James Lovelock, Gaia i el futur de la Terra

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona ha convidat al reconegut científic anglès James Lovelock a impartir la conferència Planeta
Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes el proper dia 14 de setembre al Saló del Consell de Cent de l’Ajuntament de
Barcelona. Als seus actius noranta-un anys, l’ autor de la teoria de Gaia, exposarà la seva visió única de la Terra i la Vida que recomanem no
deixar perdre. Prèviament a la conferència hi haurà una trobada amb els mitjans de comunicació que tindrà lloc el proper dia 13 de setembre
al Palau de la Virreina. Ambdós actes comptaran amb servei de traducció.
Convocatòria de premsa
DIA: dilluns 13 de setembre
HORA: 11h
LLOC: Palau de la Virreina, Espai 4, 4a planta
Rambla, 99
Conferència Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes
DIA: dimarts 14 de setembre
HORA: 19h
LLOC: Saló del Consell de Cent
Ajuntament de Barcelona
Plaça de Sant Jaume
Per a més informació Gemma Redolad i Marta Llimona
93 256 22 06 o 93 256 22 05 [email protected]/[email protected]
Breu Curriculum Vitae de James Lovelock (agost de 2010)
James Ephraim Lovelock va néixer el 26 de juliol de 1919 a Letchworth Garden City, al Regne Unit. Es va llicenciar en química a la
Universitat de Manchester al 1941 i va començar a treballar al Medical Research Council (MRC) del National Institute for Medi cal
Research, a Londres, on va fer recerca durant la Segona Guerra Mundial i molts anys després. El 1948 es va doctorar en medicina a
la London School of Hygiene and Tropical Medicine. L’any 1959 es va doctorar en biofísica por la Universitat de Londres.
L’any 1954, gràcies a una beca de viatge de la Fundació Rockefeller, va fer una estada a la Facultat de Medicina de la Universitat
de Harvard, a Boston (Massachusetts, EUA). El 1958 va fer una altra estada a la Universitat de Yale. El 1961 va deixar la feina al
MRC de Londres per treballar com a professor de Química a la Facultat de Medicina de Baylor a Houston (Texas, EUA), on va estars’hi fins el 1964. Durant aquest període va col·laborar amb investigadors del Jet Propulsion Laboratory de Pasadena, California, fent
recerca planetària i sobre la Lluna.
Des de 1964 ha treballat com a científic independent, si bé ha dut a terme activitats acadèmiques de tipus honorari com a
professor visitant, primer a la Universitat de Texas, a Houston, i posteriorment a la Universitat de Reading, al Regne Unit. Des de
1982 pertany a l’Associació de Biologia Marina de Plymouth, de la qual va ser primer membre del Consell directiu i, de 1986 a 1990,
el seu president.
És autor de més de 200 articles científics sobre temes de medicina, biologia, ciència instrumental i atmosfèrica i geofisiologia (la
teoria Gaia). Té més de 40 patents, la majoria de les quals sobre detectors per a anàlisis químiques, entre els quals destaca el
detector de captació d’electrons (ECD en les seves sigles angleses), que va ser essencial per a l’estudi de la presència de q uantitats
ínfimes de substàncies químiques en l’ambient. Gràcies a l’ECD es va poder confirmar la distribució ubiqua de traces de plaguicides i
altres compostos halogenats. Aquesta informació, juntament amb la que va aportar el transcendental llibre de la biòloga i escriptora
nord-americana Rachel Carson, Primavera silenciosa, van ser el punt de partida per prendre consciència de la pertorbació ambiental
causada per l’activitat humana. Després, l’ECD permetria identificar la presència dels bifenils policlorats (PCB) en el medi natural.
Més recentment, amb aquest instrument es va comprovar la distribució global d’òxid nitrós i dels clorofluorocarburs, tots dos amb
una contribució rellevant en la química estratosfèrica de l’ozó. La NASA, que va adoptar alguns invents del Prof. Lovelock en el seu
programa d’exploració planetària, va concedir-li tres certificats de reconeixement de les seves aportacions.
Lovelock és l’autor de la hipòtesi Gaia (avui teoria Gaia), o fisiologia de la Terra, sobre la qual ha escrit diversos llibres: Gaia: a new
look at life on Earth (Oxford University Press, 1979), The Ages of Gaia (WW Norton, 1988), Gaia: the practical science of planetary
medicine (Gaia Books, 1991), Homage to Gaia (autobiografia, Oxford University Press, 2000), The Revenge of Gaia (Allen
Lane/Penguin 2006) i el darrer (per ara) The Vanishing Face of Gaia. A Final Warning (Allen Lane/Penguin 2009). La majoria
d’aquestes obres han estat publicades també en castellà. Sobre Lovelock, els coneguts divulgadors científics britànics John Gribbin i
Mary Gribbin han escrit recentment una biografia, James Lovelock: In Search of Gaia (Princeton University Press, 2009).
L’any 1974 va ser elegit Fellow (membre) de la Royal Society. El 1990 va ser nomenat Commander de l’Orde de l’Imperi Britànic
(CBE) i el 2003 la reina Isabel el va nomenar membre de l’Orde dels Companys d’Honor. Entre els premis rebuts destaquen: la
Tsweet Medal for Chromatography (1975), el premi de la Societat Americana de Química en Cromatografia (1980), la Medalla de
Plata i Premi del Plymouth Marine Laboratory (1986), el Premi Norbert Gerbier de l’Organització Mundial de Meteorologia, el primer
Amsterdam Prize for Environment, atorgat per la Reial Acadèmia d’Arts i Ciències dels Països Baixos (1990), el Volvo Prize for the
Environment (1996), el Premi Planeta Blau (1997) i el primer Premi Goi de la Pau (2000). És Doctor Honoris Causa en ciència per
les universitats d’East Anglia (1982), d’Exeter (1988), de Plymouth (1988), d’Stockholm (1991), d’Edimburg (1993), de Kent (1996),
i de Colorado (a Boulder) (1997). Des de 1994 és Membre Visitant Honorari del Green College, de la Universitat d’Oxford.
El principal interès de James Lovelock són les ciències de la vida, al principi com a investigador mèdic, però més recentment des de
la geofisiologia, la ciència de sistemes de la Terra. En segon lloc, el disseny i desenvolupament d’instruments, interès que sovint
interacciona amb el primer en benefici de tots dos camps.
Als seus 91 anys, James Lovelock, juntament amb la seva dona Sandy, viu una vida d’estudi i tr eballs intensos centrat en la seva
casa i finca Coombe Mill, en la frontera entre Devon, al sud-oest d’Anglaterra, i Cornualla, la qual cosa no l’impedeix viatjar tot
sovint a molt diverses parts del món. Continua fent recerca científica, redactant i publicant els articles corresponents, i, com era
d’esperar en ell, està preparant un nou llibre.
Ricard Guerrero
Comissari de l’exposició permanent “Planeta Vida” del futur Museu de Ciències Naturals de Barcelona
James Lovelock, Gaia i el futur de la Terra
Quan James Lovelock va expressar la seva teoria de Gaia —aleshores només una hipòtesi— va capgirar un dels paradigmes de la
ciencia, que considerava que la vida s’havia establert a la Terra perquè era l’únic lloc de l’Univers que reunia les condicio ns per ferho possible: un planeta amb la temperatura adequada, amb aigua i especialment amb una atmosfera on hi havia oxigen. Lovelock,
en canvi, deia que la Terra, tal com la coneixem nosaltres, és el resultat de la coevolució dels components vius i no vius del
planeta. Es basava en la comparació de la Terra amb els planetes veïns, Venus i Mart, que no tenen vida i tenen unes atmosferes
molt semblants pel que fa a la composició de gasos. L’atmosfera de la Terra, en canvi, tenia una composició de gasos molt dif erent,
i en desequilibri des del punt de vista de la química i la física. Lovelock va suposar que era el resultat de l’activitat bio lògica i de la
interacció de la vida amb el planeta, i va imaginar la Terra com un sistema en el qual els diferents components interaccionen i
s’influeixen mútuament. Malgrat el seu desequilibri, la nostra atmosfera s’ha mantingut estable durant la major part de la seva
història, tot i que avui dia els humans hi estem provocant canvis greus que ja comencen a notar-se. Per a mantenir aquesta
estabilitat, calia algun mecanisme semblant als mecanismes homeostàtics que mantenen estables els éssers vius. Mitjançant models
matemàtics i treballant amb científics d’altres especialitats es va demsotrar que Gaia era molt més que una hipòtesi. Lovelock creu
que no es pot estudiar la Terra separant-ne els seus components, perquè no és la suma de les parts que la componen. L’evolució
de la vida ha estat influïda per la interacció entre els éssers vius i el seu entorn, i l’evolució del planeta és també el resultat de la
interacció entre la part no viva i els éssers vius.
La seva experiència amb models matemàtics i el seu coneixement del planeta els ha aplicat després a l’estudi del canvi climàtic.
Lovelock creu que les previsions del Panel Internacional del Canvi Climàtic (IPCC) són molt conservadores i transmeten la impressió
que, si actuem adequadament, el canvi climàtic podrà aturar-se.
Ell, en canvi, creu que el canvi climàtic no té aturador per més mesures correctives que ara s’hi posin. Els models matemàtics amb
què Lovelock ha treballat tenen en compte Gaia, és a dir, el planeta, com un sistema en què la biosfera, la geosfera i l’atmo sfera
interaccionen i s’influeixen; un sistema en el qual el mar i el plàncton, per exemple, tenen una f unció reguladora del clima. Lovelock
creu que només accions basades en la geoenginyeria podrien aturar l’escalfament del planeta produït per l’excés de gasos
d’hivernacle. Però de poc servirien les mesures per refredar la Terra, si es continua abocant a l’atmosfera diòxid de carboni al ritme
actual. Gaia, com a sistema viu, té dues possibilitats de resposta a un gran perill: enfrontrar-s’hi o fugir-ne. El que està fent ara és
fugir a una altra situació d’estabilitat, que tindrà unes temperatures més altes que les actuals, com ha passat en altres èpoques de
la història de la Terra. De fet, l’espècie humana ha sobreviscut a set canvis climàtics tan greus com el que ja comença a produir-se,
tot i que les pèrdues en el passat van ser terribles. Ara disposem d’una tecnologia que pot fer front a molts desastres, però hem
anat ja massa enllà i ens espera un futur molt difícil, amb algunes zones de la Terra on serà impossible viure-hi, i amb una reducció
gran d’aliments per tot el planeta.
Una de les opinions més controvertides de Lovelock és la que fa referència a l’ús de l’energia nuclear, que ell creu que pot ajudar a
pal·liar els efectes de l’enorme consum d’energia de la humanitat. És una energia que no perjudica l’atmosfera i molt rendibl e. De
l’urani, es pot obtenir aproximadament un milió de vegades més energia que de la combustió del mateix volum de carbó. Creu que
els grups ecologistes i les persones que hi estan en contra demostren tenir poca visió de futur. Per altra banda, si les restriccions
actuals sobre l’ús d’isòtops radioactius —que es van produir per la pressió dels grups ecologistes— s’haguessin aplicat a mitjans del
segle
XX,
ell no hauria pogut desenvolupar el captador d’electrons que va inventar el 1959, un aparell que es fonamental en estudis
ambientals perquè és especialment sensible als compostos organometàl·lics i a altres compostos que solen ser contaminants; la
seva precisió permet detectar-los en quantitats ínfimes, inferiors a parts per bilió.
Els éssers humans, com la resta d’animals, som part de Gaia —declara Lovelock. La nostra evolució està lligada a l’evolució de Gaia,
però aquesta evolució dependrà en part del que fem nosaltres.
Mercè Piqueras
Coordinadora científica de l’exposició permanent “Planeta Vida” del futur Museu de Ciències Naturals de Barcelona