afrontar un nou
curs en un institut situat en un barri conflictiu,
plens de bones intencions i amb ganes
d’aportar la millor educació als seus alumnes.
Però les cultures i les actituds s’enfronten en
l’aula.
«La cuestión humana». La question humaine. França, 2007. 144'. Gèn.: Drama. Dir.:
Nicholas Klotz. Int.: Mathieu Amalric. Arg.: Simon és psicòleg del departament de recursos
humans d’una multinacional petroquímica. La
seva vida freda i calculada es veu alterada
quan un directiu li encarrega una missió confidencial: investigar el director general de l’empresa.
«La duda». Doubt. EUA, 2008. 104'. Gèn.:
Drama. Dir.: John Patrick Shanley. Int.: Philip
Seymour Hoffman, Meryl Streep. Arg.: Any
1964, església de San Nicolas, al Bronx. El pare Flynn, capellà carismàtic d’un col·legi catòlic de Nova York, té un enfrontament amb una
estricta germana de la comunitat per l’admissió d’un jove alumne de raça negra. El que comença com un problema disciplinari es complica quan se sospita que podria ser que el capellà estigués abusant del menor.
«La duquesa de Langeais». Ne touchez
pas la hache. França-Itàlia, 2007. 137'. Gèn.:
Drama. Dir.: Jacques Rivette. Int.: Jeanne Balibar, Michel Piccoli. Arg.: El general Armand
de Montriveau s’enamora d’Antoinette. Ella,
afalagada per les contínues atencions que li
dedica el general, organitza un perillós joc de
seducció en el qual el rebutja en repetides
ocasions, i del qual més endavant se’n penedirà.
«La mujer del anarquista». The anarchist’s wife. Alemanya, 2008. 117'. Gèn.: Drama. Dir.: Peter Sehr, Marie Noëlle. Int.: Juan
Diego Botto. Arg.: Narra la història d’un advocat llibertari compromès en la lluita antifeixista
que desapareix en acabar la Guerra Civil espanyola. La seva dona, que l’estima amb bogeria, i la seva filla, que només el coneix per una
foto, viuen exiliades a França. Quan es retroben, comproven que el temps els ha canviat a
tots tres.
«La ola». Die Welle. Alemanya, 2008. 101'.
Dir.: Dennis Gansel. Int.: Jürgen Vogel. Arg.:
En l’Alemanya d’avui, durant la setmana de
projectes, al professor d’institut Rainer Wenger se li acut la idea de fer un experiment per
explicar als seus alumnes quin és el funcionament dels governs totalitaris. Comença així,
amb un experiment, però acabarà amb resultats tràgics.
«La Pantera Rosa 2». The Pink Panther 2.
EUA, 2009. 92'. Gèn.: Comèdia. Dir.: Harald
Zwart. Int.: Jean Reno. Arg.: Noves aventures
de l’inspector Jacques Clouseau, l’intrèpid però matusser detectiu de policia francès.
«La teta asustada».
Estat espanyol,
2008. 94'. Gèn.: Drama. Dir.: Claudia Llosa.
Int.: Magaly Solier. Arg.: Fausta pateix el mal
de «la teta espantada», una síndrome que es
transmet via llet materna i que pateixen els
fills de les dones que han estat maltractades
durant l’embaràs. Amb la mort de la seva mare, inicia un viatge iniciàtic.
«Lejos de ella». Away from her. Canadà.
Dir.: Sarah Polley. Int.: Julie Christie, Olympia
Dukakis. Arg.: Grant i Fiona fa molts anys que
estan casats. Ara, jubilats, viuen còmodament
en una casa al camp, però la seva felicitat queda afectada pels problemes de memòria de
Fiona. Per no ser una càrrega per al seu marit,
ella decideix ingressar en una residència
d’avis. Això canviarà les seves vides.
«Lejos de la tierra quemada». The burning plain. EUA, 2008. 111'. Gèn.: Drama romàntic. Dir.: Guillermo Arriaga. Int.: Charlize
Theron. Arg.: Narra la història d’una dona,
Sylvia, una bella gerent d’un restaurant, que
es troba en una situació límit de la seva vida i
emprèn un viatge on tard o d’hora haurà de
plantar cara al seu passat.
«Los muertos van deprisa». Estat espanyol, 2009. Dir.: Ángel de la Cruz. Int.: Neus
Asensi. Arg.: Irene, una camionera, arriba a la
petita vila marinera de Fariño del Mar amb la
intenció d’adquirir-hi marisc. Per mala sort el
seu camió queda parat a l’interior del poble,
davant del cementiri, just el dia que els veïns
del poble han de donar el darrer comiat a Cándido, vell mariner molt conegut al poble. L’esdeveniment impedeix celebrar les honres fúnebres i això provocarà una tensió que trencarà la tranquil·la vida del poble.
«Madagascar 2». Madagascar: Escape 2
Africa. EUA, 2008. Gèn.: Animació. Dir.: Eric
Darnell, Tom McGrath. Arg.: Segona part de
les animades aventures d’Àlex el lleó, Marty la
zebra, Melman la girafa i Glòria la hipopòtam.
En el seu viatge de retorn cap a Nova York,
l’avió s’estavella a Àfrica, on Àlex coneix la seva família, però té seriosos problemes per comunicar-s’hi.
«Más allá de los sueños». Bedtime stories. EUA, 2008. Gèn.: Comèdia. Dir.: Adam
Shankman. Int.: Adam Sandler. Arg.: Narra la
història d’un jove, Skeeter Bronson, la vida del
qual canvia per sempre quan els contes que
llegeix als seus nebots abans d’anar a dormir
es fan realitat l’endemà mateix.
«¡Me ha caído el muerto!». Ghost town.
EUA, 2008. 102'. Gèn.: Comèdia. Dir.: David
Koepp. Int.: Greg Kinnear. Arg.: En una operació de cirurgia dental, un home mor. Acte seguit ressuscita i s’adona que pot veure els
morts.
«Mejor que nunca». Estat espanyol-França, 2008. 91'. Gèn.: Comèdia. Dir.: Dolors
Payás. Int.: Victòria Abril, Anna Galiena. Arg.:
Quan el seu marit l’abandona per una dona
més jove, Isabel decideix deixar-se de bestieses i disfrutar sense prejudicis de la seva maduresa.
«Mi nombre es Harvey Milk». Milk.
EUA, 2008. 128'. Gèn.: Biogràfica. Dir.: Gust
van Sant. Int.: Sean Penn, Josh Brolin, Emile
Hirsch, James Franco. Arg.: Harvey Milk va
ser el primer polític homosexual dels Estats
Units que, sense amagar la seva condició sexual, va ser elegit per votació per a un càrrec
públic d’importància, supervisor de l’Ajuntament de San Francisco. Dan White, exsupervisor ressentit i oposat a la seva línia política, el
va matar amb cinc trets el 27 de novembre de
1978. Aquesta és la seva història.
«Push». Push. EUA, 2008. 111'. Gèn.: Ciència-ficció. Dir.: Paul McGuigan. Int.: Dakota
Fanning, Camilla Belle. Arg.: La Divisió és una
agència secreta que cerca persones amb poders mentals i habilitats especials. Nick, un jove amb poders, ha estat tota la vida amagantse des que la Divisió va assassinar el seu pare.
«RAF Facción del Ejército Rojo». Der
Baader Meinhof Komplex. Alemanya, 2008.
150'. Gèn.: Acció. Dir.: Uli Edel. Int.: Martina
Gedeck, Moritz Bleibtreu. Arg.: Basat en el llibre escrit per Stefan Aust, el film exposa els
mètodes de la Facció de l’Exèrcit Roig, un
grup terrorista alemany que va perpetrar
atemptats, robatoris, segrestos i assassinats
entre finals dels seixanta i la dècada dels setanta.
«Revolutionary Road». EUA, 2008. 119'.
Gèn.: Drama romàntic. Dir.: Sam Mendes.
Int.: Leonardo DiCaprio, Kate Winslet. Arg.:
Anys cinquanta. Sembla que Frank i April
Wheeler ho tenen tot: casa, fills, carrera professional. Ells mateixos es creuen especials.
L’enveja de tots. Però darrere de tot això... la
relació comença a ser el que no era.
CINEMA. Cartellera
«Siete almas». Seven Pounds. EUA, 2008.
Gèn.: Drama. Dir.: Gabrielle Muccino. Int.:
Will Smith, Rosario Dawson. Arg.: Narra la
història d’un home amb un inquietant secret
que decideix, per redimir-se, canviar dràsticament la vida de set desconeguts. Un cop posat en marxa el pla, no pot atrapar-lo res. El
que mai s’havia imaginat era que s’enamoraria
d’un dels personatges estranys... i que seria
ella que el començaria a canviar a ell.
«Slumdog Millionaire». Slumdog Millionaire. Gran Bretanya-Estats Units, 2008. 120'.
Gèn.: Comèdia romàntica. Dir.: Danny Boyle.
Int.: Dev Patel, Freida Pinto. Arg.: Jamal Malik, un jove orfe que prové de les barraques de
Bombai, és arrestat com a sospitós d’haver fet
trampes en el concurs televisiu més popular
de l’Índia. Ningú no entén com un nen del carrer ha estat capaç de respondre a tantes preguntes i tan difícils.
«Soul to soul (Black Music Festival)».
Soul to soul (Black Music Festival).
«The code». Thick as thieves. EUA, 2008.
Gèn.: Drama. Dir.: Mimi Leder. Int.: Morgan
Freeman, Antonio Banderas. Arg.: Keith Ripley
és un lladre de la vella escola, fred i calculador, que sol treballar sol i seguint sempre el
seu propi codi d’honor, i Jack Monaha és un
delinqüent jove i apassionat. Les circumstàncies i el destí fan que tots dos treballin junts,
portant a terme un gran furt: dos ous de Fabergé únics que mai han estat exposats i que
estan protegits amb un sistema de seguretat
ultramodern i sofisticat.
«The reader (El lector)». The reader. Alemanya-Estats Units, 2008. 123'. Gèn.: Drama.
Dir.: Stephen Daldry. Int.: Kate Winslet, Ralph
Fiennes, David Kross. Arg.: L’adolescent Michael Berg inicia un idil·li amb una dona molt
més gran que ell, Hanna Schmitz, a l’Alemanya posterior a la Segona Guerra Mundial. Però quan tot va bé ella desapareix i ell no la torna a veure fins vuit anys més tard, quan, astorat, la descobreix entre les acusades de crims
contra la humanitat en un judici contra col·laboracionistes dels nazis.
«The visitor». The visitor. EUA, 2007. 104'.
Gèn.: Drama. Dir.: Thomas, McCarthy. Int.:
Richard Jenkins. Arg.: Un vidu recupera la illusió de viure arran d’un encontre fortuït amb
un siri sense papers que es guanya la vida tocant instruments de percussió en parcs i bars
nocturns, la seva xicota i la seva mare.
«Un chihuahua en Beverly Hills». Beverly Hills chihuahua. EUA, 2008. 91'. Gèn.:
Comèdia. Dir.: Raja Gosnell. Arg.: Narra la
història de Chloe, una «chihuahua» de Beverly
Hills que porta diamants i botetes i que no
s’adona que el «chihuahua» Papi està boig per
ella. Un dia Chloe es perd a Mèxic i Papi li demostrarà com l’estima sortint a buscar-la.
«Una familia con clase». Easy virtue.
Gran Bretanya, 2008. 96'. Gèn.: Comèdia.
Dir.: Stephan Elliott. Int.: Jessica Biel, Kristin
«Hotel para
perros». Hotel
for dogs. EUA,
2008. 100'. Dir.:
Thor Freudenthal.
Int.: Emma Roberts.
Arg.: Andi i el seu
germà petit, Bruce,
viuen en una casa
on els animals estan totalment prohibits, i
ja no saben com amagar Viernes, el seu
gosset. Un dia es troben un hotel abandonat, i Andi té una idea: convertir-lo en un
gran paradís per a gossos.
29
Scott Thomas, Ben Barnes. Arg.: John Whittaker és un jove anglès que s’enamora perdudament de Larita, una americana amb molt glamour. Però, quan els nuvis es traslladen a casa d’ell, la mare, la senyora Whittaker, manipularà totes les situacions per perjudicar la seva jove, a qui no accepta.
«Underworld: la rebelión la rebelión
de los licantrópos». Underworld: Rise of
the lycans. EUA, 2009. 92'. Gèn.: Acció. Dir.:
Patrick Tatopoulos. Int.: Michael Sheen, Bill
Nighy, Rhona Mitra. Arg.: En aquesta tercera
part d’«Underworld» s’explica l’origen del
conflicte entre els aristocràtics vampirs i els
salvatges licantrops, els ferotges homes llop.
«Valkiria». Valkyrie. Estats Units-Alemanya,
«Cerezos en
flor». Kirschblüten - Hanami. Alemanya-França,
2008. Dir.: Doris
Dörrie. Arg.: Només
Trudi sap que Rudi,
el seu marit, té una
malaltia terminal. El
metge els suggereix que facin alguna cosa junts, alguna cosa que desitgessin fer
des de feia temps... Trudi decideix no explicar al seu marit la gravetat de la seva
malaltia i seguir els consells del metge.
«Watchmen».
Watchmen.
Gran
Bretanya-Estats
Units, 2009. 163'.
Gèn.: Acció. Dir.:
Zack Snyder. Int.:
Malin
Akerman.
Arg.: Estats Units,
1985. Aventura i
misteri amb superherois disfressats són
part de l’estructura de la societat en què
el Rellotge de l’Apocalipsi, símbol de la
tensió entre els Estats Units i la Unió Soviètica, marca sempre la mateixa hora.
«The code».
Thick as thieves.
EUA, 2008. Dir.:
Mimi Leder. Int.:
Morgan Freeman.
Arg.: Keith Ripley és
un lladre de la vella
escola, fred i calculador, que sol treballar sol i seguint sempre el seu propi codi
d’honor, i Jack Monaha és un delinqüent
jove i apassionat. Les circumstàncies i el
destí fan que tots dos treballin junts, portant a terme un gran furt.
2008. 120'. Gèn.: Thriller. Dir.: Bryan Singer.
Int.: Tom Cruise, Kenneth Brannagh. Arg.:
Valkiria és el nom de l’operació militar que el
coronel Claus von Stauffenberg va posar en
marxa des del mateix exèrcit nazi per posar fi
a la vida de Hitler.
«Vals con Bashir». Waltz with Bashir. Alemanya-França, 2008. 87'. Gèn.: Animació.
Dir.: Ari Folman. Arg.: Documental animat
que narra l’assassinat de palestins al Líban
l’any 1982.
«Vicky Cristina Barcelona». Estat espanyol, 2008. 96'. Gèn.: Comèdia. Dir.: Allen
Woody. Int.: Penélope Cruz. Arg.: Dues joves
americanes, Vicky i Cristina, arriben a Barcelona per passar-hi les vacances d’estiu.Vicky és
una dona sensata i està promesa. Cristina és
aventurera en el terreny emocional i sexual. A
Barcelona, es veuen implicades en una sèrie
d’embolics amorosos poc convencionals quan
coneixen Juan Antonio, un carismàtic pintor,
que continua mantenint una relació amb la seva exdona, María Elena.
«Viernes 13». Friday the 13th. EUA, 2009.
97'. Gèn.: Terror. Dir.: Marcus Nispel. Int.:
Jared Padalecki. Arg.: Clay busca la seva germana desapareguda pels boscos propers a
Crystal Lake. En contra de les recomanacions
de la policia i dels habitants de la zona, el jove
continua la seva recerca ajudat per un grup
d’estudiants que són allà disposats a passar
un cap de setmana al camp.
«Watchmen». Gran Bretanya-Estats Units,
2009. 163'. Gèn.: Acció. Dir.: Zack Snyder.
Int.: Malin Akerman. Arg.: Estats Units, 1985.
Aventura i misteri amb superherois disfressats
són part de l’estructura de la societat en què
el Rellotge de l’Apocalipsi, símbol de la tensió
entre els Estats Units i la Unió Soviètica, marca sempre la mateixa hora.
«Yo serví al rey de Inglaterra». Obsluhoval jsem anglického krále. República Txeca,
2006. 118'. Gèn.: Drama. Dir.: Jirí Menzel.
Int.: Ivan Barnev, Oldrich Kaiser. Arg.: Jan Díte és un cambrer que vol ser millonari. Finalment, i després de fer diversos treballs, es casa amb una alemanya, Liza, i es fa ric quan
ella mor i ell hereta uns segells.
30
CINEMA
«Gran Torino».
Gran Torino. EUA,
2009. 116'. Gèn.:
Drama. Dir.: Clint
Eastwood. Int.: Clint
Eastwood.
Arg.:
Walt Kowalski, un
vell veterà de la
guerra de Corea,
descobreix el seu veí, un adolescent d’origen xinès, intentant robar-li el seu Ford
Gran Torino del 1972. A partir d’aquí, un
important conflicte comença al barri entre
Kowalski i la banda del jove.
FILMOTECA
«100 comèdies. Sessió infantil.». 100
comèdies. Sessió infantil.. Arg.: Projecció de
diversos curts: "Brats". (1930). 20’. / "The Laurel-Hardy Murder Case". (1930). 30’. / "The
music box" (1932). 30’. / "Dirty Work" (1933).
20’.
«Almanac de tardor». Oszi Almanach.
Hongria, 1984. 120'. Gèn.: Drama. Dir.: Béla
Tarr. Int.: Erika Bodnár, Hédi Temesi. Arg.:
Una infermera es trasllada a viure, juntament
amb el xicot, a l’apartament d’una dona molt
gran.
«American gangster». American gangster. EUA, 2007. 157'. Gèn.: Drama. Dir.: Ridley Scott. Int.: Russell Crowe, Denzel Washington, Chiwetel Ejiofor, Cuba Gooding Jr..
Arg.: A principis dels setanta, els policies corruptes abunden pels carrers de Nova York.
Molts soldats tornen del Vietnan addictes a
l’heroïna i la ciutat és una caos. Amb l’ajuda
de les forces de l’ordre, la màfia funciona amb
total impunitat en un mercat lliure de competència. Frank Lucas construeix el seu propi
imperi i comença a destacar per damunt de
les altres famílies mafioses. Richie Roberts és
el policia encarregat de parar-li els peus.
«Chicago». Chicago. EUA, 1927. 117'.
Arg.: Història que narra un succés que va succeir el 1924 i que va adquirir notorietat per
uns articles d’una periodista que després en
va fer una versió teatral. Els fets van ser recuperats en el musical del 2002.
«Com un torrent». Some came running.
EUA, 1958. 136'. Gèn.: Drama. Dir.: Vincente
Minnelli. Int.: Frank Sinatra, Dean Martin, Sirley MacLaine, Pedro González. Arg.: Dave Harish, bohemi, jugador i amb un cert prestigi
com a escriptor, torna a Parkman, el seu poble, després d’una absència de setze anys Es
troba amb una societat tan plena d’hipocresia
com sempre, particularment en el cas de la
seva estirada família. Per contra els seus millors amics seran un borratxo i una noia alegre
que va conèixer en el viatge.
«Condemnació». Kárhozat. Hongria, 1988.
116'. Gèn.: Thriller. Dir.: Béla Tarr. Int.: Györ-
«Che,
Guerrilla». Che:
«Más allá de
los sueños».
Part Two. EUA,
2008. 131'. Dir.:
Steven Soderbergh.
Int.: Benicio del Toro. Arg.: El film arrenca amb el Che en
el punt més alt de la
seva popularitat després de la Revolució
Cubana, quan pronuncia un discurs a les
Nacions Unides refermant el seu compromís amb la lluita del Tercer Món contra
l’imperialisme dels Estats Units.
Bedtime
stories.
EUA, 2008. Gèn.:
Comèdia.
Dir.:
Adam Shankman.
Int.: Adam Sandler,
Keri Russell, Richard Griffiths, Guy
Pearce. Arg.: Narra la història d’un jove,
Skeeter Bronson, la vida del qual canvia
per sempre quan els contes que llegeix
als seus nebots abans d’anar a dormir es
fan realitat l’endemà mateix.
gy Cserhalmi, Vali Kerekes. Arg.: Karrer viu
una vida retirada en una comunitat minera i
acaba totes les tardes al bar Titanik. El propietari del bar li ofereix ser part d’una operació de
contraban, però ell li passa la feina a un altre.
«Macbeth». Macbeth. Hongria, 1982. Arg.:
«El abrazo de la muerte». Criss Cross.
EUA, 1948. 84'. Gèn.: Cinema negre. Dir.: Robert Siodmak. Int.: Burt Lancaster. Arg.: Steve
Thompson, després d’uns anys d’absència,
torna a la seva ciutat natal i es torna retrobar
amb Anna, la dona amb la qual va estar casat
dos anys, i a la que encara estima.
«El foraster». Szabadgyalog. Hongria,
1981. 146'. Gèn.: Drama. Dir.: Béla Tarr. Int.:
Jolán Fodor, András Szabó. Arg.: Retrat d’un
jove inestable que treballa d’obrer en una fàbrica i d’infermer alhora. Però sembla incapaç
de trobar la felicitat al costat d’una dona.
«El gat sense por». El gat sense por (Pelle
Savnslös i Amerikatt). Sueca, 1985. 78'. Gèn.:
Infantil. Dir.: Jan Ginsberg, Stig Lasseby. Int.:
Dibuixos animats, Speedy Choo. Arg.: En Pere, conegut com "el gat sense cua", coneix en
una festa en Pere Cua d’Amèrigat, que l’anima
perquè faci una visita al seu país, on diu que
tot és possible, fins i tot aconseguir una cua.
«El principio de la incertidumbre». O
princípio da incerteza. EUA, 2002. 132'. Gèn.:
Drama. Dir.: Manoel de Oliveira. Int.: Leonor
Baldaque, Leonor Silveira, Isabel Ruth. Arg.:
Una família senyorial és un món de passions.
António està casat amb Camila, una noia que
té visions religioses. A Camila l’estima José,
fill de la serventa i amvi d’António. La sócia de
José es converteix en amant d’António.
«El saló de música». Jalsaghar. Índia,
1958. 96'. Gèn.: Drama. Dir.: Satyajit Ray.
Arg.: Biswambhar Roy és un rajà, l’últim descendent d’una antiga aristòcrata casta, que està arruïnat. Protector de les arts i gran amant
de la música, decideix donar un últim gran
concert a casa seva.
«Gent fabricada». Panelkapcsolat. Hongria, 1982. 76'. Gèn.: Drama. Dir.: Béla Tarr.
Arg.: Una parella viu amb els seus dos fills en
un apartament, però un dia l’home decideix
marxar.
Una adaptació insòlita del clàssic de Shakespeare filmada només en dues preses. En un
sol pla-seqüència la càmera persegueix a través de la boira i la llum de les torxes les maquinacions i els moviments dels personatges
d’aquesta història universal sobre la cobdicia i
el poder.
«Prologue. Visions of Europe». Prologue. Visions of Europe. Hongria, 2004. Arg.:
Film col·lectiu signat per vint-i-cinc directors
de vint-i-cinc estats membres de la Unió Euroepa. Béla Tarr es va encarregar del segment
"Prologue" que ha estat asssenyalat com el
millor per la majoria de crítics.
«Promesas del Este». Eastern Promises.
EUA, 2007. Gèn.: Drama. Dir.: David Cronenberg. Int.: Naomi Watts, Viggo Mortensen,
Vincent Cassel. Arg.: Narra la història del misteriós Nikolai, un home lligat a una de les més
poderoses famílies del crim organitzat de Londres.
«Pulp fiction». Pulp fiction. EUA, 1994.
152'. Gèn.: Intriga. Dir.: Quentin Tarantino.
Int.: John Travolta, Bruce Willis, Uma Thurman. Arg.: Vincent Vega i Jules Wingfield són
dos assassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Una nit Vincent ha d’acompanyar Mia, la xicota del seu cap, però abans es
proveeix de droga. Butch Collidge és un boxejador professional subornat per Wallace perquè perdi un combat. Butch, però, guanya i intenta fugir amb la seva companya.
«Space cowboys». Space cowboys. EUA,
2000. 125'. Gèn.: Acció. Dir.: Clint Eastwood.
Int.: Clint Eastwood, Tommy Lee Jones, Donald Sutherland. Arg.: L’equip Daedalus tenia
el 1958 la missió de la seva vida: fer un viatge
espacial. Però la NASA va decidir reemplaçarlos per un ximpanzé, i els somnis d’aquests
quatre homes es van trencar. Han passat quaranta anys i un satèl·lit de comunicació rus,
l’"Ikon", té greus problemes i amenaça de caure a la Terra. El seu antic sistema només el pot
reparar un home, Frank Corvin, exmembre del
Daedalus, que no està disposat a viatjar sol a
l’espai.
000000/000000M
127442-959055B
PUBLICITAT
31
801175/958635®
La informació local
a internet
La major part de les coses que necessites són a prop teu i sovint
són les més importants: una farmàcia de torn, el temps,
la programació cultural, la informació del teu país, del teu poble,
de la teva ciutat. Just el que trobaràs a www.elpunt.cat.
El web d’informació local en una xarxa global.
Perquè les ciutats són capitals
www.elpunt.cat

Mireu, mireu! - Coordinadora de Pastorets de Catalunya

Transcription

Similar documents

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Edición impresa

Primera pedra nou CAP Tordera Principio de

Dimecres 13 d`Octubre de 2010

Tornen els Plens plens de tensió

Juny 2011:Maquetación 1

Revista de Prensa

memòria anual - Federació ACELL

O Cross Joan kapõ - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Una Aproximació a la històra de CINAES i CINESA : dues

escala a barcelona - Museu Marítim de Barcelona

Diapositiva 1 - Superintendencia Financiera de Colombia

C-Mail n¼45 - Universidad del CEMA

tesis - UNAM

revista novembre:REVISTA.qxd.qxd

Cançongs (v5)