El fenòmen Harry Potter

Transcription

“ Serà famós, serà un mite... No m’estranyaria gens que el dia d’avui es conegués en
el futur com el dia de Harry Potter...S’escriuran llibres sencers sobre el Harry, tots
els nens del nostre món sabran qui és!”
Professora Mc Gonagall
Harry Potter i la pedra filosofal
El fenomen Harry Potter
Anna Teixidor Lima
ÍNDEX
1.Introducció
1.1 Pròleg......................................................................................... 5
1.2 Agraïments................................................................................. 8
2. Fonament teòric
2.1 L’autora...................................................................................... 9
2.2 Els llibres....................................................................................16
2.2.1 Harry Potter i la pedra filosofal................................... 16
2.2.2 Harry Potter i la cambra secreta.................................. 17
2.2.3 Harry Potter i el pres d’Azkaban................................. 17
2.2.4 Harry Potter i el calze de foc....................................... 18
2.2.5 Harry Potter i l’ordre del Fènix................................... 18
2.3 Els personatges........................................................................... 20
2.3.1 El protagonista: Harry James Potter............................ 20
2.3.2 Els amics i els aliats.................................................... 29
2.3.3 Els enemics.................................................................. 49
2.4 L’escenari................................................................................... 56
2.4.1 Hogwarts (el món màgic)............................................ 56
2.4.2 El món no - màgic, el món Muggle............................. 57
2.5 Animals mitològics.................................................................... 60
2.5.1 El basilisc.................................................................... 60
2.5.2 El centaure................................................................... 62
2.5.3 El drac......................................................................... 64
2.5.4 L’esfinx....................................................................... 67
2.5.5 El fènix........................................................................ 69
2
Anna Teixidor Lima
2.5.6 Els gegants...................................................................71
2.5.7 El gos de tres caps....................................................... 73
2.5.8 L’òliba......................................................................... 74
2.5.9 La sirena i el tritó........................................................ 76
2.5.10 L’unicorn................................................................... 77
2.6 Les fonts literàries de les quals beu Harry Potter....................... 80
2.6.1 Els contes populars...................................................... 81
2.6.2 La literatura fantàstica................................................. 82
2.6.3 Històries d’escoles.......................................................83
2.6.4 Orfes com els herois de Dickens................................. 85
2.6.5 Tolkien i Dahl..............................................................87
2.6.6 La maga Rowling........................................................ 90
2.7 Els noms propis i comuns a Harry Potter. Elecció i traducció... 92
2.7.1 Personatges.................................................................. 92
2.7.2 Animals....................................................................... 95
2.7.3 Llocs............................................................................ 95
2.7.4 Comparació noms propis i construccions lèxiques..... 97
2.7.5 Comparació topònims en diferents llengües............... 103
3. Treball de camp
3.1. Recull d’opinions sobre el fenomen Harry Potter..................... 105
3.1.1 Professors.................................................................... 105
3.1.2 Escriptors..................................................................... 108
3.2 Buidatge d’enquestes i comentari de les gràfiques.................... 123
4. Conclusions personals
4.1 Conclusions................................................................................ 134
3
Anna Teixidor Lima
5. Bibliografia
5.1 Referències bibliogràfiques........................................................ 138
4
Anna Teixidor Lima
1. INTRODUCCIÓ
1.1 PRÒLEG
Els llibres sempre m’han agradat. Des de ben petitona que ja em perdia entre
pàgines i pàgines. M’entusiasmava agafar aquells enormes llibres plens de dibuixos i
submergir-me dins d’una història, fer veure que allò em passava a mi, somiar que jo era
una princesa, una fada, un follet entremaliat... Era la meva manera d’evadir-me de la
realitat i perdre’m en un món de somnis. Em rellegia els llibres moltes vegades i, cada
cop que ho feia, m’angoixava, patia, gaudia esperant el final encara que ja el conegués.
A casa, tinc un prestatge ple de llibres. N’hi ha de tots tipus: de detectius, d’assassinats,
d’aventures, de misteris, d’ històrics... I des de fa sis anys he hagut de fer bastant lloc al
meu prestatge, ja que uns llibres de 500 pàgines han ocupat bona part de la lleixa i
també, del meu temps. Estic parlant de Harry Potter. Un petit mag que va entrar a la
meva vida i em va obrir les portes, no solament del seu món màgic, sinó que també va
obrir- les de la meva imaginació i em va convertir en una completa “fan” seva.
El principi de la meva particular història amb el Harry no té un bon
començament. No volia llegir-me aquell primer llibre del qual n’havia sentit a parlar. Jo
veia un munt de pàgines i més pàgines, i la veritat no m’atreia. El llibre, però, va anar a
parar a casa, ja que el meu cosí me’l va deixar. En el moment en què vaig llegir les
primeres línies, em vaig sentir com una tonta. Com havia pogut dir que allò no valia la
pena? A partir d’aquí la meva relació amb el Harry va progressar, màgicament i, mai
millor dit, també, fanàticament. Sí, sóc de les que fa cua a la llibreria el primer dia que
es posa a la venda cada volum, sóc qui els devora com qui menja pa amb xocolata, sóc
de les que no pot parar i també sóc de les que s’emociona amb cada esdeveniment del
Harry i els seus amics.
5
Anna Teixidor Lima
Així doncs, el meu treball de recerca no podia tractar sinó de Harry Potter. Fins a
l’inici, mai m’havia aturat a pensar per què els llibres em captivaven d’aquella manera.
M’agradaven i punt. La meva pregunta inicial va ser: què fa que els llibres m’agradin a
mi i a milions de lectors de tot el món? Què hi ha al darrere de Harry Potter?
El meu propòsit era “gratar” sota el Harry i a veure què sortia. El primer pas era,
doncs, esbrinar la història de l’autora. Una història sorprenent i dura a la vegada.
Entendre a J.K. Rowling és clau per saber d’on treu tot aquest doll d’imaginació.
Seguint amb el fonament teòric, em vaig proposar retratar els personatges més
importants, explicar la seva història, qui eren, com són, com actuen. A continuació vaig
explicar l’escenari on tenen lloc totes les accions, tant del món muggle com del màgic.
Conèixer l’entorn de l’obra és clau per entendre què hi passa. Una altra cosa que tampoc
no m’havia passat desapercebuda, però que volia aprofundir, eren els animals que
apareixen a l’obra. Les seves descripcions es corresponien perfectament amb una sèrie
d’animals mitològics. El següent pas estava en el fet de detectar que d’històries de
mags, de nens orfes, d’escoles com Hogwarts, n’hi havia hagut anteriorment. Harry
Potter no podia haver aparegut per art de màgia. Indirectament, J.K. Rowling s’ha vist
influenciada per molts autors del seu mateix país i això s’ha plasmat en l’obra. Hi ha
molts elements comuns a les històries de Harry Potter en les d’altres autors de renom
com Rohald Dahl, Charles Dickens. I finalment, un dels aspectes que més
m’interessava, com a lectora en català que sóc, era esbrinar els possibles canvis que
s’havien produït, quant a noms propis i comuns, en l’obra original. La gran quantitat de
noms que hi surten és impressionant. La meva recerca consistia a saber els mecanismes
que havien permès que tant jo, que visc a Torroella de Montgrí, com el lector que viu a
Liverpool o a París, puguem entendre i gaudir dels mateixos jocs de paraules i del bon
treball de l’autora.
6
Anna Teixidor Lima
En el meu treball de camp, em vaig proposar, per via e-mail, conèixer l’opinió
de diferents escriptors i catedràtics que coneguessin el fenomen. També vaig realitzar
un recull d’opinions de la premsa, on diferents professors donaven el seu punt de vista.
El meu objectiu era aconseguir una opinió externa de gent que veu el fenomen des d’uns
altres ulls. Finalment, vaig passar una sèrie d’enquestes a 30 persones que s’havien
llegit tots els llibres per així poder extreure conclusions més directes i copsar l’opinió
tant de joves d’onze anys com de persones de quaranta anys.
Per finalitzar, vull remarcar que la recerca no ha sigut fàcil en alguns moments.
En l’elaboració del meu treball vaig intentar posar-me en contacte amb Xavier Pàmies,
traductor de l’últim llibre de la saga de Harry Potter. L’editorial Empúries no va
contestar-me cap dels e-mails que vaig enviar-hi. Sí que vaig rebre un correu d’edicions
62 on m’advertien que era difícil establir contacte amb Xavier Pàmies, ja que aquest
tema era portat amb “molt secretisme” per aquesta editorial. Tot i que vaig explicar que
la meva intenció no era pas conèixer cap detall sobre la propera publicació (Harry
Potter i el príncep mestís), no he obtingut resposta.
7
Anna Teixidor Lima
1.2 AGRAÏMENTS
Com a autora del treball vull agrair el suport que m’ha donat el meu tutor, M.
Sais, a l’hora de poder desenvolupar el treball correctament. També agraeixo la
col·laboració desinteressada de la Gemma Rovira, traductora del cinquè llibre al
castellà, i que molt amablement va guiar-me als inicis de la recerca. Agraeixo la seva
predisposició i la seva ajuda en tot moment. A més a més, dono les gràcies a tots els
professors i escriptors que han tingut l’amabilitat de respondre’m els e-mails com:
Jordi Larios, Andreu Martín, Gemma Lienas, Andreu Sotorra i Màrius Serra.
També un agraïment general a totes les persones que m’han contestat
l’enquesta: als meus companys de l’EOI de Girona 2005, als meus amics, que com jo,
són fans del Harry, a totes les persones que no conec però que a l’assabentar-se del
tema del meu treball han volgut també contestar-me. A tots vosaltres moltes gràcies.
8
Anna Teixidor Lima
2. FONAMENT TEÒRIC
2.1 L’AUTORA
Qui li hagués dit mai a J.K. Rowling que, després de la pobresa i els mals temps
que havia hagut de passar, es convertiria en una de les dones més riques de tot
Anglaterra? Sens dubte, la història de J.K.Rowling sembla treta d’un conte de fades, on
una pobra noia jove, sense treball i sense diners, lluitant per
criar a una filla en un petit pis llogat a Edimburg, és
rescatada gràcies a un jove heroi, de nom Harry Potter.
Es sol dir que Johanne Katheleen Rowling va néixer
a Chipping Sodbury, un poble prop de Bristol a Anglaterra.
Però, l’ex-periodista i escriptor Sean Smith ens descobreix
en el seu llibre El genio que hay detrás de Harry Potter que
J.K Rowling en realitat no havia nascut a Chipping
J.K Rowling extreta de
www.answers.com
Sodbury i que mai hi havia viscut.
La cèlebre escriptora va néixer a Yate el 1965, un 31 d’agost, una ciutat a setze
quilòmetres al nord-est de Bristol i propera també a Chipping Sodbury. L’escriptora
utilitza aquest poble ja que diu que li agraden els noms “originals”. A Yate, també va
néixer la germana de l’autora, la Di, amb la qual J.K.Rowling va compartir les primeres
lectures de Harry Potter. De fet, el primer llibre de Harry Potter, Harry Potter i la pedra
filosofal, està dedicat, a la seva filla Jessica, a la seva mare Anne, i a la seva germana
Di.
Des de ben petitona J.K. Rowling ja estava en contacte amb els llibres. Als
quatre anys, el seu pare li llegia El vent en els salzes. També, al ser afeccionada als
cavalls, li agradava molt el llibre Bellesa negra d’Anna Sewell, a més de Les aventures
9
Anna Teixidor Lima
dels cinc, i Donetes de Louisa May Alcott. El fet que la seva mare fos mestra va influirli molt, a J.K. Rowling, que recorda que llegia tot tipus de llibres que trobés a casa seva.
Tampoc podien faltar en el seu repertori novel·les típicament angleses com Orgull i
prejudici de Jane Austen i La fira de les vanitats de W.M. Thackeray llibres que se’ls va
llegir quan tenia entre 11 i 14 anys. Cal dir, que ja quan tenia 6 anys va escriure el seu
primer conte, Rabbit, que explica la història d’un conill.
De l’escola on va anar, als afores de Bristol, en guarda bons records i afirma que
es va inspirar en algun mestre per crear el personatge de l’Snape. També recorda
l’escola de secundària on diu que la professora de llengua i literatura anglesa, la senyora
Shepherd, va influenciar-la molt.
“Era una professora estricta, i podia arribar a ser molt crítica i cruel, però treballava
a consciència. Jo la respectava molt perquè l’apassionava ensenyar. Suposo que per a
mi va ser com una introducció a un tipus de dona diferent. Era feminista i molt
intel·ligent. I no estava per ximpleries.”1
D’aquesta etapa també cal destacar el seu amic Sean Harris que va conèixer
quan feia sisè superior. Es va convertir en el seu millor amic i, per això, no dubtem a dir
que en Ron Weasley és, una mica, un retrat d’en Sean. Harry Potter i la cambra dels
secrets està dedicat a ell. Una altra curiositat és que el Sean tenia un Ford Anglia de
color turquesa i, evidentment, el cotxe que va rescatar en Harry de casa dels Dúrsley, no
podia ser, segons l’escriptora, un altre cotxe que no fos un Ford Anglia de color
turquesa.
Un cop acabada la secundària, J.K. Rowling va estudiar durant quatre anys a la
Universitat d’Exeter i un d’aquests el va passar a París ensenyant anglès. Acabada la
llicenciatura Rowling va viatjar cap a Londres per fer un curs de secretariat bilingüe.
1
J.K Rowling vista per J.K. Rowling, per Lindsey Fraser Pàg. 18.
10
Anna Teixidor Lima
Segons ella, aquest curs va ser un “error”, ja que el que realment ella volia era dedicarse a escriure, tot i que admet que li va servir per aprendre mecanografia. Acabat el curs
va treballar per a Amnistia Internacional investigant casos de violacions de drets
humans a l’Àfrica francòfona:
“ Treballava amb representants de més de 100 països, tots reunits sota un mateix
sostre. Era una feina molt interessant i valia la pena. Per a mi era important, si no em
podia dedicar íntegrament a escriure, com a mínim passaria el temps fent alguna cosa
que valgués la pena”. 2
Va ser durant aquells temps quan J.K Rowling escrivia una novel·la per a adults
i on li va començar la passió per escriure als cafès.
Casualment, els trens formen un element important de la vida de J.K. Rowling.
Els seus pares es van conèixer en un tren que anava cap a Escòcia; en Harry Potter
utilitza un tren, el Hogwarts Express, per viatjar cap a l’escola i el bruixot més famós de
tots els temps se li va aparèixer, mai més ben dit, per art de màgia, en un trajecte d’un
tren de Manchester a Londres.
“Estaba haciendo un largo trayecto en tren desde Manchester a Londres y la idea de
Harry simplemente se encendió en mi cabeza como un destello. Llegó muy bien
formado. Fue como si le hubiera conocido por primera vez. No tuve que detenerme a
pensar muy intensamente sobre mi héroe. Chico, no sabe que es un brujo y que le han
mandado a una escuela de brujos. En resumidas cuentas era eso. La idea de que
podíamos tener a un niño que se escapase de los confines del mundo de los adultos y
fuera a algún sitio donde tuviera poder, tanto real como metafórico, me atrajo de
verdad.”3
2
3
Op. Cit. Pàg. 34-35
El PAÍS, domingo 25 noviembre de 2001 pàg. 33
11
Anna Teixidor Lima
Quan l’escriptora Rowling va arribar a Londres ja sabia que faria una sèrie de set
llibres.
“ Sé que això pot semblar extraordinàriament arrogant per a algú que mai no havia
publicat res, però així és com se’m va presentar la història. Em va costar cinc anys
planificar la sèrie, crear la trama de cada una de les set novel·les. Però ara sé què
vindrà i qui apareixerà en tot moment i sento com si retrobés vells amics.”4
J.K Rowling es va traslladar a viure a Manchester. Allí va treballar durant no
gaire temps a la Cambra de Comerç, ja que es va fer una reducció de plantilla i la van
fer fora. Aleshores va trobar feina a la universitat, però J.K. Rowling no es sentia bé. La
seva mare havia mort quan feia un mes que ella era a Manchester. Buscant un canvi en
la seva vida, es va traslladar a Oporto, Portugal per a ensenyar anglès a alumnes de 8 a
62 anys.
“ La majoria eren estudiants que es preparaven per als exàmens, però també hi
havia gent de negocis i mestresses de casa. Els adolescents d’entre 14 i 17 anys eren els
meus preferits. Estaven plens d’idees i possibilitats, estaven en l’època de formar-se
opinions. Allà vaig arribar a ser cap de departament.”5
Durant aquest temps, J.K. Rowling seguia escrivint les
aventures del petit mag, i passats sis mesos va conèixer l’home
que havia de ser el seu marit, Jorge Arantes , que era periodista
de televisió. El 1994, uns quants mesos després del casament,
Rowling va donar a llum a la petita Jessica.
4
5
J.K Rowling al seu casament
amb Jorge Arantes. Extreta
de www.harrypottergalerij.nl
J.K. Rowling, vista per J.K Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 41
J.K. Rowling, vista per J.K. Rowling per Lindsey Fraser, pàg. 43
12
Anna Teixidor Lima
Però la seva felicitat va durar poc. La parella va trencar després d’una discussió
en la qual suposadament Jorge la va bufetejar. J.K. Rowling es va emportar Jessica i va
fugir a Edimburg, a Escòcia, per estar a prop de la seva germana Di i allí va emprendre
la difícil tasca de criar sola la seva filla. Allà, va decidir que, per guanyar-se la vida, el
millor que podia fer era continuar ensenyant, però primer es va treure el títol de
postgrau en Educació. Durant l’any que li requeria treure’s el títol no va parar
d’escriure. Portava la seva filla Jessica al cotxet, la cansava al parc i quan es quedava
adormida se n’anava a escriure a un cafè. El seu cunyat acabava d’obrir un bar, el
Nicolson’s, i va pensar que en aquell bar hi podria estar bé.
“ Es sorprendente cuánto puedes hacer si sabes que el tiempo del que dispones es muy
limitado. Probablemente, no he vuelto a ser tan productiva como entonces, si lo mides
en palabras por hora. Sigo escribiendo en cafés, pero ahora voy a otros distintos”.6
Harry Potter i la pedra filosofal el va acabar al Nicolson’s essent una mare
soltera i vivint en un pis infestat de ratolins.
“ El primer agent a qui li vaig enviar el llibre, me’l va tornar. La primera editorial on
el vaig enviar també me’l va tornar. Així que el vaig tornar a enviar. El segon agent,
Christopher Little, el va agafar. La carta d’acceptació que em va fer arribar és una de
les millors que he rebut mai. Ens va costar un any trobar qui els publiqués, però
finalment Bloomsbury el va acceptar i aquell va ser el segon millor moment de la meva
vida; després del naixement de la Jessica”7
Un any més tard, el juliol del 1997, va sortir publicat el llibre. L’editor va
animar-la quan li va dir que el llibre s’estava venent sorprenentment bé. No se n’havia
fet gaire publicitat, tan sols va sortir-ne una bona crítica a The Scotsman, seguida
d’algunes altres. Es va vendre sobretot per boca orella. Aleshores va arribar una
6
7
EL PAÍS, domingo 25 de noviembre de 2001 pàg. 33
J.K.Rowling vista per J.K.Rowling per Lindsey Fraser pàg 46
13
Anna Teixidor Lima
editorial nord-americana, Scholastic, i va comprar els drets del primer llibre per una
gran quantitat de diners. “L’èxit em va deixar horroritzada”, recorda J.K.Rowling.
Aleshores ella era mestra a temps parcial i estava escrivint Harry Potter i la cambra
dels secrets. A aquest èxit li va seguir, Harry Potter i el pres d’Azkaban, Harry Potter i
el calze de foc, Harry Potter i l’ordre del Fènix, i recentment publicat, Harry Potter and
the Half-blood prince, que traduït al català seria Harry Potter i el príncep mestís.
I sembla ser, però, que encara ens queda Harry Potter per estona. El món ja sap
que hi haurà set llibres de Harry Potter, cosa que li exerceix una enorme pressió a
Rowling. Seria molt decebedor si el desenllaç final no fos acollit amb satisfacció
universal. Encara queden molts interrogants per a respondre com ara: Es posarà malalt
algú, com ho va fer la mare de Joanne?, s’adonarà l’Hermione que la vida és alguna
cosa més que l’èxit acadèmic?, s’enamorarà en Harry?, publicarà la Rita Skeeter una
biografia d’en Harry? Però, per sobre de tot, l’interrogant més gran de tots és saber què
passarà en la batalla entre Harry i Voldemort, entre el bé i el mal. Morirà finalment
Voldemort o serà en Harry el que perdi la vida en aquesta feroç lluita? Una de les
característiques més interessants de la saga de Harry
Potter és que els personatges poden morir. La màgia
no pot enganyar la mort.
Tan sols Joanne coneix les respostes a
aquestes preguntes. També, una pregunta que es
formula habitualment és què escriurà després de
Harry Potter. No ha de publicar res més, si no vol. Si
no escrivís mai més res, estem segurs
que Harry
Potter seria el testimoni d’un talent extraordinari.
Però no només fa falta talent per escriure. Ralph
Rowling amb el quart llibre de la
sèrie. Extreta de: www.celebsaz.com
14
Anna Teixidor Lima
Waldo Emerson va escriure que el talent sol no pot crear un escriptor. Hi ha d’haver un
home darrere del llibre. I, és clar, darrere de la J.K.Rowling escriptora, hi ha Joanne
Rowling, la dona. Pot semblar una mica tímida i inquieta a vegades, però és una dona
apassionada amb gran resistència. Potser els mals temps, la seva pobresa, la seva
depressió, el seu difícil matrimoni i la malaltia i posterior mort de la seva mare van
donar al seu talent un avantatge.
Al final, amb l’ajuda de les experiències positives de la seva vida, que inclouen
la seva filla Jessica, la lleialtat dels seus amics, l’amor de la seva família i un petit
bruixot anomenat Harry Potter, ha triomfat.
15
Anna Teixidor Lima
2.2 ELS LLIBRES DE HARRY POTTER
J.K Rowling ha dit sempre que la seva intenció era fer set llibres explicant la
història del noi mag. Des que va començar a escriure Harry Potter i la pedra filosofal,
ha dedicat bona part del seu temps a planificar les altres històries, a pensar
detalladament en cada personatge, a crear cada història personal (té una llibreta on
apareixen tots els personatges amb tot el que s’ha inventat sobre ells), a desenvolupar
les trames correctament, a fixar-se en tots els detalls. S’ha dedicat plenament a cada
llibre. Actualment, però, també confessa que es pren més temps entre la publicació d’un
llibre i un altre. La seva nova família (ha tornat a ser mare) ha fet que s’agafi amb més
calma cada nou llibre. Fins ara, de la sèrie, tan sols en tenim publicats cinc en català tot
i que el sisè Harry Potter and the Half-blood prince és al mercat des de principi de
l’estiu del 2005. Els lectors catalans s’hauran d’esperar fins al 23 de febrer del 2006 per
llegir el nou volum. A continuació farem un breu resum de cada obra per veure què li ha
passat al Harry al llarg de cinc anys.
2.2.1 HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL
Un cop ha descobert que és un bruixot, el Harry
marxa a estudiar a l’escola de màgia i bruixeria
Hogwarts. Segons el barret que tria, en Harry és un noi
amb valor, bona ment, i amb l’afany de superar-se. El
barret està a punt de col·locar-lo a la casa de l’escola que
menys
desitja,
però
finalment
acaba
assignat
a
Gryffindor, amb el seus nous amics Ron i Hermione.
Durant el primer curs, el Harry descobrirà que
Portada del llibre Harry
Potter i la pedra filosofal.
Extreta de www.sol-e.com
vola amb escombra d’una manera espectacular. El seu
16
Anna Teixidor Lima
talent i la seva destresa el fan mereixedor del paper de caçador, un dels jugadors més
importants per un equip de quidditch (és l’esport dels mags). Al llarg del primer curs
també haurà de salvar la pedra filosofal de les mans del malvat professor Quirrell.
2.2.2 HARRY POTTER I LA CAMBRA SECRETA
Abans de començar el curs, el Harry topa amb un
divertit elf anomenat Dobby. Aquest nou aliat, molt
entusiasta, intentarà protegir el Harry d’un enemic secret,
però les seves bones intencions no obtenen bons resultats.
Més d’una vegada en Harry es veu immers en embolics de
tota mena quan fa cas al Dobby. En aquest segon curs
també haurà d’enfrontar-se amb “l’hereu” d’Slytherin i
acabarà lluitant davant d’un basilisc per salvar la germana
Potter i la cambra secreta.
Extreta de:
www.arxiu.elforat.net
del seu amic, la Ginny Weasley.
2.2.3 HARRY POTTER I EL PRES D’AZKABAN
Després d’una discussió a casa dels Dursley el
Harry es trobarà en una situació difícil. Arribat a
Hogwarts, a part dels difícils exàmens i de la quantitat de
deures que l’esperen, haurà de salvar un Hipògrif de ser
sacrificat i a més a més descobrirà l’existència d’una
persona important per a la seva vida: el seu padrí Sírius
Black, al qual tothom tem, però que en realitat és només
un bon home víctima d’una injustícia. El Harry haurà de
Potter i el pres d’Azkaban.
Extreta de:
17
Anna Teixidor Lima
fer mans i mànigues, perquè no el tornin a tancar a la presó d’Azkaban, la presó del món
dels bruixots.
2.2.4 HARRY POTTER I EL CALZE DE FOC
Una vegada més, el Harry tornarà a tenir el protagonisme
que mai ha buscat. Per empitjorar les coses, molts dels seus
amics se li tornaran en contra i, d’entre aquests, en Ron.
Tothom creurà que ell ha introduït el seu nom dins el calze
de foc i que per això és el quart participant del Torneig dels
Tres Bruixots (un torneig que es celebra periòdicament i en
Potter i el calze de foc.
Extreta
de:
el qual participen escoles de tot el món). El Harry haurà de
fer front a una sèrie de proves que li suposen un repte, però
cap d’aquestes serà tan mortífera ni tan perillosa com la que
es troba en el cementiri. Amb el cap ben alt, en Harry s’enfronta valentament al seu
enemic més temut, Lord Voldemort, el qual ha ressuscitat d’entre les ànimes. Una
vegada més el Harry aconsegueix escapar i a més a més rep l’ovació de tota l’escola i de
tots els seus companys més pròxims.
2.2.5 HARRY POTTER I L’ORDRE DEL FÈNIX
Durant el cinquè curs és quan el Harry madura
més, físicament i metafòricament
parlant. S’enfronta a
noves responsabilitats, noves relacions, nous reptes, noves
decepcions, més dolor, i mil i una proves complicades.
Durant l’estiu, el món màgic del Harry i el món
muggle xoquen d’una de les pitjors maneres possibles i el
Potter i l’ordre del fènix.
Extreta de: www.fnac.es
18
Anna Teixidor Lima
noi en pateix les conseqüències. Es sent abandonat pel Dumbledore i tractat com un nen
pels adults que l’envolten. Ningú vol explicar-li res del que està succeint. A Hogwarts,
les coses tampoc funcionen de la manera que el Harry esperava i per primer cop no s’hi
troba a gust. Ha de suportar la professora Umridge (a qui odia i no pot veure ni en
pintura), ha de suportar visions inquietants, classes particulars amb l’Snape i somnis que
es repeteixen, per no parlar del seu primer intent fallit d’una relació amorosa.
El Harry es sent profundament aïllat dels seus companys, no troba el
recolzament per a tirar endavant. A més a més, és el tema de conversació preferit per a
molta gent i es sent ofès pels que creia que eren els seus amics. La seva actitud també
afectarà la relació del trio (Harry, Ron i Hermione). El noi es sent abandonat i separat de
l’Hermione i el Ron durant l’estiu, i emocionalment aïllat d’ells durant el curs. Tot i
així, l’Hermione i en Ron tindran molta paciència amb ell. L’únic al·licient de la vida
del Harry serà la seva relació amb el seu padrí, en Sírius, al qual arriba a considerar una
barreja entre un pare i un germà.
Finalment, Harry acaba coneixent la resposta a moltes de les preguntes que l’han
estat torturant al llarg de la seva vida. Tot i així, seran respostes xocants per a ell que li
provocaran reaccions violentes i més si hi afegim la mort d’un ésser estimat.
19
Anna Teixidor Lima
2.3 ELS PERSONATGES
2.3.1 EL PROTAGONISTA: HARRY JAMES POTTER
La vida de Harry hauria estat molt diferent si Voldemort
no hagués matat els seus pares quan ell, tan sols, tenia un any de
vida. Després d’assassinar-los, el mag més tenebrós del món va
caure a l’ intentar matar aquell bebè. Voldemort va perdre tots els
Imatge del Harry.
Extreta
de:
www.harrypotter.or
g
poders i tan sols va deixar una cicatriu en forma de llamp al front
del nen. Durant els deu següents anys, Harry viu a dures penes amb l’única família que
li queda, els Dursley. Quan compleix els 11 anys, la seva vida canvia al descobrir que és
un mag i que ha estat acceptat a l’escola de Hogwarts de màgia i bruixeria. A partir
d’aquí, en Harry fa nous amics i s’enfronta, any rere any, a les forces del mal: salva la
pedra Filosofal, venç una serp gegantina (basilisc), descobreix un impostor (Peter
Pettigrew), lluita contra Voldemort i veu com torna la segona guerra.
Els seus sentiments també són decisius en la seva curta vida: la relació que té
amb els adults, amb els seus amics o amb la mateixa Xo Xang, l’aniran afectant en el
seu estat anímic.
Al llarg dels cinc llibres, hi anem trobant descripcions
sobre en Harry, ja que a mesura que passen aquests cinc anys,
ha anat creixent. Tot i així, en Harry té una sèrie de
característiques que no canvien al llarg del temps. L’autora
sempre sol recordar, al principi de cada llibre, com és en
Harry, i ens fa una petita introducció al seu món. Així, per
Dibuix del Harry Potter.
Extreta
de:
www.harrypotter.com
exemple, J.K. Rowling ens descriu en Harry, en el segon
llibre, de la següent manera:
20
Anna Teixidor Lima
“El Harry Potter era un bruixot, un bruixot que acabava de fer el primer curs a
l’Escola de Bruixeria Hogwarts. I si els Dursley estaven descontents que hagués tornat
per les vacances, no era res comparat amb com se sentia el Harry.
Trobava tant a faltar Hogwarts que ser a casa dels Dursley li produïa un mal
d’estómac permanent. Trobava a faltar el castell, amb els passadissos secrets i els
fantasmes; les classes (és clar que no a l’Snape, el mestre de Pocions); els mussols que
portaven el correu; els banquets al Gran Saló; el llit amb baldaquí al dormitori de la
torre; el Hàgrid, el guardabosc, que vivia en una cabana al costat del bosc Prohibit i ,
especialment, el quidditch, l’esport més practicat en el món dels bruixots (que es juga
en un camp amb sis perxes altíssimes, quatre pilotes voladores i catorze jugadors
muntats en escombres)”. 8
I, per exemple, al tercer llibre “Harry Potter i el Pres d’Azkaban”, ens descriu al
Harry de la següent manera:
“Harry Potter no era un noi normal per moltes raons. Per començar, perquè l’època de
l’any que menys li agradava eren les vacances d’estiu. Després, perquè tenia moltes
ganes de fer els deures que li havien posat, però els havia de fer en secret, ben entrada
la matinada. A més, era bruixot.”9
En el cinquè llibre “Harry Potter i l’Ordre del Fènix”, l’autora ens el descriu en
el primer capítol de la següent manera:
“ Era un nano prim, de cabells negres, amb ulleres, amb l’aspecte demacrat i una mica
malaltís d’algú que ha crescut molt en poc temps. Portava uns texans bruts i estripats,
una samarreta destenyida que li anava gran, i tenia les soles de les vambes gastades de
les vores. L’aparença d’en Harry Potter no agradava als veïns, que eren una gent que
considerava que la deixadesa hauria d’estar penada per la llei; però, com que aquella
8
9
J.K. Rowling, Harry Potter i la cambra secreta Empúries. Pàg. 8-9
J.K. Rowling Harry Potter i el pres d’Azkaban Empúries. Pàg. 9
21
Anna Teixidor Lima
tarda s’havia amagat darrere d’una gran hortènsia, que passava pel carrer no el
veien.”10
La Fitxa de Harry Potter
A) Data de naixement: El 31 d’agost del 1980 (el mateix dia que J.K. Rowling).
B) Lloc de residència: Durant el seu primer any de vida viu a (Valle de Godric). Els
següents deu anys els passa al Carrer Privet número quatre de Little Whinging (Surrey).
Però, des dels 11 anys passa els anys estudiant a Hogwarts i l’estiu al Carrer Privet.
C) La seva família: Que es coneguin, al llarg de tots els cinc llibres se’ns parla sobretot
de la Lily Evans Potter i d’en James Potter, els pares d’en Harry .
I)
Els Potter: Segons en Dumbledore (el director de l’escola de màgia i
bruixeria) els Dursley són els únics parents vius d’en Harry Potter:“ – He
vingut per deixar el Harry amb els seus tiets. És l’única família que li
queda”11. Cal dir que també se’ns ha donat molt poca informació de la seva
família biològica. Sabem però que en Harry tenia un avi al qual veu en el
mirall de Gised, un mirall que el Harry descobreix en el primer llibre, i que
permet veure allò que més desitgem:“ Lentament, el Harry va mirar les
cares de l’altra gent que hi havia al mirall i va veure altres ulls verds com
els seus, altres nassos com el seu, i fins i tot un vellet que tenia els mateixos
genolls sortits que ell...El Harry veia la seva família per primer cop a la
vida.”12. Sembla ser que tots els membres de la família Potter eren també
com en Harry, mags i que no en queda cap membre. Tot i així, en Harry té
un padrí, en Sirius Black, un home que es va escapar de casa seva quan tenia
16 anys i va ser acollit pels pares de James Potter, o sigui, pels avis d’en
Harry.
10
J.K. Rowling, Harry Potter i l’Ordre del Fènix Empúries pàg. 9
J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries Narrativa, 97 pàg. 16
12
Op. Cit. Pàg. 185
11
22
Anna Teixidor Lima
La família Evans: La Lily Evans és la mare d’en Harry. Té una germana,
II)
anomenada Petúnia Evans. Lily és una bruixa nascuda de muggles (és a dir,
de gent no màgica). La Petúnia, tieta d’en Harry, segons sabem, va créixer
molesta ja que els seus pares semblava que acceptessin de bon grat el fet que
la Lily fos una bruixa. Des de llavors que va intentar evitar el contacte amb
la seva germana.
D) Físic:
I)
Ulls: Verds brillants (com els de la seva mare) i necessita portar ulleres.
II)
Cabells: Negres i despentinats. Li creixen amb molta rapidesa.
III)
Contextura: Petit i prim, amb els genolls amb nusos.
IV)
Característica especial: Cicatriu en forma de llampec en el front (a causa
de la maledicció que li va llançar Voldemort).
“ El Harry, que continuava sent baixet i prim per la seva edat,
havia crescut tres o quatre dits en un any. En canvi, el cabell negre
atzabeja el tenia com sempre: desendreçat amb obstinació, li fes el que
li fes. Rere les ulleres tenia uns ulls verds brillants i, al front, clarament
visible a través del cabell, tenia una cicatriu fina en forma de llamp. De
les coses anormals que caracteritzaven el Harry, aquella cicatriu era la
més extraordinària de totes. No era, com li havien volgut fer creure els
Dursley durant deu anys, un record de l’accident de cotxe en què havien
mort els seus pares, perquè la Lily i el James Potter no havien mort en un
accident. Els havia assassinat Lord Voldemort, el bruixot de les forces
del mal més temut dels darrers cent anys. El Harry havia sortit il·lès
d’aquell atac, amb només la cicatriu al front que li havia produït el
23
Anna Teixidor Lima
malefici de Voldemort, que, enlloc de matar-lo, havia rebotat cap al seu
creador. Més mort que viu, Voldemort va desaparèixer...”13
E) Caràcter: El Harry és molt lleial als seus amics, però sol guardar-se molts secrets
per a ell mateix, és a dir, li costa molt explicar què li passa. En el cinquè llibre, on té 15
anys, el Harry es sent incomprès i pensa que la gent està essent injusta amb ell.
F) Interessos: Li agrada moltíssim jugar a
Quidditch, l’esport per excel·lència del món màgic.
Durant el seu primer any aconsegueix un lloc en
l’equip de Quidditch com a buscador i es converteix
així en el primer estudiant en 100 anys que entra en
un equip de Quidditch amb tan sols 11 anys. Durant
el curs 1994-1995 no es celebra l’anual Lliga de
Quidditch que enfronta les quatre cases de
El Harry atrapant l’Snitch al
Quidditch.
Extreta
de:
www.cinefex.com
Hogwarts, ja que aquell any es fa el Torneig dels tres bruixots. I durant el curs 19951996, la professora Dolors Umbridge li prohibeix jugar a l’equip a l’acabar el primer
partit de lliga (Gryffindor contra Slytherin).
G) Qualitats especials: És molt bo en l’assignatura de Defensa contra les forces del
mal. També és capaç de tenir somnis premonitoris, i a través de la cicatriu que porta al
front pot saber l’estat anímic del seu rival, Voldemort. El Harry també és reptilingüe,
parla el reptilià, la llengua de les serps.
13
J.K. Rowling Harry Potter i el pres d’Azkaban Empúries pàg. 13
24
Anna Teixidor Lima
H) Casa a Hogwarts: El barret seleccionador escull a quina de les quatre cases ha
d’anar cada alumne. En un principi aquest barret vol posar en Harry a Slytherin, la casa
a la qual va anar el bruixot Lord Voldemort, però en Harry li demana que vol anar a
Gryffindor: “- Mmm...li va dir una veueta a cau d’orella -. (es refereix al Barret que
tria). Difícil, molt difícil. Tens molt de coratge, això està clar. I una intel·ligència
considerable, a més. Tens talent...Oh, Déu meu! I moltes ganes de provar-te a tu
mateix, això és interessant...I doncs, ¿on et poso?.
El Harry es va agafar fort a la vorera del tamboret i va
pensar:
- A Slytherin no, a Slytherin no.
- Així que a Slytherin no ¿eh?- va dir la veueta-. N’estàs
segur? Podries arribar a sobresortir, ja ho saps. Ho tens
tot al cap, i Slytherin t’ajudaria a agafar el camí de la
grandesa, d’això no hi ha cap dubte... ¿No? Bé, si n’estàs
segur... Més val que sigui Gryffindor!14
L’escut de Gryffindor.
Extreta
de:
www.wikipedia.org
I) Ha format part de:
-
La casa de Gryffindor.
-
Buscador de l’equip de Quidditch de Gryffindor
(l’esport que
practiquen els bruixots). Porta el número 7 a la samarreta.
-
Forma part, durant el seu segon any a Hogwarts del Club del Duel.
-
També forma part del P.E.T una associació en defensa de la dignitat
dels elfs domèstics.
-
14
I és membre de l’exèrcit d’en Dumbledore.
Op. Cit. Pàg. 110
25
Anna Teixidor Lima
J) Pertinences:
-
Vareta: Feta amb fusta de grèvol i ploma de fènix, un pam i mig,
agradable i versàtil.
-
Mascota: La Hedwig, una òliba blanca, que va ser un regal del
Hàgrid (el guardaboscos de l’escola de Hogwarts).
-
Escombres: En Harry va tenir una Nimbus 2000, però se li trenca
quan xoca contra el Pi Cabaralla, un arbre que esmicola tot el que té
al seu voltant. I l’última que li van regalar va ser una Raigdefoc, que
és la que té fins al cinquè llibre.
-
Altres: Una capa que fa invisible, que era del seu pare i que en
Dumbledore li va regalar el dia de Nadal durant el primer any a
Hogwarts., el mapa de Magatotis, un regal de Fred i George. Aquest
mapa havia estat confeccionat en el passat per Enllunat, Cuapelada,
Lladruc i Forcat. També té una navalla que pot obrir quasi totes les
portes. Va ser un regal del seu padrí, en Sírius. En Sírius també li va
regalar un mirall intercomunicador. En la nota que acompanyava el
regal hi posava. “Això és un mirall intercomunicador, i jo en tinc
l’altra parella. Si necessites parlar amb mi, només cal que te’l posis
al davant i diguis el meu nom; tu apareixeràs al meu mirall i jo podré
parlar a través del teu. En James i jo el fèiem servir quan estàvem
castigats en llocs separats”15
K) Estudis: Durant el 1991 i el 1992 en Harry ingressa a l’Escola de Màgia i Bruixeria
de Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l’actualitat. Durant el tercer curs
15
J.K. Rowling Harry Potter i l’Ordre del Fènix Empúries pàg. 954
26
Anna Teixidor Lima
escull l’opció de fer Endivinació i Cura de Criatures Màgiques com a assignatures
optatives. Durant el 1995, decideix que de gran vol ser auror, cosa que fa que durant el
curs 95-96 esculli Transformacions, Pocions, Encantaments i Defensa contra les Forces
del Mal, una assignatura en la qual destaca. També durant el 1995 es converteix en
professor de l’Exèrcit d’en Dumbledore, on ensenya altres companys els seus
coneixements en Defensa contra les Forces del Mal.
L) El protagonista i el seu antagonista, Lord Voldemort : Una de les curiositats de la
saga
Harry Potter
és la semblança que té el noi, amb el seu antagonista, Lord
Voldemort: tots dos són orfes, tots dos han viscut adoptats per famílies muggles, tots
dos parlen el reptilià. Aquestes paraules les trobem a Harry Potter i la cambra secreta
quan Voldemort les hi recorda a Harry. “ Tu mateix te’n deus haver adonat. Tots dos
som de sang barrejada, orfes, a tots dos ens van educar els muggles. Probablement
som els dos únics reptilingües que hi ha hagut a Hogwarts des del gran Sírpentin
Slytheri. Fins i tot ens assemblem físicament...”16
També cal recordar que tant la vareta d’en Harry com la de Voldemort tenen
unes característiques semblants tal com ens diu el senyor Ollivander, l’home encarregat
de vendre les varetes: “ – Recordo totes les varetes que he venut, senyor Potter. Totes i
cada una d’elles. I el que és curiós és que la cua del fènix de la qual es va treure la
ploma de la seva vareta tenia un altra ploma. Només una altra. És molt curiós,
efectivament, que estigui destinat a aquesta vareta, quan la seva germana...La seva
germana li va fer la cicatriu. El Harry va empassar saliva. – Sí, un pam i tres quarts.
Teix. Efectivament, molt curiós que passin aquestes coses(...)”17
16
17
J.K. Rowling Harry Potter i la cambra secreta Empúries pàg. 280
J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 79
27
Anna Teixidor Lima
LL) Curiositats: El Harry surt, durant el cinquè curs, amb la Xo Xang una alumna un
any més gran que ell i que és de la casa de Ravenclaw.
M) Origen del nom: Els Potter eren uns veïns que la J.K. Rowling va tenir quan era
petita. Mentre que Harry era el segon nom del seu pare.
Harry Potter és interpretat al cinema per l’actor anglès Daniel Radcliffe. Extretes de:
www.harrypotter.uk
28
Anna Teixidor Lima
2.3.2 ELS AMICS I ELS ALIATS
Ronal “Ron” Bilius Weasley
Des que es coneixen, en Ron i en Harry s’han convertit en
bons amics. Sempre sota l’ombra dels seus germans més grans, en
Ron s’esforça dia a dia per treure bones notes i estar així a l’altura
de Bill, Charlie o Percy (els seus germans més grans). Veiem com
en el primer llibre el Ron li explica a Harry com és la seva família:
Imatge del Ron.
Extreta de:
www.harrypotter.o
rg
“ Sóc el sisè (fill) de la família que va a Hogwarts. I jo crec que esperen massa de mi.
El Bill i el Charlie ja han acabat. El Bill va ser cap de monitors i el Charlie capità de
quidditch. Ara el Percy és monitor. El Fred i el George fan molt el boig, però tot i així
treuen unes notes boníssimes i tothom diu que són molt divertits. Tothom espera que jo
sigui tan bo com els altres, i si ho arribo a ser no tindrà importància, perquè els altres
ja ho van ser abans. A més, mai pots estrenar res amb cinc germans. Porto els vestits
vells del Bill, la vareta vella del Charlie, i la rata vella del Percy.”18
Li puja molt la moral quan, en el cinquè curs, és nomenat
delegat de curs de Gryffindor. Però, des de sempre, en Ron té un
problema més seriós: els sentiments que sent cap a la seva amiga
Hermione.
J.K. Rowling va declarar en una entrevista que el personatge
Imatge del Ron.
Extreta de:
www.weasleyworld.
uk
de Ron tenia similituds amb un vell amic de la infància:
“ Quan feia sisè superior va passar una cosa molt important. Un
noi que es deia Sean Harris va arribar a l’escola provinent de Xipre (el seu pare
treballava a l’exèrcit). Es va convertir en el meu millor amic. Harry Potter i la cambra
dels secrets està dedicat a ell.
18
J. K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries pàg. 90
29
Anna Teixidor Lima
En el primer llibre, J.K. Rowling ens descriu el Ron molt breument:
“Era alt, prim i trencadís, tenia pigues, el nas llarg, i les mans i els peus grans”.
També, per les diferents descripcions al llarg dels cinc llibres, podem saber que té els
cabells rojos i foscos. S’assembla molt al seu germà Percy. També sabem que és molt
vergonyós i que es posa vermell amb facilitat.
“El Sean tenia un Ford Anglia de color turquesa que per a mi va significar la
llibertat. Quan vius en un poble petit al camp, tenir cotxe és molt important. Així que,
com us podeu imaginar, el cotxe que va rescatar el Harry i més tard el va portar amb el
Ron Weasley a Hogwarts no podia ser un cotxe vell qualsevol; havia de ser un Ford
Anglia de color turquesa. El Ron Weasley no és el retrat del Sean, però sí que s’hi
assembla molt.”19
Fitxa de Ron
A) Data de naixement: L’1 de març del 1980
B) Lloc de residència: El Cau (Ottery St. Catchpole); durant l’any escolar viu a
Hogwarts.
C) Família coneguda: Els Weasley. Els seus pares són l’Arthur i la Molly Weasley.
Els seus germans més grans són en Bill, en Charlie, en Percy, en Fred i en George. La
seva germana petita és la Ginny. També se li coneix un oncle anomenat Bilius (com el
segon nom del Ron), però que va morir. També sabem que un cosí de la Molly és
muggle i economista.
19
Lindsey Fraser J.K. Rowling vista per J.K. Rowling autora de la sèrie Harry Potter La Magrana pàg.
19- 20
30
Anna Teixidor Lima
D) Interessos: El Quidditch, especialment un equip anomenat els Chudley Cannons);
també li agrada molt jugar als escacs màgics, llegir còmics i col·leccionar Cromos de les
Granotes de xocolata.
E) Qualitats especials: Probablement, és el millor jugador d’escacs que Howgarts hagi
tingut mai.
F) Casa: Igual que tots els seus germans el Ron va a Gryffindor.
G) Ha format part de:
-
La casa de Gryffindor
-
Guardià de l’equip de Quidditch de Gryffindor (Harry Potter i
l’Ordre del Fènix).
-
També ha format part del P.E.T
-
I membre de l’exèrcit del Dumbledore
H) Pertinences:
-
Vareta: La seva vareta l’hereda del seu germà Charlie, però se li
trenca el 1992 (Harry Potter i la cambra dels Secrets). El setembre
del 1993 torna a tenir una vareta nova: de trenta-cinc centímetres,
fusta de salze, i amb un cabell de la cua d’unicorn.
-
Mascota: L’Scabbers, una rata de color marró, però que en realitat és
un animag, en Peter Pettigrew. Aquesta mascota la té durant el tercer
curs. Setmanes després, en Sirius Black li regala una òliba petita a la
que la Gini anomena Procupuctí.
31
Anna Teixidor Lima
I) Estudis: Fins el 1991 és educat per la seva mare al Cau. En el curs 1991-1992
ingressa a Hogwarts i és assignat a la casa de Gryffindor fins a l’actualitat. En el seu
tercer curs, escull fer Endevinació i Cura de les Criatures Màgiques ja que té pensat,
igual que en Harry, estudiar la carrer d’Auror.
J) Títols És anomenat delegat de la casa de Gryffindor (Harry Potter i l’Ordre del
Fènix).
K) Quidditch: L’octubre de 1995 es presenta a les proves per a ser el nou guardià de
l’equip de Gryffindor, i és escollit. Tot i tenir molts problemes a l’hora de jugar
guanyen la copa.
L) Curiositats: Ron sembla enamorat de l’Hermione.
LL) Origen del nom: “Ron” és el nom d’un oncle de la J.K. Rowling.
Ron Weasley és interpretat al cinema per l’actor Ruper Grint. Extretes
de: www.weasleyworld.uk
32
Anna Teixidor Lima
Hermione Granger
L’Hermione és filla de dentistes muggles. Quan arriba a
Hogwarts sembla ser una alumna avançada, ja que ha estat tot
l’estiu practicant màgia. Li costa fer-se amb l’amistat de Ron i
Harry, però una vegada arriben a ser amics es converteixen en
inseparables. Hermione destaca sempre per ser la que treu les
millors notes i per ser una alumna molt aplicada. Té veu de
Imatge
de
l’Hermione. Extreta
de:
www.harrypotter.or
g
manaire, i només cal veure com ens la presenta J.K. Rowling en Harry Potter i la pedra
filosofal:“Tenia veu de manaire, el cabell castany molt abundós i les dents de rata (...)
- A la família no hi ha ningú que pugui fer màgia, així que va ser una gran sorpresa
rebre la carta, però mai havia estat tan contenta, perquè és clar, Hogwarts és la
millor escola de bruixeria que existeix, o això, diuen. M’he après tots els llibres de
text de memòria, espero que amb això n’hi hagi prou. Per cert, sóc l’Hermione
Granger, ¿i vosaltres?”20
Se li coneix un xicot, el Viktor Krum. Però les seves preocupacions no són tan sols
els estudis, sinó també divertir-se amb els seus amics i també crear una associació en
defensa dels drets dels elfs domèstics (P.E.T).
Informació addicional de l’Hermione Jane Granger
Per J.K. Rowling:“Fa uns anys, la pregunta que em feien amb més freqüència era:
com es pronuncia el nom de la nena?. Com ja sabreu, vaig incloure astutament
aquesta resposta en “El Calze de Foc”, quan l’Hermione li ensenya a Víctor Krum
a pronunciar-lo bé. També he sentit moltes vegades “Her-moin”, però de totes les
20
J.K. Rowling Harry Potter i la pedra filosofal Empúries. Pàg. 95
33
Anna Teixidor Lima
pronunciacions equivocades la que mes m’agrada, més fins i tot que la correcta, és
“Hermy-one”, com Hermi-u en anglès.
També haig de dir que en un passat molt llunyà, l’Hermione portava el cognom
“Puckle”, però no li quedava gens bé i no vaig tardar en canviar-lo per un altre
que fos menys frívol. Per curiositat, l’aniversari de l’Hermione és el 19 de
Setembre. Una altra curiositat relacionada amb l’Hermione és que quan estàvem
preparant el manuscrit de “La pedra filosofal”, el meu editor volia que eliminés
l’escena en la qual en Harry, en Ron i l’Hermione lluiten contra el troll. Tot i que
havia acceptat la majoria de retalls que em suggeria, em vaig negar en rodó a
treure aquesta escena. L’Hermione era tan desagradable en la primera part de “La
pedra filosofal” que em semblava molt necessari alguna cosa (literalment)
gegantesca que la unís amb en Harry i en Ron. (...)
Moltes vegades he dit que l’Hermione s’assembla una mica a com era jo de
nena. Crec que moltes persones em veien com una ratasàvia, però espero que quedi
clar que sota l’aparença d’estudi hi ha molta inseguretat i una enorme por al
fracàs.21”
Fitxa d’Hermione
A) Naixement: El 19 de setembre de 1979.
B) Lloc de residència: Durant l’any escolar viu a Hogwarts, i es desconeix quina és la
seva casa muggle.
21
http://www.harrypotter.org
34
Anna Teixidor Lima
C) La seva família: La família de l’Hermione es la Família Granger. Només sabem que
la seva mare es diu Jane
.
D) Físic: L’Hermione té els cabells castanys i arrissats. Una curiositat és que, fins el
1994, les seves dents són lleugerament grans, però amb un sortilegi, la infermera
Pmfrey les hi encongeix.
E) Caràcter: Com ja hem dit, l’Hermione és molt estudiosa i responsable, però capaç
de trencar les normes quan es tracta d’ajudar un amic. En el curs 1994-1995 s’enamora
d’un estudiant de Durmstrang, una escola estrangera amb la qual Hogwarts realitza un
intercanvi.
F) Interessos: Llegir i estudiar tota classe de llibres, els drets dels animals desprotegits,
com els elfs domèstics, raó per la qual crea el P.E.T
G) Qualitats especials: A part de les seves excel·lents notes acadèmiques és molt bona
fent encanteris de tota classe i molt ràpida a l’hora de prendre apunts.
H) Casa: Gryffindor (1991-1999). El barret seleccionador es planteja posar-la a
Ravenclaw però acaba anant a Gryfindor.
I) Organitzacions de les que forma part:
-
Casa Gryffindor
-
Membre del Club del Duel
-
Directora i membre del P.E.T
35
-
Anna Teixidor Lima
Membre de l’exèrcit del Dumbledore
J) Vareta: La vareta de l’Hermione és feta amb nervis de cor de drac i amb fusta de la
parra.
K) Mascota: Té un gat de color taronja que anomena l’Entremaliat. Se’l va comprar
l’agost del 1993.
L) Pertinences: Un reculatemps que li permet durant el tercer curs (Harry Potter i el
pres d’Azkaban) assistir a totes les classes. L’aconsegueix amb el permís del Ministeri
de Màgia durant el curs 1993-1994.
LL) Estudis: Durant el curs 1991-1992 ingressa a Hogwarts i és assignada a la casa
Gryffindor fins a l’actualitat. Durant el seu tercer curs, escull totes les optatives
possibles (Aritmètica, Estudis Muggles, Runes Antigues, Endevinació, Cura de
Criatures Màgiques, entre altres). Durant aquest curs l’Hermione també renuncia a
l’assignatura d’Endevinació a causa de les diferències que té amb la professora
Trelawney. I durant el curs 1994-1995 deixa vàries optatives per a disposar de més
temps.
M) Títols: Es nomenada delegada de la casa de Gryffindor.
N) Curiositats:L’animal que li fa més por a l’Hermione són les nútries, curiosament
l’animal preferit de J.K. Rowling. Sempre s’ha dit que J.K. Rowling ha mostrat una
36
Anna Teixidor Lima
predilecció especial cap a l’Hermione, ja que ella mateixa diu que aquest personatge es
basa una mica en la seva infància i joventut.
O) Origen del nom: J.K. Rowling va prendre el nom de l’Hermione de l’obra de
Shakespeare, “Somni d’una nit d’estiu”, tot i que diu que els personatges no
s’assemblen. J.K. Rowling creu també que un parell de dentistes van donar aquest nom
a la seva única filla solament per demostrar com n’eren, d’intel·ligents. Però també va
escollir aquest nom inusual, perquè li preocupava que hi hagués alguna noia, realment
intel·ligent i que també tingués les dents llargues, que li pogués molestar.
Hermione Granger és interpretada al cinema per l’Emma Watson. Extretes de: www.hermionefanclub.uk
37
Anna Teixidor Lima
Albus Dumbledore
El seu nom real és Albus Percival Wulfric
Brian Dumbledre. És el director de Hogwarts,
l’escola de Màgia on en Harry estudia juntament
amb els seus companys. La primera descripció que
tenim de l’Albus Dumbledore és la que ens fa en
Harry quan menjant-se una granota de xocolata li
toca un cromo d’en Dumbledore:
Imatge de l’Albus Dumbledore.
Extreta de: www.harrypotterart.org
“ El Harry va desembolicar una granota de xocolata i va agafar el cromo. Era la cara
d’un home que portava ulleres de mitja lluna, tenia el nas tort i uns cabells, una barba i
uns bigotis platejats molt abundants. Sota la fotografia hi havia el nom: Albus
Dumbledore. (...) El Harry va girar el cromo i va llegir:
Albus Dumbledore, actual director de Hogwarts. Considerat per molts el
millor bruixot dels temps moderns, Dumbledore és especialment conegut per
haver derrotat el bruixot del mal Grindelwald el 1945, pel descobriment dels
dotze usos de la sang de drac, i pel treball que va fer sobre alquímia amb el seu
company Nicolas Flamel. Al professor Dumbledore li agrada la música de
cambra i les bitlles.”22
El professor Dumbledore juga un paper molt important durant tota la saga de
llibres publicats. Com que es tracta del mag més poderós, és el protector d’en Harry
quan s’ha d’enfrontar al seu arxienemic Lord Voldemort. És ell qui li revela els secrets
més ben guardats del passat d’en Harry. Al final de cada llibre, hi ha ja, com si s’hagués
convertit en una tradició, una conversa entre en Harry i en Dumbledore on descobrim
22
Harry Potter i la pedra filosofal. Pàg. 93
38
Anna Teixidor Lima
coses que ens sorprenen. Potser una de les converses més esperades és la que mantenen
en Harry i en Dumbledore a Harry Potter i l’ordre del Fènix:
- Ja és hora que t’expliqui, Harry – va dir -, el que t’hauria hagut d’explicar fa cinc
anys. Seu, siusplau. T’ho explicaré tot. Només et demano una mica de paciència. Ja
tindràs temps d’escridassar-me (o del que vulguis) quan hagi acabat; no t’ho impediré.
(...)23
- En Voldemort va voler matar-te quan eres un nadó a causa d’una profecia que es fa
fer poc abans que nasquessis. Ell sabia que la profecia existia, però no sabia ben bé
què deia. Va decidir matar-te mentre fossis encara petit pensant-se que així acomplia el
que deia la profecia. Però va acabar descobrint, per desgràcia per a ell, que anava
errat, perquè el malefici que t’havia de matar va regirar-se contra ell.24
El professor Dumbledore actua també com a un guia
per a en Harry. Gràcies als seus consells i ensenyances en
Harry es pot enfrontar molt més ben preparat a les forces
del mal. També cal dir que en Dumbledore manifesta un
afecte especial cap a en Harry, quan, moltes vegades, el
Fotografia de l’Albus
Dumbledore. Extreta de:
www.pottersrealm.com
salva de càstigs importants, ja que a en Harry, de tant en
tant, li agrada trencar les normes.
El nom del director de l’escola diu molt d’ell; Albus vol dir Blanc que és un nom
perfecte per a un mag que lluita contra les forces del Mal. El cognom Dumbledore té un
origen més simple. J.K.Rowling ha dit en alguna de les seves entrevistes que
Dumbledore prové de la paraula “bumblebee” que significa un abellot i afegeix que li
23
24
Harry Potter i l’ordre del Fénix. Pàg. 929
Harry Potter i l’ordre del Fénix. Pàg. 934
39
Anna Teixidor Lima
agradava la idea que el professor Albus cantés per si mateix imitant el so d’aquest
animal. I en efecte, en els llibres podem apreciar com el professor Dumbledore moltes
vegades canta o xiula melodies de certes cançons.
Sobre la seva personalitat, Albus Dumbledore es
caracteritza per la seva tranquil·litat, per la seva amabilitat
(inclús davant de personatges que li desagraden) la seva
saviesa, i el seu sentit de l’humor. No és el tipus de professor
que castiga els seus alumnes, sinó que intenta guiar-los
sempre pel millor camí possible. Mai se l’ha vist faltant-li al
respecte a ningú i, tot i que s’ha enfadat algunes vegades, mai
ha perdut els estreps.
Imatge del Director
Dumbledore. Extreta de:
www.harry-pottergames.com
El professor Dumbledore és una presència habitual al Gran Saló, on quasi
sempre el presideix des de la seva butaca. Habita en un despatx d’una torre secreta
juntament amb la seva mascota, un fènix anomenat Fawkes.
Capaç de proeses màgiques tan extraordinàries com la invisibilitat, l’Albus
Dumbledore està disposat a lluitar contra el senyor de les forces del mal (Voldemort) i
evitar el seu retorn al poder. Una de les grans qüestions finals d’aquesta saga és si això
s’aconseguirà i si tant en Harry com en Dumbledore en sortiran vius o moriran en
l’intent.
Albus Dumbledore interpretat a l’esquerra per
Richard Harris i a la dreta per Michael Gambon.
Extretes de: www.film.guardian.co.uk
40
Anna Teixidor Lima
Rubeus Hàgrid
Tot i les seves grans proporcions i el seu aspecte una
mica mal cuidat, en Hàgrid és un bon amic d’en Harry i algú
en qui es pot confiar plenament. Va ser educat pel pare que
era mag, ja que la seva mare, una geganta anomenada
Fridwulfa, els va abandonar i va morir anys més tard.
Imatge del Hàgrid.
Extreta de:
www.harrypotter.org
Ja de petit, en Hàgrid era molt més gran que el seu pare i quan va anar a l’escola
de Hogwarts destacava pel seu aspecte de mig - gegant.
Durant el seu tercer any a
Hogwarts, el retorn de l’Hereu d’Slytherin el converteix en sospitós, ja que cuidava
d’una aranya gegant anomenada Aragog. Per aquests motius és expulsat de l’escola,
però en Dumbledore permet que torni com a guardabosc de l’escola.
Quan assassinen els Potter, és en Hàgrid el que s’encarrega de portar en Harry
des del Vall de Godric fins al carrer Privet. Però aquesta no és l’última vegada que es
veuen. Des que en Harry arriba a Hogwarts es fan molt
amics. Durant el tercer curs d’en Harry
a l’escola
nomenen en Hàgrid professor de Criança de Criatures
Màgiques. Però sens dubte el seu pitjor any és durant el
El Hàgrid amb el Harry als
braços. Extreta de:
www.harry-pottergames.com
quart curs d’en Harry a Hogwarts quan una periodista del
Periòdic Profètic, Rita Skeeter comença a destapar el seu
passat descobrint que la seva mare era una perillosa geganta. Aquest mateix any també
coneixerà a Madame Maxime i junts portaran a terme una missió que els encomana en
Dumbledore: han d’evitar que els gegants es posin de part d’en Voldemort.
41
Anna Teixidor Lima
Les coses surten malament, però en Hàgrid torna a Hogwarts amb el seu germà
gegant Grawp. Durant el cinquè curs la professora Umbridge també el posa a prova i
amb l’ajuda d’uns aurors intenten atrapar en Hàgrid. Acabat el curs torna a l’escola sa i
estalvi.
En Hàgrid és un dels personatges més peculiars de tota aquesta saga. Només cal
veure com ens el descriu l’autora, la primera vegada que el coneixem a Harry Potter i la
Pedra filosofal:
“Plantat al llindar de la porta hi havia un home gegantesc. Tenia la cara gairebé
coberta per una llarga cabellera molt despentinada i una barba salvatge, molt poc
arreglada, rere les quals se li endevinaven els ulls, que centellejaven com si fossin
escarabats.”25
Referent al seu caràcter podem dir que és molt
bon jan, però, a causa de la seva condició de gegant,
quan s’enfada pot resultar agressiu. Gràcies, també, a
aquesta condició, els encanteris no li fan efecte. Al
Hàgrid li agrada mol cuinar encara que a la gent no li
solen agradar els seus plats. És un aficionat a les
criatures perilloses: ha tingut dracs, gegants, aranyes...
En Rubeus Hàgrid. Extreta de:
www.film.guardian.co.uk
Com ja hem dit, habita a la cabanya del guardabosc, a l’entrada del bosc Prohibit
acompanyat del seu gos de grans dimensions anomenat Ullal.
Una altra de les característiques més peculiars d’aquest gegant és la seva manera
de parlar. Fixem-nos amb aquests extractes de Harry Potter i la pedra filosofal:
25
Harry Potter i la pedra filosofal pàg 47
42
Anna Teixidor Lima
“- em pots dir Hàgrid – va dir -, és com em diu tothom. I com t’he dit abans, sóc el
guardaboscos de Hogarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar. (...)
- què et sap greu? – va cridar el Hàgrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que es
van encongir en l’ombra -. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebies
les cartes, però mai vaig arriba a pensar que no sabries res de Hogwarts, per l’amor de
Déu! ¿Mai t’has preguntat on van aprendre els teus pares?”26
El Hàgrid és interpretat al cinema per
l’actor Robbie Coltrane. Extreta de:
www.dennyprorok.host.sk
26
Harry Potter i la pedra filosofal pàg. 49
43
Anna Teixidor Lima
Minerva McGonagall
Des de ja fa trenta nou anys, la professora Mc
Gonagall imparteix classes de Transfiguració a Hogwarts.
Quan en Harry arriba a Hogwarts, la professora Minerva es
comporta d’una manera tan severa amb ell com amb la resta
dels alumnes, sense importar-li que sigui de Gryffindor, la casa
La professora Mc
Gonagall. Extreta de:
www.harrypotter.org
de la qual ella n’és la directora. Però, tot i així, darrere d’aquesta serenitat trobem una
gran persona, molt amiga d’en Dumbledore. Sent una espècie de preferència vers
l’Hermione, ja que tenen moltes coses en comú tot i la diferència d’edat. Recordem que
és aquesta professora la que aconsegueix un reculatemps per a l’Hermione:
“ – És un reculatemps – va contestar l’Hermione amb un murmuri -, me’l va donar la
professora McGonagall el dia que vam arribar a l’escola
perquè no em perdés cap classe. La professora
McGonagall em va fer prometre-li que no ho diria a
ningú. Va haver d’escriure un munt de cartes a la
Conselleria perquè me’n deixessin tenir un. Els va haver
d’explicar que era una alumna modèlica i que mai de la
vida el faria servir per a res que no fossin els estudis...
Així és com he pogut anar a totes les classes que em
Minerva Mc Gonagall.
Extreta de:
www.libbys.poohthebear.co
m
27
coincidien,
girant
el
reculatemps
i
revivint
les
hores...Però...”27
Harry Potter i el pres d’Azkaban pàg. 342
44
Anna Teixidor Lima
Aquesta professora també ha format part de l’Ordre del Fènix i és una de les
principals mestres que no tolera la professora Umbridge (la nova professora de defensa
contra les forces del mal durant el cinquè curs d’en Harry).
La professora McGonagall és la que rep els estudiants que comencen el primer
curs a Hogwarts. La primera impressió que se n’emporta en Harry és aquesta:
“ La porta es va obrir immediatament. A l’altra banda del llindar hi havia una bruixa
alta amb els cabells negres que portava un vestit verd maragda. Tenia l’aire sever i el
Harry de seguida va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles.”28
Més endavant, quan el Harry la va coneixent s’adona més del seu caràcter sever i
estricte:
“ La professora McGonagall era, com sempre, diferent. El Harry no s’havia equivocat
gaire el primer dia quan va pensar que seria millor no buscar-li les pessigolles. Era
intel·ligent i molt estricta. Ja només començar la primera classe, els va fer un discurs.
- La transfiguració és una de les coses mes complexes i perilloses que aprendran a
Hogwawrts – va dir -. Si algú comença a fer el burro a classe, el faré fora i no tornarà.
Després no em diguin que no els he avisat.”29
Tot i aquest caràcter la professora McGonagall també s’emociona quan
l’Hermione queda petrificada a Harry Potter i la cambra i també quan Gryffindor
guanya la copa de Quidditch a Harry Potter i el pres d’Azkaban:
28
29
45
Anna Teixidor Lima
“ La professora McGonagall encara plorava més fort que el Roure i s’eixugava els ulls
amb una enorme bandera de Gryffindor.”30
També sabem que la professora McGonagall és animaga i que té la capacitat de
transformar-se amb gat. Sabem també que va pertànyer a la residència de Gryffindor
quan era més jove i que actua com a directora durant les absències d’en Dumbledore.
La professora Minerva Mc Gonagall és interpretada per
l’actriu
Maggie
Smith..
Extreta
de:
www.malucas_por_harrypotter2.zip.net
30
Harry Potter i el pres d’Azkaban pàg. 272
46
Anna Teixidor Lima
Sirius Black
En Sirius Black és un mag de pura sang que
va caure en desgràcia dins de la seva família quan
va ser escollit per pertànyer a Gryffindor. Aviat es
va fer amic d’en James Potter, en Remus Llopin i en
Ben Babbaw, i a poc a poc va anar trencant els
vincles amb la seva família fins que als 16 anys va
Sirius Black interpretat al cinema
per Gary Oldman Extreta de:
www.pottermania.jp
abandonar casa seva i se’n va anar a viure amb els Potter. Quan els Potter es van casar,
en Sirius Black va ser el seu padrí i també ho va ser, més tard, quan va néixer el seu fill
Harry. En Sírius també havia de ser el guardasecret de la família Potter, però a l’últim
moment li va cedir l’honor a en Ben Babbaw que més tard els va trair i li va explicar a
Voldemort on s’amagaven. Com que ningú sabia que en Ben Babbaw era el
guardasecret de la família, en Sírius es va passar dotze anys
a la presó d’Azkaban, condemnat per una injustícia fins que
va aconseguir escapar. (Se l’acusava de traïdor quan en
realitat el culpable era en Ben Babbaw).
Quan en Harry descobreix que en Sirius és innocent
El Black a la presó
d’Azkaban. Extreta de:
www.fantasymagazine.it
i que és el seu padrí, l’ajuda a escapar juntament amb
l’hipògrif Bécbrau (Un animal semblant a una àguila però
molt més gran). Durant el quart curs d’en Harry a Hogwarts (Harry Potter i el calze de
foc) en Sírius realitza diferents aparicions per poder parlar amb en Harry, però és a
Harry Potter i l’ordre del Fènix quan en Sirius mor al Departament de Misteris en una
lluita contra els dementors.
47
Anna Teixidor Lima
J.K Rowling ha declarat en alguna entrevista als seus fans que: “En Sirius és
valent, lleial i intrèpid, també una mica ressentit i lleugerament desequilibrat degut a la
seva llarga estància a Azkaban. No va tenir l’oportunitat de créixer, tenia al voltant de
vint-i-dos anys quan el van enviar a Azkaban i no va poder gaudir d’una vida adulta
plena. Però tot i així en Sírius té una capacitat d’afecte impressionant. Estimava James
com un germà i va traslladar aquest sentiment a en Harry.”
La primera vegada que el Harry veu en Sírius, l’autora ens el descriu així:
“ Duia unes grenyes que li arribaven als colzes. I no hagués estat perquè en aquelles
conques fosques i enfonsades hi brillaven uns ulls, s’hauria dit que era un cadàver.
Tenia la pell de color cera tan arrapada als ossos de la cara, que semblava una
calavera amb potes. I unes dents grogues li apareixien sota el somriure. Era Sírius
Black.”31
Potser un dels moments més emotius de tota aquesta saga és la mort d’en Sírius,
i la impotència i la ràbia que sent en Harry al veure que no hi pot fer res:
“ Va semblar que en Sírius trigués una eternitat a desplomar-se: va doblegar el cos
enrere amb elegància, com si fes el pont, i va caure d’esquena darrere la cortina
esparracada que penjava de l’arc de pedra. En Harry va arribar a distingir l’expressió
de por i sorpresa que havia quedat dibuixada a la cara envellida però encara
agraciada del seu padrí abans que travessés l’antic arc de pedra i desaparegués
darrere la cortina, que va voleiar un instant com moguda per una ràfega de vent i tot
seguit va quedar com abans. (...) – Encara el podem fer sortir...- va insistir en Harry,
31
Harry Potter i el pres d’Azkaban Pàg. 293
48
Anna Teixidor Lima
forcejant; però en Llopin no el va deixar anar... - No s’hi pot fer res, Harry; se n’ha
anat.”32
2.3.3 ELS ENEMICS:
La família Dursley
La família Dursley no es pot
considerar enemiga d’en Harry, però
tampoc és que li tinguin molta simpatia.
Són l’única família que li queda a en
Harry i, tot i que no li volen cap mal, el
tracten d’una manera vulgar i cruel..
El
senyor
Vernon
Dursley,
l’home de la Petúnia Dúrsley, és
Família Dursley: Oncle Vernon, Dudley, i
Petúnia. Extreta de:
www.drhp.vilabol.uol.com.br
completament un muggle. No vol saber res que tingui a veure amb la màgia. La seva
família està formada per ell, per la seva dona Petúnia (germana de la mare d’en Harry,
la Lily Potter), pel seu fill Dudley i la germana de Vernon, la Tia Marge. Per copsar la
manera tan estirada i refinada de viure d’aquesta família només cal veure el primer
paràgraf amb el qual comença Harry Potter i la pedra filosofal:
“ El senyor i la senyora Dursley, del Carrer Privet número quatre, estaven molt
orgullosos de poder dir que eren gent perfectament normal, gràcies a Déu. Eren les
últimes persones que un esperaria veure ficades en històries estranyes o misterioses,
perquè simplement no suportaven les ximpleries.” 33
32
33
Harry Potter i l’ordre del Fènix Pàg. 896-897
49
Anna Teixidor Lima
Unes línies més avall, trobem la descripció de la família:
“ El senyor Dursley era director d’una fàbrica anomenada Grunnings, que feia
broques. Era un home gros, fort, que gairebé no tenia coll, però que tenia un bigoti
enorme. La senyora Dursley era prima, rossa, i si fa no fa tenia el doble de coll del que
és habitual, la qual cosa li resultava molt pràctica per passar-se el dia espiant els veïns
per sobre de les tanques. Els Dursley tenien un nen petit que es deia Dudley, que segons
ells era el nen més encantador del món.
Quan Voldemort va matar als seus pares, va ser en Dumbledore el qui el va
portar a casa de la seva tia Petúnia, on s’hi està fins que als 11 anys descobreix que és
un bruixot i ingressa a l’escola de Hogwarts. Tot i així, en Harry es veu obligat a tornar
a casa dels Dursley durant les vacances d’estiu. Una casa que detesta. És, però, a Harry
Potter i l’ordre del Fènix on en Dumbledore li explica a en Harry per què l’obliga a
tornar cada estiu a casa dels Dursley:
“Et protegiria una màgia molt antiga que ell també coneix, i que menysprea, i
que per tant sempre ha menystingut...per desgràcia per a ell. Em refereixo, per
descomptat, al fet que la teva mare va morir per salvar-te. La teva mare va donar-te
una protecció inextingible amb què ell no comptava, una protecció que no ha deixat de
córrer per les teves venes fins avui mateix. Vaig posar la meva confiança, doncs, en la
sang de la teva mare, i et vaig confiar a la seva germana, que era l’única parenta que li
quedava.
-
La meva tieta no m’estima – va saltar en Harry-. Per a ella no sóc
ningú...
50
-
Anna Teixidor Lima
Però et va acollir- va tallar-lo en Dumbledore-. Potser va fer-ho a
contracor, disgustada, a desgrat seu, amb ressentiment, però tot i així
et va acollir; i, acollint-te, va segellar l’encantament que jo t’havia
fet. El sacrifici de la teva mare va convertir el vincle de la sang en la
protecció més eficaç que jo t’hauria pogut donar.
-
Tot i així no...
-
Mentre puguis anomenar casa teva el lloc on viu la sang de la teva
mare, en Voldemort no podrà tocar-te ni fer-te mal. 34
La familia Dursley és interpretada al cinema pels actors (d’esquerra
a dreta): Harry Melling, Richard Griffits i Fiona Shaw. Extreta de:
www.tudodeharrypotter.blogger.com.br
34
Harry Potter i l’ordre del Fènix pàg. 931
51
Anna Teixidor Lima
Draco Lucius Malfoy
En Draco Malfoy és un estudiant de la mateixa edat
d’en Harry. Presumeix de tenir la sang purament màgica i
d’anar a la residència Slytherin. És fill d’un important mag,
en Lucius Malfoy, del qual sempre n’està parlant i
presumint (diu que té molts diners, que el seu pare és un
Draco Malfoy. Extreta de:
www.the-leakycauldron.org
home molt influent...).
Sens dubte, en Draco és una de les persones que més odia en Harry de tot
Hogwarts, potser la que més després del professor Severus Snape. En Draco és
conscient d’aquest odi, que ja es tenen des del primer dia que es coneixen quan intenta,
d’una manera molt desagradable, que en Harry es faci amic seu:
“ –Ben aviat descobriràs que algunes famílies de bruixots són molt millors que d’altres,
Potter. No crec que vulguis fer amics entre les que no interessen.(Es refereix a la
família del Ron) En això et puc ajudar.
Va fer el gest d’encaixar-li la mà, però el Harry li va rebutjar.
-
Gràcies, però no necessito ningú per distingir
quines són les que no interessen – va dir en
Draco Malfoy.
Extreta de:
www.mugglenet.co
m
Harry molt tranquil.
El Draco Malfoy no es va posar vermell, però les galtes se li van
tacar de rosa.”35
35
52
Anna Teixidor Lima
Durant tots els cursos, en Malfoy, juntament amb els seus inseparables amics
Crabble i Goyle li fan la vida impossible a en Harry. En Malfoy es creu superior a tots
els altres estudiants i és el favorit a la classe de Pocions. No dubta a menysprear els seus
companys i no està massa d’acord que hi hagi bruixots a Hogwarts que no siguin de
sang pura tal i com és ell.
“ – Sincerament, crec que als altres no els haurien d’acceptar. ¿I tu? És que no som
igual, no ens han educat de la mateixa manera. Alguns no havien sentit a parlar de
Hogwarts fins que van rebre la carta, imagina’t. Crec que ho haurien de restringir a les
famílies amb tradició. ¿Per cert, com et dius?”36
Per aquest motiu arriba, fins i tot a insultar l’Hermione. (Sang de fang, és l’insult
per a referir-se a algú que no té sang de mag).
Tot i que el Malfoy sempre busca qualsevol motiu per a riure’s d’en Harry,
aquest últim sempre compta amb l’inseparable ajuda dels seus amics Ron i Hermione.
Draco Malfoy és interpretat
per Tom Felton. Extreta de:
www.pottersrealm.com
36
Harry Potter i la pedra filosofal Pàg. 73
53
Anna Teixidor Lima
Severus Snape
És el professor de Pocions i el cap de
la casa Slytherin. És al cinquè llibre Harry
Potter i l’ordre del fènix quan sabem que va
començar a fer classes quan tenia catorze
anys. Tots els estudiants saben que el seu
màxim desig és convertir-se en el professor de
Defensa contra les Forces del Mal, però el
Severus
Snape.
www.yacht.zamok.net
Extreta
de:
director Dumbledore li ha refusat l’oferta més d’una vegada. Al professor Snape tampoc
li importaria ser el director de l’escola. És a més a més un reptilingüe molt capacitat.
La primera impressió que en Harry rep d’ell és a Harry Potter i la pedra
filosofal, on ens fa una breu descripció:
“El professor Quirrel, amb l’absurd turbant, parlava amb un altre professor de cabells
negres i greixosos, el nas de garfi i la pell de color de poca salut”37
Severus Snape és un home amb caràcter i desprecia a tots els que no pertanyen a
Slytherin (especialment al Harry i també al seu amic Neville). Normalment sol
provocar-los, ridiculitzar-los, o insultar-los cruelment. Considera en Harry “un nen
desagradable, que creu estar per sobre les normes” i normalment queda molt ressentit ja
que les constants infraccions del noi queden impunes. Snape atribueix el tracte especial
que rep el Harry a la seva fama, i sempre busca pretextos per a posar-lo en dificultats i
per treure punts a la casa Gryffindor.
37
Op. Cit pàg. 113+
54
Anna Teixidor Lima
L’odi que l’Snape sent pel Harry prové de la seva època d’estudiant a Hogwarts,
quan era amic del seu padrí, en Sirius, el professor Llopin i els pares del Harry. En la
seva adolescència, l’Snape tenia pocs amics. Sentia fascinació per les forces del mal i
quan va arribar a Hogwarts coneixia més malediccions que molts dels alumnes de
cursos superiors. Snape va formar part d’una banda d’Slytherin els membres de la qual
van acabar essent quasi tots cavallers de la mort. En James Potter i l’Snape es
despreciaven mútuament, i aquest ha projectat el seu odi cap al fill, o sigui, en Harry.
Snape detesta també al Sírius i al Llopin, i els guarda un rancor molt profund.
El període de la vida de l’Snape que va des que va sortir de Hogwarts com a
estudiant i fins que va tornar com a professor, es caracteritza per l’obscuritat, misteri i
subterfugi. Molts dels professors creuen que si l’Snape és a l’escola és perquè en
Dumbledore creu en segones oportunitats. Mentrestant en Harry no acaba d’estar
convençut del tot que l’Snape sigui lleial a Dumbledore, però l’Hermione opina que si
el director confia en l’Snape, serà per alguna raó. Tot i així, en Dumbledore mai ha
explicat al llibre com ni per què confia en ell. Una cosa segura, l’Snape no és aigua
clara.
Alan Rickman interpreta a
Severus Snape. Extreta de:
www.harrypottermovie.com
55
Anna Teixidor Lima
2.4 L’ESCENARI
2.4.1 HOGWARTS (EL MÓN MÀGIC)
L’escola on assisteix en Harry Potter juntament amb els seus amics Ron i
Hermione és l’anomenada Hogwarts, l’escola de màgia i bruixeria. Està dirigida per
l’Albus Dumbledore, membre de l’Ordre de Merlí de primera classe, Cavaller de
Warlock i Membre d’Honor de la Confederació Internacional de Bruixots.
El professor Binns (que els fa la classe d’Història de la màgia) els explica a
Harry Potter i la cambra secreta que:
“Com tots sabeu, és clar, Hogwarts va ser fundada fa uns mil anys (es desconeix
la data precisa) pels quatre bruixots més importants de l’època. Les quatre residències
de l’escola han rebut els noms en honor seu: Nícanor Gryffindor, Hortènsia Hufflepuff,
Mari Pau Ravenclaw i Sírpentin Slytherin. Entre tots quatre van construir aquest
castell, lluny de les mirades inquisidores dels muggles, ja que aquella era una època en
què la gent comuna tenia por de la màgia i les bruixes i els bruixots eren molt
perseguits.”38
L’escut de l’escola de Hogwarts està format per
una H al centre i als voltants envoltat per les mascotes de
cada residència. Gryffindor té un lleó, Slytherin té una
serp, Ravenclaw té una àguila i Hufflepuff té un toixó. El
lema de l’escola és: Draco dormiens nunquam titillandus
és a dir: mai facis pessigolles a un drac adormit.
38
L’escut de Hogwarts. Extreta
de: www.groups.msn.com
Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 137
56
Anna Teixidor Lima
A l’escola de Hogwarts, els alumnes s’hi estan tot un curs escolar. Els estudiants
comparteixen habitació i fan classes compartides, és a dir, a vegades els alumnes de
Gryffindor poden estar fent la classe de Pocions juntament amb els d’Slytherin.
El castell de Hogwarts està
envoltat per l’anomenat Bosc Prohibit,
i per un gran llac (on es diu que al
centre hi habita un gran calamar
gegant). També té un camp de
Quidditch, l’esport que es practica al
El Castell de Hogwarts creat per la Warner Bross.
Extreta de: www.wikipedia.org
món màgic. El poble que queda més a prop és Hogsmeade, on els estudiants hi poden
anar de visita per Nadal o Setmana Santa.
2.4.2 EL MON NO-MÀGIC, EL MÓN MUGGLE
Els muggles són les persones que no estan capacitades per fer màgia. En Harry,
al primer llibre tampoc havia sentit a parlar de muggles però el Hàgrid (el guardabosc
de Hogwarts) li explica:
“(...) – M’agradaria veure com l’atura un tros de muggle com vostè- va
contestar.
- Un tros de què? – va preguntar el Harry, encuriosit.
- De muggle – va respondre el Hàgrid -. Així és com anomenem la gent que no tenen
poders màgics, com ells. Ja és mala sort que et criessis en una de les famílies més
muggle que he vist a la vida.”39
39
57
Anna Teixidor Lima
Els muggles, com és obvi, mai entren a formar part d’aquest món màgic, que
encara que no coneguin, està al seu voltant. La majoria de gent muggle no creu que la
màgia existeixi, és a dir sempre intenten buscar explicacions no màgiques per les coses
que els passen. En tenim l’exemple següent, que ens el conta l’Arthur Weasley, el pare
d’en Ron, que treballa al Ministeri de Màgia i que ens explica que uns bruixots es
divertien fent bromes als muggles:
“ – I què en treu la gent de fer claus que s’encongeixen? – va preguntar el
George.
- Tan sols prendre el pèl als muggles – va sospirar el senyor Weasley-. Els
venen una clau que s’encongeix fins a convertir-se en no-res de manera que mai la
troben quan la necessiten...Evidentment, és molt difícil condemnar algú per això perquè
cap muggle reconeixerà mai que la seva clau es faci petita...Insisteixen a dir que
simplement la perden cada dos per tres. Afortunadament, farien qualsevol cosa abans
d’acceptar l’existència de la màgia, encara que la tinguin davant dels ulls...Però les
coses que la nostra gent ha arribat a encantar...No us ho creuríeu...”40
Els muggles, però, encara que volguessin no tindrien coneixement d’aquest
món, ja que el Ministeri de la Màgia treballa molt durament per mantenir els muggles
apartats de qualsevol esdeveniment màgic. Si un muggle, per exemple, veu un drac
volant, immediatament el Ministeri envia un dispositiu per fer que aquella persona perdi
la memòria per uns instants i que s’oblidi del que ha vist. Un altre dispositiu inventat pel
Ministeri és encantar llocs i fer que els muggles vegin altres coses. Per exemple
40
Harry Potter i la cambra secreta. Pàg. 38-39
58
Anna Teixidor Lima
qualsevol que s’acostés a Hogwarts, en lloc de veure-hi l’enorme i impressionant castell
hi veuria tan sols un castell en ruïnes. El Ministeri s’esforça cada dia perquè tot el món
màgic quedi amagat d’una manera segura als ulls dels muggles.
La majoria de bruixots i bruixes miren als muggles d’una manera amigable però
també n’hi ha que els menyspreen. Tot i aquests últims, la majoria de bruixots senten
curiositat pels muggles i la seva manera de viure. Moltes vegades, els mateixos bruixots
els intenten imitar amb resultats molt graciosos. A Hogwarts s’imparteix una
assignatura anomenada Estudi dels muggles on els estudiants aprenen les maneres que
tenen els muggles de viure sense màgia.
La casa dels oncles del Harry, Carrer Privet número 4. Extreta de:
www.harrypotter4.friko.pl
59
Anna Teixidor Lima
2.5 ANIMALS MITOLÒGICS
Llegint els llibres de Harry Potter, qui més que menys, s’adona que estan
carregats de referències mitològiques. Aquestes referències mitològiques comprenen
sobretot els animals que hi apareixen (gossos de tres caps, centaures, fènix, unicorns..).
En aquest apartat intentarem explicar d’on venen aquestes referències i relacionar-les
amb els animals que són moltes vegades, protagonistes a Harry Potter.
2.5.1 EL BASILISC
El basilisc és un monstre dels més perillosos. Apareix a Harry Potter i la
cambra dels secrets i en Harry s’hi ha d’enfrontar en una lluita esgarrifosa. Es tracta
d’una serp que escup verí, un animal aterridor i sovint mortal, ja que té el poder de
matar les seves víctimes amb només la mirada.
Basilisc creat digitalment per a la pel·lícula Harry Potter i la cambra secreta. Extreta de:
www.harrypotter.com
El primer que va parlar d’aquest rèptil va ser Plini el Vell, l’escriptor del segle I que en
el seu llibre Història natural reflecteix moltes de les coses que els antics romans creien
sobre el món natural. Segons Plini, el basilisc és una serp petita i mortal, d’una llargada
no superior a trenta centímetres i originària del nord de l’Àfrica. Conegut com “el rei de
les serps” a causa de les taques similars a una corona que presenta al cap (basiliskos vol
60
Anna Teixidor Lima
dir “reietó” en grec), el basilisc podia calar foc als arbustos i trencar pedres simplement
llançant-los l’alè. Tot i així, el basilisc no podia suportar la pudor d’una mostela ni
l’escatineig d’un gall. A Harry Potter i la cambra dels secrets en Tom Riddle va
disposar la matança d’uns quants galls a Hogwarts per protegir el basilisc.
Com moltes criatures fantàstiques, el basilisc es basava probablement en un
animal real, en aquest cas la cobra egípcia. Però, com era freqüent en l’antiguitat, els
escriptors que descrivien els costums i els animals de territoris estrangers solien fer-ho
sense haver sortit de casa seva. Més aviat basaven les seves narracions en els testimonis
de segona mà de viatgers forasters que sens dubte embellien els seus relats per fer-los
més interessants.
Cap a l’edat mitjana, els llibres populars sobre bèsties mitològiques havien
començat a descriure el basilisc com un estrany monstre que tenia cos de serp (tot eren
serps en les tradicions grega i romana) i el cap, les ales i de vegades les potes d’un gall.
En qualsevol cas, el basilisc de la cambra secreta és evidentment del tipus més
antic, estrictament una serp de grans dimensions, com correspon a l’hereu de Slytherin.
“ El basilisc s’estava acostant al Harry, sentia com s’arrossegava feixugament pel
terra ple de pols. Sempre amb els ulls tancats, el Harry va començar a córrer cap a un
costat, amb els braços estirats per saber per on anava. El Rodlel reia com un boig. (...)
L’enorme serp de color verd verinós lluent, gruixuda com el tronc d’un roure, s’havia
aixecat i movia el seu cap de babau d’un costat a l’altre entre les columnes com si
61
Anna Teixidor Lima
s’hagués emborratxat. Tremolant, i llest per tornar a tancar els ulls si es girava, va
41
veure què era el que havia distret la serp.”
2.5.2 EL CENTAURE
A diferència dels centaures malenconiosos i filosòfics que vagaregen pel Bosc
Prohibit, els centaures originaris de la mitologia grega constituïen un grup conflictiu.
Aplegats en ramats a les muntanyes del nord de Grècia, menaven una vida salvatge i
caòtica. Mig homes i mig cavalls, els centaures eren atractius
de veure, però estaven sempre disposats a beure, lluitar i
seduir dones humanes. Quan els van convidar a assistir a la
boda del seu veí Pirítous, rei dels làpites, els ebris centaures
van violar les convidades, van intentar raptar la núvia i van
provocar una sagnant batalla amb l’amfitrió i els seus
Imatge d’un centaure.
Extreta
de
:
www.equides.free.fr
partidaris, una contesa que van perdre amb gran alleujament
de tothom qui vivia en aquelles contrades.
Com en qualsevol família nombrosa hi havia uns quants centaures que es van
rebel·lar contra els costums salvatges dels seus parents, i van preferir dur una vida de
virtut i contemplació erudita. El més cèlebre fou Quiró. Conegut per la seva saviesa i el
seu sentit de la justícia, Quiró era expert en medicina, caça, herbologia, i navegació
astronòmica. També dominava l’astrologia i l’endevinació, talents clarament heretats
pels centaures del Bosc Prohibit. Per damunt de tot, Quiró era famós per haver estat el
mestre de molts joves destinats a convertir-se en grans homes, com ara Hèracles, (més
conegut pel seu nom romà, Hèrcules), Aquil·les (l’heroi de la guerra de Troia), Jàson
(capità de l’Argo) i Asclepi, el déu de la medicina. Segurament en Dumbledore pensava
41
Harry Potter i la cambra secreta Pàg. 281
62
Anna Teixidor Lima
en el talent mentor de Quiró quan va escollir Firenze per instruir els futurs herois de
Hogwarts. (Recordem que a Harry Potter i l’ordre del Fènix, el centaure Firenze fa
classes de Futurologia).
La mitologia ens diu que Quiró hauria pogut educar joves herois indefinidament,
ja que va néixer immortal. Però va optar per renunciar a la seva immortalitat després de
resultar ferit accidentalment per una fletxa enverinada del seu amic Hèrcules. Quan el
dolor es va fer insuportable, va demanar a Zeus que el deixés morir. Zeus va acceptar la
petició de Quiró, però el va immortalitzar col·locant-lo al cel com la constel·lació del
Centaure.
Imatges de la pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal, on el Harry coneix per primer cop al centaure
Firenze. Extreta de: www.harrypotter.com
La tradició dels centaures va ser un tema molt popular entre els artistes de
Grècia i Roma, que solien representar-los lluitant contra humans o barallant-se entre ells
amb tres extremitats. Amb tot, l’escena preferida d’aquella època era el combat de la
cerimònia nupcial lliurat entre els centaures i els lapites, que es pintava en peces de
ceràmica i que es troba en forma d’escultura en un costat del Partenó d’Atenes. També
eren comunes altres escenes més serenes, com la de Quiró treballant al seu torn o rebent
63
Anna Teixidor Lima
un heroi a qui hauria d’entrenar. D’una manera àmplia, el simbolisme del centaure
representa la naturalesa dual de la persona: en part és ser racional i en part animal.
2.5.3 EL DRAC
En molts relats, el drac representa l’últim pas d’un heroi en la seva recerca de la
grandesa. Així doncs, l’enfrontament amb l’arrauxat cua de serra cubà comporta un
repte d’allò més apropiat per al Harry en el seu afany per guanyar el Torneig dels Tres
Bruixots (Harry Potter i el calze de foc).
El Drac al qual s’ha d’enfrontar el Harry. Extreta de:
www.netfrance.m6blog.m6.fr
Els dracs han estat protagonistes en la mitologia i el folklore durant la major part
de la història documentada. A Occident, van aparèixer en la literatura antiga de
Babilònia, Egipte, Grècia, Roma, la Germània, Escandinàvia i les illes Britàniques. La
llista de guerreres que han entaulat combat amb dracs es pot interpretar com un
compendi d’herois. Hèrcules, un heroi grec i romà, va matar uns quants dracs durant el
seu llarg historial, el més important de tots fou l’Hidra, que tenia nou caps verinosos.
Beowulf, considerat com un dels primers herois de la literatura anglesa, també va trobar
la mort quan matava un drac, i els cavallers medievals es dedicaven a la caça de dracs
com un passatemps força corrent.
64
Anna Teixidor Lima
Generalment, els dracs són representats com a serps enormes (la paraula grega
drákon vol dir “serp gegantina”), tendien a estar protegits per escates impenetrables i a
estar proveïts d’un o dos parells de potes i unes ales de ratpenat. La majoria tenien caps
en forma de falca i ullals llargs i de vegades verinosos.
Una altra cosa que solien tenir en comú tots els dracs era el seu alè abrasador.
Les enormes boles de foc que aquestes criatures podien llançar a voluntat constituïen
més que un simple risc per als cavallers coratjosos: es deia que devastaven països
sencers.
Una bèstia tan amenaçadora com aquesta s’havia de considerar l’enemic natural
de la humanitat. Es deia que els dracs eren criatures astutes, goludes i cruels que vivien
a l’interior de grans coves, als cràters dels volcans, als llacs i als mars. De tant en tant
saciaven la fam alimentant-se de bestiar o persones. En moltes llegendes, un drac
segrestava una donzella i se l’emportava, de vegades per menjar-se-la o simplement per
tenir companyia. Encara que no necessitaven diners, els dracs eren cèlebres també per la
seva cobdícia i guardaven enormes quantitats d’or, plata i altres tresors.
Durant l’edat mitjana, els dracs van arribar a associar-se amb la serp bíblica
responsable de l’expulsió de la humanitat del jardí de l’Edèn i es van descriure en l’art i
la literatura com a representants del pecat, la perversitat i de vegades fins i tot el mateix
Diable. En conseqüència, la lluita clàssica del cavaller contra el drac simbolitzava la
batalla més decisiva del bé contra el mal.
Un dels sants més famosos que va lluitar contra un drac, va ser sant Jordi, que
suposadament viatjava a prop de Silena, a Líbia, quan va sentir parlar d’un drac que
vivia en un llac d’aquells contorns. El dia de l’arribada de Sant Jordi, la filla del rei,
l’única donzella que quedava al país, havia de ser sacrificada. Sant Jordi es va oferir
galantment per combatre el drac i va aconseguir matar-lo amb un sol cop d’espasa. La
65
Anna Teixidor Lima
proesa de Sant Jordi va ser objecte de gran admiració, sobretot després que fos designat
patró d’Anglaterra al segle XIV.
En les llegendes del rei Artús tant Lancelot com Tristany, de vegades esmentats
com els cavallers més valents de la Taula Rodona, eren caçadors de dracs. La tradició
sosté que van ser homes valerosos com aquests, àvids de demostrar la seva fe cristiana i
el seu heroisme, els responsables de la gradual extinció dels dracs. Però, sens dubte, en
Charlie Weasley, germà d’en Ron, ens diria el contrari.
En el llibre Bèsties Fantàstiques i on trobar-les, escrit per J.K. Rowling, ens
parla dels dracs i dels tipus que hi ha: Òpalull de les Antípodes, Bol de Foc Xiès, Verd
comú Gal·lès, Negre de les illes Hèrbrides, Cuadeserra Cubà, Crestat noruec, Ullal
d’Escurçó Peruà, Banya Llarga Romanès, Morrominso Marroquí i Ventre de Ferro
Ucraïnès. Però sens dubte, un dels que coneixem millor és el Cuadeserra Cubà, al qual
en Harry s’hi ha d’enfrontar al Torneig dels Tres Bruixots:
“ I, a l’altra banda del tancat, hi havia el cuadeserra covant els ous amb les ales
recollides, que se’l mirava amb aquells ulls grocs malèvols. Era una espècie de
llangardaix negre monstruós que en batre la cua plena de punxes deixava una marca
com de gúbia d’un metre de diàmetre en el terra dur. Els companys que hi havia a la
grada feien una gatzara impressionant; el Harry no sabia si de recolzament o no, però
tampoc li importava. Havia arribat l’hora de fer el que havia de fer, que era
concentrar-se totalment i absolutament en allò que era la seva única salvació...
Va alçar la vareta i va cridar:
- Acció Raigdefoc!”42
42
Harry Potter i el calze de foc Pàg. 340
66
Anna Teixidor Lima
2.5.4 L’ESFINX
Costa de trobar un monstre amb una història més llarga que l’esfinx. Aquesta
majestuosa criatura amb cos de lleó i cap i bust d’ésser humà ha estat objecte de
llegendes durant més de 5000 anys. A l’antic Egipte, on va aparèixer per primera
vegada, l’esfinx era símbol de reialesa, fertilitat i vida després de la mort. La seva
imatge s’associava sovint a les inundacions anuals del Nil, que portaven vida al ressec
desert egipci, i s’adreçaven estàtues d’esfinxs a l’interior de la majoria de tombes i
temples d’Egipte.
Des de l’antic Egipte, el mite de l’esfinx fa travessar el mar Mediterrani fins a
les regions de Mesopotàmia (als
territoris actuals de Síria i l’Iraq) i
l’antiga Grècia. En aquests països
la figura meitat home, meitat lleó
va adoptar un significat més
sinistre: representava sovint no
solament l’infern
sinó també la
violència i la destrucció gratuïtes.
Dibuix de l’esfinx de Harry Potter i el calze de foc.
Extreta de: www.elfwood.lysator.liu.se
El tron del déu grec Zeus a l’Olimp, la muntanya sagrada en la qual residien els déus, es
creu que tenia gravat un cèrcol d’esfinxs, representades matant nens. D’altres esfinxs
gregues i romanes apareixien esquarterant les seves víctimes o bavejant sobre les seves
restes mutilades. També l’anatomia bàsica de l’esfinx va canviar en desplaçar-se cap al
nord-est: a Mesopotàmia, la bèstia presentava sovint el cap d’un moltó o una àguila; a
Grècia tenia ales, cara i pits d’una dona.
Encara que no té ales, l’esfinx amb què en Harry ensopega durant el Torneig
dels Tres Bruixots, és probablement de filiació grega. No solament té cara de dona, sinó
67
Anna Teixidor Lima
que a més obra amb seny per protegir un secret obscur, com l’esfinx de l’antic mite grec
d’Èdip. En aquest relat, una amenaçadora esfinx recorre la regió que circumda la ciutat
de Tebes formulant preguntes impossibles als viatgers i menjant-se’ls si no encerten la
resposta. Finalment troba el seu igual en el jove rodamón Èdip, que resol l’enigma
“Quin animal camina amb quatre potes al matí, dues a la tarda i tres a la nit?”. (La
resposta és l’home, que s’arrossega de quatre grapes quan és un nadó, camina quan és
adult i es recolza en un bastó durant els darrers anys de la seva vida.) Després de
derrotar l’esfinx, Èdip, com en Harry, pot reprendre el camí cap a la seva destinació, on
l’espera un destí encara més fosc que la còlera de Lord Voldemort:
“ Era una esfinx. Tenia un cos de lleó desmesurat, amb unes urpes enormes a les potes i
una cua molt llarga de color ocre que acabava en un pinzell de ceres marró. El cap, en
canvi, era de dona. En acostar-s’hi, la bèstia el va mirar amb uns grans ulls ametllats.
El Harry va alçar la vareta, dubitatiu. No semblava que li hagués de saltar a sobre, tan
sols es movia d’un marge a l’altre del camí barrant-li el pas.”43
Al igual que Edip, l’esfinx del Harry també li proposa un enigma per deixar-lo
passar al laberint:
“ Primer pensa i digues què és
quan no és abans ni després;
llavors suma-li uns quants dies,
amb dotze mesos faries.
Quan ho trobis, el que cridis
43
Harry Potter i el calze de foc. Pàg. 596
68
Anna Teixidor Lima
s’haurà d’afegir al que diguis
Són els tres sumands la solució:
¿a quina bèstia no faries un petó?”44
Finalment, després de molt pensar, en Harry endevina la resposta: una aranya.
2.5.5 EL FÈNIX
La característica més notable del fènix, com el Harry comprova personalment
mentre s’espera al despatx de l’Albus Dumbledore, és que periòdicament – cada cinccents anys, si fa no fa – aquesta au llegendària s’abranda, queda reduïda a cendres i
s’aixeca renovada d’aquestes cendres. En la mitologia grega i egípcia, aquest cicle de
mort ardent i renaixement es relacionava amb el cicle del Sol, que “moria” cada nit,
sumia el món en la foscor, i tornava a néixer l’endemà. Durant l’edat mitjana el fènix va
passar a formar part del simbolisme cristià, dins el qual representava la mort, la
resurrecció i la vida eterna, mentre que actualment és una metàfora habitual del triomf
sobre l’adversitat.
Els escriptors de la Grècia i Roma clàssiques ens diuen que només hi havia un
fènix al món i que vivia a Aràbia, al costat d’un pou fresc on cada matí es banyava i
cantava una melodiosa cançó. “El seu plomatge és en part daurat i en part carmesí, i
s’assembla a una àguila en perfil i volum”, descrivia l’historiador grec Herodot. El fènix
s’alimentava d’encens, cànem i mirra, i quan notava que s’acostava la seva fi aplegava
les branques i l’escorça d’aquestes plantes aromàtiques i construïa un últim niu –alguns
ho anomenaven una pira funerària- al capdamunt d’una palmera o un roure. Allà batia
les ales ràpidament fins que s’abrandava i es convertia en un munt de cendres ardent, de
les quals sortia un nou fènix.
44
Harry Potter i el calze de foc Pàg. 597
69
Anna Teixidor Lima
El fènix que surt a Harry Potter, el Fawkes té l’habilitat de curar les ferides amb
les seves llàgrimes i donar poder a les varetes màgiques amb les plomes de la seva cua.
A l’antiga Roma, l’escriptor Luca assegurava que les cendres del fènix eren un
ingredient indispensable d’un beuratge que podia tornar la vida als morts. Altres romans
de la mateixa època es mostraven força més interessats en la utilització de l’ocell amb
finalitats simbòliques com, per exemple, comparar la reconstrucció de Roma després
d’un incendi devastador amb el renaixement i la renovació del fènix. Més tard, els
alquimistes com Nicholas Flamel i Paracels van interpretar la història de la màgica
transformació del l’ocell a partir de les seves cendres com una metàfora de la
transformació dels metalls comuns en or i fins i tot de la creació de la pedra filosofal.
Per la seva associació amb l’alquímia, el fènix es va convertir en un conegut símbol dels
apotecaris (actuals farmàcies) i, sovint, se solia representar als cartells que presidien les
seves portes. El fènix també es troba en monedes, mosaics, amulets i escultures de
l’antiguitat.
Tot i que el fènix d’en Dumbledore,
Fawkes, s’assembla més a l’au llegendària de la
mitologia clàssica, també presenta algunes de les
característiques del fènix xinès. Perquè és l’ocell
de la Xina el que es representa tradicionalment
atacant serps com el basilisc (Harry Potter i la
El fènix Fawkes. Extreta
www.harrypotterforseekers.com
de:
cambra secreta). Amb les associacions centenàries de l’ocell (renovació, renaixement,
justícia, lleialtat, llum del sol i el poder de la pedra filosofal), no ens queda cap dubte de
per què els guerrers de la Plaça Grimmauld número dotze van escollir el fènix com a
símbol de la seva causa (Harry Potter i l’ordre del Fènix).
70
Anna Teixidor Lima
2.5.6 ELS GEGANTS
Pot
resultar
difícil
aconseguir esborrar la reputació
dels avantpassats propis. Sens
dubte és per això que Madame
Maxime insisteix a dir que no és
cap geganta i que simplement té
“els ossos grans”. Els gegants
Madame Maxime juntament amb el Hàgrid. Extreta de:
www.news.bbc.co.uk
posseeixen una fam antiquíssima
de crueltat estúpida i, com el Hàgrid pot comprovar, la majoria dels humans són poc
tolerants amb els seus parents.
Els gegants presenten diferents formes. Alguns són bàsicament monstres amb
característiques grotesques com ara diversos caps, apèndixs en forma de serp i ulls que
disparen foc. D’altres, com els titans de la mitologia grega, són éssers colossals
sobrenaturals amb forma i proporcions humanes, tot i que terriblement lletjos. Aquests
gegants representen els poders bruts i purs associats a les forces de la natura. Les seves
passes fan tremolar la terra i la seva respiració provoca tifons.
La paraula “gegant” deriva dels gegants de la mitologia grega, una raça primitiva
d’éssers enormes i monstruosos amb unes cames que eren columnes de serps
enroscades. Nascuts de la sang del seu pare (el déu del cel Urà) vessada a terra, els
gegants emergien del sòl completament formats i vestits amb armadura. La seva mare,
Gea, deessa de la terra, s’afanyava a encoratjar-los que ataquessin Zeus i els altres déus
de l’Olimp per venjar la derrota dels seus germans, els titans. Els temibles gegants
llançaven enormes descàrregues de pedres i troncs en flames que provocaven la fugida
71
Anna Teixidor Lima
de moltes deïtats. Una profecia havia pronosticat que mai no es podria matar els gegants
i que tan sols ho podria aconseguir “un mortal amb pell de lleó”. Aquest mortal va
resultar ser l’heroi Hèracles, que es va posar de part dels déus i, armat amb un buirac de
fletxes enverinades, va ferir les criatures amb els seus trets mortals. En algunes versions
del mite, els gegants sobrevisqueren a la guerra, però foren enterrats sota les muntanyes,
on es convertiren en font de terratrèmols i volcans.
El folklore anglès ha reservat durant molts segles un lloc per als gegants, potser
a causa de la seva importància en els mites de la fundació d’aquesta nació. La Història
dels reis de Britània de Godofred de Monmouth (que no és un història vertadera sinó
més aviat un relat dels inicis llegendaris de la Gran Bretanya), parla d’una raça de
gegants de 3,60 metres d’estatura que eren capaços d’arrencar roures del terra com si
fossin brossa d’un jardí. Segons Godofred, aquests gegants van governar Anglaterra fins
que van ser derrotats pels exèrcits de Brut, el mític fundador de la raça britànica i
rebesnét de l’heroi troià Enees.
Durant l’edat mitjana els gegants es van rivalitzar amb els dracs com a dignes
adversaris dels cavallers que buscaven aventures i glòria. En les llegendes del rei Artús i
altres relats èpics, els gegants representen tota la maldat que hi ha al món: són
sanguinaris, avariciosos, goluts i cruels.
Els gegants van continuar guanyant importància en la imaginació popular molt
després de l’època de les novel·les de cavalleries. Al segle XVIII i XIX uns homes
enormes d’apetits desmesurats van esdevenir un dels ingredients principals dels contes
de fades europeus.
Certament, els gegants tenen un historial de mala conducta i per això no és
d’estranyar que els pares dels alumnes de Hogwarts s’amoïnin al saber que els seus fills
seran instruïts per un gegant. (Recordem que el Hàgrid, descendent de gegants i
72
Anna Teixidor Lima
guardaboscos de l’escola, fa la classe de criança de criatures màgiques). Però com
l’Albus Dumbledore sembla saber, jutjar un individu per la reputació dels seus
congèneres pot ser un error. De fet, en molts relats moderns els gegants són éssers
amables que ofereixen amistat i protecció als humans d’estatura normal, sobretot nens.
Poden patir doloroses indisposicions físiques com a conseqüència de la seva mida, o
sentir-se aïllats, maldestres o avergonyits per causa de la seva condició. Ja coneixem
alguns gegants bons, i és possible que en Hàgrid encara ens en presenti més.
Els cíclops (del grec “ull circular”) foren la primera generació de gegants
mitològics grecs, anteriors fins i tot als gegants, els titans i els déus de l’Olimp.
Immensament poderosos i amb un únic ull enmig del front, el seu pare, Urà, els
menyspreava i temia tant que els va acabar empresonant al Tàrtar, el nivell inferior del
món subterrani. Allà van aprendre l’art de la forja i van acabar fabricant armes per als
déus. El ciclop més famós de tots va ser Polifem, que es va haver d’enfrontar a Ulisses a
l’Odissea.
2.5.7 EL GOS DE TRES CAPS
En Pelut, l’enorme gos amb tres caps que vigila la pedra filosofal a Hogwarts, té
un passat mitològic que es remunta gairebé tres mil anys endarrere. El seu avantpassat
més venerable és Cèrber, el gos salvatge de la llegenda grega i romana que vigila
l’entrada a l’infern.
Els antics grecs creien que, quan algú es moria, el seu esperit anava a l’infern.
Governat pel déu Hades i la seva esposa Persèfone, aquest “infern” era la destinació de
totes les ànimes, bones o dolentes, però la qualitat de les seves vides allí depenia del
comportament que havien tingut a la Terra. Cèrber, com a gos guardià de l’infern, havia
de procurar que no fugís ningú del regne d’Hades un cop traspassada la porta. Nascut de
73
Anna Teixidor Lima
dos monstres terribles Cèrber no tenia dificultats per espantar la gent. Si la seva sola
visió no era suficient, podia utilitzar les dents esmolades de tres caps de gossos
salvatges i les espines de la cua d’una manera bastant eficient.
Només uns pocs personatges
mitològics van aconseguir esquivar
Cèrber i emprendre el viatge de
tornada al territori dels vius. La nimfa
Psique va poder passar donant al gos
un pastís de mel que contenia un
El Pelut creat per la Warner Bross per a Harry
Potter i la pedra filosofal. Extreta de:
www.news.bbc.co.uk
narcòtic, i l’heroi de guerra de Troia,
Enees, va seguir el seu exemple. El músic Orfeu, que es va endinsar a l’infern buscant la
seva difunta esposa Eurídice, va tocar la lira amb tant virtuosisme, que Cèrber va tancar
els ulls, extasiat, i el va deixar passar. (En Pelut reacciona a la música exactament igual
que Cèrber). I Hèrcules, completant l’últim dels seus dotze treballs, va vèncer Cèrber
amb les mans nues i va poder arrossegar la bèstia fins a la Terra durant un breu període.
2.5.8 L’ÒLIBA
Als llibres de Harry Potter, les bruixes i bruixots que hi apareixen són els
primers que tenen la sort de disposar d’un servei de correu formal i a domicili a càrrec
d’òlibes. No obstant això, l’estreta relació d’aquests ocells amb els bruixots té una llarga
història. Les òlibes dels fetillers llegendaris de l’Europa medieval segurament no devien
traginar cartes per als seus amos, però es diu que eren companys lleials, dignes de
confiança per les seves agudes aptituds d’observació i la seva facultat de memoritzar
fórmules i conjurs complicats. Segons la llegenda, més d’un fetiller distret com Neville
74
Anna Teixidor Lima
Longbottom recorria a l’ajut del seu amic amb plomes quan es trobava en un mal
tràngol.
La capacitat de Hedwig (l’òliba d’en Harry) de comunicar-se amb ell i entendre
les seves ordres és tan antiga com les
creences dels antics grecs, que estaven
convençuts
que
les
òlibes
eren
molt
intel·ligents. Atena, la deessa grega de la
saviesa, es representava sovint amb una òliba
sobre l’espatlla. Els ciutadans acomodats
El Harry amb la Hedwig. Extreta de:
www.yacht.zamok.net
d’Atenes passejaven sovint pels carrers
portant òlibes sobre les espatlles o en gàbies. Molts creien que aquests ocells
comprenien la parla humana i podien conversar amb persones si volien. Tot i així, a
l’antiga Roma, el fet de veure una òliba durant el dia es prenia com un presagi terrible.
Molts romans supersticiosos estaven convençuts que l’única manera d’evitar el desastre
després de veure una òliba era caçar-la, matar-la i escampar-ne es cendres al riu Tíber.
Segons la llegenda, els udols de les òlibes van vaticinar l’assassinat de l’emperador
romà Juli Cèsar.
Moltes cultures consideren que el fet de posseir o portar parts d’òliba (potes,
plomes, ulls, cors, ossos o fins i tot cossos sencers) pot subministrar a una persona
protecció i poders especials. La possessió de parts d’òliba pot protegir el seu propietari
contra la ràbia o l’epilèpsia, o li pot aportar energia, saviesa i coratge. Els guaridors
professionals de l’Europa medieval emmagatzemaven parts d’òliba per satisfer les
exigències d’una àmplia varietat de clients, des del guerrer que buscava fortalesa en el
combat fins a l’enamorat que desitjava esbrinar els secrets de la persona estimada.
75
Anna Teixidor Lima
2.5.9 LA SIRENA I EL TRITÓ
Vàrem quedar tan sorpresos com en Harry quan ens vàrem assabentar que les
criatures marines de pell grisa i ulls grocs que habiten al fons del llac de Hogwarts són
en realitat parentes de la bonica sirena rossa, la fotografia de la qual està penjada a la
cambra de bany dels monitors (Harry Potter i el calze de foc). Com il·lustren aquestes
observacions dissemblants, la coneguda “sirena de platja” no és sinó un membre més
d’una família sencera de criatures marines, una població que consta no solament de
sirenes i tritons sinó també de dotzenes de cosins d’arreu del món. Igual que els humans
les criatures marines tenen formes i mides ben diferents; n’hi ha de bones, dolentes,
boniques i lletges. De fet, les úniques característiques que semblen compartir totes són
una forma humana per sobre de la cintura i una cua de peix a sota.
Les
criatures
déus
i
primeres
marines
deesses
civilitzacions
eren
de
antigues.
Ea (o Oammes en grec)
Imatge d’un tritó marí creat per a la pel·lícula Harry Potter i el
Calze de foc. Extreta de: www.quedetrailers.com
era un déu marí que els
babilonis van començar a adorar cap al 5000 a.C. La primera femella de l’espècie va ser
una deessa coneguda amb el nom d’Atargatis.
Però, la cèlebre imatge de la bella sirena de llarga cabellera té el seu origen a
l’edat mitjana. Generalment representada asseguda sobre una roca, canta una cançó
irresistiblement dolça mentre es pentina i es contempla distretament en un mirall.
A pesar del seu aspecte agradable, la sirena es representava sovint com una
encantadora perversa que atreia els navegants cap a la mort amb la seva bellesa i les
seves cançons i empresonava sota les onades les ànimes de les víctimes ofegades. Les
76
Anna Teixidor Lima
sirenes més malvades fins i tot es menjaven les seves preses humanes. Així doncs, les
considerava un presagi molt dolent veure una sirena.
Les nàiades, les sirenes de la mitologia grega, són potser les més conegudes. Les
nàiades comprenen una de les tres classes principals de nimfes aquàtiques (les altre dues
són les nereides, que habiten al mar Mediterrani, i les oceànides, que viuen als oceans).
Encara que les nàiades vivien exclusivament dins l’aigua, s’assemblaven als humans i
no tenien cua ni aletes com les sirenes.
Les sirenes pròpies de la mitologia grega, com les nàiades, habitaven als rius. No
obstant això, quan van ofendre la deessa Afrodita, aquesta les va convertir en criatures
malicioses amb cos d’ocell i cap de dona, i van anar a viure en una illa deshabitada
davant la costa del sud d’Itàlia. Els navegants que passaven a tocar de l’illa de les
sirenes i sentien les seves boniques cançons perdien el rumb inevitablement i
s’estavellaven contra les roques. Diu la llegenda que Odisseu va poder salvar-se
d’aquesta fatalitat ordenant als seus homes que es tapessin les orelles amb cera i el
lliguessin al pal del seu vaixell mentre passaven per l’illa de les sirenes.
2.5. 10 L’UNICORN
Pocs animals, imaginaris o reals, han captivat tant la imaginació com l’unicorn.
Des que aquesta criatura amb una sola banya va ser descrita per primera vegada fa més
de dos mil anys pel metge grec Ctèsies, la gent s’ha dedicat a escriure sobre els
unicorns, pintar-los esculpir-los i perseguir-los sense deixar de discutir si existeixen de
veritat.
Els unicorns descrits en l’antiguitat tenen només una lleu semblança amb les
criatures nobles, innocents i pures que viuen al Bosc Prohibit de Hogwarts. Segons
Ctèsies, l’unicorn era originari de l’Índia. Tenia aproximadament les dimensions d’un
77
Anna Teixidor Lima
ase, el cap vermell fosc, el cos blanc, els ulls blaus i una sola banya, d’uns cinquanta
centímetres de llargada, que li sortia del front. Aquesta banya posseïa una facultat
notable: si se separava del seu propietari i se’n feia un got, protegia tots els qui en
bevien de verins, convulsions i l’epilèpsia. Però les banyes d’unicorn eren molt difícils
d’aconseguir, a causa de la velocitat, la força i el caràcter geniüt de l’unicorn el feia
gairebé impossible de capturar.
Durant els segles següents, la creença en aquesta evasiva criatura es va
intensificar, però les proves de la seva existència continuaven sense aparèixer. Aristòtil i
Juli Cèsar van descriure uns animals amb una sola banya i van ser citats com a
coneixedors del tema. El naturalista romà Plini va afegir nous detalls a l’aspecte de
l’unicorn, en atribuir-li cap de cérvol, potes d’elefant, cua de senglar i una banya negra
de noranta centímetres de llargada.
A l’edat mitjana, la imatge popular de l’unicorn havia evolucionat des de la
barreja de parts d’animals descrita pels antics fins a l’elegant criatura que identifiquem
ara. Les pintures i els tapissos de l’època
representen un preciós animal blanc, semblant a
un cavall, amb una banya en espiral i molt blanca
i les peülles d’un cérvol. En la literatura, l’unicorn
va arribar a representar la força, el poder i la
puresa. Es va incorporar a la simbologia cristiana
Imatge d’un unicorn. Extreta de:
www.harrypotterforseekers.com
i va formar part de l’escut d’armes reial d’Anglaterra i Escòcia. Els unicorns van
aparèixer en les llegendes artúriques, contes de fades i relats novel·lats de les gestes de
Genguis Khan i Alexandre el Gran.
L’interès per caçar unicorns es va extingir al segle XVIII, ja que nombrosos
escèptics van assenyalar que era impossible trobar ningú que hagués vist realment una
78
Anna Teixidor Lima
d’aquestes criatures amb els seus propis ulls. Uns quants autors van continuar incloent
unicorns en els seus llibres d’història natural, reiterant relats antics i medievals, però la
majoria es va convèncer que havia arribat el moment de confinar l’animal a l’àmbit dels
contes. Això amb prou feines va apagar l’entusiasme popular envers l’unicorn, que ha
continuat viu en l’art, la literatura i la imaginació fins els nostres dies.
79
Anna Teixidor Lima
2.6 LES FONTS LITERÀRIES DE LES QUALS BEU HARRY
POTTER
Darrere els títols Harry Potter i la pedra filosofal (1997), Harry Potter i la
cambra secreta (1998), Harry Potter i el pres d’Azkaban (1999), Harry Potter i el calze
de foc (2001), i el més recent de tots, Harry Potter i l’ordre del fènix (2003), el jove
Potter s’ha convertit en un personatge universal que d’una existència exclusivament
literària ha passat a altres camps com el cinema, els videojocs i fins i tot les joguines. La
pottermania associada al personatge i a tota la saga de J.K Rowling no deixa indiferents
a joves lectors o al públic en general. Resulta sorprenent la forma en què milions de
seguidors de tot el món esperen l’arribada de les últimes aventures del Harry, ja sigui en
format literari, o com a pel·lícula de cinema, o bé com a vídeo o DVD de consum
familiar. La cosa més curiosa és que fins i tot la premsa més seriosa es fa ressò de la
publicació d’un nou títol o de l’estrena internacional de la seva versió cinematogràfica,
convertint al Harry Potter en personatge mític, connector entre dos segles i símbol sòlid
d’una època caracteritzada per la crisi dels valors tradicionals i una general
desmotivació juvenil.
Així doncs, davant tal panorama, sorgeixen varies qüestions: què té Harry Potter
que no tinguin o hagin tingut altres personatges literaris?, per quina raó les seves
aventures captiven a públic i a crítics per igual?, en definitiva per què la saga de Harry
Potter té tant d’èxit? Com a resposta, i de forma paral·lela a la publicació d’aquests cinc
títols, han sorgit múltiples estudis que assenyalen factors com la naturalesa del
personatge, el tipus d’aventures, la forma de presentar la trama. Tot seguit analitzarem
els elements característics de diferents gèneres i autors literaris anteriors i com es
combinen entre ells a la saga, i també veurem com en Harry Potter respon a tota una
llarga tradició literària infantil de la que és hereu universal. Amb aquest propòsit, aquest
80
Anna Teixidor Lima
petit estudi també pot ser interpretat com una revisió històrica de totes les aportacions
de la literatura infantil anterior que s’han combinat magistralment en un producte de la
literatura juvenil d’èxit aclaparador.
2.6.1 ELS CONTES POPULARS
Seguint un plantejament cronològic és necessari que remuntem en el temps i fer
referència al caràcter oral de les primeres manifestacions literàries, composicions que en
forma de cançons es transmetien de generació en generació fins a l’arribada de
l’escriptura, moment en el que algun compilador es feia ressò de les mateixes i les
recollia de forma escrita. Aquesta primera literatura, en forma de conte popular està
carregada
de personatges fantàstics (fades, bruixes, gegants, follets, etc.) i també
d’éssers extraordinaris d’origen mitològic, que en el cas de la literatura en llengua
anglesa poden provenir bé de la tradició clàssica de Grècia i Roma, o bé de cultures
celtes i nòrdiques. Prenent la saga de Harry Potter com a exemple, és d’obligada
referència parlar de l’existència dels nombrosos personatges mitològics que van
apareixent de forma progressiva al llarg dels títols (tal i com hem fet anteriorment). La
majoria d’aquests éssers habiten el Bosc Prohibit proper a Hogwarts, com els petits
dragons que cria el Hàgrid, els màgics unicorns i els centaures. Alguns d’aquests éssers
conviuen amb els estudiants del castell com el Fawkes, el fènix del Dumbledore, o bé el
basilisc protagonista de Harry Potter i la cambra secreta.
Juntament amb la utilització d’aquests i altres éssers extraordinaris dels contes
populars, les aventures del Harry Potter segueixen també una estructura clàssica:
plantejament, nus i un desenllaç feliç on es resol el misteri plantejat inicialment. Salvant
algunes diferències, la temàtica també sol ser de tall tradicional , a més a més “la
fórmula moral es repeteix en quasi totes les històries: els gegants i els personatges de
81
Anna Teixidor Lima
gran corpulència i estatura sempre són vençuts per personatges més petits i dèbils però
de major habilitat i intel·ligència. Podem recordar aquí, com l’inexpert Harry ha pogut
vèncer el malvat Voldemort i els seus enemics en totes les ocasions en les què s’han
enfrontat. És més, les aventures de Harry Potter solen acabar de manera similar i fent
referències als contes populars, és a dir, l’heroi i els seus agressors s’enfronten en un
combat, l’agressor és vençut i es resolen tots els problemes de l’inici de la història”.
2.6.2 LA LITERATURA FANTÀSTICA
Els contes populars o contes de fades van tenir la seva època d’esplendor a Gran
Bretanya durant el Romanticisme, sobretot per l’interès dels romàntics en recuperar de
l’oblit les llegendes populars i mantenir viu el folklore propi de cada país o regió.
Durant aquesta època a Anglaterra es van recopilar i traduir les obres dels grans autors
de contes tradicionals en el continent europeu, així els contes de Perrault es van publicar
com Popular Fairy Tales (1818), els dels germans Grimm com German Popular Stories
(1823), i els de H.C Andersen com Wonderful Stories for Children (1846).
Desprès de l’èxit assolit, els contes de fades tradicionals van ser presos com a
model en els relats fantàstics posteriors, sobretot en aquells publicats durant l’època
victoriana. Personatges, aventures o llocs que ja apareixien en aquells primers contes es
reprenen, es transformen i s’adapten a les necessitats de la
població i en l’entorn en el què els contes veuen la llum.
Sorgeix, aleshores, una literatura fantàstica, alarmantment
imaginativa, que inclou diferents tipus de contes: des dels
protagonitzats per animals com Black Beauty (1877),
El famós Peter Pan.
Extreta
de:
www.lnx.ginevra2000.it
d’Anna Sewell, fins a històries de misteri o de ciència ficció
de H. G. Wells en títols com La màquina del temps (1895)
82
Anna Teixidor Lima
o El hombre invisible (1897).
Ja en el segle XX, aquests relats fantàstics s’aïllen a poc a poc de les
reminiscències dels contes de fades i evolucionen lliurement fins arribar a convertir-se
en títols tan coneguts com Peter Pan (1904), de J. Barrie, Winnie-the-Pooh (1926), de
A. A. Milne o Mary Poppins ( 1934), de P. Travers, que han arribat a ser clàssics de la
literatura infantil en llengua anglesa, als que sens dubte hem d’afegir les aventures de
Harry Potter.
2.6.3 HISTÒRIES D’ESCOLES
Si ens apartem dels elements fantàstics, trobarem un altre gènere literari que és
la base de les aventures de Harry Potter: la “ficció realista”, tendència que ficcionalitza
escenaris i personatges de l’entorn del lector per fer la història més versemblant i
pròxima al públic. Aquests relats de tall realista solen tenir lloc en un entorn domèstic i
familiar, igual que en moltes comèdies de la televisió actual, la casa, el jardí o el col·legi
es converteixen en l’escenari de l’aventura, per molt increïble o fantàstica que sembli.
En Harry Potter, l’entorn domèstic dels Dursley no necessita més que un capítol,
normalment l’inicial, i serveix per a ridiculitzar la forma de vida d’aquesta particular
família de muggles.
En aquesta saga, l’escenari d’aventures és Hogwarts, un
particular col·legi encarregat de la formació de futurs mags. En la
tradició literària anglesa, les “històries de col·legi” apareixen per
primera vegada en el segle XVIII amb el títol The Governess (1749),
de Harriet Martineau. La vida i l’atmosfera d’aquests centres
també van cridar l’atenció de grans escriptors de l’època, els
quals van utilitzar escenes i escenaris relacionats amb la vida
Portada del llibre David
Copperfield. Extreta de:
www.images.amazon.co
m
83
Anna Teixidor Lima
col·legial, com Charlotte Brontë en Jane Eyre (1847), i Charles Dickens a Dombey and
Son (1848) i David Copperfield (1850).
Durant l’època victoriana, es va produir una millora de l’educació tant per la
creació i expansió de centres públics i privats, com pels canvis pedagògics que van tenir
lloc, promovent l’esport i la formació moral dels estudiants. Com a resultat d’aquesta
millora generalitzada van aparèixer relats juvenils que tenien lloc i tractaven temes
relacionats amb la vida en els centres educatius, en els que es descrivien experiències
similars a les dels seus lectors: l’existència de grups, l’amistat, la rivalitat ( en esports o
estudis), l’honor, la relació amb l’autoritat del centre, la relació alumnat professorat, etc.
Curiosament, aquests són els mateixos temes que es tracten, de forma directa o
indirecta, en els relats de Harry Potter: l’especial relació del Harry amb els seus amics
Ron i Hermione, l’amistat i el companyerisme que s’estableix entre ells, la rivalitat i
competència permanent entre els membres de les diferents cases, l’existència de cert
codi d’honor a Hogwarts, la pràctica del quidditch, la relació amb el director
Dumbledore i la resta del professorat, etc.
Un títol clàssic d’aquest subgènere és Tom Brown’s Schooldays (1856), escrit
per Thomas Arnold, un dels principals reformadors del sistema educatius des del seu
càrrec de director del centre educatiu de Rugby (de 1828 a 1842). Tal i com els títols de
Harry Potter avancen en el temps seguint la formació del jove protagonista a Hogwarts,
aquest autor segueix la trajectòria acadèmica del seu personatge fins a arribar a narrar
les seves experiències universitàries a Tom Brown at Oxford (1861). L’èxit va ser tal
que, posteriorment, van aparèixer títols dedicats a contemplar aquesta visió masculina
de la vida escolar tractant les vivències i experiències femenines en els col·legis per a
noies. Tal és el cas de A World of Girls: The Story of a School (1886), de L. T. Meade,
títol que recull les experiències d’un grup de noies de classe social alta en un internat
84
Anna Teixidor Lima
per a donetes. Per sort, amb el pas del temps, els col·legis exclusius per a un o altre sexe
s’han convertit en centres mixtes tal i com passa a Hogwarts, on la instrucció dels
alumnes s’ofereix per igual i sense tenir en compte distincions de sexe. I la integració
dels sexes és tal que fins i tot al joc del quidditch els equips són mixtos.
2.6.4 ORFES COM ELS HEROIS DE DICKENS
Hereva d’aquesta llarga tradició escolar, J.K. Rowling no és la primera en situar
la seva acció en un col·legi de màgia, ja que el 1974, la també britànica Jill Murphy va
començar una sèrie de relats sobre la particular Acadèmia de Bruixes de la Senyoreta
Cackle, les alumnes de la qual vestien uniformes de color negre i arribaven al centre el
primer dia de curs, amb les seves pròpies escombres.
Tampoc el personatge de Harry Potter és de
creació original, sinó que respon a un estereotip literari
del que formen part molts personatges considerats com
clàssics de la literatura anglesa. Al més pur estil de
Charles Dickens, Harry té molt en comú amb els
protagonistes d’obres tan cèlebres com Oliver Twist
(1838),
Nicholas
NIckleby
(1839),
La
botiga
d’antiguitats (1840), David Copperfield (1850), Casa
Portada del llibre Oliver Twist.
Extreta de: www.ec1.imagesamazon.com
desolada (1852) o Grans esperances (1840). Amb tots
aquests comparteix el fet de ser orfe i haver portat una
vida amb moltes penes. Al llarg de tota la producció de
Dickens, s’aprecia la predilecció de l’escriptor pels nens desvalguts com afirma Tébar:
“Els orfes, paradigma del nen desgraciat, són el seu material humà més freqüent i més
estimat”.
85
Anna Teixidor Lima
A l’estudiar aquests personatges, es pot observar, com tot i que són orfes, la
majoria coneix les seves arrels, el que va passar amb la seva família, a alguns els
sobreviu algun familiar que té cura d’ells, com la germana de Pip en Grans esperances
o l’avi de la petita Nell en La botiga d’antiguitats; altres arriben a descobrir la seva
vertadera identitat en el transcurs de l’obra, com passa a Casa desolada quan la
protagonista, Esther Summerson, descobreix la seva vertadera mare.
En el nostre cas, en el primer de tots els llibres, Harry Potter creu que els seus
pares van morir en un accident i viu amb uns parents directes que el desprecien.
Recordem que el Harry vivia sota les escales, el seu menjar era diferent del de la resta
de la família i que també vestia amb la roba que el seu cosí ja no volia. Posteriorment, a
mesura que avancen els títols, El Harry va evolucionant, descobrint el seu vertader
origen, la raó de la mort dels seus progenitors i , fins i tot , comença a reconstruir la
figura i vivències dels seus pares a través de la seva estància a Hogwarts, gràcies a la
informació que li ofereixen els seus professors o als que un dia van ser els seus
companys de classe.
Arribats aquest punt, és important destacar el paper que desenvolupa el grup
d’amics no ja en la literatura infantil ni juvenil, sinó en el desenvolupament personal
dels joves lectors; es estrany trobar alguna obra on no es potenciïn valors com l’amistat,
la lleialtat, fins i tot, l’honor entre membres d’un mateix grup. És precisament en
l’entorn de Howgarts i amb l’ajuda dels seus companys on el Harry començarà a saber
més d’ell mateix, a descobrir les seves facultats màgiques i aplicar-les en casos de
necessitat. És molt important aquí l’especial relació que es dóna entre el Harry i els seus
amics Ron i Hermione, gràcies a l’amistat dels quals no tan sols descobreix el món de
Hogwarts, sinó que venç la seva timidesa inicial i viu aventures fantàstiques. El
86
Anna Teixidor Lima
protagonista i els seus companys d’escola formen un petit grup, tot i que la personalitat i
els dots del líder són més vigorosos que en altres casos.
En tota la sèrie de Harry Potter, és evident el paper de líder que el protagonista
desenvolupa, ja no en el seu grup, sinó en tota l’escola; encara que en un principi va ser
un paper no desitjat, quasi forçat, al que semblava no adaptar-se (recordem l’arribada a
Howarts, l’admiració dels seus companys al sentir el seu nom, etc.) en quan es
complicava situació allí es mostraven les vertaderes raons d’aquest liderat natural i poc
assumit: intel·ligència, valor, audàcia, etc.
2.6.5 TOLKIEN I DAHL
Quant a literatura contemporània, en la producció de Rowling s’aprecia una
clara influència de dos autors rellevants en el món de la literatura juvenil en llengua
anglesa: J. R.R. Tolkien (1892-1973) i Roald Dahl (1916-1990). En el cas de Tolkien,
són moltes les connexions que es poden establir entre el mon fantàstic de Hogwarts i la
Terra Mitjana. Un dels casos més evidents és el personatge de Dobby, l’elf domèstic
que a Harry Potter i la cambra secreta preveu al Harry de posteriors perills i que tant
recorda al fugitiu Sméagol-Gollum del Senyor dels Anells (1966), i no tan sols per la
seva naturalesa fantàstica i el seu aspecte
físic,
sinó
perquè
en
les
seves
conversacions amb altres protagonistes tots
dos parlen de si mateixos en tercera
El Gollum, del Senyor dels Anells i el Dobby
del Harry Potter. Extretes de:
www.thelordoftherings.com i
www.harrypotter.org
persona.
mantenen
És
més,
aquests
literalment
éssers
enganxats
es
als
87
Anna Teixidor Lima
protagonistes de totes dues sagues, brindant protecció, segons sembla. Evidentment, la
doble personalitat que manifesta Gollum no es correspon amb la de Dobby, si bé l’elf
causa més d’un accident a Harry amb l’única intenció de protegir-lo d’un futur funest.
La semblança entre un i altre personatge es fa molt més evident al públic al
coincidir en el temps de les estrenes de les versions cinematogràfiques de Harry Potter i
la cambra secreta i El senyor dels anells. Les dues Torres (2003). Al comparar totes
dues produccions, les semblances entre Gollum i Dobby són més òbvies: l’altura la
forma de moure’s i comportar-se, la desconfiança que desperten, la forma de parlar i
dirigir-se al protagonista, etc.
Un altre dels personatges de clares reminiscències tolkianes és Aragog, la gegant
aranya criada pel Hàgrid que apareix a Harry Potter i la cambra secreta, i que tan sols
aparèixer en pantalla ens transporta al món de la Terra Mitjana, i no per ser un clar
paral·lelisme a aquesta aranya anomenada Ella-Laranya, sinó també perquè Rowling
bateja la criatura amb un nom molt semblant a un dels grans protagonistes de la trilogia
de Tolkien, Aragon, i perquè aquestes dues grans aranyes, curiosament apareixen en els
segons llibres d’ambdues sagues.
Una vegada analitzat el component fantàstic en les històries de Harry Potter tan
sols queda fer referència a l’obra de Roald Dahl com una altra de les influències més
remarcables en J. K Rowling. Una de les característiques essencials de la literatura de
Dahl, tant en els seus relats per adults com en els infantils és que “satiritza fets
quotidians, barrejant-los amb la fantasia, exagerant fins a crear situacions absurdes”.
Com passa en els petits aldarulls que la màgia del Harry provoca a la família Dursley,
oferint escenes com ara el pastís estampat en la cara de la senyora Mason a Harry Potter
i la cambra secreta. Com s’aprecia en molts dels relats infantils de l’autor, el seu tema
preferit és el nen intel·ligent e imaginatiu, oprimit pels adults, que decideix transgredir
88
Anna Teixidor Lima
la norma i obté com a recompensa una vida plena d’emocions i d’aventures, definició
que correspon exactament al personatge de Harry Potter, el qual desprès d’haver sofert
marginació familiar, decideix transgredir les normes dels Dursley en particular i als
muggles en general i abandonar la seva trista existència per a viure un en un món
d’emocions i aventures permanents.
De fet, fins i tot en els comentaris crítics o les crítiques de diaris de renom que
s’inclouen en la col·lecció es fa referència al paral·lelisme entre Dahl i Rowling, les
obres dels quals es qualifiquen d’ingenioses, sorprenents i divertides en la mateixa
mesura.
A més a més d’aquestes generalitats i coincidències entre ambdós autors, a
Harry Potter i el pres d’Azkaban apareix una escena que ens recorda a
un dels més coneguts retrats de Dahl. Remuntem a Charlie i la fàbrica
de xocolata (1964) i recordem que l’acció gira en torn a la visita d’un
grup de nens a la fantàstica fàbrica de xocolates del senyor Wonka, un
Portada del llibre Charlie i
la fàbrica de xocolata.
Extreta de: www.mildiez.net
lloc on la realitat de la botiga de llaminadures de joves
lectors s’amplia i magnifica en un misteriós recinte en el
què es produeixen les millors xocolates juntament amb tota classe de llaminadures
meravelloses. El misteriós senyor Wonka farà realitat els més increïbles desitjos de
Charlie i els nens creant llaminadures impossibles d’imaginar, com aconseguir un sabor
a violetes, caramels que canviïn de color, xiclets per a inflar globus gegants o caramelsou dels que neixen ocells diminuts. La descripció detallada que fa
Dahl tant de
l’aspecte com de les propietats de les llaminadures d’aquesta peculiar fàbrica, té molt a
veure en la caracterització de les meravelloses llaminadures que els estudiants de
Hogwarts
adquireixen a Hogsmeade, algunes de sabors indescriptibles, altres de
propietats màgiques, en tot cas, mai simples llaminadures.
89
Anna Teixidor Lima
“Ràpidament Charlie va començar a llegir algunes de les etiquetes del costat
dels botons. Mina de sucre candi: trenta-cinc mil metres de profunditat, deia una.
Pistes de patinatge de coco, deia en una altra.
Després... Pistoles de suc de maduixa.
Pomers de cafè amb llet per plantar al teu jardí: totes les grandàries.
Llaminadures explosives per llançar contra els enemics.
Caramels amb palet lluminosos per menjar al llit a la nit.
Caramels de goma per al veí, li deixen les dents verdes durant un mes.
Caramels contra les càries: fora dentistes.
Enganxabarres per a pares xerraires.
Llepolies zigzaguejadores que zigzaguegen deliciosament a la teva panxa un cop
empassades.
Barres de xocolata invisible per menjar a la classe
Llapis recoberts de sucres per llepar
Piscines de llimonada gasosa.
Caramels blancs màgics: quan els tens a la mà els sents a la boca.
Gotes de l’arc de Sant Martí: xucla-les i podràs escopir en sis colors diferents.45
2.6.6 LA MAGA ROWLING
Després de comprovar la influència que certs autors i subgèneres de la literatura
juvenil han exercit en J.K. Rowling de manera evident, i ja que no podem elogiar la
seva originalitat en quan a personatges o temàtica, ara valorem l’obra d’aquesta autora
per la forma en què ha sabut utilitzar certs elements, personatges o situacions d’una
llarga tradició literària i combinar-los entre sí de manera magistral. Sabent o no,
45
Charlie i la fàbrica de xocolata Roald Dahl La Magrana L’esparver Pàg. 150
90
Anna Teixidor Lima
Rowling pren els millors ingredients de la literatura juvenil en llengua anglesa, per a
crear uns personatges i elaborar unes històries que captiven al lector, i si bé no es difícil
fer un seguiment històrico-literari dels principals components de la seva literatura, és
precisament per aquesta habilitat sintetitzadora i recreadora per la que avui hem de
valorar l’aportació de Rowling a la literatura fantàstica contemporània. És més la seva
literatura pot ser presa com a punt de partida o primera referència des de la que
reconstruir o estudiar l’evolució de la literatura juvenil des dels seus orígens en la
tradició oral fins als nostres dies.
J. K. Rowling. Extreta
www.jkrowling.uk
de:
91
Anna Teixidor Lima
2.7 ELS NOMS PROPIS A HARRY POTTER: ELECCIÓ I
TRADUCCIÓ
J.K Rowling ha escollit curosament els noms dels personatges i dels llocs en els
quals transcorre la saga de Harry Potter. Tots aquests noms tenen un significat i són un
complicat i entramat joc de paraules, d’associacions i d’idees que donen lloc als noms i
cognoms dels personatges.
En el món de Harry Potter es barregen elements tant reals com fantàstics. Des de
llocs i éssers quotidians, familiars per al lector, fins a una sèrie de situacions i
personatges dignes de tradicionals contes de fades: mags, bruixes, bruixots, trols, elfs,
unicorns, etc. Mantenint aquesta especial combinació l’autora no ha volgut que els
noms dels personatges hagin estat escollits a l’atzar, i tampoc és clar, per art de màgia,
sinó que ens ha fet adonar que té el sentit de l’originalitat molt ben desenvolupat. Més
que una elecció arbitraria podríem parlar d’un complicat joc de paraules i associacions
d’idees.
2.7.1 PERSONATGES
A priori, podríem pensar que l’elecció del nom d’un personatge dependrà de si
forma part del món màgic o del món no màgic (muggle). És a dir, serà un nom real si es
tracta d’un personatge muggle, o un de més elaborat si es tracta d’un personatge de
Hogwarts i el seu entorn. Tot i així, després d’una lectura,
s’aprecia la varietat,
disparitat, i originalitat que afecten per igual als nombrosos personatges de la saga de
Harry Potter.
J.K Rowling utilitza noms propis, reals, coneguts i familiars per l’entorn britànic
en el qual veu la llum l’obra. Entre els muggles, podem trobar els amics del cosí d’en
Harry, en Dudley, que s’anomenen Dennis i Gordon, però també trobem aquest nom
92
Anna Teixidor Lima
comú en el món fantàstic. És curiós descobrir que una família que té una llarga tradició
de mags, com és la família Weasley, hagi escollit noms tan comuns per als seus fills
com son: Bill, Charlie, George, Fred, Ron, que fins i tot podríem dir que són més
comuns que els escollits per als anteriors muggles.
Dintre d’aquest grup hi hem d’incloure el propi protagonista. Ens crida
especialment l’atenció veure com un personatge tan especial, tant per a Hogwarts, com
per als joves lectors del segle XXI, s’hagi escollit Harry, un nom molt comú i Potter, un
cognom que no significa altra cosa que “terrisser” o “ceramista”. Potser, amb això,
s’intenta fer que el personatge sigui més pròxim i creïble al lector. En Harry,
protagonista de la literatura infantil del segle XXI, està sotmès a les mateixes situacions
de creixement i desenvolupament de la personalitat que els nens lectors. Aquesta
proximitat amb el lector és una de les claus de l’èxit de Harry Potter.
Hi ha, però, un altre grup que pertany a la categoria de noms que tenen un
significat concret, la majoria són substantius que s’apropen a la categoria de noms
propis, i altres són producte d’un minuciós treball filològic de l’autora.
Dins de la primera opció trobem una sèrie de personatges, els noms propis dels
quals pertanyen al camp semàntic de la naturalesa. Aquest és el cas de les flors com ara
Petunia Dursley, Lavender (“lavanda”) Brown, Pansy (“pensament”) Parkinson. També
estan relacionats amb les plantes els personatges Oliver Wood (“fusta” o “bosc”) i la
professora Sprout (traduït com “brot” o com “col”) . Cal dir que Oliver Wood es dedica
a la venda de varetes, les quals són de fusta, i d’aquí li ve el cognom i la professora
Sprout és la professora d’herbologia de l’escola. A l’igual que els anteriors, apareixen
altres noms i cognoms fàcilment traduïbles. Tenim per exemple a Sírius Black (negre), o
els alumnes Lavander Brown (marró), T. Boot (bota), Susan Bones (ossos).
93
Anna Teixidor Lima
També és curiós observar que els noms que tenen major càrrega semàntica són
els que l’autora ha confeccionat tant per als professors com per als autors dels llibres de
text que el Harry utilitza a Hogwarts, És a dir, existeix una relació directa entre el
cognom del professor i la seva especialitat o la matèria que imparteix i així també passa
amb els autors dels llibres de text. Així, tenim per exemple Miranda Goshawk, autora
d’un llibre d’encanteris (cognom de la qual podria ser traduït com a fetillera), Adalbert
Waffling autor del llibre Teoria de la Màgia i el cognom del qual el podríem traduir
com a “xerramecu” o Quentin Trimble autor del llibre Les forces del mal: una guia
d’autoprotecció, el cognom del qual es podria traduir en el verb tremolar.
El treball de J.K Rowling quant a la denominació dels seus personatges no es
limita tan sols al joc semàntic, sinó que també abasta el camp de la fonètica. Trobem per
exemple el cas dels alumnes M. Brocklehurst, M. Bulstrode o J. Finch-Fletchey. També
tenim el cas d’un fort efecte sonor com el terme Voldemort o els insignes professors
Albus Dumbledore i Minerva McGonagall¸ el cognom de la qual té el seu origen en la
més antiga cultura celta.
Existeixen altres noms propis que si bé no són directament extrets d’un nom
comú si que semblen ser adaptacions o al·literacions gràfiques i/o fonètiques d’alguns
substantius d’ús quotidià.
Per exemple: Mrs. Figgs (fig: “figa”); Hagrid (hag: “bruixa”/ haggard: “ullerós,
cansat”); Professor Quirrell (squirrel: “esquirol”); Professor Snape (to snap: “ petar els
dits” / snail: “cargol” / snake: “serp”); C. Fudge (fudge: “un dolç de sucre”); Nicolas
Flamel (flame: “flama”); Flitwick (to flit: “volar”, ).
En el cas dels mots o sobrenoms d’alguns personatges, fantasmes en major part,
l’autora s’ha mantingut fidel a la característica especial o diferent de cada un d’ells per a
denominar-los. A l’hora de traduir s’ha fet d’una manera literal. Tal és el cas dels
94
Anna Teixidor Lima
fantasmes que habiten Hogwarts: el fantasma de Gryffindor és Nearly Headless Nick, és
a dir en Nick “per poc sense cap” i el fantasma d’Slytherin rep el nom de Bloody
Baron, o sigui el Baró Sagnant.
2.7.2 ANIMALS
Tal i com normalment passa al món real, la majoria d’animals que apareixen als
llibres de Harry Potter deuen el seu nom a alguna característica o detall concret de la
seva fisonomia. Així, tenim, per exemple, els adjectius que s’han convertit en el nom
dels animals com ara el temible gos de tres caps, en Fluffy que significa que “que té
molt de pèl, llanut”, o el gos d’en Hagrid, en Fang que significa “ullal”. En altres casos,
el nom de l’animal s’associa a algun altre substantiu amb el qual pugui tenir relació com
és el cas de la vella rata que en Ron hereta com a mascota, l’Scabbers (scab: “costra”,
scabies: “sarna”). També trobem algun altre animal amb un nom generalment atribuït a
les persones com ara Trevor, la granota de l’alumne Neville Longbotton, o Mrs. Norris,
la gata del senyor Flich.
2.7.3 LLOCS
En aquesta categoria és a on més destaca la capacitat de l’autora quant a
l’equilibri entre la realitat i la fantasia; així, utilitza llocs concrets de la geografia
britànica fàcilment identificables per a qualsevol lector, tal és el cas com les ciutats de
Bristol, Devon o Londres, juntament amb el món irreal i fantàstic.
Quant a Hogwarts, resulta difícil explicar per què l’autora crea aquesta paraula
utilitzant dos substantius que no tenen res a veure amb la màgia: hog (porc), wart
(berruga), o si aprofundim més trobem que existeix la forma wart-hog, traduït com a
“jabalí” o bé com a “berrugós”. És important destacar també la combinació de noms i
95
Anna Teixidor Lima
d’adjectius que Rowling utilitza per anomenar els llocs més característics d’aquest
univers màgic; així que, per exemple, el bosc obscur i misteriós dels voltants de l’escola
no podria tenir millor nom que Forbiden Forest, el Bosc Prohibit per al públic en
català.
Analitzant els noms de les cases a on s’agrupen els estudiants s’aprecia que cada
casa defineix el tipus d’alumne que acull: així tenim a Gryffindor que serà el lloc on s’hi
dirigiran els millors mags (griffin: “aixeta”/ d’or: “daurat”), Slytherin, la casa de
personatges astuts, tot i que una mica obscurs (sly: “astut”, “maliciòs”, / therein: “dins”,
“a l’interior”), Hufflepuff també podria ser la residència dels que més protesten (huf:
“rabieta”/ huffy: “enfadat”, “malhumorat” / puff: “fer un bufet” i Ravenclaw, un lloc per
a ments despertes (raven: “corb” / claw: “urpa”).
Tant en el món muggle com en el món màgic existeixen nexes comuns que fan
accessible el pas d’un lloc a un altre, i tots es troben en la ciutat de Londres. L’autora
anomena llocs concrets i familiars per als lectors: en Hàgrid i en Harry efectuen un
viatge amb metro durant la seva estada a Londres i acaben en un petit pub de nom Leaky
Cauldron, per als lectors catalans La marmita foradada des del pati de la qual
s’accedeix a la ronda d’Alla, un carrer comercial on tots els mags poden aconseguir els
objectes i ingredients més variats. També cal mencionar l’existència d’una xarxa de
túnels i passadissos, similars al metro que pertanyen al banc de Gringotts. No podem
oblidar també l’estació Londinense de King’s Cross de la qual l’andana nou i tres quarts
d’onze serveix d’entrada al món màgic de Harry Potter.
Després d’aquesta relació de tècniques, usos i possibilitats que ofereix el
llenguatge, no podem sinó aplaudir l’habilitat amb la qual l’autora els ha sabut fer servir
i manipular per a formar uns noms carregats de significat i d’informació.
96
Anna Teixidor Lima
Un cop fet aquest repàs de com l’autora ha seleccionat aquests noms, una de les
qüestions que immediatament ens vénen al cap, quan parlem de la comunicació entre
diferents cultures, és com pot ser traslladat el món imaginari de Harry Potter a una altra
llengua i cultura? Com és possible que una lectura que conté tantes referències culturals
es traspassi a una altra cultura i es segueixi mantenint al cim dels llibres més venuts? De
què se’n fa de tot l’humor anglès i de tots aquests noms que l’autora ha escollit tan
delicadament? Es perd alguna informació? Se’n guanya? Els lectors d’altres llengües
continuen rient amb bromes típicament angleses?
2.7.4 COMPARACIÓ DE NOMS PROPIS I DE CONSTRUCCIONS LÈXIQUES
PER ANOMENAR LA GENT.
Els llibres de Harry Potter tenen un nombre molt ampli de caràcters. Quan
parlem de les traduccions, la pregunta que ens ve en ment és: els traductors anomenen
els seus personatges amb els seus noms originals o adopten equivalents? En anglès,
alguns personatges com ara Flitch (un sinònim d’steal o robar) o Peeves ( un derivat de
l’adjectiu peevish, que vol dir malhumorat)
són noms, que els lectors anglesos,
simplement llegint-los, ja poden endevinar alguna característica del personatge en
qüestió. El fet que el nom descrigui la persona no té només la funció de reforçar el
caràcter d’aquest, sinó de fer-nos una idea anticipada de com són. Per exemple les
personalitats d’en Crabbe i en Goyle no necessiten ser demostrades per la seva aparença
o per les seves accions, ja estan directament representades (per al lector anglès)
mitjançant els seus noms. Són, doncs, els traductors conscients d’aquesta connexió
implícita entre el nom i el seu significat? Es mantenen aquestes connexions en les
97
Anna Teixidor Lima
traduccions? Com afecten les eleccions dels traductors a la recepció que els lectors
tindran dels personatges?
En diferents estudis realitzats, s’ha comparat el text original amb diverses
llengües i s’ha de dir que, bàsicament, els noms dels personatges principals es mantenen
com en l’original, tan sols, en algunes llengües han sofert petits canvis. Per exemple,
Hermione es torna Hermine en Alemany, en Dudley es torna Duda en Portuguès i en
Malfoy es torna Malafoy en Francès.
Mirant qualsevol traducció, podem classificar els noms traduïts en dos grups:
1. Els que s’han traduït sonorament.
2. Els s’han traduït produint adaptacions que tinguin el mateix
significat.
1. Traduccions sonores:
Aquest grup inclou els noms, la pronuncia dels quals ha estat adaptada de
l’original. El portuguès és una de les llengües que més adapta els sons: Per exemple: en
Rubeus es torna Rúbeo, l’Albus, Alvo, o l’Hedwig, Edwiges. Hi ha altres llengües que
també fan adaptacions sonores: per exemple Lavander, es torna Lavanda en Italià,
Dedalus Diggle es torna Dädalus Diggle en Alemany i el Fluffy es torna Fuffi en
Italià. Tot i aquestes excepcions, la tendència general és mantenir el mateix nom que a
l’original.
2. Els que s’han traduït produint adaptacions que tinguin el mateix significat
Cal dir que no totes les llengües adapten els mateixos noms i que no totes fan les
mateixes adaptacions. Algunes llengües adapten només un o dos noms, parant atenció a
aspectes com les al·literacions, les al·lusions, i altres adapten els noms només tenint en
98
Anna Teixidor Lima
compte un d’aquests aspectes. Les tècniques per a traduir utilitzades les podem
classificar en tres grups:
a) Substituir-ho per un nom equivalent en la llengua traduïda, intentant de
mantenir alguns dels aspectes implícits.
b) Substituir-ho per noms que siguin familiars per a la gent que ho llegeix, tot i
que no es produeixin associacions específiques.
c) Utilitzar noms que no només mantinguin el significat metafòric o alguna de
les al·lusions que produeixen, sinó també mirant de reproduir els efectes
fonètics que es donen en la versió original.
a. Equivalents en la llengua traduïda:
En aquest cas, la substitució es realitza d’una manera que el nom mantingui
algun aspecte implícit. Un bon exemple és el del professor de pocions Snape. El seu
nom en anglès fa referència a snake, o el que és el mateix, serp. El nom Snape es manté
en algunes traduccions com ara: la castellana, la catalana, la portuguesa, l’alemanya. Tot
i així, en Italià, per exemple es converteix en Professor Piton. D’aquesta manera
aconsegueix la mateixa associació. (Als lectors de seguida els hi ve al cap la imatge
d’una serp Pitó). En Francès, és converteix en el Professor Rouge (d’aquesta manera,
significa “vermell”, “dolent”). En aquests casos s’utilitzen diferents paraules però el
lector tindrà les mateixes sensacions que els lectors anglesos.
b. Utilitzant noms que no impliquin associació:
Aquests noms utilitzats sonen molt més familiars als lectors de la llengua
traduïda, tot i que no produeixin associacions específiques. Per exemple en Portuguès
99
Anna Teixidor Lima
tenim en Bill i en Charlie traduïts com a Gui e Charlinhos, o l’alumne Colin traduït com
a Pau al català, o en Peeves, traduït com a Pirraça en Portuguès, i Pix en Italià.
c. Noms amb associació i efecte fonètic:
Intentar utilitzar noms que mantinguin el significat de la paraula, que produeixin
associacions, i alhora efectes fonètics és una tasca molt difícil per als traductors.
Algunes de les traduccions més acurades són, per exemple, la catalana, la portuguesa, i
l’italiana que han fet molts d’esforços per a produir humorístiques, i delicioses
traduccions, mentre que potser l’espanyola i l’alemanya han reproduït més les paraules
angleses. Un exemple molt clar i molt ben trobat és la traducció de la Moaning Myrtle al
català com a Gemma Gemec. No tan sols es manté el significat de la paraula, sinó que
produeix el so fonètic tal i com a l’anglès. L’espanyol, per exemple, ha mantingut el
nom principal i tan sols ha traduït el cognom, com a resultat queda Myrthe, la Llorona.
Un exemple similar passa amb la traducció de Mrs. Norris, la gata del senyor
Flich. El text italià canvia el nom però manté l’al·literació traduint-la com a Mrs. Purr.
D’aquesta manera el nom imita el soroll que fan els gats. La traducció italiana canvia el
nom però també manté aquesta associació amb el soroll dels gats. D’aquesta manera
queda Madame Norrra. En aquest cas, les traduccions espanyola, catalana i alemanya
han mantingut el mateix nom.
Hi ha un altre tipus d’adaptacions de noms a les llengües traduïdes. Moltes
vegades, quan es tracta de traduir noms de famosos bruixots ens sorprèn trobar a Alberic
Grunnion i Hengist of Woodcroft com a Rey Salomón (al castellà) i Ramon Llull (al
català). En aquest cas trobem dos noms històrics: el rei bíblic Salomó i l’escriptor
medieval Ramon Llull.
100
Anna Teixidor Lima
Altres exemples no tan sorprenents són els noms dels autors dels llibres que en
Harry utilitza:
Anglès
Italià
Català
The Standard Book of Spells
Manuale
by Miranda Gosawk
Volume primo,
degli
Incatesimi,
Llibre d’encanteris (nivell I), de
Marina Fetillera
di Miranda Gadula
Magical Theory
Teoria della Magia,
Teoria de la màgia,
by Adalbert Waffling
di Adalbert Incant
d’Albert Xarramecu
A
Beginner’s
Guide
to
Guida
pratica
alla
Introducció a la transfiguració,
Transfiguration
trasfigurazione per principianti,
de Xavier Mudancer
by Emeric Swithc
di Emeric Zott
One Thousand Magical Herbs
Mille erbe e funghi magici,
Mil i una Herbes i bolets màgics,
and Fungi
di Phyllida Spore
de Rosa Rosae
The Dark Forces: A Guide to
Le Forze Oscure:
Les forces del mal. Guia per a
Self- Protection
Guida all’autoprotezione,
l’autodefensa,
by Quentin trimble
di Dante Tremante
de Pere de Tramolar
by Phyllida Spore
Podem comprovar que J.K. Rowling fa que el títol dels llibres i el nom dels seus
autors tinguin una relació. Aquest factor es manté en la traducció al català i també en la
italiana, com hem pogut comprovar. A Beginner’s Guide to Transfiguration by emeric
Switch, els noms “transfiguration” i “switch” tenen connexió. El mateix passa en català:
“transfiguració” i “Mudancer” són dos noms que el seu significat es basa a canviar, en
moure’s de lloc, tal i com passa a les classes de transfiguració. Al llibre One Thousand
Magical Herbs and Fungi by Phyllida Spore veiem que, en català, s’ha traduït l’autora
com a Rosa Rosae. D’aquesta manera ens trasllada a la llengua llatina, i fa que
s’estableixi una relació entre l’autora i el seu llibre (recordem que els noms de la
101
Anna Teixidor Lima
majoria de plantes es solen anomenar a vegades en llatí ). Mentre que al llibre The Dark
Forces: A Guide to Self- Protection by Quentin Trimble, en les diferents traduccions
s’ha mantingut el nom del llibre i s’ha traduït el de l’autor per un nom més comú; en
aquest cas Dante en Italià i Pere en Català.
Deixant de banda els llibres, el nom de Lord Voldemort o també anomenat en
anglès: He-Who-Must-Not-Be-Named o You-Know-Who, la majoria de traduccions l’han
traduït literalment, per exemple en castellà: El-que-no-debe-ser-nombrado o en català
Aquell a qui no hem d’anomenar o en Italià, Colui-Che-non-Deve-Essere-Nominato o
en Francès; Celui-Dont-le-Nom-Ne-Doit-Pas-Être-Pronuncié.
En el cas de Nearly Headless-Nick, o sigui, En Nick-de-poc-sense-cap, en totes
les llengües ha estat traduït literalment menys a l’espanyola; Nick-Casi-Decapitado.
Que s’utilitzi la paraula “decapitado” implica que el fantasma hagi hagut d’estar en
alguna lluita, cosa que no passa en la versió original. No se’ns diu pas que li hagin
volgut tallar el cap en alguna disputa, sinó que tan sols es queda, per poc, sense cap.
Anglès
Castellà
Català
Portuguès Italià
Alemany
Francès
Nearly
Nick-
Nick-de-
Nick
Nick-
Auf päpel- Nick
Headless-
Casi-
poc-
Quase
Quasi-
trank
die Quasi-
Nick
Decapitado sense-cap
Sem
Senza-
Jagd
der Sans-Tête
Cabeça
testa
Kopflossen
102
Anna Teixidor Lima
2.7.5 COMPARACIÓ DELS TOPÒNIMS EN DIFERENTES LLENGÜES:
Tal i com passa amb els noms de Harry Potter, a l’hora de traduir els topònims
es segueixen els mateixos criteris de traducció. Tenim per exemple la traducció de la
Casa Gryffindor:
Anglès
Castellà
Català
Francès
Godric
Godirc
Nicanor
Godric
Gryffindor
Griffindor
Griffindor
Gryffondor
Helga
Helga
Hortènsia
Helga
Hufflepuff
Hufflepuff
Rowena
Rowena
Hufflepuff Poufsouffle
Mari Pau
Ravenclaw Ravenclaw Ravenclaw
Rowena
Serdaigle
Salazar
Salazar
Sirpentin
Salazar
Slytherin
Slytherin
Slytherin
Serpentard
Primer de tot, podem veure que alguns traductors, com ara el català, han canviat
fins i tot el primer nom. D’aquesta manera, el nom ens sona molt més comú que ho faria
si es mantingués en anglès. Tot i així, les traduccions castellana i francesa han
mantingut el nom principal.
També trobem alguns noms com ara el famós banc Gringotts, que no ha estat
traduït en quasi cap llengua i s’ha mantingut com a l’original. En aquest cas, els lectors
anglesos juguen amb avantatge, ja que “ingots” són peces pesants d’or, o el que seria el
mateix, lingots d’or.
També tenim el nom del carrer més famós en el món dels bruixots, en anglès;
Diagon Alley. Els lectors anglesos poden pensar, sense cap problema, que Diagon
deriva de “diagonally” (és a dir, una línia que creua un espai des de punts oposats; que
103
Anna Teixidor Lima
és tal i com és aquest carrer). Tot i així, en la traducció espanyola, es destrueix aquest
significat; ja que és traduït com a El callejón Diagon. El mateix passa en català, quan és
traduït per La ronda d’Allà; mentre que amb portuguès, Beco Diagonal es manté
aquesta imatge.
Finalment, tenim la Platform Nine and Three Quaters de l’estació de King’s
Cross. Aquesta plataforma és la que ens permet accedir al tren que ens porta fins a
Hogwarts, el Hogwarts Express. Totes les traduccions ens ofereixen una traducció
literal exceptuant la portuguesa que l’ha traduït com a Plataforma nove e meia, quan en
realitat, una bona traducció seria la catalana: L’ Andana nou i tres quarts.
104
Anna Teixidor Lima
3. TREBALL DE CAMP
3.1 RECULL D’OPINIONS SOBRE HARRY POTTER
Certament, no estaria fent el meu treball de recerca sobre de Harry Potter si no
m’agradés. La meva opinió sobre aquests llibres és la millor possible; en sóc una
fanàtica, en això no hi ha cap mena de dubte. Però durant la realització del meu treball
em vaig proposar també, enviar una sèrie d’e-mails a personatges més o menys
coneguts, escriptors, professors... Amb l’enviament d’un correu electrònic els vaig
qüestionar quina era la seva opinió sobre aquest fenomen. A part de les seves respostes,
també he extret opinions de diaris i/o revistes, ja que hi ha hagut una sèrie de persones
amb les quals m’ha estat impossible establir-hi contacte.
3.1.1 PROFESSORS
Començarem amb una sèrie de professors que van expressar la seva opinió al
diari EL PAÍS46. Josefina Aldecoa, directora de l’escola Estilo de Madrid explica que
“Los niños se han arrebatado por Harry Potter. He visto a críos que se negaban a leer,
tragándose sus libros. ¿Cuál es el secreto? Es difícil saberlo”. La professora de
literatura de nens de 8 a 12 anys, Esther Blasco, respon a la directora: “Rowling ha
encontrada una fórmula en la que mezcla la fantasía de la magia con una visión muy
moderna de la sociedad, en la que se incluye una familia desestructurada, algo que los
niños ven como normal. Ellos se sienten tratados como adultos”. “La manera en que
esta escritora ha enganchado a la lectura a los niños es un fenómeno insólito en la
historia de la literatura infantil” conclou la professora Blasco. Coincident amb ella,
Marta Ibáñez, professora de llengua catalana en un institut de secundaria de Sabadell
(Badalona) que porta 20 anys en el mon de l’ensenyament, diu: “ Es un fenómeno que
46
EL PAÍS domingo 25 de noviembre de 2001
105
Anna Teixidor Lima
crea lectores. A veces, en la escuela tendemos a vivir fuera de la realidad y hay que
aprovechar un fenómeno de este tipo para fomentar la lectura”. Com podem veure, les
dues educadores coincideixen en què el més difícil arriba quan s’acaben les lectures del
personatge: “Hay muchos chicos que se han enganchado tanto a Harry Potter que
después les cuesta cambiar” diu Ibáñez.
També tenim l’opinió d’Oriol Izquierdo, crític literari i
professor de La universitat Ramon Llull de Barcelona explica que
va començar a llegir les novel·les perquè li va picar la curiositat “la
fascinació”, amb que la seva filla parlava d’elles i opina que els
llibres de Rowling són “una porta oberta” a Tolkien (El senyor dels
Oriol Izquierdo
Extreta
de:
www.uoc.edu
anells).
Per altra banda, Ibáñez adverteix que “pasar a esta
trilogía tan deprisa puede ser perjudicial, porque es una lectura
absolutamente distinta que introduce un mundo imaginario sin ninguna relación con la
experiencia de los chicos”. Ibáñez, ha començat a introduir a les seves classes, una
reflexió sobre tot el marketing que envolta tot el fenomen. “A partir de ahí, les
enseñamos a ser consumidores racionales” explica Ibáñez. La mateixa professora
apunta que “Harry les gusta porque es un chaval como ellos y puede hacer magia.
Además las situaciones en las que se ve envuelto son creíbles. Los elementos fantásticos
no son gratuitos porque están conducidos por los propios personajes”.
Un catedràtic que també va tenir l’amabilitat de
contestar-me un correu
electrònic, va ser Jordi Larios
professor de la universitat de Cardiff (Gales) . Li vaig
qüestionar, a més a més, si sabia algun altre personatge de la
literatura catalana que pogués ser comparable amb Harry
Potter i la seva resposta fou la següent:
Jordi Larios. Extreta de:
www.cf.ac.uk
106
Anna Teixidor Lima
Hola, Anna.
Molt de gust de conèixer't, encara que només sigui electrònicament.
Segur que jo sóc una persona molt poc adequada per donar una opinió
sobre Harry Potter, ja que no m'he llegit els llibres en què apareix
aquest personatge. Només en conec el ressò diguem-ne mediàtic i, en
aquest sentit, et puc dir que no hi ha cap personatge de la literatura
catalana que s'hi pugui comparar. No sé si es tracta d'una simple
febrada o si aquestes obres es mereixen una atenció crítica
seriosa.
Pel
protagonitza
poc
una
que
sé,
sèrie
Harry
d'aventures
Potter
més
es
o
un
menys
personatge
que
espectaculars
i
fantàstiques i, d'una manera instintiva, desconfio d'aquesta classe de
literatura: la trobo més aviat avorrida, com gran part del cine de
Hollywood. Ara bé, sobre gustos no hi ha res escrit i és possible que
m'equivoqui.
Em
demanes
si
Harry
Potter
es
pot
convertir
en
un
clàssic. Be, això ara no ho sap ningú: caldrà que passin anys,
molts anys, per veure si adquireix la pàtina dels clàssics. En aquest
sentit, crec que tenen raó els que pensen que el valor estètic de les
obres
literàries
o
de
l'art
en
general
és
contingent,
és
a
dir,
funciona una mica com les accions a la borsa: puja i baixa, segons els
gustos de l’època, les circumstàncies històriques, etc. Algunes obres
aconsegueixen
mantenir-se
molt
bé,
d'altres
ho
fan
durant
un
cert
temps, n'hi ha que queden oblidades i al cap d'un temps tornen a
surar. N'hi ha que simplement s'han perdut o que han estat injustament
marginades. El que és important és llegir llibres que ens interessen.
A la teva edat no té gaire sentit que llegeixis els poemes d'Ausias
March o el Quixot perquè potser et semblarien avorrits (almenys a mi
m'ho haurien semblat), i en canvi és lògic que t'agradi Harry Potter.
Si es així, Harry Potter t’haurà fet un servei molt gran. Quan tinguis
la meva edat, si encara et sedueix la literatura (confio que si,
107
Anna Teixidor Lima
perquè si no et perdries un dels plaers més grans d'aquesta vida!),
segur que t'interessaran altres llibres. Vull dir que cada
llibre té el seu moment i només ens parlen si els llegim en el moment
adequat.
Em sap greu no poder-te ajudar més o dir-te coses més concretes
sobre el Harry Potter, que és el que tu volies. Una de les coses més
empipadores és constatar que no tenim prou temps per llegir-ho tot. A
mi em caldrien moltes vides per arribar a llegir tots els llibres que
em criden l’atenció. Que hi farem!!
3.1.2 ESCRIPTORS:
Un dels escriptors que també dóna la seva opinió al diari EL PAÍS és Andreu
Martín, nascut a Barcelona el 1949 i llicenciat en filologia per la
Universitat de Barcelona. Començà escrivint a revistes catalanes i
castellanes i fent guions de cinema. Autor de la sèrie cèlebre
sobre el detectiu adolescent Flanagan, opina que els llibres de
Rowling estan realment ben escrits, però és més crític en quan a
Andreu Martín.
Extreta de:
www.lacentral.com
la pottermanía, que califica de “fenómeno comercial disfrazado
de fenómeno cultural”. Andreu Martín va tenir l’amabilitat de
contestar-me un e-mail que li vaig enviar preguntant-li què en pensava d’aquest
fenomen i aquesta va ser la seva resposta:
Hola, Anna:
No em podré estendre gaire perquè tinc molta feina però procuraré
resumir el que penso.
a)
Trobo
que
els
llibres
de
Harry
Potter
són
interessants,
imaginatius i estan ben escrits.
108
Anna Teixidor Lima
b) Però aquesta qualitat innegable no es correspon amb el seu èxit
delirant. No són els millors llibres juvenils de totes les èpoques, no
en proporció al seu èxit.
Això fa que em quedi pensant en el motiu d'aquest èxit delirant.
El més fàcil és atribuir-ho a la promoció, la campanya publicitària i
el consegüent papanatisme del consumidor, però no és l'explicació que
m'acaba de satisfer. O, en tot cas, no és l'única. Això només és una
part.
L'altra part... Bé, et prometo que pensaré sobre ella. Però no crec
que arribi a cap conclusió abans que hagis acabat tu el teu treball.
Un petó
Elvira Lindo nascuda a Cádiz el 1962, ha escrit guions
per a diferents programes de ràdio i televisió. El seu camp
professional segueix essent la ràdio on va néixer el 1987 el
personatge que l’ha fet famosa: Manolito Gafotas. L’autora
declara al diari EL PAÍS que Harry Potter té molts mèrits: “El
lector se adentra en un mundo fantástico sin dejar de tener los
Elvira Lindo. Extreta
de: www.plus.es
pies en el suelo. Pero no se debe perder de vista que el bombardeo mediático es tan
fuerte que hasta en la Warner, productora de la película, se preguntan si no estarán
matando la gallina de los huevos de oro”. Mentres que per a
Martín Garzo, “el secreto de Potter está en que rezuma fantasía y
se aleja de lecturas dirigidas”.
Mitjançant el correu electrònic també em vaig poder posar
Gemma Lienas.
Extreta de:
www.xtec.es
en contacte amb Gemma Lienas. Ha escrit una vintena de llibres,
uns dedicats als joves i d’altres a nens i nenes que l’han portada a
109
Anna Teixidor Lima
rebre diferents premis com el Ramon Muntaner per Dos cavalls, l’Odissea per la seva
novel·la sobre l’anorèxia Bitllet d’anada i tornada. Aquesta va ser la seva resposta
sobre el fenomen Harry Potter:
Hola
Anna,
Vaig de bòlit i, malauradament, no podré estendre’m tant com voldria.
Només puc dir-te que estic totalment a favor de fenòmens com els de
Harry Potter, que animen a llegir a tanta gent. Potser després d'haver
experimentat el plaer de la lectura s'animen a conèixer altres obres,
i el món haurà guanyat uns quants lectors més!
Una abraçada,
Gemma Lienas
També, he pogut extreure l’opinió d’Andreu Sotorra,
escriptor català nascut a Reus el 1950. Ha publicat vint-i-cinc llibres
en llengua catalana i ha obtingut diferents premis literaris de
narrativa curta i novel·la. És periodista cultural de premsa escrita i
ràdio, especialitzat en l’àrea de teatre i crític literari. Li vaig escriure
un e-mail per dir-li si volia afegir alguna cosa en l’entrevista sobre
Harry Potter de la seva pàgina web47, que vaig trobar
Andreu Sotorra.
Extreta de:
www.lafura.org
interessantíssima. Em va contestar que no afegia cap comentari i que
podia utilitzar les seves paraules sempre i quan cités la font d’informació.
1. Quines han estat les claus d’aquest èxit fulminant?
És difícil dir què ha estat primer, si l’ou o la gallina. És a dir, el llibre o
l’embolcall. Els llibres de Harry Potter, avui, ja no són llibres sinó un
47
http://www.andreusotorra.com/altres/premsa/retalls13.html
110
Anna Teixidor Lima
producte que es ven per altres hams. Un joc anunciat per televisió, material
escolar, gorres i motxilles i, a més, els llibres. I, sobretot, cinema. Cinema
llarg, ple d’efectes i d’un món impossible, màgic. Per tant, cinema
insuportable per a la majoria de pares que hi acompanyen els petits. Però a
ells els encanta, de la mateixa manera que d’adolescents els encantarà segons
quin tipus d’acampada o de concert visquin. Harry Potter és un toc “chic” de
la infància d’aquest principi de segle. O bé estic amb Harry Potter, i me’l sé
de cap a peus, o no existeixo.
2. Per què altres llibres que tenen els mateixos ingredients que el Potter no
han tingut el mateix èxit?
Perquè no han tingut l’oportunitat d’entrar en un embolcall de promoció com
el de Harry Potter. I això és aplicable tant a autors catalans com a autors
d’una altra galàxia. És evident que els milers de lectors o espectadors de
Harry Potter no es dediquen a la crítica de cinema ni a la de literatura i per
tant
no
tenen
necessitat
de
criteris
“acadèmics”
ni
literaris
ni
cinematogràfics. En aquest sentit, ens acostem al consum cultural que té com
a model el consum de la televisió. Qui mana és el comandament. I el
comandament no té criteri. Es mou per impulsos. Un producte cultural, per
molt bo que sigui, necessita padrins que convencin abans de la seva qualitat
o necessitat. Si no els té, en un sistema dominat pel mercat, no arribarà a cap
mena de sortida massiva.
3. És realment l’obra excepcional que ens volen vendre?
111
Anna Teixidor Lima
No, excepcional no. Cada cosa al seu lloc., i intentant no caure ni en
pedanteries i modes, ni en desprestigis gratuïts. Harry Potter té capítols
interessants i capítols il·legibles, té moments extraordinaris i moments
sòmines, té alguna originalitat i molta ressonància de velles lectures. Però és
que, a més a més, Harry Potter beu del les fonts de mites clàssics, tant
històrics, com llegendaris o literaris. S’hi troba el rastre de Merlí, s’hi troba
el rastre de viatgers a les cultures antigues, s’hi troba el rastre dels fetillers i
alquimistes de l’edat mitjana i s’hi troben referències d’autors tan
reconsagrats com Gustave Flaubert, Charles Dickens o J.R.R.Tolkien i fins i
tot apropiacions de noms que pertanyen a fets històrics i personatges
anglesos. No m’ho invento ni m’he dedicat a fer-ne la recerca. Un antropòleg
de Carolina del Nord, David Colbert, ha fet un llibre descobrint aquesta base
de dades que fa servir J.K. Rowling
48
. L’edició no està autoritzada per
l’autora, lògicament. Sembla que a ella no li ha fet gens de gràcia que li
hagin desvelat la recepta del pastís. Ens trobem, doncs, davant d’una obra
amb èxit assegurat no només per la promoció que l’acompanya, sinó perquè
utilitza alguns dels recursos de la literatura clàssica que són per una banda,
familiars als adults, i per l’altra, una descoberta per als lectors novells, i amb
un llenguatge d’avui.
4. Hi ha necessitat de repetir el fenomen? Vull dir, els lectors necessiten
d’un nou Potter” (Molly Moon per exemple) o tan sols és una necessitat
de “vendre” altres llibres per part de les editorials i els magatzems?
Em sap greu pels que intenten aconseguir el fenomen Harry Potter amb nous
invents. Alguns editors de tot el món han intentat ocupar una part del mercat
48
Los mundos mágicos de Harry Potter David Colbert Ediciones B.
112
Anna Teixidor Lima
amb llibres que s’assemblin a Harry Potter. Però diria que tots s’estavellaran
en l’intent. ¿Ens imaginem uns quants succedanis de Bola de Drac, quan
tocava, o de Shin Chan, ara? De Harry Potter només n’hi haurà un, que els
seus pares faran durar tan com puguin – i per això s’allarga el procés del
cinquè llibre perquè així s’eixampla el ventall d’edat dels lectors - , i que
serà la marca de tota una generació. Aquesta mateixa generació, després, el
recordarà com una experiència entranyable d’infància, i se n’oblidarà. Però
el boom lector que ha generat Harry Potter no desembocarà en un augment
de consum de la literatura. De miracles, no se’n fan. Per això espero que, els
qui en tenen l’obligació, donin a conèixer altres experiències a aquesta
generació i li obrin les portes a més món literari.
5. Com ha afectat aquest llibre a la literatura infantil i juvenil en català?
Em sembla que no n’ha sentit els efectes. L’edició d’aquest àmbit literari no
ha aturat la seva voràgine de novetats i producció incontrolada, a la vegada
que desapareix el llibre de fons, fins a la saturació. Per ara encara no es nota
l’efecte Harry Potter en els autors. És evident que els autors actuals han
deixat de banda fa temps el gènere fantàstic, com a recurs literari, potser
perquè no trobaven sortida editorial (...).
6. Hi ha alternativa en català als llibres de Harry Potter?
Crec que no la necessita. La literatura catalana ha de captivar lectors per ella
mateixa i no per imitacions d’èxits de fora. Harry Potter es llegeix prou en
català, segons dades dels editors, i és un cicle novel·lístic traduït de l’anglès
del qual no havíem de prescindir. Bingo per l’editor, doncs. El dèficit
113
Anna Teixidor Lima
lingüístic, absolut al País Valencià, en la versió al cinema és una altra
història. El cinema en català és similar al desastre ecològic del fuel del
“Prestige”: la societat civil i els voluntaris adverteixen del que passa, es
queixen, netegen i s’embruten les mans, i l’administració posa uns quants
mitjans (ajuts, doblatge i subtitulat), però no exigeix que els exhibidors
compleixin la norma amb garanties reals d’efectivitat.
Com podem comprovar l’escriptor Andreu Sotorra té unes opinions molt contundents i
realment clares. En resum podríem dir que considera que l’èxit, a part de venir d’unes
bones trames (basades en molts referents mitològics) prové de tota la promoció que se li
està fent a Harry Potter.
Podem afegir a aquesta llista d’autors, l’escriptor José
María Merino (1941) que en el seu llibre Ficción contínua recull
una col·lecció de reflexions i conferències sobre l’escriptor i la
literatura, així com llibres que ha llegit en
els últims anys.
A Ficción contínua, José María
José
María
Merino. Extreta
de: www.elpais.es
Merino analitza la literatura, tenint en compte xerrades i
conferències que va donar en diferents ambients. En la segona
part de llibre, tracta de temes com Leopoldo Alas “Clarín”, els
contes russos, El Quixot o Harry Potter, al qual considera un
fenomen de masses, fill d’autors com Richman o Crompton o
Portada del llibre
Ficción
Contínua.
Extreta
de:
www.lenguaensecund
aria.com
Charles Dickens, que també han tingut una molt bona acollida
entre els lectors de tots els temps.
114
Anna Teixidor Lima
José María Merino ha assenyalat que el Quixot és un llibre absolutament modern
i té elements que corresponen a la literatura contemporània. Alhora ha elogiat el sentit
de l’humor utilitzat per Miguel de Cervantes, que ha influït en la literatura britànica.
Tot i això ha dit que “és millor que els nens llegeixin Harry Potter per iniciar-se
a la lectura, abans que recórrer al Quixot”. Ha afegit que els menors poden llegir
íntegres alguns passatges d’aquesta obra de Cervantes, però mai la totalitat del llibre,
doncs pot ser contraproduent.
Ens centrarem en analitzar la part del llibre Ficción contínua on José María parla
del fenomen Harry Potter i on dóna opinions realment interessants. Comença parlant del
fenomen del marketing i explica el següent:
“Entre las innumerables cosas que los niños y los jóvenes consumen sin libertad de
elección está cierto tipo de libros.
Los lectores jóvenes, ignaros, sin criterio, con grandes dificultades para formar
el gusto literario en un panorama asediado por todos esos divertimientos audiovisuales
que están continuamente alejándolos de la lectura, son por lo genera víctimas directas
de ese abuso del mercado (...)”49
Seguidament, però fa referència al fenomen Harry Potter i declara el següent:
“Sin embargo, en el panorama se producen a veces sorpresas, libros que, sin nacer de
una voluntad de acatar servilmente las supuestas necesidades del sistema educativo ni
provenir de lanzamientos editoriales, sin que nadie lo hubiese previsto, se convierten en
fenómenos de ventas, e incluso en talismanes o fetiches culturales. Éste parece ser el
49
Ficción continua José María Merino Editorial Seix Barral Pàg, 345
115
Anna Teixidor Lima
caso de los libros de J.K.Rowling sobre Harry Potter, unas aventuras que fascinan a
una gran cantidad de niños y jóvenes en todo el mundo, y cuya formulación al margen
de los designios educativos ha hecho que ya estén siendo contestadas por algunas
organizaciones religiosas.
¿Qué tienen los libros de Harry Potter para atraer tanto a los jóvenes lectores?
Yo me he permitido una pequeña encuesta personal, y solamente he sacado en claro
que la preferencia por ellos de los jóvenes lectores se basa en ese mundo de la magia
que es parte nuclear de las aventuras. (...) En las aventuras de Harry Potter hay
muchas más cosas, y creo que heredan una línea narrativa que viene de muy lejos en la
historia de la ficción literaria. Ante todo, está el tema de la identificación, que es el
fundamento de la aventura lectora. (...) Es difícil que la lectura se desarrolle felizmente
si ese aspecto no se cumple. (...)
Cualquier joven lector se puede identificar fácilmente con Harry Potter.
Primero, es un niño huérfano, como todos los héroes importantes de la literatura
infantil, que en esa radical desposesión refleja no sólo la orfandad posible del lector si
no todas las pequeñas orfandades y desposesiones que acosan al niño y adolescente.
Además, sufre una vida común y corriente, con unos tíos y un primo que presenta de
manera implacable todo lo que lo cotidiano puede tener de aborrecible y hostil. Sin
embargo, Harry Potter tienen una vida paralela y clandestina como estudiante de
magia, en un mundo donde los magos y su gente forman una colectividad secreta.”50
A més a més, Merino afegeix que el món de la màgia de Harry Potter és una
meravellosa rèplica del mon real. En Harry estudia en un centre educatiu com qualsevol
altre nen, però el seu s’anomena Hogwarts. I no és d’estranyar que als escolars obligats
50
Op. Cit. Pàg. 346- 347
116
Anna Teixidor Lima
a estudiar Ciències Naturals, Ciències Socials, Llengua i Matemàtiques es sentin molt
interessats per les assignatures que ha d’estudiar en Harry a la seva escola: Criança de
Criatures Màgiques, Defensa contra les Forces del Mal, Endevinació o Futurologia, i
que llegeixi llibres complementaris com El llibre dels encanteris o El llibre invisible de
la invisibilitat o El monstruós llibre dels monstres que interessen molt als lectors. A
més a més el Harry juga a l’esport del mag, puja sobre escombres voladores d’última
generació, coneix animals sorprenents i es troba envoltat d’un ambient màgic. A més a
més, diu Merino, que a ningú li pot estranyar que en les aventures del Potter hi hagi
residus de llibres de cavalleries, de contes de fades, d’històries gòtiques, faules i
referències al món de Tolkien.
José María Merino conclou el capítol amb les següents paraules:
“¿Cómo no les va a gustar Harry Potter a los jóvenes lectores? El problema es que hay
educadores que se plantean: ¿Para qué sirve Harry Potter? ¿Qué valores puede
aportar un héroe que vive su verdad en un mundo imposible, y hasta gravemente
corrosivo por la racionalidad que se pretende base de nuestra cultura? Yo me atrevo a
decir que sirve, ante todo, para que los lectores jóvenes,
mediante palabras escritas, se identifiquen con estupendas
aventuras de la imaginación, para que disfruten con una forma
de lo novelesco. ¿Les parece poco? ¿No has sido ésta siempre la
gracia y la sustancia de la lectura de ficciones?”51
Seguint amb la llista d’autors que em van contestar els
meus correus electrònics
51
trobem a Màrius Serra, nascut a
Màrius
Serra
.
Extreta
de:
www.2.ub.edu
Op. Cit. Pàg. 349, 350
117
Anna Teixidor Lima
Barcelona el 1963. Es llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona.
Als vint-i-quatre anys començà a escriure narracions, novel·les, i articles de
ludolingüística. Actualment resideix al barri de l’Horta. Gràcies a un e-mail que em va
respondre tinc també la seva opinió sobre Harry Potter:
La
repercussió
principal
és
en
el
món
de
l'edició
i
de
la
lectura juvenil. De sobte, un relat ben trobat i ben travat ha estat
capaç de seduir molts lectors en l'edat crítica. La sensació ha estat
d'alleujament general. El cinema i tota la parafernàlia audiovisual
s'han hagut de plegar a la força de la paraula, tot admetent el seu
paper de font. I tots tan feliços.
També hi ha elements negatius, és clar. D'entrada, que tothom
s'ha posat a escriure de bruixeria i màgia i coses així, a veure si li
cau l'herència. Però, sense cap mena de dubte, la qualitat de Harry
Potter i els seus seguidors és molt superior a la del Codi da Vinci
entre el públic adult.
Atentament
Màrius Serra
Un altre escriptor que parla de Harry Potter és Miquel
Rayó. Aquest escriptor mallorquí, nasqué a Palma el 1952. Es
dedica professionalment a l’educació i escriu sobretot per a nens i
joves. Els seus temes literaris són l’aventura, la natura, les
emocions i els valors humans i també els contes meravellosos
tradicionals. Les seves obres han merescut el reconeixement de
lectors i de crítics, i algunes han estat premiades en importants
Miquel Rayó.
Extreta de:
www.escriptors.com
certàmens (premis Guillem Cifre de Colonya, Josep Maria Folch i Torres, Generalitat
118
Anna Teixidor Lima
de Catalunya, Joaquim Ruyra, Edebé). A més a més també escriu textos de caràcter
didàctic per a l’educació ambiental i de divulgació conservacionista.
En la revista Faristol, on es parla de llibres per a infants i joves, Rayó va
escriure un article de Harry Potter titulat Envejaria la senyora Rowling... . En aquest
article Rayó comença fent la següent reflexió:
“Hi ha alguns mites crítico-editorials relacionats amb el “com han de ser els
llibres per a infants”. Per exemple, el que fa referència a la suposada predilecció dels
nins envers els llibres no gaire llargs, un mite que ha trencat contundentment l’autora
de Harry Potter (tot i que per a mi els dos terços de les planes dels darrers volums
d’aquesta sèrie sobren).”52
A més a més Rayó considera que perquè un llibre tingui èxit ha de seguir “unes
modes, uns secrets, unes tècniques, unes pautes, unes limitacions, uns condicionaments,
unes escoles literàries, un corrents, uns contextos, unes línies editorials, unes lectures
crítiques vigents i alhora canviants”. Continua amb les següents paraules:
“Atribuesc precisament l’èxit inicial de Harry Potter en el mercat on va ser creat a la
fidelitat de l’autora de la sèrie envers els clàssics de la literatura infantil i juvenil de la
seva cultura i de las seva llengua (i després, és vera, del món sencer). I al context en
què s’ha elaborat l’univers de Harry Potter, condició que ens permet entendre’l situat
en la llarga i excel·lent tradició britànica d’històries fantàstiques per a al·lots (Peter
Pan, Alícia, El vent en els salzes, les Cròniques de Nàrnia, els relats d’Edith Nesbit, els
de Beatrix Potter, de Tolkien (...)”53
52
53
Revista FARISTOL número 52, Juny 2005, pàg. 8
Op. Cit. Pàg. 9
119
Anna Teixidor Lima
Miquel Rayó considera que Harry Potter forma part d’una llarga tradició de
novel·la anglesa ja que presenta característiques pròpies d’aquesta:
“ Els fets que marquen l’origen de Harry Potter (la mort dels seus pares i , per tant, la
seva condició d’orfe) ens permeten situar-lo en una altra llarguíssima i fecunda
tradició novel·lística en llengua anglesa, sobre nins desventurats, magistralment
liderada, abans i sempre, per Charles Dickens i Mark Twain, i en les darreres dècades,
per Roald Dahl, entre d’altres. Vull dir amb això que Harry Potter no neix
literàriament del no res. Desapareixerà? Morirà (literàriament)? Tampoc no ha de
preocupar-nos, això: en la tradició literària anglesa hi ha personatges que “moren” i
que després apareixen de nou. Recordem el cas principal de Sherlock Holmes. Fa poc,
l’autora insinuava en unes declaracions a la premsa un desenllaç no feliç per al seu
personatge, al final de la sèrie...
Envejaria la senyora Rowling pel seu èxit i pel seu reconeixement, i pels seus
guanys, i per la promoció amb què els seus llibres poden comptar des del moment en
què ella es posa ara a escriure; però, sobretot, envejo la senyora Rowling perquè pot
alçar els ulls de la seva obra i mirar enrere i lluny sobre una llarga, fecunda,
boníssima, rica, diversa, feliç, reconeguda tradició literària i editorial per a infants i
joves. Els nostres lectors infants i joves no tenen un trespol on afermar els seus gustos
literaris.”54
Rayó conclou fent una reflexió sobre la literatura catalana, en comparació amb
l’anglesa:
54
Op. Cit. Pàg. 9
120
Anna Teixidor Lima
“ Existeix un cànon de llibres per a infants i joves de parla anglesa. El cànon català és
inexistent: encara ens plantejam si és necessari. I si seria útil. I qui el faria, quan el
cànon anglès ha estat elaborat pel sedàs del temps. Call perquè no en conec la resposta
i perquè dubt de la pertinència de la qüestió. Sé que se’n parla. Sé que, com a autor,
m’agradaria comptar amb una base ferma i compartida de noms d’autors, de
personatges literaris canònics, de tradicions literàries i editorials, de referents ja
seculars en els quals poder trobar empara i aixopluc... Si no volem parlar de cànon,
parlem de tradició. La tradició que es crea a força d’anys i més anys.”
Un altre escriptor que ha parlat del Harry Potter en una entrevista ha estat
Joaquim Carbó. Ha escrit per a públics de totes les edats, però ha destacat sobretot en el
camp de la literatura infantil i juvenil. Des dels inicis va optar per una literatura realista
amb dosis d’humor i una certa crítica social. És col·laborador de la revista Cavall Fort
des del primer dia, i avui encara és membre del consell de redacció. La seva resposta
sobre el fenomen Harry Potter va ser aquesta:
“Però què li sembla el fenomen Harry Potter?
Em fa una enveja extraordinària!! En un sentit molt
afectuós, és clar. Els que durant anys hem estat procurant
que els nens llegissin, estem encantats de la vida amb aquest
fenomen, però el que em sap greu és que sembli que és
l’única cosa que hi ha. De fet, és molt diferent dels meus
llibres perquè els autors realistes com jo, a vegades, tenim
Joaquim Carbó. Extreta
de: www.escriptors.com
121
Anna Teixidor Lima
greus problemes per fer coherent la història, i fer que el protagonista es surti amb la
seva. En canvi, en Harry Potter, per complicada que sigui la situació, sempre treu la
seva vareta màgica i, com que és més potent que les altres, sempre se’n surt.”55
El jove Harry Potter no deixa indiferent a ningú. Ja hem vist com una sèrie
d’escriptors, professors, experts...donaven la seva opinió. El Potter s’ha convertit en un
personatge universal, que des de les pàgines d’un llibre ha passat a àmbits com el cine,
els videojocs i fins i tot a joguines.
55
Fragment extret d’una entrevista a Joaquim Carbó. Font: http://www.peretarres.org/estris/estris123a.pdf
122
3.2
BUIDATGE
Anna Teixidor Lima
D’ENQUESTES
I
COMENTARI
DE
LES
GRÀFIQUES
Durant la realització del meu treball, em vaig proposar recollir informació amb
una enquesta que vaig elaborar prèviament. He pogut extreure informació d’aquest petit
qüestionari on feia preguntes sobre com els lectors s’havien animat a llegir els llibres, si
els agradava rellegir-los, quin és el llibre (dels cinc que hi ha publicats sobre Harry
Potter) que agrada més, què en pensen de les pel·lícules, així com la seva opinió sobre
aquest fenomen. Un cop extreta la informació de les enquestes, vaig elaborar una sèrie
de gràfiques perquè quedés més clar el contingut. Aquesta enquesta ha estat contestada
per 30 persones, que s’han llegit els cinc llibres i que han vist les pel·lícules. Els
enquestats tenen entre 11 i 13 anys, 14 i 17, i més grans de 18 fins arribar als 40.
Aquestes han estat les seves respostes:
Com vas començar a llegir els llibres de Harry Potter?
33,33%
35,00%
Els vaig comprar jo mateix,
quan encara no tenien tant
d'èxit
Me'ls van regalar
30,00%
25,00%
23,33%
20,00%
20,00%
16,67%
N'havia sentit a parlar i vaig
sentir curiositat per saber si
eren realment tan bons
15,00%
10,00%
Vaig veure la pel·lícula i vaig
decidir comprar-los
6,67%
Altres
5,00%
0,00%
123
Anna Teixidor Lima
En aquesta gràfica sobre com van començar a llegir els llibres de Harry Potter
podem veure clarament, com l’ opció que més destaca és la quarta. Aquí, és on entra tot
l’efecte que produeix el marketing i les grans campanyes publicitàries. La majoria de
joves, és a dir, els que tenen entre 14 i 17 anys han escollit aquesta opció. No és
d’estranyar, ja que el fet que Harry Potter triomfés a la seva natal Anglaterra, va produir
que aquest “fenomen” també arribés a Catalunya. Els mitjans de comunicació se’n feien
ressò i començaven a parlar-ne. A moltes de les persones que ara tenen 16 o 17 anys, la
lectura del primer llibre de la sèrie els va “enganxar” quan tenien 11 o 12 anys, més o
menys l’edat del Harry al primer volum de la sèrie. No és sorprenent, doncs, que a partir
d’aquí es convertissin en autèntics seguidors de la sèrie. El segon grup que destaca són
els que el van comprar sense saber que tenien a les mans l’heroi del segle XXI. En
aquest grup hi trobem persones de 16 i 17 anys i dues de 30 i 40 anys. Harry Potter i la
pedra filosofal es va publicar per primer cop en català l’any 1999 mentre que a
Anglaterra ja feia 3 anys que estava a la venda. No va ser temps més tard de la seva
publicació en català que el llibre va començar a fer-se famós. Aquestes persones devien
comprar-lo per curiositat o per tenir alguna lectura sota el braç.
L’opció “altres” també ha estat destacada. Moltes persones han explicat que
aquests llibres eren de familiars (germans, cosins) o que simplement eren a casa seva i
per curiositat van començar a llegir-los. També hi ha un col·lectiu una mica menys
nombrós que l’anterior que respon que els llibres van ser un regal. Són bàsicament els
nens que tenen entre 11 i 13 anys. Podem deduir, doncs, que les persones que van
decidir fer-los aquest regal devien saber que se n’estava parlant molt i que estava
obtenint un gran èxit. I finalment, el petit grup que va decidir comprar-los després
d’haver vist la pel·lícula. No és un grup gaire nombrós, ja que cal pensar que moltes de
les persones que van a veure les pel·lícules són gent que ja coneix la història i que els
124
Anna Teixidor Lima
agrada. El cinema atrau lectors, però no en proporcions tan grans com ho fa el llibre
mateix.
Durant el procés de llegir els llibres:
20%
No podíeu parar i us els vàreu
llegir tots de cop
80%
Us agradaven, però tot i així,
miràveu de compaginar-los
amb un altre tipus de lectura
La següent pregunta fa referència al procés de llegir els llibres. La majoria de
lectors responen a l’anomenat símptoma dels “menjapàgines”. Els llibres de Harry
Potter o agraden molt o no agraden. La majoria de nens ( i no tan nens) s’apassionen
amb les aventures del Harry i no era d’estranyar veure’ls asseguts llegint llibres de més
de 400 pàgines. El símptoma Potter fa que quan s’acaba de llegir un llibre, s’espera el
següent amb impaciència. El col·lectiu que ha respost que mirava de compaginar Harry
Potter amb altres tipus de lectura són joves d’ 11 anys, que expliquen que entre la
publicació dels llibres hi havia temps per a altres lectures. També trobem persones de 25
i 30 anys que prefereixen aquesta opció, és a dir, anar compaginant els llibres amb altres
lectures.
125
Anna Teixidor Lima
Acabada la lectura dels libres, us agradava tornar-los a
rellegir?
13%
Sí, me'ls he rellegit tots
Només me n'he rellegit uns
quants.
57%
30%
No me n'he rellegit cap
Com molt bé sabem, els del Harry Potter són uns llibres molt extensos, on hi
apareixen gran quantitat de personatges i on es desenvolupen milers d’accions. La
complexitat de la trama fa que quan llegim Harry Potter ho haguem de fer amb els cinc
sentits. Milers de detalls se’ns poden escapar en una primera lectura, per això vaig
decidir preguntar a la gent si acostumaven a rellegir-se els llibres. Una majoria (57%) ha
respost que no els agrada o que simplement no ho han volgut fer. En aquest col·lectiu hi
trobem els joves de 14 i 17 anys i també els més grans de 30. Podem deduir doncs que
la seva capacitat intel·lectual (molt més desenvolupada que la dels més petits) fa que
entenguin perfectament els llibres a la primera i que amb un sol cop en tinguin prou per
a copsar tots els detalls. Això no vol dir, però, que els més petits no entenguin les
històries. El més probable és que captin tot el què passa a la primera i que simplement
per gust o plaer vulguin tornar a gaudir i aprofundir en la història. Un 13% dels
enquestats, que tenen entre 11 i 13 anys, han respost que s’han llegit cada llibre dues
vegades. Mentre que un 30% (entre 11, 13, 14, 16, 14 i 40 anys fins i tot) han respost
126
Anna Teixidor Lima
que s’han llegit algun dels llibres més de dues vegades. La majoria dels preguntats
responen que s’han llegit el mateix llibre entre dues i tres vegades, mentre que n’hi ha
d’altres que ho fan entre tres i quatre vegades per llibre. Són un grup important i d’edats
variades (entre 12 i 40 anys). El poder de Harry Potter no té edat. Dels llibres més
rellegits destaca Harry Potter i el calze de foc, seguit per Harry Potter i el pres
d’Azkaban. Seguidament, tenim un empat entre Harry Potter i la pedra filosofal i Harry
Potter i l’ordre del fènix. Harry Potter i la cambra secreta és el menys rellegit.
Nombre de vegades que ha estat rellegit cada llibre per
diferents lectors
16
16
14
12
10
14
13
13
12
Harry Potter i la cambra
secreta
Harry Potter i el pres d'Azkaban
8
6
4
Harry Potter i el calze de foc
Harry Potter i l'ordre del fènix
2
0
Podríem pensar que com més rellegit ha estat un llibre més ha agradat al públic.
Tot i que hi ha alguna lleugera variació, si mirem la gràfica anterior, el llibre més
rellegit no és el que més prefereixen els lectors. Tal i com mostra el gràfic posterior, el
llibre que agrada més és Harry Potter i el pres d’Azkaban. Els joves el prefereixen, tant
els que tenen 11, 13 com 14 anys, així com també ho fan els més grans. Hem de tenir en
compte que a Harry Potter i el pres d’Azkaban, la saga de Harry Potter fa un gir de
127
Anna Teixidor Lima
180º. El Harry es fa gran, i és en aquest llibre on descobreix moltes coses i on els
sentiments estan a flor de pell. El Harry ja no és el nen innocent que vam veure a Harry
Potter i la pedra filosofal, sinó que les seves aventures es van enriquint cada cop d’un
ambient més lúgubre, més fosc, més maligne. A més a més, l’aparició de noves
criatures màgiques i de nous personatges també juga al seu favor. Tot i així, el segon
llibre que agrada més es Harry Potter i el calze de foc. És el quart llibre de la saga i el
que precedeix a Harry Potter i el pres d’Azkaban. És un llibre molt diferent als
anteriors. Com a conseqüència de la celebració del Torneig dels Tres Bruixots, a
Hogwarts, l’escola de màgia i bruixeria, canvien moltes coses. El Harry s’enfronta a
nous perills, ha de superar noves proves i també és el llibre on s’enamora, és el llibre on
es mostra a un Harry adolescent. A més a més, i com a punt final, és el llibre on retorna
Voldemort, el bruixot més temut de tots els temps. Per la suma de tots aquests
ingredients segueix essent el segon llibre més valorat.
Dels cinc llibres publicats, quin és el vostre preferit?
40,00%
36,67%
35,00%
30,00%
30,00%
23,33%
25,00%
Harry Potter i la cambra
secreta
Harry Potter i el pres d'Azkaban
20,00%
Harry Potter i el calze de foc
15,00%
10,00%
5,00%
6,67%
Harry Potter i l'ordre del fènix
3,33%
0,00%
128
Anna Teixidor Lima
El tercer que agrada més és Harry Potter i l’ordre del fènix, l’últim publicat en
català fins avui en dia. I finalment, al final d’aquesta llista hi trobem Harry Potter i la
pedra filosofal i Harry Potter i la cambra secreta. Tot i que tots dos són introductoris i
necessaris per a conèixer el món de Harry Potter, possiblement els continguts i les
aventures que s’hi desenvolupen no meravellen tant al públic com ho fan els altres tres.
També vaig voler incloure, en la meva enquesta, una pregunta que fes referència
a les adaptacions cinematogràfiques de Harry Potter de les quals se’n fa tanta promoció
i propaganda com els llibres mateixos.
Són les pel·lícules de Harry Potter, unes bones adaptacions
cinematogràfiques?
27%
Sí, resumeixen els llibres
adequadament
No, les pel·lícules van
destinades tan sols a un
públic infantil
50%
Bones adaptacions però falten
algunes escenes.
23%
Com podem veure al gràfic, hi ha divisió d’opinions. El 50 % de les persones
han respost que consideren que són unes bones adaptacions tot i que hi falten algunes
escenes. Hem de tenir en compte la llargada dels llibres de Harry Potter. Una pel·lícula
que expliqués detall per detall cada llibre podria durar hores. I no es tracta d’això. És
cert que a vegades falten escenes que agraden a uns i als altres. Però les pel·lícules
129
Anna Teixidor Lima
aconsegueixen resumir els llibres adequadament tal i com han respost un 27 % de les
persones. Val a dir també, que ja es sap que l’objectiu de les productores ha estat
sempre fer diners i potser han “suavitzat” el contingut de les primeres pel·lícules, perquè
tothom pogués anar a veure-les. Tot i així, aquest és un fet que va millorant a mesura
que avança la saga. L’última pel·lícula estrenada, Harry Potter i el calze de foc , no està
recomanada als menors de 13 anys. A més a més, la mateixa J.K.Rowling supervisa la
producció de les pel·lícules i els nens que interpreten els papers han de tenir el vist i
plau de la mateixa per a poder actuar. Finalment, un 23 % de les persones considera que
les pel·lícules no són bones adaptacions i que estan destinades clarament a un públic
infantil.
La següent pregunta fa referència al fenomen directament:
Quina creieu que és la clau de l'èxit d'aquesta saga?
Altres
6,67%
El bon estil de narració que té
J.K Rowling
23,33%
53,33%
16,67%
0,00%
20,00%
Els personatges i els temes
que tracta l'autora al llibre
Al darrere dels llibres hi ha
una gran campanya
publicitària i de marketing
40,00%
60,00%
130
Anna Teixidor Lima
Tal i com mostra el gràfic, la resposta escollida per majoria ajustada ( un
53,33%) ha estat la que fa referència als temes que tracta l’autora. Entrem aquí en un
camp d’opinions variades. Mentre que els més grans opinen que darrere els llibres hi ha
una campanya publicitària i de marketing, els mes petits (d’11 i 14 anys) creuen que la
clau de l’èxit són els personatges i els temes que l’autora tracta al llibre o bé el bon estil
de narració que té J.K. Rowling. Hi ha moltes històries que parlen de màgia, de dracs,
d’éssers fantàstics, de bruixes i bruixots, però que no han tingut el mateix èxit que el
Potter. Així doncs podem pensar que J.K. Rowling escriu meravellosament i fa que ens
enganxem a les seves històries. Mirat objectivament, les històries del Harry són un
cercle perfectament tancat: els temes que es tracten agraden a tothom, la manera
d’escriure de Rowling és espectacular i la bona campanya publicitària fa que aquests
llibres es venguin d’una manera espectacular. Tot i així, quan nosaltres preguntem als
nens perquè els agrada Harry Potter responen que els agrada perquè fa màgia. Harry
Potter és l’heroi que tots voldrien ser, és un jove amb el qual s’hi poden sentir
identificats, un jove intrèpid i valent, envoltat en un món d’històries màgiques i
fantàstiques. Harry Potter agrada perquè vola amb una escombra, perquè té una capa
que fa invisible, perquè pot fer levitació... Segons els joves, doncs, aquesta és la clau.
És especialment interessant l’opinió d’un lector de 28 anys que pensa que el punt més
important és: “ La reinterpretació d’elements literaris, tant infantils com juvenils, i el
seguiment que se’n fa en el temps, com passava en novel·les com “El senyor dels
anells” o la saga “Star Wars”·. El lector té a l’abast la vida i el pas del temps que
pateixen els personatges: se’ls sent més propers”.
L’última pregunta de l’enquesta fa referència al futur, és a dir, a què li espera a
Harry Potter d’aquí uns anys:
131
Anna Teixidor Lima
Tindrà el mateix èxit Harry Potter d'aquí uns anys?
17%
Sí, si agrada avui en dia,
també agradarà d'aquí 50
anys
46%
Ara és un tema actual, però
com totes les modes,
s'acabarà
Altres
37%
En aquesta pregunta final, tot i que la que predomina és la resposta afirmativa,
també hi ha una altra part important (37%) que pensa el contrari i un 17 % que no ho té
tan clar. Persones de totes les edats, petits, joves i grans han respost que consideren que
Harry Potter agradarà d’aquí uns anys així com també hi ha hagut petits, joves i grans
que considera que es dóna molta importància a Harry Potter avui en dia, però que
aquesta “moda” s’acabarà algun dia. És interessant també l’opinió d’una lectora que ha
marcat l’última opció: “ M’agradaria pensar que sí, que d’aquí uns anys es continuarà
llegint, però em fa l’efecte que donat que els infants tendeixen a buscar lectures molt
simples, els costarà llegir els últims volums”. Un altre lector d’11 anys pensa que “ Hi
ha possibilitats que es facin més pel·lícules de la saga” i que per tant el “boom” Harry
Potter pot durar més. També tenim un altre lector de 17 anys que considera que se’n
seguirà parlant, però no tant com avui en dia. I un lector de 28 anys que explica el
següent: “ Harry Potter no gaudirà del favor del públic que ha tingut una altra saga com
132
Anna Teixidor Lima
pot ser “Star Wars” o “El senyor dels anells”. Les campanyes de marketing, tot i que
són importants, no sobrepassaran el pas del temps. No crec que, amb el temps, els fans
de la sèrie aconsellem als nostres fills o a les generacions futures la lectura d’aquests
llibres o que, en el cas que ho fem, sàpiguen apreciar el que nosaltres sí sabem”. El que
sí que es cert és que Harry Potter està aconseguint que milions de nens deixin les seves
“game boy” i “Playstation” i es posin a llegir llibres de més de 400 pàgines. Però
solament serà el temps i les ganes de llegir dels futurs lectors els que determinaran si
Harry Potter viurà o morirà literàriament parlant.
133
Anna Teixidor Lima
4. CONCLUSIONS PERSONALS
4.1 CONCLUSIONS
Al llarg del desenvolupament d’aquest treball he pogut constatar la gran
quantitat d’informació que hi ha sobre el fenomen Harry Potter. No obstant això, he
acotat la meva recerca en els següents punts: l’autora, per entendre la gènesi del llibre;
els personatges i l’escenari, per veure com estan descrits literàriament; l’herència
literària i els elements mitològics, per veure les arrels de la trama; les traduccions, per
analitzar la recepció dels noms propis i comuns en diferents llengües i, finalment, les
enquestes, e-mails, entrevistes, per tenir una visió externa del fenomen .
Primerament, cal dir que la història que hi ha darrere de l’autora és bàsica per al
posterior desenvolupament dels llibres. Conèixer els detalls de la vida de Rowling, com
ara la infància, els seus estudis, la mort de la seva mare, la seva separació, ens fa
entendre moltes coses, entre d’altres, el nom del protagonista i el d’alguns personatges,
o el fet que l’Hermione sigui una estudiant exemplar . La vida de J.K Rowling surt
disfressada sota Harry Potter. Només els coneixedors de l’experiència d’aquesta dona
poden entendre certes eleccions de l’autora en els llibres. A part, però dels detalls
autobiogràfics, la major part del mèrit, se l’emporta la història del Harry. Tal i com
expliquen les enquestes posteriorment, el personatge del Harry agrada. El protagonista i,
és clar, tot el que l’envolta. El Harry és un nen “normal” al principi de la història. Però
quan es descobreix mag li canvia la vida. Els llibres ens transporten completament al
seu món, amb els seus amics, la seva habitació, els seus exàmens, els seus problemes,
la seva màgia, la seva escombra, la seva capa d’invisibilitat... Rowling l’ha encertada
amb el castell i la màgia. Però no cal oblidar, que si fixem més l’atenció, destaquen els
animals mitològics. A qui no li sona un gos de tres caps que protegeix una entrada? Ens
estem referint, òbviament, al ca Cerber de la mitologia greco-romana. Analitzant els
134
Anna Teixidor Lima
animals veiem que la base d’aquests no ha estat pas creació de l’autora, però sí que ha
estat un encert inserir-los a la història.
En relació a les traduccions dels noms propis i comuns, podem dir que les del
castellà, català, italià, portuguès, alemany i francès reprodueixen l’argument, les
caracteritzacions, i els innumerables detalls descriptius dels llibres de J.K. Rowling amb
diferents resultats. La comparació revela que l’extravagant i expressiva dimensió plena
d’humor, no és sempre reproduïda i moltes vegades queda completament sense traduir
en algunes llengües. Aquesta dimensió tan important és la que fa referència als noms
inventats de les persones, dels llocs i coses. Aquests noms inevitablement desperten
associacions als lectors i parlants anglesos (fins i tot per als més menuts que comencen
l’escola), però que són completament buits semànticament per als que no parlen o
coneixen l’anglès. Les diferents estratègies de traducció són utilitzades pels traductors,
però amb diferents objectius i amb diferent intensitat, produint, evidentment efectes
molt variats. Aquesta comparació mostra que alguns traductors s’impliquen molt en la
traducció per a produir una adaptació culturalment adequada com és el cas del català,
portuguès o italià, i també, en alguns aspectes el francès. Per altra banda, altres llengües
prefereixen fer adaptacions més literals i mantenir els noms igual que al text original.
Aquest és el cas del castellà o l’alemany. Tot i així, cal tenir en compte que hi ha una
gran diferència entre aquestes dues llengües. El castellà és una llengua romànica mentre
que l’alemany té el mateix origen germànic que l’anglès. D’aquesta manera, els lectors
comparteixen moltes arrels i significats amb els anglesos. Així, el castellà s’allunya de
l’anglès i es perd molta informació tal com passa a la traducció castellana de Harry
Potter. Els neologismes i les paraules inventades són un repte per als traductors que han
d’estar familiaritzats no només amb les dues cultures (l’original i la traduïda) així com
també amb les dues llengües amb l’objectiu d’adaptar els processos morfològics per a
135
Anna Teixidor Lima
produir el mateix efecte. En resum, podem dir que les traduccions catalana, portuguesa,
i italiana ofereixen una versió culturalment molt adaptada de l’original. La traducció
francesa adapta tan sols alguns detalls i, per conseqüència, talla molta informació. La
traducció alemanya, bàsicament, segueix l’anglesa, mentre que la castellana fa una
traducció literal, mantenint molts noms anglesos i d’aquesta manera provoca que els
lectors no gaudeixin d’un text adaptat culturalment que revela molts detalls ocults del
món de Harry Potter. Ha estat aquesta part teòrica la que m’ha sorprès més, potser
perquè en una lectura són aquests detalls els que passen desapercebuts, ja que es tendeix
més a fixar-se en el fil de la història, és a dir, en el “què”, que no pas en el “com” està
escrita.
Per acabar, fent referència al recull d’opinions i d’enquestes, val a dir que és
potser la part més propera i directa. La majoria d’escriptors i professors no passen per
alt el marketing que està tenint la sèrie però tot i així, alguns no dubten en reconèixer la
qualitat de les obres i aprecien el fet que gràcies a elles, els nens llegeixin més. En les
enquestes, són potser els més petits els que no donen tanta importància a la publicitat i
es centren més en allò que els transmet la història.
Així doncs, un cop finalitzat el treball puc concloure dient que el fenomen Harry
Potter és el que veiem i el que no veiem. Harry Potter és un pastís de xocolata. Hi ha els
ingredients necessaris, una bona elaboració i una campanya de marketing que el ven
miraculosament. L’autora ha sabut agafar els temes que agraden als joves, els temes que
desperten il·lusió, interès i somni. Ha sabut redactar les històries com mai ningú ho
havia fet fins ara i aquesta combinació explosiva ha fet que els editors, companyies
productores de pel·lícules, fabricants de joguines...volguessin tenir Harry per a ells. En
definitiva, com que el producte és bo i s’ha sabut vendre bé
els resultats són
136
Anna Teixidor Lima
espectaculars i concloents: tindrem Harry Potter per estona!! Quin encanteri ens has fet
aquesta vegada, Harry?
137
Anna Teixidor Lima
5. BIBLIOGRAFIA
5.1 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
Per a l’elaboració d’aquest treball de recerca s’han utilitzat llibres, revistes i
webs. En aquesta secció s’exposa el material utilitzat per al desenvolupament del
treball.
LLIBRES
BLAKE, Andrew
La irresistible ascensión de Harry Potter. Ed. EDAF,
Madrid, 2005.
BOYLE, Fiona
Guía Muggle del Mundo Mágico. Ediciones B, Barcelona,
2005.
COLBERT, David
Los Mundos Mágicos de Harry Potter. Ed. Biblos,
Barcelona, 2001.
FRASER, Lindsey
J.K. Rowling vista per J.K. Rowling. Ed. La Magrana,
Barcelona, 2001.
KRONZEK, Zola
El Diccionari del Mag. Edició Ampliada. Ediciones B,
Barcelona, 2005.
MERINO, José Maria
Ficción continua. Ed. Seix i Barral SA, Barcelona, 2004
138
ROWLING, J.K.
Anna Teixidor Lima
Harry Potter i la Pedra Filosofal. Ed. Empúries.
Barcelona, Novena Edició, 2000.
ROWLING, J.K.
Harry
Potter
and
the
Philosopher’s
Stone.
Ed.
Bloomsbury, Londres, Primera Edició 1998.
ROWLING, J.K.
Harry Potter i la cambra secreta. Ed. Empúries,
Barcelona, Sisena Edició, 2000.
ROWLING, J.K.
Harry Potter i el pres d’Azkaban. Ed. Empúries,
Barcelona, Segona Edició 2000.
ROWLING, J.K.
Harry Potter i el calze de foc. Ed. Empúries, Barcelona,
Primera Edició, 2001.
ROWLING, J.K.
Harry Potter and the Goblet of Fire. Ed. Bloomsbury.
Londres, Primera Edició, 2001
ROWLING, J.K.
Harry Potter i l’ordre del Fènix. Ed. Empúries, Barcelona,
Primera Edició, 2004.
ROWLING, J.K.
Harry Potter and the order of the Phoenix. Ed.
Bloomsbury, Londres, Primera edició, 2003.
139
SALAMÀNDRIE, E.
Anna Teixidor Lima
Bèsties Fantàstiques i on trobar-les. Ed. Empúries.
Barcelona, Primera edició, 2001.
SMADJA, Isabelle
Harry Potter, les raisons d’un succès. Ed. Puf, Paris,
2001.
SMTH, Sean
El genio que hay detrás de Harry Potter. Ed.
Edicomunicación SA, Barcelona, 2004
WHISP, Kennilworthy
El Quidditch de totes les èpoques. Ed. Empúries.
Barcelona, Primera Edició, 2001.
REVISTES I DIARIS
AYEN, X.
El Universo de Harry Potter. Magazine de la Vanguardia.
Pàg. 58-77. Novembre 2001.
CANTIZANO, B.
Los nombres propios en Harry Potter. CLIJ núm. 155.
Pàg. 57-60. 2001.
CARLING, J
Letra Pequeña. El conquistador inglés. Núm. 1273 El País
Semanal. Núm. Pàg. 46-49. 2001
GILABERT, J.
Las claves del éxito de Harry Potter. CLIJ núm. 145. Pàg.
18-24. 2002.
140
Anna Teixidor Lima
PAÍS, EL
El fenómeno Harry Potter en la literatura y el cine. Pàg 33
PUNTÍ, J.
Querido Harry Potter. El País Semanal. Núm. 1320. Pàg.
30-33. 2002
RAYÓ, M.
Envejaria...la senyora Rowling. Faristol. Núm. 52 Juny
2005 Pàg 8-9
PÀGINES WEB CONSULTADES
- http:// www.harrypotter.com És la pàgina web oficial del Harry Potter
- http:// www.jkrowling.com Pàgina web amb informació sobre l’autora
- http:// www.scholastic.com/harrypotter/home.asp Pàgina de l’editorial estadounidense
de Harry Potter
- http://www.harrypottercatala.com Pàgina web oficial catalana amb tota la informació
de Harry Potter en català
- http: // www.harrypotter.warnerbros.fr/gobletoffire/ Pàgina en francès per a la
consulta de noms.
- http: // www.answers.com/topic/harry-potter-in-translation-series Pàgina amb gran
varietat de noms en moltes llengües (francès, portuguès, italià...)
141
Anna Teixidor Lima
142

El fenòmen Harry Potter

Transcription

Similar documents

interpretados por rago y echarri san martin y belgrano reviven

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Full de sessió - Cineclub Sabadell

It`s Picnic Day - First 5 California

On Video JULIO

MÚSICA MÉS ENLLÀ DEL FÒRUM \ MIQUI PUIG \ HOLLAND PARK

Universal Orlando® Resort

Festes Patronals - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Primera pedra nou CAP Tordera Principio de

Edición impresa

Imprimir este artículo - Revistas Científicas de la UNED