Un - Complex Cultural i Esportiu Montessori

portada.indd 1
31/05/11 10:52
EDITA:
C.C.E. Montessori-Palau
EQUIP DE REDACCIÓ:
Dolors Busquet, Enric Tubert
COL·LABORADORS:
N.Alquéazar, E.Alvés, L.Badosa, O.Batallé, J.Bellvehí, D.Blanch,
P.Blanch, M.Blanquera, S.Blasi, C.Boadas, L.Boadas, N.Boadas,
C.Boïgues, D.Bosch, M.Bosch, A.Brugarola, H.Brull, A.Calonge,
I.Calonge, M.Camino, J.Carranza, J.Carré, V.Carreras, J.Casas,
M.Cassú, A.Castillo, R.Catulí, A.Cervantes, E.Ciuró, R.Clarke,
M.Collado, A.Colomer, C.Colomer, M.Colomer, A.Comas, J.Comas,
S.Comas,T.Comas, C.Córdova, A.Cornell, C.Cornell, N.Corominas,
E.Costa, F.Costa, G.Costa, M.Costa, B.Cotrina, X.Crespo, O.Cruz,
L.Cusí, A.Dalmau, N.Danés, B.Daunis, N.Dausà, M.Daza, M.de
Quintana, M.Deulofeu, Ll.Fernández, U.Fernández, A.Ferrer,
M.Ferrer, P.Ferrer, M.Flotats, C.Font, A.Fontrodona, M.Franco,
A.Frigola, D.Fuyà, M.Galisteo, J.Gamero, S.García, M.Gaset, E.Genís,
A.Gich, A .Gómez, J.Gómez, P.Gómez, A.Guardia, A.Gudayol,
A.Guich, L.Guixeras, M.Gumbert, C.Huffer, J.Hugas, M.Izbicki,
A.Julià, M.Julià, A.Juscafresa, J.Kaufmann, L.Kiniopoulou, G.Lahoz,
C.Lebeau, N.Malaud, M.Maldonado, A.Mameli, L.Martí, O.Martínez,
A.Maryukha, A.Massaguer, J.Massaneda, E.Mateu, O.Maximino,
S.Medina, M.Mitoudi, C.Moral, P.Naumenko, C.Navarro, E.Navarro,
A.Negre, A.Newstine, S.Nieto, A.Omedes, C.Oró, M.Oró, J.Ortega,
K.Ortega, J.Pagés, E.Pascual, J.Pell, G.Pérez, J.M.Plaja, C.Poblete,
L.Polls, X.Prat, P.Przybylowicz, A.Puig, C.Quintilla, S.Ramírez,
M.Ramos, A.Reverendo, C.Ribas, J.Riera, O.Riera, P.Rigau, I.Rivero,
M.Rochel, M.Roset, C.Ruiz, R.Sabater, C.Sacrest, G.Saguer, Ll.Saló,
L.Sánchez, P.Sánchez, I.Sarmiento, E.Savalls, E.Schutz, E.Sepúlveda,
I.Serra, A.Sevillano, A.Sitjà, A.Solà, E.Soler, J.Solervicens, E.Subirà,
E.Surroca, L.Tabar, C.Taberner, R.Torner, A.Valle, L.E.Valle,
R.Verdugo, A.Vidal, C.Vidal, P.Vila, M.Vivas, J.Xufré.
DIBUXOS I IL·LUSTRACIONS:
J.Álvarez, S.Ángel, G.Behrend, M.Bosch, E.Bota, A.Cadenas,
M.Caixàs, A.Calonge, X.Cañadas, J.Casas, A.Colomer, A.Comas,
J.Comas, C.Córdova, O.Cruz, S.de Vilallonga, P.Ferrer, C.Frigola,
S.García, L.Garriga, F.X.Gispert, R.González, M.Gorina, A.Graupera,
J.Kaufmann, M.Machuca, J.Martí, X.Martí, N.Mascort, M.Massaneda,
S.Mercè, A.Mir, M.Mitoudi, C.Montserrat, P.Naumenko, A.Negre,
M.Negrete, J.M.Plaja, S.Polls, A.Prades, N.Puigdefàbregas, M.Ramos,
A.Reches, J.Riera, M.Riera, O.Riera, F.Roca, J.Sabater, J.Scaramella,
E.Soler, E.Soler, C.Tarrús, I.Tarrús, M.Vidal, J.Xufré, P.R.Yañez.
DISSENY PORTADES:
Rut Torner de 2n de Batxillerat
CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA:
Anna Roca
FOTOCOMPOSICIÓ:
Dolors Busquet, Enric Tubert
FOTOCROMS:
David Coll
IMPRESSIÓ:
Gràfiques Alzamora
portada.indd 3
31/05/11 10:53
Memòria
2010-2011
montessori_.indd 1
25/05/11 10:59
Sumari
Sumari
2-3
Editorial
4-5
Col·laboracions especials
6-7
Agenda
8-9
Maig - agost 2010
Setembre - desembre 2010
Gener - abril 2011
10
12
14
Festes
Festival de fi de curs
Nadal
Dijous Gras
Sant Jordi
Concursos
Certàmens literaris
Concursos científics
Sortides
Visites i excursions
Colònies
Pràctiques i tallers
Intercanvis internacionals
montessori_.indd 2
16-17
18
20
28
29
30-31
32
46
50-51
52
67
68
71
25/05/11 10:59
Aprendre descobrint
Cursos d’estiu
Experiències i projectes
Opinió i difusió
94
96
106
109
110
111
112
114
Animació creativa
118-119
Animació a la lectura
Música
Teatre
Arts plàstiques
120
123
127
130
Club
Agenda
Activitats esportives
Activitats artístiques
montessori_.indd 3
92-93
Sumari
Voluntariat
Innovació pedagògica
Formació del professorat
Reconeixements externs
Congressos
Associació d’Antics Alumnes
Associació de pares
Parlant amb ...
76
80
134-135
136
38
142
25/05/11 10:59
Editorial
TRADICIÓ I MODERNITAT
EN LES COMUNICACIONS
A
conseguir comunicar a les famílies allò que fem a l’Escola ha
estat i segueix essent una de les principals preocupacions dels que
formem l’Equip Directiu. Això és així perquè som conscients que tot allò
que impregna la manera de treballar a l’Escola amb els nens i nenes o
amb els nois i noies només podrà ser realment eficaç si aconseguim la
complicitat de les famílies, i és aquí on el fet de disposar d’uns bons canals de comunicació esdevé bàsic.
No direm res de nou si fem notar que en els darrers anys estem vivint
una autèntica revolució de les comunicacions digitals i que això provoca
sovint la discussió sobre el futur d’alguns mitjans escrits impresos sobre
paper. Com és natural, també des de l’Escola ens plantegem aquesta
qüestió i davant d’aquest tema, com en molts altres, intentem assumir tot
allò d’avantatjós que pugui tenir la novetat i valorar amb rigor els
inconvenients que pugui comportar.
Guiats per aquesta filosofia, a l’Escola continuem mantenint la voluntat
de generar material informatiu que fem arribar a les famílies i que segueix
apostant pel suport de paper, però també és cert que estem en un procés
en el qual hem anat potenciant d’una manera molt decidida les possibilitats
que ofereix la comunicació via web.
El criteri que ara mateix estem aplicant és el d’aconseguir que la base
de dades de l’Escola estigui realment molt actualitzada, i d’aquesta manera
es pretén que una part dels documents informatius que rep la família li
siguin anunciats a través de SMS i els pugui llegir a la zona privada de la
web de l’Escola.
Som conscients que aquest canvi, com tants d’altres, exigeix un període
d’adaptació durant el qual haurem de ser capaços de fer pedagogia entre
els usuaris, és a dir, les famílies, i també haurem d’anar-nos esforçant per
facilitar al màxim l’accés sense que per això deixem de ser curosos amb el
tema de la privacitat.
De moment, i aquesta Memòria que teniu a les mans n’és un exemple,
hi ha algunes comunicacions en les quals no hem renunciat al format de
paper, sigui perquè seguim valorant la importància de tenir físicament i
a mà un resum del que ha estat la vida a l’Escola durant un curs, que és
el que la Memòria vol fer des de ja fa 21 anys; sigui perquè es tracta de
missatges que exigeixen un retorn convenientment signat que ara mateix
preferim no resoldre per la via digital, cosa que passa, per exemple, en els
comunicats informatius de les sortides escolars i que suposen una
autorització que cal retornar, o també en el cas de la petició, o no,
montessori_.indd 4
25/05/11 10:59
“és cert que en el darrer any hem decidit
donar un fort impuls a la zona privada de
la web de l’Escola”
“estem vivint una autèntica revolució de les
comunicacions digitals i que això provoca sovint la
discussió sobre el futur d’alguns mitjans escrits
publicats impresos sobre paper”
d’adquirir els llibres o el material escolar a través de la mateixa Escola.
Un altre exemple seria el de la justificació de les faltes d’assistència
dels alumnes, tràmit que continuem fent a través de l’Agenda Escolar.
Més enllà d’aquests casos citats o d’altres que podríem anar
comentant, és cert que en el darrer any hem decidit donar un fort
impuls a la zona privada de la web de l’Escola. En un primer moment
l’Escola va crear la seva pàgina web com una manera de deixar
constància de tot allò lligat a la filosofia i a les característiques que
definien el CCE Montessori-Palau. Es tractava d’un espai molt poc
dinàmic, obert a tothom, i no pretenia altra cosa que aprofitar el mitjà
per difondre la notícia de la nostra existència.
Ja fa uns anys es va potenciar moltíssim l’espai d’Intranet, en el
qual es van anar introduint més i més aplicacions per als usuaris
interns, professorat i personal no docent. Paral·lelament, es va anar
dinamitzant la zona oberta de la web amb la publicació periòdica de
notícies puntuals d’activitats o esdeveniments diversos que es
publicaven des d’aquest mitjà.
Darrerament hem pres la decisió d’utilitzar l’espai de la zona
privada destinat als pares per publicar-hi moltes informacions que
tradicionalment enviàvem a través de circulars impreses sobre paper.
Estem contents amb l’actitud receptiva i activa que hem trobat en la
majoria de les famílies i ens caldrà, evidentment, esforçar-nos a ser el
màxim d’eficients perquè aquesta serà la millor garantia que tots
plegats valorem aquesta nova eina com un progrés i no com una nosa.
Gestions com els canvis en l’ús del transport o la petició de visites
de tutoria fetes a través de la web estan resultant molt operatives, i
ben segur que a curt termini l’ús que es farà dels espais destinats als
alumnes creixerà exponencialment.
Deixant clar que el que ens preocupa de veritat és la qualitat de les
informacions que us fem arribar i que en cap sentit renunciarem als
avantatges que cada mitjà de comunicació suposa, esperem ser
capaços de trobar un equilibri en l’ús de les diferents vies de
comunicació entre les famílies i l’Escola, però volem insistir en el fet
que per a poder aconseguir-ho necessitem, evidentment, que ens feu
arribar la vostra opinió. Només així serem capaços d’atendre
satisfactòriament les necessitats de tots els que formem el CCE
Montessori-Palau.
Enric Tubert, responsable de Comunicacions
montessori_.indd 5
25/05/11 10:59
6
Col.laboracions
Especials
Dibuix: Adriana Colomer de 4t ESO
S
DEFINIR LA IMATGE
DE CADA SECCIÓ
i hi ha un tret característic de la Memòria Escolar que des del curs 1990 - 91
publiquem a l’Escola és l’altíssim nombre de col·laboradors que hi intervenen, sigui com
a autors dels textos o de les fotografies, com a il·lustradors d’algun dels escrits o també
com a protagonistes d’alguna de les notícies publicades.
Més enllà, però, d’aquestes col·laboracions puntuals, creiem que és bo destacar un
conjunt de col·laboradors que anomenem “especials” perquè la seva aportació particular
a la Memòria constitueix un autèntic projecte en si mateix.
Ens referim a la Rut Torner, autora de tots els dibuixos de la portada exterior i de les
portadelles interiors amb les quals s’obre cadascuna de les vuit seccions, i també a
l’Adriana Colomer, autora de les imatges de la secció Agenda. Aquests dos casos,
juntament amb el dels alumnes de 1r i 2n d’ESO que han participat en el Projecte de
Memòria, els considerem col·laboradors especials en el sentit que el volum de feina que
ens han fet condiciona, i molt, la imatge i l’estructura final de la Memòria.
En el cas de la Rut Torner, quan vam proposar-li la possibilitat d’assumir el repte de
definir el disseny de les portades exterior i interiors, ho vam fer perquè volíem que aquest
any la tècnica dominant en aquesta proposta fos el dibuix i, molt sovint, la Rut ens havia
fet il·lustracions puntuals que feien evident molt potencial expressiu.
El projecte que publiquem juga amb la presència d’un autèntic univers de personatges
creats per la Rut i que s’articulen amb objectes diversos, de manera que esdevenen una
montessori_.indd 6
25/05/11 10:59
7
metàfora de la secció que encapçalen. Com a fil conductor comú, en totes les seccions
hem utilitzat el paper pautat de diversos colors, cosa que ens ajuda a definir també les
capçaleres de pàgina de tota la secció amb un color concret.
En el cas de la portada exterior, hem volgut fer una mena d’homenatge a la pissarra
tradicional que tant de servei ha donat a generacions i generacions d’estudiants i
professors com a suport per difondre coneixements. La Rut ha creat per a aquesta ocasió
una cadena de personatges molt heterogenis que vol ser una mena de reconeixement a
la varietat de temes, propostes, activitats i posicionaments que es poden anar descobrint
en la Memòria.
La proposta de l’Adriana Colomer respon a la petició de crear tres imatges que
acompanyin, en cada cas, la llista d’activitats fetes a l’Escola o des de l’Escola durant un
quadrimestre.
Com a concreció de la proposta rebuda, l’Adriana ens ofereix la imatge de tres llibres,
un per a cada apartat, i juga amb els colors i tons que representen millor cada època
de l’any. Més enllà d’aquest joc de colors simbòlics, de les pàgines del llibre s’escapen
objectes que corresponen de manera molt evident al clima, activitats o costums típics del
període de temps tractat en aquell espai.
Entenem que aquest tipus de col·laboracions són una bona manera d’oferir als alumnes la possibilitat d’anar-se fent un currículum en un terreny en el qual tenen un
potencial evident i que nosaltres intentem optimitzar.
Dibuixos: Rut Torner de 2n Batxillerat
montessori_.indd 7
Dolors Busquet i Enric Tubert
25/05/11 10:59
montessori_.indd 8
25/05/11 10:59
a
agenda
montessori_.indd 9
25/05/11 11:01
agenda
10
MAIG - AGOST 2010
Activitats Generals
Festival de Fi de Curs centrat en la música, la dansa i l’expressió corporal. Hi
participen tots els alumnes des d’Educació Infantil fins a 2n d’ESO.
Durant els mesos de juliol i agost, en el marc dels Cursos d’Estiu, es realitzen
activitats de música, idiomes, natura, lleure, plàstica i esports, i en les quals participen
tant alumnes de l’Escola com d’altres centres. Durant tot aquest període es fan moltes
activitats a la Granja de l’Escola i també es grava un “lib dub” que té una extraordinària
acceptació. Un grup d’alumnes fan una activitat de windsurf i vela al Port de la Selva.
També es fa la tradicional acampada.
Els professors de Secundària fan un curs de formació en el qual, entre altres
continguts, s’aprofundeix en les tècniques per anar implementant el treball cooperatiu en
aquest nivell.
Conferències: Rafel Bisquerra fa la conferència “Educació emocional en el context
familiar”, adreçada a tota la comunitat educativa.
Es realitzen moltes activitats en els espais de la Granja i a l’Hort de l’Escola.
La directora, Montse Julià, participa en el congrés de Vancouver sobre
Desenvolupament Cerebral i Aprenentatge.
Educació Infantil
El tren turístic Gerió recull els nens i nenes i els porta a una excursió al Barri Vell de
Girona tot visitant els monuments més emblemàtics i treballant diverses llegendes
relacionades amb la ciutat de Girona. Posteriorment, a
classe els nens i nenes realitzen textos i dibuixos sobre
aquesta experiència.
Educació Primària
1r 6è Concert de violí
escolar obert a tots els pares
i familiars.
1r, 2n i 3r Taller de
Paleontologia fet a les
instal·lacions de l’Escola.
4t, 5è i 6è Sortida
al Museu Arqueològic
de Catalunya; visita i
realització d’un
taller de vitralls.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 10
25/05/11 11:01
agenda
11
MAIG - AGOST 2010
Educació Secundària Obligatòria
1r i 2n El grup d’alumnes que han participat en el Projecte de
Memòria fa una visita a l’empresa Gràfiques Alzamora i poden
veure els diferents passos que se segueixen en el procés
d’impressió d’aquesta publicació.
1r Visita a l’Aquari de Barcelona i assistència a una sessió de
cinema a la sala Imax.
2n L’alumna Marta Daza rep un premi en el concurs de
redacció en castellà organitzat per Cobega en un acte fet a PortAventura.
3r Xerrada col·loqui amb l’escriptor Vicenç Villatoro després d’haver llegit la seva
novel·la “La torre”. Sortida a Barcelona, tallers al Museu Etnològic i anada al Teatre
Nacional de Catalunya per veure la representació de l’obra “Nit de Reis”. Sortida a Besalú
i treball del patrimoni monumental jueu i cristià. Elaboració de contes infantils i posterior
presentació d’aquest material als alumnes d’Educació Infantil.
4t Fan un taller de sexualitat organitzat pel Centre de Salut Integral de Girona. Sortida
a Barcelona, visita i tallers a CosmoCaixa i anada al Teatre Nacional de Catalunya a veure
la representació de l’obra “Nit de Reis”. Participació en la Setmana de la Gent Gran a la
Residència d’Avis de Palau. L’alumna Clàudia Sacrest rep la distinció creada per
l’Ajuntament de Girona per premiar l’alumne amb millor nota de 4t d’ESO de cada centre
de la ciutat.
Batxillerat
2n Diversos alumnes participen amb els seus Treballs de
Recerca en diferents concursos organitzats per
universitats i institucions diverses. En Xavier Prat
obté un premi en l’apartat d’Humanitats de la
UdG i l’Anaïs Vidal, un premi en l’apartat
d’Art de la UVic. Sopar de Comiat
dels alumnes de la
promoció 2009-2010 amb
assistència de familiars,
professors i Direcció.
Montessori - Palau
montessori_.indd 11
25/05/11 11:01
agenda
12
SETEMBRE - DESEMBRE 2010
Activitats Generals
Convocatòria del 24è Concurs de Christmas i Textos de Nadal, i actes de lliurament
dels premis corresponents a cada secció. A cadascun dels nivells es fan activitats
diferents: voluntariat, actuacions teatrals, elaboració de pessebres, ambientació de
diferents espais o cantades de nadales.
Campanya de recollida d’aliments i productes de neteja destinats a Càritas.
Conferències: El professor Artur Noguerol imparteix una conferència sobre “Educar per
a la societat multilingüe i multicultural del segle XXI”.
Especialistes en l’aplicació del mètode Montessori com Kay Baxter i Eduardo Cuevas
visiten l’Escola i posen en comú les seves observacions amb el professorat, a fi
d’optimitzar tots aquells aspectes possibles.
Educació Infantil
Per celebrar l’arribada de la tardor els nens i nenes fan la Castanyada al pati de
l’Escola i treballen tot allò relacionat amb aquesta tradició popular.
Educació Primària
1r 6è Amb motiu de l’arribada de la tardor se celebra la Castanyada al bosc de
l’Escola.
1r, 2n i 3r En la matèria integrada de
Plàstica i Anglès es treballa el tema del
surrealisme, s’estudien alguns autors
importants d’aquest moviment i es fan
creacions d’aquest estil. Sortida a Olot
per estudiar els volcans i visitar la
cooperativa La Fageda. Anada al teatre a
veure l’obra “El conte de Nadal”. Els alumnes
fan presentacions de projectes de Geografia
utilitzant mitjans audiovisuals.
4t, 5è i 6è Sortida a les ruïnes d’Empúries i
treball entorn de la cultura
grega i romana.
Visita a
l’exposició sobre
el neolític
instal·lada en una
vela a la plaça de la
Constitució.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 12
25/05/11 11:01
agenda
13
SETEMBRE - DESEMBRE 2010
Educació Secundària Obligatòria
1r i 2n Caminada de tardor a Sant Roc.
2n i 3r Activitats de voluntariat a la Residència d’Avis de Palau.
3r i 4t Xerrades sobre La Marató de TV3 impartides per professionals de la Medicina.
2n Sortida al Museu del Cinema.
3r Sortida a Barcelona, visita al Museu Etnològic i realització de tallers i anada al
Teatre Nacional de Catalunya a veure el musical “Nit de Sant Joan”, de la companyia Dagoll
Dagom. Xerrada col·loqui amb l’escriptor Fernando Lalana, del qual s’ha llegit la novel·la
“La tuneladora”.
4t Conjuntament amb els alumnes finlandesos de Seinajöki i els alemanys de
Hildesheim i de Weilburg, que fan les activitats d’intercanvi, es fan diferents sortides: a
Barcelona per treballar el tema del Modernisme, a Figueres per visitar el Museu Dalí, a les
ruïnes d’Empúries i a Girona. Els alumnes de Comentari d’Obres d’Art visiten el
Museu d’Art i la Catedral de Girona i comenten les obres més significatives amb una
atenció especial al Tapís de la Creació. Taller a la Fundació “la Caixa”. Xerrada col·loqui
amb Fernando Lalana, del qual han llegit la novel·la “El asunto
Galindo”. Sortida a Barcelona per treballar el diàleg
interreligiós, visita a una sinagoga, una mesquita i un
temple budista.
Batxillerat
1r i 2n Xerrades sobre La Marató de TV3
impartides per professionals de la Medicina.
1r Sortida a Sant Pere de Rodes.
Participació en la VI Fira de la
Química a la UdG.
2n Els alumnes Albert
Reverendo i Júlia
Solervicens
participen a la
sessió del Jove
Parlament
Europeu (EYP)
a Noruega.
Montessori - Palau
montessori_.indd 13
25/05/11 11:01
agenda
14
GENER - ABRIL 2011
Activitats Generals
Celebració de la Diada de Sant Jordi: lliurament de premis del 30è Certamen Literari.
Conferències: Dins el cicle de conferències adreçades a la comunitat educativa, José
Montseny parla sobre “Les dificultats d’educar en el context actual”.
L’Escola rep el premi “Infans”, donat per ESADECREÀPOLIS i l’Institut de la Infància de
Barcelona, pel seu Programa d’Educació de la Sexualitat i l’Afectivitat.
Coincidint amb el final de trimestre se celebra la Diada de Sant Jordi, amb el lliurament de premis del Certamen Literari i organitzant tota mena d‘activitats, com la fira del
llibre i actuacions musicals i teatrals.
Educació Infantil
Celebren la Diada de Sant Jordi coincidint amb el final del 2n trimestre.
Educació Primària
1r - 6è Sessió de treball al Planetari que durant uns dies s’instal·la al gimnàs del
Pavelló de l’Escola. Celebren la Setmana del Medi Ambient i realitzen moltes activitats al
bosc de l’Escola.
1r, 2n i 3r En la matèria d’Anglès Plàstica, fan activitats de “land art”, estudien autors
d’aquest moviment i creen obres fetes amb materials naturals recollits al bosc de
l’Escola. També fan titelles i murals en els quals fan recerca sobre les possibilitats
expressives i artístiques de convertir l’escriptura del propi nom en una peça d’art. Sortida
a Figueres i visita al Castell de Sant Ferran i al Teatre-Museu Dalí. Celebració del Dijous
Gras amb una berenada al bosc de l’Escola i treballs de conscienciació sobre el tema
del reciclatge. Treballen projectes com l’edat mitjana des de molts angles; el cos
humà i la creació de l’univers.
4t, 5è i 6è Anada al teatre a veure l’obra “Beatle-Mania”. Caminada de
Dijous Gras al volcà de la Crosa a Sant Dalmai
i dinar a la riba de l’Onyar. Visita al Museu del
Cinema. Participen en la Diada de Cooperació
Solidària al Teatre Municipal. Presentacions
de projectes fets pels alumnes amb Power
Point.
3r Van de colònies al Xaloc de Calders,
al Bages.
5è Xerrada sobre el mosquit tigre i
pautes per a la recollida de mostres de
larves d’aquest insecte.
6è Van
de
colònies
a Bàscara, al
Molí de Calabuig.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 14
25/05/11 11:01
agenda
15
GENER - ABRIL 2011
Educació Secundària Obligatòria
1r, 2n i 3r Assisteixen al concert “Història del Rock” fet a la Sala d’Actes del Col·legi.
3r i 4t Un nombrós grup d’alumnes participa a les proves El Cangur.
1r Crèdit de Síntesi amb sortides als Aiguamolls de l’Empordà i a Montfullà per
i it lla planta potabilitzadora d’aigües. Xerrada col·loqui a càrrec de l’escriptora Pilar
visitar
Garriga entorn del seu llibre “Un estiu a Borneo”. Activitats al laboratori.
2n Durant tres dies fan el Crèdit de Síntesi a Tarragona i Poblet. Participen en el
Concurs de Redació en català i castellà organitzat per Coca-Cola.
3r Actes de voluntariat a la Residència d’Avis de Palau i a Riudellots de la Selva.
4t Sortida a Barcelona i anada al Teatre Nacional de Catalunya a veure l’obra “Pedra
de Tartera”. Setmana d’intercanvi: els alumnes participants van a Seinajöki, Hildesheim o
Weilburg, i la resta dels alumnes fan una sortida per la vall de Sant Daniel fins al castell
de Sant Miquel. Xerrada col·loqui de Pau Joan Hernández sobre la seva obra “L’ombra del
Stuka”. Sis alumnes participen en la fase de selecció del EYP. Un grup d’alumnes de
l’Escola organitza diverses jornades sobre el paper de la dona en el context de diferents
cultures i religions.
Batxillerat
1r i 2n Participació en les Jornades de Portes Obertes de la UAB i de la UdG. Uns vint
alumnes participen en les proves El Cangur de Matemàtiques, i dos obtenen una menció.
1r Activitats de voluntariat a la Fundació Ramón Noguera. Tres alumnes de l’Escola es
presenten als Premis Excellence UIC i obtenen la 1a, 2a i 23a posició. Sortida al volcà de
la Crosa a Sant Dalmai. En la fase provincial dels Premis
Sambori convocats per Òmnium Cultural, l’alumna Coralí
Boïgues és guardonada amb el segon premi. Després de
guanyar la fase de classificació catalana, dues alumnes
participen en la sessió del Parlamento Europeo a les Corts
Valencianes. Dos alumnes de l’Escola són
convidats a participar en les sessions
internacionals del EYP a Atenes i Istanbul.
2n Pràctiques de Química als laboratoris de
la UdG. Participació de tots els alumnes
de Física en un taller d’investigació en
àmbits innovadors de Física a la UB.
Viatge de fi d’estudis d’una setmana
a la ciutat de Berlín. Sortida de treball
de Ciències de la Terra per estudiar Puig
d’Adri i la riera de Canet. Tres alumnes són
seleccionades
per participar
en el Taller de
Física de
Partícules organitzat pel
CERN.
Montessori - Palau
montessori_.indd 15
25/05/11 11:01
montessori_.indd 16
25/05/11 11:01
f
festes
montessori_.indd 17
25/05/11 11:02
festes
18
Festival de fi de curs
ELS PETITS HO VAN VEURE AIXÍ:
Dibuix: Albert Negre de 5 anys
Dibuix: Jordi Comas de 5 anys
V
a arribar el dia del festival i
van vindre els pares i mares i
nosaltres vam fer de flors
V
Text: Eduard Soler de 6 anys
am fer exercicis i vam saludar
els papes i vam fer moltes coses i
també vam anar a jugar
Text: Jordi Comas de 5 anys
H
Dibuix: Eduard Soler de 6 anys
i ha els pares que estan
asseguts i nosaltres fem el festival,
hi ha banderes de colors i ocells i
nosaltres érem flors i hi havia tres
jardiners
Text: Albert Negre de 5 anys
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 18
25/05/11 11:02
festes
19
Un moment de l’actuació dels
alumnes d’Educació Infantil
L
TREBALL D’ESFORÇ I DEDICACIÓ
a temàtica dels festivals de final de curs que cada any organitza l’Escola sempre
ens porta a un terreny artístic. La música, les danses, l’expressió corporal i el cant es
van succeint. En el darrer festival s’utilitzava la dansa per a representar els quatre
elements que formen la natura: aigua, terra, aire i foc.
Muntar un espectacle d’aquestes dimensions comporta molta organització per crear les
coreografies, el repartiment... Els professors d’Educació Física, juntament amb alguns
alumnes de 2n d’ESO als quals els van assignar l’hora de Projectes, van ser els
encarregats de dur a terme aquesta feina.
Per a cada element es van dissenyar dues coreografies, amb una música adequada en
cada cas. Així doncs ens va quedar una terra plena de música de percussió i veus
humanes, una aigua plena d’energia i moviment, un aire tranquil i sofisticat i un foc
poderós i agressiu. Els alumnes de 2n d’ESO van anar estenent les danses entre els més
petits, aprofitant les hores d’Educació Física. Va ser una gran feina amb esforç i
dedicació.
Com sempre, hi va haver discursos de la Direcció del Centre i dels alumnes de
Batxillerat, i alguns alumnes van fer de presentadors.
Aquest darrer festival l’hem preparat amb molt afecte cap a les persones que estimem
i ha estat una bona oportunitat per gaudir del treball coordinat de gairebé mil alumnes.
Maria Cassú i Júlia Carranza de 3r ESO
Els alumnes d’Educació Primària i primer cicle d’ESO van actuar envoltats
dels murals fets pels alumnes d’ESO representatius dels quatre
elements: foc, terra, aire i aigua.
Montessori - Palau
montessori_.indd 19
25/05/11 11:02
festes
20
Nadal
29è CONCURS DE CHRISTMAS I
TEXTOS DE NADAL
El concurs a 1r, 2n i 3r de Primària
Christmas Guanyador:
Àngel Reches de 3r Primària
Moment en el qual es
va fer el lliurament
del diploma al
guanyador del
Christmas d’aquest
any i que, com ja es fa
habitualment, es va
utilitzar per felicitar
el Nadal a totes les
famílies de l’Escola
Disseny: Cecilia Tarrús
de 2n Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 20
25/05/11 11:02
festes
21
Disseny de Christmas a les aules d’Anglès - Plàstica
A l’Escola, en els cursos de 1r, 2n i 3r de Primària l’àrea de Plàstica es
treballa conjuntament amb la de Llengua Anglesa.
Aquest any els nens i nenes han elaborat els seus Christmas aplicant de
manera parcial o total la tècnica del collage. Una vegada acabats, els
millors treballs de cada classe són seleccionats pel jurat, s’exposen als
plafons del menjador de l’Escola i cada grup classe rep un lot de llibres
per a la biblioteca
d’aula.
Aquest any un treball
d’un alumne de 3r
de Primària, l’Àngel
Reches, ha estat el
més votat pel jurat i
per tant, com a
guanyador absolut del
concurs a tota
l’Escola, va rebre un
diploma acreditatiu i
un lot de llibres.
Disseny: Sara Polls
de 3r Primària
Dissenys: Alba Calonge i Camila Córdova de 3r i 2n Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 21
25/05/11 11:02
festes
22
Textos Guanyadors:
Català: Georgina Pérez de 2n ESO
Castellà: Sílvia Ramírez de Cartagena de 1r Batxillerat
Anglès: Adrià Cornell de 5è Primària
Francès: Anna Comas i Neus Dausà de 2n ESO
Textos Finalistes:
Grups de guanyadors
4t, 5è i 6è Primària
C
¡Feliz Navidad!
ae la noche sobre el desierto,
noche serena, noche de invierno,
acurrucados los pastorcitos
en los corrales los borreguitos.
Se oyen del cielo unos sonidos,
baten las alas de los angelitos,
llegan a tierra nuevos avisos
y en el pesebre ya está el niñito.
Llegan los magos con sus camellos,
siguen la estrella que brilla en el cielo,
traen ofrendas para el Dios niño
como testimonio de su cariño.
Un nacimiento que une naciones,
despierta y conmueve los corazones.
Cantemos unidos en hermandad
con besos y abrazos: ¡Feliz Navidad!
Sílvia Ramírez de Cartagena
de 1r Batxillerat
Català:
4t ESO
Adriana Colomer
3r ESO
Berta Setoain
2n ESO
Neus Dausà
1r ESO
Elsa Batallé
6è Primària
Júlia Riera
5è Primària
Guillem Saguer
Francesc Tarrús
Max Orpi
4t Primària
Júlia Oliver
Paula Bracons
L
Castellà:
2n Batxillerat
Candela Balbín
4t ESO
Elisabet Costa
3r ESO
Neus Madera
1r ESO
Andrea Espuelas
6è Primària
Ana Mir
Tomàs García
Anglès:
2n Batxillerat
Laia Boadas
Francès:
3r ESO
Clara Lahoz
Júlia Carranza
La magie de Noël
es chaussettes dans la cheminée,
l’innocence des enfants,
attendre les cadeaux avec gaieté
des inoubliables moments.
Ceci est la magie de Noël.
Trouver la force dans la faiblesse,
trouver la richesse dans la pauvreté,
trouver le bonheur dans la tristesse,
trouver la lumière dans l’obscurité.
Ceci est la magie de Noël.
La neige blanche tombe lentement,
le Père Noël qui arrive tout content,
les grelots sonnent doucement
et la joie entre les gens.
Ceci est la magie de Noël.
Anna Comas i Neus Dausà
de 2n ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 22
25/05/11 11:02
festes
23
Christmas Guanyador:
Àngel Reches de 3r Primària
Christmas Finalistes:
1r Batxillerat
Francesc Xavier Gispert
4t ESO
Ferran Roca
Maria del Mar Vivas
Elisenda Alvés
3r ESO
Muguet Riera
Maria Caixàs
Arnau Macià
2n ESO
Mònica Ramos
Adrià Prades
Isaac Colin
1r ESO
Abril Ripoll
Polina Naumenko
6è Primària
Marta Omedes
Pau Rico Yañez
Paula Sureda
Itzal Llorens
Ana Mir
Anna Kovshova
Júlia Riera
5è Primària
Xavier Martí
Oriol Gou
Marta Bosch
Júlia Sabater
Joan Gich
Marina Mayoral
4t Primària
Iñigo Tarrús
Ana Cadenas
Flocs de Nadal
P
Grups de guanyadors
ESO i Batxillerat
etits flocs de neu
arrossega un bufec,
i es deixen portar
lluny d’aquest fred.
W
Christmas
No tenen destinació,
no saben on aniran,
sigui el lloc que sigui
allà el Nadal portaran.
hile the people are decorating the Christmas tree
a star is shining in the sky.
Making everybody feel happy and free
and saying: Merry Christmas all around.
Amb l’impuls d’un vent fred
i amb ganes de viatjar,
dansen damunt l’aire
amb desig de captivar.
At Christmas the three kings
come with presents and sweet things,
and then the three kings say:
Love, Happiness and Health, hurray!
Petits flocs de neu
arrossega el Nadal,
fascinen a qui els mira,
són un indici, un senyal...
All families meet around the table
ready to share some good moments
remembering those who are not able
and keeping something for the homeless.
Georgina Pérez de 2n ESO
Adrià Cornell de 5è Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 23
25/05/11 11:03
festes
24
Alguns dels Christmas d’aquest any:
Muguet Riera de 3r ESO,
Iñigo Tarrús de 4t Primària
Júlia Riera de 6è Primària, Francesc X. Gispert de 1r Batxillerat
Xavier Martí i Júlia Sabater de 5è Primària, Anna Mir de 6è Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 24
25/05/11 11:03
festes
25
És freqüent pels voltants de Nadal veure grups d’alumnes mirant i
comentant l’exposició dels Christmas exposats als plafons de l’Escola
Pau Rico Yañez de 6è Primària,
Ferran Roca de 4t ESO
Adrià Prades de 2n ESO, Mònica Ramos de 2n ESO
Marta Bosch de 5è Primària, Maria Caixàs de 3r ESO, Polina Naumenko de 1r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 25
25/05/11 11:03
festes
26
A
OBRA DE TEATRE NADAL
bans de Nadal els nens i nenes de 2n i 3r del grup H van fer una obra
dedicada al Nadal l’argument de la qual era el següent...
El 25 de desembre a la nit va néixer un nen que es deia Jesús. Els Reis, quan van
sentir la notícia, van voler agafar un vol d’anada cap a Betlem. Però el que passava era
que el bitllet era molt car, però com que eren els Reis els van deixar un bitllet gratis.
Malgrat aquest fet, no van poder venir ni en Gaspar ni en Melcior: estaven al llit amb la
grip. La Mare de Jesús no hi estava pas d’acord, i li va dir a en Baltasar:
- Com repartiràs tants regals a tot el
món? És impossible!
I en Baltasar va dir:
- Ja ens ho farem.
De sobte va entrar el Pare Noel per la
porta i va dir:
- Tinc ganes d’anar al lavabo.
Però no sabeu qui passava per allà:
dos dimonis escuats, que van agafar el
sac i van deixar una nota i se’n van anar.
El Pare Noel va llegir la nota en veu alta:
- “Hola, Pare Noel, som els dimonis. Hem agafat el teu sac, si ens vols atrapar
hauries de perdre uns quants quilos”.
El Pare Noel va fer una bona dieta. Quan va ser més prim, va anar-ho a dir i en Josep,
convençut, va dir:
- Hem de recuperar aquell sac com sigui!
I quan els dimoniets estaven dormint van agafar el sac i tot va tornar a ser normal.
Laura Martí, Judith Ortega, Marta Maldonado
i Lia Tabar de 1r, 2n i 3r Primària
CHRISTMAS ORNAMENTS
T
he Primary students put their fine motor skills to
good use this year in their art classes. Students made
Christmas ornaments with only yarn and popsicle sticks.
The results were great!
Alumnes de 1r, 2n i 3r Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 26
25/05/11 11:03
festes
E
27
UN NADAL BEN ESPECIAL
l dia 22 de desembre uns quants alumnes de 1r i 2n
d’ESO, en l’àrea de Plàstica i durant una part del 1r trimestre
van realitzar decoracions nadalenques. Es tractava de fer
estrelles amb fils i poliedres amb peces de diferents formes.
Per fer-les es disposaven d’una plantilla de paper d’alumini.
A continuació, s’havien de clavar pals a tots els vèrtexs de la
plantilla estel·lar i passar
el fil per tots els pals, i
així quedava una forma d’estrella.
Els poliedres estaven formats per 30 peces. Es
realitzaven des de l’aula de Plàstica i els feien
alumnes de 1r i 2n d’ESO a l’hora de Projectes.
Primer es construïa una plantilla amb la forma que
volguéssim fer les peces. Després s’anaven
articulant entre elles, creant una forma de poliedre.
Així, al final quedava tota una bola.
Aquestes decoracions es van col·locar en diversos llocs: les estrelles a la gespa de
l’entrada de Recepció i els poliedres a l’espai interior de la Recepció de l’Escola.
P
Ana Ferrer i Pol Vila de 1r ESO
er celebrar el Nadal a l’Escola els alumnes hem preparat activitats al llarg de
tot el dia, com decorar les aules amb tota classe de motius nadalencs. A més, hem
representat escenes del pessebre amb disfresses, cançons i balls. Els guanyadors han
sigut la classe de 1r B per la impressionant decoració, i la classe de 2n A pel divertit ball
amb pessebre vivent inclòs. Tot seguit, els alumnes ens hem trobat al Pavelló per fer
diferents activitats de curses i relleus en equips, individualment i en parella, com per
exemple el joc del mocador, curses d’obstacles, d’orientació, etc. Els “superguanyadors”
han sigut els alumnes de la classe de 1r A. Després de dinar i recobrar l’alè, ens hem
reunit a la Sala d’Actes per assistir al lliurament dels premis de poesia i Christmas i que
ens permet gaudir de l’esplèndid treball dels nostres companys.
Finalment, els alumnes de segon d’ESO que participen en l’activitat de teatre ens han
representat una versió moderna i divertidíssima d’una obra de Nadal. Se sentien rialles a
cada escena. Amb aquesta activitat hem acabat el dia, que ha resultat ser ben especial.
Anna Comas, Clàudia Quintilla i Mònica Ramos de 2n ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 27
25/05/11 11:03
festes
28
Dijous Gras
Com cada any, la diada de Dijous Gras se celebra a l’Escola de diferents maneres
segons els cursos. Així com a 1r, 2n i 3r de Primària van a fer la berenada al bosc de
l’Escola, els de 4t, 5è i 6è de Primària i 1r cicle d’ESO fan una sortida amb una llarga
caminada i hi passen tot el dia.
VIURE LES NOSTRES TRADICIONS
P
er celebrar la festa de Dijous
Gras, vam organitzar el dia una mica
diferent i a la tarda vam anar al bosc
a berenar. Ens vam organitzar molt bé:
vam anar a la classe a buscar la beguda
i la professora ens va demanar als
alumnes més grans que vigiléssim que
els de primer no es perdessin.
Vam baixar al bosc i després de
deixar les begudes al costat d’un arbre,
ens vam posar en rotllana i el professor
Manel i la professora Mercè ens van
explicar una història sobre el Dijous
Gras. Ens van dir que en aquesta època
es fa la matança del porc i que de la
seva carn s’aprofita tot per fer
embotits, pernils, botifarres, carns...
Per berenar, aquell dia vam menjar pa
amb pernil dolç i coca. Jo vaig menjar de
les dues coses.
Després de tot això vam anar a jugar
al bosc i després, cap a l’autobús.
Marta Maldonado de 3r Primària
A
quell dia totes les classes vam
anar al bosc a berenar i ens ho vam
passar molt bé. La Mercè i en Manel ens
van fer una escenificació teatral molt
divertida. Vam cantar moltes cançons
sobre el Dijous Gras, vam menjar pa amb
pernil dolç i coca de llardons per berenar.
Que bona que era!
Després tots els nens i nenes vam
poder jugar una estona pel bosc, sempre
prop dels professors, i quan van tocar els
xiulets vam fer una passada per allà on
havíem estat berenant per deixar-ho tot
ben net i vam pujar cap a la classe.
D’aquesta manera vam donar per
acabada la Setmana del Medi Ambient a
l’Escola, tot i que les accions que vam
fer durant tota la setmana les hem de
continuar fent durant tota la nostra vida
si volem conservar en bones condicions
el nostre planeta.
Lia Tabar de 3r Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 28
25/05/11 11:03
festes
29
Sant Jordi
LLIBRES I ROSES
A
quest any com que el dia de Sant Jordi queia en plena Setmana Santa es van
haver de reubicar els actes commemoratius del Dia del Llibre a la darrera setmana del
trimestre o a la primera en tornar de les vacances de Pasqua.
Els alumnes de Secundària van celebrar el Certamen Literari i, durant els tres diferents
actes de lliurament de premis, es van alternar les lectures dels textos guardonats amb
algunes actuacions musicals fetes per alumnes de cada nivell.
Igual que ja s’havia fet en l’edició anterior, els alumnes de Projectes van dissenyar uns
simpàtics trofeus que representaven un drac i una rosa, i que es van regalar als
guanyadors del Certamen Literari en la categoria d’ESO.
Com a novetat, aquest any es va convocar un concurs de punts de llibre a 3r i 4t
d’ESO i a 1r i 2n de BTL, i en va resultar guanyador el disseny fet per la Raquel González,
de 1r de BTL. Cada un dels assistents va rebre una còpia d’aquest punt de llibre.
D’altra banda, es va organitzar un taller d’elaboració de roses, i a l’àrea d’Educació
Física es van preparar un seguit de danses tradicionals catalanes.
En tornar de vacances, els alumnes de Primària van poder adquirir llibres a la fira que
van organitzar els seus companys de 2n d’ESO. Va ser un acte molt
concorregut i participatiu. Al marge d’aquesta fira els alumnes de
Primària van fer un taller d’elaboració de roses.Tots plegats van
protagonitzar un acte festiu durant el qual van ballar danses
tradicionals, van cantar cançons i es van fer jocs molt divertits.
Enmig de totes aquestes activitats, val
la pena dir que els alumnes de 4t, 5è i 6è
van anar al Teatre Municipal de Girona i
van participar en una assemblea sobre la
solidaritat, juntament amb altres escoles.
Va ser un Sant Jordi diferent, però no
per això vam deixar de celebrar-lo.
Oriol Martínez de 1r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 29
25/05/11 11:03
montessori_.indd 30
25/05/11 13:26
c
concursos
montessori_.indd 31
25/05/11 13:26
32
concursos
Certàmens Literaris
29è CERTAMEN LITERARI
MONTESSORI-PALAU 2010
Relació de guanyadors
EDUCACIÓ INFANTIL (5 ANYS)
Eduard Soler “Una vegada hi havia una
abella”
Oriol Riera “Hi havia una vegada un
elefant”
1r de PRIMÀRIA
Martina Laguarda “La Paulina vol...”
Olga Horno “A en Pol li agrada el futbol”
Camila Córdova “Mi sueño de paseo...”
Anna Castelló “On és l’avi”
Laura Vilà “El conill Xipi”
Beth González “La foca que estava feliç”
Frederic Guich “El cavallet de mar”
Eloi Saballs “L’alfombra nova de l’Àlex”
2n PRIMÀRIA
Lia Tabar “El pardal”
Liam Garriga “Foscor”
Alba Calonge “Érase una vez...”
Sara Polls “Había una vez un pirata...”
Elisabet Amat “El llapis màgic”
Ana Colomer “La Carla i l’esquirol”
M. Eugènia Ciuró “El meló”
Marina Casorran “El cavall que es va
convertir en blanc brillant”
4t PRIMÀRIA
Guillem Saguer “Aventures d’una
mallerenga”
Sara Isabel Calderón “La abuelita de
arriba y la de abajo”
Júlia Maria García “El cuento de la
semilla”
Dina Garolera “La nena i la fantasia”
Max Orpi “La brúixola del temps”
5è PRIMÀRIA
Júlia Riera “La meva classe”
Micaela Izbicki “Margarida”
Lluís Vallín “Voldria ser mariner”
Anna Cunill “La recepta més famosa
del món”
Frederic Ortega “El planeta perdut”
Els alumnes de 4t de Primària
guanyadors de textos del 29è
Certamen Literari i en Max Orpi
llegint el seu text “La brúixola
del temps”
3r PRIMÀRIA
Ariadna Marès “La bombeta”
Genís Victòria “La primavera”
Anna Shuang Folch “La foguera al mig
del bosc”
Cristina Colomer “La lluna i el sol”
Júlia Chiner “La concha cerrada”
Lucas Oliva “La cobra negra i l’escorpí
verd”
Clàudia Quera “L’excursió”
Aina Castillo “El peix de sabó”
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 32
25/05/11 11:05
concursos
6è PRIMÀRIA
Ana Lupiañez “El mejor seguro”
Marc de Quintana “La primavera”
Cristina Vidal “Mmm tinc gana”
Marina Palaus “En Tobi i la Gisela”
Gemma Costa “Mis primeros días en
Australia”
Polina Naumenko “La Laia i la balena”
1r CICLE D’ESO
PROSA en Català
1r PREMI:
Marc Franco “Era una nit fosca i freda”
POESIA en Català
1r PREMI:
Martí Roset “Cap de vol”
2n PREMI:
Carla Vidal “La lluna”
3r PREMI:
Mireia Rochel “La meva terra és única”
PROSA en Castellà
1r PREMI:
Josep M. Plaja “La mujer fantasma”
2n PREMI:
Maria Cassú “La niña del piano”
3r PREMI:
Marta Daza “Una gran amistad”
ACCÈSSIT:
Arnau Macià “Pero esos temidos
segundos no llegaban...”
33
2n CICLE D’ESO
PROSA en Català
1r PREMI:
Irene Serra “Un llarg camí”
2n PREMI:
Roc Colón “L’església”
3r PREMI:
Adriana Colomer “La seva mirada”
PROSA en Castellà
1r PREMI:
Aida Guich “Abuelo”
2n PREMI:
Adriana Colomer “Imaginando un amor”
3r PREMI:
Clara Moral “Somos soñadores, buscadores
de oro con alma”
ACCÈSSIT:
Adrià Ruscalleda “Noche larga”
BATXILLERAT
POESIA en Català
1r PREMI:
Gina Freixas “Escolta’m”
2n PREMI:
Andrea Pérez “Poema adormit”
PROSA en Castellà
1r PREMI:
Marta Gaset “Vida”
2n PREMI:
Andrea Pérez “Musa velada”
3r PREMI:
Mireia Capdevila “Un mundo ficticio”
Grups d’alumnes de 3r, 4t d’ESO i Batxillerat, autors de textos de poesia i
prosa, amb els seus diplomes que els acrediten com a guanyadors
Montessori - Palau
montessori_.indd 33
25/05/11 11:05
34
concursos
COL.LABORADORS I ENTUSIASTES
Carles Ribas, exalumne, advocat i agitador cultural, ens explica la seva experiència
com a membre més antic del Jurat del Certamen Literari.
D
“...has fet teu cada treball que defenses, tot i que ets conscient
que no hi ha guanyador ni vençut; el triomf és de tots plegats...”
esprés d’unes quantes hores de lectura, la ment és una coctelera plena a
vessar d’inconformisme i d’amarga dolçor de sentiments. L’imaginari i les vivències
explicades pels que comencen a caminar i per aquells altres als quals els sembla que
l’adolescència és la fi de tot plegat, aporten gas a la barreja i la fan esclatar, i em fan
reviure records llunyans i apagats pels anys.
Durant més de set anys, una carpeta repleta de molt més que paper m’ha permès
sortir del que podríem definir com a quotidià i tornar, ni que sigui per pocs dies, a la
fragilitat gratificant dels anys, on un petó, una mort o una llàgrima es viuen amb la
puresa de la virginitat buida dels complexos que fan que tot sigui molt més complicat i
menys sincer.
Han estat moltes gotes de cafè innecessàries per afrontar la son, però reconfortants,
en ser l’excusa perfecta per aixecar el cap i somriure, recordant que jo mateix havia estat
capaç d’intentar expressar, a voltes vomitar, el que portava a dins i em feia bategar.
El primer any em va costar ser capaç de trencar i deixar-me portar pel que llegia. Però
amb el temps, cada cop gaudeixo i m’emprenyo més. L’atreviment a voltes no acurat
d’una paraula, ritme o frase inconnexa et fa partícep de quelcom molt íntim i proper.
La segona lectura la faig amb la serenor del que ha de jutjar, però descobreixo que un
cop oberta la porta a la puresa, no pots deixar de somriure i esgarrifar-te en cada mostra
de sentides descripcions de moments viscuts o creats per a l’ocasió.
En acabar, la buidor s’omple amb les ganes de compartir les experiències amb la resta
de membres del Jurat i de comentar la por a la pèrdua d’interès en el Certamen. En
definitiva, expressar l’angoixa egoista de no voler perdre aquell pont d’imatges i records
que el temps s’ha encarregat de difuminar.
Prepares el moment de la votació maliciosament, has fet teu cada treball que
defenses, tot i que ets conscient que no hi ha guanyador ni vençut; el triomf és de tots
plegats, dels que any rere any impulsen el Certamen i dels que any rere any obvien la
vergonya enfrontant-se al repte de posar en paraules el que senten.
A la fi, resta brindar per les
estones de recollida de treballs, pels
moments de lectura solitària i pels
que, sota pseudònims treballats, ens
han fet per un moment innocents i
millors. A tots ells, el meu vot i el
meu agraïment.
Carles Ribas, membre del
Jurat del Certamen Literari
Una setmana abans del dia de
Sant Jordi, els exalumnes que
formen el Jurat es reuneixen a
l’Escola per escollir els textos
guanyadors
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 34
25/05/11 11:05
concursos
Una vegada hi havia
una abella
U
na vegada hi havia una abella
que tenia molta mel
i va venir un ocell que tenia gana
i l’abella no el va pessigar
i una mica de mel li va donar.
Text i dibuix: Eduard Soler de 5 anys
35
Hi havia una vegada
un elefant
H
i havia una vegada un
elefant que tirava aigua a tothom que
passava i llençava tota l’aigua, i un
dia va pensar com la podia aprofitar i
va cridar els animals i els va dir que
faria de dutxa amb la trompa i que
sempre hi podien anar, i a tots els va
dutxar.
Text i dibuix: Oriol Riera de 5 anys
El dia de Sant
Jordi,
l’Eduard i
l’Oriol, amb
els seus
companys de
classe, van
celebrar
plegats el Dia
del Llibre tot
llegint els
seus textos
Montessori - Palau
montessori_.indd 35
25/05/11 11:05
36
concursos
H
Grup d’alumnes de 1r
de Primària, autors
dels textos que més
van agradar al Jurat
U
La catifa nova de l’Àlex
i havia una vegada un nen que es deia Àlex i
la seva mare li va comprar una catifa i va sortir volant
per la finestra.
Va anar a parar a sobre d’un rusc d’abelles, va
trucar a la seva germana perquè vingués com més
aviat millor.
Ell intentava agafar-les i, com que la Nàdia no
arribava, ll’estaven pessigant les abelles. Va intentarho de moltes maneres i no podia.
Més tard el pare de l’Àlex i la Nàdia van anar a
comprar una moto serra i van tallar el rusc d’abelles.
Per fi l’Àlex va poder continuar volant amb la seva
catifa nova.
Eloi Savalls de 1r Primària
Mi sueño de paseo
n corazón tiene una flecha.
En el cielo brillan las estrellas.
Cuando la Luna se va, aparece el Sol.
Los árboles tienen hojas,
se les caen pero vuelven a crecer.
Una casa como un castillo me distrae
pero sigo paseando.
Mi corazón, mis sentimientos, vuelven a mi casa.
Miro el cielo, miro las estrellas y la Luna.
Voy a dormir.
Al día siguiente cojo mi ramo de flores y entro
en un nuevo mundo, pero de mi sueño…
He despertado.
Camila Córdova de 1r Primària
Grup d’alumnes de 2n de
Primària, que van pujar a
llegir els seus textos
V
El Pardal
ola, vola pardal,
que arribaràs ben alt.
Amb les ales volaràs
i els núvols tocaràs.
El cel que és tan gran
serà el teu company.
I et farà companyia,
de nit i de dia.
Els amics trobaràs
i amb ells jugaràs.
Els núvols somriuran
i us saludaran.
Dibuix: Maria Gorina de 3r ESO
Lia Tabar de 2n Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 36
25/05/11 11:05
concursos
D
37
El Sol i la Lluna
oncs hi hagué una vegada que el Sol
estava enamorat de la Lluna
i la Lluna estava enamorada del Sol.
I la Lluna i el Sol van fer un eclipsi
perquè es volien veure l’un a l’altra
i cada vegada s’anaven apropant més
i quan van ser molt a prop,
el Sol li va fer un petó
i la Lluna es va quedar vermelleta.
I a partir d’aquell dia, cada setmana,
tres o quatre dies feien un eclipsi
perquè s’estimaven molt.
La Lluna i el Sol es van casar
i van viure feliços.
Grup d’alumnes de 3r de
Primària, autors d’alguns
dels textos aquí reproduïts
Cristina Colomer de 3r Primària
H
El peix de sabó
Dibuix:
Marcel Vidal de 3r ESO
i havia una vegada un peix que
li deien que era de sabó perquè feia
moltes bombolles.
Tots els altres peixos es reien d’ell.
Ell mirava d’apartar-se d’ells perquè se’n
burlaven. Estava molt trist, fins que un dia
quan va anar al pati va venir un tauró a
atacar-los.
El peix de sabó es va posar darrere
d’una alga i va començar a fer bombolles
i bombolles sense parar. El tauró,
espantat, se’n va anar nedant súper
ràpid i se’n va anar.
Quan feia uns minuts que havia marxat,
el cavallet, l’esponja, l’eriçó... van sortir i
el peix de sabó també.
Els seus amics li van demanar perdó.
També li van demanar si podien ser els seus
amics.
El peix de sabó va dir que sí i van ser amics
per sempre més, i sempre més va tenir molts
amics.
Aina Castillo de 3r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 37
25/05/11 11:05
38
concursos
A
Aventures d’una mallerenga
Dibuixos: Anna Comas de 4t ESO
ventures d’una mallerenga? D’un ocell tan petit? Doncs sí,
els moixons també tenen aventures. La vida dels ocells està plena de
perills (més que la dels homes).
Doncs bé, jo sóc la Xerra Meca, i vaig viure una d’aquestes
aventures, us l’explicaré. Aquesta història és la meva, des que vaig
néixer fins que vaig fer-me adulta. Tot va començar així: es va esquerdar
una mica més. Les dues mallerengues van envoltar l’ou, atentes a qualsevol perill. Va
emergir un petit cap seguit d’un cos pelat i rosadet. Així va començar la meva vida de
mallerenga. Al cap d’unes setmanes em va començar a sortir el borrissol, que més tard
em va caure per deixar pas al plomatge d’adult. Tot i el canvi, jo i les meves germanes
encara necessitàvem que ens cuidessin. Però això va durar poc i al cap de quatre o cinc
setmanes totes estàvem a punt d’emprendre el nostre primer vol. El primer cop em vaig
sentir molt estranya, però ben aviat m’hi vaig acostumar.
Un bon dia, jo estava menjant penjada de caps per avall i uns nens es van posar a
tirar-me pedres. Per sort les mallerengues ja naixem amb la idea al cap que els humans
són perillosos, i vaig aconseguir salvar-me. Però no sabia que encara em passarien coses
molt pitjors. Volia conèixer el bosc, saber els llocs on hi havia més menjar. Al vespre
vaig posar a dormir en un arbre. Creia que l’endemà al matí seria un dia
com tots els altres, però m’equivocava. Em va
despertar una estrebada molt forta. Vaig mirar a
baix. Un humà donava cops al meu arbre amb una
eina molt estranya. Al meu voltant ja hi havia
tres o quatre arbres caiguts. Estaven talant el
bosc. Vaig entendre que havia de marxar si no
volia morir de gana. Vaig obrir les ales, i vaig
deixar que el vent em portés a un altre bosc on
pogués viure millor. Al cap d’una hora vaig entrar
en un núvol molt negre. Em feia tossir. A sota
s’estenia un bosc en flames. Vaig seguir el meu
camí fins a sortir d’aquell núvol negre. Davant meu
hi havia una muntanya molt gran. Vaig dubtar uns
moments i em vaig dirigir cap a un dels seus boscos. Em vaig posar al forat d’un arbre
per a passar-hi la nit, però quasi em moro de l’espant. Un astor vint vegades més gran i
fort que jo em mirava amb els seus ulls vermells i maliciosos. Vaig sortir com un llamp
d’allà, i l’astor va fer el mateix. Durant deu minuts va estar perseguint-me entre els
arbres, fins que d’entre uns matolls van sortir uns caçadors armats.
Durant uns moments hi va haver un silenci total, però de sobte es va sentir un BUM!
molt fort. L’astor va aconseguir esquivar el tret. Jo vaig aconseguir posar-me a dormir
en una branca sense més entrebancs. Em vaig quedar a
viure en aquell bosc, on vaig fer el meu niu i vaig tenir uns
pollets molt rebufons. I ara encara quan veig algun dels
fills de l’astor, li dic: - Doneu-li records a la vostra mare de
part de la Xerra Meca, la mallerenga a qui van salvar els
caçadors!
Guillem Saguer de 4t Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 38
25/05/11 11:05
concursos
39
Margarida
L
a margarida és bonica
i rodona com el sol,
blanca com el cel,
quan està en resplendor.
La margarida és tan bonica,
que t’ajuda a decidir
si t’estima o no t’estima
la persona que està aquí.
Grup d’alumnes de 4t i
5è de Primària, amb els
seus diplomes
Hi ha coses molt precioses
en el món per a mi.
La margarida n’és una
i això s’acaba aquí.
La meva classe
A
la meva classe som 27.
Déu n’hi do, quin paquet!
Un armari per a cada curs
i moltes carpetes de dibuix.
Al diari de treball apuntem
tots els treballs que fem:
Arrel quadrada, trinomi del cub,
experiments i divisió amb tubs.
Assemblea fem
i delegat canviem.
Moltes coses per treballar,
no saps ni per on començar.
Un piano hi ha
i l’Eduard el sap tocar.
Amb la guitarra cantem
i els aniversaris celebrem.
A la meva classe som 27.
Déu n’hi do, quin paquet!
Un armari per a cada curs
i moltes carpetes de dibuix.
Júlia Riera de 5è Primària
Micaela Izbicki de 5è Primària
Dibuixos:
Muguet Riera de 3r d’ESO
Cap de Vol
U
na blanca gavina
resta a la roca del mar blau,
alça el vol la gavina
observa un lloc ple de pau.
Planeja la gavina
amb la tramuntana tan comuna,
vola ras la gavina
entre onades, entre escuma.
Reposa a l’arbre la gavina,
captivada per la vista.
Fascinada, la gavina,
pel dibuix d’aquell artista.
Per a la blanca gavina,
Cap de Vol, un lloc especial.
Per a altres gavines,
Cap de Vol, un lloc més.
Martí Roset de 2n ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 39
25/05/11 11:05
40
concursos
H
Mmm... tinc gana
i havia dues vegades una ciutat que es deia Xuxerilàndia i on
vivia un gran rei que es deia Sidral II.
Sidral II era el rei que controlava la ciutat. El rei Sidral II
hi vivia amb la seva dona Piruleta. La Piruleta era força
especial. Sempre anava de color vermell i es posava
vestits en forma de cor i de rodona.
El rei i la reina tenien una filla anomenada
Fresquita. La Fresquita era molt feliç. Fins que un dia
el soldat Chupa-chup va anar corrents fins al rei.
-Sa Majestat, ha vingut un monstre anomenat Càries!
-Correu, doneu- li el màxim de menjar possible!
Però com més menjar li donaven més ferotge es tornava la fera. Fins que
un dia es van quedar sense menjar i el rei va haver de prendre una decisió
molt important. Va haver de fer un sorteig per donar cada dia una persona al
monstre.
El rei va agafar la targeta i va exclamar:
-Oh, no! La princesa Fresquita! No! -deia, plorant trist.
Però no va tenir més remei que lligar-la amb una llengüeta al núvol
de sucre. Quan el terrible monstre estava a punt de devorar la
princesa, va venir un personatge que ningú no havia vist mai.
Es deia Trident Senses, el valent
cavaller. En efecte, Trident
Senses va anar cavalcant amb el
seu Kojak de sucre fins a la bèstia
ferotge.
La princesa, preocupada, va començar
a cridar:
-No, Trident Senses, la bèstia ferotge et menjarà!
-No tinc por d’una bèstia ferotge! -va dir el cavaller.
Va treure la seva llança de “palote” i va matar la bèstia ferotge. Va deslligar la princesa de la llengüeta, la va agafar i li va donar un caramel
de maduixa que havia tret de la boca
del monstre. La princesa li va fer un
petó, i van viure feliços i van menjar
“ositos” en el castell d´Haribo.
Text: Cristina Vidal de 6è Primària
Dibuixos: Josep M. Plaja de 3r ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 40
25/05/11 11:05
concursos
L
41
La mujer fantasma
Dibuixos: Sol de Vilallonga de 3r ESO
a mujer que aparecía en todos mis sueños ahora era distinta. Su rostro se había
ablandado, pero sin perder su luminosidad y sus pocas y finas arrugas. Los ojos verdes y
pálidos, nublados pero vibrantes, y los mechones de pelo rubio lanzando destellos como
si fuesen pinceladas de oro.
El bosque que aparecía tras ella era húmedo, con unos tenebrosos árboles negros en
cuya copa se escondían unos cuervos con mirada desafiante, entre espesa niebla. Agarró
su largo vestido blanco, rasgado y manchado de barro, mostrando sus pies descalzos, y
echó a correr a una velocidad vertiginosa, inhumana. Me desperté, me puse de pie al lado
de la cama y me tambaleé de un lado para otro, me sentí algo mareado. Subí las cortinas
y me detuve a contemplar el anaranjado sol amaneciendo entre las montañas verdinegras.
Me dirigí hacia al armario y me vestí con lo primero que me encontré: unos pantalones
cortos de chándal, una camisa color pardo y unos zapatos viejos y gastados. Fui
hacia la puerta y salí de casa. Puse la llave en la vetusta cerradura y me aseguré
de cerrarla correctamente. Bajé por las escaleras lentamente, escuchando el
griterío de los vecinos enzarzados en una discusión. La puerta del sombrío
portal estaba abierta, salí a la calle y me dirigí hacia el bosque a dar un paseo.
-¡Hola, David!- me gritó una voz a lo lejos. Era Marc, un viejo amigo, con el
que compartí muy buenos momentos; recuerdo cómo veníamos a pescar juntos
de jovencitos al lago de este bosque.
-¡Hombre, Marc! Cuánto tiempo sin verte, pensé que te habías ido.
-Así es, amigo mío, he venido a pasar un apacible fin de semana, ya
sabes, para recordar los viejos tiempos. Este pueblucho no ha cambiado nada
-dijo con voz alegre.
-Dímelo a mí, que llevo viviendo aquí toda la vida.
-Bueno, David, me voy ya hacia el pueblo; quiero ver al viejo tabernero.
-¡Adiós, Marc, me alegro de verte!
Me dio la espalda y se fue corriendo hacia el pueblo. Pensé que haría
bueno hasta el anochecer, pero no fue así: una capa de grisáceos nubarrones
ocultó el resplandeciente sol. Un gélido clima invadió el sombrío bosque.
Me giré y vi a la mujer que aparecía en todos mis sueños. Un escalofrío
recorrió todo mi cuerpo, me quedé inmóvil observando a esa bellísima mujer
de rostro pálido e, igual que en mis sueños; agarró un largo vestido blanco,
rasgado y manchado de barro. Mostrando sus pies descalzos echó a correr a
una velocidad vertiginosa, inhumana. Corrí tras ella, a pesar del frío
sepulcral del bosque; me empezó a sudar la frente y mi corazón empezó a
palpitar desmesuradamente. La bella mujer desapareció en la penumbra de
una tenebrosa cueva, me adentré muy lentamente, medio temblando.
-¿Hola? ¿Hay alguien? -pregunté en voz alta.
Se oyó un estruendo, tras mi espalda se produjo un alud de rocas, el miedo
y la inquietud se apoderaron de mi mente. Intenté abrirme paso entre las rocas,
pero era inútil, las manos me empezaron a escocer, bañando las rocas con sangre.
Me di la vuelta, encendí el mechero y me adentré en las profundidades de esa
inmensa cueva, inocente de lo que podría hallar al final. La leve luz del mechero
iluminó el pálido rostro de esa mujer rodeada de un cúmulo de cadáveres.
Ésta me dedicó una maliciosa sonrisa…
Josep M. Plaja de 2n ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 41
25/05/11 11:05
42
concursos
V
Un llarg camí
aig començar naixent d’un trist record.
Em va costar desprendre’m d’aquell indret tan
acollidor però, alhora, també tens. La meva
primera anada a l’exterior va ser desagradable.
Em sentia desprotegida, dèbil, però la intriga
estava pel meu interior, més aviat humit. No era
l’única que feia aquell viatge. Com jo, n’hi havia
d’altres, igual d’encuriosides.
Em costava lliscar. Notava sota meu una substància enganxosa que desprenia una olor
forta i consistent.
De cop una petita part de mi es va quedar enrere. Sentia com deixava anar els seus
últims anhels, desesperada i perduda, fins que el seu xiuxiueig va
cèssar.
Jo havia de continuar
aquell viatge que no sabia
on em portaria.
Vaig començar a tremolar; estava passant per
una superfície rugosa i a poc a poc me’n vaig anar
desprenent. Notava que una altra part de mi,
segurament la valentia, es quedava allà, ja que em
sentia vulnerable, indefensa. Sense poder fer res per recuperar-la.
Durant la meva caiguda totes les històries viscudes se m’ajuntaven. El meu primer amor.
Crits i esbroncades. El meravellós estiu del 2003. Les grans amistats...
Jo donava voltes, tant em sentia alegre com trista, forta com dèbil.
Vaig alçar, per primera vegada, la vista a l’exterior. El paisatge estava definit, era com si
un llapis de carbonet l’hagués resseguit i després un pintor renaixentista l’hagués
acolorit. Mai no havia vist tanta preciositat. Hi havia éssers que es movien alegrement, i
d’altres estaven parats.
Cada segon que passava notava que tenia una
perspectiva diferent del màgic paisatge. Ho veia
des de baix i tot es tornava superior a mi.
De cop, sense
ni tan sols adonarme’n, vaig rebre un
fort impacte. Tota jo em
vaig escampar per una
superfície sòlida i plena
d’estructures fortes i punxegudes.
Ara jo estava sola. Mirava el meu voltant
amb esforços, ja que em començava a apagar.
No sabia res del meu destí i més aterrada que mai vaig
decidir rendir-me i la foscor em va envair.
Només vaig aconseguir ser una insignificant llàgrima.
Irene Serra de 3r ESO
Dibuixos: Adriana Colomer de 4t ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 42
25/05/11 11:05
concursos
S
43
Text: Marta Gaset de 2n Batxillerat
Dibuixos: Ferran Roca de 4t ESO
us manos estaban manchadas de tinta. Olía a café y a menta. Cogió su paquete
de tabaco y encendió un cigarrillo. Sus cabellos largos y castaños estaban revueltos. El
humo del tabaco hizo que sus ojos desgarraran las lágrimas que no podía evitar. Los ojos
le ardían pero las pequeñas gotitas saladas estaban frías al deslizarse por sus mejillas.
Le gustaba escuchar The sound of silence, de Simon and Garfunkel. Era el único modo
de
escapar por un instante de la realidad y caminar por el sendero de sus
recuerdos. Escuchó cantar al silencio, a encontrarse consigo
misma años atrás, cuando su pelo aún brillaba y su sonrisa enloquecía
a quien la viera pasar. Solía vestir con vestidos de hilo. Blancos.
De repente empezó a notar la arena colándose tímidamente entre
los dedos de sus pies. Estaba en Mallorca y lucía el sol. Podía
oler a polvo y a sal cálida. Los veleros decoraban la primera
línea de mar. Gabriel aún estaba allí mirando lo que ella
miraba. Como quien busca un tesoro sin saber por qué, ni dónde, ni cuál.
No podía negarlo. Gabriel era un hombre atractivo. De cabello muy oscuro y moreno de
piel. Normal. Entregó toda su vida al mar, incluso se fue con él unos años más tarde.
Sorprendida, despertó en ese cuarto como quien se despista en medio de una clase
poco dinámica. Eso le disgustaba. Le frustraba comprobar que sus labios ya no estaban
mojados de agua marina. Y que ya no lucía sus vestidos blancos ni su sonrisa.
No podía entender por qué era ella quien vivía dentro de una
burbuja sin poder escapar. Por qué era ella quien avanzaba al
ritmo de sus recuerdos sin poder distinguir presente y pasado. Sin
distinguir la realidad de esos días que ya habían desaparecido.
Ella era una persona muy bohemia. Muy suya. Muy solitaria.
Y cuando los pequeños fracasos la pellizcaban se hundía en la
oscuridad y soñaba con tirarse al mar y poder gritar. Pero había
aprendido a comunicarse con el silencio y a decir ¡basta! con una sola
mirada. A veces cerrando los ojos. Y cuando lo hacía volvía a colarse en
las memorias de esa casa y de ese pueblo que la habían hecho tan feliz.
Donde no cesaban los bailes eufóricos a media noche ni las cervezas de barril. Eran años felices. De un modo u otro esperaba saber por qué no lograba sentirse
realizada. Por qué no tenía lo que ella tanto había soñado. Y Gabriel se había ido. Con 24
años, tenía miedo del mañana. De levantarse un día, cansada, sin ganas de enfrentarse
a un nuevo amanecer. La ceniza del cigarrillo consumido le cayó sobre el brazo y volvió a
despertar. Lo apagó machacándolo contra la base del cenicero y se levantó procurando
mantener el equilibrio. Al cerrar la ventana y coger una nueva bocanada de
aire fresco notó que el olor a polen y a flores recién nacidas le hacían
revivir por dentro. Su barrio era simple pero le encantaba verlo cambiar
cada estación. Y esa era su favorita. Porque año tras año lo vivía con la
esperanza de poder lucir de nuevo su sonrisa. Cerró los ojos y respiró
de nuevo. No podía evitar sentir cantar al silencio. Otra vez. Sonrió con
timidez. Se puso la chaqueta, dio tres sorbos cortos de café y cerró
la puerta. La ventana tembló cuando bajó las escaleras. Ese pisito
era viejo pero encantador. Como sus recuerdos. Inmersos en años frescos y vivos.
Pasados. Ahora, debería caminar recto y con los ojos abiertos.
Con la esperanza de ser sorprendida a la vuelta de la esquina.
Vida
Montessori - Palau
montessori_.indd 43
25/05/11 11:05
44
concursos
CONCURSO DE JÓVENES TALENTOS
E
Una gran amistad
l hombre era alto y tan flaco que parecía siempre de perfil. Su despeinado pelo
castaño se extendía hasta su frente cubierto por una gorra de cuadros escoceses. Sus
ojos brillaban en la oscuridad de la noche, a pesar de que eran oscuros como el carbón.
Sus labios esbozaban una pícara sonrisa. Un montón de pecas
le cubrían la nariz. Su tez era morena, pero tenía las
mejillas rojas a causa del frío. Me estuvo observando
durante mucho tiempo, pero no me sentí incómoda.
Luego, reanudó lo que había estado haciendo.
La emoción y la alegría que recorrían a todas
desde hacía semanas estallaron cuando la
repetitiva música del timbre anunció el fin de la
última clase. El único tema del que se hablaba
eran los planes para el verano:
- Yo me voy de viaje... - Yo voy a la playa...
Todos estaban muy contentos. Todos, menos yo.
No es que no fuera a viajar, pero la simple idea de
pasar el verano lejos de casa no me hacía ni una pizca
de gracia. Mis padres trabajaban y me enviaban a casa
de una tía lejana que vivía en Canadá. La primera vez que vi
a Rosa fue ese mismo verano, después del largo y eterno vuelo entre España y Canadá.
Su grisáceo pelo estaba recogido en un moño y sobre su nariz respingona reposaban
unas pequeñas gafas pasadas de moda. Su arrugada piel era pálida como el hielo. Uno
se daba cuenta de que el sol no le había dado en muchos días. Me estaba esperando
junto al antiguo coche con el que me llevó a su hogar. Vivía en una extraña casa de color
marfil escondida entre la protección de los árboles. Desde la muerte de su marido, Pablo,
ella se había distanciado de casi todo el mundo. Era muy reservada y no tenía relación
alguna con nadie aparte de con mis padres. Tía Rosa me acompañó a mi habitación que,
aunque pequeña, tenía unas magníficas vistas a un bosque y un lago helado a causa de
la gran altura a la que se encontraba.
Un día decidí ir a ver este lago. Estuve patinando en él durante
horas. Era lo más divertido que podía hacer en un lugar como aquel,
pues no vivía nadie en 20 kilómetros a la redonda. Cuando me iba, vi
una sombra entre unos arbustos, pero rápidamente desapareció.
Decidí no mencionárselo a tía Rosa porque ella no hablaba mucho.
Al día siguiente, tía Rosa se marchó a hacer algunas compras a la ciudad y yo volví al lago. Tras comprobar que no había nada raro, me puse a
patinar. Habría sido un animal pensé. Cuando ya volvía hacia Celin-est, que
es como se llamaba la casa, noté un movimiento detrás de mi. Por
temor, no me giré y aumenté mi velocidad. Cuando tuve la certeza de que
ya estaba segura dentro de la casa, eché un vistazo por la ventana. No
había nadie. ¡Qué extraño!
Por la noche no conseguía dormir, algo me inquietaba. ¿Por qué había
sido tan burra y no me había girado? Una tenue luz entraba por la
ventana. Me puse las botas y salí. Vislumbré una silueta, parecía un
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 44
25/05/11 11:05
concursos
45
hombre. Tenía una pequeña lámpara de aceite en su mano. Guiada
por la curiosidad, me iba acercando a él. Mientras me aproximaba,
él se giró. Al verme, se levantó. Yo me asusté y me caí sobre el
resbaladizo suelo del lago.
Al día siguiente pensé que todo había sido un sueño.
Comprobé que no estaba en lo cierto al ver que aún llevaba
las botas puestas y tenía un moratón en la rodilla. Fue un
día bastante aburrido. Yo esperaba que llegara la noche,
y como tía Rosa pasaba el día en su habitación, yo me las
tenía que apañar para todo.
Por fin llegó el momento esperado. Con la cabeza apoyada en
la ventana esperé mucho rato. Los párpados me pesaban. El reloj de cuco de mi tía me
indicó que ya eran las dos de la madrugada. No pude más y me venció el sueño.
Cuando desperté otra vez esa tenue luz invadía mi habitación. Me puse el abrigo y salí
afuera; esta vez iba a tener más cuidado. A la luz de la antigua lámpara de aceite lo
distinguí: el hombre era alto y tan flaco que parecía siempre de perfil. Me senté a su lado
y pareció no importarle. Después de estarme observando, reanudó lo que había estado
haciendo. Aunque nunca llegué exactamente a saber lo que era, parecía una especie de
puzzle con raras piezas.
Durante las siguientes noches salí a ver a mi extraño amigo. Yo me sentaba a su lado
y él continuaba su raro proyecto. No hablaba, pero parecía entenderme cuando yo le
explicaba todo lo que había hecho durante el día, aunque no hubiera sido mucho.
Un día, llevé dos pares de patines para que probara qué se sentía al patinar. A pesar
de que yo le había dicho que se sentiría libre, me costó convencerle. A partir de aquella
noche, los dos patinábamos cogidos de la mano a través de la oscuridad. Cada vez
nuestros lazos se estrechaban más. Era el único amigo que tenía desde que había
llegado a Canadá.
Todo esto sólo duró un mes. Tía Rosa no se daba cuenta de mis grandes ojeras
porque pasaba el día encerrada en su cuarto. Yo, emocionada con mi secreto, no le daba
importancia. Una tarde, mientras estaba adormilada en el sofá, oí una sirena. Era una
ambulancia que venía a buscar a tía Rosa. Estaba muy pálida. Me informaron que tendría
que quedarse varios días en el hospital.
Esa noche me sentí culpable. Había estado viviendo con ella y no me había dado
cuenta de nada. Esperé a que esa luz tan familiar me indicara que saliera, pero no
apareció, y las siguientes noches tampoco. Tras varios días sin ver a mi amigo, me
pareció ver un resplandor en la oscuridad, pero se
desvaneció tan rápidamente como el grito de alegría que
di yo. Al día siguiente me llamaron del hospital. La salud
de tía Rosa había mejorado pero debía ir a una residencia.
Las siguientes noches el hombre tampoco apareció.
Ya estaba desesperada con mi soledad, y me pasaba las
noches en vela esperándolo. Unos días más tarde llegaron
mis padres a recogerme y el verano acabó.
Ahora ya tengo 36 años y vivo en una casa donde pasé
uno de los veranos de mi niñez. Cada noche me siento en
la orilla del lago, esperando a que él vuelva a aparecer.
Text: Marta Daza de 2n ESO
Dibuixos: Sara García de 3r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 45
25/05/11 11:05
46
concursos
Concursos Científics
Com cada any, l’Escola ha animat els estudiants de 2n de Batxillerat
a presentar els seus treballs de recerca a diferents concursos, i en
aquesta ocasió dos d’ells han estat premiats, concretament per la UdG i
per la UdVic. D’altra banda, s’ha seguit potenciant la participació dels
nostres alumnes en concursos literaris, com el Sambori, on una alumna
ha quedat finalista, i es continua apostant clarament per estimular els
alumnes a participar en concursos de coneixements, com l’Excellence
UIC o les Proves Cangur de Matemàtiques. D’aquesta manera un bon
grapat d’alumnes optimitzen el seu currículum.
CONTES INFANTILS IL.LUSTRATS
E
n el moment precís, en el lloc determinat, amb un bon narrador i un bon llibre
pot prendre vida en la ment d’un infant un imaginari de focs artificials.
Un conte és l’espai que se’ns regala per reconstruir el món al nostre parer, i el millor
de tot és que podem compartir-ho. Perquè l’ésser humà no és l’únic animal que es
comunica, però sí l’únic que comunica ficció, i això és realment un fet extraordinari.
Finalment, després de diversos anys de treball de
recerca, estudi que ha perdurat encara després de
l’avaluació fins a l’actualitat, puc exposar aquesta
conclusió. El que en un principi es tractava d’un estudi
pràctic, de l’anàlisi de com havia de ser un bon relat
infantil, de quines característiques havia de tenir una bona
il·lustració... va esdevenir paral·lelament un aproximament
a un nou punt de vista.
Jo suposo que ha estat el fet d’introduir-se a fons en un
concepte que ens estranyava, de cercar en un camp global
el camí cap a una informació precisa, el que d’alguna
manera ens ha ajudat a establir un nou vincle amb els
nostres objectius.
A mesura que descobria alguna cosa fruit del meu esforç,
que creixia i n’era conscient, que en lloc de sadollar la set
de saber aquesta incrementava, notava juntament amb els
meus companys les ganes d’explorar, l’esperit que curiós pel món, avança.
I el millor de tot és que podíem compartir-ho. Ara que esdeveníem “experts” érem
capaços de comunicar el que havíem après a altres persones, de manera similar a la
transmissió d’un conte (i per tant, de la mateixa manera suposava un fet realment
extraordinari).
El Treball de Recerca ens prepara per a la vida professional, això ens va constar des
del primer dia. El fet és, però, el que significava la professionalitat, la professió, i això
no ho vam descobrir fins just al final.
Anaïs Vidal, exalumna
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 46
25/05/11 11:05
concursos
47
ESCOLLIR UN BON TEMA
Una sorpresa, un premi inesperat, una satisfacció enorme. Aquestes
són algunes de les idees que desprèn el text d’en Xavier Prat, actual
estudiant d’Arquitectura que va viure el seu Treball de Recerca com un
element clau en la seva orientació universitària posterior.
E
l Treball de Recerca,
també conegut com el “TDR”, va
ser, per a mi, una bona experiència
per començar a introduir-me en el
món de l’arquitectura i la seva
història a Catalunya.
A l’hora d’escollir el tema
d’aquest treball se n’ha d’estar
ben segur, i jo ho vaig tenir clar
des d’un primer moment. Un cop
decidit se’m va adjudicar el tutor,
que és un pilar important per la
ajuda que ofereix, vaig començar
a buscar informació, a redactar i a elaborar el treball que, un cop finalitzat, m’ha donat
molta satisfacció.
L’elecció del tema del meu treball em va permetre descobrir moltes coses interessants
sobre el que jo volia estudiar en un futur, sobretot en la part pràctica, i encara em va
ajudar més a triar la meva carrera actual.
Un cop acabat el treball, si un ha obtingut bons resultats, té la possibilitat de
presentar-lo a una gran varietat de concursos que les universitats i altres organitzacions
ofereixen. I així ho vam fer uns quants estudiants, cadascú escollint el concurs més
relacionat amb el seu treball. Jo vaig escollir el concurs de la UdG, que tenia un ventall
ben obert per triar i, sense esperar-me el millor, vaig polir encara alguns detalls del meu
treball i vaig presentar-lo en l’àmbit d’Art, Humanitats i Ciències Socials, que era el que
més s’adaptava al perfil del meu treball, centrat en la història i disseny d’un nou espai.
Al cap d’un temps, i en plena selectivitat, jo ja no em recordava del concurs. La meva
tutora em va avisar que s’acostava el lliurament de premis i que estaria bé que hi
anéssim. I així ho vam fer.
Vaig entrar en una gran sala d’actes amb moltíssima gent i una tarima ben preparada
per als discursos i agraïments de persones, que encara que no les coneixia, eren
importants. En començar el lliurament de premis tots els guardonats sortien preparats
per agafar el sobre granat i jo vaig tenir la impressió que ja sabien qui era el guanyador,
així que ja vaig deixar de pensar en el millor. Però de cop, vaig sentir el meu nom i el del
meu treball, i vaig veure la Marta, la tutora, amb cara de trapella després d’haver-me
amagat aquella sorpresa que va ser per a mi. Vaig aixecar-me a recollir el premi amb
molta il·lusió.
Per això s’ha de gaudir del Treball de Recerca, per fer-lo amb ganes i, en cas que
s’aconsegueixi un premi, sentir una gran satisfacció personal.
Xavier Prat, exalumne
Montessori - Palau
montessori_.indd 47
25/05/11 11:05
48
concursos
UN RECONEIXEMENT INESPERAT
E
ra un primerenc dia de vacances. Tot just
acabava de finalitzar quart d’ESO, però encara no
sabíem els resultats que n’havíem obtingut. En aquell
dia estiuenc vaig rebre una trucada inesperada. Era
la tutora que havia tingut durant aquell curs. El motiu
d’aquella trucada era per comunicar-me que l’endemà,
dia 30 de juny, havia d’anar a l’Ajuntament de Girona
per a participar en un acte de reconeixement.
Reconeixement de què? Doncs dels alumnes que
havien tret la millor qualificació mitjana de l’etapa
d’Educació Secundària Obligatòria de cada centre de
la ciutat.
Així doncs, tan sorpresa com estava en el moment
d’escoltar la notícia, vaig anar a l’Ajuntament a l’hora
que s’havia acordat. L’acte va ser protagonitzat per l’alcaldessa de Girona i alumnes de
Batxillerat que tenien un paper actiu a Girona. Per exemple, una noia que havia guanyat
els Jocs Florals de l’any anterior ens va llegir el seu text premiat. D’altra banda, un noi
va llegir un text completament diferent de l’anterior, ja que era un petit discurs sobre la
iniciativa i participació en les diferents activitats socials i culturals que s’organitzaven.
L’acte tenia com a finalitat principal felicitar-nos pel nostre rendiment i animar-nos a
continuar estudiant, fent-nos saber que el nostre treball no era en va, sinó que podria
ajudar la societat en un futur pròxim.
Personalment, trobo que aquests tipus de reconeixements ajuden a no perdre la il·lusió
per allò que et suposa un esforç en el dia a dia.
Clàudia Sacrest de 4t ESO
Q
PREMI SAMBORI ÒMNIUM
uan el professor de Literatura Catalana ens va dir per participar als premis
Sambori organitzats per Òmnium Cultural, des del primer moment vaig tenir clar que volia
fer un text que tingués a veure amb Catalunya, però encara
no sabia sobre quin tema, ja que tenia diverses idees. Al
final, vaig decidir fer un text sobre la Guerra dels Segadors
i com es devia sentir una persona que l’hagués viscuda. En
presentar el text, la veritat és que no esperava quedar
finalista de Girona i Catalunya Nord, així que em vaig
emportar una gran sorpresa quan em van dir que havien
triat el meu relat.
El lliurament de guardons es va fer el 18 de març a la
Bisbal d’Empordà i van repartir els premis a tots els que
havien quedat finalistes en la seva categoria, des de
Primària fins a Batxillerat. A part d’anunciar els finalistes,
es va afegir l’actuació d’un mag. Després de l’acte van
oferir un esmorzar a tots els assistents.
Coralí Boïgues de 1r Batxillerat
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 48
25/05/11 11:05
concursos
T
49
PREMIS EXCELLENCE UIC
ornant de vacances de Nadal se’ns va proposar als alumnes de primer de
Batxillerat que tinguéssim una bona nota mitjana de l’ESO participar en una competició
de coneixements, l’Excellence de la UIC (Universitat Internacional de Catalunya), que
consistia en una prova tipus test el dia 29 de
gener. D’entre tots, hi vam acabar assistint la
Inés Calonge, en Francesc Xavier Gispert, la
Clàudia Navarro, la Clàudia Sacrest i l’Eduard
Sepúlveda.
Ens vam desplaçar fins a les instal·lacions
del campus Barcelona de la UIC, a la zona
de Sant Gervasi, on a dos quarts de deu va
començar la prova, que havia de durar fins
gairebé les dues, comptant amb una pausa en
la qual ens van oferir esmorzar. Les preguntes
estaven dividides per matèries (matemàtiques,
història, llengua catalana, castellana i anglesa, física i química, cultura general) i
arribaven gairebé a 300. Pel que fa a la participació, ens hi vam trobar uns 150 estudiants d’arreu de Catalunya.
Unes setmanes més tard l’Escola ens va comunicar que els alumnes Francesc Xavier
Gispert (1r - 202 punts), Eduard Sepúlveda (2n - 200) i Inés Calonge (23a - 172)
havíem resultat premiats. Així, el dijous 24 de febrer, en plena setmana de trimestrals,
vam tornar al campus acompanyats pel professor Jaume Casadevall per assistir a
l’entrega de premis, on els representants de la Universitat i els patrocinadors ens van
lliurar ordinadors portàtils i un reproductor MP4, i se’ns va oferir un refrigeri.
Inés Calonge i Eduard Sepúlveda de 1r Batxillerat
A
CONCURS EL CANGUR
questa prova és impulsada a Catalunya per la Societat Catalana de
Matemàtiques i aquest any 2011 ha arribat a la seva 16a edició. El dia 18 de març, data
de l’activitat “Le Kangourou sans frontières”, s’ha celebrat la prova, i en aquesta ocasió
hi han participat més de 500 centres i prop de 20.000 alumnes de Catalunya i Andorra.
Organitzada en quatre nivells (3r, 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat), la prova ofereix una
oportunitat excel·lent per treballar les matemàtiques des d’una òptica molt pràctica i com
una activitat divertida i estimulant. En la
prova d’aquest any hi van participar més de
120 alumnes de l’Escola i en el nivell 3,
corresponent a 1r de Batxillerat, dos alumnes, en Marc Far i en Francesc Xavier Gispert, es van classificar entre els alumnes
situats en el 3% de participants amb millors
resultats. Concretament, ocupen el lloc 20 i
74, i per tant seran guardonats en un acte
que es farà el dia 19 de maig al Paranimf de
la Universitat de Barcelona.
Enric Tubert
Montessori - Palau
montessori_.indd 49
25/05/11 11:05
montessori_.indd 50
25/05/11 11:05
s
sortides
montessori_.indd 51
25/05/11 11:09
sortides
52
Visites i Excursions
GIRONA
CATEDRAL I
LLEGENDES
Curs darrere curs, com
ja és tradició, els nens i
nenes de cada grup classe
pujaran les escales de la
Catedral agafats de la mà i
comptaran d’un en un tots
els graons de l’escalinata
barroca, mentre un
reguitzell d’observadors
embadalits riuran tot
mirant i remirant els nens
en plena acció.
H
em anat a l’Argenteria a
comprar xuxos i a veure la Catedral.
Hem escoltat amb l’orella a la paret
de la Catedral, a veure si sentíem la
veu de la bruixa, i ens hem menjat un
xuxo tots. I ja està!
V
Text i Dibuix:
Júlia Kaufmann de 5 anys
am anar a la Catedral de
Girona i vam anar al tren i vam veure
la bruixa i vam veure el Tarlà i ens
vam comprar un xuxo.
Text i Dibuix:
Júlia Casas de 6 anys
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 52
25/05/11 11:09
53
sortides
C
Dibuix: Núria Mascort de 6 anys
Activitat plena de color i alegria
om cada any, els nens i nenes d’EI-5 gaudeixen de la sortida a la Girona de les
llegendes.
Una experiència que, no cal dir, quedarà per sempre a la seva memòria.
Dos mesos abans ja comencen a preguntar quan serà la sortida, què faran, quan
vindrà el tren a buscar-los... És l’inici de la primavera i tot es comença a activar.
Arribat el dia, els nens i nenes podran escoltar algunes de les llegendes de Girona,
especialment les més conegudes: “El Tarlà”, “La bruixa de la Catedral”... Les situaran en
els llocs més emblemàtics i finalment experimentaran, “in situ”, el resultat de les seves
imaginacions, il·lusions, sensacions, intrigues...
Per a ells i elles sortir de l’escola tots junts serà una situació totalment diferent de les
viscudes fins al moment i, si a més, els ve a buscar el Tren Gerió a la porta del
Montessori-Palau i els passeja per tot Girona... Ja no es pot demanar més emoció!
A Girona hi ha tota una revolució! Per allà on passem tothom queda bocabadat! I ja no
diem quan anem dalt del Tren Gerió! Llavors, pla! Tothom, per uns instants, deixa de
pensar en la rutina i es posa a saludar: paletes, lampistes, botiguers, esportistes,
turistes, senyors i senyores passejant... És festa gran!
Per què deu ser que tot allò petit dóna alegria i fa badar?
Dolors Blanch, professora d’Educació Infantil
Montessori - Palau
montessori_.indd 53
25/05/11 11:09
sortides
54
EXCURSIÓ A OLOT I AL SEU ENTORN
El paisatge volcànic de
la zona, les granges, les
vaques i el procés de la llet
E
ls alumnes de 1r, 2n i 3r de
Primària del grup I vam anar d’excursió a
Olot i vam pujar al volcà Montsacopa, així
podíem veure un paisatge volcànic.
Ens vam fixar en el tipus d’arbres, les
fulles, el bosc en general i també com era
el terra d’un lloc on hi ha hagut volcans.
En la mateixa excursió també vam
visitar una granja de vaques i una fàbrica
de iogurts. Allà vam poder adonar-nos que
com que les vaques són mamífers, quan
han parit i tingut algun vedell tenen molta
llet i a la granja el que fan és munyir-les
amb unes màquines que els treuen la llet
de les mamelles i després amb tot de
màquines converteixen la llet en iogurts.
Katie Ortega de 3r Primària
Dibuix:
Martina Machuca, Marina
Negrete i Carla Frigola de 1r,
2n i 3r Primària
Vam pujar al volcà Montsacopa i
vam visitar una granja i una fàbrica
de iogurts
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 54
25/05/11 11:09
55
sortides
El volcà Montsacopa
E
l Montsacopa és un volcà molt
gran que hi ha a Olot.
Per pujar a dalt s’han de pujar 375
esglaons. Al peu del volcà hi ha milers de
pedres amb diferents formes i cada tipus
de pedra té un nom.
A dalt hi ha una església i dues torres
de vigilància a cada cantó, i són fetes de
pedres. El cràter és tan gran que hi cabiem
77 nens i nenes amb els braços oberts.
Els noms de les pedres són sendra, bloc,
greda, bomba...
Des d’allà també vàm veure el volcà
Garrinada.
Marc Colomer, Unai
Fernández i Adriana Dalmau
de 1r, 2n i 3r Primària
Iogurts SOM - MOS
Jugant amb les inicials dels seus
noms van inventar una marca de
iogurts (Sergi, Oriol, Maria - Maria,
Oriol, Sergi)
Dibuix:
Núria Puigdefàbregas, Ona Cruz i
Liam Garriga de 1r, 2n i 3r Primària
Com es fan els iogurts?
A
la sala de munyir es munyen les
vaques i després per uns tubs de sota terra
la llet va a parar a la fàbrica. Un cop allà,
amb una màquina hi barregen tots els
ingredients. En una màquina molt diferent es
fa el pot de plàstic i d’una tercera màquina
surt el iogurt a dins del pot ja tapat.
Però encara no està acabat, perquè el
iogurt és líquid. Perquè es torni sòlid s’ha de
posar 8 o 9 hores en un lloc calent i després
1 hora en una sala freda i ja està fet.
Després encara han de carregar els
iogurts en un camió i d’aquesta manera
reparteixen els iogurts per tot Catalunya.
Maria Bosch de 3r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 55
25/05/11 11:09
sortides
56
VISITA A LA CIUTAT DE FIGUERES
El castell de Sant Ferran i el Museu Dalí
A
hir vam anar al castell de
Sant Ferran i era molt “xulo”. Ens van
explicar que el seu governador vivia
en els edificis del mig. També ens van
explicar que posaven gespa o terra als
teulats dels edificis perquè així no els
destruïssin amb les bombes.
Hi havia unes persones que cuidaven
els cavalls, i cada un en cuidava set.
Aquest castell no el van poder acabar
per manca de diners i hi treballaven
4.000 persones.
En van destrossar una part perquè hi
havia moltes bombes i les van fer
explotar. El senyor que ens ho va
explicar tot es deia Enric.
Francesc Costa de 3r Primària
U
D
ins el castell de Sant Ferran hi
vivien moltes persones, algunes d’elles molt
importants. Per construir tota la part de fora
del castell hi van haver de treballar durant
molts mesos més de 4.000 persones.
A la part interior i sota la plaça hi ha uns
dipòsits molt i molt grans on caben molts
litres d’aigua. Abans d’arribar a la plaça hi
havia una gran porta de pedra. Justament a
sota hi havia moltes armes, i en una
ocasió no van saber què fer, si deixar-les allà
o endur-se-les, i finalment van decidir no fer
res d’això i les van fer explotar, de manera
que es va fer malbé una gran part del castell.
El castell no el veus fins que hi ets, perquè
aquest no és un castell d’aquells tan alts i
que estan dalt d’una muntanya. Aquest és
un castell molt baixet, però molt i molt gran.
D’aquesta manera el que volia fer el castell
de Sant Ferran era protegir-se.
Pau Ferrer de 3r Primària
n dia del mes de març vam anar d’excursió a Figueres. Vam poder visitar el
castell de Sant Ferran. Aquest castell, als extrems hi té unes torres de vigilància i el dibuix
que fa la seva planta té com una corona a dalt i al mig hi ha una forma que és igual que la
d’una tortuga.
També vam visitar el Teatre Museu Dalí. En aquest museu hi havia un quadre que es
veia de dues maneres diferents. Si miraves d’una manera el que veies era la Gala mirant
per una finestra, i en canvi si miraves de l’altra manera es veia la cara d’un senyor que va
ser president dels Estats Units.
Joel Gamero de 2n Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 56
25/05/11 11:09
57
sortides
V
Dibuix:
Pau Ferrer de 3r Primària
A
hir vam anar al Museu Dalí. Era
molt “xulo”, hi havia uns quadres molt
rars, com per exemple un quadre que era
un tros de pa que, si inclinaves el cap i
feies ulls de xinès, hi veies una cara.
Hi havia una habitació que era una cara
d’una actriu que es deia Mae West; el sofà
eren els llavis, els quadres eren els ulls, la
llar de foc era el nas i el sostre el lavabo.
Si miraves per un forat hi havia un llit
ple de plantes enfiladisses, plantes molt
llargues, i el cabell eren les cortines.
En Dalí tenia uns bigotis molt llargs i
perquè les mosques no se li posessin a
sobre de la pintura es posava mel als
bigotis i així les mosques anaven als
bigotis.
Francesc Costa de 3r Primària
am anar d’excursió al Museu
Dalí i vam veure molts quadres molt
bonics. També vam veure l’antic teatre
i el cotxe d’en Dalí. Aquest cotxe era
d’en Dalí, però ell no tenia carnet
de conduir i el cotxe a vegades el
conduïa la Gala.
En Dalí tenia una barca
que era la barca dels seus
somnis. Aquella barca la
feia servir la Gala per
anar a passeig per
Cadaqués.
En Dalí era
director de
cinema, feia pel·lícules, feia
dibuixos per a llibres i pintava.
Pau Ferrer de 3r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 57
25/05/11 11:09
sortides
58
V
EMPÚRIES GREGA I ROMANA
Q
CAMINADA A SANT DALMAI
am fer una excursió a Empúries.
Va ser molt divertit. Un monitor que es deia
Carles ens va explicar coses de la Ciutat
Grega i de la Ciutat Romana. La gràcia és
que les explicacions ens les donava mentre
passejàvem per les ruïnes.
El moment que ens va agradar més va
ser quan va explicar qui era el Déu de la
Medicina, Esculapi. L’escultura dedicada a
aquest déu, que es va trobar a Empúries, la
van desenterrar l’any 1908 i se la van
emportar a Barcelona. Després de 100
anys, en van fer una restauració molt
minuciosa i la van tornar a Empúries, i ara
mateix encara hi és.
A la tarda vam anar a un museu molt
interessant que ens va agradar molt. Va ser
una excursió plena d’explicacions curioses
i una manera molt divertida d’aprendre
coses sobre els romans.
Júlia Carré de 4t Primària
uan es va programar l’excursió a Sant Dalmai ens van dir que ens organitzaríem
en quatre grups: el dels periodistes, el de guies, el de primers auxilis i el de neteja. Cada
grup tenia unes tasques assignades per garantir que l’excursió fos un èxit.
El camí per on vam passar oferia una vista preciosa; s’hi veien algunes masies
amagades entre els arbres del bosc. Era un camí pedregós i recordava el llit d’un riu sec.
Hi havia molta vegetació i les plantes aromàtiques ho inundaven tot de bones olors.
En iniciar el camí dominaven les alzines i les alzines sureres, però la vegetació va anar
canviant a poc a poc. Vam sentir cantar molts ocells, especialment el pit-roig. Vam veure
una torre de vigilància per detectar algun foc. A la zona
estava prohibit caçar animals.
Vam arribar al volcà La Crosa, que té 1.250 metres
d’altura. Fa uns dos milions d’anys hi havia una
esquerda per on sortia la lava i per això la muntanya és
molt desigual. Molta gent no sabia que era un volcà i no
cuidaven gens aquell entorn, però això ha canviat.
Pel camí vam veure un paller de pedra, vam collir
espàrrecs i vam veure pedres volcàniques. vam creuar
un riu i vam anar a un lloc on hi havia una gran bassa.
Tot va anar molt bé i no hi va haver cap incidència
greu, com ferides, i el lloc va quedar molt net perquè
els del servei de neteja van fer una feina esplèndida.
Micaela Izbicki de 6è Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 58
25/05/11 11:09
59
sortides
A
VISITA A L’AQUARI I L’IMAX
l’escola vam agafar l’autobús que ens portaria a Barcelona per anar a l’Aquari
i l’Imax. El matí el vam passar a l’Aquari. Cada grup cooperatiu (de quatre alumnes) tenia
un aquari amb un número assignat. Un cop localitzat el seu aquari cada grup treballava a
partir d’un full que els facilitava el tutor i calia omplir-lo. Hi havia preguntes sobre l’aquari
específic assignat al grup i també sobre tot l’aquari i els seus peixos. Hi havia molts tipus
de peixos: taurons, piranyes... i també altres animals, com pingüins.
A la tarda vam anar a l’Imax. A l’entrada et donaven unes ulleres molt grosses per
poder veure el vídeo en 3D. La pantalla era molt gran. Al principi hi havia un altaveu i et
donaven les instruccions per saber com s’utilitzaven les ulleres 3D i per a què servien. La
pel·lícula tractava sobre els egipcis, els seus costums i sobretot les seves creences més
enllà de la mort. Quan vam sortir havíem entès moltes coses sobre el tema. Vam berenar
a l’esplanada i després vam agafar el bus per anar cap a l’escola.
Carla Vidal, Hèlia Brull i Albert Comas de 1r ESO
COM ES FA LA MEMÒRIA
E
ls alumnes de 1r i 2n d’ESO que havíem fet
el Projecte de Memòria Escolar durant el curs vam
visitar la impremta Alzamora.
Només d’entrar ens va rebre un senyor que ens va
fer passar a una sala on ens va explicar els
diferents passos que se segueixen en un procés d’impressió i algunes tècniques diferents, entre
elles la digital. Ens va ensenyar diferents materials
amb imatges, tots ells fets en aquella impremta:
carpetes, llibres, llibrets d’informació...
Ens va explicar que en realitat imprimir un document no és tan senzill com sembla:
perquè quedi en color, el paper ha de passar per 4 planxes metàl·liques, cadascuna amb
un color de tinta: negre, blau, groc i vermell (els 3 colors primaris). Després d’això, vam
anar a veure en directe, a la sala de màquines, com s’imprimia la memòria en la qual
havíem col·laborat.
Ens van explicar tot el funcionament d’unes
enormes màquines que imprimien material a
tot color i ens ho van ensenyar pas per pas
sobre el mateix terreny. Era curiós veure les
màquines de tallar, plegar, paginar... Una
curiositat és que també ens van mostrar com
es fabricaven les etiquetes.
En acabat, vam tornar cap a l’escola. Ja
teníem una idea de com és el funcionament
d’una gran impremta.
Carla Vidal, Hèlia Brull i
Albert Comas de 1r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 59
25/05/11 11:09
sortides
60
E
LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA
l Treball de Síntesi aquest any, a 1r d’ESO, se centra en el tema de l’aigua i es
planteja amb una durada de quatre dies durant els quals es fan dues excursions: una als
Aiguamolls de l’Empordà i l’altra a la planta potabilitzadora de Montfullà.
Els alumnes vam haver de completar dos dossiers: un de relatiu a la visita a la planta
potabilitzadora i l’altre centrat en els Aiguamolls de l’Empordà. Això no va ser tot, perquè
vam haver de crear i gravar un vídeo amb format d’anunci televisiu. Per realitzar el treball
ens vam organitzar en grups de quatre, de diferents classes i diferents nivells.
E
Aiguamolls de l’Empordà
l primer dia vam anar als Aiguamolls de
l’Empordà, propers a Castelló d’Empúries i Roses.
L’excursió va començar a l’entrada dels
aiguamolls, on s’inicia la ruta. Ens vam dividir en
tres grups. Primer vam pujar a una torre per observar
els aiguamolls. Caminant en direcció a la platja, hi
havia miradors on s’observaven les diferents
espècies d’aquests paratges. Posteriorment, la guia
ens va ensenyar les “llaunes”, així dites pels
empordanesos, barreges d’aigua dolça i salada.
Quan vam arribar a la platja, la guia ens va fer
seure a la sorra, on ens va dir característiques
d’aquella zona. Finalment, i ja de retorn cap al lloc
on s’havia iniciat la visita, vam veure els boscos de
ribera, on vam dinar. Després de dinar vam agafar
els autobusos per tornar a l’escola.
L
Planta potabilitzadora
a sortida, aquest cop, ens va dur a
Montfullà, on hi ha la planta potabilitzadora que
serveix aigua al municipi de Girona. En arribar, el
primer que vam fer va ser observar un vídeo creat
pels membres de la Junta i que feia referència al
tractament donat a l’aigua de la planta
potabilitzadora.
A continuació, ens vam dividir en dos grups. Vam
visitar unes instal·lacions per on l’aigua passa
primer i recull tots els objectes o animals més grans. El
segon pas que fa l’aigua és anar cap a unes
piscines on les partícules més petites baixen,
dipositant-se com la sorra. El tercer pas va ser anar
a unes altres piscines on produïen bombolles; l’aigua
es vessava i feia un recorregut per treure les
partícules encara més petites, i aquí acabava el
recorregut.
Martina Blanquera i Oriol Martínez de 1r ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 60
25/05/11 11:09
61
sortides
A
CAMINADA DE TARDOR
l matí ens vam aixecar amb la idea que seria un dia ben diferent i vam venir
tots molt ben preparats per anar d’excursió. Vam agafar el bus i vam anar direcció a
Bescanó. Un cop vam arribar, vam baixar de l’autobús i tot seguit vam pujar muntanya
amunt i ens vam parar a esmorzar en un lloc
molt bonic.
En acabat d’esmorzar vam seguir
caminant; va ser molt dur i n’hi havia per
quedar exhausts. Un cop vam arribar al cim
de Sant Roc vam parar a dinar i,
curiosament, en el mateix espai ens vam
trobar amb un col·legi de Salt.
Vam començar a dinar i quan vam acabar
ens van donar temps lliure per jugar. Va ser
una estona molt agradable i relaxant. Tot
seguit van tocar un xiulet i vam tornar cap
a baix de retorn cap a l’escola. Quan ja havíem fet tot el camí de baixada, vam parar en
una zona equipada amb uns bancs on vam berenar, i tot seguit vam agafar el bus per
tornar a l’escola.
Alèxia Ferrer i Marc de Quintana de 1r ESO
E
l dijous 28 de novembre els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam sortir a la ja
tradicional caminada que celebrem per aquestes dates.
Aquest any l’objectiu era arribar a l’ermita de Sant Roc, prop de Bescanó. Cap a dos
quarts de nou del matí vam sortir de l’escola amb autobús i ens vam dirigir a l’inici del
camí que havíem d’agafar per arribar a
l’ermita. Vam caminar a bon ritme fins a mig
recorregut i vam parar a esmorzar perquè a
aquelles hores ja hi havia gana.
El camí era de terra, força planer en
algunes zones i amb alguna pujada en
d’altres, i alternava el recorregut pel mig
del bosc amb trams al costat d’algun camp.
Després vam continuar caminant fins a Sant
Roc, on vam arribar cap a un quart d’una del
migdia.
A continuació vam estar jugant una estona pels voltants de l’ermita, tot aprofitant
que feia molt bon temps, fins al cap d’una hora, moment en què vam reunir-nos amb els
amics per dinar i xerrar una estona. Amb la panxa plena i havent reposat una mica, vam
recollir totes les coses i vam emprendre el camí de tornada, que va durar unes dues
hores aproximadament.
Quan vam arribar al punt de trobada, els autobusos ja ens hi esperaven. Vam aprofitar
per berenar i a continuació vam tornar cap a l’escola, contents però molt cansats.
Meritxell Deulofeu, Esteve Genís i Alexandra Sevillano de 2n ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 61
25/05/11 11:09
sortides
62
VIATGE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA
E
l dia 23 de febrer vam iniciar el
Treball de Síntesi. Els següents tres dies
treballaríem sobre el terreny el tema de la
història de les civilitzacions a Catalunya: la
prehistòria, l’època romana i la medieval.
El nostre alberg era a Coma-ruga, i des
d’allà podíem desplaçar-nos fàcilment a
Poblet, l’Espluga de Francolí, Tarragona i
Montblanc. Vam sortir de l’escola a primera
hora del matí, carregats amb les maletes,
camí del Monestir de Poblet. Després de dues
hores i mitja de viatge en autobús, vam fer
una visita guiada per tots els racons del
monestir. Els guies ens van mostrar com
vivien els monjos a l’Edat Mitjana i en
l’actualitat. Va ser molt interessant, ja que
vam conèixer un estil de vida molt diferent del
nostre. Ens van ensenyar la Sala Capitular, on
reposen els cossos d’alguns abats (que eren
els màxims responsables dels monestirs) i
que ocupaven un lloc preeminent en la
comunitat. A continuació vam entrar a
l’església on hi ha enterrats antics reis i
comtes de Catalunya (com per exemple Jaume
I, Pere III el Cerimoniós, Ramon Berenguer,
Berenguer Ramon i Martí l’Humà).
Vam dinar a l’Espluga de Francolí, just al
costat del riu que dóna nom al poble, i ens
vam preparar per endinsar-nos a la setena
cova més llarga del món, la Cova de la Font
Major, i també a una de les civilitzacions
prehistòriques més conegudes de Catalunya.
Una guia ens va explicar la formació geològica
de la cova, les restes d’activitat humana que
s’hi han trobat i com es vivia en èpoques
prehistòriques. A continuació vam realitzar un
taller d’excavació arqueològica per aprendre
els coneixements bàsics que ha de tenir un
arqueòleg; per exemple, les eines que
s’utilitzen o el procediment que segueixen per
buscar i classificar els objectes trobats.
Carregats amb pics, pales i pinzells, vam
delimitar una zona propera a la cova i vam
buscar restes d’activitat humana, com
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 62
25/05/11 11:09
63
sortides
ceràmiques i pissarres. Al vespre vam arribar Diferents moments de les activitats realita l’alberg Santa Maria del Mar, on dormiríem zades durant els tres dies
les dues nits següents. Després d’organitzar
les habitacions, vam sopar i ens vam reunir
en grups de treball a les aules-taller de
l’alberg per posar en comú la informació
recollida durant el dia i començar a posar fil a
l’agulla amb la redacció del treball. Per acabar
el dia vam fer un concurs de ball en què
havíem de representar una coreografia en
grups que havíem estat preparant els darrers
dies a Educació Física. Els professors van fer
de jurat i ens van posar molt bones notes.
Abans d’anar a dormir vam fer una xocolatada
amb melindros i vam valorar la primera
jornada del treball.
El dia següent al matí vam visitar l’antiga
ciutat de Tàrraco. Els guies ens van mostrar
les imponents muralles, l’amfiteatre on
lluitaven els gladiadors, les entranyes del circ
romà i el Museu Arqueològic, ple d’objectes i
mosaics que veneraven els antics déus. De
tornada a l’alberg vam dinar i continuar amb
el treball. A la tarda, amb el cel blau i un sol
fantàstic, vam anar a la platja a realitzar
activitats d’Anglès i Educació Física. Ens ho
vam passar genial. Després de sopar, vam
tenir temps per treballar una mica i prepararnos per a la discoteca que teníem muntada
a l’alberg, amb un discjòckei que ens posava
les cançons que ens agradaven. Va ser un
gran èxit i ens ho vam passar molt bé cantant
i ballant; vam acabar cantant tots en rotllana
la cançó “Boig per tu” de Sau.
El darrer dia, després de recollir les
habitacions i carregar l’equipatge a l’autobús,
vam anar a Montblanc, on vam fer una
gimcana pel poble amb l’objectiu de conèixer
l’origen i les característiques de la civilització
medieval. Per dinar, ens vam endur uns
entrepans preparats a l’alberg.
Mentrestant, la gent va aprofitar per
finalitzar el treball i acabar de passar els
últims moments al costat d’aquells companys
amb qui havíem compartit tres dies que
recordaríem per sempre.
Hèlia Brull, Marc Franco, Georgina
Pérez i Paula Przybylowicz de 2n ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 63
25/05/11 11:09
sortides
64
CAMINADA AL
CASTELL DE SANT MIQUEL
T
Dibuix: Manel Massaneda de 4t ESO
othom parla del Castell de Sant Miquel, però quan hi puges t’adones que és
una petita torre de vigilància dedicada a mirador, acompanyada d’una església i
abraçada per un tossat medieval.
Des de la plaça de Sant Pere vam començar el nostre viatge a la natura vorejant el riu
Galligants, un dels quatre que travessen Girona.
Passant per la Vall de Sant Daniel vam aturar-nos a la font del Bisbe, on ens vam
començar a treure roba d’abric, ja que començava a fer calor.
Més endavant ens vam aturar a la font del Ferro, on vam esmorzar asseguts en uns
bancs de la zona de picnic.
Llavors vam pujar al cim de Sant Miquel passant per dreceres que, tot i que el
pendent era més exigent, feien més interessant i emocionant el camí.
Durant el recorregut vam tenir l’oportunitat d’observar que la zona està molt neta i
ben senyalitzada gràcies a l’Ajuntament, excursionistes i naturalistes de Girona. Fins i
tot podem trobar rètols de fusta indicant-nos el tipus de biodiversitat que hi ha a la
zona.
A dalt hi trobem un mirador per gaudir de la vista: al nord es veia el Pirineu; a l’oest
es veia Girona i pobles veïns; a l’est es veia l’Estartit, Albons i Torroella, i al sud es
veia la comarca de la Selva. També podíem observar diverses muntanyes de Catalunya
per l’alçada on estàvem.
Els alumnes que vam fer la sortida vam comentar que recomanaríem aquesta excursió
perquè no exigeix un alt nivell físic i als amants de córrer els ofereix moltes
possibilitats. Tots vam estar d’acord que era una sortida molt equilibrada perquè
combina l’esport, l’oci i la natura.
Adrià Solà de 4t ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 64
25/05/11 11:09
65
sortides
CAMINADES, NATURA I OBSERVACIÓ
D
Sant Pere de Rodes
es de l’àrea de Tutoria i la
d’Educació Física, es va dur a terme una
caminada a Sant Pere de Rodes. A la pujada
vam sortir de Santes Creus i vam baixar fins
al Port de la Selva.
Amb aquesta sortida es volia treballar
temes de resistència en desnivells forts i
reforçar les relacions de grup i el treball en
equip. Tothom va valorar la sortida molt
positivament.
Alumnes de 1r Batxillerat
St. Dalmai i volcà de la Crosa
E
E
ls alumnes de Ciències de la
Terra i de Biologia vam anar a Sant Dalmai
per estudiar el procés de formació de la
plana i l’estructura del volcà de la Crosa.
Malgrat la molesta pluja, vam poder
estudiar la vegetació de la zona i passejarnos per l’interior del cràter, que ara són
camps de conreu. És curiós que, per evitar
inundacions en el cràter, s’ha fet una mina
per desaiguar els camps quan plou molt.
Alumnes de 1r Batxillerat
l dimarts 29 de març els alumnes de Ciències de la Terra i Biologia de 2n de
Batxillerat vam anar de sortida cultural a Puig d’Adri.
Vam fer una ruta guiada, una caminada per la zona volcànica al peu de la serra de
Rocacorba i vam poder observar els diferents tipus de roques que s’hi podien trobar,
depenent de la zona on estàvem. També vam aprendre a identificar la varietat de
vegetació que hi predominava.
Durant aquesta sortida vam aprendre a diferenciar plantes i a observar roques i
minerals volcànics. A més, vam conèixer el
procés de formació de la plana d’Adri i dels
gorgs de Canet. També, mentre caminàvem,
el guia ens explicava l’explotació dels arbres
dels boscos que hi havia, com ara l’alzinar
per al carboneig. Això ens va permetre
conèixer algunes de les activitats d’extracció
de recursos que es duen a terme a la zona.
Vam passar el dia en contacte amb la
natura, en un ambient tranquil amb
paisatges privilegiats.
Paula Blanch de 2n Batxillerat
Montessori - Palau
montessori_.indd 65
25/05/11 11:09
sortides
66
S
UN VIATGE EXTRAORDINARI
ense gairebé adonar-te’n resulta que un bon dia ja estàs a 2n de Batxillerat i
arriba el desitjat moment d’escollir la destinació del somniat viatge de final d’estudis.
En aquesta ocasió vam tenir l’oportunitat de fer propostes a la resta dels companys de
curs i, després de no pocs debats, vam acabar escollint una destinació fins ara inèdita:
Berlín. El nostre propòsit era no tant el d’estar en molts llocs diferents, sinó el de
conèixer bé algun lloc concret, i ens va semblar que Berlín era l’adequat.
D’entrada, cada un de nosaltres va escollir un espai, monument o detall de la ciutat
per estudiar-lo i fer-ne una presentació oral amb imatges a la resta dels companys. Això
ens garantia portar un guia per a cada un dels espais que visitaríem.
Més enllà d’un fred inhumà (alguns dies teníem entre 5 i 13 graus sota zero), la resta
del viatge podem dir que va ser molt i molt agradable.
Visitar espais com el Memorial de l’Holocaust o el Museu Jueu ens va produir una
fortíssima impressió. També les grans instal·lacions de l’Illa dels Museus, especialment
el Museu de Pèrgam i el News Museum. La pujada a la Torre de Comunicacions o a la
cúpula de la Catedral. Les passejades per les grans avingudes. La sensació futurista del
Sony Center. El misteri de l’espai de Tacheles ocupat pels artistes. La força dels
fragments encara dempeus de l’antic Mur de Berlín o l’elegància de la porta de
Brandemburg... Tot plegat són imatges que recordarem lligades a l’oportunitat de
conèixer molt millor molts companys i companyes que a finals d’aquest curs emprendrem
camins ben diferents.
Uns dies molt intensos i un conjunt de records, una experiència molt recomanable en
una ciutat on es respira una sensació de llibertat i seguretat impagable!
Arnau Fontrodona de 2n Batxillerat
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 66
25/05/11 11:09
67
sortides
Colònies
TRES DIES
D’ACTIVITATS
E
ls nens i nenes de 3r de Primària
vam anar de colònies a Manresa. El viatge
en autobús va ser llarg, però ens ho vam
passar molt bé.
La casa de colònies es deia Xaloc i la
veritat és que era molt maca. Una cosa que
ens va agradar molt va ser un tobogan molt
especial, enorme i que feia un munt de
corbes. Era divertidíssim!
El primer dia ens vam instal·lar a les
habitacions que ens tocava i vam conèixer
els monitors que tindríem durant aquells
dies. A la nit vam fer una excursió nocturna
per buscar uns estendards, que són unes
banderes en les quals hi havia tota una sèrie de signes, com ara creus medievals. Va ser
emocionant i molt cansat.
Cada dia a la tarda fèiem tallers; un va ser d’elaboració de polseres, un altre era de
construcció de maquetes i es tractava de construir un castell amb cartolina, el tercer era
de Plàstica i havíem de fer una pintura sobre una tela de llençol que havíem portat.
Als matins fèiem molts jocs; alguns, com ara aprendre a tirar amb arc, ens van agradar
molt. També vam tirar amb una ballesta, que és una altra mena d’arc. Un altre joc divertit
era el “cueto” i també vam jugar al joc del rei, que era un joc de força. També vam fer
sumo que és un joc de lluita.
El menjar era molt bo i les actuacions que fèiem a la nit van ser molt emocionants. Tot
girava al voltant de l’edat mitjana i el feudalisme.
Nora Boadas, Jincai Pell, Eugènia Ciuró i Nora Corominas de 3r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 67
25/05/11 11:09
sortides
68
Pràctiques i Tallers
LES ETAPES DE LA PREHISTÒRIA
A
la prehistòria hi ha tres etapes: el paleolític, que és el
més antic; el neolític, que és el més nou, i el mesolític, que és un
entremig del neolític i el paleolític. La diferència entre el paleolític i
el neolític és que en el paleolític els homes eren nòmades, que vol
dir que anaven canviant de lloc, i com que eren recol·lectors i
caçadors havien de canviar de lloc perquè se’ls acabava el menjar.
En el neolític eren sedentaris, que vol dir que es quedaven a viure en
un mateix lloc. Eren agricultors i ramaders.
Al final de la prehistòria comencen a aprendre a escriure i llavors
comença la història. També descobreixen la ceràmica i veuen que és
més fàcil de fer formes que no amb la pedra.
La ceràmica la van descobrir accidentalment: van deixar un
recipient de palla recobert de fang al costat del foc i es va formar la
ceràmica. Les cases eren rodones. El menjar el guardaven en
recipients. L’escriptura la feien servir per quan intercanviaven coses i així ho apunrtaven.
Per apuntar dibuixaven el que volien intercanviar.
Bruna Daunis i Laia Polls de 5è i 6è Primària
E
DARRERE LA GRAN PANTALLA
l Museu del Cinema de Girona és un lloc únic i característic on descobreixes els
petits però grans secrets que amaga una pel·lícula.
Cada cert temps, el Museu del Cinema de Girona proposa diferents exposicions que
pots visitar. Un exemple és “El Museu Signat”, una exposició temporal on pots veure
moltes de les firmes de les estrelles actuals o d’abans. La majoria d’objectes d’aquestes
exposicions les deixen en préstec persones que tenen la sort de tenir aquests tresors
cinematogràfics i els volen mostrar al públic. La nostra
visita va ser breu, però vam tenir prou temps per fer el
taller i visitar el museu. El taller explicava el procés de
muntatge d’una pel·lícula. Per exemple, com es feia el
so, la música i els efectes sonors... La importància
cabdal que té la banda sonora d’una pel·lícula per
captivar el públic. També vam aprendre coses relatives
a la importància dels compositors de les pel·lícules més
conegudes, com “Avatar” o “Titànic” que en aquest cas
són del mateix compositor, anomenat James Horner.
En acabar el taller vam veure la part fixa del museu, que està format per petites
exposicions. Cada sala ens ensenya els descobriments que han anat fent les persones
sobre el cinema des dels seus orígens fins a l’actualitat. En aquesta visita vam descobrir
la vida i el muntatge d’una pel·lícula abans que sigui estrenada a la gran pantalla.
Èlia Navarro, Toni Comas, Georgina Pérez i Anna Gudayol de 2n ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 68
25/05/11 11:09
69
sortides
MERAVELLES DE L’ART CATALÀ
E
l passat mes d’octubre, mentre els
alumnes de Física participaven en un taller de
Física, els alumnes de 4t d’ESO que
estem matriculats a l’assignatura Comentari
d’Obres d’Art vam anar d’excursió al Museu
d’Art de Girona.
Vam fer el trajecte en un autobús públic
que ens va deixar davant l’edifici de Correus
i des d’allà, tot creuant el Barri Vell, vam
anar caminant fins al museu, que era a pocs
minuts d’allà.
Quan vam arribar-hi un noi ens va fer una visita guiada a través de les seccions en les
quals es representava el gòtic, el romànic i el segle de transició.
Va ser una bona oportunitat per conèixer algunes obres que són autèntiques
meravelles de l’art català corresponents a aquests moviments artístics.
Mireia Gumbert i Sílvia Comas de 4t ESO
D
ELS SECRETS DE LA QUÍMICA
urant el matí del 26 de gener, els alumnes que estudiem Química a 2n de
Batxillerat vam tenir la gran oportunitat d’assistir a unes pràctiques a la UdG.
Per qui no ho sàpiga, l’any 2011 és l’any internacional dedicat a les Ciències
Químiques. La UdG per celebrar aquesta ocasió, va preparar unes activitats obertes a les
escoles que ho demanessin i que anaven destinades a joves futurs estudiants
universitaris.
La jornada consistia en dues activitats que vam fer als laboratoris de l’aulari comú del
campus de Montilivi, i que van ser preparades per estudiants de Química de la
universitat. En la primera ens ensenyaven a calcular el calci de les aigües que prèviament
havíem portat de casa, i la segona consistia en un conjunt d’activitats on s’estudiaven
les reaccions redox de diferents dissolucions.
Aquesta oportunitat ens va ser de molt profit, ja que la majoria dels que hi vam
assistir volem orientar el nostre futur cap a
la branca de les Ciències, i aquesta jornada
ens va servir en primer lloc per poder accedir
a un recinte que molts no havíem vist
anteriorment. Així mateix, ens va donar la
possibilitat de fer activitats pràctiques
senzilles, que després utilitzaríem per
entendre millor el temari que hem de
treballar per la Selectivitat.
El resultat va ser molt satisfactori, i tots
vam coincidir que es pot aprendre molt tot
passant-ho molt bé al mateix temps.
Laia Boadas de 2n Batxillerat
Montessori - Palau
montessori_.indd 69
25/05/11 11:10
sortides
70
E
DESCOBRIR NOUS ÀMBITS
ls alumnes de l’assignatura de Física de 2n de Batxillerat vam anar a la Facultat
de Física i Química de la Universitat de Barcelona a realitzar diversos tallers
d’investigació en àmbits innovadors de la física.
Es van fer dos grups, que es van repartir pels set
tallers disponibles: materials amb memòria de
forma i imants superconductors, la llum invisible
(ultraviolada i infrarojos), els diferents tipus
d’energia renovable segons la seva eficàcia,
l’observació de les taques solars, la formació de
núvols, la física de partícules (treballada sobretot
al CERN de Suïssa) i la creació d’hologrames amb
l’ajut d’un làser vermell i una placa fotogràfica.
La visita va ajudar a divulgar les àmplies i
innovadores aplicacions de la física en les noves
creacions científiques i també ens va permetre conèixer una facultat molt important de la
UB.
Robert Clarke de 2n Batxillerat
TALLER DE FÍSICA DE PARTÍCULES
T
res alumnes de segon de Batxillerat vam ser acceptades per participar en un
taller de física de partícules, organitzat per la fFcultat de Física de la Universitat de
Barcelona. La jornada es dividia principalment en tres blocs.
El primer consistia bàsicament a rebre els coneixements necessaris per realitzar la part
pràctica mitjançant una “masterclass” impartida per dos professors de la facultat,
especialitzats en aquest àmbit. La “masterclass” estava formada per tres conferències
sobre: els conceptes bàsics de física de partícules, mètodes i dispositius per detectar partícules (entre ells, cal destacar el CERN -The European Organization for Nuclear
Research-, màxim organitzador d’aquest taller)i, finalment, una xerrada en què s’exposaven
les indicacions necessàries per dur a terme la part pràctica.
El segon bloc va consistir en l’anàlisi de dades reals recollides durant el 2010 per
l’Atlas, un dels quatre detectors de col·lisions de partícules que configura el LHC (The
Large Hadron Collider). Aquesta anàlisi es feia mitjançant un programa d’ordinador
anomenat Minerva, on es mostraven xocs de partícules, i la nostra tasca era detectar un
tipus específic de fenòmens i registrar-ho en una taula.
Finalment, vam posar en comú les dades obtingudes amb la pràctica d’ordinador,
mitjançant una videoconferència amb altres centres educatius d’arreu d’Europa i
supervisats per dos investigadors del CERN.
Aquesta jornada va ser molt constructiva i enriquidora per a la nostra formació
acadèmica i personal. Ens sentim molt satisfetes d’haver tingut l’oportunitat de participar
en aquest projecte.
Ana Valle, Rut Torner i Mariona Costa de 2n Batxillerat
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 70
25/05/11 11:10
71
sortides
Intercanvis
Internacionals
Cada any els alumnes de 4t d’ESO poden fer un intercanvi amb joves
finlandesos i alemanys. D’altra banda, alguns alumnes de 4t d’ESO i 1r de
Batxillerat fan les proves de selecció per participar en dues convocatòries
diferents del Jove Parlament Europeu.
E
OBSERVAR EL MODERNISME
l passat mes d’octubre vam anar a Barcelona amb
els nostres companys d’intercanvi de Finlàndia i Alemanya.
L’objectiu era fer una aproximació al Modernisme català.
Vam visitar la zona del Parc Güell, la Sagrada Família i el
passeig de Gràcia, on hi ha molts edificis modernistes.
Durant la visita nosaltres explicàvem als alumnes
estrangers alguns dels trets més característics d’aquest moviment, que havíem estudiat prèviament. Per exemple, al
Parc Güell vam fer-los observar que hi havia moltes corbes
i molta decoració ceràmica de colors i que hi havia zones
molt rocoses amb la pedra treballada perquè semblés la
natura, però tot i veure aquest gust modernista per la corba,
en molts detalls vam observar que hi havia una utilització
notable de la simetria.
Al passeig de Gràcia ens vam posar l’objectiu d’observar i fotografiar façanes i
interiors de la Casa Ametller, de la Casa Batlló, de la Casa vídua Marfà, de la Casa Milà
(La Pedrera) i de la Casa Lleó Morera.
Carolina Ruiz de 4t ESO
D
UN ESFORÇ RECOMPENSAT
esprés d’haver rebut una proposta des de l’Escola i d’haver treballat de valent
temes actuals com: “La igualdad laboral”, “La situación legal de la prostitución”, “El paro
juvenil” i “Los alimentos transgénicos”, els dies 2, 3 i 4 de febrer vam ser premiades.
Aquest premi es va presentar quan ens van donar l’oportunitat de participar en una
reunió del Parlament Europeu de Joves, en
representació de la delegació de Girona. L’acte es
va fer en llengua castellana i va tenir lloc a les
Corts Valencianes.
Allà vam conèixer molts altres nois i noies amb
ganes de solucionar els problemes del món amb
eficàcia o, si més no, d’aconseguir que les
nostres opinions fossin escoltades i valorades.
L’experiència va ser inoblidable i molt positiva.
Inés Calonge i Clàudia Navarro
de 1r Batxillerat
Montessori - Palau
montessori_.indd 71
25/05/11 11:10
sortides
72
E
EXPERIÈNCIES ASSEQUIBLES
A
OFERIR DISPONIBILITAT
l meu primer contacte amb el European Youth Parliament (EYP) va ser el 2009,
en una selecció estatal, juntament amb l’Àlex Frigola i l’Albert Reverendo. En aquell
moment, moure’s en sessions dins l’àmbit internacional semblava una cosa gairebé
impossible. Malgrat tot, vam ser escollits per a la següent sessió internacional que se
celebraria a Tromso (Noruega).
Per adquirir una mica d’experiència, vaig participar en un Fòrum Internacional, celebrat
a Girona el mateix estiu. Vaig adonar-me que l’EYP no era tan sols un vincle perquè els
joves exerceixin el paper de “polítics” durant uns dies, sinó que fomentava la cohesió i
unió de grups de persones provinents de diverses nacionalitats europees, col·laborava en
el desenvolupament personal, i ajudava els joves a ser més conscients del nostre entorn.
Després d’aquest fòrum, vaig començar a viatjar per sessions celebrades fora
d’Espanya, i la primera destinació va ser Kiev,
capital d’Ucraïna. L’abril del 2010 havia
d’assistir a la sessió internacional de Tromso,
però no va ser possible a causa de l’erupció
volcànica que es va produir a Islàndia. Tot i
així, vaig poder participar en la següent sessió
internacional a Frankfurt. Aquesta va durar uns
deu dies, i allà vaig veure com els joves podíem
expressar la nostra veu i les nostres opinions
sobre les situacions econòmiques, socials o
polítiques del moment, i realment ser escoltats.
Precisament, una setmana després de Frankfurt, vaig poder descobrir la feina de
periodista en una sessió de Letònia. Juntament amb altres persones d’arreu d’Europa,
vaig redactar, al llarg d’una setmana, un diari sobre el que es realitzava dins la sessió.
A part d’aquestes ciutats esmentades, he tingut l’oportunitat de participar en sessions
a Noruega i la República Txeca. Mirant enrere, veig que l’EYP ha estat un factor clau en el
meu desenvolupament personal i m’ha proporcionat moltes experiències fantàstiques. A
hores d’ara encara no vull abandonar aquesta organització, ja que em queden força anys
per poder créixer i participar-hi activament.
Júlia Solervicens de 2n Batxillerat
quest any, com que no havia pogut assistir en diverses reunions que havia
organitzat l’EYP, em sentia en deute amb ells i, d’alguna manera, tot i haver anat a dues
sessions internacionals, un fòrum, una sessió nacional i 7 sessions regionals, sentia que
havia d’oferir més disponibilitat i demostrar el meu interès per l’organització.
Per tant, em vaig proposar apuntar-me a la majoria de sessions regionals que
organitzaven companys meus per seleccionar nous membres de l’organització. Primer vaig
anar a Madrid. Més tard vaig assistir a la sessió de Girona que havien organitzat dos
companys de l’Escola, i seguidament, a Barcelona. Finalment, just tornant del viatge de
final de curs, em vaig dirigir a Saragossa, a la penúltima sessió que s’havia organitzat.
D’aquí a uns dies possiblement assistiré a una sessió a Tarragona i després espero
poder anar a la sessió nacional de Madrid que es farà al maig. És una forma d’implicació
que m’ha comportat grans satisfaccions.
Àlex Frigola de 2n Batxillerat
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 72
25/05/11 11:10
73
sortides
Q
UNA GRAN ORGANITZACIÓ
uan la Júlia Solervicens, l’Àlex
Frigola i jo vam ser escollits en la selecció
nacional de Barcelona de l’EYP l’any 2009,
ens van donar l’oportunitat de participar
en una sessió internacional a Tromso,
Noruega. Havíem de participar-hi el mes
d’abril de l’any passat. Però estàvem
sotmesos a imprevistos, i dos dies abans
de marxar, l’erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull va col·lapsar l’espai aeri europeu.
La sessió de Tromso es va anul·lar i va ser substituïda per la sessió extraordinària de
Lillehammer que es va celebrar del 10 al 18 de desembre de l’any passat.
Nosaltres vam tenir la sort de participar-hi. Més de 150 joves d’arreu d’Europa vam
reunir-nos a la vila olímpica aquells deu dies, i vam conèixer-nos, treballar junts i passarho molt bé. En aquelles dates estava tot nevat (7 graus sota zero de mitjana). Cada un va
escollir un tema diferent (el racisme als esports, les relacions Europa-Xina, les futures
decisions a prendre pel que fa a la guerra de l’Afganistan), i vam treballar-lo.
Durant deu dies vam informar-nos, discutir i proposar solucions al voltant dels temes
respectius, vam practicar tàctiques de construcció i cohesió d’equips i grups de treball i
vam discutir tots els temes que abastava la sessió de Lillehammer. A més, vam establir
forts vincles amb joves europeus amb qui compartim inquietuds i ganes de passar-ho bé.
Com a cirereta de tot plegat, tots tres vam rebre una recomanació de l’organització per
continuar participant en sessions d’aquest nivell, explorant les nombroses capacitats
d’una organització tan fascinant com és l’EYP.
Albert Reverendo de 2n Batxillerat
U
PER UNA EUROPA MILLOR
n dissabte de gener, sis alumnes de 4t d’ESO vam assistir a l’edició del
European Youth Parliament, on es van debatre diversos temes actuals: les descàrregues
per Internet, els problemes derivats del terrorisme, possibles canvis en l’educació… Va
ser un dia molt complert i ple d’emocions. Després d’un joc per trencar el gel, els
organitzadors ens van explicar les activitats que es farien durant el dia.
I tot va començar. Al principi resultava molt difícil parlar, però de mica en mica vam
començar-ne a gaudir. Després de tres resolucions, i ja més calmats, ens vam dirigir a la
plaça de la Constitució on, entre rialles i jocs, vam dinar. En acabar vam retornar a
l’Auditori Josep Irla per continuar el debat. Aquell va ser un dels grans moments del dia,
perquè finalment ens va tocar defensar la nostra
resolució sobre el terrorisme.
Després d’això i de dues resolucions més, hi
va haver la cerimònia de comiat acompanyada
dels discursos sempre emotius dels
organitzadors, tots ells joves amb un objectiu
comú: una millor Europa per al futur a través del
diàleg. Una gran experiència per recordar.
A. Colomer, L. Cusí, Ll. Fernández, A.
Guich, L.Kiniopoulou, C. Moral de 4t ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 73
25/05/11 11:10
montessori_.indd 74
25/05/11 11:10
a
aprendre
descobrint
montessori_.indd 75
25/05/11 11:11
aprendre
76
Cursos d’Estiu
INTENSIVE ENGLISH SUMMER
Durant l’estiu, el grup inscrit
crit en el curs
a dur a
Intensive English Summer va
terme un munt d’activitats
en les quals la llengua
vehicular era la llengua
anglesa. L’objectiu
principal era aconseguir que
tots plegats fessin una
immersió el més completa
possible.
U
Dibuix: Aida Graupera
na de les activitats dutes a terme girava entorn de tot allò que era notícia en el
dia a dia de l’estiu 2010. Així, a l’aula vam utilitzar els plafons com un mitjà de recollida
i difusió de dades. Amb aquest objectiu es van definir cinc seccions diferents i per a
cada una de elles hi havia dos encarregats. Les seccions eren les següents:
Headline News, és a dir “Primera Pàgina”. Aquí es tractava de recollir els fets
d’actualitat més importants que passaven cada setmana, tant al món com en l’àmbit del
campus d’estiu, i fer-ne una síntesi.
Protest in Barcelona
There was a protest for the
independence of Catalonia in
Barcelona. There were 1.500.000
people at the protest. One
important person at the protest was
Montilla, the president of Catalonia.
The protest was at the
Independence Square. Catalan
people protest because they want
independence from Spain.
Vicenç Carreras
Music Camp
This summer the music camp is doing a lot of
thing. They play ests of instruments. They play the
piano, the guitar, the violin, the xylophone and the
flute. They play more the piano, and the violin the
most. They alsa do other activities, like singing,
dancing and swimming. They als do special things:
on the 16th of July they will have a public
performance of all the things they are doing this
summer. Gemma Costa
Dani’s summer camp
This summer Dani’s class is doing
many different activities.
In the forest they are making
wooden huts. They are taking care of
the animals. They are making caves
because they want to spend one night
there. They will go camping on the
22nd and 23rd of July. They are going
to cook, and they are going to sing
some songs. They will finish the huts
by the 20th of July.
Alexia Newstine
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 76
25/05/11 11:11
descobrint
77
Weather, aquest era l’espai “El Temps”. Els
encarregats d’aquesta secció recollien tota mena de
dades meteorològiques i les explicaven de manera
entenedora.
Sports, és a dir, “Esports”. En aquest espai
s’anava informant de tots els esdeveniments
esportius que s’anaven produint durant l’estiu.
Evidentment el campionat del món de futbol va ser
We are the Champions!!
el tema estel·lar.
Spain has won the FIFA World Championship with a goal from Iniesta in the 115th
minute of the match. The Netherlands was playing with 10 players because Heitinga was
kicked out several minutes before Iniesta’s goal. Before the match, there were
performances by Shakira and other famous singers. Jimmy Jump, the famous Catalan
jumper, went to touch the cup but the security guards stopped him. During the match, the
Netherlands players were very aggressive, but the reforce was permissive. The match was
boning in general. However, the overtime was very exciting and interesting. When Iniesta
scored the goal, every Spanish celebrated it with him. Iniesta dedicated the goal to Dani
Jarque, who died one year ago. The match was watched throughout all the world and there
were a lot of celebrations in Spain, especially in Madrid and Barcelona. Platini at the end
of the match gave the World Cup to the Spanish team, and Casillas, the captain, was in
charge of holding the Cup. It was the best nigth of the Spanish sport. Roger Sabater
Book Reviews, aquest era un espai de “Crítica
Literària”. En aquest espai es presentaven llibres interessant
i es procurava animar a la lectura de bons llibres.
The Troy Stone
The Troy Stone is a story about a boy called Mark that goes to Istanbul on a boat and
he lives there and goes under a tree, he sees a Mook. He picks it up and goes back to
the times of Troy. He helps them to build a big horse. He gives the horse to the Greeks.
Forty men fit in the horse then they destroy the town, then Mark wakes up. I like Mark
because he has adventures. I don’t like when they are at the bus.Young boys like there
books.
Aaron Guardia
Comics, és a
dir, “Tira còmica”.
Aquest era un
espai en el qual
es podia fer
referència irònica
i crítica a alguns
fets que
passaven i es
feia en forma de
dibuixos.
Còmic:
Aida Graupera
Montessori - Palau
montessori_.indd 77
25/05/11 11:12
aprendre
78
U
na segona activitat realitzada en
el curs Intensive English Summer consistia
a analitzar i mirar detingudament diversos
llibres de contes il·lustrats destinats a
nens i nenes de 3 a 5 anys.
Una vegada vistos aquests models els
alumnes van crear les seves pròpies
històries cuidant que el vocabulari en
anglès fos molt bàsic i que amb les
il·lustracions s’aclarissin aquells detalls
que convingués de reforçar. Amb tot això van realitzar els seus propis llibres il·lustrats.
Ja amb els llibres acabats, els seus autors van anar a les aules d’Educació Infantil a
presentar-los cada un dels llibres: es llegia el text, els ensenyaven els dibuixos, i encara
hi podia haver preguntes al final. I els llibres quedaven a la classe perquè ells els
poguessin llegir i mirar tranquil·lament.
Va ser molt gratificant i els nens d’Educació Infantil semblaven molt contents.
L
a tercera activitat d’aquest curs d’estiu girava entorn del teatre. Es va proposar
d’estudiar una adaptació d’una obra de W. Shakespeare, concretament “A Midsummer
Night’s Dream”, és a dir, “Somni d’una
nit d’estiu”.
Un cop conegut l’argument i els
personatges, es va discutir com podria
ser el vestuari de cada personatge i els
decorats de cada situació. Un cop arribat
a acords en aquests aspectes es van
repartir els papers i van començar els
assaigs corresponents.
El dia de la representació es va donar
la possibilitat que hi assistissin els pares
i altres alumnes del curs d’estiu. Tot
plegat va ser un èxit!
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 78
25/05/11 11:12
descobrint
79
Més enllà de les activitats que es fan en tot l’espai de l’Escola, els
darrers anys s’ha introduït una opció que consisteix a fer esports de mar
o de muntanya en algun indret adequat. En aquesta ocasió l’activitat
proposada estava relacionada amb l’esport de la vela i el lloc escollit va
ser el Port de la Selva. Els participants van poder aprendre la tècnica del
windsurf i van tenir l’oportunitat de conviure amb els seus companys en
un càmping.
A
WINDSURF CAMP
l’estiu vam fer un curs de windsurf a Port de la Selva.
Ens estàvem en un càmping als afores del poble, davant del mar. El curs va durar tota
una setmana. Els nostres monitors es deien Jordi, David, Xavi i Charles.
Segons el nostre nivell, estàvem en un grup o en un altre. Fèiem 5 hores diàries
d’esports aquàtics dividides en dues sessions: una al matí i l’altra a la tarda, totes dues
de 2 hores i mitja.
Normalment al matí fèiem windsurf i a la sessió de la tarda fèiem vela, excepte els
dies que feia massa vent i massa onades; aquells dies fèiem surf.
Cada dia ens aixecàvem i dos o tres de nosaltres anàvem a comprar l’esmorzar.
Després esmorzàvem i anàvem a fer el curset.
Tornàvem a dinar al càmping i a la tarda tornàvem a fer el curset.
Al vespre ens fèiem el sopar, sopàvem i anàvem a dormir, i així cada dia.
Pau Gómez i Miquel Roset de 6è Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 79
25/05/11 11:12
aprendre
80
Experiències
i Projectes
TALLER DE
L
PALEONTOLOGIA
’Àngel Cañigueral ens ha vingut a fer un taller
de paleontologia.
El taller constava de dues sessions:
Una sessió teòrica amb projecció de diapositives, on
hem fet una ullada a la línia del temps i ens ha
explicat que sabem aquesta progressió gràcies als fòssils. Ens ha explicat com es
formen els fòssils i en què consisteix la feina del paleontòleg. Ens ha mostrat peces
interessants i significatives de fòssils: de diferents tipus d’animals, de diferents tipus de
roca i mineral, marques i altres curiositats.
Taller pràctic:
En primer lloc, a tots plegats ens ha fet una simulació de fossilització, és a dir, per
entendre com es formen els fòssils ens ha ensenyat com es fan motllos amb ciment.
Després hem fet els tallers rotatius següents:
Troballa de fòssils: De dins d’una caixa amb terra dura hem excavat amb eines per tal
de trobar fòssils extrets d’un jaciment real.
Neteja de fòssils: hem netejat els fòssils que hem trobat al taller anterior i també hem
netejat fòssils separant la pedra del fòssil utilitzant piques, percutor, pinzell.
Hem triat, seleccionat i separat fòssils petits d’entre la sorra d’un jaciment real.
Identificació i etiquetatge de fòssils: hem fet servir els fòssils que hem trobat i
separat i els hem classificat posant-hi el nom amb l’ajuda de llibres.
Observació i identificació de detalls de fòssils: amb lupes i binoculars hem observat
fòssils i després els hem intentat classificar.
Ha estat molt interessant; per unes hores ens hem convertit en autèntics
paleontòlegs.
Alumnes de 1r, 2n i 3r Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 80
25/05/11 11:12
descobrint
81
Dibuix: Júlia
Scaramella de
2n Primària
C
VIURE A L’EDAT MITJANA
ada any estudiem la línia de l’aparició dels humans. Després treballem de
manera més detallada cada una de les parts. Per això vam repassar tota la informació
que havíem après l’any passat: la prehistòria, els egipcis, els romans... i aquest any
estudiem de manera més detallada l’edat mitjana.
Hem après quines són les parts d’un castell: el camí de ronda, la torre de
l’homenatge, el parc d’armes, els merlets... també com es defensaven amb la catapulta,
les fletxes, les escales per pujar les muralles, unes grans torres amb rodes per defensarse i atacar els castells, els fossars... Hem buscat diferents dibuixos d’aquesta època i
d’altres, i els hem penjat en un mural per saber de quina època eren, cada foto a la seva
època: prehistòria, edat antiga, mitjana, moderna i contemporània.
Després hem representat en cartolines els fets més importants d’aquesta època, però
hi ha tantes coses, que no hem tingut prou vidres ni parets per penjar-ho. A més, un grup
de companys de la classe ha preparat una represen- tació teatral sobre l’edat
mitjana,
i en el muntatge hi apareixien: un
rei, una princesa, una reina i soldats. Tots ells han fet amb
paper les disfresses: espases,
barrets de princesa, corones,
escuts, llances... i hem vist un
tros de pel·lícula sobre el que
va passar en aquesta època.
Hem pogut veure moltes
coses de les que ens ha
explicat la professora i que
havíem treballat a classe.
Alumnes de 1r, 2n
i 3r Primària
Guillem Behrend
de 2n Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 81
25/05/11 11:12
aprendre
82
LA SETMANA DEL MEDI AMBIENT
D
el 21 al 25 de febrer a l’Escola
vam celebrar la Setmana del Medi Ambient i
per això vam dissenyar un seguit d’activitats
per prendre consciència que hem de tenir
cura del medi ambient si volem continuar
gaudint del nostre món.
A classe vam estar recordant quins són
els hàbits que hem de practicar per tenir
cura del medi ambient, i ho vam fer parlant
de la Llei de “les tres erres”:
Reduir el consum de matèria.
Reutilitzar els materials més d’una vegada.
Reciclar tirant les deixalles en diferents contenidors, segons la matèria de què estan
compostes.
Els nens i nenes de la classe de 123H ens vam proposar unes accions que podíem
portar a terme habitualment per tal de posar en pràctica la Llei de les tres erres. Durant
tota la setmana vam llegir textos, contes i cantar cançons sobre la natura i el reciclatge.
Dijous a la tarda totes les classes de 123 de Primària vam anar al bosc de Glapinyons
a recollir deixalles per a fer-lo encara més bonic. Aquests són alguns dels comentaris que
vam fer alguns nens i nenes sobre aquesta activitat.
Què hem fet al bosc?
El dijous a la tarda vam anar al bosc per
recollir llaunes, paperets i tot el que
contamina el medi ambient. Hi vam anar
tots en fila. Vam recollir tot el que hi
havia: llaunes, un pneumàtic, una caixa
de petroli... Quan la professora va tocar el
xiulet ens vam ajuntar tots els grups per
veure quantes coses havíem recollit.
Clara Cornell de 2n
Hem anat al bosc a recollir deixalles.
Hem trobat un tall de retrovisor i també un
bolet que es diu “pet de llop”, que quan el
trepitges deixa anar una pols estranya.
Laia Guixeras de 1r
Alguns vam portar guants de casa
nostra per recollir les escombraries i així
no embrutir-nos les mans, i els que no, els
van agafar del laboratori. Al bosc vam
veure bolets, però no els vam tocar amb
les mans perquè no sabíem si eren bons.
Noa Malaud de 2n
A la classe ens vam posar uns guants,
ens vam posar en fila i vam anar al bosc a
netejar-lo. Jo vaig buscar molt però no vaig
trobar gaire res.
Brenda Cotrina de 1r
Vam posar-nos els guants i després vam
anar al bosc a recollir deixalles que estaven
tirades pel bosc. Vam trobar una bossa
negra, un paper cremat, bosses de plàstic i
embolcalls de caramels. Vam passar per un
lloc on hi havia un munt de fang i gairebé
ens hi quedem enganxats, però tot i així
ens ho vam passar molt bé.
Lia Tabar i Judith Ortega de 3r
Al bosc hem trobat molts bolets podrits i
en César cada cosa que trobava li
preguntava a en Jordi si eren escombraries
o no. La Laia no feia més que repetir que
no hi havia res de res. Al final només hem
trobat gespa, fulles i troncs.
Nora Alquéazar de 1r
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 82
25/05/11 11:12
descobrint
83
A la classe vam agafar els guants per
poder recollir tota mena de brutícia que
trobéssim: papers, roba, plàstic, cartró... Jo
vaig recollir una diadema que estava tirada
per terra. La Marta va trobar una bossa de
plàstic. Tots vam col·laborar
molt. Quan pujàvem vam passar pel cantó
de les cabretes i la Montserrat ens va dir
que torna a haver-hi una cabreta
embarassada. A veure si haurem de fer el
tancat de les cabres més gros!
Laura Martí de 3r
En el bosque yo no encontré nada pero
me lo pasé muy bien. Laura y Cecília
llevaban la bolsa de la basura del grupo de
segundo y los demás recogíamos la basura
que encontrábamos. Era muy divertido.
Cuando terminamos Montserrat miró cuál
de las tres bolsas pesaba más y dijo que
todas más o menos pesaban igual. Nos
felicitó por todo lo que habíamos recogido
entre todos.
Alba Puig de 2n
L’Adrià i jo ens hem trobat una cosa al
bosc que era com un bolet. Era de color
negre i al mig tenia un forat. L’Adrià ha
agafat el bolet amb un pal i després ha
sortit un fum de color verd. Tots els de
segon hem agafat el bolet i l’hem deixat
dins la bossa d’escombraries.
Aleksei Maryukha de 2n
Hoy hemos ido a hacer una recogida de
basura en el bosque. Nos hemos equipado
de manera correcta con unos guantes para
no ensuciarnos las manos. Yo llevaba mis
guantes de portero viejos para no
pincharme. Con los guantes pude recoger
una bolsa de patatas, un retrovisor y
muchas cosas más.
Iker Rivero de 3r
Vam anar recollint totes les deixalles
que trobàvem pel bosc. Vam trobar una
bossa de plàstic negra, un globus blau
amb unes pedres enganxades, un mitjó
que estava cremat i era molt brut. Després,
a la tornada, vam anar a veure les cabretes.
Quan pujàvem ens vam trobar en Said amb
el carro de les escombraries i li vam donar
la bossa amb tot el que havíem recollit i
ens va dir que ho llençaria.
Marta Maldonado de 3r
Vam acabar la Setmana del Medi Ambient fent una berenada, com la que fèiem cada
Dijous Gras al nostre estimat bosc, ja que aquest any el Dijous Gras no serem a l’Escola
perquè és la Setmana Blanca.
Alumnes de 4t, 5è i 6è Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 83
25/05/11 11:12
aprendre
84
EL PLANETA TERRA
A
La creació de l’univers i de la vida a la Terra
l començament de tot hi
havia un núvol on hi feia molta
calor i s’anava movent, i d’allà
van anar sortint les estrelles i els
planetes.
A la Terra al principi van
explotar molts i molts volcans.
Al cap de molt de temps, a
l’aigua, hi va sortir una cosa
com de gelatina que s’alimentava
de la sal del mar. Van anar passant
molts i molts anys i a poc a poc
van anar sortint els peixos, les
granotes, els rèptils, els ocells,
els mamífers i els homes.
Judit Xufré de 1r Primària
P
Dibuix: Eloi Bota, Jana Martí, Júlia Kaufmann, Judit Xufré de 1r Primària
La línia de la vida
rimer no hi havia vida, només mar i terra; després de molts anys va aparèixer la
primera cèl·lula, més endavant van sorgir els peixos i encara més tard els rèptils. Com
que no tenien depredadors i abundaven els aliments d’aquells rèptils tan petits, van
aparèixer els grans dinosaures. Després de molts anys va venir un meteorit gegant i va
provocar que
s’extingissin. Aprofitant l’ocasió, van sorgir els
mamífers i entre, ells l’ésser humà.
Marc Collado de 2n Primària
Dibuix:
Eloi Bota de
1r Primària
S
La rotació
i la Terra no girés, el Sol cremaria la part
de dalt de la Terra i la part de baix es congelaria.
Gràcies a la rotació tenim dia i nit.
L
Eduard Soler de 1r Primària
a rotació és el moviment de la Terra quan roda
sobre si mateixa. Gràcies a la rotació tenim dia i nit. La
Terra triga a fer una volta sobre si mateixa 24 hores. A
donar una volta al Sol, crec que triga 365 dies, que és
un any.
Ana Colomer de 3r Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 84
25/05/11 11:12
descobrint
85
Dibuix: Ana Colomer de 3r Primària
L
La translació
a translació és un moviment que passa perquè mentre la Terra fa la rotació
sobre si mateixa també dóna voltes al voltant del Sol.
La translació dura un any, que són 365 dies.
Quan el Sol toca el tròpic de Capricorn és hivern per a nosaltres, quan el Sol toca
l’equador és primavera, quan el Sol toca el tròpic de Càncer estem a l’estiu, i quan el Sol
toca l’equador és tardor per a nosaltres. Als inicis de les estacions de primavera i tardor
se’ls ha anomenat equinoccis, i a les estacions d’estiu i hivern se les ha anomenat
solsticis.
Ariadna Juscafresa, Arnau Cervantes, Sandra Nieto de 3r Primària
E
Els rajos de sol
ls rajos de sol escalfen més si cauen perpendicularment a la Terra, perquè
travessen menys tros d’atmosfera abans de tocar la superfície de la Terra i perden menys
calor. I també perquè en una superfície de Terra cauen més rajos de sol que si cauen de
manera obliqua.
Com que a l’equador els rajos de sol cauen perpendicularment hi fa més calor. Al pol
Nord i al pol Sud mai no hi cauen els rajos perpendicularment.
Alumnes de
3r Primària
Dibuix:
Júlia Kaufmann
de 1r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 85
25/05/11 11:12
aprendre
86
A
CONÈIXER EL COS HUMÀ
la classe els nens i
nenes han estudiat el cos humà, i
per fer-ho han utilitzat tota mena
de materials que han contribuït a
fer més divertida la feina i han
facilitat l’adquisició del vocabulari específic per designar, per
exemple, cada part del cos o cada
os de l’esquelet.
Una part molt important de la
feina s’ha centrat en l’estudi dels
sentits.
La vista
És un sentit que està als ulls i veiem els colors, les formes, si les coses estan a prop
o lluny...
L’olfacte
És el sentit que està dins el nas. Serveix per olorar les flors, les colònies i també les
pudors dels gasos i altres.
El gust
El dolç està a la punta de la llengua, el salat
està a tots dos costats a prop del dolç. A
continuació hi ha el gust àcid. I al final de la
llengua, al mig, hi ha el gust amarg.
El tacto
La piel es el órgano del tacto. Percibe la
temperatura y las texturas de las cosas.
La piel tiene 2 capas: la epidermis (capa
externa) y la dermis (capa interna).
Alumnes de 1r, 2n i 3r Primària
El oído
Está en los oídos. Empezamos a
escuchar por las orejas y después en una
especie de túnel que hay dentro del cráneo.
Gracias al sentido del oído escuchamos la
música y los sonidos. Los que no pueden
oírlos son sordos.
Alba Sitjà de 3r Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 86
25/05/11 11:12
descobrint
V
87
PRESENTAR UN PAÍS
aig presentar un projecte davant dels meus companys. Vaig presentar un país,
Rússia, i em va agradar molt presentar-ho. Vaig fer la presentació jo tota sola i els vaig
explicar coses molt importants; em va anar molt bé fer servir el mapa d’aquest país tan
gran.
Ona Cruz de 2n Primària
A
QUÈ FEM A AUDIOVISUALS?
les classes de 4t, 5è i 6è treballem projectes per grups. Aquest curs ens hem
proposat de millorar molt la presentació dels projectes. Per això anem a la sala
d’audiovisuals i presentem el projecte amb un Power Point. Amb això el que passa és que
podem exposar el nostre projecte a tots els companys i quan hem acabat la presentació
fem un debat.
D’aquesta manera hem de treballar el tema passant el que hem après a ordinador,
aprenent a fer Power Points, millorem les exposicions orals i a més ens agrada molt de
fer-ho perquè és molt divertit.
Els alumnes quan han de presentar el projecte davant dels companys primer se l’han
d’estudiar molt bé perquè durant l’explicació ho puguin fer amb les seves paraules.
En general tothom pensa que està molt bé, tant per als que ho fan com per als que ho
escolten. Així aprenem coses interessants que no sabíem i els que fan l’exposició
aprenen a no tenir vergonya quan han de parlar en públic.
Va molt bé perquè quan fem altres projectes ja sabrem fer les presentacions.
Marcel Camino i Santi Medina de 5è Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 87
25/05/11 11:12
aprendre
88
E
PLANETARI A L’ESCOLA
l planetari que van instal·lar a l’Escola perquè el visitéssin tots els alumnes de
Primària el van situar al gimnàs que hi ha al pavelló de l’Escola. Va estar instal·lat des
del dia 21 fins al 23 de març.
Hi havia dos senyors, un estava a dins i era el que ens explicava les coses que es
veien quan érem a dintre; l’altre senyor era a fora.
Va ser molt interessant perquè ens ensenyaven l’espai, les constel·lacions de les
estrelles, la Via Làctia i el sistema solar. El senyor que feia les explicacions ens va
ensenyar un meteorit petit.
El planetari era una cúpula i a dins hi havia una bola que projectava les estrelles al
sostre. Tota la instal·lació i la cúpula eren inflables i les omplien amb aire.
Hi havia gent que es marejava de tant mirar el sostre fixament per poder veure els
planetes i els estels i els seus moviments.
Tot això de fer venir el planetari ho van fer perquè poguéssim aprendre més coses
sobre l’espai.
Pere Rigau i Jordi Massaneda de 5è i 6è Primària
Diferents moments de la visita dels alumnes de Primària al planetari.
L’entrada a la cúpula era tot un ritual, i una vegada a dins les imatges
projectades tenien un punt de màgia.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 88
25/05/11 11:12
descobrint
H
89
EL MOSQUIT TIGRE
an vingut a l’Escola a parlar-nos del mosquit tigre i
ens han donat uns pots per buscar larves durant la Setmana
Santa. Aquesta visita ens ha anat molt bé, perquè hem après
moltíssimes coses sobre aquest insecte tan empipador.
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari d’Àsia. El
seu nom no ve de la seva coloració, sinó de la seva ferocitat.
Aquesta espècie, a diferència dels mosquits autòctons (comú,
anopheles, de closa, etc.), només pica de dia, i com en la
resta de mosquits, només pica la femella quan ha de pondre
ous, detectant l’animal o persona a qui volen picar amb
sensors de calor i de CO2 que traiem quan respirem. El
mosquit tigre ens fa més mal que els altres quan ens pica perquè quan xucla sang ens
injecta saliva. Les substàncies injectades pels mosquits autòctons, el nostre cos ja les
coneix, però les del mosquit tigre no, per això reacciona diferent.
El mosquit tigre és fàcil d’identificar. Té el cos negre tacat de blanc i de color blanc les
articulacions de les extremitats, que són negres en els altres trossos. També té una cosa
que no té cap altre mosquit:una línia blanca que li travessa el tòrax per la part superior.
Per diferenciar els mascles de les femelles cal mirar les antenes. Els mascles les tenen
molt peludes i amples, en canvi les femelles, primes i quasi sense pèls. La gent se’ls sol
imaginar grans, però de fet no superen els 5 mil·límetres de llargada.
Els seus hàbitats són zones urbanitzades i necessiten molt poca aigua per criar. Poden
arribar a criar en un cendrer o un got de “chupito” oblidat al jardí! Solen criar en jardins i
terrasses, en llocs com una regadora, un pot, un pneumàtic, un cubell o un carretó amb
tan sols una mica d’aigua. També poden criar en bidons, però per sort això té solució.
Amb peixos s’acaben els problemes. Els mosquits s’esperen al jardí, i quan algú surt
l’ataquen. Cada mosquit fa de 3 a 7 picades.
Les larves són primes i allargades, amb un cap gros que mira cap a baix. Tenen un tub
al final del cos per on agafar aire. Les pupes són més aviat rodanxones i es mouen
cargolant-se i descargolant-se.
Guillem Saguer de 5è Primària
PRÀCTIQUES DE CIÈNCIES
A
nar al laboratori de ciències no passa cada
dia a 1r d’ESO i per això cada vegada que tenim
l’oportunitat de fer-ho resulta molt atractiu i ho
aprofitem molt.
Una de les darreres vegades que hi vam anar vam
poder observar, a través d’un microscopi, alguns
organismes minúsculs com serien bacteris, moneres i
altres éssers de mides molt reduïdes.
Va ser una activitat molt entretinguda. Després de
fer l’observació de cada un dels éssers que
identificàvem, els dibuixàvem i els posàvem el nom
corresponent.
Oriol Martínez de 1r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 89
25/05/11 11:12
aprendre
90
CARTELLS ECOLÒGICS
D
urant les sessions de Projectes, els alumnes de
1r d’ESO que fan el Projecte de Nova Creació es dediquen
a completar i millorar la senyalització amb cartells
indicadors de les diferents espècies vegetals que podem
trobar a l’Escola, i per dur-ho a terme s’han familiaritzat
amb una tècnica que és el pirogravat.
La raó d’escollir aquest sistema és perquè ha semblat
que era molt ecològic. De fet, el pirogravat consisteix a
cremar fusta resseguint lletres que estan calcades. Els
alumnes d’aquest Projecte tenen una plantilla en la qual
hi ha escrit el nom de l’arbre en català, castellà i llatí.
Aquesta plantilla es posa a sobre de la fusta i es fa una
feina de calc, s’agafa un llapis i es van resseguint les
lletres, i al final es queda marcat a la fusta. Quan està
marcat s’agafa la màquina de pirogravar i es comença a
resseguir les lletres cremant la fusta. Un cop resseguida
la fusta se li fa un forat al mig i s’adapta a una peça que
serveix perquè es pugui clavar a terra.
Es fa amb pirogravat perquè si plou o fa molt de temps que hi és no es gasta i no es
fa malbé; a més, és més ecològic.
Pol Vila i Polina Naumenko de 1r ESO
E
MIGDIES ESPORTIUS
l dimecres 24 de novembre els alumnes del Projecte d’Activitats Lúdiques i
Esportives van organitzar un torneig de bàsquet durant el pati llarg del migdia per als
alumnes de primer i segon d’ESO. Aquests alumnes van difondre el torneig mitjançant
cartells que van penjar a les aules i passant classe per classe a explicar-ho i a engrescar
els companys. A més, van confeccionar unes graelles on tots els alumnes que volguessin
s’hi podian apuntar.
Cada partit durava 10 minuts i els equips, que havien de ser mixts, estaven formats
per 5 jugadors. L’equip que guanyava
passava a la següent eliminatòria, fins
arribar a la semifinal i la final. La participació va ser molt gran i el torneig
va despertar molta expectació entre la
resta d’alumnes, que animaven des de la
banda. El fet que la participació fos tan
gran ens fa plantejar per a un futur altres
competicions durant aquest pati llarg dels
dimecres, centrades en altres esports
com podria ser el futbol o el voleibol.
Meritxell Deulofeu, Esteve Genís i
Alexandra Sevillano de 2n ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 90
25/05/11 11:12
descobrint
91
RECORDAR LA NOSTRA INFÀNCIA
D
urant la segona meitat del
curs 2009-2010, a les classes de Reforç
de Llengua Catalana, els alumnes de 3r
d’ESO, en grups de tres o quatre
persones, vam elaborar uns contes per als
alumnes de segon cicle d’Educació Infantil.
Cada grup va fer un conte d’estil
diferent. Un grup el feia sobre endevinalles
relatives al material escolar; un altre grup,
sobre una rateta a qui li agradava molt
viatjar; un altre, sobre un cuc que no tenia amics i els buscava dins el fons marí; un altre
grup parlava de la convivència entre un gat i la seva família i, finalment, el darrer grup va
fer un conte en el qual s’explicava la festa d’aniversari sorpresa d’uns óssos.
Quan vam tenir els contes enllestits, vam anar a les classes d’Educació Infantil de
segon cicle i vam explicar els contes als alumnes.
Va ser una experiència divertida i educativa, perquè ens va permetre descobrir com són
els nens d’aquella edat i recordar la nostra infància. Aquesta activitat ens va agradar molt
a tots i ens agradaria repetir-la.
Odra Maximino, Mar Vivas, Aina Massaguer, Cora Boadas de 3r ESO
APRENDRE DES DE LA LECTURA
L
a lectura d’una novel·la és molt més que deixar-se portar per l’interès de veure
com acaba una història. Cada novel·la és, en realitat, una mena de viatge del qual el millor no és necessàriament el fet d’arribar a destí, sinó la necessitat d’haver-se
plantejat dilemes morals de tota mena en cada episodi.
El programa de lectures de l’assignatura de Llengua Castellana a 3r d’ESO està
centrat en el treball de tres novel·les d’autors contemporanis a través de les quals -més
enllà de tot allò que suposa l’adquisició de nou vocabulari i el treball de tota mena
d’estructures lingüístiques i narratives- es pretén que la lectura sigui una font de
situacions fictícies que ens portin a treballar temes relacionats amb artistes com
Velázquez o Leonardo da Vinci. Mites, com
el de Faust o el de Frankenstein. Autors,
com Edgar Allan Poe, Diderot, Arthur Conan
Doyle o Cervantes. Filòsofs, com Sèneca o
Lao Tse... Per aconseguir aquest objectiu els
estudiants elaboren unes bones fitxes de
lectura -una radiografia precisa dels textos
llegits i una anàlisi sistemàtica del que en
elles es planteja- i s’estimula el debat sobre
les situacions llegides.
Enric Tubert, professor de Llengua
Castellana i d’Història de l’Art
Montessori - Palau
montessori_.indd 91
25/05/11 11:12
montessori_.indd 92
25/05/11 11:12
o
opinió
i difusió
montessori_.indd 93
25/05/11 11:14
opinió
94
Voluntariat
Entre els alumnes d’ESO el fet d’oferir disponibilitat per a activitats
de voluntariat cada cop és més freqüent, i per això cada vegada són
més variades les accions que es fan en aquest camp. Aquest curs, per
exemple, a més de les ja tradicionals accions a la residència d’avis de
Palau o amb MIFAS, s’ha fet una recollida d’aliments per a Càritas,
s’ha engegat un projecte per a reciclar i vendre roba de l’equipament
esportiu escolar de segona mà i els beneficis obtinguts amb aquesta acció s’han donat a una ONG. També s’han potenciat les accions de
difusió i sensibilització sobre el tema del voluntariat.
E
LA MARATÓ DE TV3
l dia 17 de desembre els alumnes
de 4t d’ESO van organitzar una recollida de
diners per a La Marató de TV3. Aquesta
recollida consistia a fer un dibuix d’un
cervell sobre el terra d’una de les pistes de
bàsquet i cobrir-ne tota la superfície o com
a mínim les línies del dibuix amb monedes
que portaven els nens, des de 1r de
Primària fins a 2n de Batxillerat.
La idea va sorgir d’una noia de 4t d’ESO.
Abans, però, que sorgís aquesta idea,
n’havien sortit dues més. La primera
tractava d’anar al centre de Girona, fer el dibuix d’una guardiola i emplenar-la de
monedes de tota la gent que voluntàriament hi volgués col·laborar. La segona era vendre
caramels solidaris. Finalment es va proposar la que es va fer a l’escola.
Aquesta idea va ser promoguda per cinc noies de 4t d’ESO, però van col·laborar en el
muntatge tots els alumnes d’aquest curs. En aquesta activitat hi van participar unes 900
persones de l’Escola i es van recaptar 1.235 euros.
Anna Ferrer i Pol Vila de 1r ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 94
25/05/11 11:14
95
i difusió
REPARTINT
FELICITAT
E
L
’objectiu de les persones de 2n
d’ESO C que volíem ser voluntaris era fer
un acte sense cap obligació i sense cap
recompensa.
Un dia de desembre vam anar a una
residència d’avis a repartir felicitat d’una
manera curiosa: cantant nadales. Aquells
avis ens van rebre molt bé, certament. Jo
no em pensava que ens mostrarien tanta
atenció ni alegria en veure un grup de nois
i noies que no coneixien de res. Però no va
ser així! Quan van acabar ens van aplaudir
moltíssim i ens van demanar que tornéssim
a cantar “Los peces en el río”.
Em vaig adonar que al món hi ha
persones a qui els manca la felicitat, la
companyia, l’alegria... Per moltes causes
i amb qualsevol acte, per petit que sigui,
la felicitat torna al seu rostre. Valoren molt
allò que uns desconeguts han fet per a ells
en dates tan simbòliques. En canvi, altres
que se senten desafortunats tenen al seu
voltant tota la família, els amics...
Daniel Fuyà de 2n ESO
l passat 22 de desembre de
2010, alguns alumnes de 3r d’ESO de
l’Escola van estar interessats a anar a la
residència d’avis de Palau i poder cantar
algunes nadales en diversos idiomes,
acompanyats amb diferents instruments
com la guitarra i les panderetes. Aquesta
experiència va ser molt bona i enriquidora, ja que vam fer feliços els residents de
Palau. Alhora, ens vam sentir útils i feliços
perquè tot el temps lliure perdut ens va
omplir de satisfacció.
Trobem que està bé que es realitzin
aquestes activitats de voluntariat.
Sara García i Carla Lebeau de 3r ESO
E
l grup de teatre de 3r d’ESO vam
anar a fer una representació a la residència
d’avis de Palau. Un cop preparats per
actuar, el responsable de la residència ens
va presentar; els avis estaven emocionats
i agraïts per l’aire jove que els venia a
visitar. L’actuació va ser un èxit i va anar
millorant a mesura que ho representàvem.
D’altra banda, aquestes actuacions que
havíem estat preparant al llarg del curs,
en les nostres hores lliures, tenim previst
poder-les representar a “MIFAS” el proper
14 d’abril.
La veritat és que ens hem adonat que
fent feliços els altres nosaltres també ho
som.
Mar Flotats i Mireia Rochel de 3r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 95
25/05/11 11:14
opinió
96
Innovació pedagògica
A
UNA VISITANT AMB CARISMA
quest any ens ha visitat una de les millors “teacher trainers” del món: la
doctora Kay Baker. És directora del Centre de Formació per a Professors de Primària al
Washington Montessori Institute (WMI) aprovat per l’Associació Montessori Internacional
(AMI) als Estats Units, on s’han format dues de les nostres professores i la mateixa
directora, la Montse Julià.
Doctorada en Matemàtiques, consultora d’escoles
Montessori arreu del món, autora d’articles
especialitzats, ponent principal en les conferències
Montessori, investiga la recerca d’estratègies del nen
per resoldre problemes, l’ús del material manipulatiu
per construir millor imatges de conceptes i millorar la
comprensió i el desenvolupament de l’adult relacionat
amb la formació com a mestre.
La doctora Baker va arribar el passat 5 de
novembre i es va quedar entre nosaltres durant una
setmana. L’objectiu principal de la seva visita era
reconnectar la nostra manera de fer a l’aula amb els principis de la filosofia Montessori i
impulsar més profundament la nostra tasca partint sempre del coneixement de cada nen
segons les característiques psicològiques del segon pla de desenvolupament: les
tendències humanes. Maria Montessori no va ser només una educadora, sinó que va ser
metgessa, científica, psiquiatra, filòsofa i psicòloga i el seu mètode parteix d’una
observació sistemàtica i profunda. Per això la visita es va distribuir de la manera
següent: observar les aules durant el matí per tenir una pinzellada de cada classe, i a la
tarda fèiem una taula rodona en que discutíem els punts forts que havia observat però,
sobretot, el que més ens interessava era la pluja d’idees i les reflexions en les quals ens
convidava a pensar per tal d’optimitzar aquelles àrees que encara no brillaven prou.
“M’encanta venir a aquesta escola i veure la tasca que esteu fent aquí”, ens deia la
doctora Baker després de la seva visita, la segona que ens fa des que vam instaurar el
mètode. Ens va felicitar per la il·lusió i l’energia amb que veu que estem treballant i ens
anima a continuar així. Es va sentir molt a gust no només per com el personal docent i
no docent la vam acollir, sinó per com la rebien els nens i es preocupaven d’atendre-la bé
quan venia a les classes. “Em sento com una estrella de Hollywood”, comentava, ja que
molts dels nens la saludaven molt
amablement.
La doctora Kay Baker no és només
una gran científica, sinó també una gran
comunicadora carismàtica que desprèn
molta saviesa i que inspira tots aquells
que l’envolten. Estem molt contents que
ens hagi visitat i esperem poder comptar
amb ella en un futur no gaire llunyà.
Raquel Verdugo,
professora de Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 96
25/05/11 11:14
97
i difusió
INTERCANVI D’ EXPERIÈNCIES
A
mesura que el temps passa i anem portant a terme la teoria i la pràctica de les
classes implantades, ara ja fa catorze anys, sobre la Filosofia Montessori, a les
professores d’Educació Infantil ens creix la necessitat de
comparar, de parlar, d’intercanviar experiències i petites
conclusions que el dia a dia ens va descobrint.
Per aquesta raó, contínuament anem comentant opinions,
iniciatives, estratègies i petites qüestions tant entre
nosaltres, l’equip d’Educació Infantil, com amb l’Equip
Directiu en les nostres reunions pedagògiques que fem
setmanalment. A més, però, tots plegats estem oberts a
treballar amb els nostres antics professors o professionals
altament experimentats en aquesta filosofia i que exerceixen
en escoles especialitzades fora d’Espanya.
Així, ja l’any passat ens va visitar Sílvia Dubobois, i
aquest any ho ha fet el que va ser el nostre professor, Eduardo Cuevas. Són trobades
molt interessants que generen un munt de suggeriments per anar optimitzant la nostra
feina amb els nens i nenes d’Educació Infantil. Aquest curs, l’Eduardo Cuevas va venir
amb l’objectiu de mantenir un intercanvi d’opinions amb les guies Montessori sobre la
tasca diària a l’aula, després de constatar com s’anava desenvolupant la Filosofia
Montessori al 2n cicle d’Educació Infantil (3 a 6 anys).
Amb aquesta intenció, durant gran part del matí, va anar a cadascuna de les aules, on
va observar i anotar diferents ítems, com el que feien els nens en començar la jornada
escolar, quanta estona trigava la majoria del grup classe a escollir un treball, quins
nivells i dificultats de treball hi havia dins les diferents franges horàries, quin
percentatge de nens treballaven i quants observaven, com seguien la normativa
Montessori i la normativa de convivència, quin ambient es respirava dins el grup, com es
relacionaven els nens segons les diferents edats (I.3/I.4/I.5), quina relació tenien els
nens amb els adults més propers…
Després d’aquesta observació tan detallada, es va fer una jornada de posada en comú,
primer a nivell de grup i després conjuntament de tot el cicle.
Sempre hi ha una proposta de millora en tots els camps i així, el Montessori-Palau ho
continuarà fent. La presència sovintejada d’aquests experts ens dóna seguretat i ens
reforça l’exigència per aconseguir que els nostres alumnes desenvolupin al màxim les
seves potencialitats.
Dolors Blanch, professora d’Educació Infantil
Montessori - Palau
montessori_.indd 97
25/05/11 11:14
opinió
98
DESENVOLUPAMENT PERSONAL
A PRIMÀRIA
D
Cos quiet... Ment tranquil.la i atenta...
es de l’Escola hem organitzat uns
Grups de Desenvolupament Personal format
per alumnes d’Educació Primària. Aquests
grups fa anys que ja s’havien realitzat i el
curs passat vam trobar interessant reiniciarlos. Aquest treball té l’objectiu d’ajudar els
alumnes en el seu procés de creixement
personal. Per això, treballem diferents
tècniques encaminades a desenvolupar el
seu grau d’atenció i concentració, a relaxarse, a desenvolupar l’autoconsciència, la
reflexió, l’empatia, millorar les habilitats
socials, gestionar les emocions, el perdó, la gratitud, etc.
Com que els primers que hem de tenir integrades aquestes habilitats som els
mateixos docents, ja durant la primera setmana de setembre vam fer unes jornades per
als professors i assistents d’Educació Infantil i Primària en les quals vam treballar
continguts teòrics i sessions pràctiques sobre el tema. Es van tractar, entre d’altres,
tècniques de relaxació i meditació destinades a aconseguir un millor benestar personal.
En la mateixa línia, tot el personal del Centre està seguint un programa de formació en
intel·ligència emocional, tant orientat a la pròpia persona com a la transmissió cap als
alumnes.
Per preparar aquests grups de treball ens hem basat, com a principals models de referència, en temes tractats en el congrés que es va realitzar a Washington D.C.,
“Educando a los ciudadanos para el mundo del siglo XXI”, que va comptar amb la
presència de figures de primer ordre del món científic i educatiu. Es van reflexionar
conjuntament les diferents orientacions dels assistents amb una finalitat comuna:
aconseguir un estat d’atenció que aporti consciència i benestar interior.
Així mateix, també ens hem basat en el congrés del passat mes de juliol, “Brain
Development and Learning”, organitzat per la Universitat de British Columbia, a
Vancouver, en el qual va poder assistir un representant de l’Equip Directiu del nostre
Centre i on van destacar els estudis del Dr. Jon Kabat-Zinn, de la Facultat de Medicina de
la Universitat de Massachussetts.
En consonància amb això, el professor Eduard Punset, recollint les aportacions de
diferents especialistes de primera fila, parla, referint-se a les noves competències que
cal desenvolupar en els alumnes i de la necessitat de renovar el sistema educatiu, sobre:
1) Focalitzar l’atenció, és a dir, la concentració de la ment en una cosa.
2) Aprendre a treballar en equip de manera cooperativa (no competitiva).
3) Aprendre a gestionar les emocions i a prendre decisions de manera innovadora.
Amb tots aquests nous requeriments, s’introdueixen valors per a una nova ciutadania,
basada en una capacitat per dialogar i integrar tota la diversitat de vivències del món que
els tocarà viure i que els portarà a desenvolupar-se d’una manera sàvia, compassiva,
considerada, lúcida i tranquil·la.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 98
25/05/11 11:14
99
i difusió
“S’introdueixen valors per a una
nova ciutadania, basada en una
capacitat per dialogar i integrar
tota la diversitat de vivències del
món que els tocarà viure...”
“... plantem llavors perquè
aprenguin a tenir cura d’ells
mateixos i dels altres per fer
créixer aquestes competències...”
En els Grups de Desenvolupament Personal que estem portant a terme, els
participants experimenten aquestes habilitats i plantem llavors perquè aprenguin a tenir
cura d’ells mateixos i dels altres per fer créixer aquestes competències.
Des d’aquí, us convidem a conèixer algunes opinions dels participants en aquests
grups, als quals vam fer les preguntes següents:
“Què has après en el grup de desenvolupament personal?”
“Per a què et serveix?”
Respostes:
M. (8 anys) “M’agrada molt i està molt bé. Perquè aprenc a caminar més lentament,
a concentrar-me”.
T. (7 anys) “A vegades ens estirem, i això m’agrada. També ens relaxem, i aquells
exercicis de caminar m’agraden molt. M’ajuda a relaxar-me i m’agrada. I també m’agrada
quan solucionem problemes a uns nens”.
A. (8 anys) “Molt. Perquè aprenc a calmar-me i a fer les coses amb més calma.
M’ajuda a la classe i al pati”.
P. (7 anys) “Perquè fem coses divertides. M’agrada dibuixar i també perquè he après
a caminar a poc a poc. Perquè sempre corro molt i vull intentar que algun dia no corri
tant. No estar nerviós i concentrar-me en la feina”.
M. (6 anys) “Sí, perquè així em desenvolupo. M’ajuda. Per tranquil·litzar-me. El
cervell està més tranquil”.
U. (7 anys) “Sí, perquè solucionem problemes i m’ajuda a concentrar-me millor. Em
concentro més a l’escola i a casa”.
L’experiència està resultant molt positiva i enriquidora. Aquest tipus de treball l’estem
introduint de manera integrada a les aules.
Assumpció Julià Barnadas, Psicòloga i Psicoterapeuta
Montessori - Palau
montessori_.indd 99
25/05/11 11:14
100
opinió
CAMINANT CAP A UNA
MATEIXA DIRECCIÓ
A
quest curs, partint de l’experiència de l’any passat i acompanyat de les ganes
de millorar, hem aprofundit i ampliat alguns aspectes i hem posat en pràctica uns tallers
de coneixement i desenvolupament dels nens de 0 a 3 anys.
Per què aquests tallers? Quan tens un fill, una nova porta queda oberta davant teu,
realment plena d’il·lusions, però també plena de dubtes, d’incerteses, de pors i de
desconeixement davant dels nous reptes que això implica. La família, com a primer
referent de l’infant, té un paper molt important en la formació de la seva identitat. Cal
destacar la importància i la delicadesa que cal donar a l’etapa dels 0 als 36 mesos, durant la qual s’estableix el vincle afectiu entre els pares i els fills, i és en aquesta
etapa quan es construeix la identitat de cada infant.
La nostra intenció és ajudar els pares a sentir-se més segurs, a encoratjar-los en la
tasca d’educar els seus fills i a encaminar-los per tal que puguin descobrir el potencial
que hi ha dins seu.
Aquests tallers que vam fer s’organitzaven en quatre blocs:
Desenvolupament psicomotriu en
el nen i l’activitat
La importància del moviment, com
respectar el creixement del seu cos, les
experiències a l’aire lliure...
“Poder sortir a passejar amb els teus
fills al bosc de l’Escola va ser una
experiència molt bonica.”
“Ara entenc per què doneu tanta
importància a les sessions d’activitat
física que feu a l’Escola.”
El llenguatge i la comunicació
La necessitat de comunicar-nos amb
els nostres fills i de saber-los escoltar, com
ho hem de fer i com podem ajudar-los a
sentir-se més segurs, els contes com a
eina de comunicació entre el nen i el
món...
“L’equilibri entre la part teòrica i la
pràctica. Compartir els tallers amb els
nostres fills i fer junts la part pràctica va
ser molt bonic, i et fa creure en la teoria
que t’acaben d’esmentar. Guanya
credibilitat.”
“Em va agradar compartir els contes
d’altres nens i seure amb el meu fill a
explicar-ne un.”
El nen i l’entorn
El pes de les relacions familiars, els
entorns sans per al seu creixement,
aprendre a resoldre possibles conflictes...
“Dedicar un temps a la parella i
destacar la importància del seu benestar
també és bo.”
“Els tríptics que ens vau facilitar ens
han anat molt bé i els hem aprofitat per
organitzar alguna sortida en família.”
La vida pràctica: Font de
desenvolupament de totes les
intel·ligències
Donar-li oportunitats per fer-lo sentir
més autònom, com actuar davant d’una
rebequeria, la importància de l’ordre i les
rutines: l’hora d’anar a dormir, els àpats...
“Ara tinc més seguretat en el que faig,
em sento amb força i sóc capaç de
mantenir el NO (quan no fa el que
pertoca). Sé el que necessita el meu fill i
estic aprenent a marcar els límits des de
l’amor que sento cap a ell.”
“Veure certes imatges a l’inici de la
sessió ens ha donat idees de coses que
podem posar en pràctica a casa i que,
simplement, no hi havies pensat.”
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 100
25/05/11 11:14
i difusió
101
“Els espais on treballen
els nens i nenes són un
exemple del que és un
ambient controlat on poder
experimentar”
Hem pogut recollir moltes
opinions, però volem aprofundir
en l’aportació que va fer la
Verònica quan, una tarda, parlantme amb calma, em va dir:
“Assistir a aquests tallers
m’ha resultat de gran utilitat
per molts motius; entre d’altres,
poder estar en contacte amb les
educadores i tenir el mestre per a tu, per tal que et resolgui els dubtes que tens al cap.
És una gran oportunitat que el dia a dia no et permet tenir.”
Relacionar-nos amb els pares dels altres nens i tenir la possibilitat de parlar,
d’intercanviar experiències/vivències amb els nostres fills, en un entorn de confiança, en
un ambient distès, va bé perquè comparteixes neguits i, alhora, ens apropa una mica
més. “Ara, quan venim a buscar els nostres fills, entre nosaltres ens coneixem més i
parlem una estoneta.”
“Poder anar posant en pràctica el que ens heu anat dient i compartir-ho a través de
l’agenda és molt enriquidor”.
“L’altre dia el meu home em va dir: “Vero, és que ara fas millor de mare!” I és
veritat, em sento més segura en el que faig, perquè sé què és el millor per al meu fill.
Gràcies per donar-nos aquesta fantàstica oportunitat.”
“Al llarg del curs se n’haurien d’anar fent més de tallers, ampliar-los, aprofundir en
alguns temes... Així ens doneu aquesta petita dosi de confiança que ens ajuda a educar
els nostres fills amb seguretat i coneixement.”
I amb aquestes paraules, volem concloure aquest petit resum d’una experiència molt
gratificant que reflecteix la importància i la necessitat que educadors i pares caminem
cap a una mateixa direcció: l’educació dels infants.
Marta Ferrer, professora d’Educació Infantil,
amb les aportacions dels pares
Montessori - Palau
montessori_.indd 101
25/05/11 11:14
opinió
102
EL JOC DEL SILENCI
“Un altre tipus d’exercicis de control dels moviments
són els que condueixen els infants a fer possible el silenci
absolut.”
“El silenci absolut és una immobilitat absoluta. Però
nosaltres considerem el silenci com un exercici sensorial;
aquí només ho hem apuntat per completar el quadre que
ajuda a realitzar i coordinar els moviments”.
É
Maria Montessori, “La descoberta de l’infant” (pàg. 105)
s força evident que el silenci és quasi desconegut pels nens i nenes d’avui dia, i
com a conseqüència ens trobem que, més que mai, per aconseguir fer silenci es
requereix un esforç, l’atenció de la voluntat i l’autocontrol màxim.
Ara bé, cal no perdre de vista que, si bé és cert que el silenci suposa per al nen un
esforç d’atenció, també és cert que a la vegada, quan s’ha aconseguit, li comporta
relaxació, i nosaltres estem convençuts de la veritat que inclou la frase “si no hi ha
silenci no hi ha creativitat”.
Maria Montessori, a partir de l’experiència de l’observació dels nens de 2 a 3 anys, va
adonar-se que, tot al contrari del que es pensa dels nens, aquests estimen el silenci, i
quan es practica el silenci amb els nens sempre és de gran utilitat i contribueix a obtenir
un nivell ampli de disciplina i de quietud.
Els nens i nenes d’una aula Montessori, acostumats a tenir una educació dels
moviments, han rebut indicacions i disposen dels elements suficients per poder controlar
els moviments, per mantenir una atenció i autodisciplina; si més no, estan en el procés
d’arribar-hi. De fet, és el que viuen cada dia: caminar per la línea, treballar amb
concentració i a la rotllana, aprendre a escoltar, mantenir l’atenció, esperar el torn de
paraula, tenir paciència... Gaudir de tot això és quelcom que prepara per arribar a fer una
activitat que anomenem “el joc del silenci”.
Els nens i nenes s’asseuen en rotllana al voltant de la guia, amb les cames creuades,
les mans sobre els genolls i l’esquena recta. Tots estan pendents de la guia, i ella, amb
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 102
25/05/11 11:14
i difusió
103
El nivell de concentració dels nens
en fer aquest exercici de silenci és total
i evidencia que el valoren de manera
molt positiva
una veu que no pertorba, una veu amb un volum molt
baix, una veu que és difícil d’escoltar i que exigeix estar
en silenci per poder-la sentir, va dient el nom de cada
nen o nena. Cada un dels nens està pendent de sentir el
seu nom, i quan el sent s’aixeca sense fer soroll i es
posa en fila o va cap a la guia, i així d’un en un.
Una vegada els sorolls del grup desapareixen és
quan apareixen els moviments dels nens. Una vegada
els sorolls forts són silenciats, els sorolls suaus es
revelen. Els petits sorolls, els més suaus: de la pluja,
de l’aula del costat, el tic-tac del rellotge de la classe…
Els nens no esperen cap recompensa, gaudeixen només fent el joc i sentint el seu
nom. Fent aquest joc cada nen o nena aprèn a gaudir del silenci, s’acostuma a relaxar-se,
això els fa més obedients i els ajuda a l’autodisciplina.
Cada nen o nena està amb màxima atenció i pendent de sentir el seu nom.
De moment no sembla silenci, malgrat que els nens fan silenci. Hi ha els sorolls
llunyans i els sorolls propers, podem silenciar-ne alguns de propers, però no els llunyans.
Els nens i nenes prenen consciència que hi ha graus de moviment i graus de sons i
sorolls.
En relació amb el “joc del silenci,” hi ha moltes maneres d’invitar els nens a guardar
silenci, entre elles les següents:
Fer silenci oral, escoltar sorolls de l’ambient, fer silenci corporal, observar un objecte,
portar un objecte, tancar els ulls, fer una relaxació muscular progressiva, meditar, fer
petits exercicis de ioga “Qi qong”, Visualitzar de manera guiada colors o objectes,
explicar contes senzills, escoltar la pròpia respiració, sentir el batec del cor... A còpia de
repetir el procés de joc, els nens i nenes s’habituen a la immobilitat i al silenci absolut.
Quan el nen manté el silenci aprèn a relaxar-se, aprèn a escoltar i, tal
com diu Wolf: “Quan veiem els nens asseguts en silenci, la classe sembla
deserta alimentant la seva pau interior.”
Susanna Blasi, professora d’Educació Infantil
Montessori - Palau
montessori_.indd 103
25/05/11 11:14
104
opinió
APRENENTATGE DE
LES LLENGÜES
E
ls estudis sobre l’aprenentatge de les
llengües dels darrers 10 anys han fet que els
enfocaments que fins ara eren dominants hagin
patit una evolució molt important. Liderats per
especialistes en plurilingüisme i interculturalitat,
aquests nous enfocaments fan moltes concrecions
en la definició de quines competències
lingüístiques convé desenvolupar per al futur i en
el coneixement de recursos i eines per assolir-les.
Algunes d’aquestes idees clau les estem
assumint progressivament a l’Escola com a
referent en els programes de totes les
assignatures:
No aprenem llengües per separat. Per això,
sempre s’ha de donar un enfocament global per
després analitzar els aspectes d’estudi de la llengua. Cal, per tant, evidenciar les
transferències en lloc d’amagar-les i potenciar totes les sinèrgies entre idiomes. Als nens
i nenes que tenen dificultats per l’aprenentatge no se’ls ha de negar o reduir el ventall de
llengües, ja que des d’una es pot i s’han d’aprendre les altres.
Les llengües s’han d’aprendre com un fet cultural i no es poden agafar aïlladament.
Els aprenentatges globals i d’ús comunicatiu real i vivencial són imprescindibles.
Cal que els alumnes es tornin el més hàbils possible en quantes més llengües millor.
Cada nova llengua que s’aprèn facilita i reforça l’aprenentatge i consolidació de les que
es coneixien amb anterioritat. En l’etapa escolar, el Marc europeu comú de referència
dóna la xifra de 4 idiomes per tenir un bon bagatge de partida. L’objectiu, en realitat, ha
variat molt. Ara es persegueix desenvolupar una gran capacitat plurilingüe i intercultural,
afegida a la capacitat d’aprendre noves coses i també noves llengües, segons el context.
La distribució de les diferents llengües en el currículum, l’ús de l’anglès com a
vehicular de diverses matèries vivencials com ara l’Art o l’Educació Física, o les
metodologies globals i analítiques alternades i combinades al llarg de tota l’escolaritat,
són alguns dels elements amb els quals l’alumne ja treballa a la nostra Escola.
LA DISTRIBUCIÓ DE LES LLENGÜES AL CCE MONTESSORI-PALAU
A Educació Infantil es busca una combinació entre les activitats del programa de
Glenn Doman i el treball Montessori, amb la presència de l’assistent de parla anglesa,
que aporta l’input que respon a les necessitats d’una ment absorbent. D’altra banda, la
sensibilitat emocional i afectiva d’aquestes edats requereix una especial cura amb la
llengua de comunicació inicial amb la mestra. Per això, aquesta, al començament, adapta
la llengua vehicular de les primeres fases a la del nen, català o castellà, per introduir a
continuació la segona llengua. La llengua anglesa, en canvi, és la llengua de comunicació
amb l’assistent, i acompanya l’infant tot el dia, essent l’idioma vehicular per a l’activitat
física, parar taula, el berenar, i per a les activitats diàries de Llengua Anglesa.
Diàriament el nen rep, a més, les sessions de llengua alemanya de la mà de
l’especialista, que també participa de diverses activitats i rutines, sempre parlant en
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 104
25/05/11 11:14
i difusió
105
aquesta llengua. És un input que el nen rep de manera global però que amb el programa
ordenat i sistemàtic de rètols de lectura, cançons, etc. li obrirà ja el camí per a la futura
anàlisi. Poemes, cançons i rodolins són molt presents en els programes de totes quatre
llengües. A finals de l’etapa s’inicien les presentacions d’anàlisi de la llengua en llengua
catalana i castellana: estudi de la paraula, tipus de paraules, anàlisi de l’oració enfocada
a la millora de la lectura i escriptura, etc.
Al llarg de l’etapa d’Educació Primària, corresponent a la ment raonadora, es dóna
una gran continuïtat de l’input global en totes les llengües, però s’entra de ple en l’estudi
analític de la llengua en català i castellà i s’inicia l’estudi analític de la llengua anglesa
de manera conscient. La immersió en llengua anglesa a més de les classes d’Anglès- es
continua a la classe d’Art, en una de les tres sessions setmanals d’Educació Física
durant els primers tres anys, o bé en una sessió Montessori setmanal els darrers tres
anys. Les àrees escollides, a més d’afavorir la comprensió oral, els donen oportunitats
d’expressió. En la part d’estudi analític de la gramàtica, es treballa emprant les sinèrgies
existents entre les llengües conegudes pel nen i també aprofitant presentacions i
materials ja utilitzats per treballar morfologia catalana i castellana, la qual cosa afavoreix
la transferència de coneixements. Els referents de nivells són els programes de
Cambridge: Starters (EI-EP 123), Movers (EP 345), Flyers-KET (EP 56). En els darrers
cursos de Primària la llengua alemanya també és objecte d’una primera reflexió analítica,
fruit de la preparació i l’interès per induir normes, trobar i aplicar regularitats i
coincidències amb les llengües conegudes d’aquest potencial raonador.
A l’Educació Secundària, quan els estils d’aprenentatge són ja els propis de la ment
adulta però encara amb una bona predisposició per a les llengües estrangeres, es
distribueix el català i el castellà per assignatures; a més, la matèria d’Educació Física,
amb un alt component vivencial, és en llengua anglesa en ja gairebé tots els nivells. Les
llengües catalana i castellana es treballen en les dues vessants d’ús comunicatiu de la
llengua i estudi analític, cobrint des de l’anàlisi profunda de la paraula i l’oració fins a
textos literaris i de tots els diferents tipus. La llengua anglesa es treballa totalment
enfocada als programes de Cambridge; PET per a
1r i 2n i First per a 3r i 4t. A partir d’aquí, cada
alumne va progressant cap a l’assoliment de la
màxima titulació possible per al seu nivell. El nivell
de lectura que es treballa en aquesta llengua va
des de fragments i articles originals a 1r i 2n
d’ESO, fins a novel·les en versió original al
Batxillerat. A 1r d’ESO, més del 80% dels alumnes
afegeixen la llengua francesa, i un grup reduït
opten per continuar l’alemany. En el cas del
francès, a partir del segon curs els programes ja
s’enfoquen a les proves externes del DELF 2.
Les experiències en interculturalitat i
plurilingüisme s’amplien amb els intercanvis de
4t d’ESO i les activitats extracurriculars, com ara
el Jove Parlament Europeu o el Modelo de
Parlamento Europeo; experiències que, sens dubte,
van molt més enllà de la mera pràctica de la
llengua.
Ana Julià i Montse Julià,
membres de l’Equip Directiu
Montessori - Palau
montessori_.indd 105
25/05/11 11:14
106
opinió
Formació del
Professorat
Cada vegada més des de l’Escola es valora i es cuida al màxim tot allò
relacionat amb les activitats formatives adreçades als docents. Per això, més
enllà de les iniciatives personals de cada professor o professora, es potencia
la participació institucional en congressos, l’assistència a cursos nacionals o
internacionals i la realització de cursos específics a la mateixa Escola. Les
pàgines següents pretenen ser una mostra d’aquesta aposta a favor de la
formació i l’actualització del professorat.
TALLERS D’EDUCACIÓ EMOCIONAL
AMB EL PROFESSOR RAFEL
BISQUERRA
L
a majoria de psicòlegs,
psiquiatres, educadors i pedagogs
coincideixen que l’educació de les
emocions i la intel·ligència emocional de la
persona està prenent molt valor, a causa
en part del refredament de les relacions
humanes més properes i als canvis que es
produeixen en tot el context social i
cultural. Però no són només els
especialistes en aquests camps els que
estan palesant la vinculació entre el
desenvolupament del cervell i la vessant
afectivoemocional de l’individu sinó que
també ho fan molts altres científics com
ara metges, neuròlegs i biòlegs.
A l’Escola, des de fa uns anys, hem
Rafel Bisquerra ens va provocar
la reflexió i el treball
introspectiu profund i personal
convidant-nos a plantejar-nos
aspectes de l’àmbit de la
intimitat i dels nostres valors,
com ara la sinceritat o el
demanar i acceptar disculpes.
incorporat la formació en temàtiques
relacionades amb les emocions i aspectes
psicosocials de la persona com un eix
transversal de la formació del personal
docent i no docent. El curs 2007-2008 es
va realitzar un primer curs d’Autoprotecció
psicològica del docent, i des de llavors ja
no s’ha deixat de treballar aquest àmbit de
l’ésser humà. Els continguts abastaven
aspectes com ara la motivació i
l’automotivació, la prevenció i la resolució
de conflictes o les situacions de risc, el
control de l’estat d’ànim i els nervis o els
recursos davant la manipulació.
En consonància amb aquestes activitats
formatives adreçades als professors i
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 106
25/05/11 11:14
107
i difusió
“... hem incorporat la formació en temàtiques relacionades
amb les emocions i aspectes psicosocials de la persona com un
eix transversal de la formació del personal docent i no docent”
“Aquest és un treball que, sens dubte, seguirem fent, ja que
multiplica el seu sentit quan el professorat s’asseu en equips
per abocar a les programacions d’aula els recursos apresos”
personal no docent, en el marc dels cicles
de xerrades i conferències que s’organitzen
conjuntament amb l’AMPA, es va organitzar
una primera conferència amb el professor
Rafel Bisquerra sobre la Intel·ligència
emocional.
Es van presentar les 5 competències
emocionals en les quals ell agrupa les
diferents habilitats i estratègies que convé
tenir desenvolupades per respondre a
aquest tipus de necessitats:
Consciència emocial, autoregulació
emocional, habilitats socials,
autonimia emocional i habilitats de
vida i benestar.
Els dies de juny i setembre que es
disposen per al tancament i la preparació
del nou curs escolar també serveixen per
acollir activitats de formació dels equips del
Centre. És en aquest context que s’han
realitzat els Tallers de competències
emocionals. Aquest any, els tallers s’han
centrat de manera teòrica i molt pràctica en
una de les competències, autoregulació
emocional, amb tasques molt pràctiques
de l’educació de les bones maneres i
la cortesia, enteses com un element que
ha d’ajudar en l’autocontrol i en la capacitat d’espavilar-se davant de situacions
complicades a nivell afectivoemocional.
Rafel Bisquerra ens va provocar la
reflexió i el treball introspectiu profund i
personal convidant-nos a plantejar-nos
aspectes de l’àmbit de la intimitat i dels
nostres valors, com ara la sinceritat o el
demanar i acceptar disculpes. També ens
va proposar tasques en grups heterogenis
per compartir i discutir el treball realitzat.
Una gran posada en comú entre els més de
80 professors ens va ajudar a consolidar la
importància de treballar a fons amb els
nostres alumnes, de mantenir una actitud
de confiança envers el que ells poden
aportar si les condicions de treball són
adequades i, finalment, a entendre la
importància del procés, més enllà dels
resultats.
Els equips d’Educació Infantil i Primària
han realitzat també sessions de
desenvolupament personal orientades a la
millora d’aquesta mateixa competència,
a través de la capacitació per trobar la
relaxació i concentració necessàries per a
la tasca docent.
Aquest és un treball que, sens dubte,
seguirem fent, ja que multiplica el seu
sentit quan el professorat s’asseu en
equips per abocar els recursos apresos -al
marge de fer-ho inconscientment i com a
resultat del propi creixement personal- a
les programacions d’aula i a la manera de
plantejar l’acció educativa amb els seus
alumnes.
Ana Julià, membre de l’Equip
Directiu responsable d’innovació
Montessori - Palau
montessori_.indd 107
25/05/11 11:14
opinió
108
L
ACCIONS FORMATIVES
La formació i capacitació del professorat i del personal no docent
és un dels elements fonamentals del projecte Montessori-Palau
’adult que està en contacte amb els nens i nenes i nois i noies alimenta la
il·lusió pels aprenentatges i en garanteix el rigor. Per això necessita mantenir-se en
constant reciclatge i participar en activitats de formació.
D’una banda, hi ha la formació que té caràcter intern i s’orienta a tot el personal
d’un àmbit. Aquestes accions, a més de fomentar la unitat de criteris i l’enriquiment
mutu, esdevenen oportunitats per a la formació cooperativa dins el mateix equip, la
recerca i la formació entre iguals. En són exemples els diversos tallers sobre educació
emocional amb tot el personal del CCEMP, l’observació i reciclatge desenvolupats amb
l’equip d’Educació Infantil de la mà del professor Eduardo Cuevas, del Centre de Formació
de Vancouver (Canadà), i la realitzada amb l’equip d’Educació Primària amb la participació
de la formadora Kay Baker, de la Loyola
University in Maryland, i la continuació de la
formació en aprenentatge cooperatiu amb el
professorat de Secundària.
A més d’aquesta formació planificada i
realitzada internament, hi ha la formació
externa. A l’Escola disposem d’un mecanisme i
criteris interns per seleccionar la formació que
s’ofereix a fora, tant en l’àmbit local com estatal
o internacional, i per facilitar la participació del
professorat, coordinadors i Equip Directiu. S’ha
participat en més de cinquanta accions formatives (cursos, seminaris, jornades i
congressos). Les temàtiques han estat de molts àmbits i el ventall de participants
abasta totes les seccions i nivells de l’Escola.
El Brain Development and Learning (congrés a Vancouver), amb participació de la coordinadora de l’Equip Directiu, el mes d’agost passat, ens va apropar als darrers
descobriments en l’àmbit de les funcions executives del cervell. Amb temàtica similar,
membres l’equip d’Educació Infantil van participar en el curs “La psicosomàtica del
nadó”. El camp de la psicologia aplicada a l’educació també ha estat l’objecte dels cursos realitzats sobre “Grafologia bàsica”, el “Seminari de grafoteràpia”, el curs “
Mindfulness Based on Stress Reduction”, basat en el programa dissenyat per l’equip de
la Universitat de Massachusetts, el curs de “Mapas mentales” de la UdG, el programa
SAT, impartit per Claudio Naranjo, o el curs sobre “Disfuncions orofacials”.
Altres temàtiques han estat més directament relacionades amb la didàctica, com ara el
curs sobre “Recursos i noves tecnologies per a l’ensenyament de la llengua anglesa”, el
de Física recreativa, el seminari de reciclatge sobre el llenguatge a les aules Montessori
de 3 a 6 anys realitzat a Dublín, o els cursos sobre l’educació en l’etapa de secundària
“Los caminos de la lengua” i el “Cosmic Education into Erdkinder”.
Un fet important és la sistemàtica que hem implantat per posar a l’abast de tothom la
informació rebuda. Aquesta manera de compartir la formació externa, a més de facilitar la
transmissió i comunicació del que s’ha fet a fora, afavoreix les dinàmiques cooperatives i
la motivació entre els professors i, conseqüentment, també entre els alumnes.
Ana Julià, responsable de Formació i Innovació
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 108
25/05/11 11:14
109
i difusió
Reconeixements
Externs
D
LA MILLOR CLASSIFICACIÓ
es de fa 12 anys, el diari EL MUNDO publica un suplement especial que es
titula “Documentos” i en dedica una sèrie a allò que ells anomenen “Los rankings de El
Mundo”. D’entre aquests n’hi ha un dedicat a “Los mejores centros privados”, on figura
una relació dels que ells consideren els “100 mejores colegios” de l’Estat espanyol.
Per editar aquest document el diari envia un llarg qüestionari als més de 1.000
centres privats i concertats de l’Estat que imparteixen tots els nivells educatius i es
reserva el dret a visitar el centre i revisar aquells aspectes que cregui oportú. Amb
aquest qüestionari s’avaluen 27 aspectes concrets agrupats en tres blocs:
a) Model d’Ensenyança. Aquest apartat inclou 9 criteris que van des del model
educatiu o el reconeixement extern, fins a temes de qualitat i avaluació dels alumnes. El
nostre Centre ha obtingut 38 punts sobre 39.
b) Oferta Educativa. Aquest segon apartat també inclou 9 criteris i avalua aspectes
com l’oferta d’idiomes, la formació del professorat, les tutories d’alumnes, els resultats
a les PAU... La puntuació obtinguda ha estat de 32 punts sobre 34.
c) Mitjans Materials. S’avaluen aspectes relacionats amb el nombre d’alumnes per
aula, i per professor, el transport, el menjador, les instal·lacions de tota mena... En
aquest apartat hem aconseguit 26 punts sobre 27.
Recollits els resultats, es fa un rànquing dels 100 millors classificats. En la present
edició, el Montessori-Palau figura en la 1a posició de tot l’Estat espanyol, amb 96
punts sobre 100 i empatat amb un centre del País Basc, el Lauaxeta.
E
Enric Tubert, responsable de Comunicacions
PREMI INFANS
l 14 de desembre passat vam rebre el premi Infans en la categoria d’Escoles,
en reconeixement del programa d’Educació de la Sexualitat i l’Afectivitat que
desenvolupem des del curs 2008-2009. Entre els guardonats hi va haver empreses del
sector alimentari, editorials o entitats públiques. El premi, que agafa el nom de la paraula
llatina “infans, -is”, s’emmarca en un projecte sobre innovació i responsabilitat social de
les empreses en l’àmbit de la infància
desenvolupat per ESADECREÀPOLIS i l’Institut
de la Infància de Barcelona - St. Cugat. Es tracta
del nou model I+D social creat per l’Institut de
la Infància de Barcelona.
L’acte de lliurament de premis es va fer a la
seu d’ESADECREÀPOLIS i va ser presidit per
Elisabeth de Juan, directora d’Innovació, i per
diverses autoritats de la localitat.
Ana Julià, responsable
de Formació i Innovació
Montessori - Palau
montessori_.indd 109
25/05/11 11:15
110
opinió
Congressos
NEUROLOGIA I
APRENENTATGE
E
l juliol passat, una persona de l’Escola va
assistir al 3r Congrés Bianual Sobre el
Desenvolupament Cerebral i Aprenentatge,
organitzat per una professora de neurociència del
desenvolupament cognitiu del Department of
Psychiatry, University of British Columbia, juntament
amb el Department of Child & Adolescent Psychiatry,
BC Children’s Hospital de Vancouver on va tenir lloc.
La finalitat de l’equip organitzador era que, a
partir de 30 ponències, professionals de diferents disciplines relacionades amb la
infància intercanviessin coneixements, experiències i resultats dels seus treballs per
ajudar els infants en tot el seu procés de desenvolupament global.
Un bloc temàtic es va centrar en la interacció pares-infants en els primers temps de
vida i els seus efectes en l’expressió genètica i en el desenvolupament general. Un altre
bloc tractava temes al voltant de la nutrició i les seves conseqüències en la salut.
Un tercer bloc relacionava aprenentatge i memòria. Dins d’aquest capítol es van tractar
des de bases cel·lulars i moleculars de l’aprenentatge i memòria, fins a temes
relacionats amb com aprenem i com pensem que aprenem.
En el bloc de temes relacionats a promocionar l’alegria, la resiliència i la creativitat, hi
va haver una de les millors ponències del professor Mihaly Csikszentmihaly, el qual, en
tractar el tema de la creativitat i fluïdesa i de com fer la vida i l’aprenentatge més
agradables, va esmentar les escoles Montessori dient que eren de les poques en les
quals es proporcionava la possibilitat de concentració profunda als alumnes per a
desenvolupar la creativitat i fluïdesa necessària per a gaudir dels aprenentatges.
Hi va haver també un darrer bloc sobre matemàtiques i lectura, en el qual va ser
convidada la directora executiva de l’Associazione Montessori Internationale, que va fer
una ponència sobre les matemàtiques des de preescolar fins al precàlcul, perquè es
considera que aquesta pedagogia és una de les que millor tracten el desenvolupament
cerebral en les seves bases teòriques i en les aplicacions pràctiques a l’aula.
Els coneixements de neurociència estan orientant cada vegada més el treball dels
professionals educadors a les aules, i això està fent trontollar moltes idees tradicionals
del que és l’aprenentatge i dóna pas a noves tècniques i estratègies. En aquest sentit, la
pedagogia Montessori, ben aplicada, és una bona mostra d’aquesta nova orientació que
marcarà l’educació del futur. Prova d’això són els resultats de nombrosos estudis de
recerca, que mostren com els alumnes amb aquestes pedagogies aconsegueixen millor
desenvolupament en totes les àrees que altres alumnes similars amb metodologies més
tradicionals. Un bon exemple d’aquests resultats són els dels estudis realitzats a
Tailàndia, o bé els publicats en l’article de les professores Angeline Lillard i Nicole ElseQuest, aparegut a la revista Science, vol.313, del 29 de setembre 2006.
Montse Julià, coordinadora de l’Equip Directiu
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 110
25/05/11 11:15
111
i difusió
Associació
d’Antics Alumnes
E
UN PROJECTE FET REALITAT
l dia 5 de novembre de 2010 es va constituir formalment l’Associació d’Antics
Alumnes del Col·legi Montessori-Palau, amb 13 socis inicials i una Junta Directiva
composta per 11 membres.
La finalitat principal de l’Associació és fomentar, promoure i afavorir les relacions
entre antics alumnes, i aquesta finalitat es pot complir tant en un àmbit lúdic, esportiu i
cultural, com en un àmbit de negoci o “Networking”.
Com a primera activitat a endegar, la Junta Directiva s’ha proposat organitzar un sopar
d’antics alumnes i professors per al proper dia 1 de juliol d’enguany, al mateix recinte del
Col·legi, i hi ha un grup d’antics alumnes que ja fa mesos que hi estan treballant perquè
tot surti molt bé.
La vessant més de negoci o “networking” creiem que té molt potencial, atesa
l’heterogeneïtat de les activitats, professions i negocis dels antics alumnes, i atès que
dins un àmbit geogràfic limitat hi ha un nombre de gent important amb qui fer una xarxa
molt interessant.
L’Associació vol tenir una imatge pròpia i una presència visible dins el territori al qual
s’enfoca i, amb aquest objectiu, pretén tenir relació i col·laboració amb altres entitats
gironines, administracions i organismes, per tal de desenvolupar les finalitats amb tota la
seva potencialitat.
Malgrat aquesta imatge i personalitat pròpies, l’Associació neix amb la voluntat de
treballar conjuntament i col·laborar amb el Col·legi Montessori-Palau i, així, té el seu
domicili al mateix Col·legi i compta amb espai i mitjans que l’Escola ha posat a la seva
disposició.
Aquesta relació entre el Col·legi i l’Associació obre també un gran ventall de
possibilitats a l’hora de fer activitats i actuacions amb interès mutu, com poden ser
xerrades d’antics alumnes adreçades als alumnes actuals, l’organització d’un sistema de
pràctiques en empreses d’antics alumnes, la creació d’una xarxa que pugui donar
oportunitats de feina en empreses d’antics alumes o per contactes amb ells, etc.
De tota manera, tornant a tocar de peus a
terra, ara per ara el que tenim és l’Associació
constituïda i, en perspectiva, el sopar del dia
1 de juliol, per la qual cosa, per poder donar a
l’Associació tot el contingut que
potencialment té, farà falta que hi hagi molts
associats i que s’impliquin en les activitats
esmentadesi això requereix temps i esforç.
Jordi Bellvehí, president de
l’Associació d’Antics Alumnes
Montessori - Palau
montessori_.indd 111
25/05/11 11:15
opinió
112
Associació de Pares
J
UN ANY MOLT ENRIQUIDOR
a ha passat gairebé un any des que la nova Junta de l’AMPA s’embarcava en el
projecte, amb les ganes i la il·lusió de fer-ho bé.
Amb una herència impecable, amb una colla de pares implicats (sense els quals això
no tindria cap sentit) i juntament amb la
Direcció de l’Escola, cada primer dimarts de
mes ens hem trobat per debatre temes,
preparar conferències, monogràfics,
consells de centre, expressar inquietuds,
donar opinions, etc., entenent que ho fem
per implicar-nos en el “projecte” que abans
esmentava.
I de quin “projecte” parlem? Doncs del de
l’educació i formació dels nostres fills.
Com a pares tenim la responsabilitat
d’acompanyar-los en tota aquesta
trajectòria; crec personalment que família i
escola han d’anar de la mà i, si en som responsables, quan la tutela educativa s’acabi,
els nois i noies han d’estar en condicions per incorporar-se de manera òptima, valenta i
noble al corrent de la societat que hauran d’ajudar a fer progressar.
Ha estat un any enriquidor, com a pares anem aprenent i sempre volent millorar.
Hem escoltat molt bons conferenciants, hem tingut bons debats amb els alumnes i
entre pares i Escola, bones propostes i bons propòsits.
Des de l’AMPA us volem animar i encoratjar, entenem que “el projecte” val la pena. I
volem dir-vos que qualsevol suggeriment serà ben rebut.
Finalment, us desitgem a tots un bon estiu!
Neus Danés presidenta de l’AMPA
US CONVIDO A
UNA REFLEXIÓ
S
i quan acabeu de llegir aquest
escrit noteu un rau-rau al fons del cor,
quelcom que us convidi a una reflexió i,
per què no, a compartir-ho amb els
vostres, l’estona que hauré passat
escrivint-vos serà la més ben
aprofitada de les estones:
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 112
25/05/11 11:15
i difusió
H
113
Dissabtes anhelats
i havia una vegada...
...un avi, l’avi Pere, que des de ja feia anys vivia en una residència per a gent gran, no
tenia família i va haver de deixar la seva llar quan en fer-se gran ja no es podia valer per
ell mateix. Molts dels avis de la residència també s’havien quedat sols. Sols o amb fills
massa ocupats o, tanmateix, massa lluny de la realitat dels “seus” avis.
El temps passava massa ràpidament per a tots nosaltres i massa lentament per a l’avi
Pere; ell només comptava amb impaciència i delit cada un dels minuts que mancaven
encara perquè arribés altra vegada, un altre esplèndid matí de dissabte.
Mentre les seves companyes encara dormien, la Mariona, com cada primer dissabte
de mes, ja feia estona que havia arribat a la residència d’avis per compartir amb ells un
bocí del seu poc temps; aquell mes era època d’exàmens! Amb divuit anys acabats
d’encetar, la seva mirada serena i generosa regalimava il·lusió. L’avi Pere li deia sovint
que els seus ulls parlaven. De fet, la Mariona era noia de poques paraules, però poques
paraules fan falta per acompanyar els avis a passeig, per anar a veure junts si l’ametller
per fi ja és florit, per deixar-se amanyagar pel primer raig de sol d’una nova primavera;
poques paraules fan falta quan hi ha tantes veus, velles i sàvies veus, que s’afanyen per
deixar com llegat a la vida la seva història plena de vida.
Després de dos anys col·laborant en el programa de voluntariat de la seva ciutat, la
Mariona havia ben après que als avis de la residència només cal estendre’ls la mà i
escoltar-los, però escoltar-los amb el cor, ja que només amb el cor s’entén la màgia que
neix i que et captiva per sempre més després d’una experiència com a voluntari, on ho
dónes tot sense res més a canvi del bé aliè, on l’altruisme ratlla la seva perfecció. És
l’espai que també ens ajuda a aprendre, a ser una mica més tolerants, més sensibles al
que ens envolta.
La història de l’avi Pere era esfereïdora, i no es cansava de repetir-la cada vegada amb
el mateix afany i sentiment de sempre, i malgrat que la Mariona en coneixia tots els
punts i comes, no podia evitar mai aquella esgarrifança per no poder canviar el curs del
seu patiment. Ara ja era tard, l’únic que alleugeria el pes d’una vida plena de recança era
ser allà, escoltant-lo i dedicant-li sense esperar res a volta, algun matí de dissabte.
No totes les vivències que els avis compartien eren així d’amargues. Entre boniques
històries d’amor i desamors que, escrits en paper, bé podrien ser l’enveja del relat més
premiat, la Mariona també sovint s’emportava a la motxilla consells dels que ajuden a
créixer, dels que no s’obliden.
Sabia bé que cada dissabte, en acomiadar-se de l’avi Pere, s’acomiadava potser ja per
sempre. També ella havia après a llegir-li la mirada després de tantes hores d’escoltar-lo
amb atenció. Aquesta complicitat, però, la feia dia a dia més forta, més madura i, com
no, més bona persona.
“Torna aviat, Mariona”, “ets el nostre sol”, “gràcies per acompanyar-nos i fer més dolç
el nostre darrer viatge”...
Parlant amb la Mariona i amb tots els qui hem col·laborat o col·laborem en algun tipus
de projectes de voluntariat, tothom coincideix que la GRATITUD és el millor regal a
l’esforç que sovint suposa trobar un petit forat a les nostres agendes atapeïdes i
compartir-lo amb qui més ho necessita perquè, creieu-me, no gaire lluny sempre hi ha qui
ens necessita. Penseu-hi! Per poca estona que hi pugueu dedicar, per a qui realment ho
està esperant, l’estona els serà eterna!
Rosa Catulí, mare de l’AMPA
Montessori - Palau
montessori_.indd 113
25/05/11 11:15
114
opinió
Parlant amb...
Quan fa uns anys vam decidir obrir aquesta secció, ens va semblar que
seria bo per a la Memòria Escolar dedicar un espai a exposar la visió de
l’Escola que ens podia oferir algú que l’evoqués des de la seva condició
d’antic alumne que fa temps va deixar el centre; una mirada estrictament
des del record, amb la visió que podia donar algú que ha tornat a
l’Escola, però ara com a pare o mare d’alumnes actuals. Aquesta línia de
treball és la que en aquesta ocasió ens ha dut a cedir la paraula a en
Dani Bosch, com a antic alumne i pare de tres alumnes actuals, i a la
Míriam Galisteo, com a antiga alumna que evoca el seu temps passat al
Montessori-Palau.
MIRAR EL FUTUR DES DEL PASSAT
Q
uan fa uns mesos vaig rebre l’encàrrec d’escriure algunes ratlles sobre el meu
vincle amb l’escola Montessori i el perquè de portar
les meves filles al mateix lloc on jo m’havia format, vaig
creure que seria una feina fàcil. Estava equivocat. Molt
equivocat.
De fet quan em vaig posar per primer cop davant de
la pantalla blanca de l’ordinador, no tenia massa clar
què havia d’explicar: Un recull d’anècdotes del passat?
Una visió melancòlica del que allà vaig viure? Un recull
de valors dels quals puc arribar a imaginar que el
Montessori em va impregnar? Explicar “la meva vida”,
un “què ha sigut de mi després de deixar l’Escola”? No,
no es tractava pas d’això. Llàstima! Això hauria estat
molt més senzill.
Ara fa uns 8 anys vam haver de decidir si la nostra
filla gran seguiria
l’etapa d’ensenyament
infantil a la mateixa escola on havia fet la llar d’infants
a Banyoles. Sabent, a més, que darrera d’ella hi anirien
les altres seves dues germanes. Va sorgir l’oportunitat
d’anar al Montessori. La disponibilitat d’autobús des
de Banyoles facilitava l’opció. D’altra banda, portar les
meves filles al Montessori, al mateix lloc on jo m’havia
educat, em feia una gràcia especial.
M’ho vaig prendre com si el cicle vital es tanqués.
Percebre que guardes ben frescos records de quan tu
mateix tenies l’edat dels teus fills és un bon exercici
vital. Pensar que el que tu recordes dels teus pares quan
tenies l’edat dels teus fills deu ser el que pensaran els
teus fills de tu quan ells tinguin l’edat que tu tens ara,
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 114
25/05/11 11:15
i difusió
115
“Percebre que guardes ben frescos
records de quan tu mateix tenies
l’edat dels teus fills és un bon
exercici vital”
“... ara sí que el Montessori aplica
el mètode Montessori... Un mètode
que ha arribat a impregnar tot el
que envolta l’Escola”
és quelcom que fa pensar i donar-hi moltes voltes.
Com per parar-hi boig. Com quan et mires algú i
penses com deu estar mirant la mateixa realitat amb
els seus ulls. Quantes noies han entès les seves mares quan ho han estat elles?
Aquests records es reforcen molt més quan véns
al Montessori i veus petites coses, objectes, situacions que esclaten en algun racó de la
teva memòria i t’adones que, malgrat que han passat més de 20 anys, de fet, les coses
no canvien tant com a vegades pots pensar vanitosament. Trobar, per exemple, que encara
hi ha alguns professors de “la teva època”, que encara hi ha aquell rodet per treure la
pols de les pistes, que l’orgue del Sr. Julià està allà mateix on el recordes la darrera
vegada que vas anar a l’Escola com a alumne, que el menú de les meves filles està ple
d’alguns dels plats que vas tastar... És quelcom extraordinari.
Una esgarrifança et recorre l’esquena quan entres al gimnàs i reconeixes
immediatament aquella olor d’entre goma gastada i suor rància que colpeja la pituïtària.
Sembla talment que va ser ahir que vas travessar aquelles parets per darrera vegada
disposat a menjar-te el món.
Però també hi ha coses que afortunadament han canviat. Per exemple, ara sí que el
Montessori aplica el mètode Montessori, quelcom que antigament sempre se l’hi havia
criticat. Un mètode que ha arribat a impregnar tot el que envolta l’Escola. Un esperit que
està pertot allà on mires i que ha ajudat a situar a aquesta Escola com una de les millors
institucions educatives de l’Estat.
Però, per sobre de tot això, hi ha les ganes i la il·lusió amb les quals les nostres filles
van a l’escola. Més enllà de les
amistats que hi van cultivant, els
agrada aprendre. A vegades dubtes de
si realment són conscients de la sort
que tenen de poder desenvolupar les
seves potencialitats d’una manera tan
plena. De fet, pensant-ho bé, estàs
segur que no. No en són conscients,
com jo tampoc no n’era en el seu
moment. Però això ara tant se val. Ho
seran en el seu dia. De moment, elles
són felices i jo amb elles.
Daniel Bosch Portell, exalumne
Montessori - Palau
montessori_.indd 115
25/05/11 11:15
opinió
116
L
EVOCAR EL PASSAT
a intenció inicial era no llegir-los, però al final no
vaig poder vèncer la curiositat i vaig voler saber què deien
alguns antics alumnes (alguns dels quals encara recordava
perfectament després de tot aquest temps!) en els seus
escrits per a aquesta secció. Jo ja fa molts anys que vaig
marxar de Girona i del Montessori (en tenia 13 i ara en tinc
34!), així que la principal diferència amb molts dels que
m’han precedit al “Parlant amb...” és que, en general, ells
han parlat i escrit des de l’experiència de molts anys al
Montessori (alguns, fins i tot actual), mentre que jo,
després de tant de temps, només ho puc fer des dels
records de la infància. Malgrat tot, són records que continuen encara molt vius dins meu.
I per això, en llegir els seus escrits, em vaig adonar amb satisfacció i també curiositat,
que molts d’aquests records, que ni tan sols sabia si eren certs o part de la meva
imaginació, no són tan diferents dels d’altres que van passar a l’Escola més anys que jo.
I és curiós perquè, llegint-los, també m’ha semblat que sovint es repeteix un mateix
concepte, es parla d’un mateix valor: la disciplina. És cert que si m’haguessin demanat
resumir en una sola idea l’educació rebuda al Montessori, molt probablement hauria
escollit la mateixa. Una disciplina de la qual no era gaire conscient quan era petita, que
no aprovava gaire durant l’adolescència i que he après a valorar d’adulta, ja que
considero que m’ha permès esdevenir una persona treballadora, amb criteri, amb
compromís i amb ganes de lluitar per allò que vull. L’exemple per a mi més clar de tot
això va ser el fet de superar les oposicions per entrar al cos de bombers (qui m’ho havia
de dir, quan corria pels passadissos de l’escola!). La paraula disciplina em fa venir
al cap altres conceptes: superació, sacrifici, esforç, compromís, treball, rigor,
exigència, ordre. I per això, la disciplina em va ajudar no només a estudiar els caps de
setmana, els ponts o els festius, aprofitant els moments que no treballava, sinó també a
anar cada dia sense excepció al gimnàs i a entrenar les hores que calgués i fer el que
deia l’entrenador sense queixar-me, a estudiar el carnet de camió durant l’hora que tenia
per dinar a la feina, a fer les pràctiques del carnet les hores que em quedaven “lliures”
entre que sortia de la feina i anava cap al gimnàs... I, sobretot, a confiar en mi mateixa i
en en el fet que jo també ho podia aconseguir, i a transmetre a la meva família, que mai
no m’hauria imaginat fent aquesta feina, el
convenciment que allò era el que jo realment
desitjava. De fet, em fa gràcia perquè
l’entrenador de vegades em posa d’exemple
a la gent que es prepara les oposicions per
no haver fallat ni un sol dia als
entrenaments, i crec que això en part és
“culpa” de la disciplina del Montessori!
A més, va ser al Montessori on
podria dir que va començar la meva
afició per l’esport en general (i que tan
bé m’ha anat per a aquestes oposicions)
i, amb el bàsquet en concret, també vaig
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 116
25/05/11 11:15
i difusió
117
“... si m’haguessin demanat resumir en una sola idea l’educació rebuda
al Montessori, molt probablement hauria escollit... la disciplina”
aprendre a treballar en equip, un valor clau en la meva feina. Ara em sento molt orgullosa
del que he aconseguit, no només pel que va significar ser la primera dona bombera del
cos de bombers de Barcelona, sinó sobretot perquè he aconseguit acabar fent una feina
que m’apassiona i en la qual estic envoltada de gent meravellosa.
A part de tot això, he de dir que des que vam marxar a viure a Barcelona vaig anar
perdent el contacte amb tots els amics i coneguts d’aquella època. Suposo que la
distància, els canvis i el pas de la infància a l’adolescència, els nous projectes que en
definitiva fan que cadascú segueixi un camí diferent, hi van ajudar en part. Fins que, amb
el temps, vaig perdre totalment aquest contacte i no sabia pràcticament res de ningú ni
de l’Escola si no era molt de tant en tant i a través de terceres persones, i una mica per
casualitat. Tot i així, recordava perfectament les cares dels companys de classe i
de molts de l’Escola, podia repetir la llista de noms i cognoms de la classe
gairebé sencera i tenia molt presents els professors (tot i que no en faré cap
llista, no fos cas que ara me n’oblidés algun!). També tenia gravats en la memòria els
patis, fer files per entrar a classe (amb el primer xiulet havies de córrer a lloc; amb el
segon, “fer distàncies” amb el braç, i amb el tercer,
“firmes” i callats), el menjador (i les trampes per amagar
allò que no ens agradava...), el bosquet, algun càstig o
altre a les grades a l’hora del pati, anar a buscar el
berenar amb les paneres (i el clàssic “membrillo”), els
festivals de gimnàstica al camp de futbol a final de curs,
les Serres (un dels meus primers records), els xandalls
blaus i vermells, les bates marrons i de quadres blaus,
el teatre, el pavelló (vam veure com l’anaven construint),
la biblioteca, l’aula d’informàtica o el laboratori
(m’imagino que res a veure amb els que hi deu haver
ara!), la coral (crec que els que no afinàvem gaire
anàvem a parar a la quarta veu...), les fantàstiques i tan
esperades hores de piscina quan arribava el bon temps
(realment existia el miraculós producte que et tacava
de vermell el banyador...?), les excursions i sortides per
Palau els dies assenyalats (o per falsos avisos de
bomba durant una època...), el viatge en autocar matí i
tarda, els entrenaments i els partits de bàsquet... i tants
d’altres records!
Ha sigut per a mi un gran plaer retrobar-me amb tots
aquests records després de tant de temps. Primer, quan
els companys de classe es van posar en contacte amb
mi després de molts anys per un sopar arran del 25è
aniversari de l’escola i, després, quan em van demanar
que escrivís alguna cosa per a la Memòria Escolar. En
ambdós casos, no vaig dubtar ni un segon i no vaig voler
deixar passar l’oportunitat de retrobar tot allò que havia
format part de la meva vida d’una manera tan especial.
Míriam Galisteo, exalumna
Montessori - Palau
montessori_.indd 117
25/05/11 11:15
montessori_.indd 118
25/05/11 11:15
a
animació
creativa
montessori_.indd 119
25/05/11 11:16
animació
120
Animació a la lectura
A l’Escola, més enllà de fer una tria de llibres de lectura obligatòria per a cada
curs de Secundària, es procura que tots els alumnes tinguin l’oportunitat de
poder gaudir d’una xerrada col·loqui amb algun dels autors llegits.
Escoltar una petita ponència per part de l’autor convidat i establir un diàleg
entorn de les obres llegides afavoreix l’interès per la lectura i esdevé un exercici
de participació, d’autocontrol i de “saber estar” en una situació formal.
E
LA TORRE EIFFEL
l mes de maig passat ens va visitar
l’escriptor Vicenç Villatoro, autor, entre d’altres, del
llibre “La torre”, que van tenir l’oportunitat de llegir el
curs passat els nois i noies de 3r d’ESO. El llibre
exposa el període històric europeu des del 1870 fins a
mitjan segle XX i relaciona els fets amb la vida i obres
de l’enginyer G. Eiffel. En relació amb el llibre i amb la
visita, alguns dels comentaris que els alumnes van fer
són els següents:
“La torre” explica com l’enginyer G. Eiffel va
construir la Torre Eiffel de París i també la situació
política del moment. És un llibre molt complet que parla de la història del món en relació
amb França, on es relaten les guerres, els canvis polítics i l’evolució de l’art i els usos
que va tenir la Torre Eiffel. La veu del narrador, en aquest cas, correspon a la seva filla.
Aquesta obra, a més de tractar sobre la biografia d’Eiffel, també narra les dificultats
que trobava a l’hora de triomfar com a enginyer. Ens va agradar perquè és un cas real i et
fa adonar que la vida no és fàcil, fins i tot malgrat que tinguis diners o siguis
“important”. El relat parla de l’esforç de Gustave Eiffel per tirar endavant la torre malgrat
les crítiques que va tenir en el seu moment. A la majoria ens va sorprendre saber que en
aquella època la gent considerava la Torre Eiffel un monument molt lleig.
El llibre ens mostra un senyor Eiffel que sempre estava molt enfeinat, i ens permet
conèixer també el tema del canal de Panamà, que va fracassar i li va suposar molts
problemes.
J. Pagès, A. Colomer, E. Alvés, C. Taberner, J. Hugas,
A. Brugarola, E. Costa de 3r ESO
La visita de l’autor va suposar un punt culminant en la comprensió de la lectura i de la
feina que suposa poder escriure un text basat en fets històrics.
“L’autor va explicar que abans d’escriure el llibre es va haver d’informar molt sobre tot
el referent a la torre. L’autor va ser molt minuciós, fins i tot ens va mostrar fotografies, i
després les vam comentar a classe. El Sr. Villatoro va explicar-nos que havia obtingut
molta informació d’un llibre publicat per la filla de Gustave Eiffel.”
A. Gich, G. Lahoz, A. Gómez de 3r ESO
La cura i rigor del treball de l’escriptor Vicenç Villatoro va ser un dels aspectes més
valorats pels alumnes alhora de tractar un tema històric com el de la Torre Eiffel. La seva
visita va ajudar a entendre millor la diferència entre literatura i periodisme.
Lluís Saló, professor de Socials
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 120
25/05/11 11:17
121
creativa
P
AVENTURES «DE VERITAT»
U
LA INTRIGA COMO GÉNERO
ilar Garriga, autora del llibre “Un
estiu a Borneo”, va venir a l’Escola, a
parlar de la novel·la que havíem llegit a
classe. La Pilar Garriga ens va comentar
coses que no s’expliquen en el llibre, per
exemple, que alguns personatges i que tota
la història es basaven en fets reals.
La Rosa, la seva germana, havia viscut
una aventura i d’això tractava el llibre. La
Rosa era veterinària i havia anat a fer un
màster a Londres. En acabar el màster no
tenia feina, i després de molt buscar en va
trobar una a Borneo, que consistia a protegir i curar els orangutans d’aquella illa asiàtica.
La història tracta del que la Rosa fa durant la seva estada a Borneo. La Pilar també
ens va explicar els problemes ecològics d’aquella illa: tala d’arbres, caça d’orangutans i
reducció de la superfície de selva. El govern d’allà hi estava d’acord, ja que hi guanyava
diners, de manera que era molt difícil aturar aquesta tala de boscos.
Després, la Pilar ens va relatar el seu viatge a Borneo, i ens va explicar anècdotes.
Mitjançant un reproductor d’imatges, ens va ensenyar fotografies de petits orangutans.
Va comentar que els orangutans tenien un rei, sempre el més fort. També ens va comentar
que havia escrit dos llibres més, i convidava qui li hagués agradat el primer a llegir-se els
altres. Finalment, com és habitual, ens va deixar fer preguntes.
Oriol Martínez de 1r ESO
n miércoles de noviembre Fernando Lalana vino a dar una charla sobre su
novela “La tuneladora”, leída en clase, y a comentar aspectos relativos a su trabajo de
escritor. Nos habló de su vida, de sus libros para el público juvenil, de su alejamiento del
mundo del derecho, carrera que estudió, para poder ser escritor… y de muchos temas
más. La verdad es que fue muy interesante. Me agradó mucho su forma de referirse a
nosotros como personas adultas que somos. Su humor irónico y muy peculiar, en cambio,
me chocó.
Las preguntas surgieron de forma fluida, algunas
detalladas y precisas, sobre determinados aspectos
de sus novelas y otras relativas a su vida como escritor. En mi opinión fue una buena charla,
entretenida y divertida. Un día diferente, de fuerte
contenido cultural para preguntar libremente a un
más que interesante y famoso escritor.
Durante la charla hablamos del personaje Fermín
Escartín, del gran éxito de los novelistas nórdicos
que triunfan con sus novelas de detectives y
también de los premios obtenidos por Fernando
Lalana a lo largo de su carrera.
Arnau Omedes de 3r ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 121
25/05/11 11:17
animació
122
D
VIVIR DE LA LITERATURA
urante este curso los alumnos de 4º de ESO recibimos la visita de Fernando
Lalana, un autor muy valorado en el ámbito de la literatura infantil y juvenil, galardonado
el pasado 19 de octubre de 2010 con el Premio Cervantes Chico, en reconocimiento a su
labor como escritor de narraciones dirigidas a
un público infantil y juvenil.
Fernando Lalana vino a ofrecernos una
charla sobre el libro leído en Lengua y
Literatura Castellana: ”El asunto Galindo”.
El libro tiene como protagonista al famoso
detective Fermín Escartín, un personaje muy
famoso en sus novelas, ya que también es
protagonista de otra novela que leímos: “La
tuneladora”.
Al llegar el señor Lalana nos dimos cuenta
de que, a diferencia del curso anterior, esta vez la charla se enfocaría desde otro punto
de vista en el que no tenía inconveniente en hablar de ciertos aspectos personales.
Durante las clases habíamos preparado preguntas, al final pudimos hacerle muchas
más.
Preguntado sobre si se dedicaba exclusivamente a escribir, nos respondió que sí, que
de momento con los ingresos que obtenía como escritor podía mantener a su familia
pero añadió que tiene que gestionar bien su economía para poder vivir todo el año de
dichos beneficios. Pensábamos que seguramente tendría que combinar este trabajo con
otra actividad, y nos sorprendió que no fuera así.
Enric Subirà i Eduard Pascual de 4t ESO
U
FICCIÓ I VERSEMBLANÇA
n dimarts d’abril vam tenir l’oportunitat de conèixer el novel·lista juvenil Pau
Joan Hernández. A mig matí ens vam reunir tots els alumnes de 4t d’ESO a la Sala
d’Actes de l’Escola i durant una hora vam escoltar com ens explicava com s’havia produït
la seva dedicació a la Literatura i vam tenir l’oportunitat de participar en un llarg torn de
preguntes. Va ser una excel·lent manera de poder resoldre alguns dubtes que ens havia
generat la lectura de la novel·la “L’ombra del Stuka”, el llibre de lectura que havíem
treballat durant aquesta avaluació.
Aquesta novel·la juvenil explica la història
d’uns joves de quinze anys que coneixen un
estranger que busca la història dels seus
avantpassats. Els fets passen a les Terres de
l’Ebre, en un poble imaginari, Benissuda.
L’autor ens va aclarir detalls relacionats
amb el llibre i amb la Guerra Civil espanyola, i
a més ens va oferir tota una sèrie d’opinions
que nosaltres valorem com a petits consells
per a la vida.
Olga Batallé i Xavi Crespo de 4t ESO
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 122
25/05/11 11:17
123
creativa
Música
HISTÒRIA DEL ROCK EN CONCERT
E
Cançons dels vells temps
l dia 18 de febrer els alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO van anar a la Sala d’Actes
del Col·legi a veure un concert a càrrec d’un conjunt en el qual hi havia alguns dels
membres de l’antic grup de rock Ja T’ho Diré.
Aquest grup ens va explicar la història del rock tocant música. Interpretaven cançons
dels vells temps composades per artistes famosos en aquella època. Una cançó que van
interpretar, d’en Bob Marley, va ser la que va tenir més èxit; la cançó es deia “No woman,
no cry”.
El grup estava format per 3 membres: en Cris Juanico, que cantava i tocava la guitarra, en Sebastià Saurina, que tocava la guitarra, i en Miquel Brugués, que tocava el piano
elèctric. Van tocar 10 cançons.
Va ser un concert molt distret per a tothom, inclosos els professors, ja que quan sonaven
les peces ells anaven ballant.
Pol Vila i Polina Naumenko de 1r ESO
A
Viure la música de ben a prop
ssistir a concerts és una de les activitats incloses a l’assignatura de Música, i
darrere d’aquesta acció hi ha dos objectius molt clars:
En primer lloc, viure en directe l’experiència d’escoltar música d’una determinada
època o estil, amb tot el que això comporta respecte al tipus de formació, instruments,
etc. necessaris en cada cas. En segon lloc, treballar tot un conjunt de valors i actituds
que cada tipus de concert i d’estil musical comporta i que ajuda els alumnes a millorar el
seu autocontrol i la seva capacitat d’adequar la manera d’estar a cada situació diferent.
Ja fa una colla d’anys que els alumnes de l’assignatura de Música a l’ESO tenen la
possibilitat d’assistir a una sèrie de concerts dissenyats expressament per a facilitar el
coneixement de tot allò relatiu a l’origen, les característiques, o l’evolució d’algun estil
musical contemporani. Aquesta iniciativa ha anat generant un format molt didàctic en el
qual es combina la música en directe a càrrec de músics molt solvents, amb unes falques
d’explicació didàctica i la projecció
d’imatges relatives als intèrprets, i
discos, que van marcar època i d’alguns
dels quals es presentaran alguns temes
en directe. Aquest any hem aconseguit
que el concert relatiu a la història del
rock es pogués fer a la Sala d’Actes de
l’Escola, cosa que ens ajuda molt a optimitzar el temps. Aquest fet ens ajuda a
donar una dimensió molt diferent a
l’estudi d’aquest estil musical tan
important dins la música del segle XX.
Professors de Música d’ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 123
25/05/11 11:17
animació
124
E
CONCERT DE VIOLÍ ESCOLAR
n el concert habitual de violí escolar vam tenir la col·laboració de les professores
d’Anglès. Amb el seu suport i motivació els alumnes de 1r a 3r de Primària van realitzar
diversos cartells i dibuixos amb els temes i títols de les obres que van interpretar durant el
concert.
Els treballs els vam col·locar a l’espai del Pavelló per poder contemplar-los abans i durant el concert. El resultat va ser molt engrescador, tant per al públic com per als
mateixos alumnes. Amb activitats com aquesta, estem observant que els coneixements
que els alumnes reben per vies diverses els assimilen amb més facilitat, i que les
activitats interdisciplinàries motiven més l’aprenentatge.
Gràcies a tots els professors per les idees fantàstiques que han tingut i les ganes
d’ensenyar!
Eszter Schutz, professora de Violí
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 124
25/05/11 11:17
125
creativa
W
Classical music, classical portraits
e thought that drawing portraits of Bach and Mozart would be a beautiful
way to inspire the young musicians who were playing in the violin concert. We decided,
then, to learn how to work with charcoal. This is a classical technique that provides quite
realistic effects. It is also a very good way of learning grey gradients and lighting
techniques.
Charcoal is used in art for drawing, making rough sketches and painting. It must
usually be preserved by the application of a fixative. Charcoal is created by burning sticks
of wood, usually willow. It is a very well-known media to create quite professional looking
black and white images. You just need a little chunk of charcoal, your fingers and an
eraser.
Cecilia Poblete, professora d’Anglès
A la classe d’Anglès / Plàstica es va donar un document als alumnes
explicant els passos a seguir per fer el retrat d’algun músic famós. El
doble objectiu era aprendre a fer una interpretació plàstica d’un
personatge a partir de la foto d’un retrat reproduït fotogràficament i
aprendre també tot un conjunt d’expressions angleses adequades per
donar pautes i suggerir propostes abans d’iniciar un projecte.
Montessori - Palau
montessori_.indd 125
25/05/11 11:17
animació
126
Teatre
L’OBRA «CONTE DE NADAL»
El divendres 17 de desembre, tots els nens i nenes de 1r, 2n i 3r
d’Educació Primària van anar a veure l’obra de teatre “Conte de Nadal”,
basada en el conte de Charles Dickens.
L’obra ens va transportar a l’Anglaterra del segle XIX, on el senyor Scrooge,
un home solitari que només pensa a fer diners, està més enfadat que mai
perquè és Nadal. El que no s’hauria imaginat mai el Sr. Scrooge és que rebria
la visita de tres fantasmes que li canviarien la vida. Els tres fantasmes que
el visiten li volen ensenyar a estimar el Nadal.
H
em anat a una sala de teatre a veure l’obra “Conte de Nadal”. Al principi quan
hem arribat hem hagut de fer molta cua. Quan hem entrat hem vist un cartell molt curiós
que deia: “No fer petons, no menjar i no trucar”.
Després ens hem assegut a les butaques, i quan ha començat l’obra de teatre tothom
estava callat. La història tractava d’un senyor ric que no compartia res i el van venir a
veure tres esperits. El primer li va explicar la seva infantesa, el segon li va explicar el
present d’en Pites, que era el seu ajudant i que tenia el bebè molt malalt, i el tercer li va
explicar el futur i li va dir que algú s’havia mort, i tothom se’n va alegrar menys dues
persones.
Ell va voler anar a l’enterrament, però no podia anar-hi perquè era ell el que aquella
nit moriria. Finalment els tres esperits li van tornar a deixar una oportunitat i aquell Nadal va regalar diners als pobres i també a en Peter. Al final tothom va ser feliç amb
ell.
En acabar de veure l’obra hem anat al bus i hem tornat al Montessori.
Jaume Gómez de 3r Primària
Dibuix: Camila Córdova de 2n Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 126
25/05/11 11:17
127
creativa
L
Dibuix: Júlia Álvarez de 2n Primària
a historia era muy bonita y además tiene un final muy feliz. Todo comienza
cuando un señor que no cree en la Navidad recibe la visita de tres fantasmas.
Este individuo era muy malo y cerró todos los hospitales. Los fantasmas le hicieron
entender que hacía las cosas mal. Se despertó del sueño y empezó a ser bueno y a creer
en la Navidad.
Miquela Mitoudi de 2n Primària
L
a obra trata de un señor llamado Evenether Scrooge, que no creía en la Navidad.
Por la noche se le aparecen tres espíritus, el primero era el de las Navidades pasadas, el
segundo era el de las Navidades presentes y el tercero, el de las Navidades futuras. Los
tres espíritus le convencieron de que la Navidad existía con recuerdos de su vida. La
función daba un poco de tristeza porque había mucha gente que pasaba mucho frío y que
padecía hambre, y a mí me dio un poco de pena.
Pau Sánchez de 2n Primària
Dibuixos: Miquela Mitoudi i Clàudia Montserrat de 2n Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 127
25/05/11 11:17
128
animació
Dibuix: Ana Cadenas de 4t Primària
LA BEATLEMANIA
E
l dia 4 de febrer vam anar a
veure una representació de teatre que es
deia “Beatlemania”. Hi havia molta gent.
Hi vam anar totes les classes de 4t, 5è i
6è de Primària del Montessori i nens
d’altres col·legis. El teatre estava ple.
Tocaven cançons dels Beatles i al final
de cada cançó ens explicaven detalls de la
seva vida i obra. Mentre tocaven passaven
unes diapositives.
Jo al principi em pensava que els actors
feien “play-back”, però li vaig preguntar a
en Joan i em va dir que no, que cantaven
ells. Cantaven molt bé.
Quan va acabar vam pujar al bus i cap
al “cole”. En arribar a l’escola vam anar a
dinar i la resta del dia va ser normal, un
dia com qualsevol altre.
Laia Badosa de 6è Primària
Dibuix: Sara Ángel de 5è Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 128
25/05/11 11:17
129
creativa
E
LA NIT DE SANT JOAN
l 4 de novembre els alumnes de 3r d’ESO vam fer una
excursió a Barcelona. L’activitat amb la qual vam concloure la
sortida va ser anar al teatre Artèria, que recentment havia estat
inaugurat, a veure una obra titulada “Nit de Sant Joan”. Ens van
explicar que era la reedició d’una obra que feia molts anys havia
estat un èxit, i que ara havia estat rescatada per ser portada als
escenaris una altra vegada per la companyia Dagoll Dagom.
Basada en un conte de Miquel Obiols, “Nit de Sant Joan” és
una obra que narra els estranys fets que succeeixen a una sèrie
de personatges la nit del 24 de juny: començant per la Rita, una
nena que vol ser gran; seguida de la senyoreta González, una
dona molt xerraire que farà el viatge més emocionant de la seva
vida; en Daniel, un jove amb inquietuds que descobrirà l’amor; en
Macari, un home discotequer que prendrà consciència del pas del
temps, i finalment el gran Jordier, una antiga estrella del cabaret que recordarà els
espectacles del seu temps. Amb l’ajuda d’un follet i una folleta de llampants vestits
vermells, els nostres personatges viuran una experiència màgica que no oblidaran mai.
La veritat és que vam passar una bona estona, envoltats de màgia i històries que ens
van fer viatjar durant uns moments al món de la fantasia.
Irene Sarmiento de 3r ESO
E
L’OBRA «PEDRA DE TARTERA»
l passat dimecres 9 de febrer, després de les classes del matí, els alumnes de
4t d’ESO ens vam dirigir a Barcelona, concretament al Teatre Nacional de Catalunya, on
vam tenir la sort de presenciar una obra de teatre basada en una novel·la de Maria
Barbal, concretament “Pedra de Tartera”, dirigida per Marc Rosich i protagonitzada per
l’actriu Àurea Márquez, entre d’altres.
En el temps que va durar la representació vam acompanyar la
protagonista, la Conxa, per la més gran de les aventures: la vida.
Des de la seva arribada al poble on vivien els tiets, lloc on va
créixer i descobrir el seu primer amor. Així, doncs, vam ser
testimonis de la seva infantesa, el seu casament i el naixement
de les seves dues filles. I, sobretot, vam poder contemplar amb
tristesa com la seva història es va veure afectada per la més
gran de les tragèdies que ha patit el nostre país: la guerra.
Vam assistir, per tant, a la mort del seu marit, de la seva
mare... Vam presenciar com la fam i la misèria es van apoderar
de la vida d’aquest gran personatge durant els darrers anys. I
finalment, al mateix temps que queia el teló amb la Ciutat Comtal
de fons, vam marxar altra vegada cap a Girona acompanyats del
dolç regust que la història ens havia deixat.
Clara Moral de 4t ESO
Montessori - Palau
montessori_.indd 129
25/05/11 11:17
animació
130
Arts Plàstiques
U
REALITZACIÓ DE TITELLES
n dia la professora d’Anglès/Plàstica ens va demanar que portéssim un rull de
cartró per fer un titella. Amb una cola que semblava mocs d’elefant i amb tires de paper
de diari vam fer un cap, i quan va ser sec el vam pintar. Després vam fer un vestit que
lligués amb la cara del titella, vam agafar-los tots i vam preparar una gran exposició.
Tothom s’aturava a mirar-los i eren molt divertits. Camila Córdoba de 2n Primària
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 130
25/05/11 11:17
131
creativa
LAND ART, CREAR OBRES EFÍMERES
E
n l’activitat de Plàstica en Llengua Anglesa a 1r, 2n i 3r de Primària, es va dur a
terme una activitat centrada en el concepte de “land art”.
Els objectius principals de l’activitat eren diversos: d’una banda, es pretenia que els
nens i nenes prenguessin consciència del fet que l’Art no sempre apareix sota l’aspecte
d’obres molt sòlides o molt transcendents i duradores i fet amb materials molt nobles,
sinó que també pot aparèixer en forma efímera i pot estar fet de materials fràgils i de
procedència senzilla.
Per això es va treballar entorn de l’obra de l’artista Andy Goldsworthy, a partir de
llibres sobre les seves creacions i també fent recerca a Internet.
Seguint aquest model, els nens i nenes van anar al bosc de l’Escola i van recollir
materials naturals, com ara tota mena de restes vegetals (fulles, líquens, troncs, herbes,
pètals, flors...) i minerals (sorra, pedretes, fang...) o animals (plomes, pèls, ossos...).
Llavors va començar la creació de diverses obres tot fent servir aquests materials.
Durant tot el procés s’utilitzava com a vehicle de
comunicació la llengua anglesa, amb la qual cosa
s’incrementava el coneixement del vocabulari relatiu a
elements de la naturalesa i de l’art.
Finalment el resultat de tot el procés es va exposar en
diferents plafons de l’escola per compartir la recerca amb
la resta dels companys.
Enric Tubert, professor d’Història de l’Art
Montessori - Palau
montessori_.indd 131
25/05/11 11:17
animació
132
SURREAL COLLECTIVE PAINTING
N
owadays we, already, know that reality is multidimensional. What does
Surrealism mean, then? Does it mean “not real”? For some people it sounds like
something strange. Different! You might think… But different from what? Different from
what your eyes can see? If so, do we all perceive reality the same way? What do you
believe to be strange? All these questions encourage philosophers and thinkers. It can be
an endless conversation, an entertaining talk. For artists, though, it is just the perfect
stage for free creation. Imagination takes off… you can invent a parallel reality. You can
represent your craziest dreams as Salvador Dalí did! Everything is possible, lines and
colours playing and dancing at your fingers pace.
“This is fun!”, the children say. “Let’s get together in groups and take turns to draw!”
“My line meets yours, the space in between looks like a ship”. We love coloring these
new shapes!
Some of us use waxes, some of us water colors. It results in a successful piece of
surreal painting. We see our artwork when we go for lunch. The corridor seems more
colorful and alive now. Do you agree?
You can try at home too. Teach your parents how to feel free when painting. A little
less TV and a little more creativity might be good for your health.
Cecilia Poblete, professora d’Anglès
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 132
25/05/11 11:17
133
creativa
Amb l’objectiu d’ajudar els nens i nenes a conèixer els moviments
artístics de l’art contemporani, vam treballar el surrealisme. Després
d’haver mirat moltes obres d’autors famosos, com Salvador Dalí, va
arribar el moment de produir les pròpies obres d’art surrealistes. La
possibilitat de pintar imatges com si les somniessin va motivar els nens i
nenes a ser molt imaginatius.
A
DIBUIXAR EL PROPI NOM
començament de curs, a la classe de Llengua Anglesa/Plàstica ens van
proposar de fer una activitat molt original. Es tractava de dibuixar sobre làmines del bloc
de dibuix cadascuna de les lletres del nostre nom i a continuació s’havien de decorar tot
fent servir els llapis de color o els retoladors.
Un cop dibuixades les lletres, es retallaven i sobre una cartolina negra podies muntar
el teu nom d’una manera original. Després vam penjar tots els treballs a la classe i va
ser divertit perquè cada dibuix del nom et deixava veure com era cada nen o nena de la
classe.
Era molt curiós, perquè tots els treballs eren ben diferents i n’hi havia de molt bonics i
molt originals.
Alba Calonge de 3r Primària
Alba Calonge de 3r Primària
Xavier Cañadas de 1r Primària
Montessori - Palau
montessori_.indd 133
25/05/11 11:17
montessori_.indd 134
25/05/11 11:17
c
club
montessori_.indd 135
25/05/11 11:19
club
136
Agenda
ACTIVITATS DEL CLUB
Maig i juny 2010
Audició de música a La Mirona de Salt (piano, violí i cant). 18a Diada Esportiva de
Bàsquet, Futbol, Judo, Escacs i Escola Esportiva.
Setembre a desembre 2010
Presentació del Club amb la participació del Sr. Víctor Muñoz. Revisions mèdiques als
esportistes. Inici de les competicions federades de futbol i bàsquet. Inici de les
competicions escolars de futbol. 1a Matinal d’Escola Esportiva al CCE Montessori-Palau.
Concert de Nadal (piano, violí i cant) a Les Bernardes de Salt.
Gener a abril 2011
XXI Jornades d’Esquí Alpí i Snowboard. Jornada d’iniciació esportiva del Consell
Esportiu del Gironès al CCE Montessori-Palau. Inici de l’orquestra del CCE MontessoriPalau. Audició de primavera (piano, violí, cant, guitarra, flauta travessera i presentació
de l’orquestra). Inici del nou grup d’escola esportiva d’I4. 2a Matinal d’Escola Esportiva
al GEiEG. Concert de Final de Curs (conjunts instrumentals, cant, piano, violí i
orquestra). 3a Matinal d’Escola Esportiva al CCE Montessori-Palau. Exhibició de judo.
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 136
25/05/11 11:19
club
137
DIA DE LA PRESENTACIÓ DEL CLUB
E
l dia 18 de setembre es va dur a terme l’acte oficial d’inauguració de la
temporada esportiva del Club. Més de 250 esportistes van desfilar dins del pavelló
davant de familiars i amics, acompanyats dels respectius entrenadors.
En les seves paraules de benvinguda a tots els assistents, la coordinadora del Club va
presentar les diferents seccions esportives d’aquesta temporada i va informar que hi ha
inscrits 8 equips de futbol amb 139 jugadors; 9 equips de bàsquet que reuneixen 93
jugadors; 1 equip de voleibol amb 10 jugadores inscrites; 1 grup de judo amb 10
judoques; 4 grups d’Escola Esportiva amb 62 nens i nenes; 1 equip de futbol sala amb
12 esportistes (format per pares, entrenadors, professors i també exalumnes). A aquesta
xifra cal sumar-hi un total de 219 nens i nenes que fan activitats musicals.
En aquest parlament es va fer especial èmfasi a fer notar la base que representa
l’escola esportiva. També es va voler destacar que aquest any es presentaven 3 equips
formats per un important gruix d’exalumnes: 2 regionals de futbol i 1 sènior de bàsquet.
A més, es va destacar que entre els entrenadors del Club d’aquesta temporada hi ha 7
exalumnes i exjugadors. Aquests dos fets són il·lustratius de la tasca que desenvolupa el
nostre Club, que va des de la base i fins més enllà de la vida escolar dels esportistes, ja
què molts segueixen vinculats al Club Montessori com a jugadors o com a entrenadors.
Durant l’acte d’inauguració vam comptar amb la presència de la presidenta del nostre
club i representant també de la Direcció de l’Escola, la Sra. Ana Julià, i amb la presidenta
de l’AMPA, la Sra. Neus Danés, les quals van adreçar unes paraules al públic assistent
en la línia dels valors de l’esport de competició.
A més, per iniciativa de l’AMPA, ens va acompanyar com a representant del món de
l’esport el Sr. Víctor Muñoz (exjugador del FC Barcelona, entre altres clubs de primera
divisió, i entrenador professional). Aquest va dirigir unes paraules als esportistes
especialment, referides a la seva experiència com a estudiant i esportista.
Igual que l’any passat, el grup de percussió Jordi Brull i Els Seus Batteries va
amenitzar tot l’acte. Acabats els parlaments, tots els equips van sortir a fer-se la foto i
van jugar un partit amistós. Més de 1.000 persones van passar el matí a les nostres
instal·lacions. Tot un èxit de participació. La jornada es va allargar fins a les 4 de la tarda,
hora de finalització dels darrers partits.
Carme Oró, coordinadora del Club
Montessori - Palau
montessori_.indd 137
25/05/11 11:19
club
138
Activitats Esportives
D
APRENEM A JUGAR A FUTBOL
es de la secció de Futbol apostem
per l’aprenentatge basat en el cognitivisme;
ens centrem en el procés d’aprenentatge del
futbolista per intentar que a través de les
seves respostes en el joc pugui aprendre. El
primer pas, però, és saber que el futbolista
disposa d’unes capacitats que han de ser
compromeses a través de l’entrenament.
Capacitats Coordinatives: fonament de la
tècnica esportiva. Permeten realitzar el
moviment corporal com volem, ajustant el
desig a la realitat del joc en l’execució del
moviment. Capacitats Cognitives: fonament de la tàctica individual i col·lectiva i de
l’estratègia. Permeten tractar de manera interna la informació del joc que es realitza i
comprovar el significat que tenen en el joc. Capacitats Condicionals: fonament de les
qualitats físiques del futbolista. Permeten realitzar l’activitat amb la durada i intensitat
suficients. Per treballar aquestes capacitats, cal crear situacions que simulin de manera
preferencial algunes de les capacitats perquè els jugadors puguin desenvolupar-les, això
és així perquè el futbol és un joc d’accions contínues diferents; les situacions
d’entrenament han de reproduir en alguna mesura algunes de les situacions que es
poden produir en el joc, i l’entrenador es fixarà en si els seus jugadors aprenen i
treballen els conceptes dels grups de capacitats que a ell l’interessa practicar en aquell
moment.
La nostra manera d’entendre l’entrenament parteix del fet que quan el jugador juga, el
primer que condiciona les seves accions són les capacitats cognitives, ja que determinen
l’objectiu i la intenció de l’acció, i per això hem de dissenyar situacions d’entrenament
que permetin al jugador desenvolupar la resta de capacitats coordinatives i condicionals.
Cal identificar els estímuls propis i de l’entorn més significatius (reconèixer on estic
dins el terreny de joc en relació amb mi mateix i en relació amb l’entorn). Cal
desenvolupar estratègies de decisió, dels moviments que he de realitzar en funció d’allò
que he identificat. Cal desenvolupar
processos de programació i execució. Cal
tenir conductes d’autoavaluació i autocontrol,
per tal d’identificar si el que havia decidit i
executat es correspon amb el que havia
previst. Tant important és identificar allò que
hem fet bé com allò que no hem fet bé,
perquè d’aquesta segona premissa es poden
extreure totes aquelles decisions que el
jugador ha de millorar per tal que progressi i
en relació amb l’equip.
Miquel Oró, coordinador Futbol
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 138
25/05/11 11:19
club
H
139
L’EQUIP DE FUTBOL REGIONAL
i havia una vegada, el desembre de 2008, al vestidor B de les pistes
esportives del CCE Montessori-Palau, uns entrenadors de futbol base es van preguntar
per què no era possible tenir un primer equip de futbol regional que aglutinés tots
aquells exalumnes de l’Escola que per raons diferents havien deixat la pràctica del
futbol. Dit i fet. Engegat sense marxa enrere. El gener de 2009 ens vam posar en
contacte amb tots els futbolistes que crèiem que podien estar interessats en el projecte,
i el mes de maig de 2009 iniciàvem uns entrenaments de prova amb la presència d’uns
30 jugadors. La idea tenia base i creàvem el Projecte Regional de Futbol MontessoriPalau, amb un equip integrat a la competició de Tercera Territorial. Els objectius estaven
molt definits, la intenció era i és competir al màxim nivell amb els nostres recursos,
mantenint els ideals i valors del Club: treball intens als entrenaments, comportament
impecable en la competició, ganes de guanyar, generar processos que portin a resultats
i no buscar resultats sense mètode ni formes ni intencions.
La temporada 2009-2010, l’equip es va mantenir entre les dues primeres posicions
durant bona part de la temporada, i una baixada de tensió final ens va dur al cinquè lloc.
Al llarg del curs, al mateix vestidor B del CCE Montessori-Palau, els mateixos
entrenadors del futbol base es van preguntar per què no recollir la demanda d’altres exalumnes i d’altres joves jugadors, universitaris, amics dels nostres jugadors interessats
a participar del projecte. La idea es va transformar en la creació de dos equips per a la
temporada 2010-2011, competint en diferents grups de 3a Territorial. A data d’avui, el
1r equip torna a continuar lluitant per l’ascens de categoria, i el 2n equip, entrenat per
ex-alumnes de l’Escola, demostra un grau de compromís poc comú en el futbol regional.
En la temporada 2010-2011, a més, hem pogut comptar amb l’ajuda de patrocini de
dues empreses, Embotits Aulet i l’Agència Esportiva Àrea 11. La nostra intenció és
aconseguir els recursos econòmics suficients per a autofinanciar-nos i créixer
ordenadament des de la “professionalitat” ben entesa.
El Projecte Regional només es pot entendre si acceptem que a vegades les històries
impensables només són transformables a partir de la confiança en un treball i en unes
persones, a partir de la sensibilitat de crear uns fonaments entorn del convenciment i no
de la imposició, i a partir d’entendre que el que l’esport reclama cada dia són llocs,
espais, temps, clubs, projectes, persones que creguin que només hi ha un camí per
aconseguir els resultats: el treball ben fet.
Des d’aquestes línies més que res romàntiques, només puc donar les gràcies a tots
els jugadors que han estat i segueixen amb nosaltres; al Club, per descomptat, pel
suport, als familiars dels jugadors que
ens segueixen habitualment, i molt en
particular a tres exalumnes de l’Escola
que van convertir el vestidor B en un lloc
històric ja per al futbol de l’Escola: José
Manuel Muñoz Ayals (Pepo), Tirso Adriano
González i Quim Lamora. No vull dir que
sense ells no hauria estat possible aquest
projecte, però sí vull dir que sense ells no
hauria estat viu.
Miquel Oró, coordinador Futbol
Montessori - Palau
montessori_.indd 139
25/05/11 11:19
club
140
R
EL BÀSQUET
espondre a la pregunta de què hem
d’ensenyar i de quina manera per tal d’aconseguir els
millors resultats suposa parlar de metodologia. Hi ha
molts elements que intervenen en aquest procés
d’ensenyament-aprenentatge i han de ser contemplats
d’una manera integral, des d’aspectes fisiològics fins a
tècnics, tàctics, d’hàbits, reglament, condició física,
valors... ja que tots afecten el procés d’aprenentatge.
La metodologia que hem d’emprar en aquestes edats
ha de representar una vivència contínua d’experiències,
però amb uns principis molt clars i ferms. És l’etapa en
la qual s’han de generar hàbits i comportaments, com
l’esforç, pertinença a un grup..., per tal de poder
ensenyar els aspectes tècnics implicats en el bàsquet
en concret, els tàctics, i tot això treballant al mateix temps la condició física.
Cada nen-a és diferent i aprèn a ritmes diferents, per tant ens hi haurem d’apropar
segons les seves necessitats i característiques. El bàsquet és un esport de gran
complexitat tècnica, i el primer que han de fer els jugadors és entendre, des d’una
perspectiva global a través del propi joc, la utilitat de cada fonament. Posteriorment es
treballarà per aconseguir el domini de cada fonament, i després haurà de saber aplicar-lo
adequadament en el context del joc. I aquí ja estem afegint components tàctics.
En l’aprenentatge tècnic i tàctic s’han de fixar una sèrie d’objectius progressius, de
manera que el nen-a focalitzi la seva atenció en uns aspectes en concret del moviment
que està fent, i a mesura que es vagin dominant determinats aspectes, anirem avançant
en objectius tal com fem en el Club Montessori-Palau.
Estel Surroca, entrenadora
E
INICIACIÓ A L’ESPORT
l 22 de gener passat va tenir lloc a les instal·lacions de l’Escola la 3a Jornada
d’Iniciació a l’Esport que organitza el Consell Esportiu. Van participar-hi 15 escoles
diferents amb un total de 45 equips. Durant tot el matí es van realitzar 19 partits de
minibàsquet, 13 de futbol-5 i 4 de minihandbol. En total, unes 600 persones.
Aquestes jornades es fan una vegada al mes en diferents escoles de Girona i estan
destinades a tots els alumnes que durant l’any practiquen una iniciació esportiva o un
esport en concret a
l’etapa de Primària.
Durant la jornada hi ha
altres activitats, amb la
finalitat de poder posar
en pràctica diferents
continguts motrius. En
aquesta ocasió hi va
haver: hoquei,
bàdminton i l’”ultimate
frisbee”.
Estel Surroca
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 140
25/05/11 11:19
club
E
141
LA DIADA ESPORTIVA
l dia 12 de juny de 2010 es va celebrar la XVIII Edició de la Diada Esportiva del
CCE Montessori-Palau.
Històricament, aquesta és una diada dedicada a la promoció esportiva dels esportistes
més joves del Club, però ara fa ja tres edicions que s’intenta integrar tots els esportistes
del Club sense excepció.
La Diada té un caire lúdic i en les diferents competicions es premia la bona
participació i el “fair-play” per sobre dels resultats. Se celebra bianualment, i les
disciplines esportives que hi participen són el futbol, bàsquet, voleibol (enguany no van
poder participar), judo, escacs i Escola Esportiva. Algunes d’elles, a més de partits,
organitzen exhibicions i concursos per als jugadors.
En acabar les activitats respectives, tots els esportistes poden gaudir d’una estona de
piscina, moment molt valorat per esportistes, entrenadors i àrbitres.
Aquesta darrera edició l’índex de participació va ser molt alt, concretament hi van
participar uns 450 esportistes: 52 nens d’Escola Esportiva, 7 judoques, 24 jugadors
d’escacs (amb la participació del Club Escacs Gerunda del Pla de Palau), aproximadament
180 jugadors de futbol (14 equips de benjamins a infantils), i entre 180 i 200 jugadors
de bàsquet (18 equips de
premini a júnior).
La valoració cada any és
molt positiva, i val a dir que
l’èxit de l’organització en
gran part s’aconsegueix
gràcies a la col·laboració
voluntària dels esportistes
més grans del Club. Aquests
col·laboren en tasques
d’arbitratge, taules,
repartiment de material,
acollida dels equips
visitants, gestió de
vestidors, gestió de
resultats... i, conjuntament
amb l’entusiasme dels
entrenadors i esportistes,
fan que cada Diada es
converteixi en un molt bon
record per a tots aquells que
hi participem, bona part dels
quals tenen una bona
predisposició per repetir l’any
següent.
Carme Oró,
coordinadora del Club
Montessori - Palau
montessori_.indd 141
25/05/11 11:19
club
142
Activitats Artístiques
C
EL TALLER D’ART
om donar una realitat física a la nostra inspiració? El
propòsit del Taller d’Art és explorar el procés creatiu i el
producte final que anomenem obra d’art.
L’educació artística és l’àmbit per excel·lència per
desenvolupar la creativitat: s’estimula la imaginació i es
fomenta la motivació per actuar i prendre decisions i això ens
condueix també a ser més autònoms i proactius en el nostre
aprenentatge en altres àmbits.
Aquest curs, l’activitat de Taller d’Art ha tingut 12 alumnes.
Ells es van fer càrrec dels decorats del concert de Nadal de
piano i violí del Club.
Christine Huffer, professora de Plàstica
E
ELS ESCACS
ls escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos
jugadors. Avui dia és un dels jocs més populars del món, practicat per milions de
persones en torneigs, clubs, escoles, Internet, per correspondència i de manera informal.
Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones a tot el món que saben jugar a
escacs i, d’aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals
que hi ha en 160 països a tot el món. Podem jugar a escacs al nostre país o en
qualsevol, és universal, i a tot arreu es juga de la mateixa manera.
El joc es disputa en un escaquer quadrat amb seixanta-quatre caselles, de les quals la
meitat són blanques i l’altra meitat, negres, i s’utilitza, trenta-dues peces, setze de
blanques i setze de negres. Els escacs, que són un joc d’estratègia i de tàctica, no
impliquen el factor sort, amb l’única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l’inici del
joc (les blanques sempre fan el primer moviment), i són especialment coneguts per la
seva complexitat. L’ensenyament dels escacs és un mitjà per desenvolupar habilitats
mentals i crear o reforçar valors. Fomenta habilitats com l’atenció, la imaginació, el
pensament abstracte, la percepció, el rigor
mental, la planificació, l’anàlisi sistemàtica, la
presa de decisions, el pensament crític,
l’aprenentatge a partir de l’error, la modificació
o reafirmació del pensament, la memòria o
aprendre a pensar. Reforça valors com el
respecte, la responsabilitat, l’acceptació de
normes, la cortesia, l’aprendre a guanyar o a
perdre, la humilitat, la perseverança, la
disciplina, la tenacitat, la paciència,
l’autocontrol, la tolerància o l’amistat. Tant les
habilitats com els valors són elements que
ajuden l’excel·lència educativa.
Luis Enrique Valle, professor d’Escacs
M e m ò r i a 2 010 - 2 011
montessori_.indd 142
25/05/11 11:19
club
143
ELS CONCERTS
C
ada curs escolar hem preparat fins
enguany quatre concerts que ens han aportat
un munt de sensacions diferents.
El primer, el de Nadal, és el més
entranyable, ja que hi conflueixen diferents
emocions: la sort de poder gaudir de les
diferents cultures nadalenques d’arreu del
món, a través de les peces musicals que
toquen i canten els nostres alumnes, i la il·lusió dels nois i noies de més nivell i que han
pogut acreditar un treball continu d’esforç i dedicació al llarg del primer trimestre.
Els concerts de primavera busquen treballar la música de cambra, i els intèrprets són
la resta d’alumnes de l’Escola de Música. En aquests concerts els alumnes novells
actuen per primera vegada. És emocionant veure la il·lusió que tenen! És curiós observar
els sentiments contradictoris que pateixen, ja que es barreja la il·lusió amb els nervis.
Els professors també observem alguna decepció, quan algun alumne surt de l’escenari no
prou satisfet de la seva interpretació, i és feina nostra i de les famílies ser positius i
animar-lo perquè en el pròxim concert veiem augmentada la seva confiança en ell mateix.
Pel que fa al quart concert, el de final de curs, és molt gratificant, si tenim alumnes de
2n de Batxillerat, veure la seva motivació en aquest seu darrer concert a l’Escola. La
nostra visió global d’aquesta fita és observar els avenços, per petits o grans que siguin,
que s’hagin donat en els nostres alumnes.
Potser la nostra satisfacció més gran és quan presentem una cantata col·laborant
amb els professors de cant. En el moment en que s’encenen els llums i veiem tots els nostres alumnes al seu lloc dalt de l’escenari a punt de començar afloren els nostres
sentiments més tendres cap a ells i oblidem el llarg camí recorregut, sovint ple de
dificultats, fins arribar al moment més màgic: l’actuació davant d’un públic.
Laura Sánchez i Elisenda Mateu, professores de Música
N
LA ORQUESTA
ació en el año 2011, para motivar a los niños en otras actividades de equipo
fuera de las habituales. Gracias a la creación de la orquesta, hemos conseguido el
trabajo en grupo, la responsabilidad, no sólo hacia uno mismo sino hacia los demás.
Hemos fomentado el compañerismo, la amistad, y alejado la individualidad. Todos somos
uno, todos buscamos el mismo fin, que es conseguir hacerlo cada vez mejor, el
enriquecimiento personal, muy importante a esta temprana edad.
La orquesta está formada por
14 músicos, niños y niñas. Como
profesor y como músico me
siento muy orgulloso de ellos, de
su esfuerzo, de sus avances día
a día, del enriquecimiento interior
que aporta a todos los que
formamos parte de ella.
Andrea Mameli, director
Montessori - Palau
montessori_.indd 143
25/05/11 11:19
montessori_.indd 144
25/05/11 11:19
montessori_.indd 145
25/05/11 11:19
M
E
N
O
I
C
U
L
O
EV
R
I
R
E
F
O
PER
I
E
V
R
E
S
R
O
L
L
L
I
M
UN
montessori_.indd 146
25/05/11 11:19
EI
montessori_.indd 147
25/05/11 11:20
EDITA:
C.C.E. Montessori-Palau
EQUIP DE REDACCIÓ:
Dolors Busquet, Enric Tubert
COL·LABORADORS:
N.Alquéazar, E.Alvés, L.Badosa, O.Batallé, J.Bellvehí, D.Blanch,
P.Blanch, M.Blanquera, S.Blasi, C.Boadas, L.Boadas, N.Boadas,
C.Boïgues, D.Bosch, M.Bosch, A.Brugarola, H.Brull, A.Calonge,
I.Calonge, M.Camino, J.Carranza, J.Carré, V.Carreras, J.Casas,
M.Cassú, A.Castillo, R.Catulí, A.Cervantes, E.Ciuró, R.Clarke,
M.Collado, A.Colomer, C.Colomer, M.Colomer, A.Comas, J.Comas,
S.Comas,T.Comas, C.Córdova, A.Cornell, C.Cornell, N.Corominas,
E.Costa, F.Costa, G.Costa, M.Costa, B.Cotrina, X.Crespo, O.Cruz,
L.Cusí, A.Dalmau, N.Danés, B.Daunis, N.Dausà, M.Daza, M.de
Quintana, M.Deulofeu, Ll.Fernández, U.Fernández, A.Ferrer,
M.Ferrer, P.Ferrer, M.Flotats, C.Font, A.Fontrodona, M.Franco,
A.Frigola, D.Fuyà, M.Galisteo, J.Gamero, S.García, M.Gaset, E.Genís,
A.Gich, A .Gómez, J.Gómez, P.Gómez, A.Guardia, A.Gudayol,
A.Guich, L.Guixeras, M.Gumbert, C.Huffer, J.Hugas, M.Izbicki,
A.Julià, M.Julià, A.Juscafresa, J.Kaufmann, L.Kiniopoulou, G.Lahoz,
C.Lebeau, N.Malaud, M.Maldonado, A.Mameli, L.Martí, O.Martínez,
A.Maryukha, A.Massaguer, J.Massaneda, E.Mateu, O.Maximino,
S.Medina, M.Mitoudi, C.Moral, P.Naumenko, C.Navarro, E.Navarro,
A.Negre, A.Newstine, S.Nieto, A.Omedes, C.Oró, M.Oró, J.Ortega,
K.Ortega, J.Pagés, E.Pascual, J.Pell, G.Pérez, J.M.Plaja, C.Poblete,
L.Polls, X.Prat, P.Przybylowicz, A.Puig, C.Quintilla, S.Ramírez,
M.Ramos, A.Reverendo, C.Ribas, J.Riera, O.Riera, P.Rigau, I.Rivero,
M.Rochel, M.Roset, C.Ruiz, R.Sabater, C.Sacrest, G.Saguer, Ll.Saló,
L.Sánchez, P.Sánchez, I.Sarmiento, E.Savalls, E.Schutz, E.Sepúlveda,
I.Serra, A.Sevillano, A.Sitjà, A.Solà, E.Soler, J.Solervicens, E.Subirà,
E.Surroca, L.Tabar, C.Taberner, R.Torner, A.Valle, L.E.Valle,
R.Verdugo, A.Vidal, C.Vidal, P.Vila, M.Vivas, J.Xufré.
DIBUXOS I IL·LUSTRACIONS:
J.Álvarez, S.Ángel, G.Behrend, M.Bosch, E.Bota, A.Cadenas,
M.Caixàs, A.Calonge, X.Cañadas, J.Casas, A.Colomer, A.Comas,
J.Comas, C.Córdova, O.Cruz, S.de Vilallonga, P.Ferrer, C.Frigola,
S.García, L.Garriga, F.X.Gispert, R.González, M.Gorina, A.Graupera,
J.Kaufmann, M.Machuca, J.Martí, X.Martí, N.Mascort, M.Massaneda,
S.Mercè, A.Mir, M.Mitoudi, C.Montserrat, P.Naumenko, A.Negre,
M.Negrete, J.M.Plaja, S.Polls, A.Prades, N.Puigdefàbregas, M.Ramos,
A.Reches, J.Riera, M.Riera, O.Riera, F.Roca, J.Sabater, J.Scaramella,
E.Soler, E.Soler, C.Tarrús, I.Tarrús, M.Vidal, J.Xufré, P.R.Yañez.
DISSENY PORTADES:
Rut Torner de 2n de Batxillerat
CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA:
Anna Roca
FOTOCOMPOSICIÓ:
Dolors Busquet, Enric Tubert
FOTOCROMS:
David Coll
IMPRESSIÓ:
Gràfiques Alzamora
portada.indd 3
31/05/11 10:53
portada.indd 1
31/05/11 10:52