Guía sobre creación de empresas y actividades

Transcription

Guía sobre creación de empresas y actividades
COMISIÓN DE LAS COMUNIDADES
EUROPEAS
Guía
sobre creación de empresas
actividades artesanales en la CE
POLÍTICA
DE EMPRESA
El presente documento ha sido adoptado para uso interno de los servicios de la
Comisión. Se pone a disposición del público, pero no podrá considerarse como una
toma de posición de la Comisión.
Este documento se edita también en las lenguas siguientes:
DA
DE
GR
EN
FR
IT
NL
PT
ISBN 92-826-0182-X
ISBN 92-826-0183-8
ISBN 92-826-0184-6
ISBN 92-826-0185-4
ISBN 92-826-0186-2
ISBN 92-826-0187-0
ISBN 92-826-0188-9
ISBN 92-826-0189-7
Al final de este documento se encuentra una ficha bibliográfica.
Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas,
1990
ISBN 92-826-0181-1
N° de catálogo: CT-55-89-867-ES-C
© CECA-CEE-CEEA, Bruselas · Luxemburgo, 1990
Reproducción autorizada, excepto para fines comerciales, con indicación de la
fuente bibliográfica.
Printed in Belgium
Comisión de Las Comunidades Europeas
GUIA
SOBRE CREACIÓN DE EMPRESAS Y
ACTIVIDADES ARTESANALES EN LA CE
de La
Dra.
GABRIELE KLINGE
ManuaL eLaborado por encargo de La Unión Europea de La
Artesanía y Las Pequeñas y Medianas Empresas (UEAPYME)
para La
Comisión de Las Comunidades Europeas
NO SE GARANTIZA LA EXACTITUD NI LA INTEGRIDAD DE LAS INFORMACIONES'
Documento
EL contenido de esta pubLicación no refLeja necesariamente Las opiniones
oficiaLes de Las instituciones de La Comunidad.
Copyright CECA-CEE-CEEA, Bruse Las - Luxemburgo, 1990
Reproducción autorizada, excepto para fines comerciaLes, con indicación de
La fuente bibLiográfica.
BXPORTACIOI TEMPORAL DB OBJETOS DE USO PROFESIOSAL
Una vez finalizada esta "Guía", el Consejo adoptó un Reglamento mediante el
cual se simplifica considerablemente la circulación
intra-comunitaria de
mercancías destinadas a una utilización temporal. Este Reglamento, por el
que se modifica el Reglamento 3/84, entró en vigor el 1 de julio de 1989.
El Reglamento constituye una respuesta práctica de la Comunidad Europea a
una necesidad real de las pequenas empresas de cara al mercado interior de
1993 : simplificación de regímenes a fin de fomentar las actividades en los
nuevos mercados.
La finalidad de estos regímenes simplificados es permitir la exportación e
importación temporal y sin trabas del equipo necesario para ejecutar una
actividad profesional en otro Estado miembro (herramientas, objetos de
equipo para actividades por cuenta propia y material publicitario; véase
Diario Oficial de la CE n° L 130 de 12.5.1989).
- 5-
Prólogo a la "Guía sobre creación de empresas y actividades
la CE".
artesanales
en
La realización del mercado interior constituye un gran desafío y una gran
oportunidad para la artesanía europea. El artesanado y las pequeñas y
medianas empresas suman alrededor del 95% de todas las empresas de la CE y
proporcionan aproximadamente dos tercios de los puestos de trabajo. Por
ello, es muy importante que las empresas artesanales consoliden su posición
en el mercado interior común. El éxito de estas empresas está supedidato a
un aumento constante de su capacidad de rendimiento; pero, por otra parte,
es necesario también que se abran al mercada europeo, especialmente en las
regiones fronterizas de la Comunidad. En este contexto adquieren especial
importancia los derechos de libertad de establecimiento y de
libre
prestación de servicios, que están recogidos en el Tratada de la CEE. El
derecho al ejercicio de una actividad por cuenta propia en los sectores de
la industria y la artesanía está regulado en una serie de directivas de la
CE.
Este derecho permite a los artesanos ejercer sus actividades más allá de sus
fronteras, ya sea mediante la creación de una empresa artesanal en otro
Estado miembro o a través de la ejecución de encargos transfronterizos.
La presente guía pretende ser una ayuda para las empresas que quieran
comprometerse a escala comunitaria dentro del mercado interior. Contiene los
requisitos legales de los doce Estados miembros de la CE (notificaciones,
inscripciones, registros, autorizaciones) que, con arregla a las diferentes
disposiciones nacionales, se han de cumplir para crear una empresa o
ejecutar encargos.
En este sentida, la "Guia" supone una ayuda
artesano el camina hacia el mercada interior.
A. Cardoso e Cunha
Miembro de la Comisión
práctica
para
facilitar
al
/
Ι Β D I C E
IITRQDUCCIQI
21
B E L G I C A
I.
II.
III.
IV.
AUTOR
I ZAC
I ΟΙ A LOS CIUDADAIOS DE LOS ESTADOS MIEMBROS
DE LA CB PARA BL EJERCICIO DB ül OFICIO ARTESAI AL
­ COICESΙΟΙ DE LA LICEICIA PROFESI OI AL ­
II SCR
I PC
II
O
Página
EB EL REGISTRO MERCAI T1L
25
27
29
OTRAS OBLIGACIOIES RELATIVAS A lOTIFICACIOIES Y REGISTROS
30
1. Obligación de notificación adicional impuesta a las
empresas extranjeras que presten servicias
39
2. Registro obligatoria para combatir el trabajo clandestino
3Q
3. Solicitud de un número de identificación IVA
31
4. Procedimiento "commada et incommoda"
32
5. Disposiciones sobre la residencia y su notificación
33
I
D SPOS
I I
C I
O ES SOBRE LA I MPORTACI OÏ
33
1. Importación de bienes de equipo y otras objetos de
equipamiento con motiva del traslado de una empresa
a Bélgica
34
2. Importación y exportación temporal de material profesional, 34
herramientas y maquinaria
V.
VI.
OBL
I GAC
I I
O ES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
36
1. Seguro social obligatorio para trabajadores par cuenta
propia
3^
2. Registros y afiliaciones obligatorios
3¿
REGI STRO El LA ADMIIISTRACIOI FI SCAL
37
VII. EJECUCIOI DE EICARGOS El BÉLGICA/TRABAJOS DE MOITAJE
38
- 8
REPUBLICA FEDERAL DE ALEMAIIA
39
I.
REQUISITOS ESTABLECIDOS El EL, DERECHO AJRTESAIAL PARA
CREAS UIA EMPRESA DE ARTESA!IA Y EJECUTAR EICARGOS POR
CUEÏTA PROPIA
41
II.
PROCEDIMIEMTO DE REGISTRO
45
1. Inscripción en el registro de fontaneros de las
compañías de suministro
45
2. Notificación de la actividad profesional
45
3. Notificación obligatoria a la Cámara de Artesanía
45
4. Inscripción en el registro mercantil
45
5. Solicitud de un permiso de residencia y empadronamiento
obligatorio
47
DISPOSICIOIES SOBRE LA IKPORTACIOI
48
1. Importación de bienes de equipo y objetas de
equipamiento con motivo del traslado de una empresa
48
2. Importación temporal de material profesional y objetos
de equipo profesional
49
IV.
REGISTRO El LA DELEGACIOI DE HACIEIDA
5-,
V.
OBLIGACIOÎES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
51
VI.
EJECÜCIOI DE EICARGOS El LA REPUBLICA FEDERAL DE ALEMAIIA
52
1. Realización de una actividad artesanal por cuenta
propia
52
2. Desplazamiento de trabajadores para la ejecución de
encargos
53
III.
9 -
D I I A M A R C A
55
I.
LICEICIAS PROFESIOÍALES
57
II.
IISCRIPCIOI EI EL REGISTRO MERCAITIL O EI EL REGISTRO
DE SOCIEDADBS
61
III.
PERMISO DB RESIDBICIA
62
IV.
DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
62
1. Importación de muebles y enseres y objetos de equipo
con motivo del traslado de una empresa
62
2. Importación temporal de objetas de equipa profesional
63
V.
REGISTRO El LA ADMIIISTRACIOÏ FISCAL
63
VI.
OBLIGACIOIBS RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
64
VII.
EJECÜCldl DE EICABGOS El DIIAMARCA
65
F R A I C I A
67
I.
IISCRIPCIOI OBLIGATORIA El EL REGISTRO DE ARTESAIOS
69
II.
OTROS REGISTROS E IISCRIPCIOIES OBLIGATORIOS
73
1. Inscripción en el registro mercantil y de saciedades
73
2. Permiso de residencia
74
3. Otros trámites
74
DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
75
III.
1. Importación de muebles y enseres
2. Importación temporal de herramientas, maquinaria y
utensilios profesionales
76
10 ­
IV.
REGISTRO BS LA ADMIÍÏSTRACIOI FISCAL
77
V.
OBL
I GAC
II
O ES RELATI VAS A LA SEGURIDAD SOCIAL Y AL
DERECHO LABORAL
77
G R E C I A
79
I.
PERM
I SO PAPA UIA EMPRESA AKTBSAI AL
81
II.
I
L CEMC
I A PARA DETERMI I ADOS OFICIOS ARTESAIALES
gl
III.
REGI STRO DE LA EMPRESA El LA CÁMARA DE ARTESAÎIA
36
IV.
OTROS PERMISOS Y AUTORIZACIOIES
86
1. Permiso por razones de salud, higiene, etc.
g¿
2. Permiso de establecimiento
86
3. Carnet profesional
87
4. Certificado de sanidad
88
5. Licencia de construcción
88
6. Permiso de residencia
7. Inscripción en el registro de sociedades de
responsabilidad limitada
V.
I
D SPOS
II
CI
O ES SOBRE LA I MPORTACI OI
g9
89
1. Importaciones de objetos de equipo con motivo del
traslada de una empresa
9g
2. Importación temporal de material profesional
91
VI.
REG
I STRO EH LA ADMIIISTRACIOI FISCAL
91
VII.
SEGURO OBLIGATORIO
PROPIA
91
ΡABA LOS TRABAJADORES POR CUEITA
VIII. EJECUCIOI DE EICARGOS El GRECIA/TRABAJOS DE
MOITAJE
92
11 -
IRLAIDA
CREACIOí DE USA EMPRESA ARTESAIAL
95
1. Acceso a un oficio artesanal
95
2. Inscripción
9¿
en el registro mercantil
3. Permiso de residencia
II.
93
9¿>
4. Disposiciones sobre el control de cambios
97
DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
97
1. Importación de bienes de equipa y otros objetos de
equipamiento con motivo del traslado de una empresa
a Irlanda
97
2. Importación y exportación temporal de objetos de
equipo profesional
9g
III. OBLIGACIOSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
98
IV.
REGISTRO ES LA ADMISISTRACIOS FISCAL
99
V.
EJECÜCIOS DE ESCARGOS El IRLAIDA
ITALIA
I.
II.
REQUISITOS ESTABLECIDOS ES EL DERECHO ARTESASAL PARA
CREAR USA EMPRESA DE ARTESASIA
1
00
101
1
03
1. Inscripción en el registra de artesanos
103
2. Registros obligatorios en Bolzano (Tirol meridional)
105
OTROS PERMISOS Y AUTORIZACIOSES
106
1. Permiso para la explotación de locales de trabaja
106
2. Permiso especial para determinadas empresas
106
- 12 -
3. Inscripción en el registro de empresas
108
4. Inscripción en el registro mercantil o de sociedades
iQg
5. Permiso de residencia y notificación obligatoria
109
III. DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
109
1. Importación de bienes de equipo y objetos de
equipamiento con motivo del traslado de una empresa
109
2. Importación y exportación temporal de herramientas
H Q
IV.
REGISTRO El LA ADMIIISTRACIOI FISCAL
110
V.
OBLIGACIOIES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
111
VI.
EJECUCIOI DE EICARGOS El ITALIA/TRABAJOS DE MOITAJE
112
L U X E M B U R G O
115
I.
AUTORIZACI01 DE ESTABLECÍMIEITO PARA LA CREACIO! DE
EMPRESAS Y LA EJECUCIOI DE EICARGOS El LUXEMBURGO
117
II.
OTROS TRAMITES DE IISCRIPCIOSES Y PERMISOS
120
1. Inscripción en la Cámara de Artesanía
120
2. Inscripción en el registra de empresas
121
3. Permiso de residencia y empadronamiento obligatorio
121
4. Permiso de trabajo
122
III. DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
IV.
122
1. Traslada del domicilio de la empresa a Luxemburgo
122
2. Importación y exportación temporal de objetos de equipo
123
OBLIGACIOIES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
123
13
V.
REGISTRO E l LA ADMISISTRACIOS FISCAL
P A Í S E S
B A J O S
124
127
»
I.
AÜTORIZACIOS PARA EJERCER US OFICIO POR CUESTA PROPIA
E IBSCRIPCIÓS ES EL REGISTRO DE ESTABLECÍMIESTO
II.
ISSCRIPCIOIBS Y PERMISOS OBLIGATORIOS
I33
1. Inscripción en el registro mercantil
1"
2. Permiso de residencia y registro obligatorio
1"
III.
DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
134
IV.
REGISTRO ES LA ADMISISTRACIOS FISCAL
134
V.
OBLIGACIOIES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
135
VI.
EJECUCIOI DE EICARGOS El LOS PAÍSES BAJOS/TRABAJOS
DE MOITAJE
I36
P O R T U G A L
I.
II.
Ί2 9
137
REQUISITOS PARA LA CREACIOI DE UIA EMPRESA ARTESAÏAL
139
1. Acceso a un oficio artesanal
139
2. Procedimiento de autorización de inversiones extranjeras
139
3. Inscripción en el registra industrial
1^0
4. Licencia industrial
1^1
OTROS TRAMITES DE AUTORIZACIOI Y REGISTRO
142
1. Carnet comercial
142
2. Autorización para ejercer una actividad artesanal
142
­ 14 ­
3. Autorización para realizar una transferencia
142
4. Inscripción en el registro mercantil
143
5. Cumplimiento de las disposiciones relativas a la
entrada y a la estancia en el país
144
III. DISPOSICIOIES SOBRE LA I MPORTACI OI
146
1. Importación de bienes de equipa y objetos de
equipamiento con motivo del traslado de una empresa
146
2. Importación y exportación temporal de objetos de
equipo profesional, herramientas y maquinaria
147
IV.
OBLI GACI OSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
147
V.
REG
I STRO ES LA ADMISISTRACI01 FISCAL
147
VI.
EJECÜCI OS DE ESCARGOS ES PORTUGAL/TRABAJOS DE MOSTAJE
í
E S Ρ A » A
148
151
I.
REQU
I S
I TOS PARA EL EJERCICIO(DE USA ACTIVIDAD ARTESASAL
DE LOS CIUDADAIOS DE LOS DEMÁS ESTADOS MIEMBROS DE LA CE
153
II.
CREACI 01 DE UIA EMPRESA ARTESAÏAL
155
1. Inscripción en el registra mercantil
155
2. Licencia de apertura
156
3. Impuestos y contribuciones municipales
156
4. Inscripción en la Delegación Provincial de Trabajo y
Seguridad Social y en la Delegación Provincial de Sanidad
157
5. Registra del nombre comercial y colocación de letreros
157
III. OTRAS AUTORIZACIOBES E I SSCRI PCI OI ES OBLIGATORIAS
158
1. Disposiciones relativas a la residencia y al registro
158
2. Disposiciones sobre inversiones de capital
159
- 15 -
IV.
DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOB
160
1. Importación de objetos utilizadas en el trabajo
160
2. Importación y exportación temporal de objetas de equipo
160
V.
SEGURO SOCIAL OBLIGATORIO PARA EMPRESARIOS
161
VI.
REGISTRO ES LA ADMISISTRACIOS FISCAL
162
VII. EJECUCIOB DE EBCARGOS ES ESPAfA/TRABAJOS DE MDBTAJE
REISO USIDQ
163
165
I.
CREACIOS DE USA EMPRESA ARTESABAL Y EJECUCIOB DE EBCARGOS
EB EL REISO UBIDO
167
II.
IBSCRIPCIOSES Y PERMISOS OBLIGATORIOS
168
1. Inscripción en el registro mercantil
168
2. Disposiciones relativas a la entrada en el país y a la
residencia
169
III. DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIOI
170
IV.
OBLIGACIOSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
171
V.
REGISTRO ES LA ADMIBISTRACIOB FISCAL
172
VI.
EJECUCIOB DE EBCARGOS EB EL REISO UBIDO/TRABAJOS DE MOBTAJE
173
i
­ 17
ASEÏO
Anexos Bélgica
A 3
I/l
Lista de los oficios reglamentados
A 5
1/2
Lista con las direcciones de las Cámaras de Artesanía
Comercio
1/3
Comunicación de la Comisión, de 13 de julio de 1974,
relativa a las pruebas, declaraciones y certificaciones
correspondientes a la honorabilidad, la ausencia de
quiebra y la naturaleza y duración de las actividades
profesionales ejercidas en los países de procedencia
y
A
7
A 9
I/3a Suplemento de la lista de direcciones de los servicias
competentes en los países de procedencia
A 26
1/4
Modelo de la certificación de la CE
A 31
1/5
Lista de las actividades que se incluyen en el ramo
la construcción
1/6
Modelo del impresa de
como empresario
1/7
Índice de direcciones
A 47
II. Anexos República Federal de Alemania
A 49
solicitud
para
ser
de
A 35
registrado
A 39
II/l Lista con las direcciones de las Cámaras de Artesanía
A 51
11/2 Relación de profesiones que se pueden ejercer en tanto
que oficios artesanales (Anexo A del
Código
de
Artesanía)
A 57
11/3 Modelo de impreso de solicitud para la
una autorización excepcional
A 59
concesión de
11/4 Relación de profesiones asimiladas a las
artesanales (Anexo Β del Código de Artesanía)
oficios
A 67
- 18 -
11/5
Modelo de impreso de solicitud para la concesión de un
cuaderno ATA
A 69
11/6
Lista de direcciones de las asociaciones profesionales
A 77
III. Anexas Francia
IV.
III/l Lista de direcciones de las Cámaras de Artesanía
A 83
II1/2 Lista de los oficios considerados artesanales
A 37
II1/3 Recopilación de los requisitos para la inscripción en el
registro de artesanía de la Cámara de Artesanía de Metz
A 89
Anexas Grecia
A 95
IV/1
V.
VI.
A 81
Modelo de impreso de registro de la empresa
afiliación a la Cámara de Artesanía
y de
A 97
Anexos Italia
A 99
V/l
Lista de los oficios artesanales
A 101
V/2
Modela de impreso de inscripción en el Instituto
Nacional para el Seguro contra Accidentes de Trabajo
/\ I Q 3
Anexos Luxemburgo
A 107
Vl/1
A 109
Reglamento del Gran Ducado de 9 de septiembre de 1963
(lista de las profesiones artesanales principales y
asimiladas)
VII. Anexas Países Bajos
Vll/1 Modelo de impreso de solicitud para la concesión de una
autorización de excepción conforme al apartado 1 del
artículo 15 de la ley "Vestigings Wet Bedrijven" de 1954
^ H3
^ ^5
- 19 -
VIII. Anexos España
IX.
A 119
VIII/1 Hoja informativa : "Apertura de empresas artesanales
de electricidad en España"
A 121
VI11/2 Hoja informativa : "La profesión de óptico en España"
A 125
VI11/3 Modelo de impreso de solicitud para la convalidación
de títulos extranjeros en España
A 127
VI11/4 Justificante para certificar la presentación de una
solicitud
A 131
VIII/5 Homologación y convalidación en España de títulos
extranjeros y períodos de estudio de formación no
universitaria
A 133
Anexos Reino Unido
A 139
IX/1
Lista de direcciones de Solicitors
and Company Formation Agents
Accountancy
Firms
A 141
- 21 -
I B T R O D U C C I O S
La libertad de establecimiento y la libre prestación de servicios de los
trabajadores por cuenta propia son dos derechos garantizados por el Tratada
CEE y constituyen un tipo de intercambio económico que es condición
imprescindible - al igual que las demás libertades establecidas en dicho
Tratado - para el buen funcionamiento del mercado interior común.
La libertad de establecimiento y de prestación de servicias para artesanos
ya se reguló, en líneas generales, en una de las primeras directivas de la
Comunidad Económica Europea, concretamente en la Directiva 64/427/CEE de 7
de julio de 1964 (DO de la CE n° 117 de 23 de julio de 1964, p. 1863).
Después de esta directiva, la CE aprobó, entre 1964 y 1982, otras seis
directivas relativas a las modalidades de las medidas transitorias en el
ámbito de las actividades por cuenta propia correspondientes a la industria
y la artesanía, con las que estableció la libertad de establecimiento y de
prestación de servicias para la mayoría de los oficias artesanales. Estas
directivas constituían el compromiso necesario que, para poner en práctica
la libertad de establecimiento, tuvieron que contraer los Estados miembros
que habían estipulado en su regulación de la artesanía unas normas de acceso
y de ejercicio de las profesiones, a fin de permitir, de esta manera, el
acceso a un oficio artesanal en su país también a aquellos ciudadanos
comunitarios que no habían tenido la oportunidad de realizar su formación
artesanal en dicho país y que, por lo tanto, na podían aportar los
certificados de aptitud requeridos.
Estas directivas, que se habían aprobado como medidas transitorias, no
fueron sustituidas, ni aun después de la expiración del período transitorio,
el 1 de enero de 1970, por una directiva que coordinara las disposiciones
22 -
nacionales sobre el acceso y el ejercicio de un oficio artesanal, sino que
siguen estando en vigor y han perdido su carácter transitorio para pasar a
tener validez jurídica general. Consecuentemente, en el curso de esta
evolución se ha dejado de denominar como "medida transitoria" la Directiva
de 19 de julio de 1982, por la que se adoptan medidas destinadas a facilitar
el ejercicio efectivo del derecho de establecimiento y de libre prestación
de servicios de los peluqueras.
Las normas establecidas en las directivas de la CE han probado su eficacia y
han conducido a unas soluciones sensatas y satisfactorias. Por esta razón,
en los ámbitos que ya han sido regulados no se precisan más medidas
liberalizadoras o de coordinación relativas a la artesanía para lograr la
realización del mercado interior.
Para enjuiciar correctamente las condiciones establecidas en las directivas,
hay que recordar que el principio de la equiparación básica de los
ciudadanos de otros Estadas miembros con los del Estado miembro receptar
(principio de la igualdad de trato) constituye el punto de partida de la
libertad de establecimiento en la Comunidad Europea. La igualdad de trato en
los Estados miembros de la CE está garantizada por las directivas, siempre y
cuando los Estados miembros las apliquen a aquellas oficias artesanales de
su país para los que existan disposiciones sobre el acceso y el ejercicio de
la profesión.
La inminente realización del mercado interior europeo supone un gran desafio
para la artesanía.
Un mercado europeo único sin fronteras interiores también brinda
oportunidades al sector económica constituida par la artesanía.
nuevas
- 23
Sin embargo, con estas nuevas posibilidades también se plantean unos
problemas que, hasta ahora, eran en gran medida desconocidos para la
artesanía. Así, por ejemplo, la creación de una empresa en otro Estado
miembro de la CE comporta una serie de riesgos. A la falta de conocimientos
lingüísticos y generales sobre el país y sus habitantes se pueden añadir
otros obstáculos, como el conocimiento insuficiente de los distintos
mercados, de las normas del tráfico comercial y de las disposiciones sobre
el establecimiento, la fiscalidad y las cuestiones sociales, laborales y de
competencia.
La presente "Guía sobre creación de empresas y actividades artesanales en la
CE" tiene por objetivo el ayudar al artesano que quiera ejercer, en
cualquiera de los Estados miembros, los derechos de establecimiento y libre
prestación de servicios que le corresponden con arreglo a la legislación
comunitaria. Una de las condiciones previas para ello es que se conozcan las
disposiciones legales más importantes de los Estados miembros comunitarios,
referentes a la creación de empresas artesanales, así como a la prestación
de servicios. A continuación se exponen las notificaciones, autorizaciones e
inscripciones obligatorias existentes en los doce Estados miembros de la CE
y que tiene que cumplir el artesano que vaya a crear una empresa o prestar
un servicio de artesanía por cuenta propia.
- 25 -
B E L G I C A
- 27
I. AUTORIZACIOB A LOS CIÜDADASOS DE LOS ESTADOS MIEMBROS DE LA CE PARA EL
EJERCICIO DE US OFICIO ARTESABAL
- COSCESIOB DE LA LICESCIA PROFESIOSAL -
Los artesanos de otro Estado miembro de la CE que quieran trabajar en
Bélgica por cuenta propia necesitan una licencia profesional para ejercer
los llamados oficios reglamentados .
Por oficios reglamentados se entienden en Bélgica aquellas
profesiones
del ámbito de las pequeñas y medianas empresas artesanales y comerciales
para las que existen normas de acceso a la profesión. En el Anexo (1/1)
figura una lista de los 42 oficios reglamentados.
La licencia profesional es otorgada por la
Cámara de Artesanía y Comercio
de la provincia belga en la que se vaya a ejercer la actividad. En el
Anexa (1/2) se facilita una lista con las direcciones de las Cámaras de
Artesanía y Comercio.
La solicitud de la licencia profesional debe ir acompañada de la llamada
certificación de la CE . Esta certificación se ha de solicitar a los
servicios competentes del país de procedencia.
En la lista de direcciones adjunta (Anexo 1/3) figuran los servicios
encargadas de expedir dicha certificación en los distintos Estados
miembros de la CE. En el Anexo (1/4) se facilita asimismo un modelo de la
certificación de la CE.
­ 28
Requisito previo para la. concesión de la licencia profesional es que
mediante la certificación de la CE se haga constar que el solicitante ha
ejercido en otra Estado miembro la actividad que pretende ejercer en
Bélgica por cuenta propia, conforme a las condiciones siguientes :
a) como trabajador por cuenta propia α directivo de empresa durante
seis años de actividad ininterrumpida;
b) como trabajador por cuenta propia o directiva de empresa durante
tres años de actividad ininterrumpida, si el solicitante puede
demostrar que tiene una formación previa, relacionada con la
profesión, de al menos tres años de duración, sancionada por un
título reconocida oficialmente o que sea considerado plenamente
válido por un organismo profesional competente;
c) como trabajador por cuenta propia durante tres años de actividad
ininterrumpida,
si
el
beneficiario
puede
demostrar
que
anteriormente ha ejercida el oficio en cuestión durante al menos
cinco años como trabajador por cuenta ajena;
d) como trabajador en un puesto directiva, durante cinco años de
actividad ininterrumpida, de los cuales al menos tres años de
actividad técnica y como responsable de al menos una sección de la
empresa, si el solicitante puede demostrar que tiene una formación
previa, relacionada con la profesión, de tres años de duración como
mínimo, sancionada por un título reconocido oficialmente o que sea
considerada plenamente válida
por
un
organismo
profesional
competente.
Si una empresa no está en posesión de la licencia profesional ­ que
únicamente se exige para las profesiones enumeradas en el Anexo (.1/1)
no puede ser inscrita en el registro mercantil y, por tanto, no puede
obtener un número de registro mercantil. Por esta razón es muy importante
informarse previamente de si el oficio que se quiere ejercer requiere una
29 -
licencia. La información acerca de estas licencias es facilitada por la
Cámara de Artesanía y Comercio
Chambre de Métiers et Bégoces
competente. Estas licencias, una vez concedidas, son válidas en
todo
el
Reino de Bélgica.
II.
IBS CRIPCIQS
ES EL REGISTRO MERCAITIL
Toda empresa α persona física o jurídica - nacional o
tenga su domicilia
en
Bélgica y
tenga
la
extranjera
-
que
una
intención
de
ejercer
inscrita
en
el
registra
un número
de
registro
actividad comercial en este país, h a de estar
mercantil.
Al efectuar esta inscripción, la empresa
recibe
mercantil que debe indicar en todas sus documentos comerciales.
Las empresas que vayan a crearse
en
forma
de
persona
jurídica deben
proceder a su constitución ante notario antes de solicitar el
número
de
registro mercantil.
Asimismo, hay que abrir
una
cuenta
bancaria antes
de
inscribir
a
empresa en el registra mercantil, ya que aquélla también debe figurar
la
en
el registro.
La inscripción en el registro mercantil se efectúa ante el
Tribunal de Comercio
Tribunal de Commerce/Handelsrechtbank:
competente en el lugar del domicilio de la empresa. En dicha tribunal
obtendrán también los formularios de solicitud.
se
30
III. OTRAS OBLIGACIOSES RELATIVAS A NOTIFICACIOSES Y REGISTROS
I. OBLIGACIOB DE BOTIFICACIOB ADICIOIAL IMPUESTA A LAS EMPRESAS
EITRAIJERAS QUE PRESTE! SERVICIOS
Toda empresa extranjera y toda persona física o jurídica que no
disponga de una filial ni de una sucursal en Bélgica y que quiera
ejercer una actividad profesional en este
país,
tiene
que
comunicarlo previamente a la
Secretaría del Tribunal de Comercio
competente en el lugar de que se trate.
El ejercicio de la actividad profesional sólo se puede comenzar
cuando el solicitante esté en posesión de un resguardo de entrega de
la solicitud, expedido por los servicios competentes
de
la
Secretaría del Tribunal.
2. REGISTRO OBLIGATORIO PARA COMBATIR EL TRABAJO CLABDESTIBO
Las empresas que de alguna manera estén relacionadas con el ramo de
la construcción (actividades primarias o secundarias) tienen que
registrarse además ante la
Comisión Provincial de Registros
del Ministerio de Hacienda
Dirección Central de Impuestas Directas
Esta obligación abarca a todas las personas o empresas que ejerzan
las profesiones mencionadas en Bélgica, independientemente de su
nacionalidad y del hecho de que dispongan o no de un domicilio fijo
- 31 -
en Bélgica. Las actividades que se incluyen en el
construcción figuran en la relación del Anexo (1/5).
ramo
de
la
En el Anexo (1/6) se proporciona un modelo del impreso de solicitud
y de las instrucciones correspondientes. El impreso contiene también
las direcciones de las Comisiones Provinciales de Registros.
El impreso de solicitud está disponible en tres idiomas, alemán,
francés y neerlandés, y se puede obtener en la Inspección de
Impuestos. Véase la relación de direcciones adjunta en el Anexo
(1/7).
3. SOLICITUD DE UI SUMERO DE IDEBTIF1CACI0S IVA
La persona que solicite el registro tiene que poseer un número de
identificación IVA. Las empresas
extranjeras
que
no
estén
domiciliadas en Bélgica y que quieran ejercer sus actividades en
este país tienen que encargar la solicitud del número y el registro
a un representante fiscal, ya que las autoridades fiscales no tienen
correspondencia con el extranjera.
La petición de admisión de un representante fiscal y la solicitud de
asignación de un número de identificación IVA se han de dirigir a la
32 ­
Oficina Central dei IVA para los
sujetos pasivos extranjeros, del
Ministerio de Hacienda belga
Bureau Central de la TVA pour
assujettis étrangers
15, rue van Orley
Β ­ 1000 Bruxelles
Tel.: 07/32/2/218 44 40 .
Cualquier persona física o jurídica domiciliada en Bélgica puede
actuar como representante fiscal. El representante fiscal tiene que
estar autorizado para celebrar contratos, disponer de un potencial
financiero suficiente y cumplir las obligaciones derivadas de las
leyes sobre el IVA.
Cuando se trate de la creación de una empresa en Bélgica, la empresa
afectada, tras recibir la confirmación de su inscripción en el
registra mercantil y la asignación del número de registra mercantil,
tiene que presentar ante la
Oficina de Inspección del Impuesto sobre el Valar Añadido
una solicitud para que se le asigne un número de identificación IVA.
4. PROCEDIMIEBTO "COMMODO ET IBCOMMODO"
En el caso de la creación de una empresa, pero también cuando se
trata del traspaso de una empresa, de la modificación de una técnica
de producción, de la adquisición de nuevas maquinarias, de la
importación de productos nuevos con almacenaje de existencias, como
depósitos de gasolina, de petróleo, etc., cabe la posibilidad de que
se requiera un procedimiento para la protección del medio ambiente y
de la población (contra ruidos, humos, gases, almacenamiento de
productos tóxicos, etc.).
33 -
Lä
Administración Municipal
es la autoridad competente. Es muy importante entrar en contacto con
la administración antes de
comprar
o
alquilar
un
terreno
o
un
edificio, para evitar posibles impedimentos.
5. DISPOSICIOIES SOBRE LA RESIDEBCIA Y SU BOTIFICACIOB
La duración de la residencia
provisional
es
de
seis
meses.
Los
ciudadanos de un Estado miembro de la CE que quieran
permanecer
en
el país durante más de seis
un permiso
de
meses
han
de
obtener
residencia . Para ello es necesario que dispongan de un pasaporte.
Los ciudadanos
de
los
Estados
miembros
comunitarios
comenzado a ejercer una actividad o hayan creado una
que
hayan
empresa
antes
de que finalice el plazo de seis meses, tienen derecho a un
permiso
de residencia.
En Bélgica no se necesita ningún permiso de trabajo.
Los extranjeros que quieran permanecer en Bélgica durante más
días y que no
estén
alojados
en
un
hotel,
deben
de
S
comunicar
su
ejecutar
un
presencia, en un plazo de 48 horas, a la
Administración Comunal
del lugar de su residencia.
IV. DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIÓN
El artesano que quiera crear una empresa en Bélgica
encarga en este país, tiene que
sobre la importación.
cumplir
las
o
disposiciones
belgas
- 34
En este contexto hay que destacar,
sobre la importación de equipos
sobre
con
todo,
motivo
las
del
disposiciones
traslada
de
una
empresa a Bélgica, así como las normas relativas a la importación
y
exportación
y
temporal
de
material
profesional,
herramientas
maquinaria.
I. IMPORTACIOI DE BIEIES DE EQUIPO Y OTROS OBJETOS DE EQUIPAMIEBTO
COB
MOTIVO DEL TRASLADO DE USA EMPRESA A BELGICA
Los bienes de equipo y demás objetos de equipamiento
pertenecientes
a una empresa que suspende definitivamente su actividad en un Estado
miembro de la CE para
ejercer
una
actividad
del
mismo
tipo
en
Bélgica, están exentos del pago de derechos a la importación.
Condición previa para la exención es que los objetos en cuestión
se
hayan utilizado al menos durante doce meses antes del traslada de la
empresa, que después del traslado se vayan a utilizar con los mismas
fines y que correspondan a la naturaleza y al tamaño de
la
empresa
en cuestión.
2. IMPORTACIOS
Y
EXPORTACIÓN
TEMPORAL
DE
MATERIAL
PROFESIOSAL,
HERRAMIESTAS Y MAQÜIBARIA
La importación temporal de material
profesional
para
ejecutar
un
encargo en Bélgica se efectúa mediante el llamado cuaderno ATA ,
o,
de forma más simplificada aún, mediante el llamado cuaderna CEE .
- 35
Con este procedimiento dei cuaderno se evita el pago del impuesta
sobre el valor añadido o la constitución de garantías, de modo que
la importación o la exportación temporal se puede realizar de forma
gratuita.
La solicitud para la expedición de un cuaderno ATA se debe entregar
en la
Cámara de Industria y Comercio
del país de origen.
Se han de pagar unas tasas a las Cámaras par este servicio.
De los objetas que na se vuelven a exportar se responsabiliza a la
Cámara de Comercio del país de origen que haya expedido el cuaderna
ATA. Los objetas que ya no se exportan de Bélgica se gravan
posteriormente con el IVA del país en el que han permanecido. Por
ello es muy importante que los objetos se vuelvan a exportar, una
vez realizada el trabajo, en una aduana oficial y que se extienda un
certificado de reexportación .
Este
procedimiento
se
simplifica
más
aún
utilizando
el
llamada cuaderno CEE , Con el cuaderno CEE sólo se pueden importar y
exportar temporalmente aquellos objetos que se vayan a utilizar con
fines profesionales o comerciales.
Con ei cuaderno CEE no hay que constituir ninguna garantía. Este
cuaderno se puede solicitar y extender en las aduanas en cualquier
momento.
- 36
V. REGISTRO OBLIGATORIO ES LA SEGURIDAD SOCIAL
1. SEGURO SOCIAL OBLIGATORIO PARA TRABAJADORES POR CUESTA PROPIA
Los trabajadores por cuenta propia tienen la obligación de afiliarse
a una
Caja Social para Trabajadores por Cuenta Propia
En este caso, los trabajadores por cuenta propia extranjeras que no
tengan domicilio particular ni profesional en Bélgica no estarán
sometidos a las disposiciones belgas sobre la seguridad social,
siempre y cuando la ejecución de un encargo en este país no supere
los seis meses de duración.
2. REGISTROS Y AFILIACIOSES OBLIGATORIOS
Toda empresa que tenga personal a su cargo debe
inmediatamente en las siguientes cajas :
1. en el
Instituto Bacional de la Seguridad Social
Boulevard de Waterloo 76
1000 Bruxelles;
inscribirse
2. en una Caja de Subsidios Familiares.
En Bélgica Oriental se puede acudir a la
de Subsidios Familiares :
Caja de Subsidios Familiares de las
Regiones Orientales
Familienzulagenkasse der Ostgebiete
Herbesthaler Str. la
4700 Eupen
Tel.: 087-555963
siguiente
Caja
- 37
3.
Office Bational des Vacances annuelles
Rue des Champs-Elysées 12
1050 Bruxelles
Tel.: O2-640 71 40
4.
Además,
En un seguro contra accidentes obligatorio .
el empresario, al
contratar
tiene
la
obligación de averiguar el número de pensión, que posteriormente
se
ha de inscribir en el registro
figurar en el
registro
del
de
a
un
personal
Instituto
trabajador,
y
que
Nacional
también
de
la
debe
Seguridad
Social. El empresario debe, asimismo, solicitar la inclusión en
caja de pensiones para el trabajador, si éste
aún
no
una
pertenece
ninguna. Para ello tiene que utilizar el impreso de solicitud
que se puede obtener en cualquier oficina de correos o en
a
035A,
las cajas
de ahorros y pensiones .
Cabe mencionar un folleto de la Cámara de Industria
Eupen, titulado "Informationen über die
Einstellung
(información acerca de la contratación de
alemán y que proporciona una excelente
y
von
personal),
visión
de
Comercio
de
Fersonal"
redactado
conjunto
de
en
ia
legislación social de Bélgica. Esta publicación se puede solicitar a
la
Cámara de Industria y Comercio
Industrie-und Handelskammer
Allgemeiner Arbeitgeberverband
Hupen - Malmedy - St. Vith
Herbesthaler S tr. la
Β - 4700 Eupen
VI. REGIS TRO EB LA ADMIBISTRACIOB CEBTRAL
Las empresas tienen que comunicar su existencia a la
Delegación de Hacienda
competente, donde recibirán un número de referencia.
- 38 -
Para su registro en el padrón fiscal del municipio o de
las empresas deben inscribirse ante la
Administración Municipal o Comunal
VII.
la comuna,
EJECUCIOB DE EBCARGOS ES BÉLGICA/TRABAJOS DE MOSTAJE
Los trabajadores comunitarios desplazados a Bélgica para ejecutar
determinadas trabajos, deben solicitar, en un plazo de 8 días desde
el momento de su llegada, un permiso de residencia en el
Registro de Extranjeros de la Policía de Extranjeros
de la
Administración Municipal
Los trabajadores de los demás Estados miembros de la CE quedan
exentos del seguro social obligatorio de Bélgica si son contratados
por una empresa de otro Estada miembro comunitario para la que
trabajan habitualmente y si se desplazan por cuenta de ésta para
ejecutar determinadas trabajos. Sin embargo, es condición previa
para esta exención que la duración previsible de estos trabajos no
supere los doce meses.
Los trabajadores desplazados a Bélgica deben pagar impuestos por
sus sueldos y salarias si permanecen en este país durante más de 183
días de un año natural.
- 39 -
REPUBLICA FEDERAL DE ALEMASIA
41 -
I. REQUISITOS ESTABLECIDOS El LA lORMATIVA SOBRE ARTESABIA PARA CREAR UBA
EMPRESA DE ARTESABIA Y EJECUTAR EBCARGOS POR CUESTA PROPIA
En la República Federal
de
Alemania
solamente
pueden
ejercer
una
actividad fija en una empresa artesanal por cuenta propia las personas
que estén inscritas en el registro de oficios
(Handwerksrolle).
Los
artesanos tienen la obligación de inscribirse en dicho registro antes
de abrir una empresa o de ejercer actividades artesanales
propia.
Esta
obligación
afecta
tanto
a
jurídicas como a las sociedades unipersonales
las
por
personas
cuenta
físicas
(artesanos
por
y
cuenta
propia).
La inscripción en el registro de oficias es competencia de la
Cámara de A r t e s a n í a
Handwerkskammer
correspondiente a la región en la que el artesano vaya a establecer su
empresa artesanal para ejercer una actividad fija.
En el Anexo (II/l) figura una lista
con las
direcciones
de
las
42
inscribir
el
Cámaras de Artesanía de la República Federal de Alemania.
En el
registra
de
oficios
solamente
se
tiene
que
ejercicio por cuenta propia de una actividad artesanal.
Se
considera
que una persona trabaja por cuenta propia si ejerce una
profesión
nombre propio, por su cuenta y bajo su responsabilidad. También
ser trabajador por cuenta propia una persona
artesanales
sin
disponer
de
una empresa
que
ejerza
propia. Por
en
puede
actividades
esta
razón,
también se han de inscribir obligatoriamente en el registro de oficios
los encargos que se ejecuten en tanto que trabajo artesanal sin
una empresa.
crear
42 -
La inscripción de un ciudadano de otro Estado miembro de la CE
registro de oi icios de la Cámara de Comercio se efectúa en
en
ei
virtud
de
una autorización de excepción conforme al apartado 3 del artículo 7
el artículo
9
del
Código
de
Artesanía.
Los
requisitas
concesión de dicha autorización quedan establecidos
en
para
y
la
el Reglamento
sobre la artesanía en la CEE, de 4 de agosta de 1966, en su versión de
8 de octubre de 1985. Mediante este Reglamento se transpusieron
a
la
legislación alemana las directivas de la CE relativas a la libertad de
establecimiento y la libre prestación de servicios del artesanado.
Con arreglo a este Reglamento, la condición previa para
la
concesión
de la autorización excepcional es que
i. el solicitante haya ejercido la actividad en
cuestión
en
otro
Estado miembro conforme a los requisitos siguientes :
a) como trabajador por cuenta
propia
o
directivo
de
empresa
de
empresa
durante al menos seis años ininterrumpidos;
b) como trabajador por cuenta
durante al menos tres
propia
años
o
directivo
ininterrumpidos,
si
tiene
formación previa, relacionada con la profesión, de
al
una
menos
tres años de duración;
c) como trabajador por cuenta propia durante al menos tres
ininterrumpidos,
además
de
al
menos
cinco
años
años
como
trabajador par cuenta ajena, o
d) como trabajador en un puesto directivo durante al menos cinco
años ininterrumpidos, de los cuales al
menos
tres
actividad técnica y como responsable de
una
sección
empresa, si tiene una formación previa,
relacionada
años
de
de
la
con
la
profesión, de tres años de duración como mínimo, y
2. que la
actividad
importantes de la
ejercida
profesión
autorización excepcional.
coincida
para
la
con
que
los
se
aspectos
solicita
más
la
43 -
Las profesiones que se pueden ejercer en tanto que oficia artesanal
figuran en el llamado Anexo A del Código de Artesanía, que se incluye
en el Anexo (11/2).
El solicitante tiene que demostrar mediante la llamada certificación
de la CE, es decir, mediante un certificado de las autoridades
competentes de su país de origen, que cumple las
condiciones
mencionadas.
En el Anexo (1/3) figuran las autoridades encargadas de expedir la
certificación de la CE en los distintos Estados miembros. Se facilita,
asimismo, un modela de dicha certificación en el Anexo (1/4).
El Reglamento (CEE) sobre la Artesanía es aplicable a todas las
profesiones contenidas en el Anexo A (cfr. Anexo (11/2)), a excepción
de los oficios siguientes :
- deshollinador
- zapatera de calzado ortopédica
- óptico
- técnico en aparatas de audición
- ortopedista
- mecánico de prótesis ortopédicas
- mecánico dentista
- herrador titulado
Por ello, los ciudadanos de los demás Estadas miembros de la CE que
quieran ejercer en la República Federal de Alemania una de estas
actividades par cuenta propia no incluidas en el Reglamenta de la CEE,
tienen que cumplir los mismos requisitos que las ciudadanos nacionales
para poder inscribirse en el registra de oficios. Tienen que estar en
posesión del título de maestría o haber obtenida una autorización de
excepción con arreglo al artículo 8 del Código de Artesanía. Se
recomienda ponerse en contacta con la Cámara de Artesanía
competente
- 44
antes de solicitar la autorización de excepción, para averiguar si
cumplen los requisitos para obtener dicha autorización.
se
El artesano extranjero que quiera crear una empresa o ejercer una
actividad artesanal par cuenta propia - un trabaja de montaje, por
ejemplo - en la República Federal de Alemania, tiene que presentar a
lasAutoridades Administrativas
(Gobernador Civil)
Höhere Verwaltungsbehörde
(Regierungspräsident)
de la región en la que vaya a ejercer la actividad en cuestión,
una solicitud de autorización
de
excepción, acompañada
de
la
certificación de la CE.
El impreso de solicitud se puede obtener en las Cámaras de
En el Anexo (11/3) figura un modela del impresa.
Artesanía.
El artesano europea que quiera ejercer su oficio en Alemania tiene que
solicitar una sala vez la autorización de excepción para el oficio
correspondiente. Una vez que se le haya concedida la autorización,
puede trabajar en cualquier punto del territorio de la República
Federal. Condición previa es que esté inscrito en el registro de
oficios de la Cámara de Artesanía competente en la región en la que
tenga establecida su empresa o, si no tiene ninguna empresa en la
República Federal de Alemania, en la región en la que vaya a ejercer,
por primera vez, su oficio.
Tras la inscripción en el registra de oficios se le concederá un
carnet de artesano (Handwerkskarte), que se debe presentar en el
momento de declarar la empresa o el oficio.
45
Los propietarios de una empresa asimilada a las empresas de artesanía
tienen que inscribirse en el registro de profesiones asimiladas a
los
oficias artesanales (Verzeichnis der handwerksähnlichen Gewerbe) antes
de comenzar el ejercicio de su actividad.
La solicitud de inscripción en dicho registra se tiene
que
presentar
en la
Cámara de Artesanía
competente.
En el Anexo (11/4) figura una lista de las
profesiones
asimiladas
a
los oficios artesanales (Anexo Β del Código de Artesanía).
La inscripción en el registro mencionada no
requiere
adicional, ni aun la presentación de la llamada
ningún
certificación
trámite
de
la
CE.
II. PROCEDIMIESTO DE REGISTRO
1. I BSCRI PCI OB EB EL REGISTRO DE FOBTABEROS DE LAS COMPAfÍAS DE
SUMIBISTRO
En la República Federal de Alemania solamente pueden efectuar trabajos
en instalaciones de gas, agua y electricidad las
inscritas
en
el
llamado registro
de
zeichnis), que depende, en cada caso de la
Compañía de Suministro
Versorgungsunternehmen
competente en el lugar de que se trate.
empresas
que
estén
fontaneros (Installateurver­
46 -
2. DECLARACIOB DE LA ACTIVIDAD PROFESIOBAL
La persona que comience a ejercer una actividad fija en una empresa
por cuenta propia o en una sucursal o filial por cuenta ajena, tiene
que declarar este hecho a las autoridades competentes del lugar de
establecimiento. Esta declaración se debe hacer ante las autoridades
locales competentes, que, por regla general, suele ser la
Delegación Municipal
Ordnungsamt der Gemeinde.
La declaración se puede efectuar en el momento de iniciar la
actividad. Junta a la declaración de la empresa o el oficio hay que
presentar el carnet de artesano.
El municipio acusa recibo de la declaración en un plazo de tres días y
expide la llamada licencia de oficio. Además, comunica el registra a
la Delegación de Hacienda, la Cámara de Artesanía y la asociación
profesional.
3. BOTIFICACIOB OBLIGATORIA A LA CÁMARA DE ARTESANÍA
Una vez que el artesano esté inscrito en el registro de oficios, debe
comunicar a la Cámara de Artesanía el comienzo de su actividad.
Por
comienzo de la actividad se debe entender el comienzo real del
ejercicio del. oficio.
ISSCRIPCIOB EB EL REGISTRO MERCABTIL
Una empresa artesanal que funcione bajo la forma jurídica de sociedad
anónima, sociedad comanditaria por acciones, sociedad de responsabilidad limitada (GmbH), cooperativa, sociedad comanditaria o sociedad
- 47 -
colectiva (oHG), tiene que inscribirse en el registro mercantil.
Esta inscripción también es obligatoria para los artesanos que compran
mercancías por su cuenta y las vuelven a vender después de elaborarlas
o transformarlas (como es el caso de los panaderas, confiteros o
carniceros), si su empresa "requiere, por su naturaleza y tamaño, un
establecimiento de tipo comercial".
Por regla general, es necesario disponer de un establecimiento de tipo
comercial cuando las operaciones que se han de efectuar
son
numerosas, complejas desde el punto de vista comercial y alcanzan un
volumen que requiere, entre otras cosas, una administración de caja y
una contabilidad comercial.
Antes de inscribir la empresa o el oficio en el
hay que registrarla en el
Juzgado de Primera Instancia
Amtsgericht
registro
mercantil,
5. SOLICITUD DE US PERMISO DE RESIDEBCIA Y EMPADROBAMIEBTO OBLIGATORIO
Los ciudadanos de un Estado miembro de la CE que quieran ejercer en la
República Federal de Alemania una actividad por cuenta propia o por
cuenta ajena, tienen que solicitar, tras su entrada en el país,
un permiso de residencia.
La solicitud del permiso de residencia se debe presentar en la
Oficina de Extranjeros
Ausländerbehörde
competente en el lugar de que se trate.
­ 48
Toda persona que se,instale en una vivienda del territorio
debe registrarse, en el plazo de una semana, en la
Oficina de Empadronamiento
Einwohnermeldeamt
federal,
El impreso de empadronamiento se puede obtener en los estancos.
III. DISPOSICIOIES SOBRE LA IMPORTACIÓB
Es importante que los artesanos que quieran crear una empresa
artesanal en la República Federal de Alemania conozcan, sobre todo,
las disposiciones alemanas sobre importación de bienes de equipo y
objetos de equipamiento con motivo del traslada de una empresa.
Los artesanos extranjeros que quieran ejercer en la República F ederal
una actividad artesanal por cuenta propia ­ un trabajo de montaje, por
ejemplo ­ tienen que observar, muy en particular, las disposiciones
sobre importación y exportación temporal de objetos de
equipa
profesional.
IMPORTACIÓB DE ΒIESES DE EQUIPO Y OBJETOS DE EQUIPAMIESTO
DEL TRASLADO DE UBA EMPRESA
COB
MOTI VO
La importación de bienes de equipa y objetos de
equipamiento
pertenecientes a una empresa que se traslada a la República Federal de
Alemania, está exenta del pago de derechas a la importación.
Sin
embargo, los objetas en cuestión tienen que haber sido utilizados
anteriormente con fines profesionales por la persona que los importa y
seguir utilizándose con los mismas fines en Alemania. La exención de
derechas de aduana está supeditada al hecho de que las mercancías
importadas se sigan utilizando durante das años.
- 49
2. IMPORTACIÓB TEMPORAL DE
MATERIAL
PROFESIONAL
Y
OBJETOS
DE
EQUIPO
PROFESIOSAL
En el régimen aduanero internacional pueden
importarse,
medíante
cuaderna, objetas de equipo y material profesional de forma
un
temporal
y con exención de derechos.
Para ella se puede solicitar a la
Cámara de Industria y Comercio
del país de origen
el llamado cuaderno ATA . La Cámara de Industria
asimismo, la garantía exigida. La expedición
y
del
Comercia
cuaderno
presta,
ATA
está
sujeta al pago de unas tasas.
En el Anexa (11/5) figura un modela del cuaderno ATA.
Menos trámites aún requiere
destinadas
a
fines
la
importación
profesionales,
mediante
temporal
el
de
llamado "cuaderna
comunitario de circulación comercial" , o cuaderno CEE .
CEE está libre del pago de tasas y de la
mercancías
constitución
El
de
Otra ventaja de este cuaderno es que el artesano puede
cuaderno
garantías.
solicitarlo
y
obtenerlo en cualquier momento en la
Aduana.
El cuaderno CEE es válida en toda la CE y puede utilizarse para
la frontera un numero indefinido de veces a lo largo
cuaderno
CEE
contiene
una
descripción
exacta
de
de
un
las
pasar
año.
El
mercancías
- 50 -
importadas temporalmente y es sellada en los despachos de aduana. La
aduana fija, al mismo tiempo, la duración máxima (un año) del cuaderna
CEE. Las mercancías enumeradas en el cuaderna tienen que volver a
exportarse en el plazo establecida, y su "identidad" se comprueba
mediante las listas selladas. Si no se procede de esta manera, se
cargan los derechos de aduana a posteriori y se impone una multa.
Con el cuaderno CEE únicamente se pueden importar
y
exportar
temporalmente mercancías destinadas a fines profesionales. Entre los
objetos que se cuentan como equipa profesional hay que entender en este
caso instrumentos portátiles y utensilios para trabajos artesanales que
el artesano necesita para ejercer su oficia.
El tratamiento arancelario de herramientas y maquinaria importadas
temporalmente comparta a veces algunas dificultades. El problema radica
en la delimitación entre los objetos que pertenecen al
equipo
profesional y las herramientas y maquinaria que no pueden contarse
entre los objetos portátiles. Para los objetos que se utilizan en la
construcción, fabricación y mantenimiento de edificios o en trabajos de
cimentación o similares tampoco se puede expedir el cuaderna CEE.
Par esta razón, es muy recomendable concertar previamente con la
Aduana
o con la representación diplomática o consular alemana el tratamiento
arancelario de los objetas que se quieran importar temporalmente.
51 -
IV. REGISTRO ES LA DELEGACIOB DE HACIESDA
La Delegación
Municipal competente
en
el
lugar
en
el
que
esté
domiciliada la empresa comunicará a la
Delegación de Hacienda
correspondiente la creación de la empresa.
En esta Delegación de Hacienda se tendrán
que
entregar
también
las
declaraciones de impuestos.
OBLIGACIOIES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
La creación
asociación
de
una
empresa implica
profesional
profesionales son
las
la
afiliación
(Berufsgenossenschaft).
entidades
aseguradoras
de
Las
ésta
a
una
asociaciones
encargadas
del seguro
obligatorio contra accidentes.
En
el
Anexo
(11/6)
figuran
las
asociaciones
profesionales
que
corresponden a los diferentes oficios. Las autoridades locales ante las
que el artesano declare su actividad
profesional
informarán
de
esta
declaración a la asociación profesional competente.
El empresario que tenga empleados debe inscribirlos, en un plazo de
días a partir del comienzo del trabajo, en la
Caja de Seguro de Enfermedad
Krankenkasse
competente. Pueden ser competentes las cajas siguientes :
- Caja General Local de Enfermedad (Allgemeine Ortskrankenkasse)
- Caja de Enfermedad de las Empresas (Betriebskrankenkasse)
- Caja Gremial de Enfermedad
(Innungskrankenkasse)
- Caja de Compensación Asimilada (Ersatzkasse)
14
­ 52
Para mayor información hay que dirigirse
enfermedad.
Con arreglo a la ley sobre el segura
de septiembre de 1960 (ley sobre los
versicherungsgesetz­HwVG), el seguro
los artesanos que estén inscritos en
a
las
cajas
de
seguro
de
de pensiones para artesanos, de 8
seguros para artesanos/Handwerker­
de pensiones es obligatorio para
el registro de oficios.
Los organismos aseguradores encargados del seguro de pensiones son :
las Oficinas Regionales de Seguros de Pensiones
para
Trabajadores (Landesversicherungsanstalten für die Rentenver­
sicherungen der Arbeiter)
­ la Oficina Federal de Seguros de Empleados
(Bundesversicherungsanstalt für Angestellte)
las Oficinas Especiales de los Mineros, la Caja de Seguros de
Marinos y la Oficina de la Seguridad Social
para
los
Ferrocarriles Federales (Sanderanstalten der Bundesknappschaft,
die Seekasse und die BundesbahnVersicherungsanstalt).
VI. EJECUCIOB DE EBCARGOS EI LA REPUBLICA FEDERAL DE ALEMAIIA
1.
REALI ZACΙΟΙ DE UIA ACTIVIDAD ARTESAIAL POR CUESTA PROPIA
Si en el contexto de la ejecución de un encarga transfronterizo en la
República Federal de Alemania se presta un servicio artesanal por
cuenta propia sin crear una empresa, el artesano debe inscribirse en el
registro de oficios de la
Cámara de Artesanía
competente. La Cámara de Artesanía competente es aquélla en cuya región
el artesano vaya a prestar, por primera vez, un servicio artesanal.
53
2. DESPLAZASIESTO DE TRABAJADORES PARA LA EJECUCIOB DE EBCARGOS
Un trabajador extranjera
República
Federal
de
sólo
puede
Alemania
si
ejercer
posee
sus
actividades
un permiso
(Aufenthaltserlaubnis). Los ciudadanos de los
Estados
de
en
la
residencia
miembros
de
la
CE no necesitan este permiso de residencia.
Los colaboradores procedentes
del
país
de
origen
del
artesano
únicamente se desplacen al territorio federal por un período breve
que
para
ejecutar un encargo siguen estando afiliados a la seguridad social de su
país. Se debe solicitar al
Instituto de Seguridad Social competente
el
llamado certificado
de
desplazamiento
(impreso
E
101), como
justificante del segura social de los colaboradores.
Además, los
colaboradores
siguen
estando
sometidos,
conforme
dispuesto en el acuerdo sobre la doble imposición, al pago del
sobre sueldos y salarios en el país
de
origen,
siempre
estancia en la República Federal de Alemania no supere 183
año
natural
y
no
sean
remunerados,
empresario cuyo domicilio particular o
territorio federal.
y
a
lo
impuesta
cuando
días
su
de
un
durante
este
tiempo,
por
un
comercial
se
encuentre
en
el
- 55 -
DI
IAKARCÂ
- 57
I. LICESCIAS PROFESIOBALES
Conforme a la legislación danesa sobre actividades profesionales, no se
exigen licencias ni registros a la mayor parte de las profesiones
artesanales para la creación de empresas o el ejercicio de actividades
por cuenta propia sin establecimiento de sedes comerciales en el país.
No obstante, para algunos oficios existen disposiciones especiales,
según las cuales se puede ejercer la profesión correspondiente si se
obtiene una licencia (autorisation)
de las autoridades correspondientes.
Los siguientes
profesión :
-
oficias
se
acogen
a
este régimen
de
acceso a
la
electricista
fontanero (gas, agua, calefacción, instalaciones sanitarias)
técnico en construcción de canales
deshollinador
zapatero de calzado ortopédico
mecánico dentista
Los artesanos de otros Estados miembros que puedan ejercer uno de estos
oficios en Dinamarca tendrán derecho a la licencia profesional si reúnen
las siguientes condiciones :
1. Cumplir los requisitos vigentes para los nacionales , que son :
- 58 -
- tener domicilio y teléfono fijos en Dinamarca;
- prestar una garantía de ejecución de 30.000 DKR; por regla
la
general
concede un instituto de crédito danés mediante aval bancario.
- haber ejercido la actividad durante un año como mínimo;
- ser mayor de edad y no estar declarado en quiebra
2. El artesano extranjero debe demostrar que domina la lengua
danesa
o
que algún trabajador de su empresa posee los conocimientos necesarios
acerca de las disposiciones danesas sobre fontanería.
3. Por última, el artesano extranjero debe
demostrar
realmente la actividad de que se trate
en
otro
que
ha
Estado
ejercido
miembro
en
alguna de los siguientes casos :
a) como trabajador por cuenta propia o directivo de
empresa
durante
empresa
durante
seis años ininterrumpidos;
b) como trabajador por cuenta propia o directiva de
un período mínimo de tres años ininterrumpidos, con una
formación
previa relacionada con la profesión de tres años como mínimo;
c) como trabajador por cuenta propia durante
tres años ininterrumpidos
o
como
un
período
trabajador
por
mínimo
cuenta
de
ajena
durante un período mínima de cinco años;
d) en un puesto
directivo
por
un
período
ininterrumpidas, de los cuales al menos
mínimo
tres
de
años
cinco
de
años
actividad
técnica y como responsable de una sección de
la
empresa
por
lo
menos, tras
relacionada
con
la
haber
recibido
una
formación
profesión de tres años como mínimo, y
- 59
cuando la actividad ejercida coincida en lo esencial con el oficio
para el que se solicita la licencia.
Estos requisitos están regulados en el Decreto del Ministerio de
Industria de 24 de junio de 1983, mediante el cual se llevó a cabo la
transposición a la legislación danesa de la Directiva 64/427/CEE.
Los artesanos de otro Estado miembro de la CE pueden demostrar que
han ejercida la actividad requerida por medio de la llamada
"certificación de la CE". Esta certificación
la
expiden
los
organismos nacionales competentes del país de origen respectivo.
En el Anexo (1/3) figuran las direcciones de los
organismos
competentes de cada Estado miembro.
A la certificación de la CE se debe adjuntar el original de la
solicitud de licencia (autorisation). En el Anexo (1/4) se incluye un
modelo de certificación.
La solicitud de licencia para fontaneros se dirigirá a
Dansk Gasmateriel Provning DGP
Tranegårdsvej 20
DK 2900 Hellerup
La solicitud de licencia para electricistas se dirigirá a
Demko
Danmarks elektriske materiel kontrol
Lyskaer 8,
DK 2730 Herlev
- 60 -
En caso de que se realicen encargos en Dinamarca sin establecer una
sede comercial, es decir, cuando se desempeñe una actividad que sea
sólo temporal, se puede presentar como justificante del taller del
ciudadano comunitaria extranjero el justificante de una empresa
correspondiente en el país de origen.
Para poder ejecutar encargas (prestación de servicios) en Dinamarca
sin establecer una sucursal, las autoridades danesas exigen en la
práctica que se cumplan las siguientes condiciones :
- demostrar que la empresa está autorizada, en el país de origen,
a desempeñar la actividad reglamentada en Dinamarca;
- demostrar que el solicitante es "director autorizado" de la
empresa en cuestión del país de origen (S.L.), es decir, que la
legislación del país de origen le autoriza a trabajar como
director de empresa para una persona jurídica, y que además
ejerce efectiva y exclusivamente una actividad como tal dentro
de la empresa.
- prestar una garantía de 30.000 DKR.
Cabe mencionar también que la obligación impuesta al empresario de
demostrar que domina la lengua danesa o que alguno de sus trabajadores
con responsabilidad en la empresa posee los conocimientos necesarios
de la normativa danesa sobre fontanería , contraviene el derecha
comunitario. Aunque, según los principios generales del derecho
comunitario, el Estado de acogida puede exigir a los profesionales
emigrantes un cierto nivel de conocimientos lingüísticos y/o jurídicos
para ejercer una actividad, sin embargo no está autorizada a supeditar
el acceso a dicha actividad a que demuestren tales conocimientos.
- 61
En caso de que surjan problemas de este tipo, se recomienda ponerse en
contacto con los siguientes servicios :
Handvaerksradet
Amaliegade 15
1256 Kobenhavn K
Tel. 33 - 93200
Industrirådet
H.C. Andersens Boulevard 18
1596 Kobenhavn V
Tel. 33 - 15 22 33
También se recomienda presentar la solicitud de licencia de la
actividad profesional con suficiente antelación; la experiencia ha
demostrado que la tramitación de las solicitudes tarda varios meses.
II. IISCRIPCIOI El EL REGISTRO MERCAIT1L 0 EB EL REGISTRO DE SOCIEDADES
Todas las sociedades anónimas, las sociedades de participación y las
sucursales de las empresas extranjeras están obligadas a inscribirse
en el registro de sociedades.
Para los siguientes tipos de empresas es obligatoria la inscripción en
el registro mercantil :
- sociedades comanditarias (kommanditselskab)
- cooperativas (andelsselskab, A.n.b.a.).
Las empresas individuales (enkeltmandsfirma) o las sociedades colectivas (interessentskab) pueden inscribirse en el registro mercantil,
si bien la inscripción es voluntaria.
62 -
El registro mercantil está a cargo del
Jefe de Policia
(politimester)
de las distintas circunscripciones policiales.
III. PERMISO DE RESIDEBCIA
El permiso de residencia provisional para los ciudadanos de los Estados
miembros de la CE tiene una duración máxima de tres meses. Al cabo de
dicho plazo ha de comunicarse l a actividad remunerada por
cuenta
propia o ajena a la
Oficina de Extranjeros
Direktoratet for Odlaendinge
Absalonsgade θ
1658 Kobenhavn V
Tel.: 31-211177
IV.
DISPOSICIOBES SOBRE LA IMPORTACIÓB
IMPORTACIOI DE MUEBLES Y EISERES Y OBJETOS DE EQUIPO
TRASLADO DE UIA EMPRESA
COI
MOTIVO
DEL
El mobiliario y otras equipos móviles que se importen a Dinamarca
con
motivo del traslado de una empresa no tienen que pagar, en tanto que
tales, derechos de aduana, siempre que se hayan util izada antes del
traslado en el hogar o la empresa del que se desplaza al extranjera.
- 63 -
IMPORTACIÓB TEMPORAL DE OBJETOS DE EQUIPO PROFESIOBAL
Los objetos de equipo profesional, a saber, instrumentos
y
portátiles
necesite
destinados
a
actividades
artesanales
que
utensilios
el
artesano para el ejercicio de su oficio pueden importarse temporalmente
a Dinamarca mediante un cuaderno ATA o
un cuaderna
CEE .
Véanse
observaciones expuestas en el apartado "República Federal de
las
Alemania,
III".
REGISTRO EB LA ADMISISTRACIOS FISCAL
A efectos
de obligaciones
fiscales, las
empresas
que
se
creen
en
Dinamarca deben comunicarlo a los siguientes servicios :
1. El registro de empresas de
la aduana competente (registro
para
el impuesto sobre el valor añadido).
2. La Delegación de Hacienda del municipio en el
que
se
cree
la
empresa.
En caso de ejercer actividades profesionales en
de servicios; par ejemplo, trabajos
de
Dinamarca
montaje) sin
establezca una sede comercial en el país, el artesano
declarar
su
actividad
a
través
de
que
(prestación
la
empresa
extranjero
un representante
debe
(danés), que
responda personalmente, ante la aduana principal, del impuesto sobre el
valor añadido. Los impresas de declaración del IVA y de declaración
aduana
se
pueden
obtener
en
los ayuntamientos o
centrales, cuyas direcciones se pueden solicitar a :
en
en
las aduanas
- 64 -
Directoratet for Toldväsenet
Amaliegade 44
1256 Kobenhavn K
Tel.: 31 - 15 73 00
VI.
OBLIGACIOIES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
El sistema danés de seguridad social no se basa en el principio del
seguro. Se financia fundamentalmente a base de impuestos y, par tanta,
tampoco hay que cotizar a la seguridad social; únicamente se recaudan
cotizaciones para el seguro de desempleo y la pensión suplementaria.
Los artesanos que creen una empresa en Dinamarca
y
contraten
trabajadores durante más de 10 horas a la semana deben inscribirse como
empresarios "ATP" en la
Delegación de Hacienda.
Al inscribirse en el registra municipal se obtiene un carnet
asistencia médica, con derecho a percibir las prestaciones médicas
se necesiten por un médico de libre elección.
Todos los empresarios tienen la obligación de
accidentes de trabaja para sus trabajadores.
contratar
un seguro
de
que
de
65 -
VII. EJECUCIOB DE EBCARGOS ES DIBAMARCA
Los trabajadores de una empresa del país de origen que se desplazan a
Dinamarca por un breve período de tiempo para ejecutar un encargo y que
permanecen allí entre tres meses como mínimo y un año coma máximo
obtienen un permiso de residencia limitado que tiene validez sólo
durante el plazo previsto para la ejecución del encargo.
En caso de residencia por un período de
autoridades danesas competentes pueden exigir
inscriba en la
Oficina de Empadronamiento
(Folkeregister)
hasta tres meses, las
al trabajador que se
Ho necesitan permiso de residencia los trabajadores empleadas en
Dinamarca pero que residen en la República Federal de Alemania y que
habitualmente regresan a este país en el día o por lo menos una vez a
la semana.
Las autoridades danesas competentes pueden concederles un certificada
especial con una validez de cinco años y renovable automáticamente.
Los trabajadores desplazados que residen temporalmente en Dinamarca
para ejecutar un encargo, continúan estando asegurados en su país de
origen. Conforme al Reglamento CEE 1408/171, para demostrar que están
cubiertas por la seguridad social, han de solicitar a la
Caja de Seguro de Enfermedad competente
del país de origen
el llamada
Certificado de Desplazamiento (Formulario E/101) ,
que se concede por un período de 12 meses.
- 67 -
F R A I C I A
69 -
I.
IBSCRIPClÓs OBLIGATORIA EB EL REGISTRO DE ARTESABOS
En Francia, los artesanos tienen que solicitar a la
Cámara de Artesanía
Chambre de Métiers
competente su inscripción en el registro de artesanos, en un plazo de
15 días desde el comienzo del ejercicio de su oficio.
En el Anexo (Il I/l) se facilita una lista can las direcciones de las
Cámaras de Artesanía francesas.
Unicamente
Lan de inscribidlos artesanos que trabajen por cuenta
propia. Las actividades que se pueden ejercer en tanto que oficio
artesanal quedaran establecidas en el decreto de 30 de agosto de 1983.
En la lista contenida en dicho decreta figuran 96 oficios considerados
artesanales y que, por lo tanto, pueden inscribirse en el registro de
artesanos.
En el Anexo (II1/2) se proporciona la lista de los oficios considerados
artesanales.
Una empresa que ejerza actividades
artesanales
solamente
será
considerada coma empresa artesanal si no supera la cifra tope de
empleados, fijada en 10. En este número no se incluye el cónyuge, los
parientes de línea ascendente o descendente, los socios ni los
aprendices. Excepcionalmente, las empresas artesanales pueden tener
hasta 15 empleados.
Los artesanos propietarios de una
empresa
que
supere
el
número
de
70 -
trabajadores mencionado, ya no pertenecen al artesanado, sino al sector
de la Pequeña y Mediana Empresa (PYME). En consecuencia, pierden el
derecha a beneficiarse de las medidas de apoyo al artesanado, tienen un
tratamiento fiscal menos favorable y quedan eliminados del registro de
artesanos. Sin embargo, las modificaciones del número de empleados no
influyen en la legalidad de la actividad ejercida.
Los ciudadanos de los Estados miembros de la CE pueden crear una
empresa artesanal o prestar servicios artesanales transfronterizos en
Francia bajo las mismas condiciones que los nacionales.
Sin embargo, en Francia existen
normas de acceso al oficio de
peluquero. Los ópticos no se cuentan entre el artesanado, sino entre
las profesiones sanitarias.
En la Ley n° 87-343, de 22 de mayo de 1987, se establecen los
requisitos que, con arreglo a la legislación francesa, deben cumplir
los ciudadanas de los Estados miembros de la CE que quieran ejercer
el oficio de peluquero por cuenta propia. En el Decreto n° 88/122, de 5
de febrero de 1988, se exponen los detalles del procedimiento de
admisión. Conforme a este decreto, los ciudadanos de los demás Estados
miembros de la CE no tienen que presentar los títulos que se exigen a
los franceses, si han ejercido el oficio de peluquero en otro Estado
miembro, bajo las condiciones siguientes :
- la profesión debe haber sido ejercida de forma regular y
conforme
a
las
disposiciones
del
Estado
miembro
correspondiente ;
se debe haber ejercida durante seis años ininterrumpidos por
cuenta propia o en un puesto directivo al mando de una empresa.
Este periodo queda limitado a tres años si el interesado puede
71 -
demostrar a las autoridades francesas lo siguiente ;
- que tiene una formación previa, relacionada con la profesión,
de al menos tres años de duración, sancionada por un título
reconocida oficialmente o que sea considerada plenamente
valido por un organismo profesional competente;
- que tiene una experiencia previa como empleado en esta
profesión de al menos cinco años.
- Esta actividad como trabajador por cuenta propia o directivo
de empresa se tiene que haber ejercido a partir de los 20 años
de edad para que sea reconocida. Existe una excepción a esta
disposición, para aquellos casos en que
el
interesado
demuestre que ha realizado un período de formación que
concluyo con la obtención de un título reconocido oficialmente.
- La actividad no puede haber sido interrumpida durante más de
diez años, a contar desde la fecha de presentación de la
solicitud.
Los ciudadanos de los Estadas miembros de la CE que quieran trabajar en
Francia coma peluqueros por cuenta propia y que cumplan los requisitos
mencionados, tienen que solicitar en la respectiva
Préfecture du Département
(Gobierno civil de la provincia)
el carnet profesional de peluquero (Carte de qualification professionnelle de coiffeur).
La solicitud debe ir acompañada de los documentos siguientes :
- un certificado de antecedentes penales, expedido en el país
de origen;
- la llamada certificación de la CE en la que consten las
actividades ejercidas en el país de origen (en el Anexo 1/3
figura una lista de los servicios encargados de expedir la
72 -
certificación de Ia CE en los distintos Estados miembros);
- una copia del permiso de residencia para ciudadanos de la CE.
Una vez que el artesano se haya inscrito en el registro de artesanos de
la Cámara de Artesanía, recibe un numera de registra.
La Cámara de Artesanía de Metz ha elaborado una lista con los
requisitos exigidas para la inscripción en el registro de artesanos
correspondiente al Departamento de Moselle. La lista con los requisitos
para la inscripción en el registro de dicha Cámara figura en el Anexo
(111/3).
Una vez que se haya efectuado la inscripción en el registra, la Cámara
de Artesanía, en tanto que organismo central para la presentación de
solicitudes, procede al registro de la empresa en la
Administración Fiscal,
en los
Organismos encargados de la Seguridad Social
y, llegado el caso, en el
Registro Mercantil y de Sociedades.
- 73
11.
OTROS REGISTROS E IBSCRÍI'CIOHES OBLIGATORIOS
1.
ISSCRIPCIOB ES EL REGISTRO MERCANTIL Y DE SOCIEDADES
Las empresas artesanales que también
ejerzan
(comerciantes), no
inscribirse
sólo
tienen que
actividades
en
comerciales
el
registro
de
se
encargan
de
la Cámara
de
artesanos, sino también en el
Registro Mercantil y de Sociedades
Registre du Commerce et des Sociétés
El registro mercantil y de sociedades lo dirige la
Secretaría del Tribunal de Comercio
Tribunal de Commerce
En los departamentos de Haut-Rhin, Bas-Rhin y Moselle
la gestión del registro los
Juzgados de Primera Instancia
Tribunal d'Instance
en los casos en que no existe un Tribunal de Comercio.
Sería conveniente dirigirse, en cada
caso
concreto,
Artesanía correspondiente, para determinar
si
en
el
registro mercantil es obligatoria para
empresa
que
se
al que se han de dirigir las empresas para solicitar su inscripción
en
la
la
a
inscripción
artesanal
quiera crear. La Cámara de Artesanía es, además, el
organismo central para la presentación
de solicitudes
el registro mercantil.
Una vez inscrito en
el
registro
mercantil,
extracta de dicho registro (extrait K bis).
el
artesano
recibe
un
- 74 -
Para poder abrir una cuenta bancaria e inscribirse (¿ustellungsakte) en
la Administración de· Correos y realizar diversas operaciones de gestión
(importaciones, por ejemplo), se tienen que
comunicar
los
datos
que
figuran en el extracta del registra mercantil.
PERMISO DE RESIDENCIA
Los extranjeros con
domicilio
en
Francia
tienen
que
solicitar
un
de
residencia
de
permiso de residencia (carte de séjour).
Para las estancias
temporales
existe
un
permiso
duración limitada.
El permiso debe solicitarse en
el
momento
de
iniciar
la
actividad
profesional, y, a Lo más tardar, a Los tres meses de entrar en el país.
La solicitud del permiso de residencia ha de dirigirse a La
Prefectura del Departamento,
o, en el caso de París, a la
Prefectura de Policía
Section CE 93
Avenue Paraient 1er
75011 Paris
Tel.: 43.38.27.97.
3.
OTROS TRAMITES
Otro trámite que ha de cumplirse
es el registro en
de Correos y Telecomunicaciones ("PTT").
registro mercantil
tiene que presentarse
Correos para inscribirse
(Zustellungsakte).
y
obtener
la
la
Administración
El extracto (provisional) del
en
la
Administración
autorización
de
correspondiente
- 75 -
Asimismo, hay que abrir una cuenta bancaria en Francia para ingresar el
capital fundacional. Seria
conveniente
elegir
un
banco
que
tenga
buenas relaciones con las entidades de crédito del país de origen
para
que no se produzcan retrasos a la hora de transferir el capital que
se
ha de ingresar antes de la creación de la empresa.
Para las actividades que contaminan el medio ambiente hay que presentar
una notificación o una solicitud de autorización antes
de
iniciar
la
actividad. La autoridad competente para este asunto es la
Prefectura del Departamento.
La
solicitud de licencia de obras
ha de dirigirse a La
Administración Municipal
competente en el lugar de las obras.
III. DISPOSICIOSES SOBRE LA IMPORTACIÓB
1.
IMPORTACIÓB DE MUEBLES Y EBSERES
Al trasladar el domicilio principal a Francia se
pueden
exención de derechos, los objetas domésticas,
incluido
asi
en
el
es
que
como
los utensilios
profesión. Condición
relacionado
utilizados
previa
directamente,
para
de
ella
forma
material
importar, con
un
automóvil,
ejercicio
el
y
de
traslado
temporal,
la
esté
con
el
establecimiento de la residencia en Francia y el abandono del domicilio
anterior en el extranjero. Además, los utensilios para uso profesional
importados con exención de derechos deben haber pertenecido durante
menos seis meses a la persona que se traslada
necesarias para el ejercicio de la profesión.
y
deben
seguir
al
siendo
76
IMPORTACIÓB TEMPORAL DE HERRAMIESTAS, MAQUIBARIA Y UTEBSILIOS
PROFESIOBALES
La
importación
temporal
a
Francia
de
herramientas,
maquinaria
y
utensilios profesionales, para la prestación de servicios, por ejemplo,
se puede efectuar mediante el llamada procedimiento del cuaderno.
Con
este
procedimiento
se
evita
importación o la constitución de
cuando tales utensilios se
el
una
pago
fianza
trasladan
de
los
para
derechos
la
temporalmente
a
la
reexportación,
a
Francia
o
se
vuelven a trasladar al país de origen tras finalizar los trabajos.
Para la importación o
profesionales se
internacional
exportación
puede
conocido
utilizar
temporal
tanto
como cuaderno
comunitario de circulación de mercancías
Entre los objetos considerados coma
de equipas
el
ATA o
y
utensilios
documenta
el
aduanero
llamado cuaderno
(cuaderno CEE).
equipo
profesional
figuran
instrumentos portátiles y los utensilios que el artesano necesita
los
para
ejercer su oficio.
Para mayor información acerca de este procedimiento, véase
la
sección
III de la parte correspondiente a la República Federal de Alemania.
- 77
IV. REGISTRO ES LA ADMIBJSTRACIOS FISCAL
La Cámara de Artesanía, en tanto que organismo central para
la
presentación de solicitudes, es la encargada de registrar a la empresa
artesanal en la
Delegación de Hacienda
OBLIGACIOBES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL Y AL DERECHO LABORAL
Los artesanos de los demás Estados miembros de la CE que creen una
empresa en Francia, deben cumplir los siguientes trámites adicionales :
Antes de emplear a algún trabajador, deben registrar la empresa en la
Inspección de Trabaja
Inspection du Travail.
En un plazo de ocho días desde
debe inscribir al trabajador,
Seguridad Social, en la
U. R.S.S.A.F.
(Union Régionale
et d'Allocations
el comienzo de la actividad, el artesano
a efectos de las cotizaciones a la
de Sécurité Sociale
Familiales).
El artesano debe afiliarse a un
Seguro profesional
Assurance Professionnelle.
- 78 -
A los dos meses de emplear al primer trabajador, tiene que afiliarse
también, a efectos de las cotizaciones al seguro de desempleo, en
ASSEDIO - Groupe
(Association pour l'emploi dans
1'Industrie et le Commerce)
Asimismo, en el momento de emplear al primer trabajador,
darse de alta en un
Servicio de Medicina del Trabaja.
tiene
que
- 79 -
G R E C I A
81 -
AUTORIZACIOS PARA USA EMPRESA ARTESABAL
Para
establecer
una
empresa
artesanal
es
necesario
obtener
una autorización que concede, previa solicitud, la
Delegación del Ministerio de Industria
del
Gobierno Civil
local competente, conforme a la Ley 207/1967.
Existen determinados oficias en los que la autorización
la
expide
un
organismo especial;
reparación
de
en
el
caso
de
los talleres
de
automóviles, por ejemplo, el organismo competente es el
Ministerio
de
Transportes
o
sus
oficinas
en
el
extranjero
II.
LICESCIA PARA DETERSISADOS OFICIOS ARTESASALES
El ejercicio por cuenta propia de determinadas actividades
requiere un permiso especial
de
las
autoridades
artesanales
(licencia), que
se
concede previa presentación de un certificada de aptitud.
Para los siguientes oficios artesanales es necesario un certificado
aptitud :
- óptica
- mecánico de automóviles
- electricista
- técnico mecánico
de
82 ­
­ pocero
(y también para ingenieros industriales, arquitectos, etc...).
El permiso especial (licencia) para estas profesiones,
requiere un certificado de aptitud, lo concede el
Ministerio de Industria y Energía
Primera Dirección General
C/Michalakopoulos 80
Atenas
cuyo
Aparte de esto, el organismo competente para otorgar las
las profesiones del sector del automóvil es el
Ministerio de Transportes
Atenas
ejercicio
licencias a
Con arreglo a lo dispuesta en el Decreto presidencial n° 525/83, Grecia
estableció, después de su entrada en la CE, el 1 de enero de 1981, los
requisitos jurídicos para que los ciudadanos de los Estados miembros de
la CE puedan ejercer una actividad profesional o una profesión liberal
en las mismas condiciones que los ciudadanos griegos. Esto se aplica
tanta a las personas físicas como a las personas jurídicas.
Hasta el momento no se ha efectuado la transposición de las directivas
comunitarias relativas a las actividades por cuenta propia en la
industria y la artesanía; sin embargo, Grecia debería haberlo hecho,
dado que en este Estada miembro existen restricciones sobre el acceso y
el ejercicio de una profesión.
En el Tratado de adhesión de Grecia a la CE no se estableció un período
transitorio, na se incluyern­τι p^­cpc ¡ ones para la aplicación Φ­> he
- 83 -
directivas comunitarias relativas a la industria y
la
artesanía.
Por
tanto, según el derecho comunitario, los organismos competentes griegos
tienen la obligación
de
aplicar
directamente
dichas
directivas
examinar las solicitudes de autorización para empresas artesanales
al
que
hayan presentado ios ciudadanos de otro Estado miembro.
Aplicando directamente la
Directiva
64/427/CEE,
debe
concederse
la
autorización a aquellos oficios que requieran una. licencia especial, en
los siguientes casos :
1. Cuando el solicitante haya ejercido una
actividad
en
otro
Estado
miembro conforme a las siguientes condiciones :
a) como trabajador poi cuenta propia o directiva de empresa
durante
seis años ininterrumpidos;
b) como trabajador por cuenta propia o directivo de empresa
durante
un periodo mínimo de tres años ininterrumpidos, con una formación
previa relacionada can la profesión de tres años como mínimo;
c) como trabajador por cuenta propia durante un
tres años ininterrumpidos o
como
periodo
trabajador
por
mínimo
cuenta
de
ajena
durante un período mínimo de cinco años,
d) en un puesto directiva
por
un
perioda
minimo
ininterrumpidos, de los cuales ai menas tres
años
técnica y como responsable de una sección de la
menos, tras haber
recibido
una
formación
de
cinco
de
años
actividad
empresa
por
lo
relacionada
con
la
profesión de tres años como mínimo, y
2. cuando la actividad ejercida coincida en sus aspectos esenciales con
el oficio para el que se solicita el permiso.
- 84
El solicitante debe demostrar que cumple dichas condiciones
la
llamada certificación
de
la
CE, es
decir,
mediante
mediante
una
certificación de ios organismos competentes de su pais de origen.
En el Anexa (1/3) figura una
lista
de
ios
encargados de expedir dicha certificación en
miembros. En el. Anexo (1/4) se facilita
organismos
ios
competentes
distintos
Estados
asimismo
un
modelo
de
la
De todas formas, la experiencia ha demostrado que
en
Grecia
no
se
certificación de la CE.
aplican las directivas comunitarias.
Los
reglamentos
comunitarios
no
son
aplicables
a
la
profesión
de óptico, que no está contemplada en 'las directivas de la CE.
Para ejercer por cuenta propia el oficio de óptico es necesaria tener
un título conforme con el derecho griego.
Los
organismos
estatales
que
a
continuación
se
reseñan
competentes en Grecia para efectuar el reconocimiento de
expedidos en el extranjero
que
se
exige
para
obtener
especial de las autoridades competentes (Licencia).
Para el reconocimiento de títulos universitarios :
Centro para el reconocimiento de títulos
universitarios extranjeros
DEKATSA
Leof. Syngrou 12
GR - 117 42 Atenas
Tei. (títulos alemanes) 92 33 204
(de otros países)
92 22 526
son
los títulos
el permiso
­ 85 ­
fara el
reconocimiento de títulos de las Escuelas Técnicas Superiores
Instituto de Formación Tecnológica
Leaf. Syngruu 56
GR ­ 1L7 42 Atenas
Tel. 92.14.502
rara el reconocimiento de otros títulos profesionales
T.T.E.(Inst i t ut o de Pedagogi a)
Äesagion 396
GR ­ 153 41
Atenas ­ AG. Paraskevi
Tel. 6b 50 683
Li
procedimiento
alemanes
de
convalidación
de
ios
títulos
maestria
de
consiste en :
i. La presentación del titulo de maestria ante el
Tribunal de Conval idaciones
Symvoulion I satimias
que
tiene
su
sede
en
Ics I nstitutos
Profesional (KATE). Su dictamen sirve
de
de
Formación
base
para
la
2. Demostrar haber recibido una formación profesional de
ai
concesión de la licencia.
menos
tres
año·­.· de
duración. fei certificado
na
de
presentarse a traves dei consulado griego en la Republica
Federal de Alemania.
3. La realización de un examen ante
las Delegaciones del Ministerio de I ndustria
o de
Transportes
(!ii el cue han de demostrar sus conocimientos prácticos.
En la práctica, Grecia no reconoce los títulos de
maestría
cuando se trata de profesiones artesanales que requieren
'­.'■snecifl 1 : licencia) de las autoridades priesas.
(J
û
alemanes
un
permiso
- 86 -
III. REGISTRO DE LA EMPRESA EB LA CÁMARA DE ARTESABIA
Los artesanos deben inscribirse en la
Cámara de Artesaní a
local competente.
En el Anexo (IV/1) figura un
modelo
de
impreso
de registro
de
la
empresa y de afiliación a la Cámara de Artesanía .
Antes de registrarse, la empresa debe
haber comenzado su actividad.
IV. OTROS PERMISOS Y AUTORIZACIONES
1.
PERMISOS POR RAZOBES DE SANIDAD, H1GIEBE, ETC
)
Determinadas profesiones, como, por ejemplo :
- panadera
- pastelero
- peluquero
- envasador
requieren un permiso especial por
razones
de sanidad o de
también a electos de ajustarse a las escalas de precios
higiene, y
establecidas.
Las solicitudes han de presentarse en el
Gobierno Civil competente .
2.
PERMISO DE ESTABLEOIMI EHTO
También
existen
disposiciones
especiales,
equipamiento o el tamaño mínimo de la empresa.
por
ejemplo,
sobre
el
­ 87 ­
Se necesita un permiso técnico, en forma de permiso de establecimiento,
para
construir,
ampliar,
acondicionai'
artesanal. También es necesario solicitarlo
o
modernizar
para
la
una
empresa
construcción
de
toda ciase de instalaciones mecânicas o de almacenaje.
El permiso de establecimiento se concede a través de las
Oficinas del Gobierno Civil
del Ministerio de I ndustria.
competentes
en
cada
localidad
en
el
plazo
de
un
mes
tras
la
■presentación de la solicitud y otros documentos que se requieran.
3.
CARBET PROFESI OBAL
Para ejercer determinadas profesiones por cuenta
propia
es
necesario
obtener el llamado carnet profesional, que otorgan ios
Colegios profesionales
competentes.
Por ejemplo, en el ámbito artesanal,
esas profesiones.
los impresores constituyen una de
- 88 -
4.
CERTIFICADO DE SASIDAD
Todos los artesanos que se dedican a la producción
o
productos alimenticios y similares tienen que tener un
distribución
de
certificado
de
sanidad, que expiden las
Autoridades de la policía sanitaria
(Hospital del Estado).
R
LICENCIA DE COBSTRUCCIOB
Para construir, acondicionar y ampliar
los locales
de
la
empresa se
necesita una licencia de construcción, que otorgan las
Oficinas del Ministerio de Obras Públicas
de Atenas
Delegación de Planificación Urbana de Atenas
C/Menandrou 6
Atenas
competentes, en el plazo de un mes tras la presentación de la solicitud
y otros documentos que se requieran. Estas licencias
tienen
prioridad
una
actividad
absoluta frente a otros sectores de actividad.
6.
PERMISO DE RESIDESCIA
Asimismo,
una
condición
previa
profesional es la concesión de
al
un
ejercicio
permiso
de
de
residencia
azul"), a la que tienen derecho los ciudadanos de los Estadas
de la CE.
("tarjeta
miembros
89
La
Policía de extranjeros
o la
Dirección General de Policía
competentes del lugar conceden el permiso de residencia con un
período
de valide:-: de cinco arios.
7.
IBSCR1PCI0N EB EL REGISTRO DE SOCIEDADES DE RESPONSABILIDAD LIMITADA
En caso de crear una empresa artesanal en Grecia, en forma
de sociedad
de responsabilidad limitada o de sociedad comanditaria por acciones,
hay que inscribirla en el registro
de
sociedades
de
responsabilidad
limitada.
Dicho registro está a cargo de la
Secretaría de la Audiencia Provincial.
La escritura de sociedad debe firmarse ante notario.
La saciedad no adquirirá personalidad jurídica hasta
que
no
se
haya
inscrito en este registro.
DISPOSICIONES SOBRE LA IMPORTACIÓN
En el Acta de adhesión de Grecia a la
transitorias en el ambito de
las
CE
se
acordó
disposiciones
adoptar
sobre
medidas
importación
aduanas, durante un período transitorio que finalizó en 1 de
enero
y
de
1988. No obstante, por muy diversas causas, de tipo politico, económico
y técnico, el proceso de adaptación
de
la
legislación
griega
a
la
- 90 -
comunitaria ha resultado ser más difícil y lento de lo que se preveía,
tanto en lo que se refiere al derecho de establecimiento como a
las
cuestiones aduaneras.
Por tanto,
respecto a
temporal),
inequivoca
para evitar que se produzcan complicaciones innecesarias con
los problemas que origina la importación (o la importación
es muy importante clarificar de antemano y de manera
el tratamiento arancelario con la
Administración Aduanera
competente en Grecia, o con las
Oficinas Consulares
respectivas.
1.
IMPORTACIÓN DE OBJETOS DE EQUIPO COB MOTIVO DEL TRASLADO
DE UBA EMPRESA
Los objetos de equipo importados en Grecia con motivo del traslado de
una empresa quedan exentas del pago de derechas a la importación. En
este grupo se incluyen en particular herramientas e instrumentos
portátiles destinadas al ejercicio de la profesión. No obstante, estos
objetos deben haber sido utilizados previamente, guardar relación con
la vida personal y profesional de su propietario y ser propiedad del
que se desplaza a Grecia desde, por lo menos, tres meses antes del
traslado de residencia. Para demostrar que se cumple este plazo hay que
r
presentar una certificación del
.
1
griego
I'
Consulado
competente en cada localidad.
Los objetas que se importan a Grecia con exención de derechos no pueden
ser vendidos ni cedidas para el uso de terceros hasta que no transcurra
un período de doce meses.
91 -
2.
IMPORTACIÓB TEMPORAL DE MATERIAL PROFESIONAL
La importación temporal de herramientas y material profesional se puede
efectuar mediante un cuaderno ATA o un cuaderno CEE. Para más
sobre
el
procedimiento,
véanse
las
observaciones
detalles
expuestas
en
:
República Federal de Alemania, 111.
VI. REGISTRO EN LA ADMINISTRACIÓN FISCAL
El ejercicio de un oficio en Grecia ha de comunicarse a la
Delegación de Hacienda
competente.
El artesano tiene la obligación de llevar una
contabilidad,
que
debe
ser autorizada por las autoridades fiscales, y de hacer una declaración
de impuestos.
Vil. SEGURO OBLIGATORIO PARA TRABAJADORES POR CUKÌTA PROPIA
En Grecia, ios
artesanos
por
cuenta
propia
deben
afiliarse
a
la
institución competente de la Seguridad Social, en este case, la
Caja de Seguran de Artesanos y
Profesionales (TEBE)
Los comerciantes y ios socios de sociedades colectivas deben
afiliarse
ai seguro obligatorio de la
Caja de Seguros de Jos Comerciantes (TAE).
En Grecia no existe un seguro particular para accidentes
enfermedades profesionales.
de
trabajo o
- 92 -
VIII. EJECUCIÓN DE EBCARGOS ES GRECIA/TRABAJOS DE MOBTAJE
Desde el 1 de enero de 1988, los trabajadores
Grecia tampoco necesitan un permiso de trabajo.
por
cuenta
ajena
en
La
Policía de extranjeros
o la
Dirección General de Policía
del futuro lugar de residencia
conceden, previa presentación de un certificado de trabajo, el permiso
de residencia, la llamada "tarjeta
azul". Dicho
permiso
ha
de
solicitarse en los tres meses siguientes a la entrada en el país.
Los trabajadores de otro Estado miembro de la CE que se desplazan a
Grecia para ejecutar un encargo no están obligados a afiliarse al
sistema de seguridad social griega, siempre que estén contratados por
una empresa de otro Estado miembro para la que trabajan habitualmente y
por cuenta de la cual se desplazan a Grecia para efectuar el trabajo,
cuando la duración prevista del mismo no sobrepase los doce meses.
Se recomienda solicitar información más detallada a las instituciones
de los respectivos sistemas de seguridad social.
- 93 -
I R L A N D A
­ 95 ­
CREACIÓN DE UNA EMPRESA Dfc ARTESANÍA
1.
ACCESO A UN OFICIO ARTESANAL
En irlanda, ei acceso ν ejercicio de todas las actividades artesanales
libre ν no esta sujeto a »ing una ··."·?., i s lac iftη. lor este
efectuado
ia
trasposición
ai
derecho
irlandés
motivo
de
las
comunitarias relativas al libre establecimiento y la libre
servicios en la artesanía. No ha sido
establecimiento
supeditado
al
o
el
hecho
ejercicio
de
de
poseer
necesario,
una
conocimientos
y
no
se
directivas
prestación
porque
actividad
es
en
de
Irlanda
artesanal
destrezas
no
el
está
generales,
comerciales o técnicos.
Por consiguiente, un artesano de
otro
Estado
miembro
de
la
CE
puede
establecerse o prestar servicios en irlanda en las mismas condiciones
un ciudadano irlandés. Las empresas que no se
constituyen
como
que
personas
jurídicas o sociedades personales no necesitan ningún tipo de registro.
.No
obstante,
cabe
mencionar
que
los colegios
sindicatos exigen una titulación, y sólo
podrán
profesionales y
formar
parte
de
Quienes cumplan este requisita (como en el caso de los fontaneros).
los
ellos
ha
- 96 -
INSCRIPCIÓN EN KL REGISTRO MERCANTIL
Los artesanos que ejercen a titulo individual y los asociados
físicas y/o jurídicas no están obligados
a
inscribirse
en
a
personas
el
registro
mercantil (Registrar of Companies) .
No obstante, deben 'inscribirse en él ios siguientes tipos de empresas :
- Limited Company (sociedad de responsabilidad limitada)
- Unlimited Company (saciedad de responsabilidad ilimitada)
- Sucursal de una empresa extranjera
3. PERMISO DE RESIDENCIA
Si la estancia no es de mas de tres
meses,
los
ciudadanos
comunitarios
desplazados a Irlanda no necesitan permiso de residencia . Si la
dura más de tres meses o se comienza a ejercer una
ha de solicitarse un permiso
de
actividad
residencia (Residence
estancia
remunerada,
Permit). Para
ei
area metropolitana cie Dublin, la solicitud ha de enviarse a
Aliens Office
Dublin Castle
Dublin 2
En el resto de Ias circunscripciones, es competente la
Policía locai
Garda Siochane
En caso de estancia indefinida se expedirá un Certificate oí legislation.
97
DISPOSICIONES SOBRE HL CONTROL ÚE CAMBIOS
En I rlanda, la importación y exportación de capitales está
autorización
con
arreglo
a
las disposiciones
Control Act". Se puede solicitar información
de
más
sujeta
a
una
cambios del Exchange
detallada
sobre
estas
disposiciones ai
Central Bank of I reland
P.O.BOX 61
Dublin i
II. DíSPOSI CI OBES SOBRE LA I MPORTACI ÓN
1.
I MPORTACI ÖS DE ΒIESES DE EQUIPO Y OTROS OBJETOS DE EQUIPAMIENTO CON MOTI VO
DEL TRASLADO DE UNA EMPRESA A I RLANDA
Los extranjeros que emigran a Irlanda
y
permanente (y/o su sede comercial), pueden
Irlanda con exención de derechos
establecen
all'i
importar
a
sus muebles y enseres,
su
la
Republica
incluidos
aquellos objetos que se utilizan dentro de una empresa o en
de la profesión, con la condición de que hayan sido
residencia
el
de
todos
ejercicio
adquiridos
fuera
Irlanda, fundamentalmente para el uso del que se desplaza, y de
que
de
éste
ios siga empleando después para su usa personal.
En ias negociaciones previas con la aduana debe
determinarse
los objetos profesionales que se consideran exentas del pago
de aduana. Según el interés que tenga el
tratamiento muy generoso.
traslado, se
puede
cuáles
de
son
derechos
esperar
un
- 98 -
Los
impresos
para
la
importación
y
la
exención
de
derechos
a
la
fuera
de
importación ("Form of Declaration") se pueden obtener en
Office of the Revenue Commissioner
Dublin Castle
Dublin 2
Tel.: 01 - 71 17 77, Ext. 431
así como en las embajadas irlandesas.
2.
IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN TEMPORAL DE EQUIPO PROFESIONAL
Los extranjeros comunitarios cuya
Irlanda, pueden importar enseres
residencia
sin
pagar
permanente
derechos
esté
a
la
importación
siempre que se vuelvan a exportar oficialmente al salir del país. Aquí
incluyen todos los
objetos
que
necesita
la
persona
que
(también para la ejecución de un encargo en Irlanda), como,
se
se
desplaza
por
ejemplo,
herramientas, material profesional portátil, e t c . .
Los utensilios de montaje de este tipo
se
pueden
volver
a
importar
y
exportar de forma gratuita mediante un cuaderno ATA o un cuaderno CEE.
Con respecto a los procedimientos para expedir y utilizar estos cuadernas,
en todos ios Estados miembros de la CE se aplican los mismos principios.
Compruébese con lo expuesto en : República Federal de Alemania, Ili.
III.OBLIGACIONES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
En Irlanda no hay seguro obligatorio para los artesanos.
­ 99 ­
No obstante, los artesanos extranjeros, en tanto
obligados a descontar del sueldo de sus
que
empleados
seguridad social tPRSI) por cada contratación que
empresarios,
la
se
cotización
lieve
a
están
a
la
cabo
en
Irlanda.
IV. REGISTRO EN LA ADMINISTRACIÓN FI SCAL
Las personas físicas o jurídicas que tengan la obligación de
deben
inscribirse en el registro
para
el
impuesto
pagar
sobre
el
IVA,
valor
añadido, independientemente de que tengan o no sede comercial en Irlanda.
La solicitud de registro ha de presentarse, mediante el impreso
I VA
I ,
ai
Inspector of taxes
del distrito en el que se vaya
a
ejercer
el
oficio.
Dicha
facilita asimismo ios impresos IVA 1. Una vez efectuado el
autoridad
registro,
el
contribuyente recibe un número de identificación I VA.
Todo extranjero comunitario
que
establezca
su
residencia
en
Irlanda
(Estado de residencia"' o que cree una empresa permanente, tiene que pagar
impuestos.
Se
considera
también
como
empresa
permanente
las
actividades de construcción o montaje por un periodo superior a los
doce
meses. El artesano que cumpla estos requisitos debe inscribirse en la
Delegación de Hacienda
■ orane tente.
- 100
V. EJECUCIÓN DE ENCARGOS EN IRLANDA
Para ejecutar encargos en Irlanda no se necesita ninguna autorización o
registro de las autoridades, a excepción del registro para el impuesto
sobre el valor añadido.
Los trabajadores de otro Estado miembro de la CEE que se hayan desplazado
a Irlanda con el fin de ejecutar un encargo na tienen que afiliarse al
sistema de seguridad social irlandés, siempre que estén contratados por
una empresa de otro Estado miembro de la CE para la que trabajan
habitualmente, y cuando la duración prevista del trabajo no sea superior
a un año.
- 101 -
ITALIA
- 103 -
I.
REQUISITOS ESTABLECIDOS EN EL DERECHO ARTEKANAL PARA CREAR UNA
EMPRESA DE ARTESANfA
INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO DE ARTESANOS
Las directivas de la CE sobre
medidas
transitorias
libertad de establecimiento y la libre
sector de la artesanía
se
prestación
traspusieran
la ley n° 161 de 14 de febrero de
al
1963 y,
relativas
de
servicios
derecho
de
modo
a
italiano
la
en
el
mediante
más
especifico,
que
quieran
a
través de las leyes
- n° 1142, de 23 de diciembre de 1970,
- n°
y
735, de 29 de octubre de 1984.
Los artesanos de los demás Estados miembros de la CE
una empresa artesanal en
Italia
deben inscribirse
en
el
crear
registro
de
artesanos.
Se puede proceder a tai inscripción si el solicitante demuestra, mediante
un certificada expedido por
origen
las
autoridades
competentes
del
(certificación de la CE), que cumple los requisitas
en dicho país de origen
actividad
de
que
se
para
el
trate.
ejercicio
Por
lo
por
tanto,
cuenta
Italia
país
de
establecidos
propia
parte
de
la
siempre
del principio de la reciprocidad para admitir la creación de una
empresa
artesanal por un ciudadano de otro Estado miembro de la CE.
Las actividades de corta duración que se realizan de una
trabajos
de
montaje
relacionados
instalaciones, se pueden ejercer
registro de artesanos.
sin
can
la
entrega
necesidad
de
de
sola
vez, como
maquinaria
inscribirse
en
e
el
- 104 -
Todas las empresas que, con arreglo a la legislación artesanal
sean
consideradas
como empresas
artesanales tienen
la
italiana,
obligación
de
inscribirse en el
Registro Provincial de Empresas Artesanales
(Registro de Artesanos).
En el Anexo (V/I) figura una lista con los oficias artesanales de Italia.
El registro de artesanos lo dirigen las
Comisiones Provinciales de Artesanía
Commissione Provinciale Dell' Artigianato.
La solicitud de inscripción se ha de dirigir a la
Cámara de Comercio, Industria, Artesanía
y Agricultura
Camera di Commercio, Industria, Artigianato
e Agricoltura
competente en la provincia de que se trate.
Es recomendable ponerse en contacto con la Cámara italiana antes de crear
la empresa, para determinar si ésta cumple los
requisitos
establecidos
en la ley 443/85 sobre empresas artesanales.
Tras la inscripción en el registro provincial de empresas artesanales, la
empresa recibe un número de registro que se debe
indicar
en
todos
los
documentos comerciales.
La Cámara envía, asimismo, una
notificación
del
registro
al Instituto
Nacional del Seguro de Pensiones para que el artesano sea inscrito en las
listas del Seguro de pensiones y de enfermedad.
105
En Italia existen unas normas especiales para el oficio de peluquera. El
ejercicio de esta profesión requiere una autorización que, a su vez,
depende de un examen preliminar de la solicitud.
El solicitante tiene
que cumplir ciertas requisitas higiénico-sanitarios y, además, se le
exige una aptitud profesional determinada que, en el caso de
los
ciudadanos comunitarios, se ve satisfecha por el hecho de que cumplan los
requisitos fijadas en su país de origen para el ejercicio del oficio de
peluquera.
Si el artesano tiene la intención de ejercer, además, actividades
comerciales en su empresa, necesita una licencia comercial, siempre y
cuando predomine el comercio artesanal o se realicen ventas fuera del
lugar de producción.
La
Administración Comunal
es la encargada de conceder la licencia comercial,
programa de desarrollo.
2.
en
el
marco
de
un
REGISTROS OBLIGATORIOS ES BOLZASO (TIROL MBRIDIOSAL)
Los artesanos que quieran establecerse en Bolzano (Tirol
tienen que solicitar las siguientes inscripciones :
En primer lugar, han de inscribirse en el registro de
gestiona la
Asesoría competente.
meridional)
oficios
que
A continuación, deben solicitar su inscripción en el registro de empresas
artesanales. Esta solicitud se ha de dirigir, en un plazo de 15 días
desde el comienzo de la actividad empresarial, al
- 106 -
Alcalde del lugar de que
se
trate, quien, a su
la envía, dentro de los. 14 días siguientes a su recepción, a
Provincial de Artesanía. En el caso de que venza el citado
días, la solicitud
se
puede
entregar
directamente
en
vez,
la Comisión
plazo
de
15
la
Comisión Provincial de Artesanía
Commissione Provinciale Dell'Artigianato
Bolzano
El impreso de solicitud se puede pedir a la propia Comisión Provincial.
II. OTROS PERMISOS Y AUTORIZACIOSES
i.
PERMISO PARA LA EXPLOTACIÓN DE LOCALES DE TRABAJO
Antes de abrir la empresa, el artesano tiene que obtener en la
Administración Comunal
competente en el lugar de su domicilia una autorización para el ejercicio
de la actividad en los locales destinados a tal fin.
2.
PERMISO ESPECIAL PARA DETERMINADAS EMPRESAS
Los fines comerciales de una empresa pueden consistir en el ejercicio
una actividad que requiera un permiso especial.
En
tal
caso,
hay
obtener el permiso antes de que la empresa inicie su actividad.
Los siguientes oficios necesitan un permiso de la policía (licencia) :
de
que
- 107
-
orfebres
- impresores
- fotógrafos
La licencia policial es expedida por el
Jefe de la Policía.
Para
la fabricación
de
extractos alimenti cios se
necesita
una
autorización previa del Gobernador Civil.
Las personas que quieran abrir una empresa comercial grande o pequeña han
de obtener un
permiso de la administración comunal.
En
el
momento
de
presentar la solicitud hay que depositar una fianza.
Una autorización ministerial se necesita, entre otras cosas, para crear o
ampliar empresas manufactureras que tengan los fines siguientes :
- producción de hierro y maquinaria
- producción textil
- fabricación de alimentos
- producción de frío
- producción de gas
- fabricación de cristal
- empresas de instalaciones técnicas
- empresas dedicadas a la talla de brillantes
- todas las empresas de transportes
- fabricación de mercancías destinadas a usos médicos y
de productos galénicos
- fabricación de receptares de radia.
Con arreglo a la disposición principal del artículo 21 de la ley n°
de 30 de abril de 1962, también
se
necesita
una autorización
283,
para
la
explotación de plantas de producción y las instalaciones para la venta de
productos alimenticias. El
Instituto de Sanidad
competente en el lugar de que
expedir la autorización.
se
trate
es
la autoridad
encargada
de
108
INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO DE EMPRESAS
La
inscripción en el registro de empresas es una condición
el ejercicio de una actividad
profesional
en
Italia.
previa
El
para
registro
de
empresas está a cargo de la correspondiente
Cámara de Comercio, Industria, Artesanía
y Agricultura.
4.
INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO MERCANTIL O DE SOCIEDADES
Todo tipo de saciedades que ejerzan sus
actividades
inscribirse en el registro mercantil, tanto si
se
en
Italia
trata
de
han
de
saciedades
nacionales coma extranjeras.
La escritura de constitución ha
de
ser
enviada
por
un notario a
tribunales, en un plazo de 30 días desde el momento de la
los
constitución,
para ser inscrita en el registro mercantil.
Las escrituras de constitución de la sociedad se tienen que depositar, er
un plazo de 20 días (en el
caso
de
las
sociedades
colectivas
y
las
sociedades comanditarias simples), en la
Oficina de Registros de la Delegación de Hacienda
para su inscripción en el registro.
Estos plazos comienzan a contarse desde
la
fecha
de
la
constitución. El notario tiene la obligación de proceder al
la escritura de constitución de la empresa se ha redactado
documento público.
escritura
de
depósito
si
en
forma
de
- 109
5.
PERMISO DE RESIDENCIA Y NOTIFICACIÓN OBLIGATORIA
Con arreglo a las disposiciones de la CE, los ciudadanos de
los
miembros comunitarios tienen derecho a que se les conceda el
Estados
permiso
de
residencia en Italia.
Todos ios extranjeros tienen que presentarse, en un plazo
de
tres
días
desde su llegada a Italia, en la
Jefatura de Policía (Questura)
o, en localidades más pequeñas, en el
Puesto de Policía(Carabinieri)
para notificar su estancia.
II. DISPOSICIONES SOBRE LA IMPORTACIÓN
IMPORTACIÓN DE BIENES DE EQUIPO Y OBJETOS DE EQUIPAMIENTO COB MOTIVO
DEL TRASLADO DE UBA EMPRESA
Les objetos de equipamiento que, con motivo del traslado de una empresa
a Italia, se importen en tanto que muebles y enseres
pago de derechos a la importación.
fundamentalmente, las
herramientas
Entre estos
y
ejercicio de la profesión. Sin embarga,
los
están
objetos
instrumentos
dichas
objetos
exentos
se
encuentran,
destinados
no
del
pueden
al
ser
nuevas, tienen que corresponder a las condiciones de vida y trabajo de su
propietario y se han de importar en un plazo de seis meses desde
el
día
de la notificación del traslado.
Todos los objetos que se vayan a importar se tienen que relacionar en una
lista que se ha de presentar en la aduana. Los impresos
se pueden encontrar en las agencias de transportes.
correspondientes
110 -
2.
IMPORTACIÓB Y EXPORTACIÓN TEMPORAL DE HERRAMIENTAS
Conforme a. las disposiciones del derecho aduanero italiano, está exenta
de la declaración en aduana la importación temporal de herramientas
pertenecientes a viajeros domiciliadas en el extranjero y destinadas al
uso personal o profesional de éstos durante el viaje al territorio
aduanera.
Las herramientas tienen que corresponder a las condiciones personales del
viajero y adecuarse, además, por su cantidad, su constitución y su
naturaleza, a los fines y a la duración del viaje. Si las herramientas no
parecen ser las adecuadas o si existe el temor de que la mercancía vaya a
permanecer dentro del país, se toma nota de dichas herramientas.
Pero la importación temporal de material profesional y herramientas
también se puede efectuar mediante el cuaderno ATA o el cuaderno CEE.
El procedimiento, que es el mismo en todos los Estados miembros de la
CE, ha quedada explicado anteriormente (cfr. República Federal de
Alemania, III).
IV. REGISTRO EN LA ADMINISTRACIÓN FISCAL
La remuneración percibida por cualquier trabajo efectuado en Italia
sujeta al pago del impuesto sobre el valor añadido italiano.
La creación de la empresa se ha de notificar a la
Oficina Provincial del Impuesto sobre
el Valor Añadida
competente en el lugar de la sede de la empresa.
está
- 111 -
Además, hay que declarar la apertura de la empresa en la
correspondiente
Delegación de Hacienda,
a la que el artesano debe enviar, asimismo, la declaración de impuestos,
en un plazo de cuatro meses desde la creación de la empresa.
Dada la
complejidad
de
las
disposiciones
italianas
relativas
a
la
elaboración de balances y cuentas de pérdidas y ganancias, así como sobre
presentación de las
intervenir
a
declaraciones
un asesor
fiscal
de
y
impuestas,
se
recomienda
económico italiano.
Para
hacer
mayor
información sobre la legislación fiscal se puede recurrir a la
Cámara de Industria y Comercio Germanoitaliana
Milán.
/.
OBLIGACIONES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
En el momento de crear una empresa o desplazar trabajadores a
Italia
se
tiene que proceder a la inscripción de la actividad profesional en el
Instituto Nacional para el Seguro
contra Accidentes de Trabajo
Istituto Nazionale per l'Assicurazione
contro gli Infortuni sul Lavoro -
l.N.A.I.L.
La inscripción en dicho Instituto se ha de efectuar, a más tardar,
cinco
días antes de que el trabajador comience a ejercer la actividad sujeta al
seguro obligatorio. En el Anexo (V/2) figura un
inscripción de la actividad en
contra Accidentes de Trabajo.
el
Instituto
modelo
Nacional
del
para
impreso
el
de
Seguro
- 112 -
La creación de la empresa debe notificarse también ai
Instituto Nacional de Previsión Social
para que el artesano sea inscrita en las listas del seguro de pensiones y
de enfermedad.
Esta notificación la efectúa la Cámara de Artesanía, en
tanto que organismo central de inscripciones, una vez que la empresa esté
inscrita en el registro de artesanos.
En el departamento de asuntos internacionales del INPS se
información más
detallada
acerca
del
sistema
puede
italiano
de
obtener
seguridad
social. La dirección es :
Istituto Nazionale della
Previdenza Soziale
Roma.
VI. EJECUCIÓN DE ENCARGOS EN ITALIA/TRABAJOS DE MONTAJE
Las actividades de carta duración que se realizan de una sola
trabajas
de
montaje relacionados
con
la
entrega
de
vez,
como
maquinaria
e
instalaciones, se pueden ejercer sin necesidad de registrar la empresa.
Mediante
el nombramiento
de
un
representante
fiscal, el
empresario
establecido en el extranjero es equiparado, a efectos del impuesto
sobre
el valor añadido, a un sujeto pasivo italiano.
Además de nombrar a un representante fiscal
a
través
de
un
documento
público, un documento privado registrado o una carta certificada en el
Registra de la Oficina del IVA,
se tiene que abrir, en un banco
para el IVA y una cuenta
italiano, una
provisional
artesano no establecido en Italia.
para
cuenta
las
interina en liras
facturas a
nombre
del
- 113 -
Para mayor información acerca de las condiciones tiel nombra mi e irto
de
representante fiscal y acerca
puede
de
ios
documentos
necesarios,
se
un
recurrir al
Departamento de Economía de la
Cámara de Industria y Comercia
Germano!taliana
Milán.
A los trabajadores de los Estados miembros de la CE que
Italia por un breve período de tiempo para ejecutar un
concede un
se
desplazan
encargo,
se
a
les
permiso de residencia temporal, si la duración de su estancia
es superior a tres meses e inferior a un año. Si la estancia no
los tres meses,
basta
con
el
carnet
de
identidad
como
llega
permiso
a
de
residencia.
Los
trabajadores
desplazados
tienen
las
inscripción que todos los demás extranjeros
mismas obligaciones
procedentes
de
la
CE.
de
El
permiso de la
Oficina de Empleo competente
que, generalmente, se exige en Italia para
poder
colocar
trabajadores,
sólo se ha de obtener si el trabajador extranjero tiene la
trabajar al
servicia
de
una
empresa
italiana.
Este
necesario si la persona extranjera trabaja para una
entra en el
pais
con
un
visado
y
posee
un
intención
permiso
empresa
permiso
de
no
de
es
extranjera,
residencia
espec'r í ico.
Por lo que se refiere al segura de accidentes, el trabajador se ha de inscribir
en el
Instituto Nacional para el Seguro
de Accidentes
Istituto Nazionale per l'Assicurazione
contro gli Infortuni sul Lavora - I.B.A.T.L.
El trabajador extranjero
está
exento
de
las
obligaciones
seguridad social italiana si el período de desplazamiento na
meses.
relativas
supera
los
a
la
seis
- 115 -
L U X E M B U R G O
117
AUTORIZACIÓN DE
ESTABLECIMIENTO
PARA
LA
CREACIÓN
DE
EMPRESAS
Y
LA
comercial
se
(.autorización
de
EJECUCIÓN DE ENCARGOS EH LUXEMBURGO
Para poder ejercer una actividad artesanal,
necesita previamente un permiso escrito
industrial
del
gobierno
o
establecimiento, también llamada autorización mercantil).
Los ciudadanos de los Estadas miembros de la CE que
Luxemburgo una
actividad
artesanal
por
cuenta
autorización de establecimiento, cualquiera que
mismo ocurre en los casos en que
sólo
se
quieran
propia
sea
quiera
su
ejercer
en
necesitan
una
residencia.
ejecutar
un
Lo
encargo
profesional sin establecer sede comercial.
Conforme a lo dispuesta en la Directiva 64/427/CEE,
la experiencia profesional adquirida en otro
como justificante
de
la
misma
la
Estado
Luxemburgo
miembro,
llamada certificación
reconoce
y
de
acepta
la
CE,
expedida por un organismo competente del Estado miembro de origen.
En el Anexo (1/3) se incluye una
lista
de
organismos
miembros que pueden expedir y aceptar certificaciones de
de
los
la
Estadas
CE.
En
el
autorización
de
Anexo (1/4) se muestra un modelo de la certificación de la CE.
Se debe adjuntar dicha certificación a la solicitud
establecimiento
de
como condición previa al ejercicio por cuenta
propia de
- 118 -
todas las actividades artesanales que se contemplan en el Reglamento de
ejecución del Gran Ducado de 9 de septiembre de 1963. En el Anexo (V 1/1)
figura una lista de las 91 principales profesiones artesanales y de las
31 profesiones asimiladas para las que se requiere una autorización de
establecimiento.
La certificación de la CE debe acreditar que el solicitante ha ejercido
la actividad artesanal de que se trate conforme a las condiciones
siguientes :
a) como trabajador por cuenta propia o directivo de empresa
durante seis años de actividad ininterrumpida;
b) coma trabajador por cuenta propia o directiva de empresa
durante tres años de
actividad
ininterrumpida,
si
el
solicitante puede demostrar que tiene una formación previa
relacionada con la profesión de al menos tres años de duración,
sancionada por un título reconocido oficialmente o que sea
considerado plenamente válido por un organismo profesional
competente;
c) como trabajador por cuenta propia durante tres años
de
actividad ininterrumpida, si el beneficiario puede demostrar
que anteriormente ha ejercido el oficio en cuestión durante al
menos cinco años como trabajador por cuenta ajena;
d) como trabajador en un puesta directivo, durante cinco años de
actividad ininterrumpida, de los cuales al menos tres años de
actividad técnica y como responsable de al menos una sección de
la empresa, si el solicitante puede demostrar que tiene una
formación específica anterior con una duración mínima de tres
años, que esté sancionada por un título reconocido oficialmente
o que sea considerado plenamente válido por un organismo
profesional competente.
119 -
No obstante, este reglamento, que afecta a los artesanos de ios países
comunitarios, no se aplica a diversas oficios artesanales del sector
sanitario (óptico, oculista, zapatero de calzado ortopédico, mecánico
de prótesis ortopédicas, ortopedista,
mecánico
dentista).
Los
artesanos de otro Estado miembro de la CE que quieran establecerse en
Luxemburgo trabajando en uno de los oficios citados o que quieran
prestar servicias en este sector, deben presentar un certificado de su
titulación profesional (título de maestría), que se exige también a los
ciudadanos luxemburgueses.
Antes de la creación de la empresa o del comienzo de la actividad
profesional por cuenta propia, ha de solicitarse la autorización de
establecimiento al
Ministerio de las Clases Medias
Ministère des Classes Moyennes
19-21 Boulevard Royal
L - 2910 Luxemburgo
Además, hay que adjuntar la documentación siguiente :
- una solicitud por escrito;
- una póliza de 1000 LUF, que se puede adquirir en la :
Administration de l'Enregistrement
L - 2910 Luxemburgo,
también mediante transferencia de este imparte a la
Cuenta postal n° 8792-62
del mismo organismo;
- un certificada de antecedentes penales del país de origen;
- una declaración jurada ante notario de no estar en situación
quiebra.
de
En caso de que se trate de la creación
de
una
sociedad, la
documentación debe hacer referencia al director técnico. En tal caso,
120
hay que adjuntar también una copia de los estatutos de la sociedad.
Como autorización de establecimiento se expedirá una tarjeta, que debe
presentarse en casa de que la pidan las autoridades supervisoras. Los
artesanos no están autorizadas a crear una empresa hasta que no les sea
concedida la autorización.
Por regla general, el procedimiento administrativo tarda unos dos meses
a partir de la presentación de la solicitud escrita en el Ministerio de
las Clases Medias.
II.
OTROS TRAMITES DE INSCRIPCIONES Y PERMISOS
INSCRIPCIÓN EN LA CÁMARA DE ARTESANÍA
El carnet de artesano, que
expide en la Cámara de
certificación de la Cámara
inscrito en el registro de
dicha Cámara de Artesanía.
tiene un carácter estrictamente personal, se
Artesanía.
Al
mismo
tiempo,
es
una
de que el poseedor de este carnet está
empresas (oficios artesanales) que gestiona
En Luxemburgo no es obligatorio inscribirse en esta Cámara, pero por
diversos motivos, en especial para poder aprovechar los servicios que
ofrece, se recomienda que lo hagan todos los artesanos que quieran
establecer una empresa artesanal en Luxemburgo.
121 -
La solicitud ha de enviarse a la siguiente dirección
Chambre des Métiers
du Grand-Duché de Luxembourg
41, rue Glesener
L - 1631 Luxemburgo
Tel: 40 00 22-1
INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO DE EMPRESAS
Todos los artesanos, sean personas físicas o jurídicas o sociedades
personales, tienen la obligación de inscribirse en el registra de
empresas, en el plazo de un mes a partir del comienzo de la actividad
artesanal.
El organismo competente es el
Registre aux Firmes
Tribunal d'Arrondissement
de la ciudad de Luxemburgo o Diekirch, según donde se encuentre la sede
social o el domicilio.
3.
PERMISO DE RESIDENCIA Y EMPADROBAMIESTO OBLIGATORIO
Los ciudadanos de un país comunitario que tengan prevista permanecer en
Luxemburgo más de tres meses deben presentar una solicitud para la
concesión del permiso de residencia.
Este se concede, una vez
finalizado el plazo de tres meses, cuando se demuestre que se ha
ejercido una actividad por cuenta propia o que se ha iniciado una
actividad remunerada par cuenta ajena. Si no es así, el permiso de
residencia puede ser denegado.
122
En caso de establecimiento permanente, los ciudadanas de
los
Estados
comunitarios tienen la obligación de inscribirse en la
Administración Municipal del lugar de residencia
en un plazo de ocho días.
PERMISO DE TRABAJO
Los trabajadores por cuenta propia han de tener un permiso de trabajo,
tanto para establecer una empresa cama para ejecutar encargos en
Luxemburgo.
Este permiso se solicita al
Ministerio de las Clases Medias
Ministère des Classes Moyennes
19-21 Boulevard Royal
L - 2910 Luxembourg
y se concede de forma gratuita por un período indefinido, entre cuatro y
seis semanas después de presentar la solicitud.
III. DISPOSICIOSES SOBRE LA IMPORTACIÓB
TRASLADO DEL DOMICILIO DE LA EMPRESA A LUXEMBURGO
Los objetos usados pertenecientes a la persona que se tralada están
exentos del pago de derechos a la importación siempre que se trate de un
traslada de domicilio y de sede comercial a la Unión Económica Belgoluxemburguesa, donde los desplazados no pueden haber tenido domicilio
anteriormente.
123 -
2.
IMPORTACIÓB Y EXPORTACIo's TEMPORAL DE OBJETOS DE EQUIPO
Los enseres de las personas que se desplazan a Luxemburgo están exentos
del pago de derechas a la importación; en este caso se incluye, por
ejemplo, la caja de herramientas de un mecánica.
Para
importar
temporalmente
material
profesional,
herramientas,
maquinaria y utensilios de montaje que no se pueden considerar enseres,
hay que solicitar un cuaderno ATA o un cuaderno CEE.
El sistema se ha descrita anteriormente en : República Federal de
Alemania, III; remitimos al lector a esta sección.
IV. OBLIGACIOSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
En el momento en que se empieza a ejercer una actividad por cuenta propia
en Luxemburgo, deben efectuarse los trámites de inscripción en las Cajas
competentes. Para los artesanos son las siguientes :
- Caja del Seguro de Enfermedad de los
Trabajadores por Cuenta Propia
Caisse de maladie des non-salariés
L - Luxembourg
- Caja de Pensiones de los Artesanos,
Comerciantes e Industriales
Caisse de pension des artisans, des
commerçants et industriels
39, rue Gleseneer
L - Luxembourg
124
- Asociación del Seguro de Accidentes
Association d'assurance contre les accidents,
Section industrielle
L - Luxembourg
- Caja de Subsidios Familiares para los
Trabajadores por Cuenta Propia
Caisse d'Allocations familiales des non-salariés
L - Luxembourg
Los artesanos extranjeros que ejecutan encargos en Luxemburgo por un
período de seis meses no están sujetos a las disposiciones luxemburguesas
sobre seguridad social, sino a las de su país de origen.
V.
REGISTRO ES LA ADMISISTRACIOS FISCAL
Los artesanos extranjeros que presten servicios o creen una empresa
Luxemburgo deben solicitar un número de identificación IVA en la
Administration de l'Enregistrement
Oficina Fiscal 10
9b, Boulevard Prince Henri
L - 2010 Luxembourg
en
También se pueden obtener en este organismo los impresos de solicitud,
que han de presentarse en los quince días siguientes al comienzo de la
actividad. Las autoridades incluyen a los nuevas sujetos pasivos en el
registro de números de identificación IVA.
Los artesanos extranjeros que no tengan domiciliada su
Luxemburgo, si no quieren solicitar ellos mismos
el
empresa
número
en
de
- 125 -
identificación IVA, pueden nombrar a un representante fiscal que se
encargue de gestionar en su nombre ante la administración las cuestiones
referentes al impuesto sobre el valor añadido.
Asimismo, la Creación de una empresa en Luxemburgo debe comunicarse a la
Delegación de Hacienda
competente.
En relación con la normativa fiscal luxemburguesa, se recomienda
en contacto con un asesor fiscal del país.
ponerse
-
P A Í S E S
127
-
B A J O S
­ 129 ­
I. AUTORIZACIÓN PARA EJERCER UN OFICIO POR CUENTA PROPI A E I NSCRI PCI ÓN
EB EL REGISTRO DE ESTABLECI MI ENTO
Los artesanos de ios Estados miembros de la
CE
que
quieran
empresa o llevar a cabo encargos artesanales en los Países
crear
Bajos,
una
están
sujetos a las mismas condiciones que los empresarios de este país.
Debe solicitarse una autorización para
ejercer
una
de
.iguientes
actividades artesanales :
Algemene ambularne handel
A m h u l j n i c rundel in aardappelen, groenten en fruii
Ambularne handel in Mucmen en planlen
Ambularne handel ¡η melk
Ambulante handel in poclierswaren
A m b u l j n l c handel in vis
Ambularne handel in 2uivclproduklcn.
Kleinhandel in gebruikte en ongeregelde goederen
Poclicrsbcdrijf
Vis be wc ι kings bedrijf
Bankcibakkcrsbcdriji
Bitumineuze­dakbedek k ¡ngsbcdrijf
Con su m pi ie­ ijs bc r cider she drijf
Damcskappcrsbcdrijf
Fie ishcr si c lier she drijf
Goud· en zilvcrsmidsbcdrijf
Hcrcnkappcrshcdrijf
Maai­ en orthopedisch schocnmakcrshcdrijf
Opiieicnsbcdrijf
Paardcnslagcrsbcdrijl
Rieldckkcrsbcdrijf
Schocnhcisicllcrsbedrijf
Schoonhcidsvcrzorgingsbcdrijf
Slagcrsbcdiijf
Tandtechnisch laboratoriumbcdrijf
Uurwcrkhcrstcllcrsbcdrijf
Aannemersbedrijf burgerlijke en utiliteitsbouw
Aannemersbedrijf grond·, w.itcr· en wegenbouw
Autobedrijf
Aulospuithedrijf
Β a ndc η sc r\ ice be d rij f
Begrafcnisbcdrijf
Bchangcrsbcdrijf
Bcstratingsbedrijf
Betonst aal vlcchtbcdrijf
Blocmcnschikbcdrijf
Bontwcrkcrsbcdrijf
Bromfictsbcdrijf
Car rosser icbouwbc drijf
Car rosser ie hcrstclhcdrijf
Centr ale­verwarmingshedriji
Chemisch washcdriif
Landbouwmcchanisaticbcdrijf
La ndbouwsmidsbc drijf
La ndhouwspuithc drijf
Loodgietersbedrijf
Luchtbchandclingsbcdrijf
Niet aalbe wer kingsbedrijf
Mctsclaarsbedrijf
Meubelmakers bedrijf
Mcubclsioííccrdcrsbcdrijí
Moiorfictsbcdrijf
Naaimachincbedrijf
Natuurstceenbcdrijf
Nalwasbcdrijf
Radio­ en televisie­installateurs­ en reparateurs­
bedrijf
Rcisburcaubcdrijf
- 130 -
Elektro-aansluitbcdrijí
Elektrotechnisch inst a Ila t c ursbc drijf
Elektrotechnisch repa ra teursbc drijf
Foio-afwcrkbedrijf
Fotografisch bedrijf
Galvano-technisch bedrijf
Casfitlersbedrijf
Gravcctbcdrijf
Herenmaat kledingbedrijf
Hocfsmidsbcdrijf
Hondcnloilci teer bedrijf
Kachclsmidshcdrijf
Kasvcrv.armingsbcdrijf
Kocltechnisch bedrijf
Reportage-fotografisch bedrijf
Schildersbedrijf
Stukadoorsbcdrijf
Tcgclzcltcrsbcdrijf
Tcrrazïobcdrijf
Timmcrbcdrijf
Vcilinghuudcrsbcdrijf
Vlocrcnlcgfcrs bedrijf
Vocgbcdfijf
Vulcaniscctbcdrijf
Wasbedrijf
Walcrfittcrs bedrijf
Woningslof feer de rsbedrijf
Hovenicrsbcdrijf
Broodbakkcrsbcdrijf
La s o l i c i t u d de a u t o r i z a c i ó n ha de e n v i a r s e a l a
Cámara de Comercio e I n d u s t r i a de Rotterdam
Kamer van Koophandel en Fabrieken
voor Rotterdam en de Beneden-Maas
P o s t b u s 30 025
NL - 3001 DA Rotterdam
T e l . : 0 1 0 - 41 45 022
qUe
e s
el organisme c e n t r a l competente para los a r t e s a n o s s i n d o m i c i l i o o
s e d e de l a empresa en l o s P a í s e s
Bajas.
S i e l e m p r e s a r i o de o t r o E s t a d o miembro de l a CE ya
i o s P a í s e s Bajos,
ha de s o l i c i t a r
tiene
una empresa en
la a u t o r i z a c i ó n a la
Cámara de Comercio e
Industria
Kamer van Koophandel en Fabrieken
Locai
competente.
Normalmente,
l a t r a m i t a c i ó n de l a s s o l i c i t u d e s t a r d a v a r i o s meses, p o r
que e s p r e f e r i b l e
p r e s e n t a r l a s con P a s t a n t e
antelación.
lo
- 131 -
A los ciudadanos de los Estados miembros de
la
CE
se
les
concede
la
licencia profesional como una autorización de excepción.
Conforme a lo dispuesto en el apartado le
del
artículo
15
de
la
ley
Vestigingswet Bedrijven de 1954, se ha traspuesto al derecho
interno
la
Directiva comunitaria 64/427/CEE, mediante decisión de 11 de
febrero
de
1965 del Ministerio de Economía de los Países Bajos.
Según
lo
dispuesto
en
dicha
ley,
se
concederá
la
autorización
extraordinaria cuando el solicitante haya ejercida la actividad artesanal
de que se trate conforme a las condiciones siguientes :
a) como trabajador por cuenta propia o directivo de empresa
durante tres años de actividad ininterrumpida;
b) como trabajador
durante
tres
por
años
cuenta
de
propia
actividad
solicitante puede demostrar
que
o
directivo
de
empresa
ininterrumpida,
tiene
una
si
formación
el
previa
relacionada con la profesión de al menos tres años de duración,
sancionada por un título
considerado plenamente
reconocido
válido
por
oficialmente
un
o
organismo
que
sea
profesional
competente;
c) como
trabajador
por
cuenta
propia
durante
tres
años
de
actividad ininterrumpida, si el solicitante puede demostrar que
anteriormente ha ejercido el
oficio
en
cuestión
durante
al
menos cinco años como trabajador por cuenta ajena;
d) como trabajador en un puesto directivo, durante cinco
años
de
actividad ininterrumpida, de los cuales al menos tres
años
de
actividad técnica y como responsable de al menos una sección de
la empresa, si el solicitante puede
demostrar
que
tiene
una
formación específica anterior can una duración mínima de tres
- 132 -
años que este certificada por un título reconocido oficialmente
o que sea considerado plenamente valido por un organismo
profesional competente.
También se concede la autorización de excepción a los artesanos
pertenecientes
a
la
CE
cuando
están
en
posesión
de
un
título (extranjero) homologable con el título neerlandés. El título de
maestría alemán se considera "homologable" en los Países Bajos.
El solicitante puede demostrar su actividad mediante la llamada
"Certificación de la CE", que conceden los organismos nacionales
competentes de los respectivos países de origen. En el Anexo (1/3) se
proporciona una lista de estos organismos en los distintos Estadas
miembros.
Se debe adjuntar la certificación de la CE al original de
autorización de excepción. En los Anexos (VII/1) y 1/4) figura
modelo del impreso de solicitud y de la certificación de la CE.
la
un
Cuando se concede la autorización para ejercer una profesión por cuenta
propia, la empresa queda registrada en el registro de establecimiento,
que dirige la
Kamern van Koophandel en Fabrieken .
- 133
II. INSCRIPCIONES Y PERMISOS OBLIGATORIOS
IBSCRIPCIOB ES EL REGISTRO MERCASTIL
Para la creación de una sucursal artesanal en los Países Bajos, aparte
de inscribirse en el registro mercantil local es necesario hacerlo
también en la
Kamer van Koophandel en Fabrieken
neerlandesa competente.
El registro mercantil funciona conjuntamente con el registro
de
establecimiento. Los artesanos por cuenta propia tienen que inscribirse
obligatoriamente en el registro mercantil, independientemente de que
necesiten o no una autorización para ejercer su oficio.
PERMISO DE RESIDENCIA Y REGISTRO OBLIGATORIO
Desde el momento en que se empieza a trabajar por cuenta propia en los
Países Bajos o, a más tardar, a los tres meses de haber llegado al país,
es preciso solicitar el permiso de residencia a la
Oficina de Extranjeras
local competente.
El permiso de residencia sólo puede ser denegado cuando, una vez
transcurridos tres meses desde la llegada al país, no se puede demostrar
que se está ejerciendo una actividad remunerada, o cuando existen
motivos que puedan poner en peligra la seguridad
nacional,
la
administración pública o la salud de la población.
- 134 -
Los extranjeros que se queden en los Países Bajos más de ocho días deben
presentarse inmediatamente a la
Policía de Extranjeras.
III. DISPOSICIONES SOBRE LA IMPORTACIÓB
Los bienes de equipo y otras objetos de equipamiento que se importan a
los Países Bajos con motivo del traslada de una empresa quedan exentos
del pago de derechas a la importación.
Se puede importar y exportar temporalmente objetas de equipo profesional
sin pagar derechos a la importación con el llamado "procedimiento del
cuaderno", que se realiza de forma gratuita mediante un cuaderno ATA o
un cuaderna CEE. Este procedimiento está expuesto en : República Federal
de Alemania III; remitimos al lector a esta sección.
IV. REGISTRO ES LA ADMISISTRACIOS FISCAL
En los Países Bajos, la remuneración de los trabajos que se ejecutan
este país está sujeta a un impuesto sobre el tráfico de empresas.
Las empresas que tengan la obligación de pagarlo, deben inscribirse,
tanto que empresas sujetas al paga del impuesta sobre el tráfico
empresas, en el siguiente organismo :
Inspectie der Invoerrechten en Accijnzen
Postbus 5408
BL - 2280 HK Rijswijk
Tel.: 070 - 72 59 11
en
en
de
- 135 -
Tambien debe presentarse ante este organismo
impuesto.
la
declaración
de
dicho
Al inscribirse, la empresa recibe un número de identificación fiscal.
Además, las empresas que se creen en los Países Bajos deben comunicar su
sede comercial a la
Delegación de Hacienda
competente.
Las sociedades y personas individuales, estén o no domiciliadas en los
Países Bajos, están sujetas, con algunas excepciones, al impuesto
municipal sobre la propiedad y sobre la explotación de los terrenos
ubicados en los Países Bajos. Para pagar este impuesto municipal, la
empresa debe inscribirse en la
Administración Municipal
competente.
OBLIGACIOSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
Todas las personas domiciliadas en los Países Bajos de edad comprendida
entre 15 y 60 años, cualquiera que sea su nacionalidad y su situación
laboral, están sujetas al llamada seguro nacional obligatorio, cuya
institución es el
Banco del Seguro Social de Amsterdam
Los siguientes organismos proporcionan información sobre las modalidades
del procedimiento de inscripción y las respectivas cotizaciones :
136
1. Asociaciones Profesionales
2. Ministerio de Asuntas Sociales
Departamento de Información
Zeestraat 71a
Den Haag
3. Centra de Información del Seguro Social
RMjnstarrlein 1
Amsterdam
VI.
EJECUCIOB DE EBCARGOS EB LOS PAÍSES BAJOS/TRABAJOS DE MOSTAJE
Los trabajadores de una empresa del país de origen que se desplazan a
los Países Bajos por un breve período de tiempo para ejecutar un
encargo, continúan asegurados en su país de origen. Deben solicitar el
llamada
certificada de desplazamiento (Formularia E 101)
a la
Caja del Seguro de Enfermedad competente
del país de origen
para demostrar que están cubiertos por la seguridad social.
Además, los trabajadores desplazados están sujetos al impuesta sobre la
renta de su país de origen, siempre que residan en los Países Bajos
temporalmente y no más de 183 días de un año natural, y siempre que
estén contratados durante un tiempo por un empresario que no tenga su
domicilio en los Países Bajos.
Con respecto a la contratación de trabajadores desplazados, se aplican
las disposiciones del estatuto neerlandés sobre la jornada laboral.
- 137 -
P O R T U G A L
- 139 -
I.
REQUISITOS PARA LA CREACIOB DE USA EMPRESA ARTESASAL
1.
ACCESO A US OFICIO ARTESASAL
En Portugal, los extranjeros procedentes de la CE pueden crear un
establecimiento, en las mismas condiciones que los nacionales, en
cualquiera de los sectores económicos que estén abiertos, conforme a la
legislación portuguesa, a la actividad comercial privada. Mediante el
decreto n° 240/86 de 2 de agosta de 1986, se garantizó, a raíz de la
adhesión a la CE, la libertad de establecimiento en Portugal de los
ciudadanos de los demás Estados miembros comunitarios.
El acceso a los oficias artesanales en Portugal es libre y no está sujeto
a norma legal alguna. A La persona que considere que ha adquirido los
conocimientos suficientes puede declararse electricista,por ejemplo, no
hay ninguna ley que le impida abrir una empresa de instalaciones
eléctricas.
PROCEDIMIESTO DE AUTORIZACIOS DE IBVERSIOSES EXTRASJERAS
Desde la entrada en vigor en 1986 de las leyes sobre inversiones
extranjeras, existen en Portugal
nuevas disposiciones relativas al
procedimiento de autorización de inversiones extranjeras y
a
los
contratos de transferencia de tecnología con socios extranjeros.
­KO­
Sin embargo, la legislación relativa a las inversiones solamente es
aplicable cuando se trata de inversiones extranjeras. Se está ante una
inversión extranjera cuando la creación de una empresa en Portugal es
efectuada por un inversor cuyo domicilio real se encuentra en
el
extranjera o cuando el inversor está domiciliado en Portugal pero se le
considera vinculado económicamente
a
personas
o
sociedades
no
domiciliadas en Portugal, ya sea por su participación en el capital o de
cualquier otro modo.
Como norma general, no suelen darse las circunstancias mencionadas en
caso de la creación de una empresa o del ejercicio por cuenta propia
actividades artesanales (ejecución de encargas) en Portugal.
el
de
Para mayor información sobre la manera de proceder cuando se está ante el
caso de una inversión extranjera, hay que dirigirse al
Instituto de Inversiones Extranjeras
Instituto da Investimento Estrangeiro, H E
Avenida da Liberdade, 258­5
Ρ ­ 1200 Lisboa,
que lleva, asimismo, un registro de empresarios portugueses con capital
extranjero.
IBSCRIPCIOB EB EL REGISTRO IBDUSTRIAL
En Portugal, el empresario artesanal o comercial ­ ya se
individua o de una sociedad ­ tiene, además, la obligación
su empresa en el
Registro Industrial
Cadastro Industrial.
trate de un
de inscribir
141
LICEBCIA IBDUSTRIAL
Para crear una empresa en Portugal se necesita, además, una licencia
industrial. A la hora de conceder esta licencia, se distingue entre
empresas comerciales e industriales, que a su vez se subdividen en clases
o ramas comerciales.
Las empresas de primera clase del sector industrial - al que pertenece la
artesanía - han de tener un mínimo de 50 empleados y la superficie
edificada de sus instalaciones debe ser superior a 2.000 m2. La obtención
del permiso de creación de una empresa de tales dimensiones presupone el
cumplimiento de un gran número de requisitos legales y la verificación de
éstos por diversas autoridades administrativas.
La
Administración Municipal,
tras consultar con otras autoridades competentes, concede el permiso de
creación para las empresas de segunda clase, que son aquéllas que tienen
más de 10 empleados y una superficie edificada de menos de 2.000 m2.
Menos requisitos hay que cumplir - más bien se trata de una formalidad
para obtener el permiso de creación de una empresa de tercera clase, con
menas de 10 empleados, que es expedido por la correspondiente
Administración Municipal.
142
II. OTROS TRAMITES DE AUTORIZACIOB Y REGISTRO
1.
CARBET DE EMPRESA
Al abrir una empresa artesanal, hay que solicitar también
el
llamado
carnet de empresa.
Este carnet, que va precedido de otro carnet
provisional de seis meses de validez, sirve
de
documenta
de
identificación del negocio o de la empresa artesanal y da información
acerca de la naturaleza del oficio ejercida.
AUTORIZACIOB PARA EJERCER USA ACTIVIDAD ARTESASAL
Asimismo, para ejercer
una
actividad
artesanal se
necesita
una
autorización. Para cada rama comercial hay unos requisitos legales
determinadas, de modo que se ha de distinguir, por ejemplo, entre las
condiciones impuestas a un supermercado y las impuestas a un pequeño
comercio de venta al por menor.
3.
AUTORIZACIOB PARA REALIZAR USA TRASSFERESCIA
En Portugal siguen en vigor, hasta la presente, las disposiciones sobre
restricciones de divisas, a pesar de la adhesión de este pais a la CE.
143
Los bancos necesitan una autorización de
transferencia para
poder
importar α exportar capitales, que concede el
Banco de Portugal
Secção de Capitais Privados
Rua Febo Moniz, 4
Ρ ­ 1100 Lisboa.
A tal efecto, los bancas comerciales deben comunicar la transferencia al
Banco de Portugal.
Estas disposiciones relativas a la notificación se han liberalizado para
aquellos extranjeros que se establecen en Portugal y
transfieren
capitales para uso privado. Desde el 1 de enero de 1989, los particulares
pueden importar hasta 2,4 millones de ESC sin necesidad de obtener una
autorización, siempre y cuando ese dinero no esté destinado a la compra
de bienes inmuebles.
Una vez que han obtenido la autorización del Banco de Portugal, los
extranjeros pueden transferir, sin ningún tipo de limitaciones y tras
deducir los impuestos pertinentes, los ahorros procedentes de su
actividad profesional en Portugal.
Previa autorización del Banco de Portugal, los extranjeros no residentes
en este país ­ tanto personas físicas como jurídicas ­ pueden abrir
cuentas en las monedas más importantes en un banco comercial o una
entidad de crédito especial.
IBSCRIPCIOS EB EL REGISTRO MERCABTIL
Las siguientes personas y sociedades tienen la obligación de inscribirse
en el registro mercantil de Portugal :
­ Comerciantes (Comerciantes Individuais)
­ Sociedades Comerciales (Saciedades Comerciais)
144 ­
­
­
­
­
­
Sociedades de Responsabilidad Limitada (Saciedade por quotas)
Sociedades Anónimas (Sociedade Anónima)
Cooperativas
Empresas Públicas
Agrupaciones Europeas de Intereses Económicos
(Agrupamentos Europeus de Interesse Económico)
­ Agrupaciones Complementarias de Empresas
(Agrupamentos Complementares de Empresas)
­ Establecimientos Individuales de Responsabilidad Limitada
(Establecimentos Individuais de Responsabilidade Limitada).
El registro mercantil está a cargo de los
Tribunales de Comercio
(Tribunais de Comercia).
En las circunscripciones judiciales que no cuentan con un departamento
encargado del registro mercantil, la gestión de éste se encomienda al
Registro de la Propiedad
del Juzgada.
La inscripción de los comerciantes en el registro mercantil se lleva a
cabo en el
Registra del Juzgado
competente del lugar en el que se encuentra la sede principal de la
empresa α en el que el comerciante ejerza su actividad principal.
5.
CUMPLI MI EBTQ DE LAS DISPOSICIONES RELATIVAS A LA ESTRADA Y A LA ESTABCIA
EB EL PAÍS
Los ciudadanos de la CE no necesitan un visado de entrada en Portugal
su estancia temporal en el país es inferior a tres meses.
si
145 -
La estancia temporal no puede ser superior a tres meses. Para un estancia
en el país que dure entre tres meses y un año y que esté vinculada
al ejercicio de una profesión o de cualquier otra actividad lucrativa se
necesita un visada especial.
La
Oficina de Extranjeros
competente en el lugar de que se trate concede el permiso de estancia
exigido, si se demuestra que se va a emprender una actividad profesional
por cuenta propia o ajena.
Si un ciudadano comunitario tiene la intención de establecerse
Portugal durante más de 180 días, debe solicitar a la
Oficina de Extranjeros
competente en el lugar en el que quiera fijar su domicilio un permiso
residencia (autorização de residencia).
Esta solicitud ya se ha
presentar en el país de origen, ante la
Representación Portuguesa en el Extranjero.
en
de
de
La práctica ha demostrado que, a menudo, se pide a los interesados que
soliciten el permiso de residencia in situ, una vez que se hayan
desplazado a Portugal. Como justificación de ello se señala que de esta
manera se llega más rápidamente a una decisión. Sin embargo, la autoridad
competente, en principia, para recibir y tramitar la solicitud de los
permisos de estancia y de residencia es la representación portuguesa en
el extranjero.
- 146 -
III. DISPOSICIOBES SOBRE LA IMPORTACIÓB
1.
IMPORTACIÓN DE BIEBBS DE EQUIPO Y OBJETOS DE EQUIPAMIEBTO COS MOTIVO
DEL TRASLADO DE USA EMPRESA
Los objetas necesarios para ejercer la profesión se pueden importar con
exención de derechos en el momento de trasladar la empresa a Portugal.
Los objetos para los que se quiera mantener ulteriormente la exención
tienen que corresponder, por su número y su naturaleza, al oficio y a la
posición social de su propietaria y presentar indicios de haber sido
utilizados. Los muebles y enseres se han de importar dentro de los tres
meses anteriores o posteriores al traslado. En casos excepcionales, la
Dirección General de Aduanas
puede prorrogar este plazo.
La solicitud de importación con exención de derechos se tiene que
presentar, junto a un justificante del consulado portugués competente en
el lugar de origen, en la
Aduana del lugar de destino.
Puesto que hay que presentar al consulado distintas listas y otro tipo de
documentos, en parte traducidos, es muy recomendable ponerse en contacta
personalmente con el
Consulado Portugués
correspondiente al lugar de residencia en el país de origen.
- 147 -
2.
IMPORTACIÓN Y EXPORTACIOS TEMPORAL DE OBJETOS DE EQUIPO, HERRAKIEBTAS
Y MAQUINARIA
Si los objetas pertenecientes al equipo
profesional
se
importan
temporalmente mediante el cuaderno ATA o el cuaderno CEE,
no hay que
constituir una fianza por los derechas de aduana ni rellenar un
formulario de declaración en aduana.
El procedimiento del cuaderno se ha explicado
sección 111 de la parte correspondiente a la
Alemania; remitimos al lector a esta sección.
detalladamente en la
República Federal de
IV. OBLIGACIOSES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
El artesano por cuenta propia que cree una empresa en Portugal tiene
inscribirla en el correspondiente
Instituto de Seguridad Social.
que
Además, está obligado a inscribir la empresa en el
Registro das Pessoas Colectivas.
El empresario tiene la obligación de contratar un seguro de accidentes de
trabaja.
V. REGISTRO EB LA ADMIBISTRACIOB FISCAL
La creación de una empresa se ha de declarar a la
Delegación de Hacienda
competente en el lugar en que se encuentre la sede
de
la empresa
148 ­
Recibirá un número de identificación fiscal y tendrá que
la Delegación mencionada la declaración de impuestas.
presentar
ante
A efectos del IVA, la empresa se tiene que inscribir en el
Serviço de Administração do IVA­SIVA
Apartado 8220
Ρ ­ 1802 Lisboa.
El empresario residente en el extranjero que ejecute un encargo tiene que
encomendar a un representante fiscal portugués la solicitud del reembolso
del IVA, ya que no puede solicitar el reembolso personalmente.
Los empresarios alemanes pueden solicitar el reembolsa del IVA también a
la
Cámara de Camereio e Industria Lusoalemana
Câmara de Comércio e Indústria Luso­Alema
Av. de Liberdade, 38­2°
Ρ ­ 1200 Lisboa
En esta Cámara se puede obtener un folleto informativo que contiene los
detalles y los requisitos del procedimiento que hay que seguir para ser
reembolsado,
VI.
EJECUCI OB DE EBCARGOS EB PORTUGAL/TRABAJOS DE MOSTAJE
Los trabajadores comunitarias que se desplacen a Portugal para efectuar
determinadas labores necesitan un permiso
de
estancia para
poder
emprender el trabaja.
149
El trabajador ha de solicitar este permiso a la
Oficina Portuguesa de Extranjeros.
Por regla general, solamente se concede un permiso de trabajo si
empresa en cuestión no tiene más de un 10% de empleadas extranjeros.
la
Los trabajadores procedentes de otro Estado miembro de la CE quedan
eximidos del seguro social obligatorio portugués si trabajan para una
empresa de otro Estado miembro a la que pertenecen habitualmente y por
cuya cuenta se desplazan a Portugal para ejecutar encargos, siempre
y
cuando la duración previsible de los trabajos no supere los doce meses y
el desplazamiento no se efectúe en sustitución de otro trabajador que, a
su vez, haya cumplido ya un período similar de desplazamiento.
- 151 -
E S Ρ A ff A
- 153
REQUISITOS PARA EL EJERCICIO DE USA ACTIVIDAD ARTESABAL DE LOS BACIOSALES
DE LOS DEMÁS ESTADOS MIEMBROS DE LA CE
Con la entrada de España en la CE, y en virtud del Acta de Adhesión,
quedó garantizada desde el principia la libertad de establecimiento según
las disposiciones comunitarias. No se acordó ningún período transitorio
ni excepciones a la aplicación de las directivas comunitarias relativas a
la industria y la artesanía.
Aun así, todavía no se ha efectuado la transposición de la Directiva
64/427/CEE a la legislación española.
Con respecto al derecho de establecimiento, según lo dispuesta en el
Tratado CEE, los artesanos de los Estadas miembros de la CE que quieran
establecerse en España no pueden ser discriminadas frente a
los
nacionales.
Conforme al Decreto n° 1265/1986 de 27 de junio de 1986, en el apartado 2
de su artículo 1, los extranjeros comunitarias, al margen de las
disposiciones específicas sobre inversiones de capital, están sujetos a
la misma normativa que las empresas españolas en lo que concierne a la
creación y dirección de empresas.
En tanto existan normas de acceso a la profesión para determinados
oficios artesanales, los artesanos extranjeros deben ser autorizados
mediante la obtención de un título.
En España existe una normativa legal de accesa a
otras, para los siguientes oficios :
- electricista
- construcción de cámaras frigoríficas
la
profesión,
entre
-154
- construcción de recipientes a presión
- construcción de elevadores
- óptico
La Cámara de Comercio Alemana en España ha recogido información sobre
dicha normativa en unas hojas informativas que se facilitan en los Anexos
(VIII/1) y (VIII/2).
Sólo están autorizados a ejercer estas profesiones los poseedores de un
título, cuando hayan presentado un certificado profesional antes del
comienzo de la actividad.
Condición previa para la concesión del título es que el interesado
demuestre que ha recibido la formación relacionada con la profesión que
exigen algunas disposiciones españolas. La formación profesional que se
haya recibida en el extranjero debe ser convalidada en España.
Debe solicitarse la convalidación de títulos extranjeros y de períodos de
formación profesional, mediante un impreso de solicitud especial, en el
Ministerio de Educación y Ciencia, cuya dirección es :
Ministerio de Educación y Ciencia
Subdirección General de Títulos
Convalidaciones y Homologaciones
C/Alcalá 34
E - 28014 Madrid
En los Anexas (VI11/3) y (VI11/5) se incluye un impreso de solicitud y
una hoja informativa sobre la "Homologación y Convalidación en España de
títulos extranjeros y períodos de estudio de formación no universitaria",
elaborados por la Cámara de Comercio Alemana en España.
- 155 -
La convalidación de títulos extranjeros por parte del Ministeria de
Educación y Ciencia resulta un proceso muy lento. A la persona que quiera
hacer uso de la libertad de establecimiento en España se le recomienda
una buena dosis de comprensión respecto del proceso de adaptación de la
administración española al derecho comunitaria.
II. CREACIOS DE USA EMPRESA ARTESASAL
Los ciudadanos de los Estados miembros de la CE pueden crear una empresa
artesanal por cuenta propia en las mismas condiciones que las españoles,
Asimismo, puede constituirse una sociedad según lo dispuesto en la
legislación nacional española.
No obstante,la creación de empresas lleva consigo una serie de requisitos
burocráticos. El procedimiento de creación de empresas está regulado en
el Real Decreto-Ley n° 1 de 14 de marzo de 1986 (BOE de 26 de marzo
de
1986).
En los siguientes apartados se exponen los requisitos más importantes
para crear una empresa :
1.
ISSCRIPCIOS ES EL REGISTRO MERCASTIL
La inscripción en el Registro Mercantil es voluntaria y no existe ninguna
obligación de inscripción para las empresas. No obstante se recomienda la
inscripción, sobre todo por razones de publicidad del Registro.
- 156
Todas las empresas inscritas están obligadas a hacer constar
documentación y correspondencia comercial la fecha de inscripción
Registro.
La solicitud de inscripción en el Registro Mercantil debe enviarse
sede local o provincial del
Registro Mercantil
competente.
en su
en el
a
la
LICENCIA DE APERTURA
Para poder abrir una empresa artesanal se necesita,
ante
todo,
una licencia de apertura. Para conceder dicha autorización se tienen en
cuenta también los aspectos de medio ambiente, vecindario, etc... En
ciertos sectores son competentes las
Comunidades Autónomas de España.
3.
IMPUESTOS Y COBTRIBUCIOBES MUNICIPALES
Para crear una empresa individual hay que pagar previamente al
municipio
r
unas tasas de apertura. Estas varían considerablemente dependiendo del
lugar y tipo de negocia y en ocasiones suponen una carga considerable. En
algunos lugares estas tasas (apertura municipal) se pueden abonar en
cuatro anualidades.
Las tasas municipales han de abonarse a la
Delegación de Hacienda.
157
Cada año hay que abanar a la administración municipal un impuesto
industrial fijo (licencia fiscal), cuya cuantía depende del sector,
categoría y tamafio de la empresa.
4.
ISSCRIPCIOS EB LA DELEGACIOS PROVINCIAL DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL Y
ES LA DELBGACIOS PROVIBCIAL DE SANIDAD
Los locales de la empresa deben ser inspeccionados por la
Delegación Provincial de Sanidad
y también hay que consultar a la
Delegación Provincial del Ministerio
de Trabajo y Seguridad Social.
5.
REGISTRO DEL SOMBRE COMERCIAL Y COLOCACIOB DE LETREROS
Dado el caso, es obligatorio inscribir los nombres comerciales, patentes,
marcas de fábrica, etc... en el
Registra de la Propiedad industrial .
Para la colocación de letreros también se necesita una autorización.
En virtud del Real Decreto-Ley de 14 de marzo de 1986 (BOE de 26 de marzo
de 1986), hay una larga serie de autorizaciones que se conceden por vía
del silencio administrativo transcurridas dos meses.
- 158
III. OTRAS AUTORIZACIONES E INSCRIPCIONES OBLIGATORIAS
DISPOSICIONES RELATIVAS A LA RESIDENCIA Y EL REGISTRO
Los trabajadores por cuenta propia y sus familiares pueden solicitar el
permiso de residencia y de trabajo sin tener que presentar un visado
especial.
Las solicitudes han de dirigirse al
Gobierno Civil
mediante el impreso : "Solicitud de permiso de trabajo
residencia de la CEE".
y/o
tarjeta
de
El Gobernador civil está facultado para ponerse en contacto con las
administraciones
competentes
y
con
las
cámaras
profesionales
pertinentes, con el fin de determinar si se cumplen los requisitos para
ejercer una actividad remunerada por cuenta propia.
En los seis meses siguientes a la presentación de la solicitud se decide
la concesión del permiso de residencia. En ese momento, se expide la
tarjeta de residente.
Las personas que viajan a España por motivos de trabaja a para residir
en el país durante un período largo, tienen la obligación de presentarse
a la policía, provistas de un pasaporte válido, antes
de
que
transcurran los tres primeras meses de estancia.
159
DISPOSICIONES SOBRE INVERSIONES DE CAPITAL
Las empresas de personas físicas o jurídicas
extranjeras
están
contempladas en la normativa sobre inversiones extranjeras en España
(Real Decreto Legislativo n° 1265 de 27 de junio de 1986 - BUE de 28 de
junio de 1986).
En virtud de estas disposiciones legales, se consideran inversiones
extranjeras aquéllas que realicen las siguientes categorías de personas:
- personas extranjeras residentes en el extranjera
- personas jurídicas privadas con sede en el extranjero
- establecimientos o sucursales en territorio español dependientes
de personas físicas o jurídicas extranjeras
Las extranjeras que dirigen una empresa independiente en España con
moneda nacional no están contemplados en esta ley.
Las distintas categorías contempladas, especialmente las filiales y
sucursales
extranjeras,
están
sujetas
a
una
autorización
(verificación).
Se puede solicitar más información a la autoridad competente, que es la
Dirección General de Transacciones
Exteriores (DGTE)
En caso necesario, se recomienda presentar la solicitud de autorización
por medio de un abogado especializada,
El folleto "Investitionen und Fördermaßnahmen in Spanien" (inversiones y
medidas de apoyo en España) contiene información sobre este tema en
160
lengua alemana y se puede solicitar a la
Deutsche Handelskammer für Spanien
(Cámara de Camereia Alemana para España)
Paseo de la Castellana, 18
E - 28046 Madrid
Tel/: 275 40 00.
IV.
DISPOSICIONES SOBRE LA IMPORTACIÓN
1.
IMPORTACIÓN DE OBJETOS UTILIZADOS EN EL TRABAJO
Los muebles y enseres de las personas físicas que trasladan a España su
residencia habitual en el extranjero están exentos del pago de derechos
a la importación.
Quedan excluidos de esta exención los vehículos comerciales y
los
objetos utilizadas en el trabajo cuando no se trate de instrumentos
portátiles utilizadas en las actividades artesanales
o
en
las
profesiones liberales.
Para declarar en la aduana los muebles y enseres se precisa un impreso
específico (impreso 0350) que se puede obtener en los puestas aduaneras.
2.
IMPORTACIÓN Y EXPORTACIÓN TEMPORAL DE OBJETOS DE EQUIPO
Para la importación temporal en España de instrumentos se aplica el
Convenio Internacional de Aduanas sobre la Importación de Material
Profesional (BOE de 23 de julio de 1963 y de 7 de junio de 1976). A
161
pesar de ello, las aduanas españolas, conforme al apartado n° 4 de la
Ley sobre tarifas aduaneras, dan por
supuesta
una
utilización
profesional.
Por esta razón hay que solicitar previamente una autorización temporal
de importación, cuya tramitación tarda aproximadamente una semana.
Por cada mes de permanencia en España hay que pagar el 3% de los
derechos de aduana normales. Además hay que depositar una fianza en la
aduana por el valor total de los objetas (BOE de 27 de marzo de 1984).
Para evitar el pago de los derechos de aduana y de la fianza cuando se
imparten temporalmente en España los utensilios de trabajo, éstos pueden
importarse y reexportarse de forma gratuita mediante el
llamado
procedimiento del cuaderno (así como material para ocasiones especiales,
como por ejemplo, exposiciones, ferias, material de muestra, etc...).
Esto implica la solicitud de un cuaderna ATA o un cuaderna CEE.
SEGURO SOCIAL OBLIGATORIO PARA EMPRESARIOS
Todas las empresas que empleen personal deben inscribirse, antes de
realizar la contratación, en el Instituto Nacional de la Seguridad
Social. Cada empresa recibe un número de registro empresarial.
- 162
La solicitud debe enviarse a la :
Dirección Provincial del
Instituto Nacional de la
Seguridad Saciai
Antes de efectuar la contratación, el empresario está obligado a hacer
un seguro contra accidentes laborales, que se puede contratar con una
Mutualidad laboral
o una
Mutua Patronal de Trabajo.
Las empresas deben llevar un Libro de Matrícula del Personal en el que
estén registrados todos los trabajadores antes de comenzar el trabajo.
Estos libros de matrícula, permanentemente clasificadas, ordenados y
puestos al día según un modelo oficial, se obtienen en las
Inspecciones Provinciales
del Ministerio del Trabaja.
VI,
REGISTRO EN LA ADMINISTRACIÓN FISCAL
La empresa debe comunicar su existencia a la
Delegación de Hacienda
- 163
Los libros de la empresa deben estar sellados por la
Autoridad judicial
a efectos fiscales.
Además, en las grandes ciudades, debe efectuarse una declaración del
impuesto sobre el suelo, así como de otros tipos de impuesto. El
servicio competente es la
Asimismo, la
industrial.
Delegación de Hacienda.
empresa debe declarar a
dicho
organismo
el impuesta
VII. EJECUCIÓN DE ENCARGOS EN ESPAtA/TRABAJOS DE MONTAJE
Los trabajadores que quieran ejercer en España un trabajo por cuenta
ajena por una duración prevista de tres meses como máximo no necesitan
visado. Pueden entrar en España como turistas, con una tarjeta de
identidad o el pasaporte.
Los trabajadores (fontaneros) que quieran comenzar una actividad por
cuenta ajena de una duración superior a los tres meses necesitan un
visado especial para solicitar el permiso de trabajo y la tarjeta de
residencia.
Deben presentar una solicitud de visado especial en el
Consulado español
competente en su lugar de residencia en el país de origen.
debe solicitarse personalmente.
El
visado
Las personas que necesitan el visado especial deben solicitar el permiso
de residencia y de trabajo a las autoridades competentes del lugar de
residencia inmediatamente después de su llegada a España.
- 164 -
El permiso de trabajo debe solicitarlo la persona que proporciona el
trabajo, por parte española, o la sucursal o el representante en España
de la empresa extranjera.
La solicitud debe dirigirse a la correspondiente
Delegación Provincial del
Ministerio de Trabajo y Seguridad Social.
Cabe mencionar también que la concesión del permiso de trabajo está
supeditada, entre otras cosas, a la situación del mercado laboral en
España.
Las empresas de montaje domiciliadas en España deben nombrar a un
ingeniero español de la
Delegación de Industria
como director responsable de los trabajos de
montaje,
que
se
responsabilice, sobre todo, de que se cumplan las disposiciones en
materia de seguridad.
Este requisito no es necesario para las empresas de montaje
que únicamente ejecutan encargos en España.
extranjeras
- 165
R E I N O
-
U N I D O
DE
G R A N
Β R Ε Τ A ff A
- 167 -
I. CREACIÓN DE USA EMPRESA ARTESANAL Y EJECUCIÓN DE ENCARGOS Eä EL
REINO UNIDO
En el Reino Unido no hay disposiciones legales sobre
ejercicio de profesiones artesanales o industriales.
el acceso
y el
Por esta razón, no fue necesario efectuar la trasposición de las
directivas de la CE relativas a las medidas transitorias en el ámbito de
las actividades por cuenta propia en la industria y la artesanía.
Los artesanos de otro Estada
miembro
comunitario
que
quieran
establecerse en el Reino Unido para crear una empresa de artesanía o
prestar servicios pueden hacerlo, por lo tanto, sin necesidad de
solicitar permisos o autorizaciones laborales.
No obstante, en
Gran
Bretaña
hay
asociaciones
de
artesanos
pertenecientes a los distintas grupos profesionales, que están basadas
en el derecho privado y que, en la práctica, tienen
un
peso
considerable. En parte, han establecido unas normas de calificación,
cuya observancia vigilan ellas mismas. Estas asociaciones gremiales, a
las que los artesanos se afilian voluntariamente, también se dedican,
entre otras cosas, a la organización de la formación profesional y de
los exámenes.
Sin embargo, estos títulos no son un requisita para
ejercer una profesión en el Reino Unido, aunque sí lo son para la
- 168 -
admisión en l a correspondiente
fontaneros, por ejemplo).
organización
II.
INSCRIPCIONES Y PERMISOS OBLIGATORIOS
1.
INSCRIPCIÓN EN EL REGISTRO MERCANTIL
profesiona
l
l( a
de
Los artesanos individuales y las asociaciones de personas no tienen que
inscribirse en el registro mercantil . No obstante, estos artesanos
deben indicar el nombre del propietario de la empresa y la dirección de
ésta en todos los documentos comerciales, facturas, etc..., y col ocar
un l etrero con estos datos en
un l ugar
visib
l e
de
l
propio
establecimiento.
Sin embargo, las empresas artesanales se pueden crear en el Reino Unido
bajo la forma de empresa más popular en el país, esto es, como "Private
limited liability Company" . En tal caso, la empresa se ha de inscribir
en el registra mercantil (Registrar of Companies).
Es recomendable acudir a un abogada, un perito contabl e o
"Company Registration Agent" para presentar l a solicitud,
tin el Anexo (IX/1) se proporciona una lista de direcciones.
un
l l amado
La solicitud de inscripción en el registro mercantil se ha de dirigir
los siguientes servicias encargados de este registro :
Inglaterra y Gales :
Companies Registration Office
Companies House
Crown Vay
Ma indy
Cardiff CF4 3 u Ζ
a
- 169 -
Escocia :
Companies Registration Office
Exchequer Chambers,
102 George Street
Edinburgh BH2 3 DJ
Irlanda del Norte :
Companies Registration Office
Department of Economic Development
1DB House
64 Chichester Street
Belfast BT1 4 JX
Las empresas extranjeras que quieran
crear
un
Reino Unido tienen que inscribirse, en un
establecimiento
plazo
de
un
mes
a
en
el
contar
desde la constitución,en el registro mercantil.
Para mayor información sobre
ios
detalles
de
la
inscripción
en
el
registro mercantil, hay que dirigirse a ias
Companies Registration Offices
DISPOSICIONES RELATIVAS A LA ENTRADA EN EL PAIS Y A LA RESIDENCIA
Los ciudadanos comunitarios no necesitan ningún visado para entrar en el
país y tampoco están
sometidos
a
ningún
respecto al ejercicio de la profesión.
ciudadano
españoles
y
portugueses,
tipo
Quedan
que
de
restricciones
excluidos
necesitarán
trabaja hasta el 1 de enero de 1993. No obstante, pueden
empresarios
en
las
mismas
condiciones
que
los
de
con
ello
los
un permiso
de
trabajar
demás
como
ciudadanos
comunitarios,
Los requisitos para obtener el
permiso de entrada en el país figuran en
- 170
ei formulario IS 120, que entregan ios
funcionarios
de
inmigración en
el lugar de destino.
En el Reino Unido no existe
general, al cruzar
la
ningún
frontera
sistema
británica,
de
se
empadronamiento.
otorga
En
un permiso
de
residencia con una duración de seis meses.
Los extranjeros procedentes de la CE que vayan a permanecer en
el
durante más tiempo deben procurar que su permiso de residencia
les
prorrogado en cualquier caso antes de la expiración del
de
plazo
país
sea
seis-
meses.
La solicitud se ha de dirigir a la siguiente dirección :
Home Office
Immigration Department
Lunar House
Vellesley Road
Croydon CR9 2 BY
Tel.: Ol- 68 60 688
Los ciudadanos de la CE cuya estancia vaya
a
reciben, a través de este servicio, un permiso
superar
de
los
seis
residencia
meses
especial
(Residence Permit of a National af a Member State of the EEC).
III. DISPOSICIONES SOBRE LA IMPORTACIÓN
Los bienes de equipa y demás objetas de equipamiento que se importen
Reino Unido con motivo del traslado
pago de derechas. Sin embarga,
estas
de
una
objetos
empresa están exentos
tienen
que
haber
al
del
sido
utilizadas anteriormente para el ejercicio de la profesión de ia persona
que se traslada y seguir utilizándose con los mismos fines
importación. La exención de derechas de aduana
está
en
supeditada
el
país
al
171 -
hecho de que las mercancias importadas se sigan utilizando
años.
durante
dos
Los objetos pertenecientes al equipo profesional se pueden importar con
franquicia tras depositar los derechos. Si ios objetos se importan
mediante el cuaderno ATA o el cuaderno CEE, no es necesario depositar
los derechos.
El procedimiento del cuaderno se ha explicado
sección III de la parte correspondiente a la
Alemania; remitimos al lector a dicha sección.
detalladamente en la
Republica Federal de
Para evitar problemas en la frontera, es recomendable ponerse en
contacto, antes de la importación (temporal) prevista de los objetos de
equipo profesional, con el siguiente organismo, que puede informar
detalladamente acerca de las disposiciones sobre la importación y la
exportación :
HM Customs and Excise
Darset House
Stamfort Street
London SEI 9 PS
IV.
OBLIGACIONES RELATIVAS A LA SEGURIDAD SOCIAL
Los empresarios y trabajadores tienen la obligación de comunicar y
levantar acta de los accidentes de trabaja. El empresario que tenga al
menos diez empleados está obligado a llevar un llamado
Official Accident Baak - B1510
para hacer constar los accidentes ocurridos en su empresa y las medidas
de precaución adaptadas, así como para analizar las causas de los
accidentes; este libro ha de estar a disposición de los trabajadores
para las observaciones que quieran formular.
172 -
En las siguientes direcciones se puede obtener información acerca de
seguridad social de los ciudadanos comunitarios que quieran ejercer
la
sus
actividades en el Reino Unido :
Department of Health and Social Security
Overseas Branch
Newcastle upon Tyne NE 98 1YX;
en Irlanda del Norte :
Department of Health and Social Services
Lindsay House
8- 14 Callender Street
Belfast BT! 5DP
V.
REGISTRO EH LA ADMINISTRACIÓN FISCAL
Los trabajadores extranjeros que presten servicios o creen
en el Reino Unido y tengan un volumen de negocios anual
una
de,
empresa
al
menos,
23,10 UKL, deben registrarse a efectos del IVA y pagar este impuesto.
La inscripción en el registro se realiza mediante el impresa
Form VAT I
La solicitud se debe presentar en la correspondiente
VAT Office.
En esta oficina
para
el
IVA
se
facilitan,
asimismo,
los
impresos
necesarias.
Una vez tramitada
la
solicitud,
la
oficina
envía
al
solicitante una notificación relativa al registro, en la que figuran
el
número de identificación IVA (VAT registration
para
el
IVA
number) y la
fecha
del
- 173
registro.
A
continuación,
ei
registro, en el que figuran
registro efectuado
abarca
solicitante
todos
todas
los
las
recibe
datos
de
un certificada
de
inscripción.
El
la
actividades
comerciales
de
la
persona registrada.
Para recibir mayor información así como asesoramiento
sobre
cuestiones
especificas acerca del IVA, hav que dirigirse a :
Board af Inland Revenue
Somerset House
London VC 2 R 1LB
La empresa creada en el Reino Unido tiene que notificar
su
existencia,
asimismo, a la oficina de impuestos correspondiente :
Tax Officer.
VI.
EJECUCIÓN DE ENCARGOS EN EL REINO UNIDO/TRABAJOS DE MONTAJE
Los trabajadores de la CE que se desplacen al Reino Unido para
trabajos
no
necesitan ningún
permiso
de
trabaja para
ejecutar
iniciar
su
actividad como trabajadores.
Al cruzar la frontera británica, el
trabajador
permiso de residencia con una duración inicial
extranjero
de
seis
obtiene
meses.
Si
un
la
estancia en el país es más larga, el trabajador tiene que solicitar
una
prórroga del permiso de residencia antes de que expire el plazo de
seis
meses.
- 174 -
La solicitud se ha de enviar a la siguiente dirección :
Hame Office
Immigration Department
Lunar House
Vellesley Road
Croydon CR 9 2 BY
Tel.: 0 1 - 6 8 60 688
Los trabajadores procedentes de otro Estado miembro de la CE quedan
eximidos del seguro social obligatoria británico si trabajan para una
empresa de otro Estado miembro a la que pertenecen habitualmente y por
cuya cuenta se desplazan al Reino Unido para ejecutar encargos, siempre
y cuando la duración previsible de los trabajos no supere los doce
meses.
- A 1 -
Anexo
B i Lag
Anhang
Σ Υ Μ Π Λ Η Ρ Ω Μ Α
Appendi
ces
Annexes
Allegati
Aanhangse I
Anexo
- A3 -
Anexos Bélgica
Bilag Belgien
Anlagen Belgien
Παραρτήματα για το Βέλγιο
Appendices Belgium
Annexes pour la Belgique
Allegati
Belgio
Bijlagen België
Anexos Bélgica
­
D Ι E
R E G L E M E N T I E R T E N
A5
Anlage
­
1/1
B E R U F E
G = Gesetz vom
KE = Erlaß vom
Veröffentlicht
im belgischen
Staatsblatt von
DIE GESETZLICHE GRUNDLAGE
Grundgesetz
G
15.12.1970
20.03.1971
Aenderung des Gesetzes
G
22.02.1977
19.04.1977
G
04.08.1978
17.08.1978
G
25.02.19B7
20.03.19B7
Für die Ausübung eines sogenannten reglementierten Berufes sind gewisse Voraussetzungen
zu erfüllen. Der Königliche Erlaß, mit dem ein solcher Beruf reglementiert wird, beinhaltet
die zu erfüllenden Voraussetzungen.
Nachstehend eine Uebersicht über die reglementierten Berufe.
B E R U F E
KE 2 1 . 0 4 . 1 9 7 2
27.05.1972
Verputzer (Pliesterer) und Zementierer.
21 . 0 4 . 1 9 7 2
27.05.1972
Maurer und Betonierer
21 . 0 4 . 1 9 7 2
27.05.1972
Fotograph
21 . 0 4 . 1 9 7 2
27.05.1972
Fliesenleger
24.04.1972
27.05.1972
Steinmetz
24­.04.1972
07.06.1972
Schreiner und Zimmermann
Marmorarbeiter
24.04.1972
07.06.1972
Getreidehändler
02.05.1972
07.06.1972
Fahrrad­ Mofa ­ Motorradmechaniker
02.05.1972
07.06.1972
Futter­ und Strohhändler
02.05.1972
07.06.1972
Installateur ­ Elektriker
02.05.1972
07.06.1972
HeizungsInstallateur
19.05.1972
14.06.1972
Anstreicher
19.05.1972
14.06.1972
Müller
19.05.1972
28.11.1972
Tapezierer und Verleger von Bodenbelägen
19.05.1972
14.06.1972
Fleischgroßhändler ­ Schlachtfleischhändler_
19.05.1972
28.11.1972
Einzelhändler von festen Brennstoffen
19.05.1972
28.11.1972
Uhrmacher
19.05.1972
28.11.1972
Versicherungsmakler.
28.11.1972
14.12.1972
Friseur
28.11.1972
14.12.1972
Zahntechniker..
24.12.1973
29.03.1974
Glaser
24.01.1974
29.03.1974
Kraftfahrzeugmechaniker ­ Garagist
24.01.1974
29.03.1974
Einzelhändler in flüssigen Brennstoffen.
25.07.1974
13.09.1974
Gebrauchtwagenhändler
20.12.1974
07.02.1975
Unternehmer für nicht­metallische Ueberdachungen im Bau.
14.01.1975
07.02.1975
Sanitär­Installateur
14.01.1975
07.02.1975
Optiker
14.01.1975
07.02.1975
Installateur­Kältetechnik
21.12.1974
07.02.1975
Wäscherei
Reinigungsanstalt u^d Färberei
22.02.1983
31 . 0 3 . 1 983
22.02.19B3
31 . 0 3 . 1 9 8 3
Karosseriebau einschl. Reparaturen.
10.03.1982
27.03.1982
Beerdigungsinstitut
22.12.1982
28.01 .1983
Transportunternehmer ­ Waren
14.07.1982
18.02.1983
Transportunternehmer ­ Personen
14.07.1982
18.02.1983
Herateller von Leuchtinformationen.
11 . 0 5 . 1 9 8 3
10.06.1983
Restaurateur­Traiteur
13.06.1984
05.07.1984
Unternehmer f.d.Trockenlegung von Mauerwerk
14.08.1986
03.10.19B6
Abbruchunternehmer
13.11.1986
09.12.19B6
-
A7 -
Secretaria: R. LUYGKX, Schoolstraat
36, 2590 Berlaar.
Chambre dea Métiers
et Négoces du Brabant.
Kamer voor Ambachten en
Neringen van Brabant.
Ruo tlo lu Charité 39,
1040 Bruxelles,
Liefdadigheidestraat 39,
1040 Brussel.
T. (02) 217 30 15 · 217 15 42.
Kamer voor Ambachten
en Neringen
'an de provincie Antwerpen.
Mechelsesteenweg 137,
2018 Antwerpen.
T. (03) 230 94 75 - 230 83 06.
BUREAU.
>orzitter: F. VAN HBBSWUK, Lamorinierestraat 118, 2018 Antwerpen.
.deruoorzitters: M. Tows, Kerkhovenakkerstraat 19D, 2160
Brecht; Mevr. G. VERLEYBN,
Rucaplein 10, 2610 Wilrijk.
ien:
J. V A N D E N A U D E N A E R D K ,
Volkerenlaan 69, 2610 Wilrijk ; G.
DILLEN, Frankrijklei 58, bua 1,
2000 Antwerpen ; P. VAN DB POIL,
Stierstraat 10, 2018 Antwerpen;
L. SPOORIN, Vogelaanck 11, 2232
s'Gra ven wezel; J. JANSSEN, Gierlesteenweg 83, 2300 Turnhout; J.
VAN HOOK, Dennestrant 23, 2800
Mechelen.
An l a g e
I /2
taal-, Hout·, Bouw· en Aanverwante Vakondernemingen <NACEBO), Lindenberglaan 26, 1960
Sterrebeek.
SecrAoire / Secretaria: R. PAYOT,
avenue des Alouettes 6, 1428 Lil·
lois-Wittersee.
Chambre des Métiers et
Négoces du Hainaut.
Ru· du 1" Chasseur à Chaval 16a,
7000 Mom.
T. (085)361802.
Ouvert les avant-midi· de 8 h A
BUREAU.
Préaident: M. WILLARD, délégué de 11 h 30.
l'Association des Entrepreneurs
de Peinture et Décors de l'ArronBUREAU,
dissement de Nivelles, rue R. Président: F. CORNU, entrepreneur
Lebleux 82, 1428 Lilloia-Witterbâtiments, avenue Lemiez 26,
2ee.
7020 Hyon.
Rôle francophone.
Vice-président«: J. Cocu, négociant
en bétail, porcs et viandes, GrandVice-préaident:G. PHILIPPS, délégué
Place 4. 7481 Thieueiee ; P. HUYde l'Association des Maîtres tailGBNS, boucher-charcutier, rue de
leurs de pierre et marbriers de
la Bassée 90, 6210 Ransart.
l'arrondissement de Nivelles, rue
Wayeai 43, 1420 Braine-l'Alleud.
Secrétaire: F. Cocu, Grand'Place 4,
7461 Thieusie*.
Membres: G. RADERMACKER, délégué de la Fédération Provinciale Membres: A. Du WEOUCLD, droguiste
et comptable, rue Albert I" 30,
dea Patrona Vitriers et Miroitiers
7600 Peru weh; J. DUPONT, entredu Brabant, rue de Mexico 16,
preneur travaux routiers, rue
1210Bruxelles; J. CHABEAU, déléLongue 33, 7272 Erquennes: J.-P.
gué de l'Association des EntreVAN HONACKBR, entrepreneur gépreneurs routiers, rue Coleau,
néral, rue des Tilleuls 17, 7560
81 - K10 Waterloo.
. Q
Warcoing; M. BERNARD, restaurateur, pi. Brächet, bte 2, 7100 La
QUERTAIN, délégué de l'Union
Lou vi ère; R. SSYNAEVl, peintreSyndicale des Claases Moyennes
décorateur, rue du Nouveaudu Brabant Wallon, chemin des
Monde 52,7700 Móuscron; J; VAN
Meuniers 10A, 1338 Lasne; J.
NlXUWENHOVE, directeur SecréLENABRTS, délégué de la Chambre
tariat social, rue Paul Janson 63,
syndicale de la Construction de
7100 La Louvière.
Bruxelles, rue des Fleuristes 29,
1080 Bruxelles.
Chambre des Métiers et
Nederlandstalige rol.
Négoces
Ondervoorzitter: W. LKNAERTS, afgede la province de Liège.
vaardigde van de BeroepsvereniT. (041)32 34 40.
ging der Schoenherstellers, St.
Kwintensstraat 23, 3341 WornBUREAU.
mereom,
Président: P. DÉLAYE, rue Neuvice
Leden: A. G OSTHALS, vertegenwoor35, 4000 Liège.
diger van de Vereniging voor Vice-Présidents: Ch. FRANÇOIS, bouOnafhankelijke
Zelfstandigen,
langer, Grand'Rue 76, FlémalleMechelsesteenweg 9, 1800 VilGrande; O. GOMAND, entreprevoorde; V. DEVOS, afgevaardigde
neur de peinture, rue du Château
van de Vereniging der Aannemers
Massari 10, 4000 Liège.
Schrijnwerkers van de brusselse Membres: G. DUTRON; F. GÉRARD;
agglomeratie, MissionnarissenR. GRAINDOKÛE; F. PXLZBR; A.
laan 22, bus 3, 1080 Brussel; G.
VEROVKN.
SPEECKAERT, afgevaardigde van
Secrétaire: M m · M.C. LBFÏBVRK,
de Vereniging der Kleinhandeépse COLIN, rue Francot« Jacquelaars Horlogemakers-Juweliers
mart 17, 4920 Embourg.
uit Brussel, Boterstraat 38, 1000
Brussel ; H. VANDBRLINDBN, afgeKamer voor Ambachten
vaardigde van de Vereniging der
en Neringen
Meester Marmerbewerkers van
van de provinola Limburg.
Bruseel-Halle-Vilvoorde, WaterSt-Truidersteenweg 206,
torenstraat 12,1990 Hoeilaart; N.
VAN ESPEN, afgevaardigde vande
bu« A.O.
Gewestelijko Centrale van MeT. (011)27 42 89.
­
AS ­
Ι,οίΓΟ 12,5150 Wopion; E. TOMHU, Ondervoorzitter«:
F. WlTOOKCKT,
textiles, rue de Fr 23-25, 5000
textielhandel, Witte Nonnenstr.
Namur.
9a, 8400 Oostende; S. TE SSIE R,
Hubertusplein 50, bus 2 Hasselt.
organisatiesecretaris,
Méense­
Membres:
R.
CHAKLIER,
boulangerOndervoorzitters:H. BAKKE N, Boele­
steenweg 153, 8800 Roeselare.
pâtissier, avenue Materne 45,
hoef 53,8580 Neerpelt; R. HABSE­
5100 Jambes; J. ΕτίΒΝΝΒ, direc­ Leden: I. BUSSE LE N, beheerder van
VOET8, St­Maartenplein 13, 3512
maatschappijen, L. Spilliaert­
teur Service social, rue Fond des
Hasselt­Stevoort.
straat 67, bus 5,8400 Oostende ; G.
Chênes 23, 5150 Wépion ; A. LAL­
Leden: J. Caoux, Wijkstraat 3. 3610
COKBLAERE, beenhouwer­speksla­
LEMBND, imprimeur, rue Brun 20,
Diepenbeek; R. CLABSSE NS, GC­
ger, Leiselestraat 25, 8000 Brug­
6220 Andenne ; A. LE BBAU, instal­
raertastraat 6ΘΑ, 3600 Genk ; W,
ge; A. GE RARD, apotheker, Ro­
lateur sanitaire, route de Gem­
PEEFPER, Tiensestraat 76, 3800
gierlaan 9, 8400 Oostende; H.
bloux
317,
5002
Sai
n
t­S
er
ν
ais;
R.
St.­Truiden ; P. NICKMANS, Sterre­
VERWAETERMEULEN,
secretarie
SCHNEIDER,
photographe,
rue
bos 4, 3612 Hasselt­Stevoort; M.
beroepsverenigingen,
't Hoog
Saint­Job 7, 5640 Mettet; F. STIE­
BOELEN, Vennestraat 193, 3600
Stuk 46,8800 Roeselare ; K. Coue­
NON, entrepreneur de peinture,
Genk (Winterslag); V. GOYKNS,
SKMKNT, «childer­behanffer, St.­
place Louise Godin 5, 5000 Na­
Hoevesavellaan 77, 3600 Genk.
Niklaasstraat 6, 8550 Zwevegem.
mur.
Secretaris: R. TIMME RMANS, Oors­
Secretaris:
F. VANDE NABBBLE , Tom­
Secrétaire:
C.
PATKIS.
chemin
des
prongstraat 30A, 3841 Borgloon­
pelierstraat
9, 8030 Beernem.
Aubépines
16,
5000
Namur.
Kerhiel.
Secrétaire honorai re: R. BAUGNÉE ,
Bedrijf8consulentendiensl,
Chambre
chemin de Reumont 17, 6730 Ma­
E.S.l.M.
des Métiers et Négoces
tonne.
Bedrijfnconnulent: A. D E CLE RCK.
do la province de
Provinciale Kamer
Luxembourg­
voor Ambachten en Neringen
Avenue Nothomb 10, Bu 6,
van Oost·Vlaanderen.
Arlon.
T. (063)22 02 70.
Hoogpoort 57, Gent.
T. (091) 23 16 17.
BUREAU.
BUREAU.
Président: R. DÉTAILLE , rue de la
Voorzitter: P. VBRPONCK, O.­L.
Kasse 5, 6721 An li er.
Vrouwstraat 12, 2700 St­Niklaas.
Vice-Presidents:G. RE YTE R, rue Bos­
seler 37, 6798 Aubange; H. JA­ Ondervoorzitters: W. D B SMET, Kre­
kelstraat 17, 9710 Gent­Zwijnaar­
VAUX, rue de la Gare 84, 6800
de; P. VAN LAE THBM, Nodorena­
Bertrix; M. HOTTON, entrepre­
mestraat 144, 9700 Oudenaarde.
neur, rue d'Athus 13,6800 Bertrix.
Membres: B. FOURNIRÏT, boucher, Leden: M. D B GRITS, Woeker 20, bue
4, 9700 Oudenaarde­, Β. STROSSE ,
Grand'Rue 46, 6760 Virton; EA.
Varendrieskouter 41. 9810 Gent­
WAGNER, rue de Sesselich 55 .
Drongen; A. VAN DABLE , Anker­
6706 Autelbas ; J. LACROIX , emplo­
atrnnt 160. 2700 Sint­Niklnmt; A.
yé, ruo do l'Ancienne Gnru 3, GflOO
ÜOKTHALS, Hundclgtiineesteen­
Librumont; G. PiE KHBT, menui­
weg 220, 9218 Gent­Ledeberg; R.
sier, rue des Finays 68, 6854 Sart­
VIÍHMKIRKN, Kruiastraat 42, 9280
Jéhonville'; G. BITAINH, Grand­
Borlnre­Ovcrmere; H. VINC;K,
Rue 43, 6760 Virton.
Immer^eoldreef 60, 9300 Aalat.
Secrétaire: J­M. MORE TTE , av. No­
thomb, Arlon.
Afgevaardigde i
b j de Hoge Raad
voor de Middenstand: H. D E VOS,
Chambre des Métiers et
Pontstraat 73, 9300 Aalst.
Négoces
Secretaris: A. GEERS, Langerbrugge­
de la province de Namur.
Htraat 18, 9040 Oostakker.
Rempart de la Vierge 2 (3° e t ) ,
btel2
Kamer voor Ambachten
en Neringen van do
5000 Namur.
provinoie West­Vlaanderen.
T. (081)22 5140.
C.C.P. (XXW)222488­67.
Braambergstraat 25,
Le Secrétariat de la Chambre est
8000 Brugge.
ouvert chaque jour de 8 h 30 à
T. (050)33 72 07.
11 h 45, et de 13 h à 15 h 45, sauf le
BUREAU.
samedi.
Algemene Di ensten,
BUREAU.
Dienst Vest
i ig ngswet.
Président honorai re: R. SMAL, texti­
Dienst provi nci ale premi e
les, rue A. Maquct 19, 5000 Nu­
voor de K.M.O.
mur.
Dienst
Président: J. BAJART, entrepreneur,
«Studie en Voorli chti ng ».
Zoning Industriel, 5750 Floreffe.
Voorzitter: A. VANPE TE CHE M, me­
Vice-Présidents: A. BAUVIN, ardoi­
taalconstructeur, Zwarteetraat
sier, square de la Charité­sur­
39, 8981 Lo­Reninge.
BUREAU.
Voorzitter: G, OTTE NBOURCS, St.­
-
A9
Anlage
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
13.7.74
Nr. C 81/1
(Mitteilungen)
KOMMISSION
BEKANNTMACHUNG DER KOMMISSION
betreffend Nachweise, Erklärungen und Bescheinigungen, die in den bis zum 1. Juni
1973 vom Rat erlassenen Richtlinien auf dem Gebiet der Niedcrlassungsfreiheit und des
freien Dienstleistungsverkehrs vorgesehen sind und sich beziehen auf
— die Zuverlässigkeit
— die Konkursfreiheit
— die Art und Dauer der in den Herkunftsländern ausgeübten Berufstätigkeiten
Durch den Beitritt des Königreichs Dänemark, Irlands
und des Vereinigten Königreichs Großbritannien
und Nordirland zu den Europäischen Gemeinschaften ist eine Neufassung der auf dem Gebiet des Niederlassungsrechts und der Dienstleistungen veröffentlichten Bekanntmachungen der Kommission erforderlich geworden.
Mitteilung vom 26. April 1969 betreffend Richtlinien 65/1/EWG und 67/654/EWG — (ABl. Nr. C 53
vom 26. 4. 1969);
Der nachstehende Wortlaut enthält die auf den
neuesten Stand gebrachten Angaben der Mitgliedstaaten über zuständige Behörden und Stellen für die
Abgabe bzw. Entgegennahme von Erklärungen und
Nachweisen über
Bekanntmachung Nr. 67/656/EWG von 28. Oktober
1967 betreffend Richtlinien 64/428/EWG, 64/429/
und 64/427/EWG — (ABl. Nr. 261 vom 28.10.1967);
(ABl. Nr. 24 vom 11.2.1965) — Empfehlung Nr.
65176/r^G vom 12. Januar 1965;
I. Zuverlässigkeit und Konkursfreiheit;
des Großhandels und der Vermittler:
II. erlernte oder ausgeübte Berufstätigkeiten nebst
Muster eines einheitlichen Formulars gemäß Anlage 1;
III. berufs- oder standesrechtliche Maßnahmen.
Die von dieser Bekanntmachung erfaßten Richtlinien
sind in Anlage 2 aufgeführt.
Damit sind folgende Mitteilungen, Bekanntmachungen und Empfehlungen der Kommission gegenstandslos geworden:
Auf dem Gebiet der selbständigen Tätigkeiten
in Landwirtschaft, Gartenbau,
Holzgewinnung:
Forstwirtschaft
der be- und verarbeitenden Gewerbe (Industrie und
Handwerk):
und
Bekanntmachung Nr. 67/255/EWG vom 19. 4. 1967
betreffend Richtlinien 64/223/EWG, 64/224/EWG
und 64/222/EWG — (ABl. Nr. 75 vom 19. 4. 1967);
(ABl. Nr. 24 vom 11. 2. 1965) — Empfehlung
Nr. 65/77/EWG vom 12. Januar 1965;
der Nahrungs- und Genußmittelgewcrbe und der
Getränkeherstellung, des Einzelhandels, des Restaurations- und Schankgewerbes, des Beherbergungsgewerbes und der Zelrplarzbetriebe:
Bekanntmachung vom 1. Dezember 1970 betreffend
Richtlinien 68/365/EWG, 68/366/EWG, 68/363/EWG,
68/364/EWG, 68/367/EWG und 68/368/EWG —
(ABl. Nr. C 142 vom 1. 12.1970), Empfehlung
Nr. 69/174/EWG vom 22. Mai 1969 — (ABl. Nr. L
1/3
-
A10
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
Nr. C 81/2
13. 7. 74
146 vom 18. 6. 1969), Empfehlung Nr 69/175/EWG
vom 22. Mai 1969 — (ABl. Nr. L 146 vom 18.6.
1969);
1. Behörden und Stellen, die für die Ausstellung der
Nachweise für die Zuverlässigkeitsprüfung zuständig sind:
der Zweige Elektrizität, Gas, Wasser und sanitäre
Dienste:
Deutschland
Der Gcneralbundcsanwalt — Bundeszentralregister — in Berlin, dessen Aufgaben insoweit längstens bis zum 31. Dezember 1976 von der Staatsanwaltschaft — Registerbehörde — des Gebunsorts wahrgenommen werden, wenn sie Personen
betreffen, die im Geltungsbereich des Bundeszentralregistergesetzes geboren sind; das Bundeszentralregistergesetz gilt auch im Land Berlin.
Bekanntmachung vom 19. November 1968 betreffend
Richtlinie 66/162/EWG — (ABl. Nr. C 121 vom
19. 11. 1968).
I
Die in Anlage 2 dieser Bekanntmachung aufgeführten,
auf dem Gebiet des Niederlassungsrechts und der
Dienstleistungen' vom Rat erlassenen Richtlinien zur
Aufhebung der Beschränkungen bestimmen jeweils
in einem durch den Beitrittsvertrag (]) abgeänderten
Artikel:
Wird in einem Aufnahmeland von den eigenen
Staatsangehörigen für die Aufnahme einer der in
der Richtlinie genannten Tätigkeiten ein Zuverlässigkeitsnachweis und der Nachweis, daß sie
vorher nicht in Konkurs gegangen sind, oder nur
einer dieser beiden Nachweise verlangt, so erkennt
dieses Land bei Staatsangehörigen anderer Mitgliedstaaten als ausreichenden Nachweis die Vorlage eines Strafregisterauszugs oder in Ermangelung dessen die Vorlage einer von einer zuständigen Justiz- oder Verwaltungsbehörde des Heimatoder Herkunftslands ausgestellten gleichwertigen
Urkunde an, aus denen sich ergibt, daß diese Bedingungen erfüllt sind.
Wird im Heimat- oder Herkunftsland ein Zuverlässigkeitsnachweis oder eine Bescheinigung
darüber, daß kein Konkurs erfolgt ist, nicht ausgestellt, so kann das betreffende Dokument durch
eine eidesstattliche Erklärung — oder in den
Staaten, in denen es keine eidesstattliche Erklärung gibt, durch eine feierliche Erklärung —
ersetzt werden, die der Betreffende vor einer zuständigen Justiz- oder Verwaltungsbehörde oder
gegebenenfalls vor einem Notar des Heimat- oder
Herkunftslands, die eine diese eidesstattliche Erklärung oder diese feierliche Erklärung bestätigende Bescheinigung ausstellen, abgegeben hat.
Die Erklärung, daß kein Konkurs erfolgt ist,
kann auch von einer hierzu befugten, für den
Beruf des Betreffenden zuständigen Stelle dieses
Landes abgegeben werden.
Nach Mitteilung der Mitgliedstaaten sind für die
Ausstellung von Bescheinigungen über den Nachweis
1. der Zuverlässigkeit und
2. der Konkursfreiheit
die nachstehend genannten Behörden und Stellen zuständig:
t1) ABl. Nr. L 73 vom 27. 3. 1972.
Belgien
Das Zentralstrafrcgister (Casier judiciaire central).
Dänemark
a) Für in Dänemark geborene Personen:
der Polizeidirektor (politimesteren) des Polizeibezirks des Geburtsorts; in Kopenhagen die
Geschäftsstelle des Amtsgerichts (byrettens
justitskontor);
b) für im Ausland geborene Personen:
die Geschäftsstelle des Amtsgerichts (byrettens
justitskontor) in Kopenhagen.
Frankreich
a) Für in Frankreich geborene Personen:
das Strafregisteramt
(Service du
casier
judiciaire), das bei der Geschäftsstelle des
Obergerichts (Tribunal de grande instance)
des Geburtsorts besteht;
b) für im Ausland geborene Personen und für
Personen, deren Geburtsurkunde verlorengegangen oder deren Identität zweifelhaft ist:
das Zentralstrafregisteramt (Service du casier
judiciaire central), das bei dem Justizministerium, 23, Allée d'Orléans, 44 Nantes,
besteht.
Irland
Siehe Angaben unter I Nr. 2.
Italien
Die Staatsanwaltschaft (Procura della Repubblica)
des Geburtsorts; die Staatsanwaltschaft des Gerichts von Rom (Procura della Repubblica del
tribunale di Roma) für Ausländer und im Ausland geborene Italiener.
Luxemburg
Die
Generalstaatsanwaltschaft
(Le
parquet
général) — Strafregisteramt (Service du casier
judiciaire).
Niederlande
Die Abgabe eines Führungszeugnisses (Verklaring
omtrent het gedrag) geschieht durch den Bürgermeister der Gemeinde, in dessen Bevolkerungs-
-
13.7.74
A11
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
register der Betreffende eingetragen ist; hält sich
ein Antragsteller im Ausland auf, so ist die Gemeinde zuständig, in dessen Register er zuletzt
eingetragen war.
Vereinigtes Königreich
Siehe Angaben unter I Nr. 2.
Behörden und Stellen, die für die Ausstellung von
Bescheinigungen darüber, daß kein Konkurs vorliegt oder für die Abnahme eidesstattlicher oder
feierlicher Erklärungen über Zuverlässigkeit und
Konkursfreiheit zuständig sind:
Deutschland'
Die Notare sowie die Konsuln innerhalb ihres
Amtsbezirks für die Abnahme der eidesstattlichen
Erklärungen.
Belgien
Die Notare, vor denen die eidesstattlichen Erklärungen ahçegeben werden.
Dänemark
Die Notare [der Amtsrichter (underretsdommeren)]; in Kopenhagen („byrettens notarialkontar") für die Abnahme der feierlichen Erklärungen.
Frankreich
Abschnitt 2 des Strafregisters (Casier judiciaire),
das entweder vom Strafregisteramt (Service du
casier judiciaire) bei der Geschäftsstelle des Obergerichts (Tribunal de grande instance) des Gebunsorts oder auf Antrag ausländischer Ausländerpolizeibehörden oder ausländischer Behörden, die für landwirtschaftliche, industrielle oder
Handelsgewerbe zuständig sind, vom zentralen
Strafregisteramt (Service du casier judiciaire central) ausgestellt wird.
Irland
Die Notare (Notaries Public) für die Abnahme
dieser eidesstattlichen oder feierlichen Erklärungen.
Italien
Die Staatsanwaltschaft (Procura della Repubblica)
des Geburtsorts; die Staatsanwaltschaft des
Gerichts von Rom (Procura della Repubblica del
tribunale di Roma) für Ausländer und im Ausland geborene Italiener.
Luxemburg
Die
Generalstaatsanwaltschaft
(Le
parquet
général) — Strafregisteramt (Service du casier
judiciaire).
Niederlande
Ein Notar, der eine Abschrift von einer durch ihn
aufgenommenen authentischen Akte erteilt, worin
die unter Eid von dem Betreffenden abgegebene
Erklärung bestätigt wird.
Vereinigtes
Nr. C 81/3
Königreich
Für die Abnahme eidesstattlicher oder feierlicher
Erklärungen
a) in England, Wales und Nordirland: Die Urkundspersonen (Commissioners for Oaths),
Freidensrichter (Justices of the Peace) oder
Notare (Notaries Public);
b) in Schottland: die Friedensrichter (Justices of
the Peace) oder Notare (Notaries Public).
In Schottland dürfen die Notare jedoch nur
feierliche Erklärungen abnehmen.
II
Die in Anlage 2 dieser Bekanntmachung aufgeführten,
auf dem Gebiet des Niederlassungsrechts und der
Dienstleistungen vom Rat erlassenen Richtlinien
über die Einzelheiren der Ubergangsmaßnahmen bestimmen jeweils in einem Artikel:
Wird in einem Mitgliedstaat die Aufnahme einer
der in der Richtlinie genannten Tätigkeiten von
dem Besitz allgemeiner, kaufmännischer oder
fachlicher Kenntnisse und Fertigkeiten abhängig
gemacht, so wird die tatsächliche Ausübung der
betreffenden Tätigkeit in einem anderen Mitgliedstaat während bestimmter Mindestzeiten als ausreichender Nachweis für diese Kennmisse und
Fertigkeiten anerkannt.
Eine von den Herkunftsstaaten hierzu bestimmte zuständige Stelle bescheinigt Art und Dauer der vom
Inhaber tatsächlich ausgeübten
Berufstätigkeiten
(siehe unter Nr. 1).
Die Kommission empfiehlt, daß die zuständigen Behörden der Mitgliedstaaten für die Ausstellung dieser
Bescheinigungen das bisher übliche und in Anlage 1
beigefügte Standardformular verwenden.
1. Zuständige Behörden und Stellen für die Ausstellung von Bescheinigungen über Art und Dauer
der im Herkunftsland ausgeübten Berufstätigkeiten:
Deutschland
a) Für industrielle und Handelstätigkeiten:
die Industrie- und Handelskammern;
b) für handwerkliche Tätigkeiten:
die Handwerkskammern.
Belgien
Für Personen, die eine (selbständige oder unselbständige) Tätigkeit in einem großen Unternehmen ausgeübt haben:
das Ministerium für Wirtschaft (Ministère des
affaires économiques);
-
Nr. C 81/4
A12
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
b) für Personen, die eine (selbständige oder unselbständige) Tätigkeit in einem Klein- oder
Mittelbetrieb ausgeübt haben (was unter
Klein- und Mittelbetrieben zu verstehen ist,
wird im Gesetz vom 13. Dezember 1970
nebst Durchführungserlassen definiert), sowie
Berufstätigkeiten, die einer Lizenz für Fleischer
unterliegen:
das Ministerium für den Mineistand (Ministère des classes moyennes).
13. 7. 74
für Tätigkeiten des Beherbergungegewerbes :
Bord Failte Eircann (Irish
Baggot Street Bridge, Dublin 2.
Tourist
Board),
Italien
a) Für selbständige Tätigkeiten:
die Kammern für Handel, Industrie, Handwerk und Landwirtschaft (Camere di Commercio, Industria, Artigianato e Agricoltura);
b) für unselbständige Tätigkeit in der Führung
eines Betriebs:
die Provinzarbeitsinspekteure (Ispettorati provinciali del Lavoro).
Dänemark
a) Für Einzelhandelstätigkeiten:
Butikshandelens Fællesråd, Bredgade 73,
Luxemburg
1260 København K;
b) für Großhandelstätigkeiten einschließlich des
Hotel- und Gaststänengewerbes:
Grosserer-Societetet, Børsen,
1217 København K;
Industrirådet, H.C. Andersens Boulevard 18,
1596, København V;
c) für industrielle und handwerkliche Tätigkeiten:
Industrirådet, H.C. Andersens Boulevard 18,
15, København V;
Håndværksrådet, H.C. Andersens Boulevard 20,
1553 København V.
Frankreich
a) Für industrielle und Handelstätigkeiten:
die Industrie- und Handelskammern (Chambres du commerce et de l'industrie);
b) für handwerkliche Tätigkeiten:
die Handwerkskammern
(Chambres
métiers);
des
c) für Tätigkeiten in abhängiger Stellung als Betriebsleiter oder in leitender Stellung:
die
Departementsdirektionen
für
Arbeit
(Directions départementales du travail et de
l'emploi);
d) für sämtliche Tätigkeiten im Falle der Verzögerung oder Ablehnung der Anträge durch
die vorgenannten Stellen:
die Depanementspräfekten (Préfets des départements).
Irland
Grundsätzlich die Vereinigung der Handelskammern in Irland (Association of Chambers of Commerce of Ireland, 7 Clare Street, Dublin 2) mit
folgender Ausnahme:
a) Für industrielle und Handelstätigkeiten:
die Handelskammer (Chambre du commerce);
b) für handwerkliche Tätigkeiten:
die Handwerkskammer (Chambre des métiers);
c) für unselbständige Tätigkeiten:
die Privatangestelltenkammer (Chambre des
employés privés).
Niederlande
a) Für Berufstätigkeiten, die in den Zuständigkeitsbereich der
Hauptbetriebsgemeinschaft
Handwerk fallen, die
„Hoofdbedrijfschap
Ambachten";
b) für Berufstätigkeiten, die in den Zuständigkeitsbereich der
Hauptbetriebsgemeinschaft
Einzelhandel fallen, die „Hoofdbedrijfschap
voor de Detailhandel";
c) für Berufstätigkeiten, die in den Zuständigkeitsbereich der folgenden Körperschaften des
öffentlichen Rechts fallen:
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Agrarerzeugnissen, die „Hoofdproduktschap voor Akkerbouwprodukten";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Bier, die „Produktschap voor Bier";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Spirituosen, die „Produktschap voor
Gedistilleerde Dranken";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Obst und Gemüse, die „Produktschap
voor Groenten en Fruit";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Margarine, Fetten und ölen, die
„Produktschap voor Margarine, Vetten en
Oliën";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Eiern und Geflügel, die „Produktschap
voor Pluimvee en Eieren";
-
A13
Amtsblatt der Europäischen Gern oins cha fren
13. 7. 74
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Zierpflanzen, die „Produktschap voor
Siergewassen";
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Milch und Milcherzeugnissen, die
„Produktschap voor Zuivel";
Nr. C 81/5
a) für den Handel:
grundsätzlich
behörde (*);
die
untere
Verwaltungs-
b) für den Handel (Verkehr) mit explosionsgefährlichen Stoffen:
grundsätzlich die Gewerbeaufsichtsämter.
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Ganenbausaatgut, die „Produktschap
voor Tuinbouwzaden";
Belgien
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Vieh und Fleisch, die „Produktschap
voor Vee en Vlees";
a) Für alle in Anwendung des Gesetzes vom
13. Dezember 1970 geregelten Berufstätigkeiten:
— für die Erzeugung von und den Handel
mit Fisch und Fischerzeugnissen, die „Produktschap voor Vis en Visprodukten";
die Handwerks- und Handelskammer (Chambre des métiers et négoces) der Provinz, in
welcher die Tätigkeit erstmals ausgeübt werden oder die Niederlassung des Betriebs stattfinden soll;
— für den Großhandel mit Zucker, Flachs,
Hanf, Korbweiden und Schilfrohr, die
„Hoofdproduktschap voor Akkerbouwprodukten";
d) für die nicht unter a) bis c) fallenden Berufstätigkeiten die Handels- und Industriekammern (Kamers van Koophandel en Fabrieken)
in deren Bereich die Berufsausübung ganz
oder teilweise stanfindet.
Vereinigtes
Königreich
Für alle Tätigkeiten
a) in England, Schottland und Wales:
das Ministerium für Handel und Industrie
(Department of Trade and Industry, 1 Victoria Street, London SW1H OET);
b) in Nordirland:
das Handelsministerium
(Department of
Commerce, Chichester House, 64 Chichester
Street, Belfast BT1 4JX).
2. Zuständige Behörden und Stellen für die Entgegennahme von Bescheinigungen über Art und Dauer
der im Herkunftsland ausgeübten Berufstätigkeiten
(soweit in den Mitgliedstaaten ein Befähigungsnachweis gefordert wird):
Deutschland
Grundsätzlich die höhere Verwaltungsbehörde (')
mit folgenden Ausnahmen:
b) für Berufstätigkeiten, die einer Lizenz für Fleischer unterliegen, das Ministerium für den
Mittelstand (Ministère des classes moyennes).
Dänemark
Für die Aufnahme einer Tätigkeit als Elektroinstallateur, Gas-, Wasser-, und Sanitärinstallateut.
Kanalbauermeister:
Ministeriet for offentlige arbejder,
Slotsholmsgade 10, 1216 København K.
Frankreich
a) Für den Nachweis des Verkaufs einer Mindestkohlenmenge: die Industrie- und Handelskammern (Chambres du commerce et de
l'industrie);
b) im Falle der Verzögerung oder Ablehnung der
Anträge durch die vorgenannten Stellen:
die Departemcntspräfekten
partements).
(Préfets
des
dé-
Irland
Für Tätigkeiten des Beherbergungsgewerbes:
Bord Failte Eireann (Irish Tourist Board), Baggot
Street Bridge, Dublin 2.
Luxemburg
(') Höhere Verwaltungsbehörde ist in den Ländern der
Bundesrepublik Deutschland der Regierungspräsident
jedoch gelten folgende Ausnahmen:
Berlin: Senator für Wirtschaft;
Bremen: Senator für Wirtschaft und Außenhandel;
Hamburg: Behörde für Wirtschaft und Verkehr;
Saarland: Minister für Wirtschaft, Verkehr und Landwirtschaft;
Schleswig-Holstein: Minister für Wirtschaft und Verkehr;
In Niedersachsen ist höhere Verwaltungsbehörde in den
Bezirken Oldenburg und Braunschweig der Präsident
des Verwaltungsbezirks.
Das Ministerium für den Mittelstand (Ministère
des classes moyennes).
Niederlande
Die Handels- und Industriekammern (Kamers van
Koophandel en Fabrieken), in deren Bereich die
Niederlassung erfolgen soll.
(:) Untere Verwaltungsbehörden sind Kreis- und Stadtbehörden.
— A 14
Nr. C 81/6
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
III
Die Richtlinie des Rates 67/43/EWG vom 12. Januar
1967 (Immobiliengeschäfte u.a.) bestimmt in dem durch
den Beitrittsvertrag (') abgeänderten Artikel 8 Absätze
2 und 3 :
Wird in einem Aufnahmeland von den eigenen
Staatsangehörigen für die Aufnahme einer der in den
Artikeln 2 und 3 genannten Tätigkeiten ein Nachweis darüber verlangt, daß gegen sie früher keine
berufs- oder standesrechtlichen Maßnahmen (z. B.
Entziehung von Berechtigungen, Ausschluß vom
Beruf oder Löschung) ergangen sind, so erkennt
dieses Land bei den Staatsangehörigen anderer
Mitgliedstaaten als ausreichenden Nachweis eine
von einer zuständigen Justiz- oder Verwaltungsbehörde des Heimat- oder Herkunftslands ausgestellte Bescheinigung an, aus der sich ergibt, daß
diese Bedingungen erfüllt sind.
Wird eine derartige Bescheinigung im Heimat- oder
Herkunftsland nicht ausgestellt, so kann das betreffende Dokument durch eine eidesstattliche Erklärung — oder in den Staaten, in denen es keine
eidesstattliche Erklärung gibt, durch eine feierliche
Erklärung — ersetzt werden, die der Betreffende vor
einer zuständigen Justiz- oder Verwaltungsbehörde
oder gegebenenfalls vor einem Notar des Heimatoder Herkunftslandes, die eine diese eidesstattliche
Erklärung oder diese feierliche Erklärung bestätigende Bescheinigung ausstellen, abgegeben hat.
Von den Mitgliedstaaten sind die nachstehend aufgeführten Behörden und Stellen benannt worden:
1. Zuständige Behörden und Stellen für die Ausstellung
von Bescheinigungen darüber, daß keine berufsoder standesrechtlichen Maßnahmen ergangen sind :
Deutschland
Der Generalbundesanwalt — Bundeszentralregister
— in Berlin, dessen Aufgaben insoweit längstens bis
zum 31. Dezember 1976 von der Staatsanwaltschaft
— Registerbehörde — des Geburtsorts wahrgenommen werden, wenn sie Personen betreffen, die im
Geltungsbereich des Bundeszentralregistergesetzes
geboren sind ; das Bundeszentralregistergesetz gilt
auch im Land Berlin.
Dänemark
a) Für in Dänemark geborene Personen :
der Polizeidirektor (politimesteren) des Polizeibezirks des Geburtsorts; in Kopenhagen die Geschäftsstelle des Amtsgerichts (byrettens justitskontor) ;
(') ABl. Nr. L 73 vom 27. 3. 1972.
13.7.74
b) für im Ausland geborene Personen:
die Geschäftsstelle des Amtsgerichts (byrettens
justitiskontor) in Kopenhagen.
Frankreich
Abschnitt 2 des Strafregisters (casier judiciaire), das
entweder vom Strafregisteramt (Service du casier
judiciaire) bei der Geschäftsstelle des Obergerichts
(Tribunal de grande instance) des Geburtsorts oder
auf Antrag ausländischer Ausländerpolizeibehörden
oder ausländischer Behörden, die für landwirtschaftliche, industrielle oder Handelsgewerbe zuständig
sind, vom zentralen Srrafregisteramt (Service du
casier judiciaire central) ausgestellt wird.
Italien
a) Für die An- und Verkaufsvermittlung und die
Vermietung von Immobilien sowie für die
Tätigkeit als Schätzer (Stimatori) :
Die Kammern für Handel, Industrie, Handwerk
und Landwirtschaft (Camera di Commercio,
Industria, Artigiannato e Agricoltura) ;
b) für die Tätigkeit als Dolmetscher (interprete) :
das Polizeipräsidium (Questura) der Provinz, in
der die Tätigkeit ausgeübt wird;
c) für die Tätigkeit der Handelsauskunftei (Uffici di
informazioni commerciali) :
die Präfektur (Prefettura) der Provinz, in der die
Tätigkeit ausgeübt wird.
Luxemburg
Die Generalstaatsanwaltschaft (Le parquet general)
— Strafregisteramt (Service du casier judiciaire) —,
das Ministerium für Mittelstand (Ministère des
classes moyennes).
Zuständige Behörden und Stellen für die Abnahme
eidesstattlicher oder feierlicher Erklärungen über die
Abwesenheit berufs- und standesrechtlicher Maßnahmen:
Belgien
Die Notare, vor denen die eidesstattlichen Erklärungen abgegeben werden.
Irland
Die Notare (Notaries Public) für die Abnahme dieser
eidesstattlichen oder feierlichen Erklärungen.
Niederlande
Ein Notar, der eine Abschrift von einer durch ihn
aufgenommenen authentischen Akte erteilt, worin
die unter Eid von dem Berreffenden abgegebene
Erklärung bestätigt wird.
­
13. 7. 74
A15
­
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
Vereinigtes Königreich
Für die Abnahme eidesstattlicher oder feierlicher
Erklärungen:
a) in England, Wales und Nordirland:
die Urkundspersonen (Commissioners for
Oaths), Friedensrichter (Justices of the Peace)
oder Notare (Noraries Public).
Nr. C 81/7
b) in Schottland:
die Friedensrichter (Justices of the Peace)
oder Notare (Notaries Public),
τ η Schottland dürfen die Notare jedoch nur
feierliche Erklärungen abnehmen.
-
A16
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
Nr. C 81/8
13. 7.
ANLAGE 1
(MUSTER)
(Ort)
(Behörde oder zuständige Stelle)
BESCHEINIGUNG
über ausgeübte Tätigkeiten nach den Bestimmungen der Richtlinien des Rates der Europäischen Gemeinschaften
über die Einzelheiten der Ubcrgangsmaßnahmcn auf dem Gebiet der Niedcrlassungsfreiheit und des freien
Dienstleistung* Verkehrs
Herr
Frau
Fräulein
(Name, Vorname)
geb. am
in
Staatsangehörigkeit
wohnhaft in
I. war nachweislich der vorgelegten Beweismittel tätig
Jahre
1. als Selbständiger
vom
bis zum
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens (')
vom
bis zum ...
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens (')
2. als Leiter(in) eines Unternehmens/einer Zweigniederlassung
vom
bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens/der Zweigniederlassung
Gegenstand des Unternehmens/der Zweigniederlassung (')
vom
bis zum
Monate
­
A17
­
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
13. 7. 74
Nr. C 81/9
Jahre
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens/der Zweigniederlassung
Gegenstand des Unternehmens/der Zweigniederlassung (')
3. als Stellvertreter des Unternehmens/des Leiters
vom
bis zum
Bezeichnung der Anschrift des Unternehmens ...
Gegenstand des Unternehmens (■)
vom
bis zum ...
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegensrand des Unternehmens (')
4. in leitender Stellung
— mit technischen Aufgaben (:)
— mit kaufmännischen Aufgaben (s)
— in der Geschäfrsführung mit charakteristischen Aufgaben des Berufs (')
und mit der Verantwortung für mindestens eine Abteilung des Unternehmens
vom
bis zum
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegensrand des Unternehmens (')
vom
bis zum ...
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens (*)
5. als Unselbständiger/Arbeitnehmer
vom
bis zum ...
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens (')
vom
bis zum ...
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens (')
Monate
-
Nr. C 81/10
A18
-
13.7.
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
II. hat im
Beruf eine vorherige Ausbildung von
bis
nachgewiesen, die mit dem ...
(Name des staatlich anerkannten Zeugnisses oder Diploms)
(Aushändigende Stelle)
abgeschlossen isr oder die von
(Zuständige berufsinstitution)
als vollwertig anerkannt ist.
Diese Bescheinigung dient als Nachweis der erlernten oder ausgeübten Tärigkeircn gegenüber den zuständigen
Behörden der Mitgliedstaaten der Europäischen Gemeinschaften bei dem Antrag auf Erteilung einer nach den
Rechrsvorschriften des Empfangsstaats etwa erforderlichen Erlaubnis zur Ausübung einer der in den Richtlinien
erfaßten selbständigen Erwerbstätigkeiten.
Datum
Sicgcl/Unti:rschrift
(Nur auszufüllen bei Tätigkeiten, für die im Aufnahmeland Berufsbeschreibungen bestehen)
Einzelheiten über ausgeübte Tätigkeiten
1. Berufsbezeichnung
(im Herkunftsland)
(im Empfangsland)
2. Name, Gegenstand und Anschrifr des Unternehmens (ggf. zusätzlich den Tätigkeitsbereich
der Abteilung angeben)
Genaue Bezeichnung der ausgeübten Tätigkeiten
(nach der in der Zusammenstellung der Kommission
der Europäischen Gemeinschaften enthaltenen Berufsbeschreibung des Emfangslands (möglichst mir
Angabe der dort verwendeten Ziffern):
(*) Unter Angabe des Tätigkeitsbereichs des Antragstellers in dem Unternehmen bzw. der Zweigniederlassung.
<·) 1
Nichtzutreffendes ist zu streichen.
C) \ N«
-
13. 7. 74
A19
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
ANLAGE 2
Richtlinien, auf welche die vorstehende Bekanntmachung Anwendung findet
(Aufzählung in zeitlicher Reihenfolge)
Veröffentlicht im Amtsblatt der
Europäischen Gemeinschaften
64/223/EWG :
Richtlinie des Rates vom 25. Februar 1964 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und
des freien Dienstleistungsverkehrs für Tätigkeiten
im Großhandel
64/224/EWG:
Richtlinie des Rates vom 25. Februar 1964 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreihett und
des freien Dienstleistungsverkehrs für Vermirtlertätigkeiten in Handel, Industrie und Handwerk
3. 64/222/EWG:
Richtlinie des Rates vom 25. Februar 1964 über
die Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf
dem Gebiet der Tätigkeiten des Großhandels sowie der Vcrmittlenätigkeiten in Handel, Industrie
und Handwerk
4. 64/429/EWG:
Richtlinie des Rates vom 7. Juli 1964 über die
Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und des
freien Dienstleisrungsverkehrs für selbständige
Tätigkeiten der be- und verarbeitenden Gewerbe
der CITI-Hauptgruppen 23 - 40 (Industrie und
Handwerk)
5. 64/427/EWG:
Richtlinie des Rates vom 7. Juli 1964 über die
Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf dem
Gebiet der selbständigen Tätigkeiten der be- und
verarbeirenden Gewerbe der CITI-Hauptgruppen
2 3 - 4 0 (Industrie und Handwerk)
6. 64/428/EWG:
Richrlinie des Rates vom 7. Juli 1964 über die
Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und
des freien Dienstleistungsverkehrs für selbständige
Tätigkeiten des Bergbaus, einschließlich der Gewinnung von Steinen und Erden (CITI-Hauptgruppen (11 - 19)
7. 65/1/EWG:
Richtlinie des Rates vom 14. Dezember 1964
über die Einzelheiten der Verwirklichung des
freien Dienstleistungsverkehrs in den Berufen der
Landwirtschaft und des Gartenbaus
66/162/EWG:
Richtlinie des Rates vom 28. Februar 1966 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreiheir und
des freien Dienstleistungsverkehrs auf dem Gebiet
der selbständigen Berufstätigkeiten der Zweige
Elektrizität, Gas, Wasser und sanitäre Dienste
(Abteilung 5 CITI)
Nr. 56 vom 4. 4. 1964, S. 863/64
Nr. 56 vom 4. 4. 1964, S. 869/64
Nr. 56 vom 4. 4. 1964, S. 857/64
Nr. 117 vom 23. 7. 1964, S. 1880/64
Nr. 117 vom 23. 7.1964, S. 1863/64
Nr. 117 vom 23.7.1964, S. 1871/64
Nr. 1 vom 8. 1. 1965, S. 1/65
Nr. 42 vom 8. 3. 1966, S. 584/66
Nr. C 81/11
-
Nr. C 81/12
A20
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
Veröffentlicht im Amtsblatt der
Europäischen Gemeinschaften
67/43/EWG :
Richtlinie des Rates vom 12. Januar 1967 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreihcit und
des freien Dienstleisturgsverkehrs für selbständige
Tätigkeiten auf dem Gebiet
1. der „Immobiliengeschäfte (außer 6401)" (Gruppe
aus 640 1SIC)
2. einiger „sonstiger Dienste für das Geschäfrsleben"
10. 67/654/EWG:
Richtlinie des Rares vom 24. Oktober 1967 über
die Einzelheiten der Verwirklichung der Niederlassungsfreiheir und des freien Dienstleistungsverkehrs für die selbständigen Tätigkeiten in der
Forstwinschaft und der Holzgewinnung
11. 68/363/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreihcit und
des freien Dienstleistungsverkehrs für die selbständigen Tätigkeiten des Einzelhandels (aus C1TIGruppc 612)
12. 68/364/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1!?68 über
die Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf
dem Gebiet der selbständigen Tätigkeiten des
Einzelhandels (aus CITI-Gruppc 612)
13. 68/367/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und
des freien Dicnstleistungsverkehrs für die selbständigen Tätigkeiten der persönlichen Dienste (aus
CITI-Hauptgruppe 85):
1. Restaurations- und Schankgewerbe (CITIGruppe 852)
2. Beherbergungsgewerbe und Zcltplatzbetriebe
(CITI-Gruppe S53)
14. 68/368/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über
die Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf
dem Gebiet der selbständigen Tätigkeiten der persönlichen Dienste (aus CITI-Hauptgruppe 85):
1. Restaurations- und Schankgewerbe (CITIGruppe 852)
2. Beherbergungsgewerbe und Zelrplarzbetriebe
(CITI-Gruppe 853)
15. 68/365/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über die
Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und des
freien Dienstleistungsverkehrs für die selbsrändigen
Tätigkeiten der Nahrungs- und Gcnußmirtelgewerbe und der Getränkeherstellung (CITI-Hauptgruppen 20 und 21)
16. 68/366/EWG:
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über
die Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf
dem Gebiet der selbständigen Tätigkeiten der
Nahrungs- und Genußmittelgewcrbe und der Getränkeherstellung (CITI-Hauptgruppen 20 und 21)
Nr. 10 vom 19. 1. 1967, S. 140/67
Nr. 263 vom 30. 10. 1967, S. 6/67
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968 berichtigt in
Nr. L 297 vom 11. 12. 1968, S. 5
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 6
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 16
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 19
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 9
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 12
13. 7. 74
-
13. 7. 74
A21
-
Amtsblatt der Europäischen Gemeinschaften
Veröffentlicht im Amtsblatt der
Europäischen Gemeinschaften
17. 68/369/EWG :
Richtlinie des Rates vom 15. Oktober 1968 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreihcit für
die selbständigen Tätigkeiten des Filmverleihs
IS. 69/82/EWG:
Richtlinie des Rates vom 13. März 1969 über die
Verwirklichung der Niederlassungsfreihcit und des
freien Dienstleistungsverkehrs für die selbständigen
Tätigkeiten des Aufsuchens (Schürfens und Bohrens)
bei der Erdöl- und Erdgasgewinnung (aus CITIHauptgruppe 13)
19. 70/451/EWG:
Richtlinie des Rates vom 29. September 1970 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und
des freien Dienstleistungsverkehrs für die selbständigen Tätigkeiten der Filmproduktion
20. 70/522/EWG:
Richtlinie des Rates vom 30. November 1970 über
die Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit und
des freien Diensrleistungsverkehrs für selbständige Tätigkeiten des Kohlengroßhandels und für
Vermittlertätigkeiten auf dem Sektor Kohle (ex
CITI-Gruppe 6112)
21. 70/523/EWG:
Richtlinie des Rares vom 30. November 1970 über
die Einzelheiten der Ubergangsmaßnahmen auf
dem Gebiet der selbständigen Tätigkeiten des
Kohlengroßhandels und der Vermittlertätigkeiten
auf dem Sektor Kohle (ex CITI-Gruppe 6112)
71/18/EWG:
Richtlinie des Rates vom 16. Dezember 1970 über
die Einzelheiten der Verwirklichung der Niederlassungsfreiheit für die selbständigen landwirtschaftlichen Dienste und die Dienste des Gartenbaus
Nr. L 260 vom 22. 10. 1968, S. 22
Nr. L 68 vom 19. 3. 1969, S. 4
Nr. L 218 vom 3. 10. 1970, S. 37
Nr. L 267 vom 10. 12. 1970, S. 14
Nr. L 267 vom 10. 12. 1970, S. 18
Nr. L 8 vom 11. 1. 1971, S. 24
Nr. C 81/13
­ A 22 ­
Complemento del anexo I/3a.
Hasta el día de hoy los nombres de las instituciones de
los nuevos Estados miembros (Grecia, Portugal y España)
homologadas para expedir o recibir atestaciones CE no han
sido aún comunicados por la Comisión de las Comunidades
Europeas.
Para Grecia, no obstante, la siguiente institución ha
sido declarada competente en la materia:
Chamber of small and medium sized industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos,
Odos ­ Academias 18.
Atenas 1671.
Sin embargo la experiencia ha demostrado que en Grecia
las competencias administrativas no siempre están del
todo claras. Como ha podido constatarse la "organización
de las pequeñas y medianas empresas de transformación"
(EOMMECH) ha venido considerándose como institución
competente en la materia; así, en el pasado, la EOMMECH a
aconsejado a menudo a los solicitantes griegos que
deseaban emprender actividades en la República Federal
Alemana que se dirigieran a la Cámara de Comercio e
Industria GERMANO­GRIEGA.
En virtud del decreto n° 30/88 de 3 de febrero 1988,
Portugal ha designado la institución siguiente:
Asociación de la Industria Portuguesa,
Confederação da Indústria Portuguesa.
Ρ ­ Lisboa
Hasta el momento España no ha comunicado el nombre de la
institución homologada para expedir o recibir la
atestación CE en este Estado miembro, por lo que se
plantea el problema de que los españoles que desean
ejercer su actividad como autónomo en alguno de los
estados miembros no pueden demostrar que cumplen los
requisitos estipulados por las directivas de la CEE. El
perjuicio que resulta para este grupo de personas deriva
del hecho de que se encuentran sometidos a las misma
disposiciones legales que los nacionales del Estado
receptor.
- A 23 Tillas«? til bilag I/3a
EF-Kommissionen har endnu ikke givet meddelelse om, hvilke institutioner i de nye
medlemslande Grækenland, Portugal og Spanien, der er godkendt til at udstede og
modtage EF-attester.
Dog er følgende institution blevet udpeget som kompetent for Grækenland:
Chamber of Small and Medium-sized Industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos - Academias 18
ATHEN 1671
Erfaringerne har imidlertid vist, at den administrative kompetencefordeling i
Grækenland ikke altid er helt klar. Som man ofte har kunnet konstatere, betragtes
også Organisationen for Små- og Mellemstore Fremstillingsvirksomheder
(EOMMECH)" som værende det kompetente organ. Således har EOMMECH
tidligere ofte foreslået græske ansøgere, der ønskede at virke i
Forbundsrepublikken Tyskland, at henvende sig til det Tysk-Græske Handels- og
Industrikammer.
Portugal har med dekret nr. 30/88 af 3. februar 1988 udpeget følgende organ:
Den Portugisiske Industrisammenslutning
Confederação da Indústria Potuguesa
P-Lisboa
Spanien har endnu ikke meddelt navnet på den institution, der er godkendt til at
udstede eller modtage EF-attester i dette medlemsland. Herved opstår der et
problem, da spaniere, der måtte ønske at arbejde som selvstændige håndværkere i
et andet medlemsland, ikke kan dokumentere, at de opfylder de i Direktiverne
nævnte betingelser. Ulempen for disse personer består i, at de så er underlagt
værtslandet retsregler på samme måde som landets egne borgere.
- A 24 Ergänzung zur Anlage
I/3a
Die in den neuen EG-Mitgliedstaaten Griechenland, Portugal
und Spanien für die Ausstellung und Entgegennahme der EG-Bescheinigungen zuständigen Stellen sind von der Kommission der
Europäischen Gemeinschaft bislang noch nicht mitgeteilt worden.
Von Griechenland ist jedoch folgende Stelle als zuständig
benannt worden:
Chamber of small and medium sized industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos - Academias 18
ATHEN 1671
Die Erfahrungen zeigen jedoch, daß in Griechenland selbst Unklarheiten bezüglich der VerwaltungsZuständigkeiten bestehen.
So wird - vorliegender Erkenntnis nach - häufig auch die sogenannten "Organisation für verarbeitende Klein- und Mittelbetriebe (EOMMECH)" für die zuständige Stelle gehalten. Die
EOMMECH ihrerseits hat in der Vergangenheit häufig griechische Antragsteller, die in der Bundesrepublik tätig werden
wollen, an die DEUTSCH-GRIECHISCHE Industrie- und Handelskammer weiter verwiesen.
Portugal hat mit Gesetzesdekret Nr. 30/88 vom 3. Februar 1988
folgende Stelle bestimmt:
Verband der portugiesischen Industrie
Confederação, da Indústria Portuguesa
P-Lisboa
Spanien hat bislang die in diesem EG-Mitgliedstaat zuständige
Stelle für die Ausstellung und Entgegennahme der EG-Bescheinigung nicht mitgeteilt. Hieraus ergibt sich die Problematik,
daß Spanier, die in einem anderen EG-Mitgliedstaat mit einem
Handwerk selbständig tätig werden sollen, die in den EGRichtlinien genannten Voraussetzungen nicht nachweisen können. Die nachteilige Folge für diesen Personenkreis ist, daß
er in dem betreffenden Aufnahmestaat nach denjenigen gesetzlichen Bestimmungen zu behandeln ist, die dort auch für die
Inländer gelten.
- A 25 -
Συμπλήρωμα στο παράρτημα l/3a
Μέχρι σήμερα, η Επιτροπή των Ευρωπαϊκών Κοινοτήτων δεν έχει
κάνει γνωστά τα ονόματα των ιδρυμάτων των καινούργιων Κρατών
Μελών (Ελλάδα, Πορτογαλία και Ισπανίδα) τα οποία έχουν συμφωνή­
σει να παραδίδουν και να λαμβάνουν συγγραφές των Ευρωπαϊκών
Κοινοτήτων.
Πάντως, για την Ελλάδα το παρακάτω ίδρυμα έχει ανακηρυχθεί
αρμόδιο για τα θέματα:
Επιμελητήριο των μικρομεσαίων επιχειρήσεων
Προς τον Ko Γιώργο Κυριόπουλο
Οδός Ακαδημίας 18
Αθήνα 1671
Παρ'όλ'αυτά, η εμπειρία αποδεικνύει οτι στην Ελλάδα οι διοικη­
τικές αρμοδιότητες δεν είναι πάντα τόσο ξεκάθαρες. Όπως έχει
διαπιστωθεί, "ο οργανισμός για τις μετασχηματιζόμενες μικρο­
μεσαίες επιχειρήσεις" (ΕΟΜΜΕΧ) θεωρείται επίσης συχνά ως αρμό­
διο ίδρυμα στα θέματα. Ετσι, όπως και στο παρελθόν, συχνά ο
ΕΟΜΜΕΧ έχει συμβουλεύσει τους έλληνες ενάγοντες, που επιθυμούν
να αναλάβουν δραστηριότητες στην Ομοσπονδιακή Δημοκρατία (της
Γερμανίας), να απευθύνονται στο ΓΈΡΜΑΝΟ-ΕΛΛΗΝΙΚΟ Εμπορικό και
Βιομηχανικό Επιμελητήριο.
Σύμφωνα με το διάταγμα No 30/88 της 3ης Φεβρουαρίου 1988, η
Πορτογαλία έχει διορίσει το παρακάτω ίδρυμα:
Ενωση της πορτογαλικής βιομηχανίας
Confederação da Indùstria Portuguesa
Ρ ­ Λισσαβώνα
Μέχρι σήμερα, η Ισπανία δέν έκανε γνωστό το όνομα του ιδρύμα­
τος που συμφώνησε^να παραδίδει και να λαμβάνει συγγραφές των
Ευρωπαϊκών Κοινοτήτων σ'αυτό το Κράτος Μέλος. Απο κει προκύπτει
και το πρόβλημα οτι οι Ισπανοί που επιθυμούν να εξασκήσουν
δραστηριότητες ελεύθερου επαγγελματία μέσα σ'ένα απο τα Κράτη
Μέλη δεν μπορούν να αποδείξουν οτι πληρούνται οι όροι που τέθη­
καν στις οδηγίες των Ευρωπαϊκών Κοινοτήτων. Το μειονέκτημα
που προκύπτει για αυτήν την ομάδα των ατόμων προέρχεται απο
το γεγονός οτι έτσι υποβάλλονται σε νομικές διατάξεις του
Κράτους υποδοχής στις οποίες υποβάλλονται επίσης και οι υπή­
κοοι του ίδιου Κράτους.
- A 26 -
Supplement to Annex l/3a
To date, the names of the institutions in the new Member
States (Greece, Portugal, and Spain) authorised to
deliver or receive EC certificates have not been
announced by the Commission of the European Communities.
For Greece, however, the following institution has been
declared competent in the matter:
Chamber of Small and Medium-sized Industries
for the attention of Mr Georges Kyriopoulos
Odos-Academias 18
ATHENS 1671
Experience has shown, however, that in Greece there is
some confusion concerning administrative authority. Thus
— as has been observed — the "Organisation for Small
and Medium-sized Processing Industries" (EOMMECH) is also
frequently considered to be the responsible institution.
In the past, EOMMECH in its turn has frequently advised
Greek requesters wishing to do business in the Federal
Republic of Germany to apply to the GERMAN-GREEK Chamber
of Commerce and Industry.
Through Ordinance No. 30/88 of 3 February, 1988, Portugal
has appointed the following institution:
Association of Portuguese Industry
Confederação da Industria Portuguesa
P-Lisboa
So far, Spain has not announced the name of the
institution authorised to deliver or receive EC
certificates in that Member State. This gives rise to
the problem that Spaniards who want to work as selfemployed craftsmen in other Member States cannot furnish
proof that the conditions stipulated in EC directives
have been met. The consequent disadvantage for this
group of individuals is that it is subject to the same
legal provisions currently applicable to nationals of the
host country.
­ A 27 ­
Complément à l7annexe I/3a
A ce jour, les noms des institutions des nouveaux Etats­
membres (Grèce, Portugal et Espagne) agréées à délivrer ou
recevoir des attestations CE, n'ont pas encore été
communiqués par la Commission des Communautés
européennes.
Pour la Grèce, toutefois, l'institution suivante a été déclaré
compétente en la matière:
Chamber of small and medium sized industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos ­ Academias 18
ATHEN 1671
L'expérience prouve cependant qu'en Grèce, les compétences
administratives ne sont pas toujours très claires. Comme il a
constaté, 1'"organisation pour les petites et moyennes
entreprises de transformation" (EOMMECH) est également
souvent considérée comme institution compétente en la
matière. Ainsi, par le passé, la EOMMEGH a souvent conseillé
les requérants grecs désirant entreprendre des activités en
République fédérale (d'Allemagne) de s'adresser à la Chambre
de Commerce et d'Industrie GERMANO­GRECQUE.
En vertu du décret n" 30/88 du 3 février 1988, le Portugal a
désigné l'institution suivante:
Association de l'industrie portugaise
Confederação da Indústria Portuguesa
Ρ ­ Lisboa
Jusqu'à présent, l'Espagne n'a pas communiqué le nom de
l'institution agréée à délivrer ou recevoir l'attestation CE d
cet Etat membre. D'où le problème que les Espagnols, désirant
pratiquer leurs activités d'indépendant dans l'un des autres
Etats membres, ne peuvent apporter la preuve que les
conditions stipulées dans les directives CE sont remplies. Le
désavantage qui en résulte pour ce groupe de personnes
provient du fait qu'il est alors soumis aux dispositions légal
de l'Etat d'accueil auxquelles sont également soumis les
nationaux de ce même Etat.
­ A 28 ­
Supplemento all'Allegato I/3a
La Commissione delle Comunità Europee non ha ancora comunicato gli
uffici che nei nuovi Stati Membri Grecia, Portogallo e Spagna sono
competenti per il rilascio ed il ricevimento dei Certificati CE.
Per la Grecia é stata comunque indicata come competente la
Chamber of small arid medium size industries
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos Academias 18
ATHENS 1671.
Risulta, però, che nella stessa Grecia sussistono perplessità" circa
le competenze amministrative. Di conseguenza, anche la cosiddetta
"Organizzazione delle piccole e medie imprese industriali
(EOMMECH)" viene spesso considerata competente. Dal canto suo, la
EOMMECH ha spesso suggerito in passato a lavoratori greci, che in­
tendevano lavorare nella Repubblica Federale di Germania, di rivol­
gersi alla Camera di Commercio e Industria tedesco/greca.
Il Portogallo ha indicato con Decreto Legge Nr. 30/88 del 3 feb­
braio 1988 il seguente organismo:
Conf ed e ra ζ i one dell' Indus tria ρ or t oghe s e
Confederação da Indústria Portuguesa
Ρ­Lisboa.
La Spagna non ha ancora cornimicato l'ufficio competente sul proprio
territorio per il rilascio ed il ricevimento dei Certificati CE.
Questo significa che i cittadini spagnoli che intendono esercitare
un mestiere autonomo in un altro Stato Membro, non possono documen­
tare il possesso dei requisiti previsti dalle Direttive CE. La con­
seguenza negativa per questa categoria di persone é che esse si
troveranno assoggettate alle disposizioni di legge che nel paese
ospitante vigono per i cittadini nazionali.
­ A 29 ­
Bijvoegsel bij bijlage I/3a
Tot op heden werden nog geen namen van instellingen van
de nieuwe Lidstaten (Griekenland, Portugal en Spanje) die
erkend zijn om EG­attesten af te leveren of in ontvangst
te nemen medegedeeld door de Commissie der Europese
Gemeenschappen.
Voor Griekenland echter werd volgende instelling hiertoe
bevoegd verklaard :
Chamber of small and medium sized industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos ­ Academias 18
ATHEN 1671
Uit ervaring weten we echter dat de administratieve
bevoegdheden in Griekenland niet altijd even duidelijk
zijn. Zoals werd vastgesteld wordt de "organisatie voor
de kleine en middelgrote verwerkingsondernemingen"
(EOMMECH) eveneens vaak beschouwd als de instelling die
hiervoor bevoegd is. Zo heeft de EOMMEGH in het verleden
vaak aan Griekse aanvragers die een activiteit wilden
ondernemen in de (Duitse) Bondsrepubliek aangeraden om
zich tot de Duits­Griekse Kamer voor Handel en Industrie
te wenden.
Krachtens het dekreet nr. 3 0/88 van 3 februari 1988 heeft
Portugal volgende instelling aangeduid :
Vereniging van de Portugese Industrie
Confederação de Indústria Portuguesa
Ρ ­ Lisboa
Tot op heden heeft Spanje nog geen naam medegedeeld van
een instelling die erkend werd om het EG­attest in deze
Lidstaat uit te reiken of in ontvangst te nemen. Vandaar
het probleem dat zich stelt wanneer Spanjaarden hun
activiteiten als zelfstandige willen uitoefenen in één
van de andere lidstaten : zij kunnen geen bewijs
voorleggen van het feit dat de voorwaarden gesteld in de
EG­richtlijnen werden vervuld. Het nadeel dat daardoor
ontstaat voor deze groep van personen is dat ze dan
onderworpen zijn aan de wettelijke bepalingen van de
onthaalstaat waaraan ook de onderdanen van die Lidstaat
onderworpen zijn.
- A 30 -
Complemento ao anexo l/3a
Actualmente, os nomes das instituições dos novos Estadosmembros (Grécia, Portugal e Espanha) autorizadas a emitir
ou a receber certificados CE, ainda nâo foram comunicados
pela Comissão das Comunidades Europeias.
Porém, para a Grécia, a seguinte instituiçío foi
declarada competente na matéria:
Chamber of small and medium sized industries,
to the attention of Mr. Georges Kyriopoulos
Odos - Academias 18
ATHEN 1671
No entanto, a experiência revela que, na Grécia, as
competências administrativas nem sempre sâo
suficientemente claras. Verificou-se que a "organização
para as pequenas e médias empresas de
transformação"(EOMMECH) é também frequentemente
considerada como instituição competente na matéria. Por
conseguinte, a EOMMECH aconselhou várias vezes os
requerentes gregos que desejassem empreender actividades
na República Federal (da Alemanha), a dirigirem-se à
Câmara do Comércio e da Indústria Germano-Grega.
Em virtude do decreto n° 30/88 de 3 de Fevereiro de 1988,
Portugal designou a seguinte instituição :
Confederação da Indústria Portuguesa
P-Lisboa
Até agora, a Espanha ainda nâo comunicou o nome da
instituiçío autorizada a emitir ou receber o certificado
CE neste Estado-membro. Isto levanta um problema para os
espanhóis que queiram praticar as suas actividades por
conta própria num dos outros Estados-membros, uma vez que
nâo podem provar que as condições estipuladas nas
directivas CE se encontram preenchidas. Consequentemente,
ficam sujeitos às disposiç<:es legais do Estado de
acolhimento às quais estão também sujeitos os nacionais
do próprio Estado.
BehOrde'iujt Stell·
­
A 31
Bine mit Schreibmaschine oder in Blockschrift ausfüllen.
Zutreffendes bitte ankreuzen
X
PLZ. Ort. Datum
Sachbearbeiter
^
Anlage
Bescheinigung
1/4
über ausgeübte Tätigkeiten nach den Bestimmungen der Richtlinien des Rates der Europäischen Gemeinschaften über dl· Einzel­
heiten der Übergangsma8nahmen auf dem Gebiet der NJederlassungsfreihett und des freien DienstJelstungsverkehr·
Ηβσ/Frau/Fräulein
Nam·, Vornarn·
in
geb. am
Staatsangehörigkeit
Anschrift (Straße. Haus­Nr.. PLZ, Ort)
I. war nachweislich der vorgelegten Beweismittel tätig
Jahre
1. als Selbständiger
vom
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
bis
I
Gegenstand des Unternehmens1'
vom
bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens11
2. als Leiterin) eines Unternehmens/einer Zweigniederlassung
vom
bis
1
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens/der Zweigniederlassung
Gegenstand des Unternehmena/der Zweigniederlassung11
vom
bis
1
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens/der Zweigniederlassung
Gegenstand des Unternehmena/der Zweigniederlassung1'
' Unter Angab« dea TatlQkeiisbereichs d · · Antragstellers In dem Unternehmen bzw. der Zweigniederlassung.
Monate.
3. als Stellvertreter des Unternehmens/des Leiters
vom
-
A 32
-
Jahre
Monate
1
· bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
1
Gegenstand dea Unternehmens1'
vom
bis
J_
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens1'
4. In leitender Stellung mit
ZI technischen
O kaufmännischen Aufgaben
ZI in der Geschäftsführung mit charakteristischen Aufgaben des Berufs
und mit der Verantwortung für mindestens eine Abteilung des Unternehmens
vom
bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens11
vom
bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand dea Unternehmens^
S. ais Unselbständiger/Arbeitnehmer
vom
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
bis
1
Gegenstand des Unternehmens"
vom
bis
Bezeichnung und Anschrift des Unternehmens
Gegenstand des Unternehmens^
ί
A 33 —
II. hat ¡m Beruf
Bezeichnung
eine vorherige Ausbildung
bis
nachgewiesen, die mit dem/der
Bezeichnung des staatlich anerkannten Zeugnisses/Diploms
Aushändigende Stelle
abgeschlossen ist oder die von
Zuständige Berufsinstitution
als vollwertig anerkannt ist.
Diese Bescheinigung dient als Nachweis der erlernten oder ausgeübten Tätigkeiten gegenüber den zuständigen Behörden der
Mitgliedstaaten der Europäischen Gemeinschaften bei dem Antrag auf Erteilung einer nach den Rechtsvorschriften des Empfangsstaats
etwa erforderlichen Erlaubnis zur Ausübung einer der in den Richtlinien erfaßten selbständigen Erwerbstätigkeiten.
Ort. Datum
Unterschrift
Siegel
(Nur auszufüllen bei Tätigkeiten, für die im Aufnahmeland Berufsbeschreibungen bestehen)
Einzelheiten über ausgeübte Tätigkeiten
1. Berufsbezeichnung
im Herkunftsland
im Empfangsland
Name, Gegenstand und Anschrift des Unternehmens
(ggf. zusätzlich den Tätigkeitsbereich der Abteilung angeben)
Genaue Bezeichnung der ausgeübten Tätigkeiten (nach der in
der Zusammenstellung der Kommission der Europäischen
Gemeinschaften
enthaltenen
Berufsbeschreibung
des
Empfangslands, möglichst mit Angabe der dort verwendeten
Ziffern) :
— A 35 —
A n n e x e à l'arrêté royal du 6 o c t o b r e 1978,
p o r t a n t exécution de l'article 226/s
des lois relatives au registre du commerce
Industrie
de la
construction
Entreprise de dragage:
N e c o m p r e n d pas les e x p l o i t a t i o n s de drague de sable et de
gravier.
Entreprise de travaux m a r i t i m e s et fluviaux p r o p r e m e n t dits :
C o m p r e n d e n t r e autres la c o n s t r u c t i o n et la r é f e c t i o n
d'écluses, de barrages, de digues, de môles, de canaux,
d'ouvrages d ' a r t situés sur les voies hydrauliques et les travaux
portuaires.
Anlage 1/5
Bijlage t o t het k o n i n k l i j k besluit van 6 o k t o b e r 1978,
t e r u i t v o e r i n g van a r t i k e l 22bis
van de w e t t e n betreffende het handelsregister
Bouwnijverheid
O n d e r n e m i n g e n v o o r uitbaggering :
O m v a t niet de o n d e r n e m i n g e n v o o r uitbaggering van zand en
grind.
O n d e r n e m i n g e n v o o r eigenlijke zee- en s t r o o m w e r k e n :
O m v a t o n d e r meer het b o u w e n en herstellen van sluizen,
s t u w d a m m e n , d i j k e n , z e e d a m m e n , kanalen en technische
w e r k e n aan de w a t e r w e g e n en de h a v e n w e r k e n .
Entreprise de renflouage de bateaux et navires:
O n d e r n e m i n g e n v o o r het lichten van boten en schepen:
C o m p r e n d également l'enlèvement d'épaves.
O m v a t eveneens het weghalen van w r a k k e n .
Entreprise de gros travaux d'assèchement et de pompage.
O n d e r n e m i n g e n v o o r de g r o t e w e r k e n van droogleggen en
pompen.
Entreprise de gros travaux d ' i r r i g a t i o n et de régularisation des
cours d'eau.
O n d e r n e m i n g e n v o o r g r o t e i r r i g a t i e w e r k e n en regeling der
waterlopen.
Entreprise de c o n s t r u c t i o n , de réfection et d ' e n t r e t i e n des
routes :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het b o u w e n , herstellen en o n d e r h o u d e n
van wegen :
C o m p r e n d également les travaux de c o n s t r u c t i o n , de réfect i o n et d ' e n t r e t i e n des pistes cyclables et des aires et pistes
d'aviation.
O m v a t eveneens de b o u w - , herstellings- en o n d e r h o u d s w e r ken van fietspaden, evenals van t e r r e i n e n en s t a r t b a n e n
(vliegvelden).
Entreprise de travaux d'égout.
Ondernemingen voor rioleringswerken.
Entreprise de travaux de d i s t r i b u t i o n d'eau et de gaz.
O n d e r n e m i n g e n v o o r w a t e r - en gasvoorziening.
Entreprise de travaux de pose de câbles et de canalisations
diverses.
Entreprise d'installation de signalisation r o u t i è r e .
Entreprise de c o n s t r u c t i o n , d'installation ou d ' e n t r e t i e n de
chemins de fer et autres voies f e r r é e s :
C o m p r e n d également tous les travaux accessoires.
Entreprise d'aménagement de plaines de jeux et de s p o r t , de
parcs et de j a r d i n s :
N e c o m p r e n d pas les travaux de plantations.
Entreprise de terrassement.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het leggen van kabels en van diverse
leidingen.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het aanleggen van de verkeerssignalisatie.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het b o u w e n , aanleggen en o n d e r h o u d e n
van spoorwegen en andere s p o o r l i j n e n :
O m v a t eveneens alle bijkomstige w e r k e n .
O n d e r n e m i n g e n v o o r het aanleggen van speelpleinen
s p o r t v e l d e n , evenals van parken en t u i n e n :
en
O m v a t niet de aanplantingen.
Ondernemingen voor grondwerken.
Entreprise de travaux de forage, de sondage et de fonçage de
suits:
O n d e r n e m i n g e n v o o r b o r i n g e n , peilingen en u i t d i e p i n g e n :
C o m p r e n d également les travaux de r a b a t t e m e n t de la nappe
iquifère.
O m v a t eveneens het neerslaan van de g r o n d w a t e r s p i e g e l .
Entreprise de f o n d a t i o n , de battage de pieux et palplanches, de
:ravaux de consolidation du sol par tous systèmes.
O n d e r n e m i n g e n van f u n d e r i n g , h e i w e r k , damplanken en v o o r
v e r s t e r k i n g s w e r k e n van de bodem volgens allerlei methodes.
Entreprise de travaux de d r a i n a g e :
Ondernemingen voor draineringswerken :
C o m p r e n d également le curage des cours d'eau.
O m v a t eveneens het reinigen van w a t e r l o p e n .
Entreprise de c o n s t r u c t i o n d'ouvrages d ' a r t non métalliques, à
'exception des travaux m a r i t i m e s et f l u v i a u x :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het b o u w e n van niet-metalen k u n s t w e r ken, met u i t z o n d e r i n g van de zee- en s t r o o m w e r k e n .
C o m p r e n d e n t r e autres la c o n s t r u c t i o n de ponts, viaducs,
:unnels pour routes et chemins de fer, châteaux d'eau, silos,
"éservoirs, piscines de natation, parcs à c h a r b o n , fosses à
rendrées, plaques t o u r n a n t e s , ponts à peser, murs de soutène-
O m v a t o n d e r meer het b o u w e n van bruggen, viaducten, wegen spoorwegtunnels, w a t e r t o r e n s , silo's, vergaarbakken, z w e m baden, kolenopslagplaatsen, askuilen, draaischijven, w e e g b r u g gen, s t e u n m u r e n , enz.
A 36
Entreprise de c o n s t r u c t i o n de bâtiments (gros-œuvre e t mise
sous t o i t ) .
Entreprise générale de c o n s t r u c t i o n :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het o p t r e k k e n van gebouwen
b o u w en o n d e r dak zetten).
(ruw-
Algemene b o u w o n d e r n e m i n g e n :
C o m p r e n d o u t r e les activités de la r u b r i q u e précédente, celles
relatives à l ' e x é c u t i o n t o t a l e ou p a r t i e l l e de t r a v a u x de
parachèvement ou la c o o r d i n a t i o n de ceux-ci lors de leur
exécution par des sous-traitants.
O m v a t , behalve de bedrijvigheden van de voorgaande r u b r i e k ,
degene die b e t r e k k i n g hebben op de gehele of gedeeltelijke
u i t v o e r i n g van v o l t o o i i n g s w e r k e n of op de c o ö r d i n a t i e van deze
laatste wanneer zij d o o r onderaannemers w o r d e n u i t g e v o e r d .
Entreprise de c o n s t r u c t i o n de cheminées d'usines, de fours
industriels et autres ouvrages analogues:
O n d e r n e m i n g e n v o o r het o p t r e k k e n van fabrieksschouwen,
nijverheidsovens en andere s o o r t g e l i j k e w e r k e n :
C o m p r e n d également la maçonnerie de chaudières.
Entreprise d'installation d'échaffaudage, de rejointoyage et de
nettoyage des façades.
O m v a t eveneens het m e t s e l w e r k van ovens.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het b o u w e n van instellingen, alsmede
v o o r het invoegen en reinigen van gevels.
E n t r e p r i s e de t r a v a u x
d'ouvrages d ' a r t :
Ondernemingen
kunstwerken:
de d é m o l i t i o n
de
bâtiments
et
C o m p r e n d également l'arasement et le déblayage.
voor
slopingswerken
van g e b o u w e n
en
Entreprise de c o n s t r u c t i o n de pavillons démontables et de
baraquements non m é t a l l i q u e s :
O m v a t eveneens het effenen en het w e g r u i m e n .
O n d e r n e m i n g e n v o o r het o p t r e k k e n van niet-metalen uiteenneembare paviljoenen en b a r a k k e n :
C o m p r e n d également le travail en atelier des entreprises d o n t
l'activité est o r i e n t é e n o r m a l e m e n t et essentiellement vers le
placement des p r o d u i t s qu'elles fabriquent.
O m v a t eveneens het w e r k in de werkplaats van de ondernemingen, waarvan de a c t i v i t e i t normaal en hoofdzakelijk is
g e r i c h t op het plaatsen van de p r o d u k t e n die zij vervaardigen.
Entreprise de placement de clôtures.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van afsluitingen.
Entreprise de travaux d'étanchéité et r e v ê t e m e n t de constructions par asphaltage et b i t u m a g e :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het w a t e r d i c h t m a k e n en bedekken van
gebouwen met asfalt en t e e r :
C o m p r e n d e n t r e autres les c o u v e r t u r e s de t o i t u r e s à base
d'asphaltes ou à basede p r o d u i t s hydrocarbonés, é v e n t u e l l e m e n t
en combinaison avec des métaux.
O m v a t o n d e r m e e r het b e d e k k e n m e t asfalt- of m e t
k o o l w a t e r s t o f h o u d e n d e p r o d u k t e n , g e b e u r l i j k gecombineerd
met metalen.
Entreprise de travaux d'assèchement de c o n s t r u c t i o n autres
que par le b i t u m e et l'asphalte.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het d r o o g m a k e n van g e b o u w e n , anders
dan met t e e r en asfalt.
Entreprise de travaux de carrelage et de mosaïque et tous
autres revêtements de murs et de sols, le bois excepté.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het leggen van t e g e l v l o e r e n , mozaïek en
alle andere bedekkingen van m u r e n en v l o e r e n , met uitzonder i n g van h o u t .
Entreprise d'isolation t h e r m i q u e et acoustique.
O n d e r n e m i n g e n v o o r w a r m t e - en geluidsisolering.
Entreprise de travaux de plafonnage, de cimentage et de tous
autres e n d u i t s :
O n d e r n e m i n g e n v o o r plafonneer-, cementeer- en alle andere
pleisterwerken:
C o m p r e n d également de crépissage, la pose de chapes et les
travaux de stuc et staff.
O m v a t eveneens de berapingswerken, het plaatsen van chapes
en de gips- en stafwerken.
Entreprise de taille de p i e r r e s :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het s t e e n h o u w e n :
C o m p r e n d également la c o n s t r u c t i o n et le placement de
m o n u m e n t s funéraires et la restauration d'églises, de m o n u ments publics et privés et de façades de style et autres.
O m v a t eveneens het maken en plaatsen van g r a f m o n u m e n t e n
en het herstellen van k e r k e n , publieke en private m o n u m e n t e n
en van stijlgevels en andere.
Beoogt niet de steengroeven.
N e vise pas les chantiers des carrières.
Entreprise de façonnage, de polissage et de pose de m a r b r e r i e
du b â t i m e n t .
O n d e r n e m i n g e n v o o r het b e w e r k e n , polijsten en plaatsen van
marmer voor gebouwen.
Entreprise de f a b r i c a t i o n
ornementales.
Ondernemingen voor
sierschoorsteen mantels.
et d'installation
de
cheminées
het vervaardigen
en
plaatsen
van
Entreprise de pose de parquets et de tous autres revêtements
en bois des murs et du s o l :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het leggen van p a r k e t v l o e r e n en alle
andere h o u t e n bedekkingen van m u r e n en v l o e r e n :
C o m p r e n d également les revêtements en agglomérés d'asbest e c i m e n t et en p r o d u i t s plastiques ou similaires.
O m v a t eveneens de bedekkingen m e t asbestcementagglomeraten en plastische en s o o r t g e l i j k e p r o d u k t e n .
C o m p r e n d aussi le travail en atelier des entreprises d o n t
l'activité est o r i e n t é e n o r m a l e m e n t et essentiellement vers le
placement de tels matériaux de r e v ê t e m e n t qu'elles f a b r i q u e n t .
O m v a t o o k het w e r k in de werkplaats van o n d e r n e m i n g e n ,
waarvan de a c t i v i t e i t normaal en hoofdzakelijk is g e r i c h t op het
plaatsen van de bedekkingsmaterialen die zij vervaardigen.
Entreprise de c h a r p e n t e r i e et de menuiserie du b â t i m e n t :
O n d e r n e m i n g e n van t i m m e r - en s c h r i j n w e r k v o o r gebouwen :
C o m p r e n d également le travail en atelier des entreprises d o n t
l'activité est o r i e n t é e n o r m a l e m e n t et essentiellement vers le
placement de tous objets ou p r o d u i t s en bois qu'elles fabriquent.
O m v a t eveneens het w e r k in de werkplaats van o n d e r nemingen, waarvan de a c t i v i t e i t normaal en hoofdzakelijk is
g e r i c h t op het plaatsen van allerhande houten v o o r w e r p e n en
p r o d u k t e n die zij vervaardigen.
C o m p r e n d aussi le placement de s e r r u r e r i e et de quincaillerie
du b â t i m e n t .
Entreprise de fabrication et de placement de volets en bois.
O m v a t ook
bouwwerken.
het plaatsen van sloten en ijzerwaren
voor
O n d e r n e m i n g e n v o o r het vervaardigen en plaatsen van houten
vensterluiken.
A 37
Entreprise de c o u v e r t u r e de c o n s t r u c t i o n s :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het bedekken van g e b o u w e n :
C o m p r e n d e n t r e autres les c o u v e r t u r e s en tuiles, en chaume,
en ardoises naturelles et artificielles, en tôles d'acier et en
asbesteciment.
O m v a t o n d e r meer het bedekken met dakpannen, s t r o ,
n a t u u r l i j k e en kunstleien, stalen platen en platen in asbestcement.
N e c o m p r e n d pas les c o u v e r t u r e s en métaux non f e r r e u x ni les
revêtements en asphalte et b i t u m e .
O m v a t niet de bedekkingen met non-ferrometalen of de
bedekkingen met asfalt en teer.
Entreprise de placement de f e r r o n n e r i e s , de volets et de
menuiserie m é t a l l i q u e :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van i j z e r w e r k ,
vensterluiken en metalen s c h r i j n w e r k :
C o m p r e n d également le placement de grilles, de portes
retráctiles et roulantes et de stores e x t é r i e u r s (y compris le
travail en atelier suivi de placement).
O m v a t eveneens het plaatsen van roosters, i n t r e k b a r e en
rollende deuren en van b u i t e n r o l l u i k e n (met inbegrip van het
w e r k in de werkplaats gevolgd doop plaatsing).
E n t r e p r i s e de t r a v a u x de v i t r e r i e , de pose de glaces,
m i r o i t e r i e , v i t r a u x et la mise en oeuvre de tous les matériaux
translucides ou t r a n s p a r e n t s :
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van r u i t e n , glas, spiegelglas,
gekleurde ramen en het aanwenden van alle doorschijnende en
doorzichtig materieel:
C o m p r e n d les travaux de v i t r e r i e en général, pose de glaces et
de m i r o i t e r i e , la fabrication et la posede v i t r a u x , le placement de
toutes autres matières translucides ou transparentes, la cons t r u c t i o n de parois et c o u v e r t u r e s en béton translucide, ainsi que
tous travaux préparatoires et accessoires nécessaires à leur
exécution.
O m v a t de glaswerken in het algemeen, het plaatsen van r u i t e n
en spiegelglas, het vervaardigen en plaatsen van gekleurde
ramen, het plaatsen van alle ander doorschijnend of d o o r z i c h t i g
materieel, het bouwen van wanden en bedekkingen in doorschijnend b e t o n , eveneals alle v o o r b e r e i d e n d e en b i j k o m s t i g e
w e r k e n die daarvoor nodig zijn.
Entreprise de p e i n t u r e et de d é c o r a t i o n :
metalen
O n d e r n e m i n g e n v o o r schilder- en versieringswerk :
C o m p r e n d e n t r e autres tous les travaux de p e i n t u r e allant des
opérations préparatoires jusqu'aux opérations de c o m p l è t e
f i n i t i o n , celles-ci étant é v e n t u e l l e m e n t décoratives.
O m v a t o n d e r meer alle s c h i l d e r w e r k van de v o o r b e r e i d e n d e
werkzaamheden af t o t de volledige a f w e r k i n g , zelfs als het
gebeurlijk o m versieringen gaat.
C o m p r e n d également les activités detapissage et de garnissage
telles que le placement de t e n t u r e s i n t é r i e u r e s , rideaux et
couvre-parquets non définis ci-dessus, soit à t i t r e exclusif, soit
accessoirement aux activités de p e i n t u r e .
O m v a t eveneens het behangen en garneren, zoals het plaatsen
van behangsels, g o r d i j n e n en hierboven niet bepaalde vloerbekledingen, hetzij als afzonderlijk w e r k , hetzij als b i j k o m s t i g w e r k
bij het s c h i l d e r w e r k .
Entreprise d'installation de chauffage central à eau chaude et à
vapeur:
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van centrale v e r w a r m i n g
met w a r m w a t e r en s t o o m :
C o m p r e n d également l'installation des appareils auxiliaires.
Entreprise d'installation de v e n t i l a t i o n , de chauffage à air
chaud, de c o n d i t i o n n e m e n t d'air et de tuyauteries industrielles.
O m v a t eveneens de installatie van b i j k o m e n d e toestellen.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van ventilatie, v e r w a r m i n g
met w a r m e lucht, l u c h t c o n d i t i o n e r i n g en industriële p i j p l e i d i n gen.
Entreprise d'installation sanitaire, de chauffage au gaz et de
plomberie-zinguerie :
O n d e r n e m i n g e n v o o r sanitaire i n r i c h t i n g e n , gasverwarming
en lood- en z i n k w e r k :
C o m p r e n d également les t o i t u r e s en métaux non f e r r e u x .
Entreprise d'installation de signalisation m a r i t i m e et fluviale,
non électrique.
O m v a t eveneens de daken van n o n - f e r r o m e t a l e n .
O n d e r n e m i n g e n v o o r het installeren van niet-elektrische zeeën stroomsignalisatie.
Entreprise d'installation de signalisation r o u t i è r e , f e r r o v i a i r e ,
fluviale, m a r i t i m e et aéronautique é l e c t r i q u e .
O n d e r n e m i n g e n v o o r het installeren van elektrische signalisatie v o o r wegen, s p o o r w e g e n , zee- en l u c h t w e g e n .
Entreprise d'installation de stations de pompage et d'épurat i o n des eaux.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het installeren van pompstations en
zuiveringsinrichtingen van w a t e r .
Entreprise de placement de paratonnerres.
O n d e r n e m i n g e n v o o r het plaatsen van bliksemafleiders.
-
A 39
FINANZMINISTERIUM
ZeDtraJverwiKung der direkten Steuern
-
Anlage
1/6
MWSt.-Eintragungsnummer
Zuständige Dienststelle :
Sehe : ''Erklärungsnotiz, Hinweis D"
ANTRAG AUF REGISTRIERUNG ALS UNTERNEHMER
Artikel8bis 10 des königlichen ErLsses vom 5. Oktober 1978 (Belgisches Staatsbktt vom 7. Oktober 1978) zur
Durchßhrung der Art. 299bis des Einkommensteuergesetzes
und 30bis des Gesetzes vom 27. Juni 1969 zur
Abänderung des Gesetzeserlasses vom 28. Dezember 1944 über die soziale Sicherheit der Arbeitnehmer.
.Antrag auf Registrierung in der(den) Kategorie(en) (1) :
A. AUSKÜNFTE BETREFFEND DEN ANTRAGSTELLER
a. Name und Vornamen oder vollständige Bezeichnung
(in Blockschrift) (2)
b. .Abkürzung der Bezeichnung (eventuell) :
c. Gesetzlicher Wohnsitz (oder Gesellschaftssitz) :
Strasse
Nr
Briefkasten
Gemeinde
Postleitzahl
Telefon
d. Hauptsitz oder belgischer Hauptbetrieb (3) :
Strasse
Nr
Gemeinde
Tel
Briefkasten
e. Handelsregister (Gericht und Nr.) :
f. MWSt.-Eintragungsnummer :
g. O.N.S.S.-Einschreibungsnummer :
h. Gegebenenfalls, Bezeichnung und Anschrift des zugelassenen Sozialsekretariats für .Arbeitgeber bei dem der
Antragsteller angeschlossen ist :
i. Von den juristischen Personen zu erteilende Auskünfte :
j.
-
Datum der Gründungsurkunde :
-
Name und Amtssitz des Notars :
•
Veröffentlichung in den Anlagen des Belgischen Staatsblatts vom
-
Daten der Abänderungsurkunden der Statuten und Daten ihrer Veröffentlichung
Wahl des Wohnsitzes (4)
Für die Hinweise, siehe die beigefügten
Nr. 333 - 1979
- Bon-155 lot 11 Zuckcrmann
Erläuterungen.
­
A 40
­
Β. AUSK ÜNFTE BETREFFEND DEE TÄTIGKEIT
a. Genaue Beschreibung der Tätigkeit und des Anfangsdatums derselben (falls mehrere Tätigkeiten ausgeübt
werden, diese Auskünfte für eine jede geben) (5) :
Tätigkeit (oder Haupttätigkeit) :
Andere Tätigkeiten :
b. Gesamtzahl der beschäftigten Arbeiter (6) :
Arbeiter beschäftigt in der(den) K ategorie(en) für welche die Registrierung beantragt wird (6)
c. Gegebenenfalls, Datum und Nummer der Betriebsbescheinigung :
d. Gegebenenfalls, K lasse(n) und K ategorie(n) oder Unterkategorie(n) in denen der Antragsteller anerkannt ist als
Unternehmer zur Ausführung der öffentlichen Aufträge :
C. VERZEIC HNIS DER ANLAGEN (7)
Für die Hinweise, siehe die beigefügten Erläuterungen.
-
A 41
-
D. ERKLÄRUNG (8)
Der Unterzeichnete bescheinigt die Richtigkeit der oben erteilten Auskünfte.
Er erklärt ausserdem, dass der Antragsteller :
a) weder in Konkurs geraten ist, noch Gegenstand eines Verfahrens zur Konkursanmeldung oder eines gleichartigen Verfahrens ist;
b) nicht Gegenstand eines Verbots zu sein, persönlich oder durch Zwischenperson, jegliche gewerbliche Tätigkeit
auszuüben, gemäss des Königlichen Erlasses Nr. 22 vom 24. Oktober 1934;
c) keine Gesellschaft ist, welche unter ihren Verwaltern, Geschäftsführern oder Personen die da.« Recht haben
die Gesellschaft zu engagieren, solche Personen hat, denen die Ausübung solcher Funktionen gemäss des
vorgenannten Erlasses, Lit. b) untersagt ist;
d).nicht während eines Zeitraums von fünf Jahren vor diesem Antrag, für die Verbindlichkeiten oder Schulden
des Konkurses einer Gesellschaft gemäss \rtikel 35, 6°, 63ter, 123, I. Absatz, 7°, oder 133bis der koordinierten Gesetze über die Handelsgesellschaften, gehaftet hat;
e) nicht in schwerer Ucbertretung ist mit den gesetzlichen oder reglementarischen Bestimmungen bezüglich
Ausübung der Tätigkeit für welche die Registrierung beantragt wird;
f) während des Zeitraums von fünf Jahren vor dem Antrag auf Registrierung, keine wiederholter, oder schweren
Uebertrctung begangen hat, auf dem Gebiet der Steuerpflicht, auf dem Gebiet der den Arbeitgebern auferlegten Verpflichtungen durch das Gesetz vom 27. Juni 1969 zur .Abänderung des Gesetzeserlasses vom
28. Dezember 1944 über die soziale Sicherheit der Arbeitnehmer, oder auf dem Gebiet der gesetzlichen und
reglementarischen Bestimmungen über die Ausübung der Tätigkeit für die die Registrierung beantragt wird:
g) keine Steuerrückstände, keine Rückstände beim O.N.S.S. oder keine Rückstände von Beiträgen, die durch oder
für Rechnung der Existenzsicherheitsfonds geschuldet sind, zu zahlen hat (9).
Datum :
Unterschrift ( + Name in Blockschrift)
Eigenschaft : (10)
Für die Hinweise, siehe r/'> beigefügten F.rlhuterurujcn.
-
A 42
-
E. DER REGISTRIERUNGSKOMMISSION VORBEHALTENER RAHMEN
'1:
-
A 43
-
ERKLÄRUNGSNOTIZ BEZÜGLICH DEN ANTRAG AUF REGISTRIERUNG ALS UNTERNEHMER
Einleitende Bemerkungen :
A. Gemäss Königlichem Erlass vom 5-Oktober 1978 bezüglich
Ausführung der Artikel 299bii des Einkommensteuergesetzes und 30bis des Gesetzes vom 27. Juni 1969 revidierend den Gesetzeserlass vom 28JDezember 1944 betreffend
die soziale Sicherheit der Arbeitnehmer, ist jede Person, die
für die Ausführung von bestimmten Arbeiten, einen Unternehmer nimmt, der nicht registriert ist, solidarisch haftbar
für die Zahlung der Steuern und der Sozialbeiträge, Erhöhungen und Verspätungszinsen, die der Vertragspartner
zu zahlen hat. Andererseits muss er bei jeder Zahlung an
diesen Vertragspartner 3 0 v.H. auf den Betrag einbehalten
den er ihm schuldet jedoch mit Ausnahme der MWSt, und
die Hälfte an die Sondersteuerkasse, rue Belliard. 45 1040
Brüssel. PSK : 000-2002320-46 zahlen. Die andere Hälfte
muss er an das O.N.S.S.
Sondereinziehungen PSK :
000-0261615-06 abführen.
C Die solidarische Haftung und die Verpflichtung ies EinUthaitens und der Zahlung bestehen nicht wenn ein registrierter Unternehmer beauftrage wurde.
D. Damit man ab Unternehmer registriert werden b n n , mu*s
man einen Antrag bei der Registricrungskomnission dia
Provinz stellen in der der Betreffende seinen Hauptbetriebe
sitz hat. Nachfolgend die Anschriften der ?rovinziaIregistrierungskommissionen :
Anvers :
Frankrijklei 113 2000 ANTWERPEN
Tel. : 031/31.39.03
Brabant : a) Anträge in niederländischer Sprac'le :
Avenue Louise 2 3 3 , 1050 BRUXELLES
T e l :02/640.60.80
b) Anträge in französischer Sprache :
Avenue Louise 233, 1050 BRUXELLES
Tel. : 0 2 / 6 4 0 . 6 0 . 8 0
Flandre occidentale :
Sint Maartenplaats 5 8000 BRUGGE
Tel. : 050/33.34.45
Flandre orientale :
Laurent Delvauxstraat 2 9000 GENT
Tel. : 0 9 1 / 2 3 . 3 7 . 5 5
Hainaut :
Digue des Peupliers 71 7000 MONS
T e t : 065/31.83.11
Liège : Anträge in französischer und in deutscher Sprache :
rue du Palais 11 4 0 0 0 LIEGE
Tel. : 0 4 1 / 2 3 . 7 6 . 1 9
Limbourg :
Voorstraat 41 - 43 - 45 3 5 0 0 HASSELT
Tel. .-011/22.21.80
Luxembourg :
Place des Fusillés 10 6700 ARLON
Tel. -.063/21.10.13
Namur :
Rue L. Namèche 6/16 5000 NAMUR
Tel. : 081/22.53.84
B. Die in Frage kommenden Tätigkeiten sind :
1 die Ausführung einer immobiliaren Arbeit. Unter Immobiliarer Arbeit ist zu verstehen : Jede Bauarbeit, jede
Umbauarbeit, jede Fertigstellung, jede Einrichtungsarbeit, jede Reparatur, jede Unterhaltsarbeit, jede Reinigungs- un,d Abbrucharbeit vom Ganzen oder Teilen eines
Grundstücks in seiner Beschaffenheit, sowie jede Handlung, welche zugleich in die Lieferung eines mobiliaren
Gegenstandes und seinem Anbringen in einem Bau
bestehe in der Weise, dass dieser mobiliare Gegenstand
Grundstück der Beschaffenheit nach wird;
2 jede Handlung, selbst wenn diese nicht unter 1 aufgeführt ist. bestehend zugleich in der Lieferung und dem
Anbringen an dem Bau :
a) von der Gesamtheit oder Einzelteilen der Gesamtbescandceile einer Zentralheizung oder Klimarisierungsinstallation. darin einbegriffen, die Brenner.
Tanks, Regulierungs- und Kontrollapparate. die mit
dem Kesseloder den Heizkörpern verbunden sind;
b) von der Gesamtheit oder Einzelteilen der Gesamtbestandteile einer sanitären Bauinstallation, und mehr
im Allgemeinen aller festen Apparate für sanitären
oder hygienischen Gebrauch, welche auf eine Wasserleitung oder Kanal angeschlossen sind;
c) von der Gesamtheit oder Einzelteilen der Bestandteile einer elektrischen Bauinstallation unter Ausschluss der Beleuchtungsapparate und der Lampen;
d) von der Gesamtheit oder Einzelteilen einer elektrischen Klingelanlage, einer Installation zur Detection von Feuer und zum Schutz gegen Diebstahl, einer Installation zur inneren Téléphonie;
e) von Schränken zum Wegräumen, von Spülbecken,
von Spülschränken und Unterschränken von Spülbecken, Abzugshauben, Ventilatoren und Belüftern
einer Küche; von Wandschränken zum Wegräumen,
welche endgültig in die vorgesehenen Stellen des
Baues angebracht sind;
f) die Fensterläden, Jalousien und Rollvorhänge, die
aussen am Bau angebracht sind;
3 Jede Handlung, selbst wenn diese nicht unter 1 aufgeführt ist, bestehend zugleich in der Lieferung und dem
Anbringen in einem Bau von Mauerbekleidungen oder
Bodenbekleidungen, ob es sich um das Anbringen am
Bau oder ob das Anbringen nur ein einfaches Schneiden,
am Ort, auf die Dimensionen des zu bekleidenden Um·
fangs erfordert;
4 Die Befestigungsarbeiten des Anbringen!, der Reparatur,
des Unterhalts und der Reinigung von denen unter 2°
oder 3 die Rede ist:
5 Die Zurverfügungstellung von Personal mit dem Ziel der
Ausführung einer immobiliaren Arbeit oder einer Handlung vorgesehen unter 2j 3 oder 4 .
Falls der Antragsteller ein Nichtbewohner des Königreichs oder eine Körperschaft ist, die in Belgien nicht ihren
Körperschaftssitz, ihren Hauptsitz oder ihren leitenden
Direktionssitz oder Verwaltungssitz hat, stellt er seinen
Antrag bei der Kommission der Provinz in der er seinen
Hauptsitz in Belgien hac. Sind als belgische Einrichtungen
zu betrachten, selbst in Ermangelung einer Vertretung, die
geeignet ist den ausländischen Betrieb zu binden, die effektiven Direktionssitze, Filialen, Fabriken, Betriebe, Werkstätten, Agenturen, Geschäfte, Büros, Laboratorien, Einkaufs- und Verkaufskantore, Lager, sowie alle anderen feste
Installationen mit produktiver Eigenschaft, einbegriffen die
Baustellen ungeachtet der Dauer der Tätigkeiten.
E. Der Antrag muts per Einschreiben durch die Post abgesandt
werden.
F. Jeder registrierte Unternehmer ist verpflichtet binnen
fünfzehn Tagen die Registrierungskommission der Provinz
in der er seinen Hauptbetriebssitz oder seinen belgischen
Hauptsitz hat, zu benachrichtigen:
1
Wenn er seinen Hauptbetriebssitz oder seinen belgischen
Hauptsitz verlegt, die Bezeichnung abändert unter der er
seine berufliche Tätigkeit ausübe, oder wenn er diese
Tätigkeit aufgibt;
2
Falls es sich um eine Gesellschaft handelt, wenn die
tatsächliche Macht die Gesellschaft zu verwalten in
andere Hände übergegangen üt infolge einer Obertraeung von Attien oder Anteilen.
-
A 44
Die gleiche Verpflichtung obliegt dem registrierten Arbeitgeber-Unternehmer wenn sein Personal sich in der Weise
v e r g r ö s s e r t , d a s s er d e m z u f o l g e in eine andere
Unternehmer-Kategorie fällt; für die 'Anwendung dieser
Bestimmung sind die Arbeitgeber in drei Kategorien
klassiert : 1 bis 19 Arbeiter, von 20-49 Arbeiter, 50 Arbeiter und mehr.
-
Wenn ein registrierter Unternehmer seine Tätigkeit'auf
gibt und falls diese Tätigkeit durch den Ehepartner ode
durch einen oder mehrere Erben oder Erbberechtigte ir
gerader Linie dieses Unternehmers weitergeführt wird, sc
muss derjenige der diese Tätigkeit weiterführt binnen fünf
zehn Tagen die zuständige Registrierungskommission be
nachrichtigen. Diese Information wird gewertet als Regi
strierungsantrag. In Erwartung der Entscheidung der Korn
mission, gilt die ursprüngliche Registrierung auf den Namei
der Person, die die Tätigkeit weiterführt.
Der Unternehmer welcher Arbeitgeber wird nach dem
Einreichen seines Antrags auf Registrierung, muss hiervon
die zuständige Registrierungskommission binnen fünfzehn
Tagen benachrichtigen. Diese Information wird als ein
neuer Registrierungsantrag gewertet. In Erwartung einer
neuen Entscheidung, bleibt die alte Registrierung in Kraft.
Falls der Betreffende Schwierigkeiten empfindet beim Aus
füllen des Formulars, kann er zu jeder Zeit beim Sekretaria!
der Registrierungskommission vorsprechen. Dort werder
ihm sämtliche Auskünfte erteilt.
HINWEISE FUR DEN FRAGEBOGEN
(l)Die Registrierung wird bewilligt für die Tätigkeit(en), die der Unternehmer tatsächlich betreibt oder beabsichtigt tatsächlich zu t
treiben. Zu diesem Zwecke, werden die registrierten Unternehmer in die mit folgenden Kodenummern bezeichneten Kategorien:
geteilt. Es ist zu vermerken, dass ein Unternehmer in mehreren Kategorien registriert werden kann.
Ein einziges Fach pro Kodekategorie verwenden : Beispiel
Kategorie
Fachgebiet
01
05
Erläuterung
01
Hydraulische Arbeiten
Enthält unter anderen die Maritimen- oder Wasserläufearbeiten, sowie der Bau vc
Schläusen, Talsperren, Dämmen, Mole, Kanäle, sowie Kunstbauten errichtet ai
den hydraulischen Wegen und die Hafenarbeiten; die grossen Trockenlegungsa
beiten und Pumpstationen; die grossen Bewässerungsarbeiten und der Regulierur
der Wasserläufe; die Baggerung.
02
Erdarbeiten
Enthält unter anderen die Bohrarbeiten, Sondierungsarbeiten, Brunnenbohra
beiten, die Arbeiten der Tiefcrlegung von Grundwasser, der Fundamente, d;
Pfahlrammen und das Rammen von Spundbohlen, sowie die Grundfestigungsarbe
ten mit allen Systemen.
03
Entwässerungsarbeiten
Enthält ebenfalls die Reinigung der nicht schiffbaren Wasserläufe, die Schaffun
und der Unterhalt von Weihern, Wasserläufen und Flüssen.
04
Andere Erdarbeiten
Enthält die oben nicht erwähnten Erdarbeiten.
05
Strassenarbeiten und Konstruktion von nicht metallischen Kunstwerken
Enthält unter anderen, der Bau. den Unterhalt und Reparatur von Strassen, vo
Fahrradwegen der Flug- und Land ungspist en, der nicht metallischen Kunstwerk
(mit Ausnahme der maritimen- und Flussarbeiten) so wie die Brücken und Vii
dukte, der Tunnel für Strassen und Eisenbahnen, der Wassertürme, der Silos, d<
Behälter, der Zisternen, der Schwimmbecken, der Kohlenlager, der Aschengräber
der Drehplatten, der Wiegeplatten, der Stützmauern usw.; enthält ebenfalls di
Kanalarbeiten.
06
Das Legen von Kabeln und
verschiedener Kanalisationen
Enthält unter anderen die Lokalisierung von Starkstromleitungen und vo
Rohren, die Kanalisationen für die Verteilung von Wasser und Gas, das Legen vo
verschiedenen elektrischen Kabeln.
07
Eisenbahnarbeiten
Enthält den Bau, die Installation und den Unterhalt von Eisenbahnen und andere
Bahnen aus Eisen.
08
Nutzbarmachung und Unterhalt, von verschiedenen Ländereien
Enthält unter anderen die Nutzbarmachung und den Unterhalt von Sport- un*
Spielwiesen, von Parkanlagen und Gärten, einbegriffen die Anpflanzungsarbeiter
Enthält ebenfalls das Anbringen von Zäunen und Bretterzäunen.
09
Strassenbeschilderung
Enthält das Anbringen und den Unterhalt der Strassenbeschilderung und Marlde
rung der Strassen.
10
Ausführung
Enthält die Errichtung von Bauten (Rohbauten und Unterdachung), sowie Schs
lung und Armierung.
11
Allgemeine Bautätigkeiten
Enthält ausser der Tätigkeiten der vorangegangenen Rubrik diejenigen betreffen«
die gesamte oder teilweise Ausführung von Fertigungsarbeiten oder der Koordinie
rung derselben bei der Ausführung durch Sub-Unternehmer; Enthält ebenfalls, dei
Bau von Fertigbauten.
12
Bau von Kaminen und Backöfen
Enthält unter anderen den.Bau von Fabrikkaminen, von industriellen Ofen une
anderen ähnlichen Anlagen, den Bau von Heizkesseln und das Anbringen von allei
feuerfesten Produkten.
13
Abbrucharbeiten
Enthält die Abbrucharbeiten von Gebäuden und Kunstwerken, sowie.das Nieder
reissen und Wegräumen.
14
Ausfugungsarbeiten
von
Rohbauten
15
Abdeckung von Bauten und
von wasserabweisenden Arbeiten
16
Thermische
Isolation
17
Uberdeckung
und Böden
18
Pliesterarbeiten
19
Hauwerkarbeiten und
morarbeiten
Restaurierungsarbeiten
und
A 45
-
Enthält unter anderen :
a) Das Abdecken mit Ziegel, mit Stroh, mit Naturschiefer und Kunstschiefer, mit
Stahlplatten und in Asbest-Zement, die nicht eisenartigen Metalle ausgeschlossen;
b) Die Dichtungsarbeiten und Bekleidungsarbeiten von Bauten durch Asphaltierung und Bkumierung, unter anderen die Dachabdeckungen auf Asphaltbasis
oder auf der Basis von paraffinhaltigen Produkten, gegebenenfalls in Kombination mit Metallen;
c) Die Austrocknungsarbeiten von Bauten durch andere Mittel als Bitumen und
Asphalt.
akustische
von
Mauern
Enthält unter anderen die Fliesenarbeiten und Mosaikarbeiten und alle anderen
Uberdeckungen von Mauern und Böden, das Holz ausgeschlossen.
Enthält die Pliesterarbeiten, die Zementierungen, und alle anderen Auftragungsarbeiten, Bewurfarbeiten, das Anlegen von Stuck und Stuck mit Fasermassen.
Mar-
Enthält unter anderen :
a) Das Anbringen von Grabdenkmälern;
b) Die Restaurierung, das Reinigen und das Waschen von Bauten, Fassaden und
Denkmälern;
c) Das Anbringen von Marmorarbeit an Bauten und von Hauwerk;
d) Die Installation von Ornamentkaminen oder anderen Ornamenten aus Marmor
oder Stein.
20
Bauschreinerei, Schreinerei
und Metallschreinerei
Enthält unter anderen :
a) Die Bauschreinerei und die Innenschreinerei;
b) Das Anbringen von Schlosserarbeiten und Baubeschlägen:
c) Das Anbringen von Türen und Fussleisten aus Plastik;
d) Das Anbringen von Rolladen aus Holz und aus Plastik;
e) Das Anbringen von Parkett und allen anderen Überzügen aus Holz auf Mauern
und Böden;
f) Das Anbringen von Trennwänden und falschen Decken aus Holz;
g) Das Anbringen von Schmiedeeisenarbeiten, von Rolladen und Metallschreinereiarbeiten, sowie das Anbringen von Gittern, Falttüren und Rolltüren und
von äusseren Rollos;
h) Die Uberdeckung von Decken und Mauern unter Verwendung von Metallelementen.
21
Glaserarbeiten
Enthält unter anderen das Anbringen des Glases, von Spiegeln, von dickem Glas,
von Bleiglasfenster und allen anderen durchsichtigen Materials, die Konstruktion
von Wänden und Decken aus durchsichtigem Beton.
22
Anstrich und Tapezieren
Enthält alle Anstricharbeiten, das Kalken, und Tünchen, das Tapezieren und Verkleiden, das Anbringen von Bodenbelag und aller anderen Beläge von Mauern und
Böden in synthetischen Produkten und nämlich die Plastikprodukte.
23
Metallkonstruktionen
Metallkunstwerke
und
Enthält ebenfalls die Montagearbeiten und Demontagearbeiten, Tubenkonstruktionen und ähnliche andere.
24
I n d u s t r i e l l e Rohrleitungen
und Kanalisationen
Enthält unter anderen die Installation der Ventilation und Belüftung von Warmluftheizung, Klimatisierung und der Wärme- und Kälteisolation der Rohre und
Kanalisationen.
25
Zentralheizung, sanitäre Installationen sowie Klempnerarbeiten
Enthält unter anderen :
a) Die Zentralwarmwasserheizungsinstallation, mit Dampf oder Gas und der dazu
gehörenden Apparate;
b) Die sanitäre Installation;
c) Die Klempnereiarbeiten;
d) Die Installation von Wasserentstärkern;
e) Die Dächer aus nicht eisenartigen Metallen und das Anbringen von Dachfenstern aus Zink, sowie dieUnterhaJtsarbeitenund Reparaturarbeiten;
f) Das Anbringen, d. n Unterhalt und die Reparatur aller Brenner.
26
Elektrotechnische
tionen
Installa-
Enthält unter anderen die Beschilderung von Strassen, Eisenbahnen, Flüssen, Seeund elektrischer Aeronautik, sowie das Anbringen von Blitzableitern,
­
A 46
­
27
Bese n­1ère Installationen ' E nthält unter anderen die Anbringungsarbeiten, Installationsarbeiten, den Unt
halt und die Reparatur von besonderen Installationen, sowie Fabrikeinrichtung
oder Werkstatteinrichtungen, E inrichtung von Pumpstationen, der E inrichtu
von Kühlanlagen usw.
28
Verschiedene Aktivitäten E nthält alle nicht anderswo angeführten Tätigkeiten, die nicht nebensächlich si
zu einer anderen Tätigkeit und die nicht von einer anderswo aufgeführten Hau
tätigkeit abhängen.
(2) Wenn der Antragsteller eine verheiratete Frau oder eine Witwe ist, muss auch der Name des E hemannes vermerkt werden.
Wenn die Tätigkeit gemeinsam von beiden E hegatten ausgeübt ist, müssen erst der Name und die Vornamen des E hemanr
vermerkt werden, gefolgt von denen der E hefrau.
Wenn es si.h um eine Vereinigung oder eine Gesellschaft handelt, die Rechtsform des Unternehmens vermerken (z.B. AG, Gmb
zeitliche Vi­.reinig­.ing usw.).
(3) Die vollständige Anschrift und Telephonnummer vermerken. Wenn mehrere Betriebssitze bestehen.denjenigen vermerken, der d
höheren Umsatz hat. Für die Ausländer, hier den Hauptsitz in Belgien erwähnen (siehe hierzu Lit. D, Absatz 2 der einleitend
Bemerkungen).
(4)Die ausländischen Antragsteller müssen Wohnsitz in Belgien wählen.
(5)Wenn verschiedene Tätigkeiten ausgeübt werden, müssen alle vermerkt werden, selbst wenn sie nicht alle in Lit. B der einleitend
Bemerkungen erwähnt sind.
(6) Betrifft die Anzahl der Personen (leitende Angestellte, Angestellte, Arbeiter), die am Datum des Antrags beschäftigt sind.
Siehe auch Lit. F, Abs. 2 und 3 der einleitenden Bemerkungen.
(7)Der Antrag ist nur dann zulässig, wenn die folgenden Unterlagen beigefügt sind :
1° durch den Antragsteller als natürliche Person :
a) eine Bescheinigung dass er in Belgien oder in einem Mitgliedstaat der E uropäischen Gemeinschaften eingerichtet ist (z.B. e
Auszug aus dem Bevölkerungsregister; dieses Dokument ist nicht erforderlich, wenn das Dokument vorgesehen nachfolge:
sub Buchstabe b, feststellt w o der Antragsteller eingerichtet ist);
b) ein Auszug aus dem Strafregister (Führungszeugnis);
2° durch Rechtspersonen :
a) eine Abschrift der Gründungsurkunde so wie diese bis zum Tage des Antrags abgeändert wurde;
b) irgend ein Dokument aus dem hervorgeht, dass der Gesellschaftssitz, der Hauptsitz, oder der Direktionssitz oder d
Verwaltungssitz in Belgien oder in einem Mitgliedstaat der E uropäischen Gemeinschaften eingerichtet ist;
c) eine namentliche Liste der Verwalter, Geschäftsführer und Personen, welche die Macht haben die Rechtsperson zu enj
gieren:
d) ein Auszug aus dem Strafregister für eine jede der unter Buchstabe c bezeichneten Personen (Führungszeugnis).
3° durch jeden Antragsteller :
eine Abschrift der E intragung in das Berufsregister unter den Bedingungen vorgesehen durch das Land in welchem er eingeric
tet ist : für Belgien, das "Handelsregister" ­ "Registre du commerce"; für Deutschland, das "Handelsregister" und die "Har
werkersroUe"; für Frankreich, das "Registre du Commerce", und das "Repertoire des Metiers"; für Italien, das "Registro de
Camera di commercio, industria, agricoltura e artigianato" und das; "Registro delle commissioni provinciali per l'artigianatc
für Luxemburg, das "Registre aux firmes" und das "Rôle de la Chambre des métiers"; für die Niederlande, das "Handelsreg
ter"; für Dänemark, die "Aktieselskafregistret", "Foreningsregistret" oder "Handelsregistret"; für das Vereinigte Königrei
und Irland, eine Bescheinigung des "Registrar of Companies" woraus hervorgeht, dass die Firma "incorporated" ist;
4° durch den Antragsteller­Arbeitgeber :
a) eine Bescheinigung aus der hervorgeht, dass er als Arbeitgeber bei der zuständigen Behörde gemäss den Gesetzesvorschrift
des Landes in welchem er eingerichtet ist, eingetragen ist : für Belgien, "l'Office national de la Sécurité sociale", "1
Rijksdienst voor Maatschappelijke Zekerheid", "Landesamt für Soziale Sicherheit" (*); für Deutschland, die "Ortskrank«
■kasse" oder die "Bundesversicherungsanstalt für Angestellte"; für Frankreich, die "Caisse primaire d'assurance­maladie
für Italien, "l'Instituto nazionale per l'assicurassione contro la malattiie"; für Luxemburg, l'"Inspection générale de
sécurité sociale"; für die Niederlande, der "Sociale Verzekeringsraad"; für Dänemark, der "Sikringsstyrelsen"; für Gro<
l»nd, der "Ministeriet For Gryinland"; für das Vereinigte Königreich, das "Department of Health and Social Security­Ov
see­. Group" oder das "Department of Health and Social Security for Northern Ireland­Overseas Branch"; für Irland, c
'Dípartment o f Social Welfare";
b) eir> Mitgliedschaftsnachweis zu einem Versicherungsträger bezüglich Haftung des Arbeitgebers bei Arbeitsunfällen;
5° durch den ausländischen Antragsteller :
Bescheinigungen ausgestellt durch die zuständige Behörde des Mitgliedstaates in welchem er eingerichtet ist, und beschei
gend, dass er keine rückständigen Steuern oder Sozialbeiträge in diesem Mitgliedstaate schuldet;
(8)Die Registrierungskommission kann beschliessen, dass eine E intragung gestrichen wird, wenn es erscheint, dass sie gewährt wur
auf Grund der vom Beteiligten erteilten unrichtigen oder unvollständigen Angaben oder E rklärungen.
(9)Die Beträge für welche ein Stundungsplan besteht und der vorschriftsm.ässig einrehalten wird, werden nicht als rückständ:
Beträge betrachtet.
(IO)Wenn der Unterzeichner nicht im eigenen Namen handelt, muss er seine E igenschaft vermerken (Bevollmächtigter. Teilhab
Geschäftsführer, Verwalter usw.).
(*)Abschrift der durch das O.N.S.S. ausgestellten E intragungskarte oder Bescheinigung ausgestellt durch ein angenommenes Sozial
kretariat für Arbeitgeber.
-
A 47
Anlage
-
1/7
ADRESSEN-NACHWEIS
Handelsregister
zuständig für den Bezirk der
IHK Eupen
Handelsregister
Register du commerce
rue du Palais 27-29
4B00 VERVIERS
Eintragungen in das Handelsregister bei Firmengründung
und Aenderungen
ANMELDUNG DER TäTIGKEIT EINER
AUSLäNDISCHEN FIRMA IN BELGIEN
Tel. 087/ 22 88 73
Handels- und Handwerkskammer
Chambres des Métiers et
Négoces
ANERKENNUNG DES BERUFSNACHWEISES
Bd. de la Sauvenière 36 -bte 6
40D0 LIEGE
Tel. 041/ 22 34 40
Hegierungskommission für
Unternehmer
Registrierungskommssion der
Provinz Lüttich
Rue Paradis 1
4000 LIEGE
Antrag und Entscheidung über
die Einregistrierung der
Unternehmen
Tel. 041/ 54 88 6B
Steuerinspektion
Steuerinspektion für den
deutschsprachigen Raum
Vervierser Straße 8
4700 EUPEN
Antragsformulare für diB
Einregistrierung der Unternehmer
Entgegennahme des Antrages
Tel. 087/ 74 04 31
Hehrwertsteuer-Kontrollamt
im deutschsprachigen Raum
Beantragung der MWSt-Nummer
Vervierser Straße 8
4700 EUPEN
Bearbeitung der MWST-Abrechnungen
Tel. 087/ 55 37 35
Avenue des Alliés 39
4B90 MALMEDY
Tel. 080/ 77 85 65
Mühlenbachstraße 4
4780 ST. VITH
Tel. OBO/ 22 B7 58
Sondersteuerkasse
Sondersteuerkasse
Rue Belliard 45
1040 BRUXELLES
Landesamt für Soziale
Sicherheit
Landesamt für Soziale
Sicherheit
Boulevard de Waterloo 76
1000 BRUXELLES
MehrwertsteuerzBntrale
für Auslander
Zahlstelle für die Einbehaltenen Beträge = 15 %
bei Arbeiten durch NICHTregistrierte Unternehmen
Bureau central de la TVA
pour assujettis étrangers
Antrag auf Zulassung als
Fiskalvertreter
Rue van Orley 15
1000 BRUXELLES
Antrag auf Rückerstattung
der MWSt-Vorabzüge für Unternehmer, die keine MWSt-Nr.
besitzen
Tel. 0 2 / 218 44 40
Inspektion der Sozialgesetzgebung
Zahlstelle für die Einbehaltenen Beträge = 15 %
bei Arbeiten durch NICHTregistrierte Unternehmen
Sozialinspektion
Information
Place des MartyrB 9
4800 VERVIERS
Hinterlegung der Betriebsordnungen
Tel. 087/ 33 14 96
INDUSTRIE- UND HANDELSKAMMER
ALLGEMEINER
ARBEITGEBERVERBANI
EUPEN-MALMEDY-ST. VITH
Herbesthaler Straße 1a
4700 EUPEN
Tel. 0B7/ 55 59 63
Auskünfte und Informationen
- A 49 -
Anexos
República
Federal
Forbundsrepublikken
Anlagen
de
Alemania
Tyskland
Bundesrepublik
Deutschland
Παραρτήματα για την Ομοσπονδιακή Δημοκρατία της Γερμανίας
Appendices
Annexes
Federal
pour
Republic
la République
Allegati
Repubblica
Bijlagen
Bundesrepubli ek
Anexos
República
Germany
fédérale
Federale
Federal
di
Germania
Duitsland
Da
d'Allemagne
Alemanha
Handwerk: L a n d c s v e r t r o t u n g o n
Handwerk: L d s V e r l r e t u n g e n ­­ H a n d w e r k s k a m m e r n
NledcrsBchsIschor Handwerkstag
Vors: Min.a.D. Karl Möller
MGF: Anton Göcke
6200 Wiesbaden
PF. 29 60
Bahnhofstr. 63
Τ 0 61 21/1 36­0
3000 Hannover
Herschelslr. 28
Τ 05 11/1 76 28
Landeshandwerksvertretung Rheinland­Pfalz
Vors: Paul Sauer
OF Dipl.­Vw. Günter Tartter
6500 Mainz
Göttelmannstr. 1
T. 0 61 31/83 02­0
Spitzenorganisation des Gosamlhanriwerks
5300 Bonn 1
PF. 12 02 70
Johanniterstr. 1
T. 02 28/5 45­0
FS. 8­86 338
TTX 2 627­2 283 840
TFAX 54 52 05
ΠΤΧ 2 07 10
Rhelnlsch­Westfäliechor
Handwerkerbund o.V.
Vors: Dipl.­Ing. Georg Schulhott
GF: Dipl.­Vw. Dr Thomas Köstor
4000 Düsseldorf 1
PF. 39 20
Breite Sit 7­11
Τ 02 11/32 90 61. 07 95­1
I IX 2 I M 072
Π'ΛΧ 07 95 1 55
Deutscher Handwcrkskammcrtag
Präs: Dipl.­Ing. Heribert Späth
HGF: Dr. Klaus­Joachim Kubier
GF: Dr. Helmut Schubert
DHKT
5300 Donn 1
PF. 12 02 70
Johanniterstr. 1
T. 02 28/5 45­0
Landeshandwerkevertretung des Snnrlnndes
Vors: Winfried E. F rank, MdL
GF: Dr. Heinz Keller
Bundesvereinigung der F achverbände
des Deutschen Handwerks
BF H
s. S. 504
Lendeshandwerksrat Schleswig­Holstein
Vors.: Dipl.­Ing. Nikolaus Lang
HGF: Ass. Peter Kober
Htidschcr Handwerkstng
Vors Bau­Ing. Richard Wurbs
GF Dipl.oec. Benno Zardn
HANDWERK
Unternehmen: 490 600
Boschältigto: 3 812 100
Umsatz: 416,2 Mrd. DM (1987}
Zahl der bereitgestellten
Ausbildungsplätze:
Zahl der Lehrvorträge insgesamt: 618 000
Zentralverband des
Deutschen Handwerks
618 000
ZDH
Präs: Dipl.­Ing. Heribert Späth
GenSekr: Dr. Klaus­Joachim Kubier
Presserei: Herbert Blume
Landesvertretungen
(11)
Landeshandwerksvertretung Berlin
Vors: Hans­Dieter Blaese
HGF: Dipl.­Vw. Gerhard Rohde
Landeshandwerksvertretung Bremen
Vors: Adolf Kupke
HGF: Ass. Hans­Heinrich Meyer­Heye
Landeshandwerksvertretung Hamburg
Vors: F ranz Eble
HGF: Dr. Jürgen Hogetorster
6600 Saarbrücken 1
PF. 152
Hohen7ollprnstr 47­40
T. 06 81/58 09­0
2400 Lübeck 1
PF. 13 85
Breite Str. 10­12
T. 04 51/15 06­0
I
>
V/1
Baden­Würtlemberglecher Handwerkstag
Präs: Rudolf Ruf, MdB
HGF: Dr. Hartmut Richter
Bayerischer Handwerkstag e.V.
Präs: Dipl.­Ing. Heribert Späth
HGF: Dr. Hanns Schwlndt
RWHB
BHT
7000 Stuttgart 1
PF. 26 21
Heilbronner Str. 43
T. 07 11/25 94­1
8000 München 2
Max­Joseph­Str. 4
T. 0 09/51 19­0
FS. 5­29 599
TFAX 5 11 92 95
1000 Berlin 61
Blüchersir. 68
T. 0 30/2 51 09 31
BTX 930 655
TFAX 2 51 14 30
2800 Bremen 1
PF. 10 51 06
Ansgaritorstr. 24
T. 04 21/3 05 00­0
2000 Hamburg 36
Holstenwall 12
T. 0 40/3 59 05­1
BTX 935 905
TFAX 35 90 52 08
Hnndwerkskammorn
(42)
Handwerkskammer Aachen
Präs: Anton Immendorf
HGF: Dr.­Ing. Lothar Kreft
5100 Aachen
Sandkaulbach 21
T. 02 41/4 71­0
FS. 8­32 372
BTX 92 04 21
Handwerkskammer Arnsberg
Präs: Lottiar Bub
HGF: Ass. Gerhard Lohage
5760 Arnsberg 2
ΓΓ. 52 62
Orückcnpl. 1
Τ 0 29 31/8 77­0
8900 Augsburg 1
PF. 1 1 09 09
Schmiedberq 4
T. 08 21/3 25 90
2960 Aurich
PF. 13 09
Straße des Handwerks 2
Τ 0 49 41/6 10 06
8580 Bayreuth 1
PF. 10 05 54
Kerschenstemerslr 7
T. 09 21/9 10­0
TTX 9 21 812
TFAX 91 03 09
Handwerkskammer für Schwaben
Präs: Donat Müller, MdS
HGF: RA Max Rauch
Handwerkskammer für Ostfrlesland
Präs: Reinhard Renken
HGF: RA Götz von Gllsczynskl
Handwerkskammer für Oberiranken
Präs: Emil Preissinger, MdS
HGF: Dr. Veit Holzschuher
>
3
r—
Ol
IQ
Handwerkskammern: Berlin - Frankfurt
Handwerkskammer Berlin
Präs: Hans-Dieter Blaese
HGF: Dipl.-Vw. Gerhard Rohde
1000 Berlin 61
PF. 61 02 19
Blücherstr. 68
T. 0 30/2 51 09 31
BTX 93 06 55
TFAX 2 51 14 30
Handwerkskammer Ostwestfalen-Llppe
zu Bielefeld
Präs: Dipl.-Ing. Heinz F. Landre
HGF: Dr. Horst Lenz
4800 Bielefeld 1
PF. 37 20
Obernstr. 48
T. 05 21/5 20 97-0
FS. 9-32 671
Handwerkskammer Braunschweig
Präs: Dipl.-Ing. Roderich Llefner
HGF: Ass. Karl Traupe
3300 Braunschweig
PF. 26 07
Burgpl. 2
T. 05 31/40 01 30
Handwerkskammer Bremen
Präs: Adolf Kupke
HGF: Ass. Hans-Heinrich Meyer-Heye
2800 Bromen 1
PF. 10 51 06
Ansgaritorstr. 24
T. 04 21/3 05 00-0
Handwerkskammer Coburg
Präs: Hans-Hermann Schilling
HGF: Dr. Peter Knobllch
8630 Coburg
Hinterer Floßangor 6
T. 0 95 61/6 80 41
Handwerkskammer Rhein-Main
Hauptverwaltung Darmstadt
Präs: Hans Förster
HGF: Dr. Günter Gerhards
6100 Darmstadt
PF. 40 49
Hindenburgslr. 1
T. 0 61 51/3 00 70
Handwerkskammer Dortmund
Präs: Karl Stlckel
HGF: Ass. Josef Fiekens
4600 Dortmund 1
PF. 246
Reinoldistr. 7-9
T. 02 31/5 49 30
FS. 8-227 298
BTX 9 29 99 30
Handwerkskammer Düsseldorf
Präs: Hansheinz Hauser, MdB
HGF: Dipl.-Vw. Gerd Wieneke
4000 Düsseldorf 1
PF. 39 20
Breite Str. 7-11
T. 02 11/87 95-0
TTX 2 114 072
TFAX 87 95-1 55
BTX 8 795 129
Handwerkskammer Flensburg
Präs: Walter Keßler
HGF: Dipl.-Vw. Jürgen Schriewer
2390 Flonsburg
PF. 17 30
Johanniskirchhof 1
T. 04 61/8 66-0
Handwerkskammer Rhein-Main
Hauptverwaltung Frankfurt
Präs: Horst Abt
HGF: RA Dieter Gocbels
6000 Frankfurt a.M. 1
PF. 17 03 53
Bockenheimer Landstr. 21
T. 0 69/71 00 01-0
TTX 6 997 295
Handwerkskammern: - Freiburg - Konstanz
Handwerkskammer Freiburg
Präs: Wilhelm Jung, MdB
HGF: Dr. Kuno Zeller
7800 Freiburg
Bismarckallee 6
T. 07 61/21 80 00
Handwerkskammer Hamburg
Präs: Franz Eble
HGF: Dr. Jürgen Hogeforstor
2000 Hamburg 36
Holslenwall 12
T. 0 40/3 59 05-1
BTX 93 59 05
TFAX 35 90 52 08
Handwerkskammer Hannover
Präs: Dipl.-lng. Jürgen Ohlendorf
HGF: Ass. Gerhard Honke
3000 Hannover 1
PF. 25 27
Berliner Allee 17
T. 05 11/3 48 59-0
TFAX 3 48 59 32
Handwerkskammer Hollbronn
Präs: Klaus Hackert
HGF: Dr. Ernst H, Fraas
7100 Hellbronn
PF 19 80
Allee 76
T. 0 71 31/62 31-0
Handwerkskammer Hlldesholm
Präs: Fritz Vollbrecht
HGF: Dipl.-Vw. Reinhardt Oehler
3200 Hildesheim
PF. 10 06 43
Braunschweiger Str. 53
T. 0 51 21/1 62-0
Handwerkskammer der Pfalz
Präs: Heinz Scherer
HGF: Ass. Guido Flörchlngor
6750 Kaiserslautern
PF. 26 20
Am Altenhof 15
T. 06 31/84 01 0
Handwerkskammer Karlsruhe
Präs: Rudolf Ruf, MdB
HGF: Ass. Heribert Scherer
7500 Karlsruhe 1
PF. 32 09
Friedrichspl. 4-5
T. 07 21/1 64-1
Handwerkskammer Kassel
Präs: Bau-Ing. Richard Wurbs
HGF: Dipl.-Vw. Klaus Schuchhardt
3500 Kassel
PF. 10 16 20
Scheidemannpl 2
T. 05 61/7 88 80
TTX 5 618 148
TFAX 7 88 81 65
Handwerkskammer Koblenz
Präs: Friedr. Wilhelm Becker
HGF: Ass. Karl-Jürgen Wllbert
5400 Koblenz
PF. 929
Friedrich-Ebert-Ring 33
T. 02 61/3 98-1
TTX 26 197
BTX 93 39 33
Handwerkskammer zu Köln
Präs: Bau-Ing. Hans Langemann
HGF: Dr. Werner Kind
5000 Köln 1
Heumarkt 12
T. 02 21/20 22-1
Handwerkskammer Konstanz
Präs: Ernst Held
HGF: Dipl.-Kfm. Ernst Redi
7750 Konstanz
PF. 43 04
Webersteig 3
T 0 75 31/20 03-0
I
>
W1
Handwerkskammern: Lübeck ­ Passau
Handwcrkska.: Regensburg ­ Zentralfachvbdo.
Handwerkskammer Lübeck
Präs: Dipl.­Ing. Nikolaus Lang
HGF: Ass. Peter Kober
2400 Lübeck 1
PF. 13 85
Breite Str. 10­12
T. 04 51/15 06­0
Handwerkskammer Nlederbayern­Oberptalz
Hauptverwaltungssitz Regensburg
Präs: Dipl.­Ing.(F H) Hans Scheid
HGF: Anton Hlnterdobler
Handwerkskammer Lüneburg­Stade
Präs: Baumstr. Hans­Hermann Garbers
HGF: Dr. Georg Bacmelsler
2120 Lüneburg
PF. 17 60
Friedenstr. 6
T. 0 41 31/7 12­0
BTX 9 70 01 60
8400 Regensburg 12
PF. 12 02 29
Ditthornstr. 10
Τ 09 41/79 65­0
TFAX 79 25 50
TTX 17/9 418 1.13
Handwerkskammer Reutlingen
Präs: Günther Hecht
HGF: Roland HaaO
7410 Reutlingen
PF. 17 43
Hindenburgslr. 58
T. 0 71 21/24 12­0
Handwerkskammer Rhelnheseen
Präs: Paul Sauer
HGF: Dipl.­Vw. Gunter Tartter
6500 Mainz
PF. 2277
Göttelmannstr. 1
T. 0 61 31/03 02­0
ΤΓΧ R 131 957
Handwerkskammer des Saarlandos
Präs: Winfried E. F rank, Mdl.
HGF: Dr. Heinz Keller
6600 Saarbrücken 1
PF I52
Hohenzollcrnstr. 47 49
Τ 06 OI/50 09­0
Handwerkskammer Mannheim
Präs: Herbert Gutfleisch
HGF: Ass. Gustav Busch
6800 Mannheim 1
ΡΓ. 940
Π 1.1­2
T. 06 21/1 00 02­0
Handwerkskammer Lüneburg­Sind ρ
Bezirksstelle Stnde
HGF: Dr. Hans Georg Augustin
2160 Stnde
IT Μ Ί0
Im Neiiwerk 19
Γ 0 41 4 1/60 62 0
Handwerkskammer für Oberbayern
Präs. Dipl.­Ing. Heribert Späth
HGF: Dr. Hanns Schwindt
8000 München 2
Max­Joseph­Str. 4
T. 0 89/51 19­0
FS. 5­29 599
TFAX 51 19­2 95
Handwerkskammer Stuttgart
Präs: Bau­Ing.(F l I) Heinz Kohler
HGF: Dipl.­VerwW. Werner Lutz
7000 Stuttgart 11
FT 10 21 55
Heilbronner Sir 43
T. 07 11/25 94-1
Handwerkskammer Trier
Präs: Ludwig Weber
HGF: Ass. Hans­Hermann Kocks
5500 Trier
l.oebstr. 18
T. 06 51/2 07-0
TTX 651 912
BTX 921 609
TFAX 2 07-1 15
Handwerkskammer Münster
Präs: Paul Schnltker
HGF: Bernd Schulze Wlerling
4400 Münster
PF. 34 80
Bismarckallee 1
T. 02 51/49 03­0
FS. 8­92 808
TFAX 4 903 106
Handwerkskammer für Mlttelfrankcn
Präs: Bernhard F orster
HGF: Dr. Oskar Kreppner
8500 Nürnberg 21
PF. 21 01 05
Sulzbacher Str. 11­15
T. 09 11/53 09­1
Handwerkskammer Oldenburg
Präs: Heinz Bratrke
HGF: Dr. Otto Hollje­Lüerssen
2900 Oldenburg
Theatcrwall 30­32
T. 04 41/2 32­0
Handwerkskammer Osnabrück­Emslond
Präs: Alfred Borgstadt
HGF: Dr. Wilhelm Syben
4500 Osnabrück
PF. 22 06
Bramscher Str. 134­136
T. 05 41/6 70 44
Handwerkskammer Niederbayern­Oberpfalz
Hauptverwaltungssitz Passau
Präs: Dipl.­Ing. Gerhard Bertram
HGF: Synd. Anton Hlnterdobler
8390 Passau
PF. 16 29
Nikolastr. 10
T. 08 51/53 01­0
TFAX 58 145
TTX 17/051 000
Handwerkskammer Ulm
Präs: Dipl.­Ing.(F H) Josef Götz­Kottmann
HGF: Dr. Erich Dlttus
Handwerkskammer Wiesbaden
Präs: Arnold Spruck, MdL
HGF: Dipl.­oec. Benno Zarda
8700 Würzburg
Rennweger Ring 3
T. 09 31/3 09 00 0
Handwerkskammer für Unterfranken
Präs: F ranz F uchs, MdS
HGF: Synd. F ranz Josef Kloesplos
Zentrallachvorbände
7900 Ulm
PF. 23 49
Olgastr. 72
T. 07 31/14 ?5-0
6200 Wiesbaden
PF. 29 60
Bahnhofstr. 63
Τ 0 61 21/13 60
(51)
Zentralverband der Augenoptiker
Vors: Manfred Leo Müller
GF: Dr. Peter Gunkel
Zentralverband des Deutschen
Bäckerhandwerks e.V.
Vors: Hans Baum
HGF: Dipl ­Vw. Gerd Lübborlng
ZVA
4000 Düsseldorf 1
Alexanderstr. 25a
T. 02 11/32 06 97
TFAX 32 44 53
5340 Bad Honnef 1
PF 18 08
Bondorfer Str 23
Γ 0 2? 24/7 10 50
I
>
v/1
Handwerk: Zentralfachverbände
Zentralverband des Deutschen
Baugewerbes e.V.
Präs: Dipl.­Ing. Fritz Elchbauer
HGF: Prof. Dr. Karl Robl
ZDB
5300 Bonn 2
PF. 20 06 67
Godesberger Allee 99
T. 02 28/81 02­0
FS. 8­85 659
BTX 2 00 51
Bundesverband des Bekleidungshandwerks e.V.
Vors: Jakob Kraus
GF: Fred Schulz
8000 München 2
Davariaring 32/0
T. 0 09/77 50 40
Bundesverband des Deutschen
Bestattungsgewerbes e.V.
Vors: Werner Peter
GF: Dipl.­Kfm. Jürgen Bethko
4000 Düssoldorf 1
Graf­Rccko­Str. 71
T. 02 11/67 50 36
BTX 2 02 87
Deulschor Boots­ und Schlffbauor­Vorbond
Vors: Dipl.­Ing. Anton Dreher
GF: Dipl.­Ing. Fritz Hartz
2000 Hamburg 36
PF. 30 12 27
Jungiusslr. 13/Mcssehaus
T. 0 40/35 20 17
FS. 2­12 609
Bundesverband mittelständischer Privatbrauerelen
Präs: Franz Xaver GloOner
GF: Dipl.­Vw. Joachim Grote
5300 Bonn 1
PF. 14 01 55
Heilsbachslr. 20
T. 02 20/64 12 39
TTX 2 203 680
Bund Deutscher Buchbinder­Innungen
Vors: Karl Ollvier
Synd: RA Dr. Johannes Delheld
GF: Ludwig Voß
BDBI
5100 Aachen
PF. 926
Heinrichsallee 72
T. 02 41/53 27 09, 50 90 60
Bundesinnungsverband
für das Büchsenmacher­Handwerk
Vors.u.GF: Hans­Jürgen Rasch
5090 Leverkusen 1
Hauptstr. 100
T. 02 14/4 79 40
Bundesverband Bürotechnik
Vors: Otto Knipper
GF: RA Joachim Erwin
4000 Düsseldorf 30
Rosenstr. 64
T. 02 11/49 19 00
TTX 2 114 076
Zentralverband des Deutschen
ZVDH
Dachdeckerhandwerks ­Fachverband
Dach­, Wand­ und Abdichtungstechnik e.V.
Präs: Rudolf Ockenfels
HGF: Dipl.disc.pol. Hans­Joachim Müsslg
5000 Köln 51
PF. 51 10 67
Fritz­Reutcr­Str. 1
T. 02 21/37 20 50
BTX 4 00 73
TFAX 30 43 36
Verband des Deutschen Drechslerhandwerks e.V.
Vors: Dieter Kempe
GF: Karl­Heinz Tlefel
8510 Fürth
PF. 1964
Fürther Freiheit 6
T. 09 11/77 79 19. 77 79 10
Handwerk: Zentralfachverbände
Zontralvcrband dor Deutschen
Elektrohand werke
Vors: Karl Friedrich Haas
HGF: Dipl.­Kfm. Heinz­Werner Schult
ZVEH
6000 Frankfurt a.M.
PF. 1 1 20 43
Speyerer Str 9
Γ. 0 69/73 04 96
TTX 6 990 736
ΠΤΧ 2 00 07
Verband dos Deutschen Faß­ und
Welnküfor­Handworks e.V.
Vors: Ebertiard Lang
GF: Dr. Kurt Roockl
8000 München 2
Olloslr. 15
Γ. 0 09/59 10 07
Deutscher Fleischerverband e.V.
Vors: Rudolf Kunze
HGF: RA Theo Worshoven
6000 Frankfurt a.M. 70
Kennedyallee 53
T. 0 69/63 90 43
Bundesinnung für das Flexogrofen­Handwerk
Vors: Roinhold Appol
GF: Dipl.­Ing. Hartmut Flothmann
6200 Wiesbaden 1
PF. I0 69
niebrir.her Alle" 79
T. 0 61 21/80 31 14­15
FS. 4­106 880
TFAX 80 31 13
Zentralverband des Deutschen Friseurhandwerks
Vors: Alfred PreuOncr
GF: Dipl.­Vw. Bernd Müller
5000 Köln 1
Weiflenburqslr 74
Γ 02 21/72 43 76
Bundes­Innungs verband
des Gebäudereiniger­Handwerks
Vors: Günther Schneider
GF: Hans Joachim Waschko
5300 Bonn 1
Dottendorfer Str 86
T. 02 28/23 90 28­9
Bundesverband Gerüstbau
Präs: Paul Stuben
GF: Ass. Lothar Bünder
4000 Düsseldorf 1
PF. 32 25
Alt Pempelfort 11a
T. 02 11/36 39 33
Bundeslnnungsverband des Glaser­Handwerks
Vors: Bernhard Felmer jr.
HGF: Dipl.­Vw. Ernst Brinkmann
6253 Hadamar 1
An der Glasfachschule 6
T. 0 64 33/20 28. 20 29
Bundesinnungsverband der Graveure,
Galvaniseure, Gürtler und verwandter Berufe
Vors: Harri Hoppe
GF: Dipl.­Bw. Frank­Michael Prouse
5650 Solingen 1
Elisenstr. 5
T. 02 12/20 80 10
Bundoslnnung dor Hörgoräte­Akustlkor ΒΙΗΛ
Vors: Kurt Iffland
GF: RA Leopold Russy
6500 Mainz 25
Bundesverband des holz­ und
kunststorfverarbeitenden Handwerks
(BIV des Tischlorhandwerks)
Vors: Theo Ruff
GF: Ass. Manfred Dorn
I
■P­
HKH
PF 25 01 52
Obere Kreuzsir 12
T. 0 61 31/68 70 88 89. 60 70 00
6200 Wiesbaden
PF. 30 29
Abraham­Lincoln­Str 32
T 0 61 21/70 08 41
FS. 4­186 407
F3TX 64 051
Handwerk: Zentralfachverbändc
Zentralverband für das Juweller­ Gold­
und Silberschmlede­Handwerk
Präs: Hans Bergner
2800 Bremen 1
Contrescarpe 63
Iland werk: Zentralfachverbändc
T. 04 21/32 32 22, 32 02 60
Deutschor MUllerbund e.V.
Vors: Dipl.­Kfm. Werner Gutting
GF: RA Henrich Fenner
5300 Bonn 1
Daumsr.hulallee 6
Γ. 02 28/63 30 66
Bundeslnnungsverband des
Deutschen Kälteanlagenbauerhandwerks
Vors: Norbert Günther
GF: Ing. Manfred Rütten
4000 Düsseldorf 1
Aufm Telelberg 7
T. 02 11/30 02 36­7
Bundesinnungsverband für Orthopädie­Technik
Vors: Gerhard Schutt
GF: Dipl.­Kfm. Franz Schütte
Zentralverband Karosserle­ und
Fahrzeugtechnik e.V.
Vors: Karl Schölch
GF: Horst Sanden
6230 Frankfurt a.M. 80
In der Schildwacht 13
T. 0 69/39 20 71
FS. 4­11 361
TFAX 3 00 05 74
4600 Dortmund 1
PF. 10 06 51
Reinolclistr. 7­9
T 02 31/57 93 21/22
TFAX 57 17 72
Bundeslnnungsverband für Orthopädle­
Schuhtechnlk
Vors: Albrecht Breymann
GF: Dipl.­Vw. Roll Henze
3000 Hannover 91
Ricklinger Stadtweg 92
T. 05 11/42 10 51
Deutscher Konditorenbund
Vors' Willy Lenzen
GF: Dipl.­Vw. Ilans­Weiner Jacob!
4050 Mönchengladbach
PF. 501
Speicker Str. 13
T. 0 21 61/3 31 37
Zonlralvorband Parkolt und FnObodentechnlk
•BIV Parkott­ und Bodenleger­
Vois: Oitwin Baumann
GF: Gei lind Schmeltcr
5300 Bonn 1
Merkenheinipr Aline 71
1 02 20/63 12 01
Zentralverband des
ZOK
Kraftfahrzeuggewerbos
Präs: Dipl.­Kfm. Fritz Haberl
HGF: Dipl.­Vw. Rolf­Dieter Blnnenbrücker
RA Dr. Jürgen C reutzig
5300 Bonn 1
Franz­Loho­Slr. 21
T. 02 20/2 60 01­0
FS. 0­069 443
Centralverband Doulachor Photographon
Vors: llnnsjörg Lorsbnch
GF: Dipl.­Kim Jingen Wlnkclstrfilcr
4000 Düsseldorf 1
PF 39 20
Rtoile Sir 7­1 1
T. 02 11/32 34 03
ΓΤΧ 2 114 072
Zentralverband des Kürschnerhandwerks
Vors: Otto Dabs
GF. Dr. Bert Knoop
6380 Bad Homburg 1
Auf der Platte 12
T. 0 61 72/3 10 25
Zentralverband des
Raumausstatterhandwerks
Vors: Heinz Schalthöfer
GF: Ass. Rolf Schmitz
Bundesinnungsverband des Deutschen
Landmaschinen­Handwerks
Vors: Paul Ritter
GF: RA Thomas Flelschmann
5300 Bonn 1
Franz­Lohe­Str. 21­23
T. 02 28/2 60 01­0
FS. 8­869 443
Hauptverband des Deutschen
Maler­ und Lackiererhandwerks
Vors: Paul Schnltker
HGF: Dr. Helmut Senft
6000 Frankfurt a.M. 1
Speyerer Str. 3
T. 0 69/73 14 10.,73 14 90
Zentralverband Deutscher Mechaniker­Handwerke
Präs: Richard Buhl
GF: Helmut Böhmler
7030 Böblingen
Schönaicher Str. 18
T. 0 70 31/27 66 46
Zentrallnnungsverband dos
Schornsteinfegerhandwerks
Vors: Ferdi Kampert
GF: RA Bcrtold Steinebach
4000 Düsseldorf 1
Rubensstr. 1
T 02 11/68 24 64
Bundesinnungsverband der Messerschmiede
Fachverb.f.Schneid­ u.angew. Schleiftechnik
Vors: Hans Hesse
GF: Dr. Dietmar Kube
4150 Krefeld
PF. 11 44
Westwall 122
T. 0 21 51/77 30 07­09
Bundesinnungsverband des Deutschon
Schuhmacherhandwerks
Vors: Johannos Struzek
GF: Ing. Manfred Rütten
4000 Düsseldorf 1
PF 50 26
Aufm Tetelberq 7
T 02 11/30 82 36/7
Bundesverband Metall
Vereinigung Deutscher Metallhandwerke
Vors: Hermann Kraut)
GF: Dr. Josef Schulte­Holtmann
4300 Essen 1
Ruhrallee 12
T. 02 01/26 00 83­04
Bundesinnungsverband des Deutschen
Steinmetz­, Stein­ und Holzbildhauerhandwerks
Vors: Hugo Uhi
GF: Joachim Sukrow
6000 Frankturf a.M. 90
Am Hirtenacker 47
T. 0 69/76 59 43
Bundesinnungs verband ides
Deutschen Modellbauerhandwerks (BIV)
Vors: Wilhelm Funke
GF: Lothar Schwarze
4600 Dortmund 1
Kreuzstr. 100
T. 02 31/12 60 20
Deutscher
Textilrelnlgungs­Verband e.V.
Vors: Hans Rosier
GF: Dr. Ralf Senf
ZKF
ZVR
5300 Bonn 1
Siemcnsstr. 6­12
T 02 28/62 50 84­86
BTX 2 60 67
Bundesverband Rolladen + Sonnenschutz e.V.
s. S. 368
Zentralvorband Sanitär Heizung Klima ZVSHK
Präs: Paul Schneider
HGF: RA Michael von Bock und Polach
5205 St. Augustin 1
PF. 12 65
Rathausallee 6
T 0 22 41/2 90 56­58
TTX 02 241 404
DTV
5300 Bonn 1
In der Raste 12
T. 02 28/23 80 21­22
1
>
v/1
v/1
1
Handwerk: Zentralfachverbände
Handwerk: Zentralfachverbände
Zentralverband für Uhren, Schmuck und
Zeltmefltechnlk · BIV des Uhrmacherhandwerks
Präs: Werner Juschka
HGF: Joachim Kaddatz
Zentralverband des Deutschen
Vulkaniseur-Handwerks
Vors: Josef Herl
GF: Peter HOlzer
Zentralverband Werbetechnik
- BIV Schilder- und Lichtreklamehersteller
Vors: Karl-Heinz May
GF: Ass. Matthias Michael
Verband Deutscher
VDZI
Zahntechniker-Innungen
Vors: Lothar Kappe
GF: Dipl.-Vw. Helmar Klutke
•
Bundesinnungsverband
für das Damenschneiderhandwerk
Vors: Gertrud Sengelaub
GF: Ing. Manfred Rütten
Fachverband Deutscher HörgeräteAkustiker e.V.
Vors: Dr. Volker J. Geers
6240 Königstein
PF. 12 49
Altkönigstr. 9
T. 0 61 74/40 41
5000 Köln 41
Stadtwaldgürtel 89
T. 02 21/40 58 34
FS. 8-881 695
4000 Düsseldorf 1
PF. 48 28
Klosterstr. 73-75
T. 02 11/3 67 07 22
6000 Frankfurt a.M. 50
llkenhansstr. 6
T. 0 69/52 01 36/37
FS. 4-13 428
TFAX 52 01 36
8000 München 2
Bundesverband
des Deutschen Zinngießerhandwerks e.V.
Vors: Dipl.-Ing. Hinrich Röders
GF: Dr. Kurt Roeckl
• •
Ottostr. 15
T. 0 89/59 10 07
•
7000 Stuttgart 1
PF. 2621
Heilbrunner Str. 43
T. 07 11/25 94-2 71
Bundesverband Junghandwerk e.V.
Vors: Norbert Hüsson
GF: Dipl.-Vw. Franz Falk
Aktion Modernes Handwerk
AMH
s. S. 684
• •
4000 Düsseldorf 1
Aufm Tetelberg 7
T. 02 11/30 82 36-37
FDH
4600 Dortmund 1
Westenhellweg 68
T. 02 31/14 70 66
Union der Hörgeräte-Akustlker e.V.
LVors: Dipl.-Ing. Günther Kern
GF: Sigrid Weissgerber
UHA
Bund Deutscher Klavierbauer e.V.
LVors: Horst May
GF: Ass. Harald Hasberg
BDK
6500 Mainz 1
PF. 40 06
Adam-Karrillon-Str. 32
T. 0 61 31/63 20 29
5000 Köln 1
Frankenwerft 35
T. 02 21/2 07 04 12
Bundesinnungsverband für das
Modlstenhandwerk
Vors: Katt Schweitzer-Nacken
GF: Ing. Manfred Rütten
Bundesverband des Deutschen Seiler-, Segelund Netzmacher-Handwerks e.V.
Vors: Klaus Lippmann
GF: Ernst Bauer
Bundesinnungsverband für das
Stricker-, Sticker- u. Weber-Handwerk
Vors: Reinhard Vogt
GF: Hans-Dieter Bäcker
Gesamtverband Neuzeitlicher
Textllpflege-Betrlebe Deutschlands e.V.
Prås: Heinrich Möller
I
4000 Düsseldorf 1
PF. 50 26
Aufm Tetelberg 7
T. 02 11/30 82 36-37
7900 Ulm
PF. 11 46
Breite Gasse 2
T. 07 31/6 48 40
4900 Herford
PF. 21 12
Elisabethstr. 3
T. 0 52 21/41 38
4650 Gelsenkirchen 1
Uechtingstr. 19
T. 02 09/8 50 81
v/l
O
-
A 57
VERZEICHNIS DER
GEWERBE, DIE ALS
HANDWERK
BETRIEBEN WERDEN
KÖNNEN
(Anlage A zur Handwerksordnung)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
I. Gruppe der Bau- und Ausbaugevverbe
Maurer
Beton- und Stahlbetonbauer
Feuerungs- und Schornsteinbauer
Backofenbauer
Zimmerer
Dachdecker
Straßenbauer
Wärme-Kälte- und
Schallschutzisolierer
Fliesen-, Platten- und Mosaikleger
Betonstein- und Terrazzohersteller
Estrichleger
Brunnenbauer
Steinmetzen und Steinbildhauer
Stukkateure
Maler und Lackierer
Kachelofen- und Luftheizungsbauer
Schornsteinfeger
II. Gruppe der Metallgewerbe
18
19
20
21
22
23
24
Schmiede
Schlosser
Karosseriebauer
Maschinenbauer (Mühlenbauer)
Werkzeugmacher
Dreher
Mechaniker (Nähmaschinen- und
Zweiradmechaniker)
24aKälteanlagenbauer
-
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51'
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
Anlage
Büromaschinenmechaniker
.Kraftfahrzeugmechaniker
Kraftfahrzeugelektriker
Landmaschinenmechaniker
Feinmechaniker
Büchsenmacher
Klempner
Gas- und Wasserinstallateure
Zentralheizungs- und
Lüftungsbauer
Kupferschmiede
Elektroinstallateure
Elektromechaniker
Fernmeldemechaniker
Elektromaschinenbauer
Radio- und Fernsehtechniker
Uhrmacher
Graveure
Ziseleure
Galvaniseure und Metallschleifer
Gürtler und Metalldrücker
Zinngießer
Metallformer und Metallgießer
Glockengießer
Messerschmiede
Goldschmiede
Silberschmiede
Gold-, Silber- und
Aluminiumschläger
III. Gruppe der Holzgewerbe
Tischler
Parkettleger
Rolladen- und Jalousiebauer
Bootsbauer
Schiffbauer
Modellbauer
Wagner
Drechsler (Elfenbeinschnitzer)
Schirmmacher
Holzbildhauer
Böttcher
Bürsten- und Pinselmacher
Korbmacher
II/2
-
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
IV. Gruppe der Beldeidungs-,
Textil- und Ledergewerbe
Herrenschneider
Damenschneider
Wäscheschneider
Sticker
Stricker
Modisten
Weber
Seiler
Segelmacher
Kürschner
Hut- und Mützenmacher
Handschuhmacher
Schuhmacher
Orthopädieschuhmacher
Gerber
Sattler
Feintäschner
Raumausstatter
V. Gruppe der Nahrungsmittelgewerbe
83
84
85
86
87
88
Bäcker
Konditoren
Fleischer
Müller
Brauer und Mälzer
Weinküfer
VI. Gruppe der Gewerbe für
Gesundheits- und Körperpflege sowie der chemischen
und Reinigungsgewerbe
89
90
91
92
93
94
95
96
97
Augenoptiker
Hörgeräteakustiker
Bandagisten
Orthopädiemechaniker
Chirurgiemechaniker
Zahntechniker
Friseure
Textilreiniger
Wachszieher
A 58
-
98 (entfällt; bisher Wäscher und
Plätter)
99 Gebäudereiniger
VII. GruDpe der Glas-, Papier-,
keramischen und sonstigen
Gewerbe
100 Glaser
101 Glasschleifer und Glasätzer
102 Feinoptiker
103 Glasapparatebauer
103aThermometermacher
104 Glas- und Porzellanmaler
105 Farbsteinschleifer, Achatschleifer und Schmucksteingraveure
106 Fotografen
107 Buchbinder
108 Buchdrucker,
Schriftsetzer, Drucker
109 Steindrucker
110 Siebdrucker
111 Flexografen
112 Chemigrafen
113 Stereotypeure
114 Galvanoplastiker
115 Keramiker
116 Orgel-und Harmoniumbauer
117 Klavier-und Cembalobauer
118 Handzuginstrumentenmacher
119 Geigenbauer
120 Metallblasinstrumenten- und
Schlagzeugmacher
121 Holzblasinstrumentenmacher
122 Zupfinstrumentenmacher
123 Vergolder
124 Schilder- und
Lichtreklamehersteller
125 Vulkaniseure
-
A 59 -
Absender :
Antrag
nebst
Anlage
Anlagen
In zweifacher A u s f e r t i g u n g
II/3
erbeten
An den
Regierungspräsidenten Münster
Postfach 5907
4400 Münster
durch die
Handwerkskammer Münster
Postfach 3480
4400 Münster
Antrag auf Erteilung einer Ausnahmebewilligung gemäß § 8 oder § 9
des Gesetzes zur Ordnung des Handwerks (HwO) zur selbständigen
Ausübung des
1-
^-Handwerks
2.
unbeschränkt
3.
beschränkt auf folgende wesentliche Tätigkeiten
(genau bezeichnen!)
1)
befristet bis zum
.19
(s.Ziffer. 11 des Fragebogens]
unbefristet
5.
Name, Vorname
Geburtsort
Straße
geborene(r)
geboren am
Staatsangehörigkeit
PLZ/Wohnort
Telefon mit Vorwahl
6.
Ich beabsichtige
] die
am
.
Neuerrichtung
] den E i n t r i t t
eines
Genaue
Bezeichnung
Betriebes
als B e t r i e b s l e i t e r
des
eines
i n den
Betrieb
won
als Mitinhaber
J die Erweiterung
-
.19
~J e i n e B e t r i e b s ü b e r n a h m e
] den E i n t r i t t
A 60
i n den
Betrieb
Betriebes
Unternehmens
PLZ/Betriebsort
Straße
Telefon
mit
Vorwahl
7. Neben dem Handwerk, für das die Ausnahmebewilligung beantragt
wird, soll noch folgendes Gewerbe betrieben werden (genaue
Bezeichnung, z.B. Einzelhandel):
,
mit
handwerksähnliches
8.
Berufsausbildung
a)
b)
Abschluß-
Lehrzeit
vom
oder
anderes
Handwerk
Gewerbe
und b i s h e r i g e
Abgangszeugnis
der
berufliche
Schule
(genaue
Bezeichnung,
Ort)
2)
als
.19
bis
19
c) Gesellenprüfung/Facharbeiterprüfung
vor
Tätigkeit:
abgelegt am
.19
21
d) Sonstige Lehrgänge und Prüfungen (z.B. Werkmeister, Industriemeister, Techniker, Handwerksmeister, Abschlußprüfung
an Hochschule oder Fachhochschule, Fachkurse und Lehrgänge):2)
­ A 61 ­
e) Lückenlose Aufzählung der beruflichen Tätigkeiten" seit Be­
endigung der . Ausbildung als Arbeitnehmer oder Selbständiger
einschließlich Bundeswehr, bis zur Antragstellung 1)
bis
Tätigkeit
(genaue Bezeichnung) A r b e i t g e b e r
mit
Adresse
(soweit möglich)
Stehen Sie z.Z. in einem Arbeitsverhältnis
1 I ja» a l s
] nein, arbeitslos seit dem
.19
gemeldet beim Arbeitsamt in
Grund
| Ich
10;
Hatten
für
bin
Sie
die
Arbeitslosigkeit
selbständig
bereits
eine
als
_____
Ausnahmebewilliqung?
Auestellungsbehörde
Datum
Aktenzeichen
1.1. Angaben zur Meisterprüfung:
Sind Sie bereit, die Meisterprüfung in dem Handwerk, für das
die Ausnahmebewilligung beantragt wird, abzulegen?
□ ja
__
nein
Zur Vorbereitung auf die Meisterprüfung habe ich besucht, be­
suche ich oder werde ich besuchen:
Fachkursus vom
bei
.19
bis
.19
­ A 62 ­
Allgemeintheoretischer
vom
.
.19
und berufspädagogischer
bis
.
Kursus
.19
bei
Die Gebühr(en) für diese(n) Kurs(e) habe ich bezahlt 2)
□
ja
] nein
Zur Ablegung der Meisterprüfung habe ich mich bereits am
.19 bei der Handwerkskammer in
angemeldet.
Folgende Teilprüfungen sind bereits mit Erfolg abgelegt:
Die Meisterprüfung wird voraussichtlich vollständig
sein am
.
.19
12. Waren Sie bereits in der Handwerksrolle
abgelegt
eingetragen?
] nein
] ja, und zwar bei der Handwerkskammer
in
13. Nur für Antragsteller, die in einem anderen EWG­Land im Hand­
werk gearbeitet haben:
a) abgeschlossene Lehre
Π
ja
~J nein
Handwe rk
bis
von
b) Tätigkeit als Unselbständiger im
vom
.
.19
bis
.
2)
­Handwerk
.19
c) Tätigkeit als Selbständiger oder Betriebsleiter
vom
.
.19
bis
.
.19
3)
bei
(genaue Bezeichnung des Betriebes oder der Betriebe)
14. Nach meiner bisherigen Ausbildung und Tätigkeit qualifizieren mich folgende
Fachkenntnisse und Fertigkeiten zum selbständigen Betreiben des Handwerks,
für welches ich die Ausnahmebewilligung beantrage:
-
A 63
Begründung
-
des
Ausnahmeantraqes
Hier s i n d d i e Gründe a u s f ü h r l i c h zu e r l ä u t e r n , weshalb Sie mit der Ausübung
des s e l b s t ä n d i g e n Handwerks n i c h t warten können, b i s Sie d i e Meisterprüfung
a b g e l e g t haben oder weshalb d i e Ablegung der Meisterprüfung für Sie e i n e unzumutbare B e l a s t u n g i s t . Außerdem i s t anzugeben, weshalb d i e Meisterprüfung
n i c h t in den z u r ü c k l i e g e n d e n Jahren a b g e l e g t wurde. 1)
W o l l e n S i e e i n e B e r u f s v e r e i n i g u n g , z . B . I n n u n g j benennen, d i e
Ihrem. A n t r a g g e h ö r t w e r d e n s o l l ? F a l l s ja., w e l c h e ?
| Ich
bin
| Ich
bin
zu
bereit,
nicht
bereit,
auf e v e n t u e l l e Anordnung des R e g i e r u n g s p r ä s i d e n t e n die notwend i g e n K e n n t n i s s e und F e r t i g k e i t e n i n e i n e r Ü b e r p r ü f u n g v o r
e i n e m S a c h v e r s t ä n d i g e n a u f m e i n e K o s t e n U n t e r B e w e i s zu s t e l len.
Ich v e r s i c h e r e , daß meine v o r s t e h e n d e n
und d e r W a h r h e i t e n t s p r e c h e n .
Mir i s t b e k a n n t , daß d i e E n t s c h e i d u n g
und d a ß i c h d a s H a n d w e r k e r s t a u s ü b e n
Handwerksrolle eingetragen bin.
,
den
Angaben
vollständig
gebührenpflichtig
d a r f , wenn i c h i n
sind
ist
der
19
Antrag zweifach e i n r e i c h e n :
iterschrift
des
Antragstellers
für den R e g i e r u n g s p r ä s i d e n t e n
für d i e Handwerkskammer
­ A 64 ­
Anmerkung
1 : Falls der Raum nicht ausreicht, auf besonderem Blatt ergänzen!
Anmerkung
2 : Zeugnisse, Bescheinigungen, Quittungen und Bestätigungen jeweils
in F otokopie oder beglaubigter Abschrift in zweifacher Ausfer­
tigung bei fügen !
Anmerkung
3 : Zuständige Stellen für die Ausstellung der Bescheinigung
Nachweis der Tätigkeit sind:
Belgien
Für
Personen,
Ministerium
d i e in G r o ß u n t e r n e h m e n
für W i r t s c h a f t
(Ministère
zum
tätig
waren:
des
affaires
économiques )
Für P e r s o n e n ,
tätig waren:
Ministerium
classes
d i e in K l e i n ­
und
für den M i t t e l s t a q d
Mittelbetrieben
(Ministère
des
moyennes)
Dänemark
Industrirådet, H.C. Andersens Boulevard 18, 15,
Kobenhavn V; Handvaerksrade t, H.C. Andersens
Boulevard 20, 1553 Kobenhavn V
Frankreich
Handwerkskammern (Chambres des metiers)
Tätigkeiten in abhängiger Stellung als Betriebs­
leiter oder in leitender Stellung: Departements­
direktionen für Arbeit (Directions départemen­
tales du travail et de l'emploi)
Ir1aηd:
Vereinigung der Handelskammern in Irland (Associa­
tion of Chambers of Commerce of Ireland, 7 Clare
Street, Dublin.2
Italien
Selbständige
Tätigkeiten:
Kammer
für Handel, Industrie, Handwerk und Land­
wirtschaft (Camere di Commercio, Industria, Arti­
gianato e Agricoltura)
Für unselbständige
eines Betriebes:
Tätigkeiten in der
Proνinzarbeits Inspekteure
ciali del Lavoro)
F ührung
(Ispettorati provin­
Luxemburq :
Handwerkskammern
(Chambre des métiers)
Νieder lande :
Hoofdbedrijfschap
Vereiniqtes
Κöniqre i eh :
Tätigkeiten in England, Schottland, Wales:
Ambachten
Ministerium für Handel und Industrie (Department
of Trade and Industry, 1 Victoria Street, London
SWIH OET) ·
Nordi r1 and :
Handelsministerium (Department of Commerce,
Chichester House, 64 Chichester Street, Belfast
BTL 4JX)
Griechenland : (Η.0.M.M.E . H . ) Griechische Organisation für Klein­
und Mitte 1gewerbe, Betriebe und Kunsthandwerk
Xeniastraße 16 und Evroustraße, 611 Athen
- â 65 -
Postfach 34 80 - 4400 Münster
Informationsblatt
zum Ausnahmeantrag gemäß § 8 der Handwerksordnung (HwO)
Gesetzliche Grundlage
für die Beurteilung des Ausnahmeantrages ist § 8 der HwO:
& 8
(1) In Ausnahmefällen Ist eine Bewilligung zur Eintragung in die Handwerksrolle (Ausnahmebewilligung) zu erteilen, wenn der Antragsteller
die zur selbständigen Ausübung des von Ihm zu betreibenden Handwerks
notwendigen Kenntnisse und Fertigkeiten nachweist Ein Ausnahmefall
liegt vor, wenn die Ablegung der Melaterprüfung für ihn eine unzumutbare
Belastung bedeuten würde.
(2) Die Ausnahmebewilligung kann unter Auflagen oder Bedingungen
oder befristet erteilt und auf einen wesentlichen Teil der Tätigkeiten beschränkt werden, die zu einem in der Anlage A zu diesem Gesetz aufgeführten Gewerbe gehören; in diesem Falle genügt der Nachweis der hierfür erforderlichen Kenntnisse und Fertigkeiten.
(3) Die Ausnahmebewilligung wird auf Antrag des Gewerbetreibenden
von der höheren Verwaltungsbehörde nach Anhörung der. Handwerkskammer erteilt Die Handwerkskammer hat die Berufsvereinigung,die der
Antragsteller benennt zu hören. Die Landesregierungen werden ermächtigt, durch Rechtsverordnung zu bestimmen, daB abweichend von
Sau 1.an Stelle der höheren Verwaltungsbehörde eine andere Behörde
zuständig Ist Sie können diese Ermächtigung auf oberste Landesbehörden übertragen.
(4) Gegen die Entscheidung steht neben dem Antragsteller auch aer
Handwerkskammer der Verwaltungsrechtsweg offen; die Handwerkskammer ist beizuladen
Antragsgegenstand
kann, nur ein Handwerk entsprechend der Anlage A zur Handwerksordnung oder eine
wesentliche Teiltätigkeit aus einem Handwerk sein.
Antragsteller
kann nur eine natürliche Person sein, Betriebe scheiden als Antragsteller aus.
Angaben zum Betrieb
Hier sind - soweit bereits absehbar - Angaben zum Betrieb zu machen, der aufgrund der beantragten Ausnahmebewilligung als Inhaber, Gesellschafter oder als
eingestellter Betriebsleiter geführt werden soll. Hier sollten Sie bitte auch
Angaben machen, wenn es sich um einen bereits bestehenden Betrieb handelt, der
nachträglich in die Handwerksrolle eingetragen werden soll.
Berufsausbildung und bisherige berufliche Tätigkeit
Es interessiert für die Bearbeitung des Antrages und für die Entscheidung der
gesamte berufliche Werdegang des Antragstellers, also auch Tätigkeiten und
Prüfungen, die mit dem Gegenstand des Ausnahmeantrages fachlich nichts zu tun
haben. Soweit vorhanden fügen Sie bitte Fotokopien der Zeugnisse und Beschäftigungsnachweise in doppelter Ausfertigung bei.
Verwaltung:
BrkJungszentrum:
Beauchazelt:
Form. 10.20a-1/88
Bismarckallee 1
Echelmeyeratrafte 1
B.00 Uhr - 12.30 Uhr
Teleton (0251) 5203-0
Teleton: (0251) 7131-0
btx/Wex: 163Ubtx 025152031+
Konten: 25092826
400607100
47808-460
StadtspaiHasu Muniter
Volksbank Monetar
Poetgiroamt Dortmund
(BLZ400501501
im 7 ani àr«S»
(BU44010046)
- A 66 -
Angaben zur Meisterprüfung
Nach der ständigen Rechtsprechung der Verwaltungsgerichte wird die Zumutbarkeit
der Meisterprüfung bis zu einem Lebensalter von wenigstens 50 Jahren regelmäßig
bejaht. Dann scheiden aber die Erteilung einer unbefristeten Ausnahmebewilligung regelmäßig auch dann aus, wenn Sie bereits eine Meisterprüfung bestanden
haben. Wenn Sie sich zur Ablegung der Meisterprüfung bereit erklären, erwartet
der Regierungspräsident die Vorlage Ihres "Fahrplanes" auf die Ablegung der
Meisterprüfung. Sie müssen also darlegen, welche Vorbereitungskurse Sie noch
vor Ablegung der Meisterprüfung besuchen wollen. Bitte belegen Sie Ihre Angaben durch die Vorlage von Anmeldungs- bzw. Teilnahmebescheinigungen, aus
denen sich Beginn und Dauer des jeweiligen Kursus und soweit die Maßnahme bereits lauft, Ihre regelmäßige Teilnahme ergeben sollte.
Begründung des Ausnahmeantrages
Erste Voraussetzung für die beantragte Ausnahmebewilligung ist das Vorliegen
eines Ausnahmegrundes zu Ihren Gunsten. Hier können aber nur Tatsachen berücksichtigt werden, die sich auf Ihre Person beziehen. Ein Ausnahmegrund liegt
nach der gesetzlichen Regelung nur dann vor, wenn die Ablegung der Meisterprüfung vor Aufnahme der selbständigen Tätigkeit bzw. Betriebsleitertätigkeit
eine unzumutbare Belastung bedeuten würde. Hier spielen das Alter, Gesundheit
usw. eine Rolle. Bitte erläutern Sie, aus welchem Grunde Sie sich schon vor
bestandener Meisterprüfung selbständig machen wollen. Die Gerichte haben den
Grundsatz entwickelt, daß derjenige keinen Ausnahmegrund für sich geltend
machen kann, der es selbst zu vertreten hat, daß er nach Erreichen der für
die Zulassung zur Meisterprüfung erforderlichen Jahre nicht zur Meisterprüfung gekommen ist. Zeitmangel und berufliche Überbeanspruchung wird regelmäßig nicht als Entschuldigung für die Nichtablegung der Meisterprüfung anerkannt, weil das schließlich jeden Bewerber auf die Meisterprüfung trifft.
Befähigungsnachweis
Zweite Voraussetzung für die Erteilung einer Ausnahmebewilligung ist der Nachweis der notwendigen, das sind meisterhafte, theoretische Kenntnisse und praktische Fertigkeiten. Zur Prüfung dieser Voraussetzungen fügen Sie bitte noch
Fotokopien Ihrer Zeugnisse, Tätigkeitsbescheinigungen und sonstiger Referenzen
von Auftraggebern oder dergleichen in doppelter Ausfertigung bei. Sie müssen
jedoch damit rechnen, daß der Regierungspräsident, vorausgesetzt er bejaht
einen Ausnahmegrund zu Ihren Gunsten, noch eine Überprüfung Ihrer Kenntnisse
und Fertigkeiten in dem Handwerk, evtl. Teilhandwerk, für das der Ausnahmeantrag gestellt wird, durch einen Sachverständigen anordnet. Die Kosten für diese
Überprüfung gehen zu Ihren Lasten.
Auskünfte über evtl. Erfolgsai^sichten können wir verständlicherweise nicht
geben.
Die vorstehenden Informationen sollen Ihnen eine Hilfe für die Stellung des
Ausnahmeantrages sein und gleichzeitig die Stellung von offensichtlich aussichtslosen Anträgen vermeiden helfen. In diesem Zusammenhang ist darauf hinzuweisen, daß die Entscheidung über Ausnahmeanträge gebührenpflichtig ist.
Wenn Sie weitere Fragen haben, sollten Sie sich an den
wenden.
Regierungspräsidenten Münster
- Wirtschaftsabteilung Dienstgebäude Moltkestraße 18
4400 Münster
Tel. 0251/411-31 44
­
VERZEICHNIS DER
GEWERBE, DIE
HANDWERKS
ÄHNLICH
BETRIEBEN WERDEN
KÖNNEN
Anlage Β zur Handwerksordnung)
1
2
3
4
5
6
7
8
9
;0
ί1
I. Gruppe der Bau­ und
Ausbaugewerbe
Gerüstbauer (Aufstellen und
Vermieten von Holz­, Stahl­ und
Leichtmetallgerüsten)
Bautentrocknungsgewerbe
Bodenleger (Verlegen von
Linoleum­, Kunststoff­ und
Gummiböden)
Asphaltierer (ohne Straßenbau)
F uger (im Hochbau)
Holz­ und Bautenschutzgewerbe
(Mauerschutz und Holzimprägnie­
rung in Gebäuden)
Rammgewerbe (Einrammen von
Pfählen im Wasserbau)
II. Gruppe der Metallgewerbe
Herstellung von Drahtgestellen
für Dekorationszwecke in
Sonderanfertigung
Metallschleifer und Metallpolierer
Metallsägen­Schärfer
Tankschutzbetriebe
(Korrosionsschutz von Öltanks
für Feuerungsanlagen ohne
chemische Verfahren)
III. Gruppe der Holzgewerbe
12 Holzschuhmacher
13 Holzblockmacher
.14 Daubenhauer
A 67 ­
Anlage
II/4
15 Holz-Leitermacher
(Sonderanfertigung)
16 Muldenhauer
17 Holzreifenmacher
18 Holzschindelmacher
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
IV. Gruppe der BeWeidungs-,
Textil- und Ledergewerbe
Bügelanstalten für HerrenOberbekleidung
Dekorationsnäher (ohne
Schaufensterdekoration)
Fleckteppichhersteller
Klöppler
Theaterkostümnäher
Plisseebrenner
Posamentierer
Stoffmaler
Handapparate-Stricker
Textil-Handdrucker
Kunststopfer
Flickschneider
V. Gruppe der Nahrungsmittelgewerbe
31 Innerei-Fleischer (Kuttler)
32 Speiseeishersteller (mit Vertrieb
von Speiseeis mit üblichem
Zubehör)
VI. Gruppe der Gewerbe für
Gesundheits- und Körperflege
sowie der chemischen und
Reinigungsgewerbe
33
34
35
36
37
Appreteure, Dekateure
Schnellreiniger
Teppichreiniger
Getränkeleifungsreiniger
Schönheitspfleger
VII. Gruppe der sonstigen
Gewerbe
38 Bestattungsgewerbe
39 Lampenschirmhersteller
(Sonderanfertigung)
40 Klavierstimmer
-
A 69 -
Anlage
II/5
An die Industrie und Handelskammer in
Antrag auf Ausstellung eines Carnet ÆT. A
und Abschluß einer Kautionsversicherung
(Auszufüllen, wenn das Carnet auf eine natürliche, nicht im Handels-
(Auszufüllen wenn das Carnet auf eine Firma oder Körperschaft des
register eingetragene Person ausgestellt werden soll)
öffentlichen Rechts etc. ausgestellt werden soll)
Name:__
Rrma/Bezeichnung:
Vorname:
Anschrift:
Gegenstand des Unternehmens:
Fernrul:
Anschrift:.
Staatsangehörigkeit:
Paß/Personalausweis Nr.:
Fernrul:
ausgestellt von:
Abteilung/Sachbearbeiter:
Beruf:
Hauptsitz D ja
Gewerberechtlich gemeldet bei:
Handels-ZGenossenschaftsregistereinlragung Nif.:
L J nein
beim Amtsgericht i n .
Bankverbindung:
Beabsichtigte Verwendung der aul der Rückseite dieses Antrages verzeichneten Waren gemäß dem internationalen Abkommen lür
LJ Berufsausrüstung
L J Ausstellungen und Messen
L J Warenmuster oder gemäß einem anderen, nämlich für
oder gemäß einer nationalen Vorschrift für
in folgendem/n Land/Ländern
Durchfuhrland/ Durchführender
(in Klammem bitte die Anzahl der beabsichtigten Reisen oder Versendungen angeben)
On Klammem bine die Anzahl der beabsichtigten Reisen oder Versendungen angeben)
Ich/wir (nachfolgend: wir) verpflichten uns, diese Waren ausschließlich unter den im Anhang zu diesem Antrag aufgeführten Bedingungen zu verwenden. Das CARNET
wird Ihnen sofort zurückgegeben werden, sofern es nicht mehr benötigt wird, spätestens bei Abiaul der Gültigkeitsdauer. Sie werden das CARNETdann drei Jahre lang
aufbewahren. Nach Ablauf dieser Zeit können wirdasCARNETinnerhalb von drei Monaten bei Ihnenabholen. Wird vondieser Möglichkeit kein Gebrauch gemacht, sind
Sie berechtigt, das CARNET zu vernichtea
Sollte Ihnen das CARNET bis zum Ablauf der Gültigkeilsdauer nicht zurückgegeben oder vor diesem Zeitpunkt von einer Zollbehörde beanstandet worden sein, werden wir alle von Ihnen für notwendig erachteten Maßnahmenzur ordnungsgemäßen Erledigung auf unsere Kosten ergreifen und die Ihnen oder dem Deutschen Industrie- und Handelstag (DIHT) in diesem Zusammenhang entstehenden Kosten übernehmen.
Uns ist aufgrund des Anhangs zu diesem Antrag bekannt, daß der DIHTfür die ausländischen Eingangsabgaben selbst haftet. Demgemäß werden wir Sie oder den DIHT
aul erste Anforderung für alle Beträge entschädigen, die der DIHTzur Erfüllung seiner Haftung aufgewendet hat. Gegen diese Ansprüche können wir nicht einwenden,
daß die Forderung der Bngangsabgabenseitensder ausländischen Zollbehörde unberechtigt ist, und wir könnenauch weder gegen Sie nochden DIHT Ansprüche geltend machen, die aus fehlerhaften Auskünften oder aus Fehlern bei der Ausstellung oder Bearbeitung des CARNET entstehen.
Uns ist ferner bekannt, daß Sie das beantragte CARNET nur ausstellen, wenn wir mit der Hermes Kreditversicherungs-AG, Hamburg, (Hermes) einen Kautionsversicherungsvertrag abschließen, aufgrund dessen sich Hermes für diejenigen von uns zu erstattenden Beträge verbürgt, die der DIHTzur Erfüllung der an ihn gestellten Anforderungen tatsächlich aufgewendet hat. Demgemäß beantragen wir hiermit beim Hermes eine Kautionsversicherung mit der Maßgabe, daß diese Gesellschaft dem
DIHT gegenüber unter Verzicht auf die Einreden der Aufrechenbarkeit. Anfechtbarkeit und Vorausklage (§§770.771 BGB) für die vorgenannten Beträge bürgt und übernehmen selbst die Ihnen bzw. dem DIHT gegenüber zu erfüllenden Verpflichtungen in gleichem Umfang gegenüber Hermes.
Die Kautionsversicherung beginnt und die Bürgschaft gilt als abgegeben mit Aushändigung des beantragten CARNET durch Sie. ohne daß es einer ausdrücklichen
schriftlichen Antragsannahme oder Ausstellung einer besonderen Bürgschaftsurkunde durch Hermes bedarf. Sie endet automatisch mit der Erledigung unserer Verpflichtungen aus diesem Antrag.
Das von uns zu zahlende Versicherungsentgelt wird von Ihnen an Hermes weilergeleilel.
Als Gerichtsstand wird Hamburg vereinbart, soweit dies gesetzlich zulässig ist.
Ort und Datum
Rechtsverbindliche Unterschrift
Von der Industrie· und Handelskammer auszufüllen:
Nummer des CARNET A.TA
ausgestellt am:
gültig bis:.
Carnei enthält:
Bnluhrblätter,
Wederausfuhrblärter,
Paar Transitblätter
nachträglich hinzugefügt
Bnluhrblätter,
Wiederausfuhrbläner,
Paar Transitblätter
Bnluhrblätter,
Wiederemluhrblätler
zurückgegeben am:
unbenutzt sind:
Bestell-Nr. 1046
(VM/83)
.
Formularvertag C. W. Niemeyer, 32S0 Hameln, Postfach 447, Tel. 200324, Telex 9 24 745
Paar Transitblätter
-
Lfd.
Nr.
Handelsübliche Bezeichnung der Waren
und gegebenenfalls Zeichen und Nummern
Summe
') Handelswert im Inland
*) Falls vom Inland verschieden
A 70
Zahl
-
Gewicht
oder
Menge
Wert ' )
Ursprungsland " )
(Übertrag)
Falls der vorhandene Raum nicht ausreicht, bitte neutrale Blätter
lür die weiteren Seiten verwenden!
­
A
71
Anhang
zum „Antrag auf Ausstellung eines CARNET A T A
und Abschluß einer Kautionsversicherung"
Bei nicht ordnungsgemäßer Behandlung eines C ARNET A.T.A. können ausländische Zollabgaben entstehen, die letztlich Sie als
CARNET­Inhaber bezahlen müssen. Die nachstehenden Hinweise sollten Sie unbedingt beachten:
Das CARNET A T A ist ein internationales Zollpassierscheinheft. Es soll das vorübergehende Verbringen von Waren ins Ausland erleichtern,
und zwar dadurch, daß bei seiner Benutzung die Zahlung oder Hinterlegung von Zöllen und sonstigen Einfuhrabgaben entfällt und keine beson­
deren Zollanmeldungen in den Einfuhrländern auszufenigen sind. Diese Erleichterungen wurden dadurch ermöglicht, daß die Industrie­ und
Handelskammern bzw. deren Spitzenorganisationen in den beteiligten Ländern aufgrund wechselseitiger Verpflichtungen den Zollbehörden
ihrer Lander gegenüber die Bürgschaft für die Entrichtung der Abgaben für solche F älle übernommen haben, in denen CARNET A.TA nicht
ordnungsgemäß erledigt werden. Zur Abdeckung des damit verbundenen Risikos hat der Deutsche Industrie­ und Handelslag (DIHT) mit der
Hermes Kreditversicherungs­AG (Hermes) eine Vereinbarung getrolfen. Danach hat Hermes die Industrie­ und Handelskammern ermächtigt, in
ihrem Namen und auf Rechnung des Hermes mit dem jeweiligen CARNET­Antragsteller
einen Kautionsversicherungsvertrag abzuschließen
und das Versicherungsentgelt mit schuldbefreiender Wirkung für Hermes entgegenzunehmen. Hermes hat sich seinerseits verpflichtet, sich auf­
grund einer solchen Kaulionsversicherung dem DIHT gegenüber selbstschuldnerisch für dieienigen Beträge zu verbürgen, die der DIHT zur
Erfüllung der an ihm vom „bürgenden Verband" des Einfuhrlandes gestellten Anforderungen aulwendet und vom CARNET­Inhaber ersetzt
verlangen kann.
Die Grundlage des vereinfachten Verfahrens bilden internationale Zollubereinkommen, die bei den Industrie­ und Handelskammern eingese­
hen werden können. Die Lander, in denen CARNET Α.TA anerkannt werden, können bei den Industrie­ und Handelskammern ertrag! werden.
Mit CARNET A.TA können m den beteiligten Staaten vorübergehend ein oder durch diese ausgeführt werden:
A) Berutsausrüstungen, wozu auch Ausrüstungen für Presse, Rundfunk, F ensehen sowie solche für kinematographische Arbeiten gehören.
Ausgeschlossen sind Ausrüstungen, die der ausschließlichen Beförderung, der gewerblichen Herstellung oder dem Abpacken von Waren,
der Ausbeutung von Bodenschätzen, der Errichtung, Instandsetzung oder Instandhaltung von Gebäuden, der Ausführung von Erdarbeiten
oder ähnlichen Zwecken dienen.
B) Waren, die auf Ausstellungen, Messen, Kongressen oder ähnlichen Veranstaltungen aufgestellt oder verwendet werden sollen. Hierzu gehö­
ren auch Slandausrüslungen, Werbemalenal, zur Vorführung benötigte Maschinen, Geräte usw., ferner Übersetzungseinrichtungen, Tonauf­
nahmegeräte, F ilme erzieherischen, wissenschaftlichen oder kulturellen Charaklers.
C) Warenmuster, das sind Gegenstände, die eine bestimmte An bereits hergestellter Waren darstellen oder Modelle von Waren sind, deren Her­
stellung beabsichtigt ist. Diese Muster dürfen im CARNET­vertahren nur zu Werbezwecken aus­ bzw.emgeführt werden. Unter bestimmten
Voraussetzungen fallen hierunter auch Positiv­Schmallilme mit Werbecharakter.
D) Waren, die nach anderen internationalen Abkommen oder nach Vorschriften des Einfuhrlandes vorübergehend eingeführt werden (ein­
schheßl. Zollgutversand, aber nicht zur Veredelung oder Ausbesserung). Über die hier in Betracht kommenden F alle eneilen die Industrie­
und Handelskammern unverbindliche Auskünfte.
CARNETS A J A dürfen nur unter folgenden Bedingungen ausgestellt und benutzt werden:
1. Alle Waren müssen innerhalb der F rist, die die Zollbehörde des Einfuhrlandes in den Einlageblattern des CARNET einträgt, wieder aus­
gefuhn werden, spätestens jedoch zum Ablauf der Gültigkeitsdauer des CARNET. Es ist unbedingt erforderlich, daß die ausländischen Zoll­
stellen jede Einfuhr und jede Wiederausfuhr oder Wiedergestellung der Waren in den dafür vorgesehenen Stammabschnitten der Einlage­
blatter bescheinigen. Bleiben die Waren im Einfuhrland, müssen die aul den Waren ruhenden auslandischen Eingangsabgaben (Einfuhrzoll,
Einfuhrumsatzsleuer oder sonstige bei der Einfuhr zu erhebende Abgaben und Steuern) bezahlt werden. Die Abgabenentrichtung muß vom
zustandigen Zollamt des Einfuhrlandes aul dem Wiederausfuhrblatt (Stammabschnitt und Trennabschnnt) bescheinigt werden. Nur der lük­
kenlose Nachweis der Wiederausfuhr oder Wiedergestellung bewahrt vor einer spateren Autforderung zur Zahlung der Eingangsabgaben.
Sollte durch besondere Umstände beim Verlassen eines Landes keine derartige Bestätigung zu erlangen sein, so wird dringend empfohlen,
sich sofort von einer deutschen Zollsielle bescheinigen zu lassen, daß die betreffenden Waren sich wieder im Inland befinden.
2. F ür Waren, die von vornherein zum Verbleib im Ausland bestimmt sind, können keine CARNETS ausgestellt werden. Wenn sich dagegen nach­
träglich ergib!, daß Waren im Ausland verbleiben sollen, so ist dies umgehend der nächsten ausländischen Zollbehörde zu melden.
3. Die Nämhchkeil (Identität) aller Waren muß bei der Wiederausfuhr festgestellt werden können. Deshalb dürfen Zollplomben und dergleichen
nicht beschädigt oder entfernt werden.
4. Die Waren dürfen weder verliehen noch vermietel oder sonst gegen Entgelt verwende! werden. Musler dürfen darüber hinaus nichl verandert
oder ­ außer zu Vorführungen ­ nicht ihrem normalen Gebrauch zugeführt werden.
5. Ausstellungsgüter gleicher Art mussen nach Anzahl oder Menge ihrer Zweckbestimmung angemessen sein. Muster dürfen nur in den lür sie
handelsüblichen Mengen aus­ bzw. eingeführt werden.
­
A 72
­
6. Berufsausrüstungen dürfen nur von der ins Bnfuhrland einreisenden Person oder unier ihrer persönlichen Aufsicht benutzt werden.
7. Ausstellungsgüter dürfen vom Veranstaltungsgelände nur dann entlernt werden, wenn dies die Zollvorschriften des betreuenden Landes aus­
drücklich gesiaiien.
8. Berufsausrüslungen und Warenmuster dürfen nicht einer im Einfuhrland ansässigen natürlichen oder juristischen Person gehören. Zur Nach­
prüfung der Eigentumsverhältnisse ist die Industrie­ und Handelskammer jedoch nicht verpflichtet.
9. Berufsausrüslungen dürfen nur von einer nichl im Einfuhrfand ansässigen natürlichen oder juristischen Person eingeführt werden; andern­
lalls empfiehl! sich die Ausstellung einer Vollmacht lür die Beantragung der Einfuhrabfertigung.
Eine Anleitung zum Ausfüllen der Vordrucke und zur Verwendung der CARNETS A.TA. befindet sich aul der vorletzten Seile des grünen
Umschlagblattes. Es solile auch darauf geachte! werden, daß der Antrag auf Ausstellung eines CARNET A J A gut leserlich und die Warenliste
auf seiner Rückseile im Durchschreibeverfahren zusammen mit dem CARNET ausgefüllt ist.
Wenn das CARNET von Personen benutzt werden soll, die nicht auf seiner Vorderseite als CARNET­Inhaber oder deren Vertreter ausgewiesen sind,
ist es ratsam, eine aul diesen Zweck abgestellte Vollmacht auszustellen.
Im CARNET dürfen ­ abgesehen von der zollamtlichen Nämlichkeilssicherung ­ nach der Unterzeichnung durch die Industrie ­ und Handels­
kammer keine Entragungen oder Änderungen mehr vorgenommen werden.
Das von der Industrie­ und Handelskammer unterschriebene CARNET sollte mit den darin aufgeführten Waren dem nächstgelegenen Binnen­
zollamt vorgelegt werden, damit dieses eventuell an den Waren amtliche Nämlichkeitsbescheinigungen (Romben, Stempelabdrucke usw.)
anbringen und deren Anbringung im CARNET bescheinigen kann. Hierdurch wird die Zolllreischreibung bei der Wiedereinfuhr erleichtert.
Es wird gebeten, das CARNET unaufgefordert der Industrie­ und Handelskammer zurückzureichen, sobald es nicht mehr benötig! wird, spätestens
jedoch unmittelbar nach Abiaul seiner Gültigkeitsdauer.
Die Beachtung der Zollvorschriften und der vorstehenden Regeln erspart allen Beteiligten vermeidbare Arbeit und Koslen.
Weitere Auskünfte erteilen die Induslrie­ und Handelskammern.
Die Industrie­ und Handelskammern
in der Bundesrepublik Deutschland und Berlin (West)
Bestell­Nr. 1046
η·,,»!,
,vl OJ
'
FORMULARVERLAG C . W. NIEMEYER, 3250
Auslieferungslager:
S600
6050
7252
Hameln 5, Werkstr. 7. Tel. (0 51 51) 20 03 24 / 20 02 05. Telex 9 24 745
Wuppertal 2, Carnaper Str. 26. Tel. (02 02) 50 20 31. Telex 8 591 218
Offenbach a. M.. Rohrmühlalr. 5. Tel. (0611) 86 26 82
Weil dar Stadt 2, Glemsweg 17, Tel. (0 70 33) 3 49 40. Tele« 7 265 SOI
­
( I s s u i n g Associsi ion)
t A e e o ö a t i o n ornem ice)
(Ausgebender
Verband)
A 73 ­
DEUTSCHER INDUSTRIE­ U N D HANDELSTAG,
INTERNATIONAL GUARANTEE C HAIN
CHAINE DE GARANTIE INTERNATIONALE
INTERNATIONALE
BÜRGSCHAFTSKETTE
BONN
A.T.A. CARNE T No.
CARNET
A.T.A.
Nr. :
CARNET DE PASSAGES EN DOUANE FOR TEMPORARY ADMISSION
CARNET DE PASSAGES EN DOUANE POUR L'ADMISSION TEMPORAIRE
CARNET FÜR DIE VORÜBERGEHENDE EINFUHR
C U S T O M S C O N V E N T I O N O N T H E A T A C ARNET FOR T H E TEMPORARY AOMISSION O f G O O D S
C O N V E N T I O N DOUANIERE S U R LE C ARNET A T A P O U R L'ADMISSION TEMPORAIRE DE MARC HANDISES
ZOLLAB(ÜBEREIN)KOUUEN
ÜBER DAS CARN ET
Λ.Τ. A. FÜR DIE VORÜBERGEHEN DE
N
EI FUHR
VO
N
WARE
N
( B e f o r e oompleting the carnet, please read noles on pege 3 of lhe cover)
(Avant d e remplir le carnet, lire la notice p a g e 3 de la couverture)
("Siile ersi die Anleitung
C A R N E T VALID UNTIL
CARNET VALABLE JUSQU'AU
.
DAS CARN ET
IST GÜLTIG
BIS
I S S U E D BY
eut Seilt
3 des Umachlagblatta
lesen,
denn
des Cernei
ausfüllen)
INCLUSIVE
. INC LUS
EINSCHLIESSLICH
Industri·­ und HandalakammT zu DU—Idorf
DELfVRE PAR
AUSGEGEBEN
DURCH
HOLDER
TfTULAJRE
INHABER
R E P R E S E N T E D BY · )
R E P R E S E N T E P A R ·)
VERTRETEN
DURCH
·)
I n t e n d e d u s e of g o o d s / Utilisation prévue des marchandises / Beabsichtigte
Verwendung
der Wenn
_
T h i s carnet may b e used in the following countries under the guarantee of the following a s s o a a u o n s : / C O c a m e l est valable dans les pays o ­ a p r e a . sous la garantie
d e s associations suivantes : / Dieses Cernei ist in nachstehenden
Lindem
unter Burgschalt
der hlgenden
Verbinde
gültig:
AimauiA
SPAM
ESPAME
IPAJIIIR
Caaaafa Saaariar I * C * « u i * i
O f i c i a l · * R« C t ­ t i i i * . l a d a t u n
j « i n f i l a * * · li»***. MMrU
HAUL
ISRA.1L
ISRAiL
JRI LANKA
JRI LARKA
I I I LARM
SH L i a i t K l » t a a l C a · * « · *t Dt«
ΠΑΙΪ
»AUE
Π AJJl II
S l K k i M M t * K M * » i l tl—m » , ,
I A*i1c*rtaii. M a w
SWillH
SU1H
sarwfNR
J i p i * C kt*.**i tl C ***aWC *
»m M a t t t t n j . l i > 2 , 1 ­ c h W M ,
y u u M c M . cairw*­À*, i.kp
SWrmiLAR·
smisi
ÏWWELI
UlSTUUf.||
»usimi»
mui»
umicMt
esmsiKM
W l n t d u n . HTM*
11 LSI UM U I LUIHUUSI
MIÏ.ÛUC π i i m v i o u i i
RELEIER UNI LUIIUIUU
. ' W i i l r l l * · latftaaa, R i n a t i
IUIÃMA
IULU1U
htWU MU
F i l i m i * « MitlMtlt
C I I I W I I
i n
é t Ctmmnct
tt
C l M a k t I I CfaêMltt
II
RULE U I E R
CHIUDA
C i i u a Ü M C JUMavh« «1 C > — t m t a
C l l s i l f X a N a a i · 1011 I o t a ·
Hafl urn. H M U M i 1 1 1 . B u l k «
K O M A . RÉPL'lLJC
CtMII MI SU·
(OREA (SUO­)
emus
L t i a t . t r »1 C ■ ' ■ ■ a r t i tmi
CHT?«
ZTPÍW
l a d l l t n r a(
IL'IiURURS
lUlEMIQURE
HJÏIklRURS
taklata!***
■Uè* l a t t i «
cncHOSLOTfAJtn
inkaiMTMiU
K l i x v Priai
UAUAITIUS
Tkl unumi :■.».». d
UAURIIIUI
CUU»
U N AIA
Hk«**
aackttM
UAütmus
Ki»tr t u Kiaakaaiil
•a f t k r i i . t t T M ' k * l r l a S H * .
Ί - t i m ak i | *
F inumo
f ¡«UWEE
FURIAR I
Κ M ka ι kMtafaJuaurl.
Militato
MO» ZEALAND
N O U T f U i ÏE LARDE
RtVSUUM
T k t W a U l a f t M ChMOrW tl
FRANCE
ChataWa I t C m m · ; 11 t l
r i t i i i i m * · τ uit. f m i
o r * AT
NORIISI
RMIWtlt*
■ACECE
Atk m
SlIECMEMLANO
»aaj H H . i ! r T
1 . A * » r l « l t t u t t i . A l a t a 114
POLARI
POLOONI
POUR
■net
C t a a a k « al
[ I H H I I
\\mt*ÊÊk\.
».·. h i
. . . Ι ρ * i r t i t i »f · * » !
Vir i l t a a n a l ¡ l i u t à i
P.O. I t . 114
« H l LMfit*aí|.r 11.
li
: , o i
Utur*.
l a t t a . U t a i mi
I M m i t it Y H f . . U n · laaft**'
Fi.tlir.lt A.latkiattOln.a.ir,
IkiTlkt P t t J l n t i JI1.
H U I I I H I
1
CI a t m ( * C a a M t a · ,
UiMi
RE FUBLIC OF SINGAPORE
Slnospor· Inttmillonal
RÉPieUQLJE OÊ S H Î A A R Ë C raimcRf cf Commtrc«,
REPUBLK SWGAPUH
Otnnwk HouM. β Rjfflu Quay,
Skvgaport 01104
I Ï P U I U C Of IME (VOIT C OAST t
B W U O U C H LA COtl r N O M C
U P V I L K E U ENIEINKUS IE
itili*«
u i
U a r t t * S D I t l C aaacM
fat l * l a r * * l l M * l I t u u n
t i l l . A i a a w al I R * Ataartta*
I r · Tart H. T. I H »
TWOSLAriA
Toutesuvn
JUeOSUtWIIR
-
Κ ι · * S t a m i C kjaktr ti
Ctaatrcl, . Μ Μ Η Η Ι Ι .
uMimsTJOts
US (TATS­URIS
»EItlRiSU STAJUIa)
Ν
U t SlkrtlUf C kwaHr i l
Ciurlarci
4 1 . U t , a l U M t Biktan*.
He*
r = 5 ï
NOITMERi IRELAÄS
ROTAUHI­URt K
6RANDE «ΙΠΛβΚΙ Π
Η l'IRLARK lU »ORI
»EREimslTS KOHHRIKM
irw «HOIMfTAAUIKM
NETHERLANDS
PAYS I A S
AIEDERLARDE
ΕίΙΙΑΠΑΙ
EÜIAUU
«a«;
GUAI M I U t H AR·
Kaaaakarai UaadaUkaaMar,
Iettalitl
enuuiAi
Sr.­.
111 Sakaaaj tats, CfctMan ha ■ Umt
DENMARK
lAJIfllAlU
OAAEUAJU
FUR«
flANnUlCH
C a i « *
K M M C k a a b « al C l a m a r t i
aa* l a J a i t ' T
Of
Caaimttci ta* la* t i n t
1 Rt,aJ S l i M t . P*rt Laats
itMtCOSUNAOUIE
rSCHCCHUUrWAJOI
S. S
C r»""
IT « r a * F I * * * .
C M N I Λ C *­*n 1 laaaaRck
S ici.tau ι Raattai*
I0UUARIA
ROUVAMIf
RUMÄNIEN
! 7 . t a a t n * . * R. ΙΛηοχ
lacar « 1
SINESAL
SEREUX
SiRIÎAL
»irtji.u,
UiKlillW
SOUTH AF11C A
««.DUE W SU·
SUOATUU
Wit«,
.1 C . a a a a * ,
T h e holder of this carnet and his representative will be held responsable for compliance with the laws and regulations of the country of departure and the countries of
importation. / A c h a r g e pour le titulaire et son representant d e s e conformer aux lois et réglementa du pays de depart et des paya d'importation. / Der Inhaber und
sein Vertreter haben die G e s e t z e uno* sonstigen
Vorschriften dea Ausgangalandes
und der Einfuhrländer
zu beachten.
I s s u e d at f Emis A / Ausgestellt
in _
ssss
SS1C
( S ­ Ø n a u · * ol k j U w i M d O t ' t j t J ef I M laauing A t a n » ■ toni
( H o l d * · * atgnalur* / S ­ g n a t W * du U l u l a r * / U m n K M f t dm (rWl«ò*r*J
( S a g n « . * * du C M A B W * da Γ Α * * β ο · ΐ ι ο η ¿taartmal
ANTRAG
AUF
AUSFERTIGUN G
DES
CARN ~
, beantrage,
., das Carnet
A.T.A,
A.T.A.')
für die in der Allgemeinen
Uste aufgeführten
Viraren,
abgeschlossen
auszufertigen.
31
C E R T I F I C A T E B Y C U S T O M S A U T H O R I T I E S / A T T E S T A T I O N D E S A U T O R I T E S D O U A N I E R E S / B£SCHEJN XHJN G
1.
Z
ró
■ι ­ ^
2.
G o o d s examined.*) / Vérifié lee marchandises.*) I Die Waren
3.
R e g i s t e r e d under reference No.*) / Enregistré sous le n ° *) / Engetragen
/ BurtMU da d o u w t * /
I
DER
Identification marks have been affixed as indicated in column 7 against the following Hem Noia), of the General List
A p p o s i les m a r q u e e d'identification mentionnées dans la colonne 7 en regard du(des) numérote) d'ordre suivantfs) d e la liste generale
Die in Spalle 7 vermerkten N imlichkeitazeichen
wurden an den in der Allgemeinen
Liste unter hlgendeUHn) N ummerin)
aufgeführten
D**a*a >l m a p p l i c a U · ­ I EfcHar * 'il ·
Zollten!)
I
sind beschaut
worden.*)
unter N r.')
—
(Data ' 0 * 1 * I OeUi/ml
HlJtttulrm/tenÓaM
I in th« onginal onc­f d*p*nda on I h * α ι Μ α ι η · r * g i . l * l i o n i apfJ .catta m irw counlrr o<
. » a * i » · d a n * l ' o r i n a i iMpand rtot · > * ρ ο * ι Ι · α η * dou amara* du pay* tfamnanvi du c
» Unctnñ
rV*>*n Aaurni hàKÇt Mm Ovn ZtTttowÊlimmunatri m
tF'*9n*1uf· *nd aiarnct)
[8­orv*a>*· a> Τ­ΜΒΓ·)
lunter**·*
unrï Si v i p * I
ZOLLBEHÖRDE
N
Waren
­ A 74 A.T.A.
­ CARNET No.
I M P O R T A T I O N C O U N T E R F O I L No.
S O U C H E D ' E N T R E E N"
EINFUHRBLATT
ISliimnuibsJmitll N r.
CARNET A.T.A. N*
CARNET
A.T.A. N r.
Tfit! çjnods doscnbod in the General L si unrii­r i1i;m Nu(s).
Les marchandises enuméreos A la, lisle générale sous lets) n**·1
Dio in dor Allgemeinen Usle angegebenen Waren der N ummer(n)
have been temporarily imponed
ont été impoiees temporairement
sind vorübergehend eingeführt worden
Fmal date fo' rc­eiportation/production to the Customs*)
Dale limite pour la roexportation/la representation a la douane *). des marchandises .
Frist fui die Wiederausfuhr tWieder(ge)stellung ') der Waren
3. Registei ud under ruterene* No.*)/ Enregislré sous le n'*) / Eingetragen unter Nr.') .
4. Other remarks*) / Autres mentions*) *Sons'ige Vermerke:*)
(Dalli ' Date I Oar unii
•I tiimani­ ' ¿ιιΊΛ'ΙΙ)
ISgnajupaVtd n .pi
|S.gnjtu'* al T.mbie)
U f *«*»<« und Sie­i£«Vi
'■■•α ί M cht cut («"«·>(*« K'ercíiect
IMPORTATION V O U C H E R No.
VOLET D ' E N T R E E Ν β
EINFUHRBLATT
(Trennabschnitt) N r.
Α)
A.T.A. C A R N E T No.
CARNET A.T. Α. Ν '
CARNET Α.Τ.Α. N r.
Thi« rî/irnm lit vnlirl unlil / La cnrnoi est vainuin jusqu'au / uns Canwt ist gültig bis
issued by / Oéitvrò par / Ausgegeben durch
inclusive / inclus. I
einschließlich.
Indurtrie­ un d Handelskammer zu Düsseldorf
Holder / Titulaire / Inhaber
Represented by ") / Représenle par *) / Vertreten dutch ')
Β) T e m p o r a r y I m p o r t a t i o n declaration / Déclaration d'importation temporaire / Erklärung
für die vorübergehende
1. I. / Je soussigné / Ich.
duly authorised by *) / dûment autorisé par *) / ordnungsmäßig
a)
b)
bevollmächtigt
Einfuhr
,
durch ')
*')
**)
declare thai 1 am Temporarily importing, m compliance with the conditions laid down in the laws and regulations of the country ol importation, the goods
enumerated m the hst overleaf and described >n the Generat List under item No(s).
declare importer temporairement, dans les conditions prévues par les lois et règlements du pays d'importation, les marchandises énumerées a la liste
figurant au verso et reprises a la liste générale sous lets) η01*1.
erklàie. daß ich gemäß den Gesetien und sonstigen Vorschriften des Einfuhrlandes die Waren vorübergehend einführe, die m der umseitigen Liste
und gleichlautend in der Allgemeinen Liste angegeben sind unter der (den) N r(n).
declare thai the purpose for which the said goods are being temporarily imported is
declare que les marchandises sont destinées ã être utilisées pour
erkläre, daß die Waren zu folgendem Zweck verwendet werden sollen
_ at/à/in .
u)
d)
underlake to comply with these laws and regulations / and to re­export lhe said goods within lhe period stipulated by the Customs office *);
m'engage à observer cos lois el règlements / ol a réexporter ces marchandises dans les délais (nés par le bureau de douane*);
verpflichte mich, diese Gesetze und die sonstigen Vorschriften zu beachten I und die Waren innerhalb der vom Zollamt festgesetzten Frist wieder
auszuführen *);
declare that the particulars entered on this voucher are true and complete,
certihe sinceres el complètes les indications portees sur le présent volet.
bescheinige diu Richtigkeit und VOfístá'ndigfceit dei Angaben auí diesem Abschnitt.
2 . Identifying particulars concerning: / Indications concernant. /Angaben
¿m t ­ χ
ι= «ι
a)
packages (number, kind, marks, etc.) *)
Nombre, nalure. marques, e t c , dos colis *)
Packstucke (Zahl. Ait, Zeichen usw.) ')
b)
means o l transport *) / Moyen de transport ') / Transportmittel'}
über:
„
.
&>
SSSÎ
°2SZ
SSg£
5°ÏÏ
(Dal· ' o**· / CW ι«" ι
iS­jnalui« .' Signum* / UntuiciVif
mo ¿ —
C)
Ξ ils.
ící·«
»•5 ï »
£·*!
•s.S
J*Sï
88SS
C l e a r a n c e on i m p o r t a t i o n / D é d o u a n e m e n t à l'entrée /
Einfuhrabfertigung
The goods referred to in the above declaration have been temporarily imported.
1 . Les marchandises faisant l'objet de la déclaration ci­dessus ont été importées temporairement.
Die in der vorstehenden Erklärung angegebenen Waren sind vorübergehend eingeführt worden.
Final dale for re­exportation /product ion lo lhe Customs')
2 . Dale limile pour la réexportation/la représentation à la douane*), des marchandises
Frist für die Wiederausluhr/Wìeder(ge)stellung
*) der Waren
3 . Registered under reference No.") / Enregistré sous le η 0 *} I Eingetragen unter Nr.')
4 . Other r e m a r k s ' ) ' Autres mentions M / S o n s t i g e Vetmetke:')
■.
,
ssss
5*
«s
ut f*
II
X *>
O 3
U­ <
ω>
/ BtHuau dtl lt.Hl.no ; ¿(rilavivi
! ..«..f ,>■.. ,ii.i. ι Si<l«t a d * a heu. ι NrchUuii
[I'M,,' ' Lui, I O l I
I D * · · ' O­elf . [Xileni
• b y-■'„><■ and «lampi
S t■ ­".ι·ι· a* TimEvttl
'U ­t rarrV.ft unti Slrmprel
'I Nam* a«d addiitt .n Noca lulle* ' No*1 M actuar «π inmutar'« <J fit*· ■*■«·» '
D) For official use / Réservé à la douane / Raum für zollamtliche Vermerke
NtmtuntjΛί**Λ"Ί
­
A 75 ­
R E ­ E X P O R T A T I O N C O U N T E R F O I L No.
S O U C H E DE RÉEXPORTATION N *
WIEDERAUSFUHRBLATT
(Stammabschnitt) N r.
A.T. A. C ARNET No.
CARNET A.T.A. Ν '
CARNET AZA. N r.
The goods described in the General List under item No4s).
1 . Les marchandises énumérèes a la liste générale sous leis) η"1*1 .
Die in der Allgemeinen Liste unter dei(den) N ummer(n)
temporarily imported under cover of importation voucher's) No(s)
importées temporairement sous le couvert du(des) volet(s) d'entrée η0*"·'
angegeben und auf Grund des(der) Emfuhrbfatts(Emfuhrblätter) N r(n).
of this carnet have been re­exported.*) / du présent carnet, ont été réexportées.*) / dieses Carnet vorübergehend eingeführten Waren sind wiederausgeführt worden.*)
Action taken in respect ol goods produced but nol re­eipoited *)
2 . Mosul os prises A l'égard des marchandises roprôsonlûes moie non réexportées '1
Maßnahmen wegen der wiedergestellten, aber nicht wiederausgelührten
Waren:')
Action taken in respect ol goods not produced and not mtenlod lor latcir re­ox porlat ion *)
3 . MoHurtin prison Λ l'ognrd dus marchandiauH non roprò·.únteos el non destinons a uiiu reexportation uHoriuuiu')
Maßnahmen wegen der nicht wiedergestellten und nicht zur späteren Wiederausfuhr bestimmten Waren:*)
ICualwn» oll.c* I Buratti da douatv* I Zollamt/
(Placa ' LHM I O l l
ISagnatui* and alampl
IS.g­.atu·· M Timünt
ÍUW«J*tf*ilr und Sltnvrit
'I Onne ι inappl­caM* I B­'i*. ·'■! ­ a Itati. 1 rMttMraØandm Uimcfojn
R E ­ E X P O R T A T I O N V O U C H E R No.
VOLET DE RÉEXPORTATION Ν '
WIEDERAUSFUHRBLATT
(Trennabschnitt) N r.
A)
A.T.A. C ARNET No.
CARNET A.T.A. N*
CARNET ÆT.A. N r.
This carnet is valid until / Le carnet est valable jusqu'au I Das Carnet ist gültig bis
issued by / Délivré par / Ausgegeben durch
,
inclusive. / indus, /einschließlich.
Industrie­ und Handelskammer zu Düsseldorf
Holder / Titulaire / Inhaber
Represented by *) / Représenté par *) / Vertreten durch ') .
R e ­ e x p o r t a t i o n d e c l a r a t i o n / Déclaration de réexportation / Erklärung
für die
Wiederausfuhr
1. L / Je soussigné / ¡eh,
duly authorised by ') / dûment autorisé par *) / ordnungsmäßig bevollmächtigt durch ')
declare that I am re­exporting the goods enumerated in the list overleaf and described in the General List under item No(s)
déclare réexporter les marchandises énumérees a la liste figurant au verso et reprises A la liste générale sous le(s) not"J
erkläre, daß ich die Waren wiederausführe, die in der umseitigen Liste und gleichlautend in der Allgemeinen Liste unter der(den) N r(n)
which were temporarily imported under cover of importation vouchees) No(s).
qui ont été importóos temporairement sous le couvert du(des) volei(s) d'entrée n 0 ··'
angegeben sind und die auf Grund des(der) Einfuhrblatts(Emfuhrblatter) N r(n).
of this carnet.*)
du présent carnet.*)
dieses Carnet vorübergehend eingeführt worden sind. *)
Particulars concerning goods produced but not intended lor re­exportation ')
2 . Indications concernant les marchandises représentées, mais non destinées é la réexportation')
Angaben über wiedergestellte, aber nicht zur Wiederausfuhr bestimmte War**n : *)
Particulars concerning goods not produced and not intended lor later re­exportation')
3 . Indications concernant les marchandises n o n representees et non destinées · une reexportation ultérieure')
Angaben über nicht wiedergestellte und nicht zur späteren Wiederausfuhr bestimmte Waren:*)
In support of this declaration, I present the following document *)
4 . A l'appui de mes déclarations, je presente les documents suivants *)
Zur Glaubhaftmachung meiner Angaben lege ich folgende Unterlagen vor: *)
W*
5. Identifying particulars concerning: / Indications concernant: / Angaben über:
&i
a)
packages (number, kind, marks, etc) *)
Nombre, nature, marques, etc. des colis *)
Packstücke (Zahl, Art, Zeichen usw.) *)
b)
means of transport ') / Moyen de transport *) / Transportmittel 'j
(Dala / DM* ' Datum)
5°ΙΞ
ini
S"î'
­gäo
ï«··
C)
C l e a r a n c e on r e ­ e x p o r t a t i o n / D é d o u a n e m e n t * la r é e x p o r t a t i o n /
(Signatar* ' S.gnaiu«· / Uiuaitefo.ru
Wiedereusfuhrbehendlung
The goods referred to in paragraph 1 of the above declaration have been re­exported.*)
1 . Les marchandises visées au paragraphe 1 de la déclaration ci­dessus ont été réexportées.*)
Die in der vorsiehenden Erklärung unter N r. 1 angegebenen Waren sind wiederausgeführt worden. ')
Action taken in respect of goods produced but not re­exported *)
2 . Mosuros prises A l'égard des marchandises roprôsontéus, mais non r nu» pori eu n ')
Maßnahmen wegen der wiedergestellten, aber nicht wiedorausgBluhrton Waren: ')
,
'Î'Î
¿•'!
ï MÍ
S S'Sì
Action laken in respect of goods not produced and no) intended for later re­exportation *)
3 . Mesures prises A l'égard des marchandises non représentées et non destinées A une reexportation ultérieure*)
Maßnahmen wegen der nicht wiedergestellten und nicht zur späteren Wiederausfuhr bestimmten Waren:*)
<M 4ß Ο Γ­
η alî V IS
s". .
4 . Registered under reference No.*) / Enregistré sous le n" ') / Eingetragen unter N r. ') .
This voucher must be forwarded to the C ustoms office of *)
S. Le présent volet devra être transmis au bureau de douane de*) ­
Dieser Abschnitt ¡st zu übersenden dem
Zollamt')
*
ó
α
it
if
m >
ICuiiom■ olfic· / Bureau da douan* / ¿¡oliami)
Ί 0*1*1* il .nappi, cabin / Billar a'il - aliati. / NOUrufUtoótt
(Placa/L.tjulOtJ
<Da.it> ι D*t* / OeVuml
(Sigriaiufa and at ampi
iS.g­.*Hjr« « Tint»*!
(U^ma-Ktfill und Sitmtm/i
Utmefmn. - *') Narna and adorni m Uock latta*·. I Nom al a d i * · . * an majuKui-* rf.--pn-««-.*. / Ma-ut und Ante*"* .- SJixAscNifl
D) For official uta / Rétarvé a la douane / Raum für zollamtliche
Vermerke
­ A 76 ­
NOTES ON THE USE OF THE
A.T. A. CARNET
1. All goods covered by the carnet shall be entered in columns
I to β of the General Lis!. If the space provided for the Ge­
neral List on the reverse of the front cover is insufficient,
continuation sheets conforming to the official model shall
be usod.
2. In order to close the General List, the totals of columns 3
and 5 shall be entered at the end ol the list in figures and in
writing. If the General List consists of several pages, the
number ol continuation sheets used shall be stated in figures
and in writing at the foot of the list on the reverse of the
front cover.
The lists on the vouchers shall be treated in the same way.
3. Each Kern shall be given an item number which shall be
entered in column 1.
Goods comprising several separate parts (including spare
parts and accessories) may be given a single item number.
II so, the nature, the value and, il necessary, the weight ol
each separate part shall be entered in column 2 and only the
total weight and value should appear in columns 4 and 5.
4. When making out the lists on the vouchers, the same item
numbers shall be used as on the General List.
5. To facilitate Customs control, it js recommended that the
goods (including separate parts thereof) be clearly marked
with the corresponding item number.
6. Items answering to the same description may be grouped
provided that each item so grouped is given a separate item
number. If the items grouped are not of the same value, or
weight, their respective values, and, if necessary, weights
shall be specified in column 2.
7. If the goods are lor exhibition, the importer is advised in his
own interest to enter in B, 1, b) of the importation voucher the
name and address of the exhibition and of its organiser.
8. The carnet shall be completed legibly and indelibly.
9. All goods covered by the carnet should be examined and
registered in the country of departure and lor this purpose
should be presented, together with the carnet, to the Customs
authorities there, except in cases where the Customs regu­
lations of that country do not provide for such examination.
10. If the carnet has been completed in a language other than
that ol the country of importation, the Customs authorities
may require a translation.
1 1 . Expired carnets and carnets which the holder does not intend
to use again shall be returned by him to the issuing asso­
ciation.
12. Arabic numerals shall be used throughout.
NOTICE C ONC ERNANT L'UTILISATION DU
CARNET A.T. Α.
1 . Toutes les marchandises placées sous le couvert du carnet
doivent figurer dans les colonnes 1 à 6 de la liste générale.
Lorsque l'espace réservé à celle­ci, au verso de la couver­
ture, n'est pas suffisant, il y a lieu d'utiliser des feuilles
supplémentaires conformes au modèle officiel.
2. A l'effet d'arrêter la liste générale, on doit mentionner ¡n fine,
en chiffres et en toutes lettres, les totaux des colonnes 3
et 5. Si la liste générale comporte plusieurs pages, le nombre
de feuilles supplémentaires doit être indiqué en chiffres et
en toutes lettres au bas du verso de la couverture.
Les mêmes méthodes doivent être suivies pour les listes
des volets.
3. Chacune des marchandises doit être affectée d'un numéro
d'ordre qui doit être indiqué dans la colonne L
Les marchandises comportant des parties séparées (y com­
pris les pièces de rechange et les accessoires) peuvent être
affectées d'un seul numéro d'ordre. Dans ce cas is y a lieu
de préciser, dans la colonne 2, la nature, la valeur et, en tant
que de besoin, le poids de chaque partie, seuls le poids
total et la valeur totale devant figurer dans les colonnes 4
et 5.
4. Lors de l'établissement des listes des volets, on doit utiliser
les mêmes numéros d'ordre que ceux de la liste générale.
5. Pour faciliter le contrôle douanier, il est recommandé d'indi­
quer lisiblement sur chaque marchandise (y compris les
parties séparées) le numéro d'ordre correspondant.
INTERNATIONAL C HAMBER OF C OMMERC E
INTERNATIONAL INFORMATION BUREAU
OF C H A M B E R S OF C O M M E R C E
β. Les marchandises de même nature peuvent être groupées,
& condition qu'un numéro d'ordre soit affecté a chacune
d'entre elles. Si les marchandises groupées ne sont pas de
même valeur ou poids, on doit indiquer leur valeur ol, s'il y
a lieu, leur poids respectif dans la colonne 2.
7. Dans le cas de marchandises destinées à une exposition, il
est conseillé à l'importateur, dans son propre intérêt, d'indi­
quer en B, 1, b) du volet d'importation, le nom de l'exposition
et le lieu où elle se tient ainsi que le nom et l'adresse de son
organisateur.
B. Le carnet doit être rempli de manière lisible et indélébile.
9. Toutes les marchandises couvertes par le carnet doivent être
vérifiées et prises en charge dans le pays de départ et y être
présentées à cette fin, en même temps que le carnet, aux
autorités douanières, sauf dans les cas ou cet examen n'est
pas prescrit par la réglementation douanière de ce pays.
10. Lorsque le carnet est rempli dans une autre langue que celle
du pays d'importation, les autorités douanières peuvent exiger
une traduction.
1 1 . Le titulaire restitue à l'association émettrice les carnets périmés
ou dont il n'a plus l'usage.
12. Toute indication chiffrée doit être exprimée en chiffres arabes.
ANLEITUNG ZUR VERWEN DUN G DES
CARNET A.T.A.
1. Alle Waren, für die das Carnet verwendet werden soll, sind
in die Spalten 1 bis 6 der Allgemeinen Liste einzutragen.
Reicht der in der Allgemeinen Liste auf der Rückseite des
Umschlagblattes vorgesehene Raum nicht aus, so sind
Zusatzblätter nach dem amtlichen Vordruck zu verwenden.
2. Zum Abschluß der Allgemeinen Liste sind die Summen der
Spalten 3 und 5 am Ende der Liste in Ziffern und Worten
einzutragen. Umfaßt die Allgemeine Liste mehrere Seiten,
so ist die Anzahl der verwendeten Zusatzblätter in Ziffern
und Worten am Ende der Liste aul der Rückseite des Um­
schlagblatts anzugeben.
Das gleiche gilt für die Listen auf den Trennabschnitten.
3. Jede Ware ist mit einer laufenden Nummer zu versehen, die
in Spalte 1 eingetragen wird.
Für Waren, die aus mehreren Einzelteilen (einschließlich
Ersatzteilen und Zubehör) bestehen, genügt eine einzige
laufende Nummer. In diesem Fall sind Art, Wert und erforder­
lichenfalls Gewicht jedes einzelnen Teils in Spalte 2 einzu­
tragen ; in den Spalten 4 und 5 brauchen nur Gesamtgewicht
und Gesamtwert angegeben zu werden.
4. Beim Auslullen der Listen aul denTrennabschnitten sind
dieselben laufenden Nummern wie in der Allgemeinen Liste
zu verwenden.
5. Zur Erleichterung der Zollabfertigung wird empfohlen, die
Waren (einschließlich ihrer Einzelteile) deutlich mit den ent­
sprechenden laufenden Nummern zu versehen.
6. Waren gleicher Art können zusammengefaßt werden, sofern
jede der auf diese Weise zusammengefaßten Waren mit
einer eigenen laufenden Nummer versehen wird. Haben die
zusammengefaßten Waren nicht den gleichen Wert oder
nicht das gleiche Gewicht, so ist der Wert und erforderlichen­
falls das Gewicht jeder einzelnen Ware in Spalte 2 anzu­
geben.
7. Sind die Waren für eine Ausstellung bestimmt, so wird dem
Importeur empfohlen, im eigenen Interesse im Einluhrblatt
(Trennabschnitt) unter Β 1 b) Namen und Ort der Ausstellung
sowie Namen und Anschrift des Veranstalters anzugeben.
β. Das Carnet ist in einer nicht entfembaren Schrift gut leserlich
auszufüllen.
9. Alle unter Verwendung des Carnet A.T.A. angemeldeten
Waren sollen im Ausgangsland beschaut, eingetragen und
zu diesem Zweck dort den Zollbehörden zusammen mit dem
Carnet A.T.A. vorgeführt werden, es sei denn, daß die
Zollvorschriften dieses Landes eine solche Beschau nicht
vorsehen.
10. I st das Carnet in einer anderen Sprache als der des Einfuhr­
landes ausgefüllt worden, so können die Zollbehörden eine
Übersetzung verlangen.
11. Ungültig gewordene oder vom I nhaber nicht mehr benötigte
Carnets hat dieser an den ausgebenden Verband zurück­
zusenden.
12. Alle Zahlenangaben sind in arabischen Ziffern zu machen.
­
A 77
­
An l a g e
Gewerbliche
Berufsgenossenschaften (BG)
Hauptverband
Hauptverband der gewerblichen Berufsgenossenschaften,
UndenstraBe 78­80, Postfach 2052, 5205 Sankt Augustin 2
FS 8 86 628 bgvbd d
(0 22 41)2 31­01
Telefax 231­333/Btx '202994
Zentralttelle für Unfallverhütung und Arbelttmedlzln ­ ZelU ­ ,
UndenstraBe 78­80, Postfach 2052
5205 Sankt Augustin 2, FS 8 86 628 bgvbd d
(02241)231­01
Beruf t genotten t ehalt liehet Institut für Arbeltttlchertielt ­ ΒΙΑ ­ ,
UndenstraBe 80, Postfach 20 43, 5205 Sankt Augustin 2 .
FS889460biad
(022 4 1 ) 2 3 1 ­ 0 2
Berufsgenottenschaftllche Akademi* tür Arbeltttlchertielt
und Verwaltung (BGA),
Zum Steimelsberg 7, Postlach 14 40.5202 Hennef/Sieg 1 . . . (0 22 4 2 ) 8 9 ­ 1
Landesverbände
Landesverband Rhelnland­Weatfalen der gewerblichen Berufsgenossen­
schatten, HoftnungstraBe 2, Postfach 10 24 32,4300 Essen 1 (02 01) 17 0 6 ­ 0
Landesverband Nordwettdeutschland der gewerblichen Berutsgenossen­
schatten, Hildesheimer Straße 309, 3000 Hannover 81,
Postanschrift: Postfach 37 40,3000 Hannover 1
(0511)83 8 0 ­ 1
Landesverband Berlin der gewerblichen Berufsgenossen­
schaften, Fregestraße 44,1000 Berlin 41
(0 30) 8 51 10 44
Landesverband Heiten­Mlttelrtieln der gewerblichen Berufsgenossen­
schaften, Wilhelm­Theodor­Römheld­StraBe 15,
6500 Mainz­Welsenau
(0 61 31)8 0 2 ­ 2 27
Landesverband SOdwestdeuUchland der gewerblichen Berufsgenossen­
scharten, GaisbergstraBe 11. 6900 Heidelberg 1
(06221)523­0
Landesverband Bayern der gewerblichen Berufsgenossen­
schaften, Am Knie 6.8000 München 60
(0 89)88 97­240/242
Berufsgenossenschaften
I. Bargbau
1. Bergbau­BG, Hauptverwaltung. HunscheldtstraBe 18,
Postfach 10 04 29,4630 Bochum 1
(02 3 4 ) 3 1 6 ­ 1
mit Silikose­Forschungsinstitut, HunscheidtstraBe 12,
4630 Bochum 1
(02 34) 3 1 6 ­ 1
Technisch­Naturw. Abteilung
(02 34)3 0 6 ­ 0
Medizinische Abteilung
(02 34)3 1 6 ­ 1
und folgenden Bezirksverwaltungen:
5300 Bonn I.SchumannstraBe 8, Postlach 19 01 48 . . . . (0228)2602­0
4630 Bochum 1, Waldring 97, Postfach 10 04 09,10 04 10 . . (02 34)3 06­0
3392 C lausthal­Zellerteld, Berliner Straße 2. Postfach 1051 . (0 53 23)74­0
mit Hauptstelle für das Grubenrettungswesen,
Berliner Straße 2. 3392 Clausthal­Zellerteld
(0 53 23)74­0
8000 München 80,
Maria­Theresia­Straße 15, Postfach 80 02 69 . . . . (0 89)47 60 61/62
mit Hauptstelle für das Grubenrettungswesen,
8126 HohenpeiBenberg
(0 88 05) 3 18
6600 Saarbrücken I.Talstraße 15
(06 81)5 80 03­0
II. Stein* und Erden
2. Steinbruchs­BG, Walderseestraße 5 ­ 6 ,
Postfach 57 29,3000 Hannover 1
mit folgenden Sektionen:
I 8500 Nürnberg 81. Postfach 81 02 80,
Am Plárrer 33, 8500 Nürnberg 70
II
7500 Karlsruhe 1,
II
5450 Neuwied 1,
(0511)62 6 6 ­ 0
(09 11)26 65 13/14
Kriagsstraße 154, Postfach 61 09 . .
(07 21)2 59 61
III 5300 Bonn 1, Hausdortrstraße 102,
Postfach 15 01 80
(02 28) 23 20 31/32
IV 3000 Hannover. Postfach 57 27, Walderseestraße 5­6
(0511)6266­0
Geschittsstelle Berlin, Hildegardstraße 30,1000 Berlin 31 . . (0 30) 8 53 20 57
3. BG der keramischen und Glat­Induttrle,
Röntgenring 2, Postfach 53 49, 8700 Würzburg 1 . . . (09 31)30 8 1 ­ 0
mit folgenden Bezlrksverwattungen:
I 8700 Würzburg 1, Röntgenring 2, Postfach 53 49 . . . (09 31)30 81­0
Fnedrich­Ebert­Straße 28. Postfach 11 60 . . . . (0 26 31)2 23 31
III 1000 Berlin 12, Pestalozzistraße 5
(0 30) 31 70 80
IV 3000 Hannover,
Niedersachsenring 13. Postfach 640
(0511)67 3016/17
II/6
­
V
8600 Saarbrücken 8.
KoBmannstraßt 4 8 ­ 5 2 , Postfach 450
A 78
­
■
(06 81) 85 0 9 ­ 0
14. Paplermacher­BG, Lortzingstraße 2,
Postfach 31 01 60.6500 Mainz 31
(0 6 1 3 1 ) 7 8 5 ­ 1
15. BG Druck und Ptplerverarbeltung,
RhelnstraB*6­8,Postfach 1549,6200Wiesbaden 1 . ( 0 6 1 2 1 ) 1 3 1 ­ 1
mH folgenden Bezirksverwaltungen:
2000 Hamburg 36, FonMnay 1c
( 0 4 0 ) 4 5 4 3 93/4 10 29 91
5600 Wuppertal I.Wall 24b. Postftch 13 19 52
(0202)450341
6200 Wiesbaden 1. Rheinttraß« 6 ­ 8 . Pottfach 1549 . . . . ( 0 6 1 2 1 ) 1 3 1 ­ 1
8500 Nürnberg 1, Gltißbühlstrtßt 7, Postfach 13 51 . . . (0911)2 20 98/99
1000 Berlin 12,PtttaJozziftraßt5
(030)31 7080
I. Q * · und W a t t er
4. BG dar Gas­ und W a t t t r w e r k a , Aufm Hennekamp 74,
Postfach 17 20,4000 Düsseldorf 1
(0211)315051
mit Geschäftsstelle Berlin
Bundesallee 57­58. 1000 Berlin 31
(030)8532046
und Geschäftsstelle Ulm
Müntttrplatz 18.7900 Ulm
(0731)87444
Eltan und Maiali
Arbeitsgemeinschaft der Eisen­ und Metall­Berufsgenossenschaften,
Federführung: Maschinenbau­ und Kleineisenindustrte­BG,
Kreuzstrafle 45, Postlach 55 12.4000 Düsseldorf 1 . . . .
(0211)8224­0
IX. Textil und Leder
5. Hütten­ und Walz­warkt­BG, HoffnungatraBa 2,
Postfach 1018 65,4300 Essen 1
(02 0 1 ) 1 7 0 6 ­ 0
mit folgenden Sektionen:
1 4300 Estin 1, HoftnungstraBe 2. Postlach 10 1855 . . (0201)17 0 6 ­ 0
2 4600 Dortmund 1, Pottstraße 8, Postfach 926
(0231)18 1058
3 4000 Düsseldorf 1.
Graf­Recke­Straß« 69. Postfach 14 02 20
(02 11) 68 62 68
6. Maschinenbau· und KJelnalsenlnduttrle­BG.
KreuzstraB* 45, Postfach 55 12,4000 Düsseldorf 1,
FS 858 7088 mkbg, Telefax 82 24 444
Technischer Aufsichtsdienst.
KreuzstraB* 4 6 ­ 5 0 , 4 0 0 0 Düsseldorf 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
Dortmund, Stmtrttichitrtß« 98, Pottfach,
4600 Dortmund 30
Dütttldort, Krtuzitrtß« 54, Postfach 55 32,
4000 Düsseldorf 1
Köln, Strg.­Gladbachtr Straße 3. Postfach 80 50 02.
5000ΚδΙηβ0
sowie dtr Geschäftsstelle Bleiefeld,
Mirfctttraßat. 4800 Bielefeld 1
7. Nordwestliche Elttn­ und Stahl­BG,
Hans­Böckler­AJlee 26, Postfach 45 29,
3000 Hannover 1, FS 9 23 357 est bg d
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
BV Hannover. Htnt­Bocloer­Allet 26. Postfach 45 27,
3000 Hannover 1, FS 9 23 357 est bg d
BV Berlin. Bundesalle« 57­58. 1000 Berlin 31
BV Bremen, Am Deich 45, Postfach 10 28 67,
2800 Bramen 1
BV Hamburg, Rothtrrbaurnchaussee 145,
2000 Hamburg 13
16. Ltdtrlnduttrie­BG, LortzIngstraB* 2,
Postfach31 01 40.8500 Mainz31
Dienststellen des Technischen Aufsichtsdienstes:
6500 Mainz31.Lortzingstraße2
4100 Duisburg 1. MozartstraBa 75
(0231)4198­0
(0211)82 2 4 ­ 0
(0221)622001
(0521)86058
(0511)81 1 8 ­ 0
(0511)81 1 8 ­ 0
(0 30)8 5 3 2 0 5 1
(06131)785­1
(061 3 1 ) 7 8 5 ­ 1
(0203)35 85 99
17. Textil­und BakleWungt­BG. Oblarterwallstraße 18,
Postfach 10 00 95,8900 Augsburg 1
(0821)3159­1
mit Geschäftsstelle:
4050 Mönchengladbach, RegentenatraBe 21, Postfach 185 (0 21 61) 1 50 77
(0211)82 2 4 ­ 0
(0211)82 2 4 ­ 0
Gewerbliche Berufsgenossenscharten
Vili. Papier und Druck
X
Nahrungs­und GtnuBmlttel
18. BG Nahrungsmittel und Q a t t t t i t t e n ,
Steubenstraße 46, 5800 Mannheim 1
(06 2 1 ) 8 1 0 3 ­ 1
Telefax 8103­276
mit Technischem Aufsichtsdienst
sowie folgenden Bezirksverwaltungen:
8800 Mannheim 1. Steubenstraße 44
(08 2 1 ) 8 1 0 3 ­ 1
8000 München 19. Romanstraß« 38. Pottfach 38 01 8 0 . . (0 89) 17 90 9 1 ­ 0
4600 Dortmund. Hansbergstraße 28
(02 31)54 3 5 ­ 0
Technitchtr Aufslchttdienst
(02 31) 54 3 5 ­ 2 01
3000 Hannover 71, TlergartenstraBe 109­111
(0511)5107­0
1000 Berlin 41. Frtgettraße 44
(0 30)8 5140 76
19. Fleltcherel­BG, Lortzingstraße 2,
Postfach 31 01 20.6500 Mainz 31
(0 6 1 3 1 ) 7 8 5 ­ 1
20. Zucker­8G, Mfttelaf.ee 11, Postfach 5.
3200 Hildesheim
(0 51 21) 4 10 86
(0421) 5 9 0 6 ­ 0
(040)441 12­0
8. Süddeutsch* Eltan­ und Stahl­BG.
Wllhelm­Theodor­nomrield­StraBe 15, Postfach 37 80,
6500 Mainz­W*is«n*u. FS 4 187 433
(0 6 1 3 1 ) 8 0 2 ­ 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
8000 München38,Amulfstraß*283.Postfach380220. . . . ( 0 8 9 ) 1 2 0 2 ­ 0
8500 Nürnberg 1, Weirvnarkl 9 ­ 1 1 , Postfach 48 51
(0911)2347­0
7000 Stuttgart 1,Htuf)mannttra8e 8, Postfach 45
(07 11j 21 3 5 ­ 0
Technischer Aufsichtsdienst, HauSmannstraßs 58 . . (0711) 21 3 5 ­ 0
8800 Mannheim­Wohlgelegen, Dudenstraße 50,
Postfich2040
(0621)3801­0
8600 Saarbrückens.
Koemannttraßt 48­52, Postfach 108
(06 81)85 0 9 ­ 0
5500 Mainz­Weisenau. Wilhelm­Theooor­Hömheld­
Straßa 15. Pottfach 37 60.8500 Mainz 1
(08131)802­1
9. Süddtuttcht Edtl­ und Unedalmetall­BG,
HauSmannstraBe 6. Postfach 45.7000 Stuttgart 1 . . . (07 11) 21 3 5 ­ 0
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
8500 Nürnberg I.Wtinmarkt 9 ­ 1 1 , Pottfach 91 67
(0911)2347­0
7000 Stuttgart 1. HauSmannstraBe 8, Postfach 45
(0711)2135­1
7530 Pforzheim 1, Wettliche Kart­Friedrich­Straße 90,
Pottfach 19 20
(0 7 2 3 1 ) 1 7 0 5 5
Feinmechanik und Elektrotechnik
10. BG der Feinmechanik und Elektrotechnik,
Gustav­Heinemann­Uter 130, Postlach 51 05 80,
5000 Köln 51, FS 8 881 887
(0221)3778­1
mit folgenden Bezirksvarwaltungen:
1000 Berlin 33. Corrtnsplatz 2
( 0 3 0 ) 8 3 2 4033
3300 Braunschweig 1. Ussingplatz 13
(05 31)4 93 31/33
5000 Köln 51, Gustav­Heinemann­Ufer 130.
Pottlach 51 05 SO
(02 21)37 7 8 ­ 1
7000 Stuttgart t.Morikastraße 3, Postfach 29 30
(0711)602081
8500 Nürnberg 1, WinkJerstraße 33
(09 11) 20 90 15
Chemie
11. BG der chamlichen Induttri»,
GaisbergstrtBe 11. Postfach 10 14 80,
6900 Heidelberg 1. FS 4 61 808
(0 62 2 1 ) 5 2 3 ­ 0
mit folgenden Bezirksvarwaltungen:
Berlin, Uetzenburger Straße 91. 1000 Berlin 15
(0 30)8 8180 37
Hamburg. Stiftttraßt 46.2000 Hamburg 1
(040)2*8 74­0
Köln. Stoiberger Str. 86. Postftch 45 02 27. 5000 Köln 41 . . (02 21)54 8 2 ­ 1
Heidelberg. GaitbtrgstraBe 11, Postlach 10 14 80,
6900 Heidelberg 1
(062 21)5 2 3 ­ 0
Frankfurt/M.. GuioMtUtraBe 45, Postfach 17 40 66,
6000 Frankturt/M
(0 69) 71 0 4 ­ 0
Nürnberg, Nopittchttraße 20. 8500 Nürnberg 70
(0911)6214­0
Holz
12./13. Holz­BG.
Am Knie 6.8000 München 60
(0 89)88 9 7 ­ 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
4800 Bielefeld 1. Turner»traße 5 ­ 9 . Postfach 221/223 . . . . (05 21)8 00 77
2800 Bremen l.Osttrdeich 64
(04 21)701001/02
5000 Köln 51. KUscneurer Weg 12. Postfach 52 03 60 . . ( 0 2 2 1 ) 3 6 0 0 3 ­ 0
8000 München 60. Am Kni* 8
(0 89)88 9 7 ­ 1
7000 Stuttgart 1. CftartottenstraBa 2 9 ­ 3 1 , Postfach 9 91 . . (0711) 24 38 01
sowie dar Gtschifttsttlle
1000 Berlin 41. Fregestraße 44
(0 30)8 5140 76
XI. Bau
Arbeitsgemeinschaft der Bau­Berufsgenossenschaften,
Federführung: Bau­Beruf sg e nossens c haft Frankfurt am Main.
An der Festeburg 27­29,6000 Frankfurt; Main 60
(0 6 9 ) 4 7 0 5 ­ 1
21. Bau­BG Hamburg, Holstenwall 8 ­ 9, Postlach 30 05 30,
2000Hamburg36
(040)35000­0
Ariwlttmtdlzlnltcfttr Dienst
Holstenwall 8 ­ 9 . Postfach 30 05 30.2000 Hamburg 36 . . . (0 40) 3 50 0 0 ­ 0
22. Bau­BG Hannover, Hlldesheimer Straße 309,
3000 Hannover 81, Postanschrift: Postfach 127,
3000 H»nnov*r 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
3000 Hannover 81. Hildeshelmer Straße 309
2800 Bramen 11
Sertht­von­Surmtr­Straße 10, Pottfach 11 03 40.
HHdagardstraßt 29/30.1000 Berlin 31
Ttchnltch tr Auttlehttdlt ntt
Büro Hannover
3000 Hannover 81. Hlldesheimer Str. 309
AuSenstelle Göttingen
3400 Göttingen. Schlözer Weg 8
Büro Bremen
2800 Bremen 11. Bertht­von­Suttnor­Str. 10
Büro Herford
4900 Herfold, Hemnghauser Str. 39
Büro Berlin
1000 Bertin 31. Hildegards«. 29/30
Arbeitt medlzlnltch tr Dienst
Zentrum Hannover
Hlldesheimer Straße 309,3000 Hannover 81
Zentrum Bertin
Hlldegarattrtßt 28.1000 Berlin 31
Zentrum Bremen
Bertha­von­Suttntr­StraBt 10,2800 Bremen 11
Zentrum Bremervörde
Bremer Straße 33.2740 Bremervörde
Zentrum Brauntchwtig
Wilhelm­Bode­Straßt 33.3300 Braunschweig
Zentrum Lemgo
Papenstraße 18,4920 Lemgo
Zentrum Uelzen
Hochgraeltttraßt24A,3110Uelzan
(0511)8380­ 1
(0511)6380­ 1
(04 21)49 9 1 ­ 0
(030)8532057
(0511)83 8 0 ­ 1
( 0 5 5 1 ) 5 7 6 10
(04 21)49 9 1 ­ 0
(0 52 21)30 68/69
(030)8532057
(0511)8380­ 1
(030)8532057
(04 21)49 9 1 ­ 0
(0 4 7 6 1 ) 5 0 41/42
(05 31)33 60 31/32
(0 5261) 1 50 01/02
(05 81) 1 8041/42
23. Beu­BG Wuppertal, Viktoriastraße 21,
5600 Wuppertal 1
(0202)398­ 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen
und Technischen Abteilungen:
5600Wuppertal t.Hofkamp84
(0202)4593­ 0
4600 Dortmund. KronprinzenstraBe 62 ­ 67
(02 31)54 3 1 ­ 1
5000 Köln80. Euitnbergttraße 15/21
(0221)6703­ 0
Arbtlttmtdlzlnitehtr Dienti
Zentrum Wuppertal. 5600 Wuppertal 1, Hofkamp 84
(0202)4593­ 0
Zentrum Dortmund. Kronprlnzenttraee 67.4600 Dortmund (02 31) 54 31 ­ 1
Zentrum Köln. Jan­Wetlem­Straße 1.5000 Köln 8 0 . . . . (02 21 ) 67 03 ­ 2 1 6
Zentrum Koblenz, Am Güterbahnhof 3, 5400 Koblenz­LüUel (02 81) 80 30 14
24. Bau­BG Frankfurt am Main, An der Festeburg 27 ­ 29,
6000 Frankfurt/Main 60
(069)4705­ 1
Arbelttmedlzlnltcbtr Dienet
Zentrum Frankfurt:
An der Fetteburg 27 ­ 29. 6000 Frankfurt/Main 60
(069)4705­ 1
Zentrum Darmstadt: RheinstraBe 51, 6100 Darmstadt . ( 0 6 1 5 1 ) 8 2122/23
Zentrum Fulda: HeinrichstraBe 82,6400 Fulda
(06 61)7 6003/4
­
A 79
­
,
Zentrum
Zentrum
Zentrum
Zentrum
Katttl: Kirchweg 31.3500 Kassel
(05 61)2 3047/48
Unburn: Schiede 26. 6250 Limburg
(064 31)2 20 81/82
Mainz: Bahnhofsplatz 2. 6500 Mainz
(0 8131)23 24 41/42
Marburg: Bartüßerttraßa 2 a. 3550 Marburg . . (0 84 21) 2 50 28/29
25. Südwtttllch« Bau­BG. Steinhiuserstraße 10,
Postlach5509,7500Kariaruh* 1
(0721)8102­ 1
Geschäftsstelle Saarbrücken :
PucdnlstraBe 21. 6600 Saarbrücken
(06 8 1 ) 5 5 0 5 3 / 5 5
Ttchnit eher Aulilehtsdlentt
Dienststelle Kartsruhe: Steinhiuttrttr. 10,7500 Karltruhe . . .
. . . (0721)8102­ 1
Ditntttttlle Freiburg: Krooenttraße 2 ­ 4,7800 Freiburg . . .
. . . (07 61)7 2004/05
Ditntttttlle Mannhtim: Neckarauer Straß« 106 ­ 116.
eSOOMannheim
(08 21)8160 07/08
Dienststell« Ntutttdt: Karolinenterrasse 8,6730 Neustadt. (0 63 21) 8 38 21
Dienststelle Saarbrücken: Puccinistraäe 21,
6600 Saarbrücken
(06 81) 5 50 53/55
ArtoaiUrrwdIzirütcrMr Dienet
Hauptzentrum Kartiruht: SteinhluserttraBe 10.
7500 Kartsruhe 1
(07 2 1 ) 8 1 0 2 ­ 1
Ztntrum Freiburg: Kronenttraß« 2 ­ 4, 7800 Freiburg . . (07 81)7 20 04/05
Zentrum Mannheim: Neckarauer Straße 108 ­ 118,
6800 Mannheim
(06 21) 81 60 07/08
Ztntrum Stwbrücktn: Pucclnlstr. 21, 6600 Saarbrücken . (06 81) 5 50 53/55
26. WOrtt Beu­BG. Friedrich­Gerstltcher­Straße 15.
Postlach21 30,7030Böblingen 1
(0 70 3 1 ) 6 2 5 ­ 0
Arfrtlttrrwdlzlnitchti· Dienst
Friedrich­Gerttttcher­Straße 15.7030 Böblingen 1 . . . . ( 0 7 0 3 1 ) 8 2 5 ­ 0
Nordbahnholttraß« 115.7000 Stuttgart 1
(0711|252003
Fritz­Müfter­Str. 143,7300 Esslingen
(0711)3130 44
Garttnttraßt 18. 7980 Raventburg
(07 51)160 91
FricktnholtrStr. 13. 7162Gtchwend
(0 79 72)58 00
Hlndenburgitr. 86.7208 Spaichingen
(0 74 24) 42 65
27. Baytrltcha Bau­BG, Loristraße 8.
Postfach 20 05 40.8000 München 2
FS 5 216 507 bbbg d
(089)1274­ 1
Büro Nürnberg: Gebersdörfer Straße 67.8500 Nürnberg . . (0911) 6803 ­ 0
ArbtrttmedLzinltcfttf OI«ntt
Lorittreßt 6a. 8000 München 2
(0 89) 12 74 ­ 1
2 Ouert*chsengaßchen 4.8900 Augsburg
(08 2113 50 38/39
EfT*Wart)ura­Weg 42.8580 Bayreuth
(09 21)6 9102/03
StadtfeWsbaBe 50.8360 Deggendorf
(0991)21058/59
Gebertdorftr Straße 67/M. 8500 Nürnberg
(0911)6803­ 0
Friedenstraße 5/11, 8400 Regensburg
(0941)940 28/29
Wllhelm­Oahl­StraS« 16/111, 8700 Würzburg
(09 31)4 70 57/58
28. Tl«fbau­BG, A n Knie 6,8000 München 60,
FS522219tbgd
(089)8897­ 1
mit folgenden Gebietsverwaltungen:
Süddeutschland. Am Knie 6. 8000 München 60
(089)8897­ 1
WtttdtutscNand. SchuberutraBe 41,
5600 Wuppertal 2. FS 8 591 226 tbg d
(0202)6297­0
Norddeutschland. Tiergartenstraße 39,
Postfach 71 03 20. 3000 Hannover 71, FS 9 21 247 tbg d . (0511) 5 10 0 3 ­ 0
Berlin. Helmstedltr Straße 2,1000 Berlin 31,
FS 182 968 tbg d
(0 30)24 00 51
ArOtittmedlztnitehtY Dienst
HelmttedttrStraßt 2.1000 Berlin 31
(030)240051
Eltaster Straße 27.2800 Bremen
(04 21)34 30 23
Nürnberger Straße 23, 8520 Erlangen
(09131)29290
Tiargarttnttraße 39.3000 Hannover 71
(0511)51003­0
Weberstraße5.6900Heidelberg . .
(06221)45109
Hauptttraßt 32 ­ 34, 8706 Höchberg
(09 31)40 94 15
Neue Mainzer Straße 83. 6500 Mainz 42
(06131)5096 96
Am Knie 6.8000 München 60
(089)8897­ 1
Hauptstraße 3 3 ­ 37, 2153 Neu­Wulmstorf
(0 40) 7 00 63 99
Am Seel 8.4770 Soest
(0 29 21) 1 28 33
Ehrenhakf« 15.7000 Stuttgart 1
(0711)224209
Barggrubanwag 5. 7951 Warthausen­Birkenhart
(0 73 51)717 64
MöriktttraBe 14.5600 Wuppertal 2 (Barmen) . . . . (02 02) 62 97/280 ­ 287
Handel und Verwaltung
29. GroShtndelt­ und L*gerel­SG,
M 5 , 7 , Postfach875,6800Mannheim 1
(0621)183­ 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
Berlin, BundetaHtt 57/58,1000 Berlin 31
(0 30)8 53 20 46
Hamburg. Schtftrkampsailee 16.2000 Hamburg 6
(0 40]141 40 94­0
Bremen, Bürgarmeitter­Smidt­StraBa 59 ­ 61,
Pottfach 10 53 07,2800 Bremen 1
(04 21)17 05 84
Mainz. Diether­von­lsenburg­Straße 9 ­ 11,
Pottfech2080. 6500 Mainz 1
(08131)23 2284
Mannheim, M 5.7. Postfach 880, 6800 Mannheim 1
(06 2 1 ) 1 8 3 ­ 1
München, AmulfstraBe 291,
Pottfach 38 02 29.8000 München 38
(0 89) 17906 ­ 0
Esten. Henriettenttraße 2. Pottlach 10 14 62,4300 Essen 1 (02 01 ) 8 10 48 ­ 0
30. BG für den Einzelhandel, NiebuhrstraBe 5,
Postfach 1208.5300Bonn 1
(0228)5406­ 0
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
5300 Bonn 1. Langwartweg 1 0 3 ­ 105. Postfach 12 46 . . . (02 2 8 ) 5 4 0 6 ­ 0
2800 Bramini, Wetterstraße 10/14, Postfach 10 79 03 . . .
. . . (04 21)50 03 87/89
BOOO München 2 Linprunstreße 52, Postfach 20 04 04 . . (0 8 9 ) 1 2 6 0 0 2 ­ 0
1000 Beriin61.HalleschesUfer74­ 76
(0 301 2 61 19 65
11. BG der Banken, Versicherungen, Verwaltungen
freien Beruf* und besonderer Unternehmen ­
Verw«ltung*­BG, Mönckebergstraße 7,
2000 Hamburg 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
1000 Bertin31.HHdegardstraBe28
2000 Hamburg 1. Bugenhagenstr. 10
4800 Bielefeld 1. Niederwall 37
4330 Mülheim 13. Solinger Straße 18
5060 Β β rgitch­Glad bach I.Kölner St rafle/B udde straß«
6500 Mimz 1. HaoelstraB« 61
7140 Ludwigsburg, Hohenzollemstraße 4
8000 München 80. Neumarkter Straße 21
(0 40) 30 25 ­ 0
(0 30)8 54 60 45
(0 4 0 ) 3 0 2 9 4 ­ 0
(05 21)58 0 1 ­ 0
(02 0 8 ) 4 8 4 2 ­ 0
(06131)389­0
(07141)919­ 0
(089) 43197 ­ 0
XIII. Verkehr
32. BG der Straßen­, U­Bahnen und Elaenbahnen,
Fontenay 1 a. 2000 Hamburg 36
mit den folgenden Bezirksverwaltungen:
I 2000 Hamburg 36. Fontenay 1 t
II 7410 Reutlingen I.Metzgentraße 13
und der Geschäftsstelle
1000 Berlin 30. Wichmannurafla 19
33. BG für Fahrzeughaltungen, Max­Brauer­Allee 44,
Postfach 50 02 29,2000 Hamburg 50
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
1000 Berlin 31. HiWegardstraßt 28
2000 Hamburg 50. Max­Brauer­Allee 41 ­ 43
3000 Hannover. Buttttraße 9
5600 Wuppertal 1. Aue 96
6200 Wiesbaden 1, LuisenttraSt 23
8000 München 2. Karlsplatz 5
Fachausschüsse
(0 4 0 ) 4 41 1 8 ­
0
(0 40) 4 41 18 ­ 0
(0 7 1 2 1 ) 3 85 76
(0 3 0 ) 2 62 50 08
(040)38109­
1
(0 30)8 5 3 X 0 5
(0 40)3 8 1 0 9 ­ 1
(05 11) 81 80 15
(02 02) 30 80 81
(0 6 1 2 1 ) 3 4 1 ­ 0
(0 89) 59 84 25
34. See­BG. Reimerstwiete 2.2000 Hamburg 11
(0 4 0 ) 3 6137­0
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
I 2970 Emden. Schweckenditckplitz 3
(0 49 2 1 ) 2 27 48
II 2800 Brtmtn.AmWallSe­60
(0421)13955
Nebenstelle 2940 Wilhelmshaven, MozartstraSo 32 (0 44 21) 1 25 49
III 2000 Hamburg 11. Rtimerstwiett 2
(0 40136 13 71
IV 2300 Kiel, Holttenbrücke β ­ 10
(04 3 1 ) 9 50 95
Ntbenctelle 2400 Lübeck. Schwartauer Allee 84 a . (04 51 ) 4 47 49
Nebenstelle 2211 St. Margtrtthen. Am Sportplatz 10 . (0 48 58) 2 06
Nebentteile 2251 Mildstedt/Husum. Marsenblick 3 (0 48 41 ) 7 23 12
Nebenstelle 2391 Handewirt/Ellund. Birkenweg 22 . (0 46 08) 14 41
V 2850 Bremerhaven. Bartelstraß« 1
(04 7 1 ) 2 02 54/55
Nebenstelle 2190 Cuxhaven, Leuchtlurmweg 3 . . (0 47 21) 3 80 57
Arbeltsmedlztnltcher Dienst
Reimerstwiet« 2 2000 Hamburg 1
(0 40) 36 13 71
Hafenstraßt 51.2800 Bremen
(04 21)38 13 47
BartelstraBe 1.2850 Bremertiavtn
(04 7 1 ) 2 02 54
Knooperweg 144, 2300 Kiel
(0431) 56 1042
35. BlnnentchltfirirU­BG. Düsseldorfer Straße 193.
Postlech 21 01 54.4100 Duisburg 1
(02 03) 29 52 ­ 0
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
4100 Duisburg 1,
Düsseldorfer Straße 193. Postfach 21 01 54
(02 03) 29 52 ­ 0
2000 Hamburg 11. Neue GröningtrStraee 10
(0 40)32 12 87/86
1000 Berlin 12. PettalozzlitraB« 5
(0 30) 31 70 80
Schiff ssicherheitsabteilung :
4100 Duisburg 1, Postfach 21 01 54
(02 03)29 5 2 ­ 0
mit folgenden Außenstellen:
2000 Hamburg 11, Neue Groninger Straße 8 ­ 10
(0 40)32 12 87/88
2800 Bremen. AlUnwaU 24
(04 21)32 62 90.32 62 49
4953 Petershagtn. Schwetdnitztr Straße 10
(0 57 07)82 81
4100 Duitburg 13. König­Fritdnch­Wllhelm­Straße 4.
Potttach 21 01 54
(0203)2952­0
5400 Koblenz. Rheinstraße 2 a
102 61) 1 40 80
6242 Kronberg. Schimbomweg 22
(0 61 73) 51 2S
6800 Mannhtim. Rheinvonandstraßt 5.
Haut Obtrrheln
(06 21) 1 38 46.1 00 31/32
8700 Wurzburg 1, Röntgenrtng 1
(09 31)5 53 32
Arbeltamedixlnticher Dienst
König­Friedrich­Wilhelm­Straße 4,4100 Duisburg 13.
Postfach21 01 54
(0203)2952­0
XIV. Gesundheitsdienst
36. BG für Qetundheltsdlentt und Wohlfahrtspflege,
Schåferkampsallee 24.2000 Hamburg 6
(0 40) 41 25 ­ 1
mit folgenden Bezirksverwaltungen:
5000 Köln 51 (Bayenthal). Bonner Straße 337,
Postfach510510
(0221) 3 7 7 2 ­ 0
80O0 München 40,Wallensteinplatt 3. Postf. 40 03 49 . (089) 3 50 96 ­ 0
Gesch.­Stelle: Fregestraß« 44.1000 Berlin 41 . . . . (0 30) 8 51 43 76
Technischer Aufsichtsdienst:
Schiferkamptalltt 24.2000 Hamburg 6
(0 40) 41 25 ­ 1
Bezirksstellen d i t Technischen Aufsichtsdienstes :
Bezirksstelte Hamburg, Schåferkampsallee 24.
2000 Hamburgs
(0 40) 41 2 5 ­ 1
Bezirksstelle Kartsruhe. KronenstraS« 1, 7500 Karlsruhe 1
(07 21 ) 66 19 95
Bezlrksstelle Esten, Rüttentcheider Str. 56.4300 Essen . (02 01) 79 30 51
Bezirkistelle München, Wallensteinptatz 3. 8000 München 40.
Pottfach 40 03 49
(089)35096­0
- A 81 -
Anexos Francia
Bi lag Frankrig
Anlagen
Frankreich
Παραρτήματα για τη Γαλλία
Appendices
France
Annexes pour la France
Allegati
Bijlagen
Francia
Frankrijk
Anexos França
-
A 83
-
Anlage
III/I
LISTE DES CHAMBRES DE METIERS DE FRANCE
01 AIN
5, rue Paul Pioda - BP 123
01004 BOURG EN BRESSE CEDEX (74) 23 33 01
17 CHARENTE MARITIME
20, rue Admyrauld - BP 524
17022 LA ROCHELLE (46) 41 00 68
02 AISNE
19, rue du Cloître
02000 LAON (23) 23 43 62
18 CHER
40, rue Moyenne - BP 249
18005 BOURGES CEDEX (48) 24 94 10
03 ALLIER
22, rue Pape Carpantier
03000 MOULINS (70) 46 20 20
19
04 ALPES DE HAUTE PROVENCE
23, allée des Fontainiers - BP 133
04007 DIGNE (92) 31 23 77
20a CORSE DU SUD
73, cours Napoléon
20000 AJACCIO (95) 23 17 81
05 ALPES HAUTES
5, square Voltaire
05000 GAP (92) 51 06 89
20b HAUTE CORSE
38, b i d P a o l i
20200 BASTIA (95) 31 53 07
06 ALPES MARITIMES
4, bid Carabacel
06047 NICE CEDEX (93) 85 99 04
21
07 ARDECHE
Rue de l ' I s l e - BP 21
07300 TOURNON SUR RHONE (75) 08 20 21
22a COTES DU NORD (Dinan)
7/9, rue de la Présentais - BP 155
22103 DINAN CEDEX (96) 39 03 38
08 ARDENNES
8, rue de Clèves - BP 290
08104 CHARLEVILLE MEZIERES (24) 56 18 42
22b COTES DU NORD (St-Brieuc)
17, rue Jean Métairie - BP 132
22000 ST-BRIEUC (96) 33 48 47
09 ARIEGE
Place du 8 Mai 1945
09001 FOIX (61) 65 36 00
23 CREUSE
5, rue de Londres - BP 49
23011 GUERET CEDEX (55) 52 05 30
10 AUBE
6, rue Jeanne d'Arc
10041 TROYES CEDEX (25) 43 38 69
24 DORDOGNE
32, bid Lakanal
24005 PERIGUEUX (53) 08 70 33
11 AUDE
47, allées d'Ièna - BP 520
11012 CARCASSONNE (68) 47 09 25
25 DOUBS
21, rue de la Préfecture
25013 BESANCON CEDEX (81) 81 16 78
12 AVEYRON
Rue des Métiers - Z.I. de Cantaranne
12850 ONET LE CHATEAU - Les 4 saisons (65) 67 22 72
26a DROME (Montélimar)
27, bid Marre Desmarais
26201 MONTELIMAR (75) 01 67 66
13 BOUCHES DU RHONE
5*, bid Pèbre
13295 MARSEILLE CEDEX 2 (91) 77 88 70
14 CALVADOS
Rue'Claude Boch - BP 5059
14022 CAEN CEDEX (31) 93 60 97
15 CANTAL
28, rue Francis Fesq - BP 305
15001 AURILLAC (71) 48 28 50
16 CHARENTE
68, avenue Gambetta
16021 ANGOULEME CEDEX (45) 92 39 88
CORREZE
26, quai de Rigny
19000 TULLE (55) 20 05 39
COTE D'OR
18, rue Chabot Charny
21000 DIJON (80) 30 95 30
26b DRCME (Romans)
"L'Impérial" - 4, bid Max Dormoy
26101 ROMANS (75) 02 33 01
27 EURE
24, rue des Lombards - BP 254
27001 EVREUX CEDEX (32) 39 41 81
28
EURE ET LOIR
24, bid de la Courtille
28000 CHARTRES (37) 34 12 18
29 FINISTERE
24, route de Cuzon - BP 412
29102 QUIMPER (98) 95 05 55
- A 84 -
30 GARD
904, avenue du Maréchal Juin
30040 NIMES CEDEX (66) 84 99 47
45 LOIRET
11, rue de la Bretonnerie
45000 ORLEANS (38) 62 09 22
31 HAUTE-GARONNE
45, bid de Strasbourg - BP 496
31010 TOULOUSE CEDEX (61) 23 60 09
46 LOT
489, quai de Regourd
46000 CAHORS (65) 35 13 55
47 LOT ET GARONNE
Impasse Morère
(Quartier de la Palme) - BP 118
47004 AGEN (53) 66 80 85
32 GERS
Route de Mirande - BP 15
32001 AUCH (62) 05 67 48
33 GIRONDE
27, Place du Palais
33075 BORDEAUX CEDEX (56) 44 77 96
34 HERAULT
44, avenue St-Lazare
34000 MONTPELLIER (67) 79 44 13
35 ILLE ET VILAINE
Maison des Métiers - 2, Cours des Alliés
35042 RENNES CEDEX (99) 67' 32 22
36 INDRE
164, avenue John Kennedy
36000 CHATEAUROUX (54) 34 11 S3
37 INDRE ET LOIRE
26, rue de Richelieu - BP 1105
37011 TOURS CEDEX (47) 05 72 48
38a ISERE (Grenoble)
6 bis, bid Gambetta
38000 GRENOBLE (76) 46 37 64
38b ISERE (Vienne)
35, rue Victor Hugo
38205 VIENNE CEDEX (74) 85 09 95
39 JURA
17, rue Jules Bury - BP 408
39016 LONS LE SAUNIER (84) 47 02 12
40 LANDES
Rue du 4 Septembre
40000 MONT DE MARSAN (58) 75 03 85
41
LOIR ET CHER
16, rue de la Vallée Maillard
41018 BLOIS CEDEX (54) 74 21 33
42a LOIRE (Roanne)
48, avenue Gambetta
42300 ROANNE (77) 71 37 55
42b LOIRE (St-Etienne)
6, rue de Praire
42029 ST ETIENNE CEDEX (77) 32 36 79
43
LOIRE HAUTE
16, bid Bertrand - BP 104
43002 LE PUY CEDEX (71) 02 34 56
44 LOIRE ATLANTIQUE
7, rue de Bréa
44046 NANTES CEDEX (40) 71 82 21
48 LOZERE
16, bid du Soubeyran
48000 MENDE (66) 65 32 66
49 MAINE ET LOIRE
5, rue St-Biaise - BP 2107
49021 ANGERS CEDEX (41) 88 36 42
50 MANCHE
6, rue Milon - BP 30
50200 COUTANCES (33) 45 45 22
51 MARNE
68, bid Lundy
51096 REIMS CEDEX (26) 40 64 94
52 MARNE HAUTE
9, rue Decrès
52012 CHAUM3NT (25) 03 13 42
53 MAYENNE
125, rue Bernard le Pecq - BP 728
53002 LAVAL CEDEX (43) 53 35 31
54 MEURTHE ET MOSELLE
6, rue de Mon Désert
54000 NANCY (83) 40 02 46
55 MEUSE
39, quai Camot - BP 237
55005 BAR LE DUC CEDEX (29) 79 20 11
56 MORBIHAN
Bid des Isles
56001 VANNES CEDEX (97) 63 11 00
57 MOSELLE
46, avenue Foch - BP 266
57021 METZ CEDEX (87) 75 65 65
58 NIEVRE
13, rue Ferdinand Cambon - BP 55
58001 NEVERS CEDEX (86) 61 24 88
59 NORD
14, rue d'Inkermann - Sac n° 2010
59011 LILLE CEDEX (20) 57 00 12
60 OISE
22, place de la Préfecture - BP 91
60006 BEAUVAIS (4) 445 60 60
61 ORNE
59/61, rue du Jeudi - BP 19
61001 ALENCON CEDEX (33) 26 26 77
A 85 ­
2 PAS DE CALAIS
11, rue du Général Barbot ­ BP 361
62027 ARRAS (21) 51 36 00
3 PUY DE DOME
17, bid Berthelot
63403 CHAMALIERES CEDEX (73) 36 60 60
79 DEUX SEVRES
14, place de la Comédie
79027 NIORT CEDEX (49) 24 69 34
80 SOMME
53, rue de l'Amiral Courbet
80038 AMIENS CEDEX (22) 91 57 63
4
81 TARN
48, avenue de Lattre de Tassigny ­ BP 1;
81004 ALBI CEDEX (63) 54 60 86
PYRENEES ATLANTIQUES
21, bid Jean d'Amou
64100 RAYONNE (59) 55 12 02
5 PYRENEES HAUTES
10, rue du 4 Septembre
65000 TARBES (62) 34 52 41
6 PYRENEES ORIENTALES
7, bid du Confient
66027 PERPIGNAN CEDEX (68) 51 38 51
7 ALSACE
8 34a, avenue des Vosges ­ BP 33/R1
67001 STRASBOURG CEDEX (88) 35 58 73
9 RHONE
58, avenue du Maréchal Foch
69453 LYON CEDEX 6 (78) 89 36 66
0
SAONE HAUTE
6, rue Victor Hugo ­ BP 15
70200 LURE (84) 30 16 34
1 SAONE ET LOIRE
15, Place du Châtelet ­ BP 106
71103 CHALÓN SUR SAONE CEDEX
(85) 48 80 96
82 TARN ET GARONNE
11, rue du Lycée
82000 MONTAUBAN (63) 63 09 58
83 VAR
8, bid Robespierre
ST JEAN DU VAR
83086 TOULON CEDEX (94) 41 50 56
84 VAUCLUSE
12, bid St Roch ­ BP 208
84009 AVIGNON CEDEX (90) 82 65 78
85 VENDEE
35, rue Sarah Bernhardt ­ 78 Χ
85002 LA ROCHE SUR YON (51) 62 11 98
86 VIENNE
40, rue Arsène Orillard
86034 POITIERS CEDEX (49) 88 13 01
87. VIENNE HAUTE
12, avenue Garibaldi
87038 LIMOGES CEDEX (55) 77 13 85
2 SARTHE
22, rue du 33ème Mobiles
72000 LE MANS (43) 81 41 50
88 VOSGES
24, rue Boulay de la Meurthe ­ BP 1
88001 EPINAL CEDEX (29) 35 55 55
3 SAVOIE
7, rue Ronde ­ BP 235
73005 CHAMBERY CEDEX (79) 69 13 27
89 YONNE
5, rue Savatier Laroche
89000 AUXERRE (86) 51 58 22
4 SAVOIE HAUTE
16, rue Guillaume Fichet ­ BP 15
74011 ANNECY (50) 51 21 39
90 BELF ORT (Territoire)
15 bis, rue du Comte de la Suze ­ BP 14
90004 BELFORT CEDEX (84) 28 03 58
5 PARIS
42, rue de Bassano
75381 PARIS CEDEX 08
92 HAUTS DE SEINE
17 b i s ­ 17 t e r , rue des Venêts
92014 'NANTERRE 721 71 TO
723 55 66
6 SEINE MARITIME
81, rue Thiers
76043 ROUEN CEDEX (35) 98 26 92
93 SEINE ST DENIS
282, avenue Henri Barbusse
93012 BOBIGNY 830 05 61
7a SEINE ET MARNE (Meaux)
2, rue Georges Lugol
77109 MEAUX CEDEX 025 19 19
94 VAL DE MARNE
7, voie Félix Eboué
94023 CRETEIL CEDEX 377 13 30
7b SEINE ET MARNE (Montereau)
2, bid Cretté­Preignard
77130 MONTEREAU 432 20 87
971 GUADELOUPE
30, bid Félix Eboué ­ BP 88
97100 BASSE TERRE 19 (590) 81 20 98
8 C.M.I. YVELINES, ESSONNE & VAL D'OISE
19, avenue du Général Mangin
78008 VERSAILLES CEDEX 954 91 09
972 MARTINIQUE
Morne Tartenson
97200 FORT DE FRANCE
19 (596) 71 32 22
-
973
GUYANNE
BP 176
97301 CAYENNE CEDEX
19 ( 5 9 4 ) 31 21 8 0
974
REUNION
1, rue Ste Anne
97466 ST DENIS CEDEX
19 (262) 21 04 35
A 86
-
975 ST PIERRE ET MIQUELON
Chambre de commerce et d'industrie
et de métiers - BP'1207
97500 ST PIERRE
AMERIQUE DU NORD
17 (590) 41 21 41
NOUVELLE CALEDONIE
28, rue de Verdun - BP 4186
NOUMEA
19 (687) 28 23 37
o
o
o
­
A 87
­
Anlage
IH/2
LISTE DES ACTIVITES SEULES SUSCEPTIBLES DE DONNER LIEU
A IMMATRICULATION AU REPERTOIRE DES METIERS
28
t»
L i t i * des activité* t t u l t t susceptible« de donner lieu
a Immatriculation tu rip*rtolr* d*t millers.
IA ministre du commerce et de l'artisanat.
Vu 1« décret n* S3 +87 du 10 juin 1983 relatif au répertoire det
métiers, notamment son article S ;
Vu 1* décret n* 73­1038 du 9 novembre 1973 portant approbation
d«* nomenclatures d'activités et d» produits ;
Vu l'avis émis par l'assemblée permanente de* ohambret d*
métleri,
Arret* :
Art. 1". — Sont seules susceptibles d« donner lieu à immatri­
culation au répertoire de* métiers ou au registre tenu par le«
chambres de métiers d'Alsace et de la Moselle les activités appar­
tenant aux classes, groupe* ou parties de groupes d'activitéi de la
nomenclature approuvée­ par le décret du β novembre 1973 susvisé
désignés ci­après :
10
Sidérurgie.
11
Première transformation de l'acier.
13
Metallurgi* *t première transformation des métaux non
ferreux.
14­01
Partiel : production de tels (chlorure de sodium et sels
divers) à l'exception des marais salants.
14­03
Production d« matériaux de carrière pour l'industrie.
14­03
Production de matériaux divers : asphalte, talc.
\5
Production de matériaux de construction et de céramique.
Λ
Industrie du verre.
17
Industrie chimique de base.
18
Parachimie.
20
Fonderie.
21
Travail des métaux.
22
Fabrication de machines agricoles.
23
Fabrication de machines­outils.
24
Production d'équipement industriel.
26
Fabrication de matériel de manutention, de matériel pour
les mines, la sidérurgie, le geni* civil
26
Industrie de l'armement.
27
Fabrication de machines de bureau et d« matériel d*
traitement de l'information.
Journal Officiel du 15 septembre
1983
Fabrication de matériel électrique.
.Fabrication de matériel électronique ménager et profes­
sionnel.
30
Fabrication d'équipement ménager.
31
Construction de véhicules automobiles et d'autres matériels
de transports terrestres.
52
Construction navale.
S3
Construction aéronautique.
94­01
Horlogerie.
34­02
Fabrication d'appareils de pesage et de compteurs, d'instru­
ments de métrologie.
S4­0S
Partiel : fabrication de lunette« pour I« protection de la
vue, i l'exclusion des lunettes pour la correction d*
la vue.
34­04
Fabrication d'instruments d'optique et de précision.
34­05
Fabrication de matériel photographique et cinématogra­
phique.
34­06
Fabrication de matériel médlco­ohlrurglcal et de prothèsei.
34­07
Fabrication de roulements.
35
Industrie de la viande.
36
Industrie laitière.
37
Fabrication de conserves.
38
Boulangerie, pâtisserie.
39
Travail du grain.
40
Fabrication de produits alimentaires divers.
41
Fabrication de boissons et alcools.
43
Industrie des fils et fibres artificiels et synthétiques.
44
Industrie textile.
45
Industrie du cuir.
46
Industrie de la chaussure.
47
Industrie de l'habillement.
48
Travail mécanique du bois.
49
Industrie de l'ameublement.
Industrie du papier et du carton.
50
Imprimerie de labeur.
51­10
51­11
Industries connexes à l'imprimerie, peinture en lettres.
51­20
Partiel : composition et photocomposition à façon par tout
procédé.
51­30
Edition de disques, bandes et cassettes enregistres.
52
Industrie du caoutchouc.
53
Transformation des matières plastiques.
54
Industries diverses.
55
' Industrie de mise en œuvre du bâtiment et du génie civil
et agricole.
56
Partiel: ri opération sous réserva de préparation dei
matériaux et à l'exclusion de la simple collecte pour
revente, accompagnée ou non de tri.
62­43
Commerce de détail des viandes.
64­41
Partiel : réparation de motocycles, cycles et véhicule·
divers.
65­0J
Partiel : réparation de véhicules automobiles.
65­06
Réparation de véhicules automobiles.
66
Réparations diverses.
69­23
Taxis.
69­24
Déménagement.
77­11
Partiel : pose d'affiches.
77­12
Partiel : travaux de bureau divers i façon, autres que d*
conception, de traduction ou d'interprétation : dactylo­
graphie, reprographie, dessin industriel.
84­13
Ambulances.
86­04
Gestion de salles de cinéma.
86­06
Partiel : théâtres de marionnettes.
87­01
Partiel : laverie, blanchisserie et teinturerie de détail λ
l'exclusion des dépôts.
87­02
Blanchisserie et teinturerie de gros.
87­03
Salons de coiffure.
87­04
Partiel : instituts de beauté et de manucure.
87­06
Studios de photographie.
87­07
Toilettage d'animaux.
87­Οβ
Services de nettoyage.
87­10
Autres services d'assainissement,
Art. 2. — Les dispositions de l'article précédent, comprenant
U liste des activités énumérèes, pourront être librement consultées
par le public dans toutes les chambre* de métiers. E lles y seront
«n outre iffichée* en permanence dans un endroit facilement
accessible au public.
Art. 3. — L'arrêté du 24 mai 1976 établissant 1» liste des acti­
vités susceptibles de donner lieu à immatriculation au répertoire
de« métiers est abrogé.
Art. 4. — Le directeur de l'artisanat est chargé de l'exécution
du présent arrêté qui sera publié au Journal ojj
i ic el d« 1*
République française.
Fait a Paris, le 30 août 1983.
MICHEL CRÍTE AU.
- A 89 -
Annexe
III/3
Chambre de Métiers
de la Moselle
PERSONNE PHYSIQUE
ARTISAN
PIECES JUSTIFICATIVES A PRODUIRE POUR L'imATRICUUTION A LA CHAMBRE DE METIERS
POUR LA PERSONNE
- Copie carte d'identité ou
- Fiche individuelle d'état civil datant de moins de 2 mois ou
- Copie du livret de famille
-Attestation de suivi de stage d'initiation à la gestion des entreprises
ou
- Demande de dispense de stage, sur papier libre, accompagnée des justificatifs.
. Posséder un titre ou diplôme homologué au niveau 3 pour l'obtention duquel un enseigneme
en matière d'économie et de gestion a été dispensé
. Posséder un Brevet de Maîtrise
. Avoir suivi un stage destiné au titulaire du Livret d'Epargne Manuelle,
. Avoir déjà été immatriculé auprès d'une Chambre de Métiers,
. Avoir exercé pendant au moins trois ans, à titre indépendant, une activité commerciale,
agricole ou libérale
. Avoir exercé les fonctions de dirigeant de société pendant au moins 3 ans
- Etrangers :
. Copie du titre de séjour (carte de résident, carte de séjour temporaire)
. Carte d'artisan étranger le cas échéant
POUR LE LOCAL
- Copie du bail commercial
- Copie du bail civil accompagnée de l'autorisation du propriétaire
- Titre de propriété (extrait du livre foncier, acte notarié)
-Attestation de mise à disposition
POUR L'ACTIVITE
- Taxi : Copie
- Coiffeur : .
.
.
de la
Copie
Copie
Copie
licence ou autorisation municipale
de l'attestation provisoire délivrée par la Préfecture
de la carte de qualification professionnelle
du Contrat de Gérance Technique
DANS TOUS LES CAS
- Copie de vos diplômes et certificats de travail
COUT DE LA FORMALITE
- Chèque de 619,w
Francs libellé à l'ordre de la Chambre de Métiers de la Moselle
dont 434 F en couverture des frais d'immatriculation au Registre
175 F en couverture du service CFE non pris en charge par les
administrations associées.
INSCRIPTION DU CONJOINT EN QUALITE DE CONJOINT COLLABORATEUR
Fiche familiale d'état civil
Attestation du conjoint (voir document joint)
Chèque de
Francs libellé à l'ordre de la Chambre de Métiers de la Moselle
- A 90 -
RENSEIGNEMENTS A COMMUNIQUER LORS DE VOTRE VISITE DANS NOS SERVICES
-
Surface de vente (le cas échéant)
Superficie de votre local, dont superficie affectée à l'habitation (le cas échéant)
Date et lieu de mariage (si vous avez un contrat de mariage, nous préciser lequel)
Date de divorce
Références bancaires (banque, agence, adresse, N° de compte)
Comptable (nom, prénom, adresse)
Montant du loyer annuel ou valeur locative
Nom et adresse du propriétaire du local
Détail de l'effectif salarié (le cas échéant)
En cas d'acquisition de fonds nous préciser les nom, prénom, adresse, N° SIREN du
précédent exploitant
- N° de Sécurité Sociale.
POUR LES ACTIVITES NON SEDENTAIRES (taxi, ambulance e t c . . )
- vous munir de la carte grise
SI VOUS AVEZ DEJA ETE INSTALLE
- Activité antérieure exercée
- Adresse de l'établissement et N° SIRET
RENDEZ-VOUS AU CENTRE DE FORMALITES DES ENTREPRISES LE
TEL. 87 75 65 65 POSTE 37
46 AVENUE FOCH
B.P. 266
57021 METZ CEDEX 1
2ème étage BUREAU 14
-
CHAMBRE
DE
A 91
-
METIERS
DE LA MOSELLE
PERSONNE PHYSIQUE
:
ARTISAN
- COMMERÇANT
I£JUEmBL·JEIJ^\^^
POUR LA PERSONNE
1. ETAT.ÇiyiL :
- Fiche individuelle
(nom du père et de
NB Cette pièce ne
ou extrait d'acte
d'état civil datant de
la mère) et signée par
peut être produite que
de naissance datant de
moins de 3 mois mentionnant la filiation
le demandeur
par un français,
moins de 3 mois
- Déclaration sur l'honneur de non condamnation.
- Copie de la carte de séjour ou de la carte de résident
- Extrait d'acte de naissance datant de moins de 3 mois
NB Le cas échéant, cette pièce devra être traduite en français par un traducteur
agréé auprès du Tribunal
- Copie de la carte d'artisan ou de commerçant étranger.
2
· §IiyAIÍON_MATRIMONIALE :
Eê£52DDê_!Dâ£ÍÉê
- Extrait d'acte de mariage datant de moins de 3 mois
NB Le cas échéant, cette pièce devra être traduite en français par un traducteur
agréé auprès du Tribunal
- S'il existe un contrat de mariage :
. Extrait du contrat de mariage signé par le notaire, indiquant les clauses opposables
aux tiers, restrictives de la libre disposition des époux
ou
. Extrait du contrat de mariage accompagné d'une attestation du notaire certifiant
l'absence de telles clauses.
• 2iy.2Eçé_ou_ségaré_de_corgs
- Extrait d'acte de naissance datant de moins de 3 mois portant mention du divorce ou
de la séparation de corps
Veuf
- Extrait de l'acte de décès
- Certificat d'hérédité délivré par le Tribunal (le cas échéant)
­ A 92 ­
3
­ £QNp_I I I QNS_p^E^ERÇI ÇE :
Attestation de suivi d'un stage d'initiation à la gestion des entreprises
ou
Demande, sur papier libre, de dispense de stage accompagnée des justificatifs.
B§BBii_2,E5_£222,lìÌ2D§_2'2_2,Ì522D5È
:
. Posséder un titre ou diplôme homologué au niveau 3 pour l'obtention duquel un
enseignement en matière d'économie et de gestion a été dispensé,
. Posséder le Brevet de Maîtrise,
. Avoir suivi un stage destiné aux titulaires du Livret d'Epargne Manuelle,
. Avoir déjà été inscrit à une Chambre de Métiers,
. Avoir exercé, pendant au moins trois années, à titre indépendant, une activité
commerciale, agricole ou libérale,
. Avoir exercé les fonctions de dirigeant de société pendant au moins trois années.
Forains_et_ambulants
Pour les personnes n'ayant en France ni domicile, ni résidence :
. Attestation de demande de titre de circulation (délivrée par la Préfecture ou
Sous­Préfecture)
Activité
­ Si l'activité est réglementée : autorisation, titre ou agrément délivré par l'au­
torité de tutelle.
. Taxi
­ copie de la licence ou autorisation municipale
. Coiffeur
­ copie de lacarte de qualification professionnelle
­ copie du contrat de gérance technique (le cas échéant)
­ copie de l'autorisation provisoire délivrée par la Préfecture
. Débit de boisson
­ copie de l'autorisation ou licence délivrée par les services préfectoraux
. Opticien
­ copie du diplôme (B.T.S.)
. Revente d'objets mobiliers
­ copie du "bulletin d'inscription" délivré par la Préfecture
■ Station service
­ copie autorisation délivrée par la Direction des Carburants (document
remis par la Préfecture)
. Transport
­ attestation de capacité.
­ Dans tous les cas, copie de vos diplômes et certificats de travail de vos précédents
employeurs.
.Demande d'affiliation à une caisse Vieillesse en double exemplaire.
­ A 93 ­
POUR
LE FONDS
1 · §D_£E§_2'^.§£Í!EÍ¿_il£ÍÍaÍl2D¿_EE£ÍE2S
­ Expédition ou original de l'acte,
­ Exemplaire du journal d'annonces légales publiant la première insertion
2­ lD_£§§_2,2_2'2DEÍÍ2D
­ Expédition ou original de l'acte de donation.
3·
En_ças_de_dévolution_suççessorale_sans_g^
­ Acte de notoriété ou intitulé d'inventaire
4.
En_cas_d^ag2ort_en_soçi_été
­ Exemplaire du journal d'annonces légales publiant la première insertion,
­ Expédition ou original de l'acte d'apport (sauf en cas de constitution, déjà relaté
dans les statuts)
■ §D_£â§_2'2_i.2£ãÍÍ2D_92£ã2£2
­ Expédition ou o r i g i n a l du contrat de l o c a t i o n gérance
­ Exemplaire du j o u r n a l d'annonces légales p u b l i a n t l ' a v i s unique.
NB
2§Q§_tous_les_ças_(sayf_l_ocation_gérance)
­ Extrait de l'immatriculation au RCS de l'ancien propriétaire indiquant la radiation
ou la modification.résultant de la mutation du fonds.
POUR LE LOCAL
­
­
­
­·
­
­
Bail commercial
Bail civil accompagné de l'autorisation écrite du propriétaire
Titre de propriété (extrait du livre foncier ou acte notarié)
Convention d'occupation précaire
Attestation de mise à disposition
Photocopie de la lettre recommandée avec accusé de réception adressée par le locataire
au propriétaire l'informant de l'utilisation de son local d'habitation pour ­y installer
le siège de son entreprise (loi n° 84­1149 du 21/12/1984). Cette faculté n'est valable
que 2 ans et dans le cadre de la durée du bail en cours.
Cette copie doit être accompagnée d'une copie du bail en cours de validité.
. Dispositions valables uniquement pour les Commerçants et Artisans­Commerçants.
COUT DE LA FORMALI TE
­ Chèque de 658,79 F à l'ordre du Trésor Public
­ Chèque de 619,­ F à l'ordre de la Chambre de Métiers de la Moselle.
dont 434,­ F en couverture des frais d'immatriculation au Registre
dont 175,­ f e n couverture du service CFE non pris en charge par les
administrations associées.
- A 94 -
MENTION DE CONJOINT COLLABORATEUR
Ί
- Ay_E§9l§I^§_2,y_Ç2!D!D§I£§_2î_£^5_§2£laÎS§! :
Pour le conjoint désirant être mentionné :
- 1 extrait d'acte de naissance datant de moins de 3 mois ou
1 fiche individuelle d'état civil datant de moins de 3 mois mentionnant la
filiation
- 1 déclaration sur l'honneur de non condamnation.
Coût de la formalité :
- Chèque de
F pour le RCS libellé à l'ordre du Trésor Public
- Chèque de
F à l'ordre de la Chambre de Métiers en couverture du service CFE non
2- Au_Reglstre_tenu_ B ar_!^
: pris en r^r^ r^r les achinistraticns associées
Pour le conjoint désirant être mentionné :
- 1 fiche familiale d'état civil datant de moins de 2 mois
- 1 déclaration spécifique (voir modèle joint)
Coût de la formalité :
- Chèque de
F pour la Chambre de Métiers,
dont
F en couverture des frais de modification au Registre
dont
F en couverture du service CFE non pris en charge par les
administrations associées.
l RENSEIGNEMENTS A COMMUNIQUER LORS DE VOTRE VISITE DANS NOS SERVICES
~
"
-
Surface de vente (le cas échéant)
Superficie de votre local, dont superficie affectée à l'habitation (le cas échéant)
Date et lieu de mariage (si vous avez un contrat de mariage, nous préciser lequel)
Date de divorce
Références bancaires (banque, agence, adresse, N° de compte)
Comptable (nom, prénom, adresse)
Montant du loyer annuel ou valeur locative
Nom et adresse du propriétaire du local
Détail de l'effectif salarié (le cas échéant)
En cas d'acquisition de fonds, nous préciser, les nom,, prénom, adresse, n° SIREN du
précédant exploitant
- N° de Sécurité Sociale.
- Date de naissance des enfants à charge et autres membres de la famille couverts.
POUR LES ACTIVITES NON SEDENTAIRES (taxi, ambulance etc..)
- Vous munir de la carte grise
SI VOUS AVEZ DEJA ETE INSTALLE
- Activité antérieure exercée
- Adresse de l'établissement et N° SIRET
VOUSAVEZ RENDEZ-VOUS AVEC LE CENTRE DE FORMALITES DES ENTREPRISES, 2ème étage bureau 14
Le
­ A 95 ­
IV.
Anexos Grecia
IV.
Bilag Grækenland
IV.
Anlagen
IV.
Παραρτήματα για την Ελλάδα
IV.
Appendices Greece
IV.
Annexes pour la Grèce
IV.
Allegati
IV.
Bijlagen Griekenland
IV.
Anexos Grecia
Griechenland
Grecia
-
A 97
"
Anlage IV/1
ΠΡΟΣ:
το
Α Ι Τ Η Σ Η
ΒΙΟΤΕΧΝΙΚΟ ΕΠΙΜΕΛΗΤΗΡΙΟ ΑΘΗΝΑΣ
ΤΜΗΜΑ ΜΗΤΡΩΟΥ
ΕΝΤΑΥΘΑ
Για τη χορήγηση π ι σ τ ο π ο ι η τ ι κ ο ύ στα
Μητρώα του Β ι ο τ ε χ ν ι κ ο ύ Επιμελητηρίου
Σας παρακαλούμε να μας 'χορηγή­
Αθήνας.
σετε π ι σ τ ο π ο ι η τ ι κ ό εγγραφής της ε π ι ­
ΣΤΟΙΧΕΙΑ ΗΙΤΟΥΣΛΣ ΕΠΙΧΕΙΡΗΣΗΣ:
χ ε ί ρ η σ η ς μας,στα διατηρούμενα μητρώα
ΕΠΩΝΥΜΙΑ
του Επιμελητηρίου να το χ ρ η σ ι μ ο π ο ι ή ·
σουμε γ ι α
ΑΝΤΙΚΕΙΜΕΝΟ ΔΡΑΣΤΗΡΙΟΤΗΤΑΣ
ΔΙΕΥΘΥΝΣΗ:
0 ΑΙΤΩΝ
ΣΥΝΟΙΚΙΑ :
ΤΗΚ:.
...
(ΣΦΡΑΓΙΣ ΕΠΙΧΕΙΡΗΣΗΣ)
ΑΡΙΘΜ.ΜΗΤΡΩΟΥ:
ΑΒΙΘΜ.ΔΒΛΤΙΟΘΗΚΗΣι
Αθήνα,
(Για τη χορήγηση πιστοποιητικού εγγραφής
απαιτούνται δύο χαρτόσημα των 20 δρχ.
Το ένα ε π ι κ ο λ λ ά τ α ι επί της αίτησηςκαι
το άλλο επί του π ι σ τ ο π ο ι η τ ι κ ο ύ ) .
- A 99 -
V.
Anexos Italia
V.
Bilag Italien
V.
Anlagen Italien
V.
Παραρτήματα για την Ιταλία
V.
Appendices Italy
V.
Annexes pour
V.
Allegati
V.
Bijlagen Italie
V.
Anexos Italia
l'Italie
Italia
A 101
Gazzetta
esclusivamente
Flgurinisll e modellisti
Modisterie (esclusivamente su
ni)
Pellicciai su misura
Sartorie su misura
Calzolerie r.u misura
Anlage
V/1
ufliciale 24 agosto 1985, n. 199
ELENCHI DEI MESTIERI ARTISTICI, TRADIZIONALI E DELL'ADUICLIAMENTO SU MISURA
Abbigliamento
-
su
misura
commissio-
IV
Fotografia
e riproduzonie
disegni
Acquafortisti (riproduttori)
Litografisi! (riproduttori)
Fotografi (escluse le aziende che hanno
macchine rotative per la stampa del
fototipo)
Ritoccatori
Scenografi (pittori)
Xilografi (riprodutotri)
V
Lcpno
II
Cuoio c
tappezzeria
Bulinatori del cuoio
Decoratoli d>l cuoio
Fabbricanti di guanti su misura o cuciti
a mano
Fabbricanti di oggetti in pergamena
Limatori del cuoio
Lucidatori a mano di pelli
Pellettieri artistici
Pirografi
Sbalzatori del cuoio
Sellai
Stampatori del cuoio con presse a mano
Tappezzieri in carta, In stofTa e in matcrie plastiche
Tappezzieri in cuoio
III
DecorarioTU
Addobbatori
Apparatori
Decoratori con fiori
Doratori
Laccatori
Lucidatori
Intagliatori
Intarsiatori
Traforisi!
Scultori
Stipettai
VI
Metalli
comuni
Arrotini
Chiavaioli
Damaseli ina lori
Fabbricanti, sulla base di progelti tecnici,
dei modelli di navi e di complessi meccanici ancora non costruiti
Fonditori di oggetti d'nrlc
Lavorazione del ferro b a t l u t l o
Magnani
Modellatori
Modellisti meccanici
Pcllrai
Ramai e calderai (lavorazione n mano)
Sbalzatori
Sciabolai
Traforalori
artistici
-
A 102
-
Gazzetta ußiciale 24 agosto 1985, n. 199
vu
Metalli pregiati,
affini
pietre
dure e lavorazioni
Argentieri ed orafi (lavorazioni essenzialmente a mano) escluse le lavorazioni in
serie anche se la rifinitura viene eseguita
a mano
Cammeisti
Cesellatori
Filjgranisli
Incisori di mentili e pietre dure
Lavorazione ed inicsione su corallo, avorio, conchiglie, madreperla, tartaruga,
corno e lava
Miniatursill
Smaltatori d'arte
VIII
IX
Acconciatori
Barbieri
Lavoranti in
Parrucchieri
Parrucchieri
Parrucchieri
Truccatori
parrucchiere
capelli
per uomo
per signora,
misti
Fabbricanti di arpe
Fabbricanti di strumenti a flato in legno
Liutai ad arco, a plettro ed a pizzico
Organai
Fonderie di campane
XI
Tessitura,
rìc.imo ed affini
Arazzieri
Collronieri
Disegnatori tessili
Materassai
Merlettaie a mano
Tessitori a mano
Tessitori a mano di tappeti
Trapuntai a mano
Antiquari restauratori
Copisti di galleria
Modellisti c restauratori di modelli di navi
antiche
Restauratori del dipinto
Restauratori del mobile
Restauratori del mosaico
Restauratori della statuaria
Restauratori di vetrate artistiche
Restauratori di tappeti
di barbiere,
musicali
Ricamatrici a mano
Restauro
Servizio
fini
Strumenti
ed
af-
XII
Vetro, ceramica,
pietra ed affini
Applicatori di vetri
Ceramisti d'arte
Decoratori di vetri
Fabbricanti di grès (artistici)
Figurinai in argilla. gesso e cartapesta
Formatori statuisti
Fabbricanti di perle
lume con fiamma
Fabbricanti di terrecotte artistiche
Incisori di vetri
Infilatori di perle
Maiolicai (artistici)
Mosaicisti (esclusi i produttori di materia
prima anche se eseguono montaggi)
Piombatoli di vetri
Scultori in marmo o altre pietre
XIII
Varie
Lavorazione a mano di canestri e cesti
Rilegatura artistica di libri
Anlage
­ A 103­
ISTITUTO NAZIONALE PER L'ASSICURAZIONE CONTRO GLI INF ORTUNI SUL LAVORO
NATIONALES VERSICHERUNGSINSTITUT F ÜR ARBEITSUNF ÄLLE
POS.
ASS.
V/2
SIL
«Χ · OL.
ΡftCCCDC NTI C
C
OEIIST NTI
Sede di Bolzano ­ Sitz Bozen
DENUNCIA DI ESERC IZIO
Β ETRI E BS A N M E L D U N G
per l'assicurazione obbligatoria contro gli inlortunl
sul lavoro θ le malattie professionali
tur die Pflichtversicherung gegen Arbeitsunfälle und
Berufskrankheiten
GRANDE GRUPPO 0
VARIE
GROSSE GRUPPE 0
VERSCHIEDENE
AVVERTENZE
ZUR
B E AC H T U N G
Laut Art. 12 dea Elnheltslaztea Nr. 1124 vom M.I.6S hat dar Arbeltgeber,
spätestens 5 Tage vor Beginn der versicherungspflichtigen Tätigkeit, dem
Veralcherungslnstltul die vorgeschriebene Anmeldung einzureichen. Hierin lat
der Gegenstand des Unternehmens ausführlich zu beschreiben. Ferner alnd
alle für seine Einstulung und für die Ermittlung des zu entrichtenden Versi­
cherungsbeitrages erforderlichen Angaben, so genau und umlangrelch wie
möglich, zu erteilen. Der Arbellgeber Ist darüber hinaus verpflichtet, alle
Änderungen In der Art und Im Umfang der versicherungsgeschOtzten Unfall­
gefahren, so wie die Stillegung dea Betriebes, spltestena I Tage nach Ein­
tritt der Änderungen zu melden. Zuwiderhandelnde Arbeitgeber werden mit
Ordnungsstrafen gemäS Art. M dea genannten Elnhellsleflea geahndet.
L'ari. 12 dal T. U. approvalo con D.P.R. M giugno 1965, η. 1124, dlapona
cha I datori dl lavoro dabbene denunciara all'Istituto Asalcuratort, almano
5 gloml prima dall'Inizio dal lavori, la natura dal lavori alassi · tornir· tutti
gli slamanti · I · Indicazioni (più particolareggiata cha ala possibile) par la
valutazione dal rischio a la determinazione del premio di aaalcurazlona. I da·
tori di lavoro debbono, Inoltre, denunciar· I · successive modificazioni di
estensione · di natura del rischio già coperto dell'assicurazione · la cessa­
zione della lavorazione non oltre l'ottavo giorno da quello In cui le modifi­
cazioni o variazioni auddette si aono verificale. GII Inadempienti agli obblighi
anzidetti aono passibili delle sanzioni di cui all'art. 50 del citato Tasto Unico.
DATORE DI LAVORO ­ ARBEITGEBER
]
Cognome β nome
Luoao β data di nascila, residenza
Ragione sociale (se trattasi di società specificare il tipo; per le società di
tetto indicare per ciascun socio, con separata distinta, le generalità, la
residenza, le mansioni specifiche)
Zu­ und Vorname
Geburtsort und Tag, Wohnsitz
Rechtsform der Unternehmung. Bei Gesellschaften Ist die Art derselben
anzugeben; bei offenen Gesellschaften sind — auf ein Einlageblatt — die
Personalien, der Wohnsitz und die genaue Beschäftigung im Unternehmen
eines jeden Gesellschafters anzuführen.
e,
Ι/β
Sede legate: C omune, Via ecc.
Sitz der Unternehmung: Gemeinde, Strafie usw.
­
*
Legale rappresentante (cognome e nome, luogo · data di nascita, domicilio
Der gesetzliche Vertrerer (Zu· und Vorname, Geburtsort und Teg, Wohnsitz)
­
■*
Delegato a rappresentare II datore dl lavoro (cognome, nome, domicilio)
Der bevollmächtigte Vertreter des Arbeitgebers (Zu· und Vorname, Wohnsitz)
i
*
La ditta A iscritta alla C amera di C ommercio, Industria, Artigianato ed
Agricoltura?
Wurde die Unternehmung in das Firmenregister der Handelskammer einge­
tragen?
c
0
A quale Associazione di categoria appartiene?
Welchem Arbeltgeberverband gehört die Unternehmung an?
­
Wann?
LAVORAZIONE ­ GEGENSTAND
Ubicazione dello stabilimento o località dove al svolgono 1 lavori
Wo befindet sich das Werk oder die Baustelle?
a) Data dl Inizio / Beginn der Arbeiten
b) Data della prevista cessazione (per le lavorazioni a carattere temporaneo)
Voraussichtliche Dauer der Arbeiten (nur bei zeltl. begrenzten Unternehmen)
Se la ditta ha In attività altri stabilimenti, cantieri od esercizi Indicare anche
per essi l'ubicazione e le Sedi dell'INAIL. competenti per II territorio, presso
le quali * stata presenteta la relativa denuncia
Insofern das Unternehmen euch In anderen Werken oder Baueteilen tätig Ist,
lind sämtliche Sitze oder Zweigstellen des Veralcherungeinslltutet anzuführen
bei welchen a.Z. die diesbezüglichen Betrlebsanmedungen eingereicht wurden
Lavorazione principale
(N.B.) ­ Per ogni lavorazione principale dovrà essere presenteia ­ alla Sede
dell'INAIL territorialmente competente ­ separata denuncia di esercizio.
Gegenstand des Unternehmens
(N.B.) ­ Jedes arteigene Unternehmen Ist dem gebielszustindlgen Sitz des
Versicherungsinstitutes getrennt enzumeiden.
V•
Alberghi / In quale cetegoria sono classificali?
Gasthofe / Welcher Kategorie gehören sie an?
9/b
Istituti sperimentali e dl ricerca scientifica.
Versuchsanstalten od. Forschungsinstitute, Berufsschulen
9/c
Imprese pompe funebri / SI effettuano anche trasporti extraurbani?
Leichenbestartungsanslalten / Werden auch Transporte auíerhelb des Stedt­
bzw. Gemeinde­Gebietes durchgeführt?
a) dal ­ vom
b) al ­ bis _
—
­ —
­
­
­
­
B/j
Lavorazioni complementari e sussidiarle (Indicarne la natura ·
terlstlche)
A
1U4 ­ ­
■"— ■
le carat­
Zusätzliche Arbeiten (Art und Umlang ausführlich beschreiben)
SI la uso dl ascensori, montacarichi, telferaggi, trasportatori a nastro o a
rullo, teleferiche, plani Inclinati, gru, carrelli elevatori, ecc.? (Indicar·
10/a " u ·")
Werden Aulzüge, Seirollenaufzuge, Materialieilbahren, Forderbinder,
fahrrampen, Turmdrehkrane, Staplar usw. eingesetzt? Welche?
Auf­
Esistono cabine di trasformazione?
n. „
Nr.
10/b
'
10 C
'
Werden Transformatoren eingesetzt?
„_
— tensione massima
Höchstspannung
Esistono officine meccaniche od elettromeccaniche, o reparti di falegname­
ria per la manutenzione degli Impianti? (indicare quali)
Werden mechanische, eleklromechanísche Werkstatten oder Maschinen­
tischlerelen für die Instandhaltung der Anlagen betrieben? Welche?
ll
TECHNISCHE ANLAGEN ­ Sämtliche Maschinen, Gerate und Anlagen anfüh­
ren Bei hydraulischen oder Pressluftsmaschinen ist der Druckbereich (atü)
anzugeben. (Fortsetzung auf Einlageblatt)
ATTREZZATURE DI IMPIANTO ­ Indicare ogni genere dl macchine ed appa­
recchi fissi o portatili; per gli apparecchi a pressione indicare la pressione
d'esercizio In atmoslere. (Se lo spazio risultasse Insufficiente lare elenco
separato).
GENERE DI MAC C HINE
ART DER MASC HINEN
Numero ­ Anzahl der Maschinen
(1)
(2)
GENERE DI APPAREC C HI
ART DER APPARATE UND ANLAGEN
Numero
Anzahl
(1) a comando elettrico Indipendente ­ mit unabhängigen Antriebsmotoren.
(2) mosse da trasmissione · indirekt angetriebene Maschinen.
12
SI eseguono nell'ambito dell'azienda · con personal· direttamente dipen­
dente lavori di normale manutenzione di fabbricali, strade, ecc.? (Indicare
quali).
N.B. ­ I lavori eccedenti la normale manutenzione, come le manutenzioni ·
I · riparazioni straordinarie, le costruzioni o ricostruzioni ecc., dovranno
esser· denunciati a parie.
Werden, innerhalb des Werkgeltndea und durch Einsatz der Belegschaft,
gewöhnliche Instandhaltungserbeiten der Werkbauten, Straßen usw. durch­
eführt? Welche Instandhaltungsarbeilen?
.B.: Aussergewohnliche Instandhaltungsarbeiten (wie z.B. Ausbesserungs­
oder Neuaufbauarbeilen usw.) sind getrennt anzumelden.
R
13
14
SI Impiegano ponteggi fissi o movibill (ponti, Impalcature, scale aeree, ecc.)?
(Indicar· quali)
Werden leste oder bewegliche Gerüste (Stahlrohrgerüst·, Drehleitern, Schle­
beleitern usw.) eingesetzt? Welche?
Con quali mezzi si effettuano I trasporti di prodotti, di materiali, di merci,
• c e ? (I trasporti non complementari · sussidiari alla lavorazione principal·
dovranno essere denunciati separatamente)
Welche Kraftfahrzeuge werden für den Gütertransport eingesetzt? (Unlemeh­
mensfremdo oder gewerbliche Gütertransporte sind getrennt anzumelden)
15
· ) SI impiegano sostanze che espongono al rischio dl qualcuna delle malat­
tia professionali elencate nella tabella n. 4 allegata al Testo Unico del
30 giugno 1(6$, n. 1124? (indicare quali)
b) Si impiegano sostanze pericolose oltre quell· Indicai« sub ·)? (indi­
c a r · quali)
a) Werden gesundheitsschädliche Werk­ oder Hilfsstoffe verwendet? (Sieh·
Berulskrankheiten­Verzeichnla Nr. 4, d e · Einheitstextee Nr. 1124 vom
30. Juni 1*65). Welch»?
b) Werden sonstig·, nicht unter Buchstab· · ) angeführte gesundheitsschä­
dliche Stoff· verwendet? Welche?
biciclette · tricicli Nr.
motocicli Nr.
Fahrrader und Dreiräder
Motorräder „
motocarri Nr.
carri Nr.
autocarri Nr.
Dreiradlieferwagen
„ Handwagen „
Lastwagen „..
autospeciali Nr.
autotreni Nr.
Sonderfahrzeug·
Fernlaster „ _
altri mezzi (Indicere quell)
sonstiga Fahrzeuge. Welche?
•eist· raccordo ferroviario?
werkeigener Elsenbahnanschluí?
*
105
­ A
»! ...
a) Si attenuano lavori che espongono al rischio di qualcuna delle malattie
prolessionali elencata .nella tabella n. 4 allegata al Testo Unico del
30 giugno 1965, n. 1124? (Indicar· quali)
b) SI «seguono lavorazioni previste nella tabella η. Β allegete al citalo
T U . per le quali à obbligatoria l'assicurazione contro la silicosi ·
l'asbestosi? (indicare quali) N.B.: In.caso affermativo dovrà esser· pre­
sentata separata denuncia di esercizio.
16
17
a) Ist die Belegschalt der Gefahr, von Berufskrankheiten ausgesetzt? Um
welche gesundheitsschädliche Arbeilen handelt es sich? (Siehe Tabelle
Nr. 4 des Einheitstextes Nr. 1124 vom 30.6.S5).
b) Werden Arbeiten durchgeführt, die laut Tabelle Nr. 8 des genannten
Einheitstextes der Versicherungspflicht gegen Silikose und Asbestose
unterliegen? Welche? (Zutreffendenfalls Ist eine getrennte Betriebsan­
meldung erforderlich)
Provvede la dilla al trasporto dal personal· dipendente al luogo di lavoro
0 viceversa? In caso alfermatlvo Indicare: il numero delle persone traspor­
tata: la frequenza dei trasporti; la durata del trasporti; I mezzi usati; la
lunghezza del percorso.
Sorgt das Unternehmen für die Beförderung der Belegschaft zur und von der
Betriebsstätte?; Anzahl der beförderten Personen?; Wie oft und In welchen
Zeitabschnitten?; Art der eingesetzten Fahrzeuge; Zurückzulegende Strecke?
II personale da assicurare fa uso per ragioni dl lavoro dl biciclette, moto­
ciclette, automobili, sci. slitte, aerei o altri mezzi di trasporto? (indicare II
numero delle persone.e del mezzi usali)
18
Bedient sich die Belegschaft, bel Setriebsgängen, der öffentlichen Verkehrs­
mittel, der Fahrräder, Flugzeuge usw.? (Die Anzahl der Personen und der
Fahrzeuge anführen)
COMPOSIZIONE DEL PERSONALE OC C UPATO E RELATIVA RETRIBUZIONE
I?
ZUSAMMENSETZUNG UND ENTLOHNUNG DER BELEGSC HAFT
Qualifica
Beruf
Retribuz. elfettiva della qualifica
Dem Beruf entsprechende
Entlohnung
N. persone
Beschàftig­
tenanzahl
N.B. ­ Sono comprese nell'assicurazione le persone di cui all'art,
del T.U. 30­6­1965, n. 1124. Si ricordano In particolare:
a) I prestslorl d'opera che sovrainlendono al lavoro altrui, anche s.
non partecipano materialmente al lavoro:
L. .
(1)
L
(1)'
1
(1)
u.
,. 11)
b) I cottimisti;
e) gli artigiani che prestano abitualmente opera manuale nelle rispet
tive Imprese;
d) il coniuge. I figli, anche naturali o adottivi, gli altri parenti, gl
affini, gif affiliati · gli affidati del dator· di lavoro e h · prestano cor
o aenza retribuzione a l i · di lui dipendenze opera manual· o aneti.
non manual* a l l · condizioni di cui alla precederne lettera a):
SOCI. PARENTI DEL DATORE DI LAVORO (AZIENDE NON ARTIGIANE)
FAMILIENMITGLIEDER DES ARBEITGEBERS, GESELLSC HAFTSMITGLIEOER
(NICHT HANDWERKLIC HE BETRIEBE)
Nome e cognome (indicare se socio · , se
parente, Il grado di parentela)
Vor­und Zuname (Angeben ob Gesellschafter
und bei Familienmitglieder den Verwand­
schaftgrad)
e) I soci delle cooperative · di ogni altro tipo di società, anche d
fatto, comunque denominata, costituita od esercitata, I quali pre
slino opera manuale oppure non manuale alle condizioni di cu
alla precedente lettera a).
Retribuzione affettiva
Effektive Entlohnung
L
(1)
L
(1)
L.
(D
L
(D ­
··
­
­
ARTIGIANI TITOLARI. SOC I. FAMIGLIARI C OADIUVANTI (AZIENDE AR­
TIGIANE)
HANDWERKER. GESELLSC HAFTSMITGLIEDER. MITARBEITENDE FAMILIEN­
MITGLIEDER (HANDWERKLIC HE BETRIEBE)
Nome · cognome (indicar· · · artigiano titolare, aoclo · ,
se famigliar· coadiuvante, il grado di parentela)
Vor­und Zuname (Angeben ob Handwerker, Gesellschalter
und. bei Familienmitglieder, den Verwandschaftsgrad)
Classe dl retri­
buzione annua
Lohnklasse
(Jahreslohn)
L
1
PERSONE C HE FRUISC ONO DI PRESTAZIONI IN NATURA
PERSONEN DI ZUWENDUNGEN IN NATURALIEN ERHALTEN
Tipo dl prestazione
(Vitto, alloggio, ecc.)
Art. der Zuwendungen
(Verpflegung. Wohnung, usw)
n. person·
Anzahl der
Personen
Equivalente Importo
giornaliero
Geldwert pro Tag
N.B. ­ Die Versicherungspllicht erstreckt sich auf alle Im Art. 4 de:
Einheitstextes Nr. 1124 vom 30.6.65 angeführten Personen. Im einzelner
wird auf folgende Personen hingewiesen:
a) Vorarbeiter und technisches Aufsichts­ und Führungspersonal, aucr
wenn sie nicht manuelle Arbeit verrichten:
b) Akkordarbeiter (Arbeiter mit Stücklohn);
c) Handwerker die Ihre Tätigkeit regelmäSig und im eigenen Betriet
ausüben;
d) eheliche, für ehelich erklarte und an Kindes Statt angenommene
Kinder, Stielkinder, und andere mit dem Unternehmer verwandt.
Personen welche — mit oder ohne Entlohnung — als Betriebs
angehörige manuell· Arbeit leisten oder im Sinne des Buchstaben:
a) tätig sind;
e) Mitglieder eller wie immer entstandenen, bezeichneten und gearte­
ten Gesellschaften und Genossenschalten (offene Gesellschaften mi
Inbegriffen), die manuelle Arbeit leisten oder im Sinne des Buch
stabens a) titig sind.
APPRENDISTI E DIPENDENTI MINORI DI ANNI 1β
LEHRLINGE UND JUGENDLIC HE BIS ZU 18 JAHREN
Categoria · lavorazione
Beschäftigung
η. person«
Anzahl der
Personen
Retribuzione elfettiva
della qualifica
Der Kategorie
entsprechende Entlohnung
L.
L.
L.
ι: z u : u
l zzi
L.
(1) Specificare II periodo al qual* la retribuzione indicata si riferisce (giorno, settimana, mese),
oder Monatsentlohnung handelt).
Anführen, ob · · alch um Stunden­, Tages­, Wochen
­
A 106
b) A quanto ammontano le retribuzioni complessive In un anno, compreeo
l'equivalente per prestazioni In natura?
e) In caso di lavorazione temporanea a'quanto ammontano le retribuzioni
complessive par II periodo assicurativo denunciato?
20
21
22
23
a) In welchen Zeitabschnitten werden d l · Beschäftigten entlohnt? (Wo­
chenlohn? Monelslohn?)
b) Wie hoch laoter der Lohnaufwand (Geldwert der Sachleistungen mit Inbe­
griffen) In einem Kalenderjahr?
Wl« 'hoch lautet er lür den hier zugrundeliegenden Versicherungszeitraum?
­
»)
b)
L.
e)
L.
a)
Nr. ...
b)
Nr. ,
Vengono adottali metodi o criteri particolari dl esecuzione delle lavorazioni?
(Indicare quali)
Werden neuartige Herstellungsverfahren oder neue Arbeitsmethoden ange­
wandt?
Quali misura sono In alto nell'azienda al tin« dl tutelar« l'Integriti del pre­
statori d'opera? Specificar« a« dette misura aono slat· «dottate nel limiti
0 oltre I limiti delle norme di carattere particolare vigenti In materia di
Igiene del lavoro e di prevenzione degli Infortuni. Specificare altresì se
esiste un'organizzazione aziendale per I« sicurezza del lavoro Indicandone
la struttura (sa lo spazio accanto non è sufficiente allegare un'apposita
relazione).
Welche Sicherheilsvorkehrungen (Unfallverhütung und Gewerbehygiene) hat
das Unternehmen getroffen? Sind die Vorschriften über Unfallverhütung und
Gewerbehygiene im vollen Umfange erfüllt worden?
Oder wurde, darüber hinaus, ein möglichst hoher Sicherheilsgrad ange­
strebt? Hat das Unternehmen einen technischen Aufsichtsdienst eingerich­
tet? Wie Ist dieser gestaltet? (Fortsetzung, ggf, auf Einlageblatt)
La località ove si svolgono I lavori presenta rlachiosità di carattere ambien­
tale? (altitudine, terreno Impervio o scosceso, presenza di pericoli nelle
vicinanza, ecc.)
Weist der Baugrund oder des Werkgelend« und dio nächste Umgebung
unfallgelährliche Stellen auf? (Unebenes Gelände, Steilhänge usw., sonstige
ortsbedingte Geiahren? Welche?
Viene falto Impiego inconsueto di sostanze, meccanismi od ordigni perico­
losi? (Indicare quali)
2,
Kommt ein ungewohnter Umgang mit lebensgefährdenden Hills­ oder Werk­
stoffen und Gegenständen vor? Welche?
Composizione della mano d'opera.
a) Quanti dipendenti hanno partecipalo a corsi di qualificazione professio­
n a l (specificare II numero per categoria).
b) Quanti dipendenti hanno rapporti di lavoro continuativo?
e) Quanti dipendenti svolgono mansioni promiscue o discontinue?
d) I dipendenti vengono sottoposti ad «saml preventivi · periodici di Ido­
neità risica ed attitudinale? (indicare per quali categorie)
25
26
Zusammensetzung der Belegschaft.
a) Wieviele Beschäftigte haben einen Berufsertüchtigungskurs besucht? (Die
Anzahl der Kursteilnehmer und die Art der Lehrgänge anführen)
b) Wieviele Beschäftige stehen In einem festen Arbeitsverhälthis?
c) Wieviele Beschäftigte sind zeltlich oder beruflich unbeständig beschäftigt?
d) Werden die Beschäftigten auf Ihr« körperliche und beruflich« Eignung
periodisch untersucht? Welche?
e) Nr.
Esiste un servizio per le prestazioni del soccorsi d'urgenza?
a) con quali attrezzature · mezzi è attuato?
b) qual'e la durata giornaliera di lavoro par ciascuno degli addetti al ser­
vizio stesso? (medici, Infermieri, «ce.)
«)
Sind Malnahmen zur ersten Hilfe getroffen worden?
· ) Mit welchen Einrichtungen wird die erst« Hide gewährleistet?
b) Welchen Stundenplan halten die Beauttragten ein (Werksarzt, Sanitär,
Fürsorger usw.)
d)
alle
bis .
b) dalle
von _
.
Il sottoscritto dator« di lavoro dichiara che la presente denuncia è fedele In ogni sua parte.
'
Ich erklär« hiermit ausdrücklich, d a i di« von mir vorstehend gemachten Angaben den Tatsachen entsprechen.
Uhr
FIRMA DEL DATORE DI LAVORO
UNTERSCHRIFT DES ARBEITGEBERS
Datum
Spazio riservato all'INAIL ­ Amtlicher Teil
Voce
medio
Tasso
Χ.
Tasso applicato
%.
dal
Motivi eventuali
variazioni
Firma del
Funzionarlo
- A 107 -
VI.
Anexos Luxemburgo
VI.
Bilag
VI.
Anlagen
VI.
Παραρτήματα για το Λουξεμβούργο
VI.
Appendices
VI.
Annexes pour le Luxembourg
VI.
Allegati
Lussemburgo
VI.
Bijlagen
Luxembourg
VI.
Anexos Luxemburgo
Luxembourg
Luxemburg
Luxembourg
­
A 109 ­
Anlage
VI/1
E X T R A I T DU «MEMORIAL» A N° 55 du 26 septembre 1963.
(Pace 839 «t ss.)
Règlement rrand­ducal du 9 septembre 1963 établissant la liste des professions artisanales cl des métiers
secondaires visés à l'article 15 de la loi du 2 juin 1962 déterminant les conditions d'accès et d'exercice
de certaines protesslons ainsi que celles de la constitution cl de la gestion d'entreprises.
Nous CHARLOTTE , par la grâce de Dieu, Grande­Duchesse de Luxembourg, Duchesse de Nassau,
etc., etc., etc. ;
Vu l'article 15 de la loi du 2 juin 1962 déterminant les conditions d'accès et d'exercice de certaines pro­
fessions ainsi que celles de la constitution et de la gestion d'entreprises ;
Vu l'avis des chambres professionnelles intéressées ;
Notre Conseil d'E tat entendu en son avis ;
Sur le rapport de Notre Ministre des Affaires E conomiques et après délibération du Gouvernement
en Conseil ;
Avons arrêté et arrêtons :
Art. 1«. La liste des professions artisanales dont l'exercice est subordonné a la possession du brevet de
maîtrise ou d'un diplôme équivalent, conformément aux dispositions de l'article 7, alinéa 6 de la loi du 2
juin 1962 déterminant les conditions d'accès et d'exercice de certaines professions ainsi que celles de la
constitution et de la gestion d'entreprises, est établie comme suit :
I. Métiers de l'alimentation :
1 boulanger­pâtissier ;
2 pitissier­confiseur­glacier ;
3 meunier ;
4 traiteur ;
5 boucher­charcutier.
II. Métiers de l'habillement, du textile et du cuir :
6 tailleur pour messieurs ;
7 couturier(ère) ;
8 corsetiertère) ;
9 brodeur(se) ; fabricant d'ornements d'église ;
tu modiste ;
11 fourreur ;
12 cordonnier­réparateur ; cordonnier­bottier ; cordonnier­orthopédiste ;
13 maroquinier ;
M sellier­tapissier ;
iSgarnisseur d'autos :
16 tapissier­décorateur.
III. Métiers travaillant les métaux :
1 7 forgeron ;
1S forgeron­mécanicien de tracteurs agricoles ;
ι 9 serrurier ;
2ti mécanicien­ajusteur :ou|illetir : tutirneur Mir (er ;
21 mécanicien de vélos et de motus ;
22 mécanicien de machines à coudre ;
23 mécanicien de machines de bureau :
24 mécanicien d'autos :
2 5 mécanicien Je machine^ agricoles :
2(Ί mécanicien de prîcision :
-
A 110
-
27 armurier ;
28 ferblantier ; fabricant et réparateur de radiateurs d'autos ;
29 installateur sanitaire ;
30 installateur de chauffage ;
31 frigoriste;
32 galvaniseur ;
33 coutelier ;
34 repousseur sur métaux ;
35 horloger ;
36 bijoutier-orfèvre ;
37 électro-installateur ;
38 électro-mécanicien ; bobineur ;
39 électricien d'autos ;
40 électricien de radio et de télévision ;
41 électricien en basse tension ;
42 fabricant et installateur d'enseignes lumineuses ;
43 graveur-ciseleur;
44 chaudronnier ;
45 carrossier ;
46 tôlier-débosseleur.
IV. Métiers travaillant le bols :
47 menuisier-ébéniste ; menuisier en bâtiment ;
4 8 parqueteur ;
49 menuisier-modeleur ;
50 fabricant en volets ;
51 îculpteur sur bois ;
52 tourneur sur bois ;
53 tonnelier ;
54 constructeur de moulins ;
55 constructeur de canots et de bateaux ;
56 charron.
V. Métiers de l'hygiène, de la santé et du nettoyage chimique
57 opticien ;
58 bandagiste ;
59 mécanicien-orthopédiste ;
6(1 mécanicien d'instruments de chirurgie ;
61 mécanicien-dentiste ;
62 coiffettr(se) pour hommes ;
65 coiffeur(se) pour dames ;
64 teinturier-dégraissetir.
VI. Métiers du Bâtiment :
65 maçon ;
66 fabricant de terrazio ;
67 constructeur .le déminées industrielles :
68 constructeur de fours ;
69 puisaiier-ftmtainier ;
-
Ä 111
-
7" poílier ;
;i paveur ;
72 charpentier ;
75 couvreur ;
7-1 fumiste-ramoneur :
75 tailleur de pierres : sculpteur sur pierre ;
76 marbrier ;
77 carreleur ;
7S plafonneur ; facadier ;
79 peintre-décorateur ;
SO peintre de véhicules ;
Si émailleur ;
52 calorifugeur.
VII. Autres métiers:
53
84
85
86
87
S3
S9
90
91
vitrier ;
polisseur de verre ; graveur de verre ;
vitrier d'art ;
photographe ;
relieur-cartonnier ;
imprimeur ;
potier ;
fabricant d'instruments de musique ;
instructeur de conducteurs de véhicules automoteurs.
Art. 2. La liste des professions pour lesquelles la qualification pourra être certifiée conformément aux
dispositions de l'article 7, alinéa 6 de la loi du 2 juin 1962 déterminant les conditions d'accès et d'exercice
de certaines professions ainsi que celles de la constitution et de la gestion d'entreprises, est établie comme
suit :
I. Métiers secondaires de l'alimentation :
1 confiseur ;
2 abattoir de bestiaux, tripier.
II. Métiers secondaires de l'habillement, du textile et du cuir :
3 blanchisseur-repasseur mécanique ;
4 courtepointier(ière) ; matelassier(ière) ;
5 confectionneur de rideaux ;
6 linger(ère) (Wäscheschneider ;)
7 ourleur(se), faiseur(se) de boutonnières ;
8 ciniturier(ère) de fourrure ; teinturier(ère) île fourrure.
III. Meilers secondaires travaillant les métaux :
9 vulcanisatciir ;
10 constructeur d'antennes ;
il exploitant .''une station de service (Autopllege) :
12 l.'iieiir de t;ixiv
I V . Méliers secondaires travaillant le bois :
1 ."> fabricant de caisses :
-
A 112
-
14 fabricant de manches :
15 vannier.
V. Métiers secondaires du bâtiment :
16 entrepreneur de voirie et d'excavation de terrain :
1 7 entrepreneur d'échafaudage ;
tS goudronneur de toitures :
19 ferrailleur pour béton armé (Eisenbieger) ;
20 poseur de revêtements pour planchers, plafonds et murs :
21 nettoyeur de parquets, vemisseur de parquets :
22 ramoneur.
VI. Métiers secondaires travaillant te verre, le papier, la céramique :
23 nettoyeur de vitres ;
24 encadreur-doreur ;
25 reporter-photographe ;
26 héliographe-photocopiste ;
27 mégissier (Lederstepper) ;
23 fabricant de jouets et d'objets de souvenir (métier d'art) ;
29 chapelier et casquetier.
VII. Autres métiers secondaires :
30 esthéticien(ne) ;
31 décorateur-étalagiste.
Art. 3. Notre Ministre des Affaires Economiques est chargé de l'exécution du présent arrêté qui sera
publié au Mémorial.
Palais de Luxembourg, le 9 septembre 1963
Le Ministre des Affaires Economiques,
Pour la Grande-Duchesse :
Paul Elvlnger
Son Lieutenant-Représentant
Jean
Grand-Duc héritier
Imprimerie de la Cour Victor Buck. S. c. c. s.. Luxembourg
- A 113 -
VII.
Anexos Países Bajos
VII.
Bilag
VII.
Anlagen Niederlande
VII.
Παραρτήματα για την Ολλανδία
VII.
Appendices The Netherlands
VII.
Annexes pour les Pays-Bas
VII.
Allegati Paesi Bassi
VII.
Bijlagen Nederland
VII.
Anexos Países Baixos
Nederlandene
Anlage VII/1
Dossier no.
A 115 -
ModelC
AANVRAAGFORMULIER TER VERKRIJGING VAN EEN ONTHEKKING OP GRONÜ VAN
DE VESTIGINGSWET BEDRIJVEN 1954, ARTIKEL 15, EERSTE LID
Ingediend bij
1. Ondcrnemer(s):
II
I
III
a. naam en
voornamen
b. adres
c. geboorteplaats
en-datum
d. telefoon
2. Bedrijfsleider:
A. a. naam en
voornamen
b. adres
c. geboorteplaats
en-datum
3. Beheerder:
A. o. naam en
voornamen
b. adres
c. geboorteplaats
en -datum
4. Rechtsvorm:
5. Adres v.d.
Inrichting
Onderneming
Handelsnaam:
Gemeente:
Plaats:
Adres:
6. Bcdrijfsomschrijving:
a. voor de uitoefening van welk(e) bedrijf(ven) wordt
ontheffing aangevraagd (de branche(s) aanduiden)
b. heeft deze aanvraag betrekking op de uitoefening
van het bedrijf in volledige of nagenoeg volledige
omvang?
Ja/Neen
c. indien de bedrijfsuitvoering niet volledig zal zijn. welke
bedrijf shandelingcn zullen dan worden verricht?
7. Welke diploma's of verklaringen legt u hierbij over niet betrekking tol :
o. de bedrijfsleider:
b. de beheerder:
Z.O.Z.
-
A 116
-
8. a. Welk(e) bedrijf (bedrijven) wordt (worden) als een
hoofdbestanddeel uitgeoefend van de bedrijfsuitoefening in de betrokken onderneming of inrichting?
b. Is voor de uitoefening van dit bedrijf (bedrijven) vergunning of ontheffing ingevolge de Vestigingswet Bedrijven 1954 verleend en zo ja, wanneer?
9. Waarom vraagt U ontheffing aan? (Zo volledig mogelü k motiveren).
(Bijzondere omstandigheden en opleiding alsmede ervaring zo volledig mogelijk beschrijven', eventuele bewijsstukken
overleggen).
Ondergetekende verklaart hiermede, dut de bovenstaande, c .q. dc in de bijluge(n) vermelde toelichting een juiste en volledige weergave beval van alle feiten en omstandigheden welke door hem aan de Kamer van Koophandel ter kennis zijn gebracht teneinde
voor de gevraagde ontheffing in aanmerking te komen.
te
de
19
Aldus naar waarheid ingevuld
Deaanvrager(s)
Aanvrager(s) wordt erop gewezen, dat een onjuiste of onvolledige beantwoording van de gestelde vragen kan leiden lot weigering
of intrekking van de ontheffingen strafbaar is.
-
A 117
-
NIET DOOR AANVRAGER IN TE VULLEN
■Credi et waardigheid
3e ondernemer(s) voldoet (voldoen) wel/niet aan de gestelde eisen van krediet waardigheid.
Datum binnenkomst:
v'estigingsbesluii(en):
LD VIES:
Beslissing nemen voor:
Uetaald leges/
Artikcl(en):
­ A 119 ­
VIII.
Anexos España
VIII.
Bilag Spanien
VIII.
Anlagen Spanien
VIII.
Παραρτήματα για την Ισπανία
VIII.
Appendices Spain
VIII.
Annexes pour
VIII.
Allegati Spagna
VIII.
Bijlagen Spanien
VIII.
Anexos Espanha
l'Espagne
A
121
Anlage
VI I T/1
DEUTSCHE rWDEl­SKA»»ER FUR SPANIEN
CAWRA DE COMERCIO ALENANA PARA ESPANA
trc­errr.ung eines ζ J ektr char.cwerKsbetr ; eos : r, ¿panser:
In Spanien gi br es keines der deutschen Handwerksordnung entsprechendes
Handwerksrecht. Einreine Berufe,
wie auch der des Elektrikers, sind aber im
Einzelnen ausfuehrlich geregelt.
I. Gesetzesgrundlagen
­ Dekret 2413/73 vom 20.09.1973 (30E 09.10.1973),
Kiederspannungsrichtli nie
­ Verordnung vom 31.10.1973 (BOE 27. ­ 29. und 31.12.1973),
Ausfuehrungsbestimmungen zur Niederspannungsrichtlinie
­ Verordnung vom 25.10.1979 (BOE 05.11.1979) ueber die Einfuehrung eines
Dokuments ueber Betriebsqualifizierung fuer Elektroinstallateure
­ Resolution vom 06.03.1980 (BOE 21.03.1960) Erlaeuterung zur Verordnung
vom 25.10.1979
­ Verordnung vom 10.11.1983 (Β0Ξ 19.01. und 16.04.1984), ueber das
Verfahren zur Ausstellung verschiedener Berufsnachweise in Katalonien
II. Erlangung des Titels eines Elektroinstallateurs
Alle Elektroinstallationsarbeiten
im Bereich der Niederspannung sind in
Spanien den autorisierten Installateuren vorbehalten. Die Zulassung
erfolgt durch die Aussenstellen des Ministeriums fuer Industrie und
Energie (Art. 24, 25 Dekret 2413/73).
Zur Erlangung
werden :
des Titels muessen folgende Voraussetzungen erfuellt
a. Titel oder Studienzertifikat oder ein entsprechender Nachweis
die Ausbildung als Elektroinstallateur und Elektromonteur.
ueber
Niederspannungsrichtlinie vor einer Aussensteile des Ministeriums
fuer Industrie und Energie.
c. Nachweis, dass ueber genuegend technische Mittel verfuegt wird, um
Installationen durchzufuehren.
Die Zulassung rouss in einem speziellen Register bei der Aussensteile des
o.g. Ministeriums eingetragen werden, das auch den entsprechenden Titel
verleiht. Der Titel gilt ein Jahr und muss jedes Jahr vor dem
Verfalldatum bei der Aussenstelle des Ministeriums erneuert werden.
Werden Arbeiten in einer anderen Provinz als der durchgefuehrt, in der
der Titel registriert ist, muss auch in dieser anderen Provinz eine
Registrierung beantragt werden.
Die Ausfuehrungsverordnung zur Niederspar.nungsricht 1 inie entheelt in
ihrem Punkt Nr. 040.2 eine ausfuehr1iche Aufzaehlung von Arbeiten, die
autorisierte Installateure ohne zusaetzliche Titel ausfuehren duerfen.
Darunter fallen:
­ Kleine Erweiterungen oder Abaenderungen einer bestehenden
Installation, die nicht die generelle Aufteilung aendern, sowie .
Reparaturen, die wegen Materialalter oder Schaeden notwendig sind.
­ Installationen in Privatwohnungen, gleich welcher Art die
Elektrifizierung ist.
­ Installationen in Wohnungen­, Geschaefts­ eder Buercgebaeuden, wenn
die vorgesehene Spannung fuer diese Cebaeude weniger als 50 KW
-
A
122
DEUTSCHE HANDELSKMMER FUR SPANIEN
CÁMARA DE COMERCIO ALENANA PARA ESPANA
betraegt
- Installationen in Fabriken und Reparaturwerkstaerten, die keiner
vorherigen Verwaltungsgenehmigung beduerfen, wenn die Spannung nicht
mehr als 20 KW betraegt.
- Installationen fuer Versamrolungsraeume, wenn die installierte Spannung
weniger als iO KW betraegt.
- Installationen in nassen, feuchten oder pulverhalt igen Anlagen oder
Anlagen mit Korosionsgefahr, wenn die installierte Spannung 10 KW
nicht uebersteigt.
- Das Verlegen von voruebergehenden Leitungen in Geschaeftslokalen oder
in offenen Anlagen, bis zu einer Spannung von 10 KW oder 50 KW, wenn
es sich um Installierungen fuer Bauarbeiten handelt.
- Private Verteilungsnetze, die durch Transformatoren oder
Stromgeneratoren erzeugt werden, mit einer Spannung nicht ueber 50 KW.
- Oeffentliche Stromleitungen mit einer Spannung unter 20 KW.
III. Berufsnachweis fuer Elektroinstallateure
Unabhaengig von der Erteilung des o.g. Titels muessen Elektroinstallateure oder Elektroinstallationsfirmen einen 3erufsnachweis
beantragen, um beruflich taetig sein zu koennen. (VO vom 25.10.1979).
Der Antrag ist an die Aussensteilen des Ministeriums fuer Industrie und
Energie zu richten. Antragsformulare sind im Anhang der erwaehnten
Verordnung abgedruckt.
Mit dem Antrag muessen folgende Dokumente eingereicht werden:
a. Nachweis des Titels als Elektroinstallateur oder eines hoeheren
Berufsausbildungstitels in Uebereinstimmung mit Art. 24 der
Niederspannungsrichtlinie. Eine Installateurfirma muss nachweisen,
dass mindestens ein Mitarbeiter den Titel als autorisierter
Installateur fuehrt.
b. Nachweis der Steueranmeldung beim Finanzamt.
c. Anmeldung im Sozialversicherungssystem oder im Versicherungssystem
auf Gegenseitgkeit fuer autonome Arbeiter.
d. Nachweis einer Versicherungspolice, mit der
werden.
Drittschaeden abgedeckt
Die Nachweise sind jeweils 2 Jahre ab Erteilung gueltig und muessen vor
ihrem Verfall erneuert werden. 'Die Berufsnachweise koennen mit einer
Bestaetigung des Ministeriums durch die Firma selbst oder durch den
jeweiligen Provinzverband, dem die Firma angehoert, ausgestellt werden.
IV.
Spezielle Regelungen fuer die Provinz Katalonien
In Katalonien liegt die Kompetenz zur Ausstellung der Berufsnachweise
bei den Aussensteilen der katalanischen Industriebehoerden (Servicies
Territoriales de Industria) (Verordnung vom 10.11.1983).
Als Voraussetzung wird in diesem Dekret genannt:
- Vol 1jaehrigkeit
- Theoretische und praktische Kenntnisse in
fuer die der Berufsnachweis beantragt wird.
der
- Kenntnisse der technischen Vorschriften, die fuer
Anwendungsbereich einschlaegig sind.
speziellen Materie,
den
- A 123 -
DEUTSCHE HANDaSKAftER FUR SPANIEN
CAÑARA DE CGM-ERCIO ALENANA PARA ESPANA
- Zugehoerigkeit zu einem Unternehmen, das entsprechend den
Vorschriften fuer die speziellen Installierungsarbeiten zugelassen
i st.
Die erforderlichen theoretischen und praktischen Kenntnisse werden
normalerweise mit einem Titel oder einem Studiennachweis gefuehrt, der
im Falle von Elektrikern mindestens in einem Berufsabschluss 1. Grades
fuer das Fach Elektriker bestehen muss (Formacion Profesional de primer
Grado de la Especialidad de la Electricidad). Ausnahmsweise kann die
Bescheinigung des spanischen Titels
ersetzt
werden,
wenn eine
Eignungspruefung
in
einem
theoretisch-praktischen
Kurs in der
Fachmaterie abgelegt wird. Zur
Durchfuehrung dieser
Kurse sind
bestimmte Ausbildungszentren von der Generaldirektion fuer Industrie
und Bergbau anerkannt worden.
Die Kenntnisse der einschlaegigen Niederspannungsrichtlinien wird durch
die Aussensteilen des katalanischen Industrieministeriums ueberprueft.
Die
Zuegehoerigkeit
zu
einem
qualifizierten
Unternehmen wird
nachgewiesen
durch
die
Vorlage
der
Einschreibung
in
die
Sozialversicherung oder Versicherungsgesellschaft auf Gegenseitigkeit
fuer selbstaendige Arbeiter sowie der Nummer der Zugehoerigkeit zum
Unternehmen.
Ein Unternehmen wird als qualifiziert zur Durchfuehrung von
Elektroarbeiten angesehen, wenn das staatliche Dokument ueber die
Unternehmensqualifizierung fuer Elektroarbeiten vorgelegt wird, eine
Versicherungspolice fuer Drittschaeden abgeschlossen wird, sowie
die Einschreibung ins Industrieregister und die Anmeldung bei den
Finanzbehoerden nachgewiesen wird.
Stand: Dez.1967
A
1 2 5
­
Anlage
«JTSCHE HANDELSKAfMER FUR SPANIEN
lAMARA DE C OMMERC IO ALENANA PARA ESPANA
îerufstätigkeit als Optiker ir. Spanien
i) Zulassungs­ und Kollegial
isisrungspflickt
lach Artikel 3 des Königlichen Dekrets 2207/Ì979 vom 13. Juli 1979 (30E vom
ï!.09.1979) sind die Erlangung eines speziellen Titels und die Einschreibung
n
das
Nationale
Optikerkolleg
unverzichtbare
Voraussetzungen, um
■echtmässig den Beruf eines Optikers ausüben zu können. In gleicher Weise
jestimmte das Dekret 1387/1961 vom 20.07.1961 (BOE vom 07.03.1961), dass
)ptikerbetriebe nur von diplomierten Optikern geführt werden können.
¡er blosse Verkauf von optischen Artikeln ist nach einer Verordnung vom
14.04.1962 (BOE vom 14.04.1962) eine Tätigkeit des freien Handeisverkehrs
;nd an keine spezielle Berufsausbildung gebunden.
ie Ausbildung zum Optiker in Spanien ist eine universitäre Ausbildung. Sie
«steht in einem drei­jährigen Studium an der Universitätsschule für Optik ,
ie Teil der Universität Complutense ist (Dekret 2842/19720 vom 15.09.1972,
0E vom 20.10.1972).
ie Einschreibung in das zuständige Berufskolleg hat zu erfolgen bei
Colegio Nacional de Ópticos
Princesa, 25
28008 Madrid
Tel. 247.48.51, 401.50.29
.) Möglichkeit der Anerkennung ausländischer Studiengänge und Ausbildung
ie Anerkennung einer deutschen Berufsausbildung in Spanien ist möglich,
ähere Einzelheiten ergeben sich aus beiliegendem Merkblatt.
V I I I / 2
-
A 127
-
Anlage
VIII/3
Don/D.'
naturaide
de nacionalidad
con domicilio (a efectos de notificación) en calle/plaza
Localidad
D. P.
Provincia (1)
Teléfono
EXPONE que ha realizado los estudios del sistema educativo de
que se especifican
en el reverso de la presente solicitud y cuya superación se acredita mediante los documentos
que se adjuntan. Por ello, al amparo de lo dispuesto en el Real Decreto 104/1988, de 29 de enero,
sobre homologación y convalidación de títulos y estudios extranjeros de educación no universitaria (B.O. del E. 17 de febrero de 1988).
SOLICITA la convalidación/homologación de los mencionados estudios y, en su caso, título o diploma por los correspondientes españoles de
(2)
,a
de
de 19
Fdo.:
(1) Si se solicita la convalidación para proseguir estudios españoles de EGB, BUP o F.P., el domicilio deberá corresponder a la provincia en la que radique el Centro donde el solicitante vaya a cursar dichos estudios.
(2) Especiñ'quese: 6.° de EGB, 7." de EGB, Título de Graduado Escolar, L° de BUP, 2." de BUP, 3." BUP, Curso de
Orientación Universitaria, Título de Bachiller y COU, Formación Profesional de 1." grado, Formación Profesional de 2.° grado, Enseñanzas Musicales, etc.
EXCMO. SR. MINISTRO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA.
REAL DECRETO 104/1988, de 29 dc enero, sobre homologación y .convalidación de títulos y estudios ex- I
tranjeros de educación no universitaria.
A 1 2 8 _ Art. 13. Uno. La homologación o convalidación de títulos y estu-
Artículo l." Uno. Los títulos, diplomas o estudios extranjeros podrán ser objeto de homologación a los títulos españoles de educación no
universitaria conforme a lo establecido en el presente Real Decreto.
Dos. Asimismo, los estudios extranjeros que no sean homologables a
títulos españoles podrán ser objeto de convalidación por cursos del sistema educativo español de acuerdo con lo previsto en esle Real Decreto.
Art. 2." La homologación de títulos, diplomas o esludios exlranjeros
de educación no universitaria supone la declaración de la equivalencia de
aquéllos con estos últimos a efectos académicos.
An. 3." La convalidación de estudios extranjeros por cursos españoles de educación no universitaria supone la declaración de la equivalencia
de aquéllos con estos últimos a efeclos de continuar esludios en un Centro
docente español.
Ari. 4,° La competencia para resolver las solicitudes de homologación y convalidación de títulos y estudios extranjeros a que se refiere el artículo primero corresponde al Ministerio de Educación y Ciencia.
Art. 5." Uno. En la resolución de los expedientes de homologación
o convalidación se estará a lo dispuesto en los tratados o convenios internacionales en los que España sea parte y a las tablas de equivalencia de títulos y planes de esludios aprobadas por el Ministerio de Educación y Ciencia.
Dos. Para la elaboración de las tablas de equivalencias a que se refiere
el apartado anterior, se atenderá no sólo a la estructura de los sistemas
educativos respectivos y a la comparación de sus contenidos, sino también al tratamiento de que son objeto los títulos y estudios españoles en
los países correspondientes.
Art. 6." A falta de las normas o criterios mencionados en el artículo
anterior, las resoluciones sobre homologación o convalidación se adoptarán teniendo en cuerna los siguientes principios:
a) El contenido y duración de los estudios extranjeros de que se trate.
b) Los precedentes administrativos aplicables al caso.
c) La situación de reciprocidad manifestada en el trato otorgado a los
títulos y esludios españoles en el país en el que se obtuvieron los títulos o
diplomas o se realizaron los esludios cuya homologación o convalidación
se solicita.
Art. 7." Uno. El expediente de homologación o convalidación se
iniciará mediante instancia del interesado, que se presentará en la Dirección Provincial u oficina de Educación y Ciencia correspondiente a la
provincia donde el solicitante tenga o vaya a tener su residencia habitual,
o en la Subdirección General de Títulos, Convalidaciones y Homologaciones del Ministerio de Educación y Ciencia. Todo ello sin perjuicio de
lo dispuesio en el artículo 66 de la Ley de Procedimiento Administrativo.
Dos. El Ministerio de Educación y Ciencia determinará el modelo de
solicitud, la documentación que deba aportarse al expediente y los requisitos a que hayan de ajustarse los documentos expedidos en el extranjero.
Art. 8.° Uno. La Dirección Provincial, Oficina o Subdirección General a que se refiere el apartado uno del artículo anterior examinarán el
expediente, y si la solicitud no reuniera los datos o no se acompañara de
los documentos preceptivos, requerirán al solicitante para que, en un plazo de diez días, subsane la deficiencia observada, con apercibimiento de
que si así no lo hiciere se archivará el expediente sin más trámite.
Dos. El plazo a que se refiere el apartado anterior podrá ampliarse
hasta tres meses si se trata de documentos que no reunieran los requisitos
formales para surtir efectos en España o que, sin tener el carácter de preceptivos, fueran necesarios para la resolución del expediente y hubieran
de obtenerse en el extranjero.
Art. 9.° Uno. Formulada la solicitud y aportada, en debida forma,
la documentación reglamentaria, se procederá a la propuesta de resolución del expediente.
Dos. Cuando la resolución deba adoptarse de acuerdo con el contenido de las tablas de equivalencias a que se refiere el artículo 5." de este
Real Decreto, la propuesta corresponderá a las Direcciones Provinciales,
Servicios de la Alia Inspección de Educación —a los que remitirán el expediente las oficinas de Educación y Ciencia— o Subdirección General de
Títulos, Convalidaciones y Homologaciones.
Tres. En los demás supuestos, la propuesta de resolución corresponde a la Subdirección General a que se refiere el apartado anterior.
Art. 10. Uno. En los supuestos en que no resulten aplicables tratados o convenios internacionales en los que España sea parte, ni tablas de
equivalencias, los expedientes podrán someterse a informe de Comisiones designadas al efecto e integradas por expertos en las malerias propias
de los estudios y títulos de que se trate.
Dos. El plazo para la emisión de los informes de las Comisiones de
expertos previstas en el apartado anterior será como máximo de un mes.
Art. 1 1. La resolución de los expedientes de homologación o convalidación se producirá en e) plazo máximo de 1res meses, que empezará a
contarse desde la fecha en que el expediente se encuentre correctamente
cumplimentado o desde la comunicación al órgano competente para resolver de los informes a que se refiere el artículo anterior.
Art. 12. Contra las resoluciones dictadas en materia de homologación o convalidación de títulos y estudios extranjeros de educación no
universitaria, podrán los interesados interponer los recursos administrativos y jurisdiccionales que legalmente procedan.
dios de los españoles residentes en el extranjero se regirá por lo dispuesto
en los artículos anteriores, salvo en los aspectos que se señalan en los
apartados siguientes.
Dos. Las solicitudes podrán presentarse en las Oficinas Consulares
de España de la circunscripción correspondiente, las cuales, siempre que
se trate de los supuestos a que se refiere el apartado dos del artículo 9.",
remitirán el expediente a la Agregaduria de Educación para que ésta formule la propuesta de resolución.
Tres. En los demás supuestos o cuando no exista Agregaduria de
Educación, la propuesta de resolución del expediente corresponde a la
Subdirección General de Títulos, Convalidaciones y Homologaciones.
Art. 14. La resolución de concesión de homologación o convalidación se formalizará mediante credepcial expedida por el Ministerio de
Educación y Ciencia.
Art. 15. Uno. La homologación o convalidación de títulos y estudios no dispensa a sus titulares del cumplimiento de los demás requisitos
exigidos por la legislación española para cursar estudios y acceder a los
centros docentes de los distintos niveles educativos.
Dos. Los centros docentes podrán admitir con carácter condicional a
aquellos alumnos cuyos expedientes de convalidación o de homologación
hubieran sido iniciados y se encontrasen pendientes de resolución en las
fechas en que finalicen los correspondientes plazos de admisión.
Art. 16. Los centros docentes a los que se incorporen alumnos que
hayan cursado esludios extranjeros prestarán especial atención al aprendizaje, por parte de los mismos, de la lengua castellana y, en su caso, dentro de lo que prevea al respecto la normativa vigente, de la lengua propia
de la Comunidad Autónoma en la que esté situado el centro.
DISPOSICIONES ADICIONALES
Primera.—De conformidad con lo dispuesto en el artículo 20, punto 1,
letra b), del Real Decreto 2378/1985. de 18 de diciembre, la aplicación
de lo regulado en el presente Real Decreto respecto a la homologación de
títulos extranjeros, en casos dudosos o confliclivos, deberá someterse a
informe de la Comisión Permanente del Consejo Escolar del Estado.
Segunda.—Lo dispuesto en este Real Decreto se entiende sin perjuicio
de lo previsto sobre la materia en el Tratado de Adhesión de España a las
Comunidades Europeas, Tratados Fundacionales y Derecho Comunilario Derivado.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA
Los expedientes de convalidación de títulos y estudios extranjeros de
educación no universitaria incoados con anterioridad a la entrada en vigor de este Real Decreto continuarán su tramitación y se resolverán de
acuerdo con la normativa vigente en el momento de su iniciación.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
1. Quedan derogadas las siguientes disposiciones:
Decreto 1676/1969, de 24 de julio, sobre convalidación de esludios y
títulos extranjeros por los correspondientes españoles, en lo que aféela a
estudios y títulos de educación no universitaria.
Real Decreto 481/1978, de 2 de marzo, sobre reconocimiento y convalidación por los correspondientes españoles de los estudios académicos
de educación general básica, bachillerato y curso de orienlación universitaria realizados en el extranjero por los emigrantes españoles.
Real Decreto 1260/1980, de 23 de mayo, sobre reconocimiento y convalidación por los correspondientes españoles de los estudios de formación profesional realizados en el extranjero por los emigrantes españoles.
Párrafo segundo del artículo sexto del Real Decreto 1564/1982, de 18
de julio, por el que se regulan las condiciones para la obtención, expedición y homologación de los títulos académicos y profesionales no universitarios.
2. Quedan asimismo derogadas o modificadas cuantas disposiciones
de igual o inferior rango se opongan a lo dispuesto en este Real Decreto.
DISPOSICIÓN FINAL
Se autoriza al Ministro de Educación y Ciencia para dictar las disposiciones necesarias para el desarrollo y aplicación de las normas contenidas
en este Real Decreto.
ORDEN de 14 de marzo de 1988 parala aplicación de lo
dispuesto en el Real Decreto 104/1988, de 29 de enero, sobre homologación y convalidación de títulos y estudios extranjeros de educación no universitaria.
Primero.—La tramitación de los expedientes de homologación y convalidación de títulos y estudios extranjeros de educación no universitaria
se regirá por lo dispuesto en el Real Decreto 104/1988, de 29 de enero, y
en la presente Orden.
Segundo.—Los expedientes a que se refiere el número anterior podrán
responder a alguno de los siguientes supuestos:
a) Homologación de un título o diploma extranjero al título español
que corresponda.
b) Homologación de estudios extranjeros a un titulo español.
c) Convalidación de estudios extranjeros por los correspondientes
españoles, con objeto de continuar, en el sistema educativo español, estudios previos a la obtención de un determinado título.
Presentación de solicitudes
' A 129
Tercero.—L El expediente de homologación o convalidación se iniciará mediante instancia del interesado dirigida al Ministro de Educación
y Ciencia y ajustada al modelo que se publica como anexo I a la presente
Orden.
2. Las solicitudes de convalidación de estudios extranjeros para proseguir estudios españoles de Educación General Básica, Bachillerato o
Formación Profesional se presentarán en la Dirección Provincial de Educación y Ciencia u Oficina de Educación y Ciencia correspondiente a la
provincia donde radique el Centro en que se pretenda cursar los mencionados estudios españoles.
3. En cualquier otro supuesto de los mencionados en el párrafo anterior, las solicitudes podrán presentarse tanto en la Dirección Provincial
de Educación y Ciencia u Oficina de Educación y Ciencia correspondiente a la provincia donde el solicitante tenga o vaya a tener su residencia habitual, como en la Subdirección General de Títulos, Convalidaciones y
Homologaciones del Ministerio de Educación y Ciencia, y, en el caso de
los españoles residentes en el extranjero, en la Oficina Consular correspondiente a su lugar de residencia. Todo ello sin perjuicio de lo dispuesto
en el artículo 66 de la Ley de Procedimiento Administrativo.
Cuarto.—Las solicitudes deberán ir acompañadas de los documentos
siguientes:
a) Título o diploma oficial cuya homologación se solicita o, en su
caso, certificación oficial acreditativa de la superación de los exámenes
terminales correspondientes.
b) Certificación académica de los cursos realizados, en la que consten las asignaturas cursadas, las calificaciones obtenidas y los años académicos en los que se realizaron los cursos respectivos.
c) Certificación acreditativa de la nacionalidad del solicitante expedida por las autoridades competentes de su país, y, en el caso de los ciudadanos españoles, fotocopia compulsada del documento nacional de identidad
o de la página correspondiente del libro de familia.
Quinto.—En los supuestos de solicitudes de homologación y convalidación de títulos y estudios extranjeros no incluidos en las tablas de equivalencias a las que se refiere el Real Decreto 104/1988, o cuya resolución
no deba realizarse en virtud de Convenios de cooperación cultural suscritos por España, la documentación especificada en el número anterior de
la presente Orden podrá, asimismo, completarse con cuantos documentos de carácter académico puedan contribuir a un mejor análisis y resolución del expediente respectivo.
Sexto.—En el caso de alumnos procedentes del sistema educativo español, que hubieran continuado estudios en sistemas de otros países, los
solicitantes deberán aportar asimismo la documentación académica (libro de escolaridad o certificación académica personal) acreditativa dehaber superado, en su totalidad, los estudios españoles previos a su incorporación al sistema extranjero de que se trate.
Séptimo.—Los documentos expedidos en el extranjero deberán estar
legalizados por vía diplomática e ir acompañados, en su caso, de su correspondiente traducción oficial al castellano.
Octavo.—Los documentos originales podrán presentarse juntamente
con fotocopia de los mismos y serán devueltos a los interesados, una vez
extendida la diligencia de cotejo. Si las fotocopias estuvieran ya cotejadas
y legalizadas ante Notario o por las representaciones diplomáticas o consulares de España en el país de donde proceda el documento, no será necesaria la presentación simultánea del original.
Noveno.— L La Dirección Provincial de Educación y Ciencia, Oficina de Educación y Ciencia, Oficina Consular o Subdirección General de
Títulos, Convalidaciones y Homologaciones, en la que se hubiera presentado la solicitud, examinará el expediente y, en el supuesto de que dicha
solicitud y la documentación presentada resultaran incompletas o no reunieran los requisitos establecidos en la presente Orden, requerirán al solicitante para que, en un plazo de diez días, subsane la deficiencia encontrada,
con apercibimiento de que, si así no lo hiciere, se archivaría el expediente
sin más trámite.
2. El plazo al que se refiere el párrafo anterior podrá ampliarse hasta
tres meses si se trata de documentos que no reunieran los requisitos formales para surtir efectos en España o que, sin tener el carácter de preceptivos, fueran necesarios para la resolución del expediente y hubieran de
obtenerse en el extranjero.
3. En todo caso, los plazos que el Real Decreto 104/1988 establece
para la resolución de los expedientes comenzarán a contar a partir de la
fecha en que la documentación correspondiente a una determinada solicitud esté completa en las condiciones y con los requisitos que la presente
Orden establece.
Décimo.—1. Con objeto de hacer posible la inscripción condicional
de los solicitantes, dentro de los plazos legalmente establecidos, bien en
Centros docentes, bien en exámenes oficiales, las solicitudes podrán ir
acompañadas de un documento firmado por el interesado y ajustado al
modelo que se publica como anexo II a la presente Orden. Este documento, una vez sellado por la Unidad de Registro donde hubiera sido presentada la solicitud correspondiente, tendrá el carácter de volante acreditativo
de que tal solicitud ha sido presentada y permitirá la mencionada inscripción en los mismos términos que si la homologación o convalidación hubiese sido concedida, aunque con carácter condicional.
2. La formalización del volante al que se refiere el párrafo anterior, se
realizará bajo la personal responsabilidad del solicitante y no prejuzgará
la resolución final del expediente. En el supuesto de que dicha resolución
no se produjera en los términos solicitados por el interesado e incluidos
como tales en el citado volante, quedarán sin efecto los resultados de los
exámenes realizados o de la inscripción producida como consecuencia de
la utilización del mismo.
Propuesta de resolución
Undécimo.—1. Cuando los estudios o títulos cuya convalidación u
homologación se solicita estén incluidos en una tabla de equivalencias
aprobada por Orden y, por tanto, la resolución del expediente deba adoptarse de acuerdo con dicha tabla, la Dirección Provincial o la Subdirección General receptora de la solicitud examinará la documentación
pertinente, formulará la propuesta de resolución que corresponda
y remitirá dicha propuesta a la Secretaria General Técnica del Departamento.
2. En el caso de las solicitudes recibidas en las Oficinas de Educación
y Ciencia o en las Oficinas Consulafes, y en los supuestos, asimismo, de
aplicación de tablas de equivalencias, los expedientes serán remitidos,
respectivamente, a los Servicios de Alta Inspección que corresponda y a
las Agregadun'as de Educación del país respectivo, los cuales formularán
las propuestas de resolución pertinentes y las remitirán a la Secretaria General Técnica del Departamento.
Duodécimo.—En los supuestos de expedientes cuya resolución no esté
condicionada por el contenido de tablas de equivalencias aprobadas por
Orden, los expedientes serán remitidos a la Subdirección General de
Títulos, Convalidaciones y Homologaciones, la cual formulará la propuesta de resolución que proceda, de acuerdo con el contenido de los
Tratados o Convenios Internacionales que resulten aplicables, con los
principios mencionados en el artículo sexto del Real Decreto 104/1988.
de 29 de enero, y, en su caso, con los informes de las Comisiones de expertos a las que se refiere el artículo diez del citado Real Decreto.
Comisiones de expertos
Decimotercero.—1. En los supuestos en que no resulten aplicables
Tratados ni Convenios Internacionales en los que España sea parte, ni tablas de equivalencias, la Subdirección General de Títulos, Convalidaciones y Homologaciones podrá someter los expedientes a informe de las
Comisiones de expertos previstas en el artículo diez del Real Decreto
104/1988, de 29 de enero, antes de proceder a formular las propuestas de
resolución pertinentes.
2. Las Comisiones mencionadas en el párrafo anterior estarán integradas por expertos en las materias propias de los estudios y títulos de que
se trate, se constituirán cada vez que su asesoramiento sea necesario
para el análisis de los expedientes pendientes de resolución y sus miembros serán designados por el Secretario General Técnico del Departamento.
3. El plazo para la emisión de los informes de las Comisiones de expertos será de un mes como máximo a partir del momento en que la Comisión respectiva reciba la correspondiente petición de informe.
Resolución de los expedientes
Decimocuarto.—La resolución de los expedientes de homologación o
convalidación se realizará mediante Orden del Ministro de Educación y
Ciencia, firmada por delegación por el Secretario General Técnico del
Departamento. Cada Orden podrá incluir la resolución de uno o de varios
expedientes.
Decimoquinto.—El contenido de las Ordenes de homologación o convalidación se recogerá en credenciales individuales expedidas por la Subdirección General de Títulos, Convalidaciones y Homologaciones, que
serán entregadas a los interesados y que surtirán los mismos efectos académicos que la documentación exigible a los alumnos del sistema educativo español para acreditar la superación de los estudios de que se trate o,
en su caso, la posesión del título español correspondiente.
Decimosexto.—La entrega al interesado de la credencial a la que se refiere el número anterior se realizará a través de la dependencia —Subdirección General, Dirección Provincial, Oficina de Educación y Ciencia,
Oficina Consular— en la que se hubiera presentado la correspondiente
solicitud de convalidación u homologación. Por el mismo conducto se harán llegar a los interesados las resoluciones denegatorias que se produzcan.
DISPOSICIÓN DEROGATORIA
Quedan derogadas las Ordenes de 25 de agosto de 1969 («Boletín Oficial del Estado» de 11 de noviembre); de 19 de febrero de 1979 («Boletín
Oficial del Estado» de 3 de marzo), y 20 de marzo de 1981 («Boletín Oficial del Estado» del 28), así como cualquier otra disposición del mismo o de inferior rango que se oponga a lo establecido en la presente
Orden.
DISPOSICIONES FINALES
Primera.—Se autoriza a la Secretaría General Técnica del Departamento para dictar las instrucciones que resulten precisas para la aplicación
de la presente Orden.
Segunda.—La presente Orden entrará en vigor al día siguiente al de su
publicación en el «Boletín Oficial del Estado».
­
LEGALIZACIÓN DE DOCUMENTOS
A 130
Para la legalización de documentos por vía diplomática, éstos deberán ser presentados en:
1. El Ministerio de Educación del país de origen para títulos y certificados de estudios y en el Ministerio correspondiente para certificados de nacimien­
to y nacionalidad.
2.
El Ministerio de Asuntos Exteriores del país donde se expidieron dichos documentos.
3.
La representación diplomática o consular de España en dicho país.
4.
La Sección de Legalizaciones del Ministerio Español de Asuntos Exleriores (c/. José Abascal. 41 ­ Madrid).
Si el país donde han sido cursados los esludios ha suscrito el Convenio de La Haya, no es necesario realizar la anterior legalización, siendo suficiente que
las Auloridades competentes del citado país extiendan la oportuna apostilla.
Los documentos expedidos por Autoridades diplomáticas o consulares de oíros países en España deben legalizarse en el Ministerio Español de Asuntos
Exteriores.
TRADUCCIÓN OFICIAL DE DOCUMENTOS
Todos los documentos expedidos en idioma extranjero por las Auloridades competentes del país de procedencia deberán acompañarse de su traducción
al español, que podrá hacerse:
a)
Por cualquier Representación diplomática o consular del Estado Español en el extranjero.
b)
Por la Representación diplomática o consular en España del país de que es ciudadano el solicitante o. en su caso, del de procedencia del documento.
c)
Por Traductor jurado, debidamente autorizado o inscrito en España.
A.
Año académico
19
/19
19
/19
19
/I9
19
/19
19
/19
19
/19
19
/19
19
/19
19
/19
Sistema
educativo/país
Detalle de los estudios cursados
Centro
B.
Cursos realizados
Exámenes oficiales
superados
Títulos obtenidos
Relación de documentos que se adjuntan ( 1 )
Documentos
Presentados
Legalizados
Traducidos
1
1
ι
I
1
1
ι
I
ι
I
ι
I
ι I
( 1 ) Esla parle de la solicitud debe ser cumplimeniada por la dependencia, central o periférica, del Ministerio de Educación y Ciencia —o, en su caso, por la Oficina Consular­
que recibe la solicitud. Póngase una cruz en el recuadro que en cada caso corresponda.
(2) Táchese.en su caso.loque no proceda.
-
A 131
Anlage
VIII/A
Volante para inscripción condicional en Centros docentes o en exámenes oficiales
El que suscribe, D./D."
ha presentado en la
(I)
solicitud de convalidación/homologación de sus estudios extranjeros cursados en el sistema
educativo de
por los correspondientes españoles de
y formaliza el presente volante a efectos
de su inscripción provisional en:
(2)
en las condiciones establecidas en el número décimo de la Orden de 14 de marzo de 1988
(B.O. del E. de 17 de marzo de 1988).
,a
de
de 19
SELLO DE LA UNIDAD
DE REGISTRO
Fdo.:
La formalización del presente volante no prejuzga la resolución final del expediente. En el
supuesto de que dicha resolución no se produjera en los términos solicitados por el interesado e
incluidos como tales en este volante, quedarán sin efecto los resultados de los exámenes realizados o de la inscripción producida como consecuencia de la utilización del mismo.
(1) Dirección Provincial de Educación y Ciencia de
de
Oficina Consular de
de Títulos, Convalidaciones y Homologaciones.
(2) Curso del sistema educativo español o exámenes oficiales de que se trate.
Oficina de Educación y Ciencia
, Subdirección General
UISQ-E HANDElSxfvlMER FU? S&NEN
VvWvA DE COMrRCO ALEMANArøt\ES#\l4
- A 133 -
Anlage VIII/
HOMOLOGIERUNG UND ANERKENNUNG VON AUSLÄNDISCHEN TITELN UND STUDIENZEITEN AUS
NICHT-UNIVERSITÄRER AUSBILDUNG IN SPANIEN
I Massgebende Vorschriften
1) Königliches Dekret Nr. 104/1988 vom 29.01.1938 <BOE 17.02.1988)
2) Verordnung vom 14.03.1988 (BOE 17.03.1988, S. 8409)
3) Verordnung voro 30.03.1988 (BOE 05.04.1988, S. 10169)
II Anwendungsbereich
-
Homo logierung eines ausländischen
sprechenden spanischen Titel
Titels
Homo logierung von ausländischen Studien
bzw. ein spanisches Zeugnis
-
oder
Diploms
in
einen ent-
oder für einen spanischen Titel
Anerkennung von ausländischen Studienzeiten zum Zweck der Fortsetzung der
Studien im spanischen Bildungssystem und damit zur Erreichung eines
spanischen Titels oder Abschlusses
III Einreichung der Anträge
1) Die Anerkennung von ausländischen Titeln oder Studien muss auf einem
speziellen Antrag (vgl. Anhang 1 des o.g. Kgl. Dekrets) beim Ministerium
für Erziehung und Wissenschaft eingereicht werden. Die Anschrift lautet:
Ministerio de Educación y Ciencia
Subdirección General de Títulos, Convalidaciones
y Homologaciones
C./ Alcalá, 34
28014 Madrid
2) Der Antrag auf Anerkennung von ausländischen Studienzeiten zum Zweck der
Fortsetzung der Ausbildung im Sinne der "Educación General Basica" oder
für Abitur oder berufliche Ausbildung ist der Frovinzdirektion für
Erziehung
und
Wissenschaft
oder bei der entsprechenden Provinzdelegation vorzulegen, in deren Bezirk der Antragsteller die Fortsetzung
der Ausbildung betreiben möchte.
DEUTSCHE HûNDEL3«MMER F ÜR SWNIEN
0Μ4νΛ DE COMETvOO ALEMANA &W\ ES2ÑA
3)
­ A 134 ­
In jedem anderen der genannten Anwendungsbereiche können die Anträge
sowohl in der Provinzdirektion oder Provinzdelegation, in deren Bezirk
der Antragsteller seinen Wohnsitz haben wird oder bereits hat, wie auch
in der Allgemeinen Unterabteilung (Subdirección General) für Titel,
Anerkennung und
Homoiogierung des
Ministeriums für Erziehung und
Wissenschaft b2w. im F all der im Ausland lebenden Spanier bei dem
dortigen Wohnsitzkonsulat eingereicht werden,
IV Die Anträge müssen folgende Dokumente beinhalten:
1) Offizieller Titel oder Diplom, dessen Homoiogierung beantragt wird oder
einer
amtlich
beglaubigte
Bescheinigung
(certificación
oficial
acreditativa) der letzten bestandenen Abschlussprüfungen.
2) Eine Bescheinigung der Ausbildungsstelle der belegten Kurse, aus denen
sich die Fächer, die erhaltenen Scheine und die Studienjahre ergeben, in
denen die Kurse belegt worden sind.
3)
Eine
beglaubigte
Bescheinigung
der Nationalität der Bewerbers,
ausgestellt von den zuständigen staatlichen Stellen, bei spanischen
Staatsangehörigen eine beglaubigte Fotokopie des Personalausweises oder
des Familienstammbuchs.
4 ) In den Fällen der beantragten Homoiogierung von Titeln oder Studien, die
nicht in der entsprechenden, vom Erziehungsministerium erst teilweise
erstellten Vergleichsliste enthalten sind, auf die sich das Königliche
Dekret 104/19S8 bezieht, oder hinsichtlich derer einer Entscheidung nicht
auf Grund zwischenstaatlicher Abkommen herbeigeführt werden kann, können
die in IV Nr. 1­3 genannten Dokumente auch durch Vorlage ähnlicher
Dokumente ersetzt werden, um die bestmögliche Lösung hinsichtlich des
Antrags zu erreichen.
5) Im F all der vorangegangenen Ausbildung nach dem spanischen Schulsystem,
die anschliessend im Ausland bzw. an ausländischen Schulen fortgesetzt
wurde,
müssen
die
Antragsteller die entsprechenden, beglaubigten
Dokumente (Schulbuch oder persönliches Studienzertifikat) vorlegen, aus
denen sich das Bestehen sämtlicher spanischer Studien vor der Aufnahme in
das ausländische System, dessen Anerkennung beantragt wird, ergibt.
6) Die im Ausland aufgegebenen Dokumente müssen beglaubigt, über den
diplomatischen Weg geschickt werden und eine offizielle bzw. amtliche
Übersetzung in Spanische bei liegen haben.
DEUTSCHE HANDEL3«MMER FU? SPANIEN
CÁMARA DE COMERCD ALEMANIA F#2A ESPNA
_
A
1 3 5
_
7) Vorzulegen s i n d :
Entweder die Originale zusammen rait Fotokopien, wobei erstere nach
Feststellung
der
Uebereinstimmung
zurückgeschickt
werden, oder
Fotokopien, sofern sie von einem Notar oder von einer spanischen
diplomatischen Vertretung oder Konsulat im Land des Antragstellers
verglichen und beglaubigt worden sind.
Durch die beiden letztgenannten
amtliche Uebersetzung erfolgen.
Stellen
kann
auch die erforderliche
8) Sonderregelungen für Schüler und Lehrer:
Nicht unter dieses genannte Antragsverfahren fallen Schüler, die in die
ersten sechs Schuljahre der "Educación General Basica" aufgenommen werden
wollen. Sie werden von der Schule entsprechend Ihrem Alter und dem
generellen Wissensstand eingeschult.
Die Homoiogierung bzw. Anerkennung in den übrigen Fällen erfordert das
Bestehen sämtlicher Schuljahre einschliesslich des letzten.
Die Homoiogierung bzw. Anerkennung von Titeln, Diplomen oder kompletten
Studienjahren für die Ausbildung in der Primär- und Sekundarstufe,
bezogen auf das spanische Schulsystem, wird im Verhältnis Bundesrepublik
Deutschland - Spanien durch im einzeln getroffene behördliche Anweisungen
geregelt.
V Behandlung der Anträge
1) Die genannten Stellen,
bei UnvolIständigkeit
Fristseztung von zehn
Voraussetzungen
und
behördliche Bearbeitung
bei denen die Anträge einzureichen sind, weisen
oder sonstigen Mängeln den Antrag zurück unter
Tagen
zur
Erfüllung
der
noch fehlenden
unter
Hinweis auf Aufbewahrung ohne weitere
bei Nichteinhaltung der Frist.
2) Die genannte 10-Tagesfri st kann auf drei Monate verlängert werden, wenn
die Dokumente nicht alle erforderlichen, formellen Voraussetzung erfüllen
oder nicht vollständig sind.
3) Die Frist zur Entscheidung über den Antrag beträgt maximal drei Monate.
Sie beginnt mit der vollständigen und den Formerfordernissen genügenden
Einreichung der Dokumente.
4) Zur Ermöglichung der fristgerechten Einschreibung in Lehranstalten oder
zu offiziellen Examina können den Anträgen ein Formular gemäss Anhang II
unterschrieben vom Antragsteller beigelegt werden. Dieses Dokument ,
einmal gestempelt von der für den Antrag zuständigen Stelle, hat den
Charakter eines Belegs als Nachweis der Vorlage des Antrags und erlaubt
DEUTSCHE HANDELSKAMMER FÜR SMNIEN
CÁMARA DE C O M E R O O ALEMAMA MRA ESFRIA
- A 136 -
die genannte Einschreibung, jedoch nur als eine vorläufig gültige. Für
den Fall der nichtmöglichen Anerkennung sowohl in der vom Antragsteller
gewünschten, als auch der im Nachweis schon genannten Form, entfalten die
bis dahin abgelegten Examina als auch die Einschreibung keine Wirkung.
VI Entscheidungsvorschiag
1 ) Sofern die zur Anerkennung beantragten Studien oder Titel in einer
Vergleichsliste aufgeführt und auch vergleichbar sind,prüfen die jeweils
zuständigen Stellen die Antragsdokumente, entscheiden hinsichtlich der
Anerkennung in der vergleichbaren Form und schicken diese
an das
Technische Generalsekretariat des Bezirks (Secretaria General Tecnica del
Departamento ).
2) In den Fällen der an das Amt für Erziehung und Wissenschaft oder an die
konsularische Vertretung geschickten Anträge werden diese, sofern die
Vergleichsliste
Anwendung
findet,
an
das
jeweils
zuständige
Oberaufsichtsamt
geschickt
und
an
die
Erziehungsinstitute
des
betreffenden Landes, die einen Homologierungsvorschlag formulieren und an
das oben genannte Technisch Generalsekretariat des Bezirks schicken.
3) Für den Fall der Nichtanwendbarkeit der Vergleichsliste werden die
Anträge an die untere Generaldirektion für Titel, Anerkennung und
Homoiogierung gesandt. Diese formuliert eine bestmögliche vergleichbare
Lösung in Uebereinstimmung mit den Auskünften einer Expertenkommission.
VII Expertenkommission
1) Für den Fall der Nichtanwendbarkeit von zwischenstaatlichen Abkommen und
Verträgen unter Bereiligung Spaniens, als auch von Vergleichslisten kann
die untere Genera Idirekt ion für Titel Anerkennung und Homoiogierung die
Anträge
der
in
dem
Königlichen
Dekret
104/1988
vorgesehenen
Expertenkommission zur Stellungnahme unterbreiten, bevor sie selbst die
entsprechende, beantragte Homoiogierung formuliert.
2/ Die Kommissionen setzen sich zusammen aus Experten für die Studien und
Titel, um die sich jeweils handelt. Sie werden zu diesem Zweck jeweils
neu
zusammengerufen
und
ihre
Mitglieder
durch
das Technische
Generalsekretariat des Bezirks ernannt.
3>
Die Frist zur Stellungsnahme beträgt für die Kommission einen Monat,
gerechnet ab Erhalt des Auskunftsersuchens.
DEUTSCHE HANDELStøMMER FUR SF#NIEN
CÁMARA Dr COMERCIO ALEMANA F#RA ESFRIA
- A 137 -
VIII Entscheidung über die Anträge
1 5 Die Entscheidung über die Anträge betreffend die Anerkennung oder
Homoiogierung ergeht per Verordnung des Ministeriums für Erziehung und
Wissenschaft,
unterzeichnet
durch
die Delegation des Technischen
Generalsekretariats des Bezirks. Jede Verordnung kann die Entscheidung
über einen oder mehrere Anträge beinhalten.
2) Der Verordnungstext betreffend die Anerkennung oder Homoiogierung wird in
individuelle Beglaubigungsschreiben übernommen, die durch die untere
Generaldirektion für Titel Homoiogierung und Anerkennung ausgefertigt und
dem Antragsteller übergeben werden. Sie entfalten die gleiche rechtliche
Wirksamkeit wie
die Dokumente, die von Schülern des
spanischen
Bildungssystems gefordert werden, um das Bestehen der Studien bzw. den
Besitz eines entsprechenden spanischen Titeis zu beweisen.
3) Das Beglaubigungsschreiben, als auch eine
dem Antragsteller durch die Direktion oder
Antrag entgegennahm.
Stand: Juli 1988
negative Entscheidung werden
das Büro übergeben, das den
- A 139 -
IX.
Anexos
Reino
IX.
Bilag
IX.
Anlagen
IX-
ϋαραρτήμ-ατα για το Ηνωμένο Βασίλειο
IX.
Appendices
IX.
Annexes
IX.
Allegati
Regno
IX.
Bijlagen
Verenigd
IX.
Anexos
Det
Unido
Forenede
Kongerige
Vereinigtes
United
pour
Reino
le
Königreich
Kingdom
Royaume-Uni
Unito
Unido
Koninkrijk
-
A 141 -
Ani a ce
κ
LISTS OF SOLICITORS, ACCOUNTANCY FIRMS AND COMPANY FORMATION AGENTS CAN BE
OBTAINED FROM:
England and Wales
The Law S o c i e t y
113-114 Chancery Lane
London
WC2A 1PL
T e l : 01 242 1222
The I n s t i t u t e of Chartered Accountants i n England and Wales
399 S i l b u r y Boulevard
W i t t o n Gate East
C e n t r a l Milton Keynes
MK9 2HL
T e l : 0908 668833
A s s o c i a t i o n of C e r t i f i e d Accountants
29 L i n c o l n ' s Inn F i e l d s
London
WC2A 3EE
T e l : 01 242 6855
A s s o c i a t i o n of Company R e g i s t r a t i o n Agents
Temple House
20 Holywell Row
London
EC2A 4JB
T e l : 01 377 0381
Scotland
The Law S o c i e t y of Scotland
PO Box 75
26 Drumsheugh Gardens
Edinburgh
EH3 7YR
T e l : 031 226 7411
I n s t i t u t e of C h a r t e r e d Accountants i n S c o t l a n d
27 Queens S t r e e t
Edinburgh
EH2 ILA
T e l : 031 225 5673
A s s o c i a t i o n of C e r t i f i e d Accountants
1 Woodside P l a c e
Glasgow
G3 7QF
T e l : 041 331 1046
Northern Ireland
I n s t i t u t e of Chartered Accountants i n I r e l a n d
C h a r t e r e d Accountants House
87-89 Pembrook Road
Dublin 4
T e l : 0001 680 400
Ι Χ/1
'
Comunidades Europeas — Comisión
Guía sobre creación de empresas y actividades artesanales en la CE
por Gabriele Klinge
Documento
Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas
1990 — 315 pp. — 21,0 χ 29,7 cm
ES, DA, DE, GR, EN, FR, IT, NL, PT
ISBN 92-826-0181-1
N° de catálogo: CT-55-89-867-ES-C
Precio en Luxemburgo, IVA excluido: ECU 22,50
Venta y suscripciones · Salg og abonnement · Verkauf und Abonnement · Πωλήσεις και συνδρομές
Sales and subscriptions · Vente et abonnements · Vendita e abbonamenti
Verkoop en abonnementen · Venda e assinaturas
BELGIQUE/ BELGIË
FRANCE
UNITED KINGDOM
Moniteur bolge / Belgisch Staatsblad
Flue de Louvain 42 / Leuvenseweg 42
1000 Bruxelles / 1000 Brussel
Tol. (02)512 00 26
Fax 311 01 84
CCP / Postrekening 000­2005502­27
Journal officiel
Service des publications
dea Communautés europeennes
26, rue Dosai χ
75727 Paris Cedex 15
Tél. (1) 40 5Θ 75 00
Fax (1) 40 58 75 74
HMSO Books (PC 16)
HMSO Publications Centre
51 Nine Elms Lane
London SWS 5DR
Tel. (01) 873 9090
Fax GP3 873 84Θ3
Autres distributeurs / Overige verkooppunten
IRELAND
Avenue Albert Jonnart 50 /
Albert Jonnartlaan 50
1200 Bruxelles/ 1200 Brussel
Tél. (02)734 02 81
Fax 735 OB 60
Jean D« Lonnoy
Avenue du Roi 202 /Koningslaan 202
1060 Bruxelles/ 1060 Brussel
Tél. (02) 538 51 69
Télex 63220 UNBOOK Β
Rue de la Montagne 34 / Bergstraat 34
Bie 11 / Bus 11
10O0 Bruxelles/ 1000 Brussel
Government Publications Sales Office
Sun Alliance House
Molesworth Street
Dublin 2
Tel. 71 03 09
or by post
Government Stationery Office
EEC Section
6th floor
Bishop Street
Dublin 8
Tel. 78 16 66
Fax 78 06 45
ITALIA
J. H. Schultz Information A/S
EF­Publikationer
Ottiliavaj 18
2500 Valby
Tlf. 36 44 22 66
Fax 36 44 01 41
Girokonto 6 00 08 86
BR DEUTSCHLAND
Bundesanzeiger Verlag
Breite Straße
Postlach 10Θ0 06
5000 Köln 1
Tel. (0221) 20 29­0
Fernschreiber:
ANZEIGER BONN θ B82 595
Fax 20 29 278
GREECE
G.C. Eleftheroudakls SA
International Bookstore
Nikis Street 4
10563 Athens
Tel. (01) 322 63 23
Telex 219410 ELEF
Fax 323 98 21
ESPANA
Boletín Oficial dal Estado
Trafalgar. 27
28010 Madnd
Tel. (91) 446 60 00
Mundi­Pronr.ii Libros, S.A.
Castellò. 37
28001 Madrid
Tel­ (91) 431 33 99 (Libros)
431 32 22 (Suscripciones)
435 36 37 (Dirección)
Télex 49370­MPLI­E
Fax (91)275 39 98
Sucursal:
Librarla Internacional AEDOS
Consejo de Ciento, 391
08009 Barcelona
Tel. (93) 301 86 15
Fax (93) 31701 41
Generalität de Catalunya:
Llibrorin Rambla dela estudia
Rambla, 118 (Paiau Moja)
08002 Barcelona
Tal, (93) 302 Θ8 35
302 64 62
Licosa Spa
Via Benedetto F orimi. 120/10
Casella postale 552
50125 F irenze
Tel. (055) 64 54 15
Fax 64 12 57
Telex 570466 LICOSA I
CCP 343 509
Subagenti:
Libreria scientifica Lucio de Biasio ­ AEIOU
Via Meravigli. 16
20123 Milano
Tel. (02) 80 76 79
Herder Editrice e Libreria
Piazza Montecitorio. 1 f ­ 1 2 0
001Θ6 Roma
Tel. (OB) 679 46 28/679 53 04
Libreria giurìdica
Via 12 Ottobre. 1 72/R
16121 Genova
Tel. (010) 59 56 93
GRAND­DUCHÉ DE LUXEMBOURG
Abonnements seulement
Subscriptions only
Nur tür Abonnements
Messageries Paul Kraus
11, rue Christophe Planen
2339 Luxembourg
Tél. 499 88 88
Télex 2515
CCP 49242­63
NEDERLAND
SDU uitgeverij
Christoflel Plantijnstraat 2
Postbus 20014
2500 EA 's­Gravenhago
Tel, (070) 78 98 80 (bestellingen)
Fax (070) 47 63 51
PORTUGAL
Imprensa Nacional
Casa da Moeda, EP
Rua D. F rancisco Manuel de Melo, 5
1092 Lisboa Codex
Tol. (01) 69 34 14
Distribuidora de Livros Bertrand, Ld."
Grupo Bertrand, SARL
Rua das Terras dos Vales. 4­A
Apartado 37
2700 Amadora Codex
Tel. (01) 493 90 50 ­ 494 87 88
Telex 15798 BERDIS
Far 491 02 55
Sub­agent:
Alan Armstrong Ltd
2 Arkwnght Road
Reading. Berks HG2 OSO
Tei. (0734) 75 18 55
Telex Θ4Θ937 AAALTD G
Fax (0734) 75 51 64
SCHWEIZ / SUISSE / SVIZZERA
OSEC
Stampfenbachstraße 85
Θ035 Zünch
Tel. (01) 365 51 51
Fax (01) 365 52 21
OSTERREICH
Manz'sche Vertags­
und U nivoreitiltsbuc h h a ndl u ng
Kohlmarkt 16
1014 Wien
Tel. (0222) 531 61­0
Telex 11 25 00 BOX A
Fax (0222)531 61­Θ1
TURKIYE
DUnya super veb ofset A.S.
Nartibahçe Sokak No. 15
Cagaloglu
Istanbul
Tel, 512 01 90
Telex 23822 DSVO­TR
UNITED STATES OF AMERICA
UNIPUB
4611 ­F Assembly Drive
Lanham. MD 20706­4391
Tel. Toll F ree (600) 274 4888
Fax (301) 459 0056
Telex 7108260418
CANADA
Renouf Publishing Co., Ltd
61 Sparks Street
Ottawa
Ontario KIP 5R1
Tel. Toll F ree 1 (800) 267 41 64
Ottawa Region (613) 238 89 85­Θ
Telex 053­4936
JAPAN
Klnokuniya Company Ltd
17­7 Shmiuku 3­Chome
Shiniuku­ku
Tokyo 160­91
Tel. (03) 354 01 31
Journal Department
PO Box 55 Chitóse
Tokyo 156
Tel. (03) 439 01 24
SVERIGE
BTJ
Box 200
22100 Lund
Tel. (046) 18 00 00
Fax (046) 18 01 25
AUTRES PAYS
OTHER COUNTRIES
ANDERE LÄNDER
Office des publications officielles
des Communautés européennes
2, rue Mercier
L­2985 Luxembourg
Tél. 49 92 81
Télex PUBOF LU 1324 b
Fax 48 85 73
CC bancaire BIL 8­109/6003/700
POLÍTICA
DE EMPRESA
o
00
O)
m
ω
ό
Precio en Luxemburgo, IVA excluido: ECU 22,50
ISBN 15-flab-Dlfll-l
* ! ¿ ! * OFICINA DE PUBLICACIONES OFICIALES
* OP « DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS
*« *
L-2985 Luxemburgo
789282"601815

Similar documents