eo` RD - Memòria Esquerra.cat

, J
•
XVII AHIVERSARI
aru
D'ESaUERRA
REPUBLICANA
DE CATALUHYA
,-
~GONA
ANY V.
Regfatrádo como artículo de 2a, clase. en la
Administración
de Cor-reos de México, D. F ..
EPO(j¡
Núm. 6
Editor
E. R. de e.
!\fa1'9 de
Uruguay. 49
========~============
lO de mürc• de 1031-19 de mürc• de 1948
EN COMMEMORAR
i f'
í
í
f '
Eren catalana,
es deien catalanist~s.
1ll.S
en eI~n
quan manaven : després, des de la. República,
SI pog uessm
ojr la seva concíencia en una quietud sense odl, alguna.
s'esf'ereu-Ien de les eeves culpes.
Vetaqui el primer obstacle, i dels més grossos. amb que
ha topat el nostre Partit en la seva tasca per Catalunva.
.. ..
El dia
1~ d'abrH
de 1931,
Festa
....
Pel~ si tdngnés acompllment el nostre més
tervorós deslg t aquest tos I'any de I'ntlfberació deíxen-me adt'ecm- uns mots a aquesta tePel'
na mexicana que mat no estímm-em prou bé.,.
D, e,
. En nom d'Bsquer-ra Republicana
de Oatalunya vnJl r-eta-e homenatge
a tots els herois de
la independencia
mexicana i als hornes genel·OSOSque govemen la Repúhlica,
i faig prometenea solemne que aa'r-eu i sempre estimarem i ennltarem a la Patria que ene ha acollit
com una 'maro en el nostre exilio
Afirmar rotundament
que Catal unya
necesalta
dels '
Ideala d'Esquerra
Republicana,
no és un excés d'afeéte pel
ncst.re pat-ttt, ni una pretensló desmesurada
de les nostres
convicctons patrio tiques, polítiques i social s. Tinc la seguretat que aquesta afírmació
és I'expresaíó
d'una ver:itat básica i vital Imprescindfbte
]lel retrobament,
la consolídactó
i l'expandiment
de la gt-anuesa catalana.
.
Estic convencut.
fermament
convencut del' triómf en
el rutur.
Sé, que si arreu de la terra els Iiorúes arrfbéaain
a retorear-se, ccm les olíveres centeuárfés,
en els odta Olés, brutals; que si la humanttat
es buf dés de ví rtu ta
afectes, I
restés.
com un sol sen se tebior ní llum, juñyíña
nónréa per
ia raucúnía I la matrtanca:
que si tots els odts que ara van
d'ací d'n.llá, com Ilencadcres
teixint temences. ar-rfbeasfn' a
embole altar I'uutvers ... Sé, que si aquesta visió eag'a.rrffosament dantesca esdevíng ués realitat, els prtuctpra morara.
soclal s, po lítfcs I pat rtóttcs d'Bsquet-ra Republtcana
renatxé-.
rten, a'ar-relar-ien , cretxerten
al tra vegada
tr-icmfarten ...
1 es neulirien en la presó de I'enyuranca
altra vegada. també. si novament íntentesaín
humanitaar
als despotea; uaaur,
úntcament,
la torca de la raó.
La bonesa infinita d'en Mauellc és magnlfícament
humana, perqué davant del llop sap ésser hame i heroJ -rule.
demócrates
del móu í nosaItres més que cap, altre, n'hem.
ch: prendre exemple d'en Manelic; no volem pas detxar d'éaser bons ni desttmar
menys a la Marta, Pero ara ja saberti
que hi han Ilops ; n'hem senttt tot el dolor de les dentellad es:
tot el fásttc del seu baf damunt la 'caru i I'espertt de Cat.alunya.
Cal que aíxo no passl mal més. Hem de defenéar la
dtgntta.t i la llibertat de Catalunya amb els tdeals entre els
homes i com a llopa entre els llops,'
.
Si aquesta anys d'euyoranca
ena servissin per enfortirnos en la fe dels noatres prfncipí s, i el dolor de Iluñyan la
deis grans amor-a que ens guarda la tet-ra Mm-aene fes miIlors defensora de J.es g-lór-íea de l::t-;.,P:ittr-ia"
benert si-guf-l'exiH
nostne.
Si ros aixl, nosal tres, gent d'Esquerra
Republfcaña
de
Catatunya, ara, aquí, podrfem acomíadar-uos
d'aquesta éotumemo racíó. del, XVII anlveraart
de la fundació del Par-tít ,
esguardant
vers I'tuuret des d'on la Patria eus acompánya,"
sense recanca I sense temenca. I en I'ag redo lc de la resta f
el record, festa com de gran familia
record per aquel la- que
sense ser-hí hí eón tarrrbé, que hi serarr ja per sempre- més
C0111fent una gran sardana entorn de I'Aví minar de tates'
les families humanes, fem urometenca
de fidelitat ala nostres Prtncípis
Báaícs amb dos ct-í ts d'e- pau pels hornea ido"
guerra als llops:
VISC$. ESQUERRA REP.T:fBI::.I·CA:N~pE'
CATALUNYA!!!
VISCA CATALU~YA LLIURE-'!!·!
Esquerra Republicana
de Oatal unya ja té dtsset anys.
Al néixer fou rebuda amb el somrrure
mofeta d~ls
"grane" de la política catalana;. rou una ria!leta de cOllll!
molt curta. L'acolliment
entusstasta
que feu el poble a.
nostre Partit I'aná esmorteint
i el triomf electoral
del 12
dabr-íl , del que restava
del posat ~url,eta, en feu una
gnnyota dastorament.
Dos dtes després 1 a~tqraDlen~ esdevíngué, segons els caS0S, indtg nació o pa~lC;, el temps va
esvaí r la por, pero no ha pog ut aparvagar 1 euurg del fraca.s,
Molts deIs que feren de catalanistes
en la monarqura.
I en la dictadura
de Primo de Rivera' encara no han P~l'donat a Cataiunya el refús que els feu en aquel l 12 d'abnl;
seva rancúnia es concreta i concentra en Esquerra
Reblicana de .Catalunya. D'allavors encá, per ells no hem es~
•
tal els vencedora de res, pero si els culpables de. tot; m
l'agraiment
a la nostra generositat
ha fet mtuvar- el ~eu, r~s··
sentiment.
Més que adveraarts
han estat eneI~llcs 1 pj tjor
encara, sovint a'han aliat amb els que des de rora de~ cl~~
de la Patria
i des de sempre.: de la uostra
supedItac~o
Jorcada n'han fet la seva vanttat major. L'anadn a Madr-id
de l'Institut
Catalá de Sant Ieidre deruanant ajut contra la
Lleí de contractes
de ccnreue aprovada
pel Pat-lament de
Cat a.Iunya 'és prova irrefutable
de tra.í dorta.
.
.
Nosal tree, convencuts que els "gr-ane" eren ben petít,s
per capir la grandesa
del Partit
acapdü lat per Francese
Macia, potser podrem obltdar, la ntstórür no pot perdonarloa: han fet massa mal a Catalunya.
, NosaItres pcsarem en I'al.tar de la P:itria, amb. tOl~
veneracló i respecte a Enr-ie Prat de la, Riba: e~,d~ctrlllan.
Ells maí ea sentiren prestdí ts per Francesc Macla l Llussá:
el realttsador.
D'nquesta dtrereucíuctú
en rem el ucstre orgulL
1945
Mexic, D. F.
í
~Iajor
de ,la pa.tria,
mentre el poblé per-día el seny en una dlabauxa d alegrfa, a
les' nou del vespre, un grup de destacats "obreristes" intentaren usar el mícrófon de Radio Barcelona per declarar, per
---Fendema,
la vag-a general revolucionaria; no pogueren dur
a cap la seve intenció perqué E. R. de C. ~uardav:: les comuntcacíona- radtofóntques.
I'amenaca.
pero, subaistta i per
eliminar-la, la Presidencia de la República Catalana decreta que el día 15 fos Festa NacionaL,.
.
L'altre modalitat d'obetacle que a-oposarra a les aspiracions del noatre Partit per Catalunya, apar-eíxla també sense fer-se esperar.
Dies deeprés del 16 de febrer de 11136 arribaren
a Catalunya els conseucrs
de la Generalitat
empresonats
des,
del 6 d'octubre de 1934; la rebuda que els feu e~ poble rou
la ratificació méa xardorosa i definitiva dels senttments que
provocaren el triomf d'Esquerra
Republicana
de Catalunya
el 12 d'abril de 1931.
El President Llu¡e Companya. mala lt, esblanqueit,
a'esforcava en mantenir-se
dempeue en honor d'aquelt poble que l'aclamava entus,aíásttcament.
El Preatdent havia estat un magnlflc ¡:ePFesenta~t de C?'t.alUnya pel
aeu coratge; per la eeva dignttat Irreproxable-I
per tetes les vtrtuts civiques mes,
trades en el perl ll,
"
"
_,
,
Immediatament
després de l'arribada' apoteóaíca, els Itders
obre:lstes o~gan1tzaren un seguit de vaguea i méa vagues que cada vagada eren mes eegu ídes
i violentes,
.
El poble catal
havía rebut als a.llfbertaa- amb els bracos cberta i amb un
afecte ímmena i commovedor. noméa una quants cata.Ian e i forasters esperav~n l~
einstauració
de la Generalitat de Catalunya amb el puny eros amb un gest d cdt.
~
.Vetaqui I'al tre impediment
que prtvava a E, R, de C, lacompltment
del- seu
deure amb' la Pát.rfa.
í
e o'
R D A N T'
Per MlQU.EL SA~"'l'AI;O·
Petit
comentari
Per; A, ESCeFET
'I'rnuit un Iuütn; propóstt, no he ea- els. llegeíxin o rallegptxí n. ht trobaran
ESQUERRA REPUBLICAN'.A DE, €lA:out negar-me
a I'estdma.du
nvitacló
encara
substancia
sobrada
per a ter TALUNYA va fundar-se per a, donar a:
d:eIs. compauye dirigents
d'Esquer'ra, a Ilang cam i sota. la metetxa bandera,
la riostra Patria la -rcrca. politica d'un
Mexíc, per- a escrtwre une uiots en aqnest
Inapi rant-se . en eLls Esqueura Repu- "Pai-ttt que aplegués tots eta homes que
número especial de LA HUMANIT.AT, b'l lcana de Catalunya
v:a fer una obra sentlasin les natu tals aspí raclona, nacíoApart de que' m'és moIt dificil subsrreuque no té pardó a casa nostra: va afer- nals catalanes
i d'Idees: repu'bl ícanes i·
i e'm; ala requerlments
de t'nuustar,
hi man la pereonaldtat, de Cata.lunya
Ji va Hbera.ls, per en la convívéncia
amb els
fuavta p.er aíxó una raó de pes tractantdonar I'Instrument
pen expansionur-se:
pobles htspáutcs, trebal lar per couquerl r'
se de recordar la Iuudacíó d'Esquer-ra
va íntctar les ínsfltucions
jnuidiques
.la llibertat plena de Cataiunya,
en tots
,
Iet d .~O:lS,.
Repub.lícana
de Cataluuyn.
A mesura própiea:
va iniciar les reformes. soclale immediat
els ordres, i en un futur més o menys
Aquesta disset anys de vida han estat pel nostre ~art,it una l.l~q,Uleu
el neg uit es conver-tí en greu perill quan el btennl , neg re 1 en la pttjor qiue pasea el temps, a'aferrua en nos- per a allíbenar I dfgef ñcar al t.rebalta'''1
.
,
et',
el tres la convtcció de. "que aquella as- d or di'e a cm t a t I d e 1 camp-; va mu It'.c..
les t ragedíea d'encá del 19 de [ultol de 1936,
1, d
e s resuItats de la fuudacló d'B. R.
f
aemblea republtcana
que va celebrarpltcar els centres de cultura 1- de proe ,van ser: el u-tomr esclatant en les
EIs elements que obatacull taaren la curta etapa de govern d'E. R, d,e C. ·or,en. se a Sana. l'any'.1931'. no va ser un fe~' tecció als Infanta.arub íudependeucta 'del ·e1eccions del 12· d'nbrfl del 19·31;': la
també -no
podía ser d'altra manera-c-, motius de la traidoria telxísta ; amb 1 un
"
proclamncíó
d' l R· .úbtí
t dl
14.
onocdóuc. de, la, poldtíca, sfnó un tet de- 'seu origen i de la se va sltuecíó. econó.T
<,
e a
epu rca e
la
;
voua justificar-se
i amb l'a:Itre hi cercava reco lsament.
El que és cert, és Que Iilaxima tr<i.nscencl~ncia per C'ata:JunyaL mica, Tot aixo val la pena de CfUe sigUi la reeoneix~n~f:L d~ la.. p·~r'so.~lali,tat de·
ambdós obelen 1 es servien d'influi'mcies' extranyes quan l'acatament
al deure j
,
d e t l· ..L l 't'O·1
l
.,
Catalunya,
l 1 aprovaclO
1 promulgació
per lora
e, a a unya.
a lIS r a 10 recordat, pero ja, potsezrsena
mlllor que t1e ¡'E tatut
b l·
..... t ' st 11
catal~¡,:IBSetd:~vy~a~tapeHfl de malaurances
eus han ret una experi~m.c.la aclquirld.3 '4ira a~g¡u·l).,di-a amp una sere:nitat que anessiril pe,nsallt en p:r;0jec~ar la lllane- raci6 ~ la Ga.~NE~¡LolnTseAgTue~
rae a.=
,...
éi avui no seria possioJe.
.
'ra
de contmuar.-ho
ben anat amb una,
e
--'-"
.
,~s
e re
amb tan 'de sOfriment, aue el seu record guiara, for<;osaOlent, la nostra actuacl
Ce,ntvariament
el 'que' 's'ha d1t molte~; obra de rédre~ament,
per eSlllenar le:;; m?-rcar, al nostre elltendre, qu~· un deIs'
futura, El noatre poble cal qUe marxi per ,rutes més cIares, el cami d'ahil' menava v:egades, ¡'Esquerra·no
,ia ser fi'uit el·'una" malvestats
de la. tirallia i donar satis- mlUOI'S ,re,s~ltats. va s~r el que .els ca.
a ¡'abim' dema si el recomencessim,
al final hi trobal'iem l'abiril altra vegada.
talan s lefennesslU
elIDS
1 seu espe
Ideologica d'E.'R,
de C. quasi justifica una oposició impl'oyització. Va ser l'eclosió de t"obTa facció a les 110@lesambieionsdelesge-.
1
,.
.',.
e, ..
._ ,Sabe'm que' la POB¡'C¡'Ó
de pr0paganda
republicana
de' mig' se- ueracions noves.
r~t, e~" II tuts ?i'.'lqUeS lUher.~n~:s, a tot
a cada costat; arnbdues poden mereixer el gaudir deIs drets democflltics
que gle, integrada
durant la '-d'icta;{hl"r'a:.de.:
Per aquesta nova emp.resa de realitza.
clU;ada que estlll'la la seva p.~tfla..
,
reclame m per uosaltres si acaten 1 respecten la; voluntat
popular, que és, per Primo de Rivera d'un esperit de' cata- :cions no ena cal pensar, en una 110va ~~, .,R. de C: deu, manten~!, ,.duran~
tota, el primer deure de ciutadania.
A Catalunya
la voluntat
deIs' catalans éR lanisme fervorós, entusiasta
i fecundo I .ioc.trina, Els PRINCIPIS'
s6n suficient-, 1 eXllI, un~ aet,ltu(~ dIgna, :om dlgn~ é~
soblrana,
.
va tenir de primer alltuvj" la quwlitat d'€-' ment amplis per aj.usta.r-se als .impera- la. se~ra. 11lstona, 1 con?equ~m~ als s~us
En totes les col.lecUvitats naciollals, la llibertal matelxa priva de servir, en- generositat,
que' ~¡':l'.tradu'ia' en l'es deli- ·tius deIs temps i anres circumst:ancies.
prInClpIS, recolzada· p~r la ulllt~.t fe'rm~
cara, qlJ.e sigui per interes de partit o Classe, a aItra col.lectlvitat
en perjudici de. beracions i "als 'parlatuents
deIs cente" ·'Fant és ~i.xí que quan en hores de so. ent.re eis homes que lIlteg,ren ~I.Pa~tit,
la propia. Arr~u del m6n aquesta mena de duplicitat,
avui paüimoni
exclussiu nars. ~e A~leg.ats de les contrades
d'e letat .11em cercat una imatge que' tra, PIel .tal que e.l, mon, orb ,del tot de~ .de.
deIs totalitaria,
és una indigllitat.
La cin'quella columna ----conscient o no~ es Catalunya,·
abran'dafs
per la fe i la duís aquesí SEíntit. se'-ns ha a.val'egut
a 1l.npl~ntaclO. deIs p~lm~rs, gov~rn8
la pitjor i la més vergonyosa de totes les immoralitals
civiques del nostre tempE. decisi6_: de d,onar ~ la Patria
un ins- .sl:'Jmpre aquella en que' Joan MaragalI, totalItans,
V~~l qu.e. eXlstelx un po.ble
EIs partlta politi'cs forasters que actuen a Catalunya son com un intent it'hu- trume.nt per acab'ár amo el mara'sme- el nostre gran poeta, d.escribia en ter- alillb un PartIt que es d.els que ,ve,rL_t~~
m1liació a la col.1ectivitat que el~ aixopluga,
social, p'olíUc, ec'ono'mic i' cultU'l'al' q·ue 'mes admirables
":mI temple q'ue nei.x" blement
el.lcarnen .e1s ldeaI~, ~ ~,ntesa
No haurem arribat a' bon terme en la consolidaci6
naclollaol, fin:s que els )'ofegava,
Cal afegir a aixo· el' fet de' di'en G'aud'f, referint-se
a la Sagrada
hu,m~na, dI~_Sr de n,orm~s Cl~lhtzade~,
•
era catalana tlnguin organismes de defens~ proletaria- autocto-tH~; dirlgits de's de que pr.esi'd·issi'n aql1e'st ll'ai'xement, NI' 'Famma .. , Una obra oberta a l'infinit,
Hem .de temr present ,qu.e llayero es~a~t
Madrid o de més lluny, ~empre corren el rtSC d'ésser llenQa.ts contra d'ells ma- forma mig clandestina:, dos infaUga:bles :qu'e no s'aeaba ll1ai, on hi caben. a col- f~ragl.t~~S. de la PatrIa. pe.rque-. volero
teixos,
11~uifadors, avul benemérits
de Catad·u- laborar-M' Ul1á- geHeI:ació d.arr.era l'altre
1 abolI~,lO de totes le.s tirR;nIes. La nos·
La nostra catalan1tat és ampIa i generosa, no es migra (las en un xovinlsme nya: Francesc' Macia, retornat de Fexi- en íntiufa comunió per a vestir una Ca- tra actIt~ld ha ..d'anar aeoOl.pan~ada 4e1
eg.olatra i repel.1ent, PHO no és feble; ara és més for:ta que mal.
,H i Lluís Companys, allibera't de la pre- talullya cad'a d"ia Olés bella, més l1im"e. r~specte 1 agralment vers els po~l~~, MeComplirem -el
nostre passat n'es penyora~
el pacte de cO'llvivencia q'ue 'só.
més humana, més rica i 'més felig.
x:c. a la davantera,- que ha-n tI?gut una
signem amb els altres po bIes hispanics i acceptem de hon g,rat la illterdepend'enEn aquest amb'i~Ilt I amb- aquell pro'No desertero,. d'ones, de l'ES~UERRA:
\'lSIÓ .clará: del.no~tr~
problf!ma:
.
cia que la pau 1 el mUlorafuent de la vida del món exigeixi a cad'a- co'l.lectivita:t. pO'sit va_elaborar-se' la sintesl· de la: doc·_·iDisPo'selll-n6s a con.tfuar. la seva obra
C01~ que eJs Pl'lllClpis ~el Parttt .te-Catalrinya endins nornés ens, Bentil'em gel'mans deIs· que esttm'in a la Patria trina del Parttt, qtl'e' neix~a definida en a:mb tan do a·etfy coro termesa,
sota nen ,1ava~:ltatge de ~er. d aplicaci.?, 1~.
eom a up.a M~re, ~adasr~ú a la seva mane~a, peTe\' tota coro a fíills,
'els pTlnclpta Ba:sics, q'ue una: altra; {>na·· el gU"ia·tgo ere l"esperlt
immortal
del:3 medmta 1 estant plen.s de possl.l)¡ritat~
03-tJ:tlunya enfora ene es!or~arem
en éas6l' la famNi·a, roéa n1bnega.dnment da d.'entusiaame i de bpna: te ha- reedi:·· ·dos primers Presidenta d'e Catalunya, en pe1. futur, ells ens assenyaIen la manera
U¡¡lver841.
rtat a M~xie" SOBp-rt'em que aque}},s.,que' 'Franeese Macla i LIuls Companys.
(Passa a la. pa-g. 4)
á
í
í
.. .. ..
í
W
l<
•
-..
,
"
L
PAgina !I
A
l\Iro'9 dé 19MoI
HU~IANITAT
de tota els demócratea, va aflgir-hí en- aquesta gent es prepara reut rorca sacara.
roll a donar una batalla al coui un isme,
Ja assegu ta cns va contar que poc sen se preocupar-se
de la verttat
del
abana de repatriar-se
havta rebut un que passa a 'pxecoeslováquta ni arreu.
telegrama comun ícant-Ií que el Oovern
Tal vagada creta massa en la lleial
.
( de Madrid estava dtsposat a reconetxer
tat i en la honestetat
alienes. jutjant
Per Anton Ma. SBER'l'
"AIG ccneíxer a Jan Masaryk l'e~.
ROBANT-ME a Suissa, en el Con- al Govern provisional
de 'I'xecoeslová- els alt.res segons les pro pies uormes mo_ tiu del 1935. Llavors no tema
grés de l'Entr'aide
'üntcersttatquía si aquest estava "aní rnat del matetx rala. Pótser trebal lava el seu ésser un
encara 50. anya i, jo no at-rtbava
re Intei-natíonate,
els nazis ha- esperf t". I amb el seu gest expressiu latavisme eslau -puix
que el seu pare
ais de la crucifixió de Crist. Aleshores.
víen invadit Austria.
Ara víndra
el tretent-se
les ulleres, va d ír-nos. amb era d'origen eslovac-c- i es sentia un xlc
aquesta quinzena Ilarga, que Jan Maputsch a Txecoeslovaquia,
m'havía dtc aquell
amp le
franc
somrture
que, dívorctat de l'occiclent. Qui sap si el
saryk portava viscuda més que j~ no
a Les Avants Gugliemo perrero.
La, Jiémblaya que li sor-tia el cor-: Vatg con- seu pro tund sentit de la just.lcia social
ens separava gaire en la Interpretáctó
guerra esclatará a 'pxecoeslováqufa dí n- testar \que el Oovern txecoeslovac t,o :i el seu amor esotérfc al poble, el
de la vida; e11 era un home [ove, ple de
t re poc temps .c-m'navten
assegurat u.~ ~'in.~el,·.es~ay.?-""g~J.;.!
...ePº.nei~e!f!.ent.del _Go-¡pla!:a~'e~ ~assa s~n~int, Lamb reacción •
fe en les mateixes l.Iustons que jo vivía
arry abans, el 1936, a Moscú Manuelski
yerno de Maónil,. ru estava anlmat del' de víoléncta
esp irl tual, contra I'accí
i 'de les quals els bornee l'han decebut
I Mirof, després d'un dels ápata pauta mateix espertt delt Goveru del General retardatar¡e del parlamentarismo
al sermassa tard i sobtadament.
~
gruettce que ets ruases acostumen a ore- Franco.
vel d'Interessos
mpopu Ia rs o fent el
La nost.ra primera conversa Hngué
rir a Hura boetes.
M.ai ens ha.cmancat •...::.entotes les' As- [oc a la demagogia. En tots aquests sutot seg uí t la intimitat de dos amics que
Txecceslováqura
havia signat el 193;-, semblees de les Nacíous Uní des, el su- postts 11.ipot haver que1com de la vees coneixen de molts anys, I aíxó perun pacte d'amístát amb la UH.SS, sem port de Jan Masaryk. Encara el setem- ritat.
que Jan Masaryk era un heme cordial
uíaut al que Lava.I va negociar a Moa- bre p'roppassat fou el primer que planEn tot cas Jan Masaryk pot ésser per
obert de prt en-ampre
a la stmputta
cú el rnatetx any. La agrtació dels eu- teja el problema d'Bspanya
en la seva a nosnlt.res el simbo l de la' democracia
de-J'afinitat
intel.Iec.ua.l. Verament eus
de tes va pesar molt en aquesces nexo
critica del debat Introductor¡ a les tae- pura desarmada per les males arus dels
conetxrem d'aban s, putx que el juny de,
cínctons. 1 un any uesp rés a :J\.10SCÚ
non. ques de l'Assemblea. I d'en Franco, que'? seus enemics I pels peca.ts -per
acció i
i929 .H vaig escrrure
una 11e ra des
creta que Hitler jnvudtrta
els ter-r-no- va preguntar
a les Delegaeicns,
per a més encara per omíssió-c- dels deutode la preso de 'I'orrelag una, excusantrrs am o ruajcrta de llengua ajemanya i afirmar que no a'havia fet res ele proff t orates, dels quals pecats el méa greu es
me de no poder anar a Praga al Conüavors entrarta
en joc el pacte txecno es podía defugt r el cumpltment dels una idea Immoru.I, i per disso rt genegrés de la C. L E., la Confederació que els tractate de pau mal no acaben rus. Les tropes sovietiques entraríen. a deures amb I'escamoteix de les qüeations
ralitzacla, que interpreta
la democracia
Internacional
d'Estudiants,
on jo ha- les guerres, deía també que el corn.tge 'I'xecoeslovaquta
passant
per pojónta.
vítala.
com un sistema segons el qua.I la pol ivía de representar
a la Unió Federa.l és Ü1 qualitat essencial i viril per ex- Matg rat que hom preveía una cert.a re~
.
t.ica es fa prtncl palment amb paraulee,
d'Estud:ants
Hispánica, declarada tora ceLlencia, i que la real itat és el carril sístencia del govern de vereóvta. a MesJAN
MASARYK no era comuntsta el poder públic es couquereíx no pas pel
de la Ilei ver la Dictadura de Primo de per on ha de discórrer I'Ideal vera t'ac. cú a'esperava que la ínterveució
angloni comunistoide,
ni res. més que credit de Ies própies acciona, aínó pel
Rivera. Aquesta lletra, tramesa pel Mi- ció, que és la tasca suprema de j'tiomc. francesa obñgarta als poioueaoe a Ittuderoocrata.
si~cer,
llfgat
al po-Idescredit
de les alienes, i el cumpliment
nistre txec a Madrid -Professor
WlaSoctó leg enemf c neis exerctts perma- rar el pas. 1 per aquesta hipotesis sarble per una sohdantat
que' hom no po- de les obligacions de m ilttáncía
no és
dimir Kybal -va
ésser expontaniamem
nents, Masaryk havia esdevtng ut un ge- rfbava a la conctuaíó de qué l"ran9:~ gué .mai trencar. Un demócrata decebut exigible més que ala dh-ígents i sempre
acompanyada
per aquest d'una nota in- neral en cap, i amb mes e e setanta haurfa d'intervenir a Espanya si els alv de les democracíes o dels dirigents üurs. a. profit dels seus cómitres.
formativa que exposava la meva eitua .. anya encara assístta a les maniobres mt- manys i Italiana no es rettraven
ce la Un home de bon COl~que tenia fonda"
Es aixl COIll Jan Masaryk ha restat
ció .hp..'un breu historial del movlment
litars de I'Exerctt
'I'xecoestovac
i les pentneúla. ouatsevot que ~os el ~esult e,/. ment arrelats els ~l"ln~lpl.s .mor~l~. d;l S?l, abandon.at pels seus, que s'exer.
uníveraitart,
el qual programa coneixia seguía encalvacat en un bell cnval l sen- d'aquesta maniobra de Hít.ler, SI el fet S:ll par~, que havia ~lt 1 repettt : N.O cttaven en pica-barnl les mentre els al
bé Kybal perqué havlem nartat sovinr cero
es produ'ia aemblava
evíuent
que la hl ha mes que un cami decoros 1 p tofí- tres preuten les armes I les vetl laven
de la riostra ambició: formar. noves geji;
guerra espanyola pr-endrta tot seg uít UDS tÓS per a guanya.r popularttat , ~ .és el als llocs eatratéglcs
de combat. 1 quan
nerr cíona daleroees d'una nova política
vraranys favorables a la Repúbhcade saber a.rrrscar-se sempre a la nnpo- els responsables
de I'ensu lctada de la
i d'una
estructura
federal
orgánica
A FE del pare -aquesta
fe senPero, pasearen dos anys abaus que pula.rttat. Es molt més senzill fer una democrücta han comes I'hubttual vtlesa
d'Espanya.
Aqueat havia estat també i
ztrla i cor ....
tjosahavía paasat <L Hitler
va entrar a Txecoeslovaquia
bona coustl tució que no pas aplicar-la
d'exígfr-H a en totes les que pertoqueu
era encara el problema
de 'I'xeeoealoJan Masaryk, pero el filtre de la vmgué el Pacte de MUUlCl."!:.::
... Pel no- J desenvolupar
els seus. prtncíp ls des del' als acusado rs. Jan. Masarvk ha fet ofrevámiía.. comun ítat de txecs, eslovena i realitat poli dca tanmat.eíx l i havía fe: vembre del 1938 jo era a París repre ..· g?vern, -honestament
1 amb
competen- ~I?-:a
.del seu. dar rer sacrfff cl. del so; sacrtruthens.
més d'un clivell.
sentant al Govern de oátaiuuva
en la Cla...
'flni que 11 restava rer: el. de la seva
Jan Maaaryk -llavors
no era més que
~uan vatg arribar a Praga, la aitua- clausura
de l'ExPOSiCió Internacional
En els aeu s darrers dles, . Ileucaut un vida.'
.
el fill del Pres.dent i. nrotector" de les ció pcttttca no era gens afatagado ra. La El. dia 7, a l' AmDaixada de la U~S~ díar! . ame rica al cove, havia' comentat:
1 ha 11101'tper culpa de tots plegats.
asscctacíons
d'estudiantses va in te . uemocrácia
pura ce Masaryk,
u ísset -hom commemorava
amb una recepcro
.'
..
ressar rores pero I'untveraitart
ero preso- anys uesprés de I'uljlberament
-ulssec
nabítóníca
I'antversart
d.el regfm, amf
'nat i tu rmentat per oabórtes trascen- unys de j-reatdencra-c- a'exercrtava en' la assistencia del Coa Dtplomáttc i del ~.ol
dents; pel mateíx conducte diplomáttc' toreraucía i en La paciencia tova del Pre- París d'aquestee solemnttars- Henl'!. F'c........
.
.
.
va enyiar-me una. encoratjado ra respos. sment, mentre catorze o qumze partdts cíllon, davant
Jean
Zay _Mll1lS~re
Per' MARIA DOLOUS Bt\RGALLO'
ta, amb la promesa de que la Delegació poutacs es barultaven, com a tot arreu -. d'Iustrucció
públicava dí mosr- unc
Txeca al Cong rés de la C. 1, E. treballa
j-i L havta
una cmquantena
d'agraris, timpressió
de que el ~en"sament de
ria .en favor de la nostra, enfront de la -c-sembrants als d'Espanya, és a d ir, re- Baluwín i de Chamberlam
es ben sen.
qual la Dictadura n'havia trames u.na presentanta
deis que tenen terr'a
en zill de comprendre:
creuen que si ets
Fa peca dtes, en les ll¿~'tres 'ments
Cal, ,clop.~s, en aquesta .moments que
destudtants
"catones". ensinistrats
pel viuen perqué aures la trebalten-e-.
H¡ ruseou entren' a Txecoslovaqui~
se la d'exnrats. que sempre teneu una": -ma- poden esser i-ea.Iment .decl sslus no. solabisbe de Madrid -Monsenyor
Ejó Ga- havía tam cé aures tants suuctos nazis. quedaran,
i pi'efereixeu que HItler en teíxa obsessió, 't amb motlu d'escaure's
ment per nosattres; ja un xíc causata
ray, que encara dura i és el btsbe d'en que es ueicn aremanys
matg.rat
ésser preng uí un tro!:; i els pOloueso,s pensen el XIIe. aníveraart
d'aquella
. gloriosa de tan tes Il uí tes .i" dolora, aínó tambe
F'ranco, "Procurador
en Cortes"
mem- uorfgen austríaco Agrarf.s I suuetes eren el mate íx -c-va afegir. Jeau Zay va r~s- jornada,
toniavem
a reviul'e aquells per ag\lells .~~.t.res que tot jl,lst comen··
bre del "Consejo de Regencia"i pel els grups més forts i representaven
ca- pondre indignat: aixp. és idiota p~rqu~ moments
magnífics
i emocionants
de cen a viure, obrir nous horitzons i deiDon Angel Herrera, que també és ara ua un la sexta part d'un 1-'arlament de Hitler acabara per q.uedar-se.,.la t~t<l: 1. les eleccions del 16 de Febrer del 193G. xar que els nous valors que puguin pero
tot un bisbe franquista. Francesc Gira~. 300 diputats. Hi havia encara un grup després vindra la guerr~ p~r P9~olll.a.
Vívidament""anaven desfi.lallt pel nos- filar-se trobín pas lliure clintre el nas-que
ens va representar
a Praga el ue nac~onal"s~e5 llongare".sos, terrati
mentre que si els russ'os mtervemel'
tre pensament les escenes de les quals ire partit . .Ara que estan de mocla els
1929sap fins on els nostres amic~ nents reaccionaris;
una quarentena
de amicalment arob els txecs, Benes aguan- haviem estat actors i espectadors amb ~t'ismes" i els "antis" tinguem cura de
txecs í eslovacs curopliren .la promesa social-democrates
que eren un partit
taria. i que diu Masaryk, amic. deIs els ulls brillants
de fe. i d'esperanga.
continuar
essent el pe:. moderado)' en
de .Jfl.n Ma.s.aryk, que acabava la .sp-va de centre; una tremen a de socialisté~ angieso.S?, 1'-'1. preguntar
Focillon. Ma- (Les U'I:ne~llavieu de dur la llibertat als qui es pugui confiar, no estallcats en
lletr,a dient-me, poc més o menys: Tin- lacapaii1ats
pel Dr. Henes) -partit
saryk -va ...xespondre Zayesta co~- nostre;s'· iif'esos, .éi':retorn a la llar enyo- J)j:ltites cledes, sinó amplaroent
obertes
gneu coratge;errll~U
pare sempl"e dill ae centre-esquerra,
no lllarx~sta""':""; en- veli~ut de-faltemps que Txecoes~OV~Q,Ul~rada'als
riostres' e~Hiats.)
, les.nostres rengleres. on cada. home po't ,..,,'
que més fOl'~a té un!, vohmtat ferma cara un parLlt
catolic
popular
tx-ec no es pot entend,re amb el.:)\n;aZlS~1 ~:Itl'-'~
Desig fe,rvent dq. pau, treball, refor- destacar-se discutint .el par.er deIs altres
que no pas les armes per a comllatre a i un altre catolic popular alemany, i .el~..polonesos, i titalment ..s:,ha~ra d ~t;" m,es socials, ben~st:ar; i, encara, una Rense necessitat d'obeir,-a ulls clucs, les
sang i fcc; qui tingui aquesta voluntat
un altre cat.olic popular
eSlovac, qu(': tendre arob els !lltres vem~, el SOVle- vega da més,. poques; ganes· ae prenclr€l oi"..dr.esq.ue els pug.ud.lliésser donad.es.
-com. e11 la va tenírpodra enderro- no s'entenien perque el txec era centr:~- tic·s.:
venjances.
Sempre hem dit· que de la discussió,·
cal' un reialme!
lista i els altres doS autonomistes,
pero
\,
Lesprés al:ribava.,i.,a Barcel.ona -qui" peI: apassionada
que sigui, en neix la
No cal dir, puix que ho diu la forta- els tres junts te ni en més dipula-ts qu~
: ji;
obUda á.qu~lls dies'?,+-, a uua·:Barcelona, llum, pe.ro actualmellt
els partits poH:4,..
11
cap altre partit. Trenta comunistes -el
enjóiada d~alegria/1 de banderes, i ri- Hcs no soIs es nodreixen de discussió, .
le&a
del meu em
record,
que aquesta
etra den per cenlformaven un bloc incor:UIT .nys després, ,a San Iba
l!-'rancis.,. betejades
les sev.es vies amb cordons 8111:0,
. - d' acclO.¡·
"d e real eficiencia, de \'eride Masaryk
va ésser
un bon con.
d""
movible; i enfront un enfilai de partit¡:¡ ..,.
. co de California, vaig ro aF
una ~mmensa 'gentada, el GaYel"n de table :propaganda
ben encaminada,
del
hort
el meureforg
jas dedepalla
de la volunpres(· u.
"'una aOlzeua de dipUtats
per gr.U'·,)'
.
Jan Masaryk, Ministre 1 de Kela.. la TGenéralitai...
(l¡
d'mamlsme
.
d e la j'oyentut de la renaii un en
puixant.
la meya
.
(conservadors
nacionalistes
o aemocra-" c,'ons Exteriors. i Delegat d.e seu .pal'.i
ot ens donan\. la impressi;ód'una
al- xenga -Lae les llOyes aspiracions l' espetat
per a lluitar contra el reialme • es- tes nacíonals, partit aels menestral s, so- a la Conterencia ele les NaClO?S.U.~ldefi. ba, d'una nova era; nous an,liels, .llove" rances; d'un ben aplicable i ample cri·
panyol.
_
.
cial democracia
alemanya
(antifeixisCom l'any 1935, la nostra pnmera: con', proroetences.
teri, d'un contacte de colzes par a COllPer aixo,
per pnmerade tes) " agraris alem.nys
(filofe,'xistes),
,'ersa 'd'a l'hotel .Fa,·rmont, lOU lla..rga, i . Pero 1 aviatI el cel-el
cel,··dc··Catalu..
vegada
la maendelestrenyer
tm del President
serv.ar ,poslcIons
patrio tiques, socials,
i feixistes txecs.
cord,·al. Parlarem de Catalunya 1
e~'. nya, e ';nos r€!.l~.e~-'-¡;tor.ij.fl.vaa ennuvo- .aviangades de vida. noves ..fites, .no ',1,'Txecoeslovaqia,
semblava que ens coMentretant
'l'agitació
deIs sudetes ¡erauco. De tot aixo Catalunya.en
sor.-I
1ar-se;·,.exlgenQie~,
. ,
violencies,. etc.
,1,,, salts.sagnants
aprofitant
la inquietud i
neixiem de molts any ... I jo em sentia creixia. L'autonomia deIs eslovacs i deIs l'a' enfortida i Espanya afebl1 d a -.. va. , El s.q.ue 1lavi·en.ca 1lat,com·.a morts di.J.··ll. mi-se:ria, sinó cultura, sana. ambicio'.
profundament
11igat a la sort de la nova ruthens no s'havia posat del tot en vi- d,·r-me-.
.
.
Franco és encara la po 11I IC,a. ran I el blellni
negre ara cridaven més
República txecoeslovaca -creació
forG~l gencia perque les "!leis especials" que de' Muu,'ch l' cal acabar aviat a.mb aq.ue§.t que nin§"ij"
- e~'s Q.ue;.s'ha-v~§lll)).lantingHi.
artificial de Temas Masaryk~- forjada 'calia votar per a l'aplicació deIs princi- ca'ncer que corromp el món 1 qu.e l'lqUl' callats :·.P~~·p.x:ud~~.cia·
'
l).loviell brega,
en el tremp de les herOiques l..egions de pis autonomics
de la ConstituclÓ del dara' les democracies. 1 va a.fegIr: D es' 1. enmig d'aquest clima d'inquietud i de
Crear situacions
ele violeuCl',
¡Jer
voluntaris
que lluitaren en els rengle.~ 1J21 no tenien mai quorum i restaveu
'
pre's de lanls anyso d'absemcla h e cO,ns- con f'usiomsme
va eseiatal' el
1'9. ;de, ~profitar-les
pel'" nostres des,'gll"S par·
deIs
nodrides
per l'emigraci6
. tidistes, tio c.eu;~ elltl'al' .. en els nos tres
txeca Aliats,
i eslovaca
i' encoratjades
per l'in _ d'un dia per altre sotmeses a les manio· tatat que el' comunisme ha crescut a 1 Jiur10.l' .
bres i a les discordies parlamentaries.
meu pa,'s. Es l'únic bloc compa.cte. El.S
La hi¡3tp'r.i~ ju,t~.ara. els graus de cul- plalls·.!\.ai:xo ¡)ertany a altres...
H' ero
teres deIs franceses, deIs anglesos, . delR EIs sudetes aprofitaven
amb habilitat,
parl,'ls democr'lics
han ressucltat amo pa i d e,!re,sponsabi:L~tat d.e .cadascú.
d.'avalil.~ar no a salts· lllonsl,'UoSOS l' lnitalians
í mésl'Imperi
endavantaustro-hongares.
de 1s amencans,
~ i hom pla!;a, al pob 1~
..
per a desfer
dirigits des de Berlín, aquesta agitació. totes les petiteses
comprensibles,
sinó amb els ulls se m- .
i aixo enverinava
encara més el pIet a l'entrefor!;
de dos camina: l'.un vt¡
pre fits aUlla .realitat imperiosa, amb
de les auto no mies perque els llomes d'es- cap al no res, entremig de' la lh·bert,al
El que no es pot fer, des de cap an- comprensió ele cada un deIs moments.
querra í els nacionalistes txecs hi velen deIs poderosos, i l'altre cap a. una mIS' gle, és voler atribuir-se
tots eIs exits i arob els peus ben aferrats a la terra i
darrera la ma de Hitler_ Llurs reaccion::. tica o' 'si més no, recull el despit. ~l;. blasmar sobre els altres tots els frac as- aprof.itant totes les oportunitats
sen se
A NOSTRA primera i llarga con- tan' "democratiques"
com poc inteLli- 1 culpa és deIs conservadors i deIs demo- sos. E~querra "Republicana' 'd'e' Catálú- espj:lrances meravelloses
<ile..cantes de
versa 'va comen!;ar arob una de- gents -a base de trucs parlamentarisI crates: la culpa és nostra.
,,~ya, és, avui-' com al'iir;' democraUt, li-' fades, i. qU,~ mal no es pug:ui dir qua
cepció: Jan Masaryk amb penes arr~baren a fer deIs sudetes una fo.rga
Vaig contar-U la historia de les 11a- bei"al-, nacionalista.
:' ,hem deq,;:at .passar una ocasló .de rec~
parlaya'frances;
la seva mare, una'bella
desllltegra~ora
i uns perseguits,
tot i grimes de Boabdil i la res~osta de l~ 1'El nostre pari:it¡ maigr'at t'Otes Ies·'dil..: brar Cat.aluIlya i la Llibertat;
pero
i intelige:qt dama, tenia per cognom que la ventat era que els sudetes, amb reina mora. La seva reaccio ero reCOI' fiéultats de la di"sphsió, de la inteTpf:8:" ;\a.lll.PC?C
Que l~elll obort les nostres portes
Garrigue, i aquest llinatge m'havia fet la més antiga i forta univers!tat
del dava el fastic que el President
Com- tació d'alguns g-rups, de les discussio-n·s:···
~ .ldees ahenes a la manera con~ubs.
sempre pensar que era de la Proven~a l?a~s, on la llengua
alemanya
era la panys sen tia per la política franc~sa. a vegades un xtc"violentes', sobre p'r:bce- tanCIaI del uQstre poble moUel'ut· 1 plu.:
o al ,menys, francesa per dessota del umca admesa, havien estat uns privi- arran de la nostra darrera conversa. del diments (no sobre el fons) continúa es- de seny.
Loire .. L~ conversa va comen!;ar per legiats. Pero, aviat rera ells s'hi engres- dia 6 de juny del t940, a La Baule_
s¡eut el'partit
Iliajoritari':de
Cata:tunya.
Creure·,en la grandesa del passat,.1
aquí. Aviat va semblar convenQut per caren tates les dretes eslovaques i les
Pocs dles després vai"g· presentar-h
No vor'dir res que no 'm:dguem gres- en .e~s seu s homes qU,e la fél:en POSS1-.
la roeya deria genealogista
i accepta minories hOllgareses.
.
als melis U.lustres col.legues de la Jun·· ca des .!de· la premsa¡.l·qu·o "no pal'léin .bl~, I tr.e.ure ensenyanc~s.· deIs seU:l
que tenia sen s dubte uns avis d'alla
Jan Masaryk ens compadia a nosal- ta Española de Liberación, per ..tal. <).e d'actitu\i.s de
valen tia
o d'llerolcitaL :tnomfs 1 deIs seus errars per al futur;
baix. Jo n'estic segur.
tres, catalans, pero 110m hi'veia
en la demanar-h
farmalment
i d'agralr-h
la :d'alguns deIs nostres'
ébrreligibnaristaI~Car~llos .e,\l el pen_sament .d'aquest
De l'etimologia de Garrigue vam pas- compassió la fatalitat que ens agerma- seva cooperació' en el Í1óstre pIel. Felll. 'que les dones (factor. impol'tant. ac~ ahlr, es barrar el pas a la llIbertat I
sar, pel Pirineu, a Catalunya. Feia uns nava i l'experien~ia
que ens pl.anyia una excepció -v.a dir~me~
amb ~Ol: tual'ment
en tots els partit'S)- < puguin l'eselevenidor de la Patria, i. deIs sen s
mesos que el "meu" Tribunal-havia
con- p.ocs mes.os despres el venerFtble :Masa- oO"ustels rel;>ré, pUlX estlc de. 101, cO:_.",
,~b .a,n..arentment: no preacupaJt!...so de"la.¡·)·¡J.'..¡Jossibles homes que la facin altra veac
demna.t aJ. Presidént CompallYs, i al nos- Iyk
enm 19 d e 1 respec I e de tots, 4in¡itja yosaltres; pero, no rebo a,n!ug.u; ~n tInc
'f'
.,. I a g r a n 1
. 11'lUre.
.'
"
. l!t~ca
ESQUERRA;
encara que sí -i
etre Gove~n a cadena p.erpetua; la situa-. 1 re~om~nava a .Benes per a .la pl'e,si- prou amb l~s reunions i~l,Ut!lS"l.~a pr~~?- .aixo es eL·!.9..uecompta!es preoeup!eúi
Les h01'es grans o petites són ben
ció d'Espanya era un neguit per a tots denCla. "'luan v:a1g saber-ho, de 13ar.ce- ria Q)..l.idade la ConferenCla, 1 ~o lelg de Catalunya. :~'
(passades,
hem de mirar front a fron';.
i també per a- Jan Masaryk. La de Txe- lona e~tant, valg pensar eu el deseucís per enpoc l'aéc"ió.·
,."
. .8empre hem tingut aquesta apn.renQa el 'pervindre; no és digne elel futur qut
coesloyaquia era aiximateix prou negui- que ID hayia
semblat
copsar
en 'Jan
lIi _anar~¡l!. e:l mateix dia que Pr.ieto descuIdada,: pero 'qua'n ha calgut, en els solament mira al passat, hivernacle e,,·
tosa i, fins a un cert punt, semblant.
Mas.aryk.l ero va sembJar, tumbé, que hi ,narxa. v,a a, N,o~'a York per a ,asslstlr H m,oments. més d"amatics i Irallscelldenp'ix~tual deIs vells i de.ls ven!;ut·s.
El Président Masaryk, democrata in- 11a VIa un re fl exe !lel ~esconhort elel pa- ún lllíting ! Ultern!-l!!-¡:;edespres en U ~'l "tal~.,de la, nostva historia, tots:hi 11emestegral, llavia escrit i predicat cent ve- re. Quan el veH Presldellt va morir, el clínica. En' avp.il:¡~r ~ lfl; ~ambra, s0bre tat presents.
gades qu~.la DemQcracia és la base da- setembre del 1.937, vaig escriure al fill la port¡\.' hl h.av:ia ~l ~!'ltPl, f;.om, de
N~Hp:al~ent que seria preferible que
munt la qual caldra bastir un non e~ meu con~o.l, no SabeI,lt on era -na
turo, Pla1J,se qo 41&tndl. D~spr~s .~ un.p- ~ls,. ,g",u",p,s d"e. J'pvo,"Sactuessrn, que les
•
iI'
món,
la Veritat,
la Ll1bertat, iroperi
de la de
Justícia
i de lade Llel
da-' s estava g ~lle .en e 1 pal~
per mitH~ exploració per la. gambr¡l ,4
He 1a ~ecre- epon~~ ~pj1es:sin senyals ele vida; que els
munt la forQa, i de l'home per sobre ~ ~USik~ h yUl~ tr~met~e
la meya' tarla i qgua~tan't pel p~nYI YfflJ~ .. p:a~~ar..~.y,~H~
~pptic~ fossin roés comprensius 1
de tots els privilegis. La República é.i!
ra.
ntre li~.les hl havla una al.lu- Ji una t!l;rja i en JP;~t{nx '!'ª gQrq;-p~e la, p.§J~~~~inlln ~~pd~ via lliUl'e, que no
la Fe en el Dret 1 en el pervindre d'una 610 -:-que !tauna v~lgut esborrar l'en~ porta. Al t~ncar;..l~ly~}~nlf,~~Pª
4~ !lue ~r~.g;p.~~~i!tqu.e ~lls s,ón el tot, sinó un;::.
historica missió' social de Justicia.
E: dema mat~lx-.
MasarYk em ,respongup. el PIense no distnl"b reptés hen u,c~rat p~tn~part 4el-tp~.
.
.
Parlamemt és'dintre la República la font mO.lt cOrd.lalme~t i b~'eu, .pero, en dues amb el passadís. 1 encara no ens havl~11!- . ~I ~~n
..~~~lI!-0!1aptua~Dfent en una
limes recollia 1 aUu.sló dlent": .per s?rt .. assegt¡.t q.uan ",a dir, senyalantme a mllpr~'iHa .. D~mopraPia -~~xí" en. majúscu·
del DrE:t i l'iAstrument del poble per a el meu pare va monr' amb la lIltegntai·. j adre&ap.t"'.se aJs' pleus companys, tot Ja,.,...--, o e.&pl,avatg,e,negre, groc'O rOl'g,
assolir
la Justicia.queEl em
vell recorda
Masaryk,sovint'
pro- de la seva fe en 1a d emocr á'cm, I a I co"m .jupt pr.e¡:)eij.t.~t§:
.'
I .,....-,
tW SI!!! ~o!.or no fa... ~a p.o.~a
. ...'Q-u~rra, ·despré¡.;
fessor idealista
A9.u~~t~ .~~¡:¡.
a Raman Llull, mentre afirmava que la eH 1 havia somnlada.
people-- ja sap que Só& .e/ §~!-J. ~mis.'P,er I·p.eJª"P.t~.al!-y~....
d,:.iI}quietJld&,·ele sane- i de
concordia era l'únic cami de la pau 1
sobr~ d~ tat. . (de~prés y!!: :<!-pl~rir5.~he j ~o:rl'~n,e~s, el be una )Jau roés o menys
• .
catalan people, .', ¡ ~(.
vp~~Hr~§ t~mbé, ,ir~~uiHª.
Jean Masaryk ha mor! per culpa de tots plegats
T
V
í
•
í
í
í
í
í
•
L
í
QUA TRE P~RAULESiSI
US PLAU ..·
í
í
'j.
V
en,
!"
;,
*
•
•
"
L
59~-'
.e:
I
., I
Mai~i1e
1948 -
L A
H
U
M
A
N
-1 T
A
Piglna .8
T
._-----------------,---.--"-'-~ _.'
PERSPECTIVES
d)
Pel'.F. SAI.lVADo.R HOSES
Cal solucionar
el problema
del
EN
nuctonausme
xovlniata
a base d'una
rusto del nacicnallsme
umb I'Internucioualfsme
huma.
El plan Bevertdge no dóua una idea
de les possibilitats
que tenen les demo .
crácles en ordre a rea.Ittzar la futura
EL XVII
.ANIDERSfiRI
Pet ,J, VEN'l'OSA ROIG
Sempre m'ha ag radat
més celebrar
poltciaques
i la dlreccló
absoluta
de
auí versarts
de naixements.
que dates I'Ecouomla. Es el sargent de la GuarCreíeúi que uo cal pas dubtar-ho.
tristes, i si en celebrar un dele pri~ dia Civil, reut de gerent d'una empresa;
Fa une sts o set anya, va celeb rar-ae ]trines expcsades.
Podrlem aportar
un
mera, la' crtatau-a es Lroba sana, rorta 1 la reunió en una sola ma, dels dos tnaala EE. UU. un cong rés sobre "Iijuucucló r sens nomui-e ue rete 1 rea utacs
en apu.
amb un pervindre ple desperances,
en- truments cabdals de doml ni : el sabre i
ber a la demoerácta.",
en el quat, ces de de la no st ra arrrmactó.
pero p rererrm nc
cara més. I aquesta és j.e ,' a mi el cas la ctau del rebost, dets súbdtts.
Pero
lés p rí meres utscusious, va senyalar-se
1er-ho per ser de ctomíru p úbuc i perqué
de l' "Esquerra
Hepuuhcana", malgrat aquest quadre molt real, de l'Estat totala manca
de precrstó
sobre el concepte
altar'garrem
massa
el present
ar trcle.
el pessiuusme
dalg uns cort-etígfonarrs
i Ittarí , no ha de servir per a excusar
'Democrácla'
i la uecesattat, per tant,
co viucmen¿
sna ere, partrctuarruen.
• de dertrur-to.
les sentencies de mo rt que ens üencen. I'explbtactó
actual del productori del
Entre les p ríucrpa Is de- a Europa, que la -docu-tnu aemocra.u c.,
ela que conronen els seu s «osnjos o lee consumidor, i seria un error que paganíerons presentaues peta diversos grups esta concmg uua en ers lJúncilHi-JUe! crrsseves conventenctes
ami) la reutí tat.
i-íem car, si la por o un deepot.ísme esque n cervemen en el cougr'és I que roren ttanisme,
i que, per tant. eón demócruL'únic perill que jiorh-íu 'ameuaca.r- tatal, posslble,
ens reta decantar cap a
ncceptades,
cal destacar
les següents
tes [O_LS
el~. escats que sOlm~Lell la S8"',
nus, seria el de creure
que ,('¡ noau-e la dreta, recolzant el regfm ecouomtc vicom arnés
ímpoi-tants
clarea
orgnrutzncíú
a tals prmctp¡s.
Aquest i.
Parlit és quelcom nerrecte. Immutable,
gent. responsable
de tetes les malvesDel grup que encapcatava el potessor
és, prectsament., la doctrina de l':li:sgle,
.í que, en retornar
a casa, podletu cont
tats que patelx el món i del qual nosalOpum.s: "Un mttjá de vida i organit- era católica. Amb una sola objeccíó n'tu
tres m a.teíxos hem estat les víctlmea.
u uar exactament
t en la seva totalitat
zació social que, so ore ers aures, "'~ ;:;CJ..\- ha prou per retutar,
amó la coct.rrua,
amb e15' mateixos procedlmeuta,
tacttca
Hem den rrontar-nos
a la idea equisible a la drg mtat i valor de la personala terma uentendre-Ia i aplicar-la. liista
i personal d'abans. He trobat a vegacles, vocada, de que ens troven davant d'u n
litat
individual
humana,
artrman t la uacoru
la organttaactó
jerárquíca
ue
en I'exflt, a iucrí vrdus, que out-en l V,:,\- dilema -més
aparent que realde coigualtat
Ionamen tal , po utica
moral, I'Esgtésta
amo la Jgua.Itat <te ureta u
al davant
del munlsme
o reíxtsme.
Cataluuya
és un
<le tots els nemes, sense acceptar barre- am o el prfncipl rousso níá de la IucerReoo rdem la figura d'eu .Ioan J.L1Lí sen, com si es trobesaín
jiats ou l'esperit dassocíació
esta, 801'res derivad es de la ruca, religió o ctr- tat CIvil Y Ha estat a totho ra objccto
amb emccíó
bat'rejada
d'un;l'a,n
res- Centre talo del Comité qual. Si aques
ros general ~i
sor-tora- tosameut, ben arretat com ho demostren
curustáncies."
uexurtac¡ó,
ces Ú.e la seva promulgació.
pacte. Mentre va viure Iou un dels 110- ta patcctogfa
populara,
sinJJet"Ur. Nicolau Murray Bu tler, presi- I'encrchca
"Rerum
novarum"
ele Lleo mes més combatuts en el si iua tetx (L: ment és excepcíonal-c-, "sl que c:,t~dr¡''l. els m.ílers d'assoctactons
corala.
dent de la Untvez-eítat ue Columbia: "El Xj H. j-er qué, pero,' a la vagada. no es I'Esquerr'a.
Pero ara les se ves vírruts donar la rné als que ene creueu mort.s J dícats, cooperatives, mutualitats
euterrats.
El nostre, com els alta-es .pe.-. etc, El supoeat
ndtvidualtsme
irreducgoveru del pobre en Interés
de tot el po- paria de la subetsteucia
del "Svnabua".
d'home, de polític i de pat.rIota sens
detectes, de 'les que tible I feréstec dels catal ans, és una de
ble i que gm'antttzu
la Iübertnt
CiVIl j negacíó permauent
de la l lib ert.at més apareíxen
amb tot el relteu ele la seva uta. tenía falles
cal Ill urat'-Io. Detectes que accen tuáreu
tantes faló rnies dels que veuen la Imat .
religiosa de cada u dele ctutadans."
preuuua
lJel~ üOllles, 1<'1, ubert.at ue conspersonalf tat indiscutible
t sens.e m-;'_~'I.:l,;
la manca d'u . ge de la perfecció popular, en un remat
1-'e1'a un eu ropeu, i sobretot per a un CIenCIa-! biS parla mott ele! "sermó ue tintes. En Lluhí no era índlferent a utn- la seva rápida cretxenaa
de moltons.
na opostctó racional i efectiva,
europeu
or+gfnart
dels pcbles Iluttns. la muntanya",
pero la destguattat
entre gú. Era llame dIntfms amics 1 onenucs
L'exercící
del govern, porta com conDelxant a I'Indívídu el gaudl de un ...
que generalment
considera que el con- ere nouies persra.eíx, i, recorueu el cm Atxó eue pot ajudar ?- ccuipreu dr-, la ::;esequencia -a m és del Iet inevitable de justa llibertat, la simple assccíacíó reepte
"democracia"
deriva dele pcstu- lle Prouuhon:
"La desfgua.Itat : heua va figura
el papel' que va represcntar
a molts amtcs-c- la in- solt molts problemes.
ate (le la Revolució F'raucesa
defíutts
aquí, en una parauta,
el uus gordta ue en la política catalana i esp~n.\ (,!~, I'er deíxar tnsattetets
•
que s'a . . La guerra accentúa per tot la tenden.pel trtuuc Llibertat,
Ig ua.Itat
F'rater- Id. POlLLIca 1 la ctuu ele la lllstoria."
alxó també podem ara entrctluoa¡
era "asió cl'arribistes i grtmpadors
ní ta.t, o sigui els
nomenats Drets de .nouaseau
arriba
a 'la concepció
del mottus de la major part de res S,)\'E'-~:
ac- costen al Ice que més escalfa i que per cia absorvent de l'Estat. Les !libertats
desapareí xen, quan
els poI'Home, i com a "goveru demócrata" el "contrac~e
social" cercan t ta manera
tttuds. La política fou la St'V,L júlf;:5ió i a enfilar-se rápídament, ampren la de- Indlvíduals
magogia, I'eatt-ídencia
perpetua,
ladubles sen ten amenacada
la seva exíeténgovern
del poblé ver
ver al pobl e", li de substí tutr el peder artntrurt
SUOSlS- és possible que -tret
de la Iandlturc-,
comprometent
I'uc- cia o la seva Idependencla.
Com aquesta
eemblará
una mica tora de lloc i temps tent per. una sí tuactó
j urrdtca
Inu ma- no n'hagués
conegut d'attra.
F'ou en Iació de les masses,
crancs
monstruosos - que semb la que
que en eís moments actuals un pobla ment justlticada..
militant en totes les acepcions de la pn- tuactó futura del Partf.t, amb prom eses
hagin transformat
més de la mettat del
Són els oradors
improvitcom els EE., UU. encara a'entr-ettng uí en
snn ret costum bescan tar la doctrt- rauta, un militant i un polerrust.a. La rreal ítzables.
tocercar la defíníctó
d'un concepte
que na democrattca
díent que ha fracassat,
seva combattvttat
era, si es por .dtr uixi , zats que en ela mtttng s, més de quatre seu cos, en mordaces -armamentcreu auperat per vel l, i que sigui precl- com sha fet costum, també, constcterar una qüestió de temperament.
I un tem- vegaces reten sor t lr els color a la cara ta la organí taacló es subjecta a I'atac
consclents.
Molts i a la detenca. Per aíxó les guer-rea han
sament el poblé que el 1786, en l'As- formes democrattquas
de govern deter- perament
al serveí duna
causa, sera del correl ígfcuarts
d'ells estan avuí a I'attrc banda, i actúen estat sempre una font de despotisme,
semblea .de Virginia, vota l'Estalut
de mí nades d'elles pel ret de ser acceptasempre una forra, de vegudes per abé,
tant pels vencuts
com pela vencedora,
la llibertat d'oplntó redactat
per Jeffer- eles per una majorta.
Sense arribar al de vegades pe r a mal, pero que en tct COlll gnuxcs o cru-r-íoles, per tal d'atreucreant un ambtent favorable a totes les
son.
quah rioattu d' "Igno ranta" i "estúpí- mornent es deixa sentir i acaba per det- re ala rerugtata cata lana i ter-los tornar
a casa, Si en queden encara algu ns, acr tírantea.
No és gens extrany. Poble daluví ó, uea" que dóna Spencer a les maforres, xar rastre o .senyal.
En mig de l'embalum dels intervenels EE. UU. és encara un poble en for- accepLem el parer de Stammler, segons
Jo el record o molt bé des de les se- o més enl la del mar, cal treure-nos-ela
cionismes, arub el seu segutcl de coac-"
mació, Ilígnt més per tnteressos i neces- el qual la majorf a numérica porta. .Ia "ves prtmeres
nterveucíous en ele actes de damunt com més avtat m llor.
Respecte al personal,
sempre m'ha ctons I atacs a les llibertats índtvíduala,
sitats d'ord re eccnómlc que per doctrt- con tustó entre "qualttat"
i "quantttat":
púb lícs o en les assemblees del Pat-ttt
semb
lat
una
carríuclouerta,
el sentar comencen a prendre cos noves termes
nes filoso fiques o couvenleucies
políti- no perqué molts opinin quelcom ha de De bon principi
sembtava dubtar
en
d'organització
economica, tan allunya-·
queso Per tant, és natural que a mesura. ser llecessariamellt
bo.
moltes coses de doctrina o feia una i.r.1- llorme¡; generals. Tot aUo ele si eIs jocom del capitaque acaba el procés de formació sentl, I ,El que, realment
té- impol·tancia
é: pressió poc segura. Pero la seva forma,. ves son millors que els veUs, o al revés, des del totalitarisme
Organització
econo'"
necessitat ,de definir-se,
i que aquesta el primer extrem del paragraf
prece- ció va ser molt rapida i hQm el veia es prolú deIs joves que volen obrir-s0 lisme olUnipotent,
mica que persegueix la satisfacció de leoJ
als que han arribat
necessitat es trans[órmi en l'estudi d'a- I dento Ha fracassat, de debo, la doctrin<'1. créixer políticamenl
(['un elia a l'altre, cami arreconant
necessitats humanes, en comptes del bequelles idees i doctrines que tan han I democraLlca '? La resposta, per part nos- Va trobar molt aviat la seYa forma, UDa primer o deIs que tracten d'eterl1itzaren l'edat o nefici o guany i que agermana el maxim
contl'ibuit al desenvolupalllent
de la vi- tra, és ben clara: aIla on ha estat hon- manera de parlar i actuar moIt persa- se en els llocs, amparant-se
L'ec1at, no té de benestar: amb el lUaxim de llibertat,
da· deIs pobles civilitzats, idees i doctri- rada i lleialment aplicada, no. En els nal, que correspol1ia elll sembla al sen en els serveis prestats.
res
a
veure
alllb
l'eficacia
ni amb la essent-ne la manifestació més esplendí·
nes, pero,' que es creuen amb- el clret d'a,· pobles on la doctrina ha topat amb la caracter i fins ,a la seya. figuTa Usica,
i 'la capacitat de cadascú. da la "Alían~a Coop8!'ativa Internacio·
llalitzal' abans d'acceptar-Ies.
feblesa d'uns homes, i amb !:ambició
Tots l'hem conegul. Alt~ sec, escarda- intel.ligencia
Pot dir-se que, de fet, existeix una es- d'uns altres, tampoc ha fracassat. S'ha lenc, xupat, "un 11e1'\'i" -C0111 cliu la Els immorals, els poc escrupolosos, els nal" amb els seus 400 milions d'afHiats
cola política nordamericana
que parteix prOdult, més que l'aplicació de la teoria nostra gent-,
feia l'efec~e de quelcom que fan servil' els carrecs COU1rossi- (casi el doble dé' la poblacló de lee
del principi de que, en la praeLica, la elel pendol, la del cicle de Maquiavelo. tallant i esmolat eom un ganivet. Andc uyol per a abrir la caixa aliena, han Amériques) i que abans de la guerra ja
movien un capital de 33 m'il milions de
sellse
ll1isericonlia,
democracia és únicament la forma de :Per aixo el polític florenti, o la sevv, ue les afirmaciOlls categoriques
lligavH d'ésser bandejats
com ho han d'esser els porucs ¡ covards dóllars, moviment que saltant pel da~
gOyeql que ofereix "menys objeccions.
doctrina, és tant viven!' Per aixo, igual- aquest dogm,atisllle a una mena d'ironia
munt de les fronteres, es converteix de
'--=~~Oiín
deIs més clars derinidors de la ma- ment, s'ha dit i repetit que la posses- que el feia temible .. Com a polemista que en moments de peril!, desertaren
teixa, el professor· C. E. M. Joad, en el sió del pOder polític per tots, no garan- era formidable i fins les seves equivo- deIs seu s 11ocs; cal' devem pensar, que dia en dia amb ia for~a' economica- inméff important
del món,
seu voluminós
tractat
"Guide to the teix la justiCia a tots. 1 per aixo, també, caciol1s insplraven
respecte perque les en el millar c1els casos, ens queden en- ternacional
Philosophy of Morals and Politics", ha cal que les democracies no oblidin, com adobava amb la l'oentor d'un apassio- cara moltes 'nlales estones p,er passar. . com ha, ha reconegut la O.N.U. fent-U
UItta aquesta
depuració interna,
Si un lloc en els seu s Consells,
escrit:
ueia t'roudhon, que en l'exercici del po- nament dialéctic que feja forat en els
,Aquestes noves -formes de l'Economi~
yolem que Esquerra
Hepublical1a sig~i
"El democrata
considera
la demo- del' cal ,"la major igualtat possible bah seu s adversaris.
De vegades
puntua\'a
efica¡; per a la prospel'l- han d'ésser per l'Esquerra, com per tot:.-l -~
cracia, almenys en el segle XX, com una la salvaguarda
de }'autoritat
més for- els seus arguments anib una mena d'ad- un instrument
la .fita on han
tat de la nostra terra, cal fel' una po- e1s partits democrates,
forma de govern practIcable
a la que ta".
jectius que-eren veritables ganivetades:
sobretot
er, de dirigir els passos. No es tracta de
menys' objeccions s'hi poden Qposar No
S'ha intentat,
també, per doctrines "Es un oca", <Ieia so-vint. 1 aquesta de- lítica clara i trasparent,
plans utopics, sinó de realitats
tangiés tant Un optim com un substitut, adop- no delllocratiques,
crear principaImen:
finició, en els seu s ll<Ívis, Iprenia un ac. el terre.ny economic i social. No hem
de ser anti res, perque ·la política que bles i la seva efectivitat i potencia, ran
tat a 'causa de les flaqueses de la natu- la confusió a l'entorn de la idea de qu.~ cent definitlu, morta1.
ralesa . humana i acceptat menys beIs la democracia no és apta per a dona!'
En Lluhí fou un republica con ven- es llodreix aml1 negacions, esta condem,- p'recisament en ésser un mo-viment ex,·
P~ro pontani, lliure de tota pressió guberseu s IÍletits propis que per la temen¡;a solució aIs probl'.'Jmes a'ordre econolltic gudÍssim, cal' ja Ji vepia de la massa d0 1.1ada a morir en la impotencia,
namental, i que no compta amb aItre
que si 11b'refusa, quelcom pitjor li pu- que planteja
la necessitat
de millora.- la sango El seu pare, en Lluhí i Rissech, tampoc hem de ,deixar-nos imposa: pel~
gui 'succelr, Per alxo no és possible una ment de la vida deIs homes en l'orclre va ser un figura clestacadh en el ca.mp ningú, Les Bases del nostre Par~tt, III mUja de triomf que la seva superioridefensa sistematica
de la democracia,
social. La sola suposició és una estu· del republicanisme
chtala Idel segle pas- ban estat superades, ni poden teDlr una tat practica sobre l'economia capitalistr.
Ena es
en un periode C~ll"t. i estatal. ¿ Deu anys, cinquanta?
per la raó que la democracia no és, per piclesa,
sal. Pero a més en Joan Lluhí era un total realització
ella mateixa, el producte d'ulla teoria
Un problema, sigui de la mena, qu,) patriota. Sentia i estlmava Catalunya in. Esquerra és un partit socia.litzant, es a igual. Són tan poca cosa els anys, en
.
de socialitzar
en esc~la la vida deIs pobles!'
democratiCa,"
sigui, ,té o no té solució. Si en té i és tensament,
amb passfó _raonada i plena dir: partidari
Cpmpanys
de
l'Esquerra:
delxem
qUtl.
més
o
menys
ampla
la
ricglesa
i
els
mttContrarÚtment
a aquesta
doctrina,
un problema que afecta a la comunitat
de conciencia,
que no podem evJtars'aixeca la deIs que consideren que la deIs homes, aquesta podra solucionar-lo
Durant la seva vida política activa en jans de produir-Ia, pero s<:,cü~litzal' no es barallin -ja
hocapitalistes
i totalitaris,
pero 110
democ'raciá., és més desitjable
per se. estigul organitzada 'en la forma en que Lluhí no havia escnit, gaire, Li agra- vol dir estatitzu,l', ni SubstttUlr el.desd'allistar-nos
en cap
"idealmelÚ" la millor forma de govern ho estigui, sempre i quan tingui la va, dava més parlar i 'actuar. Pero ací a potisme pll1LOcrati~.'_ pe.r u,n d,~spotlsme fero el disbarat
consequellCHI. lllevltable
de deIs dos bandols. Les victories d'uns o
i descansar' en una teoria Mica.
luntat de fer-ho, Si manca la voluntat
l\>rexic, poc témps abans, de mOl'ir, va burocratic,
altres, no seran més que t1'ansitories,
J. Roland
Pennock,
professor
del (e realització,
encara que la solució escriure dues coses :r;emarcables que es l'estatització.
De tots eIs patrons i capitalistes,
el com tral1sitori sera quant s'oposi alll1uSwartihmore
College, defensor d'aques- existeixi, persistira
el problema.
poden considel'ar el seu testalllent polide la personalitat
humés implacable
1 tidwic,
és l'E~tat, re expendiment
ta doctrina,
diu I que "els elements es·
Precisamellt cal remarcar que la doc..: tic: una biografia d'en Companys -edimana.
quan
reuneix
a
la
vegada,
les
fUlJClOn~
senciaIs de la democracia són la igual- trina democratica no és u'na forma está· tada en fulletque és a la vagada, ut:
tat del poder últim en la determinaci¿
tica, sinó evolutiva. No procedeix per analisi serió s de l'actuació ele l'Esqlle~
de les qüestions principals
de política convulsions
destructives,
sinó
per l'l'a., i Ull article (inedit) comentant l'apública per a tots els adultes que, tin· transformació,
Es respectuosa amb le::; bast de la "Carta de l'Atlalltic"
quant
els oradors no parlen en catala, ni diuen
guín pie us de llurs facultats mental?, coses i amb eIs homes, i vetlla per la al prOblema de Catalunya. Aquest arti~
mots groixuts;
acaben els parlamenta
iguaItat davant la 11ei, i la garantI~ vida deIs mateixos per considerar
q_ua cle havia de sortir en, un número de
ahí:
"Diós tOdopoderoso guia al Cau•la
de la ig'ualtat de ,tots en certs drets l la. vida, per als homes, és el seu m~xil1l LA HUMANITAT primera epoca, aquí a
dillo". I ja ho sabeu: el "Caudillo" es
llibertat-s considerats, generalment,
com patrimoni.
Viu de cara al futur, pero Mexic) quan la qüestió plantejada
per
lleva i se'n va al Hit signant penes de
a requisit per mantenir els dos prin;ters sense oblidar el presento D'aquí derivp.. les "Comunitats"
i
Consell ele Lonmor!'
elements essencials per al mínim basic h se va forQa. Democracia,
en reSUll1, dres, respecte al problema catala apasI que no es cansa! ..•
de llibertat individual."
segons nosaltres, no és una estructura
sionava
tothom. Diverses circumstanARA- FA QUARANTA--QUA'l'RE
ANYS
Naturalmellt,
,aquesta
doctrina
ha ceterminada
de govern.
Es la inter'· des van fer que rarticle· no es pubiiobligat 'a d,efil1ir la característica
deIs pretació etico-filosofica
d'unes normes qués¡ la qual cosa' és de lamentar,
ja
De "L'Esquella
de la Torratxa"
del
drets a quela'mateixa
es refereix, i s'h" morals aplicades al fet material de go- que era un docum~nt plqqatori
de la 2'6 febrer de 19 O4, qu~ un veH catal;\ UNA
MANERA
MOLT
ORIGINAL
aceptat corO a bona la de Jay Williarr
\Ternar. 'No és per fer jocs de parauleíl visió d'en Lluhi pel que fa a les qües. ha 'tingut la gentiles a de deixar-nos, i
Hudson
("VVhy Democraci?"),
segollf que avui es parla de democracia
so- tious de dret internacional:
Enfrontant.
D'ELEGIR
ALCALDE
que l'home guarda igual com si es tracla qual "són les cOl1dicions de la millor cial, quan abans es parlava de demo- se a tots eIs qué - somlú;iwén que la tés d'una relíquia,
n'extreiem,
respecrealització d'allo que els éssers hUmal f. ~r:'tcia política.
"Carta ele l'Atlantic"
era capac de' re- tant-ne l'ortografia
Llegim en un periodic anglés un cude l'época, el seriós costum referent
a la designacló
tenen ',capacitat" en darrer terme, per
Potser qui millor ha definit la "de- soldre el cas üe Catalunya, en 'úna for- güent comentari:
arribar a ser", no recor'dant o obliclan' mocracia social" ha estat el Dr, Benes roa nacionalista
en Lluhí assegurava,
d'alcald-es del temps antic.
"Per originals las resenyas deIs meea voluntat., 'segu-rament, que Spencer
en el seu llibre "Democracia
d'avui i potsel' primer q~e ni'ng'ú,' que la famosa
A Leicester, el dia de l'elecció, es feia
maxim 'definidor en el segle passat dE de dema", definició que nos al tres volem "Carta" no anava més lluny de ser una tings obrers que conjumina
"La Per··
asseure, formant rotlle, als consellers
l'indivi:dualisme;
va escriure ("La Jus- resumir en els següellts apartats:
declaració
platonica,
un papm' lllullat diu",
lllunicipals
vitalicis,
cOl1eguts amb el
ticia"): en forma més clara: "Un home
a)
La democracia,
en el futur, que no obligava a res ni a 'l1ing,ú, i quo
"Una resenya pel'a ferse digna dA nom de aldel'men, entre els quals preesta en'_possessió deIs seus drets des del acceptara un cert increment del pOder del qual no en podia sortil'"la,llibertat
aquest nom haul'Ía de ser un eco Udel cisament devia ser designat l'alcalde,
momeTh1·'ell que-la seva llibertat,llo
e.5 j de distintes rUllcions noves de l'Estat.
de Catalunya ja; que ni tansols englobade lo que clihuen els oradors. Pero "Vol
troba limitada per cap restrlcció".
Més En tot cas, tinel.ra- 110c un reforQ i una ya el cas d'Espanya. La realitat ha vi n- Perdiu;' no sent més que lo que li COTI- Cada un deIs congregats es posaya ROclara encara que la de Hudson resulta
consolidaci'ó del poder executiu.
gut a confirmar del tot les pl'ed)ccions ,;é. Les notas justas i sensatas las ollli- bre els genolls el barret, previament
pIe de fabons.
la
definició de Lasky ("A Grammar of
b)
L'Estat 'democratic,
en el fu'- pessimistes d'en Lll1kL
las recull ab ver•
Politics"),
el Lasky anterior
al 1925, !~Ul', ham'a de prendre en major conEn Lluhí eus va deixar peI' seplpre el tej.x: las esbojarradas
En aquesta posició i estant tots imel qual diu que els drets són "aquelles
sideració tates les debilitats i deficien- dia 22 d~agpst del 3,.944, Feia jfl molts dadera fruició y las serveix als seus Illovils, es reia entrar una truja a la sa- ,
iectors
destacadas
y
si
pot
exaxeradas.
condicions de la vida social sense le3 cies del sistema de partits i de sufragi. any~ que estava pÍa~alt. Qua·u es va deila, i el possei'dor del barret en el qual la
quals cap home pot pretendre en genec)
El problema social que es pre- xar: operar era: ja m,a~sa tp,l'd. Al seu en<lAixís referiutse
a un meeting del truja pegava la primera
morrada so~
ral, ser eU mateix en fa seva més cabat senta amb la·col1stitució del quart estat terrament
va anar-hi m,olta gent: lee passat diumenge, consigna lo que se- bre els fabons, era elegit immedtata~'.,"':
forma",
-el
DI', Benes nomena quart estat a planes major& --':"'imeI1-0rs~ del cat¡lla- gueíx:
ment alcalde.
Be: la teoria de la democracia en ei la participació
de la massa obrera j nisme i del republicaptsroe
aquí 3, Me~
"Un deis ol'adors ha terminat el seu
No sé perque em fa,l'efecte que a.caseu aspecte etic i en el pensament mo- camperola en el poder pÚblic a partir de xic. ~ob~'e la, seva tomba (cavada D('
discurs dihent: -Salut
y foradar mal- sa nostra algú mataria la truja abans
dern nordamerica,
a grans trets, és la la guerra del 1914 -se Fa una ele les gaire lluny de la d'en Juame Aguader)
tas tripa,,",
d'entrar
a l'Ajuntament,
si en aquest
que acabem d'ex~osar. 1 en la seva rea,- graus preocupacions
de la delllocl:acia van P:adar en' l\1f!,rttn,e2iBarrios, en Saniitzac1ó? Sense dir cap heretgia, podem en l'avenir.
'!lotes¡ le~ &upervivepcies taló 'i en Xira\), Aquf:lst darrer va dir
Els nostres avis empraven aquest 1e- temps tan galdós en Franco decretava
semblant per designar
afirPtar que eIs dirigents
políHcs deIs aristocratiques
d~uen Sel! s\.].b&tituides d'en Lluh~, !lBon patriota,
bOll amic, xic de queixalada i no eren capaQos de un procediment
E~.'Pp". s'all~ny~n 1;lon tro~ de l~s do~ per s.olucions deIq.oc:ratiq.u~s.
,ban espos. bon pare ... ".-A.
B.
matar a una mosc~. Ara, a casa noslra, alcaldes!
II
justícia
.
social '?
•
ñ
í
í
í-
loan LLUHI VALLESCA
í
í
í
í
í
•
í
í
í
í
í
í
et'
Tot fent
bt"'osnél .......
•
•
1
•
PAgina
EVOCACIOMS
M.
HU~lANITAT
L A
4. ,
JOROI
'Per
AGUSTI
FRIGOLA
CABRUJA
Le. Iibet-tad, Sancho, es uno de los más preciados dones
que a los hombres dieron los cielos. Con ella no pueden
tgnnlarse
los tesoros que encíert'a la tterrn ni el mal'
encubre¡ por la libertad, así como pOI· la honra, se puede
y debe aventuraese la vida".
CERVANTES
ens portaren al caos sindicalista. Exempies: els desvíaments del centre Autonomista de Dependeuts del Comerc i de
la Indústrta.
i "La Unió de Rabassatres".
En els moments actual s la massa d'obrers d'ar-rel anarco-sindtcattst a de Barcelona no ha ttngut un gest tan magn itic com el que els obrers bascos darret
nacionalista
ttngueren
el primer
de
matg de l'any 1947.
No podem oculta.r que la ma.jo ríu do
dirigents del riostre partft proveuen elel
sindicalisme, el que vol dir que no és
gens difícil, si volem, manten lr a.quel l
Intervencional ísme que réu tan simpattca a les mas ses obrerea i campero les
l'aparieió de l'Esquerra Republicana de
Cata.Iunya. L'esséncin
nactcnalf sta del
nostre Parttt no es troba desplncada,
avu menys que mal. de I'rntervencí
en
I'obrerl sme. El nacicnalí sme, com ha
reconegut
Indalecio
Prieto en el eeu
.darrer discurs, no és incompatible
amb
el soctaltsme: ni menys amb el sindicalfsme, dtem nasal tres. El nacionattsme,
éa. potser, l'únic aglutlnant que es po t
oposar al tctal ita.rl sme amb éxlt.
El seutdmeut nacionalista ha creat en
les nacions senyerea uu sfudicaltsme autócton.
'I'entm modela magnifics en el
laborisme anglee. el Ianquí "i fins en el
socíaltsme
sindlcaltsme espanyol a les
mans dela Iglesias, Besteiro i Prieto.
El stndica.lisrue ea tala. no el tenim '
d'imitar
de cap g t-up dele esrnentats.
putx que solament cal retornar-lo
a
I'excel-Ient punt de partida dels Salvador Seguí, Prancesc Layret i Llu ls Companys.
Eí riostre intervencionisme
té d'Impedir que mal mes el ucst re sindicalisme catg uí a les mans d'internacionalistes aventurera,
una vagada anarqulstes.
una alt.re vegada cornuní ates. I per obtenir aí xo, des de l'exili, i des de J'tnterto r. cal que tots ens ímposem tan Ietxuga pero tan ineludible tasca, si volem
que I'Baquerra
del Preaí dent Macia j
del Preaí den t már tí r Llu ia Ccmpauys
guü etectivament.
com ti pertoca, la no,
va renalxenca política catalana,
í
ells Alexandre nsuicreu. Aqueet acabava d'exp lícar la seva ramosa teorta
elels can vts hlatórdcs
que' augu nava la
'u-opera ndependénela
de Catalunya. En
Casanoves
va felicitar a l'historlador:
"Eatíc molt content .~va diren cenetetar, segona les vostres pa.raules, que
el meu pensament poHtic coincideix amo
la realitat hlstórtca".
En Casanoves ja
havía adoptat la se va posició maxímalista. Res duníona
"sagrados",
res de'
couxcrxes.
La vtnguda d'en Casanovea a Montpeller va ten ír uua dertvactó desagradable. Quan ell ja havia marxat va arrtbar a la "Prefectur-e"
una ordi-e de
París dtsposant una en que sta sobre una
reunió "ro uge-separattste"
que amb
I'assístencia
del Prestdent del Parlament catalá a'havia cetebrat a la Reaídenota dels retugfats.
A la polfcta de
París no ti féta res que en Casanovesconapí rés, davan t dels seua ulls, al "Oafe des Deux Magots", pero atxó de có rrcr per F'ranca jn eren figues d'uu altre
panel'.
Cree d'algun Interés evocar finalinent
J'anecdota a la qual es refería en Rafael Moragas aquella tarda que em va
donar la notícia de la mort d 'En Casanoves." Fou abans de la dictadura
d'en
Primo quan el po llttc catalá no era eu-ara molt ccnegut.
Acompanyat
d'un
rarel l d'arnlcs. en el transcurs
d'una
-ampanya electoral, va deixar-se caure
m un poble de mala mor-t. per tal de
ionar un mitin. Sigui perqué no havlen
avisat o perqué la gent del poblé no en
Ya fer cas, en arribar al café no van
trobar gan-ebé ningú: dues o tres taulee
de pagesos que Ieleu la manilla. Els
propagand ístes van esperar una estona,
1 en veure que es reta tard, un d'ells
ya pujar sobre una cadtt-a i va dir:
'Ciutadans:
el pob le' demana que par-lt
en Joan Casanoves". Aleshores aquest se
va aixecar i com si fes una concessíó
[dtgué olímpicament:
"1 bé; dones, parIar-é".
Aquesta frase el pinta com era. Desgracíadament
la mort va ta.llar-lt la pa-aulu molt abans de I'hora.
í
•
'Butlletí Oficial" encara no havta pu
blicat el nomenament
del nou comts
_
Una intimitat··- entranyable,
cordial, sari.
.e.leshores ell crida un arete, un hom.
profunda ~fruit
d'uua bella comunió
d'idees i d'uus anvs de convivencia a competent I de la seva con ñanca ~l
i haven
l'entorn
d'uua
matetxa
taul3:-'
ens Abel la, de casee de la Selva..
a pre viament couetxer
aquesta decisié
unía els dos;
e11, el germa
gran,
IS elements'
responsables del pat-tí t,
assenyat i reflexiu, jo com el s~u ger.aspasea
el cát-rec i tot seguit se'n v.
má petl t, sempre un xíc maese. mgenu
i iUusionat.
..
Havíem par-lat junta .-..1 front.
en un roateix
mittng , les no stres
Uns dí es després anava a junr.ar-a'ht.
signatures apareixien sovtn t en un mai corn a simple solda
te íx pertódlc. (Orador s~a~, seré, pon- espontántament,
derat
escriptor
correctlssllll,
es tela -en aquell s moments la seva br-ígadi.
escoltar.) No era amíc, com alguns de operava a pocs qu ttóruetres de la Sen
noean.res. uet CI'lL,ue le:.; rruses "1 lIJn~n~t uUf-gell , en el sector del Ptrtueu , i el l
Pe.' A: BLADE DESUMVILA,
t:ra un Comfssart
Pol itlc
que
quan
del cop d'efecte;
ello exposava raous
als seus soldata, la mator
rete. idees. Volia convencer, no e.xalta,~. 'adrecava
A lexil! en Joan Caaanoves va íer
Aviat Jat-a sis euvs
(exactament
el
-Quan
toquín "La 1nterml.?LOnal , part note de disset i d ívutt anya, t fí lle
dia 8 de juliol) que morí en un pob let a vida que en realitat li ag radava. La
de
les
nostres
comarques,
ha
Ieía
sempre
a.íxecat
pero no aleta el puny III ap lautenis, per
de Fr-anca, Vadras , si no record o mal, eeva símpatta natural -en
detxis ; 'el nost.re ntmue es "Els Seg(;L- en ca.talá, el mateíx eu les arengues que en Joan Casancves. Recordo que jo ho donar i vendre-c-, la seva cói-po ra, la
eu
la
propaganda
Impr-esa,
co
que
li
v
,
dors": .. -em
deía, a oau d'orella,
vatg saber a la tar-da segü ent, per boca seva elegancia, la seva manera de pa r
un dla que ene trooavem ert
jo <1:s-,:;t: costar mes d'un dtsgust per pa rt de eren Rafael Moragas, en sortir de 19 lar, Impreesíonava : Iavorablement
als
) oficialitat espanycta, i negr-inlsta-c- el
guts a la prestdencía d'u n acte anttfei
franceses. El velen com un conspirado!'
Bfb
líoteca
Municipal
de
MontpeIler.
Em
J.e havfa es.at el seu agenc lt escorta
stmbóltc. una mica ínfanxtsta.
.
va semblar
una mica eetranv
que er- 'charmant",
també amic In tlm. el ma.laguanyat Jo
:b;1l era sincer, stncer amb e11mateíx
vloragus. poc afecte al catalanisme i co- ti! en el fons; vull dir tucapac .de fe:'
ap
.rorrc.
de
Begu.r,
mort
en
un
cam¡
stncer amb els attree: obrava sempr.
negut, a mes, per la se va averstó a J;o: gaire mal. A París les figures així e'hau
.3 concenffació
a Franca.
cotitzat seropré roolt. Creen una ato
Hdel als seus ideals i a la seva consEn Jofre era aque.I minyó sensible el que feia olor de política, em parté-: uioetera favorable a l'idea que els franciencia.
. .
aquella tarda d 'en Joan Casanoves a.mb
un
xíc
mal
arü
a
que,
en
esscr-lt
coruc
Era el cerve11 mes visible i promete
un cert entend rlment i gaí rebé amb pe- -esos es fan de la seva capital. En Ca'anovea sabia el paper que representava
do r del moviment de les joventuts d'Bs- nícada l'ordre d'a11iberament, aleshores na:
1 t::~I:>~"'~
querra Republicana de Oataluuya a les que es trobava deu ng ui
no els feia quedar malament.
Es It .
gironi junt
amb altres
joves, act
-"1
éso que eu Ca~anoves :--em deia uttava Po escrture ala arnics I a Ilencar
comarques gfronlnea.
ue "peugroso separatista"
-1 en e el críticentre els pol ltics catalans re- te quant en quant, un manifest o un",
fons no era!-,
va respond re:
presentava
alguna cosa, no sé hen bé -ar-ta oberta que corria de má en ma
-c-No .m'hi podr-ía quedar- uns dies el que, pero tenia "tipo",
una figura
sortir jo
alxo semp re compta.,. Recordeu aque- entre els reruetate.
A F'ranea -c-ja a l'exili, ele noatres mes'? Es que em fa trteteaa
El "cuartel"
general d'en Oasanoves
exérctts exhaust 1 venQuts-,
un amtc sol, i 'detxar aci a la cel-Ia els meus . la auecdcta. que axpltcava en Pujols : e París.' era el "Café des Deux Magote".
~quella frase den Casan oyes, en un
un soldat de la seva br-igada, va donar- untes ....
al boulevurd Saint-Germain ~
r itttu de pebre, es una frase tan estra- cantonada
me la sorprenent
dolorosa nova de 1"
m establiment
acredí tat, ttpíc, propí
falaria
i
tan
tea.tra.l
que
no
es
d
íu
si
III
(Vé de la pilg; 1)
seva mort. . , . A un indret de les roda .
per a consp lradnrs coneguts . de la poio
es
té
persorialitat."
lies de Barcelona, en el propi carup de.
teta, amb taules de fusta i seients amo de comportar-nos en tornar a.la Patria;
En MartI Jordl u'rtgola el 6 dOctuValg comprendre que en Moragas sen
batalla -érem
en aq uells d.tes nervioples de bona pell. Al mig de la sala, per taut, hem de manten ir-los amb fer,
bre. a Palafruge11, en aquella epoca era Ca per l'ex-President del Parlameut de
so::; ~ Jese.,¡,>t::~·<1.d'
U\:l
~,-,b
<1.I,;<--\oo.J, ... 11C;,
udl
talt d'una columna, sobre una mena de uesa. Reiterar la fe en la Democracia i
mes de gener del 1939, en que el tira el seu batlle popular i votg ut. i també Ca.talunya, un afecte de carácter estettc
leíxa, s'hi veten -s'hi
deuen veure en- en la L~ibert~t dins . de la Repúblíca:
ja b podr iem dir, o sigui per tot el que el cara-e- les dues figures que [ustlfl que.. er que imperm el Dret i la Justicia í:
desplegava la se va gran i darrera oren- el director del períodtc "ARA',
S1va-, eU, enmtg deIs seu s sordats, en- va comportar com un gran fl ll de L Casanoves tenia de presencia, de t ipu . el nom del cafe: un parell de bru ixot s educar el poble en els sen tits expressata.
Al front del moviment
r omáuttc. una mica arborat i esventat
coratjant-Ios
i
lIuitant.
igual
com nostra terra ....
barbuts, tallats en fusta, d'ul1a solern· per tal, també, que tingui com cosa esés tanmat.eix possible que, 'físicament
ells contra les hosts invasores, va caure revoluciona1'i (al seu entorn 11iestave.
'11tat misteriosa i pureil. En Casanoves sencial, el compliment deIs deures ciu,.
agrupad
es
les
Joventuts,
els
vells
l'epu
en
Joan
Casanoyes
fas
el
polític
que
fei:
ferit. Un obús d'artilleria li havia oben
-que ja coneixia l'establiment
d'altres tadans.
.
blicans, els obrers i fins i tot atguw
mes i111pressióa Catalunya; després d'en ~xilis- va lJresidir-hi totes les tardes
el ventre i trossejat una cama.
Tenim fe en l'esdevenidor d'E R do
nuclis de carrabiners
d'aque11 secto.
Va morir murmurant,
insistentment.
"lels anys 39 i 40, una reuuÍó fOl"Qf.:.
C. si ~'educa, el poble per tal que·,saPig~~··
de la costa), amuutega. un gran dipo
lacia, no ha caldria dir.
mentre li va restar un ale de ,'ida, que
Quan la gen't de la meya generacit
nteressant.
No hi mancava en Joan e~ercItar la Democracia i la Llibertat,
d'armes i municions en els sote:rra
el traslladessin
amb una a-mbuUmcia a sit
(que feia de secretari Si el PaTtit assumeix les. responsabillnis de la Casa de la Vila, a l'objecte va coroen!}ar a actual' en política, en Bta. Xurriguera
Girolla, on l'esperava la noia que e11 es· de lIuitar,
si les CirCUlllStancies II( Casanoves ja tenia nomo El veiem COI'l a en Casanoves), en Joaquim Dardalló, t~ts del Govern, emprar l'energia su·fi...
tiroava...
(En Jordi havia de casar-se exigien, contra la Guardia Civil i altre~~ 1m personatge una mica vagarívol, en- ~n Miravitlles i un apotec:l1'i da Pal fru- CI.ent per tal de fer. complir les lleis; te::
el dia de Nanal, pero hagué u·ajOl"Ild.l'lo forces Ue1als' al Govern de Madrid,.
ainsat en coses d'aIta agitació, unes ve- ~ell. Aquest darrer era l'únic que donava mr cura que aqu.estes· sa:tisfa:guifi, anib.
boda a causa d'haver-se-li negat un per
gades conspirant, les al tres proscri.t. De un to inquietant
a la reunió. Era uro el degut equilibI'i, les necessitats i: leg
.Nu oOsLant, a la vigd:a de .la L.eplo tot aixo en resultava una imatge, ales·
mís de vint-i-quatre
hores.)
lome Uac, de color d'oli i amb un nas· asplracions
de tots els ciutadans.
E~
-H·om el va enterrar -acaba
inforsot trist. Mai no dei a res i es passav~ una Democracia els legislad'ors en el'
mant-me el meu amic, un xicot de Sanl ~~~~e.~ .t~a~~~ag~~i~S~~e~i~,v~~':~~o~t;~~· e~~~~re~Ol\l'~~;:SS,ti~~~ ~l~l~~~:d~er~~~_ es hores abstl'et, fumant i meditant Parlament representen els diversos secuns cinc cents homes ar- blement "ca.sanoviana".
En Casanoves espantoses calamitats. No gairp, ben ves- tOI'S d'opini~, per tant, les discussions
Feliu de Guíxolsen el cementiri d'uD. utoritats,
..«1 ;,1l r era alt, fort, oJn plantat i ben planxat. Lt, feia l'efecte d'un apUlitador de tea- l~ promulgació i la modificació del con~
poblet rural, allí al peu d'un xiprer i nats,
-Al
Bau-Emporda
ens sobra ge"nt t ...a seva cara -ampla,
d'ulls molt nq- Ire fracassat, es a dir, mut. Pero un t~ngut legislatiu, han de ser~ fetes dins
unes ortigues .... Un grup de soldats.
tOmes; allí tots estem en·peu de gue
Y!'es i una mica cansats, d'home volu;.· CI)Dal caner es desentumia, parlava fort 1 ordre, la pau i el treball, normes fona-:que el ~:e'guíem i l'estimavem, li vam re
feia pensar amb la revoluci()
tre amb un minut de ·silenci i unes lla. Ta .... -1 ho deia amb energia i emo- uósfeia girar els gendarmes que el devien mentals d'una Democracia ben regIda:
'ió.
rancesa, amb la Convenció, i sobretot
grimes el nostre homenatge postum.
'¡rendre per anarquista. I aixo feia por
La sublevació no fou justificada: nt
:B'racassat el cop -oh,
els vDs tral- amb Dantou. Ell aixo ho sabia i li agraLes converses deIs catalan s al "Caffo va ser feta pas inspirant-se en el benes·
ors de les nostres Llibertats!un3 dava parlar-ne i que. n'hi parIessin.
tes Deux Magots" gira ven sempre en- I ~ar ~<?mú. Va ser el fruit d'una ambició
,escadors de la platja de LIafranc amb
Jo vaig conei.xel' en Joan Casanoves
II
orn d'un tema: la situació deIs refu· !legItIma posada al servei de. les force s
e sey.a barca., bo i aprofitant el silenci cap alla a: l'any 1930,- a Tortosa, en un ~jats a FranQa! ..en cas de guerra, i les teneb~oses que prepara ven la guerra t
Era el Comissari de la Generalitat,
les boires d'una nit, el duen a Port- míting, en el qual va actuar al costal" lerspectives o conseqüencies d'aquesta i el proleg de la segona conflagració. d~
a Girona -.va
comen!;al'
a exercir /endres...
(Amb al triomf electoral
d'en Marcel.lí Domingo. Van parlar
ua.nt al nostre problema nacional. Eu la qual ~l món encara eJ?- pa:teix els
aquest carrec el 19 de Juliol-,
en el lel 16 de Febrer e11 retornava a Cata- també els senyors
Urtega i UasseL ;asanoves estava convenQut de que la e~tralls. El temps ha donat;. mes justi'
mo'ment d'incorporar-se...
Quan
va nuya.)
(Eduard) i Antonio de Lezaroa. Aquest "uerra esclataria i de que es passarien CIer que els homes, la,raó als defeusor~
saber que el Govern de la Rel,Jública alOres molt amargues,
pero a desgrG'l.t d~ la RepÚblica Espany:ola i de le ,.
"La v.'da que ara tu aUSl'es1
darrer
aleshores di,rigia, em sembla,
nava a cridar a files la seva lleva, a l ess
és la gran ressurrecció
.. "
'El Sol" de Madrid:. Fou .un acte d.0 i'.aixo creia que els catalans no ens hbertats de Catalunya: i'd~Euzkadi.
hores tenia trenta-tres
anys, va anar a
categoria 1 d'afirlllació revolucionaria,
lavlero de moure de FranQa. En Casa
presentar la dimissió a l'honorable Pr2Adeu, Jordi; avui, en evocar el no'5- Així es deia en aquells telllPs. En Casa· noves, era optimista, a la llarga, pel
sident de la Generalitat, en Lluís COlll- re periodic alguns deIs nostres morts. noves, parlant en públic, resultava sem- t~ue fa a Cat~lunya.
panys, que es nega a acceptar-H.
o m'he recordat de tu ....
Jo t'esr:e· ¡re IllOlt espectacular. Al seu aire triPer aquesta reunió va passar-hi malta
_No
teniu necessitat -va
dir-li el rava, a Fran!;a. Vaig estar' esperant-te Lunici s'hi afegia un gest cal'acterístie
gent de l'Esquel'ra. Pero ara nomes renostre Presidentd'anar a les trinxell.e:3i mes mes, et duia un vesut, unef
,segons sembla, ben estudiat: el bra/; cordo les cares d'en Cuuillera, del mares per fer quelcom de profit per Cata'lmises. nn>; mit~o~lS... La t.eva mare, D (ret se n'hi anava molt enlaire i des·· laurat Bru Jardi, de }'Andreu i d'un Lll
lunya; em consta, 1 en tinc sobrades casa de l'Edel, la teva promesa, va fer- Jlres amb 1'llldex estes, com una batu- del propi Casanoyes. A mitja tarda sor.:.
proves, que feu obra digna i eficient dee roe un petit farcell per tu; abans d'em ta, puntuava les notes fortes del seu tiem' del cate,. El grup decantava cap
l!n amfC: de Pe·rpinya, que va assisti::.del lloc que us he assignat.
prendre el camí de la frontera vaig anal parlament. A Tortosa va fer un gran a. la rile Bonaparte, pel "Pont Neuf";
Mestre Fabra
En Jordi va agrair-li aquestes aroa- a acomiadar-me
d'ella.
efecte i aixo que era un públic ja lllOlt a les "Tulleries" es desfeia. L'apoteca- a 1 acte d llomenatge
~~e
Catalunya
li ha dedicat amb motil~
bIes paraules, que eren de felicitació, J
A l'anar-roe'n
-va
acompanyar-me. foguejat Der en Domingo.
ri de Palafrugell
i jo seguíem amunt
de ratificació, tIna vegada mes, en el fins a baix la porta del pis-,
els seus
La Uleya memoria lla guardat molt ins a l' "Etoile". Allf compravem ca· (. ha.ver c~mplert els .vuitanta anys ens
seu carrec; pero va insistir en la renúnlavis murmuraren
unes paraules ....
be la figura d'en Oasanoves en el Pri~ ~auet!5, si no feia gaire fréd, seiem en escnu quatre ·ratnes a l'entorn de' l'escia.'
-Que
no em faci palir, que escri mer Congrés del nostre partit. Em selll·· 1ll bano. El meu compa¡¡.y,parlava amI) Plentada festa.
-Us
prego, senyor
President.
que gui aviat; ja procuraré enviar-li algUl hla que ja cOlllenQava a ter un paper molt afecte 4'e11. Oal')a'noves: "Tates les n Diu el 110stre amic: "EIs. dies 28 i
#' J
de febre1' proppossat va tenir lloc
cm feu l'honor
d'anomenar
el meu centim.
d'oposició. El veig encara, en el sí ardes em paga el cafe" -va
confes- ~ Prades, l'h~menatge
al Mestre, V~
substitut.
En el seu COl'hl vibrava la sa"nta fla- d'aquella assell1blea, una mica allullyat
q":ledar molt be; fou elllocional1t de deAquesta visita, al Palau de la Gene· ma de l'abnegac1ó i la fe deIs idealistes de la taula presidencial, en una actitud. sar-me.
Ara tot aixo sembla pintoresc, per1 )0, Hagueren
de suprimir· moltea de
ralitat, i sempre amb el mateix fi, e~
deIs martirs.
expectant i poc academica. Dic aixo per·
aleshores era trist, anguniós. Les goltls
ya repetir tres o. quatre vegades.
1------que tenia una manera especial de SeU1'8. de tots els camps de concentració est2- les festes anullciad~s degut a ·la. mOrl.
Va arribar l'hora d'incorporar-se,_ i el (1) l\:lal'agall
Ho feia al revés; posava el pit contra ven obertes i el seu gemegar os podia l"~ce?t de la tilla pet1ta. del· Mestre: o
l5¡gUl la Tere.sa. Vam tenl'r la sort d.'ea1'espat11er de la cad ira, COU1si anés a cat;:ol~ar l~aglllfics parlaments
de Josep
vallo Per aquest posat els tarragoniu!; sentir de tot arreu.
De París vaig anar a Montpeller. Al ~a.lner, Quero Molares, Rovira i Virgili van treut'e un nom que ara no recor·
poc temps vaig rebre un fullet, e'dita~ 11,1un coucert fntim, Cut't, pero mel'avedo,
par en Casanoves,· -que"contenia els seus l!o~ del Mestt:e Pau Ca,.sals. Fou un deJo no m'he atre\rit mai a judical' l·" discursos parlamentaris.
A la coberLa l1C16sbany balsarpic, l\n aplec intel-lecPer SALVADOH MASE'!.'
eva posició política, en primer lloc. per- d'aquest fascicle s'hi veia uil retrat, de tual que ens va reconfortar
l'esperit
me no tinc proU elades; pero no he tat cos, en 'una actitud eminentment
l'odejats com estem constantment
d'a~
ni de oratoria, El pit cap endavant, el braQ quest materialisme
perfecte tan repug..Amb motiu del XIVe. alliversuri de idaritat de tl'eballadors bascos), i que iubtat mai del seu catalanisme
a se ya bona fe.
enlaire, el dit estes, CO[{lsempre. Es la uant",
la mort del President Macia "La Huma- en mes d'una avinentesa va exterioritDurant la guerra ·civil el seu llom va visió que d'aquest
home em queaara
nitat" de FrauQa, del dia 8 de gener zar-li la seva admíració pel seu esforQ.
tenir una voga contosa en uns lllomenl!.-' a la roerooria.
d'enguany, . va publicar algunes evoca- Una vegada va dir-li: "Benaventurati
En Casanoves va venir a Montpelleyo
cions, a l'entorn del nostl'e gran Presl- yosaltres que heu sabut crear una orga- dramatics que potser no s'aclarira.n mai
deIí.t i de diverses personalitats
eusea·· lització obrera amb arrels nacionals. A 'del tot; uns moments en que la vida en dues o tres ocasions, Una vegada,
res. La del diputat per Bilbao senyoi.' wsaltres, els catalans, ens manca molt deIs homes no tenia cap importancia ¡ pers comen~aments· de l'any 40, vaig
pero no ens desespere m en els que ni la pel'sonalitat, ni el nomo anar-Io á saludar a l' "Hotel d'Angla·
~'fanuel Robles Arangiz em féu rememo- l1er arribar-hi;
on s'allotjaba.
En Xurriguera
rar una serie d'apassionades
i inacaba· Amb aixo hen trobat vosaltres el cami servien per a "evitar la mort en un tom- terre",
"¿ Que venhi a veuque us lllena a la salvació d'EuslmdL" bant de carretera. Durant aquells di",.; feia d'introductor:
bIes discussions sostingudes a ca¡:.::t,
no¡;
(Sempre va dir-li el
Les paraules del nostre plorat Presi· els esdevenlments semblave.n projectaI re al President?"
tra,· ja ca.p a les darrerle-s de la :;nerl·n.
Pres~dent).
Dlns d'una cambra- més
després en els camps de cOllcentrac16 i lent eren profetiques. El nostre anar· ombres jacobines. Més· d'un cap va fer
',o-sindicalisme ens obsequHI" a la fi, el l'efecte que l'execució s'avanQava a 1"'1, avlat paUta eptre 1II¡ Hit de fUl')ta i un,'"!.
en ·altres 110cs de l'exili.
e¡.¡ce!;3a,ef:itaY!l en CasaEl. senyor Robles-Aranglz
l'ecord~ seu Dutsch del 3 de Maig del 1937. EIs llei de Suspectes, Sortosa.ment cap de.l~ "salamandra"
Jiu.lt.;aJl¡;~esmarxistes amb les seves vio- dos presldents es volien mal. Ni 1'uI- noves mig ajegut sobre un fauteil. Al
que el Presidellt Macia. era un euamorat
seu davant hi havia alguns amics, "entre
de "Euzko-Languille-Alkartasuna"
(So- entes i sag;nants discussions intestines era Danton ni l"altre- Robespierre.
1
í
.L
lOA]\¡
í
i:J,
ó
CASANOVE~
•
PHIT COMENT ARI
í
•
I
•
L'HOMENRT6E .R MESTRE
FHURH
a
L' O 8 R E R I S M E
..
•
CATALA
•