Com hem tombat el TIL - STEI-i

tu ets
la clau
Dóna força
a l'educació
Cosme Orell i Bonet
Secretari d’Ensenyament
Públic de l’STEI
Vivim moments difícils, moments d’atacs a l’estat
del benestar a favor dels grans capitals, intents de
desmantellament dels serveis públics per a privatitzacions posteriors.
Vivim també, naturalment, dies de lluita, d’il·lusió,
de confiança. La societat ha sortit al carrer a plan-tar
cara a les polítiques antisocials dels governs del
PP de Madrid i de Balears. Són moments deci-sius
per salvar el treball digne, les pensions, la
negociació col·lectiva, la democràcia, la llengua i la
cultura, la sanitat... l’educació. Els ciutadans hem
obert els ulls i ens hem alçat per dir basta, fins
aquí hem arribat.
En el nostre cas particular, els atacs són especialment acarnissats en l’àmbit educatiu, tant des del
ministeri d’educació com des del govern autonòmic. Valguin com a exemple la LOMCE, la llei de
símbols, el TIL o la llei mordassa de convivència i
autoritat del professorat.
Amb tot això però, vivim moments de grans esperances. El TIL, el buc insígnia del govern del PP, ha
caigut. Hem tombat el TIL, companyes i companys! I des de l’STEI estam molt contents d’haver
lluitat colze a colze amb tota la comunitat educati-va
amb tots els recursos que tenim al nostre abast:
demanàrem la retirada del TIL a tots els òrgans als
quals tenim representació, convocàrem la vaga
indefinida, hem convocat i participat a les mobilitzacions unitàries i, per descomptat, hem fet totes
les passes judicials necessàries que han suposat la
mort definitiva del TIL.
Però ara la lluita continua. Els reptes que tenim
són immensos i prou motivadors. Hem tombat el
TIL, però hem de seguir treballant per tornar
enrere totes les polítiques que fustiguen
l’educació. Des de l’STEI acceptam aquest repte i et
demanam suport i confiança.
Juns serem més forts i ho podrem tot. I ara et toca a
tu. Necessitam la teva confiança.
L’STEI
1
Perquè
és teu
2
Perquè
t’acompanya
3
4
Clar que sí
L’STEI Intersindical té com a àmbit d’actuació les nostres illes i té presència en molts d’àmbits laborals i seus a Mallorca, Menorca i Pitiüses.
L’STEI Intersindical no té subvencions i és un projecte factible gràcies als
milers d’afiliats.
L’STEI Intersindical és el sindicat que va, ansa per ansa, amb la comunitat educativa. L’STEI intersindical ha estat present a totes les assemblees
de docents, de Crida, de la Coordinadora de Professorat Preocupat, és
membre del Grup de Treball Unitari on també hi ha pares, inspectors
d’educació, directors, cooperatives d’ensenyament, alumnes...
L’STEI Intersindical també té relacions amb altres forces sindicals
d’altres territoris perquè la lluita és una lluita global.
L’STEI et defensa a tots els àmbits (Meses Sectorials, Consell Escolar de
les Illes Balears, Junta de Personal...)
L’STEI Intersindical convoca assemblees, reunions als centres docents,
consultes telemàtiques, etc. per poder sentir de primera mà la teva
opinió.
Perquè
t’escolta
Perquè
t’ajuda
5
Perquè
et defensa
La feina que fa l’STEI no es pot aturar, per això el teu vot i el teu suport són
imprescindibles. Són moltes les fites que hem d’aconseguir i que, amb tu,
s’acabaran aconseguint. Amb aquesta confiança mútua, l’STEI accepta els
reptes:
Quan la Conselleria d’Educació té els telèfons despenjats i no atén les
cridades, sempre pots marcar els números de telèfon de l’STEI Intersindical i saps que seràs atès amb totes les garanties. La teva confiança
ens estimula a millorar dia rere dia l’atenció que t’oferim.
Totes les actuacions despòtiques del Govern han topat amb els serveis
jurídics de l’STEI. El TIL, l’ordre deselecció d’inspectors amb una comissió de selecció triada a dit, la imposició dels serveis mínims, la lliure
elecció de llengua... són exemples que et demostren que tens les espatles ben cobertes.
L’STEI Intersindical també defensa els drets laborals i retributius als
jutjats. Entre d’altres, podem recordar el reconeixement del dret al
cobrament de tots els sexennis als interins o el retorn d’una part de la
paga doble del desembre del 2012.
Construir un
model educatiu
propi i de consens
Les illes Balears tenen unes característiques particulars a nivell social,
històric, cultural... que necessiten un model educatiu propi. El PP ha atacat
els fonaments d’aquest model i cal reforçar-los i seguir amb la construcció.
L’STEI accepta el repte d’aconseguir una llei educativa de les Illes Balears
que tengui presents les particularitats de cada illa i sensible a les necessitats
específiques tant de l’alumnat com dels docents.
Aconseguir una
educació pública
de qualitat
La feinada que queda per fer és immensa. S’ha d’aconseguir un pressupost
digne, s’ha de dialogar per fer possible l’estabilitat legislativa, s’ha de tenir
un sistema que garanteixi l’accés a l’educació pública de qualitat a tots els
ciutadans. L’STEI n’és conscient i seguirà treballant amb totes les forces cap
a aquest objectiu.
Cosme Orell Bonet
Joana Tur Planells
Francesc Cardona
Natta
Maria Antònia
Font Gelabert
Gabriel Caldentey
Ramos
Montserrat Nadal
Fullana
Pere Lomas Torres
Lluís Segura Gelabert
Felisa Tomàs
Llambíes
La disminució del pressupost en educació ha afectat globalment tot el siste-
Lluitar contra ma i docents, alumnes i famílies s’han vist perjudicats.
les retallades Cal lluitar contra les retallades de forma conjunta.
Més llocs de
feina i millors
Aquest repte és doble. Per una banda s’ha de treballar per un augment de
l’oferta de feina que permeti als professionals desocupats d’accedir a una
plaça i, per altra banda, cal que la feina oferida sigui de qualitat.
S’han de recuperar plantilles i també les retribucions.
Democràcia
als centres
Els centres educatius de les illes Balears han de ser focus de convivència,
d’integració, de diàleg, de consens. Les darreres lleis i, molt especialment,
la LOMCE, els volen convertir en una estructura piramidal sotmesa i submisa. Ho hem d’impedir, i ho impedirem!
L’ensenyament,
motor del canvi
Entenem l’educació en el sentit més ampli. Els infants i joves d’avui seran
els adults de demà. L’educació ha de tenir una voluntat transformadora de
la societat. S’ha de fer feina per frenar l’individualisme que promouen els
grans poders econòmics, per aconseguir la igualtat entre homes i dones,
per a la conservació del territori i del medi ambient, etc.
Flor de Lis Aldea
Pedreira
Tomeu Parets
Amengual
Sebastià Llodrà
Oliver
Maria Apol·lònia
Bonet Ballester
Antoni Riera Vives
Conxi Masreal
Mascaró
Com hem
tombat
el TIL
?
L’STEI
Accepta
els reptes
Jaume Arguimbau
Pons
Catalina Vanrell
Berga
Tomàs Martínez Miró
Josep Coll Amengual
Àngels Martínez
Corderas
Pere Pol Creus
Francesc Xavier
Alomar Novila
Francesc Garcies
Capellà
Esperança Nicolau
Matamalas
La tasca de tombar el TIL ha estat possible gràcies a la lluita i la mobilització
de tota la comunitat educativa. L’STEI ha estat al peu del canó amb tots els
companys i companyes, ha estat un dels convocants de la vaga indefinida,
ha participat a les mobilitzacions i també ha emprès les accions jurídiques
decisives que, finalment, han anul·lat el TIL. Les fites judicials més destacades del procés són:
El TSJIB dictà la suspensió cautelar del calendari d’aplicació del TIL. El
Govern va passar per damunt el tribunal amb un Decret llei exprés, però va
trobar una resposta implacable amb la vaga indefinida i més de 100.000
persones al carrer.
El Govern no va rectificar i va voler implantar el TIL per damunt de tot i de
tothom. Des de l’STEI hem estudiat totes les instruccions que han arribat als
centres en aquest sentit i les hem impugnades.
Consulta el programa electoral complet a
www.stei.cat/millordeverd
facebook.com/epublicstei
@epublicstei
R
O
L
L
I
M tei
L's
S
N
O
I
C LS
C
E
L
E DICA
SIN
4
1
20
Catalina Bibiloni
Morro
Isabel Simón Serra
Antònia Albertí
Thomàs
Dolores Aparicio
Aparicio
Laura Galmés Reurer
Margalida Fiol
Capellà
Margalida Barceló
Taberner
Xisca Prats Parrón
Elsa Real
Fernández-Pacheco
Margalida Maria
Cañellas Vidal
Alfred González
Artigues
Miquel Gelabert
Genovart
Suspensió del
calendari
d’aplicació
del TIL
setembre 2013
En la sentència, acordada per unanimitat, el Tribunal tomba el Decret sense
entrar a les qüestions de l’articulat perquè la forma ja l’anul·la. Entre
d’altres, no s’havia consultat la Universitat (infringint l’article 35 de l’Estatut
d’Autonomia) ni està justificat l’impacte legislatiu (infringint la Llei del bon
govern).
Nul·litat del
Decret 15/2013
del TIL
L’endemà de la sentència anterior, el Tribunal Superior de Justícia dictava la
suspensió cautelar immediata de l’Ordre de 9 de maig de 2014 que
desplega el TIL. El Govern va presentar un recurs contra aquesta suspensió
i també el va perdre.
Suspensió de
l’ordre TIL
setembre 2014
setembre 2014
Cecilia
Maria Nieto
Plaza
quier
a Wau
Magd osta
C
era
Burgu
a
r
gue
l Tous
Gabrie part
Llom
ll
les Co
o Cau
z
Loren
ldea
e Lis A
Flor d dreira
Pe
illos
i Carr
Anton antó
C
is
ia Ram
Antòn tserrat
n
Mo
Josep
s
S
na Ro
l
rcada
llà
o Mo
rra
ón Se
oig
Aina R
sselló
eu Ro
Bartom astell
C
t Triay
en
li Torr
Arace
ertí
ia Alb
Antòn màs
o
h
T
Torres
Marc osa
g
Roma
Clar
Anton
ons
Rigo P
Pilar
ayas
vets F
osch
Joan
al
ia Vid
Antòn lau
Nico
s
Torren
Coll
l
Gabrie
Calvó
Rigo
Sastre
á
Raul S
ríguez
e Rod
m
r
a
C
ra
Clade
er
r Gen
r
Pallise
Joan vets
a
d
iu
R
ngual
me
Coll A
vier
esc Xa
Franc r Novila
Aloma
Allés
artí
Roig M
na
l Fulla
alas
o
Merin
l Lull
ua
Meng
Cecilia
Maria Nieto
a
Plaz
s
Vicen
J
ra
ar Ser
Alom
aume
Núria
ana
é
Joan
sar
Benna
Maria erra
Gu
tas
Perelló
Tomeu rens
Tor
de
guiló
nza A nas
ta
s
n
o
C
es Pla
Cácer
ta Ma
Baptis er
Vaqu
Lluïsa
Maria Garcia
a
Sured
stini
ïsa
na Llu elià
caró M
Xavier
Angla
ança
Esper Moll
Ferrer
Bauzà
i
eu Gil
Bartom ard
Gin
pció
Assum
Maria ro Cueves
Grane
yà
et Abe
Elisab ntana
fo
La
ove
d Adr
Gerar omàs
Th
Ago
atteo
M
rrer
reu Fe
n And
etlem
Aina B al Marí
u
g
Amen
Matie
r Coll
r
Aloma
alida ll
g
r
a
M
re
Marto
uch
ine Kr
Claud josa
u
B
da
rafín
go Se
Santia edo Coli
v
Que
l
Mayo
o
Teixid
r
ep
ar Jos
Gasp ny Coll
Alema
nt
i Vine
Anton ser
is
Pall
rrió
eu Ca
Bartom pellà
Ca
ar
del M
Maria Pérez
Vidal
imó
rcad
ot Me
Marg nchez
Sá
Sans
Colo
alena
Magd ra
ia
r
a
ie
M
ora R
Alzam
z
Álvare
Laura uez
Enríq
és
l Galm
Mique lmés
a
G
l
er Fio
Fuster
rguera
tià Bu a
s
a
b
e
S
er
Burgu
rrer S
ma Fe
arín
Lluís M
Sònia
e
Pere F
m
eneja
Maria
Joana y Conti
n
Alema
mora
t Alza
Berna runet
B
Mas
na
agdale
M. M Segura
Aguiló
G
na M.
Damia Mas
igo
ris
pas Pe
i Bar
Gorett
oll
eló
e Barc
Jaum irata
a
M
Este
Tomeu
nech
Domè
Martí
Ferrer
Maria
ó
ll
Rosse
l
l Ànge
Mique Nadal
t
o
Cab
n
Ramo
Joan Cerdà
h
c
s
Bo
s
Borda
Ona e la Tia
d
z
Góme
na
Cardo
Josep apio
Ser
tas
Merin
alena
Magd Ferriol
a
nia M
Apol·lò mer
A
zi
López
e
Martín
Anna érez
P
s
Busto
Ele
a
errat N
Monts llana
Fu
Hinds
Tomeu
l Lull
engua
Julià N
s
oll Ma
Pere
r
una
olau M
M
anera
ca
r
eu Llo
Bartomeguí
S
M
Joan
e
Jaum
Mariv
Lluïsa
Joana Melià
ó
r
Masca
s
Tomà
Felisa bíes
Llam
iera
liver R
u
net
torell
n Mar
Ramo eal
R
do
ca Lla
d
en
na
de
td
ap
se
a
i
o
ínte
s
x
m
i
c
i
rancis iera
a
e
i
t
o
e
t
c
F
l
a
v
n
n
p
n
r
a
p
b
i
à
e
u
e
u
R
ed
is
de
om
ess
at f
org
yam
tat. Pr dministració rogació immxennis, dels carials en cas en plantilla al professor al professoi
l
a
u
q
e
'a
ó
e
er
er
al
ió. De
dels s etallades s a.Conversi trasllats. P ferenciat p 165 dies d l
onal d
i pers l’ocupac cuperació
i
r
r
e
carre
cés d
ària,
n fet
sos d
sona
ra ent educatiu (re tiu a secund ncionari de n els concurontempli l’ac rs que hagi vida per sou, i
u
e
c
e
a
i
l'àmb nt horari le rofessorat f eva oferta ions que c treballado lora de l el 100% d de fill
s
ic
e
p
il
b
lls
augm tc). Per al res per a la ma d’opos er a aque Per la m anes, am ia per cura retrie
m
t
e
c
t
.
t
p
l
í
n
Socia s en els ce ’un nou sis s d’estiu sorat inter e de 25 se e l’excedèn s i de les ia per
o
t
s
d
s
d
d
n
oral ció voluntàr t.Per
b
existe egociació t dels me tot el profe a un perío cinc anys
a
l
s
n
da
l
N
a
en
ila
interí. rí.Cobram s sexennis ís materna iació fins a condicio anals. Jub 60 anys d'e agues
l
l
e
m
s
m
s
t
.P
e
rat in gament d ció del per dies. Amp ra de le 5 hores set servei o al rofessorat 2012.
6
lo
e
3
Pa
ia
lp
e
feina. ral. Ampl tància a 3 er la mil laboral de
anys d per a tot e esembre d ons de
0
3
s
c
l
P
ó
o
d
a
i lab udi de la l a de plaça. nts.Jornada tribucions, a de destinaci rdinària de de les funci oral.
b
a
del ga amb reserv c d’Enseny % de les re mplement aga extrao otenciació salut la tució i
p
i
o
p
a
0
r
l
i
n
c
s
at i ació. Con ti treball
meno ns. Cos Ú amb el 10 vell 26 de tegre de la cuperació
t
e
r
u
i
,
g
buciol professorat tribucions. N tegrament ín entres. Retiva, la se lleria d’Educdels llocs de edun
els c preven la Conse daptació . Per una rofesa tot e ra de les re pletes. Rei
n
e
a
p
ra
o
al
m
s.A
c
l
ia
la mil dinàries co mocràti r la cultu nció prop lut laboral profession 'alumnat i ones
d
e
r
a
c
d
e
ve
extrao gestió d escolars. P vei de pre eguretat i s alut per ris t sostenible at entre
plans
s
r
s
s
t
a
a
l
l
t
s
e
l
i
l
a
e
s
e
l
l
l
a
i
r
e
d
b
n
n
n
s
u
e
’u
P
e
ie
ig
on
tès
se
mo
res i c plantació d t dels comi sofert dany ent de la ts. Per la m escolar sideració d
r
claust
m
u
n
n
a
l
ió i im t normalitz nt que han bient. Fo ntres doce el currícu antil. Co públics. Pe
c
a
e
r
i
e
e
C
n
n
is
di am
dels c
name
ió inf
usió e
güístic
enyam
ol·leg
funcio onal d’ens cti el me ambientals colars. Incl l’educac xarxa de c lliment lin er la
e
s
a
P
co
rs
s
de pe que resp comission s centres e altat. Per pliació de l s Plans d'a ls centres. etites.
l
l
u
e
s
e
e
g
m
cació i suport a le igualtat en per a la i ucativa, i a tabliment d rveis a tots r a escoles prmatiu
e
o
s
sorat, es. Pla d’ l'educació a etapa ed a ràtio i re istració i se específic p un marc n arials.
l
’
l
n
e
m
u
d
m
i
i
s
e
i ho tutorial d -6 anys co ducció d nal d’adm ent legislat egociació ensacions a lectiva
e
0
ó
d'acci ció Infantil imària. R uport.Perso s. Tractam nerant. N àries comp la jornada liment
l
s
i
r
e
a
ss
e
c
l'Edu ucació p grames de les petit ssorat it i les nece bliment d Plans d'aco ica de
l
a
a
e
o
t
f
d
o
n
b
s
a l’e l, i dels pr de les esc s del pro cions de fei antilles. Res bliment del ligatòria pú establii
l
a
cultur qualitat ondicion t, les cond a de les p àtio i resta Oferta ob mentera. R pro.
r
n
r
r
c
a
o
a
l
bon s bones pte d’itiner ària. Mil cció de la batxillerat a l’illa de Fo formacióProfesPer leguli el conce ió secund hores.Redu ort. Per al pecialment tio. Per a laa Formació treball
s
l
que re l’educac ària en 18 mes de sup ptatives, e ció de la rà cions i de entres de la FP
o
a
c
a
d
c
Per a al a secun i dels progr at i totes les hores. Redu les Qualific mació en la ràtio.No a ent de
n
,
r
r
setma ic i cultural de Batxille anal en 18 5/2002 de r a la fo ducció de ent i augm ormaf
t
s
im
e
e
s
t
a
í
m
r
anten aments de
lingü s modalita lectiva set ei orgànic
ses p 8 hores i
e
M
r
.
p
s
y
l
m
e
L
a
e
n1
sen
ulte
r
totes l e la jornad ació de la nis amb
anal e ones ad cia dels en
m
t
.Majo
e
g
e
s
d
t
s
v
o
t
a
r
s
n
n
t
n
a
i
r
e
o
l
à
e
v
t
c
i
e
D
a
t
m
is
s de
peci
dels
de p
nal.
liad
da lec
les es ües pròpie cs
e
fessio. Regulació t de la jorna ’educació mipresencia
t
o
en t
redu
leng
l
e
l
ntilla
s les l 8 hores, i
a
e
siona establimen E. Per a esencial, s
l
t
p
o
t
e
1
ments
d
de
r
R
a
C
t
n
.
p
y
)
a
n
e
i
t
M
n
T
e
r
l
a
e
t
ò
C
O
a
s
i
m
t
L
(F
al
en
an
er
ug
ga
de la
a mod
es. A . Oferta obli lectiva setm l’oferta dels tal·lacions p en
m
o
Bàsica actual en l ultes.
i
d’id
t de
nada
coles
anal
es ins
d
a
l'ofert persones a s oficials totes les Es nt de la jor . Incremen illora de l ctiva setm lora i
s
e
le
e
il
.M
n
ció de les escol 'idiomes e l. Restablim esportiu orat titulat la jornada ociació, m als de
s
d
Per a del nombre stat espanyo nyaments amb profes abliment de tístics. Neg is Profession liment
b
r
t
,
e
r
oferta rritori de l'E als ens i Superio ortius. Res ments ar onservato litats. Resta ius de
r
C
p
te
a
jà
at
a
cada la ràtio. Pe Grau Mit yaments es enseny ment dels les especi icles form ècnia,
c
t
e
a
n
ls
es
ció de esportius d t dels ense io. Per a ó i funcion tilla en tot Creació de ció, lumino ri i un
t
i
n
n
s
a
a
.
c
à
de pla de la ràtio (caracteritz pressupost per a
públic nvolupame ió de la r 'organitza
t
n
e
d
t
e
c
a
gm
al des es, i reduc normativa d'Arts. Au i reducció rt dramàtic . Incremen t autònom Supe,
s
y
r
t
a
s
'a
a
e
t
18 ho zació de l e les Escol en 18 hore ècniques d e dissen a Comuni nsenyamen inguts
d
t
d
tr
E
lit
l
nt
actua i Dansa, i a setmana pecialitats superior i de la nos Europeu d’ sió dels co atòria
c
a
iv
es
Músic rnada lect ior en les
scola d’Educació rs en l’Espai yament. Inclu rau.Convo pensaE
’
l
a
r
o
j
de G
erio
com
Per
nsen
isteri
Supe
de la
itjà i trezzo…). ic del Min rtístics sup llora de l'e titulacions iva, per la la diversiM
u
cíf
mi
lus
ts a
ia
ves
Gra grafia, a
t espe senyamen ió per a la s de les no ucació inc respongu en totes les
n
o
e
n
e
m
c
en
ue
ed
es
ac
l,
tiu
nça
or una
siva, q
forma
ó dels
a form
tutoria ció de prot
e fina
pla d r la inserci s... Per un s itineraris stranger.Pe cació inclu de l'acció
a
u
labora
t
l'e
é
el
abord oltes m ssorat en estades a Per una ed omplimen ducatius. E n valors...
c
i
e
fe
m
e
t.
rior. I ster del pro per estudis la diversita tiu per a l'a els centres l'educació
c
e
à
s
del M e llicèncie i l'atenció a l'horari le vivència en ió.Impuls d
e
d
n
c
s
d
anual esigualtat .Reducció ra de la co discrimina
verd
e
d
d
t
r
e
o
l
a
e
l
d
o
i
l
n
d
l
pus
am
lum
ció
at/mi
c
tot l'a ives.Per un ualsevol ti
.
i
e
e
d
t
t
s
ta
rq
w.
cat
r evita
s edu
a ww
t
e
l
etape ctuació pe
p
om
'a
toral c
c
e
cols d
l
e
ma
rogra
p
l
e
a
lt
Consu
Mate
ança
Esper squets
Bu
na O
Catali
rcadé
ot Me
Marg nchez
Sá
I
E
T
S
’
L
s
e
l
m
o
S
s
e
n
o
s
r
pe
neras
Lla
Maria
et
rell
Joan
Lladó
don
ia Lla
Antòn iera
R
p
Guas
Alzina
an O
Ju
Rafel
omas
Pere L
ulet
Torre
ner M
a
Pere J
ar
del M
Maria z Santos
rre
Gutié
rer
ili Fer
Lluís G
M
Àngels
Cor
pis
ner Llo
e
t
rt Fon
elabe
Pilar G
lG
arcía
isca G
Franc astillo
C
Mique
estar
u Gen
Andre enias
Fem
amis
ené R
Lluís G
a
Fortez
Teresa cual
Pas
illo
ó Rigo
a Calv
uzá
na Ba
ber C
íguez
i Rodr
Anton b nés
o
Sergi
A
T
O
V TEI
S
’
L
Sofia
Ramo
al
Masre
Conxi caró
s
Ma
ass
ra Rab
Bàrba isbal
B
arcía
çG
Vicen
i Ferr
Ignas
rrió
eu Ca
Bartom arau
G
l Tous
Gabrie part
Llom
enia
u Fem
Andre man
Ro
lrich R
a
Guerr
Marta cós
Grata
Nada
go
t Pañe
Vicen talà
Ca
Pons
Mo
e Oliv
Jaum
Martín
i Caru
Sofia
Joana
to
Augus
Carm
rdà
ra Ce
s Coll
Maria
é
t
I
E
T
S
’
L
s
e
t
s
o
p
o
r
p
m Ram
Guille rrió
Ca
a
arcia
e
Jaum
llés
ina Se
rrer B
Jo
s
ll Pon
ar Co
M. Pil
Danie
ibas
arita R
Marg rdona
Ca
a
s Rier
Dolor pins
Cam
live
sep O
d
Aman
G
egura
Lluís S
dal
a Mir
ció lin Ensena
z
t
i
l
.
a
norm ria educativablic de
a
n
e
ú
tè
pl
er la irania en ma yament p, no docent
p
i
a
t
n
b
n
obira ars per la so r un ensersonal docen i la millos
a
v
i
e
ucat es Illes Bal ucatius. Pe icient de pe stabilitat pública en
d
e
ó
t,
ci
uf
sa
’e
ed
el
nistra ’Educació d ts els nivells ió i dotació s MCE. Per l de la despe departamenns
i
m
d
erac
p de
a to
Llei d
na a
la LO
ades
el Fo
Per u cultural. nt en català el PIB. Recup ntres. No a ets de retall utoria, de ca altia, ajuts d ls llocs
r
l
e
e
t
d
tica i
ts de
er ma
ri
ls Dec
e tots
grame
n els c
el 7%
dón
es Ren
Euclid rquez
Má
eal
Elsa R acheco
P
z
e
d
n
Ferná
e Re
s Vich
nells
Tur Pla
ic
is
nchez
imbau
iu
Pere R
s
ell Riu
Meritx tcusí
Mon
ia
Victòr
Maria Mestre
t
r
Riuto
Vivó B
Socia
et
ll Bon
e Ore
Cosm
a
ardon
esc C
Franc Natta
íM
i Riera
l Reus
a
Martin
e
n
Parato
i
l
ampo
S
Palou
Joana
ia
Antòn
Maria elabert
Font G
oig Ba
Biel R
da
Jordi
elló
ia Per
Antòn taner
n
Mu
Patrizia
a
Pañell
Josep unt
Dem
l
Mique
Or
David
güís-
iced
V
Paco
rtorell
tiz Ma
ns
Orlea
Mercè sco
Bla
oser
isca R
Franc ester
ll
Ba
vira
en Ro
Carm ntfort
Mo
ver
ig Oli
Catali
esca
Franc
Maria à Pizà
Salv
nia
Apol·lò
Maria Ballester
Bonet
y
ente
l Cald
Gabrie amos
R
uzà
Rosa
Maria ixidó
e
T
s
Con
ris Me
Sans
Damià ons
P
es
Casell
al
Masre
Conxi caró
s
Ma
lló
Rosse
arida
Marg Sanz
na
Catali asa
Esp
ia
Antòn
Maria s Salvà
Socia
U
Joan
Sart
Joan
ert
ria Sb
ia Ma
Antòn Mestre
orrà
erra B
Parets
Tomeu gual
Amen
h
Pitarc
Marc era
u
g
No
aloni
Sintes
am
Wenh
Katie
l S.
Mique rron
Pa
mora
e Alza
Jaum iera
R
aricio
es Ap
Dolor aricio
Ap
icolau
nça N s
a
r
e
p
Es
ala
Matam
Vidal
ló
Barce
alida
Marg berner
Ta
Anton
drà
tià Llo
Sebas liver
O
Marí
s
ido Ro
ta Bell
a Gra
otell
vier B
Xa
s
ver
na Bo
Catali olau
Nic
in
Franc
mp
ia Ca
Antòn orres
T
r
rt
errer
Lluís F
Mar
As
Josep
dez
ó
ra
Clade
alida l
e
u
Miq
Marg
rnán
iro Fe
Edelm Otero
alupe
Guad o Sanz
r
e
ll
Caba
lles
Canye
Martí espí
Cr
llà
Cape
Joan
s
é
Galm
R
rer
eal
Elsa R acheco
P
z
e
d
nán
Maria
alida
Marg llas Vidal
Cañe
Josep
aneda
Anna
Torres
elabe
Fca. G
Joana Ferriol
quie
a Wau
Magd osta
C
ans
Pons S
u
Piris J
s Co
ll Mas
Majó
Joana ba
Basom
Matie
Tomeu
Estel