Juny 2014 - Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

Comments

Transcription

Juny 2014 - Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya
ENTREVISTA
Josep
Maria
Pelegrí
Conseller d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS MAIG | JUNY | 2014
ACTIVITATS
06 Lleida acull
la festa professional
El conseller Pelegrí rep la Medalla
al Mèrit a la Professió
COMUNICACIÓ
FORMACIÓ
08 Presència dels
12 Nova edició
gestors administratius del màster en Gestió
Administrativa
als mitjans
Bona acollida de la roda de premsa
sobre la renda 2013
El màster s’imparteix en col·laboració
amb la UAO CEU i la UB
EDITORIAL
Formació i experiència,
claus per
a l’ocupabilitat
3
SUMARI
2EDITORIAL Un màster per accedir
a la professió
L’ocupabilitat, entesa com l’habilitat per obtenir o preservar una
feina, no és sempre fàcil. Les xifres indiquen que a major formació,
menys atur, però també cal tenir present que avui les empreses
demanen persones amb una àmplia formació acadèmica i habilitats
emocionals, i a la vegada que comptin amb una certa experiència
laboral.
6
6 FESTA PROFESSIONAL LLeida va
ser la seu de la trobada d’enguany
El màster en Gestió Administrativa, que es porta a terme en col·
laboració tant amb la Universitat Abat Oliba CEU com amb la Univer·
sitat de Barcelona –i que en els propers anys s’impartirà també a les
universitats de Lleida, Girona i d’altres de la resta de l’Estat–, ofereix
a l’alumnat aquesta formació teòrica i pràctica que permet els nous
gestors adquirir els coneixements necessaris per desenvolupar la
professió, i alhora –gràcies a la part pràctica– tenir una experiència
laboral en gestories d’arreu de Catalunya.
8 RODA DE PREMSA Trobada amb
els mitjans per parlar de la renda
10 SILVIA CANO Opinió
8
12MÀSTER Entrevistes a les
responsables del màster
en Gestió Administrativa
14DELEGACIONS Activitats de
la Delegació de Girona i de Lleida
Tal com expliquen les dues responsables dels màsters universitaris,
Elisabeth Ferran per part de la UAO CEU, i Montserrat Casanellas
de la UB, en una entrevista que se’ls fa en aquest número, el màster
proporciona a l’alumnat una formació integral per a l’exercici de la
professió de gestor administratiu. Això implica que proporciona els
coneixements teòrics i pràctics requerits per poder desenvolupar la
professió des del dia següent a la titulació.
16
15 GESTORIES A CATALUNYA
GESTORIA GABSER
Gabinet de Serveis i Corredoria
d’Assegurances
16 RESULTATS CONGRÈS GRANADA
17 ACTUALITAT COL·LEGIAL
· Conveni Ojeda
· Jornada ACCID i BIZ
La combinació de les classes teòriques i pràctiques per abordar
les diferents matèries permet al professorat implicat utilitzar la
seva experiència professional en la docència impartida i aquest és
un dels punts claus de l’èxit d’aquest màster que compta amb el
reconeixement de l’Espai Europeu d’Educació Superior i que dóna
accés a un doctorat.
PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU
3 ENTREVISTA Josep Maria Pelegrí.
Conseller d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació
i Medi Natural
18 ACTUALITAT COL·LEGIAL
· White Party GA 2014
· Apps amb sensibilitat social
17
19 BON GOURMET
20SERVEIS
21 CULTURA I CONVENIS
PRESIDENT
Alfonso Lluzar López de Briñas
DIRECTORA
Gemma Martí
COMISSIÓ REVISTA
Carme Dalmau
Carme Elena
Concha Forteza
Maria Miserachs
Bruno Pardo
Marina Rocabruna
Aurora Rodés
Francisco Torres
Gabriel Villanueva
COL·LABORADORS
Neus Bergua
FOTOGRAFIES
Manuel Canetti
PhotoAlto
Bit Comunicación
COORDINACIÓ PUBLICITAT
Bit Comunicación
Josep Tarradellas, 155
08029 Barcelona
Tel.: 93 363 64 64
EDITA
Col·legi Oficial de
Gestors Administratius
de Catalunya
Pl. Urquinaona, 6, 6a planta
08010 Barcelona
[email protected]
DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓ
Bit Comunicación
[email protected]
DEP. LEGAL: B-44973-92
En cap cas l’opinió expressada
en els articles publicats a EL GESTOR
ha d’entendre’s com a opinió del
Col·legi de Gestors Administratius,
sinó exclusivament dels seus autors.
Col·legi de Gestors
Administratius de Catalunya
[email protected]
www.gestors.cat
ENTREVISTA
Josep Maria
Pelegrí
Conseller d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca, Alimentació i Medi Natural
“ En els models
de col·laboració
públic-privat
tots hi sortim
guanyant”
“Des del Govern apostem clarament per la implantació de la finestreta única”
Com definiria la situació que viu el món rural català?
En segon lloc, les tensions creixents en àmbits alimentaris i energè·
tics globals estan revaloritzant l’activitat agrícola. Alhora, les noves
tecnologies de comunicació han trencat totes les barreres i els valors
residencials, que indubtablement ofereix l’entorn rural, guanyen força
per atraure activitats connectades via digital. En resum, avui tenim un
sector agrari modern i capaç de donar respostes competitives en els
mercats globals i una ruralitat atractiva per a una activitat diversificada i
respectuosa amb els seus valors mediambientals i paisatgístics.
Cap on considera que ha d’evolucionar?
Estem davant d’un món globalitzat cada vegada més obert i d’una
societat que exigeix productes d’alta qualitat. I el món rural ha de donar
respostes a aquestes dues realitats amb més professionalització,
més organització, més tecnologia. Com totes les professions amb un
Destacar el treball dels col·legis
professionals, que ajuden els seus
col·legiats a estar al dia i a adaptar-se
a aquest entorn canviant, que han
multiplicat els serveis que ofereixen,
han acompanyat i assessorat a les
administracions públiques, i acompanyen
als seus col·lectius en la seva evolució
personal i professional
”
2
3
elgestor
Estem en moments de canvis on el món rural té un paper creixent,
amb alguns aspectes esperançadors, sense obviar les dificultats que
els canvis comporten. En primer lloc, cal destacar el rol anticíclic que
està tenint l’agricultura davant de la crisi econòmica; hi ha hagut uns
anys on les bones noticies d’ocupació, producció, exportació, procedi·
en de l’agroalimentació.
ENTREVISTA
reciclatge constant per a adaptar-se a les noves demandes dels con·
sumidors i a les noves tecnologies, i davant d’un escenari de creixent
demanda mundial d’aliments.
Com valora l’acord de col·laboració signat entre el Departament i el
Col·legi de Gestors Administratius, primera corporació de dret públic
constituïda com a entitat col·laboradora del sistema DUN?
A Catalunya tenim molt bons productors, amb productes d’alta qualitat
i una potent indústria agroalimentària, i si fem les coses ben fetes i
remem tots conjuntament tenim un bon futur.
Molt positivament. Creiem que és un model en què cal anar avançant.
No tot ho ha de fer l’Administració. L’objectiu és que el ciutadà tingui el
millor servei possible i per això cal anar de la mà d’aquells professionals
que són especialistes en cada matèria, i l’Administració en tot cas vetlla
perquè el servei es doni correctament. És un model de col·laboració
públic-privat en què tots hi sortim guanyant.
Quins canvis ha experimentat el sector en els darrers anys?
Contràriament al que es pot pensar, és un dels sectors mes dinàmics
de la nostra economia. Pensi que l’entrada a la UE va significar un canvi
radical de la manera de fer i el sector va respondre positivament. I a
partir d’aquell moment les reformes comunitàries han estat constants
i la resposta ha estat sempre positiva. És cert que el grau d’adaptació
no ha estat similar en tots els sectors i processos, per exemple en el
camp de la concentració de l’oferta o dels canals de comercialització
m’agradaria que s’hagués avançat més.
Com ha afectat la crisi a les pimes i autònoms que es dediquen a
aquest sector?
Les pimes i els autònoms s’han vist obligats a adaptar-se a la nova
realitat molt més competitiva. A través del Programa de Desenvolupa·
ment Rural veiem com es van creant noves unitats de negoci arreu del
territori i com ràpidament busquen una especialització que les situï en
un nínxol de mercat propi; unes dedicades cap a productes de proximi·
tat, aprofitant la via oberta pel Decret de venda de proximitat publicat
recentment, o bé intentant accedir a mercats mes enllà de les nostres
fronteres. Aquí val a destacar la tendència creixent d’incorporació de
joves en aquestes noves activitats.
Quins avantatges comporta per a la petita i mitjana empresa i els
autònoms?
Al meu parer dos de principals: un, poder gaudir dels serveis d’uns
excel·lents professionals, i dos, que, com és el cas del col·lectiu de
gestors administratius, estan arreu del territori, i el pagès o ramader
pot accedir-hi fàcilment i escollir lliurement aquell que li mereixi més
confiança
El segon dels convenis de col·laboració fa referència al fet que els
professionals col·legiats en el COGAC puguin facilitar als titulars
de maquinària agrícola –als quals representen- el compliment
de l’obligació de la inscripció d’aquesta maquinària i la resta de
tràmits en el Registre Oficial de Maquinària Agrícola (ROMA)
mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Què comporta
aquest conveni?
Aquest conveni permetrà que els gestors tinguin accés telemàtic a
l’aplicació informàtica del ROMA, mitjançant l’aplicació pròpia del
COGAC, així com la col·laboració entre el Departament i el COGAC per
assolir una tramitació simplificada, amb eficàcia i seguretat.
“El present i el futur del gestor passen per aquesta línia d’esforç a agilitar, simplificar i optimitzar la relació
dels ciutadans amb l’Administració, amb el consegüent estalvi econòmic i els guanys en eficiència”
Amb l’acord entre el Departament i el Col·legi perquè aquest sigui
entitat col·laboradora del sistema DUN s’ofereix un millor servei
al ciutadà. És un model de col·laboració públic-privat en què tots
sortim guanyant
”
”
Com beneficia els propietaris de maquinària agrícola?
Els propietaris de la maquinària agrícola que està catalogada com a
vehicles agrícoles els han d’inscriure al ROMA prèviament a la seva
matriculació a la DGT. Ara el COGAC ja té conveni amb la DGT per a
la matriculació telemàtica de vehicles. Aleshores, el titular de vehicle
agrícola podrà sol·licitar al gestor la realització de les dues tramitacions
telemàtiques i, d’aquesta manera, es beneficiarà de no haver de dupli·
car documents a presentar en les diferents administracions.
El Col·legi treballa per la telematització de tots els tràmits possibles en benefici del ciutadà. En quins altres veu viable un acord
de col·laboració amb el COGAC?
Igual que el COGAC, l’administració ha de treballar per oferir a la
ciutadania la possibilitat de realitzar tràmits per mitjans electrònics, ja
que són l’eina fonamental per relacionar-se en ple segle XXI. El canal
telemàtic suposa un avanç important per agilitar, simplificar i millorar
l’Administració i aporta beneficis tan importants com ara l’estalvi eco·
nòmic, la millora de l’accessibilitat i de l’eficiència, i redueix els terminis
de resolució. L’aposta del Departament per a la implantació de la trami·
tació telemàtica en tants àmbits com sigui possible és molt forta, per
la qual cosa de ben segur trobarem d’altres vies de col·laboració amb
el COGAC com hem fet amb la DUN o amb el ROMA, ja que la seva
provada experiència i professionalitat són garants d’èxit.
El futur passa per la finestreta única?
Des del Govern apostem clarament per la implantació de la finestreta
única. Un clar exemple és el projecte Finestreta Única Empresarial
(FUE), el qual pretén convertir-se en el punt de referència de les em·
preses per realitzar tots els tràmits i serveis amb l’Administració. La
finestreta única, entesa com a oficina que presta un servei integral als
administrats i resol les seves sol·licituds de forma àgil i ràpida, ha de ser
el model d’administració propera als ciutadans que s’ha de continuar
fomentant.
I el futur del gestor administratiu, cap on considera que s’ha
d’encaminar?
La professió de gestor administratiu compta amb una llarga tradició his·
tòrica i arrelament social a àmbit de ciutadans i ciutadanes particulars,
de petita i mitja empresa, de l’Administració, i en general, amb el ple
reconeixement de l’Administració pública; és sens dubte avui una pro·
fessió de primer ordre, o d’ordre superior, atesa la complexitat de les
obligacions administratives i fiscals dels ciutadans i del reconeixement
dels seus drets enfront de l’Administració.
ENTREVISTA
Per tot plegat i tenint en compte el complex context administratiu,
fiscal, documental en què es troba immersa la societat del segle XXI, el
present i el futur passen per aquesta línia d’esforç a agilitar, simplificar
i optimitzar la relació dels ciutadans amb l’Administració, amb el con·
següent estalvi econòmic i els guanys en eficiència, línia en la qual tots
hem de continuar avançant i aprofundint, que resulta tant estratègica
ara com ho serà en el futur.
Així, en l’esmentat context de present i de futur, la figura del gestor hi
té un paper cabdal, i vull destacar que a més el té també en tractar-se
d’un professional altament qualificat, amb formació continuada, i que,
com a representant habitual, vetlla per la seguretat jurídica i econòmica
de les persones físiques i jurídiques, defensant els seus interessos; i
sent un interlocutor i col·laborador de l’administració amb coneixement
avançat de la Societat d’Informació.
Fa uns dies, durant la celebració de la Festa Professional que va
tenir lloc a Lleida, va rebre la Medalla al Mèrit a la Professió. Què
representa per a vostè aquesta distinció?
Com ja vaig dir aleshores, aquesta distinció m’honora i la faig extensiva
a tot els gestors administratius del DAAM, grans professionals de
l’assessorament i la gestió. Els nostres gestors administratius són un
recurs primordial per aconseguir els nostres objectius com a Departa·
ment i per acostar-nos al nostre públic, els ciutadans. Són la nostra
cara visible, la del dia a dia, la que ens ajuda a resoldre els conflictes,
la que es troba amb els ciutadans i els seus problemes, són els qui
vetllen per la seguretat jurídica i econòmica de les persones físiques
i jurídiques, són el veritable motor del Departament, i a tots ells els
vull dir gràcies, i demano que ens acompanyin a continuar fent de la
nostra Administració (del DAAM, de la Generalitat) una administració
del segle XXI.
I en aquest punt, també vull afegir, com vaig assenyalar a la Festa
Professional del vostre col·lectiu, que el meu objectiu passa perquè
els nostres gestors puguin desenvolupar eficientment les seves
funcions i responsabilitats. De tothom és sabuda la importància d’una
bona administració, de saber comunicar el que pretenem aconseguir
en la legislatura, que ells també ens traslladin quines són tant les
seves necessitats com les demandes del nostre públic, així com la
importància de la interacció i de la relació bidireccional, entre ells i els
polítics, entre ells i el sector, és el triangle de l’Administració: perso·
nal –polítics- ciutadans. I vull reiterar també la importància d’oferir-los
eines i instruments i de tenir un personal amb una elevada capacitat
d’adaptació, de flexibilitat i de saber combinar els interessos socials
amb els interessos del Departament. Cal comprendre que les organit·
zacions canvien contínuament, que no són estàtiques, i que afronten
diferents reptes. Per tant, tots aquells que la integren, també han de
moure’s i ajustar-se per afrontar aquests canvis d’una manera exitosa,
i tots plegats continuar apostant, entre altres línies estratègiques, per
la simplificació de la relació Administració-administrats, com ja fa i
implementa cada cop més el Departament, i precisament aquesta és
una de les nostres fermes prioritats.
A més, no vull cloure la meva resposta sense destacar el treball dels
col·legis professionals, que ajuden els seus col·legiats a estar al dia i
a adaptar-se a aquest entorn canviant, que han multiplicat els serveis
que ofereixen, han acompanyat i assessorat les administracions públi·
ques, i acompanyen els seus col·lectius en la seva evolució personal i
professional.
Compta amb un gestor administratiu? Com valora la seva tasca?
Per descomptat que utilitzo els seus serveis quan en tinc necessitat.
4
5
elgestor
La figura del gestor té un
paper cabdal en tractar-se d’un
professional altament qualificat,
amb formació continuada, i que,
com a representant habitual,
vetlla per la seguretat jurídica i
econòmica de les persones físiques
i jurídiques, defensant els seus
interessos
Així mateix, atesa la seva implantació en pràcticament la totalitat de les
ciutats de més de 10.000 habitants i fins i tot menors, permet apropar
amb enorme efectivitat l’Administració als ciutadans.
FESTA
Els gestors
administratius
celebren la seva
festa professional
a Lleida
Durant l’acte es va reconèixer la tasca
dels gestors que celebren 25 i 50 anys
de professió i es va atorgar la Medalla
al Mèrit a la Professió al conseller
Josep M. Pelegrí i al gestor Josep Teixidor
Lleida va acollir l’edició d’enguany de la Festa Professional dels
Gestors Administratius, organitzada pel Col·legi de Gestors Admi·
nistratius de Catalunya.
La jornada va començar amb una missa a l’església parroquial del
poble de Raimat –d’estil modernista, de l’arquitecte Joan Rubió i
Bellver i consagrada el 1922– que va comptar amb l’actuació d’un
grup de gospel.
A continuació, els més de tres-cents assistents, es van desplaçar
fins a les caves Raimat on van tenir lloc els parlaments.
Durant la seva intervenció, el president del Col·legi, del Consell i del
Consejo, Alfonso Lluzar, va destacar diferents projectes en els quals
està immers el Col·legi de Catalunya, com són l’app dels gestors,
“que ens dóna una imatge de xarxa”, i el conveni previst de signar
amb la Fundació ONCE, “convertint-nos en un professional de pro·
ximitat per a les persones amb discapacitat”. El president també
va explicar el projecte NETPRO “impulsat per la Unió Europea, que
ha confiat en els gestors per a la seva aplicació a l’Estat espanyol”,
o altres projectes com el DIGA, els d’apoderaments, entre altres.
Alhora, Lluzar va remarcar la necessitat de poder comptar amb la col·
legiació obligatòria “per poder avançar en tots els projectes, i tenir
prou pes per poder col·laborar amb l’Administració”.
Seguidament es va fer el lliurament de guardons a tots els gestors
que celebren vint-i-cinc i cinquanta anys de vida corporativa, i els
nous gestors, a qui es van lliurar els títols de gestor administratiu ex·
pedits pel Consell de Col·legis de Gestors Administratius i el Depar·
tament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. “A tots vosaltres,
a les noves generacions, us demano que us integreu al Col·legi i ens
feu partícips de les vostres aportacions”, va remarcar el president.
FESTA
El gestor lleidatà Pau Garcia va ser l’encar·
regat de fer de mestre de cerimònia, i va
donar la paraula a Venanci Blanch, president
delegat del Col·legi a Lleida, qui va agrair al
conseller Josep M. Pelegrí la seva presència.
Blanch també va destacar l’esforç i el treball
de la Universitat de Lleida perquè a curt ter·
mini sigui possible implantar els estudis de
màster en Gestió Administrativa a la capital
del Segrià.
partament obert, amb ganes de col·laborar i
sense por a aplicar les noves tecnologies. I
aquesta força del departament ve del conse·
ller Pelegrí”.
Després de rebre la Medalla al Mèrit a la Pro·
fessió, el conseller es va dirigir als assistents
per explicar els avantatges que han represen·
tat els convenis signats amb el Col·legi de
Gestors Administratius, “el que ha permès la
supressió d’un milió i mig de documents, tot
fomentant la tramitació telemàtica”. Abans
de finalitzar la seva intervenció, Pellicer va
felicitar els gestors administratius “per la fei·
na feta dia a dia, de forma anònima, i que fan
que tot sigui més fàcil”.
El president delegat del Col·legi a Lleida va
remarcar que “la professió està plena de rep·
tes, i el Col·legi ha d’estar atent per donar a
conèixer al col·legiat les darreres novetats”,
alhora va animar els seus companys de pro·
fessió “que participin en les activitats del
Col·legi i a les comissions”.
Medalla al Mèrit a la Professió
Seguidament es va fer el lliurament de la Me·
dalla al Mèrit a la Professió, que aquest any
es va atorgar a Josep Maria Pelegrí, conseller
d’Agricultura, Pesca, Ramaderia, Alimentació
i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya,
i a Josep Teixidor Casamitjana, gestor admi·
nistratiu amb una llarga trajectòria i que ha
col·laborat al llarg de la seva vida professio·
nal en diferents Comissions del Col·legi, a la
Junta de Govern, i a la Junta de la Delegació
de Girona.
El primer a parlar va ser el gestor Josep Tei·
xidor, qui va apuntar que: “Rebre la medalla
porta inclòs un reconeixement a la meva tas·
ca com a gestor i a altres, i m’ha permès fer
un repàs a la meva trajectòria professional,
plena de ‘donar i rebre’, i durant la qual he
trobat molt bones amistats”.
Seguidament va prendre de nou la paraula el
president del Col·legi, qui va explicar que els
gestors “ens hem convertit en els professi·
onals de referència en el món agrari i rural”,
tot afegint: “Ens vam posar en contacte amb
la Conselleria i ens vam trobar amb un de·
La cloenda va ser a càrrec de Santiago Ba·
llester, director general de Dret i d’Entitats
Jurídiques de la Generalitat de Catalunya, qui
va remarcar la feina feta pels professionals,
“en aquest acte d’unitat”. Ballester també
va expressar la necessitat de defensar el ser·
vei que fan els col·legis en la defensa dels
interessos del ciutadà, “i lluitem per evitar la
nova llei de col·legis professionals, però si cal
ens haurem d’adaptar a una nova situació”.
A continuació, els assistents –del món de la
gestoria, però també de la política, l’econo·
mia, l’empresa i d’altres àmbits– van passar
a la sala on es va servir el dinar.
Una jornada festiva marcada pel bon ambient
i la companyia.
6
7
elgestor
La següent persona a prendre la paraula va
ser Sara Mestres, tinent d’alcalde de l’Ajun·
tament de Lleida, qui va agrair el treball fet
pel Col·legi de Gestors, destacant: “Què fa·
ríem sense els gestors, que són els que ens
ho porten tot!”. A continuació va intervenir
Miquel Padilla, vicepresident primer de la
Diputació de Lleida, tot destacant la tasca
que fa el gestor i les garanties que ofereix al
ciutadà. “Gràcies per tot el que feu, perquè
la societat sigui molt menys complexa del
que és”. Alhora, va mostrar el compromís
de la Diputació de Lleida per lluitar contra la
legislació que va en contra dels col·legis pro·
fessionals.
RENDA 2013
Roda
de premsa
Els mitjans de comunicació donen a conèixer les novetats en la Declaració de
la Renda de 2013 i les crítiques realitzades per part dels gestors administratius,
alhora que expliquen les aportacions de
l’informe Propostes per disminuir la litigiositat fiscal a Espanya a la vista del dret
comparat, impulsat pel Col·legi de Gestors
la informació a través de la xarxa–; i el diari El
Periódico de Catalunya –que va informar als
seus lectors amb un article en la versió on
line i en paper del periodista econòmic Agus·
tí Sala–. A la vegada, periodistes de les emis·
sores Cadena Ser, la Cope i Ràdio Nacional
també es van desplaçar a la seu del Col·legi
de Gestors per cobrir l’esdeveniment.
Les novetats de la Renda de 2013 i les se·
ves conseqüències pràctiques, i les propos·
tes del Col·legi de Gestors Administratius per
reduir la litigiositat fiscal a l’Estat espanyol,
temes centrals de la roda de premsa organit·
zada pel Col·legi de Gestors Administratius.
L’obertura de la roda de premsa va ser a càr·
rec del president del Col·legi i del Consejo
General de Gestores Administrativos de Es·
paña, Alfonso Lluzar, qui va donar la benvin·
guda als assistents per, a continuació, cedir
la paraula al Dr. Jordi Altayó, ponent de la
Comissió Econòmica, Financera, Comptable
i Tributària del Col·legi de Gestors Adminis·
tratius.
L’acte, que va tenir lloc dimecres 6 de maig a
la seu col·legial, va comptar amb la presència
de Televisió de Catalunya (TV3) –que va di·
fondre la informació al seu Telenotícies–; les
agències EFE, Europa Press i l’Agència Cata·
lana de Notícies, –que van donar a conèixer
El Dr. Altayó va començar la seva intervenció
reclamant la reforma de la gestió tributària i
la necessitat de simplificar l’IRPF, per fer-lo
més senzill per al contribuent, i va exemplifi·
car que el manual de la renda d’aquest any té
956 pàgines “amb lletra menuda, cosa que
demostra la seva complexitat”, va remarcar.
Al llarg de la seva intervenció, el Dr. Altayó
va desgranar diferents punts vinculats amb la
renda de 2013, “als quals cal parar atenció”,
com són el manteniment dels gravàmens
complementaris en l’IRPF, la modificació de
la qualificació dels guanys patrimonials, la
dificultat d’aplicar les reduccions dels rendi·
ments en activitats empresarials iniciades el
2013, o la reducció dels guanys patrimonials
en la venda de determinats immobles.
El Dr. Altayó va criticar que la majoria dels
nous beneficis fiscals de la Renda 2013 be·
neficiaran pocs ciutadans, perquè comporten
uns requisits molt concrets, i va fer referèn·
cia a la reducció per rendiments en activitats
empresarials iniciades el 2013 –que no s’apli·
ca si l’empresari havia tingut una altra activi·
tat econòmica anterior, o si és un autònom
que tributa per mòduls, entre d’altres limita·
cions–. També va recordar que els qui cobrin
un premi de Loteria superior a 2.500 euros
no necessiten fer-ho constar en la declaració
de la Renda perquè ja hauran tributat un 20%
del premi en cobrar-ho.
A continuació, Carme Dalmau, ponent de
la Comissió de Comunicació del Col·legi de
Gestors, va explicar què comporta l’elimina·
ció de la deducció per inversió en l’habitatge
habitual, i va alertar que si un ciutadà té una
hipoteca pel seu habitatge habitual anterior
a l’1 de gener del 2013, “ha de fer la decla·
ració de la Renda 2013 tot i que no tingui
ingressos, ja que del contrari perdrà el seu
dret de deducció per sempre, cosa que ja li
ha ocorregut a ciutadans que van decidir no
presentar la Renda del 2012 perquè no es·
taven obligats pels seus baixos ingressos”.
Carme Dalmau també va exposar les limita·
cions existents per beneficiar-se de la deduc·
Reducció dels litigis fiscals
Una vegada finalitzada la part referent a la Renda 2013, el Dr. Luis
Manuel Alonso, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Univer·
sitat de Barcelona i membre de la Comissió Econòmica, Financera,
Comptable i Tributària del Col·legi de Gestors, va exposar com reduir
els litigis a l’Estat espanyol arran de l’informe Propostes per disminuir la litigiositat fiscal a Espanya a la vista del dret comparat, impulsat
pel Col·legi.
ció, va resumir el ponent, “i s’ha constatat que no serveix de res aug·
mentar impostos si després no funciona el sistema de recaptació”.
RODA DE PREMSA
ció per inversió en empreses de nova creació, de l’exempció total
de l’atur cobrat de manera capitalitzada i de la reducció sobre rendi·
ments irregulars.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona també va incidir que
l’economia submergida a Espanya continua suposant entre el 20 i el
25% del total malgrat les mesures impulsades pel Govern com l’am·
nistia fiscal del 2012, fet que suposa deixar d’ingressar uns 70.000
milions d’euros en impostos cada any (equivalent a sumar la recap·
tació de l’IVA i Societats), si bé va apuntar que també hi ha contribu·
ents que no tenen mala fe a l’hora de complir les seves obligacions
tributàries, sinó que s’equivoquen per l’actual “normativa complexa
i interpretació particular”.
L’estudi destaca que el 2012 es van presentar 223.000 reclamaci·
ons economicoadministratives contra decisions d’Hisenda. Aquesta
quantitat suposa un increment de 100.000 des que va esclatar la
crisi el 2008 i una alça acumulada del 80%. A més s’ha de tenir en
compte que en segona instància les resolucions són favorables al
contribuent en una mitjana del 20% dels casos i als tribunals, al vol·
tant del 30%. Aquest nivell de plets “pràcticament únic” en l’àmbit
internacional es deu, va agregar, al fet que el sistema se centra en
l’autoliquidació per part del contribuent i a una interpretació pròpia
per part de l’Administració. Les autoliquidacions estan implantades
en la majoria de països, però es compaginen amb mecanismes d’ar·
bitratge, mediació o transaccionals previs a recórrer als tribunals,
va afirmar el Dr. Alonso durant la seva intervenció. Alhora va posar
l’exemple d’Itàlia, on la mediació és obligatòria des del setembre de
l’any passat.
Davant aquesta realitat els gestors administratius consideren ne·
cessaris espais de relació amb el contribuent abans d’arribar als tri·
bunals, buscant solucions més eficients i justes. “És inquietant un
nivell de victòries tan elevat a favor del contribuent”, va afirmar el Dr.
Alonso, qui va afegir que actualment l’import liquidat per l’Adminis·
tració però encara no cobrat –en gran part per estar recorregut pels
contribuents– és de 25.000 milions d’euros.
“El sistema actual no és eficaç ni just, no funciona i és procliu a la
conflictivitat” perquè es basa en sancions sense espais de negocia·
Durant les darreres setmanes, la presència
de representants dels gestors administra·
tius als mitjans de comunicació ha estat
notable.
El president del Col·legi, Alfonso Lluzar, va
ser entrevistat pel portal del diari La Van·
guardia –LaVanguardia.com– on va explicar
la professió i les tasques que desenvolupa,
així com també va informar de canvis en la
Declaració de la Renda de 2013.
Dies més tard, el 3 de juny, la gestora
Concha Forteza, va intervenir en el mateix
portal per respondre les consultes dels ciu·
tadans sobre la Declaració de la Renda a
través d’un xat en directe. Van ser moltes
les preguntes rebudes al llarg d’una hora
i mitja, temps durant el qual l’experta en
assessoria fiscal va respondre en directe
al voltant de 20 consultes sobre diferents
qüestions rebudes tant a través de correu
electrònic com per Twitter amb l’etiqueta
# dudasrenta2013.
Pel que fa a premsa escrita, a final de maig
el diari Expansión va publicar l’article “El
modelo de relaciones entre Hacienda y los
administrados ni es justo ni es eficaz: hay
que cambiarlo”, que es fonamenta en l’in·
forme presentat pel Col·legi fa uns mesos,
on es plantegen una sèrie de reformes,
moltes d’aquestes portades a terme amb
èxit en altres països, que poden millorar
les tenses relacions entre l’Administració
tributària i els contribuents.
Uns dies abans, el 26 de maig el monogrà·
fic especial de La Vanguardia, Empresas y
Emprendedores, va publicar l’article “Más
flexibilidad, mayor empleabilidad”, signat
pel gestor administratiu Francesc Romeu
Olivella que versa sobre la situació actual
del mercat laboral.
A més, el Dr. Jordi Altayó, ponent de la Co·
missió Econòmica, Financera, Comptable i
Tributària del Col·legi, en les darreres set·
manes ha col·laborat en diferents mitjans
radiofònics per parlar sobre les novetats de
la declaració de la renda d’enguany.estors
Els gestors a El Segre
A l’especial del diari El Segre correspo·
nent al període abril - juny, es va publicar
un article sobre els gestors administratius
amb dues entrevies, una al president del
Col·legi de Catalunya, Alfonso Lluzar, i l’al·
tra al president de la Delegació de Lleida,
Venanci Blanch, que reflexionen sobre la
professió i el seu futur. D’altra banda, tam·
bé es donava informació de la Festa Pro·
fessional dels Gestors Administratius, que
va tenir lloc el 24 de maig a Raimat (Lleida).
El Segre també se’n va fer ressò el 25 de
maig, amb una notícia referent a l’acte dels
gestors administratius.
8
9
elgestor
Els gestors als mitjans de comunicació
OPINIÓ
Impost sobre
successions
i donacions:
aspectes conflictius
SILVIA CANO ARTESEROS
Doctora en dret.
Inspectora tributària de la Generalitat de Catalunya.
Gerent de l’organisme de gestió Tributària de la Diputació
de Barcelona.
El tractament de la prescripció en l’àmbit tributari sovint no resulta
una qüestió pacífica i menys encara davant dels fets imposables me·
ritats en relació amb la transmissió gratuïta de béns i drets, sigui per
successió o sigui per donació o negocis jurídics similars.
A continuació analitzem alguns dels efectes de la prescripció en l’apli·
cació de l’ISD.
1. Addició de béns a l’herència per part de l’hereu: afecta la interrupció de la prescripció als legitimaris?
En el supòsit que l’hereu presenti i autoliquidi una escriptura públi·
ca per la que addicioni béns a l’herència, es planteja el dubte de si
aquesta actuació unilateral constitueix una interrupció del termini de
prescripció del dret de l’administració a liquidar l’impost sobre succes·
sions i donacions als legitimaris.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a la seva Sentència
481/2007, de 3 de maig1, ha manifestat que no existeix concurrència
de dos o més titulars en el fet imposable, sinó fets imposables dife·
rents per a cada un dels hereus o causahavents, així com l’absència
de solidaritat entre aquests respecte de les quotes que els correspon·
guin individualment, sent cada hereu o causahavent subjecte passiu
pel valor dels béns i drets que adquireix2.
En la mateixa línia es manifesta el Tribunal Suprem a la seva Sentèn·
cia de 17 de març de 20103, fonament jurídic 3r:
“Por ello, y no mediando ninguna otra relación, no podemos dar valor interruptivo de la prescripción a un requerimiento de información que, aún realizado a uno de los herederos, en este caso
el recurrente, afectaba a otros diferentes y, por tanto, también a
hechos imponibles distintos, debiendo señalarse en este punto que
el artículo 66.1.a) de la Ley General Tributaria de 1963 exige que la
acción administrativa de efecto interruptivo se produzca con conocimiento del sujeto pasivo, sino que esté dirigida al “reconocimiento,
regulación, inspección, aseguramiento, comprobación, liquidación y
recaudación del impuesto devengado por cada hecho imponible.”
Idèntica conclusió és l’exposada per la Consulta de la Direcció General
de Tributs i Joc número 264E/12, 7 de novembre de 2012.
2. Documents públics atorgats davant fedatari estranger.
L’article 25.2 de la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’impost sobre
successions i donacions disposa que
“En el supuesto de escrituras autorizadas por funcionarios extranjeros, el plazo de prescripción se computará desde la fecha de su presentación ante cualquier Administración española, salvo que un Tratado, Convenio o Acuerdo Internacional, suscrito por España, fije otra
fecha para el inicio de dicho plazo”.
a) Atorgament d’escriptura d’addició d’inventari davant notari andorrà en relació amb béns situats a Andorra.
La Consulta de la Direcció General de Tributs i Joc número 105E/13,
de 19 de desembre de 2013, presenta un cas que tradicionalment ha
estat objecte de controvèrsia respecte a la determinació de l’abast i
l’aplicació del contingut de l’article 25.2 de la Llei 29/1987. En aquest
cas, es pretenia atorgar una escriptura d’addició d’inventari davant un
notari andorrà en relació amb béns situats a Andorra, un cop havien
transcorregut més de cinc anys des de la mort del causant i la pre·
sentació per part de l’hereva i els legitimaris de les autoliquidacions
corresponents.
De l’anàlisi conjunta del contingut dels articles 24.1 i 25.2 de la Llei
29/1987 i dels articles 66 i 67 de la Llei 58/2003, la Consulta manifesta
que:
“... tenint en compte que el fet imposable es va produir l’any 2005 (no
s’especifica la data), i llevat que hi hagi hagut actes interruptors de la
prescripció (qüestió sobre la qual no es pot pronunciar aquest centre
Veg. Fonament jurídic 4t, en el sentit que en l’àmbit de l’ISD no existeix concurrència de dos o més titulars en el fet imposable, ja que aquest no és l’herència, sinó l’adquisició individualitzada per cada adquirent de l’herència en la part que li correspon, de manera que s’han de presentar tantes liquidacions como hereus adquirents existeixin i per les proporcions hereditàries que pertoquin a cada un d’ells.
2
Veg. Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Castella-Lleó, de 7 de febrer de 2001, que exposa els mateixos arguments.
3
El Fonament jurídic 3r reprodueix els pronunciaments continguts en una altra Sentència del Tribunal Suprem de data 4 de març de 2010.
1
La Dirección General de Tributos ja es va pronunciar a la seva Consul·
ta número 741/2003, de 4 de juny6
Respecte a la interpretació que correspon efectuar de l’article 25.2 de
la Llei 29/1987, s’ha de dir que es refereix a les donacions i qualsevol
altre acte gratuït entre vius, no resultant aplicable a les adquisicions
per causa de mort, tal i com ha establert el Tribunal Econòmic Admi·
nistratiu Central (TEAC), en la seva resolució de 13 de desembre de
20124:
“En el caso de renuncia pura, simple y gratuita de un heredero a
las respectivas herencias de sus padres, los beneficiarios de dichas
renuncias deben tributar por la adquisición de la parte renunciada.
Ahora bien, las renuncias efectuadas después de prescrito el impuesto se reputan a efectos fiscales como donación y tributan en el
Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones por dicho concepto. A este
respecto, la renuncia pura, simple y gratuita efectuada por el heredero renunciante no constituye dos hechos imponibles separados, sino una única donación a favor de los beneficiarios de la
renuncia.”
“A tales efectos conviene precisar que, a diferencia de los actos inter
vivos -tanto onerosos como gratuitos- en los que la obligación tributaria surge al otorgarse el negocio jurídico que integra el hecho imponible, en el ámbito del impuesto sobre adquisiciones mortis causa el
hecho imponible y los plazos de prescripción se originan por el
mero hecho del fallecimiento sin que el otorgamiento de la escritura de protocolización de herencia afecte ni al devengo del impuesto
ni interrumpa (salvo que éste fuera presentado por el particular a la
Administración) la prescripción del impuesto.
Conclusión de todo lo anterior es que la regla contenida en el artículo 25.2 de la Ley del impuesto -introducida por la Ley 53/2002
a la par en el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones y en el
Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales y Actos Jurídicos
Documentados- va dirigida primordialmente a actos inter vivos
(sean éstos onerosos como una compraventa, o gratuitos como
una donación...”
b)Donacions atorgades davant notari andorrà en relació amb
béns situats a Catalunya.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’ha pronunciat en di·
verses ocasions respecte al moment en què un document notarial
atorgat a l’estranger causa efectes davant l’Administració competent.
I en aquest sentit es troben les sentències de la Sala del Contenciós
Administratiu, secció 1a. número 1084/2009, de 4 de novembre i nú·
mero 1137/2009, de 16 de novembre, les quals, en el seu fonament
jurídic cinquè coincideixen a afirmar que:
“Cierto es que en el momento de dictarse las liquidaciones no estaba
en vigor el apartado 2 del articulo 25 de la Ley 29/87 (...)
(...) Sin embargo, entendemos que tal precepto no es innovativo,
sino aclaratorio, viniendo a recoger lo que ya regía con la anterior redacción del precepto que remitía a los arts. 64 y siguientes
de la Ley General Tributaria, interpretado conforme al principio
de la “actio nata”.
Transcorreguts més de cinc anys des de la data de l’atorgament dels
documents notarials, els interessats van procedir a la presentació
de les autoliquidacions davant l’Administració tributària catalana.
Les autoliquidacions s’havien presentat amb la qualificació per part
dels subjectes passius de documents prescrits. L’òrgan competent
va girar les liquidacions complementàries corresponents que van ser
impugnades davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional de
Catalunya i posteriorment declarades conforme a Dret per part del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya5.
3. Renúncia a l’herència prescrita.
L’article 28.3 de la Llei 29/1987 preveu que la repudiació o renúncia
feta després de prescrit l’impost corresponent a l’herència o el llegat
es considerarà a efectes fiscals com una donació.
OPINIÓ
directiu), el dret a exigir l’impost per part de l’Administració tributària es podria considerar prescrit.”
En el mateix sentit es troba la Consulta de la Direcció General de
Tributs i Joc número 182E/12, de 10 de juliol.
4. Dissolució de comunitat hereditària. Adjudicació a un dels hereus d’un bé immoble integrant de l’herència amb compensació
econòmica.
Un dels principis bàsics establerts per la Llei 29/1987 és el de l’estric·
ta igualtat en les particions i adjudicacions que els interessats efectu·
ïn de la massa hereditària d’acord amb les normes reguladores de la
successió. El conflicte apareix quan es produeix un excés d’adjudica·
ció a favor d’un dels causahavents.
La Direcció General de Tributs7 i Jocs es va manifestar a la seva Con·
sulta número 186/13, de 18 de juliol de 2013, en la que davant de
la presentació de les autoliquidacions d’una herència prescrita, es
procedia a qüestionar quina era la tributació en relació amb l’impost
sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats res·
pecte a l’adjudicació a un dels hereus del bé immoble de la massa
hereditària amb compensació econòmica als altres. Seguint la línia
ja marcada per la Dirección General de Tributos la Consulta 186/13
determina que:
“(...) en el cas que un dels hereus s’adjudiqui en l’escriptura d’acceptació d’herència més del que li correspon per títol successori,
i sempre que es tracti d’un bé indivisible i es compensi l’excés en
metàl·lic, no es produirà la subjecció a la modalitat de transmissions
patrimonials oneroses. Ara bé, res impedeix que es produeixi la
corresponent subjecció a la modalitat d’actes jurídics documentats, el qual es merita des del moment d’atorgament de l’escriptura d’adjudicació...”
Si l’adjudicació del bé a un dels comuners s’efectua en l’escriptura
d’acceptació de l’herència, no es produirà la subjecció a la modalitat
d’actes jurídics documentats, per la incompatibilitat ja comentada,
postura aquesta defensada per la Dirección General de Tributos a la
seva Consulta Vinculant V1931-07, de 14 de setembre8:
“(...) la disolución del mismo en la que se adjudica a un condómino la
propiedad total, abonando en dinero el exceso de adjudicación, no estará sujeto a transmisiones patrimoniales onerosas. Al realizarse la
adjudicación en la escritura de partición y adjudicación de herencia la operación no tributará por actos jurídicos documentados,
al ser incompatible con el Impuesto sobre Sucesiones y Donaciones tal y como establece el artículo 31.2 del texto refundido del
ITP y AJD. (...)”
Veg. Fonament Jurídic 5è de la Resolució del TEAC, de 13 de desembre de 2012, de la Sala Quarta, Vocalia Novena, Recurs 00-04494-2011.
Veg. Resolucions del Tribunal Econòmic Administratiu Regional de Catalunya (TEARC), de 19 de gener de 2006.
Veg. Consulta Vinculant V1665-11, de 27 de juny de 2011.
7
Veg. Consulta Vinculant V1573-11, de 17 de juny, relativa a l’excés d’adjudicació en una partició hereditària amb compensació en efectiu
“No obstante lo anterior, al no quedar dicho exceso de adjudicación sujeto a la modalidad de Transmisiones Patrimoniales Onerosas, debe tributar la documentación de la adjudicación
del inmueble por la modalidad de Actos Jurídicos Documentados del mismo impuesto, tanto por su cuota fija como por la gradual.”
8
La Consulta número 240E/13, de 19 de desembre de 2013, de la Direcció General de Tributs i Joc recull l’argumentació de les Consultes Vinculants V1573-11, de 17 de juny i V1931-07,
de 14 de setembre.
4
5
6
elgestor
10
6
8
11
FORMACIÓ
Màster en Gestió
Administrativa,
una porta al futur
Un curs més, el Consell de Col·legis de Gestors Administratius
de Catalunya i l’Institut Superior de Gestió Administrativa de
Catalunya (ISGAC) ofereixen el màster en Gestió Administrativa
en col·laboració amb, per una banda, la Universitat Abat Oliba
CEU, i per l’altra, la Universitat de Barcelona. Actualment està en
procés per aconseguir l’acreditació perquè es pugui impartir a la
Universitat de Lleida, i més endavant, a la de Girona i a gairebé
una vintena de la resta de l’Estat.
El Màster Universitari en Gestió Administrativa és un títol
adaptat a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i verificat
favorablement per l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat
i Acreditació (ANECA), i està reconegut pel Consell de Col·legis
Oficials de Gestors Administratius de Catalunya com a via
d’accés a la professió. El Màster ha estat configurat també com
una iniciació a la investigació, i permet l’accés a un doctorat.
Les persones responsables, a la UAO CEU, Elisabeth Ferran, i a la
UB, Montserrat Casanellas, ens en parlem.
Entrevista a Elisabeth Ferran,
directora del màster en Gestió Administrativa
de la UAO CEU
Quina valoració fa del màster en Gestió Administrativa?
Enguany és la cinquena edició d’aquest màster, només aquesta dada
ja deixa palesa la seva bona salut. Des del seu inici, han augmentat
en un percentatge considerable el nombre d’alumnes matriculats.
Què considera que té de singular respecte a d’altres màsters?
L’accés directe a la professió de gestor administratiu i un seguiment
molt personalitzat dels estudiants. Alhora, els alumnes tenen una
sortida professional sòlida i reconeguda, i es poden inserir de ple en el
mercat laboral quan acaben, un cop s’han col·legiat oficialment com
a gestors administratius.
Què considera que aporta a l’alumnat?
D’una banda, una preparació en tot el ventall d’especialitats de
la professió de gestor administratiu: teòrica, pràctica, integral i
harmònica. Alhora compta amb l’excel·lència professional, ja que
disposa d’una graella docent integrada per un conjunt de professors
universitaris, professionals amb experiència -magistrats, notaris,
advocats, inspectors de treball, d’hisenda, gestors administratius
col·legiats, etc.-, tots ells bons coneixedors de les matèries i dels
coneixements que s’han d’assolir per ser un bon gestor administratiu.
En tercer lloc, la possibilitat d’elaborar una Tesi Doctoral, ja que la
sortida professional del màster també possibilita als alumnes que ho
“Un màster, és com la vida, no és estàtic,
sempre hi haurà coses que caldrà redreçar
per ser millors!”
La posterior inserció laboral
dels alumnes és alta
”
desitgin assolir un doctorat, i alhora la participació primerenca dels
alumnes del Màster en activitats de formació oferides pel COGAC
als seus col·legiats. Aquest primer contacte és molt enriquidor per
als alumnes.
Com valora la tasca que porta a terme el professorat?
Molt satisfactòria. El professorat d’aquest màster és bon coneixedor
de les necessitats específiques de la professió de gestor. Per
això, procura desenvolupar els coneixements teòrics i pràctics que
requereix i s’esmerça en aquest sentit a treballar-los amb l’alumnat
amb l’objectiu que estiguin preparats, al màxim nivell, per al seu
futur professional.
A qui i per què recomanaria realitzar el màster en Gestió
Administrativa?
El màster dóna sortida a una professió que et permet guanyar-te
la vida i que alhora és molt humana. La recomanaria a qualsevol
persona que tingui interès a ajudar a altres persones a intentar
resoldre els seus problemes o, si més no, alleugerir el neguit que tot
sovint hom sent davant les exigències d’una administració cada cop
més complexa. El ciutadà trobarà una atenció professional, seriosa
i personal perquè el gestor administratiu té també, en l’exercici de
la seva professió, una gran responsabilitat social tot i que, massa
vegades, poc reconeguda.
Quin és el grau d’inserció laboral de les persones que el cursen?
Força bona, de l’edició passada ja s’han col·legiat el 50% dels
alumnes.
Hi ha algun canvi o novetat en l’edició del curs 2014-15?
De ben segur que n’hi hauran, més petits, més grans, com cada any.
Durant tot el curs recollim enquestes, suggeriments, d’alumnes,
professors, etc. i qualsevol dada que ens ajudi a concretar aquelles
coses que cal modificar, mantenir, potenciar, etc. A partir d’aquesta
valoració prenem mesures per mantenir i potenciar la seva
excel·lència.
FORMACIÓ
destacable atesa l’àmplia extensió d’aquestes pràctiques i la seva
obligatòria aplicació a les actuals relacions de l’Administració amb
ciutadans i empreses.
Finalment, el reconeixement d’aquest Màster pel Consell de Col·legis
de Gestors Administratius de Catalunya per procedir, d’ofici, a la seva
declaració d’equivalència en els processos convocats a Catalunya
per a l’obtenció del títol de gestor administratiu. Això implica que els
alumnes que tinguin el títol del Màster de Gestoria Administrativa de
la Universitat de Barcelona podran accedir directament a la professió
de gestor administratiu, sense haver de fer les proves públiques
convocades amb aquesta finalitat.
A qui i per què recomanaria realitzar aquest màster?
”
Entrevista a Montserrat Casanellas,
responsable del màster de Gestoria Administrativa
de la Universitat de Barcelona
Com valora el màster en Gestoria Administrativa?
El camí seguit per posar en marxa aquest nou màster va ser llarg i
reflexiu, ja que calia pensar amb deteniment quin era el pla d’estudis
que més s’ajustava a les necessitats que requereix la pràctica
professional del gestor administratiu. Per aquesta tasca vam comptar
amb l’important recolzament de professionals de l’àmbit universitari
i del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya. El treball
conjunt d’ambdós equips va permetre confeccionar un màster que
ha aportat als alumnes els coneixements teòrics i pràctics necessaris
que requereix qualsevol professional que vulgui iniciar-se en el camí
de la gestoria administrativa.
Una vegada finalitzada la primera edició del màster la valoració és molt
satisfactòria. Els alumnes han mostrat un gran interès en les matèries
explicades i, malgrat la diversitat de titulacions de les que procedien,
s’ha establert una dinàmica de grup que ha contribuït a enriquir les
sessions presencials. Pel que fa al professorat, la seva tasca ha
estat destacable, ja que hi ha hagut una estreta col·laboració entre
els professionals en exercici i els professors procedents de l’àmbit
universitari a fi i efecte de plantejar cadascuna de les assignatures
des d’una doble vessant, teòrica i pràctica, que permetés a l’alumnat
tenir una formació integral òptima per a l’exercici professional de
gestor administratiu. Aquesta tasca ha estat complementada amb
la col·laboració de diverses gestories que han acollit als alumnes
per poder dur a terme les seves pràctiques externes, facilitant el
coneixement directe de la pràctica professional.
Què considera que té de singular respecte a d’altres màsters?
Com a trets diferencials d’aquest nou màster en destacaria tres. El
seu caràcter eminentment professionalitzador, que queda reflectit en
la pròpia metodologia utilitzada ja que la docència parteix del mètode
del cas. El fet que el màster incorpora en el pla d’estudis la formació
de l’alumnat en les noves tecnologies de la informació aplicades a la
professió del gestor administratiu, aspecte que resulta d’un interès
En aquest context, el màster pretén preparar els estudiants perquè
siguin competents per actuar davant l’Administració pública en
qualitat de representants, donant suport i assessorament els
ciutadans o les empreses per poder realitzar amb èxit els tràmits
burocràtics corresponents. Per tant, el màster és una formació de
postgrau que pot resultar de gran interès per a tots aquells graduats
que tinguin vulguin conèixer les matèries i tècniques pròpies de la
professió de gestor administratiu.
Quin és el grau d’inserció laboral de les persones que el cursen?
Tot i que encara no disposem de dades concretes, n’hi ha dues
que voldria destacar. En primer lloc, aproximadament un 40% dels
alumnes que han realitzat l’assignatura de pràctiques externes ha
prorrogat el conveni de col·laboració signat entre la UB i la gestoria
en la que han realitzat les pràctiques. Així mateix, alguna de les
gestories col·laboradores han demanat la possibilitat de comptar
amb algun altre alumne per signar convenis de col·laboració puntuals
a fi i efecte de poder disposar d’ajuda en moments concrets que la
pràctica professional requereix.
En segon lloc, la formació i pràctica adquirides al màster ha portat
a alguns alumnes a plantejar-se la possibilitat d’establir-se pel seu
compte o en col·laboració amb algun despatx professional. Aquesta
vessant emprenedora crec que ha estat fomentada pel format que
hem donat al treball de final de màster on s’ha obert la possibilitat
de realitzar un projecte transversal aplicat a la pràctica professional
on l’alumne pot plantejar la creació d’una empresa, l’assessorament
a una problemàtica concreta o bé la pròpia creació d’una gestoria.
Hi ha algun canvi o novetat en l’edició del curs 2014-15?
Quan les coses funcionen crec que no és necessari plantejar cap
canvi substancial. Tot i això, volem reforçar el tema de la mediació,
tant en l’àmbit laboral com familiar. Al nostre entendre, la mediació
és una tècnica en creixent desenvolupament i en el marc de la qual
els gestors poden tenir un paper cabdal. Volem incorporar una major
presència en l’estudi d’aquesta tècnica de resolució de conflictes
en el marc d’algunes assignatures, incrementant el nombre
d’hores impartides per professionals dels àmbits corresponents i
facilitant l’estudi de casos concrets en els que els alumnes hagin
de desenvolupar habilitats i destreses pròpies d’aquestes tècniques.
12
13
elgestor
Una de les novetats és
la incorporació de tècniques
de resolució de conflictes
El màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona
s’adreça, amb caràcter preferent, a persones graduades o
diplomades en l’àmbit de les Ciències Socials i, principalment, a
Graduats en Dret, Ciències Polítiques, Gestió i Administració Pública
i Relacions Laborals. Així mateix, el Màster pot resultar atractiu per
a persones graduades en Ciències Econòmiques i Sociològiques,
i diplomats en Ciències Empresarials ja que, segons mostren les
estadístiques, entre aquest col·lectiu hi ha un creixent interès en
l’exercici de l’activitat professional de gestor administratiu.
DELEGACIONS
BAGES - BERGUEDÀ
DELEGACIÓ DE GIRONA
5 DE MAIG
Jornada Renda 2013
El dia 5 de maig va tenir lloc la jornada formativa sobre
la Renda, amb una gran afluència d’assistents interes·
sats en les novetats per a aquesta campanya que ens
ocupa en aquests moments.
24 D’ABRIL
El ponent, Sr. Juan Robleda Cabezas, cap d’Informació
de l’Agència Tributària a Girona, va fer una clara expo·
sició de les noves directrius per a la realització de les
declaracions de la Renda de l’any 2013 i va respondre
els dubtes i les qüestions que van sorgir durant la seva
exposició.
Jornada informativa sobre el [email protected]
El 24 d’abril passat va tenir lloc a l’auditori de la Mútua
Intercomarcal de Manresa una Jornada informativa
sobre el [email protected] per a les comarques del Bages - Ber·
guedà.
Aquesta va ser moderada per Carme Dalmau i Bacar·
dit, vicesecretària de la Junta de Govern i representant
comarcal del Bages - Berguedà del Col·legi Oficial de
Gestors Administratius de Catalunya, i els ponents de
la jornada van ser Soledad López García, subdirectora
provincial de Recaptació de la Direcció Provincial de
Barcelona de la Tresoreria General de la Seguretat So·
cial, i Ildefonso Romero Enamorado, director de l’Ad·
ministració de Manresa de la Tresoreria General de la
Seguretat Social.
DELEGACIÓ DE LLEIDA
25 D’ABRIL
30 D’ABRIL
Enquadrament a la seguretat
social dels administradors
Tramitacions del règim general
d’estrangeria
Juntament amb els Graduats Socials, va tenir lloc, al
Cercle d’Economia de Lleida, una jornada informa·
tiva, promoguda per la MC MUTUAL, anomenada
Enquadrament a la seguretat social dels administra·
dors. La ponència va ser a càrrec d’Antonio Benavi·
des, inspector de Treball de la Seguretat Social, el
qual va donar una visió pràctica de la problemàtica
específica atesa la varietat de supòsits existents i la
complexitat que motiva la confluència de les normes
de la SS amb la normativa tributària, per la possible
compatibilitat, en alguns supòsits, amb la pensió de
jubilació.
Videoconferència per parlar de les últimes novetats
a les tramitacions del règim general d’estrangeria i
del règim comunitari a càrrec d’Ignacio Terán, cap de
Secció de l’Oficina d’Estrangers de Barcelona i mo·
derada per Marc Giménez, ponent de la Comissió
de Formació. Durant la jornada es va fer una anàlisi
pràctica de les novetats que s’han introduït durant
aquest any als requisits i procediments de docu·
mentació a Espanya de ciutadans estrangers en els
diferents règims jurídics d’estrangeria.
27 DE MAIG
Pal·liar la conflictivitat tributària
Va tenir lloc a la sala d’Actes de l’AEAT, una sessió
informativa referent als actes amb acord com a mitjà
per pal·liar la conflictivitat tributària, amb companyia
de diferents col·legis professionals. La sessió va ser
impartida per Jaume Segalà, inspector en cap re·
gional de Catalunya i Anna Mola, inspectora cap a
Lleida. La introducció i moderació va ser a càrrec del
delegat a Lleida, David Bonet.
8 DE MAIG
Sortides professionals i oferta
de màsters a la UdL
28 D’ABRIL
Novetats IRPF i impost de patrimoni
Jornada sobre Novetats IRPF i impost de patrimo·
ni exercici 2013, presidida i moderada per Venanci
Blanch, president delegat del Col·legi de Gestors, i
impartida per Antonio Pueyo, cap adjunt de la De·
pendència de la Gestió Tributària a Lleida i José Ma·
nuel Lavin, cap del Servei de la Gestió Tributària a
Lleida. Es va fer un repàs i una anàlisi de la normativa
i els criteris interpretatius tant de l’IRPF com del l’im·
post de patrimoni, fent una menció més detallada al
cèntim sanitari.
Va tenir lloc a la facultat de Dret i Economia de la
Universitat de Lleida una jornada sobre les sortides
professionals i oferta de màsters destinada a tots els
alumnes procedents d’ADE i Dret. Amb una durada
de tres hores aproximadament, la jornada estava di·
vidida en dos blocs: un primer de presentació dels
diferents màsters que ofereix la mateixa facultat, on
es va incloure el màster en Gestió Administrativa
(finalment no verificat per l’AQU), i un segon bloc,
consistent en una taula rodona on és va fer una breu
presentació per part dels ponents convidats. En
aquesta part, vam poder gaudir de la col·laboració
d’un dels nostres gestors col·legiats a la nostra de·
marcació, Daniel Michans, de Gestoria Ronda, el
qual va explicar la seva vivència des que va acabar
la carrera universitària, fins al dia d’avui, donant un
detall bastant positiu de la situació laboral que s’està
vivint en aquests moments.
28 DE MAIG
Tramitacions d’estrangeria
Impartició del curs “Anàlisi pràctica del requisit de
solvència econòmica en diferents tramitacions d’es·
trangeria”, a càrrec d’Ignacio Terán, cap de Secció de
l’Oficina d’Estrangers i moderat per Marc Giménez,
ponent de la Comissió de Formació del Col·legi de
Gestors. El ponent va fer incís a les sol·licituds de re·
sidència per reagrupació familiar, residències excep·
cionals per arrelament social, com ara la contractació
per l’empresari individual (autònom o pel servei de
llar familiar) o la contractació per part d’empreses
(persona jurídica). Així com els mitjans econòmics a
les sol·licituds del règim comunitari.
GABSER
Gabinet de Serveis
i Corredoria
d’Assegurances
GABSER Gabinet de Serveis i Corredoria
d’Assegurances compta amb Joan Carles Donés
Menal com a gestor col·legiat número 3.020.
La gestoria està situada al carrer del Príncep de
Viana, 30, esc. A, pral. B. de Lleida
Telèfon de contacte: 973 23 64 52
Correu electrònic: [email protected]
Pàgina web: http://www.gabser.com
per poder oferir serveis a societats mercantils. L’any
2006, Donés va obtenir el títol de gestor administra·
tiu i a partir d’aquesta data es van ampliar les activitats
de l’assessoria, oferint també els serveis de vehicles,
com són canvis de noms i matrícules o gestions de
transports.
Actualment a GABSER, hi treballen quinze persones
que donen serveis en l’àmbit d’assegurances en to·
tes les àrees, assessorament laboral, assessorament
fiscal a persones físiques i jurídiques, comptabilitat,
mercantil, auditoria comptable, tràmits de vehicles tant
a trànsit com a transports. A més, compten amb una
GESTORIES
GESTORIES
oficina, GEST TÀRREGA SLP, situada al carrer de Sant
Pere Claver 16, altell, de Tàrrega, en societat amb un
advocat, on a més de prestar els mateixos serveis,
també oferim serveis jurídics i concursals.
“La filosofia en tots aquests anys no ha variat, donem
un servei integral de qualitat al client, cosa que reque·
reix la formació contínua de l’equip humà, que és el
nostre principal actiu”, destaca Joan Carles Donés.
Fa uns 40 anys, els germans Josep Maria i Albert Fer·
nández, graduats socials i corredors d’assegurances,
van formar un despatx, GABSER, on es realitzava prin·
cipalment assessoria laboral, assegurances i assesso·
rament fiscal a persones físiques.
Cap a l’any 1990, va entrar a col·laborar en el despatx
Joan C. Donés, llicenciat en ADE i auditor de comptes,
elgestor
18
14
15
RESULTATS CONGRÉS GRANADA
El futur de
la professió,
a debat
Granada va acollir les XVII Jornades de Representants Corporatius dels gestors administratius sota
el títol Paraules per créixer.
Granada del
1 al 4 de mayo
de 2014
De l’1 al 4 de maig van tenir lloc a Granada les XVII
Jornades de Representants Corporatius dels
gestors administratius sota el títol Paraules per
créixer. Durant la trobada, a la qual van assistir re·
presentants del Col·legi de Catalunya liderats pel
seu president, Alfonso Lluzar, es van debatre te·
mes de gran interès per al col·lectiu, i es va intentar
donar resposta als nombrosos canvis en normativa,
gestió i tramitació.
A més, al llarg d’aquestes jornades es van realitzar
diferents taules de debat en les quals van partici·
par membres de la Junta de Govern del Col·legi de
Catalunya.
El debat sobre Imatge i Comunicació dels Gestors
Administratius va comptar amb la participació de la
vicesecretària del Col·legi i ponent de la Comissió
de Comunicació, Carme Dalmau, qui va posar de
manifest la importància de fomentar la marca GA
amb un missatge comú i únic, juntament amb el
missatge que es vol transmetre a la ciutadania.
Un altre punt que es va debatre va ser el de fo·
mentar l’ús de les xarxes socials en benefici del
col·lectiu, tot establint criteris conjunts per arribar
als mitjans de comunicació.
Llei Serveis Professionals
En el debat sobre l’Anàlisi de l’Avantprojecte de Llei
de Serveis i Col·legis Professionals, hi va intervenir
el secretari del Col·legi, Juan Antonio Santos. En
aquesta taula es va plantejar la necessitat de prepa·
rar-se per a possibles escenaris després de la Llei, i
a la vegada es va arribar a l’acord que, independent·
ment quin sigui el text de la Llei, és imprescindible
estudiar el futur mercat per propagar la creació de
nous serveis professionals. També es va considerar
necessari continuar treballant en l’establiment de
nous encàrrecs de gestió, juntament amb la signa·
tura d’acord i convenis de col·laboració amb tota
mena d’entitats, administracions, etc., per facilitar
als col·legiats l’exercici de la professió.
Un altre dels temes tractats va ser el de l’Adminis·
tració electrònica i el gestor administratiu-projecte
DIGA, que va comptar amb la presència del presi·
dent del Col·legi i del Consejo, Alfonso Lluzar, qui
va destacar la importància de l’Administració elec·
trònica perquè és i ha de ser una oportunitat per
als gestors.
I el quart debat va versar sobre el Projecte de Refor·
ma de l’Estatut Orgànic de la Professió de Gestor
Administratiu, que va comptar amb la participació
del president d’honor del Col·legi de Gestors Ad·
ministratius de Catalunya, Pere Saumoy. Entre les
conclusions a les quals es va arribar en aquesta
taula de debat destaca el fet de crear una Llei marc
que serveixi de punt de partida per a l’elaboració
dels Estatuts dels diferents col·legis. A la vegada,
es va considerar com un objectiu de futur aconse·
guir que l’accés a la professió es canalitzi a través
dels estudis oficials universitaris de segon cicle de
Màster Universitari en Gestió Administrativa, una
titulació que caldria implantar a totes les comuni·
tats autònomes.
El COGAC
renova l’acord
de col·laboració
amb Ferrer &
Ojeda Asociados
El Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya va
renovar el 21 de maig passat l’acord de col·laboració
amb Ferrer & Ojeda, empresa especialitzada en la
prestació de corredoria d’assegurances i mediació.
A l’acte, que va tenir lloc a la seu col·legial, hi van
assistir el president del Col·legi de Gestors, Alfonso
Lluzar; el secretari, Juan Antonio Santos, i la gerent
de l’entitat, Marina Rocabruna, juntament amb
Lluís Ferrer, conseller delegat de Ferrer & Ojeda
Asociados, i Carmina Homs, directora general, que
van estar acompanyats per Joaquim Llobet i Jordi
Ferrer.
ACTUALITAT COL·LEGIAL
ACTUALITAT COL·LEGIAL
representa els serveis d’informació, consultoria,
assessorament, mediació i assistència tècnica
preparatòria i la formalització de contractes
d’assegurances i reassegurances privades, així com
la posterior assistència al prenedor, a l’assegurat i
al beneficiari en la gestió i l’execució d’aquests
contractes, en particular en cas de sinistre.
Arran de la signatura d’aquest conveni, Ferrer
& Ojeda prestarà al COGAC i a les entitats que
III Jornada ACCID
a Girona
Els dies 4 i 5 de juny, el recinte firal de Montjuïc va
acollir una nova edició del BizBarcelona, la fira de
l’emprenedoria. Aquest any, igual que la darrera edi·
ció, el Col·legi va estar present al BizBarcelona de la
mà de “La Intercol·legial”, de la qual el Col·legi és
membre actiu.
La participació dels gestors a la fira ha estat una
bona oportunitat per al col·lectiu per donar a conèi·
El 30 de maig va tenir lloc a Girona la III Jornada
ACCID, que va tenir per títol Nous reptes en la mi·
llora de la informació financera i del control empre·
sarial.
La Jornada, inaugurada per l’alcalde de Girona,
Carles Puigdemont; el director del Departament
d’Empresa de la Universitat de Girona, Josep Viñas;
el president de l’Agrupació de Professors de Comp·
tabilitat i Control (APC), Joaquim Rabaseda, i el de
l’ACCID, Oriol Amat, va tenir com a objectiu debatre
els temes de més actualitat en relació amb la norma·
tiva i les millors pràctiques en Comptabilitat i Control,
xer els serveis que ofereixen als emprenedors i les
solucions que poden aportar als seus clients per fer
créixer els negocis o llançar nous projectes de la ma·
nera més ràpida.
Un any més, BizBarcelona va demostrar que és la
millor plataforma per a pimes, autònoms i emprene·
dors que volen impulsar el seu negoci.
en el marc de la Direcció d’Empreses. L’encarregat
de la conferència inaugural va ser José Luis Gallizo,
catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat, i
director de la Càtedra d’Empresa Familiar de la Uni·
versitat de Lleida.
El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Ca·
talunya va donar suport a l’organització d’aquest
acte, que un any més va voler ser el punt de trobada
de professionals i acadèmics del món de la comp·
tabilitat i el control de les organitzacions per tal de
millorar la transparència i la qualitat de la informació
financera.
16
17
elgestor
Els gestors
al BizBarcelona
per ajudar
els emprenedors
ACTUALITAT COL·LEGIAL
White Party GA
2014
Una forma divertida de fer networking
La Comissió de Joves va pensar que calia trobar un
espai lúdic per als nous gestors i els gestors més joves,
per facilitar que es poguessin conèixer i així ampliar els
seus contactes professionals. “Per aquest motiu, hem
volgut organitzar una activitat que ens apropés a tots”,
explica la ponent de la Comissió, Sònia Villar.
La trobada, que neix amb l’objectiu de passar-s’ho bé
fent networking, tindrà lloc el 4 de juliol, a les 21 hores,
al Boo Lounge Club, a l’Espigó de Bac de Roda, 1, a la
platja de la Nova Mar Bella, Barcelona.
La primera festa tindrà lloc el proper dia 4 de juliol amb
el nom White Party GA 2014, “i volem que s’instauri
anualment com una data especial per a tothom”, afe·
geix la gestora, tot destacant: “Serà un moment d’es·
barjo després d’uns mesos d’intens treball en la Cam·
panya de la Renda. Volem que sigui divertida i fresca,
per això estem pensant en algunes sorpreses que de
ben segur aconseguiran crear un clima distès i alegre.
No us vull donar moltes pistes, però estem convençuts
que aquesta festa la recordareu!”.
Apps amb
sensibilitat
social
La tecnologia al servei de les persones. Partint d’aques·
ta premissa, diferents empreses i entitats han desen·
volupat un seguit d’eines tecnològiques per facilitar el
dia a dia i fomentar l’autonomia de les persones grans,
amb algun tipus de discapacitat o dependents.
Gueopic: aplicació per a tauleta i mòbil creada per un
pare que buscava una manera per poder-se comunicar
amb el seu fill autista. L’app permet la comunicació per
mitjà de fotografies, pictogrames i la veu, i està dispo·
nible per a Android i iOs.
Prometteo: app per a mòbil on els viatgers sords des·
cobreixen, valoren i comparteixen els espais de lleure
més adaptats de la ciutat. L’app dóna informació de
les principals rutes i espais d’interès cultural i turístic
de Barcelona incorporant subtítols i llenguatge de sig·
nes, que ajuden tant les persones sordes com la gent
gran. Els impulsors de Prometteo també han ideat un
pack per a hotels pensat per a persones sordes, que
incorpora un despertador que vibra i un anell magnètic,
entre altres objectes.
Actes Inclusius BCN: aplicació creada per la Fundació
Itinerarium. Es tracta d’una agenda que recull tots els
esdeveniments que tenen lloc a la ciutat de Barcelona
pensats per a persones amb discapacitat intel·lectual
i les seves famílies. Alhora també ofereix una relació
de centres, entitats i organitzacions dedicats a donar
visibilitat a aquest col·lectiu.
D’altres aplicacions per a mòbil que també faciliten el
dia a dia als ciutadans són OnThe Bus, que ajuda a
orientar-se per la ciutat indicant els trajectes més ac·
cessibles amb transport públic, i Map4All de la Fun·
dación Equipara, que permet conèixer en un mapa els
equipaments, serveis, restaurants, centres esportius,
etc., accessibles.
ACTUALITAT COL·LEGIAL
Bon Gourmet
Per a la sobretaula
Vins
MACARÒNIES
HABITAT 2012
Torres (DO CATALUNYA)
Deliciosos bombons amb una explosió
de sabors i colors
De color cirera brillant, té una força aromàtica
molt sensual. En boca és profund i vellutat
PANCRACIO
Esferes suaus i cruixents de xocolata
blanca, amb llet i negre
RESERVA 2009
Prado Rey (DO Ribera de Duero)
XAVIER MOR
Elaborat en un 95% amb raïm ull de llebre i unes
pinzellades de cabernet sauvignon i merlot
CAN BECH
Melmelada de cafè de Colòmbia i poma
LES FORQUES 2010
Mas Candí (DO Penedès)
Aposta per varietats recuperades com la sumoll
LA TETERA AZUL
SUMARROCA VIOGNIER 2013
Sumarroca (DO Penedès)
Caixa amb 24 piràmides
individuals de tes i infusions
Delicades notes de flors blanques sobre un llit
de préssec de vinya. És fresc i jovial
18
19
elgestor
Coulant de xocolata negra per elaborar
a casa en 15 minuts
serveis
Al Col·legi de Gestors Administratius
de Catalunya estem
compromesos amb tu!
Per aquest motiu, vam crear espais que apropen
als ciutadans els serveis que oferiu:
• Campanyes de marca genèriques: amb difusió en mitjans massius com televisió, ràdio, premsa
i online.
• Campanyes específiques com ara “Tot sobreRodes”,
“Biciregistro” o la Campanya de la Renda.
• Reforç de la presència visual de GA fent visible
el nostre logotip en totes les comunicacions,
com els vinils per a les gestories o la placa del gestor.
• Presència potent a les xarxes socials i al web
corporatiu.
AMB AQUEST NÚMERO DE REVISTA TOTS ELS
GESTORS REBRÀN UN JOC DE VINILS ADHESIUS
I UN FLYER DE MOSTRA DELS VOSTRES SERVEIS.
CREIEM QUE ÉS IMPORTANT RESCATAR EL VALOR DE LA NOSTRA PROFESSIÓ FENT RESSÒ
DE LES NOSTRES ACCIONS I SERVEIS.
AQUEST ÉS EL NOSTRE COMPROMÍS: SER EL TEU SUPORT I L’IMPULSOR DE LA PROFESSIÓ.
Servei d’Atenció al Col·legiat
Tel. 93 317 06 86
[email protected]
www.gestors.cat
www.gestors.cat
CULTURA
CULTURA
Visita a tallerBDN i al jardí d’escultures
de Tom Maddock a Vilanova del Vallès
Amb la col·laboració de:
20
21
elgestor
El Departament de Cultura del Col·legi de Gestors
Administratius va oferir el dissabte 24 de maig pas·
sat una visita cultural, organitzada per l’associació
sculpture network i per tallerBDN. Al llarg del matí
l’escultor Josep M. Camí, director i cofundador de
tallerBDN ens va explicar les activitats que es desen·
volupen en aquesta associació sense ànim de lucre
dedicada a la creació, producció i difusió de l’escul·
tura. Vam visitar els tallers d’artistes residents i la
biblioteca especialitzada en escultura. Més tard ens
vam unir a la V edició del Brindis per l’Escultura
de tallerBDN, on ens van oferir una copa de cava
i vam poder gaudir de la performance de Sebastián
Sánchez Zelada - CIRCUMTEMPLUM - una experi·
ència transdisciplinar que reunia arts escèniques,
interactives, audiovisuals, plàstiques i terapèutiques.
Al migdia ens vam dirigir a Vilanova del Vallès, on el
col·leccionista i galerista Tom Maddock ens va con·
vidar a dinar i en acabar vam veure el seu jardí privat
d’escultures.
CULTURA
CULTURA
Vuitena edició
de La Nit
dels Gestors
Administratius
El zoo de vidre
Teatre Goya Codorníu
DIRECCIÓ: Josep Maria Pou
Un juliol més celebrarem la Nit dels Gestors Administratius, una jornada especial i diferent just abans de les vacances
d’estiu.
El proper dimecres 30 de juliol, a les 20.30 hores, us convidem a veure l’obra de teatre El zoo de vidre, al
teatre Goya-Codorniu. En acabar la representació, la Fundació Romea ens convida a una copa de cava i esperem
que tots plegats ens podrem desitjar un bon estiu.
PREU ESPECIAL PER A GESTORS, COL·LABORADORS, FAMILIARS I AMICS: 15 €
Per poder assistir cal confirmar al mail [email protected], al fax: 93 301 37 87 o trucar a la seu del Col·legi
(93 317 06 86), abans del 16 de juliol.
El zoo de vidre (The Glass Menagerie) va ser el primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat
al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d’Amanda, la mare contro·
ladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys
de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta. Està dirigida per Josep Maria Pou, i Míriam Iscla interpreta
el paper de la mare.
REPARTIMENT: Míriam Iscla, Dafnis Balduz, Meritxell Calvo, Peter Vives
Us hi esperem!

Similar documents

Tornen els Plens plens de tensió

Tornen els Plens plens de tensió cultural, esports, sudokus... Tot això té un benefici clar per al lector però també per a l'anunciant: el seu anunci està col·locat en UNA REVISTA QUE ES LLEGEIX. 4 - Perquè els nostres preus no te...

More information

Descarregar PDF del grau

Descarregar PDF del grau formar els millors professionals dins el sector del Màrqueting, Però per a assolir aquest objectiu, sens dubte, hem d’oferir-te més que la resta de propostes formatives, i així ho fem. Per aquesta ...

More information