Els Oscars - La Campana

Transcription

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.
Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.
i
1,30
DIMECRES
18 DE FEBRER DEL 2015
CONSELL DE CENT 425-427
BARCELONA. TEL. 93.265.53.53
www.elperiodico.cat
www.grupozeta.es
DIRECTOR
ENRIC HERNÀNDEZ
18
dc.
PER A GENT COMPROMESA
PLA D’ACCIÓ SET MESOS ABANS DE LES ELECCIONS
TEMA DEL DIA
3Pàgines 2 a 4 i editorial
Mas accentua el discurs
social amb vista al 27-S
El president català pretén reduir l’atur al nivell
del 2010 i l’índex de pobresa per sota del 20%
Dos comissionats vetllaran per la creació
d’estructures d’Estat i la transparència oficial
AP / ABDELJALIL BUNHAR
IMPUTATS PELS ERO
El Suprem
interrogarà
Chaves i Griñán
passades les
andaluses
3El PSOE no forçarà
els expresidents
a deixar l’escó
PANORAMA
3Pàgines 18 i 19
ASSETJATS PEL MARROC
Centenars de subsaharians estan retinguts per la policia marroquina, després
que els agents arrasessin el campament del Gurugú, a prop de Melilla. Els sense papers fugits temen que el Govern de Rabat
forci una deportació massiva. A la fotografia, un campament destruït a prop de Nador. COSES DE LA VIDA 3Pàgines 28 i 29
OPERACIÓ ESTRATÈGICA
Els Oscars
Oferta de
s’obliden
CaixaBank
aquest any
pel banc
del cine
portuguès BPI sobre negres
PANORAMA
3Pàgina 24 i editorial
PRIMERA FILA 3Pàgines 54 i 55
ELS TREBALLS S’INICIARAN A L’ABRIL
Desencallades
les obres del
tren llançadora
a l’aeroport
COSES DE LA VIDA
3Pàgina 32
2
DIMECRES
Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat
Tema del dia
El tauler català
Pàgines 2 a 4
OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE L’executiu català
Mas reforça la transparència i el
sobiranisme per encarar el 27-S
La Generalitat incorpora dos comissionats i prioritza
el discurs social en el tram final de la legislatura
FIDEL MASREAL
BARCELONA
Q
ueden set mesos per a les
eleccions autonòmiques.
I poc més de 90 dies per a
les municipals. Amb la
vista en aquest horitzó, el Govern de
CiU, amb el president Artur Mas al
capdavant, va sortir ahir al pas de les
valoracions negatives sobre la seva
gestió (suspens, segons l’últim barò
metre del Centre d’Estudis d’Opinió)
anunciant que en el que resta de le
gislatura accentuarà l’acció sectori
al. No hi va haver grans novetats en el
contingut, però sí la voluntat expres
sa de prioritzar el discurs social i de
reforçar dues àrees, transparència i
transició nacional, mitjançant el no
menament de dos comissionats: Car
les Viver Pi-Sunyer, actual president
de l’Institut d’Estudis Autonòmics, i
la magistrada en excedència Núria
Bassols, que ja dirigeix els programes
de transparència de la Generalitat.
Mas tenia previst comparèixer la
setmana passada, però l’enèsima cri
si de CiU va aconsellar ajornar la con
vocatòria. I va quedar clar des del pri
mer moment que la seva intenció era
la de fer el que l’expresident Jordi Pu
jol denominava col·loquialment «la
llista telefònica». Un llarg repàs de
les accions del Govern en 10 àrees.
Hi va haver subratllats de qüestions
ja conegudes (els 12 milions més per
a la Renda Mínima d’Inserció pactats
amb ERC en la negociació pressupos
tària) i alguna absència (segueix sen
se saber-se com es nodrirà el fons per
finançar les famílies que pateixen la
denominada pobresa energètica), i,
sobretot, una clara voluntat d’inten
sificar el discurs social.
Mas es va mullar a l’assegurar que
el seu objectiu passa per acabar el
mandat amb menys atur que quan
va arribar al Govern. I va defensar
la reforma del Servei Català d’Ocu
pació, una assignatura pendent des
dels temps del pacte CiU-PP i que se
gueix el seu curs parlamentari. És a
dir, segueix sense estar aprovada la
norma amb què, segons va explicar
El president, que dóna per normalitzada la relació
amb Junqueras, comptarà amb experts d’ERC
Artur Mas PRESIDENT DE LA GENERALITAT
«Ho prepararem tot per si
el 27-S rebem el mandat
de fer un Estat»
«El que és més important és que
[en el pla sobiranista] com més
forces polítiques siguem, millor»
«L’objectiu és acabar aquesta
legislatura amb menys aturats
que quan vam arribar al Govern»
«Amb menys recursos, ara
estem en els mateixos nivells
de compliment que el tripartit»
Mas, es «modernitzaran les estruc
tures i s’adaptaran a les circumstàn
cies actuals». Els sindicats tenen la
mosca rere l’orella pel paper que les
agències privades de col·locació pu
guin tenir en la nova organització
del Servei. La patronal Cecot, en can
vi, demana aprofitar l’ocasió per in
troduir certs copagaments dels atu
rats perquè no deixin els cursos de
formació a què s’apuntin.
El president no va
estalviar adjectius a l’hora de definir
la seva acció. Va anunciar un nou
«pla de lluita contra la pobresa i l’ex
clusió» –cosa que contrasta amb la
protesta de les entitats del Tercer
Sector, que reclamen el compliment
del que es va pactar en el ple de po
bresa del Parlament– i va parlar, en
genèric, de donar un «impuls» als
plans d’ocupació de les persones que
reben la Renda Mínima.
Hi va haver menció a la reactiva
ció industrial, la implantació de la
targeta de viatges T-Mobilitat i nom
PLANS I IMPULSOS /
El tauler català
TRES
FACTORS
CLAU
1
CiU i ERC han de negociar el
full de ruta cap a la independència
per després de les eleccions
ALBERT BERTRAN
El president Mas,
durant la roda de
premsa que va oferir
ahir al Palau de
la Generalitat.
brosos plans, com el de suport a la
família, la llei contra la discriminació (que difícilment serà aprovada
aquesta legislatura) i el pla estratègic de la llei de transparència.
Però on Mas es va entretenir més
va ser en el nomenament dels dos comissionats, que, va destacar, no suposaran cap cost addicional a les arques de la Generalitat. Respecte al
de la denominada transició nacional, és evident el missatge sobiranista que acompanya el càrrec. Viver PiSunyer està encarregat de preparar
en set mesos les famoses «estructures d’Estat» per posar-les en pràctica si arriba el cas que Catalunya s’independitza. En aquesta àrea s’incorporarà posteriorment algun expert
a proposta d’ERC, en virtut del pacte
entre Mas i Oriol Junqueras. Esquerra també aportarà noms a algunes
altres àrees, encara per definir.
Mas avisa que no
renunciarà al full de ruta
independentista per
obtenir el suport d’altres
forces polítiques
El grup de CiU al
Congrés ajorna la
seva primera reunió
després de la crisi
33 El grup de CiU al Congrés s’ha-
via de reunir ahir, com fa cada dimarts de ple per preparar els temes de la setmana. Però aquesta
cita, que hauria sigut la primera
després de la divisió de vot a la federació pel pacte antigihadista,
no es va produir. En el seu lloc, hi
van anar només el cap del grup,
Josep Antoni Duran Lleida, i els
seus portaveus adjunts, Pere Macias (CDC) i Josep Sánchez Llibre
(Unió), que van protagonitzar una
breu trobada. A la sortida, Duran,
líder d’Unió, va assegurar que al
grup parlamentari no hi ha cap
problema.
33 Sánchez-Llibre ja va advertir,
després que els diputats convergents s’abstinguessin en relació
amb l’acord del Govern del PP i el
PSOE sobre el terrorisme gihadista, que Unió es plantejaria no
fer més reunions de grup, en vista
del resultat «totalment negatiu».
Unió hi va votar a favor perquè, va
dir, així s’havia acordat conjuntament. Però aquest dilluns els dos
partits van donar per tancada la
crisi.
33 Els dos socis de federació, que
han presentat esmenes a la proposició de llei, hauran de tornar a
votar-la aquest dijous.
En aquest àmbit, dos missatges
clars. Un, que les estructures d’Estat
segueixen el seu curs però no es poden activar fins que no es proclami
la independència. Dos, que el full de
ruta cap a aquesta independència
ha de procurar unir el màxim nombre de forces; però en cas contrari, va
dir, «també tirarem endavant». Un
missatge a partits com Unió o ICVEUiA que, per motius diferents, recelen dels acords que CDC i ERC van
traçant. Mas va afirmar que les relacions amb Esquerra han tornat «a
més normalitat, com sempre hauria d’haver sigut». I fins i tot va apuntar que és factible un acord entre els
dos partits sobre la llei electoral.
Pel que fa a la
transparència, el president va afirmar que nomenar una comissionada és una mostra del compromís del
Govern català amb aquesta lluita. El
nomenament arriba després de les
paraules del cunyat de Jordi Pujol,
Francesc Cabana, posant en dubte la
tesi de l’herència per explicar la fortuna de l’expresident. Mas va sortir
al pas dient que Cabana va dir dilluns «no em consta», «cosa que no
equival a assegurar» que no hi va haver herència. «El senyor Cabana també va dir que jo tampoc en sabia res»,
va subratllar en la seva resposta, en
què va evitar valorar si Pujol hauria
de donar més explicacions de les
ofertes fins ara. En canvi, el president va treure pit per la nota atorgada a la Generalitat per l’organització Transparència Internacional respecte al portal web.
I per si quedava dubte de l’objectiu de la compareixença, va tenir interès a destacar que en l’última enquesta del CEO el 60% aprova el Govern català, però després els que li
posen un zero abaixen la mitjana. H
LA FORTUNA DE PUJOL /
3
DIMECRES
2
La campanya municipal pot
tensar de nou les relacions entre els
dos socis parlamentaris
3
La ‘comissió Pujol’ empeny
els republicans a marcar perfil enfront
de CiU en la lluita anticorrupció
els 10 projectes prioritaris
1
L’Inem
català i la llei
de la FP
Aprovació de la llei del Servei
d’Ocupació de Catalunya,
pendent des de fa anys. Llei de
formació professional i de
simplificació administrativa.
Portar l’atur a nivells del 2010.
2
Recuperació
industrial i
empresarial
Posada en marxa de set
programes d’impuls empresarial
i de l’estratègia RIS3CAt per
connectar el sistema R+D amb
les empreses. Proves de la
targeta T-Mobilitat.
3
Índex de
pobresa
inferior al 20%
Compromís perquè es rebi la
renda mínima «de forma eficaç».
Passa de 27.000 a 28.500
beneficiaris (va arribar a 33.000 el
2011). Mesures per fomentar la
inclusió laboral.
4
Pla de
suport a
les famílies
Llei de suport a les famílies
(difícilment entrarà en vigor
aquesta legislatura), reducció de
llistes d’espera, ajudes al lloguer
per a 40.000 famílies. Fons de
vivenda per a política social.
5
Defensa
del model
escolar
Mas va destacar el futur decret
d’ordenació de primària,
secundària i batxillerat per
prioritzar pedagògicament el
model català, encara que
s’apliqui formalment la llei Wert.
6
Posar en
pràctica la
transparència
La llei aprovada recentment
requerirà mesures com la creació
del registre de lobbies i la
comissió de garantia del dret
d’accés de tots els ciutadans a la
informació.
7
Impulsar la
llei contra la
discriminació
És una de les prioritats d’Unió
Democràtica per al que queda de
legislatura, després d’aprovar la
llei LGTB. Mas va dir que estarà
al Parlament en 7 mesos. No
s’aprovarà en aquesta legislatura.
8
Estructures
d’Estat en
avaluació
El president va reiterar que
aquestes estructures, en especial
la Seguretat Social i la Hisenda,
revesteixen complexitat. Viver PiSunyer s’encarregarà d’impulsar i
avaluar la seva preparació.
9
Una futura
conselleria
d’Exteriors
Mas va prometre, en clau
electoral, que si venç el 27-S
crearà un departament d’Exteriors.
Mentrestant, es definirà el pla
estratègic i es posaran en marxa
les noves delegacions.
10 Preparar
la transició
en energia
Preparar un pacte per a la
sobirania energètica, basat en les
renovables, «democràtic i
participatiu». Sobre la privatització
d’ATLL, Mas va dir que estava a
l’espera de la justícia.
LES REACCIONS
ERC aplaudeix
les mesures i
l’oposició acusa
Mas d’estar en
precampanya
EL PERIÓDICO
BARCELONA
ERC va exercir ahir de fidel soci
parlamentari i va aplaudir les mesures impulsades per Artur Mas,
però això no treu que li enviés
un missatge que estarà a l’aguait
perquè el Govern de CiU compleixi amb el desenvolupament
de les estructures d’Estat. La resta de partits van coincidir en canvi a denunciar que els anuncis del
president només van ser un acte de precampanya de cara a les
eleccions del 27 de setembre.
El diputat d’ERC Oriol Amorós va considerar que el full de ruta presentat per Mas ha de permetre «votar amb plena llibertat» el
27-S i va destacar el paper en favor de la regeneració democràtica que ha d’aportar la creació
dels comissionats de la transparència i de la transició nacional.
Sobre aquestes qüestions, el representant d’Esquerra va indicar
que el seu partit manté la inten-
Esquerra continua oberta
a pactar amb CiU l’accés
d’experts al Govern
ció de consensuar amb CiU la incorporació de més experts a l’Executiu, a la vegada que va advertir
als nacionalistes que els republicans controlaran que, en els quatre mesos que queden de legislatura, el Govern construeixi les
estructures d’Estat anunciades,
com la Hisenda pròpia i la Seguretat Social catalana.
«DOS ANYS I MIG DE RETARD» / El porta-
veu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, va denunciar en canvi
que les propostes de Mas demostren que el seu Govern funciona
«amb dos anys i mig de retard»,
que representen el temps que ha
transcorregut d’una legislatura
en què, per als socialistes, a CiU
només li ha interessat el procés
sobiranista i no les qüestions socials. «Ha semblat més un discurs
d’investidura que el d’un president que està a set mesos vista de
les eleccions», es va queixar
Lucena. Mas funcionarà «amb respiració assistida» fins al 27-S, va
dir el portaveu del PPC, Enric Millo, per a qui el comissionat de la
transició nacional només servirà
«per a la creació de problemes».
Segons Dolors Camats (ICV-EUiA),
el president va fer de «candidat» i
va presentar «vaguetats o coses
que ja es fan». H
DIMECRES
4
El tauler català 3 Els noms propis
Q
uan una cara (o dues)
valen més que mil pa·
raules. En política tam·
bé va així. Com quan a
Espanya José Luis Rodríguez Zapatero va veure clar que hi havia
un problema amb l’habitatge i va
crear un ministeri amb aquest
nom. ¿Per què? Per transmetre el
missatge que estava pel cas i que
era una prioritat per a ell. ¿Va solu·
cionar el problema? No. Però la
idea amb el nomenament era, so·
bretot, dir a la població que aquell
front per a ell era prioritat. Ara Artur Mas ha fet el mateix, salvant to·
tes les distàncies.
I la distància entre un Govern
d’Estat i un de comunitat autòno·
ma és molta. I la distància entre
aquell abril de 2004 (molt abans
de la crisi) en què María Antonia
Trujillo va estrenar ministeri i el
moment actual, amb la caixa de
la Generalitat buida, també és
gran. Igual com el factor tempo·
ral és molt diferent, perquè Zapa-
Pàgines 2 a 4 LLL
Anàlisi
Toni Aira
periodista
Un canvi fràgil
El moviment
de Mas busca
reanimar l’espectre
electoral sobiranista,
últimament inquiet
o desconcertat
tero llavors estrenava mandat i ara
Mas enfila via cap a unes eleccions
en poc més de mig any, que seran
les segones (¿i últimes?) que afron·
ta com a president. El context dó·
na per al que dóna. En aquest cas,
per a dos comissionats.
¿I què vol projectar Mas? Diver·
ses coses amb un mateix gest. El
president sabia que d’aquí a les
eleccions havia de fer alguna co·
sa. No podia modificar estructures
internes (amb nous consellers i els
respectius equips) que quan hau·
rien estat recol·locades i en funcio·
nament ja tindrien les eleccions al
damunt. Però podia, i això ha fet,
mirar de reivindicar les tres grans
potes del seu projecte polític, que a
dia d’avui són les que descriuen les
tres grans dimensions del tauler
polític català: l’eix nacional, l’eix
social i el de la regeneració demo·
cràtica. En tots aquests fronts Mas
ha de transmetre un missatge de
canvi.
El ‘monotema’ sobiranista
Li diuen que el seu monotema és el
procés sobiranista. Resposta: el Go·
vern governa i prioritza l’acció so·
cial, com ahir va destacar molt du·
rant la seva compareixença. Els
seus socis d’Esquerra i allò que es
coneix com el votant «hiperventil·
at» diuen que no s’està impulsant
prou la construcció d’estructures
d’Estat i el camí cap a la indepen·
dència. Resposta: nomena Carles
Viver Pi-Sunyer, persona solvent
que no espanta ningú moderat,
que a la vegada és bon interlocu·
tor i reconegut en l’àmbit sobira·
nista. I per últim, en el tercer eix,
hi ha el cas Pujol i tota l’ombra de
la corrupció que esquitxa Conver·
gència i Unió i la seva imatge. Res·
posta: Mas impulsa la transparèn·
cia amb una comissionada, Núria
Bassols, que ja hi havia treballat,
però en un segon pla. La idea, ara,
és que, amb ella, la qüestió obtin·
gui rang de prioritat a ulls de la
ciutadania.
¿Tot plegat aportarà nou vot?
No és la idea. I és que el moviment
de Mas, atenent el manual, bus·
ca sacsejar el propi quadre electo·
ral. És a dir, busca impulsar i re·
animar l’electorat propi, l’espec·
tre electoral sobiranista, aquell
que s’ha identificat en els últims
temps com a desconcertat o inqui·
et. Aquest públic, per a CiU, és allò
que la ciència política identifica
com el votant fràgil, susceptible de
perdre’s, sobretot a mans de l’abs·
tenció. I Mas vol evitar que això
passi. H
CARLES VIVER PI-SUNYER 3 El comissionat per a la transició nacional presideix
des del març del 2013 el consell assessor per encaminar Catalunya cap a l’Estat propi
Expert en canvis
JULIO CARBÓ
RAFA JULVE
BARCELONA
De vicepresident del Tribunal Cons·
titucional (TC) a comissionat de la
transició nacional. Carles Viver PiSunyer, l’home a qui el president
Artur Mas ha ungit com a oracle
per dirigir Catalunya cap a l’Estat
propi, ha protagonitzat una transi·
ció professional que traslladada al
món del futbol podria equipararse a la de Bernd Schuster (Barça-Re·
ial Madrid-Atlètic) o a la de Miquel
Soler (Espanyol-Barça-Atlètic-Reial
Madrid). En l’aspecte personal, fins
i tot quan va començar a fer carre·
ra en les més altes instàncies judi·
cials espanyoles, no ha amagat mai
el seu perfil catalanista i, per tant,
la seva defensa de la identitat prò·
pia de Catalunya.
Nascut a Terrassa el 1949,
aquest catedràtic de Dret Constitu·
cional per la Universitat Pompeu
Fabra es va convertir en membre
del TC el juny de 1992 a proposta
de CiU i el PSOE. Era el primer cata·
là que aconseguia un lloc a l’alt tri·
bunal i va ser el primer català a ser
nomenat, el 1998, vicepresident de
la mateixa institució. Com a segon
del magistrat Pedro Cruz va exer·
cir durant tres anys, fins al 2001,
quan va esgotar el període màxim
de permanència.
També en el món de la docència
ha deixat la seva empremta Viver
Pi-Sunyer. Es va llicenciar en Dret a
la Universitat de Barcelona el 1971
i el 1977 es va doctorar amb la te·
si El personal político de Franco (19361945). Un any després va ser nome·
nat vicedegà i cap d’estudis de la
Facultat de Ciències Econòmiques
i Empresarials de Barcelona (1978-
33 Núria Bassols.
Del TSJC
al Govern
NÚRIA BASSOLS 3
Comissionada per a
l’impuls de la transparència
R. J.
BARCELONA
33 Comissionat 8 Carles Viver Pi-Sunyer, al Parlament de Catalunya, el 2013.
1979) i a partir d’aquí va ostentar di·
versos càrrecs acadèmics.
La reforma de l’Estatut
El 2004 el seu nom va tornar a aparèi·
xer a la premsa quan el llavors con·
seller de Relacions Institucionals,
l’ecosocialista Joan Saura, el va fitxar
com a director de l’Institut d’Estudis
Autonòmics. Des d’aquella entitat,
que encara comanda, va ser l’encar·
regat de verificar la reforma de l’Es·
tatut per evitar el que va resultar in·
evitable: que un qüestionat TC hi ve·
iés aspectes inconstitucionals.
«Veig molt difícil introduir a l’Estatut la competència de convocar referèndums», va dir el 2004 a aquest
Va ser vicepresident
del Constitucional
tres anys i dirigeix
l’Institut d’Estudis
Autonòmics
diari Viver Pi-Sunyer. Una dècada
després, el març del 2013, Mas el va
nomenar president del Consell Asses·
sor per a la Transició Nacional, orga·
nisme que ha dissenyat un full de ru·
ta cap a la independència amb unes
instruccions que no sempre s’han
complert: es va aconsellar que da·
vant una eventual consulta d’auto·
determinació es plantegés una pre·
gunta clara; es va rebutjar una con·
sulta alternativa i es va descartar que
hi hagi votacions en dies pròxims a
dates assenyalades. Malgrat aquests
desacords, Viver Pi-Sunyer –que tam·
bé va ser membre del TC d’Andorra
del 2006 al 2014– ja és un referent
del sobiranisme per la seva capacitat
d’unir esforços sense estridències. H
Núria Bassols assumirà el comis·
sionat de la transparència 14 me·
sos després que el president Artur
Mas li encarregués impulsar un
programa que convertís la Gene·
ralitat en una Administració lím·
pida, nítida. Bassols haurà de des·
envolupar una tasca tan enorme
just quan els escàndols al voltant
de Jordi Pujol i la seva família no
deixen d’esquitxar CiU.
Jutge de professió, Bassols va
accedir a la Sala Civil i Penal del
Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya el 1999 i el maig del
2007 va ser nomenada directo·
ra de l’Escola Judicial. El juny de
l’any següent, no obstant, el Ple
del Consell General del Poder
Judicial la va destituir al·legant
«pèrdua de confiança».
Bassols va ser qui va arxivar
el 2013 la causa contra el dipu·
tat autonòmic de CiU i regidor a
Badalona Ferran Falcó, a qui es
va investigar per irregularitats a
Adigsa, empresa pública que ell
va presidir i que s’encarregava de
la gestió de vivendes socials. H
Publicitat
DIMECRES
5
DIMECRES
6
Editorials
Noms propis
L’opinió del diari s’expressa només als editorials.
Els articles exposen posicions personals.
Les prioritats d’Artur Mas
A
rtur Mas va presentar ahir un
ampli pla d’acció per als sis mesos que queden de legislatura,
abans de les eleccions del 27 de
setembre. El president va desgranar una bateria d’iniciatives, que poden
agrupar-se en tres eixos: el de la gestió ordinària de govern, el de les mesures de transparència i el de les anomenades estructures
d’Estat. Les iniciatives van acompanyades a
més de dos nomenaments de comissionats
–que, va assegurar, no suposen despesa addicional– i que reflecteixen l’impuls en dos
àmbits: Transparència (Núria Bassols) ) i
Transició Nacional (Carles Viver Pi-Sunyer).
Enfront de les reiterades crítiques per haver convertit la gestió del procés sobiranista
en eix gairebé exclusiu d’aquests dos anys de
legislatura, Mas es va esforçar ahir per presentar una bateria de projectes –la majoria,
fruit del seu refet pacte amb Esquerra i previstos al Pressupost del 2015– amb els quals
es proposa prendre impuls en el final del seu
curt mandat. Les iniciatives de suport a la
creació d’ocupació, a la formació professional, al foment industrial, en favor dels menors amb dificultats i dels perceptors de subsidis (RMI) o per pal·liar la pobresa energètica semblen d’entrada pertinents, malgrat
que hi hagi lloc per a l’escepticisme sobre el
que es pot fer en sis mesos.
L’aposta de desplegar la llei de transparència busca donar resposta a una ciutadania molt sensibilitzada per escàndols de cor-
Impulsar estructures
d’Estat «per si» els votants
aposten per la independència
no sembla el més raonable
Manuel
Valls
Primer ministre
de França
rupció com el cas Pujol, una càrrega feixuga
per a CiU en vigílies electorals. Una vegada
més, s’haurà de jutjar l’eficàcia que puguin
tenir aquestes mesures en un termini tan
breu.
Més discutible és la qüestió de les estructures d’Estat, començant per la Hisenda pròpia, que el president vol accelerar de la mà
d’ERC. Tot i que el programa electoral de CiU
esmentava aquest propòsit, a ningú se li escapa que, a sis mesos de les eleccions i amb el
rebuig frontal del Govern central, la tensió
augmentarà molts decibels i pot distreure de
problemes més importants. A l’argument
que cal posar les bases d’un projecte tan complex «per si» els catalans aposten per la independència a les urnes es pot replicar, precisament, que la polèmica i la dificultat fan més
raonable posposar aquesta empresa fins que
es constati aquest supòsit. Invertir els termes
no resulta el més aconsellable i pot tancar
portes a un futur diàleg.
CaixaBank mira a Portugal
C
aixaBank s’ha llançat a una
ambiciosa operació a Portugal
amb l’opa presentada ahir sobre el 55,9% del capital que no
controla del BPI, la quarta entitat financera lusitana i la que, malgrat les seves dificultats, millor ha passat els recents
tests d’estrès europeus. El pas fet pel banc
català –supeditat a uns estatuts que eliminin la limitació del dret de vot al 20%– permetrà exportar les sinergies de desenvolupament de la banca de futur, en la perspecti-
Animus iocandi
va de crear un grup bancari ibèric. CaixaBank
coneix bé el BPI perquè n’és soci majoritari
des del 1995. Malgrat que l’entitat catalana
recalca que el pas fet ara s’explica en si mateix, convé no oblidar que Portugal subhastarà Novo Banco, l’entitat resultant del sanejament del Banco Espirito Santo després del
fiasco del símbol de les finances privades del
país. La consolidació de les posicions amb el
control del BPI posaria CaixaBank en una situació molt bona per competir, tal com desitja, amb altres entitats europees –Santan-
der i BBVA incloses– per la cobejada peça,
que li permetria convertir-se en el primer
grup portuguès.
L’operació, a més, s’emmarca en la recomanació de la UE dins del procés d’unió bancària perquè els grups s’expandeixin més
enllà dels seus països, creant verdaderes entitats europees. Que el grup que té com a
ànima La Caixa, que ha mostrat la seva solvència al llarg d’aquests difícils anys, abordi
aquest projecte és molt bona notícia per a
Catalunya i Espanya.
Ferreres
EEEE
La decisió excepcional d’aprovar
per decret, sense passar per l’Assemblea, la polèmica norma que liberalitzarà treballar en diumenge,
tema tabú a França, ha sigut un acte de temerària audàcia, al qual la
dreta ha replicat presentant una
moció de censura.
3Pàg. 16
Antonio
Hernando
Portaveu del
PSOE al Congrés
EEEE
Els dubtes i contradiccions del PSOE
sobre la resposta que ha d’exigir a
Manuel Chaves i José Antonio
Griñán després de ser imputats pel
cas dels ERO andalusos no s’adiu
amb la implacabilitat que ha anunciat amb els casos de corrupció, presumpta o real.
3Pàg. 18
Estanislao
Rodríguez
Exsecretari
d’Hisenda
EEEE
Després d’intentar alliçonar el jutge sobre les targetes black, qui va ser
alt càrrec al Govern d’Aznar va afirmar sense escrúpols que creia que
Caja Madrid s’encarregava de pagar
a l’erari per les seves despeses. Mai
va voler comprovar-ho. 3Pàg. 22
Salvador
Gabarró
President de
Gas Natural
EEEE
La companyia va obtenir un benefici de 1.462 milions l’any passat, una
alça de l’1,2% respecte a l’exercici
anterior. L’ampliació del negoci internacional va aconseguir pal·liar
l’impacte de la reforma energètica
duta a terme pel Govern. 3Pág. 25
Mohammad
Hassad
Ministre d’Interior
del Marroc
EEEE
Les forces de seguretat marroquines
van desmantellar sense miraments
els campaments d’immigrants
subsaharians a la frontera melillenca. Les oenagés del país denuncien
la violència amb què es va expulsar
els 1.500 ocupants.
3Pàg. 28
7
DIMECRES
La clau
La roda
H
i va haver un temps,
tristament passat, en
què la coherència cotitzava a l’alça en política.
Els responsables públics mesuraven cadascuna de les seves paraules sabent que cada matís,
contradicció o rectificació podia adquirir categoria de notícia. Va ser així fins que els professionals de la política, assedegats de titulars i de protagonisme televisiu, van reemplaçar
la democràcia deliberativa per la declarativa. El triomf de la vociferant
demagògia de plató va fer regla de
l’excepció: ja no importava la defensa d’uns principis fiables; només la
collita de fàcils aplaudiments.
No és gens estrany, doncs, que
Ana Pastor, l’astuta directora d’El objetivo a La Sexta, hagi aprofitat aques-
Beneïda
hemeroteca
ENRIC
Hernàndez
DIRECTOR
ta circumstància per, amb el títol de
Bendita hemeroteca, convertir en gènere periodístic la identificació d’incongruències polítiques. No li faltarà matèria primera.
Després que el Tribunal Suprem
cités ahir com a imputats pel cas
dels ERO els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio
Griñán, el PSOE va renunciar a demanar-los que abandonin els escons.
No cal revisar vells lligalls per fer sortir els colors als socialistes. I és que
el líder del PSOE, Pedro Sánchez,
va avançar el desembre passat quina seria la seva reacció si finalment
Chaves i Griñán eren imputats: «Els
demanaré que renunciïn a les seves
actes». En el mateix sentit es va manifestar Susana Díaz respecte dels
seus antecessors al capdavant de la
Junta: «Això no és ni Madrid ni València: no hi haurà imputats asseguts als escons.»
Encara hi ha més: tot just destituït el líder dels socialistes madri-
lenys, Tomás Gómez, sobre qui pesen certes sospites pel cas del tramvia de Parla però cap imputació
judicial, Sánchez tronava dissabte
passat: «No em tremolarà la mà per
fer fora cap corrupte del PSOE.»
La llei de l’embut
Però la llei de l’embut no és patrimoni del PSOE; l’esgrimeixen també el PP –que protegeix els seus imputats autonòmics però exigeix
la renúncia a Chaves i Griñán– o
Podem, que empara el silenci de
Monedero sobre els seus foscos cobraments. Si els polítics no passen
comptes amb la veritat, l’hemeroteca els acabarà passant factura.
@Enric_Hernandez
Un desafiament per a les democràcies
Les respostes al terrorisme
No es pot obtenir més seguretat enfront del gihadisme a costa del sacrifici de llibertats
EUGENI
Gay Montalvo
E
ls atemptats gihadistes
perpetrats a París han
tornat a commocionar el
món, i la inseguretat i la
por s’han apoderat novament de les nostres societats occidentals. L’escalada i la magnitud
d’aquests atacs en l’embogida estratègia terrorista empresa pel denominat Estat Islàmic ens augura
la certesa de nous atemptats –com
el de dissabte passat a Copenhaguen–, malgrat la incertesa del lloc
i el moment. Tot assassinat terrorista comporta sempre la negació del
dret a la vida com a bé superior de
la persona, i a partir d’ara, també
d’una determinada condició i
d’unes determinades llibertats sobre les quals s’han establert les nostres democràcies, particularment
les llibertats d’expressió i informació. ¿Pot ser la condició de jueu o la
crítica de les idees, i fins i tot el seu
sarcasme i el pitjor dels insults, la
causa eficient de la condemna i execució d’una persona sense cap altre
tràmit? Sens dubte, així ho han decidit els terroristes i els que des dels
poderosos grups del món islàmic
els financen, els recolzen i els faciliten armes.
Quan crèiem, tal com afirma-
va Theo van Boven, que els drets
humans s’havien convertit en la
consciència jurídica internacional
de la qual cap Estat, ni aquells que
no els respectaven, volia separar-se,
observem ara que certes ideologies
els posen en qüestió i en perill
en nom d’uns suposats béns superiors que, desgraciadament,
ja ha conegut la humanitat
i que irremeiablement sempre l’han conduït a la catàstrofe. La llarga i cruenta lluita dels homes per conquistar
la seva llibertat i la seva dignitat, la que és pròpia de cadascun de nosaltres –com deia el professor Juan Iglesias–,
és potser la pàgina més bella
de la història de la humanitat,
però és molt dura.
Les multitudinàries manifestacions a París i moltes altres ciutats del món occidental s’han vist contestades per
LEONARD BEARD
altres en diferents llocs de la
geografia mundial en què es
No combatre la desigualtat
rebutjaven i condemnaven
les caricatures i els continguts és seguir el camí equivocat
de la revista satírica francesa per a una convivència en pau
Charlie Hebdo. Això ens obliga a
reflexionar seriosament sobre
la utilitat del dret, que pot regular, Davant el repte terrorista, els
i ha de fer-ho, les nostres relacions i països europeus han començat a
conductes, cada dia més estretes en- reaccionar, com no podia ser d’una
tre gent de tantes i tan diverses cul- altra manera, reunint els seus restures que conviuen en un món glo- pectius governs i els ministres conbalitzat, cosa que afecta fins i tot les cernits en la defensa de l’ordre i la
relacions de cadascú de nosaltres seguretat internes, com és el seu
en els nostres propis àmbits quoti- deure. Però a partir d’això hem de
dians. No obstant, el dret no podrà preguntar-nos sobre el contingut
regular mai els nostres sentiments, i el sentit de les mesures que s’hasiguin individuals o col·lectius –que gin d’adoptar. Seria preocupant
també existeixen–. ¿Tenim dret a que el dilema es presentés en tertensar els sentiments d’algú fins a mes de sacrifici dels nostres drets
l’escarni? ¿Quin dret ho empara? i llibertats en nom de més segureHaurà de ser a partir de la raó i de tat. Aquesta temptació tindria el
la prudència que exigeix la convi- contraproduent efecte d’asseguvència en el respecte el que condu- rar als enemics de les llibertats i
eixi els nostres actes en l’exercici ple dels drets fonamentals la certedels drets fonamentals que ens em- sa que cada dia la societat demoparen, però que també ens obliguen cràtica cediria al poder constituït
davant dels dels altres.
–és a dir, a l’Estat de dret– no única-
ment la responsabilitat que li és
pròpia sinó també la que ens correspon a cadascun de nosaltres,
debilitant el necessari múscul social que necessitem per a una societat sense tuteles. No hem de
caure, en cap cas, en aquest engany, com no es va fer en la lluita
que contra el terrorisme d’ETA es
va portar a terme al nostre país.
L’Estat de dret, com tantes vegades s’ha reiterat, té precisament
la seva fortalesa en la garantia
dels drets i les llibertats dels seus
ciutadans, i en això descansa el
bé comú dels que l’integren. Ha
de ser dins d’aquest marc jurídic democràtic on la llei ha de ser
aplicada i respectada.
Però no
hem d’oblidar
que les terribles desigualtats que
hi ha en el nostre món i en les concretes perifèries dels nostres propis entorns resulten d’una injustícia tan objectiva com lacerant.
Sentir-te tractat de manera desigual, menyspreat en la teva cultura, en la teva religió, en el color de
la teva pell, en la teva pròpia raça
–existeixi o no aquesta diferència
entre els humans–; contemplar
les desigualtats evidents entre el
benestar d’unes societats i la misèria d’altres; en fi, permetre i no
combatre la desigualtat contra la
qual clama l’article primer de la
Declaració Universal dels Drets
Humans és seguir el camí equivocat per viure en pau. Tot plegat
exigeix una profunda reflexió i un
esforç al qual ja no poden sostreure’s els responsables polítics europeus en la seva legítima i necessària lluita contra el terrorisme. H
Vicepresident emèrit
del Tribunal Constitucional.
NAJAT
El Hachmi
Camí de
l’escola
S
ovint em descobreixo a
mi mateixa amb la boca plena de tòpics quan
veig que el meu fill adolescent no aprofita tots
els recursos que té a l’abast per cultivar la seva intel·ligència i formarse ara que no ha de fer res més a la
vida. Li deixo anar frases que ressonen del passat però dites pels
meus pares: no valores el que tens.
Però encara que l’afirmació sembli el súmmum del clixé, és del tot
certa. La majoria de nens i joves que
viuen a les societats desenvolupades, opulentes i benestants no entenen el valor que té el fet que puguin anar a l’escola en les bones
condicions en què ho fan. A tots
ells els aconsellaria que anessin
a veure la pel·lícula documental
Camino a la escuela, de Pascal Plisson. S’hi fa el seguiment de quatre nens al llarg del seu recorregut
per anar a l’escola. Senzillament.
Però això tan simple no ho és en
segons quines latituds. Uns germans kenyans que han de cami-
Nens i joves del món
desenvolupat no valoren
tenir un col·legi a mà
i en condicions
nar hores tot escapant-se dels elefants, una nena marroquina que
té un trajecte de quatre hores fins
al poble on haurà de viure en una
pensió per poder assistir a classe,
uns menors argentins que hauran
d’anar-hi a cavall per extensos paratges deshabitats o el cas d’uns
infants indis que carretegen força
estona el germà que va en cadira
de rodes.
El film l’haurien de veure els
alumnes, però també els pares
que sovint tampoc no recordem
la gran fita que suposa tenir escoles a l’abast per triar i un sistema educatiu del qual massa sovint només valorem els defectes i
no pas les virtuts. Aviat tornaran
a ser dies de preinscripció escolar i tornarem a patir el desassossec anual de pares que pateixen
per si l’escola on acaben anant els
fills no és la triada en primera opció. Sense cap ànim de menystenir aquest problema tan del primer món, però a vegades convé
un canvi de perspectiva i aquesta
pel·lícula l’aporta. H
Fundador: ANTONIO ASENSIO PIZARRO. President: Antonio Asensio Mosbah. Vicepresident i president de la Comissió Executiva: Juan Llopart Pérez. Director general: Conrado Carnal. Director editorial i de Comunicació: Miguel Ángel Liso.
Directors d’àrea: Premsa i plantes d’impressió: Joan Alegre i Enrique Simarro. Comercial Nacional de Premsa: Marta Bilbao. Llibres: Román de Vicente. Revistes: Esther Tapia. Recursos Humans: David Casanovas.
EDICIONES PRIMERA PLANA: Director general: Joan Alegre. Gerent: Joan Solà. Directors: J. Garçon (comercial), J. L. Busquets (tresoreria), J. Sicart (control de gestió), J. Coll (administració), L. M. Blasco (sistemes d’edició), K. Olivier (tecnologies),
M. Moya (producció). Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Gerent: J. Casanovas. Distribució: Logística de Medios Catalunya S.L. Consell de Cent, 425-427, 3a planta. 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Fax: 93 484 37 48. Publicitat: Zeta Gestión
de Medios. Consell de Cent, 425-427, 6a planta, 08009 Barcelona. T: 93 265 53 53. Orduña, 3. 28034 Madrid. T: 91 586 97 00.
DIMECRES
8
Dues mirades
Petit observatori
Paciència
josep maria
A les seves mans
Fonalleras
S
embla que els escacs entraran a l’educació primària més enllà de la bona
voluntat dels pares i les
mares que apunten els nens a les
activitats extraescolars o de la bona disposició dels centres que programen defenses sicilianes en hores de lleure. Tant si són una assignatura obligatòria com de lliure
configuració, o si serveixen com a
reforç per estudiar matemàtiques,
que els escacs entrin a l’ensenyament per la porta oficial és una
gran notícia. Ja hi ha experiències
en aquest sentit, com la del programa Escacs a l’Escola que es fa a través de l’Observatori d’Escacs de la
UdG i de la federació catalana d’escacs. Els resultats, com informava
fa uns dies EL PERIODICO, són extraordinaris. Augmenta la concen-
emma
tració dels alumnes i la seva capacitat reflexiva i, encara que sembli mentida, la de treball en equip.
Els escacs, com afirma Josep Serra, un dels impulsors de la iniciativa, serveixen per adquirir «hàbits de vida i valors fonamentals,
com el fet de ser responsable de
les decisions que prens». Serra,
com a bon jugador, destaca un
d’aquests valors, «clarament en
retrocés en el món d’avui»: la paciència. L’acostament lent i persistent, pensat i racional, a la resolució d’un problema.
En un tauler, tot depèn de tu.
Sempre hi ha una sortida. O una
possibilitat de tornar-hi, de no defallir. De fet, que a l’escola hi hagi
classes d’escacs no és una decisió
educativa, sinó un argument d’índole moral. H
E
t va pegar. Et va violar. Et
va tornar a pegar. I a escopir. I a cridar-te tan fort
que no podies sentir els
teus propis pensaments. Només tenies por. Un temor tan profund
que t’havia calat en la pell, els músculs i els ossos fins a impedir-te alçar una mà per defensar-te o fer un
pas per escapar. Al final, agafada al
fi fil que et lligava a la vida, el vas
denunciar. Vas ser una dona maltractada. Vas ser. Pretèrit... Un passat que no pots utilitzar si ets mare.
Perquè la teva pell s’estén més enllà del teu cos i la teva por es prolonga fins a la mirada dels teus fills. A
través dels seus ulls, segueixes veient-lo a ell, segueixes sentint-lo,
segueixes patint-lo. Aviat, ells tornaran a passar un cap de setmana
amb el seu pare. Saps que mentre
estiguin amb ell, tu embogiràs cada vegada que sentis el telèfon, cada minut que s’endarrereixin. A
través dels teus fills, segueixes a les
seves mans. Et vas salvar com a dona, però segueixes condemnada
com a mare.
Només en el 3% dels casos de pares maltractadors se’ls suspèn el règim de visites. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha promès corregir aquesta dramàtica situació.
El principal problema radica en el
temps d’espera mentre no arriba
la condemna. ¿Qui protegeix els
nens durant aquest període que
pot allargar-se anys? El dret del pare entra en col·lisió amb el dels fills.
No es tracta d’eliminar els drets del
primer, però sí de vetllar pel més
feble. Es tracta de justícia, però sobretot de vida. H
Rajoy i el sermó de la muntanya
El president combrega més amb la religió neoliberal del mercat que amb l’ètica alliberadora de Jesús
Tamayo
«É
s fàcil prometre la
lluna i fins i tot el
sol. No és el mateix
impartir doctrina
en un plató de televisió que defensar els interessos
d’Espanya en un Consell Europeu.
Els problemes difícils no s’afronten
amb plantejaments messiànics. Alguns confonen la política amb el
sermó de la muntanya». La frase no
pertany a cap polític descregut, sigui ateu, agnòstic o indiferent religiós, i menys encara a una persona
anticristiana. La va pronunciar amb
to solemne i subratllant bé les paraules en el discurs de clausura de
la Convenció Política del PP celebrada el 25 de gener d’aquest any Mariano Rajoy, que no és persona religiosament descreguda, sinó catòlic,
apostòlic, romà i devot de Santiago,
i que tampoc oculta en públic les seves creences.
Tot al contrari. Durant gairebé
20 anys ha jurat el seu càrrec amb
la mirada fixa en el crucifix i amb la
mà damunt la Bíblia en la presa de
possessió dels nombrosos càrrecs
governamentals que ha ocupat:
ministre d’Administracions Públiques, d’Educació i Cultura, d’Interior, de la Presidència, vicepresident i
president del Govern. Va fer aquesta afirmació en un moment en què
la corrupció està instal·lada a la cú-
pula del Partit Popular
i l’afecta a ell directament, amb nombrosos
exdirigents del seu partit a la presó o imputats
judicialment, amb un espectacular increment de
l’atur durant el seu mandat presidencial que arriba al 25% de la població activa i amb més
del 50% dels joves desocupats, més d’un milió
i mig de famílies amb
tots els membres desocupats, un increment
dels desnonaments de
famílies que viuen en
la indigència per part
dels bancs que neden en
l’abundància i d’institucions públiques la funció de les quals és garantir les necessitats bàsiques de tots
els ciutadans, alarmant increment
de la desigualtat, contrareforma laboral que col·loca els treballadors
en un estat crònic de desemparament i deixa sense efecte la negociació col·lectiva, desatenció mèdica als malalts d’hepatitis C, negativa de l’hospitalitat als immigrants
que acaben ofegats al mar o lesionats a les tanques amb concertines
de la frontera en el seu intent desesperat per la supervivència i, en ocasions, amb la complicitat dels membres de les mateixes Forces de Seguretat de l’Estat.
Amb aquesta situació de
fons Rajoy ha expressat el seu distanciament del sermó de la muntanya. Aquesta actitud contrasta amb
la d’un altre líder polític no cristià,
Espinàs
Riverola
La gestió política del cap del Govern
JUAN JOSÉ
JOSEP MARIA
FRANCINA CORTÉS
sinó hinduista, Mahatma Gandhi
(1869-1948), que considerava el sermó de la muntanya un excel·lent
programa per resoldre els problemes de la humanitat. Preguntat en
certa ocasió per lord Irwin, virrei
britànic de l’Índia, com podrien resoldre’s els problemes entre l’Índia
i la Gran Bretanya, Gandhi li va respondre citant el capítol 5 de l’Evangeli de Mateu: «Quan el seu país i el
meu segueixin les ensenyances exposades per Crist en el sermó de la
muntanya s’hauran solucionat els
problemes no només dels nostres
dos països, sinó els de tot el món».
Els valors que proposa el sermó
de la muntanya són: opció pels empobrits i marginats; treball per la
pau com a tasca i objectiu a través
de la no-violència activa; lluita per
la justícia en un clima d’injustícia
estructural; perdó i reconciliació
davant el recurs a la venjança de la
vella llei del talió ull per ull i dent
per dent; compassió solidària amb
les víctimes davant la insensibilitat pel patiment humà; una actitud humil davant la humiliació
i l’arrogància; l’autenticitat de
vida davant la falsedat i el cinisme; compartir davant competir;
l’austeritat davant l’acumulació;
fe autèntica davant idolatria. Tots
aquests són valors que transcendeixen el cristianisme, que han
entrat a formar part de l’herència
ètica de la humanitat i han de convertir-se en imperatius categòrics
de l’ètica pública i de la moral privada. Però cap d’ells cotitza en les
operacions borsàries de l’economia neoliberal.
Ara
s’entendrà per què Gandhi, sense ser cristià, era un admirador de la figura de Jesús de
Nazaret i també un fidel seguidor del sermó de la muntanya, i
Rajoy, sent com és cristià, no vol
governar d’acord amb els valors
d’aquest sermó: es troba més a
gust amb els principis de la religió neoliberal del mercat que amb
la narrativa alternativa de l’ètica
alliberadora de Jesús de Nazaret.
Així s’explica com ha pogut jurar
tantes vegades els seus càrrecs polítics davant el crucificat de Natzaret i amb la mà a la Bíblia i negar-se
després a seguir les orientacions
morals del memorable sermó, que
constitueix un patrimoni de la humanitat. H
Dtor. de la Càtedra de Teologia i Ciències
de les Religions Ignacio Ellacuría (Universitat Carles III) i coeditor d’Ignacio Ellacuría. Utopía y teoría crítica.
La indigna
pena
de mort
H
e vist una fotografia
que m’ha esgarrifat:
la de la cadira elèctrica en la qual fan seure
els condemnats a
mort a Tennessee, Estats Units.
Una cadira de braços i esquena de
fusta. Lletgíssima. Una cadira tan
incòmoda que només pot servir
per morir-hi.
Estic segur que cap condemnat
demanaria morir ben instal·lat en
una butaca còmoda i luxosa. Però
qui ho sap, també es concedeix al
reu el dret a triar quin menú vol
que li serveixin abans de ser executat.
De tota manera, la cadira elèctrica no ha de ser còmoda, sinó eficaç, i alguna vegada no ho ha estat, i s’ha produït el terrible espectacle d’una agonia que ha durat
minuts. Contemplar els estremiments d’una persona que es debat
per no acabar de morir deu ser esgarrifós.
L’invent de la cadira és antiquíssim, i es va convertir al llarg
dels segles en un element de poder, tant del monàrquic com de
l’eclesiàstic. I es va adoptar utilit-
La cadira elèctrica no
hauria de ser còmoda,
sinó eficaç per evitar
que l’agonia s’allargui
zant una paraula que li era germana però molt més aristocràtica: càtedra. De la Càtedra de Sant Pere
–al Vaticà– a les càtedres universitàries. Amb el pas del temps, els
moderns dissenyadors van trencar amb la base tradicional de les
quatre potes, que potser va iniciar
Gaudí, a Catalunya, i va revolucionar Mies Van der Rohe amb la famosa cadira Barcelona.
Combinar la utilitat amb elegància mai ha estat fàcil. I ara resulta que la mortífera cadira elèctrica ni és elegant ni garanteix absolutament que sigui còmoda. I si
a més a més pot passar que no funcioni...
Diuen que, vist l’últim fracàs,
la solució és injectar fàrmacs als
condemnats a mort. Però ara sembla que aquests fàrmacs escassegen. ¿Tantes són les execucions
mortals? Bernard Shaw va dir: «Els
criminals no moren a mans de la
llei, sinó a mans d’un altre home».
Aquest home hauria, almenys, de
ser educat, i dir al condemnat a la
cadira elèctrica: «Segui aquí, per
favor». H
Publicitat
DIMECRES
9
DIMECRES
10
[email protected]
entretots.elperiodico.cat
@EPentretots
Consell de Cent,
425-427,
Barcelona 08009.
Ediciones Primera Plana SA, editora del diari EL PERIÓDICO
DE CATALUNYA, s'oposa expressament a la reproducció comercial dels continguts d'aquest diari, en la modalitat de revistes o recopilacions de premsa (press-clipping), sense comptar amb l'autorització escrita de la seva editora, als efectes del que estableix
l'article 32.1, paràgraf segon, de la Llei de Propietat Intel·lectual.
LA REFORMA UNIVERSITÀRIA
Amb el 3+2 no som europeus
L
es aigües universitàries baixen remogudes arran de la
iniciativa del ministre Wert,
que es proposa –sense diàleg, sense
consens i sense consulta– reduir
els estudis de grau a tres anys per
ampliar els màsters a dos. Amb el
3+2 no ens assemblarem a Europa
ni en formació ni en finançament;
és una altra excusa per abaratir la
inversió pública en la línia d’altres
mesures com la reducció del programa Erasmus, les retallades de
personal i beques, la massificació
de les aules i l’absència de finançament en el terreny de la recerca. Ja
completament europeïtzats, els es-
ECONOMIA
Millor a Grècia
Rafael Segura
Viladecans
Demagògia és una paraula que prové del grec que significa apel·lar del
públic prejudicis, emocions, pors
o esperances per aconseguir el seu
suport. El ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, afirma
que si no s’haguessin prestat diners
a Grècia no haurien sigut necessàries les retallades socials. Jo, desconfiat de mena, crec que si haguessin
disposat d’aquesta fortuna haurien
construït línies de l’AVE en llocs on
no són necessàries, aeroports sense
avions i grans obres faraòniques que
necessiten reparar-se abans d’estrenar-les. Haurien rescatat bancs amb
beneficis, arreglat contractacions
públiques per beneficiar partits polítics i indemnitzat companyies del
sector del gas amb gran celeritat encara que ocasionin danys ambientals i materials. Com que estic segur
d’això, com a mal menor prefereixo
que els diners se’ls quedin els grecs,
que no sé exactament en què els utilitzaran però com a mínim els concedeixo el benefici del dubte.
ACCIDENTS
Herois anònims
Lourdes Arasanz
Barcelona
Sóc monitora. L’11 de febrer passat
ens dirigíem a una extraescolar de
natació amb 28 nens i vam patir un
accident, molt aparatós i sense conseqüències. Però l’ensurt va ser majúscul. M’agradaria agrair a totes les
persones que ens van ajudar, policies, sanitaris, ciutadans. Però sobretot a un noi amb un jersei taronja i
accent estranger que ens va portar
tudiants de la universitat de Wert
consumarem el cercle amb l’últim
pas lògic: la immigració. Mentrestant, les universitats privades es freguen les mans: es postulen per reconstruir amb materials de primera
les restes del naufragi. Si parlem
d’Europa, haurem de dir-ho tot. En
efecte, a Europa predomina el 3+2.
Però en països tan bolivarians com
l’Alemanya d’Angela Merkel les matrícules són gratuïtes. I a França costen, com a màxim, 183 euros. Sàpiga
també que en matèria de preus només ens guanyen Eslovènia, Letònia,
Hongria, Irlanda i un Regne Unit
que, com saben, mai ha apostat per
una caixa amb 24 ampolles d’aigua i molts paquets de galetes de
xocolata. Vull donar-li les gràcies
per la generositat. Em va fer un petó, va fer mitja volta i se’n va anar.
Aquest gest tan senzill m’emociona, perquè significa que som humans, que no estem tan malament
i que aquesta societat pot tirar endavant. Gràcies.
INFRAESTRUCTURES
Estació de Portbou
Josep M. Loste
Portbou
Llegeixo (i aprovo) que Adif invertirà 1,2 milions en l’estació del centre de Figueres per facilitar-hi l’accés de les persones amb mobilitat
reduïda. També invertirà 725.00
euros a millorar l’estació de Flaçà.
Em pregunto: ¿quan toquen les millores a l’estació de Portbou? Des
del meu punt de vista, és urgent
elevar les andanes i millorar-ne
els accessos. Tot això també hauria d’implicar fer un esforç per dignificar les interconnexions ferroviàries entre Portbou i Cervera de
la Marenda.
OCUPACIÓ
Dubtosa formació
Sergi Serra
Badalona
Ara que s’ha obert la caixa dels
trons de les empreses que es lucren
amb els fons de formació, suggereixo que s’investigui les companyies
que funcionen a base de personal
amb contractes temporals a temps
parcial i que renoven la plantilla
cada pocs mesos, cobrant substancioses quantitats en concepte de
formació per cada una de les promocions de nous empleats. Aques-
l’oferta pública. Pel que fa als famosos màsters, Espanya se situa entre
els set estats de la Unió Europea
més cars. No és Europa ni la qualitat el que preocupa Wert, sinó el finançament. El problema no és que
una titulació duri 3 o 4 anys, sinó la
forma de finançar qualsevol de les
dues opcions, així com adaptar les
necessitats curriculars als anys formatius convenients.
Javier Ruiz
Investigador de la
Univer. de València.
Un sistema injust
E
n l’entrevista publicada la
setmana passada, el ministre
José Ignacio Wert esmentava
els préstecs contingents com a eina
de finançament per a la realització
d’un màster, i la característica més
destacada era que l’obligació de devolució anava lligada a la consecució d’un determinat nivell d’ingressos. A Espanya, Educació va impulsar aquest sistema el curs 2007/08 i
el va cancel·lar cinc anys després. Solament la primera d’aquestes convocatòries respectava la idea de lligar
l’obligació de devolució a la superació d’un llindar de beneficis establert en 22.000 euros/any. La resta
BARCELONA
Turisme de ciutat
L
a gestió del turisme a
Barcelona ha d’estar en debat de forma contínua, ja
que canvien les estratègies, canvien els tipus de visitants, i canvia
en cada generació les formes com
el ciutadà percep el turisme i s’hi
relaciona. Cal prioritzar l’apropiació de l’espai públic per part del
ciutadà, en primer lloc del barceloní. Casos paradigmàtics com la
Rambla o l’entorn de la Sagrada
Família són conseqüència d’una
absència de polítiques en aquest
àmbit. Cal establir ponts i vies de
diàleg per no foragitar els ciutadans. La proposta d’esponjar el turisme a través dels districtes és
molt positiva. Genera fluxos arreu
de la ciutat i activitat econòmica
als barris i districtes. La taxa turística que es preveu aplicar, a més,
ha de ser ben explicada a la ciutadania, que ha de ser-ne la principal beneficiada. Respecte als pisos
ta pràctica tan estesa fa sospitar que,
rere l’elevada temporalitat i rotació
en entorns laborals com, per exemple, el de les empreses que presten
serveis de terra als aeroports, s’amaga tot un negoci basat en els continus programes subvencionats de
formació de nous treballadors.
SALUT
No contagiem
Marcos Subirats
Mas de Barberans
En resposta a la carta Sense concursar
per tenir esclerosi (Alba Asensio, 11 de
febrer): tinc esclerosi múltiple remi-
turístics, si bé és cert que és necessària una regulació del sector, no
crec que siguin una mala iniciativa, per més que pressioni el sector
hoteler. A tot arreu hi ha experiències de bed & breakfast d’èxit que
atrauen un tipus de turisme que
també deixa diners a la ciutat i
que vol conèixer la vida de barri i
tenir una experiència diferent. En
temps de crisi, i en una ciutat com
la nostra, una ajuda econòmica
extra a dones viudes, parelles joves o persones grans amb apartaments adequats i grans pot ser
una iniciativa molt beneficiosa. I
si es vol repartir el turisme, és una
proposta adequada i que comptarà amb el suport de molt de nosaltres.
Lluís Llanas
Pte. Assoc. Comerciants Creu Coberta
en comunitat
Opineu sobre
el turisme
a Barcelona
Xavier Trias ha obert un debat ciutadà sobre el rumb turístic de la ciutat
que culminarà. A EL PERIÓDICO us
convidem a explicar-nos quin creieu que ha de ser el model turístic de
Barcelona.
A la web
entretots.elperiodico.cat
d’elles van veure endurides les condicions. Com a beneficiari d’un préstec renda sé que el ministeri rep peticions de renegociació a causa sobretot de la desocupació. La seva
resposta: assumeix el pagament o
passa el deute a Hisenda i judicialitza el problema. La privatització de la
formació superior és injusta: implica introduir el pagament d’una hipoteca impagable i innegociable.
Miquel Àngel Gil
Arqueòleg.
Lleida
tent des de fa 17 anys. Considero
que els casos de discriminació que
patim s’han de fer públics per conscienciar la població que l’esclerosi ja té prou conseqüències negatives, però que no és contagiosa, de
manera que els afectats, fins que
la malaltia estigui molt avançada,
podem fer vida normal.
Conviure amb el dolor
Montse Ayuso
Barcelona
Agraeixo el reportatge que van publicar sobre la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica, malalties
invisibles (Malalts al laberint, 31 de
gener). La meva odissea va començar anys enrere, amb freqüents
migranyes i problemes d’esquena; escoliosi, artrosi, espondilosi, dues hèrnies discals... Fins que
vaig arribar al límit del que és suportable vaig seguir treballant,
però al cap d’un any d’estar de baixa l’empresa va prescindir de mi.
Al final em van diagnosticar fibromiàlgia i un any més tard, síndrome de fatiga crònica, entre altres
malalties. Tots els meus informes
procedeixen de la medicina pública. Des de fa set anys m’estan denegant la incapacitat, l’INSS i els
jutges, a pesar que en una ocasió
va ser sol·licitada per l’ICAM. No
tenia forces per suportar més humiliacions dels pèrits mèdics, que
per cert són de la medicina privada. Tinc 56 anys –més de 38 cotitzats– i una discapacitat reconeguda del 66%. Aconseguir una ocupació, fins i tot de la destinada a
persones amb discapacitat, és difícil pel grau d’absentisme que
impliquen aquestes patologies.
M’agradava la meva feina, era una
persona sociable i a poc a poc he
perdut la vida social, gairebé no
surto de casa, on em sento protegida. Amb el temps m’he acostumat
a conviure amb el dolor.
Publicitat
DIMECRES
11
12
DIMECRES
Panorama
internacional
Conflicte a l’est d’Europa
Els combats en un enclavament
d’Ucraïna fan perillar l’acord de pau
Les lluites s’intensifiquen a la bossa de Debàltseve
on els rebels prorussos no admeten la treva
L’Exèrcit ucraïnès i les milícies afins a Moscou
incompleixen el pacte de retirar les armes pesants
REUTERS / BAZ RATNER
LEV GANIN
MOSCOU
T
ranscorreguts només tres
dies des de l’entrada en vigor de la fràgil treva a l’est
d’Ucraïna, la pau es presenta cada vegada més distant. Els
combats acarnissats entre les milícies prorusses i les tropes ucraïneses per l’estratègica localitat de Debàltseve, on estan assetjades diverses unitats militars de Kíev,
segueixen causant víctimes mortals. Els dos bàndols s’acusen de no
respectar l’alto el foc acordat en la
cimera de Minsk amb la mediació
dels líders d’Alemanya i França, Angela Merkel i François Hollande, i
amenacen amb un «canvi de guió».
Els combats han servit, a més,
d’argument perquè cap de les dues
parts retirés les armes pesants, tal
com estaven obligades a fer per
l’acord de Minsk. El termini per ferho vencia ahir.
El vicecap de l’Administració
del president d’Ucraïna, Valeri Txali, va declarar ahir que Rússia i les
autoproclamades repúbliques populars de Donetsk (RPD) i Lugansk
(RPL) incompleixen els acords assolits el 12 de febrer a la capital bielorussa. «Lamentablement Rússia
i les denominades RPD i RPL incompleixen els acords. S’estan esvaint
les esperances de pau i aquest desenvolupament de la situació provoca una escalada i un possible canvi de guió», va advertir. El portaveu
de les tropes ucraïneses destacades a la zona del conflicte, Andrei
Lissenko, va comunicar que almenys
cinc militars ucraïnesos van morir
ahir i nou més van resultar ferits.
El president rus, Vladímir Putin,
va afirmar que és necessari «acabar amb el problema de les unitats
ucraïneses assetjades» i, en una roda de premsa a Budapest, on era de
visita oficial, va afirmar que els rebels prorussos haurien de permetre la sortida dels soldats ucraïnesos i les autoritats de Kíev no haurien d’impedir que entreguin les
armes.
ENFRONTAMENTS / Per la seva part, els
caps de les milícies prorusses van
acusar l’Exèrcit ucraïnès d’haver
violat la treva més de 70 vegades en
un dia. Debàltseve és un important
nus ferroviari de la província de Donetsk. Els milicians prorussos sostenen que uns 5.000 militars ucra-
33 Milicians de l’autoproclamada República Popular de Donetsk passen a prop d’un tanc ucraïnès destruït, a sis quilòmetres de Debàltseve.
ELS ÚLTIMS
INCIDENTS
ATACS
CONTROL REBEL
Slaviansk
Kramatorsk
Quarter general
de l’Exèrcit
Horlivka
ucrainès
ACORDS DE MINSK 2:
ZONA
DESMILITARITZADA
LÍNIA DE RETIRADA
DELS REBELS
RÚSSIA
Kíev
UCRAÏNA
Crimea
REGIÓ DE
LUGANSK
Artemivsk
Lugansk
Debàltseve
33 El Consell de Seguretat de les
Donetsk
REGIÓ
DE DONETSK
RÚSSIA
UCRAÏNA
Àrea
ampliada
Mariupol
ïnesos estan bloquejats a la zona.
«Els enfrontaments a la bossa de Debàltseve tenen lloc sense treva, dia i
nit», va dir el subcap dels rebels prorussos, Eduard Basurin.
Segons Basurin, els militars
ucraïnesos intenten sense parar
Xirokine
El Consell de Seguretat de l’ONU demana
per unanimitat la fi de les hostilitats
Mar
d’Azov
50 KM
abandonar la bossa de Debàltseve.
La situació s’agreuja amb el fet que
els rebels prorussos impedeixen als
observadors de l’OSCE acostar-se a
la zona de combats. Les milícies van
afirmar que «centenars de militars
ucraïnesos» s’han entregat als vol-
Nacions Unides va exigir ahir a totes les parts en el conflicte de l’est
d’Ucraïna que cessin les hostilitats i «respectin els acords» firmats a Minsk i en particular que
«facilitin l’accés als observadors
de l’OSCE», cosa que els rebels
prorussos impedeixen a la zona de
Debàltseve.
33 La resolució va ser aprovada
unànimement pels 15 membres
del Consell de Seguretat. L’esborrany havia sigut redactat per Rússia, fet que l’ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Uni-
des, Samantha Power, va qualificar
d’«irònic», donat que Moscou recolza els insurgents. «Rússia firma acords i després fa tot el possible per soscavar-los; proclama
la sobirania de les nacions i després actua com si les fronteres del
seu veí no existissin», va afegir
Power.
33 El text aprovat expressa la «greu
inquietud» dels membres del Consell de Seguretat davant la continuació dels combats a la zona de Debàltseve i demana als bel·ligerants
que «tractin amb humanitat les persones que tenen detingudes».
13
DIMECRES
POLÍTICA 3 El Suprem cita com a
ECONOMIA 3 Els usuaris de les targetes
‘black’ admeten el seu ús secret r P. 22
imputats Chaves i Griñán r P. 18
LLL
tants de Debàltseve, però el Ministeri de Defensa ucraïnès ho va desmentir. L’Exèrcit ucraïnès sí que va
reconèixer en canvi ahir, per primera vegada, que unes quantes de
les seves unitats militars es estan
envoltades.
Les milícies sostenen que Debàltseve queda fora dels acords de
Minsk, ja que es tracta d’una zona
interior i no de la línia de separació
entre els dos bàndols enfrontats. No
obstant, l’ambaixador rus davant
l’OSCE, Andrei Kelin, va declarar
ahir després d’una reunió extraordinària del seu Consell Permanent
que els països membres consideren
que la zona ha d’estar sotmesa als
acords firmats a la capital bielorussa. «Tots parteixen del supòsit que
la zona ha d’estar subjecta al punt 1
dels acords de Minsk sobre l’alto el
foc i la retirada de l’armament pesant», va assenyalar.
Mentrestant, el Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) va presentar ahir el denominat Llibre Ne-
L’Exèrcit ucraïnès
va reconèixer ahir per
primera vegada que
algunes de les seves
unitats estan envoltades
gre, que conté les dades sobre civils i militars que han mort en el
conflicte a l’est d’Ucraïna. «Des de
l’inici del conflicte han mort més
de 5.000 persones, 11.000 més han
resultat ferides», segons va declarar Markian Lubkinski, assessor del cap del Servei de Seguretat
d’Ucraïna.
L’ECONOMIA / Lubkinski va informar
que Kíev gasta uns 3,8 milions d’euros diàriament en aquesta operació. En el llibre també s’hi assenyala que en data de l’1 de gener del
2015 l’operació especial s’havia saldat amb 1.300 militars ucraïnesos
morts, mentre que el nombre de
desplaçats que van sol·licitar ajuda
mèdica va superar les 100.000 persones. D’aquestes, 25.000 van ser
hospitalitzades. La guerra a Ucraïna també ha destruït un 20% del potencial econòmic del país. H
CONTROVÈRSIA ALS ESTATS UNITS
Nova batalla per a Obama
Un jutge dels EUA suspèn la reforma per protegir de la deportació cinc milions d’immigrants
indocumentats H Els republicans intenten deixar les seves propostes en paper mullat
AP / EVAN VUCCI
RICARDO MIR DE FRANCIA
WASHINGTON
Per a gairebé 300.000 immigrants
sense papers arribats als Estats
Units quan eren uns nens, avui havia de ser un dia important. S’obria
el termini per presentar les sol·
licituds que els haurien permès
respirar tranquils durant els pròxims anys, sabent que no serien deportats i que fins i tot podrien accedir a un permís de treball. Però
en plena onada de fred i neu a bona part del país, un jutge federal
a Texas ha congelat els seus somnis. El magistrat ha suspès temporalment l’aplicació de les mesures
adoptades per la Casa Blanca per
protegir de la deportació prop de
cinc milions d’immigrants.
S’obre, per tant, una altra batalla legal per al president Barack
Obama, que ha portat a terme unes
polítiques que han sigut contínuament qüestionades pels republicans als tribunals. El mes de desembre passat, 26 estats governats pels
conservadors van presentar una
demanda per intentar invalidar
la decisió de l’Executiu de prevenir l’expulsió de milions d’indocumentats, una mesura que Obama
va impulsar per decret després que
els republicans bloquegessin tots
els seus intents d’aprovar una reforma immigratòria integral. Els
demandants sostenien que el president s’havia saltat la llei, a l’usurpar al Congrés les seves prerrogatives per legislar.
Ara el jutge Andrew Hanen ha
admès a tràmit aquella demanda
i, mentre examina el cas, ha suspès l’aplicació de les noves normes
de l’Administració. En el seu dictamen, ho ha justificat afirmant
que la reforma d’Obama comporta «canvis massius en les pràctiques immigratòries», que afectaran «tant la política nacional immigratòria com els estats, sobre els
33 Pista nevada 8 Obama baixa de l’‘Air Force One’ després d’aterrar a la base aèria d’Andrews, dilluns.
Andrew Hanen ja
va ser molt crític
amb la reunificació
familiar dels nens
sense papers
quals recaurà el gruix de les seves
conseqüències».
Hanen es va convertir en jutge
federal per nomenament del president Bush fill el 2002 i, al llarg dels
anys, s’ha mostrat inflexible amb la
immigració il·legal. Des del seu districte a Brownsville, un poble de Texas enganxat a la frontera mexicana, va criticar durament les autoritats federals el 2013 per facilitar la
reunificació familiar dels nens centreamericans que arribaven al país
sense papers i en onades, acusant-los
de «premiar la conducta criminal».
Però la Casa Blanca no ha canviat la llei. O això és el que argumenta.
El que ha fet Obama és ordenar a les
agències que s’encarreguen de la política immigratòria que prioritzin la
deportació dels immigrants amb un
historial delictiu i dels que acaben
d’arribar. També afirma que altres
presidents, com ara Reagan i Bush
pare, tots dos republicans, van
fer al seu dia una cosa semblant.
«El tribunal de districte s’equivoca al prevenir que entrin en vigor
aquestes polítiques legals i de sentit comú», va respondre ahir la Casa
Blanca.
De totes maneres, l’Administració es disposa a recórrer el dictamen en un tribunal d’apel·lacions
i, segons els mitjans nord-americans, té totes les de guanyar. I és
que la política immigratòria és
una prerrogativa del Govern federal i no dels estats. En qualsevol
cas, no és l’únic obstacle a què s’enfronta la reforma. Els republicans
al capdavant del Congrés estan disposats a deixar sense fons el departament de Seguretat Interior, encarregat d’implementar-la, si Obama no la suspèn. H
DIMECRES
14
POLS ENTRE LA UE I GRÈCIA
Tsipras rebutja l’ultimàtum i torna
a dir que no demanarà el rescat
AP/GEERT VANDEN WIJNGAERT
El primer ministre
grec anuncia per
divendres l’aprovació
de mesures socials
Guindos afirma
que a l’Eurogrup no
hi ha divergències
respecte a Atenes
POSTURES INAMOVIBLES / Les postures,
CLARA PALMA HERMANN / ATENES
SILVIA MARTÏNEZ / BRUSSEL·LES
«V
olem una solució i
no ruptura. Una solució viable», va manifestar ahir a la tarda el primer ministre grec, Alexis Tsipras, al Parlament, en referència a
l’última desavinença a l’Eurogrup,
que va acabar sense acord i amb l’ultimàtum de Brussel·les a Atenes perquè abans de divendres sol·liciti la
pròrroga del rescat. La resposta de
Tsipras va ser contundent: «Ni un pas
enrere».
El Govern grec va rebutjar una
proposta d’extensió del rescat presentada pels seus socis europeus. El
primer ministre va explicar que en
un primer moment hi va haver un esborrany que Atenes estava disposada
a firmar. Aquest esborrany incloïa,
segons Tsipras, una extensió del contracte de préstec, –«no pas del programa de rescat», va recalcar–, com un
pas intermedi abans d’un acord definitiu. El pla prometia ajuda tècnica
de la Comissió Europea per a l’aplicació de les reformes i mesures per a
posar solució a les situacions socials
més complicades derivades de l’aplicació de les retallades .
Malgrat tot, segons Tsipras, en
l’últim moment, el president de
l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem,
hauria presentat un nou text «inac-
per anunciar que el compliment de
les seves promeses electorals no es
farà esperar: divendres els diputats
votaran el primer projecte de llei del
nou Govern, que es referirà a la prohibició dels desnonaments en primera vivenda. Altres mesures imminents inclouen reformes laborals.
«Aquest és el deute que hem de pagar primer», va afirmar Tsipras.
Mentrestant, ningú a Brussel·les
s’atreveix encara a vaticinar què passarà a partir de l’1 de març si Grècia
no sol·licita abans d’aquest divendres l’extensió del programa de rescat que expira a finals de febrer. Però són diversos els ministres d’Economia i Finances de la UE que van
alertar durant l’Ecofin de dilluns de
la «difícil situació» que es crearia. Ho
van fer des de l’alemany Wolfgang
Schäuble fins al britànic George Osborne, que va entrar en escena per
demanar un pla B.
33 Salutació entre Iannis Varufakis i Luis de Guindos en la reunió de l’Ecofin d’ahir a Brussel·les.
El Govern grec proposa un candidat
conservador per ocupar la presidència
33 El primer ministre grec, Alexis
Tsipras, va designar ahir com a candidat a la Presidència de la República Prokopis Pavlópulos, que va ser
ministre de l’Interior entre els anys
2004 i 2009 amb el govern conservador de Kostas Karamanlís. Tsipras va definir Pavlópulos, catedràtic de Dret Constitucional, com
una persona «amb uns desitjos que
sempre han estat al servei del poble i de la pàtria».
33 Pavlópulos, que l’any passat va
renunciar al seu càrrec de parlamentari amb Nova Democràcia,
està considerat una figura moderada dins del partit. El 2012, va qualificar d’inconstitucional l’acomiadament d’empleats públics com a
part del programa d’ajust. Aquesta
mateixa tarda es procedirà a la primera ronda de la votació, en què
Pavlópulos necessitarà una majoria qualificada per ser reelegit.
ceptable». «Les negociacions continuaran fins que els polítics, i no els
tecnòcrates, trobin una solució acceptable per a tots», va dir Tsipras,
que va rebutjar l’«ultimàtum».
El primer ministre grec va aprofitar per carregar durament contra
Alemanya, a la qual va responsabilitzar del bloqueig de la negociació.
«Els representants de Grècia per primer cop diuen no i vol dir no. Això
pot molestar i fer enfadar alguns»,
va apuntar Tsipras, acusant el ministre de Finances alemany, Wolfgang
Schäuble, de perdre «la sang freda» i
referir-se «de forma despectiva al poble grec».
El primer ministre va aprofitar
en tot cas, no es van moure ahir ni
un mil·límetre respecte a l’Eurogrup
del dia anterior. L’única alternativa
per a Atenes segueix sent prolongar
el rescat i de moment no sembla haver-hi divisions entre els països de la
zona euro.
«No he vist divergències. Tothom
ha assenyalat la necessitat de demanar extensió, el compromís amb el
programa anterior i que els deutes
s’han de pagar. Ha sigut curt, quan
hi ha divisions solem trigar més», va
assegurar el ministre Luis de Guindos, que va insistir a dir que el problema de base no és semàntic –com
anomenar institucions a la troica– sinó de fons, i que el Govern de Tsipras
ha de recapacitar.
«Un programa és un contracte
que té dues parts. Ell (Iannis Varufakis) considera que aquest contracte té una sèrie de compromisos que
no són vàlids i jo li he dit que els diners que li havíem donat sí que eren
vàlids», va afegir l’espanyol sobre els
26.000 milions en préstecs i avals
concedits per Espanya a Grècia.
El nus gordià de la negociació gira al voltant de la negativa d’Atenes
a assumir les promeses de reformes
recollides en el rescat. Tot i que el rellotge segueix corrent i el temps s’esgota hi ha països que confien que la
sang no arribarà al riu. H
AP / MICHAEL PROBST
EL DESAFIAMENT GIHADISTA
Crítiques a la falta de seguretat a
Dinamarca arran dels atemptats
La intel·ligència danesa
coneixia la radicalització
islamista de l’atacant
EL PERIÓDICO
COPENHAGUEN
Els serveis d’intel·ligència danesos
(PET) van admetre ahir haver sigut
advertits per les autoritats penitenciàries de la radicalització islamista
del suposat autor dels atemptats del
passat cap de setmana a Copenhaguen, malgrat que van considerar
que no hi havia motiu per témer que
planegés un atac, fins i tot coneixent
que va estar en contacte a la presó
amb un islamista radical condemnat per incitació al terrorisme.
L’atacant, un danès de 22 anys
identificat com a Omar Abdul Hamid al-Hussein, era conegut per les
seves activitats criminals i, segons
el diari Ekstra Bladet, va contactar durant la seva estada a la presó amb
el daneso-marroquí Sam Mansour,
condemnat diversos cops per incitar
al terrorisme amb comentaris a Facebook com «el gihad és un deure».
Aquestes revelacions van susci-
tar ahir les primeres crítiques sobre
les mesures de seguretat adoptades
a Dinamarca després dels atemptats
gihadistes de París, sobretot del dibuixant suec Lars Vilks, objectiu fallit del primer atemptat. L’oposició
va exigir una investigació oficial.
«Van créixer [les amenaces] des
de l’atac contra Charlie Hebdo i els danesos no ho van tenir en compte», va
denunciar Vilks. «No van reforçar la
seguretat dissabte», va afegir. El tiroteig al centre cultural Krudttonden i
a la principal sinagoga va causar dos
morts i cinc ferits. H
33 Ofrena floral al davant de la sinagoga de Copenhaguen, ahir.
15
DIMECRES
l’amenaça de l’estat islàmic
Egipte demana a
l’ONU que avali
una intervenció
armada a Líbia
Sissi sol·licita una
resolució per poder
seguir atacant les
posicions de l’EI
ANA ALBA
JERUSALEM
E
l president egipci, AbdulFatah al-Sissi, va demanar
ahir una resolució del Consell de Seguretat de l’ONU
que permeti la intervenció d’una coalició internacional a Líbia, després
que dilluns Egipte bombardegés posicions de l’Estat Islàmic (EI) en territori libi com a represàlia per l’execució de 21 cristians coptes egipcis. Els
gihadistes van difondre un vídeo de
les seves decapitacions.
«No hi ha cap més opció, necessitem l’acord del poble i el Govern libis, que ens demanin que actuem»,
va dir Sissi en una entrevista amb
l’emissora francesa Europe 1. Els
egipcis busquen suport internacional per legitimar els seus atacs a Líbia i ampliar-los.
«Hem de treballar junts per derrotar el terrorisme», va subratllar el
president egipci, que busca una lluita «global, intel·lectual, educativa,
econòmica, cultural i política» contra els gihadistes.
Sissi va afirmar que la intervenció de l’OTAN a Líbia el 2011, decisiva perquè els rebels enderroquessin
el llavors dirigent del país, Muammar Gaddafi, va ser «una missió inacabada». «Vam abandonar el poble
de Líbia com a presoner de les milícies extremistes», va assegurar Sissi,
que acusa les potències mundials de
no haver actuat per evitar que Líbia
s’enfonsés en el caos.
Sissi va recordar que Egipte ja va
advertir aleshores del «gran perill»
que representava sobre la seguretat i
l’estabilitat «per als libis, els seus ve-
AFP / AERONAUTICA MILITÉS
AFLUÈNCIA RÈCORD D’IMMIGRANTS A LAMPEDUSA
Lampedusa q La petita illa de
Lampedusa està desbordada per
l’enorme afluència d’immigrants
africans arribats els últims dies a
les seves costes, procedents de
Líbia, a causa de la inestabilitat i el
caos regnant al país magribí. Les
autoritats italianes, ahir, es van
veure obligades a acollir els últims
1.200 immigrants en un centre
temporal dissenyat per a un terç
d’aquesta població. Alguns
d’aquests immigrants, sobretot
subsaharians, van ser traslladats
en avió a altres ciutats italianes.
ïns i els europeus».
El ministre d’Exteriors egipci, Sameh Shukri, és a Nova York per reunir-se amb el secretari general de les
Nacions Unides, Ban Ki-moon, i els
membres del Consell de Seguretat.
El portaveu de Shukri, Badr Abdelati, va demanar que la lluita internacional contra el terrorisme no tingui una «doble vara de mesurar» i va
advertir que la situació a Líbia amenaça la pau i la seguretat mundials.
A més a més, va defensar els bombardejos egipcis contra els gihadistes a Líbia i va al·legar que el seu país
té «dret legítim» a venjar l’assassinat
d’«egipcis innocents que van anar a
aquest país per poder millorar la seva vida».
Dilluns, Egipte va demanar als
EUA que ampliessin a Líbia la intervenció de la coalició internacional
contra l’Estat Islàmic, que ataca posicions gihadistes a l’Iraq i Síria.
El fiscal general libi va ordenar
ahir la repatriació de 121 egipcis
que viuen a Líbia, segons l’agència
Efe. Dilluns, les autoritats del Caire
van anunciar que facilitarien el retorn dels egipcis al seu país. H
DIMECRES
16
REUTERS/CHARLES PLATIAU
judici a lilla
La fiscalia vol
l’absolució de
Strauss-Kahn
en la causa per
proxenetisme
E. C.
PARÍS
33 El primer ministre, Manuel Valls, a l’anunciar i justificar davant l’Assemblea Nacional la seva decisió, ahir.
PUGNA AL PARTIT DEL GOVERN A FRANÇA
Valls llança un desafiament
als diputats socialistes rebels
El primer ministre
francès recorre al
decret per aprovar
una llei ambiciosa
La decisió de
saltar-se el Parlament
evidencia la greu
fractura del PS
EVA CANTÓN
PARÍS
L
a unitat del socialisme francès mostrada arran dels
atemptats que van sacsejar
París a principis de gener,
va saltar ahir pels aires a l’Assemblea Nacional. Davant el risc que la
llei que preveu la reforma econòmica més ambiciosa de l’Executiu fos
rebutjada pels diputats socialistes
rebels, Manuel Valls va treure l’artilleria pesant.
El primer ministre va recórrer a
un mecanisme previst a la Constitució per adoptar sense votació la llei
de creixement, activitat i oportunitats econòmiques, coneguda com a
llei Macron –el nom del jove titular
d’Economia encarregat de donar-hi
forma–, que liberalitza alguns sectors econòmics. Criticada per la dreta, que la considera poc ambiciosa,
i per l’ala esquerra del Partit Socialista, que la veu excessivament liberal, la llei havia de ser sotmesa al vot
de l’Assemblea a les cinc de la tarda.
No obstant, el vot en contra anunciat per la conservadora UMP, el Front
d’Esquerres, els Ecologistes i els socialistes rebels feia perillar la llei.
Christian Paul, cap de files dels crítics, havia avançat que el grup hi votaria en contra. «No dramatitzo. En
aquest moment, el text no surt», va
reconèixer Valls a la reunió del seu
grup parlamentari.
Després de parlar per telèfon
amb el president François Hollande, el cap de l’Executiu va optar per
comprometre la responsabilitat del
Govern i aplicar l’article 49-3 de la
Constitució. «No assumiré cap risc
de rebuig a una llei essencial», va al·
legar el primer ministre a la tribuna
de l’Assemblea.
/ L’arriscat recurs a aquest bazoka constitucional
és una cosa que no passava des de
l’any 2006. En aquell moment va ser
el llavors primer ministre conservador Dominique de Villepin qui es
va veure obligat a recórrer a aquesta eina per imposar a la seva pròpia
majoria parlamentària un polèmic
contracte juvenil que després seria
retirat.
El desafiament de Valls significa
que només una moció de censura,
que serà presentada per la conservadora UMP i els centristes, sense possibilitat de prosperar, es pot interposar en el camí de la llei Macron. Suposa també certificar que la fractura a
les files socialistes, en vigílies d’unes
L’ANTECEDENT DEL 2006
el text legal
MESURES DE
TIPUS LIBERAL
TREBALL DOMINICAL
J La mesura més emblemàtica
i la més controvertida
del projecte de llei és la
liberalització del treball
dominical. Preveu passar
de 5 a 12 el nombre de
diumenges en què es pot
treballar anualment. En les
denominades «zones turístiques
internacionals», com els Camps
Elisis de París, els comerços
podran obrir tots els diumenges
de l’any.
PRIVATITZACIONS
J Es pretén obrir a la
competència el transport
per autocar a tot el territori
nacional i la privatització dels
aeroports de Niça i Lió. Preveu
també facilitar l’obtenció del
carnet de conduir.
PROFESSIONS REGULADES
J L’objectiu és simplificar els
requisits per a l’exercici de
professions liberals subjectes a
una forta regulació, com fins
aquest moment han sigut els
notaris o agents judicials, i
rebaixar les tarifes.
eleccions departamentals el mes de
març i el congrés de partit al juny, és
cada vegada més profunda.
SEGON DESACORD / El primer gran pols
entre el Govern i els prop de 40 parlamentaris crítics amb el que consideren la deriva liberal del president
Hollande es va registrar arran de
l’anomenat Pacte de Responsabilitat, aprovat amb l’abstenció dels dissidents el mes d’abril del 2014. Una
llei que atorga exempcions fiscals a
les empreses per valor de 41.000 milions d’euros a canvi de crear llocs de
treball.
La llei Macron és el segon gran acte del desacord entre l’Executiu i la
seva majoria parlamentària. Aquesta situació de «debilitat» ahir era destacada per l’oposició. «La veritat esclata en un gran dia: ja no hi ha ni
majoria ni Govern», va dir Nicolas
Sarkozy al seu compte de Twitter.
La mateixa idea va deixar caure el
Front Nacional, que va demanar la
dissolució de l’Assemblea. Per la seva banda, des del Partit Comunista
es criticava el «menyspreu» per la sobirania nacional mostrat per l’Executiu al recórrer a un article del qual
Hollande mateix va dir l’any 2006
que era una «brutalitat». El diputat
de la UMP i alcalde de Niça, Christian Estrossi, ho va considerar una
«espècie de cop d’Estat». El secretari
general dels socialistes, Jean Christophe Cambádelis, va posar l’accent
en el fet que «no hi ha cap majoria alternativa». H
La fiscalia francesa va demanar
ahir l’absolució «pura i simple»
de l’exdirector gerent de l’FMI,
Dominique Strauss-Kahn, en el
procés que se segueix a Lilla per
un suposat delicte de proxenetisme agreujat. Aquest polític francès –durant un temps favorit dels
socialistes per aspirar a l’Elisi– estava acusat juntament amb 13
persones més d’haver organitzat una xarxa de prostitutes que
l’anaven a trobar en funció de la
seva agenda. No obstant, el fiscal
Frédéric Fèvre va arribar a la conclusió que «ni la investigació judicial ni les audiències han permès
establir el delicte de proxenetisme agreujat» en el cas de DSK, les
inicials per les quals és conegut
a França.
La hipòtesi d’una probable petició d’absolució es va començar
a entreveure quan els advocats de
dues de les exprostitutes personades com a acusació particular
van retirar els càrrecs contra l’exministre socialista, a l’entendre
que no hi havia prou evidències
per continuar-lo acusant. Malgrat tot, es van mostrar «convençuts» que DSK sabia que les participants a les orgies cobraven per
«La investigació
no ha pogut establir el
delicte», sosté el fiscal
aquesta feina. «No serem més papistes que el Papa», va asseverar
l’advocat Gilles Maton, anticipant la decisió d’ahir de la fiscalia. Maton va dir que tenia la convicció que Strauss-Kahn no ignorava la condició de prostitutes de
les dones, però que «aquesta íntima convicció no era suficient»
per inculpar-lo en un tribunal
correccional.
L’antic home fort de l’FMI ha
centrat la seva defensa a dir que
no sabia que les noies que assistien a les «festes llibertines» eren
prostitutes. També va posar l’accent en el fet que no era la seva intensa i rude vida sexual la que havia de ser jutjada, fos o no del gust
del tribunal.
En el sumari es té constància
d’unes 12 orgies organitzades
des de l’Hotel Carlton de Lilla a
Bèlgica, París, Washington o Nova York entre el 2007 i el 2011. Però en la seva declaració davant el
jutge, Strauss-Kahn va assegurar
que es va tractar de «només quatre orgies a l’any» i no d’una «activitat frenètica». «Dec tenir una sexualitat més rude que la mitjana
dels homes», va dir. «Entenc que a
algunes dones no els agradi», va
arribar a dir durant el judici. H
Publicitat
DIMECRES
17
18
DIMECRES
Panorama
POLÍTICA
L’actualitat dels socialistes
El Tribunal Suprem cita com a
imputats Chaves i Griñán pels ERO
La declaració, sol·licitada voluntàriament pels
afectats, tindrà lloc després de les autonòmiques
El PSOE s’enreda però assenyala que no forçarà
els expresidents regionals a deixar el seu escó
DAVID CASTRO
JUAN RUIZ SIERRA / JULIA CAMACHO
MADRID / SEVILLA
P
er segona vegada consecutiva, el debat sobre la corrupció i el cas dels ERO
fraudulents d’Andalusia
irromp en la campanya electoral autonòmica. I ara ho fa per la porta
gran amb la citació per declarar dels
expresidents Manuel Chaves i José
Antonio Griñán davant el Tribunal
Suprem (TS). La compareixença no
es produirà fins a mitjans d’abril, un
cop passades les eleccions, però al
fer-ho en qualitat d’imputats, la seva
situació al partit marcarà una campanya que es preveu tensa.
La decisió del Suprem de citar-los
a l’abril respon a la regla no escrita de no interferir de forma directa
en una campanya electoral. És a dir,
s’ha buscat evitar la foto de Griñán i
Chaves entrant a declarar dies abans
de la cita amb les urnes. Però quan
l’alt tribunal va decidir obrir la investigació és perquè, com manté la
jutge instructora de Sevilla, Mercedes Alaya, troba almenys indicis per
seguir endavant. Segons la jutge,
pels delictes de prevaricació i malversació de cabals públics.
CINC AFORATS / Així, els dos exmanda-
taris i els tres exconsellers andalusos
també aforats, José Antonio Viera,
Gaspar Zarrías i Mar Moreno, compareixen en qualitat d’imputats, i
res més. El Suprem es va limitar a
justificar la declaració «pels actes realitzats en l’exercici de les seves funcions com a consellers i president
de la Junta, amb motiu de la concessió d’ajudes sociolaborals i econòmiques directes a diferents empreses,
així com les prestades a persones físiques» que es van donar sense cap
control i de forma discrecional mitjançant un sistema qüestionat per
la instrucció.
Fonts judicials van insistir que
es tracta d’un tràmit, i que serà després d’haver-los sentit quan el jutge
instructor Alberto Jorge Barreiro decidirà si arxiva el cas per falta de proves o si, en canvi, hi aprecia delicte
i segueix el procediment amb la seva imputació i la posterior obertura de judici oral, informa Margarita
Batallas. En aquest sentit, la defensa dels imputats va subratllar que
van ser ells els que van demanar declarar de forma voluntària, i recordava que «no hi ha un acte d’imputació contra ells», ni la providència
judicial «conté cap raonament que
reculli cap indici de criminalitat».
Un argument al qual es va aferrar la
33 Manuel Chaves, assegut al seu escó al Congrés dels Diputats, ahir, després de conèixer la seva imputació.
els límits per deixar l’escó
¿La imputació o el judici oral?
«Andalusia no és Madrid ni València i aquí no hi haurà imputats
als escons». La presidenta andalusa, Susana Díaz, va ser així de contundent a principis de novembre,
quan la fiscalia es va posicionar a
favor que el Tribunal Suprem (TS)
investigués el paper de Manuel
Chaves i José Antonio Griñán en el
cas dels ERO. «Qualsevol persona
que resulti imputada haurà de deixar la Cambra», va afirmar.
Aquestes rotundes declaracions, que molts li van recordar ahir
a la dirigent andalusa, van agafar
per sorpresa més d’un. Unes setmanes abans, el partit havia aprovat un codi ètic que fixava el límit
per assumir responsabilitats polítiques en l’obertura de judici oral
i no en la imputació. El PSOE va fer
un pas enrere a mitjans del mateix
mes. Una vegada el Suprem va obrir
la causa contra els dos expresidents
de la Junta, i altres aforats, el secretari general, Pedro Sánchez, va preferir subratllar que tant Chaves com
Griñán s’havien ofert, a l’agost, a declarar voluntàriament i va fer una
crida a «esperar» que tots dos «com-
«Els exigiré assumir les
seves responsabilitats»,
va prometre Sánchez, si
el TS acabava imputant
els dos expresidents
pareguin als tribunals». Encara no
estaven imputats, però va ser al cap
de dos dies quan Sánchez va matisar que al partit no li tremolaria
«el pols» si el TS acabava prenent
aquesta decisió. El partit insistia
a esperar que compareguessin davant el jutge i veure si mantenia les
imputacions i els atribuïa un delicte, però ningú posava ja la línia vermella en el judici oral.
El 21 de desembre, Sánchez va
ser així de clar a Salvados sobre la
possible imputació: «Els exigiré que
assumeixin les seves responsabilitats polítiques. [...] Hauran d’abandonar el càrrec de diputat». Ahir, Díaz va insistir: «Quan el jutge imputi un delicte a algú, aquesta persona
haurà d’entregar l’escó». H
presidenta andalusa, Susana Díaz,
per enarborar el seu discurs de lluita contra la corrupció.
DIMISSIÓ / El secretari general del
PSOE, Pedro Sánchez, sol dir que davant les sospites de corrupció «la política ha d’anar tres passos endavant
de la legalitat». La concreció d’aquesta frase no acaba d’estar clara. Serveix per destituir l’exlíder del PSM
i candidat per Madrid, Tomás Gómez, tot i no estar imputat, però no
s’aplica a Chaves i Griñán. Els socialistes es van enredar ahir amb la resposta que havien de donar a la citació del Suprem. Van ser suficients 45
minuts perquè canviessin de criteri, mostrant així la incomoditat que
produeix aquest cas.
En un primer moment, el portaveu parlamentari del PSOE, Antonio
Hernando, va anunciar que el partit no es plantejaria demanar-los els
seus escons si no era que se’ls obrís
judici oral, tal com estableix el codi
ètic aprovat fa uns mesos. Aquesta
19
DIMECRES
LLL
EFE / J. J. GUILLÉN
els afectats
«LA MEVA SITUACIÓ
NO HA CANVIAT»
CHAVES NO RENUNCIA
J Manuel Chaves va treure
importància a la seva imputació
a l’afirmar que la seva situació
«no ha canviat en absolut». «És la
mateixa que ahir, que abansd’ahir i que fa una setmana», va
dir. Per això no renunciarà a la
seva acta de diputat. L’única
novetat, va apuntar als
passadissos del Congrés, és que
haurà de declarar davant el
jutge. Després d’insistir que té
«la consciència molt tranquil·la»,
va confiar que la causa «s’arxivi»
després de la compareixença. El
seu optimisme es va traslladar a
l’escenari electoral, ja que va
confiar que el seu pas pel jutjat
«no afecti» els resultats del PSOE
en les autonòmiques.
GRIÑÁN, ABSENT
J La reacció del també
expresident andalús José
Antonio Griñán no va
transcendir, ja que no va anar
ahir al Senat a causa d’una grip.
posició xocava amb la mantinguda
per la presidenta de la Junta, Susana Díaz, i el secretari general. Díaz va anunciar al novembre que si
Chaves i Griñán resultaven imputats, haurien d’entregar les seves
actes. Poc després va precisar que
només haurien de deixar els seus
càrrecs si el jutge els acusava d’algun delicte.
Un mes més tard, Sánchez també es va mostrar contundent. «Si
Chaves i Griñán són imputats, hauran de deixar el seu escó», va dir. Així que menys d’una hora després
d’haver esmenat Díaz i Sánchez,
Hernando es va esmenar a si mateix. Va reconèixer el seu «error»
i va explicar que només en el cas
que el TS imputés algun delicte
als expresidents, aquests haurien
d’acomiadar-se dels seus escons,
«complint així amb la paraula» de
Sánchez.
El PSOE ha tingut tres posicions
diferents sobre aquest assumpte.
La primera, que la simple imputació comportaria que els investigats
deixessin els seus càrrecs. La segona, i ara com ara definitiva, que només haurien de fer-ho si el jutge els
acusa d’algun tipus de delicte. I la
tercera, que és la que estableix un
codi ètic que ara ja no se sap si continua sent d’aplicació per a altres
casos, que l’abandonament es produiria només si s’obre judici oral.
I el PP, mentrestant, ho va aprofitar per mossegar. Tant la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, com el ministre de Justícia,
Rafael Catalá, van acusar els socialistes d’incongruència, informa
Pilar Santos. H
ACTE A MADRID
Rivera
comença a
detallar el full
de ruta per al
«canvi sensat»
PILAR SANTOS
MADRID
33 Ángel Gabilondo, ahir en un esmorzar informatiu del Foro de la Nueva Comunicación.
Gabilondo fa el primer pas
per ser ungit pel PSOE
L’exministre indica
Les assemblees del
que serà el candidat
PSM es reuneixen avui
socialista a Madrid si
i demà per nomenar el
les bases ho demanen substitut de Gómez
JUAN RUIZ SIERRA
MADRID
L
es peces del PSOE per a la Comunitat de Madrid comencen a encaixar. Primer va
ser la decapitació de Tomás
Gómez, fins dimecres passat líder
del PSM i candidat a l’autonomia, i
amb ell de tota la seva direcció, per
les seves escasses expectatives electorals i els presumptes casos de corrupció que pesen sobre el seu antic
entorn. Després, la decisió d’enterrar les primàries per escollir el seu
substitut perquè, segons la gestora
que ara mou els fils de la federació
madrilenya, no «hi ha temps suficient» per a un procés d’aquestes característiques a 100 dies dels comicis de finals de maig. I per últim, el
pas endavant de l’assenyalat per la
cúpula socialista per ser el cap de
llista en unes eleccions en què el partit s’exposa a acabar ocupant el tercer lloc, per darrere tant del PP com
de Podem.
Ángel Gabilondo, catedràtic de
Metafísica, exministre d’Educació amb José Luis Rodríguez Zapatero i sense carnet del PSOE, va dir
ahir que estava disposat a «afrontar el desafiament» si els militants
el «proposen». En unes declaraci-
ons breus i pretesament críptiques,
Gabilondo va manifestar: «Si hi ha
una proposta, hi haurà una resposta ràpida». És a dir, en comptes de
postular-se ell mateix, a diferència
del que han fet dirigents pròxims a
Gómez com Pedro Zerolo i Amparo
Valcarce, que continuen reclamant
primàries, ell espera a ser proposat,
cosa que succeirà en les assemblees locals que els socialistes madrilenys celebraran avui i demà perquè dissabte que ve el candidat sigui nomenat per la gestora.
Ángel Gabilondo
exministre d’educació
«Si hi ha proposta,
hi haurà resposta
ràpida. No sóc dels
que surten corrent.
Jo afronto el
desafiament»
Llevat de sorpreses, i malgrat els
moviments del sector de Gómez per
intentar frustrar l’operació Gabilondo, l’exministre serà l’elegit mitjançant un procediment en què els militants, al contrari del que va dir dilluns passat la direcció del PSOE a
través de la seva secretària d’Ocupació, Luz Rodríguez, no votaran. De
fet, la decisió de la seva candidatura sembla estar ja presa, cosa que no
treu que l’exministre acabi tenint
molts suports entre la militància.
El seu probable nomenament permetria al secretari general, Pedro Sánchez, que continua sense donar explicacions sobre
el sobtat cessament de Gómez, tancar amb èxit la primera part de la
seva maniobra. La segona part s’anticipa més complicada: tancar les
ferides internes en el PSM, una federació tradicionalment molt dividida, i obtenir un bon resultat electoral, cosa que se li escapa des de fa
més de 20 anys de domini ininterromput del PP. Si no ho aconsegueix, el partit, i en especial els poderosos socialistes andalusos, que
en comptes de recolzar la destitució de la cúpula dels socialistes madrilenys han mantingut un incòmode silenci, el considerarà a ell, i
no a Gabilondo, el principal responsable de la derrota.
«Quan et miren, jo no sóc dels que
surten corrent –va sentenciar ahir
Gabilondo–. Jo miro als ulls i afronto el desafiament». H
LES FERIDES /
Més de 800 persones van assistir
ahir a la posada de llarg de Ciutadans a Madrid. Ple total al Círculo de Bellas Artes, on Albert Rivera, amb l’ajuda dels economistes
Luis Garicano i Manuel Conthe,
va presentar el seu programa econòmic i social, amb el qual intenta aclarir quin és el seu full de ruta, en un moment en què algunes
enquestes el col·loquen com la
quarta força política al Congrés,
al darrere de PP, Podem i PSOE,
i al davant d’UPD i IU. «Nosaltres
treballarem per al canvi sensat,
perquè hi ha gent que no està pel
canvi i gent que no està pel seny,
tots sabem qui són», va proclamar
Garicano entre aplaudiments de
l’auditori, entre el qual hi havia
molts joves.
Garicano, docent a la London
School of Economics, i Conthe,
expresident de la CNMV amb
el primer Govern de José Luis
Rodríguez Zapatero, es van repartir les explicacions. El professor va enumerar els primers sis eixos del programa i va advertir tot
seguit que ahir només incidirien en el primer: la lluita contra la
desigualtat, la pobresa i l’exclusió. En aquest capítol, Ciutadans
Ciutadans exposa part
del seu programa
econòmic i social
proposa dissenyar un nou marc
laboral per acabar amb la temporalitat, aprovar un complement
salarial anual per garantir un salari digne (el seu cost, en l’escenari més advers, serà inferior a
l’1% del PIB, apunten), un pla de
xoc contra l’atur de llarga durada, una llei de segona oportunitat i una nova política activa contra la desocupació.
La resta del programa, que abordarà la reactivació
econòmica, la fiscalitat, l’educació, la lluita contra la corrupció i
la competència («el final del capitalisme d’amiguets») es detallarà
en cinc actes més per tot Espanya,
va anunciar Rivera.
«D’aquí a les generals hem de
perfilar aquestes idees per aconseguir que el programa sigui
assenyat, barat i innovador»,
va afirmar Conthe. Rivera va tancar l’acte oferint els economistes –i ell mateix– per participar
en debats als mitjans de comunicació. «No tenim por de confrontar les nostres propostes», va assegurar. H
DEBATS A TV /
DIMECRES
20
UN PROJECTE EN EXPANSIÓ
Iglesias se sotmet a Nova York
a l’examen «més difícil»
El líder de Podem
La seva presentació
busca inspiració i aliats atrau esquerrans
en la seva primera
interessats en
visita a la ciutat
l’auge del partit
IDOYA NOAIN
NOVA YORK
R
ecerca d’idees i aliats, carta
de presentació i examen,
«el més difícil» de la seva vi·
da, «i en anglès»... Pablo
Iglesias, secretari general de Podem,
ha passat els últims tres dies a Nova
York, una visita que ha sigut molt mo·
guda i on ha topat amb preguntes i
elogis, valoracions i crítiques. La nota
encara no està decidida.
En una ciutat on s’ha congelat
el record del que és una tempera·
tura sobre zero, Iglesias ha escalfat
aquests dies alguns ambients. Di·
lluns es va veure, per exemple, amb
el premi Nobel d’economia Joseph
Stiglitz, que segons va explicar des·
prés li va donar el seu suport intel·
lectual «a insistir que l’austeritat no
és una alternativa per sortir de la cri·
si a Europa». A la tarda, potser amb el
fred ja ficat a les venes, Iglesias va te·
nir una trobada una mica tèbia amb
EFE / MIGUEL RAJMIL
uns centenars d’espanyols emigrats
al Cercle Espanyol a Queens, que es
van quedar amb les ganes d’un col·
loqui. Però no n’hi va haver: va arri·
bar, va ser aplaudit i retratat, va par·
lar i va marxar. «A vegades el discurs
el fa per a les càmeres», deia David,
un dels assistents, una mica decebut
però encara convençut que Podem
és la seva opció política.
DISCURS (LLEGIT) EN ANGLÈS / En lloc de
A WALL STREET / Ahir Iglesias va ser en·
trevistat per la cadena econòmica
CNBC (entrevista que s’emetrà avui)
i a Wall Street es va declarar «dispo·
sat a parlar obertament de tot i amb
tothom i dir, al cor del sistema fi·
nancer, que les coses s’han fet mala·
ment». Després, entre reunions amb
legacions diplomàtiques davant les
Nacions Unides de brasilers i pales·
tins i amb una comissió de l’orga·
nisme sobre reestructuració de deu·
te, va fer una xerrada a la universi·
tat de la ciutat (CUNY). I en aquesta
institució d’educació pública, com
enlloc possiblement, va comprovar
la globalització de les passions que
desfermen ell i la seva força-movi·
ment-partit.
A CUNY estaven expectants gent
com Eli Lichtenstein, un novaior·
quès de 24 anys que estudia filoso·
fia i que es declara «socialista» (que
als Estats Units és l’esquerra pura),
disposat «a comprovar si Podem ofe·
reix una alternativa». També hi era
Max Mecklenburg, un tècnic sanita·
ri d’emergències de 29 anys que se·
gueix la informació a través de Face·
book i que creu que, «tot i les diferèn·
cies de sistema entre els Estats Units
i països com Espanya o Grècia, una
cosa com Podem pot tenir rèplica a
nivell local aquí».
33 Iglesias, davant la Borsa de Valors de Nova York, a Wall Street.
fer el seu discurs com sol fer, recol·
zat només en notes, Iglesias va llegir
(en anglès). Va ser més aplaudit en el
torn de preguntes, quan va parlar de
Palestina i Catalunya, Syriza i la troi·
ca, Alemanya o el capitalisme. Però
també va trobar moments de tensió,
com quan un espanyol va llançar in·
terrogants dard sobre ETA, Veneçue·
la o el seu sou.
Amb el públic visiblement i so·
norament tens, el líder de Podem hi
va respondre, més desafiador. Pot·
ser pensava en la cita que havia uti·
litzat poc abans la periodista Amy
Goodman, una referència de l’es·
querra als EUA, en la seva presenta·
ció: «Primer t’ignoren, després es ri·
uen de tu, després t’ataquen –i en
aquest moment està Podem– i des·
prés guanyes». H
21
DIMECRES
COL·LOQUI A BARCELONA
A l’altre costat
del mur
JULIO CARBÓ
Quatre constitucionalistes defensen una
Espanya asimètrica que acomodi Catalunya
JOSE RICO
BARCELONA
El tòpic diu que a l’altre costat de
les fronteres de Catalunya s’alça
un «mur» que ensordeix el sentiment nacional català, de manera
que buscar l’encaix en l’Estat espanyol és una pèrdua de temps.
En tres hores, un corunyès, un
extremeny, un santanderí i un
compostel·là, prestigiosos constitucionalistes tots ells, van liquidar
ahir a Barcelona aquest mantra en
què es fonamenta part de la reivindicació independentista. Van defensar que es reformi la Constitució per convertir l’actual Espanya
autonòmica en un Estat asimètric
en què, per exemple, Catalunya es
reconegui com a «nació».
Aquesta paraula que tan maleïda va ser quan es negociava l’Estatut es va pronunciar ahir amb tota
normalitat per, entre altres, Francisco Caamaño, un dels negocia-
dors socialistes que van fer la primera passada de «ribot» –Alfonso Guerra
dixit– a aquella desafortunada Carta
i al qual després li va tocar lidiar com
a ministre de Justícia amb l’estocada del Tribunal Constitucional. «La
Constitució no pot humiliar a ningú.
L’Estat de les autonomies ja no serveix, s’ha de federalitzar», sosté ara
Caamaño, per qui «la diferència no
s’ha de confondre amb desigualtat».
Nació de nacions
Amb un currículum més nítidament
federalista, el ponent més veterà, l’expresident del Consell d’Estat Francisco Rubio Llorente, va reivindicar per
a si la patent de la idea de «nació de
nacions», i va defensar la seva incorporació a la Carta Magna per aclarir
el «borrós» concepte de la nacionalitat històrica. Va apostar per estendre
de manera «espontània» la cultura
de l’asimetria a Espanya, i no va tri-
33 ‘Terceraviistes’ 8 Francisco Rubio Llorente, el presentador Mario Romeo i Francisco Caamaño.
«La Constitució
no pot humiliar
a ningú», sosté
Caamaño, que va
negociar l’Estatut
gar a aplicar-s’ho a si mateix per donar exemple: «Jo sóc extremeny i no
puc distingir entre la meva condició
d’extremeny i d’espanyol de la mateixa manera que vostès, a Catalunya, sí
que distingeixen entre la seva condició de catalans i d’espanyols». Un extremeny de 84 anys que va tornar a
reclamar la necessitat d’un referèndum «consultiu» a Catalunya sobre
la independència per començar a resoldre el conflicte.
Eliseo Aja, membre del Consell
de Garanties Estatutàries, va suggerir una Espanya amb «dos nivells
competencials» i Manuel Gerpe va
acusar l’independentisme i el PP de
situar-se fora de la llei, els uns per
voler avançar unilateralment i els
altres pel seu tancredisme. Hi va haver coincidència en la recepta (diluir el cafè per a tothom), però també en
quin és l’ingredient que falta per
cuinar-la: voluntat política. H
22
DIMECRES
Panorama
economia
L’escandalosa gestió d’una entitat d’estalvi
Els usuaris de les targetes b de Caja
Madrid admeten el seu ús secret
Dos beneficiaris revelen al jutge que no parlaven
dels diners de plàstic ni al consell ni entre ells
Hisenda investiga els ex alts càrrecs i molts d’ells
han regularitzat els seus deutes amb el fisc
JUAN MANUEL PRATS
MARGARITA BATALLAS
MADRID
L
es paraules que més van repetir ahir els nou ex alts càrrecs de Caja Madrid que van
disposar d’una targeta black
entre el 1999 i el 2012, davant el jutge Fernando Andreu i el fiscal Alejandro Luzón van ser: penso, assumeixo, dono per fet, era un sistema
mixt (representació i personal). A
més, dos d’ells van reconèixer al togat que l’ús d’aquests diners de plàstic era un secret fins i tot entre els
seus usuaris, perquè no parlaven de
la seva existència ni entre ells ni tampoc als consells d’administració.
A la ronda d’ahir van comparèixer ex alts comandaments elegits a
proposta del PSOE i del PP. El que es
va endur la palma va ser Estanislao
Rodríguez Ponga, exsecretari d’Estat d’Hisenda durant el Govern de
José María Aznar, que va intentar
oferir al jutge una tesi doctoral sobre les característiques jurídiques i
fiscals d’aquests productes, segons
fonts presents en la declaració.
Les seves explicacions li van servir de poc quan el togat va baixar als
detalls i li va preguntar com definiria l’alt consum que havia realitzat
als grans magatzems d’El Corte Inglés, si com a despeses de representació o personals. Aquest imputat
no es va tallar gens ni mica i va explicar que com a conseller de Caja
Madrid «era important fer regals
perquè era part de la seva funció».
El magistrat li va reclamar llavors
un llistat dels seus complimentats,
però Rodríguez Ponga li va explicar
que no podia facilitar-l’hi perquè
«havia passat molt de temps».
/ Prèviament,
l’exsecretari havia reconegut que
quan va arribar a aquesta entitat el
2006 va preguntar si el càrrec comportava cotxe, xòfer, secretària i despatx. Quan li van comunicar que no,
li van explicar: «El que té és targeta».
Per això, va pensar que podia gastar els 25.000 euros anuals, que després es van duplicar, de la seva targeta al seu gust, perquè al ser despeses de representació no s’havien de
justificar. Malgrat la seva experiència en matèria fiscal, mai es va prendre la molèstia de comprovar si Caja
Madrid havia declarat aquestes despeses (255.400 euros) a l’erari públic.
I és que, va assegurar, al formar part
de tants consells d’administració no
li era fàcil deduir de les certificacions
dels seus ingressos els pagaments al
fisc, segons fonts jurídiques.
TARGETA SÍ, COTXE, NO
33 L’exconseller Jesús Pedroche després de declarar ahir a l’Audiència Nacional.
la sortida a borsa de Bankia
LES INDEMNITZACIONS 3 COSTOS PER A L’ESTAT
Economia resta valor a qui
pagui la compensació
El Ministeri d’Economia estima
que per al FROB, el fons de rescat
bancari espanyol, a penes tindrà
impacte el repartiment que finalment es faci entre Bankia i la seva
matriu, BFA, sobre qui assumeix
les possibles indemnitzacions de
petits accionistes. El secretari d’Estat d’Economia, Íñigo Fernández
de Mesa, va explicar que, atès que
el FROB és accionista únic de BFA
i preponderant a Bankia, el repartiment entre una o altra institució tindrà «un impacte marginal
des del punt de vista del FROB».
També va afirmar que, malgrat
les informacions que s’han publicat, Economia i Hisenda no discrepen sobre quina de les dues entitats ha de fer front a la majoria de
les possibles indemnitzacions als
accionistes. El ministre d’Economia, Luis de Guindos, és partidari que Bankia assumeixi el menor
impacte i va limitar recentment
a uns 225 milions d’euros les pèrdues que podria haver d’assumir
el banc cotitzat. El cost total seria d’uns 600 milions d’euros. El
gruix, uns 375 milions, l’assumiria la matriu, BFA, i la resta, uns
225 milions, Bankia.
Altres ex alts comandaments van
tirar pel carrer del mig i van afirmar
que les targetes eren per al seu ús personal. Jesús Pedroche va negar que
els consellers poguessin representar la caixa per la seva pròpia definició. Per això, va ser un dels més vehements a l’hora de defensar l’ús personal de la seva targeta b.
La mateixa opinió va ser defensada per Mercedes Rojo. Malgrat això, ja ha regularitzat la seva situació
amb Hisenda, després que el fisc hagi
obert una inspecció a pràcticament
tots els exconsellers. Aquesta imputada va admetre que no va comentar
amb «ningú» que disposava de la targeta. Alberto Recarte, expresident de
Libertad Digital, va apuntar que l’ús
dels diners de plàstic «es duia amb
gran secretisme i no es tractava ni als
consells d’administració».
Altres usuaris van oferir explicacions ben diverses. Per exemple, José
María Riva, ex alt càrrec del PSOE, va
assegurar que atesa la seva condició
de mestre va recórrer a la targeta per
El jutge apunta a
possibles delictes
en una participada
de la CAM
33 El jutge de l’Audiència Nacio-
nal Javier Gómez Bermúdez ha
obert dues peces separades del
cas CAM per investigar possibles
delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda per presumptes irregularitats relacionades amb la participada Tenedora de Inversiones y Participaciones (TIP). La petició l’ha
realitzat el Fons de Garantia de
Dipòsits, que exerceix l’acusació
particular de la causa principal
en la qual estan imputats l’expresident Modesto Crespo, els exdirectors generals María Dolores
Amorós i Roberto López Abad, i
dos exdirectius més de l’entitat
d’estalvis.
DIMECRES
23
DAVID CASTRO
LLL
comprar-se vestits i corbates per
assistir als consells d’administració. I va dir que «algú» que no recordava li va informar que Caja
Madrid havia arribat a un acord
amb Hisenda perquè per aquestes
despeses no es tributés.
Per la seva part, Virgilio Zapatero, exministre socialista, va reconèixer que va usar poc la targeta opaca (36.000 euros) perquè
se sentia «incòmode», ja que estava acostumat a presentar justificants en la seva etapa de polític
que eren supervisats per un inter-
Rodríguez Ponga
Exsecretari estat hisenda
«Com a conseller
era important
fer regals perquè
això era part
de la meva
funció»
Alberto Recarte
Excap de LIBERTAD digital
«El tema es
portava amb
gran secretisme,
ni es parlava
als consells
d’administració»
ventor. Així mateix, va explicar
que va usar aquest producte per
«acostar la universitat a les caixes». I va confirmar que després
de renunciar al seu càrrec va presentar les factures de les seves despeses i que el novembre passat va
tornar la resta que no havia pogut
justificar.
José Manuel Fernández Norniella, exsecretari d’Estat de Comerç
amb Aznar, també va comentar al
jutge que va intentar reintegrar
l’import de la seva targeta, però
només va poder tornar 9.600 euros a Bankia, ja que la Fundación
de Caja Madrid li va comunicar
per carta, al cinquè intent, que no
li acceptava els diners i per això
els va dipositar davant un notari.
/ El fiscal va demanar
al togat que els imposi una responsabilitat civil. El més probable és que Andreu es pronunciï
sobre aquesta sol·licitud després
que avui acabi d’interrogar els exmembres del consell de la caixa
que estan imputats per administració deslleial o apropiació indeguda. H
LA DECISIÓ
33 El director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, en la seva compareixença al Congrés, ahir.
control tributari
Més de mil contribuents de
l’amnistia fiscal són investigats
L’AEAT ha iniciat
El 2014 el fisc
357 inspeccions i ha
va inspeccionar en
detectat 705 casos de profunditat un total de
possible blanqueig
99.580 contribuents
ROSA MARÍA SÁNCHEZ
MADRID
E
l ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va dir la setmana passada que els
noms que estan continguts
a la llista Falciani (com a titulars d’un
compte bancari a la filial suïssa de
l’HSBC el 2005 i el 2006) eren només
«un aperitiu» comparant-ho amb la
nova informació que estava en poder de l’Agència Tributària
(AEAT), i ahir el director de l’organisme, Santiago Menéndez, va donar pistes sobre això.
«La informació de la llista Falciani
no és res comparat amb el que ens ha
proporcionat els models de declaració 750 i 720», va dir Menéndez en al·
lusió a la declaració especial tributària (DTE) oferta pel Govern el 2012
(amnistia fiscal amb el pagament
previ del 10%) i a la nova declaració
obligatòria de béns i drets a l’estranger del 2013 i el 2014 (model 720).
Durant la seva compareixença a
la Comissió d’Hisenda del Congrés
dels Diputats, Menéndez va anunciar que una mica més de 1.000 contribuents sobre un total de 31.484 que
es van acollir a l’amnistia fiscal del
2012 ja han sigut objecte d’algun tipus de comprovació en profunditat
per part de l’Agència Tributària i, segons va afegir, tots seran analitzats
per l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau.
EXPLOTACIÓ DE DADES / A partir de la in-
formació aportada per l’amnistia
del 2012, l’Agència ha obert 357 expedients de comprovació sobre 300
contribuents dels quals ja se n’han
llista de morosos
SENTÈNCIES PER DELICTE
J El ministre d’Hisenda , Cristóbal
Montoro, va explicar ahir que la
llista de morosos amb el fisc que
preveu publicar el Govern inclourà
també els noms dels
defraudadors condemnats per
sentència per haver comès delicte
fiscal.
J Després de participar al Senat
en la sessió de control, Montoro
va insistir en el compromís del
tancat 51 amb un resultat de 12 milions d’ingrés. A més, s’han trobat
«indicis» de blanqueig de capitals en
705 contribuents, que han sigut remesos al Servei de Prevenció del
Blanqueig de Capitals (Sepblac).
Entre les declaracions del model
750 s’estan depurant les presentades a nom de persones mortes, menors d’edat o discapacitats, entre altres actuacions.
Menéndez també es va referir a
l’explotació de dades a partir de les
més de 134.310 declaracions sobre
béns i drets a l’estranger presentades el 2013 (nou model 720) i altres
32.125 el 2014.
D’aquest total de contribuents,
l’AEAT n’ha preseleccionat 7.073,
que podran ser inclosos en el pla
Govern central de publicar en
aquesta legislatura les llistes de
morosos i defraudadors com a
part de la modificació de la llei
general tributària. El ministre va
recordar la intenció d’incloure en
la llista només els que deguin més
d’un milió d’euros per protegir els
que tinguin «petits deutes».
L’esborrany legal està pendent de
rebre l’informe del Consell
d’Estat. PILAR SANTOS
d’inspecció per existir indicis que, o
no han declarat la totalitat dels seus
béns a l’estranger, o no els han incorporat a la resta de les seves declaracions fiscals.
/
L’Agència Tributària va obtenir el
2014 una liquidació de 12.318 milions d’euros com a resultat de totes
les seves actuacions de control (el
12,5% més que l’any anterior). Els
tècnics del Ministeri d’Hisenda
agrupats a Gestha van reconèixer la
millora dels resultats, si bé van lamentar que a penes suposin el 23,3%
de tota l’evasió fiscal anual, «cosa
que significa que més de les tres
quartes parts del frau queden impunes», van afegir.
En particular, l’AEAT va inspeccionar un total de 99.580 contribuents amb una liquidació resultant
de gairebé 5.000 milions. Menéndez va destacar la inspecció feta a
2.675 professionals i 2.346 actuacions més relacionades amb societats
interposades.
El pla de control tributari del
2015 inclourà una vigilància especial sobre noves formes de frau basades en «tècniques d’anàlisi de xarxes socials» i en empreses enfocades
a l’oci i al sector turístic, especialment negocis particulars d’allotjament a turistes a través de la xarxa,
segons va avançar Menéndez . H
PROFESSIONALS I XARXES SOCIALS
DIMECRES
24
L’OFERTA D’OPA AL BANC PORTUGUÈS D’INVERSIONS (BPI)
Bancs segons els actius
Oferta Pública
d’Adquisició
d’Accions
ESPANYA
360,2
OPA
A borsa
5,4
200
Ràtio de
capital (cet1)
13,10%
8,60%
163,3 161,4
150
100,1
100
Caixers
9.544
1.430
Benefici
net 2014
96,3%
Pèrdues
de 161,6
Clients
milions
milions
Empleats
31.210
5.692
13,4
42,6
41,6
0
1,7
operació estratègica en el sector financer
CaixaBank llança una oferta per
controlar el banc portuguès BPI
iniciativa per generar ocupació
FERRAN NADEU
L’operació es
produeix en plena
subhasta per Novo
Banco a Portugal
RAMON CURTO
Si finalment prospera l’operació completa, suposaria un desemborsament de 1.082 milions d’euros per part de CaixaBank, ja que el
preu que s’ha ofert per acció és de
1,329 euros en efectiu. És un 27%
superior a la cotització en què van
tancar els títols del BPI a la borsa dilluns. L’oferta està condicionada al
fet que la junta d’accionistes del
banc lusità elimini l’actual limitació dels drets de vot per part d’un
sol accionista. També està subjecta
al fet que, com a mínim, hi hagi un
5,9% dels accionistes que l’acceptin.
Amb aquest percentatge i el canvi
dels estatuts CaixaBank ja controlaria el BPI.
CANVI D’ESTRATÈGIA / L’operació supo-
OLGA GRAU
BARCELONA
C
aixaBank va fer ahir un
pas estratègic per configurar un gran grup financer d’àmbit ibèric.
L’entitat controlada per la Fundació Bancària La Caixa va presentar
una oferta pública d’adquisició
(opa) per aconseguir el control del
portuguès Banc Portuguès d’Inversions (BPI), en què participa com a
soci estratègic des de l’any 1995.
CaixaBank en controla ara un 44,1%
del capital, però els estatuts de l’entitat no li permeten exercir el control total a l’estar limitada la capacitat de vot d’un sol accionista al
20% del capital. La resta de l’accionariat del BPI es reparteix entre
Allianz (8,4%), Santoro (18,6%) i Arsopi (2%), mentre que la resta fluctua lliurement en borsa (27%).
CaixaBank ha llançat l’opa per
quedar-se el 55,9% del capital que
no té, és a dir, per controlar el 100%
del banc. No obstant, l’entitat espanyola ja ha avançat que la seva intenció és que el BPI segueixi cotitzant al mercat portuguès. De fet, el
banc ha anunciat que vol mantenir
l’actual equip directiu de l’entitat
lusitana, «la gestió del qual ha aconseguit protegir el BPI de la inestabilitat que ha afectat el sistema financer durant els últims anys», va explicar ahir.
72,0
50
*Inclou la compra de Barclays Bank SAU (21,6) el 2-1-2015 **Antic Espirito Santo
L’entitat espanyola
vol configurar un
gran grup bancari
d’àmbit ibèric
76,3
57,3
C
ai
27,0%
9,7
To
tta
2,0%
Ràtio de
morositat
I
Arsopi
250
BP
8,4%
35.400
N
Ba ovo
nc
o*
*
Accionistas
271.758
P
Grupo
Allianz
Recursos
de clients
300
BC
18,6%
42.600
323,4
C
de aix
De a G
pó era
si l
to
s
Santoro
338.623
PORTUGAL
BB
VA
Sa
nt
an
de
r
Sa Ba
ba nc
de
ll
Ba
Po n
pu co
l
Ba ar
nk
in
te
r
1,329 € per acció en efectiu
(814,5 milions d’accions)
Actius
336,2
350
k*
del capital de BPI
BPI
an
55,9%
Grup
La Caixa
CAIXABANK
xa
B
44,1%
EN MILIONS
D’EUROS
EN MILERS DE MILIONS D’EUROS. A 31-12-2014
33 En primer terme, el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, amb Fátima Báñez i la delegada del
Govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ahir a la seu de l’entitat financera a Barcelona.
Joves amb més autonomia
L’Obra Social de La Caixa facilitarà a partir d’aquest dijous una ajuda de 75 euros mensuals als treballadors autònoms de menys de
30 anys que ho sol·licitin i es trobin en el setè mes de cotització a la
Seguretat Social. La iniciativa de
l’entitat, amb una durada de sis
mesos, té una dotació de cinc milions d’euros i se’n podran beneficiar unes 10.000 persones. La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez,
i el director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, van presentar ahir a Barcelona
aquest projecte.
La tarifa plana permet als autònoms menors de 30 anys pagar
només uns 50 euros al mes de cotització gràcies a una reducció del
80% els primers sis mesos d’activitat. Durant els sis mesos següents,
la tarifa passa a ser d’uns 125 euros
que, gràcies al suport de l’Obra Social de La Caixa, seguiran sent 50 euros. L’ajuda de l’Obra Social es pot
Báñez afirma que
unes 130.000 persones
de menys de 30 anys
s’han beneficiat
de la tarifa plana
sol·licitar a través de la web www.
creemosenlosjovenes.es.
Báñez va destacar que gràcies
a les iniciatives portades a terme,
hi ha «més de 370.000 oportunitats d’ocupació per compte propi
i aliè». A la vegada va afirmar que
més de 130.000 joves han iniciat
els seus propis negocis gràcies a la
tarifa plana de la Seguretat Social,
inclosa en l’estratègia d’emprenedoria i ocupació jove.
El director general de la Fundació Bancària La Caixa, Jaume Giró, va destacar que l’acord és «de
calat perquè beneficia un dels col·
lectius més afectats per la crisi»
econòmica. AGUST´Í SALA
sa un canvi d’estratègia de CaixaBank (primer banc per actius
d’Espanya amb 360.223 milions),
que ha basat el seu pla d’expansió
en l’adquisició de paquets accionarials rellevants en bancs estrangers
de forma pactada i sense arribar a
llançar opes pel 100%. Així ha actuat amb The Bank of East Asia, amb
l’austríac Erste Bank i amb el BPI,
fins ara.
CaixaBank va voler desvincular
l’operació de la partida d’escacs que
es juga en el mercat portuguès. El
Govern lusità ha tret a subhasta el
Novo Banc, tercera entitat del país
per actius (72.000 milions) i hereva del rescatat Banco Espirito Santo. CaixaBank ja havia manifestat
el seu interès per ell a través del BPI
(quart banc amb 42.600 milions),
igual que altres entitats espanyoles, com el Santander i el Popular. Si
CaixaBank es quedés el BPI i el Novo Banc, seria el primer banc portuguès, al davant del públic Caixa Geral de Depósitos (100.152 milions).
El banc que presideix Isidre Fainé i dirigeix Gonzalo Gortázar calcula que l’adquisició del BPI suposarà una pujada del benefici per acció
ordinari des del primer any, estima les sinergies brutes en 100 milions el 2016 i en 130 milions en el
següent exercici, i calcula que l’impacte en la seva ràtio de capital serà
d’un mínim de 80 punts bàsics en el
cas que l’acceptació de l’opa sigui
del 5,9% i d’un màxim de 140 punts
bàsics, si l’acceptació fos total. La ràtio de capital es mantindrà per sobre de l’11%. H
25
DIMECRES
AGUSTÍN CATALÁN
resultats d’una multinacional
Gas Natural
guanya l’1,2% més
tot i les reformes
energètiques
El conseller delegat
preveu que el preu
de la llum registri
un «cert repunt»
P. ALLENDESALAZAR
MADRID
L
es reformes en els mercats
del gas i l’electricitat del Govern de l’any passat van restar 141 milions d’euros al
resultat brut (ebitda) de Gas Natural
(683 milions si es tenen en compte
totes les mesures adoptades en els
últims tres anys). No obstant, la companyia catalana va aconseguir incrementar el seu benefici l’1,2%, fins als
1.462 milions.
La millora, això sí, va ser deguda
als resultats extraordinaris, sobretot per l’abaratiment de l’impost de
societats aprovat per l’Executiu (el
recàlcul dels actius i passius fiscals
diferits li va aportar 325 milions) i
les plusvàlues obtingudes per la ven-
da del seu negoci de telecomunicacions (252 milions), al davant del creixement de l’activitat ordinària (218
milions).
Per contra, la firma es va veure
obligada a admetre un deteriorament comptable de la valoració del
seu negoci a Egipte per incompliments dels seus proveïdors públics
(485 milions), així com d’altres actius (47 milions), i també es va veure
perjudicada pel tipus de canvi entre
l’euro i les divises dels països llatinoamericans en què opera (44 milions).
El seu conseller delegat, Rafael Villaseca, va apuntar ahir
que la companyia preveu complir
aquest any el seu objectiu de guanyar 1.500 milions i anunciarà a finals de l’exercici un nou pla estratègic. Les inversions de l’actual –«com
és lògic», va dir– han estat centrades
en el negoci internacional enfront
de l’espanyol. En el pròxim, pot haver-hi una aposta més gran per la distribució de gas al país gràcies a la noMÉS BENEFICI /
33 Rafael Villaseca, durant l’acte d’explicació de resultats de Gas Natural, ahir.
va retribució de l’activitat, però no
així en la generació elèctrica.
L’executiu va assegurar, així mateix, que «ha arribat al final» la «severa caiguda des del 2008» del preu
majorista de la llum (que suposa
un quart del preu final). «El que seria raonable seria un repunt aquest
any, no gaire exagerat», va assegurar abans de recordar que Red Eléctrica i Enagas preveuen que la demanda de cada una de les energies
creixi l’1% i el 6% aquest any, respectivament. En els primers 45 dies del
2015, va assegurar, s’han produït
increments «apreciables» de les vendes després de les caigudes de l’últim exercici.
També va admetre que les mesures de l’Executiu han aconseguit
acabar el problema «absolutament
dramàtic» del dèficit de tarifa (desfasament entre els costos del sistema
i els ingressos que generava). Però
va criticar que l’ajust ha sigut «sagnant» per a les elèctriques tradicionals, per sobre de les empreses de renovables. A més, va desitjar «un gran
clima d’estabilitat i concòrdia» política en aquest any electoral.
Gas Natural Fenosa pagarà un dividend complementari i en efectiu
de 0,511 euros per acció (511 milions), que se sumarà als 0,397 milions ja pagats i elevarà la rendibilitat
al 4,4%. H
DIMECRES
26
ELS MERCATS
www. Cotització de tots els valors a bolsa.elperiodico.com
El llenguatge menys feliç
L’Ibex
PABLO
Allendesalazar
13000
DOW JONES
18.047,58
A+0,20%
10.698,00
12000
un dòlar val
els que mÉs pugen
2015
Un estudi recent de la Universitat
de Vermont assegurava que l’espanyol és la llengua més feliç del món.
És la conclusió a què van arribar els
seus acadèmics després d’estudiar
les 100.000 paraules més usades en
els deu idiomes més parlats de l’orbe. Els hispanoparlants, així, utilitzen més paraules com «amor» i «riure» que els que parlen les altres llengües.
L’alemany, en canvi, apareixia en sisè lloc. Evidentment, no
hi havia gaire alegria en les paraules de dilluns del ministre germànic Wolfgang Schäuble: «Ho sento
pels grecs. Han elegit un Govern que
de moment es comporta de manera bastant irresponsable». El grec no
apareix a la llista, així que no podem
Divises
+0,08%
Euros
%var.
%VAR.
any
REE
72,8000
1,46
-0,56
BBVA
8,5520
1,32
8,89
IBERDROLA
5,8150
0,74
3,89
37,0150
0,71
15,17
2,7910
0,69
52,35
BME
ABENGOA B
11000
els que mÉs baixen
10000
2014
9000
Euros
%var.
CAIXABANK
3,9840
-2,99
-8,64
INDRA
8,9630
-1,96
11,07
20,6150
-1,95
-0,94
BANCO POPULAR
3,8340
-1,77
-7,84
ARCELOR MITTAL
9,6910
-1,55
7,08
GAS NATURAL
8000
g f m a m j j a s o n d
NASDAQ
4.899,27
A+0,10%
FOOTSIE
6.898,13
A+0,60%
%VAR.
any
DAX
10.895,62
G-0,30%
saber com sortiria en comparació.
Però ahir el seu primer ministre, Alexis Tsipras, va assegurar: «No farem
xantatge, però tampoc ens en deixarem fer. Treballem per un acord sense austeritat i sense memoràndum,
per un acord sense la part tòxica de
la troica».
És clar que, si valoréssim les qualitats d’un idioma per la utilització
que en fan els seus governants (l’espanyol inclòs...) arribaríem a conclusions poc representatives. Però
a això és precisament al que presten
atenció els inversors aquests dies. Segueixen pensant que al final hi haurà acord entre Grècia i la resta de socis europeus, però de moment no es
decideixen a actuar.
En una sessió de vaivens, l’Ibex
35, així, va tancar ahir pràcticament
pla (alça del 0,08%, fins als 10.698
punts), amb la prima de risc en ascens fins a arribar als 123 punts bàsics. H
CAC 40
4.753,99
=
1,1415 $
Combustible
Barril de petroli A UN MES
Màximo del dia
Tancament
62,34 $
61,05 $
Gasolines
Sense plom 95
Sense plom 98
Gasoil
1,247 €
1,369 €
1,159 €
Preu del diner
BCE
Interbancari
Euríbor
0,05%
0,258%
0,335%
Hipoteques
175.000 EUROS A 30 ANYS
Quota mensual
511,02 €
17.987,09
G-0,10%
EUROSTOXX
3.438,44
A+0,20%
privatització
Aigua amb valor afegit
Sant Aniol es reposiciona en tots els mercats i aconsegueix augmentar la facturació el 33%, fins
als 3,6 milions d’euros H La firma renovarà el disseny de les ampolles per créixer al súper
DANNY CAMINAL
JOSEP M. BERENGUERAS
BARCELONA
33 Producte 8 Ferran Ribalta, director general de Sant Aniol.
La companyia
ha invertit 500.000
euros en la línia
de producció
de la Garrotxa
un EURO val
NIKKEI
ESTRATÈGIA D’UNA EMPRESA CATALANA
L’aranès Ferran Ribalta va arribar
a la companyia d’aigua embotellada Sant Aniol a finals del 2013. Havia treballat dos anys a Nutrexpa,
i tres en una importadora de vins
a Singapur. Però va rebre la trucada del grup Hijos de José Bassols
per fer-se càrrec de l’única firma
del conglomerat dedicada al gran
consum i va decidir tornar a la seva terra per posar cap per avall la
companyia. I en només un any ho
ha aconseguit: la firma va facturar
3,6 milions d’euros el 2014, el 33%
més, amb més de 20 milions d’ampolles produïdes.
«Em vaig trobar una empresa i
una gran infraestructura orientada
a fer marca blanca. Però vam decidir canviar d’estratègia i fer una cosa tan simple com posar en valor el
nostre producte i marca, que estava totalment infravalorada: tenim
l’única aigua mineral natural d’origen volcànic de la Península», destaca el directiu.
La categoria d’aigües decreix
als supermercats des del 2006, de
manera que els reptes eren d’abast
considerable. «Som una empresa
encara petita, i el que vaig fer va ser
fixar uns objectius i dedicar-nos al
0,8760 €
màxim a cada un. El primer any vam
començar per la tasca comercial»,
destaca Ribalta. Els seus esforços es
van concentrar a aconseguir grans
clients que aportessin «coneixement de marca i volum, és a dir, facturació». Entre altres, els seus productes arriben ara als establiments
de Grup Andilana i AN Grup i a 15
restaurants amb estrella Michelin.
Amb aquests acords, van impulsar
la facturació en hotels i restaurants
el 25% (representa el 65% del total
de les seves vendes).
També han recorregut molt camí en les vendes a l’exterior, que
han passat de representar el 5% al
10% de la facturació. Han firmat
amb cadenes com Zuma (present
als EUA, Londres, Hong Kong, Bangkok, Abu Dhabi...), i han obert
nous mercats com Singapur,
Austràlia i Nova Zelanda, encara
que on més venen és als EUA i al
Japó. «Aquest any tornarem a duplicar les vendes a l’exterior», avança Ribalta.
Finalment, la tercera pota del
negoci, la venda al supermercat, és
precisament la que més enfortiran
aquest any amb el rellançament
al març dels seus productes «amb
una ampolla totalment original, diferent», explica. «Hem d’aconseguir que el consumidor sàpiga que
la nostra aigua és millor, que ens triï
al punt de venda», relata. També estan assajant un sistema de distribució propi.
Per a aplicar tota l’estratègia la
companyia ha invertit 500.000 euros en la línia de producció de la
Garrotxa, i per a aquest 2015 compten que la facturació tornarà a créixer el 35%. L’empresa dóna feina a
30 persones. H
TCI, Morgan
Stanley i
Fidelity entren
a Aena
EL PERIÓDICO
BARCELONA
El fons britànic The Childrens’ Investment Fund Management (TCI) és
el segon principal accionista d’Aena
–després de l’Estat, que n’ostenta el
51% a través d’Enaire–, després d’adquirir una participació del 6,667%
del gestor aeroportuari, que va debutar en borsa l’11 de febrer. També han entrat al capital d’Aena dues companyies nord-americanes:
el banc d’inversió Morgan Stanley
(amb el 3,617%) i el fons Fidelity
(1,341%), segons van comunicar els
inversors a la Comissió Nacional del
Mercat de Valors (CNMV).
TCI ha comprat 10 milions d’accions d’Aena a través de la seva filial TCI Luxembourg (4,4%) i Talos Capital (2,267%). Aquest paquet, que a
preu de mercat està valorat en 749
milions d’euros, li dóna dret a comptar amb un dels 13 membres del consell d’administració.
Morgan Stanley va comunicar la
compra de 5,42 milions d’accions,
valorades en 405 milions d’euros; i
Fidelity, 2,011 milions de títols (150
milions d’euros). Per la seva part, el
magnat George Soros va comprar
1,7 milions d’accions, equivalent al
1,15% del capital, segons van informar la setmana passada fonts coneixedores de l’operació. Les accions
d’Aena van pujar ahir el 3,31% en
borsa, fins a 74,9 euros. H
Publicitat
DIMECRES
27
28
DIMECRES
Coses de la vida
societat
El drama migratori
El Marroc reté al sud del país 1.500
immigrants expulsats del Gurugú
Els subsaharians temen que les autoritats
La recent batuda davant de Melilla ha provocat
marroquines preparin la deportació als seus països la fugida del lloc de centenars de sense papers
BEATRIZ MESA
RABAT
u
ns 1.500 immigrants
subsaharians estan retinguts en diversos centres
socials del sud del Marroc
des de l’11 de febrer passat, després
d’haver sigut expulsats per les autoritats marroquines de la muntanya
Gurugú, a Nador, davant de Melilla,
mentre esperaven saltar clandestinament la frontera.
Una ofensiva imprevista per part
de les forces policials va avortar les
seves esperances d’arribar a territori de la Unió Europea. Les forces
auxiliars marroquines van llançar
una de les batudes més contundents
dels últims temps i van desmantellar els campaments improvisats
on residien els africans. Els van cremar les tendes de campanya i van
arrambar amb objectes personals
i queviures. Encara es poden veure
restes de sang, al lloc, i també algun
calçat al lloc on es va produir l’envestida. L’objectiu era desallotjar la zona i allunyar els indocumentats de
la frontera melillenca, que sol rebre
una gran pressió migratòria per la
seva proximitat a Algèria.
Les organitzacions humanitàries que operen al Marroc no han denunciat tant l’expulsió com la desproporcionada violència amb què
els immigrants han sigut arrestats i
conduïts en autocars fins a localitats
com la de Youssoufia, El-Jadida, ErRachidia o Tiznit, a l’oest i el sud del
Marroc. Les autoritats marroquines
s’han servit d’orfenats, cases d’acollida i llocs públics educatius per
instal·lar-hi els subsaharians agafats
en l’última batuda. Diuen que des-
prés de la tempesta sempre surt el
sol, i els indocumentats, encara amb
la por al cos, no esperaven ser atesos
amb roba neta, aliments, assistència mèdica, a més de disposar d’un
llit individual i una dutxa. Una situació semblant a la que viuen centenars d’immigrants als centres d’internament temporal d’estrangers a
les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. «Però ¿fins quan durarà això?»,
es pregunten els immigrants a l’altre costat del fil telefònic.
PRIMERA VEGADA / És la primera vega-
da que el Marroc, en l’expedient de
la immigració, fa un esforç per cobrir les necessitats dels seus sense
papers. Encara que també depèn del
lloc on l’immigrant hagi sigut allotjat. Segons l’organització marroquina Grup Antiracista d’Acompanya-
la dada
NOVA
REGULARITZACIÓ
PAPERS PER A 500 MÉS
J Fonts policials espanyoles
van assegurar a aquest diari que
el Marroc, malgrat la finalització
del programa de regularització
massiva d’immigrants
irregulars, té previst legalitzar
500 sense papers més amb
expedients que van quedar en
una situació de compàs
d’espera. Si es produís aquest
tràmit, el nombre total
d’immigrants regularitzats
superaria els 18.500.
ment i Defensa d’Estrangers i Migrants, que està recorrent cada
centre on han sigut ubicats, «hi ha
centres socials com el de Tiznit, que
no té prou mitjans, i amb només
una dutxa per a més de 200 persones, per exemple». L’oenagé segueix
preguntant-se què passarà a partir
d’ara. Fins al moment, es coneix una
dada que pot resultar clau per entendre el misteriós futur que espera
a aquests immigrants, i és que alguns funcionaris d’ambaixades africanes s’han desplaçat cap als llocs
de retenció per, en principi, identificar els seus nacionals, cosa que fa
sospitar una primera hipòtesi: la deportació cap als seus països d’origen, amb els quals el Marroc té conveni.
Fonts policials espanyoles consultades per EL PERIÓDICO inter-
29
DIMECRES
gran barcelona 3TMB troba inviable
LA PROPOSTA 3Visita comentada a
privatitzar la L-9 del metro r P. 32 i 33
l’exposició sobre Muñoz Ramonet r P. 36
LLL
AP / ABDELJALIL BOUNHAR
Veus desesperades
Diversos subsaharians retinguts en un complex del sud del Marroc relaten la seva
angoixant reclusió H «¿Què volen fer amb nosaltres? ¿Per què som aquí?», es pregunten
AFP / ÁNGELA RÍOS
B. M.
RABAT
Subsaharians recullen les restes de
pertinences seves després de la
batuda de la policia marroquina al
campament, a prop de Nador.
preten que el Govern marroquí prepara una «sortida digna», així com
l’«expatriació». Però ¿amb quins
mitjans? «L’expatriació en avió és
molt cara, encara que podrien portar-los en autobusos per carretera
cap a les fronteres amb Mauritània
o el Senegal», comenten les mateixes fonts.
No seria la primera vegada que
el Marroc recorregués a l’expulsió
per la via expeditiva. El mes de setembre passat es va expulsar del país una vintena d’immigrants subsaharians en diferents vols que van
sortir des de Casablanca.
LA FUGIDA / La batuda de la setmana
passada va provocar una estampida
d’immigrants. Després del desmantellament del Gurugú, on no obstant alguns ja han tornat, centenars de subsaharians van fugir cap
a llocs on creuen que pot ser més
factible passar desapercebuts. «A
Casiago [Castillejos, a prop de Ceuta] n’hi ha molts. No sabem si entraran també aquí», va apuntar Musa,
de Nigèria.
Els fugits del Gururgú temen noves batudes i una repressió encara
més gran contra tots els que han
quedat fora del procés de regularització massiva finalitzat el mes de gener passat i que va permetre a més
de 18.000 subsaharians quedar-se al
Marroc. H
«Estem tancats i no sabem per què.
¿Per què som aquí?» És la veu de la
desesperació de l’ivorià Dundia Yacoubia, un dels 1.500 expulsats de
la muntanya Gurugú, a Nador. Es
troba retingut al complex social de
Youssoufia, al sud del Marroc.
Yacoubia té 21 anys i en fa un
que va deixar la seva dona i la seva filla petita per salvar l’enfonsada economia familiar. «Jo veia els
africans, a través de les imatges a
internet, saltant la tanca de Melilla
i entrant a Europa. També volia ser
allà», declara per telèfon a aquest
diari. Al seu país es dedicava a la tapisseria, però amb el que guanyava «no arribava per a res». Afegeix:
«Set i fam és el que passem al nostre país».
El gener del 2014 va arribar al
Marroc a través de les rutes migratòries establertes per la màfia. Primer Mali, i des d’allà directe cap
a Algèria, fins a arribar a la ciutat
marroquina d’Oujda, la que queda
més a prop de Melilla. Després va
fer el recorregut dels 150 quilòmetres que separen Oujda de Nador;
un trajecte en caravana nocturna
que el portaria, finalment, a tocar
el somni de qualsevol immigrant:
Europa. Això és el que es pensava
ell. «He pagat més de mil euros, però no ha servit de res», es lamenta.
«Vam preferir escapar-nos»
Ha intentat saltar la reixa en diverses ocasions, i en algunes fins i tot
ho va aconseguir, però la Guàrdia
Civil el tornava sempre a les autoritats marroquines. Així, una vegada i una altra, fins que es va produir el desmantellament al seu campament l’11 de febrer passat i va
acabar atrapat per les forces auxiliars. «Des que em van arrestar
no tinc notícies de la meva dona.
Deu pensar que he arribat a Europa, però ¿ara què li dic?», es queixava. «A mi no em van ferir però a
molts dels del meu grup sí», explica. I després afegeix: «Encara que
estem contents pel tracte i l’atenció que hem rebut, ens estimem
més escapar-nos. No volem quedar-nos al Marroc, sinó arribar a
França o Alemanya. Intentarem fugir durant la nit».
La situació d’angoixa i desesperació es prolonga al centre social
on es troben uns 150 immigrants.
«La policia marroquina ha vingut
prometent-nos papers i una feina
però sabem que no és veritat. ¿Què
33 Fum 8 Columnes de fum s’eleven del Gurugú, divendres passat, després de les batudes contra immigrants.
«El que volem
és viure com
vosaltres, els
europeus. ¡Això
és una presó!»
«Jo veia els
africans saltar la
tanca de Melilla i
entrar a Europa.
I volia ser allà»
volen fer amb nosaltres? ¿Com ens
podeu ajudar, vosaltres, els mitjans
de comunicació?», comenta Cedo,
de 35 anys. Té una ferida a l’espatlla, d’un cop que va rebre de la policia marroquina quan va intentar
escapar-se de la batuda la setmana
passada. El seu país de procedència
és Gàmbia, on treballava de mecànic, però el seu sou tampoc arribava per a dos plats de menjar al dia.
La pobresa el va conduir a les rutes
clandestines buscant-se un futur millor. «¿Saps?, el que volem és viure com vosaltres, els europeus. ¡Això és una presó i em comença a desesperar! L’únic que faig és menjar i
dormir. Ni tan sols coneixem la ciu-
tat on som perquè no ens deixen sortir d’aquest centre», continua Cedo.
«Mira, jo no sóc cap inútil, jo tinc una
preparació però no em deixen treballar al Marroc», afegeix. «¡Volem
saber la veritat, per què som aquí.
Ajuda’ns», són les últimes paraules
de Cedo abans de passar el telèfon a
un altre dels seus camarades, Djiani,
de Senegal,que es limita a dir: «Vull
que em donin la llibertat». Com la res-
ta dels subsaharians retinguts en
aquest centre, té por que el que els
esperi sigui una repatriació forçosa. Aquest jove assegura que està
vivint «en les mateixes condicions
que la resta d’estudiants». Es troba
en un internat d’estudiants, però
la diferència respecte d’altres localitats és que sí que poden veure el
sol durant el dia, encara que sota
control policial. H
DIMECRES
30
EL PERIÓDICO
POLÈMICA PER UNES DISFRESSES
Un alcaldable de
CiU es disculpa
per la paròdia del
4-F del seu fill
El pare d’un
El regidor diu que
dels participants
el noi es va equivocar
en la comparsa aspira però que no pretenia
a l’alcaldia de Mataró molestar ningú
MAYKA NAVARRO
BARCELONA
L’
any passat, el primer tinent d’alcalde, regidor
de Cultura de l’ajuntament de Mataró i alcaldable per Convergència i Unió (CiU),
Quim Fernández, ja es va haver de
disculpar per la presència a la rua
oficial de carnaval d’una comparsa
que parodiava els Mossos d’Esquadra. Els participants simulaven fumar porros i actuaven com si estiguessin col·locats. Ahir, el polític va
dedicar el dia a disculpar-se en nom
del seu fill, Jordi Fernández Fàbregas, de 28 anys, per haver participat juntament amb la seva nòvia i
tres persones més en una paròdia sobre el cas 4-F en què tots cinc van disfressats de guàrdies urbans i amb un
test al cap amb un interrogant. La
disfressa al·ludia a la teoria rebutjada dues vegades pels tribunals que
va ser un test llançat des de la finca
ocupada on se celebrava una festa i
no una pedra tirada des del carrer
per un dels condemnats el que va ferir un guàrdia.
«S’han equivocat i en nom de tots
cinc, però especialment en nom del
meu fill, em vull disculpar davant la
família del guàrdia urbà ferit i del
col·lectiu de la policia municipal de
Barcelona», va reiterar el polític durant tota la jornada, mentre que el
seu fill, que a les últimes eleccions
municipals anava al número 22 de
la llista de CiU, va guardar silenci i
va tancar el seu compte personal de
Twitter. El regidor es va disculpar
com a pare, però va parlar com a polític perquè necessita, va dir, desvincular la paròdia del municipi i de
l’ajuntament de Mataró. «Conec bé
el meu fill i els seus amics. Són bones
persones i en cap moment van mesurar les conseqüències de la paròdia.
No van pensar en el guàrdia urbà, es
van centrar en el cas 4F com un tema
d’actualitat. Res més», va assegurar a
aquest diari.
LA DONA DEL GUÀRDIA / «Molt tocat personalment», segons un estret col·
laborador de Fernández, per la repercussió de la polèmica, l’alcaldable convergent va parlar a primera
hora del matí amb l’alcalde de
Barcelona, Xavier Trias, a qui va traslladar les seves disculpes. A la tarda
el regidor va poder parlar amb Rosa
García, la dona de Juan José Salas, el
guàrdia urbà que des del 2006 està
en una cadira de rodes a causa de les
lesions sofertes durant uns aldarulls
al carrer de Sant Pere Més Baix de
Ciutat Vella.
Sobre el silenci del seu fill, el regidor convergent va explicar que els
cinc amics que van participar en la
paròdia (encara que a la foto només
n’hi ha quatre) es van reunir ahir
per consensuar què havien de fer.
«El que decideixin fer, ho faran tots
cinc, perquè a la paròdia hi van par-
33 El grup d’amics que el cap de setmana passat van protagonitzar una paròdia del 4-F.
EL PERIÓDICO
33 La comparsa de Mataró de l’any passat que parodiava els Mossos.
els límits
DIES PER RIURE’S
DEL PODER
J Encara que la Guàrdia Urbana i
els Mossos han criticat la
paròdia del 4-F que s’ha portat a
terme al carnaval de Mataró,
entenent que ofèn l’agent ferit i
la seva família, diversos
sociòlegs van insistir a defensar
el «canvi de rols» que ha de
regnar durant els dies de
carnaval, en els quals tot s’hi val
per criticar el poder.
ticipar tots junts», va dir.
L’alcaldable de Mataró va recordar que el seu fill té 28 anys, fa temps
que està independitzat «i evidentment no consensua amb el seu pare de què anirà disfressat per carnaval». Va assegurar que va veure la paròdia quan les fotos van començar a
circular per les xarxes socials.
El regidor no va voler vincular
aquesta polèmica amb la del carnaval de l’any passat, que va obligar
Fernández a sortir públicament a
demanar disculpes, en aquella ocasió als Mossos. La desfilada l’encapçalava, com cada any, un personatge
molt estimat a Mataró, el Pellofa, que
aquesta vegada anava caracteritzat
de policia de la Generalitat. Encara
que a l’escut i a la carrossa es podia
llegir www.gossos.pum. Aquella vegada van ser els sindicats dels Mossos
els que van demanar una disculpa,
que van rebre per part de Fernández,
encara que la Conselleria d’Interior
va voler treure importància a la polèmica assegurant que els fets s’emmarcaven en l’«activitat transgressora de carnaval».
Aquest any l’Ajuntament de
Barcelona ha volgut esperar a la reacció de Fernández, que si bé dilluns
es va mostrar reticent a fer un pas endavant, ahir va haver d’emetre un
comunicat i disculpar-se.
Els representants
de la Guàrdia Urbana van acceptar
les paraules del regidor però tant
CCOO com el sindicat d’Agents de la
Policia Local van insitir que portaran el cas als tribunals si els seus serveis jurídics entenen que hi ha marge per a la denúncia.
Políticament, Fernández no va
voler valorar com afectarà la polèmica la seva candidatura com a alcaldable de Mataró. «No hi he pensat, la veritat. He pensat més en l’efecte que
el tema tindrà en la meva família. I
he reflexionat molt en aquestes últimes hores sobre els límits de la política», va dir. El grup popular dels
ajuntaments de Mataró i Barcelona
demanarà als seus plens que es condemnin els fets. H
REACCIÓ SINDICAL /
Motor
E-mail [email protected]
ALTRES OFERTES
COTXES COMPRES
URGE COMPRAR Turismos y 4 x 4.
Pago al contado. 9 670 210 727
COMPRAMOS EN EFECTIVO coches, todo terrenos,
deportivos, furgos, motos y scotters. Dinero en 1
hora con garantía de su vehículo moto, quad, etc.
Bruc, 160 9 93 457 84 86 -670 539 999. www.dineroxcoche.com
OJO!! NO MALVENDA SU COCHE. No importa marca. Pagamos al contado 9 93 458 23 64
COTXES COMPRES
www.grupexpofira.com compramos vehículos sin
cambio 9 93 371 10 00
31
DIMECRES
anàlisi de les agències de protecció de dades
El 25% de les webs europees no
avisen que instal·len ‘cookies’
Els usuaris
no tenen possibilitat
de rebutjar-les en la
meitat de les pàgines
CARMEN JANÉ
BARCELONA
U
na de cada quatre webs
europees no comunica als
internautes, com és obligatori des del 2013, que
està utilitzant cookies per rastrejar
l’activitat dels seus usuaris, segons
el primer estudi de vuit agències de
protecció de dades comunitàries
–entre aquestes l’espanyola– sobre
l’ús d’aquestes eines informàtiques.
I moltes pàgines (39%), malgrat que
informen l’usuari que li controlen
la navegació de manera anònima,
han de millorar en l’obtenció del
consentiment, mentre que la meitat
no permeten a l’usuari negar-se a acceptar les cookies.
L’informe, elaborat a partir de
478 webs seleccionades entre les
més visitades d’Espanya, França, el
Regne Unit, Dinamarca, Eslovènia,
Holanda, Grècia i la República Txeca, adverteix que la majoria de les
cookies pertanyen a anunciants (les
anomenades cookies de tercers) i que
la meitat d’aquestes se les reparteixen entre ni tan sols 25 proveïdors,
amb la tecnologia d’anuncis de Google (Doubleclick) com la més utilitzada. Darrere apareixen tota una
llista de serveis d’anàlisi de comportaments d’usuaris, com Scorecard,
propietat de Comscore, o ADNXS.
L’informe se centra en només tres
sectors: comerç electrònic, mitjans
de comunicació i serveis públics, però revela que hi ha deficiències pel
que fa a consentiment de l’usuari,
durada de la cookie (n’hi ha diverses
que duren més de 100 anys i tres ca-
CONFLICTE D’INTERESSOS
El Parlament exigeix al
Govern que investigui
l’activitat de Barnaclínic
ERC, ICV, C’s, CUP i PP
reclamen diferenciar els
seus serveis dels del Clínic
ÀNGELS GALLARDO
BARCELONA
La comissió de salut del Parlament
ha aprovat una resolució en la qual
insta la Generalitat a inspeccionar
l’activitat de Barnaclínic, el centre
adscrit a l’Hospital Clínic –s’ubica
en una de les seves plantes– constituït com a entitat privada amb ànim
de lucre. El compliment de la resolució recau en el Servei Català de la
Salut (CatSalut), que pot procedir
a inspeccionar Barnaclínic mantenint obertes o tancades les instal·
lacions. L’objectiu d’aquesta investigació és comprovar si el personal i
els recursos que utilitza Barnaclínic
–que va començar la seva activitat
l’any 2000– estan diferenciats dels
de l’Hospital Clínic, un centre públic propietat de la Generalitat que,
com a tal, no pot incórrer en activitat privada.
La resolució parlamentària, aprovada per ERC, ICV, Ciutadans, CUP i
PP, va ser celebrada ahir per la patronal sanitària privada Aces, que
el maig del 2014 va demandar judicialment Barnaclínic i l’Hospital
Clínic per impulsar, van dir, «activi-
JULIO CARBÓ
La majoria de
les dades les recullen
uns quants serveis
publicitaris
tat sanitària privada en una entitat
pública utilitzant recursos i instal·
lacions mèdiques finançats amb càrrec als pressupostos de la sanitat pública». Encara que Aces va difondre
ahir un comunicat anunciant que
Barnaclínic havia sigut clausurat
per la Generalitat, aquest punt va
ser desmentit per la mateixa institució, que va mantenir la seva activitat
amb normalitat. Barnaclínic compta amb una plantilla de 69 empleats,
majoritàriament d’infermeria. Els
metges que exerceixen en aquesta
clínica, adscrits al Clínic, ho fan a títol privat en horari diferent del que
dediquen al centre públic.
«Barnaclínic és
una empresa pública que fa activitat
privada el pressupost de la qual
l’aprovem al Parlament malgrat que
no rep finançament públic –va descriure ahir Alba Vergés, d’ERC–. No
pretenem perjudicar el sector privat, sinó evitar la confusió».
La patronal de clíniques privades
considera que Barnaclínic exerceix
«competència deslleial» a l’utilitzar
com a reclam per a activitats privades el prestigi de l’Hospital Clínic.
Des de Barnaclínic indiquen que
es tracta d’un centre privat al qual
els usuaris accedeixen lliurement,
«com a qualsevol altra clínica». H
EVITAR LA CONFUSIÓ /
sos en què duren més de 7.000 anys,
fins a l’any 9999) i capacitat de control per part dels internautes i de les
webs mateixes, que no controlen
aquestes cookies de tercers.
De mitjana, cada web instal·la
unes 28,9 cookies (37 a Espanya) i les
pàgines de comerç electrònic són les
més invasives, ja que controlen la
transacció dels compradors (amb cookies d’una sola sessió) o simplement
recorden els seus gustos i passos a les
pàgines. No obstant, els mitjans de
comunicació són els que les mantenen més temps.
/ «El consentiment que requereixen les webs per a
les cookies no és altra cosa que una coartada per a aquells que fan servir les
dades. L’usuari no té capacitat per
negar-s’hi i, a més a més, té un altre
interès. La protecció de dades serveix per protegir les persones. Caldria reconsiderar-la perquè l’usuari
està sempre indefens, i per tant el
seu consentiment està viciat», adverteix Esther Mitjans, professora de
Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i exresponsable de
l’Autoritat Catalana de Protecció de
Dades.
Esther Botella, de l’Associació
Professional Espanyola de Privacitat, adverteix del desconeixement
de molts responsables de pàgines sobre les cookies que instal·len altres i
reclama «conscienciació i coneixement» dels usuaris. H
CONSENTIMENT VICIAT
33 Una usuària navega per una pàgina web.
32
DIMECRES
Coses de la vida
gran barcelona
Pla per a un servei públic
TMB adverteix que privatitzar la
L-9 és «inviable» econòmicament
L’empresa ha estudiat els costos de la concessió
de la línia i la desaconsella per cara i poc operativa
El president Mas reconeix que «es fan estudis
de tot tipus per tenir opcions sobre la taula»
ELISENDA PONS
CRISTINA BUESA
BARCELONA
T
ransports Metropolitans de
Barcelona (TMB) ha estudiat la privatització de la L-9 i
ha arribat a la conclusió
que és «inviable econòmicament».
Els responsables de l’operadora han
calculat el cost de donar en concessió la línia automàtica de metro i
han resolt que seria un «despropòsit» ja que aniria en contra del servei
públic, de l’empresa i de l’usuari.
Aquest diagnòstic és conegut per
l’Ajuntament de Barcelona, fet que
explica l’oposició de l’alcalde Xavier
Trias i sobretot la contundència amb
què dilluns va rebutjar aquesta possibilitat al saber que la Generalitat
encara no l’havia descartat.
El càlcul econòmic de l’operació
privatitzadora, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, té en compte el
cost de finalitzar la infraestructura
però també el benefici que aplicaria
el futur concessionari al llarg de 30 o
40 anys. A aquests dos elements, que
sí que tenen una plasmació en forma de xifra aproximada, s’hi hauria
d’afegir també el preu de construir
un altre centre de control de seguretat, valorar la pèrdua de sinergies
entre cotxeres i tallers o sumar la nova estructura administrativa que necessitaria la línia, han explicat fonts
de TMB.
ENTRE EL 7% I EL 10% / Completar la L-9
al tram central, de Zona Universitària a la Sagrera, i al ramal de la Zona
Franca puja a 1.200 milions d’euros.
Els dos recorreguts estan avui aturats, sense data de represa ni partida
pressupostària a la vista. A aquest
import s’hi hauria d’afegir el que es
coneix com a «remuneració de la inversió», que acostuma a oscil·lar entre el 7% i el 10% del total. Aquest
concepte serveix per compensar els
privats per haver aconseguit el finançament necessari i pel risc que
assumeixen.
L’informe de viabilitat de l’operadora metropolitana es queda a la
franja inferior. Si se suma als 1.200
milions el 7% anual, que són 84 milions més cada any, la xifra augmenta en 2.520 milions d’euros. Si a això, a més, s’hi incorpora el «benefici industrial», és a dir, el guany que
correspondria a l’empresa o grup
d’empreses que guanyés la concessió, llavors l’import encara es dispararia més. A aquest tercer capítol, esPassa a la pàgina següent
33 Accessos i andana de l’estació de Fira, construïda per l’arquitecte japonès Toyo Ito, de la línia 9 de metro, dijous passat.
Les obres de la llançadora de
tren a la T-1 començaran a l’abril
Foment opta per no
executar els treballs
amb una concessió
C. B.
BARCELONA
Foment paga. El desencallant per
executar d’una vegada per sempre l’accés a Rodalies fins a la T-1
ha sigut que el ministeri que dirigeix Ana Pastor ha decidit desemborsar 220 milions d’euros
per fer la llançadora a l’aeroport.
Després d’anys de negociacions,
projectes, aturades i fins i tot amb
una adjudicació vigent que data
del 2010, Foment i la Generalitat
van confirmar ahir un acord que
permetrà que les obres comencin a
l’abril i el tren arribi a la terminal
des del centre de Barcelona l’agost
del 2018.
Responsables ministerials i de la
Conselleria de Territori i Sostenibilitat es van reunir a Madrid i allà el
departament de Pastor es va despenjar amb una alternativa al que durant gairebé dos anys ha plantejat
la Generalitat. L’equip de Santi Vila, coneixedor de les dificultats pressupostàries de l’Estat, havia plantejat des del juny del 2013 construir
la llançadora mitjançant una col·
laboració publicoprivada, és a dir,
fent una concessió.
Aquesta fórmula, amb la qual
van arribar a anar a veure el mi-
nistre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, per convèncer-lo, suposava que
part del retorn de la inversió privada s’hauria de fer posant un suplement d’uns sis euros per fer el viatge. A Foment, no obstant, no li sortien els números, com havia deixat
entreveure la ministra Pastor cada
vegada que se li preguntava.
postos. La superestructura (estacions, seguretat, senyalització,
etcètera) i l’explotació de la línia
de 4,8 quilòmetres sí que es donaran en concessió per 75 milions.
Això, segons les mateixes
fonts, facilitarà la integració tarifària, és a dir, que el preu pel trajecte fins a la T-1 o la T-2 (l’acord
inclou les dues estacions), serà
molt més reduït. El tren no tindrà parades intermèdies i es calcula que des de Sants trigarà 19
minuts i, des de Passeig de Gràcia,
en trigarà 26.
/ Un altre dels
acords a què es va arribar ahir a
Madrid va ser la licitació al març
dels accessos ferroviaris al Port de
Barcelona, una altra de les llargues reivindicacions catalanes.
Les administracions han acordat
que la titularitat de les vies de Ferrocarrils de la Generalitat passi a
Adif. H
ACORD EN EL PORT
LES MATEIXES EMPRESES / Fonts del mi-
nisteri van explicar que, per començar al més aviat possible, «d’aquí dos
mesos i mig», seran les mateixes tres
empreses a les quals es va adjudicar
la llançadora el març del 2010 (Ferrovial Agroman, Sacyr i Copcisa) les
que executin la plataforma per 220
milions, que sortiran dels pressu-
33
DIMECRES
LLL
RICARD CUGAT
Ve de la pàgina anterior
timen els tècnics de Transports Metropolitans de Barcelona en el seu
estudi, s’hi haurien de sumar uns 30
milions anuals més, que farien pujar l’astronòmica suma en 900 milions d’euros addicionals.
Arribats a aquest
punt, prossegueixen les mateixes
fonts –«sense cap lògica econòmica», van insistir –, s’hauria de valorar que els privats haurien de muntar una nova estructura administrativa per gestionar la L-9, que avui
forma part de tota la xarxa metropolitana, amb la qual comparteix el
centre de control o els sistemes de seguretat.
TMB va fer aquests càlculs aproximats fa uns sis mesos al conèixer
que Infraestructures.cat, que depèn
de la Conselleria d’Economia i Coneixement, estava valorant la possibilitat de privatitzar la línia de metro. Volien donar la seva versió. Amb
aquests números, van anar a l’AjunSIS MESOS ENRERE /
Als 1.200 milions que
costa acabar les obres
s’hi hauria de sumar
la remuneració de la
inversió i el benefici
L’operadora va
avisar l’ajuntament
que entregar la línia
també faria perdre
usuaris a tota la xarxa
33 Millora en l’accessibilitat 8 Usuaris de la L-9 del metro accedeixen al barri de Singuerlín, a Santa Coloma de Gramenet.
La Santa Coloma redimida
L’arribada de la L-9 millora la connexió del Singuerlín i les Oliveres no tan sols amb BCN, sinó
també amb la resta de la ciutat H Els veïns exhibeixen l’èxit després d’anys de reivindicacions
VÍCTOR VARGAS LLAMAS
SANTA COLOMA DE GRAMENET
tament de Barcelona i els van recordar igualment que segregar la línia
sense conductor més moderna d’Europa seria un fort cop per a TMB també a efectes d’usuaris.
REDISTRIBUCIÓ DE LA DEMANDA / La possi-
bilitat que un privat es quedés amb
la L-9 significaria una redistribució
de la demanda. Les estimacions de
l’operadora són que la nova línia al
complet, amb els 48 quilòmetres en
marxa, no atraurà un gran nombre
de viatgers en un primer moment. El
que sí que passarà és que es redistribuiran respecte als moviments que
ja fan avui dia en altres línies de metro o bus. Si es privatitzés la línia
aquests viatgers computarien per a
la concessionària, cosa que generaria un dèficit per a tot el sistema.
Amb aquesta informació sobre la
taula, l’alcalde Trias va insistir ahir
en la seva oposició a la privatització,
que el Govern va descartar dilluns
després de la publicació dels seus
plans en aquest diari, tot i que com a
mínim fins dijous passat seguien vigents. El president Artur Mas es va
referir també ahir a la privatització
de la línia de metro a l’admetre que
«es fan estudis de tot tipus per tenir
opcions sobre la taula». H
«Baixo a Santa Coloma». La paradoxa de la frase arriba quan la
pronuncien no des de Badalona o
Montgat, sinó veïns del Singuerlín
i les Oliveres, santacolomencs en
tota regla. Per entendre la peculiaritat, poques veus més autoritzades que la de l’Eva, aquesta cartera
que als seus 42 anys ha repartit correspondència per tot el municipi.
«Aquí sempre es parlava de Santa
Coloma sense la sensació de formar-ne part. Hi ha una forta consciència de barri, una autonomia que
s’ha desenvolupat per les distàncies i les dificultats de comunicació»,
explica. Fins fa poc. I és que l’arribada del metro a la muntanya colomenca, fa poc més de cinc anys, estableix les bases d’«una nova relació» entre el centre i l’extraradi.
Més perspectiva i idèntica anàlisi la de Francisco Timoneda, de 79
anys dels quals 64 els ha viscut a la
ciutat. Recorda «les penúries» per
traslladar-se quan l’aigua arrasava contínuament l’únic pont que
connectava la ciutat amb el seu entorn. Com a bon jubilat, segueix
l’evolució de les infraestructures
i per això valora les «oportunitats»
de la L-9, 60 anys després de la construcció del nou pont, una altra fita
per «transformar» la ciutat.
Millores en els accessos de les
quals es beneficia l’educació, una
de les grans apostes de la ciutat, des
de les escoles fins al punter campus
de l’alimentació Torribera, passant
per l’institut Les Vinyes, on Alberto
Rodríguez estudia un grau superior de diagnosi clínica. Aquest veí de
Montigalà afirma que el metro «ha
acabat de situar al mapa» aquesta
zona sovint «oblidada» de Santa Coloma.
Sang i garrotades
Més crític es mostra David Castellano, de 29 anys i nou veí de la zona, pels «tres transbords» que ha de
fer per anar a veure la seva família
al pròxim Sant Adrià de Besòs. No
obstant, alaba que la L-9 posa el Singuerlín i les Oliveres «en l’òrbita de
Barcelona». «Això si no hi intervenen
les empreses privades i n’acabem
patint les conseqüències els usuaris, que ja hem vist com ha acabat el
tema dels peatges a les autopistes»,
diu sobre la hipotètica privatització
del servei.
Més contundent, Ascensión Gámiz brama contra «Bárcenas, Pujol
i els del cas Pretòria» per desdenyar
les queixes de falta de liquiditat per
culminar el projecte. «Hi va haver
«Aquí es parlava
de Santa Coloma
sense la sensació
de ser-ne part»,
diu un veí
La majoria destaca
la millora de
l’accessibilitat i
la revalorització
de tot l’entorn
anys que aquí només hi arribava un
bus. ¡Estàvem deixats de la mà de
Déu! Que ens fessin cas va costar
sang i garrotades», recorda.
Una lluita veïnal que facilita la
vida de la molta gent gran de la zona, que s’enfrontaven a la baixa freqüència de pas del bus «o la caminada», destaca Evelyn Segura. No
obstant, la millora en les connexions «ha revaloritzat la zona a nivell
immobiliari», ja que ha augmentat
la demanda «sensiblement». També optimitza altres aspectes quotidians, com incideix la seva mare, Consuelo Delgado, que explica,
ufanosa, que ara pot dormir «mitja horeta més» per anar a treballar
a l’Hospital Clínic. La Fátima pot
mandrejar quaranta minuts més
per anar cada dia a Diagonal Mar.
«Abans agafava la [línia de bus] 27,
el metro de Santa Coloma a Sagrera i la línia blava fins a la feina, gairebé una horeta», recorda, alleujada.
Juliana Díaz trenca la tendència. Admet que la L-9 és un «avanç
meravellós a nivell de serveis», però no se suma a l’entusiasme perquè troba a faltar la «tranquil·litat
perduda». «No suporto la ciutat.
M’encanta desconnectar de tot i
de tothom al meu jardí», assegura,
mentre maleeix el dia que el metro
se’n va recordar de la muntanya. H
DIMECRES
34
PROCESSOS JUDICIALS PER UNS disturbis A sants
Querella del casteller que va
ser empresonat per Can Vies
ricard cugat
El jove, que va ser
absolt, acusa de
mentir els guàrdies
que el van detenir
J. G. ALBALAT
BARCELONA
V
Josep Maria Bosch Aymerich
Creu de Sant Jordi
El president i el Govern
de la Generalitat de Catalunya
expressen el seu dol
a ser una sentència superràpida. El jutge en va tenir
prou amb 24 hores per acreditar que no hi havia proves suficients per condemnar Sergi
Rubia Olives, el membre dels Castellers de Barcelona que va ser detingut per desordres públics el 28 de
maig del 2014 després d’una manifestació a Sants per protestar per
l’enderrocament de Can Vies. El jove, que va estar en presó provisional
durant 22 dies, va presentar ahir
una querella per fals testimoni i falsedat documental contra els dos
agents de la Guàrdia Urbana que el
van arrestar i que van participar en
l’atestat. Paral·lelament, ha iniciat
una reclamació davant el Ministeri
de Justícia perquè se l’indemnitzi
pels dies que va passar a la presó.
El fiscal va sol·licitar quatre anys
i vuit mesos de presó contra Rubia
per desordres públics i per, suposadament, haver cremat un contenidor durant els disturbis que es van
produir després d’una cassolada
convocada a Sants i a la qual van acudir més de 500 persones.
En la sentència, el jutge sostenia
que no havia quedat demostrat que
cap a les vuit del vespre d’aquell 28
de maig, després d’assistir a l’acte
de protesta, el jove participés «personalment» en els disturbis que després es van originar al barri barceloní, entravessant a la calçada «un o
més contenidors d’escombraries».
El magistrat també va rebutjar que
una hora després, cap a les nou del
vespre, aquesta persona formés part
d’«un grup organitzat» per «aixecar
barricades que impedissin l’acció»
dels Mossos.
La sentència va rebutjar així la
versió dels dos guàrdies urbans que
van procedir a la detenció de Rubia
i que durant el judici van identificar l’imputat com la persona que va
llançar un contenidor contra uns altres que ja estaven cremant. El jutge
va tenir en compte la versió d’un veí
33 Sergi Rubia i la seva advocada, el setembre del 2014, abans del judici.
els judicis
PETICIÓ DE 7
ANYS DE PRESÓ
J Ahir es van celebrar dos nous
judicis pels disturbis de Can
Vies. En el primer d’ells, un jove
que s’enfronta a set anys de
presó va negar haver llançat
pedres contra les furgonetes
dels Mossos i muntat barricades
al carrer amb contenidors. El
mosso que el va detenir va
afirmar que el va veure llançant
almenys dues vegades objectes
contra un vehicle policial que
era a la zona.
J El segon jove jutjat, per al qual
el fiscal reclama cinc anys i mig
per muntar una barricada i
llançar una pedra contra un
furgó policial, també va negar
els fets.
que va negar que el casteller estigués
aixecant barricades i, fins i tot, que
hi hagués contenidors cremant a la
zona on va ser detingut.
La querella redactada
per l’advocada Naxheli Beas assenyala que la «manipulació dels fets»
en l’atestat de la Guàrdia Urbana
per justificar la detenció de Rubia és
un acte «gravíssim» que li va costar
al jove 22 dies de presó provisional i
enfrontar-se a un procés penal amb
una petició de presó per part de la
fiscalia.
L’escrit detalla que «la falsedat
del document des del punt de vista
jurídic penal consisteix en la narració de fets falsos rellevants per a la
funció probatòria». També atribueix als dos agents el delicte de fals
testimoni, que castiga a qui falti a
la seva obligació de dir la veritat en
el seu testimoni en un procés judicial. Els guàrdies, segons la querella,
van incloure fets falsos en l’atestat
i després els van ratificar durant el
judici. H
LA FALSEDAT /
NECROLÒGIQUES
sancho de ávila
Assumpció Pradas Martínez, 88 anys, 8.30 hores.
Julián Hornero Ruiz, 76 anys, 8.45 hores. Rodrigo
Martín Llanos, 90 anys, 9.10 hores. Manuel Moya
Salvo, 96 anys, 9.25 hores. Manuel Cuartero
Ametller, 85 anys, 10.05 hores. Vicente Insa
Montava, 82 anys, 10.30 hores. Pepita Tressens
Rovira, 100 anys, 10.45 hores. Matilde Fernández
Ruiz, 89 anys, 11.10 hores. Esprezanza Adrové
Tuá, 104 anys, 11.25 hores. Aida Giró Camprubí,
94 anys, 11.50 hores. Alfonso Puig Abollado, 85
anys, 12.05 hores. Primitivo Barrio Álvaro, 85 anys,
12.30 hores. Josefa Pérez López, 88 anys, 12.45
hores. Pedro Mora Jiménez, 72 anys, 13.25 hores.
Adoración Jarque Palos, 96 anys, 15.15 hores.
Antoni Jofré García, 87 anys, 15.30 hores. Antonia
Morata Benítez, 90 anys, 16.10 hores.
les corts
Isabel Rodríguez Campillo, 85 anys, 8.45 hores. Pilar Taranco García, 82 anys, 9.00 hores. Pere Ferrer
Ferrer, 88 anys, 9.15 hores. Consolación Vera
Villamor, 92 anys, 9.45 hores. Maria del Carmen
García Tomás, 79 anys, 10.00 hores. Vicente Mata
vacas Agut, 71 anys, 10.30 hores. Virginia Ballester
Pla, 86 anys, 11.00 hores. Francesc. Montaner Mir,
77 anys, 11.30 hores. Margarita Muntané Cañame
ro, 90 anys, 12.00 hores. Ricard Vidal Pons García,
61 anys, 12.30 hores. Albert Serratusell Ciuró, 84
anys, 13.00 hores. Ángeles Jorge Bravo, 93 anys,
15.00 hores. Francisca Aracil Vilagrasa, 94 anys,
15.15 hores. Pedro Ros Massaguer, 97 anys, 15.45
hores. José Parga López, 89 anys, 16.15 hores.
collserola
Ángela Pérez Santamaría, 86 anys, 10.15 hores.
Montserrat Costa Valls, 78 anys, 11.15 hores. Javi
Ruiz Romero, 50 anys, 12.15 hores. José López
de la Fuente, 74 anys, 15.15 hores. Benita Gil An
dres, 90 anys, 16.00 hores.
sant gervasi
Josep Martín Prats, 82 anys, 8.45 hores. Francesc
Morant Garcia, 83 anys, 9.30 hores. Carmen Izaga
Praderas, 91 anys, 10.30 hores. Josep M. Bosch
Aymerich, 97 anys, 11.00 hores. Remedios Marco
Carrillo, 92 anys, 11.45 hores. Severino Cortés
Oncina, 84 anys, 15.30 hores.
MOLINS DE REI
Maria Bujardón Navarrete, 83 anys, 10.30 hores.
L’HOSPITALET
Matilde Valera Zadaza, 60 anys, 16.00 hores.
Llista facilitada per Serveis Funeraris de Barce
lona. Més informació, al 902.076.902.
35
DIMECRES
COP POLICIAL
barcelonejant
ELOY
Carrasco
Pels bigotis d’Antonin
ELISENDA PONS
Cau una xarxa
de narcotràfic
que introduïa
cocaïna amb
‘mules’
EUROPA PRESS
BARCELONA
33 Paco Jémez, Martí Perarnau i Éric Abidal es fan una foto als bastidors de la gala de la revista ‘Panenka’, dilluns, a l’Antiga Fàbrica Damm.
A
ntonin Panenka és un mite
perquè el 1976 va marcar
un penal d’una manera
molt imprudent. Va ser a
la final d’una Eurocopa i tenia davant el millor porter del moment,
l’alemany Sepp Maier. Sense pensars’ho dos cops, amb el títol en joc, li va
colar la pilota d’una manera insòlita
i va donar una nova dimensió al concepte d’entrar-la amb vaselina. Antonin, nascut a Praga el 1948, va entrar amb aquell gol a la història de
l’esport. I molt amunt en el disputadíssim rànquing de les llegendes.
Que el món és per als atrevits potser ho somiava el bigotut Antonin el
dia de la seva gloriosa bogeria a Belgrad, però avui ho saben amb certesa els seus hereus de paper, els autors de la revista Panenka, un cant al
futbol amb bona lletra. Fa tres anys,
Aitor Lagunas i altres joves periodistes van portar a l’extrem la seva devoció per aquell txec i la seva gesta,
i van fundar una publicació mensual que, sota el camuflatge nominal
d’un guanyador per la via inaudita,
donés pas principalment als perdedors, als viatjants de les carreteres
més mal asfaltades del futbol. Si es
diu que El chiringuito de jugones i similars són el Sálvame dels homes, Panenka ve a ser un documental de La 2.
Tan lluny ha arribat la singladura de
la revista que han instaurat uns premis, «insulsos com la Pilota d’Or, irreverents com els Razzie», segons la
seva pica baptismal. Va ser dilluns
a la tarda, a la Fàbrica Damm, amb
el còmic Goyo Jiménez, d’Albacete
i del Betis, com el Billy Crystal de la
gala, només que un pam més alt, rapat i amb autoparòdies de manxecs
en lloc de les de jueus de Manhattan.
«Aquí hi ha alcohol, futbol i dones
guapes. Només falta Laporta», va ser
el prometedor bona nit.
El sigil d’Abidal
Els premis, estàvem avisats, no assenyalen el millor futbolista, ni exalcen el gol més destacat, ni l’aturada
de la temporada. L’Antonin de l’Any
va recaure en Paco Jémez, l’entrenador del Rayo, pel cop de mà del modest club de Vallecas (només l’Eibar
té un pressupost inferior a Primera
Divisió) a la causa de la veïna octogenària Carmen Martínez i evitar-ne
el desnonament. «L’important és el
que es fa, no el que s’aconsegueix»,
va reflexionar aquest fill de cantaor
que desprèn sensació d’equip gran.
«M’atrau molt anar en contra del
que la gent pensa», va rematar, enardint l’esperit de Panenka. Flamejar
de mocadors. A Éric Abidal li van donar l’Antonin d’Honor en virtut del
seu afany de superació. Davant dels
micròfons, sigil·lós, va dissimular
tan bé com va saber quan li van preguntar pel que unes hores després
seria públic i notori: la seva carbassa
al Barça. En una nit com aquesta, ai-
La revista ‘Panenka’
estrena els premis de
futbol amb una gala
poc comuna. Lògic
Jémez desprèn
sensació d’equip gran.
«M’atrau anar en contra
del que la gent pensa»
Goyo Jiménez és un
vendaval de riure, però
li va fer ombra el tuit
triomfal de David Barral
xò eren figues d’un altre paner.
Com que aquesta publicació se
subtitula El futbol que es llegeix, i no és
una enredada, un dels premis buscava el llibre de l’any. Va aconseguir l’honor Herr Pep, la mili en què
es va embarcar Martí Perarnau, encastat al vestidor del Bayern la primera temporada de Guardiola. «Generositat» va ser la paraula escollida
per l’autor per condensar la seva gratitud envers l’entrenador que, després de posar el sostre del Barça molt
més amunt dels núvols, li va obrir
les comportes secretes del club bavarès. I després va pujar a l’estrada
Jordi Évole per recollir el seu Antonin pel reportatge de Salvados. El fútbol también es así, una de les seves lupes per entreveure entre les terboleses d’aquest esport.
Tot i que no hi havia cap corbata a la vista, i malgrat la intrepidesa
humorística del sensacional Goyo,
semblava aflorar un aire de solemnitat. Revista de culte, premis guais,
noblesa a dojo... Però aquí els portem
Barral, l’humanista. Barral –que no
va anar a la gala perquè tenia cita a
El Chiringuito– és David Barral, un davanter de Cadis que juga al Llevant i
que va ser considerat el redactor del
tuit de l’any. Diu... Bé, posin «Barral
tuit» a Google Imatges i així estalvien aquest espai d’un malpàs lingüístic, que els diaris en paper sempre estem en horari protegit. I a veure qui
ho explica a Antonin. H
La Guàrdia Civil ha desmantellat
una organització criminal establerta a Barcelona i amb connexions amb Sud-amèrica que traficava amb cocaïna captant dones
amb dificultats econòmiques per
fer de mules o portadores amb la
cocaïna dins el seu organisme.
L’organització, establerta a
Barcelona, estava liderada per un
ciutadà mexicà que juntament
amb una altra persona captava
dones espanyoles amb dificultats
econòmiques perquè transportessin la cocaïna des de l’Amèrica
del Sud cap a Espanya.
Després de descobrir que estaven a punt de portar a terme un
transport de cocaïna viatjant en
ferri a Eivissa, la Guàrdia Civil va
detenir dues dones i el cap de l’organització al port de Barcelona, i
va intervenir 572 grams de cocaïna i 7.540 euros.
A Badalona va ser detingut un
quart implicat que presumptament havia ajudat a fer l’enviament de la partida de droga.
En una altra operació relacionada, aquesta portada a terme
conjuntament amb la Drug Enforcement Administration (DEA)
dels Estats Units, la Guàrdia Civil
El grup captava com
a portadores dones en
dificultats econòmiques
ha desarticulat també una organització criminal de Madrid que
estafava narcotraficants venent
droga falsa.
En total, han sigut detingudes
vuit persones com a presumptes autores de tràfic de drogues
i pertinença a organització criminal, en el marc de la investigació d’una estructura radicada a
l’Amèrica del Sud amb qui els dos
grups tenien contacte.
L’organització que va ser desmantellada a Madrid estava liderada per una dona de nacionalitat colombiana i es dedicava a estafar altres narcotraficants amb
el mètode del tomb, venent-los
una substància innòcua fent-la
passar per cocaïna.
Per fer-ho concertaven trobades amb altres delinqüents en diferents ciutats espanyoles i els
ensenyaven una mostra de droga real perquè en comprovessin
la qualitat. La transacció es portava a terme posteriorment en un
lloc públic perquè no hi hagués
temps de comprovar l’autenticitat de la droga, encara que si en algun cas ho detectaven, els estafadors utilitzaven la violència i intimidació per aconseguir el seu
objectiu. H
DIMECRES
36
Propostes
Dimecres 18.2. 2015
exposició 3 EL PODER D’UNA FAMÍLIA
Barcelona
Els cinc fotògrafs i la comissària de ‘La negra Barcelona dels germans Muñoz
Ramonet’ ofereixen una visita comentada per l’exposició a la Barcelona Visions.
Després de Déu, Muñoz
C
AFAITAT / Julio va acumular un enor-
me patrimoni abans de fugir a Suïssa per eludir la presó per frau fiscal.
Es va escapar del final que va tenir
un dels seus ídols, Al Capone. Del
gàngster va aprendre que un home
sempre havia d’afaitar-se a casa per
evitar que algun enemic li tallés el
coll. Muñoz podia dormir fora, amb
amants de luxe com la dissortada
Carmen Broto, però sempre tornava
a casa seva –un palauet a Muntaner,
282– per rasurar-se la cara.
El retrat de Broto –rossa platí,
amant de jerarques i de bisbes, assassinada en estranyes circumstàncies l’any 1949– forma part de la
mostra. També tenen una presència destacada els interiors del palauet del milionari, ara de propietat
municipal i on els crucifixos convivien amb el luxe i les pintures de
Goya i el Greco. Altres propietats
del potentat van ser el Palau Robert,
l’Hotel Ritz i els magatzems El Siglo, on va ser soci del dictador dominicà Leónidas Trujillo. H
Emergències
112
Urgències mèdiques
061
Creu Roja
93.300.65.65
Clínic
93.227.54.00
Sant Pau
93.291.91.91
Vall d’Hebron
93.274.60.00
Sant Joan de Déu 93.280.40.00
Mossos d’Esquadra
112
Transgènere Projecció de Riot
Acts, documental de Madsen
Minax sobre les vides de diversos
músics transgènere. Cine Zumzeig.
Béjar, 53. A les 20.00 hores. 7 euros.
L’Hospitalet Projecció d’En busca
del primer europeo, documental de
Luis Quevedo que recorre els
principals jaciments del planeta
relacionats amb la nostra espècie.
Centre cultural Sant Josep. Av.
d’Isabel la Catòlica, 32. 19.30 h.
confErÈnciEs
faustí Llucià
VISIONS 3 A dalt, els
fotògrafs i la comissària
de la mostra (d’esquerra
a dreta, Faustí Llucià,
Gabriele Merolli, Joan
Teixidó, Carme Centrich,
Álvaro SánchezMontañés i Xavi Piera),
que recrea el món dels
Muñoz Ramonet a partir
de tres llibres. Al costat
d’aquestes línies, Llucià
ha retratat la navalla amb
què Muñoz emulava el
seu ídol Al Capone. A
sota, una imatge
d’Álvaro SánchezMontañés que reflecteix
els interiors del palauet
Marquès d’Alella, a
Muntaner, 282.
Álvaro sánchez-mOntañÉs
Sotxi The Sochi Project és un treball
de periodisme lent realitzat pel
fotògraf Rob Hornstra i l’escriptor
Arnold van Bruggen sobre la
deprimida realitat de la ciutat russa
abans de ser seu dels Jocs d’hivern
el 2014. El projecte es presenta amb
una conferència de Hornstra que
moderarà Carles Guerra. La
Virreina. Rambla, 99. 19.00 h.
Reserves: 93.316.11.23.
Amèrica Llatina Conferència de
Rosario Orellana sobre l’impacte
del Ral·li Dakar en el patrimoni
cultural i natural dels països de
l’Amèrica Llatina per on transcorre la
prova. La Casa Amèrica. Còrsega,
299. A les 19.30 hores. Gratuït.
Psicologia Com millorar les
relacions de parella, pel psicòleg
Rafael Santandreu. Biblioteca Fort
Pienc. Plaça Fort Pienc, 4. 19.00 h.
Sant Cugat En les jornades
Construïm biocivilització, col·loqui
sobre iniciatives locals amb
membres d’oenagés que treballen
per un món sostenible. Casa de
Cultura. Castellví, 8. 19.00 hores.
Disseny Inauguració de Disseny per
viure. 99 projectes per al món real.
Museu del Disseny. Plaça de les
Glòries, 37. A les 19.30 hores.
Ocaña L’Ateneu Nou Barris dedica
una setmana a aquest artista amb
l’exposició Tots els colors de la
revolta i amb una conferència sobre
Els salvatges anys 70 a la Barcelona
d’Ocaña, amb Iñaki Garcia i José
Naranjo, entre altres. Portlligat, 11.
A les 20.00 hores. Gratuït.
Guàrdia Urbana
092
Policia Nacional
091
Bombers-urgències
080
Inf. ciutadana
012
TMB
93.318.70.74
Inf. Renfe
Rodalies Renfe
Inf. aeroport
Inf. port
Ferrocarrils Gen.
902.320.320
900.410.041
902.404.704
93.298.60.00
93.205.15.15
Ràdio Taxi
Taxi Minusv.
Serv. Funer. BCN
Àltima Serv. Funer. Síndic de Greuges
Casagemas El MNAC dedica una nit
a Carles Casagemas amb motiu de
l’exposició L’artista sota el mite, que
clausura diumenge, dia 22. Amb
portes obertes per veure la mostra (de
18.00 a 20.00 h) i projecció de la
pel·lícula La vie bohème, d’Aki
Kaurismaki, que presentarà Quim
Casas (20.00 h). Montjuïc. Gratuït.
llibres
Novel·la Robert Juan-Cantavella,
Juan Trejo i Eloy Fernández Porta
presentaran Los turistas, novel·la de
Jorge Carrión sobre viatgers que
busquen la seva identitat. Llibreria
Gigamesh. Bailèn, 8. 19.30 hores.
Política Antonio Santamaría
presentarà el seu llibre Convergència
Democràtica de Catalunya. Dels
orígens al gir sobiranista.
L’acompanyaran Xavier Vinader i
Xavier Domènech. Llibreria Documenta. Pau Claris, 144. 19.00 hores.
Psicologia Raquel Ballesteros
presentarà el seu llibre Cambrer,
aquest cafè està fred! El Corte Inglés.
Portal de l’Àngel, 19. A les 19.00 h.
Badalona Presentació de 100 jocs
de mans, del mag Gerard, que
actuarà a l’Espai Betúlia. Enric Borràs,
43. A les 19.00 hores.
música
Corda El cicle Música BCN. Viatge
sonor per la història de la música
programa un concert del Quartet
Aloma, amb obres de Vivaldi i
Beethoven. Centre cultural Albareda.
Albareda, 22. 20.30 hores. Gratuït.
Tarragona
conferències
Pares Com podem motivar els
nostres fills per als estudis?, per
Alejandro Pérez de la Torre. El
Corte Inglés. Rambla del President
Companys, 7. A les 18.00 hores.
Girona
Exposicions
33 Barcelona Visions. Banys Vells, 7.
Visita comentada: 19.00 hores. Reservar a [email protected]
Telèfons
cinE
Dones El cicle La força del talent,
dedicat al cine en clau femenina,
projecta avui la cinta danesa El festí
de Babette, de Gabriel Axel. Cines
Boliche. Diagonal, 508. A les 20.00
hores. 3 euros.
EVA MELÚS
BARCELONA
ap de les fotografies de l’exposició La negra Barcelona dels
germans Muñoz Ramonet, que
es pot visitar fins a final de mes a la
galeria Barcelona Visions, és real, però els reporters Faustí Llucià, Gabriele Merolli, Joan Teixidor, Álvaro
Sánchez-Montañés i Xavi Piera han
sabut recrear el món tèrbol i ostentós de la família més poderosa de la
Barcelona de la postguerra i, en particular, de Julio Muñoz. Els cinc fotògrafs i la comissària de la mostra,
Carme Centrich, ofereixen aquesta
tarda una visita guiada per descobrir la seva personal visió de la ciutat
d’aquella època.
Julio (1912-1991), el petit dels germans Muñoz Ramonet, va ser un personatge que podria haver sortit de la
crònica negra, tot i que era de carn i
ossos. Gràcies als seus contactes amb
les altes instàncies franquistes, ell
i el seu germà Álvaro van arribar a
ser els empresaris més poderosos de
Barcelona. Tant, que van encunyar
un acudit popular: «Després de Déu,
els germans Muñoz».
jornades
93.303.30.33
93.420.80.88
902.076.902
902.230.238
900.124.124
llibres
Novel·la Miquel Giménez Gómez
presentarà el seu llibre Mystero.
Llibreria 22. Hortes, 22. 20.00 hores.
Lleida
carnaval
Enterrament de la Sardina Rua des
de l’Auditori (plaça Verdaguer, s/n) per
Sant Joan, la Paeria i Major fins a la
plaça d’Antoni Maria Claret. 19.00 h.
Farmàcies
Telèfon 93.244.07.10
www.farmaceuticonline.cat
37
DIMECRES
La sort
La teva administració de
loteries a internet des de 1996
La previsió del Servei Meteorològic de Catalunya
www.lotoluck.com
ONCE
Sorteig 17 de febrer
10.713
El Gordo
16-19-38-47-48
Encertants
5+1
0
5+0
0
4+1
25
4+0
166
3+1
853
3+0
8.461
2+1
13.433
2+0
141.871
ONCE 7/39
18-19-21-24-28-32-39
Assolellat
Tapat
Pluja
Ruixat
Tempesta
Neu
Ruixat de neu
Boira
Boirina
Vent fluix
Vent moderat
Vent fort
Mar arrissada
Marejol
Clau (reint.): 2
Euros
Pot
0,00
8.640,33
233,56
51,95
17,02
8,25
3,00
E: 1-10
Euros
Europot
1.064.229,84
88.685,82
6.334,70
229,93
95,57
86,27
26,47
16,73
11,41
14,14
9,20
3,84
La Primitiva
1-4-12-33-44-47
Jòquer: 2698862
C: 27 R: 8
Encertants
Euros
Especial (6+Reint.)0
0
6
2
907.509,39
5+C
9
30.250,31
5
257
2.295,26
4
13.893
68,59
3
258.204
8,00
Super 10
2-3-5-6-14-15-16-22-25-29-35-3645-47-53-59-61-62-67-68 D: 53
Lotto 6/49
21-25-26-28-32-48 C: 36 R: 5
Jòquer: 129519 Núm. Plus: 5
Encertants
Euros
6 Plus
0
4.076.557,51
6 0
2.038.278,76
5+C Plus
0
25.016,74
5+C 0
12.508,37
5 Plus
2
1.137,1
5
1
568,55
4 Plus
40
72,42
4 77
36,21
3 Plus
579
13,52
3
1362
6,76
TEMPERATURA
Figueres
El Pont
de Suert
Puigcerdà
Sort
La Seu
d’Urgell
Ripoll
Tremp
Solsona
Girona
15º/4º
Tàrrega
Sant Feliu
de Llobregat
Vilafranca
del Penedès
Les Borges
Blanques
Montblanc
Mataró
Dia ennuvolat, sobretot
a l’oest
Barcelona
14º/11º
Valls
El Vendrell
Vilanova i la Geltrú
Móra d’Ebre
Gandesa
Cel entre mig i molt
ennuvolat, malgrat
que a la tarda s’obriran clarianes, sobretot a l’est. No s’esperen precipitacions.
Segueixen l’alteració marítima i el vent
fort, amb tendència a
amainar. Temperatures sense canvis.
Menorca
Reus
Falset
Tarragona
14º/6º
Mallorca
Tortosa
Amposta
El mar
Eivissa
El mar segueix alterat, sobretot al
matí, després amainarà. El vent del
nord també anirà perdent força.
Demà
COSTA BRAVA
Tramuntana 3/4
Forta maror
Sol
7.42
18.29
COSTA CENTRAL
Gregal 3/5
Mar grossa
Divendres
COSTA DAURADA
Llevant 2/4
Forta maror
18 de febrer
Creixent
25 de febrer
Plena
5 de març
Minvant
13 de març
Domini del sol
S’acosta un front
Jornada de pluges
Matí assolellat, amb alguns núvols baixos al litoral i prelitoral sud que, durant
la tarda, s’aniran estenent cap al nord
del país.
Al matí augmentaran els núvols, que es
faran compactes a l’oest i que, a la tarda,
seran abundants a tot el país. Baixen les
temperatures.
El pas d’un front deixarà pluges a tot el
país, més abundants al nord i nord-est
del territori. Nevada destacable a la cara nord del Pirineu.
Berlín
Viena
Roma
Madrid
14
9
14
15
11
10
12
14
15
7
13
9
14
14
6
11
3
5
4
3
1
4
8
5
-2
7
2
6
7
-1
Ahir
Població
Màx. Mín. Pl.
Amposta
Banyoles
Barcelona
Cervera
Das
El Pont de Suert
El Vendrell
Girona Horta Sant Joan
La Bisbal d’Emp. La Pobla Segur La Seu d’Urgell Lleida Roses Tarragona
Viella
14
14
15
10
8
13
14
15
9
14
13
11
14
13
17
7
9
6
11
4
-3
-1
7
4
5
5
0
1
4
10
6
-1
0,1 l.
0,3 l.
0,1 l.
1,8 l.
Barcelona
Atenes
Màx.Mín.
Alacant
Àvila
Bilbao
Càceres
Còrdova
La Corunya
Las Palmas
Lleó
Logronyo
Madrid
Màlaga
Múrcia
Oviedo
Palència
Palma
Pamplona
Sant Sebastià
Santander
Sevilla
València
16
4
10
14
10
12
19
9
10
11
12
16
10
7
15
9
11
10
17
15
12
-1
7
5
2
8
15
2
6
4
8
10
4
0
12
4
9
8
6
10
El MÓN
Ahir
Població
Moscou
Lisboa
Màx.Mín.
Barcelona
Berga
Figueres
Girona
Igualada
La Seu d’Urgell
Lleida
Mataró
Olot
Puigcerdà
Sabadell
Solsona
Tarragona
Tortosa
Viella
Població
París
7.02
18.12
ESPANYA
Ahir
Dissabte
Londres
Lluna
Nova
Població
Santa Coloma
de Farners
Sabadell
Igualada
La Bisbal
Granollers
Terrassa
Cervera
Mollerussa
Vic
Manresa
Balaguer
Lleida
12º/4º
Mar de fons
Catalunya
Avui
Banyoles
Olot
Berga
R: 5
Maror
Sortida
Posta
Vielha
Bonoloto
20-32-36-41-47-49 C: 4 R: 6
Encertants
Euros
6
0
Pot
5+C
2
76.866,02
5
64
1.201,13
4
2.886
42,17
3
57.170
4,00
Trio
Sorteig 17 de febrer: 6 7 1
Sol i núvols
Avui
Super Once
04-05-21-27-29-34-36-41-42-47-4953-57-58-59-66-70-73-74-76
Euromillones
2-5-18-30-43 Encertants
5+2
0
5+1
1
5+0
4
4+2
28
4+1
675 4+0
1.624
3+2
1.285 2+2
19.267 3+1
29.148
3+0
71.888 1+2
101.904
2+1
424.280 2+0 1.039.472 Núvols alts
Berlín
Brussel·les
Estocolm
Lisboa
Londres
Moscou
París
Praga
Roma
Buenos Aires
Caracas
Johannesburg
Manila
Mèxic
Mont-real
Nova York
Pequín
Rabat
Rio de Janeiro
Santiago de Xile
Màx.Mín.
6
7
0
15
8
-3
7
6
19
30
31
24
26
24
-14
-7
5
15
31
30
-2
3
0
10
5
-9
3
-2
10
24
26
13
23
14
-23
-11
-1
9
26
16
DIMECRES
38
5
6
7
8
9
10
11
12
VERTICALS: 1. Company bolxevic. Gen aberrant. 2. Tot i la manca de
corol·la, fa embogir la platea. No arriba als divuit. 3. Surten de la ratera tal
com han entrat. Fer realitat el somni de tot escriptor novell. Comencen a
fer mullader. 4. Parlar per parlar. Trio vocàlic de tercera generació. Un pa
que és l'hòstia. 5. Acullo els avis desemparats. Rn, Rn, Rn... 6. D'aquest,
¡ni parlar-ne! Guarnida per les vores. 7. Una força toixa. Ràbia que, sense
ser contagiosa, és força encomanadissa. 8. Sentinella romà. Alletaria. El
cul del món. 9. Alimentar les cries. Un parèntesi amb sentit. 10. Frare,
abreugi. Discussió moderada. I no. 11. Iniciades en l’islamisme. Cal un
mínim de coratge per plantar-la. Ajuntament que fa la força. 12. Aquest en
canvi, els divuit ja li queden lluny. Canoes dels esquimals.
Solució d’ahir
R
E
N
D
E
S
V
I
U
D
A
E C L
R A L
A D A
E M
N R A
O N
G E L
A R E
S
P
S A R
A T O
R E S
U S A
S
B
T O
E S I
M A
B R O
E S S
G
S
U J A
I E M
I S
T A
A P T A
A L L E N
S S A N T
S
N O I
O R A R
C A R
F
I U
O I
A C A D A
R
R I N
B R A Ç
O L A D A
M A N A T
MIQUEL ANDREU
HORIZONTALES: 1. Puede neutralizar efectos virales.
Consonantes de la mafia. 2. Barrote marítimo para
sostener las cofas. Asegurar en plan severo. 3.
Roedor con fama de dormilón. Endurecida, muy
curtida. 4. Hacia arriba, inglés. El bolero más
famoso. Fama, divulgación de algo. 5. Llegará a
ser, en un futuro. Dignidad superior de una
colegiata. Dos en el nordeste. 6. De ayer o de
mañana. Pan o queso con muchos ojos. Cual
pelota de rugby. 7. Diez huevos y dos más. Vuestra merced está en desuso. La primera. 8. Juego
de 63 casillas. Célebre y de distinguido origen. 9.
Sombrero de copa alta. Camino carretero. Algo de
requesón. 10. La cualidad de uno que es muy
pícaro. La entrada a Uruguay. 11. Bastante, en
poesía. Explicar con todo detalle. 12. Sodio navarro. Buena disposición. Papagayo parlanchín.
JEP FERRET
Diàstole
rellotgera
__________
Graciosa
de mena
Marges
arenosos
__________
Rebost
de paraules
Volcanet
purulent
__________
Idoni per
a fer paté
Fer barques
als Pallars
__________
Acceptes
les culpes
En Rafel,
que no té
un ral,
és de plena
confiança
Partidari
de valdre
el seu pes
en or
Avi
de LLeida
__________
Dolent
entre pinsans
Comença
a riure
__________
Parets
de l’estable
Contrapunt
de les cuixes
__________
Deshidratat
al màxim
Surten
d’estranquis
__________
Instituts
francesos
Aigua salada
tocada
per la lluna
__________
Res de res
Femelles
mitològiques
__________
De nyigui
i nyogui
Solució d’ahir
Trossos
de metall
__________
Dos catets
al volant
Tot
un senyor,
però amb
pantalons
curts
Problema
que
s’evidencia
a flor de pell
A
A B
S
G O
L
E T
S
A
F
I L L O
O B I R
T
B A
A C A
A R A
O N
S
G
E R
A N A
C
R
A T E
B E S
A L A
Horòscop
Àries 21-3 / 20-4
Les responsabilitats a la feina poden prendre
temps a la teva vida personal, que ara serà tan
important de cuidar. Tingues-ho present.
Taure 21-4 / 20-5
Qualsevol activitat en grup serà beneficiosa
per a tu. A més, et sentiràs amigable i trobaràs gent positiva i agradable.
Gèminis 21-5 / 21-6
Avui estaràs molt despert intel·lectualment,
però has d’evitar voler fer més del que puguis
per no esgotar les teves forces.
Comunicaràs amb claredat i franquesa i això
agradarà als altres. La teva objectivitat i intel·
ligència avui faran de tu un bon conseller.
Leo 23-7 / 22-8
Viuràs canvis d’humor que poden interferir en
les teves relacions personals i socials. Sigues
conscient del que realment vols.
Verge 23-8 / 21-9
Redueix una mica la feina i identifica el que és
més important. Si ho fas, tindràs bons resultats, al no dispersar la teva energia.
3
4
5
6
M
I C
R
E I
S T
C
O
V
E
I
N
A
S
U
A
R
Balança 22-9 / 22-10
Et pot costar centrar-te exclusivament en el
que has de fer, i per això un temps d’oci, si pot
ser amb amics, t’anirà bé.
Escorpí 23-10 / 21-11
Si t’esforces a veure altres punts de vista i ets
tolerant en les teves relacions, serà un dia
molt fructífer en el terreny laboral.
Sagitari 22-11 / 20-12
No et comprometis a fer més del que puguis
complir, el teu natural optimisme pot jugar-te
una mala passada. Sigues prudent.
7
8
9
10 11 12
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
Solució d’ahir
I
M
I
T
A
T
I
V
O
N C O M
O I S E
D E A
O
D O
G I B
I R A R
B A
A
E N A D
R
G O
I Z A R
P C
T A
P O P A
O
S
O
S
A
R
O
L
L
A
D A
G
M I
E L
R
A C
R I
S
E T
D I
A N
D A
R
P
O M A
N O S
C I
T E T
I D O
B A
I D R
A
O
R H A
U N
N
A
A
L
A
D
A
M
A
R
M
O
L
JOSÉ MANUEL GIL
Les negres juguen i
guanyen la partida.
A
B
C
D
E
F
G
H
8
7
6
5
4
3
2
1
Solució d’ahir
1…Cc1!! (Amenaça 2.Dd1++. Si 2.Txc1 Dd1+
3.Txd1 Txd1++) 2.Cd4 Db5+ (Si 2…Cxb5
3.Td1++) 3.Rg1 Txd4 4.cxd4 Ce2+ 5.Rf1
Cg3+ 6.Rg1 Df1+ 7.Txf1 Ce2 mat.
Laura Mogi
Càncer 22-6 / 22-7
2
ESCACS
Les blanques han
aconseguit una torre
i dos cavalls a canvi
de la reina, que és
una compensació
més que bona, però
en aquesta posició
importen altres
detalls com
l’allunyada situació
de les peces
blanques de l’ala de
reina. Gràcies a això,
les negres guanyen
la partida. Nivell de
dificultat: mitjà.
Fons
de catàleg
__________
Dir de mala
manera
Bola de greix
en remull
__________
Casc en peu
de guerra
1
VERTICALES: 1. Corpiño holgado a manera de blusa. Ideal para el sustento
diario. 2. Pequeño retrato pintado al óleo. Muerta de manera violenta. 3.
Torcer a la izquierda. Conjunto de piedras desprendidas. 4. La latina.
Borrasca en tierra. Aumento de la estimación a algo. 5. Arrogante y
presuntuosa. Ágata listada de colores. La plural. 6. Camino de Islandia.
Segmento de la base de la aleta de los peces. Iguala con el rasero. 7.
Arena o piedra menuda sobre la carretera. El ácido de la orina. 8. Parte
media del velo palatino. Sociable y de buen genio. 9. Estar en lugar o
situación. Más sabia que el doctor. Centro de una sala. 10. Casi tocando.
Observar para creer. Antiguo bóvido. 11. La Virgen María. Vagar de una
parte a otra. 12. Tejido de lana o algodón algo cardado. Divisa europea.
AUTODEFINIT
Tenir molta
repercussió
__________
Tornaran
a l’estoig
Solucions
DIFÍCIL
MITJÀ
4
6
5
3
7
9
2
4
1
8
3
2
1
8
6
5
4
7
3
9
2
CRUCIGRAMA
9
7
4
3
8
1
5
2
6
1
4
6
2
9
7
8
3
5
1
10 11 12
5
8
7
2
1
3
9
6
4
9
1
3
9
4
6
5
2
8
7
8
DIFÍCIL
7
2
1
8
3
9
6
4
5
7
3
9
5
1
4
6
8
7
2
6
Ompliu les caselles buides
dels requadros de 9x9
quadrats, amb xifres de l’1 al
9, sense repetir cap número
en una mateixa fila, en una
mateixa columna ni en una
subquadrícula de 3x3.
8
4
6
5
2
7
1
9
3
5
6
3
2
4
5
8
1
9
7
4
5
8
7
6
9
1
4
2
3
3
4
1
9
7
2
3
5
6
8
HORITZONTALS: 1. Ha quedat fotut després d'una
bona pentinada. La mínima expressió. 2. Sobre el
paper, més ample que alt. Navega proa al vent. 3.
Home sense principis. Una noia entre bergants.
Sota francesa. 4. Ateneu en ple desgel. De la
Lluna, que no llunàtic. Coeficient inútil. 5. Demostra
que una imatge no sempre val més que mil paraules. Banyar en àcid. 6. Recluta nous socis. Criador
de perles de rostre singular. 7. Una de dues. Irrita
de manera que fa agafar mania. Transbordador
fluvial. 8. Dida enamorada. Deixaria ben tocat de
l'ala. Cor solitari de la Diana. 9. Batuda efectuada a
pagès. Captà gràcies a un sisè sentit. 10. Entres
sense numeració. La barqueta de l'horòscop.
Bona, però no bo. 11. Escollir les pel·lícules candidates. Inici que no té fi. 12. Mossos de l'hotel.
Patidor d'una inquietud angoixosa.
2
2
5
3
8
4
9
7
1
6
ANNA M. GENÍS
1
9
4
6
5
1
7
8
3
2
ENCREUAT
8
7
1
3
6
2
9
5
4
7 9
3
2
4
1
8
5
6
7
9
2
7
6
5
9
3
4
2
8
1
6 1
1
9
8
2
7
6
3
4
5
5
1 8
1
9
9
4
7
6
8
3
5
2
1
7
3 9 1
8
4
1
8
5
2
7
9
6
4
3
7
6
5 7 8
3
8 7
3
6
2
1
5
4
7
8
9
3 8
MITJÀ
FÀCIL
5
2
6
3
4
1
8
9
7
3 2
9
2 3 8 6 7
5
5
9
2
3
4
9 3 6
6
7
6 9 5
8
1
2
3
7
9
4 8 6 5 2
5
7
3
9
8
6
5
2
1
4
8
7
6
1
4
1
8
9
2
7
3
6
5
6 4
6
5
3
4
1
2
9
7
8
9
7 4
8
3
2 9 1
7
6
4
4
3
2
9
8
3 1
5
9 4
6
8
7
4
5
9
6
1
3
2
2 4
2
9
1
7
3
8
4
5
6
FÀCIL
SUDOKUS
Capricorn 21-12 / 19-1
Evita les despeses importants, perquè pots
estar mogut més pel capritx que no pas pel
sentit comú. Bon ambient familiar.
Aquari 20-1 / 18-2
Avui estaràs més sensible que de costum i les
teves emocions poden arribar a ser exagerades. Troba equilibri amb el teu raciocini.
Peixos 19-2 / 20-3
No creguis tot el que et prometin, ja que hi ha
tendència a ser enganyat, potser sense mala
intenció. Et mostraràs més atrevit.
Passatemps
coordinats per
www.olissip.com
Aniversaris
JOHN TRAVOLTA
61 anys 3 Actor nord-americà. Nominat als Oscars per
Febre del dissabte nit i Pulp
fiction.
Anne Igartiburu. 46 anys. Presentadora de
TV. Matt Dillon. 51 anys. Actor. Isabel Preysler. 64 anys. Empresària. Jean Auel. 79 anys.
Escriptora. Yoko Ono. 82 anys. Artista.
Santoral
Claudi, Constança, Eladi,
Flavià, Francesc, Joan,
Silvà, Simeó, Tarasi.
Publicitat
DIMECRES
39
40
DIMECRES
districtes
Ciutat Vella
FERRAN SENDRA
A quatre mans 3 Matteo Queseno i Alberto Stocker
Banda sonora de les compres 3 Orlando Vasques
(dreta) interpreten els seus temes a l’avinguda de la Catedral,
un dels punts més cotitzats pel seu atractiu turístic.
Herrera i el seu repertori romàntic ambienten el molt transitat
i per a vianants Portal de l’Àngel, divendres passat.
Llicència per tocar
Prop de 30 músics se sumen al centenar d’artistes que tenen permís per actuar als carrers
i places de Ciutat Vella. El projecte ‘Música al carrer’, creat l’any 2004, regula l’activitat
BLA
(El Corte Inglés)
Plaça de
Salvador
Seguí
Santa
Caterina
L
LE
Moll de
la Fusta
(Estàtua)
Plaça
Nova
Bisbe
Av. de la
Catedral
Santa
Llúcia
CATEDRAL
Sant Iu
VIA LAIETANA
Sant Just
Moll de
la Fusta
(Mig
tram)
Portal
de l’Àngel
Arc de
Triomf
LA RAM
VIA
LAIETANA
Portal
de l’Àngel
Plaça de
Catalunya
·
AL
/ Tomás
Rooney, cantant i saxofonista, veí de
Sabadell, és un dels 27 músics seleccionats. «Aquest projecte em sembla
genial, perquè pots tocar tranquil,
sense por que et requisin l’instrument. És una manera de dignificar
la nostra feina», subratlla Rooney,
que espera complementar amb
DIGNIFICAR LA SEVA ACTIVITAT
UBICACIÓ DELS MÚSICS DE CARRER
R
PA
El Districte de Ciutat
Vella és l’únic de la
ciutat de Barcelona
que regula les actuROND
LITOR A
acions musicals a la
AL
via pública a través
d’un projecte cultural. Es diu Música al carrer i està gestionat per tècnics del Centre Cívic Convent de
Sant Agustí (Comerç, 36), que confeccionen anualment la llista dels
artistes que tenen permís per tocar
i els punts autoritzats, i coordinen
el repartiment mensual d’emplaçaments i horaris.
El dilluns 9 de febrer, 27 músics
es van sumar al centenar d’artistes
que compten amb permís municipal per tocar. «Es van presentar 158
candidats per aconseguir una acreditació i les repartim per sorteig,
mitjançant un programa informàtic. Aquí no fem proves ni audicions,
però tenim reunions prèvies amb
els músics i demanem un currículum amb la seva experiència o coneixements musicals», explica Òscar
Martínez, dinamitzador del Centre
Cívic Convent de Sant Agustí i encarregat del projecte Música al carrer des
de fa tres anys.
L’activitat dels músics al carrer
es va començar a regular l’any 2004
amb el projecte Música al carrer i una
normativa proposada per l’ajuntament. «La relació dels músics i Ciutat Vella ve de lluny, i va sorgir de
manera espontània, per la centralitat del districte. La idea del projecte
era regular aquesta activitat per facilitar la seva feina però també per
posar certes limitacions d’horaris i
decibels. La seva activitat no pot perjudicar els veïns i comerços», afirma
la regidora de Ciutat Vella, Mercè
Homs.
VIA LAIETANA
LUIS BENAVIDES
BARCELONA
Passeig
de Picasso
Moll
d’Espanya
Moll
Barceloneta
Plaça
del Mar
Passeig
Marítim de la
Almirall Barceloneta
Aixada
aquestes actuacions les seves feines
esporàdiques.
Les persones autoritzades tenen
un carnet que han de portar sempre
a sobre i en un lloc visible davant
una possible inspecció per part de
la Guàrdia Urbana i disposen de dues hores com a màxim per tocar en
el punt autoritzat que els correspongui. «El sorteig mensual pretén que
tots els músics tinguin les mateixes oportunitats de tocar als millors
llocs. Hi ha 23 espais autoritzats, però els més sol·licitats són Portal de
l’Àngel, l’avinguda de la Catedral,
els carrers del Bisbe i de Cucurulla i
algun punt de la Barceloneta», enumera Martínez.
Els decibels, horaris i el nombre
d’instruments al mateix temps (fins
a un màxim de sis músics) varia en
funció de les característiques de cada punt. En general, les actuacions
al carrer al districte de Ciutat Vella
no poden començar abans de les onze del matí i han d’acabar abans de
les nou del vespre. «Només poden tocar en franges de dues hores. És una
manera de respectar els veïns, co-
Districtes
41
DIMECRES
SANT MARTÍ 3 Veïns del Poblenou es
NOU BARRIS 3 Arbres fruiters uniran
mobilitzen contra un transformador r P. 45
la Casa de l’Aigua i Torre Baró r P. 46
FERRAN SENDRA
ANIVERSARI AL CENTRE EDUCATIU DEGÀ
Aules bicentenàries
L’Escola Pia de Sant Antoni comparteix els 200 anys d’història amb una exposició oberta
al públic H Un aparador situat als baixos de l’escola recrea una aula del segle passat
ELISENDA PONS
L. B.
BARCELONA
Transportar els exalumnes més veterans
als seus temps de joventut i compartir
amb els més petits
un tros de la seva història recent. Amb aquest doble objectiu l’Escola Pia de Sant Antoni ha
muntat un aparador en uns baixos
del seu edifici (ronda de Sant Pau,
72) amb una recreació d’una aula
de mitjans del segle XX. A l’interior del local, una exposició amb més
objectes i plafons explicatius repassen els 200 anys acabats de complir
de l’escola.
Des d’herbaris datats el 1850 i en
un estat de conservació immillorable fins al primer ordinador portàtil que va comprar l’escola, que pesava gairebé 10 quilos. Tots els objectes de l’exposició estan ordenats de
manera cronològica. «Podríem tenir
objectes molt més antics, però l’escola va cremar completament durant la Setmana Tràgica, el 1909», recorda Josep Martí, professor de matemàtiques del centre i director de
la Comissió dels 200 anys, encarregada de l’organització de l’exposició
i altres activitats relacionades amb
l’aniversari.
L
LE
Músics i ajuntament, amb tècnics del Centre Cívic Convent de Sant Agustí com a
intermediaris, estan treballant
en una nova normativa per polir
alguns aspectes que preocupen
les diferents parts. «Els músics
ens vam constituir com a associació a finals del 2014 per poder-nos
asseure amb el Districte. Hi havia
el rumor que l’ajuntament planejava cobrar-nos per primera vegada una taxa per ocupar la via pública, com ja fa amb les estàtues
humanes, per exemple», explica
un dels membres de la junta de
l’Associació de Músics i Intèrprets
de Carrer (AMIC), que afirma que
prefereix mantenir-se en l’anonimat. «Alguns, molt pocs, toquen
per pur art. La majoria ho fan perquè no tenen cap altra manera de
guanyar-se la vida i molts estan vivint per sota del llindar de la pobresa», subratlla el membre
d’AMIC.
El soroll ambiental d’alguns
punts ha portat els músics a proposar una prova pilot amb «amplificadors de baixa sortida», detalla el representant d’Associació
de Músics i Intèrprets de Carrer.
«Es tracta d’apujar una mica el volum, però sense molestar a ningú», afegeix. H
NOVA NORMATIVA /
LA
L·
RA
PA
merços i persones que treballen
a prop d’aquests punts. Alguns
músics tenen poc repertori i podria ser molt dur escoltar una vegada i una altra les mateixes cançons», explica el responsable del
projecte.
RAM
BLA
GRAN VIA
Anècdotes i curiositats
La mostra desvela moltes anècdotes
com, per exemple, la popularització
de les bates de ratlles. «Ara és la bata oficial de la majoria d’escoles, però poca gent sap que la idea d’utilitzar teles ratllades va ser d’unes mares de l’Escola Pia. Les taques a les
bates llises, deien, es notaven més»,
explica Martí, també exalumne de
l’escola. «El principal reclam són les
fotografies. Moltes persones vénen
per veure si es troben a l’exposició»,
afegeix el professor.
«El que m’agradava més de la me-
33 Records 8 Un racó de l’exposició sobre el passat de l’Escola Pia de Sant Antoni.
El centre educatiu
pertany al barri
del Raval, però
està situat
a la frontera
amb l’Eixample
i a pocs metres
del Poble-sec
va escola eren els cinc patis impressionants que hi havia», recorda un
exalumne, Carles Nolla, nascut el
1974 i veí de Sants. Nolla llegeix uns
plafons que el transporten a la seva
infància.
Nicole Magrí i Ian Bell, de 8 i 11
anys respectivament, han sortit de
classe i van a l’exposició acompanyats pels seus pares. «El millor de
l’escola és el seu ambient familiar,
perquè som molts però tots ens coneixem», explica Bell. I el temps ha
demostrat que l’Escola Pia, l’escola
d’educació obligatòria concertada
més antiga de Barcelona en actiu, té
alguna cosa que uneix. «Tenim exalumnes de 65 anys o més que encara
queden una vegada a l’any a la porta del col·legi», explica Ramon Beringues, director del centre, que desta-
ca el paper de l’escola com a cohesionador social.
«Administrativament pertanyem al Raval, però l’escola mira al
barri de Sant Antoni, a l’Eixample,
i tenim el Poble-sec a dos passos.
Aquesta barreja de barris, amb personalitats tan diferents, és un valor
que no volem perdre perquè considerem que és enriquidor», afegeix
el director.
La inspiració cristiana del centre no ha sigut mai cap impediment: «Ja fa molts anys que no fem
classe de religió catòlica, sinó de
cultura religiosa», puntualitza el
director.
L’exposició, oberta al públic els
dimarts i els dijous de 17.00 a 20.00
hores, estarà oberta fins al dia 28
de febrer. H
Urbana i Mossos
compartiran oficina
a la Barceloneta
El CCCB acull una
retrospectiva del
fotògraf Arissa
Pla per acostar
a la gent gran la
impressió en 3D
Crítica pel mal
estat del parc
de la Ciutadella
SEGURETAT 3 El barri de la Barceloneta comptarà amb la primera oficina conjunta de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra.
Les noves dependències, que
atendran peticions, consultes i
denúncies, amb 665 metres quadrats, estan ubicades en un antic edifici del Cos Nacional de Policia a Joan de Borbó.
EXPOSICIÓ 3 El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(CCCB) acull una exposició del
fotògraf Antoni Arissa, desaparegut l’any 1980. La mostra, titulada Arissa. L’ombra i el fotògraf, formada per més de 160 fotografies
en blanc i negre, resumeix la seva trajectòria professional. L’entrada costa sis euros.
APRENENTATGE 3 Els usuaris
del Casal de Gent Gran Comerç
(Rec, 23) participen en el projecte Grans Makers que, impulsat per
un grup de joves de Maker Convent (Comerç, 36), té la pretensió d’acostar a les persones grans
la impressió en 3D (tres dimensions) d’eines de suport i estris
personals.
PATRIMONI 3 L’associació SOS
Monuments ha denunciat el mal
estat dels edificis i de la vegetació del parc de la Ciutadella. Afirmen que el manteniment de les
plantes no és l’adequat i citen els
arbustos a tocar de l’escultura
El desconsol. Lamenten que algunes escultures s’hagin canviat
de lloc.
42 Districtes
DIMECRES
UNA història de CIUTAT VELLA... l’Hospital del Mar
LA RECEPTA
El guardià de
les infeccions
respiratòries
JOAN PUIG
Faves a
la catalana
Caridad Rodríguez, propietària
de la fruiteria Kary, al mercat de
la Barceloneta, suggereix un plat
econòmic i de temporada: faves a
la catalana.
INGREDIENTS
Cansalada
Ceba tendra
Oli
Faves
Vi blanc
Aigua
Sal
All tendre
Menta
Botifarra negra
Aixecat fa un segle, l’Hospital del Mar va
fer diverses reformes per controlar epidèmies
ANNALISA PALUMBO
BARCELONA
Aire salubre i vistes
obertes cap al Mediterrani són les peculiaritats de l’Hospital del Mar (passeig
Marítim de la BarceA
ROND LITORA
loneta, 25-29). «Per
L
la seva ubicació,
Barcelona ha sigut
una ciutat castigada
per les epidèmies», explica l’historiador i comissari del centenari de
l’Hospital del Mar, Daniel Venteo.
El 1914, l’ajuntament va decidir
crear un equipament per fer front
a brots epidèmics: l’Hospital Municipal d’Infecciosos. «El 1939 les autoritats franquistes van rebatejar
l’hospital amb el nom de Nuestra
Señora del Mar –segueix Venteo–,
encara que es coneix com a Hospital del Mar». L’equipament va cór-
rer el risc de ser traslladat fora de
la Barceloneta, on les condicions de
salubritat no eren adequades per a
un hospital. El veïnat s’hi va oposar fermament i això, afegit a raons
pressupostàries, en va impedir el
trasllat.
«L’hospital es va poder quedar a
la Barceloneta i va lluir nous i moderns pavellons, inaugurats durant
la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona, entre els
anys 1929 i 1930», continua Venteo.
Aquests pavellons van rebre danys
durant els bombardejos de la guerra civil, i quan es va haver acabat el
conflicte l’hospital va ser restaurat
i fins i tot ampliat amb unes noves
instal·lacions. «N’és un exemple el
Pavelló de Malalties Tropicals, inaugurat pel premi Nobel de medicina
Alexander Fleming el 1948», afegeix
Venteo. Els anys 50, l’equipament
va experimentar diverses innova-
FRUITES I VERDURES KARY
MERCAT DE LA BARCELONETA
33 En primera línia 8 L’Hospital del Mar, al passeig Marítim.
cions que el van transformar en
un dels millors centres espanyols.
«En aquells anys va estrenar el primer pulmó d’acer de Catalunya per
als malalts de poliomielitis», afirma
Venteo.
El salt cap al reconeixement públic va arribar l’octubre del 1986,
quan l’Hospital del Mar va ser elegit
com a centre de referència sanitària
per als Jocs Olímpics del 1992, i per
aquest motiu va ser reformat una
altra vegada. A més, des del 1973 és
hospital universitari gràcies a un
conveni firmat amb la Universitat
Autònoma de Barcelona.
L’Hospital del Mar apareix a la
pel·lícula Todo sobre mi madre (1999),
de Pedro Almodóvar. El director
manxec va definir els finestrals que
s’obren cap al mar com una pantalla de cine. H
PREPARACIÓ
Sofregiu la cansalada i aparteu-la.
En el mateix oli, daureu la ceba picada fina i l’all tendre.
En una cassola de fang, incorporeu les faves a la cansalada i a la ceba. Afegiu-hi la menta, i aigua i vi
blanc a parts iguals, fins que les faves quedin cobertes dos o tres dits
per sobre. Tireu-hi la sal, i deixeuho coure a foc lent durant almenys
una hora, o fins que les faves siguin
tendres, tapant la cassola amb paper de plata.
Talleu la botifarra a rodanxes
i afegiu-la a les faves. Deixeu-ho
coure uns 10 minuts més. Serviuho ben calent. Es pot acompanyar
amb daus de pa fregit. H
Han passat 52 anys
LA FESTA
ESTIUENCA DE
LA PLAÇA NOVA
Ciutat Vella q Les Festes de Sant
Roc s’han anat celebrant sense
interrupció a la plaça Nova, al
costat de la catedral i el Col·legi
d’Arquitectes, des de fa més de
quatre segles a mitjans d’agost. A
la foto de l’esquerra, de Pérez de
Rozas, un nen juga a la cucanya el
16 d’agost del 1963. Les festes més
antigues de la ciutat inclouen
gegants, correfoc i molts jocs
tradicionals.
ARXIU MUNICIPAL DEL DISTRICTE DE
CIUTAT VELLA: Àngels, s/n. Cita prèvia
(9.00 a 14.00 hores) al tel. 93 443 22 65.
ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA
JOAN PUIG
Districtes
43
DIMECRES
GENT DE CIUTAT VELLA
Carmina Vall Historiadora de l’art R DIRECTORA GERENT DEL MUSEU DE cera
«Aquí disfruta qui
es deixa endur
per l’emoció»
Carmina Vall dirigeix el Museu de Cera de Barcelona
des del 1987. Llicenciada en Història de l’Art i en
Turisme, exalça el valor de l’edifici i els decorats davant
els seus competidors en altres ciutats.
ÓSCAR HERNÁNDEZ
BARCELONA
Carmina Vall Petitpierre (Barcelona,
1952) es va quedar molt sorpresa
quan va veure per primera vegada
el Museu de Cera de Barcelona (passatge de la Banca, 7). La van anar a
buscar a l’antic Patronat de Turisme
on treballava i li van oferir substituir el director del Museu de Cera perquè es jubilava. Va demanar visitarlo primer. I confessa que se’n va enamorar. La prova és que fa 28 anys que
és al capdavant de l’únic museu privat de la ciutat que no rep cap subvenció.
–¿Què la va seduir?
–En aquella primera visita alguns espais em van impactar, com la cambra de gas en què la figura respira.
També perquè em recordava les pel·
lícules de Sherlock Holmes, aquells
carrers semifoscos, aquells edificis
on notes que hi han de passar coses.
Però sobretot m’agrada que no és un
museu tipus. En aquest es combinen
cultura, oci, cine, vestuari... I, a més,
l’edifici és preciós, té molta personalitat.
–Un dels primers bancs de la ciutat.
–Sí, era un banc. La cambra cuirassada del museu està tal com la van
deixar. A més, la façana és a l’única
plaça octogonal de la ciutat i al final
ALBERT BERTRAN
s’han de fer a mida. Tampoc hi ha
professionals per fer les figures, I nosaltres no volem recórrer a la Xina.
Totes les nostres s’han fet aquí.
–Però els personatges envelleixen.
–Sí. Això ens passa amb Jordi Pujol,
que no té les arrugues que li han sortit durant aquests 20 anys. Al taller
podem embellir-lo, però no fer-lo envellir.
33 Entre figures 8 Vall, amb De la Cierva, Güell, Gaudí i Monturiol.
d’un carrer que comença a la Rambla i que fa anys formava part d’un
barri lumpen, amb prostitutes i travestis.
–¿Qui va tenir la idea del museu?
–Enrique Alarcón pare, que era escenògraf i va fer 300 pel·lícules. Va
comprar l’edifici, el va preservar i hi
va muntar un guió de pel·lícula. Ara,
el porta el seu fill.
sonatges. Nosaltres no actualitzem
les figures perquè donem més valor
a l’escenografia. Aquí no hi busquis
Messi. El que ve només a fixar-se en
si la figura s’assembla al personatge
no disfruta tant com el que es deixa
endur per les emocions, per la imaginació. L’èxit del Museu de Cera és
que juga amb la fantasia i la il·lusió.
I això en la nostra societat cada vegada costa més.
–Per això els espais estan tan ben
ambientats.
–En altres museus de cera, com els
Madame Tussauds, donen més valor a la figura de cera, a la seva actualització i a la incorporació de per-
–¿Per això no renoven les figures?
–En realitat són molt costoses. Una
sola pot costar 25.000 euros. Els vestits són molt cars. Enric VIII ha de
portar una roba determinada amb
tots els seus adorns. I aquestes peces
–¿Tenen una clínica de figures?
–A la tercera planta tenim el taller.
Hi ha visitants que toquen les figures, fins i tot els claven l’ungla a la
mà per comprovar si són autènticament de cera. A algun personatge fins i tot li han arrencat part del
bigoti o de la barba per comprovarne l’autenticitat. Al taller també els
rentem la cara i les mans i els tornem a maquillar. O els arreglem la
roba. ¿Sabia que es necessiten fins a
tres persones per desvestir una figura? No són articulades i pesen uns
70 quilos.
–Quedar-se aquí dins de nit amb totes aquestes figures mirant deu fer
por.
–Doncs a l’estiu oferim visites nocturnes, amb actors. En silenci se
sent fins i tot el soroll de les fustes.
A molts els fa por el recorregut nocturn, però altres es diverteixen molt.
Cada un té la seva pròpia experiència. És que el nostre edifici té molta força. H
44 Districtes
DIMECRES
un veí DE CIUTAT VELLA... Carles Flavià, humorista
CARLA FAJARDO
El ‘showman’ i actor Carles Flavià és veí del Raval des de fa una vintena d’anys. A Ciutat
Vella també hi té un altre barri que admira, la Barceloneta, i freqüenta, ja que una de les seves
aficions és anar al Club Natació Barcelona a prendre el sol.
«El Raval no enganya,
qui no vulgui soroll
que no vingui»
CARME ESCALES
BARCELONA
C
asp amb Bailèn va ser la
primera ubicació de
Carles Flavià (Barcelona,
1945) en aquesta ciutat.
«Era la casa dels meus avis materns», precisa l’actor. En aquella
Dreta de l’Eixample, Flavià hi va residir durant els seus primers 20
anys de vida. «Anava al col·legi dels
Maristes (València, 370)», explica.
Allà també hi estudiava Manel Pousa, més conegut com a Pare Manel.
«Als 8 anys ja vam coincidir, però
fins que no en vaig tenir 13 o 14 no el
vaig començar a tractar», rememora Flavià. Els dos alumnes viatjarien
junts a París a cursar els estudis del
seminari. «Allà vam viure el Maig del
68», afegeix.
De tornada a Barcelona, abans
de residir al Raval, Flavià va passar per l’Antiga Esquerra de l’Eixample, com a intern del seminari; Bonanova, el Guinardó, i després
l’Hospitalet i Badalona. Tot això,
abans d’independitzar-se familiarment i eclesiàsticament.
Del Born al Raval
El Born va ser el primer barri en el
qual Flavià va començar a viure el
que fins llavors no havia pogut viure. Va residir també a les Corts, davant del Miniestadi del Barça i, després d’una desena d’anys de fer-ho
al Putxet, va aterrar al Raval on fa
20 anys que viu.
«Va ser una mica per casualitat
que ens vam instal·lar aquí, perquè
la meva dona tenia la feina a prop»
explica. «A mi m’agrada aquest barri, sense mitificar», puntualitza. «La
barreja humana que hi ha és bastant
espectacle. Els immigrants hi aporten molt de color. Jo, si sóc racista,
ho sóc amb els europeus», precisa
el veí del Raval.
«Així com a l’Eixample les relacions entre veïns eren molt fredes,
aquí ensopegues amb la gent
per les voreres. Jo tinc
molt bon rotllo amb
els comerciants, també a la Boqueria, el
Pere, el Genaro, el Pinotxo, el Quim... Fins i
tot amb els de parades
on gairebé no compro.
Hauria escollit el mercat
per fer-m’hi una foto, però no hauria sabut quina
parada triar. A qualse-
vol m’hi sentiria bé», confessa.
«Els mercats em diverteixen, són
un gran teatre, millor que el Liceu.
En canvi, els súpers no tenen cap
poesia, encara que reconec que no
es pot viure de la poesia», assenyala. «M’agrada la vitalitat i les relacions en un mercat. El menjar és alegria, però el mercat és una institució que no respon a l’actualitat. Avui
els horaris per poder comprar no
coincideixen amb els del mercat»,
diu Flavià, que és teloner en l’actual
gira del 40è aniversari de l’Orquestra Plateria.
«A mi el Raval m’agrada a totes
hores –expressa l’humorista–, però enmig de la nit, quan trec a passejar el gos (un Jack Russell de tres
anys que respon al nom de Google)
a les tres de la matinada, perquè ell
segueix els meus horaris, és quan
m’agrada més, sobretot a l’hivern,
amb aquest fred.
Hi ha una calma estranya, un silenci
especial».
El seu recorregut amb el gos envolta l’edifici de la Biblioteca Nacional de Catalunya i l’Escola Massana. «Al pati interior hi conviuen joves estudiants i els sense sostre,
un reflex del Raval i de la ciutat. On
ve gent jove es perd la por del gueto», considera. «La pedra m’agrada
molt, la cosa antiga, com Sant Pau
del Camp», diu. O el sabater que li
arregla les sabates velles. «És a Junta de Comerç. M’agrada que les coses es puguin arreglar. Avui dia, et
cobren per venir a dir-te que et canviïs un electrodomèstic», lamenta.
«Així com odio la Sagrada Família,
Santa Maria del Mar m’encanta. No
per anar-hi a missa, m’hi sento i hi
estic bé», explica.
Del seu propi barri, Flavià en
detesta els skaters: «Tenen un punt
d’ofensiu, i potser ho sento així perquè ja sóc gran. Tampoc m’agraden els turistes que envaeixen Ciutat Vella i qui hi ve només de festa. És clar que el Raval no enganya,
qui no vulgui soroll que no vingui», sentencia. «Els turistes
encareixen els preus i molesten visualment. A mi, en
canvi, un immigrant no em
molesta», assegura Flavià. «Quan vaig a altres
barris penso: ‘¿és que no
hi ha gent de fora aquí o
què?’», assenyala.
Àngels, 8 Multiculturalitat que Flavià aprecia
EL VICTORIA ÉS EL BAR DE TONINO, EL LIBANÈS, I AMIC JA DEL VEÍ CARLES
FLAVIÀ, QUE EN QUALSEVOL MOMENT ARRIBA PER PRENDRE ALGUNA COSA.
Pintor Fortuny, 26 La cordialitat del comerciant
«AQUÍ HI VINC A ESMORZAR, A FER UN QUINTO O, SENZILLAMENT, A SALUDAR
L’AMIC XAVI SERNA», EXPLICA FLAVIÀ A LA GRANJA PLAZA.
Licors Rius Cava, vins i licors des del 1918
«SÓC UN HOME D’ALCOHOL», DIU FLAVIÀ, «AMB MESURA, COM TOT», AFEGEIX
AL COSTAT DE JAUME I DAVID RIUS, DE LA LICORERIA DE JOAQUÍN COSTA, 8.
Al CN Barcelona
Flavià prefereix viure les seves festes fora del Raval. «El barri és com la família, si
et descuides, ho saben tot. Jo necessito aire, de nit i quan vull menjar
fora de casa», aclareix l’actor,
que ja prepara un nou projecte teatral. Cada dimarts, Flavià
surt del Raval per «anar a Sarrià
a jugar a futbol sala, sopar i fer
una partida de dòmino», explica el també soci del Club Natació
Barcelona. «El Pare Manel m’ha fet
dos grans regals en aquesta vida:
una vespino, als 31 anys, i animarme a aficionar-me a un lloc fantàstic, on vaig sempre a prendre el sol,
bàsicament, però també a fer una
mica d’exercici, per al qual m’han
d’enganyar amb una pilota. Quan
no fa sol, no sé què fer», confessa
Carles Flavià. H
Universal Hayat SL A gust entre ‘nouvinguts’
AL 3 DEL CARRER DE JOAQUÍN COSTA HI HA LA PERRUQUERIA QUE REGENTA
HUSSEIN LAHOUCINE, EL MARROQUÍ QUE LI TALLA ELS CABELLS A FLAVIÀ.
Jardins de Rubió i Lluch Lloc de calma nocturna
A PROP DE LA BIBLIOTECA NACIONAL DE CATALUNYA, ENTRE ELS CARRERS
DEL CARME I L’HOSPITAL, FLAVIÀ HI PASSEJA EL GOS, GOOGLE, TAMBÉ DE NIT.
Districtes
45
DIMECRES
MÉS ENLLÀ DE CIUTAT VELLA
SANT MARTÍ
Sants-Montjuïc
Transformació de barri
Dansa oriental
i flamenc al
centre Albareda
Veïns del Poblenou demanen la demolició d’un transformador elèctric ubicat en el que hauria de
ser una zona verda H Creen una plataforma perquè l’ajuntament compleixi el que va prometre
FERRAN NADEU
BEATRIZ PÉREZ
BARCELONA
Transformem. Aquest és el nom que
veïns del Poblenou han donat a la
plataforma destinada a enderrocar el vell transformador elèctric
d’Endesa situat entre el carrer de
Sant Joan de Malta i el de Castella.
«Està en una zona verda, emet un
brunzit constant i ha tingut diverses fuites d’oli contaminant per
la seva antiguitat», explica Manel
Andreu, veí afectat i membre de
l’Associació de Veïns i Veïnes del
Poblenou. L’Andreu té 70 anys i assegura que el transformador és allà
des d’abans que ell naixés.
L’associació veïnal i la de mares i
pares (ampa) de l’Escola Sant Martí
(situada davant del transformador)
impulsen Transformem, presentada
oficialment el 29 de gener passat.
«Aquesta és una antiga reivindicació veïnal –continua Andreu–. El
2011, l’ajuntament, abans de les
eleccions municipals, es va comprometre a demolir el transformador, però la cosa va quedar en no
res». Andreu es remunta al 2002,
quan el consistori va proposar traslladar-lo uns quants metres, a l’emplaçament on, des del 2013, hi ha
l’escola. Tots els veïns s’hi van negar en rodó.
Desviament al carrer de Tànger
Ara esperen que tots els grups polítics es comprometin, abans de les
eleccions del mes de maig, a tirarlo a terra i crear la zona verda prevista en la normativa des del 1991.
A més, opinen que el nou transformador del carrer de Tànger, a les
Glòries, podria assumir l’energia
de l’obsolet.
Paradoxalment, des del Districte insisteixen que estan d’acord
El Centre Cultural Albareda (Albareda, 22-24) proposa demà dijous, dia 19, a les 20.00 hores, un
espectacle gratuït d’uns 35 minuts en què la companyia Azahar
al Andalus fon flamenc i dansa
oriental. El mes que ve, el 19 de
març, a la mateixa hora, la companyia R@stros presentarà una
peça de música i dansa que combina el kathak, el flamenc i la música experimental.
Les corts
Comença el
cicle ‘Les Corts
és música’
L’Auditori Axa (Diagonal, 547)
acollirà diumenge que ve, 22 de
febrer, el primer concert del cicle LCéM – Les Corts és música, que
serà gratuït i en què participaran
la soprano Sandra Pastrana i el
violoncel·lista Guillermo Pastrana. Al llarg de l’any es faran cinc
concerts lírics i vuit de familiars,
tots a l’Auditori Axa, de molt bona acústica.
33 Reivindicació 8 El transformador elèctric d’Endesa, entre els carrers de Sant Joan de Malta i Castella.
Sarrià-Sant Gervasi
L’equipament
d’Endesa, que
llueix advertències
del seu perill, està
davant d’una escola
Debat sobre
la tecnologia
i la gent gran
amb els veïns. «El transformador ha
d’anar fora —manifesta el regidor
de Sant Martí, Eduard Freixedes—.
Estem negociant amb Endesa per
fixar un cost i un calendari per poder tancar-lo».
Els veïns asseguren que Endesa
ha demanat a l’ajuntament 1,5 milions d’euros d’indemnització, i que
aquest no té diners per pagar. Fonts
municipals han negat aquesta afirmació i han insistit en l’argument
que encara es desconeix el cost que
suposaria l’obra.
Els membres de l’ampa de l’Escola Sant Martí també estan preocu-
pats pel transformador. «Està just
davant del col·legi i al mateix mur
hi ha triangles que avisen del perill
per alt voltatge», explica Lidia Ramiro, membre de l’ampa i mare de tres
nens. Ramiro espera que, aprofitant
el canvi polític del maig vinent, es resolgui aquest vell problema. «Tot el
que fa referència a la salut dels nens
és molt sensible», opina.
El districte de Sant Martí insisteix
que no hi ha informes que provin
que les xarxes elèctriques són perjudicials per a la salut. Els països europeus tenen diferents normes sobre
aquesta qüestió. H
Dimarts que ve, dia 24 de febrer,
a la sala de congressos de La Salle
Campus Barcelona URL (Lluçanès, 43) tindrà lloc el desè Net
working Breakfast, que tractarà
sobre la tecnologia al servei de les
persones grans. L’acte començarà a les 8.30 hores. Es poden fer
les inscripcions a través de la web
www.districteconeixement.cat.
46 Districtes
DIMECRES
MÉS ENLLÀ DE CIUTAT VELLA
Gràcia
NOU BARRIS
Parcel·les de fruiters uniran la
Casa de l’Aigua amb Torre Baró
La Trinitat Nova recupera uns terrenys on s’havia abocat runa
elisenda pons
ANNALISA PALUMBO
BARCELONA
J
a han començat els treballs
per crear unes terrasses
agrícoles que tindran arbres fruiters al barri de la
Trinitat Nova, al costat de les quals
es dissenyarà una via per unir la Casa de l’Aigua (Garbí, 2-4) amb el castell de Torre Baró (Carretera Alta de
Roquetes, 328). L’objectiu és millorar una zona que s’havia utilitzat
com a dipòsit de runa d’obres realitzades en l’entorn.
El Consorci del Parc Natural de la
Serra de Collserola col·labora amb
l’ajuntament per configurar un
nou punt d’accés al parc i millorar
el paisatge de la zona. Aquesta actuació, que assumeix Hàbitat Urbà
amb una inversió de 190.000 euros,
es completarà el mes que ve, quan
es comencin a plantar els primers
arbres fruiters.
Les terrasses agrícoles seran gestionades per l’ajuntament, a través
de Parcs i Jardins, però els veïns podran «disfrutar de la zona i disfrutar de la collita», asseguren fonts
municipals.
vicepresident de l’entitat, Ramón
Casas.
A més de les terrasses per a la
plantació de fruiters, amb el seu
propi sistema de reg, el projecte
té previst connectar l’entrada dels
bancals amb el camí ja existent, que
permet arribar al mirador de Torre Baró, tot just rehabilitat i convertit en un nou punt d’interès. Aquest
enllaçarà amb la Casa de l’Aigua,
una estació d’aigua construïda entre el 1915 i el 1916 per integrar-se
a la xarxa de proveïment municipal. El camí, a més, unirà el carrer de
Riudecanyes amb el d’Aiguablava.
RETORN AL PASSAT / Fonts municipals
33 Terres remogudes, vistes des de Torre Baró, on es plantaran fruiters.
Els representants locals explicaran en el pròxim Consell de Barri, el
dimecres 25 de febrer, totes les actuacions previstes. «Tot el que sigui
bo per al barri serà benvingut», afirma Ainhoa Francoy, presidenta de
l’Associació de Veïns de la Trinitat
Nova. Abans d’optar per la plantació de fruiters, es va plantejar la possibilitat d’utilitzar la zona com a
àrea d’apicultura. «Ens hi vam oposar perquè la proximitat amb escoles i edificis habitats podia suposar
un problema de seguretat», diu el
afirmen que es tracta d’una actuació que millorarà aquesta franja de
transició entre la ciutat i el parc, i
que estimularà la tornada a la tradició agrícola que havia caracteritzat
la zona fa 100 anys. «S’ha plantejat
la possibilitat que els veïns del barri
puguin elaborar melmelades amb
els fruits de les parcel·les, però de
moment encara no sabem res concret», assegura la presidenta de l’entitat veïnal. H
EIXAMPLE
Els nous talents del soul, el jazz i el
funk es donen cita al centre cultural
Casa Elizalde (València, 302) amb
el cicle Jazz & Groove, inaugurat divendres passat, 13 de febrer, per la
jove Rocío Faks i la seva banda, els
Among Blue, amb un repertori entre el jazz i l’indie folk.
El cicle continuarà amb tres concerts més, totalment gratuïts, que
ompliran de música negra les sales
de Casa Elizalde fins al 20 de març.
El divendres 27 de febrer serà el torn
de la cantant peruana Saphie Wells
Horta-Guinardó
Font d’en
Fargues estrena
camí escolar
L’escola Font d’en Fargues (passeig de la Font d’en Fargues, 65)
tindrà un nou camí escolar que
s’inaugurarà el dissabte 21 de febrer amb la celebració d’una festa infantil al centre educatiu. La
festa començarà a les 11.00 hores amb una cercavila. Seguiran
tallers, un pica-pica i balls per als
nens, que podran disfrutar de la
celebració fins a les 13.30 hores.
Els camins escolars són rutes segures vigilades per comerciants
i veïns.
SANT ANDREU
Una escola de
la Sagrera
ensenya robòtica
i el seu grup, i interpretaran els temes més coneguts d’artistes com Billie Holiday, Sarah Vaugham i Bob
Dylan.
Leila Montes, considerada pels experts com una de les intèrprets de neo-soul i R&B amb més futur, tancarà la gira de presentació
del seu àlbum debut, Influences, el
pròxim 6 de març en aquest centre
cultural de l’Eixample. Una altra artista que presenta el seu primer treball serà Claudia Bardagí, que posarà el punt final al cicle amb la seva
veu i al piano. H
El Districte de Gràcia ja ha convocat els 20ns Premis Vila de Gràcia, i fins al 9 de març es poden
presentar candidatures. L’objectiu és fer un reconeixement a les
persones i entitats que «hagin millorat la qualitat de vida dels seus
conciutadans en diferents àmbits». Les bases dels premis, que
disposen de nou categories, es poden llegir a la pàgina web del districte www.bcn.cat/gracia, on es
poden obtenir paperetes per presentar nominats.
CARLOS MONTAÑÉS
La Casa Elizalde dóna
veu a promeses del jazz
A. P.
BARCELONA
Convocats
els 20ns Premis
Vila de Gràcia
ESTRENES /
33 Rocío Faks, durant l’actuació de divendres passat.
L’escola Mare de Déu dels Àngels,
del barri de la Sagrera, ha incorporat aquest curs la robòtica com
una assignatura més per als alumnes que estudien des de cinquè de
primària fins a quart d’ESO que
dediquen una hora setmanal a
aquesta matèria tecnològica, que
també s’ofereix com a activitat
extraescolar. Una part dels estudiants participen a la First Lego
League amb un robot que ha de
superar diverses rutes.
Districtes
47
DIMECRES
ruta A LA CIUTAT
Esport urbà. Inclinació adequada, terres perfectes i clima immillorable. Barcelona, coincideixen els aficionats, és una de
les capitals dels anomenats esports de lliscament urbà. La ciu-
tat ofereix un ampli ventall de possibilitats; des de ‘skate parks’
fins a botigues especialitzades, escoles i servei de lloguer de
patins.
TEXT: luis benavides FOTOS: elisenda pons
Tracció humana
l’aire lliure. El districte amb més
pistes és Sant Andreu, amb quatre
repartides pels seus barris. La més
nova està situada al número 31 del
passeig de l’Onze de Setembre.
CIUTAT VELLA
AMIGOS SKATE SHOP
Només monopatins
Molt a prop d’alguns dels spots o
llocs per patinar favorits dels skaters, la plaça de la Universitat i la
zona del Macba, està ubicada la botiga Amigos Skate Shop (carrer de
la Palla, 7), oberta fa gairebé cinc
anys. «A la nostra botiga tenim material dur, sabatilles, roba i accessoris relacionats amb el món del
monopatí. No toquem derivats com
els longboards ni els escúters», explica Julio Caricote, responsable
del negoci.
SANT MARTÍ
INERCIA.COM
Tots els nivells
Inercia.com (Roger de Flor, 10) és
una botiga d’esports de lliscament
fundada l’any 2006 per tres amants
del patinatge. «La seva principal
motivació per muntar l’empresa
estava relacionada amb la frustració de no poder adquirir a cap botiga de patins espanyola el material que ells necessitaven», recorda Joan Mariano, responsable de
màrqueting de l’empresa. «Venem
patins en línia, quads, longboards,
patinets, escúters i heelys. I per a
tota mena de clients, des de principiants fins a patinadors experts»,
afegeix Mariano.
EIXAMPLE
DINÀMIC-SPORT RODATS
Escola i lloguer
La botiga Dinàmic-sport Rodats
(Casp, 75) va obrir l’any 2011 per
facilitar tot el material necessari
per als alumnes de l’Escola Rodats,
una escola de patinatge amb més
de 20 anys d’història, que imparteix cursos de patinatge per a tots
els nivells. «Oferim cursos d’una
hora i mitja i lloguem patins per a
aquells que s’hi vulguin introduir»,
apunta el seu copropietari, Carles
Flores.
A la foto superior,
Bungad, una botiga
amb una zona de
rampes i sofàs per als
clients.
Al centre, Inercia, al
número 10 de Roger
de Flor.
SANTS-MONTJUÏC
BUNGAD
Club social
A sota, L’Estel Skates,
la botiga de
l’expatinador
professional Carles
Mur.
Bungad (Josep Tarradellas, 37) és
molt més que una botiga de monopatins. «Volíem crear l’espai que tot
amant del patí voldria trepitjar. Per
això tenim una zona amb un terra
bo per patinar i un migtub (rampa
en forma de mig tub). També disposem d’una zona amb sofàs per estar relaxats», explica Pol Ribas, propietari i fundador de l’empresa.
Ribas considera que els nous skate
parks públics són un regal enverinat. «Molt ens temem que a poc a
poc es vagi obligant el patinador a
practicar en aquestes pistes i a deixar el carrer, que és el lloc on vam
començar a patinar i on volem estar», afegeix.
GRÀCIA
STATE
Models exclusius
La botiga Skate (Torrent de l’Olla,
108) s’ha guanyat el respecte de
la comunitat skater en només vuit
mesos de vida amb unes prestatgeries plenes de models exclusius
i edicions limitades. El seu responsable, José Parrón, selecciona els
articles amb l’avantatge que atorguen els seus 30 anys d’experiència en el sector. «Aquí pots trobar
marques molt buscades com Brigade, Caballero, Powell Peralta... I
també la nostra pròpia marca, State, dissenyada i confeccionada a la
ciutat», explica Parrón, que acull a
la seva botiga exposicions d’artistes gràfics i il·lustradors i col·labora
habitualment amb concerts i competicions.
HORTA-GUINARDÓ
L’ESTEL SKATES
Marques pròpies
L’Estel Skates (Canigó, 3) és una botiga centrada en el patinatge artístic, i l’hoquei. El seu propietari,
Carles Mur, ven des de 1985 marques punteres i marques pròpies
dissenyades i muntades al seu propi taller. «Vaig escollir Horta-Gui-
SARRIÀ-SANT GERVASI
ERT SURF & SKATE SHOP
Bon assortiment
nardó perquè hi havia diversos clubs
dedicats a les diferents modalitats
del patinatge i escoles amb el patinatge com a activitat extraescolar»,
subratlla Mur, expatinador professional i entrenador.
LES CORTS
PISTA ÁUREA CUADRADO
Rampes i baranes
Els jardins d’Áurea Cuadrado (General Batet, 1) acullen el segon gran skate park de la ciutat després del situat
al costat de la platja de la Mar Bella,
reformat i ampliat l’any passat. El
parc inclou plans inclinats, escales i
baranes. Tot un plaer per als patinadors més audaços.
NOU BARRIS
TOT PATÍ
Mundialista
Tot Patí (Escòcia, 110), oberta l’any
1980, és una de les botigues dedicades al patinatge amb més solera
de Barcelona. «Abans de dedicarme a la venda de patins he sigut patinadora internacional i he partici-
pat en cinc mundials, de l’any 1971
al 1975», explica la seva propietària,
Rosa Maria Laguna, campiona europea el 1973. Entre els seus clients habituals destaquen alguns clubs de
la zona com el CP Congrés, la U.E.
Horta, el CP Guineueta i el CP Sant
Andreu.
SANT ANDREU
PISTA VIRGILI
A l’aire lliure
Barcelona compta amb una dotzena de pistes circulars per patinar a
La botiga Ert Surf & Skate Shop
(Fontcoberta, 8) és petita però lluminosa, és acollidora i ben assortida. «Toquem tot el material tècnic, roba i calçat per practicar el
surf, l’skate i el surf de neu», explica Sergi Tarré, copropietari de la
botiga. La clientela d’Ert és molt
variada, «entre els 10 i els 50 anys»,
apunta Tarré, que considera que
la salut dels esports urbans és molt
bona gràcies als XGames. «Finalment l’ajuntament s’ha adonat del
potencial econòmic i humà del
monopatí i ja es nota el canvi, amb
menys pressió i més skate parks»,
afegeix. H
48
DIMECRES
Primera fila
esports
Els vuitens de final de la Lliga de Campions
Els grans
pateixen
El Chelsea sobreviu a París amb
un immens Courtois (1-1) i el Bayern
empata amb 10 a Ucraïna (0-0)
El Barça s’estrena dimarts al
camp del City, però Messi accelera i
s’entrena en el dia lliure de la plantilla
MARCOS LÓPEZ
Va rodar la pilota a Europa i res és tan fàcil com
sembla. Ni per al Chelsea,
que es va avançar amb un
gol d’Ivanovic, la seva arma ofensiva
més poderosa, però va acabar penjat a les mans d’un immens Courtois per resistir al Parc dels Prínceps
(1-1). El Bayern de Guardiola va acabar jugant millor amb 10, gairebé
mitja hora després de l’expulsió de
Xabi Alonso, que amb 11 davant un
bel·licós Xakhtar, que va convertir el
partit europeu en una lluita de barri
baix amb Undiano Mallenco, el col·
legiat espanyol, desbordat per tanta
puntada. Aliè a la baralla, el Barça va
esgotar ahir els seus dos dies de festa
abans d’entrar en la lluita de vuitens
dimarts que ve al camp del City.
MOURINHO, A LA SEVA / Els diners no fan
la felicitat completa. Els centrals,
tampoc. El París SG té tots els diners
que necessita, i més, però no aconsegueix armar un equip competitiu
per sortir a Europa. Té els centrals
que voldrien tots els altres equips
(Thiago Silva i Marquinhos van formar l’eix de la defensa amb David
Luiz avançat al centre del camp), però el Chelsea li va arribar una vegada
i el va abatre. El partit perfecte per a
Mourinho, parapetat rere els poderosos reflexos de Courtois, que va
evitar el gol en quatre verinosos cops
de cap (Matuidi, Ibra, en dues ocasions, l’última en els segons finals del
temps afegit, i Cavani), fins que els
defenses, ¡sí els defenses!, es van trobar al límit de l’àrea francesa.
Terry va centrar, Cahill va fer un
toc amb el taló i va rematar de cap
ELS VUITENS DE FINAL
DE LA CHAMPIONS
AHIR
TORNADA: 11/3
París SG-Chelsea
1-1
Xakhtar-Bayern
0-0
AVUI
20.45 H TORNADA: 10/3
Schalke-R. Madrid
Basilea-Porto
ANADA: 24/2
TORNADA: 18/3
Man. City-Barça
Juventus-Dortmund
ANADA: 25/2
TORNADA: 17/3
Leverkusen-Atlètic
Arsenal-Mònaco
(m. 36) Ivanovic, el lateral que abans
havia estat central i que té ànima de
golejador amb dianes decisives (Liverpool, Aston Villa, PSG...). Cinquè
gol del defensa serbi aquest curs, tercer en l’últim mes. Un gol, el tresor
que necessitava Mourinho per dimitir en una lamentable segona part
del Chelsea, superat pel vigor del
PSG agafat al seu impressionant joc
aeri.
IVANOVIC, UN GOL, UNA FORTUNA / Així va
arribar la diana de l’empat de Cavani (m. 54) en una arrencada furiosa
de Matuidi, aquell centrecampista
que juga, a vegades, de lateral, en altres ocasions de volant i que sorprèn
per la seva impressionant capacitat
física per aparèixer per qualsevol
lloc del camp. Llavors al Chelsea li va
agafar por. Tanta, que Mourinho va
anar retirant peces valuoses (William, Cesc i fins i tot Diego Costa, inèdit en la nit francesa), per protegir el
brillant Courtois. Tampoc calia. L’exporter de l’Atlètic no va necessitar
ningú, amb parades extraordinàries, plenes d’eficàcia, per aturar el París SG i transformar el gol d’Ivanovic
en un botí de valor incalculable.
El Chelsea no va necessitar res de
l’altre món per conquistar aquell
tresor. Primera rematada a porteria,
primer gol. Tot en ordre, devia pensar Mou. Tres de les seves quatre defenses van participar en el gol –només li va faltar a Azpilicueta, el lateral esquerre, unir-se a la festa a casa
de Sirigu– que va silenciar el Parc
dels Prínceps. Després, però, li va tocar patir, perquè Cesc va desaparèixer del partit, abans que el tècnic el
substituís (m. 84), o que prescindís
també de Diego Costa (m. 81), que va
marxar de França sense haver xutat.
Literal. El Chelsea va fer dos xuts, només un entre els tres pals i va acabar
en gol. Blanc, el tècnic del PSG, no
entenia com el seu bon joc de la segona part no va trobar el premi que
es mereixia.
A Londres es
resoldrà tot després que el peu de Courtois repel·lís el xut d’Ibra i les cames de Terry i Cahill evitessin que el
de Lavezzi acabés en gol. A Munic
també es decidirà l’eliminatòria
amb l’incòmode Xakhtar de Lucescu, que va transformar la nit en una
XABI ALONSO, EXPULSAT /
Ibrahimovic lluita per
una pilota amb Gary Cahill.
49
DIMECRES
icult 3 L’Acadèmia de Hollywood
gent / TV 3 Lady Gaga anuncia que
ignora el cine sobre negres r P. 54
es casa amb el seu nòvio actor r P. 62
LLL
AP / CHRISTOPHE ENA
Ancelotti exigeix un cop
d’efecte davant el Schalke
Els alemanys, amb moltes baixes, alinearan un porter de 19 anys
EFE / BERND THISSEN
CARLOS F. MARCOTE
MADRID
N
AFP / TOBIAS SCHWARZ
Goetze i Schweinsteiger van
darrere una pilota amb Fred.
guerra de guerrilles. Va descentrar el Bayern de Guardiola, que
tenia a la banqueta dos porters
(Reina i Starke), i que va deixar
una pobra imatge. No es va trobar
al camp, perdut en batalles amb
els jugadors de l’equip ucraïnès,
amb Xabi Alonso expulsat. Lucescu sempre li complica la vida a
Guardiola, sigui amb el Barça o
amb el Bayern.
UN SOL XUT DEL BAYERN / L’equip ba-
varès haurà de jugar sense l’exmadridista a l’Allianz després de
firmar un pobre partit: quatre
xuts, només un a porta. Els grans
pateixen, mentre el Barça descansava durant 48 hores abans de tornar a Europa dimarts a l’Etihad
davant el City del Kun Agüero. Però Messi té tantes ganes de jugar
que ahir, tot i ser dia lliure per a la
plantilla, va passar per la ciutat
esportiva per entrenar-se. H
o és que el Madrid estigui pensant a clavar
aquesta nit un altre set
al Schalke 04 com l’any
passat per aquestes dates (1-6), que
pot ser que sí, sinó que més aviat es
tracta de demostrar al Veltins Arena (20.45 hores, Canal + Liga) que la
seva pèrdua de joc, caràcter, intensitat i eficàcia ha sigut tan passatgera que quan l’equip torni d’Alemanya tot tornarà a estar al seu lloc encara que les lesions de gent com
Ramos, Modric, James van encara
per a llarg. A ells s’han unit també
Khedira i Coentrao amb problemes
més lleus, però Carlo Ancelotti recupera Pepe després de sis partits
fora i el central portuguès és assenyalat com a clau almenys per guanyar en consistència defensiva.
Ni la més mínima ombra de dubte va oferir el tècnic italià a l’hora
de confirmar el retorn de Pepe a la
formació titular en lloc de Nacho.
No va donar cap pista, en canvi, sobre si es decidirà per Illarra o Lucas
Silva per acompanyar Isco i Kroos
al centre del camp, encara que el relleu del basc pel brasiler davant el
Deportivo en constitueix un bon indicador.
En el capítol d’atacants no hi ha
res a debatre. Bale, Benzema i Ronaldo van viure probablement el 26
de febrer del 2014 a Gelsenkirchen
una de les seves millors exhibicions conjuntes davant el mateix
rival, amb dos gols cada un i dues
assistències del portuguès. Ara amb
Di Matteo, el Schalke no donarà
en principi tantes facilitats. Però
el sol fet que hagi d’utilitzar com
a titular el seu tercer porter, Wellenreuther, per les lesions de Fährmann i Giefer, ja suposa un llast
important per al conjunt alemany,
que tampoc té disponibles Draxler,
Farfán, Kolasinac i Goretzka. Arriba de perdre amb un discret Eintracht (1-0) i va quart a la Bundesliga, a dos punts del Borussia i a 18
del Bayern.
/ «No té res a veure amb
l’any passat. Un 1-6 fa mal, cou molt
i tenen clar que aquest partit suposa una revenja. No serà fàcil, hem de
ser previnguts i anar amb humilitat», va dir Casillas abans de viatjar
ahir al matí, mentre que Ancelotti
va explicar, un cop ja a l’estadi del
Schalke abans de l’entrenament,
per què ha qualificat aquesta setmana com a clau.
«Quan es té un resultat com el
REVENJA
33 Cristiano controla una pilota, al davant de Bale, al Veltins Arena.
Carlo Ancelotti
ENTRENADOR DEL MADRID
«Amb un resultat
com davant l’Atlètic
si no tens una
reacció ràpida et
pot afectar tota la
temporada»
que vam tenir contra l’Atlètic, si no
tens una reacció ràpida et pot afectar durant tota la temporada. Vam
reaccionar bé davant el Deportivo,
però necessitem millorar més», va
assenyalar el tècnic italià, convençut que el Madrid estarà a un nivell millor que dissabte davant el
quadro gallec. «Hem de disfrutar
aquest partit, aquest moment, per
tornar a jugar bé, a tenir intensitat
i motivació», va afegir. Per això se li
va preguntar si un dels problemes
de l’equip ha sigut precisament que
l’actitud dels jugadors no ha sigut
la idònia. «A la Lliga tenim la motivació més gran. Estem al capdavant
i no hi pot haver cap motivació més
gran per guanyar. A la Champions
el mateix. Som campions d’Europa
i farem tot el que sigui possible per
ser-ho una altra vegada», va respondre irat Ancelotti. H
DIMECRES
50
La situació del club blaugrana
LLL
Abidal diu ‘no’ a Bartomeu
El defensa rebutja l’oferta per tornar ara al Barça i escull l’Olympiacos per iniciar la
seva nova vida lluny del futbol H S’ocuparà d’assumptes de màrqueting i patrocini al Pireu
JORDI COTRINA
MARCOS LÓPEZ
BARCELONA
Éric Abidal va tenir dues ofertes
del Barça. Una de Sandro Rosell
quan se’n va anar, malgrat ell.
«Volia seguir jugant aquí, però el
club ho veu diferent», va dir plorant aquell maig del 2013 banyat
en llàgrimes que llavors van sacsejar el barcelonisme. Rosell li
va oferir ser el director de les escoles del Barça quan es retirés.
La segona oferta va arribar fa poques setmanes, quan Josep Maria
Bartomeu va mantenir la proposició del dimitit Rosell, obrint una
altra porta nova per al seu retorn.
Abi podria exercir d’enllaç entre
la directiva i la plantilla. Però dos
presidents i dues feines diferents
al Camp Nou no han seduït l’exdefensa francès, que ha preferit retornar a l’Olympiacos.
Abidal no vol ser bandera electoral de ningú. Ni comprometre
tampoc la seva imatge just ara,
quan s’acosten unes eleccions a
la presidència. Per tant Bartomeu
es queda sense una de les fotos de
la campanya. El retorn al Camp
Nou es farà esperar. «El club m’havia proposat ocupar-me de les escoles de futbol, però havia de viatjar molt, hi ha eleccions, tinc la
meva fundació, me n’he d’ocupar.
I de la meva família, és clar», va argumentar Abidal en una entrevista concedida a la revista francesa France Football. «És un càrrec en
què has de viatjar molt, ara hi ha
eleccions i jo ja tinc la meva fundació...», va afegir.
La LFP denuncia
els càntics
contra Cristiano
al Camp Nou
EL PERIÓDICO
BARCELONA
La Lliga de Futbol Professional (LFP)
va decidir denunciar els càntics
contra el jugador madridista Cristiano Ronaldo que es van produir
diumenge passat al Camp Nou durant el partit de Lliga que van disputar el Barcelona i el Llevant. «¡És
un borratxo, Cristiano és un borratxo!» va ser el càntic denunciat
per la patronal del futbol espanyol
davant el Comitè de la Competició
Professional.
Segons indica la nota feta pública ahir, «durant el partit, en el minut 65 i des del grup d’espectadors
de l’equip local situat a la zona de
primera graderia gol sud, darrere
de la porteria on en aquell moment
atacava l’equip local, i per part
del grup format per un col·lectiu
d’unes 200 persones aproximada-
Segons la nota, els crits
es van produir al gol sud
durant la segona part
33 Al seu despatx 8 Abidal, després de l’entrevista que va concedir a EL PERIÓDICO al gener.
«Messi coneix el
president, no em
necessita per anarlo a veure», diu per
rebutjar ser enllaç
A Atenes 4 dies al mes
Vol mirar des de fora, i amb calma,
l’evolució del Barça abans de prendre una decisió. Per això Abidal escull tornar a Atenes. «No vull un
càrrec en què l’ocupació requereixi 24 hores de 24, vull estar amb la
meva família», va subratllar l’exjugador, que tindrà diverses missi-
ons a l’Olympiacos. «Treballaré en
màrqueting, buscant patrocinadors,
preparant l’stage de pretemporada i,
a més, faré d’enllaç entre l’acadèmia
de l’Olympiacos i la del Barça», va revelar Abidal. Això satisfà els seus desitjos perquè només implica estar
«quatre dies al mes a Atenes», i podrà seguir vivint a Barcelona juntament amb la família, a més d’ocupar-se de la seva fundació.
Bartomeu es va reunir en un parell d’ocasions amb Abidal per intentar convèncer-lo, però no ho va
aconseguir. Volia que dirigís les escoles que el club té repartides per
tot el món. Ho va intentar per un altre camí, però ni així. Ni oferint-li la
possibilitat de tornar a trepitjar el
vestidor de la ciutat esportiva i del
Camp Nou va doblegar la voluntat
de l’exdefensa blaugrana. «Messi
coneix el president. No em necessita per anar-lo a veure», va explicar per justificar la seva renúncia
a exercir d’enllaç.
Se’n va, de moment, a Grècia,
atendrà diàriament la fundació en
què ha dipositat moltes il·lusions
i, de reüll, mirarà què passa els mesos vinents al Barça. Abidal vol tornar. Però també vol tenir temps i,
sobretot, evitar ser el pòster electoral de ningú, sigui de l’actual
president o d’un futur candidat
que s’acosti a la recerca de la seva
simbòlica figura. A més, va donar
la seva «paraula» a l’Olympiacos
que tornaria. I explorant nous camins, més enllà del futbol, va ara
Abi, esperant el moment oportú
per tornar al Camp Nou. H
ment, identificats amb bufandes,
pancartes i banderes de penyes del
club local i, en particular, el grup
conegut com a Almogàvers, situats
rere la pancarta identificativa del
col·lectiu, es va iniciar el següent
càntic: «¡És un borratxo, Cristiano
és un borratxo!», en referència al jugador del Reial Madrid Cristiano
Ronaldo, de forma repetida, coral
i coordinada».
D’acord amb l’última normativa de la Federació Espanyola de
Futbol, la LFP remet al Comitè de la
Competició Professional, cada dimarts, un escrit en què denuncia
l’entonació de càntics que inciten
a la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport.
El mateix escrit es trasllada cada
dijous a la Comissió Antiviolència.
La Lliga també ha denunciat altres
crits; en concret, els registrats en
els partits Sevilla-Còrdova, de Primera Divisió, i també l’Albacete-Betis, de Segona Divisió. H
la quiniela
PER RICARDO PASTOR
Tres triples i tres
dobles per 108 euros
1. Còrdova - València.....................................X2
2. R. Societat - Sevilla......................................X
3. At. Madrid - Almeria..................................... 1
4. Deportivo - Celta . .......................................X
5. Elx - R. Madrid............................................. 2
6. Vila-real - Eibar............................................ 1
7. Athletic - Rayo V........................................... 1
8. Alabès - Saragossa..................................1X2
9. Mallorca - Osasuna.................................1X2
10. Lugo - Recreativo........................................X
11. Racing - Leganés........................................X
12. Alcorcón - Las Palmas . .............................X2
13. Tenerife - Valladolid . .................................X2
14. Betis - Girona..........................................1X2
15. Barcelona - Màlaga................................ M-1
1X2
1
2
1
1
1X2
1X2
x
x 1X
X2
X2
X
X
Set triples i tres dobles
al 13 per 108 euros
X
x
x
x
x
X
X
x x
Com canvien els temps. Als anys 2. Al complement hi van quatre triples,
50 i 60 era molt fàcil escollir sis o set on han de sortir un mínim de dues X.
partits amb clara tendència a l’1, Copiï quatre vegades la butlleta base i
mentre que en aquesta jornada, cobreixi les caselles en blanc amb les
per exemple, només hi ha un partit quatre columnes que apareixen a conque ofereixi les màximes garanties. tinuació.
En la combinació que els oferim calia arriscar-se i hem jugat quatre
fixos. A la butlleta base hi van Fila 1 1 2 X X 1 2 X
tres triples (2, 8 i 9) i tres dobles, Fila 4 X 1 2 X
un a 1X (11) i dos a X2 (12 i 13). Fila 10 1
X X 2
Es cobreixen quatre variants, Fila 14 X X 1 2 X
que hauran de ser dues X i dos
51
DIMECRES
FUTBOL 3 PRIMERA DIVISIÓ
Anticorrupció investiga si
Osasuna va arreglar 4 partits
La fiscalia estudia l’empat amb l’Espanyol de la temporada passada
JUAN TERRATS
BARCELONA
L
a Fiscalia Anticorrupció investiga irregularitats de
l’Osasuna en quatre partits
de la passada temporada
en què el club navarrès va acabar baixant de categoria durant el mandat
de Miguel Archanco, l’expresident
osasunista, segons publica el diari
Marca. La fiscalia està estudiant si hi
va haver una possible manegada a
l’Espanyol-Osasuna de la penúltima
jornada, disputat al Power8, que va
acabar amb un empat a un, punt que
va certificar la permanència del club
periquito i que no va ser suficient
perquè el club navarrès se salvés del
descens. «Estem molt tranquils», va
declarar ahir Kiko Casilla, un dels capitans de l’Espanyol que va jugar
aquell partit.
«Volem deixar absolutament clar
que l’Espanyol de Barcelona no ha
tingut cap participació en cap manegada de partits ni en cap irregularitat», va afirmar Rafa Entrena, portaveu i vicepresident de l’Espanyol.
Segons sembla, Anticorrupció investiga la destinació d’1,5 milions d’euros que l’anterior junta osasunis-
ta hauria destinat a arreglar diversos partits del final de la campanya
passada. La LFP es querellarà contra
els possibles implicats i no descarta
que algun dels presumptes acusats
afrontin penes de presó.
Luis Sabalza, l’actual president de
l’Osasuna, va reconèixer ahir que el
curs passat es va produir la retirada
de diners en efectiu per un import
total d’1,5 milions. «Es van produir retirades de diners en efectiu que
Rafa Entrena
VICEPRESIDENT BLANC-I-BLAU
«Volem deixar
molt clar que
l’Espanyol no
ha tingut cap
participació en cap
partit arreglat»
em semblen estranyes», va dir el dirigent navarrès. «No podem dir que
hi hagi hagut una compra de partits perquè el club, com a tal, no en
té cap constància», va afirmar Sabalza. El CSD està portant a terme una
auditoria a l’Osasuna des del mes de
novembre passat.
APOSTES SOSPITOSES / Les investigaci-
ons també apunten a l’existència
d’unes apostes sospitoses en el partit
del Power8 amb quantitats pròximes als 250.000 euros que es van
moure a l’estranger per pronosticar
un empat a un. «L’Espanyol sempre
ha defensat la puresa de la competició», va comentar Entrena, que va
afegir: «El club col·laborarà de manera activa per arribar a les últimes
conseqüències en la investigació
dels fets».
Kiko Casilla va posar la mà al foc
pels seus companys: «Ningú m’ha
fallat mai. Confio en tots, en els
d’aquest any i en els de temporades anteriors». Dels últims nou partits de Lliga de l’any passat, l’Osasuna en va perdre tres, en va empatar
quatre i en va guanyar dos (Almeria
i Betis). H
carrer 1
Suárez i Muguruza,
a vuitens a Dubai
TENNIS 3 La jugadora canària ha superat la torticoli que li va impedir
jugar la final d’Anvers fa uns dies i
va passar als vuitens de final del
torneig de Dubai al derrotar la italiana Camile Giorgi per 6-3 i 6-4.
Garbiñe Muguruza també va superar la segona ronda del torneig al
guanyar la sèrbia Jelena Jankovic
per dos sets, 6-3 i 6-1.
Nadal derrota Bellucci a Rio de Janeiro
TENNIS 3 El tennista manacorí ha derrotat en dos sets aquesta matinada el
brasiler Bellucci en la primera ronda del torneig de Rio. Nadal ha guanyat
el primer set per 6-4, després que els dos jugadors es trenquessin el servei
un parell de vegades. En el segon, gairebé no ha tingut oposició i ha acabat clavant un 6-1 al seu contrincant.
Sergio García rebutja
una oferta de la Xina
CiU denuncia que es
persegueix l’esport
FUTBOL 3 El davanter de l’Espanyol
ha rebutjat una oferta milionària
del club xinès Hebei Fortune. «Jo
sóc el capità i el capità es queda, no
abandona el vaixell», va dir a Màgic
Díaz, el seu representant. «Hem estat una setmana donant voltes a
aquesta oferta de gairebé 20 milions d’euros per dos anys», va desvelar el seu representant. El capità té
dos objectius: la final de Copa i tornar a la selecció.
POLÍTICA ESPORTIVA 3 El senador de
CiU Josep Maldonado va denunciar davant el ministre d’Educació,
Cultura i Esport, José Ignacio Wert,
una «persecució fiscal» contra els
clubs petits amb la intenció de «recaptar desmesuradament i controlar l’esport autonòmic». Wert va
contestar desmentint aquestes intencionalitats: «El Govern no persegueix els clubs ni ningú, es limita a fer complir les lleis».
DIMECRES
52
ELS PREPARATIUS DE LA COPA DEL REI DE BÀSQUET
JORDI COTRINA
gura l’aler d’Alaska en referència
a l’enquesta de l’ACB. «Sabem que
hem d’anar pas a pas», remarca
també Bostjan Nachbar. «És clar
que el nostre objectiu és guanyar
la Copa, però ara només parlem
del València», assegura l’ala pivot eslovè, que admet un canvi de
mentalitat al vestidor. «Estàvem
cansats d’alts i baixos i tothom ha
fet un pas endavant, i això es veu
a la pista. La tornada de Navarro i
Oleson ha sigut una motivació. Si
tenim l’actitud i el desig que vam
mostrar a Badalona, serem difícils de guanyar. Hem millorat en el
millor moment».
Caps de sèrie
33 Confiança 8 Àlex Abrines espera a la banqueta per parlar amb els periodistes, ahir al Palau Blaugrana.
Un viatge cap a la il·lusió
La plantilla del Barça recupera les bones sensacions de cara a la disputa del segon títol de
la temporada H El Joventut confia a girar full a Las Palmas després de la derrota al derbi
JOAN CORTADELLAS
LUIS MENDIOLA
BARCELONA
L’enquesta oficial que cada any realitza l’ACB entre els tècnics que
no van a la fase final de la Copa
apunta a una repetició de la final
entre el Barça i el Madrid viscuda
fa un any (i en quatre de les cinc
últimes edicions) i sis dels tècnics donen com a favorit el quadro barcelonista per només un
que es decanda pels madridistes.
També el vestidor blaugrana té la
sensació que la cita li arriba en un
bon moment, sobretot després
de l’exhibició que va fer diumenge a Badalona, encara que ningú
s’atreveix a mirar més enllà del
partit de quarts contra el València. És un viatge cap a la il·lusió,
en qualsevol cas, que comparteixen amb els jugadors de la Penya,
absents des de fa quatre anys, que
divendres s’enfrontaran a l’amfitrió, el Gran Canària.
«Les sensacions són molt bones després del cop damunt la
taula que l’equip va donar contra el Galatasaray i contra la Penya», assegura l’aler del Barça
Àlex Abrines, per qui alguns dels
tècnics aposten com a MVP del
torneig en cas d’un triomf blaugrana. «Hi arribem en un bon moment. A Badalona vam mostrar el
camí a seguir i tenim ganes que
això comenci».
«Hi anem amb molta confiança», assumeix també Brad Oleson,
ja recuperat dels seus problemes
físics. «Però a la Copa qualsevol
cosa pot passar. Ara mateix al vestidor ningú pensa en la final», asse-
Àlex Abrines
ALER DEL FC BARCELONA
«Arribem en
un bon moment.
Contra la Penya
vam mostrar el
camí a seguir»
Salva Maldonado
TÈCNIC DEL FIATC JOVENTUT
33 Joves del planter 8 Abalde, Suárez, Llovet i Barrera, ahir a Badalona.
LA COPA DEL REI 2015
Del 19 al 22 de febrer
Gran Canaria Arena
Demà / 19.00 h
Barça
València B.
Demà / 21.30 h
Unicaja
Bilbao Basket
SEMIFINAL
Dissabte, 21 / 19.00 h
Barça
Valencia
Divendres, 20 / 21.30 h
Gran Canària
Joventut
Albert Miralles
PIVOT DEL FIATC JOVENTUT
FINAL
Divendres, 20 / 19.00 h
Reial Madrid
CAI Saragossa
«La patacada amb
el Barça va ser dura,
però hem de canviar
el xip. Per nosaltres,
la Copa és un premi»
SEMIFINAL
Dissabte, 21 / 21.30 h
Barça
Valencia
Diumenge
22 de
febrer
19.00 h
«Sabem que per
tenir opcions i
competir amb els
grans haurem de
donar el màxim»
La Penya, per la seva part, torna
a la Copa per la porta gran, com
a cap de sèrie després d’una esplèndida primera volta, entelada lleugerament per les tres derrotes consecutives a la Lliga (fora
davant l’Estudiantes i l’Unicaja,
a casa amb el Barcelona). «És cert
que hem abaixat el llistó després
de dos mesos excel·lents», assumeix el tècnic Salva Maldonado.
«És normal que en la temporada hi hagi aquestes baixades i ha
coincidit amb la Copa i després
d’una forta patacada com la del
Barça. Però hem de canviar el xip
i afrontar-ho», explica el preparador verd-i-negre. «Per a nosaltres
la Copa ha de ser un premi. Intentarem recuperar el camí».
Aquesta actitud positiva és
també la que desprèn el base Demond Mallet, de 36 anys, que viu
la seva segona etapa al club de
Badalona (hi va arribar el 2007 i
hi va estar dues temporades) i sap
què és aixecar un títol amb la Penya (La Copa i la ULEB el 2008 amb
Ricky, Rudy i Ribas, entre altres).
«Tots els equips passen mals moments. A nosaltres ens ha tocat
ara. Però aquest és un equip amb
experiència i hem de seguir sent
positius. La gent pensa que no tenim opcions, però també ho pensaven quan vam guanyar el 2008»,
argumenta.
Bona primera volta
Albert Miralles, que afronta la seva cinquena presència en una fase final de la Copa, també està entre els que donen un valor relatiu
a la derrota de diumenge contra
el gran rival. «Estar a la Copa és
un èxit. Als plans del club aquest
estiu no hi entrava poder fer la primera volta que hem fet ni entrar a
la Copa», diu .
El pivot badaloní, de 32 anys,
que viu també una segona etapa
al club on es va formar, se sent
més que satisfet pel rendiment
mostrat en la primera fase de la
temporada. «L’eufòria que hi havia era bona però ara s’ha compensat», explica Miralles. «El que
ens ha permès portar a terme una
bona primera volta i el que ens farà tenir opcions és saber qui som
i que haurem de donar el nivell
màxim, per sobre de les nostres
possibilitats, per lluitar amb els
grans». H
Classificats
53
DIMECRES
Classificats
El Periódico Consell de Cent, 425-427. 08009 Barcelona I Anuncis per: Telèfon 93.265.53.53 I E-mail [email protected] I Fax 93.246.54.51
VENDES
PISOS
ALTRES BARRIS BCN
95669 PASTEUR/TENERIFE. 2 hab,
Salón comedor, cocina y bño completo. Precisa reformas. Magnífica
oport. por precio y zona (Cee: en trámite) T.93.160.00.13 EUR.60.000
83879 FONT DÉN FARGUES. Piso de
dos habitaciones (una doble) con armario empotrado, exterior a calle, cocina independiente. (Cee: "A")
T.93.160.00.13 EUR.72.400
102862 RIERA D´HORTA C/MALGRAT Piso de 3 hab.(1 doble) salón,
baño y coc. Bien conservado, exterior a P.M. Asc.en finca. (Cee: "E")
T.93.206.53.93 EUR.99.000
107883 PASEO FABRA I PUIG /.
Vivienda de 65m2, muy luminoso,
tres hab. (dos dobles) amplia cocina, sin vecinos arriba. (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.109.680
108689 CONSELL DE CENT-SANTS
Piso 3 habt Totalmente reformado,
cocina americana, bien comunicado,
suelo parket, baño completo. (Cee: en
trámite) T.93.430.78.00 EUR.111.500
101091 MARE DEU MONTSERRAT.
Piso de 2 hab., sal.-com., coc.equip.,
b.compl., a.a. y altillo. MUY BIEN SITUADO. ¡VÉALO! (Cee: "F")
T.93.160.00.13 EUR.112.100
101350 PASSTGE MISTRAL- PASSEIG MARE DE DEU DEL COLL 2hab.
(1 dbl.) sal-com.coc.office, baño completo.luminoso bien comunicado.
(Cee: en trámite) T.93.207.11.55
EUR.118.000
83833 ROGER DE FLOR-SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda de
42m2, 2habitaciones dobles, (una con
vestidor), exterior a calle., (Cee: en
trámite) T.93.207.11.55 EUR.120.000
69154 RAMBLA BRASIL. Piso a reformar, 50m2, 3 habitaciones, comedor, cocina y baño. Soleado. Muchas
posibilidades. (Cee: en trámite)
T.93.430.78.00 EUR.130.000
81397 VALLCARCA-BEATO ALMATO
Piso 2hab., gran salón comedor, cocina de diseño, acabados de lujo,
Luminoso, lado parque Güell (Cee:
"E") T.93.207.11.55 EUR.132.000
94081 CONCILI DE TRENTO-AGRICULTURA. Loft reformado en planta baja de salón con cocina americana y baño completo. Mucha luz. (Cee:
en
trámite)
T.93.160.00.13
EUR.132.000
108294 BERLIN -NUMANCIA Piso
con superficie de 54 m2 en calle principal. Todo a estrenar con cocina
americana. muy versatil. (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.134.000
107852 MONJO-DE LA MAQUINISTA, Piso de 2h. una doble, salita de
estar, comedor con cocina equipada,
aseo, ext. a calle balcón. (Cee: en trámite) T.93.207.11.55 EUR.137.000
102887 P.VALL D´HEBRON. Piso de
3 hab., sal., con., coc.nva, b.nvo. y
parquet. REFORMADO, TODO EXTERIOR Y MUY TRANQUILO. (Cee: "E")
T.93.207.11.55 EUR.142.000
103020 PALOMA-JOAQUIN COSTA, Atención parejas e inversores, piso de 2h. tranquilo reformado, balcón, p.e.vivir, cocina-galeria (Cee: en
trámite) T.93.368.28.80 EUR.149.000
107922 AV.COLL PORTELL-SOSTRES 3 hab., sal.-com. salida tza.,
coc.equip., b.compl. y calefacc. PISO MUY TRANQUILO Y LUMINOSO.
(Cee:"G")T.93.207.11.55 EUR.149.000
107797 LA SAL-C/MAQUINISTA
Planta baja ref.en el corazón de la
Barceloneta, 1hab doble, salón, cocina americ., baño, ext.calle. (Cee: "D")
T.93.207.11.55 EUR.150.000
107985 RIERA DE TENA - SURIA.
Piso de 3 hab., amplio sal.-com. con
parquet, coc.equip., gal. y b. compl.
¡ACOGEDOR Y TRANQUILO! (Cee: en
trámite) T.93.430.78.00 EUR.152.000
107322 GRAN VÍA-CANTABRIA. Piso
alto, 3 hab., sal.-com salida balcón.,
coc.equip., b.compl. y suelo terraza.
¡VÉALO!!! (Cee: en trámite)
T.93.160.00.13 EUR.152.100
94930 BARCELONETA-JUNTO AL
MAR, a pocos mts. del mar, coc. com.
ext.a calle, 1 Hab., parket, en pleno
centro de Barceloneta. (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.152.100
107779 MARINERS-GINEBRA piso
1hab.dobl. coc.comedor, baño ref.salon, carp.alum. a.acond a dos minutos playa, corazón barceloneta (Cee:
trámite) T.93.207.11.55 EUR.155.000
94933 LA CAMPANA-BARTOMEU PI
piso todo reformado 3hab., comedor,
cocina, baño, ext., parquet, ascensor,
a/a, muy bonito!! (Cee: "F")
T.93.206.53.93 EUR.155.000
99974 PASEO ZONA FRANCA
Vivienda de 78 m2 salón, 3 habitaciones, 1 baño y lavadero.
Totalmente reformado. Para entrar a
vivir. (Cee: en trámite) T.93.430.78.00
EUR.155.890
88779 SALAMANCA/BARCELONETA.
Piso DE 40m2 aprx, a 50m de la playa, 1º real, 2 hbt, exterior a calle, reformado, (Cee: en trámite)
T.93.207.11.55 EUR.158.890
96535 FONT DE LA GUATLLA
Vivienda de 4H, baño y coc. perfectos, asc, balcón, ext y soleado.No deje de verlo (Cee: "E") T.93.368.28.80
EUR.160.000
89074 Corcega/2 de mayo. Loft totalmente reformado con 1 hab,
Salón con cocina americana. Bño
completo, parket, a/a frío-calor (Cee:
"E") T.93.160.00.13 EUR.162.000
80273
GANDUXER/DIAGONAL
Estudio ext., salón-comedor, coc.
abierta, 1 habit., baño, A/a, parquet.
Muy buena ubicación. (Cee: en trámite) T.93.368.28.80 EUR.162.100
96285 TENOR MASINI Piso exterior
y posterior, muy luminoso, 2 habitaciones + despacho, amplio comedor,
bien comunicado L1 y5 (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.163.000
94016 VALENCIA-GABRIEL Y
GALÁN. Piso de 2hab., salón, cocina, baño. Exterior, finca antigua
con ascensor. UBICACIÓN!!! (Cee: en
trámite) T.93.160.00.13 EUR.169.000
94171 ANNA MARIA MARTÍNEZ
SAGI-RONDA GUINARDÓ piso de
3hab., salón, cocina y baño. Exterior.
Finca con asc. ZONA TRANQUILA
(Cee:"D")T.93.160.00.13 EUR.170.000
108568
GUIPUSCOA-RAMBLA
PRIM, Piso de 3h. 2 dobles, baño, salón comedor, gran cocina, todo refor
e impecable. balcón con vistas (Cee:
en
trámite)
T.93.160.00.13
EUR.172.000
108258 PSO. MARAGALL-C/CUBELLES Acogedor, 3 hab.(2 dobles), luminos, altillo, parquet, reformado,
ext., jto.metro. INMEJORABLE (Cee:
en
trámite)
T.93.160.00.13
EUR.173.000
89873 TRAJÁ- FONT FLORIDA de 3
hab.(2 dbls) baño compl.salcom.coc.equip.parquet, balcon
cerrd.asc.techo abov. centrico. (Cee:
en
trámite)
T.93.430.78.00
EUR.175.000
100232 BEAT ALMATO-RUBENS.
Piso de 3 hab., gran sal.-com.,
coc.equip, b.compl., a.a., calef., parket y tza. ¡PISO MUY ACOGEDOR!
(Cee:
"E")
T.93.207.11.55
EUR.175.000
103666 FELIPE II-PLAÇA CONGRES
EUCARISTIC piso de 3 hab. (1
dobl). baño, coc. con gal.sal.com .2
balc.ext t/ a ref.sol (Cee: en trámite)
T.93.160.00.13 EUR.175.000
69106 RDA.GUINARDÓ - VILLAR.
Finca bien conservada con ascensor.
Piso 3 hab.(1 dble.), baño y coc. nuevos, parket, air acond. (Cee: en trámite) T.93.207.11.55 EUR.175.000
109584 INDÚSTRIA-LEPANTO Piso
estudio 2 hab., comedor, coc., baño,
galería, parquet, carpinteria aluminio,
ref., asc., soleado. (Cee: en trámite)
T.93.206.53.93 EUR.176.100
103675 ROSELLON-SARDENYA.
Fca. con asc., 3 hab. y sal.-com. ext.,
coc. y baño. Vistas a Sgda.Familia. A
REFOR. MUY BUENA ZONA. (Cee: en
trámite) T.93.207.11.55 EUR.177.100
107885 FELIP II - AVENIDA MERIDIANA piso 4 hab (1doble) gran
sal.com.2 galerias.finca con asc.luminoso, muy nien estado, centrico
(Cee: en trámite) T.93.160.00.13
EUR.180.000
108316 PASEO DE LA ZONA FRANCA.- Vivienda de cuatro habitaciones
(tres de ellas son dobles) cocina y baño reformado, ascensor. (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.190.000
103015 FONTRODONA-PIQUER.
Finca con asc., 3 hab., sal.-com.,
coc.equip., baño, suelos hidrául. y vigas vistas. ¡MUY ACOGEDOR! (Cee:
en
trámite)
T.93.368.28.80
EUR.190.000
75598 MASPONS I LABRÓS - ART.
Obra Nueva, Piscina, hab.doble, salcomedor, coc. elect. nuevos. Bañp 4
p.Ext. calle, pking. op. (Cee: en trámite) T.93.207.11.55 EUR.190.600
108261 ABAD ODO - GRAN ST ANDREU. ACOGEDOR DUPLEX de 3
hab., sal.-com., coc.equip, baño y tza.
VISTAS
ESPECTACULARES!
¡VÉALO! (Cee: en trámite)
T.93.160.00.13 EUR.192.100
85697 HORTA/GUINARDO-FONT
FARGUES. 3 hab. (2 dobles) ext. a calle. Ascen. Baño completo con bañera. Cocína y lavadero. (Cee: "E")
T.93.160.00.13 EUR.195.000
101094 ART-MARE DEU MONTSERRAT. Piso 3 hab., sal.-com.,
coc.equip., 2 b.compl., a.a., parquet
y tza. PARA ENTRAR A VIVIR. (Cee:
"E") T.93.160.00.13 EUR.195.000
104983 NAVAS DE TOLOSA-JUAN
DE GARAY. Piso 3 hab., sal.-com. sal.
tza., coc.equip., b. y a., a.a. y parquet.
¡MUY TRANQUILO! (Cee: en trámite) T.93.160.00.13 EUR.195.000
107765 GRÀCIA_VILA DE GRÀCIA;
Piso totalmente reformado de 2 hab.
con bonito patio, baño completo, ¡EXTERIOR A CALLE! (Cee: en trámite)
T.93.207.11.55 EUR.199.520
107843 CONSTITUCIO - BADAL, Piso
3 habt, balcón, baño y cocina reformada, Parquing opcional, trastero (incluido en el precio). (Cee: en trámite) T.93.430.78.00 EUR.205.000
107775 VINAROS- LÁLMIRALL AIXADA una hab. dbl.sal.com, baño
complt.vigas madera, pocos metros
playa, centrio, reformado (Cee: en trámite) T.93.207.11.55 EUR.210.000
102879 CALLE DEL MARPsJ..BORBO, piso en planta baja de
3h. 2 dobles, baño, cocina reformado ext. a dos calles, uníco en la zona (Cee: "E") T.93.207.11.55
EUR.210.000
RONDA GENERAL MITRE - PLAÇA
LESSEPS. En finca con presencia,
piso alto y soleado con vistas panorámicas, todo exterior, 4 habitaciones
dobles, 2 baños y 1 aseo, cocina - office, lavadero independiente, salón comedor. Certificado energético en
trámite. 480.000€ 93 496 55 55
GRUPASSA
RONDA GENERAL MITRE - VALLIRANA. Piso alto y soleado, exterior a calle Vallirana, muy tranquilo, 3 habitaciones (2 dobles), gran salón comedor, cocina - office, 2 baños.
Certificado energético en trámite.
298.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
MUNTANER - DESCARTES. Piso alto y soleado, todo exterior, en finca
con presencia, 4 habitaciones dobles
(1 de servicio), gran salón - comedor con salida a terraza, cocina - office, 2 baños. Trastero incluido.
468.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
FONTCOBERTA - CAPITÀ ARENAS PASSATGE SENILLOSA Piso alto, reformado a estrenar, 4 habitaciones y
2 baños, salón - comedor con salida a pequeña terraza a patio de manzana, reforma de calidad, parket, carpintería lacada, puerta blindada,
cocina equipada con electrodomésticos panelados, conexión de TV y teléfono en todas las estancias, persiana del salón motorizada. Calificación
energética: E. 418.000€ 93 496 55
55 GRUPASSA
TAQUÍGRAF MARTÍ - PLAÇA COMAS.
En finca con presencia, 4 habitaciones (3 dobles), 2 baños, cocina - office, salón - comedor con salida a terraza. Cert. energético en trámite.
398.000€ 93 4965555 GRUPASSA
TRAVESSERA DE LES CORTS - COMANDANTE BENÍTEZ. Piso para entrar a vivir, 2 habitaciones, cocina, baño, salón - comedor con salida a
terraza de aproximadamente 15m2.
187.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
TRAVESSERA DE LES CORTS ARISTIDES MALLOL - CAMP NOU.
En finca de alto nivel, piso de origen
4 habitaciones, actualmente todo a redistribuir, exterior a calle. Certificado
energético en trámite. 165.000€ 93
496 55 55 GRUPASSA
CARRETERA DE LA BORDETA GAIARRE. Piso alto y soleado, 3 habitaciones, cocina y lavadero, baño,
salón - comedor, en finca con presencia y ascensor. Certificado energético en trámite. 130.000€ 93 496 55
55 GRUPASSA
MINERIA - PLAÇA CERDÀ.
Impecable reforma con 3 habitaciones (1 suite exterior a calle), 2 baños,
cocina integrada en salón, con isla y
con salida a terraza exterior a calle,
armarios empotrados, halógenos,
puerta de seguridad, sol de tardes.
Certificado energético en trámi
169.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
AVINGUDA JOSEP TARRADELLAS LONDRES. Piso en finca con presencia, muy soleado, 4 habitaciones, cocina, 2 baños y 1 aseo, salón - comedor con salida a terraza disfrutable.
424.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
VALÈNCIA - COMTE D'URGELL.
Piso alto 7º real, muy soleado, 3 habitaciones, baño completo, salón exterior a calle con salida a terraza, reformado de calidad, parket,
carpintería lacada, calefacción - gas
y radial, aire acondicionado, armarios
empotrados, persianas motorizadas, vistas despejadas, servicio de
portería. Cert. energético en trámite.
380.000€ 934965555 GRUPASSA
AVINGUDA ROMA - ENTENÇA. En
finca con ascensor, piso alto y soleado de 4 habitaciones, 2 baños completos, cocina independiente con lavadero y salón - comedor con salida
a balcón, muy buena distribución, en
buen estado, permite entrar a vivir.
Certificado energético en tramit
270.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
VILADOMAT - AVINGUDA JOSEP TARRADELLAS - LONDRES. Piso de 3
habitaciones (2 dobles), salón - comedor de aproximadamente 35m2
con salida a terraza de aproximadamente 16m2, 2 baños completos, cocina - office, 6º real de altura todo reformado. Parking incluido. Cert.
496 55 55 GRUPASSA
GRAN VIA - ROCAFORT. En finca
noucentista con ascensor, piso alto
(último piso), exterior a calle y patio
de manzana, a reformar, 3 habitaciones (2 exteriores a calle), 1 balcón.
220.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
RAMBLA CATALUNYA - ENTRE
ROSSELLÓ Y CÒRSEGA. En finca catalogada de máxima categoría y en
perfecto estado de conservación, vivienda de aprox. 100m2 a redistribuir
con todos los acabados de época respetados y mantenidos con preciosa
terraza de aprox. 11m2, orientado a
sur con magnífica galería toda acristalada, sol y tranquilidad a agradable
patio de manzana de l'Eixample
d'Or. Calificación energética: E.
595.000€ 93 4965555 GRUPASSA
DIPUTACIÓ - MARINA. En finca antigua de calidad en chaflán, piso de
3 habitaciones, exterior a calle con salón - comedor de aprox. 25m2, cocina indep. con salida a gran lavadero, baño reformado con gresite y
armario emp., pequeña despensa, ascensor. Cert. energético en trámite.
198.000€ 93 496 5555 GRUPASSA
AVINGUDA GAUDÍ - INDÚSTRIA. En
finca con gran presencia y ascensor,
piso alto con 3 habitaciones exteriores, baño completo y aseo, salón - comedor ext. y cocina con salida a lavadero exterior, cuarto de despensa,
tranquilo. Cert. energ. en trámite.
180.000€ 934965555 GRUPASSA
MARINA - AUSIÀS MARC.
Entresuelo a redistribuir con grandes
posibi., 2 piezas ext. a calle, aislamiento tipo climalit, en finca de alto nivel
con conserje. Calif. energética: C.
120.000€ 93 4965555 GRUPASSA
ARAGÓ - DOS DE MAIG. Piso alto,
8º real, 4 hab., baño y aseo, salón exterior a pequeña terraza exterior a calle, cocina salida a lavadero, carpintería y parket de calidad, en buen
estado. Cert. energ. en trámite.
198.000€ 93 4965555 GRUPASSA
PADILLA - CONSELL DE CENT.
Piso de 2 hab. y 1 despacho, cocina,
baño, todo reformado de diseño, ext.
a calle con vistas despejadas, orientado a Tarragona, en finca con ascensor. Cert. energ. en trámite.
240.000€ 934965555 GRUPASSA
MÓRA D'EBRE - RUBENS. Piso luminoso exterior a calle, 2 habitaciones (antes 3), cocina, baño, gran salón - comedor con salida a terraza,
lavadero independiente. Certificado
496 55 55 GRUPASSA
LAURA LATINA 37a. exuberante y viciosa y sus 3 amigas 666 700 848
110-130 MUCHO PECHO 30€ Aribau
40 principal 2ª De 10 a 20. A.A
TRAVESTI NIKOL Femenina, delgada,
dotada Plz Espanya 699 131 541
CASITA de Olga, hay chicas nuevas
24h 30€ 934559902 y 659272438
TRAVESTIS SAGRADA FAMILIA 9
673 559 429 www.ladylupe.com
LA CASA DE LAS YAYAS Solo vicio
Maria, Loli y Montse 93 4107670
MSJ 20€ fantasías erót. 2 maduras
Pje Mayol 21 bjos S Familia 11 a 20h
MARAGALL Serv. compl. 20€.
9 616 881 695 - 93 501 95 24
¡NUEVO! MSJES. Relajante, tatami,
camilla 9 93 164 23 33
MOLLET. 4 ORIENTALES. Completo
+ copa 24h. Sal. 9 691 788 778
LLOGUERS
APARTAMENTS
www.motelpuntcatorze.com 50/100€ Jacuzzi Sin lím. tiemp Love Hotel Autovía Gavà Mar 93 633 02 84
LAFRANSA.COM 47/146€ Love Hotel. Pk gratis. Jacuzzi Sin límite tiempo C/La França Xica, 40. 93 423 14 17
HLAPALOMA.COM 42/52 € Discreto. Sin límite ni recargo. Pk. gratis. C/La Paloma, 24 9 93 412 43 81
MASAJISTAS CHINAS 1h 20€
Concep. Arenal 144- 93 352 94 70
¡¡EL DREAM TEAM!! 6 quiromassatgistes ¡Novetats! 93 451 82 01
MARIA seductora sensual, masaje anal, especial griego 686 839 529
RUTH UN PLACER PARA TUS... sentidos 120p ¿Vienes? 679943509
WWW.LUXTAL.ES Por horas. Jacuzzi 9 93 423 99 55
SERVEIS
VIDUA CATALANA 62A Grans pits dolça i viciosa. Molt part 934263736
DIPUTACION 403 ENTLO. 2ª
L-2 Monumental 24h 15 Srtas 20€ copa gratis Sal 93 265 78 59 Visa
CHINITA SUSANA guapa 24 años
Camp de l'Arpa 9 602 536 049
www.suitesbarcelona.es Bcn centro
26€ Pk. incl. 93 272 48 67 / 78
APARTAMENTOSBREDA.COM F.
Macià Bñ/hid Dsd 30€ 93 321 80 90
TRAVESTIS
www.NuevoLoquo.com
SABADELL Maduritas y jovencitas. Sí
a todo. 24h. A.p.30€. 93 727 98 83
HREGAS.COM 52/73 € Nuevas hab
Discreción. Sin límite tiempo. Pk. gratis C/ Regas 10-12 9 932 380 092
WWW.APARTAMENTOSDV.COM
Discretos apart., bañera minipiscina,
horas, pk, priv. 9 93 334 31 66
ROSELLON Todo un placer anticrisis
25€ Duplex 60€ 9 93 207 36 19
MASAJES BELLEZA Trafalgar 7 Bcn 1h
25€ L1-4 Urquinaona 933194052
35A. CATALANA ¡TODA NUA! Amb
molta classe 629 879 577 Priv.
FISIO MOLT GUAPA 652 167 634
LÍlla-Atleta-Discreció-Miss Tarragona
¡SIN MENTIRAS! 22 y 23a. Masje desnudas o en lenceria 647 137 219
CHICAS!!! CHICAS!! CHICAS!!
www.contactosyrelax.com
CALABRIA 251 ENT. 1ª 24h.
Novedades. Servicios 30/60/80€
ARIBAU 40 PRAL 2ª 1/2 hora 2 serv
50 €. Masaje + copa. A.A
ANA MASAJES. Todo un placer
9 688 390 642
CRÈDITS
DINERO URGENTE con escritura.
Préstamos personales.
Micro créditos 9 93 476 26 98
CON LICENCIA DE TAXI Prestamo
concedido en 24h 9 93 487 13 24
EMPRESARIOS y autónomos tienen
problemas financieros 608705081
DIVERSOS
CONFECCIÓ
BORJA CPRO RESTOS tdas, tejidos,
merc. zap. etc 9 639 71 91 43
FUTUROLOGIA
VIDENTE MARA curandero africano
resuelve todos los problemas, amor,
negocios, impotencia, mal de ojo, trabajo Garantia total 653 322 424
VIDENTES profesional ayuda a recuperar tu pareja 9 678 97 05 06
RELACIONS
MASSATGES
CONTACTES
TERRASSA ""NOVEDAD""
TERRASSA Catalanas 18-19 a.
TERRASSA Ambiente selecto
TERRASSA Sí a todo, sin prisas
TERRASSA 9 93 780 61 23
MASAJISTAS MUY ATRACTIVAS. 24
h. Francés sin 9 93 317 46 47
NOVEDAD Enamorats Jessica y Monica jovenes Si todo 93 265 88 86
ESTIMULOS ANALES con lengua
24h. Sal. Mataró 9 93 741 63 41
ROCIO 22A. española 120p. Francés
natural y el amor 30€ 2 serv. 1h. haciendo de todo 50€ 934561424
NECESITAMOS hombres para sexo
sras adineradas 902944017
PATRICIA 23A. Italiana, escultural, besos con lengua, disfrutarás hasta el final 9 652 463 075
SABADELL Maduritas y jovencitas. Sí
a todo. 24h. A.p.30€. 93 727 98 83
VIUDA. Necesitando sexo. No cobro
9 636 366 297
20€ COMPLETO. Zona Collblanc. Sí
a todo 24 horas 9 93 186 29 79
TRAVESTI CORAL RUBIA 140p. 40a.
Activa Pasiva. 9 647 053 976
CAT. 52A. ATRAC.CULTA y Discr. 30€
¡Repetirás! Priv 679 25 74 09
JUBILADA INEXPERTA, pago yo
9 653 312 057
ESTIMULOS de ano y próstata.
Salidas. 24 h. Visa 9 93 451 33 85
CHINAS JÓVENES 30€ + copa.
Salidas 24 horas 9 695 474 809
MADURITAS Y JOVENCITAS. Sí a todo 20€ 24h 9 93 245 86 31
60 € SALIDAS 60 € SALIDAS
Srtas. morenas, Srtas rubias 24 h
Llámanos al 9 93 317 46 47
MAICA Y MARIA 60 y 65 a. lésbico autén. Econ. Enamorats 932658886
MASAJES ERÓTICOS
www.NuevoLoquo.com
30€ TU LEC. EN MI BOCA hasta la última gota 9 650 079 047
GREC SÍ *Ana 49 anys rasuradeta 110
de pit. Rossa 9 93 231 51 51
SALIDAS HOT-DOM 24 h. 10 Srtas. jovenes y bellas. 9 93 454 11 59
GRIEGO
www.NuevoLoquo.com
TRAVESTI BRASILEÑA JESSICA 25a.
1,80 alt. 130 pecho, dotada 23cm.
Morenaza, cuerpo escultural.
Activa, pasiva 9 93 209 51 39
60€. SALIDAS 24H. SALIDAS
Chicas modelos 9 93 317 46 43
MILA 19A. mimosa, besucona. Salidas. 24 h. Visa 9 93 451 33 85
CATALANAS
www.NuevoLoquo.com
CRISTINA GALLEGA 52A. Delgadita.
Esp. B. Negro 9 93 246 65 22
MASAJISTAS ORIENTALES 1h 27€
Rda. Sant Pere, 25 Bjos.1
¡ALUCINA!"SANDRA CHILENA"
Personajes Eróticos 93 423 08 30
RUSAS
www.NuevoLoquo.com
TRAVESTI RAQUEL En Fabra i Puig.
Act. Pas. Sí a todo 9 645 537 139
MASAJES Gran Vía, 497. Esq. Borrell
<M> Urgell. 1h 20€ 602 438 825
DINERO AL ACTO En garantía su vehículo, obras de arte y joyas.
9 93 321 93 93 y 686 997 702
MADURITAS
www.NuevoLoquo.com
RELAX
AV. MADRID 6, PISO 1ª SRTAS
Nuevas ¡¡Pruébanos!! Comp. 40€
933 330 533 Lu a vier. volverás
LAURA 20A. Española. Tu lolita.
Solo hoy. No prof. 9 634 048 773
¡¡¡ SADO, SADO, SADO !!!
sumisas amas 9 93 488 22 85
RUSA 20A. Muñeca perfecta, beso con
lengua. Sal. 9 93 304 25 93
MATARÓ ANA rusa morbosa, beso con
lengua 9 93 741 63 41
MATARÓ EVA 130p. sin experiencia,
me inicio 9 93 741 63 40
SOFI FRANCES hasta el final a part
30€. Plz. España 9 660 529 618
RUSA CUERPO espectacular cariñosa educada simpatica 606 668 621
PAULA TRAVESTI TETAZAS 24 h. Sal.
30€ <M> Entenza 699582296
"EL PLACER DEL CASTIGO" Nuevas
sumisas y amas alto nivel. Todo tipo
de servicios 9 93 451 80 62
GRANOLLERS ""NOVEDAD""
GRANOLLERS catalanas 18-19 A
GRANOLLERS ambiente selecto
GRANOLLERS c 93 870 78 99
www.GRANOLLERS-RELAX.com
MASAJISTAS ORIENTALES desde
15€ C/ Viladomat, 123
JOVEN NO PROFESIONAL Catalana.
Particular. 9 628 13 83 21
LOS MASAJES MAS SENSUALES
LOS MEJORES CLUBS EROTICOS
MOLLET. 4 ORIENTALES. Completo
+ copa 24h. Sal. 9 691 788 778
Coneix-nos
54
DIMECRES
Primera fila
icult
Compte enrere de la gala dels premis cinematogràfics dels EUA (1)
L’Oscar és
blanc
L’Acadèmia de Hollywood ha ignorat
aquest any el cine sobre negres amb
només dues nominacions a ‘Selma’
NANDO SALVÀ
A aquestes altures, sabem perfectament que
els Oscars no sempre serveixen per decidir quines
pel·lícules són bones i quines dolentes sinó perquè
l’Acadèmia de Hollywood
faci autobombo. Però no
només per a això: en tant
que indústria en bona mesura dedicada a retratar les coses que passen
al món, els premis que Hollywood
concedeix –i que aquest any entrega
diumenge que ve– són una forma de
posicionar-se enfront seu.
Això ens porta a Selma, un biopic
sobre el reverend i activista Martin
Luther King Jr. que ha aconseguit
l’aplaudiment gairebé unànime de
la crítica nord-americana –arriba a
Espanya el 6 de març–. Dirigida per
Ava DuVernay, és exactament el tipus de pel·lícula que guanya premis:
basada en un cas real, retrata de forma complexa una figura icònica;
és íntima i alhora èpica, i políticament rellevant. No obstant, només
és candidata a l’Oscar en dues categories, una de rellevant –millor pel·
lícula– i una altra no tant –millor
cançó–. Molts matarien per obtenir
un reconeixement semblant però,
en aquest cas, que ni DuVernay ni
l’actor David Oyelowo hagin aconseguit ser candidats ha sigut percebut com una injustícia.
La conseqüent
polèmica va molt més enllà de Selma,
en bona mesura perquè és inevitable connectar els conflictes racials
que la pel·lícula recrea i els ocorreguts recentment als Estats Units. Recordem que un jurat de Ferguson
(Missouri) va absoldre el novembre
passat el policia blanc Darren Wilson d’haver matat a trets Michael
Brown, un jove negre desarmat; i
que al desembre un altre jurat va fer
el mateix amb Daniel Pantaleo,
l’agent que va estrangular un home
de color que venia cigarrets. Selma,
doncs, és un recordatori no solament de tot el que els homes i les dones negres van haver de lluitar pels
CONFLICTES RACIALS /
EN L’‘ERA OBAMA’
UN SOMNI POSSIBLE
Contra tot pronòstic, va obtenir
dues nominacions als Oscars
2009, millor film i actriu. Sandra
Bullock es va endur el premi.
CRIADAS Y SEÑORAS
Nominada a millor cinta del 2011, les
seves actrius Jessica Chastain, Viola
Davis i Octavia Spencer van ser
candidates. Spencer va guanyar.
seus drets civils, sinó també del que
encara els queda per lluitar. I molts
s’esperaven que l’Acadèmia recolzés
la causa.
De tota manera, es possible que
els acadèmics simplement pensessin que DuVernay no està entre els
cinc millors directors del 2014, ¿oi
que sí? ¿O és que qualsevol pel·lícula
que advoca pels drets civils hauria
de ser automàticament reconeguda? Aquest tipus de correcció política, ¿no és en si mateix una forma de
racisme? En última instància, se suposa que el criteri a seguir no és el
del color de la pell sinó la qualitat artística, i aquest és un concepte molt
relatiu
Cert, però les estadístiques no.
Aquí van algunes dades: el 94% dels
acadèmics són blancs; fins ara només quatre homes negres han guanyat l’Oscar al millor actor, i només
una dona negra ha sigut elegida millor actriu. Sols tres negres han sigut
nominats a millor director –entre
ells, cap dona–. De les 128 pel·lícules
nominades en la categoria de millor
pel·lícula els últims 20 anys sols 18
incloïen protagonistes que no fossin
blancs, gairebé tots ells criminals o
esclaus o gent extremadament pobra. I el 7% de les nominacions en categories interpretatives en l’última
dècada han anat a parar a intèrprets
negres. Amy Adams, Meryl Streep i
Jennifer Lawrence han acumulat entre les tres el 9%.
Cert que s’han fet
progressos en aquest aspecte, sobretot coincidint amb l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca. Els últims anys, pel·lícules que mediten sobre la història afroamericana i/o
l’experiència de ser negre als EUA
s’han fet un forat als Oscars més o
menys important, com Criadas y señoras, Lincoln, Fruitvale Station, El mayordomo i, per descomptat, 12 anys d’esclavitud, que va obtenir l’Oscar a la millor pel·lícula l’any passat.
Però les nominacions del 2015 són
les que inclouen menys presència negra dels últims 17 anys –cap intèrpret afroamericà aspira a l’estatueta–. I potser és precisament el triomf
de 12 anys d’esclavitud el que explica això. ¿No deu ser que aquella pel·lícula
va absorbir tota la culpa liberal blanca de Hollywood i ara senten que, almenys fins a la pròxima dècada, poden dedicar-se sense manies a premiar els artistes (blancs) que en la seva
opinió s’ho mereixen? H
TRIOMFS PASSATS /
LINCOLN
Va acumular fins a 12 nominacions,
entre elles la de Steven Spielberg al
millor director del 2012. Es va haver
de conformar amb dos premis.
12 ANYS D’ESCLAVITUD
El primer llargmetratge dirigit per
un cineasta negre que guanya
l’Oscar a la millor pel·lícula. En total
va obtenir tres estatuetes el 2014.
Fotograma de ‘Selma’, ‘biopic’
sobre Martin Luther King.
«El cas de Ferguson
és el pa de cada dia»
EN 3 MINUTS
Ava DuVernay
Directora de cine
El seu tercer llargmetratge, ‘Selma’, no
ha aconseguit tantes nominacions a
l’Oscar com les quinieles auguraven,
però tot i així el nom de la cineasta està
en boca de tothom a Hollywood.
N. S.
–¿Se sent decebuda per no figurar entre els candidats a la millor
direcció?
–No, era el que m’esperava. No
ho dic per fingir modèstia, és que
és pura matemàtica. L’Acadè-
mia funciona de manera molt gremial. És a dir, els directors nominen
els directors, els actors nominen
els actors, i així successivament.
Qui més qui menys vota els que coneix, i a mi no em coneix ningú.
Sóc una nouvinguda. A més a més,
el 91% dels directors que pertanyen
a l’Acadèmia són homes, i el 90%
són blancs. Jo no sóc ni una cosa ni
l’altra.
–Si hagués aconseguit la nominació,
vostè seria la primera directora negra que aconsegueix una cosa així.
¿Com se sent en aquest sentit?
–Doncs em sento igual que respecte al fet d’haver sigut la primera directora negra nominada al Globus
d’Or: pensar en això em provoca una
certa amargura, perquè és clar que
espectacles
55
DIMECRES
LLL
FESTIVAL DE SANT JOAN DE LES ABADESSES
La rebel·lia
de Clownia
Txarango compartirà cartell amb La Pegatina
i Leo Bassi, entre d’altres, el 26 i 27 de juny
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
del cine afroamericà han augmentat
des de l’arribada de Barack Obama
a la presidència?
–S’han produït més pel·lícules que
parlen sobre la història dels negres,
i no pot ser una coincidència. De totes maneres, no oblidem que moltes
d’aquestes pel·lícules estan produïdes i dirigides per blancs, com Criadas y señoras i Lincoln. I que moltes segueixen recolzant-se en l’arquetip
del messies blanc: al final acaba sent
un personatge blanc qui ajuda els negres a escapar de la pobresa o l’esclavitud.
33 Ava DuVernay, durant el rodatge de ‘Selma’.
no sóc la primera dona negra que es
mereix aquests reconeixements. Altres, com Julie Dash o Dee Rees o Lisa Gay Hamilton, se’ls van merèixer
molt abans que jo. Suposo que jo he
dirigit la pel·lícula adequada en el
moment just. En tot cas, espero que
els pròxims anys les dones no haurem de pensar a ser les primeres o
les segones o les terceres, i podrem
concentrar-nos a fer les millors pel·
lícules.
–¿Està d’acord que les oportunitats
–¿Què opina dels paral·lelismes entre el món que Selma retrata i l’actual?
–Quan feia la pel·lícula no em podia imaginar que acabaria haventhi tantes connexions, però suposo
que eren inevitables. Primer, perquè
el que va passar a Ferguson és el nostre pa de cada dia: molts joves negres
han mort des de sempre en aquelles
mateixes circumstàncies. I segon,
perquè ser conscient d’això forma
part de qui sóc com a cineasta, i com
a dona negra. H
Alguer Miquel, el timoner de
Txarango, va recordar la comunió
absoluta que van aconseguir l’any
passat «entre el festival i la gent del
poble». I va aclarir que si el pretext
del naixement de la mostra va ser
el 2014 la presentació del seu segon compacte, «ara la voluntat és
proclamar la música i la cultura
com a eines i armes de participació social» que convidin a sacsejar
consciències.
Clownia és més que una programació concentrada en dos dies de grups, actors i pallassos. «És
un espai de convivència que convida a la reflexió. Una forma d’amplificar els motius pels quals fem
«Tornem a plantar aquest campament com a acte de rebel·lia. Reivindicació del somni. Celebració de la vida. Per seguir cultivant
el pensament crític». Així és com
Txarango va anunciar ahir la segona edició del festival Clownia
que amb tant èxit (l’any passat
van vendre 4.000 entrades en tan
sols 15 dies) va organitzar a la seva població natal, Sant Joan de les
Abadesses (Ripollès). En aquesta
mateixa localitat, la banda compartirà cartell amb grups com La
Pegatina, Babylon Circus, Amparo Sánchez, El Niño de la Hipoteca, Gertrudis i l’inFERRAN SENDRA
corregible Leo Bassi, entre d’altres. La
cita serà els dies 26 i
27 de juny.
El festival desplegarà les seves actuacions en diversos
espais com la plaça Major del poble
i dos escenaris: el
principal (de més
aforament), i el batejat Àgora. Una
gran carpa que aco- 33 El grup organitzador i amfitrió, Txarango.
llirà el vessant més
EL PERIÓDICO
social, amb música, teatre i circ com
a eines de transformació.
Eines
Leo Bassi oferirà un
espectacle antològic amb la seva habitual àcida visió de la
religió, la banca, el
capitalisme... Mentre que Payasos en 33 L’animada banda La Pegatina.
Rebeldía es convertirà en un espai de solidaritat in- música», va subratllar Miquel.
ternacional i de fraternitat entre D’aquí ve, per exemple, que no
els pobles que coneixen bé el poder es posin a la venda entrades per a
de la rialla i de l’art. Sorgit arran un sol dia sinó abonaments per al
del Festiclown, el Festival Interna- festival complet. «No volem que
cional de Clown de Galícia, i del la gent es limiti a veure l’actuatreball de la cooperativa artística ció de la banda que li agrada. VoCulturactiva, l’objectiu d’aquest lem compartir una experiència de
projecte és compartir esperances convivència completa». El tret de
en llocs que pateixen injustícies i sortida anirà a càrrec de Cybee i El
conflictes. Payasos en Rebeldía ha Son de la Chama, a la plaça Major.
acompanyat el procés de forma- Al migdia del mateix divendres
ció de la primera companyia de pa- 26, a l’espai Àgora, actuaran Tinillassos Zapatista Indígena de la his- xara, Leo Bassi i Rondellaires. I el
tòria de Chiapas i ha organitzat el clímax arribarà dissabte a la nit
primer festival internacional de amb El Niño de la Hipoteca, TxaClown del món àrab, el Festiclown rango, Hoffmaestro, Zoo i Calavede Palestina.
ra Collective. H
56
espectacles
DIMECRES
CONCERT A BARCELONA
ARXIU
El ‘bluesman’ rebotat
Fernando Alfaro recupera avui a Heliogàbal el repertori del primer
disc de Surfin’ Bichos, ‘La luz en tus entrañas’, en el seu 25è aniversari
NANDO CRUZ
BARCELONA
33 Al bosc 8 Un jove Alfaro familiaritzant-se amb la guitarra.
El 1988, Fernando Alfaro tenia 25
anys i encara no havia gravat ni un
disc. Feia dos anys que componia
cançons intensament, però no havia
aconseguit formar una banda esta·
ble. En un rampell de gelosia perquè
els seus amics de Los Bichos l’havien
deixat plantat, fins i tot va amena·
çar d’emprendre el camí en solitari.
Es diria Surfin’ Jesus, en al·lusió di·
recta a bluesmen com Howlin’ Wolf i
Lightnin’ Hopkins.
Aquell projecte va durar el que va
durar el seu disgust. Al cap de poc, ja
tornava a estar reconciliat amb el seu
cosí José Mari Ponce, el bateria Car·
los Cuevas i Joaquín Pascual. I com·
binant el nom dels dos projectes van
néixer els Surfin’ Bichos. Aquesta
nit al bar Heliogàbal (22.00 hores),
Alfaro recuperarà el repertori de La
luz en tus entrañas, el primer disc del
quartet d’Albacete, en un format
molt pròxim al d’aquell bluesman
rebotat i blasfem que a punt va es·
tar de ser conegut com El Jesús Sur·
fista. La mala notícia és que les en·
trades per al concert ja estan esgo·
tades.
Alfaro va créixer sota una fèrria
educació religiosa, però aviat es va
sentir atret pel revers més macabre
de la Bíblia. I això, unit a les seves
passejades pel costat més salvatge
de la vida, va anar conformant un
cançoner que es va clavar a l’Espa·
nya de 1989 com un ferro rovellat.
L’any en què dos dels discos més ve·
nuts van ser la Lambada i Tutto Pavarotti, els Surfin’ Bichos estrena·
ven cançons com El rey del pegamento i Vive el peligro bramades per un
Alfaro en el seu paper de rector al·
lucinat.
Commoció a la Manxa
Joaquín Pascual encara recorda
com fugien escandalitzats els avis
de les places dels pobles de la Man·
xa on anaven a tocar els Surfin’
quan Fernando Alfaro vociferava
la lletra de Malaventuranzas. Allò de
«arrepentíos, masturbaos, crucificad al Señor con salmos, asesinad, regocijaros y comed tortillas
de clavos». El mateix Alfaro recor·
El d’Albacete
també estrenarà
cançons del seu
pròxim disc,
‘Saint-malo’
da també la mirada de la seva ma·
re quan descobria a la seva habita·
ció alguna de les seves ocurrències
poètiques.
La luz en tus entrañas era un disc
de so enganyós. Tot i palpitar amb
influències de la Velvet Under·
ground, Nick Cave i els Violent
Femmes, es va decorar amb puntu·
als solos de saxofon i teclats de llau·
na en sintonia amb el so del pop
espanyol dels anys 80. Però aquell
disc, des de les seves mateixes en·
tranyes, marcava distàncies res·
pecte a la generació anterior i se·
ria considerat un dels pilars (amb
Los Bichos, Cancer Moon, Aventu·
ras de Kirlian i Lagartija Nick) de
l’escena independent que estava a
punt de néixer.
El repertori d’aquesta nit no mi·
rarà només al passat. Fernando Al·
faro està a punt de publicar un nou
disc en solitari titulat Saint-malo i
avui també estrenarà algunes de
les cançons d’aquest nou disc. H
espectacles / cultura
«¿Sort? Un s’ha de preparar
perquè les coses passin»
meus concerts. A Irlanda estava tocant davant de 70 persones i em vaig
trobar actuant davant de centenars
¡per aquesta cançó!
JAMES VINCENT MCMORROW Cantautor irlandès
NÚRIA MARTORELL
BARCELONA
«La sort és de tots», prometia el lacrimogen anunci de loteria de Nadal
del qual James Vincent McMorrow
va compondre l’emotiva música.
Per al seu acústic de la famosa Glacier s’acompanya amb la seva primera guitarra Gibson. Explica que la
marca l’hi volia regalar però va preferir comprar-se-la. «Volia tenir alguna cosa meva al 100%». L’endemà, li va donar un cop. «La caixa es
va trencar», relata, assenyalant la visible marca horitzontal. Avui la desenfundarà novament a la sala Barts,
convidat pel festival Guitar BCN.
–La seva visita anterior va ser fa quatre mesos. ¿Canviarà el repertori?
–Serà un xou diferent perquè vinc
sense banda. Faré les cançons que
em vinguin de gust i alguna versió.
–¿Versions de qui?
–De Chris Isaak: Wicked game. La vaig
cantar una vegada en un programa
de televisió dels Estats Units. A la
gent li va encantar. Van començar
a demanar-me-la. I... vaig decidir no
tocar-la fins avui.
–¿Com avança el disc que prendrà el
relleu a Post Tropical?
–Fa sis mesos que treballo en noves
cançons. Però em vaig posar a escriure per a altres, reservant-me les bones per a mi, és clar. El reprendré
després de la gira pels Estats Units.
–¿Per a qui compon?
--És secret. Gent a qui no sé dir que
no. I és divertit perquè formes part
d’un equip i ja no has de preocuparte de si fan algun canvi, etcètera. No
obstant, si sóc jo qui l’ha de cantar
llavors sí que controlo tot el procés.
–La seva cançó de la loteria li ha
comportat una pluja de seguidors a
Espanya. ¿Creu en la sort?
–Crec que un ha d’estar preparat perquè les coses passin. Crec en la feina dura per aconseguir la teva meta.
Vaig començar des de baix. No m’he
pogut saltar cap tram. Així he arribat
al lloc on les coses podien passar i així ha sigut. Si d’això en diem sort, sí
que hi crec.
Un total d’11 galeries catalanes, una
més que l’any passat, participaran
en la pròxima edició de la Fira d’Art
Contemporani, Arco, que se celebrarà al recinte firal de Madrid del 25
de febrer a l’1 de març. No es tracta
d’una «qüestió de quotes; el criteri és
la qualitat», segons afirma Carlos Urroz, director del certamen, que destaca, també, que serà una cita amb
un clar accent «llatinoamericà» per-
–Va estudiar màrqueting a la universitat. ¿Recorda el moment exacte en
què va saber que volia ser músic?
–No. Als 13 anys, als 15... ja em fascinava. Sempre vaig saber que volia estar en aquest món.
–El falset de la seva veu el fa ràpidament reconeixible. ¿Ha estudiat
cant?
–Mai. Encara que una professora
que vaig tenir a l’institut va dient
que ella me’n va ensenyar [rialles].
magnífic. Però no sempre triomfa la
mateixa: als Estats Units i Austràlia
arrasa Cavalier. I la meva versió de
Higher love de Steve Winwood és un
hit al Regne Unit.
Onze galeries catalanes
participaran en Arco
què Colòmbia és el país convidat
d’aquesta edició. Les sales catalanes
que estaran en el programa general
són: +R Galería, ADN Galería, Àngels
Barcelona, Estrany-De la Mota, Joan
Prats, Marc Domènech, Miguel Marcos, Polígrafa Obra Gràfica, Projectesd i Senda; a les quals se sumaran
la galeria Ethall –dins del programa
#Opening destinat a les galeries joves– i les sales amb seu a Barcelona i
Madrid Malborough Gallery i Nogueras Blanchard.
–¿Què els contestaria als artistes
que creuen que permetre que la seva
música soni en els anuncis és com
prostituir-se?
–No faig mai res per diners. Entenc
la postura, però hi estic totalment
en desacord. El que és important és
la música. La resta és part del joc. Els
que opinen això o són mals músics o
venien molts discos quan es venien
discos, i això els permetia no plantejar-se altres opcions. O potser són artistes molt pretensiosos i és per això
que no volen cedir la seva música.
–L’etiqueta folk del primer disc la va
deixar relegada per donar més protagonisme a la tecnologia i a l’atmosfera èpica. ¿Què el va portar a
fer aquest gir estilístic?
–Quan vaig començar no tenia diners per accedir a la tecnologia. Però
el valor d’una cançó ha d’estar en si
mateixa. La producció només és com
la vesteixes i embelleixes. M’agrada
que la meva música soni actual, no a
fa cent anys. Però detesto la gent que
usa l’electrònica per aparentar que
sap fer música quan no en sap.
«M’envolto d’uns
quants que no
practiquen la
falsedat. L’art és
subjectiu. Poden
adorar-te i odiar-te»
LA FIRA D’ART DE MADRID
EL PERÓDICO
BARCELONA
FERRAN SENDRA
–¿Fins a quin punt Glacier ha sigut el
seu número premiat en aquesta loteria que a vegades acaba sent l’èxit?
–Ho ha sigut. Quan una cançó rep
tanta atenció i transcendeix així és
–¿Era el primer cop que escrivia per
encàrrec la música d’un anunci?
–No. Encara que el que més em demanen és música per a films i sèries.
Recordo la repercussió que va tenir
als Estats Units From the woods després de sonar a Anatomia de Grey. Encara no havia tret el disc i va ser sorprenent veure tantíssima gent als
57
DIMECRES
–En la poètica lletra de Glacier parla
del que és real i del que és fals. ¿Què
hi ha d’això en la indústria musical?
–En el passat vaig treballar amb
gent que em deia que era meravellós i després em deixava com un
drap brut. Ara m’envolto d’uns
quants que no practiquen la falsedat. L’art és subjectiu. Poden adorarte i odiar-te. H
33 James Vincent McMorrow, després de gravar per a Música Directa.
Vegeu l’acústic de
‘Glacier’ amb el mòbil
o a e-periodico.cat
58
llibres
DIMECRES
33 Vistes de la Barcinomagna creada per Laura Llimós: a l’esquerra, la Bàrcino original envoltada de la seva ‘ampliatio’; a la dreta, terminal de dirigibles a Montjuïc; a sota l’estació de tren.
UNA NOVEL·LA ‘STEAM-PÈPLUM’
Togues i màquines de
vapor a Barcinomagna
3 ‘La república pneumàtica’ es desenvolupa en un món romà tecnològic i alternatiu
ERNEST ALÓS
BARCELONA
A
l’Alexandria del segle I, Heró va inventar la primera
màquina de vapor, el primer sistema de portes hidràuliques i la primera màquina de
vending. Amb un sistema apuntalat
en masses de mà d’obra esclava, Roma no tenia cap estímul per desenvolupar una revolució industrial a partir d’aquelles joguines. Però, ¿i si alguna cosa els hagués animat a fer-ho?
Aquesta pregunta (aquest i si que està
darrere de gèneres com la ucronia o
la història alternativa) li va rondar
durant molt de temps a l’arquitecte i
professor de la UPC Jaume Valor. Ha
jugat a respondre-la amb una novel·
la, La república pneumàtica (Cruïlla /
Fantascy), en la qual s’imagina una
història alternativa en què, al segle
III, dirigibles, trens i fàbriques amb
màquines de vapor omplen de fum
una immensa Barcinomagna retrofuturística. Steam-pèplum, més que steam-punk. «És més ciència-ficció que
no pas fantasia. O una novel·la històrica en un passat imaginari», apunta
el seu autor.
Per un costat, La república pneumàtica és una novel·la d’aventures,
en la frontera de la juvenil, protagonitzada per un jove de Cesaraugusta que viatja per salvar el seu pa-
33Alarit inatoratum orbenir que ta vili intilis. Sulic vidie facio in talissentius num el seu silis bonsulia? Satu
re i que ha d’aturar una conspiració política als carrers d’una
Barcinomagna dickensiana, plena de nens
del carrer. Per l’altre,
la construcció de tot
un món alternatiu
és un descomunal i atractiu joc
d’història-fic-
ció ple d’al·lusions que s’expliquen
en un llarg apèndix (en l’edició en
castellà; la versió en català només es
troba a la web www.barcelona-robot.
com). L’altre protagonista és una
Barcelona construïda en 3D per la
també arquitecta Laura Llimós.
¿Per què transformar Bàrcino en
la gran metròpolis d’Hispània, i no
Tàrraco, Emèrita o Corduba? Succeeix que descobrir la tesi de Josep
Maria Palet que els romans van
parcel·lar el pla de Barcelona amb
una quadrícula regular que prefigura l’Eixample va ser el segon estímul (¿com seria un eixample, que
Valor denomina ampliatio, de la Bàrcino romana?) que va portar aquest
arquitecte a escriure el seu llibre. El
tercer va ser el curs de literatura fantàstica que va cursar a l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès, en
què va tenir Ricard Ruiz Garzón com
a tutor.
TOT UN MÓN / Però no es tracta només
d’inventar una Barcinomagna imaginària. «Amb la meva companya,
Laura, ens vam animar i vam fer un
món sencer que havia de resultar
versemblant», explica Jaume Valor,
que firma com a J. Valor Montero. El
record de Jo, Claudi el va portar a fer
que el punt a partir del qual divergeixen la història real i l’alternativa
llibres
59
DIMECRES
DEL 1936 AL 1946
i dees
Un procés a Sentís
JAUME
Subirana
L’historiador Francesc Vilanova dedica al periodista ‘Fer-se
franquista’, «un llibre aïrat» sobre una biografia «flexible»
Llull com a
oportunitat
ARXIU / MAITE CRUZ
E. A.
BARCELONA
sigui la restauració de la república
per Claudi, l’adopció de la tecnolo·
gia del vapor i la conversió d’aquesta
en una mena de religió d’Estat regi·
da des d’Alexandria pel Col·legi
Pneumàtic. La segona república ro·
mana creix fins a entrar en contacte
amb l’imperi xinès, però aquells sa·
cerdots enginyers es converteixen
en «un grup de poder conservador»
que, al segle III, que és quan es desen·
volupen els fets, amenaça d’imposar
una tirania (amb elements xenòfobs
contra els immigrants xinesos, que
han estès la via virtutis, el taoisme ro·
manitzat; els exterminats seguidors
d’un tal Yehoshua ja són història).
Els arquitectes
Jaume Valor i Laura
Llimós han dibuixat
de cap a peus una
ciutat imaginària
La novel·la, «més
ciència-ficció que no
pas fantasia», té lloc
en un segle III molt
diferent de l’històric
La república pneumàtica és només
una peça d’un projecte més ampli,
pilotat per Jaume Valor i Laura Lli·
mós. Per un costat, la novel·la, que
tindrà segona part. Per un altre, Om·
ni, un relat interactiu que s’ha con·
vertit en una aplicació per a iPad
i en un llibre autoeditat, Barcelona
Steam Punk, amb recursos de realitat
augmentada; en un futur pròxim,
a una Barcelona similar a la nostra,
els personatges es mouen entre el
món real i una mena de Second Life,
un videojoc que recrea aquella Ro·
ma alternativa. Però de moment,
les editorials convencionals no ho
veuen clar i s’han quedat amb el lli·
bre-llibre. H
L’historiador Francesc Vilanova
confessa que Fer-se franquista. Guerra
civil i postguerra del periodista Carles
Sentís 1936-1946 (Lleonard Munta·
ner Editor) li ha sortit «un llibre aïrat». Aquesta lectura paral·lela i crí·
tica de les «flexibles» memòries de
Sentís «té un sentit col·lectiu, és
una trajectòria individual que serveix per il·lustrar el franquisme català, per veure com els franquistes
modelen la seva biografia per passar per una altra cosa i com hem
tingut una mirada indulgent i benevolent», explica Vilanova al seu
despatx de la Fundació Carles Pi i
Sunyer.
Però l’autor d’Una burgesia sense
ànima i El franquisme i la traïció catalana considera que Sentís no és no·
més un exemple més dels catalans
de Franco. «És, de tots, possiblement el personatge amb un perfil
més sinistre». Una opinió sobre el
que va ser degà del Col·legi de Perio·
distes durant la transició que sem·
bla potser massa vehement. Enca·
ra que amb un sol dels seus capí·
tols, dedicat a les cròniques des del
camp de concentració de Dachau,
Vilanova fa tot el possible perquè el
lector acabi tan aïrat com ell.
El maig del 1945, Sentís visita
Dachau juntament amb el corres·
ponsal de Ya i el Diario de Barcelona.
La comparació de totes dues cròni·
ques, «el que Carles Sentís va amagar de Dachau i va explicar Matías Cirici Ventalló», és inquietant.
Una indiferència moral, expressa·
da «en un to burlesc», el d’un perio·
dista «cínic, frívol i superficial», subratlla Vilanova, no gaire diferent
de la que traslluïa en aquell tan ci·
tat com poc llegit reportatge sobre
la immigració murciana als anys
30 que va publicar a Mirador.
«A mesura que avancem, sembla que entrarem en una Exposició o Fira de Mostres. Ja és això en
part. Les mostres que hi ha a prop
de l’entrada veuré després que són
les millors, perquè, almenys, poden caminar sense arrossegar-se
i no són contagiosos». Així comen·
ça la visita, que segueix parlant de
nois «amb cara de pillet», d’un «ignorant i desgraciat detingut» que
no entén la paraula antropofàgia
o de «dotzenes d’éssers arxibruts i
que mengen constantment pa amb
mantega dels americans pels racons».
El dret a evolucionar
El llibre arrenca citant un obitu·
ari publicat al diari en què va col·
laborar Sentís: «Mai va ser franquista,
però es va acomodar com altres milers
de catalans a la vida sota el franquisme...» «Molts catalans franquistes
diuen que franquistes no ho van ser
E
n la primera lliçó dels manu·
als de gestor públic està el
consell de presentar sempre
que es pugui els problemes com a
oportunitats (de canvi, de millo·
ra). Aquest any es compleixen 700
de la mort del filòsof i escriptor
Ramon Llull, un dels fundadors de
la literatura catalana i dels pri·
mers a usar, ja al segle XIII, una
llengua romance per parlar en
prosa de Dios i del bon govern del
món.
Llull té la gràcia i la complicació
de que fue mallorquí i, a la vegada,
per família i per com anaven lla·
vors les coses (abans de l’Espanya
sempiterna dels Wert i Margallo),
català. Té la gràcia i la complica·
ció de que fue filòsof i, a la vegada,
teòleg, i no solo teòleg, sinó enco·
nado propagador de la fe cristiana
(foll de Déu, le llamaban, i Doctor Il·
luminat). Té la gràcia de que va es·
criure en català però també en llatí
i àrab (i, menys, en occità, francès
o castellà) perquè és un apologe·
ta i la llengua per a ell se subordi·
na a la funció del text. Té la gràcia
700 anys després de
la mort de l’escriptor
és hora de reivindicar
el seu treball
33 Carles Sentís, el 2004.
«Van tenir la sort
de disposar de
30 anys per
anar modelant
la seva biografia»
del tot, que la revolució els va expulsar i no van tenir cap més remei
que refugiar-se en l’altre bàndol,
però que es van fer aliadòfils i monàrquics com si això els convertís
en demòcrates. Però fer-se franquista és una decisió voluntària.
I si no és franquista algú que treballa com a espia per al SIM, alferes de regulars, que li fa una botifarra al pobre Solé Barberà quan
se l’emporten lligat de mans, que
es col·loca com a secretari de
Sánchez Mazas, que es fa un nom
a Madrid i aprofita la seva posició
per fer tràfic d’influències, aleshores, si aquest paio no és franquista,
¿qui ho és?», es pregunta Vilanova.
«És –es respon– la mena de personatges que a França haurien estat
sotmesos a depuració el 1945. Però que en canvi van tenir la sort de
disposar de 30 anys per anar modelant la seva biografia. És cert
–afegeix Vilanova– que la gent té
dret a evolucionar. De Semir i Sacristán van ser falangistes... Però
és que Sentís ho va fer sempre per
estar on estigui el poder...» H
i la complicació de que va escriure
centenars d’obres, desenes de mi·
lers de pàgines, que avui no sem·
pre són fàcils de llegir i entendre.
Els 700 anys de la seva mort em
semblen una ocasió excel·lent per
reivindicar el treball intel·lectual,
el compromís personal, la visió
internacional, la màxima exigèn·
cia a una llengua viscuda en co·
munitat i, a la vegada, la prioritat
del plurilingüisme i l’aposta cen·
tral per les traduccions. Ja tindrí·
em política cultural: ¡mirin si do·
nen de si, les gràcies i complicaci·
ons d’un personatge com Ramon
Llull!
Deixem en segon plano si haurà
o no canvi de Govern al País Valen·
ciano i Balears (malament, quan
els clàssics depenen de lo que in·
teressi a un Bauzá o de lo que opi·
ni un Toni Cantó). Demos mitjans
i altaveu als savis (Anthony Bonner, Lola Badia, Albert Soler) que
coneixen a Llull, fem encàrrecs als
grans escriptors que lo sàpiguen
llegir (com va fer Enric Casasses
amb lo que ja havia fet Verdaguer
en les Perles de l’Amic e Amat), pen·
sem en institucions com el Cen·
tre de Documentació Ramon Llull
(centrellull.ub.edu) en termes
d’infraestructures d’Estat. Apro·
fitem l’oportunitat. No hi haurà
moltes més que siguin millors que
aquesta. H
llibres
60
DIMECRES
EL RÀNQUING D’EL PERIÓDICO
Castellà
Català
FICCIÓ
1
2
3
4
‘També això
passarà’
Milena Busquets
Amsterdam
Una dona evoca durant un estiu a Cadaqués la relació amb
la seva mare.
176 p.
‘Des d’on tornar
a estimar’
Joan Margarit
Proa
Els versos
més recents del
popular poeta
català.
112 p.
‘Un any i mig’
Sílvia Soler
Columna
La vida familiar
d’uns pares jubilats i
els seus quatre fills
al llarg d’un any i
mig.
320 p.
=
=
A
5 16,90 €
5
16 €
‘También esto
pasará’
Milena Busquets
Anagrama
Una dona evoca durant un estiu a Cadaqués la relació amb
la seva mare.
176 p.
‘Blitz’
David Trueba
Anagrama
Vivències d’un jove
arquitecte
paisatgista que
afronta un canvi de
vida i ideals.
176 p.
=
A
5 16,90 €
2 16,90 €
RESPECTE A LA
G POSICIÓ
SETMANA PASSADA
Setmana del 9 al 15 de febrer
1 20,50 €
‘Cincuenta
sombras
de Grey’
E. L. James
Debolsillo (butx.)
Una història d’amor i
submissió amb altes
dosis d’erotisme.
544 p.
A
56
9,95 €
5
6
7
‘Mariona’
Pilar Rahola
RBA - La Magrana
Vivències d’una
dona i la seva família
en la convulsa
Barcelona
del segle XIX.
288 p.
‘La dona immòbil’
Joan Barril
Edicions 62
Una atractiva dona
impedida centra
l’atenció dels quatre
homes que van
marcar la seva vida.
240 p.
‘Wonder’
R. J. Palacio
La Campana
La dura i emotiva
història d’un
nen que té una
greu deformitat
a la cara.
420 p.
=
=
G
18
18 €
‘Sígueme la
corriente’
Megan Maxwell
Planeta
Una comèdia
romàntica en què
l’amor s’imposa a
les dificultats.
496 p.
A
2 15,90 €
2 19,50 €
‘Ofrenda a
la tormenta’
Dolores Redondo
Destino
Última entrega de la
trilogia protagonitzada per la inspectora
Amaia Salazar.
440 p.
G
12 18,50 €
80
14 €
‘Un jardín al norte’
Boris Izaguirre
Planeta
L’atzarosa peripècia
vital d’una dona al
llarg de la convulsa
primera meitat del
segle XX.
448 p.
A
5 21,50 €
8
‘Les dones
de la Principal’
Lluís Llach
Empúries
La saga de tres
dones catalanes
marcades per
un obscur crim.
400 p.
A
19
20 €
‘El impostor’
Javier Cercas
Literatura Random
House
Retrat literari d’Enric
Marco, fals
supervivent dels
camps nazis.
432 p.
G
14 22,90 €
2 21,50 €
L’aprenentatge
de la decepció
EL LLIBRE DE LA SETMANA Carreras fa
balanç del pas del temps a ‘L’àguila negra’
VICENÇ
Pagès Jordà
Després de dos llibres de contes apareguts a principis dels 90, Joan Carreras (Barcelona, 1962) va publicar
tres novel·les sense pressa. A partir
de L’home d’origami (2009), però, accelera el ritme alhora que va eliminant la truculència per centrar-se
en els conflictes familiars i els desenganys de la maduresa. En menys
de quatre anys han aparegut tres
novel·les que són sobretot radiografies sentimentals: Carretera secundària, Cafè Barcelona (premi Ciutat de
Barcelona) i ara L’àguila negra, que
ha obtingut el premi Sant Jordi.
El començament de L’àguila ne-
gra recorda les últimes novel·les
d’Eduard Márquez (L’últim dia abans
de demà) i Care Santos (Desig de xocolata). Totes tres comencen amb dos
companys d’estudi, un dels quals
té parella, però en la de Carreras
aquesta relació eludeix el triangle
sentimental, com si s’hagués proposat evitar la figura geomètrica
més literària. L’àguila negra és la biografia d’un home, i per tant està impregnada de malenconia en la mesura que el lector assisteix a tots els
passos que menen a l’aprenentatge
de la decepció: les il·lusions, l’adaptació, la rutina, la rendició.
L’àguila negra està narrada amb
dos corrents temporals, ja que els
capítols breus del jubilat que mira
de fer les paus amb si mateix s’alternen amb els més llargs que narren
les etapes vitals que ha anat traves-
33 El novel·lista Joan Carreras.
sant. Aquest entrellaçament crea el
que podríem anomenar efecte Benjamin Button, sobretot a l’inici, quan
els capítols de l’home gran precedeixen els del jove i fa l’efecte que s’esperi –o es vegi venir– ell mateix.
UNA NOVEL·LA DE CREIXEMENT / No som
davant una novel·la policíaca on
l’estímul sigui esbrinar com es va
cometre el crim, sinó davant una
novel·la de creixement, on el lector
aspira a conèixer les etapes a través
La comèdia de la tragèdia
CRÍTICA Juan Pablo Villalobos traça un simulacre de Mèxic
RICARDO BAIXERAS
Després de les seves exitoses primeres dues novel·les (Fiesta en la madriguera i Si viviéramos en un lugar normal) en què va presentar un Mèxic
esquitxat de la paròdia més hilarant, Juan Pablo Villalobos tanca
ara aquesta trilogia amb Te vendo
un perro, dibuixant un país que «so-
lo despierta cuando se abre la tierra bajo sus pies». Si en aquelles un tenia la
sensació que el seu corrosiu humor
i el seu surrealista surrealisme havien arribat al punt més àlgid, ara
sabem que no, que és capaç de portar el lector a terrenys encara més
extrems. Vegeu, si no, com és possible que Teo, un home de 78 anys, es
converteixi en el centre de totes les
ires d’una comunitat de veïns que
no li perdona que no assisteixi a la
tertúlia literària d’aquella comunitat, on el Palinuro de México, de Fernando del Paso, és el llibre a comentar. Déu n’hi do. Vegeu, si no, com
pot ser acusat fins a la sacietat que
està escrivint una novel·la que no
està escrivint. Vegeu, si no, com és
possible que Teo, venedor de tacs i
de les quals el personatge ha arribat
al final.
El protagonista es casa, prospera, engendra, cedeix, i tanmateix
acaba sol, voltat de fantasmes, penedit, captiu de la recança. Carreras ha triat un home de la generació
anterior a la seva, de manera que
pot resseguir-ne la trajectòria fins
a la vellesa. Tot i transcórrer durant
el franquisme, el llibre se centra en
les transformacions interiors i esquiva l’èpica de la resistència.
pintor frustrat, pugui resoldre qualsevol tensió veïnal i personal de la
mà d’Adorno, amb frases lapidàries
com: «el arte avanzado escribe la comedia de lo trágico» o «lo nuevo es hermano
de la muerte». Vegeu, si no, finalment,
com és possible que casa seva estigui
infestada d’escarabats i pugui foragitar-los gràcies a la música.
Villalobos ha declarat que la
novel·la és «una reflexió sobre la memòria i l’oblit, la construcció del
cànon estètic i la història política»
del seu país. És per això que molt
al final Teo escriu en un quadern
una poderosa reflexió: «¿Cómo podía
entenderse todo lo que había pasado?
¿Cuál había sido el sentido de que pasara? ¿Era una reivindicación de los olvi-
A
35
9,95 €
‘El guardián
invisible’
Dolores Redondo
Destino
La inspectora Amaia
Salazar investiga
uns crims a la vall de
Baztan.
435 p.
3 18,50 €
MÒNICA TUDELA
xx,xx €
A
PREU
DE VENDA
10
‘Cinquanta
ombres
d’en Grey’
E. L. James
Debolsillo (butx.)
Una història d’amor i
submissió amb altes
dosis d’erotisme.
544 p.
‘Crímenes que no
olvidaré’
Alicia Giménez
Bartlett
Destino
Nou històries de la
inspectora Petra
Delicado.
320 p.
G
SETMANES
A LA LLISTA
9
‘El poeta
del poble’
Andreu Carranza
Destino
Una novel·la que
recrea l’ascens i
caiguda del poeta
Jacint Verdaguer.
304 p.
G
x
26 18,50 €
‘El capítol
del Julian’
R. J. Palacio
La Campana
Vivències del culpable del ‘bullying’ al
jove protagonista de
‘Wonder’
128 p.
G
20 10,50 €
‘Mercado
de invierno’
Philip Kerr
RBA
Un ‘thriller’ de
temàtica futbolística ambientat a la
Premier League.
416 p.
G
3
15 €
L’àguila negra no persegueix la
brillantor, ni encara menys està farcida de recursos lúdics, ni tampoc
de picades d’ullet costumistes. Carreras escriu amb una contenció que
no està renyida amb les metàfores
vinculades a la professió odontològica del protagonista (restitució,
exèresi), ni amb escenes narrades
amb delicadesa (la descripció d’un
vestit, la reacció matisada davant
una invitació de noces). La biografia no admet un excés de sentimentalisme, però tampoc una fredor
excessiva. El narrador, tanmateix,
sembla més pròxim al protagonista
durant els anys de joventut que a la
maduresa, quan es va deixant pansir.
Al final, resta un dilema irresolt:
l’amor de foc –intens, perillós– i
l’amor d’aigua –reposat, potser
avorrit–, el remolí del canvi i el vertigen de la sensatesa, l’amant dionisíac i l’espòs apol·lini. La família és
el gran canvi: «Els nous hàbits consistien a fer coses que valguessin la
pena per als fills». Més tard arriba
el fet divers i finalment el balanç:
«Fer-se gran és el que ens toca. Ja ho
sabem. És contra les interrupcions,
que no estem preparats». El protagonista de L’àguila negra és el pas del
temps. H
3L’ÀGUILA NEGRA
Joan Carreras
Proa. 320 pàg. 21,50 €
dados, de los desaparecidos, de los malditos, de los marginales, de los perros
callejeros? ¿Era una manera complicada de decir que los historiadores del arte eran revisionistas?» A aquells éssers
marginals i oblidats està dedicada
la novel·la d’un escriptor que més
que aclarir què és el que està passant intenta per tots els mitjans de
distorsionar el que passa. Convertit
en la suma perfecta de César Aira,
Jorge Ibargüengoitia i Mario Levrero, Villalobos traça un simulacre
que serveix d’estímul a una realitat
encara per venir. H
3TE VENDO UN PERRO
Juan Pablo Villalobos
Anagrama. 256 pàg. 16,90 €
llibres
61
DIMECRES
Llibreries consultades: Abacus, Casa del Llibre, Documenta, El Corte Inglés, Etcètera, Fnac, La Central i Laie (Barcelona); Saltamartí (Badalona); La Llopa (Calella); La Gralla (Granollers);
La Llar del Llibre (Sabadell); El Cau Ple de Lletres (Terrassa); La Tralla (Vic); Llorens (Vilanova i la Geltrú); La Capona (Tarragona); Galatea (Reus); Caselles (Lleida); Geli i Llibreria 22 (Girona).
Castellà
Català
NO-FICCIÓ
1
2
3
‘Raó i emoció’
Ferran Salmurri
RBA - La Magrana
Una obra didàctica
que ensenya com
utilitzar la raó per
gestionar millor les
emocions.
176 p.
‘El Perich. Sense
caducitat’
Diversos autors
Efadós
Un homenatge al
genial i corrosiu
humorista gràfic
català.
192 p.
=
A
2
12 €
‘La economía.
Una historia
muy personal’
Santiago
Niño-Becerra
Los Libros del Lince
Una didàctica història de l’economia.
264 p.
A
1 17,50 €
2 22,90 €
‘Razón y emoción’
Ferran Salmurri
RBA
Una obra didàctica
que ensenya com
utilitzar la raó per
gestionar millor
les emocions.
176 p.
G
2
12 €
4
‘Les incerteses’
Jaume Cabré
Proa
Reflexions del
popular escriptor
català sobre la vida,
el món i la creació
literària.
192 p.
G
2
18 €
‘En familia con
Karlos Arguiñano’
Karlos Arguiñano
Planeta
Les millors receptes
del mediàtic cuiner
per disfrutar-les
en família.
192 p.
=
12 22,90 €
5
‘Seguirem vivint’
Elisabet Pedrosa
Ara Llibres
L’optimista i emotiu
homenatge
d’una mare a la
seva filla morta
als 11 anys.
240 p.
A
5 17,90 €
‘Sí, tú puedes’
Cristina Soria
Temas de Hoy
Guia pràctica, que té
com a objectiu
ajudar a assolir les
metes i els objectius
personals.
216 p.
A
1 17,90 €
6
‘La formació
d’una identitat’
Josep Fontana
Eumo
Una història de Catalunya que ajuda
a entendre el seu
fort sentit d’identitat.
320 p.
G
17
25 €
‘Los últimos
españoles de
Mauthausen’
Carlos Hernández
de Miguel
Ediciones B
Històries d’espanyols al camp nazi.
576 p.
A
1
25 €
7
‘Sucs verds’
Carla Zaplana
Cossetània
Trenta receptes
de sucs elaborats
amb fruites i
verdures per
millorar la salut.
128 p.
A
1 12,90 €
‘Masterchef
junior’
Diversos autors
Temas de Hoy
Receptes per cuinar
amb nens del
popular programa
de televisió.
204 p.
G
5 21,90 €
8
‘Rodamón’
Xavi Narro
Ediciones B
Les experiències
d’un espectacular
viatge en bicicleta
al voltant
del món.
312 p.
A
1
17 €
‘Génesis’
Sebastião
Salgado
Taschen
La naturalesa vista a
través de la mirada
del gran fotògraf
brasiler.
520 p.
A
1 49,99 €
9
‘El capital
al segle XXI’
Thomas Piketty
RBA - La Magrana
Una didàctica anàlisi
del funcionament
del sistema
capitalista actual.
777 p.
A
18
25 €
‘Salseo gamer’
Alexby11, Mangel i Sr. Cheeto
Temas de Hoy
Consells per millorar
la vida dels
aficionats als
videojocs.
192 p.
G
4
9,90 €
«La filosofia ajuda a fer
front als prejudicis»
RICARD CUGAT
Només a França pot donar-se el cas
que un filòsof es converteixi en una
figura popular i, a més, sigui llegit
per milers de persones. Ho va ser el
best-seller de Roger-Pol Droit (París,
1949) 101 experiencias de filosofía cotidiana (reeditat per Blackie Books) i ha repetit recepció amb Si solo me quedara
una hora de vida (Paidós). La sorpresa
és que la claredat i l’eficàcia que desplega per incitar al pensament a partir del que és comú i pròxim no topa frontalment amb el gran prestigi d’aquest conseller de filosofia de
la Unesco i responsable de l’Institut
d’Estudis Polítics de París.
–Bona part dels seus llibres intenten respondre a la pregunta del milió: ¿Per a què serveix la filosofia?
–La filosofia no et dirà mai de quina manera s’ha de viure, però consisteix a examinar les teves idees.
Aquesta és la definició més simple
que conec. Tothom té idees i tothom
sap defensar-les, però en aquesta defensa no comença la filosofia.
–¿Quan comença, llavors?
–Quan ens dediquem a examinar les
nostres idees, a posar-les a prova i a
veure si són coherents o il·lusòries.
–Perdoni que hi insisteixi, però ¿podria posar-me un exemple més pràctic de la utilitat de la filosofia?
–Ens ajuda a enfrontar-nos als prejudicis i a les il·lusions. I la seva gran
utilitat per a la vida democràtica
dels ciutadans és ajudar-nos a resistir enfront de la propaganda i la manipulació. Aquesta és la meva posició. Avui hi ha molts pensadors que
parlen de la filosofia com una mane-
G
23 16,90 €
‘El francotirador’
Chris Kyle
Crítica
Memòries del letal
franctirador dels
Navy Seals que va
participar en la
guerra de l’Iraq.
336 p.
A
1 18,90 €
‘Sàpiens’
Yuval Noah Harari
Edicions 62
Una sintètica i
didàctica història
que resumeix
l’evolució de la
humanitat.
608 p.
G
23 23,90 €
‘El poder
del ahora’
Eckhart Tolle
Gaia
Una guia de
transformació
personal amb un
missatge espiritual.
220 p.
A
30
10 €
tic prenent consciència de l’edat que
tinc i això em porta a pensar en la
mort. Neix de la necessitat de dir el
que penso de manera breu i senzilla.
La meva filla va decidir fer un viatge
al voltant del món i jo em vaig dir: si
ara m’atropellés un autobús ella llegirà molts dels meus llibres però en
cap em trobarà a mi mateix. Naturalment aquesta és una experiència
imaginària, jo estic bé de salut.
ROGER-POL DROIT Filòsof i escriptor
ELENA HEVIA
BARCELONA
‘És l’hora
dels adéus?’
Xavier Sala i
Martín
Rosa dels Vents
Arguments a favor
d’una Catalunya
independent.
224 p.
10
–¿És possible jugar amb la filosofia?
–Molts dels meus llibres sorgeixen
com a jocs. Fent l’exercici que proposo aquí no et moriràs realment però
descobriràs coses sobre la vida, sobre
tu mateix i els altres. Abans d’accedir
als textos s’ha d’haver experimentat
alguna cosa: la sorpresa, la consciència de l’amor, el dubte... Tots són detonants per a la reflexió.
–¿Significa que, si ens hi aturem,
tots podem ser filòsofs.
–És que tots som filòsofs, perquè els
filòsofs no són extraterrestres. Jo tendeixo a comparar la filosofia i l’esport. No tothom és un campió olímpic però això no impedeix practicarlo als nens i a les persones grans. I hi
ha al món moltes reflexions per començar: el rebuig al món financer,
la mundialització, l’escalfament
global, la manipulació del genoma
humà. Això no hauria d’estar reservat a una minoria.
33 El filòsof francès Roger-Pol Droit, la setmana passada a Barcelona.
ra de trobar la felicitat i la serenitat.
Jo desconfio una mica de tot això.
–Perquè més que filosofia serien
manuals d’autoajuda. ¿És això?
–Sí, busquen fórmules de felicitat
ràpides que omplen les revistes. Però quan llegeixes aquestes receptes
t’adones que hi ha alguna cosa que
no funciona: s’ha de ser feliç d’una
determinada manera i, a més, en
tots els terrenys, a la feina, amb els
nens, al llit, a taula... Es tracta d’eliminar tot el que és negatiu. No han
d’existir el dolor, la malaltia, la misèria o els conflictes. Crec que dir
«Els gihadistes,
com van fer els
nazis amb els
jueus, han extirpat
en els seus actes
tot indici de pietat»
que sí a la vida és dir que sí a tot. A
la bellesa, l’amor i la felicitat, però
també a la traïció, la misèria i el patiment. No es tracta de resignar-nos
davant el patiment però a l’intentar
eliminar la violència, l’odi o la injustícia ens acostem a un somni que pot
convertir-se en un miratge totalitari, un instrument de control social.
–¿Si solo me quedara una hora de
vida podria ser un exercici més del
seu 101 experiencias de filosofía
cotidiana?
–És el llibre més personal dels que he
escrit. Potser està lligat al fet que es-
–¿Quin ensenyament, si és que se’n
pot dir així, es podria extreure dels
atemptats de Charlie Hebdo?
–Hauríem de preguntar-nos què denominem avui barbàrie, perquè els
gihadistes són gent que ha estudiat i molts no procedeixen d’ambients desafavorits. Crec que si hi ha
inhumanitat en els seus actes és perquè han escollit extirpar-ne tot indici de pietat, com els nazis van fer
respecte als jueus. Penso en la frase de Nietzsche: «No són els dubtes
els que fan embogir sinó les certeses». Ells tenen la certesa de comptar amb una veritat que els permet
fer-ho tot, fins i tot assassinar. Per això és tan important dubtar. El dubte és el motor de la filosofia, perquè
ningú assassinarà recolzant-se en
els seus dubtes. H
62
gent
DIMECRES
BALLARÍ CARNAVALESC
Rafael Amargo
endolceix el Sambòdrom
EDU SOTOS
RIO DE JANEIRO
Ja sigui entre els frenètics balls de
les esculturals passistas o entre els
centenars de tambors de la batucada, la presència del flamenc Rafael
Amargo no ha passat desapercebuda
aquesta setmana al Sambòdrom de
Rio de Janeiro. En la seva salsa, disfrutant de la companyia del Rey Momo i
la Reina del Carnaval (fotos), el ballarí va tornar a la cidade maravilhosa per
ultimar el seu pròxim gran espectacle: Sambenco. Concebut com una fusió entre la batucada de la samba i les
veus gitanes, Rafael Amargo va aprofitar la seva visita al temple de la samba per buscar els millors músics per
al seu ambiciós projecte.
«Estar a peu de pista i sentir la
samba ha sigut meravellós. La meva
intenció és trobar bons percussionistes de les escoles de Mangueira i Mocidade, és a dir, els millors», va declarar
a EL PERIÓDICO el granadí, que reconeix que el seu somni seria comptar
amb Carlinhos de Jesús, el coreògraf
més important de samba, en el seu
espectacle. Mentre espera l’èxit de la
seva aposta brasilera, el ballarí espera ansiós l’estrena a Marbella, els dies 10 i 11 d’abril que ve, de l’obra de
teatre Piedras preciosas, inspirada en la
figura de l’autor francès Jean Cocteau i en la qual Amargo exercirà d’actor principal. H
LA PARELLA COMPARTEIX EL SEU COMPROMÍS A LES XARXES SOCIALS
Lady Gaga donarà el
‘sí vull’ al seu nòvio actor
3Taylor Kinney va demanar matrimoni a la diva del pop el dia de Sant Valentí
MIREYA ROCA
BARCELONA
F
a uns mesos, Lady Gaga va
confessar a People el seu desig de voler formar una família nombrosa: «Vull tenir
un munt de nens, en realitat... crec
que almenys tres. Per ser honestos,
tenir els meus propis fills serà com
tenir tres petits monstres tota l’estona amb mi».
Sembla que la camaleònica cantant ha decidit posar-se mans a
l’obra i ha anunciat el seu casament
amb el seu nòvio, el model i actor
Taylor Kinney, amb un parell de fotos
penjades a les xarxes socials Twitter
i Instagram. «Em va donar el seu cor
i jo vaig dir que sí», escrivia l’estrella
en el seu perfil, compartint a més
la imatge del megaanell de compromís que el nòvio li va regalar
dissabte passat, dia dels enamorats. Per la seva part, l’elegant
intèrpret de Chicago Fire, popular sèrie de la NBC, també va
publicar una romàntica foto a Instagram, on la parella apareix somrient al costat d’una nota: «Ella ha dit
que sí per Sant Valentí».
Tot i que la petició de
matrimoni es va produir
el 14 de febrer, no va ser
fins ahir quan l’excèntrica diva va anunciar a
bombo i platerets el seu
compromís, potser per
donar-se temps per poder comunicar-l’hi a la
seva família.
Segons Us Weekly,
Kinney va considerar
que el restaurant Joanne Trattoria,
al centre de Nova York i propietat de
la família de l’artista, era l’escenari
ideal per demanar-li matrimoni a la
seva nòvia i posar-li un tros d’anell
de diamants en forma de cor al dit
anular. Lady Gaga, de 28 anys, i Taylor Kinney, de 33, van segellar així
un compromís que es rumorejava
des de fa mesos. I és que la parella es
va conèixer el 2011, durant la gravació del videoclip You and I, en què la
diva del pop interpretava una jove a
punt de casar-se. Curiosament en la
cinta va lluir el vestit de núvia de la
seva mare.
Per la seva part, el futur senyor
Gaga ha aparegut en diverses sèries de televisió com Crónicas vampíricas, on encarna un home llop, i en
alguns films com La noche más oscura,
que relata la història de la captura
33 La parella, a la
gala honorífica John F.
Kennedy, el 7 de
desembre passat a
Washington. Al costat,
l’anell de compromís.
d’Ussama Bin Laden. Encara que la
parella va patir una crisi al cap d’un
any d’haver iniciat la seva relació,
van aconseguir superar les seves diferències i consolidar el seu amor.
Kinney només té bones paraules
per a la seva futura dona: «És una
persona que sempre està al teu
costat, que creu en tu. M’encanta el que fa, la seva música i com
és de solidària. Inspira moltíssima gent, inclòs a mi», va dir
recentment. «Ell és el primer
home amb qui he sortit que
quan canto a l’escenari, plora», ha comentat Gaga, orgullosa del seu promès. I afegia: «Ell està completament
cec sobre els meus estilismes
en el meu procés creatiu, ell
és el que em coneix com la noia italoamericana que la meva
mare i el meu pare van donar
a llum». H
AP / KRIS CONNOR
gent
COBEJAT CONCURS
Rècord al Tast
per parelles de
Vila Viniteca
La 8a edició del premi Vila Viniteca de
Tast per parelles «ha batut rècords»,
segons va revelar el seu creador,
Quim Vila (foto), ahir al madrileny
restaurant Álbora, on es va presentar
el concurs, el més ben dotat del sector, amb 30.000 euros. En només 30
minuts es van cobrir les 240 places
(120 parelles) que competiran el 8 de
març al Casino de Madrid. El 2016 se
celebrarà a Barcelona.
‘ANOTHER MAGAZINE’
Rihanna evoca
Alexander
McQueen
L’últim número d’AnOther Magazine,
que ret homenatge al dissenyador
Alexander McQueen, que va morir
fa un lustre, té Rihanna com a estrella del reportatge fotogràfic. La cantant de Barbados posa en algunes de
les escenes (a dalt) amb un antifaç
del modista i amb un look sexi i insinuant en què una minimalista peça
de cuir negre recorda l’estil de Cinquanta ombres d’en Grey.
DIMECRES
63
64
gent / cartellera
DIMECRES
INSTAGRAM
cines
h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.
I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.
BARCELONA
Arenas Cine gaI
Tarragona, 5-7. Tel. 934231169. Sessió contínua, des de les 11.00 h.
Alpha dog / El asesinato de Richard Nixon
Arenas MULTICINES
una cerimònia molt rendible
JLo, 900.000 € per
actuar en una boda
La setmana passada, Jennifer Lopez
va assistir al casament més car de la
història (20 milions d’euros). I no ho
va fer com a convidada. El magnat in·
di Sanjay Hinduja, fill del propietari·
de l’imperi Gopichand Hinduja, va
contractar la cantant perquè actués
al seu casament. JLo va estar a l’es·
cenari durant 40 minuts en una ceri·
mònia que va durar tres dies consecu·
tius i a la qual van assistir 16.000 con·
vidats. L’enllaç es va celebrar a l’hotel
Jagmandir Island Palace, un dels més
exclusius de l’Índia i escenari en di·
verses ocasions d’algunes de les pel·
lícules de James Bond. El preu del ves·
tit de l’afortunada núvia, la dissenya·
dora Anusuya Mahtani, és un misteri
encara que, segons s’ha especulat, la
quantitat mínima no baixaria dels
15.000 euros. Sí que se sap que Mickey Contractor, director de maqui·
llatge de MAC, va cobrar 4.000 euros
per guarnir Mahtani. En la cerimò·
nia també va actuar Nicole Scherzinger, exnòvia de Lewis Hamilton, però
ho va fer per la meitat de preu que la
porto-riquenya, que no va desaprofi·
tar l’ocasió per penjar un selfie al seu
compte d’Instagram. H
AP / CHRIS PIZZELLO
C.C. Las Arenas. 902424243. G.: dv. i vig. fest. www.grupbalana.com.
Cincuenta sombras de... 16.00 17.00 18.00 19.00 20.00
21.00 22.00i23.00 i00.05
Paddington 16.00
La señal
15.45 18.00 20.00 22.10i00.30
No confíes en nadie
15.45 18.00 20.00 22.10i00.30
Bob Esponja: un héroe... 15.45 17.45 19.35 (ds. i dg.)
Birdman
19.35(exc. ds. i dg.) 22.10 i00.30
The interview
15.45 18.00
Dios mío, ¿pero qué te... 20.15 22.15i00.30
El destino de Júpiter
15.45 19.20 22.00 i00.30
Into the woods
22.00i00.30
Annie
15.45 19.20
La teoría del todo
19.00
Nightcrawler
21.45 i00.10
Blackhat: amenaza...
16.00
The imitation game
16.00 19.00 (exc. dt.) 21.45i00.10
Foxcatcher
19.00
Alma salvaje
16.00
Relatos salvajes 21.45i00.10
Aribau Club
Gran Via, 567. T. 902424243. www.grupbalana.com.
La isla mínima
16.30 19.15 22.00
16.30 19.15 22.00
Aribau MULTICINES
Aribau 8 i 10. Tel. 902424243. www.grupbalana.com.
Dios mío, ¿pero qué te... 16.00 18.00 20.00 22.00
Birdman
19.10 22.00
La teoría del todo
16.20
Alma salvaje
16.20 19.10 22.00
Foxcatcher
16.10 19.05 22.00
Cincuenta sombras de... 16.00 19.00 22.00
BALMES MULTICINES
Balmes, 422-424. T. 902424243. www.grupbalana.com. Dj., 20 i 22 h:
«¡Qué noche la de aquel día», VOSE.
Into the woods VO
16.15
El destino de Júpiter VO 19.15 22.15
La teoría del todo VO
17.55 20.15
Autómata VO
15.50
Nightcrawler VO
22.35
La isla mínima 18.05 22.10
Timbuktu VO
16.00 20.10
Brasserie romantic VO 19.00 22.10
Red Army VO
16.10 17.10 19.15 20.45
Cincuenta sombras... VO 16.00 17.00 18.00 19.00 20.00
21.00 22.00
La conspiración del... VO 22.20
Boyhood (Momentos... VO 22.00
Foxcatcher VO
16.10 22.30
Birdman VO
15.50 20.15
The imitation game VO 18.05 22.30
La señal VO
16.10 18.10 20.10 22.10
No confíes en nadie VO 16.05 18.05 20.05 22.05
Camino a la escuela VO 16.00 17.40 19.20 21.00
BOLICHE
Diagonal, 508-510. Tel. 932171929.www.bolichecinemes.cat. Dj. , 20 h,
Les millors pel·lícules de 2014: «El Congreso», VOSE. Dj., 20 i 22 h., ‘¡Qué
noche la de aquel día!», VOSE.
Leviatán VO
19.30
Timbuktu VO
16.00 18.00 19.45 22.00
Foxcatcher VO
18.00 21.45
Brasserie romantic VO 16.00 18.00 20.25 21.45
Camino a la escuela VO 16.00
Red Army VO
16.00 18.00 20.00 22.15
El festín de Babette VOSC 20.00 (dl. a dc.)
Bosque Multicines
de ‘hit’ musical a llibre infantil
El ‘Happy’ literari de
Pharell Williams
Pharell Williams, guanyador de 10
premis Grammy, ha firmat un con·
tracte amb la divisió infantil de
Putnam Books per expandir l’impe·
ri de Happy. Aquesta vegada, el can·
tant convertirà el seu hit en un llibre
per als més petits que mostrarà què
és ser feliç a partir de retrats fotogrà·
fics de nens d’arreu del món. El vo·
lum es publicarà el 22 de setembre,
amb una tirada als Estats Units de
250.000 exemplars, i serà el primer
d’una sèrie de quatre. Happy, la can·
çó que va donar a conèixer l’intèr·
pret, es va fer popular gràcies a la pel·
lícula infantil Gru: el meu dolent preferit 2 i a la seva posterior nominació a
l’Oscar de l’any passat com a millor
cançó original, premi que finalment
es va endur Let it go, de la banda sono·
ra de la pel·lícula Frozen. Després de
l’èxit, Williams va decidir convertir
la peça en el single del seu àlbum Girl.
Pel que sembla, l’era de la positivitat
que pregona l’enganxosa cançó arri·
ba per quedar-se. H
Rambla del Prat, 103. T.902424243. www.grupbalana.com.
Cincuenta sombras... VO 16.00 17.00 19.00 20.00 21.0022.00
La conspiración del... 22.10
La teoría del todo 16.10 19.10
Alma salvaje
22.25
Paddington
16.00
Birdman
18.10
16.15 19.10 22.05
Bob Esponja: un héroe... 16.05 18.05 20.05 (ds. i dg.)
Relatos salvajes
20.20 (exc. ds. i dg.) 22.20
Foxcatcher 16.20 22.00
The imitation game
19.20 22.10
Into the woods 16.00 19.00
Cinemes Girona
Girona, 175. T. 931184531. www.cinemesgirona.cat. Dt., 20 h: «El reto de Eva». Dc., 20
h: «Nacido en Gaza». Dc., 20 h: «Historia d’un futur» C. Dj., 20 h: «Songs of redemption»,
VO. Dj., 20 h:«Crisis,¿qué crisis?». Ds., 20 h.: Casa Asia: «500 miles», VO. Dv. i dg., 20 h:
LAT Cinema. Dc., 20 h: «Planeta Asperge». Dj., 20.30 h: «American Film Fest». De dv. a
dg., 19.30 i 21.30 h: Festival de Cinema Basc; més informació a www.zinemaldia.cat.
Big hero 6 C, ds. i dg.
16.00
París-Manhattan VO
16.00(ds. i dg.)
La reconstrucción 17.45(dv. a dg., dc. i dj.)
Luna en Brasil
18.00(dv. a dg., dc. i dj.)
Agente doble VOSC 18.00 (dv. a dg., dc. i dj.) 20.00 (dv. i dg., VOSE)
22.00(dv., dg., dc. i dj.) 22.30(ds.)
Eva Van End VO
22.00(dv. a dg., dc. i dj.)
Cinesa Diagonal
S. Fe de Nou Mèxic, s/n. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: ds. i fest. www.cinesa.es.
Bob Esponja... ds. dg.i dc.h12.00 (C) h12.15 16.00 18.00
Bob Esponja... resta
16.00 (dv.) 17.00 18.10 (exc. dv.)
Cincuenta sombras... h12.00h12.30 16.00 17.00 18.00
18.35 19.05 19.40 20.10 20.40
21.15 21.45 22.20 23.20 i00.00
i00.30i01.00
Corazones de... 19.00 (dv.) 20.10 (exc. dv.) 22.00 (dl. dt. i dj.) i01.00
Dios mío, ¿pero...
16.00 (dl. a dv.) 18.05 20.30(exc. ds.) 22.45
El destino de... ds. i dg. h12.15 16.20 22.00 i01.00
El destino de Júpiter dl. a dv.16.20 19.00 (exc. dt. )22.00 (exc. dt.)
Foxcatcher
19.20 (dg. a dj.) 22.00
Interstellar i00.30
Into the woods dv. a dg. h12.00 16.45 19.20 22.20 (dl. a dj.)
La conspiración del... i01.00
La isla mínima 22.35
La teoría del todo
17.00 (dl. i dt, dj. i dv.) 19.00 (dv.) 20.10 22.35
Las ovejas no pierden... 16.00
Los juegos del... (1) dl. a dj.19.20
Paddington ds. i dg.
h12.15 16.15
The imitation game 16.00 (dl. a dv.) 18.15 20.30 22.45
The interview dl. a dj.
16.00 18.15 20.30 22.45
The interview resta
h12.10 16.00 22.50 (ds. i dg.) i01.00
V3nganza
i01.00
Cinesa Diagonal Mar
Diagonal, 3. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: ds. i fest. www.cinesa.es.
Bob Esponja: un...
h12.00 (3D, cast. i C) 17.00 (C)
Bob Esponja: un... h12.15 16.00 17.25(ds. a dl.) 18.00
19.00(dv. a dg.) 20.00
Stand by me... C, dv .a dl. 16.00
Rastres de sàndal C
16.00
El destino de Júpiter h12.00 (D i 3D) 16.15 19.00 21.45i00.30
Alma salvaje 22.10
Annie
h12.20 16.00 18.25 20.00
Big hero 6 dv .a dl.
h12.00 18.00
Birdman dl. a dc.
16.00 18.30 21.00
19.00 21.45i00.30
Boyhood... dl. a dc.
16.20
Capitán Harlock dv. a dl. 17.00
Cincuenta sombras de... h12.00h12.30 16.00 17.00 18.00
18.35 19.40 20.40 21.15 22.20
i23.20 i00.00i00.30 i01.00
Cincuenta... dv. a dg. i dc. 16.25 17.25 19.05 20.05 21.45
22.45
Corazones de acero
19.10(dl. a dj.) 21.15 i00.00
Dios mío, ¿pero qué... h12.10 16.00 18.05 (dt. a dj.) 20.25
El club de los... dv. a dl.
18.05
El Gran Hotel Budapest i00.40
El hobbit: la batalla de... h12.30
Foxcatcher
16.15 19.00 21.45 i00.30
Into the woods
h12.15 17.00 19.30 22.00i00.30
La isla mínima 20.50 22.50i01.00
La señal dv. a dl.
22.30i00.40
La señal resta
16.00 18.00 22.00
La teoría del todo 16.45(exc. ds. a dl.)19.30 22.05i00.40
Los juegos del... dl., dt. i dj. 17.00 19.30 22.15
Mortadelo y Filemón... h12.00
Nightcrawler
h12.15 19.30i00.30
Noche en el museo 3... h12.00 17.00(dv. a dl.)
Paddington h12.35 16.10
Project Almanac 22.30i00.50
The imitation game...
22.00
The interview
h12.20 16.00 18.15 20.30 22.45
i01.00
V3nganza h12.00 18.00 22.30 i00.45
Whiplash dt. a dj.
16.40
Cinesa Heron City
Andreu Nin. T. 902333231. G.: dv. i vig. fest. M.: dg. i fest. www.cinesa.es.
Camino a la escuela C 16.00 20.00
Rastros de sándalo C
20.40 22.45i00.50
Stand by me Doraemon h12.10
Bob Esponja... C, dv. a dl. h12.00 17.15
Bob Esponja: un héroe... h12.30 (3D) 16.00 17.00(dt. a dj.) 18.00
19.25(dv. a dl.) 20.30
El destino de Júpiter h12.00 16.15 19.00 22.00 i00.40 (3D)
Alma salvaje 22.00i00.30
Annie h12.10 16.00 18.15
Big hero 6 dv. a dl.
h12.10 17.00
Birdman
h12.00
Blackhat: amenaza en... 19.00(dt. a dj.) 21.45 i00.30
Boyhood... dt. a dj.
16.00
Camino a la escuela h12.15 18.00
Capitán Harlock 16.00
18.35 19.40 20.40 21.15 22.20
i00.00 i00.30i01.00
Corazones de acero 22.20i00.40
Dios mío, ¿pero qué te... 18.20 22.45
El Gran Hotel Budapest i01.00
Foxcatcher
19.20 22.15
Into the woods h12.00 16.30 19.20
La isla mínima
h12.15 16.00 20.30
La señal
18.15 22.45i01.00
La teoría del todo
19.15 22.00
Las ovejas no... ds. i dg. h12.00
Los juegos del... dl., dt. i dj. 16.30 19.20(dl. i dj.) 22.20 (dl. i dj.)
Mortadelo y Filemón... h12.10 16.00
h12.10 16.10 18.20 20.30 22.40
i00.50
Paddington dv. a dg. h12.00 16.30
Project Almanac
i00.55
The imitation game
16.30(dl. a dj.)i00.40
The interview
16.00 18.15 20.30 22.45i01.00
V3nganza 20.10(dl., dt. i dj.) 22.30i00.55
Whiplash
i00.55
Cinesa La Maquinista
Ciutat d’Asunción, s/n. T. 902333231. G.: dv. i vig. fes. M.: dg. i fes. www.cinesa.es.
Stand by me Doraemon h12.15 (C)16.00(dv. a dg.)
Bob Esponja... h12.15 (D i 3D) 16.00 17.15 (dv. a dl.) 18.00 19.15
El destino de Júpiter 3D 21.30
Annie
h12.15 16.00 18.20
Babadook
i00.55
Big hero 6 dv. a dl.
h12.00 17.00
Birdman 22.15
22.00i00.45
18.35 19.40 20.40 21.15 22.20
i00.00 i00.30i01.00
Corazones de acero
19.00
Dios mío, ¿pero... 20.40
El destino de Júpiter h12.00 16.20 19.00 22.00i00.45
El hobbit: la batalla... h12.00 16.00
Into the woods
h12.00 16.00 18.45 (dv. a dl.)
La isla mínima 20.00 (dl., dt., dj.) 20.30 (dv. a dg.) 22.45
La teoría del todo
16.45(dt. a dj.) 19.30 22.10
Los juegos del... dl., dt., dj. 16.30 19.15 22.00
Paddington dv. a dg.
h12.15 16.10
Project Almanac 17.00 (dt. a dj.)i00.45
The imitation game 18.45 (dt. a dj.)i00.15
The interview
16.00 (dt. a dj.) 18.15 20.30(dl. a dj.)
22.45i01.00
V3nganza 22.45i01.00
Whiplash i00.50
Cinesa Maremàgnum
Moll d’Espanya. Port Vell. T. 902333231. www.cinesa.es. M.: dg. i fes.
Bob Esponja, un... h12.00h12.20 (3D) 16.00 18.00 20.15 (3D)
El destino de Júpiter h12.00 16.40 19.20 22.15 (3D)
Annie
16.00 18.25
Blackhat...
22.00
Cincuenta sombras... h12.00 h
12.30 16.00 17.00 18.00
18.35 19.40 20.00 21.15 22.20
Dios mío, pero qué... 16.00 (dc.) 20.15(dl., dt. i dj.)
El hobbit: la batalla... 21.00
Into the woods
17.30
La isla mínima
22.40
La teoría del todo
16.00 20.00 (dl. a dj.)
Los juegos del... dl. a dj. 16.30 19.10 22.00
Noche en el museo 3... h12.15
Paddington dv. a dg.
h12.00 16.00
The interview h12.10 18.15 20.30 22.45
Comedia
P. Gràcia, 13. Tel. 933182396. www. cinescomedia.com.
Cincuenta sombras de... 16.30 19.30 22.10
Camino a la escuela
16.30 18.20 20.00 22.00
No llores, vuela
16.20
Dios mío, ¿pero qué te... 18.20 20.20 22.20
The imitation game
17.00 22.00
La teoría del todo
19.30
GLÒRIES MULTICINES
Av. Diagonal, 208. T. 902424243. G.: dv. i ds. www.grupbalana.com.
Cincuenta sombras...
16.00 17.00 18.30 19.00 20.00 22.00
El destino de Júpiter 16.00 (D i 3D) 19.0522.05
Bob Esponja: un héroe... 16.00 17.00 18.00
Into the woods
19.10 22.00
The interview
16.00 18.10 20.20 22.30
Dios mío, ¿pero qué te... 22.30
Annie
16.15 19.10 22.05
Gran Sarrià Multicines
General Mitre, 38-44. T. 902424243. G.: dv. i ds. www.grupbalana.com.
Timbuktu
16.15 18.15 20.15 22.15
La conspiración del...
16.10 19.10 22.00
Brasserie romantic
16.00 18.05 20.10 22.15
Foxcatcher
16.00 19.00 22.00
The imitation game
22.10
Birdman
16.05
Alma salvaje
19.05 22.05
Icaria Yelmo
Salvador Espriu, 61. T. 932217585. M.: ds. i fest. www.yelmocines.es. Divendres, a les 20.30 h.: «El último tango en París», VOSE.
Alma salvaje VO
h12.10 17.50 20.20
Siempre Alice VO
22.45
El hobbit: la batalla... VO h14.30
La sal de la tierra VO h14.05
Timbuktu VO h12.00 16.20 18.25 20.30 22.45
Foxcatcher VO
h11.30h14.10 16.50 19.30 22.10
Into the woods VO
h12.00 17.20 19.50 22.20
Relatos salvajes dg. a dj. 22.20
La conspiración... VO, ds.h12.00
Corazones de acero VO h14.30
La teoría del todo VO h11.45 17.20 19.45 22.15
Dios mío, ¿pero... VO, ds. h14.15
Perdida VO, dg.
h14.15
The imitation game VO h12.10 17.50 20.15 22.35
’71 VO, ds.
h12.15
Las ovejas no... dl. a dj. 22.45
Mr. Turner VO
h14.30
Leviatán VO
h14.30
Capitán Harlock VO, ds. h12.10
Nightcrawler VO
h12.10 17.25 19.45 22.10
El destino de Júpiter VO h11.45h14.20 17.20 19.50 22.25
Cincuenta sombras... VOh11.50h14.20 17.30 20.00 22.30
Cincuenta sombras... VO, exc. ds. 16.00 18.45 21.30
Boyhood... VO
h12.30
El Gran Hotel... VO
h14.00
Red Army VO
h12.10 16.30 18.30 20.30 22.45
The interview VO
h14.30 20.20 22.40
Annie VO, dv. a dg.
17.50
Magical girl dl. a dj.
h11.30 17.50
La señal VO
h12.15h14.15 18.25 20.30 22.45
Paddington VO
16.20
Whiplash VO
18.20 20.30
Big hero 6 VO
16.10
Interstellar VO
h12.30
Birdman VO
h12.00h14.30 17.30 20.05 22.30
Lauren Universitat
Pelai, 8 Tel. 902 88 83 00. www.laurenfilm.es.
Timbuktu
16.05 18.05
Siempre Alice
16.10 18.10
Rastros de sándalo C
16.00 18.00
El Gran Hotel Budapest 16.20 18.20
22.15
20.05
20.10
20.00
20.20
22.05
22.10
22.00
22.20
Maldà
Pi, 5. T. 933019350. Sessió contínua. M.: cada dia. www.cinemamalda.com.
Winter sleep VO
h11.10 (exc. dl., dt.,dj.)
Héctor y el secreto de... VO15.00
Antes del frío invierno VO 16.20
Loreak (Flores) VO
18.00
La sal de la tierra VO
19.35 (exc. dt. i dj.)
Mommy VO
21.20 (exc. dt. i dj.)
cartellera
Tota la cartellera de cine, a http://cartellera.elperiodico.cat
MÉlIÈS CINEMES
Villarroel, 102. T. 934510051. www.meliescinemes.com.
Timbuktu VO
16.00 18.30 21.45 (exc. dj.) 22.10 (dj.)
Camino a la escuela VO 17.50
Leviatán VO
16.00 19.15 (exc. dt.)
Dios mío, ¿pero qué... VO 20.20
Siempre Alice VO
22.10
Palau Balañà Multicines
Sant Antoni, 43. Tel. 902424243. www.grupbalana.com.
Las ovejas no pierden el... 16.00 18.05 20.10 22.15
La teoría del todo
21.55
Bob Esponja: un héroe... C 16.00 18.00 19.55
The interview
21.50
Into the woods 16.05 19.10
Annie
16.05 19.10 22.00
16.00 19.00 21.55
Cincuenta sombras...
16.00 18.00 19.00 21.00 22.00
PHENOMENA
Sant Antoni Maria Claret, 168. Tel. 932537743. Dilluns i dimarts, tancat.
Matinal: diumenge. www.phenomena-experience.com.
La isla mínima
16.15 (dc.) 19.00 (dv.)
10.000 km dc. 18.30
A propósito de Llewyn Davis VO, dc. 21.00
El Gran Hotel Budapest VO, dj.
16.30
Her VO, dj. 18.30
El lobo de Wall Street VO, dj. 21.00
Vidas rebeldes VO, dv.
16.30
El resplandor + Terror en Amityville VO, dv. 21.00
El hombre tranquilo VO, ds. 16.30
El golpe VO, ds. 19.15
El cazador VO, ds. 22.00
Liberad a Willy dg. h11.30
Gremlins + Los Cazafantasmas VO, dg. 16.30
The French Connection VO, dg. 20.30
Renoir Floridablanca
Floridablanca, 135. Tel. 934263337. www.pillalas.com.
Foxcatcher VO
16.00 20.15 22.10
Timbuktu VO
16.10 18.25 22.45
Red Army VO
16.00 18.30 20.20 22.10
Cincuenta sombras... VO 16.00 17.30 20.00 22.30
Nightcrawler VO
16.00 20.10 22.20
Whiplash VO
18.10
La isla mínima 16.10 18.10 20.10
Alma salvaje VO
18.05 20.25 22.30
Birdman VO
18.15 20.30 22.45
The imitation game VO 16.05
TEXAS
Bailén, 205. T. 933487748. Matinal: dg. i fest. www.cinemestexas.cat. Dimarts, 20 h., Petites joies quasi oblidades: «Madeinusa».
Mr. Turner VOSC
18.00 20.45
Pina VOSC
16.00
Coherence VOSC
22.20
El Niño 18.00 22.00 (exc. dt.)
Jimmy’s hall VOSC
16.00 (exc. ds. i dg.) 18.00
10.000 km 16.00 20.30
Nebraska VOSC
22.20
La gran belleza VOSC
18.00
Magical girl 22.05
Diplomacia VOSC
16.00 20.30
Arriety y el mundo de... C 16.00(ds. i dg.)
Operación cacahuete C h12.00
Lifi, una gallina... C
h12.00
Dixie y la rebelión... C h12.00
Pérez, el ratoncito... C h12.00
Verdi
Verdi,32. T. 932387990. www.cines-verdi.com.
Cincuenta sombras... VO 16.45 19.30 22.00 i00.30
Dios mío, ¿pero qué... VO 16.00
The imitation game VO 18.10 20.20 22.30
La sal de la tierra VO
16.00 18.10 20.20 22.30
Alma salvaje VO
16.00 18.10 20.25 22.40
Nightcrawler VO
16.00 18.10 20.25 22.40
Verdi PARK
Torrijos, 49. T. 932387990. www.cines-verdi.com. Verdi Kids (dg. a les 12 h):
«Amics per sempre», C.
16.00
Whiplash VO
18.15 20.25 22.30
Birdman VO
16.00 18.10 20.25 22.40
Camino a la escuela VO 16.15 17.30 20.30
Relatos salvajes sub. anglès18.00 22.15
Red Army VO
16.00 19.05 20.40 22.30
ZUMZEIG CINEMA
Béjar, 53. T. 932090897. www.zumzeig-cine.eu. dg., 21.10 h i ds., 22.00 h:
Mercuriales, VOS anglès. dg., 17.10 h: «Speed walking». VOSE. ds., 18.20 h:
«Melody», VOSE. dj., 21.50 h: «Violet», VOS anglès. dv., 22.00 h: «Ebarme
Dich», VOSE. ds., 17.00 h: «Les malifetes de l’Emil», C. dg., 16.00 h: «Laban,
el petit fantasma», C. Dc., 20.00 h: «Ciclo OPEN: Riot Acts», VOSE.
Jauja VO 18.00 (dv. i dt. ) 21.50 (dl.)
Syria self-portrait... VO 18.00 (dc.) 19.20 (dg.) 20.00 (dl., dj.) 20.10 (dv., ds., dt.)
22.00 (dt.)
Baja marea VO
18.00 (dl.)
21.50 (dc.)
GRAN BARCELONA
badalona
MEGACINE MÀGIC ACEC
C. C. Màgic Badalona. S. Espriu, 21. T. 902510500. M.: dg. G.: dv. i ds. dj.,
20 i 22 h: «¡Qué noche la de aquel día!», VOSE.
Paddington
h12.30 16.15 18.10
V3nganza
20.10 22.20
La señal
h12.10 16.15 18.20 20.25 22.30
Into the woods
h12.00 16.30 19.15 22.00
Bob Esponja... 3D
h12.25 18.40
Bob Esponja... h12.15 16.15 18.15 20.15
El destino de Júpiter h12.00 16.10 (D i 3D) 16.40 19.25 22.00
The interview
20.40 22.00
Annie
h12.00 16.15 18.40 (exc. dj.)
Cincuenta sombras... h12.00 16.15 17.15 18.00 19.00
20.00 20.40 22.00 22.30 22.45
Stand by me Doraemon h12.20 16.05
Dios mío, ¿pero qué te... h12.15 18.35 20.40 22.40
Birdman
16.15
65
DIMECRES
La teoría del todo
16.15 19.10 22.10
Big hero 6
h12.15
Blackhat: amenaza en... 16.25 19.15 22.00
The imitation game
h12.00
BARBERÀ DEL VALLÈS
Yelmo Cines Baricentro
C. C. Baricentro. T. 937292208. Matinal: dg. Golfa: vigília de festiu. Sessions de 15 i 16 hores, només dissabte i diumenge. www.yelmocines.es.
Bob Esponja: un héroe... 17.30
La isla mínima
19.30 21.45
Cincuenta sombras de... 17.30 18.15 18.45 (dc.) 20.15 21.00
21.30 (dc.)
Annie h12.10h15.30 17.45
Dios mío, ¿pero qué te... 18.15(exc. dc.)
Corazones de acero
20.40(exc. dc.)
El destino de Júpiter h11.50 18.00 20.50 (3D)
Into the woods
h11.45 18.30 21.15
The interview
17.45 20.30
CASTELLDEFELS
YELMO CASTELLDEFELS
Canal Olímpic, 24. T. 902 22 09 22. G.: dv. i vig. fest. M.: dg. Sessions de 15.30 a
17.00 h, ds. i dg.
Cincuenta sombras... h11.30 h12.00 h13.00 h
14.00 h15.00
16.00 (dv. a dg.) 16.30 (dv. a dg.) 17.30 18.30
19.00 (dv. a dg.) 19.30 (dl. a dj.) 20.00 21.00 21.30(dv. a dg.) 22.00 (dl. a dj.) 22.30 i23.30
i00.00
Annie
h11.50h15.30 17.50 20.15
The imitation game
22.40
El Gran Hotel Budapest h11.30
Big hero 6 dv. a dg.
h13.30h15.40 18.00
Corazones de acero dl. a dj.17.30
The interview 20.25 22.45
Bob Esponja: un...
h12.15 (C, 3D) h
14.15 16.00 18.00 (ds.)
18.15 20.00 (ds.) 20.20 (dv. y dg.)
La teoría del todo ds.
22.00
Las ovejas no pierden... 22.20 i00.30i00.50
Boyhood (Momentos... h11.30
Paddington
15.30 (dv. i dg.) 16.25 (ds.) 17.30 (dl.)
La isla mínima
17.30(exc. ds.)
La teoría del todo exc. ds. 19.40 22.10i00.40
El destino de Júpiter h12.30 17.30 20.00 22.30 (3D)
Dios mío, ¿pero qué...
15.30 17.30 (dt. a dj.)
Into the woods h11.30 16.00 (dv. a dg.) 17.30
18.30 (dv. a dg.) 20.00
Stand by me Doraemon h14.00
Birdman
21.00(dv. a dg.) 22.30 (dl. a dj.)
CERDANYOLA
El Punt ACEC
Sta. Teresa, 18. T. 935806184. www.elpunt.org. M.: dg. G.: dv. i ds.
Cincuenta sombras de... h11.30h11.50 18.30 19.00 (dc. i dj.)
20.00 21.45 22.00 (dc. i dj.)
Bob Esponja: un héroe...h12.00 18.20 (3D, dc. i dj.) 18.25
18.30(dc. i dj.) 21.35
La isla mínima dl. i dt.
18.45 21.45
Annie dc. i dj.
18.25
10.000 km. dl. i dt.
18.45 21.45
Into the woods dc. i dj.
18.30 21.35
Hombres, mujeres...dl. i dt. 18.35 21.40
The interview dc. i dj.
18.45
Blackhat... dc. i dj. 21.30
Quédate conmigo dl. i dt. 18.25 21.40
La teoría del todo 21.35
Walesa... dl. i dt.
18.25 21.30
La señal dc. i dj.
18.45 21.45
Magical girl dl. i dt.
18.35 21.30
The imitation game dc. i dj. 18.25
Birdman dc. i dj.
21.35
Héctor y el... dl. i dt.
18.35 21.35
CORNELLÀ
Cinemes Full HD ACEC
C. C. Splau! Av. Baix Llobregat. T 934719272. Golfa: divendres i vigília de festiu.
Matinal: diumenge i festiu. Dilluns: Dia de la repesca. Dimarts: Dia de la VO.
Cincuenta sombras...h12.00 h
12.30 h13.0016.00 16.15 16.40
17.15 17.30 18.30 18.45 19.00 19.30
20.00 20.15 21.30 22.00 22.15 22.30
22.45 23.00 i00.15 i00.45
Bob Esponja: un... h11.40(cast. i C) h12.30 h13.40 (cast. i C)
16.15 18.20 20.25
Bob Esponja... 3D
h11.45h13.55 16.10 18.15
Noche en el museo 3... h11.50h14.00 16.00 18.10
Paddington h11.50h13.50 16.00 18.10
El destino de... D i 3D h12.15 16.25 19.15 22.00i00.40
Annie h12.00 16.00 18.25
V3nganza
16.00 18.20 20.50 23.00i01.15
Big hero 6 h11.45h13.55 16.00 18.15
Into the woods h12.15 16.00 18.30 20.15 22.40
Alexander y el día...
h12.00h14.00
Corazones de acero
16.45 19.45 22.45
Operación cacahuete h11.50h13.50
Cómo entrenar a tu... h11.50h13.50
20.15 22.50
The imitation game
20.25 22.55
Mortadelo y Filemón h11.40 (D i 3D) h13.45 (D i 3D) h14.00
Project Almanac
16.10 18.20
Las ovejas no pierden el... 20.30 22.40i00.45
Dios mío ¿pero qué...
16.15 18.25 20.35 22.50i01.00
Los Boxtrolls h11.40 h
13.45
La teoría del todo
16.40 19.30 22.20 i00.55
Los pingüinos... Ci cast. h11.40h13.45
El hobbit: la batalla... 16.20 19.15 22.10
The interview 16.10 18.20 20.30 22.40 i00.50
Foxcatcher
16.30 19.30 22.10 i00.40
Birdman h13.40 16.40 19.10 22.00i00.30
Babadook
16.10 18.15
Nightcrawler
20.20 22.50
La señal
16.10 18.20 20.30 22.40i00.50
Alma salvaje
20.35 23.00
16.25 18.30 20.35 22.40 i00.50
Stand by me...
h11.45 (C i cas.) h13.45 (C i cas.) 16.10 18.15
Whiplash
20.20
Siempre Alice
22.30i00.50
L’HOSPITALET
CINESA LA FARGA
Pel·lícules
Novetats
Av. Josep Tarradellas, 145. T. 902 33 32 31. www.cinesa.es.
El destino de Júpiter 3D 22.25
Annie
16.00 18.15
Big hero 6 ds. a dl.
16.00
Blackhat: amenaza en la...22.00
Bob Esponja 16.00 18.05 18.30 (dv. a dg.) 20.30 (dv. a dg.)
Cincuenta... tots 16.00 17.00 18.35 19.40 21.15 22.20
Cincuenta... dv. a dg. i dc. 18.00 20.00 20.40
El destino de Júpiter 16.30 19.15
Into the woods 16.00
La isla mínima 20.00(dl., dt. i dj.) 22.30
La teoría del todo dl. i dt. 19.00
Las ovejas no... dv. i dt. a dj. 16.00
Los juegos del... dl., dt. i dj. 18.30 19.00 (dc.) 21.15
The interview
20.30 22.40
Agente doble. De James Marsh. Amb Clive Owen i Andrea Riseborough.
Filmax Gran Via ACEC
A 3AGENTE DOBLE.
C. C. Gran Via 2. T. 902180193. G.: dv. i vig. fest. M.: dg. www.cinesfilmax.com.
The imitation game
16.15(dv. a dg.) 17.00(dl., dc. i dj.)
Cincuenta sombras de...h12.00 16.00(dv. a dg.) 17.00 18.00
18.30 19.00 19.30 20.00 20.45
22.00 22.15i23.00 i00.00i00.30
Bob Esponja: un héroe...h12.30 16.00 (dv. a dg.) 18.00 20.00
Bob Esponja:... 3D, dv. a dg. 17.00 19.00 19.15 (dc. i dj.)
Blackhat... exc. dt.
22.00
h12.00 17.00 19.30 22.00 i00.30
Into the woods
17.00 20.00
Whiplash dv. a dg.
16.00 22.30
Whiplash resta
17.00 22.15
Annie dv. a dg. h12.00 16.00 17.30 (resta) 18.10 19.45 (resta) 20.20
Birdman
22.00
Big hero 6 h12.30 16.15 (dv. a dg.) 18.00
Urban street dv. a dg.
20.45 22.00 (resta) 22.45
Siempre Alice
16.00 (dv. i dg.) 17.30 (dt. a dj.)
Nightcrawler dv. a dg.
18.00 20.15 22.30
Nightcrawler resta
19.45 22.00
No confíes en nadie h12.15 16.15 (dv. a dg.) 18.15 20.15
22.15i00.30
La señal h12.30 16.15 (dv. a dg.) 18.15 20.15
22.15i00.15
V3nganza
16.00(dv. a dg.) 20.00 i00.30
La isla mínima
h12.30 18.00 22.00 i00.00
The interview dv. a dg.
16.00 17.30 (resta) 18.10
La teoría del todo dv. a dg. 20.20 22.00 (resta) 22.30
Dios mío, ¿pero... dv. a dg. 19.45 (resta) 20.45 22.45
Los Boxtrolls C, ds.
h12.15 (dg.) 16.15
Viva la libertad VO, dt.
17.00 19.00 (dl.) 19.15 21.30
SAbadell
eix macià MULTICINES ACEC
La señal. De William Eubank. Amb Brenton Thwaites i Olivia Cooke.
No confíes en nadie. De Rowan Joffe. Amb Nicole Kidman i Colin Firth.
Red Army. De Gabe Polsky. Documental.
Syria self-portrait... De Wiam Bedirxan i O. Mohammed. Documental.
Dolenta
Regular
Interessant
De James Marsh. Amb Clive
Owen, Andrea Riseborough i Gillian Anderson. 12 anys.
G. B. 2012. INTRIGA. 101 min. Al Belfast dels anys 90,
una mare soltera que és membre de l’IRA és detinguda.
Un oficial li ofereix no anar a la presó si es converteix en la
seva confident. Cinemes Girona (VOSE).
3ALMA SALVAJE. De Jean Marc Vallée. Amb Reese
Whiterspoon i Laura Dern. 16 anys. EUA. 2014. DRAMA.
116 min. Una dona de trenta anys decideix recórrer a
peu en solitari la denominada Sendera dels Cims del Pacífic. Durant el viatge reflexionarà sobre la seva vida. Arenas Multicines, Aribau Multicines, Bosque, Cinesa
Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Gran Sarrià, Icaria
(VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE) i Verdi (VOSE).
3ALPHA DOG. De Nick Cassavetes. Amb Emile Hirsch,
Ben Foster i Justin Timberlake. 18 anys. EUA. 2006. ACCIÓ. 117 min. Un jove traficant de drogues segresta el
germà d’un company que li deu una important quantitat
de diners. Arenas Cine Gai.
3ANNIE. De Will Gluck. Amb Quvenzhané Wall i Jamie
YElmo Cines Sant Cugat
Via Augusta, 2-14. T. 902220922. Sessions de 15 i 16 h, només ds. i dg.
22.00
Annie 18.00
The imitation game
20.10 22.20
Into the woods 19.45
Las ovejas no pierden el... 17.40
Bob Esponja: un héroe... 17.45
The interview 19.40 22.15
Birdman
22.10
Siempre Alice 18.10 20.10
El destino de Júpiter 22.05
De Pascal Plisson.
Apta. França. 2013. DOCUMENTAL. 75 min. Quatre
nens s’enfronten cada dia a perills per anar al col·legi.
Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), C. Heron City (cast.
i C), Comedia, Mélies (VOSE) i Verdi Park (VOSE).
3CAPITÁN HARLOCK. De Shinji Aramaki. 7 anys.
Japó. 2013. ANIMACIÓ. 111 min. L’any 2977, un pirata
espacial, el capità Harlock, s’enfronta a la corrupta Coalició Gaya. Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City i
Icaria (VOSE).
3CINCUENTA SOMBRAS DE GREY. De Sam Taylor-
Johnson. Amb Dakota Johnson i Jamie Dorman. 16
anys. EUA. 2015. DRAMA. 125 min. Una estudiant
s’enamora d’un empresari al qual entrevista i inicia amb
ell una apassionada relació que li farà descobrir els seus
desitjos més ocults. Arenas Multicines, Aribau Multicines, Balmes (VOSE), Bosque, C. Diagonal, C. Diagonal Mar, C. Heron City, C. La Maquinista, C. Maremàgnum, Comedia, Glòries, G. Sarrià, Icaria (VOSE),
P. Balañà, R. Floridablanca (VOSE) i Verdi (VOSE).
Pitt, Logan Lerman i Shia LaBeouf. 7 anys. EUA. 2014.
BÈL·LICA. 134 min. Un dia de 1945, els cinc integrants
d’un tanc de les tropes aliades hauran d’afrontar diverses
missions. C. Diagonal, C. Diagonal Mar, C. Heron City,
C. La Maquinista i Icaria (VOSE).
Amb Daniel Auteuil i Kristin Scott-Thomas. 12 anys.
França. 2013. DRAMA. 102 min. La vida d’un prestigiós
neurocirurgià de 60 anys casat s’altera al conèixer Lou,
una noia de 20 anys. Maldá (VOSE).
B 3BABADOOK.
Pla del Vinyet, s/n. T.902333231. G.: ds. i vig. fest. M.: dg. www.cinesa.es. dl.,
16.00 h: «Marató El Hobbit». VOSE.
Bob Esponja: un héroe... C h12.00 16.00 18.00
Dixie y la rebelión zombi Ch12.00
Birdman VO
i01.05
Cincuenta sombras... VOh12.00 16.00 17.00 18.35 19.40
21.15 22.20 i00.00 i01.00
Dios mío, ¿pero qué... VO, dv. i dl. a dj. 16.00
El Hobbit: la batalla... VO, dt. i dj. 16.00 19.00 22.00
Foxcatcher VO
19.30(dl. y dt.) 22.30(exc. dt.)
Into the woods VO
17.00 (dl. i dt.)
17.00 (dj.) 20.00(exc. dj.)
Mi tierra VO
17.00 19.30 22.00
The imitation game VO 20.40 (ds. a dl. i dj.) 20.25(dl. a dc.)
22.00 (dl.) 22.10 (dt.)
Whiplash VO, ds.
i01.05
Annie
h12.00 16.00(exc. dl. a dc.) 18.00(dl. dt., dc.) 18.20(dv. a dg. i dj.)
C 3CAMINO A LA ESCUELA.
3ANTES DEL FRÍO INVIERNO. De Philippe Claudel.
IMPERIAL ACEC
Cinesa Sant Cugat
Obra mestra
3COHERENCE. De James Ward Byrkit. Amb Emily Bal-
3ARRIETY Y EL MUNDO DE LOS DIMINUTOS.
SANT CUGAT
Bona
EEE
EE
EEEE
EEEE
Foxx. Apta. EUA. 2014. MUSICAL. 118 min. Una nena
abandonada pels pares és adoptada temporalment per
un milionari que es presenta com a candidat a alcalde de
Nova York. Arenas Multicines, C. Diagonal, C. Diagonal Mar, C. Heron City, C. La Maquinista, C. Maremàgnum, Glories, Icaria (VOSE) i P. Balañà.
Avinguda Francesc Macià, 39. Tel. 93 723 98 00.
The interview (cast. exc dj., VO) 16.00 18.15 20.30 22.45
Cincuenta sombras... 16.00 17.00 18.45 19.45 21.30 22.30
Bob Esponja: un héroe... 16.00 17.00 18.00 20.15
Foxcatcher
19.00 22.00
16.00 18.00 20.15 22.30
V3nganza
16.00 18.15 20.30 22.45
Annie 16.00 18.30
16.00 19.00 22.00
Plaça de l’Imperial, 4. Tel. 93 726 32 33.
Cincuenta sombras... 16.00 17.00 18.30 19.30 21.45 22.15
16.15 19.15 22.15
La señal
16.00 18.10 20.20 22.30
Into the woods
16.30
Alma salvaje 19.30 22.30
Timbuktu
16.30 18.30 20.30 22.30
Bob Esponja: un héroe... 16.15 17.00 (C) 18.15
La isla mínima 20.20 22.30
Annie 16.15 19.15
Birdman
22.15
The imitation game
19.10 22.10
The interview exc. dj.
16.00 18.10 20.20 22.30
EEEE
Brasserie romantic. De Joël Vanhoebrouck. Amb Sara de Roo i Koen de Bouw. EEE
Cincuenta sombras de Grey. De Sam Taylor-Johnson. Amb Dakota Johnson. EE
D’Hiroshima Yonebayashi. Apta. Japó. 2010. ANIMACIÓ. 94 min. Una família d’éssers diminuts fa amistat
amb el nen de la casa. Texas (C).
3AUTÓMATA. De Gabe Ibáñez. Amb Antonio Bande-
ras i Birgitte Hjort Sørensen. 12 anys. Espanya. 2014. CIÈNCIA-FICCIÓ. 110 min. L’any 2044, un agent d’assegurances d’una companyia robòtica investiga l’evolució
que estan patint els androides. Balmes (VOSE).
De Jennifer Kent. Amb Essie
Davis i Noah Wiseman. 16 anys. Austràlia. 2014. TERROR. 93 min. La vida d’una viuda i el seu fill canvia al llegir un llibre infantil de terror en què apareix un macabre
personatge anomenat Babadook. C. La Maquinista.
doni, Maury Sterling i Nicholas Brendon. 7 anys. EUA.
2013. FANTÀSTICA. 89 min. Vuit amics són víctimes
d’uns estranys successos mentre un cometa passa a
prop de la Terra. Texas (VOSC).
3CORAZONES DE ACERO. De David Ayer. Amb Brad
D 310.000 KM.
De Carlos Marqués-Marcet. Amb
Natalia Tena i David Verdaguer. 7 anys. Espanya. 2014.
DRAMA. 98 min. La vida d’una parella canvia quan a ella
li ofereixen una feina a Los Angeles. Texas.
3DIOS MÍO, ¿PERO QUÉ TE HEMOS HECHO?. De
Philippe de Chauveron. Amb Christian Clavier, Chantal
Lauby i Ary Abittan. Apta. França. 2014. COMÈDIA. 97
min. Un matrimoni ha intentat inculcar els seus valors a
les seves filles, però cap s’ha casat amb un catòlic. Arenas Multicines, Aribau Multicines, Bosque, Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, C. Heron City, C. Maremàgnum, Comedia, Glòries, G. Sarrià, Icaria (VOSE), L. Universitat, Méliès (VOSE) i Verdi (VOSE).
3DIPLOMACIA. De Volker Schlondorff. Amb André
Blanchard. EUA. 2012. DRAMA. 92 min. Un nen i la seva
mare soltera porten vides paral·leles. El nen passa els dies sol mentre la seva mare treballa. Zumzeig (VOSE).
Dussollier i Niels Arestrup. 7 anys. França. 2014. HISTÒRICA. 84 min. L’agost de 1944, a la França ocupada, el
governador alemany rep ordres de destruir París. El cònsol suec intentarà fer-lo canviar d’idea per salvar la ciutat
i els seus habitants. Texas (VOSC).
3BIG HERO 6. De Chris Williams i Don Hall. Apta. EUA.
3DIXIE Y LA REBELIÓN ZOMBI. De Ricardo Ramón
3BIRDMAN. D’Alejandro González Iñárritu. Amb
E 3EL ASESINATO DE RICHARD NIXON.
3BAJA MAREA. De Roberto Minervini. Amb Daniel
2014. ANIMACIÓ. 108 min. Un nen prodigi fa amistat
amb un robot. Cinemes Girona (C), Cinesa Diagonal,
Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La
Maquinista i Icaria (VOSE).
Michael Keaton i Emma Stone. 16 anys. EUA. 2014. COMÈDIA. 119 min. Un actor de Hollywood, famós per haver interpretat el superheroi Birdman, intenta triomfar als
escenaris de Broadway adaptant uns relats de Raymond
Carver. Arenas Multicines, Aribau Multicines, Balmes
(VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La Maquinista, Gran
Sarrià, Icaria (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE) i
Verdi Park (VOSE).
3BLACKHAT: AMENAZA EN LA RED. De Michael
Mann. Amb Chris Hemsworth i Wei Tang. 16 anys. EUA.
2015. INTRIGA. 133 min. Uns ciberdelinqüents causen
una catàstrofe en una central nuclear xinesa. Un oficial
oriental s’uneix a l’FBI i reclama l’ajuda d’un hacker per
atrapar els responsables. Arenas Multicines, Cinesa
Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City,
Cinesa La Maquinista i Cinesa Maremàgnum.
3BOB ESPONJA: UN HÉROE FUERA DEL AGUA.
De Paul Tibbitt. Amb Antonio Banderas. Apta. EUA.
2014. ANIMACIÓ. 92 min. Bob Esponja i els seus amics
de Fons Bikini han d’unir-se per recuperar la recepta secreta de les hamburgueses i enfrontar-se a un malvat pirata. Arenas Multicines, Bosque, Cinesa Diagonal (C),
Cinesa Diagonal Mar (C, 3D i D), Cinesa Heron City
(C, 3D i D), Cinesa La Maquinista (3D i D), Cinesa Maremàgnum (3D i D), Glòries i Palau Balañà.
3BOYHOOD: MOMENTOS DE UNA VIDA. De
Richard Linklater. Amb Ellar Coltrane i Patricia Arquette.
12 anys. EUA. 2014. DRAMA. 163 min. L’evolució d’un
nen dels 6 als 18 anys. Balmes (VOSE), Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City i Icaria (VOSE).
3BRASSERIE ROMANTIC. De Joël Vanhoebrouck.
Amb Sara de Roo i Koen de Bouw. 7 anys. Bèlgica. 2012.
COMÈDIA. 102 min. Dos germans regenten un prestigiós
restaurant. Durant la nit de Sant Valentí, diversos personatges hi van a celebrar el Dia dels Enamorats. Balmes
(VOSE), Boliche (VOSE) i Gran Sarrià.
i Beñat Beitia. Apta. Espanya. 2014. ANIMACIÓ. 100
min. Dixie intenta aturar una revolta de zombis, que volen
dominar el món. Texas (C).
De Niels Mueller. Amb Sean Penn i Naomi Watts. 13 anys.
EUA. 2004. DRAMA. 95 min. Un home d’uns 40 anys
culpa el president nord-americà Richard Nixon de tots els
seus mals i planeja assassinar-lo. Arenas Cine Gai.
3EL CLUB DE LOS INCOMPRENDIDOS. De Carlos
Sedes. Amb Charlotte Vega. 12 anys. Espanya. 2014.
DRAMA. 105 min. En el seu nou institut, Valeria coneixerà amistats i l’amor. Cinesa Diagonal Mar.
3EL DESTINO DE JÚPITER. D’Andy i Lana Wac-
howski. Amb Channing Tatum. 12 anys. EUA. 2015.
FANTÀSTICA. 128 min. Júpiter, una humil noia que treballa com a netejadora de banys, és l’objectiu d’uns extraterrestres. Un soldat arribat d’un altre planeta la busca
per ajudar-la a defensar-se. Arenas Multicines, Aribau
Club, Balmes (VOSE), Bosque, C. Diagonal, C. Diagonal Mar (3D i D), C. Heron City (3D i D), C. La Maquinista (3D i D), C. Maremàgnum (3D i D), Glòries
(3D i D), Icaria (VOSE) i Palau Balañà.
3EL FESTÍN DE BABETTE. De Gabriel Axel. Amb
Stéphane Audran. 12 anys. Dinamarca. 1987. DRAMA.
102 min. El 1871, una dona troba refugi a casa d’uns
pescadors danesos. Boliche (VOSC).
3EL GRAN HOTEL BUDAPEST. De Wes Anderson.
Amb Ralph Fiennes i Tony Revolori. Apta. EUA. 2014.
COMÈDIA. 100 min. El robatori d’un quadro converteix
en una aventura la vida d’un conserge d’hotel. C. Diagonal Mar, C. Heron City, Icaria (VOSE) i L. Universitat.
3EL HOBBIT: LA BATALLA DE LOS CINCO EJÉRCITOS. De Peter Jackson. Amb Martin Freeman i Ian
McKellen. 12 anys. EUA. 2014. AVENTURES. 144 min.
Després de l’atac del drac Smaug, les tensions se succeeixen. Cinesa Diagonal Mar, Cinesa La Maquinista,
Cinesa Maremàgnum i Icaria (VOSE).
3EL NIÑO. De Daniel Monzón. Amb Luis Tosar, Eduard
Fernández i Jesús Castro. 16 anys. Espanya. 2014. IN-
66
cartellera
Pel·lícules
DIMECRES
h: Matinal i: Golfa. C: Català. A: Analògic. D: Digital. 3D: Tres dimensions. O: Omnimax.
I: Imax. VO: versió original subtítols castellà. VOSC: versió original subtítols català.
TRIGA. 130 min. Uns policies persegueixen els narcotraficants que operen a Gibraltar. Texas.
nazis. Balmes (VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal,
Gran Sarrià i Icaria (VOSE).
min. Una gallina s’escapa de la granja i viu aventures amb
un aneguet orfe. Texas (C).
3EVA VAN END. De Michiel tingues Horn. Amb Vivian Di-
3LA GRAN BELLEZA. De Paolo Sorrentino. Amb Toni
3LOREAK. De J. M. Goenaga i J. Garaño. Amb J. Ben-
3LA ISLA MÍNIMA. D’Alberto Rodríguez. Amb Raúl
3LOS JUEGOS DEL HAMBRE: SINSAJO (1). De
erickx. Apta. Holanda. 2012. COMÈDIA. 98 min. La vida
d’una família disfuncional canvia amb l’arribada d’un estudiant d’intercanvi alemany. Cinemes Girona (VOSE) i
Zumzeig (VOSE).
F 3FOXCATCHER.
De Bennett Miller. Amb Channing Tatum. 12 anys. EUA. 2014. DRAMA. 134 min.
Un magnat recluta un campió de lluita lliure perquè
s’entreni a les seves instal·lacions. Entre l’esportista i
el milionari s’establirà una estranya relació. Arenas
Multicines, Aribau Multicines, Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa
Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Comedia, Gran
Sarrià, Icaria (VOSE) i R. Floridablanca (VOSE).
H 3HÉCTOR Y EL SECRETO DE LA FELICIDAD.
De P. Chelsom. Amb Simon Pegg. 7 anys. G. B. 2014.
COMÈDIA. 120 min. Un psiquiatre viatja pel món buscant el secret de la felicitat. Maldà (VOSE).
I 3INTERSTELLAR.
De Christopher Nolan. Amb
Matthew McConaughey i Anne Hathaway. 12 anys. EUA.
2014. CIÈNCIA-FICCIÓ. 169 min. Un antic enginyer espacial busca un planeta on puguin viure els humans. Cinesa Diagonal i Icaria (VOSE).
3INTO THE WOODS. De Rob Marshall. Amb Meryl
Streep. 7 anys. EUA. 2014. MUSICAL. 124 min. Un forner s’haurà d’infiltrar al bosc per escapar de la maledicció
d’una bruixa. Arenas Multicines, Balmes (VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, C. La Maquinista, C. Maremàgnum,
Glòries, Icaria (VOSE) i Palau Balañà.
J 3JAUJA.
De Lisandro Alonso. Amb Viggo Mortensen. 12 anys. Argentina. 2014. DRAMA. 108 min. Al
segle XIX, un militar danès busca per la Patagònia la seva
filla, que s’ha fugat amb un soldat. Zumzeig (VOSE).
3JIMMY’S HALL. De Ken Loach. Amb Barry Ward,
Simone Kirby i Andrew Scott. 12 anys. Irlanda. 2014.
DRAMA. 109 min. El 1932, els joves d’un poble irlandès
volen que es reobri un centre cultural, però el capellà s’hi
oposa. Texas (VOSC).
L 3LA CONSPIRACIÓN DEL SILENCIO.
De Giulio
Ricciarelli. Amb Alexander Fehling. 7 anys. Alemanya.
2014. DRAMA. 123 min. Importants institucions alemanyes participen en una conspiració per encobrir crims
Servillo. 12 anys. Itàlia. 2013. DRAMA. 142 min. Un escriptor desencantat passeja per Roma. Texas (VOSC).
Arévalo. 16 anys. Espanya. 2014. INTRIGA. 104 min.
Dos policies investiguen la desaparició d’unes noies. Aribau Club, Balmes, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal
Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La Maquinista, Cinesa Maremàgnum, Icaria i Renoir Floridablanca.
3LA RECONSTRUCCIÓN. De Juan Taratuto. Amb Di-
ego Peretti. 12 anys. Argentina. 2013. DRAMA. 93 min.
Un home ha de viatjar al poble costaner d’Usuhaia, on es
replantejarà el futur. Cinemes Girona.
3LA SAL DE LA TIERRA. De Wim Wenders i J. Ribei-
ro Salgado. 7 anys. França. 2014. DOCUMENTAL. 109
min. Reportatge sobre l’obra del fotògraf Sebastião Salgado, que va recórrer els cinc continents i va captar amb
les seves imatges els canvis de la humanitat. Icaria (VOSE), Maldà (VOSE) i Verdi (VOSE).
3LA SEÑAL. De William Eubank. Amb Brenton Thwai-
tes, Olivia Cooke i Fishburne. 12 anys. EUA. 2014. FANTÀSTICA. 97 min. Tres joves segueixen la pista d’un misteriós pirata informàtic. El senyal els porta fins a una casa
on són víctimes d’un estrany succés. Arenas Multicines, Balmes (VOSE), Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City i Icaria (VOSE).
3LA TEORÍA DEL TODO. De James Marsh. Amb Ed-
die Redmayne i Felicity Jones. Apta. G. B. 2014. BIOGRÀFICA. 123 min. La vida del científic Stephen Hawking
i la relació amb la seva dona. Arenas Multicines, Aribau
Multicines, Balmes (VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal,
C. Diagonal Mar, C. Heron City, C. La Maquinista, C.
Maremàgnum, Comedia, Glòries, Gran Sarrià, Icaria
(VOSE), Palau Balañà i Verdi Park (VOSE).
3LAS OVEJAS NO PIERDEN EL TREN. D’Álvaro
Fernández Armero. Amb Raúl Arévalo i Inma Cuesta. 12
anys. Espanya. 2015. COMÈDIA. 103 min. Un periodista
sense feina viu amb la seva dona al camp. Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La Maquinista, Icaria i Palau Balañà.
3LEVIATÁN. D’Andrei Zviaguintsev. Amb Vladimir Vdo-
vichenkov i Elena Lyadova. Rússia. 2014. DRAMA. 141
min. L’alcalde d’un poble rus pretén prendre-li les propietats a un home humil. Boliche (VOSE), Icaria (VOSE) i
Méliès (VOSE).
3LIFI: UNA GALLINA TOCADA DE L’ALA. De Se-
ong-Yun Oh. Apta. Corea del Sud. 2011. ANIMACIÓ. 86
goetxea. 7 anys. Espanya. 2014. DRAMA. 100 min. Una
dona rep rams de flors anònims. Maldà (VOSE).
Francis Lawrence. Amb Jennifer Lawrence i Josh
Hutcherson. 12 anys. EUA. 2014. FANTÀSTICA. 125 min.
Katniss es converteix en el símbol de la rebel·lió i intenta
rescatar Peeta. Cinesa Diagonal, C. Diagonal Mar, C.
Heron City, C. Maremàgnum, C i La Maquinista.
3LUNA EN BRASIL. De Bruno Barreto. Amb Miranda
Otto i Glória Pires. 12 anys. Brasil. 2013. DRAMA. 113
min. L’escriptora nord-americana Elizabeth Bishop viatja
al Brasil per visitar una amiga i s’enamora d’una arquitecta local de gran prestigi. Cinemes Girona (VOSE).
M 3MAGICAL GIRL.
De Carlos Vermut. Amb Luis
Bermejo i José Sacristán. 16 anys. Espanya. 2014. INTRIGA. 127 min. Un professor de Literatura a l’atur vol
complir el somni de la seva filla malalta de leucèmia: aconseguir una disfressa manga. Icaria i Texas.
3MOMMY. De Xavier Dolan. Amb Anne Dorval. 12 anys.
Canadà. 2014. DRAMA. 134 min. Una viuda conviu amb
el seu problemàtic fill adolescent. Maldà (VOSE).
3MORTADELO Y FILEMÓN CONTRA JIMMY EL
CACHONDO. De Javier Fesser. 7 anys. Espanya. 2014.
ANIMACIÓ. 88 min. El Súper encarrega als dos agents
de la TIA que atrapin el criminal Jimmy el Cachondo. Cinesa Diagonal Mar i Cinesa Heron City.
3MR. TURNER. De Mike Leigh. Amb Timothy Spall. 12
anys. G. B. 2014. DRAMA. 149 min. La turbulenta vida
del pintor britànic, J. M. W. Turner, que viu amb el seu pare i una fidel majordoma. Icaria (VOSE) i Texas (VOSC).
N 3NEBRASKA.
D’Alexander Payne. Amb Bruce
Dern. 16 anys. EUA. 2013. DRAMA. 115 min. Un avi
vol viatjar a Nebraska per cobrar un presumpte premi
milionari. Texas (VOSC).
3NIGHTCRAWLER. De Dan Gilroy. Amb Jake Gyllen-
haal. 12 anys. EUA. 2014. DRAMA. 113 min. Un buscavides descobreix un lucratiu negoci de reporter que
ven imatges a televisions. Arenas Multicines, Balmes (VOSE), C. Diagonal Mar, Icaria (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE) i Verdi (VOSE).
Tota la cartellera de cine, a http://cartellera.elperiodico.cat
matí ignorant qui és. Pateix una amnèsia que li impedeix recordar i intenta descobrir el seu passat amb
l’ajuda d’un terapeuta. Arenas Multicines, Balmes
(VOSE) i Cinesa Heron City.
3NO LLORES, VUELA. De Claudia Llosa. Amb Jenni-
fer Connelly i Mélanie Laurent. 7 anys. Canadà-EUA.
2014. DRAMA. 112 min. Una periodista vol conèixer una
misteriosa guaridora. Comedia.
3NOCHE EN EL MUSEO 3: EL SECRETO DEL FARAÓN. De Shawn Levy. Amb Ben Stiller i Robin Williams.
Apta. EUA. 2014. COMÈDIA. 98 min. El guarda del museu tracta d’evitar que la màgia desaparegui per sempre.
Cinesa Diagonal Mar i Cinesa Maremàgnum.
O 3OPERACIÓN CACAHUETE.
De Peter Lepeniotis. Canadà-EUA-Corea del Sud. 2014. ANIMACIÓ. 90
min. Als anys 50, un esquirol i una rata tracten de buidar
una botiga de fruita seca. Texas (C).
P 3PADDINGTON.
3RED ARMY. De Gabe Polsky. Apta. EUA. 2014. DO-
CUMENTAL. 84 min. Als anys 80, l’equip d’hoquei sobre
gel de l’URSS va sorprendre el món per la seva eficàcia i
plasticitat. Però l’èxit amagava la tèrbola situació del seu
país i com van ser explotats fins arribar allà. Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Icaria (VOSE), Renoir Floridablanca (VOSE) i Verdi Park (VOSE).
3RELATOS SALVAJES. De Damián Szifrón. Amb
Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia. 16 anys. ArgentinaEspanya. 2014. COMÈDIA. 122 min. Sis persones, fartes de tot, decideixen venjar-se. Arenas Multicines,
Bosque, Icaria (sub. anglès) i Verdi Park (sub. anglès).
S 3‘71.
De Yann Demange. Amb Jack O’Connell i
Paul Anderson. 18 anys. G. B. 2014. INTRIGA. 100 min.
El 1971, un soldat britànic es veu atrapat i sol als carrers
de Belfast. Icaria (VOSE).
De Paul King. Amb Hugh Bonneville. Apta. G. B. 2014. COMÈDIA. 95 min. Una taxidermista té perversos plans per a un jove ós peruà. Arenas Multicines, Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La Maquinista,
Cinesa Maremàgnum i Icaria (VOSE).
3SIEMPRE ALICE. De Richard Glatzer i Wash West-
3PARÍS-MANHATTAN. De Sophie Lellouche. Amb
Ryûichi Yagi. Apta. Japó. 2014. ANIMACIÓ. 95 min. Doraemon ajudarà Nobita, un nen molt maldestre, a trobar
una solució al seu desastrós futur. C. Diagonal Mar (C),
C. Heron City (C) i C. La Maquinista (C).
Alice Taglioni. Apta. França. 2012. COMÈDIA. 77 min. Els
problemes sentimentals d’una dona fascinada per Woody Allen. Cinemes Girona (VOSE).
moreland. Amb Julianne Moore i Alec Baldwin. 12 anys.
EUA. 2014. DRAMA. 99 min. Una professora de 50 anys
pateix un Alzheimer prematur. Icaria (VOSE), Lauren
Universitat i Méliès (VOSE).
3STAND BY ME DORAEMON. De Takashi Yamazaki i
3PERDIDA. De David Fincher. Amb Ben Affleck i Rosa-
3SYRIA-SELF PORTRAIT: SILVERED WATER. De
3PÉREZ, EL RATONCITO DE TUS SUEÑOS. De
T3THE IMITATION GAME.
mund Pike. 16 anys. EUA. 2014. INTRIGA. 149 min. Un
home és sospitós de matar la seva dona, desapareguda
el dia de l’aniversari de casament. Icaria (VOSE).
Juan Pablo Buscarini. Amb Delfina Varni. Apta. Argentina-Espanya. 2006. AVENTURES. 92 min. Una nena
busca el ratolinet Pérez, que ha desaparegut. Texas (C).
3PINA. De Wim Wenders. Apta. Alemanya. 2011. DO-
CUMENTAL. 103 min. Reportatge sobre els espectacles
creats per la coreògrafa Pina Bausch. Texas (VOSC).
3PROJECT ALMANAC. De Dean Israelite. Amb Amy
Landeker i Jonny Weston. 12 anys. EUA. 2014. FANTÀSTICA. 106 min. Un grup d’amics aconsegueix construir una màquina del temps. Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City i Cinesa La Maquinista.
3NO CONFÍES EN NADIE. De Rowan Joffe. Amb Ni-
R 3RASTROS DE SÁNDALO.
Granollers
3OCINE. Ctra. Granollers-Sant Celoni. Pol. El Ramassar.
3FOMENT MATARONÍ. Nou, 11. T. 937903450. www.
cole Kidman i Colin Firth. 12 anys. G. B. 2014. INTRIGA. 92 min. Una dona de 40 anys es desperta cada
min. Una actriu índia busca la seva germana petita. C. Diagonal Mar (C), C. Heron City (C) i L. Universitat (C).
De Maria Ripoll.
Amb Nandita Das. Apta. Espanya. 2014. DRAMA. 95
Wiam Bedirxan i Ossama Mohammed. 16 anys. FrançaSíria. 2014. DOCUMENTAL. 92 min. Retrat de la violència actual als carrers de Síria a través dels vídeos filmats a
Homs. Zumzeig (VOSE).
De Morten Tyldum.
Amb Benedict Cumberbatch i Keira Knightley. G. B.
2014. DRAMA. 114 min. El matemàtic Alan Turing ha de
desxifrar els complexos missatges codificats que envia
el bàndol nazi. Arenas Multicines, Balmes (VOSE), Bosque, Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa
Heron City, C. La Maquinista, Comedia, G.Sarrià, Icaria (VOSE), R. Floridablanca (VOSE) i Verdi (VOSE).
3THE INTERVIEW. D’Evan Goldberg i Seth Rogen.
Amb James Franco. 16 anys. EUA. 2014. COMÈDIA.
112 min. El presentador d’un programa de xafarderies
aconsegueix pactar una entrevista amb el líder de Corea del Nord. La CIA vol utilitzar el periodista per acabar
amb el dictador. Arenas Multicines, Cinesa Diagonal,
Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Cinesa La
CINES DE CATALUNYA
Abrera
3YELMO CINES ABRERA. Hostal del Pi, 4. Pol. Ind. Ca
n’Amat-Abrera. M.: dg. www.yelmocines.es. T. 9377070
75. The imitation game. Paddington. Big hero 6. Birdman. V3nganza. Into the woods. La teoría del todo. El
Gran Hotel Budapest. Las ovejas no pierden el tren.
Annie. El destino de Júpiter. The interview. Bob Esponja: un héroe fuera del agua. D i 3D, C i cast. La isla
mínima. Cincuenta sombras de Grey.
Amposta
3CINEMES AMPOSTA. P. I. Les Tosses s/n. Tel. 977 70
38 11. M.: dg. i fes. G.: dv. i vig. fes. www.cineciudad.com.
Big hero 6. Stand by me Doraemon. C. Paddington.
Corazones de acero. Birdman. V3nganza. Babadook.
Into the woods. La teoría del todo. The imitation game. Blackhat: amenaza en la red. Annie. Las ovejas no
pierden el tren. El destino de Júpiter. The interview.
Bob Esponja: un héroe fuera del agua. La isla mínima.
Cincuenta sombras de Grey. La señal.
Arenys de Mar
3CINE ARENYS ACEC. C. C. Muvisa. Ctra. Nal. 2, km.
8.350. G.: ds. T. 937923390. www.cinesacec.es. Los
pingüinos de Madagascar. Exodus: Dioses y reyes.
Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? Noche en el
museo 3: el secreto del faraón. El Gran Hotel Budapest. Annie. Fuego. Bob Esponja: un héroe fuera del
agua. Timbuktu. Cincuenta sombras de Grey.
BLANES
3OCINE. Ses Falques, 10. T. 972 34 81 06. G.: dv. i vig.
fes. www.ocine.es. Dios mío, ¿pero que te hemos hecho? Paddington. Birdman. La teoría del todo. V3nganza. Into the woods. Annie. Blackhat: amenaza en
la red. Project Almanac. El destino de Júpiter. Foxcatcher. The interview. Los Boxtrolls. C. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey. Bob Esponja: un...
Calafell
3MCB CINEMES. Ctra. Calafell-Barcelona, km. 56. T.
977692756. G.: vig. fes. www.mcbcinemas.com. Big hero 6. Corazones de acero. V3nganza. Into the woods.
Annie. Las ovejas no pierden el tren. Blackhat: amenaza en la red. The interview. El destino de Júpiter.
Bob Esponja: un... Cincuenta sombras de Grey.
CaMBRILS
3RAMBLA DE L’ART. P. Rbla. Jaume I, 35. Tel. 977 36
88 38. www.cinemacambrils.com. Camino a la escuela.
VO. Cast. Whiplash. Cast. i VOSE. Alien, el octavo
pasajero (montaje del director). VOSE. Birdman. Bob
esponja: un héroe fuera del agua. Timbuktu. VOSE.
Cardedeu
3ESBARJO-VERDI. L. Llibre, 27. T. 93 8461827. www.
esbarjoverdi.cat. Dj. a dg.: Dios mío, ¿pero qué te... VO.
Castelldefels
3METROPOL. Rambla Marisol, 25. T. 93 6653895.
www.cinemetropol.com. Dv. a dg.: La isla mínima. Birdman. Timbuktu. No llores, vuela.
El Masnou
3LA CALÀNDRIA. Dr. Agell, 7. Tel. 935554301. Cincuenta sombras de Grey.
El Prat
3CAPRI. Verge de Montserrat, 111. T. 93 379 59 43. Dv.
a dg.: Birdman. Big hero 6.
El Vendrell
3OCINE. Espai Lúdic Les Mates, 2-12. Tel. 977 66 07 78.
G.: dv. i vig. fest. www.ocine.es. Stand by... Big hero 6.
Paddington. Birdman. The imitation... La teoría... V3nganza. Into the woods. Annie. Blackhat... Las ovejas...
Bob Esponja... El destino... The interview. Los Boxtrolls. C. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey.
Figueres
3CINEMES FIGUERES ACEC. Sant Pau, 44. P. I. El Fi-
ral. Ronda Sud. Tel. 902 101 008. www.cinesacec.es. La
teoría... Into the woods. Annie. Blackhat... Las ovejas
no... The interview. El destino de Júpiter. Bob Esponja... C. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey.
Gavà
3CINESA BARNASUD. Progrés, 69. Tel. 902 33 32 31.
G.: dv. i vig. de fest. M.: dg. www.cinesa.es. Big hero 6.
Dios mío, ¿pero qué te... Into the woods. La teoría del
todo. Paddington. Annie. El destino de Júpiter. The interview. Bob Esponja. Los juegos del hambre: Sinsajo
(1). La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey.
Girona
3ALBÉNIZ CENTRE. Jeroni Real de Fontclara, 4. Tel.
972 410110. G.: dv. i vig. fest. www.cinemesalbeniz.cat.
La isla... La teoría... Whiplash. Annie. Blackhat... The
imitation... Bob Esponja... C i cast. Las ovejas... The interview. El destino de Júpiter. Dios mío... Siempre Alice. Timbuktu. La señal. Cincuenta sombras de...
3ALBÉNIZ PLAÇA. Anselm Clavé, 4. T. 972410660.
www.cinemesalbeniz.cat. Camino a la escuela. Rastros
de... C. Brasserie romantic. Cincuenta sombras de...
3OCINE. Pont de la Barca, 12. Tel. 972 20 71 52. G.: dv.
i vig. fest. www.ocine.es. Big hero 6. The imitation...
Birdman. Cast i VO. Into the... La teoría... Alma salvaje.
Annie. Blackhat... Project Almanac. Bob Esponja... C i
cast. El destino de Júpiter. Foxcatcher. The interview.
La isla mínima. La señal. Cincuenta sombras... Los
Boxtrolls. C. Dj.: ¡Qué noche la de aquel día! VOSE.
3ODEÓN MULTICINES. Camí dels Carlins, 10. Tel. 972
439200. G.: vig. fest. Ma.: dg. Dios mío, ¿pero... Big hero 6. Paddington. La isla mínima. Camino a la escuela.
Into the woods. V3nganza. Annie. Capitán Harlock.
Las ovejas no pierden el tren. Blackhat: amenaza en la
red. Bob Esponja... D i 3D. El destino de Júpiter. D i 3D.
The interview. La señal. Amor en su punto.
3TRUFFAUT. P. Nou, 7. T. 972225044. www.cinematruffaut.com. Mommy. VOSE. 10.000 km. Syria self-portrail: silvered water. VOSE.
Tel. 93 840 15 90. G.: dv. i ds. www.ocine.es. Big hero 6.
Dios mío, ¿pero... The imitation game. Paddington.
Birdman. La teoría del todo. Babadook. V3nganza. Into the woods. Annie. Blackhat... Camino a la escuela.
Capitán Harlock. Las ovejas no pierden el tren. Project
Almanac. Bob Esponja... Cast i C. El destino de... 3D.
The interview. Stand by me... La isla mínima. La señal.
Cincuenta sombras de Grey. Los Boxtrolls. C. ds.
Lleida
3FUNATIC. Pi i Margall, 26. Tel. 902 12 59 02. www.fu-
natic.es. La sal de la tierra. Leviatán. VO. Dios mío,
¿pero... Siempre Alice. Camino a la escuela. ‘71. Rastros de sándalo. C. Mommy. Timbuktu. VOSE i cast.
3JCA ALPICAT. Autovia A-2, sortida 458. E. Movies-
pace. Tel. 973 70 63 50. M.: dg. G.: dv. i vig. fest. Mortadelo y Filemón... Los pingüinos... Stand by... C. Big hero
6. Dios mío... Noche en el museo 3... Invencible. El
séptimo hijo. The imitation... Paddington. Corazones
de acero. Birdman. V3nganza. Babadook. Whiplash.
La teoría del todo. Into the woods. La conspiración...
Autómata. Annie. Las ovejas no pierden el tren. Alma
salvaje. Capitán Harlock. C. Blackhat... Project Almanac. Bob Esponja... D i 3D. El destino de Júpiter. D i 3D.
The interview. Alma salvaje. Musarañas. No confíes
en nadie. La señal. Cincuenta sombras de Grey.
3JCA RAMBLA. Anselm Clavé, 9. Tel. 973 23 27 26. Interstellar. El hobbit: la... The imitation game. Cómo
acabar sin tu jefe 2. Relatos salvajes. Whiplash. La isla mínima. Birdman. La conspiración del silencio.
3LAUREN LLEIDA. Pere Cabrera 6. Tel. 902 88 83 00.
G.: dv. i vig. festius. www.laurencinemas.es. El Niño. Perdida. El corredor del... Ninja... Secuestro... Vertige.
Cashback. Dios mío... Noche en el... El Gran Hotel...
Todo lo... Sex tape... Escapando de la oscuridad.
3PRINCIPAL. Plaça de la Paeria, 7. Tel. 973 24 29 25.
V3nganza. La teoría del todo.
MaNRESA
3BAGES ACEC. Pol. Els Trullols. Tel. 93 873 15 32. G.:
matarofoment.org. Siempre Alice. Relatos salvajes.
Montcada
3CINEMES MONTCADA. C. C. El Punt. Verdi, 2-4. T.
935753929. www.cinemesmontcada.com. Big hero 6.
Dios mío, ¿pero qué te... Into the woods. Annie. Blackhat... Las ovejas no pierden el tren. Bob Esponja: un...
D i 3D. La teoría del todo. The interview. El destino de
Júpiter. La señal. Cincuenta sombras de Grey.
Olot
3CINEMES OLOT ACEC. J. Ayats, 10. Tel. 902 10 10
08. www.cinesacec.es. Dios mío, ¿pero qué te hemos
hecho? Into the woods. Birdman. Annie. The imitation
game. Bob Esponja... C. Frozen. C. La teoría del todo.
No llores, vuela. El destino de Júpiter. Amics per sempre. C. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey.
Palamós
3ARINCO. Av. Onze de Setembre, 35. Tel. 9723154 73.
www.cinemespalamos.com. Las ovejas no pierden el
tren. Bob Esponja... La teoría del todo. Dios mío, ¿pero qué te... Nightcrawler. Cincuenta sombras de Grey.
Platja d’Aro
3OCINE. Polígon La Bòbila. Ctra. Platja d’Aro-S’Agaró.
Tel. 972826697. G.: dv. i vig. fest. www.ocine.es. Big hero
6. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? The imitation
game. La teoría del todo. V3nganza. Into the woods.
Annie. Blackhat: amenaza en la red. Bob Esponja: un
héroe... El destino de Júpiter. The interview. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey. Los Boxtrolls. C.
PREMIÀ DE MAR
3L’AMISTAT. Sant Antoni, 60. Tel. 937529990. www.es-
pailamistat.cat. Lifi, una gallina tocada de l’ala. C. Camino a la escuela.
Reus
3LAUREN REUS. Camí de Valls, 79. Tel. 902 88 83 00.
www.laurencinemas.es. Hércules. Perdida. Antes del
frío invierno. Aquellos días felices. Man to man. Cashback. Dios mío, ¿pero qué te hemos hecho? Noche
en el museo 3: el... Un final made in Hollywood.
dv. i ds. www.cinesacec.es. Stand by... C. Big hero 6. C i
cast. Dios mío... Birdman. V3nganza. La teoría... Into...
Annie. Las ovejas... Bob Esponja. C, cast. El destino...
Paddington. C. The interview. The imitation game. La
señal. La isla mínima. Cincuenta sombras de Grey.
3PALACE ACEC. Batán, 28. T. 977754978. www.cines-
Mataró
3CINESA MATARÓ PARC. C. C. Mataró Parc. Estras-
Roquetes
3OCINE. Severo Ochoa, 4. T. 977504080. www.ocine.
burgo, 5 Tel. 902 33 32 31. M.: ds. i fes. G.: dv. i vig. fes.
www.cinesa.es. Camino a la... Corazones de acero. Dios mío... Into the woods. La teoría del todo. Noche en
el museo 3... Big hero 6. Annie. Las ovejas no pierden... V3nganza. Birdman. Paddington. Blackhat...
Foxcatcher. Bob Esponja... C i cast. The interview. Cincuenta sombras de Grey. El destino de Júpiter. La isla
mínima. Las ovejas no... Los juegos del hambre...
acec.es. Exodus.... Stand by me Doraemon. Noche en
el museo 3... Annie. Blackhat... Siempre Alice. El destino de... Bob Esponja... El Gran Hotel... Capitán Harlock. Nightcrawlers. Cincuenta sombras de Grey.
SANT ANDREU DE LA BARCA
3ATRIUM ACEC. C. C. Atrium. Tel. 93 653 54 89. www.
cinesacec.es. Noche en el... Dios mío, ¿pero qué... Annie. Bob Esponja... El destino de Júpiter. El Gran Hotel
Budapest. The interview. La teoría del todo. Los Boxtrolls. C. Siempre Alice. Cincuenta sombras de Grey.
Sant Boi de Llobregat
3CINEMES CAN CASTELLET. Jaume I, 32. Tel. 93 661
61 12. www.cinemessantboi.com. Dios mío... Stand by
me Doraemon. Annie. Bob Esponja... The interview. El
destino de Júpiter. Cincuenta sombras de Grey.
Sant Celoni
3OCINE. C. C. Atrium. Ctra. Olzinelles, s/n. T. 93867
3230. www.ocine.es. Los pingüinos de... Exodus... Perdida. Noche en el... El Gran Hotel... Annie. Bob Esponja... Los Boxtrolls. C. Cincuenta sombras de Grey.
Sant Feliu de Llobregat
3CINEBAIX. Joan Batllori, 21. Tel. 936661859. www.cinebaix.com. The imitation game. Camino a la escuela.
Birdman. Paddington. C. El destino de Jupiter. Eva
van End. Bob Esponja: un héroe fuera... C. Cincuenta
sombras de Grey. La teoría del todo.Timbuktu.
Sant Vicenç dels Horts
3MULTICINES LA VAILET. Ctra. de Sant Boi, 67. T. 93
6568087. www.cineslavailet.es. Ninja Turtles. Los mercenarios 3. Stand by me... Se nos fue de las... Camino
a la escuela. Annie. Blackhat... El jugador. Bob Esponja: un... Eva van End. Cincuenta sombras de Grey.
Sitges
3PRADO. Francesc Gumà, 12. T. 938943110. No hi ha
sessions.
3RETIRO. À. Vidal, 17. T. 938940137. No hi ha sessions.
Tarragona
3OCINE. Autovia Reus-Tarragona. C. C. Les Gavarres. T.
977552495. G.: dv. i vig. fest. M.: dg. www.ocine.es. Big
hero 6. Paddington. Dios mío... Noche en el museo 3...
The imitation... Birdman. Corazones... La teoría... V3nganza. Into the... Alma salvaje. Annie. Blackhat... Camino... Capitán Harlock. Las ovejas no pierden el tren.
Nightcrawler. Bob Esponja... C, cast, 3D. El destino de
Júpiter. 3D i D. Foxcatcher. The interview. Timbuktu.
Stand by... La isla mínima. La señal. No confíes en nadie. Cincuenta sombras de Grey. Los Boxtrolls. C.
3PARC CENTRAL. Vidal i Barraquer, 15. T. 902220922.
es. Los pingüinos... Exodus... Noche en el museo 3...
El Gran Hotel... Annie. Las ovejas no... Bob Esponja...
Los Boxtrolls. C. Cincuenta sombras de Grey.
G.: dv. i vig. fest. M.: ds. i dg. Paddington. The imitation
game. Big hero 6. La teoría del... Into the wood. Annie.
Las ovejas no pierden... Bob Esponja... C, cast. La isla
mínima. El destino de Júpiter. D, 3D. Noche en el museo 3... The interview. Cincuenta sombras de Grey.
Roses
3CINEMES ROSES. Gran Via Pau Casals, 235. Tel. 972
TERRASSA
3CATALUNYA. Sant Pere, 9. T. 937885376. www.terras
15 46 46. Annie. The interview. Bob Esponja... El destino de... La teoría... La señal. Cincuenta sombras...
sadigital.cat/cinema. Timbuktu. VOSE i cast. Mr. Turner.
VOSE. Brasserie romantic. VOSE i cast.
cartellera
Maquinista, Cinesa Maremàgnum, Glòries, Icaria
(VOSE) i Palau Balañà.
3TIMBUTKU. D’Abderramane Sissako. Amb Ibrahim
Ahmed i Abel Jafri. 12 anys. Mauritània. 2014. DRAMA.
96 min. La localitat de Tombouctou està en mans dels gihadistes, que estableixen tota mena de prohibicions a la
població. Balmes (VOSE), Boliche (VOSE), Gran
Sarrià, Icaria (VOSE), Lauren Universitat, Mélies
(VOSE) i Renoir Floridablanca (VOSE).
67
DIMECRES
el Club del
subscriptor de
www.tresc.cat 902 33 90 33
arts escèniques
vins
V 3V3NGANZA.
D’Olivier Megaton. Amb Liam Neeson, Famke Janssen i Maggie Grace. 16 anys. França.
2014. ACCIÓ. 109 min. Un antic agent és acusat erròniament d’un crim. Utilitzarà les seves habilitats per trobar el
culpable. Cinesa Diagonal, Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City i C. La Maquinista.
W 3WHIPLASH.
De Damien Chazelle. Amb Milers
Teller i J. K. Simmons. 7 anys. EUA. 2014. DRAMA. 109
min. Un jove bateria aconsegueix un lloc a l’orquestra de
jazz del seu conservatori de música. Allà s’enfrontarà amb
l’estricte director de la banda. Cinesa Diagonal Mar, Cinesa Heron City, Icaria (VOSE), Renoir Floridablanca
(VOSE) i Verdi Park (VOSE).
3WINTER SLEEP. De Nuri Bilge Ceylan. Amb Haluk Bil-
giner, Melisa Sözen i Demet Akbag. 12 anys. Turquia.
2014. DRAMA. 196 min. Un actor jubilat regenta un hotel
ajudat per la seva dona, de qui està molt distanciat, i per la
seva germana, que s’acaba de divorciar. Maldà (VOSE).
Tribut a Copi i Ocaña
Un espectacle de Marc Rosich
almeria teatre - barcelona
Plaça de Salvador Seguí, 1-9. Tel. 93 567 10 70
3LA CALLE DE LA VERGÜENZA. De Kenji Mizogu
chi. Amb Machiko Kyô i Ayako Wakao. Japó. 1956.
DRAMA. 82 min. Les vides de les diverses prostitutes
que treballen en un bordell de Tòquio. VOSC. 17.00.
3L’ALBERG VERMELL. De Jean Epstein. Amb Léon
Mathot i Gina Manès. França. 1923. INTRIGA. 71 min.
Els propietaris d’un alberg assassinen els clients per robar-los les pertinences. Muda, rètols C. 18.30.
3VIVIR HASTA EL FIN. De Gregg Araki. Amb Mike
Dytri i Craig Gilmore. EUA. 1992. DRAMA. 84 min. Un xapero homosexual i un crític de cine que tenen la sida decideixen fer un viatge. VOSE. 20.00.
20-22 €
fins al 30%
Calçotada enològica
Celler històric del segle XIX
miquel j. jané-GUARDIOLA FONT-RUBÍ
exclusiu
35 €
Funcions del 23 de febrer al 5 d’abril
Compra d’entrades a la web www.tresc.cat
Diumenges 8, 15 i 22 de març / 12.00 hores
Marc Rosich estrena aquest divendres a l’Almeria Teatre Copi i Ocaña,
al purgatori. L’espectacle rendeix homenatge a dos artistes i
personatges que van ser salvatges, excessius i impúdics. El dramaturg
Copi va morir de sida el 1987, i el pintor i travesti Ocaña va morir el 1983.
L’obra reuneix els dos personatges després de la mort, en una espècie
de sala d’espera on parlen de la mort i els obstacles a què van fer front, i
converteixen el trànsit en una festa plena de color.
En ple cor del Penedès, a Guardiola de Font-rubí, hi ha el celler de
Miquel J. Jané, que elabora vins singulars i de muntanya de la
denominació d’origen Penedès en 100 hectàrees de vinyes i bosc. El 8
de març, aquest històric celler del segle XIX obre les portes i organitza
una calçotada enològica que inclou un curs de viticultura, un tast de
quatre vins amb premis internacionals i una visita guiada per Guillem
Panisello, gran coneixedor de la finca.
Per a TR3SC BÀSIC / PREMIUM / SUBSCRIPTORS EL PERIÓDICO
viatges
arts escèniques
3PA, AMOR I GELOSIA. De Luigi Comencini. Amb Gi-
na Lollobrigida i Vittorio de Sica. Itàlia. 1954. COMÈDIA.
95 min. Un carrabiner es fa càrrec d’una caserna però les
dones del poble l’atrauen molt. VOSC. 21.30.
3CINESA PARC VALLÈS. Can Jofresa, 85. Tel. 902 33
32 31. G.: dv. i ds. M.: dg. www.cinesa.es. Big hero 6. Paddington. Stand by me Doraemon. C. V3nganza. Babadook. Birdman. Boyhood... Corazones de acero. Dios
mío, ¿pero... El club de los... El Gran Hotel Budapest.
El hobbit... El séptimo hijo. Into the woods. La isla mínima. La teoría del todo. Mortadelo y Filemón... Noche en
el museo 3... Siempre Alice. The imitation game. Whiplash. Capitán Harlock. C. Alma salvaje. Annie. Blackhat: amenaza en la red. Las ovejas no pierden el tren.
Project Almanac. The interview. Foxcatcher. El destino... D i 3D. Bob Esponja: un... C i cast. Rastros de sándalo. C Cincuenta sombras de Grey. La señal. Los juegos del hambre: Sinsajo (1). No confíes en nadie.
Valls
3JCA VALLS. St. A. M. Claret, 8. Tel. 977 60 27 01. G.:
La primavera de Viena
viatges catai - bArcelona
Del dijous 2 al diumenge 5 d’abril
Informació i reserves a www.tresc.cat
exclusiu
734 €
dv. i vig. fes. www.jcacinemes.cat. Cómo entrenar...
Paddington. C. Stand by... C. Los pingüinos... Big hero
6. El séptimo hijo. Corazones... Babadook. V3nganza.
Blackhat... The imitation game. Capitán Harlock. Annie. Las ovejas... Into the woods. Birdman. Bob Esponja... D i 3D. La señal. Cincuenta sombras de Grey.
El TR3SC proposa una escapada de quatre dies a Viena en l’època més
agradable de la capital. El preu inclou vols, trasllats, tres nits en règim
d’allotjament i esmorzar, visites guiades, entrades per a un espectacle, i
un sopar i un dinar en llocs emblemàtics.
Vic
3SUCRE ACEC. Llotja, s/n. Tel. 93 883 21 08. www.ci-
nesacec.es. Big hero 6. C. Paddington. C. Dios mío...
The imitation... Into the... La isla mínima. Bob Esponja... Cast, C. El destino... The interview. Whiplash. VO.
Boyhood. VOSE. La teoría... Cincuenta sombras de...
música
Una història de venjança
auditori - cornellà de llobregat
Diumenge, 22 de febrer / A les 19.00 hores
26 €
50%
Oriol Broggi dirigeix l’obra clàssica xinesa L’orfe del clan dels Zhao, la
història d’un orfe que venja la mort de la seva família. El noi emprèn un
viatge de venjança quan descobreix la veritat. Óscar Muñoz, Marta
Marco i Pablo Derqui formen part del repartiment.
música
arts escèniques
3VIGATÀ ACEC. C. Verdaguer, 22. T. 938852403. www.
cinesacec.es. Foxcatcher. Annie. Alien (montaje del director). Cincuenta sombras de Grey.
Vilafranca del Penedès
3CASAL. R. Nostra Senyora, 35-37. T. 600716688. Dv.:
Leviatán. VOSE. Ds.: Las ovejas no pierden el tren. Ds. i
dg.: Whiplash. Dj..: Coherence. VOSE.
3KUBRICK. General Prim, 7. Tel. 93 890 24 13. Cincuenta sombras de Grey.
VilaNOVA I LA GELTRÚ
3BOSC. Rambla Principal, 90. T. 938938103. www.cine-
mabosc.cat. Siempre Alice. Camino a la escuela. El
destino de Júpiter. Bob Esponja: un héroe... Timbucktu. No llores, vuela. Cincuenta sombras de Grey.
3LAUREN GARRAF. R. l’Onclet, 18. T. 902888300. G.:
dv. i ds. www.laurencinemas.es. Ninja Turtles. Perdida.
La gran seducción. Hércules. La máscara del faraón.
Cashback. Man to man. Dios mío... Noche en el... Buffalo soldiers. Spy game. Las flores de Harrison.
Vila-seca
3OCINE. A. Pere Molas, 36. T. 902 170831. G.: dv. i vig.
fes. M.: dg. www.ocine.es. Paddington. The imitation
game. La teoría del todo. V3nganza. Birdman. Into the
woods. Annie. Blackhat: amenaza... Bob Esponja... El
destino de Júpiter. The interview. Los Boxtrolls C. La
isla mínima. La señal. Cincuenta sombras de Grey.
Homenatge a
Michael Jackson
casino l’aliança - bcn
22 de febrer / 17.30 hores
Entrades, a www.tresc.cat
10 €
40%
Concert de
Damià Olivella
sala vivaldi - barcelona
19 de febrer / 21.00 hores
Reserves, a www.tresc.cat
10 €
gratuït
‘¡Raro, tú!’,
d’Albert Boira
club capitol-barcelona
5 de març / 22.30 hores
Entrades, a www.tresc.cat
15 €
12 €
We are the world és un viatge musical per a
tota la família que recorre els èxits de l’artista.
El cantant manresà presenta les cançons
d’Origen, el seu tercer disc.
El còmic reflexiona sobre la moral, la vida, el
món, el sexe i la política de forma mordaç.
TR3SC BÀSIC / PREMIUM / SUBSCRIPTORS EP
Fes-te’n soci a www.tresc.cat
68
avui sortim
Teatres
3ALMERIA TEATRE
Sant Lluís 64. T. 933518231. Copi i Ocaña, al purgatori.
Prèvies 20/2 i 21/2, a les 20 h. 22/2, a les 17 h. 15 €. Estrena 23/2. De dc. a ds., 20 h; dg., 17 h. Dc. i dj., 20 €.
Dv. a dg. i festius, 22 €. Venda a almeriateatre.com i taquilla.
3ANTIC TEATRE
Verdaguer i Callís, 12 <M> Urquinaona. 17/2: Protopixel vs
Carles López; 19/02 al 22/2: Malmenats. Cia Mariantònia
Oliver. Más info: 933152354 y www.anticteatre.com
3APOLO TEATRE
Av. Paral·lel, 59. Cremats, fins al 8/03. Dc., dj. i dv.,
20.30 h; ds., 18 i 20.30 h, i dg., 18.00 h. Venda: taquilla
teatre i www.teatreapolo.com.
3AQUARELLA
Gran Via, 572. Tel. 93 452 14 52 i 93 452 73 74.
www.aquarella.es. Últimes funcions. Dijous Lo mejor de
Opera Fantasy. Divendres, dissabtes, nou espectacle,
Dancing. Musicals, 21 h. Sopar-espectacle i 22.30, espectacle.
3AQUITÀNIA TEATRE
Av. Sarrià, 31-33. Metro L5, Hospital Clínic. Tributo Pepe
Rubianes. Dj., dv. i ds., 20.15 h; dg., 17.45 h. Orgasmos. La comedia. Dj., dv. i ds., 22 h; dg., 19.30 h. Compra a www.teatreaquitania.com
3BARTS
Av. Paral·lel, 62. Fins l'8 de març: El Petit Príncep; Dijous
de febrer i març: Goyo Jiménez. 18/02: James V. McMorrow; 28/02: Amaia Montero. 4/03: Jorge Drexler. 6 i
7/03: Mutek. .www.barts.cat. 93 324 84 92.
3BIBLIOTECA DE CATALUNYA
(Hospital, 56 / Metro Liceu). Una giornata particolare. A
partir del 11 de març. Dir. Oriol Broggi. Entrada anticipada
15 €. www.laperla29.cat
3CCCB
Montalegre, 5. Tel. 93 4324369. Babies al CCCB: Pintamúsica d'Únics produccions. Funcions dissabtes 16.30 h,
17.30 h i 18.30 h. Més informació a www.viuelteatre.com
3CÍRCOL MALDÀ
C/ Pi, 5. Tel. 93 164 77 78. Últims dies. El llarg dinar de
Nadal. Cia la Ruta 40. Per a reserves, consulta d'horaris i
preus: www.circolmalda.cat.
3CLUB CAPITOL
Sala Pepe Rubianes.
Rambla, 138. 93 412 20 38.
Doble programació: APM? El show. Horaris: dc. a dv.,
20.30 h; ds., 18h i 20.30 h; dg., 18 h. Comedy Zoo José
Corbacho. Dv. i ds. 22.30 h; dg. 20 h. Albert Boira, dj.
22.30 h. Entrades a la venda a wwwgrupbalana.com i a
www.ticketmaster.es
3CLUB CAPITOL
Sala 2.
Rambla, 138. Tel. 93 412 20 38.
Doble programació: Animals de companyia. Horaris: dc.
a dv., 20.00 h.; ds., 17.30 i 20.00 h. Dg., 17.30. David Guapo. Horaris: dc., a ds., 22 h; dg. 19.30 h. Entrades a la venda a www.grupbalana.com y en www.ticketmaster.es.
3COLISEUM
Gran Via, 595. 902 510 500.
Amarcording. Única funció Diumenge 22 Febrer a les 18h.
Entrades a la venda a www.grupbalana.com i www.ticketmaster.es
3CONDAL
(Av. Paral·lel, 91, 934423132). Pels pèls de Pau Pörtner,
dir. Abel Folk; de dt. a dv., 20.30 h; ds., 17.30 i 21 h;
dg., 18 h. teatrecondal.cat, ticketmaster.es i taquilla.
Grups: Promentrada 93 309 70 04.
3EL MOLINO
Tel. 93 205 51 11. C. Vila i Vilà, 99 (av. Paral·lel). Entrades:
www.elmolinobcn.com, taquilla (dj. a ds., 17 a 21 h. 93
396 71 91), Atrápalo, Entradas.com. El Molino Show-Time, dj. i dv., 18.30 h; ds., 18.30 i 21.30 h. Burlesque, cabaret, acrobàcies i humor. El Molino Show-Time és tot això i molt més. The Chanclettes - #DPUTUCool. dj. i dv.,
21.30 h; dg., 20.30 h. Fliparàs with: turmixRisas, drinks,
corruPPtion, barbudes... Vine & desKollona't d' un World
que va #DPutuCool.
DIMECRES
3TEATRE POLIORAMA
OBRES EN CARTELL
3, 2, 1, Impro
50 sombras de Andreu
99%
Animals de companyia
APM? El Show
Cloaca
Comedy Zoo. J. Corbacho
Cremats
Dancing
Detectives Martinez
Dos caras duras en crisis
El bon lladre
El crèdit
El llarg dinar de Nadal
El petit Dalí
El Petit Príncep
El rei Lear
Fedra
Gisela y el libro mágico
3TEATRE DEL RAVAL
3TEATRE DEL RAVAL
3TEATRE AKADÈMIA
3CLUB CAPITOL
3CLUB CAPITOL
3VERSUS TEATRE
3CLUB CAPITOL
3APOLO TEATRE
3 AQUARELLA
3TEATRE DEL RAVAL
3TEATRE BORRÀS
3ROMEA
3LA VILLARROEL
3CÍRCOL MALDÀ
3T. POLIORAMA
3BARTS
3T.LLIURE MONTJUÏC
3ROMEA
3TEATRE BORRÀS
3EL REI DE LA MÀGIA TEATRE
C. Jonqueres, 15 (M. Urquinaona). The Cover Off musical,
dc., 21 h. Joaquin Matas, màgia de prop, dj. Nano Márquez, dv. i ds., 21 h. El Vaixell Pirata, màgia infantil, ds.,
18 h i dg., 12 i 18 h. Tel. 933 187 192.
3GOYA
(Joaquín Costa, 68, 93 343 53 23). Fins 1 març! Prendre
partit, de Ronald Harwood, dir. Josep Maria Pou. De dc.
a dv., 20.30 h; ds., 18 i 21 h; dg., 18 h. teatregoya.cat,
butacaoro.com i taquilla. Grups: Promentrada 933097004.
3GRAN TEATRE DEL LICEU
Òpera: Norma de Vincenzo Bellini, dies 11, 12, 14, 15 i 17
de febrer. Semperoper Ballett, dies 20 i 21 (dues funcions)
de febrer. Venda a www.liceubarcelona.cat. Taquilles del
Liceu.
3GUASCH TEATRE
C. Aragó, 140. Tel. 93 4513462. Infantil: Rapunzel. Ds.,
12.30 h, 17 i 19 h. Dg., 12.30 h i 17 h. Adults: Un muerto
muy vivo. Ds., 21 h; dg., 19 h. www.guaschteatre.com.
Vendes: www.ticketea.com i taquilla teatre.
3JOVE TEATRE REGINA
(Sèneca, 22. M. Diagonal) 93 218 15 12. Programació
nits. Fins al 22 de març, Histèria sagrada, amb Toni Albà
i Fermí Fernandes. Dj., dv., ds., 21 h. Dg., a les 18.30 h.
Venda: www.jtregina.com
3LA SECA ESPAI BROSSA
C. Flassaders, 40. Tel. 93 310 13 64. La nau dels bojos,
Sala Brossa, dc., a ds., 21 h, dg., 19 h. Lucrecia, Sala
Fergoli, dc. a ds., 20 h, dg., 18.30 h. Festival Alcools: Josep Pedrals. Sala Palau i Fabre. Dj. a ds., 21.30 h. Venda: el millor preu a www.laseca.cat i teatre, 933101364.
3LA VILLARROEL
Villarroel, 87, 93 451 12 34. Fins 1 de març, El crèdit, de
Jordi Galceran, dir. Sergi Belbel, amb Jordi Boixaderas i
Pere Ponce. Dc. i dj., 20.30 h, dv., 21 h; ds., 18 i 20.30
h; dg., 18 h. lavillarroel.cat, butacaoro.com i taquilla.
Grups: Promentrada 93 309 70 04.
3MERCAT DE LES FLORS
C. Lleida, 59. Tel: 93 426 18 75. www.mercatflors.cat
DV8 Physical Theatre presenta John del 19 al 21 de febrer a les 20.30 h, preu 25 €.
Venda anticipada de localitats: www.mercatflors.cat, Taquilles Tiquet Rambla (Rambla, 99 - 93 3161111), Taquilles del Mercat de les Flors, una hora abans de l'espectacle.
3NAU IVANOW
iMe del 19 al 22 de febrer. Si matéssim les mares, del 26
de febrer a l'1 de març. De dj. a ds., 21 h; dg., 19 h.
Venda d'entrades: 1 h abans a taquilla. Hondures, 28. 93
340 74 68.www.nauivanow.com.
3ROMEA
(Hospital 51, 933015504). Fedra de Jean Racine, dir. Sergi Belbel, amb Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís
Soler, Xavier Ripoll, Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas i Gemma Martínez. De dt. a ds., 20.30 h, dg., 18 h.
Goyo Jiménez
3BARTS
Histèria sagrada
3JOVE T. REGINA
Houdini, l’art de la fugida 3SALA FÈNIX
iMe
3NAU IVANOW
Joc de miralls
3T.LLIURE MONTJUÏC
L’alè de la vida
3SALA MUNTANER
L’arbre de la vida
3SALA ATRIUM
L’art de la comèdia
3TNC
L’efecte
3SALA BECKETT
La Monyos
3TEATRE DEL RAVAL
La nau dels bojos
3LA SECA E BROSSA
Limbo
3TEATRE GAUDÍ B.
Lo mejor de Ópera Fantasy 3AQUARELLA
Lucrecia
3LA SECA E BROSSA
Mar i cel
3TEATRE VICTÒRIA
New Order
3SALAFLYHARD
No feu bromes amb l’amor 3TNC
Norma
3G.T. DEL LICEU
Orgasmos. La comedia
3AQUITANIA TEATRE
Fins 1 de març, OFF Romea: El bon lladre de Conor Mcpherson, dir. Xicu Masó, amb Josep Julien; dv. i ds.,
22.45 h, dg., 20.30 h. I Cicle Solos: Vigo Mortensen i
Rafel Plana, dilluns, 23 febrer, 20.30 h. teatreromea.cat,
butacaoro.com i taquilla. Grups: Promentrada: 93
3097004.
3SALA ATRIUM
Consell de Cent, 435 BCN. 931824606. www.atrium.cat i
[email protected]. Sota Zero, una comèdia de cia. La
Peleona. De dc. a ds., a les 21.00 h; dg., a les 19 h.
L'arbre de la vida d'Aboon teatre. Dg., 8 feb. i dg. 22 feb.,
a les 12 h.
3SALA BECKETT
Gràcia (Alegre de Dalt, 55 bis BCN). L'efecte, de Lucy
Prebble. Sixto Paz Produccions. De dc. a ds., 21.30 h.
Dg., 18 h. Per taquilla inversa. L'espectador decideix el
preu després de veure la funció. Reserva entrada: [email protected]
3SALA FÈNIX
Riereta, 31. 934 413 467. www.salafenix.com. Houdini,
l'art de la fugida. Teatre Imatfe basat en la infància, vida i
mort d'Harry Houdini. Una invocació a través de la pantomima, les màscares expressives i ombres. Dv., ds. i dg.,
fins a l'1 de març a les 21 h.
3SALA MUNTANER
(Muntaner, 4. Tel. 93 451 57 52). L'alè de la vida, dir.
Magda Puyo, fins al 7 març; de dc. a ds., 20.30 h, dg.,
18.30 h. I Luis Pardo: Paranoid, de dj. a ds., 22.45 h (dia
20/02, no hi ha funció), dg., 20.30 h. Descomptes: consulteu. www.salamuntaner.com. Entrades: Ticketea.
3SALAFLYHARD
Alpens, 3. Barcelona. Teatre Català Contemporani. New
Order. Del 5 al 23 de febrer. Tortugues: la desacceleració
de les partícules. A partir del 2 d'abril. De dj. a dl., 12 o
16 €. www.salaflyhard.com / [email protected]
3TANTARANTANA TEATRE
Les Flors, 22. Tel. 934417022. El Cicló: Del 4/02 a l'1/03
Projecte Nisu presenta Teenage Dream. Pogr. Familiar:
Del 7 al 22/2 Engruna Teatre presenta El molinet màgic.
Horaris i millor preu: www.tantarantana.com
3TEATRE AKADÈMIA
99% d'Elies Barberà i Ian de Toffoli. Del 12/2 al 22/2. De
dc. a ds. 20.30 h. Dg., 18 h. Entrades: teatreakademia.cat. C. Buenos Aires, 47-49, BCN.
3TEATRE BORRÀS
Doble programació: Dos caras duras en crisis. Horaris: dj.
i dv., 20.30 h.; ds., 18.00 i 20.30 h. Dg., 18.00 h. Gisela y el
libro mágico. Horaris: ds. i dg., 12.00 h. Entrades a la venda a www.grupbalana.com i a www.ticketmaster.es
3TEATRE CAN RAJOLER
Travessera, 1. 08150 Parets del Vallès. Tel. 93 573 98 00.
La Pols de Llàtzer Garcia. Un espectacle que commou i
que arriba al públic.
Diumenge, 1 de març del 2015, a les 18.30 h. Preu: 12 €.
Venda d'entrades a ticketea.com i al mateix teatre una
Paranoid
Pels pèls
Pintamúsica
Polònia, el musical
Prendre partit
Rapunzel
Sister Act
Somni americà
Somriures i llàgrimes
Sota Zero
T’estimo però no tant
Teenage dream
The Chanclettes
The Cover Off Musical
Tirant lo Blanc
Tot bé, gràcies
Trau
Tributo Pepe Rubianes
Un muerto muy vivo
3SALA MUNTANER
3CONDAL
3CCCB
3T. POLIORAMA
3GOYA
3GUASCH TEATRE
3TEATRE TÍVOLI
3TEATRE LLIURE
3TEATRE GAUDÍ B.
3SALA ATRIUM
3TEATRE GAUDÍ B.
3TANTARANTANA T.
3EL MOLINO
3REI DE LA MÀGIA
3TNC
3TEATRE PRINCIPAL
3T. LLIURE GRÀCIA
3AQUITANIA TEATRE
3GUASH TEATRE
hora abans de la representació. Més informació a
www.parets.cat
Temporada 2015 als teatres de Parets: regala't el Carnet
Amic. Abonament a tota la programació de Can Rajoler i
de la Sala Cooperativa de tot l'any 2015 per només 120
euros (6 euros per espectacle). Informació i venda a Can
Rajoler, telèfon 93 573 98 00.
3TEATRE DEL RAVAL
St. Antoni Abat, 12. Tel. 93 443 39 99. La Monyos, Dj., 19
h, dv. i ds., 20.30 h; dg., 18 h. 3,2,1, Impro, dv., 23 h.
Detectives Martinez, ds., 23 h. 50 sombras de Andreu,
dg., 20.30 h. Infantil, Màgia Junior, Ds., 17.30, dg., 12 h.
Venda taquilles, ticketea.com
Tel. 93 317 75 99. La Rambla, 115. Minoria Absoluta presenta Polònia, el musical. Dc. i dj., 20.30 h; dv., 21 h;
ds., 18 i 21 h; dg., 18 h. Preus des de 15 €. Entrades a
teatrepoliorama.com, ticketmaster.com, al 902 150 025 i
taquilla. Grups, 93 441 39 79.
3TEATRE PRINCIPAL
La Rambla, 27. Tel. 93 412 31 29. www.teatreprincipalbcn.com. Sala B - El Latino: Tot bé, gràcies, dijous i divendres: 21 h. Dissabtes: 18 i 21 h, diumenges: 18 h. Entrades: www.anexaeventscom 902 362 881.
3TEATRE TÍVOLI
Aquest Nadal, el millor pla és Sister Act, el musical terapèutic. Més informació: www.sisteractelmusical.com
3TEATRE VICTÒRIA
Tel. 93 324 97 42. Av. Paral·lel, 67-69. Dagoll Dagom presenta Mar i Cel. Horaris: dj., 20.30 h; dv., 21.30 h; ds.,
17.30 i 21.30 h; dg., 18 h. Entrades a teatrevictoria.com,
ticketmaster.com, al 902 15 00 25 i taquilla. Grups, al 93
441 39 79.
3TEATRE-AUDITORI SANT CUGAT
Plaça Centre Cultural, s/n. Túnels de Vallvidrera, sortida
11. C-58 i AP-7.
Pensaments secrets, de David Lodge. Direcció: Lluís Soler. Divendres 20 de febrer, 21 h.
Sol Picó Cia de dansa, One-Hit Wonders. Dissabte 21 de
febrer, 21 h.
Informació i venda amb targeta de crèdit al 93.589.12.68
i per internet: www.tasantcugat.cat. Una hora abans de
la funció a les taquilles.
3TEATRENEU
(Multisales) Sala Cafè Teatre. Terol, 26 (Gràcia). L-4 Joanic. L-3 Fontana. Monòlegs, màgia, teatre. Consultes i reserves a www.teatreneu.com
3TEATRENEU
(Multisales) Sala Xavier Fàbregas. Terol, 26 (Gràcia). L-4
Joanic. L-3 Fontana. The Big Van Theory, 21 h. Compra a
www.teatreneu.com
3TEATRE GAUDÍ BARCELONA
3VERSUS TEATRE
3TEATRE JOVENTUT
Balls
Sant Antoni Maria Claret, 120. <M> L-2, L-5, L-4. Bus
H8/20/45/47/V21/19/ N4/N0/N1. Tel. 93 603 51 61. Fins
l'1/03 'Limbo' Cia. L'Era de les Impuxibles. De dj. a ds.,
20 h i dg., 18 h. Prorrogat fins 01/03: 'Somriures i llàgrimes' ds., 17 h, dg., 12 h. Torna a partir del 6/03: 'T'estimo
però no tant' Comèdia de J. L. Alonso de Santos. Venda
Ticketmaster.
Carrer de la Joventut, 4-10 (L'Hospitalet). Tel. 93 448 12
10 i 93 402 96 74. Metro L-1: Torrassa, i L-5: Collblanc.
Dv. 20, 21 h. Preu: 24 €. Ismael Serrano. Ds., 28, 20 h.
Preu: 20 €. La Zaranda presenta El grito en el cielo. Venda d'entrades: taquilla, 2 hores abans de cada funció i a
www.teatrejoventut.cat
3TEATRE LLIURE GRÀCIA
Tel. 93 228 97 47. Montseny, 47 (Fontana L-3). Somni
americà, autoria i direcció Oriol Tarrasón: fins a l'1/3. Trau,
de Guillem Albà: 17 i 24 febrer. Més informació i venda
d'entrades a www.teatrelliure.com, taquilles del teatre,
Ticket Rambla (Rambla, 99) i al 902 106 369.
3TEATRE LLIURE MONTJUÏC
Tel. 93 228 97 47. Passeig de Santa Madrona, 40-46 / Pl.
Margarida Xirgu, 1. Metro (Poble Sec L-3, Espanya L-3-L1). El rei Lear, de W. Shakespeare, dir. Lluís Pasqual.
¡Entrades exhaurides! Joc de Miralls, d'Annie Baker, dir.
Juan Carlos Martel: fins al 15 de març. Més informació a
www.teatrelliure.com, taquilles del teatre, Ticket Rambla
(Rambla, 99) i al 902 106 369.
3TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
Castillejos, 179. M. Glòries i Monumental. Bus
7/H12/62//B21/N2/N3. 93 232 31 84. Estrena 16/02:
'Cloaca' dir. Òscar Molina. De dijous a dissabte 20.30 h.
Diumenge 18 h en català. Titelles 'Carabassa' Titerearte.
Dg., 12 h. Estrena 04/03: 'Vintage' dir. Daniel Anglès.
Venda Ticketmaster i taquilla teatre.
3TANGO
La Sala de Balls de Barcelona. ¡A divertir-se també amb la
crisi! Tots els dimecres, dijous i diumenges, tarda i nit, l'Orquestra revelació Mil·lenium. Tots els divendres i dissabtes, tarda i nit, actuació de l'Orquestra LaChatta. Des de
les 6 tarda fins a les 5 matinada sense interrupció. ¡Vine
igaudeix!
3TANGO
¡Preus especials per a grups! Tel. 638 732 853.
C. Diputació, 94, Metro Rocafort (L-1).
www.saladefiestastango.com
Infantils
3TEATRE AUDITORI DE SANT CUGAT
Guillem Tell. Dies 28 de febrer a les 18 h i 1 de març a les
12 h. Al Teatre Auditori de Sant Cugat. Preu únic 13
€.Venda a www.liceubarcelona.cat. App i Taquilles del Liceu.
3TEATRE AUDITORI DE SANT CUGAT
Pl. de les Arts, 1.
Sala Gran: L'art de la comèdia d'Eduardo de Filippo. Dc.,
20 h; dj., 17 h; dv., 20 h; ds., 17 i 21.30 h; dg., 18 h. Sala Petita: No feu bromes amb l'amor d'Alfred de Musset.
Dj. a dv., 20 h; ds., 17 i 21.30 h; Dg., 18 h. Sala Tallers:
Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Ds., 20 h; dg., 18 h.
Venda entrades: www.tnc.cat. i taquilles (93 306 57 20).
Museus
3TEATRE POLIORAMA
3CCCB
La Rambla, 115. Tel. 93 432 43 69. Poliorama en família.
El petit Dalí, d'Únics produccions. Funcions diumenge,
12.30 h. Més informació a www.viuelteatre.com
Cantant amb el Cor. Dies 7 i 8 de març a les 12.30 h. Al
Foyer del Gran Teatre del Liceu. Preu únic 7 €. Venda a
www.liceubarcelona.cat. App i Taquilles del Liceu.
Montalegre, 5. Barcelona. www.cccb.org. Tel. 933 064
100. Horari: d'11 a 20 h. Dv., ds. i dg. i festius: d'11 a 20
h. ArticketBCN. Exposició: Arissa. L'ombra i el fotògraf,
1922-1936.
3FUNDACIÓ FRAN DAUREL
Col·lecció d'Art Contemporani. Poble Espanyol. Tel. 93
423 41 72. De dilluns a diumenge, de 10 a 19 h.
Música
3AUDITORI BARRADAS
(L'Hospitalet) Tel. 93 337 79 62. www.auditoribarradas.cat. Dj., 19, 21 h. Joaquín Carbonell. Dg., 22, 19 h.
Tomás de los Santos & Borja Penalba. Preu: 12 €. Venda d'entrades: taquilla i www.auditoribarradas.cat
3L'AUDITORI
C. Lepant 150 Tel. 93 247 93 00. Artemis Quartet: L'americà de Dvorák / Dvorák i Xostakóvitx / Dj., 19 (20.30 h),
20 h xerrada prèvia / Preu: de 15 a 25 € // Entrades: L'Auditori www.auditori.cat
3PALAU DE LA MÚSICA
Laia Masramon, piano. Petit Palau. Dj., 19 de febrer,
20.30 h. Obres de Brahms, Chopin, Pärt, Debussy i
Skriabin. Preu: 12 €. Taquilles Palau: 902442882 /
www.palaumusica.cat
Sales de festes
3BAGDAD - PORNO - XOU
Paral·lel cantonada Nou de la Rambla. Tel. 93 442 07 77.
Cada nit xou de 23 h a 05 h, amb 25 artistes.
"L'espectacle núm. 1 d'Europa". Comiats i grups per a sopar + xou. Consulteu tel. 93 442 07 77.
www.bagdad.com.
tele+ràdio
69
DIMECRES
GRAVACIÓ DE NOVES SÈRIES
Cognoms bascos a A-3
Atresmedia roda a Sevilla ‘Allí abajo’, comèdia protagonitzada per Jon Plazaola i María León
que recorda el duo Dani Rovira i Clara Lago H La cadena indica que la idea va néixer fa 6 anys
JUAN CARLOS ROSADO
SEVILLA
L’arrasadora Ocho apellidos vascos
ja té reflex en una sèrie televisiva;
almenys, si un veu l’eix argumental de la ficció Allí abajo, que roda
aquests dies a Sevilla Antena 3 per
emetre-la a la primavera. No té res
a veure amb la pel·lícula produïda
per Mediaset, però el seu plantejament inicial recorda el duo Dani
Rovira-Clara Lago canviats de sexe: un noi basc seriot i molt de poble viatja a Sevilla amb la seva mare i coneix una jove andalusa espavilada i bromista que li trenca tots
els esquemes.
Posin els noms de Jon Plazaola
i de María León (Con el culo al aire) a
l’escaleta de protagonistes i els sortirà un Ocho apellidos vascos a l’andalusa, amb gir de guió inclòs. Aquí
és el xicotot euskaldun Iñaki qui
descobreix l’ànima andalusa a través de la impetuosa figura de Carmen, una infermera sevillana que
genera gran empatia en els pacients, però que travessa una greu
crisi sentimental amb el seu nòvio
ATRESMEDIA
metge. De la trobada d’aquestes dues ànimes contraposades naixerà
una història d’amor amb forma de
comèdia que servirà per «descobrir
que el camí més curt entre el nord i el
sud és el riure», com diu la nota promocional d’aquesta sèrie.
Produïda per Plano a plano (El
Príncipe), al repartiment també hi
apareixen Mariano Peña (que torna a la televisió després de jubilar el
Mauricio Colmenero d’Aída), Carmina Barrios (mare de Paco i María León i protagonista de Carmina o revienta), Ana Gabarain, Santi Ugalde, Óscar Terol i Gorka Aguinagalde. Entre
els guionistes figura gent que va participar en el programa de l’ETB basca Vaya semanita, cosa que l’emparenta encara més amb Ocho apellidos
vascos.
Semblança casual
No obstant, si ens atenim a les dates, no es pot parlar en absolut de
plagi, com va advertir ahir la directora de ficció d’Atresmedia, Sonia
Martínez, al pati del Palacio de Mon-
33 A Sevilla 8 María León, Mariano Peña i Jon Plazaola.
salves de Sevilla, convertit aquests
dies en hospital per a la gravació.
«Fa sis anys que vam iniciar aquest
projecte, però el procés de les sèries va a poc a poc i se’ns va ajuntar amb l’estrena d’Ocho apellidos
vascos, de la qual no teníem notícia», precisava Martínez.
Quan els directius de la cadena
van comprovar el gran èxit que va
tenir la pel·lícula, els van assaltar
els dubtes. «Però aquesta comèdia
ens agradava i no podíem renunciar-hi, per això vam decidir seguir
endavant malgrat tot». Martínez
considera «inevitable» que el públic al final la compari amb el film
de Mediaset, però està tranquil·la:
«Feia molt de temps que treballàvem en aquest projecte», va proclamar abans de deixar clar que
«el referent, tant d’Allí abajo com
d’Ocho apellidos vascos, és la pel·
lícula francesa Bienvenidos al norte». De totes maneres, ella sosté
que «hi ha idees que són universals
i no són propietat de ningú».
María León i Jon Plazaola (exmonologuista i actor en sèries d’ETB
que és la primera vegada que surt
d’Euskadi per treballar), defensen
també l’autonomia del seu producte davant la totpoderosa pel·
lícula. «No té res a veure perquè el
film girava al voltant d’una història
d’amor i aquí la relació meva amb
Jon no és al principi amorosa, sinó
que serveix d’excusa per reflectir
el contrast entre dos mons», puntualitza l’actriu. H
ANUNCIS OFICIALS
Edicto
Juzgado de Primera Instancia
nº 32 de Barcelona
Juicio: Expediente de dominio. Reanudación
del tracto sucesivo
Parte demandante/ejecutante: Enrique Archs
Albero
Procurador: Isabel Calvet Gimeno
Abogado: Alexandre Calvo i Borrego
Parte demandada/ejecutada: Andrés Turis
Shaffausser, Aurelio Mascaró Arguimbau,
Amparo Moya Martínez
Procurador:
Abogado:
Marta Olivares Suarez, Secretaria Judicial
del Juzgado de Primera Instancia nº 32 de
Barcelona
Hago saber:
Que en este Órgano judicial se tramita el
siguiente juicio:
Juicio Expediente de dominio. Reanudación
del tracto 640/2014
Parte demandante Enrique Archs Albero
Parte demandada Andrés Turis Schaffausser,
Aurelio Mascaró Arguimbau, Amparo Moya
Martínez
Sobre Expediente de dominio por reanudación
del tracto sucesivo
En el que se ha dictado la resolución cuyo
texto literal es el siguiente:
Providencia
Magistrada que la dicta: Rosa Maria Mendez
Tomas
Lugar: Barcelona
Fecha:21 de julio de 2014
Admito la solicitud y los documentos presentados por el/la Procurador/a Isabel Calvet Gimeno
en nombre y representación de Enrique Archs
Albero, que se tramitará conforme al art. 201 de
la Ley de Hipotecaria sobre Expediente de dominio. Reanudación del tracto de la siguiente finca:
Urbana entidad n1 29, piso cuarto puerta tercera
de la casa sita en Barcelona, calle Tapiolas 1719.Finca nº 26471 inscrita en el Registro de la
Propiedad nº 18 de Barcelona.
Tengo al/a la Procurador/a como comparecida
y parte en la representación que ostenta y con
quien se entenderán las sucesivas diligencias.
Acuerdo dar traslado del escrito presentado
al Ministerio Fiscal, citar a todas aquellas personas que, de las indicadas en el art. 201 regla
3 LH, tengan un interés concreto en el presente
expediente y convocar a las personas ignoradas
a quienes pueda perjudicar la inscripción solicitada para que, en el plazo de DIEZ días, puedan
comparecer y hacer las alegaciones que estimen
conveniente.
En cuanto a los interesados con domicilio
desconocido procedase a su averiguación y
citese en el que resulte, en caso negativo, sirva
el edicto acordado de citación en forma a los
mismos.
La convocatoria a las personas ignoradas se
hará por medio de un edicto que se fijará en el
tablón de la Oficina judicial, en el Ayuntamiento
de esta población , en el BOP y en el periódico
EL PERIÓDICO; despachos que se entregaran al
Procurador solicitante para su curso devolución.
Modo de impugnación: recurso de reposición
ante la Magistrada, mediante un escrito que
se debe presentar en el plazo de cinco días,
contados desde el siguiente al de notificación
, en el que se debe expresar la infracción en
que se haya incurrido la resolución. Además,
se debe constituir, en la cuenta de Depósitos
y Consignaciones de este Órgano judicial, el
depósito a que se refiere la DA 15ª de la LOPJ
reformada por la LO 1/2009, de 3 de noviembre,
y acreditarse debidamente. Sin estos requisitos
no se admitirá la impugnación. La interposición del recurso no tendrá efectos suspensivos
respecto de la resolución recurrida (arts. 451 y
452 LEC).
Lo acuerdo y firmo
La Magistrada
Doy fe.
La Secretaria judicial
Y, conforme a los artículos 156.4 y 164 de
la Ley de Enjuiciamiento Civil / LEC), para
que sirva de notificación y de a Andrés Turis
Schaffausser, Aurelio Mascaró Arguimbau,
Amparo Moya Martínez la parte demandada,
cuyo domicilio o residencia se desconoce, expido y firmo el presente edicto que será fijado en el
tablón de anuncios de esta Oficina judicial y del
Ayuntamiento de Barcelona, y sea publicado en
el BOP y el periódico EL PERIÓDICO.
En Barcelona, a 21 de julio de 2014.
La Secretaria judicial
Professionals Ofimática,
Sociedad Limitada
(Sociedad Escindida)
Moma Mobiliari i Disseny,
Sociedad Limitada
Profimática, Sociedad Limitada
(Sociedades Beneficiarias de Nueva
Creación)
Escisión Total de Empresas
En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 43 de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre
Modificaciones Estructurales de las Sociedades
Mercantiles (en adelante la “LME”) y disposiciones concordantes, se hace público que
el día doce de enero de dos mil quince la
Junta General Extraordinaria de socios de
Professionals Ofimática, S.L. (la “Sociedad” o la
“Sociedad Escindida”), aprobó la escisión total
de la Sociedad, con la extinción de ésta y la
división de su patrimonio en dos partes, siendo
beneficiarias de esta escisión las sociedades
de nueva creación: (i) Moma Mobiliari i Disseny,
S.L.; (ii) Profimática, S.L. (las “Sociedades
Beneficiarias”) en los términos establecidos en el
proyecto de escisión aprobado, en cumplimiento
del artículo 30, en relación con los artículos 73 y
74 de la LME.
Las referidas Sociedades Beneficiarias se
constituirán simultáneamente y como consecuencia de la escisión total de Professionals
Ofimatica, S.L. todo ello previa disolución sin
liquidación de la Sociedad Escindida, adquiriendo las Sociedades Beneficiarias de nueva
creación, por sucesión universal, la totalidad
de los derechos y obligaciones inherentes al
patrimonio escindido que, respectivamente, se
les ha atribuido.
El acuerdo de escisión fue aprobado conforme
al proyecto de escisión, redactado, suscrito y
aprobado por la Administración, junto con sus
anexos, el 15 de enero del 2015.
Se hace constar que el acuerdo de escisión se
ha adoptado con las prescripciones del artículo
42 de la LME por remisión del artículo 73.1 de la
LME, que regula la escisión por acuerdo unánime de los socios, habiéndose dado cuenta a los
trabajadores de la Sociedad.
Asimismo, puesto que las participaciones de
las Sociedades Beneficiarias serán atribuidas
a los socios de la Sociedad proporcionalmente a los derechos que tenían en el capital de
ésta, el presente proceso de escisión total por
constitución de nuevas sociedades se efectúa al
amparo del artículo 78 bis de la LME, en virtud
del cual no son necesarios el informe de los
Administradores sobre el proyecto de escisión,
ni el informe de expertos independientes, ni el
balance de escisión. Como balance de referencia, se ha adoptado el balance de la Sociedad
cerrado a 31 de diciembre del 2014 el cual ha
sido aprobado por la Junta General de socios
de la Sociedad.
Se hace constar expresamente, de conformidad con el artículo 43 de la LME, por remisión del
artículo 73, el derecho que asiste a los socios y
acreedores de las sociedades que participan en
la escisión total, de obtener el texto íntegro del
acuerdo adoptado y del balance de referencia,
así como el derecho de los referidos acreedores
a oponerse a la escisión total en el plazo de un
mes desde la publicación del último anuncio
de escisión, todo ello de conformidad con los
términos señalados en el artículo 44 de la LME
por remisión del artículo 73 de la LME.
Contenciós Administratiu núm. 6 de Barcelona,
en el recurs contenciós administratiu núm.
461/2007-D, confirmada per la Sentència dictada el 27/02/2014 per la Secció Tercera de la
Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya. Sotmetre’l a
informació pública durant el termini d’un mes
per al·legacions, mitjançant inserció d’anuncis al
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, en
un diari dels de més circulació de la província i
al Tauler d’edictes de la Corporació, amb simultània audiència a les persones interessades pel
mateix termini, amb notificació personal.
L’expedient administratiu romandrà exposat
al públic, per a la seva consulta durant el termini d’un mes, a les dependència de la societat
Barcelona Gestió Urbanística al carrer Bolívia,
105 de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores.
Barcelona, 9 de febrero del 2015
La administradora única
María del Carmen Lozano Aran
L’alcalde de l’Ajuntament de Badalona, en
compliment de les Bases generals reguladores
dels Premis Literaris Ciutat de Badalona, aprovades per acord plenari de data 26/01/2010, i
publicades al BOPB el 06/02/2010, ha disposat
en data 29/01/2015, aprovar les convocatòries
públiques dels premis següents:
-8è Premi Literari de Teatre Breu Inicia’t
-15è Premi Betúlia de Poesia – Memorial
Carme Guasch
-17è Premi Literari Ciutat de Badalona de
Narrativa Juvenil
-24è Premi Literari Ciutat de Badalona de
Narrativa - 28è Premi Literari Països
Catalans-Solstici d’Estiu.
Cal trametre els originals a la llibreria El Full
abans del 31 de març de 2015. En el cas del
premi de Teatre Breu Inicia’t, els originals s’han
de trametre al Teatre Zorrilla, abans del 27 de
març de 2015.
La normativa reguladora d’aquesta convocatòria es pot consultar a www.badalona.cat.
Ajuntament de Barcelona
Urbanisme – Hàbitat Urbà
Exp. 14GU70
Districte de Ciutat Vella
La Comissió de Govern en sessió de data 17
de desembre del 2014 aprovà, entre d’altres, la
següent Resolució:
Aprovar inicialment, a l’empara de l’article
119.2.a) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la
Llei d’Urbanisme de Catalunya, el Projecte de
Reparcel·lació, en la modalitat de cooperació,
del Polígon d’actuació urbanística del Pla de
Millora Urbana de les finques 4,6,8,10,12,14 i
16 del carrer Arc del Teatre i 14,16,18,20 i 22
del carrer Lancaster, que es redacta d’ofici
per l’administració actuant en execució de la
Sentència ferma dictada el 18/03/2011 pel Jutjat
Barcelona, 11 de febrer del 2015
El Secretari General
Jordi Cases Pallarès
Ajuntament de Badalona
Anunci
Badalona, 10 de febrer de 2015
La regidora de Cultura i Ciutadania
Montserrat Salgado Romero
programació tv
70
DIMECRES
tu i jo som tres
Vegeu el vídeo amb el mòbil o a e-periodico.cat
«Al llit sóc una senyora»
H
a tingut un èxit bàrbar Pablo Motos en
la seva entrevista
amb Mariló Montero
(El hormiguero, A-3
TV). Mèrit de tots dos, indiscutiblement. D’entrada, ella ja es va
presentar guerrera: brusa solta,
descordada, regatera del frontis
totalment al descobert, escassa
tela a l’abdomen, mostrant el
melic a cada moviment... Davant
d’aquest panorama, tan suggestiu i lliure, Motos hi va entrar de
cap. «¡Estàs molt bona!», li deia,
«¡Si t’ajups se’t veurà tot!». ¡Ah!
Parlaven amb una proximitat
TVE-1
33 Mariló Montero contempla el seu
èxit el dia de la coronació de Felip VI.
entendridora, les seves cares gairebé a tocar –menys de 10 centímetres entre ells– jugant tots dos a la
rateta i el ratolí per la via de la insi-
TV-3
ferran
Monegal
nuació sexual contínuament.
«Tracto de trobar homes intel·
ligents al llit. Intel·ligència sexual.
S’han de fer totes les postures, netament. La higiene és fonamental. I
sense presses. Acariciar-se. Ensumar-se. L’home que té una actitud
passiva, com diuen que és Paquirrín, doncs no. Vaig dinar amb el
petit Nicolás, però no me l’enduria
al llit; només té 20 anys. Jo, al llit,
sóc una senyora», anava deixant
anar Mariló capbussada en el joc. I
Motos, també completament submergit, hi afegia: «A les dones passives els diem les nòvies cadàver: a
vegades fins i tot els prenem el pols
ANTENA 3
per veure si... Tinc un mètode per
saber quan vosaltres teniu un orgasme: se us engreixen els ditets
dels peus, ¡no falla! Si tu ets una dona pacient, Mariló, ¡que sàpigues
que jo sóc el Dalai-lama!». I així,
molta estona. Interessant i entretingut esbarjo. Aquesta vegada l’habitual espuma del programa ha
transcendit l’infantilisme i s’ha
instal·lat en una dimensió nova:
l’entrevista picant en tota la seva esplendor. Inofensiu passatemps.
A casa ens ha agradat molt el
moment en què Motos li va treure aquella foto, tan espectacular,
en què es veu Mariló passejant el
CUATRO
TELE 5
LA SEXTA
6.30 Telediario matinal.
8.30 Los desayunos de TVE.
10.05La mañana.
Inclou Amigas y conocidas.
14.00L’informatiu.
14.30Corazón (ST).
15.00Telediario 1.
Inclou. El tiempo.
16.00L’informatiu.
16.15El tiempo.
16.20Cine.
Mar de fondo.
6.00 Notícies 3/24.
8.00 Els matins.
13.25Espai Terra.
13.50Som gent de profit.
14.00Telenotícies comarques.
Amb Mariona Bassa.
14.30Telenotícies migdia.
15.35Cuines.
Jiao Zi de gambes fresques.
15.50La Riera.
16.30Divendres.
19.15El Faro, cruïlla de...
20.30
22.35
22.40
14.00
Jacob Petrus
La diversitat
Luján Argüelles
Helena Resano
17.50Cine.
Dream Hotel Brasil.
19.15España directo.
Presenta Roberto Leal.
20.30Aquí la Tierra.
Presenta Jacob Petrus.
21.00Telediario 2.
22.20El tiempo.
22.30Comando actualidad.
Piratas y segunda mano.
0.40 El debate de La 1.
Presenta i modera Julio
Somoano.
20.10El gran dictat. Concurs
presentat per Òscar Dalmau.
21.00Telenotícies vespre.
Presenten Toni Cruanyes, Tomàs
Molina (El temps) i Maria
Fernández-Vidal (Esports).
21.55Alguna pregunta més.
22.35No serà fàcil.
La diversitat.
23.35Valor afegit.
Presenta Albert Closas.
0.05 Ventdelplà.
Sèrie.
18.30Hawai 5.0.
20.05Noticias Cuatro.
Presenta Miguel Ángel Oliver.
20.55El tiempo.
21.00Deportes Cuatro 2.
21.30Gym Tony.
Sèrie.
22.40¿Quién quiere casarse
con mi hijo?
Presenta Luján Argüelles.
0.45 En la caja: Juanra
Bonet. Crudiveganos.
20.00La Sexta noticias.
Presenta Helena Resano.
20.45La Sexta meteo.
21.00 La Sexta deportes.
21.30El intermedio.
Programa satíric que presenten
Sandra Sabatés i Gran Wyoming.
22.30El jefe infiltrado.
0.20 En el aire.
Amb Andreu Buenafuente.
1.35 Crímenes imperfectos.
1.55 Repor.
2.25 La noche en 24 h.
4.25 TVE es música.
2.39 Ritmes a l’aula.
3.08 Cava de blues.
3.53 Fusió i swing a l’estudi.
4.38 Blues a l’estudi.
Aquí la Tierra
LA 2
8.25 Jara y sedal. 8.55 Objetivo salud.
9.00 Documental. 9.30 Aquí hay trabajo. 10.00 La aventura del saber. 11.00
Amar en tiempos revueltos. 11.50 Para
todos La 2. 13.40 Documental. 14.35
Cuéntame cómo pasó. 15.40 Saber y
ganar. 16.20 Grandes documentales.
18.00 Docufilia. 18.50 Vespre a La 2.
20.20 Cachitos de hierro y cromo.
21.15 Docufilia. 22.00 El cine de La 2. El
secreto de sus ojos. 0.05 La 2 noticias.
0.30 Cine. El violín.
BTV
12.00 Avanç BTV notícies. 12.05 Infobarris. 12.15 El pla B. 12.35 Àrtic resum.
13.10 Connexió Barcelona. 14.00 BTV
notícies migdia. 14.50 Infobarris. 15.00
El documental. 15.30 Primera sessió.
Continental divide. 17.10 El pla B. 17.30
Connexió Barcelona. 19.25 Infobarris.
19.40 El pla B. 20.00 BTV notícies.
20.30 Àrtic. 21.30 Terrícoles. 22.00 Les
notícies de les 10. 22.40 El temps.
22.50 La Rambla. 23.50 La porteria.
6.00 Minutos musicales.
6.15 Noticias de la mañana.
8.45 Espejo público.
12.00 Karlos Arguiñano...
12.30 La ruleta de la suerte.
14.00Los Simpson (ST).
15.00Antena 3 noticias 1.
15.45Deportes.
16.00Tu tiempo...
16.30Amar es para siempre.
17.30El secreto de Puente Viejo.
18.45Ahora caigo.
No serà fàcil
SÚPER 3
8.43 El petit Nicolás. 9.06 Mic. 9.52
Yakari. 10.46 Simsala Grimm. 11.40 La
vida secreta de la Sabrina. 12.02
WordGirl. 12.27 Els Dalton. 13.04 Bugs
Bunny i els seus amics. 13.45 Shin
Chan. 14.56 One piece. 15.45 Fanboy
i Chum Chum. 16.32 El xai Shaun.
17.00 Mic. 18.10 Una mà de contes.
18.22 Lazy Town. 18.46 Els germans
Kratt. 19.30 Info K. 19.45 Els pingüins
de Madagascar. 20.10 Tom i Jerry.
20.56 Bola de Drac Z.
EL 33
21.20 La Riera. 22.00 (S)avis. Savador Pàniker. 23.00 Via llibre. 23.30 60
minuts. L’obesitat infantil a l’India.
0.29 Mals temps per al planeta. 1.21
Assaboreix el món amb en Pascal.
1.44 Bon viatge. Grècia. 1.51 (S)avis.
2.46 Ritmes a l’aula. Catroi Quartet.
3.15 Cava de blues. A-Phonics. 4.00
Fusió i swing a l’estudi. Pere Soto
Gypsy Project. 4.45 Blues a l’estudi.
5.43 Videoclips catalans.
7.00 El zapping de surferos.
7.45 El encantador de perros.
8.35 Billy el exterminador.
9.30 El último poli duro.
10.30Alerta cobra.
12.20Las mañanas de Cuatro
Amb Jesús Cintora.
14.10Noticias Cuatro.
Amb Marta Fernández.
14.50El tiempo.
14.55Deportes Cuatro.
16.00Castle.
seu bonic cos per palau el dia de la
coronació de Felip VI. ¡Ahh! Passava ella amb les seves carns cobertes per una gasa blanca, camí de la
genuflexió davant dels nous Reis,
i un quadro de pollastres principals –el cap de la casa règia, un almirall de l’Armada, alts càrrecs de
la cort...– la miren absorts davant
d’aquella explosió de corbes en moviment. «¡Estan tots pendents del
teu cul!», li deia Motos. I Mariló es
deixava bressolar fent posturetes i
rient. Segur que l’endemà al matí,
el seu programa de La 1, per osmosi
amb El hormiguero, devia pujar d’audiència. H
6.30 Informativos Telecinco.
8.55 El programa de Ana
Rosa.
12.45Mujeres y hombres y
viceversa.
14.30Robin Food.
15.00Informativos Telecinco.
15.35Deportes.
15.45El tiempo.
16.00Sálvame limón.
17.00Sálvame naranja.
20.15Pasapalabra.
¿Quién quiere...
20.00¡Boom!
21.00Antena 3 noticias 2.
21.30Deportes/El tiempo.
21.45El hormiguero.
22.40Algo que celebrar.
0.15 Cine.
Que se mueran los feos.
2.30 Comprando en casa.
PARAMOUNT C.
10.15 Cine. Arizona vuelve. 11.55
Cine. Paulie, el loro bocazas. 13.30
Cine. Yo, el halcón. 15.15 Cine. Una
mente maravillosa. 17.40 Cine. El
gran Maclintock. 20.10 Cine. Delta
Force 2. 22.15 Cine. Acusados.
0.15 Cine. La novena puerta. 2.25
Cine. Negocios sucios. 3.55 Cine.
Año Mariano. 5.50 Cine. La historia
del cine: una odisea 6. 7.00 Fin de
emisión.
8TV
6.55 8 de 8. 7.25 Catalunya Blues
8.00 Rumbo al inglés. 8.50 Culture
vultures. Programa d’anglès. 9.15
Televenda. 12.25 Don Matteo. 13.25
El jardí de Carles Herrera. 13.50 Arucitys. 17.20 Just for laughts. 18.00
Don Matteo. 19.00 8 al dia, amb
Josep Cuní. Magazín informatiu.
22.30 Gran Cinema. Apollo 13. 1.05
Èxit. Amb Míriam Tortosa. 1.30 Arucitys. 2.00 Clips.
1.55 House. Abierto y cerrado;
Remordimientos.
3.00 Puro Cuatro.
4.00 Shopping.
7.45 Al rojo vivo.
9.30 Crímenes imperfectos.
10.30Informe criminal.
Sèrie documental.
12.20Al rojo vivo.
14.00La Sexta noticias (ST).
14.55Jugones.
Amb Josep Pedrerol.
15.30La Sexta meteo (ST).
15.45Zapeando.
17.15Más vale tarde.
Noticias
21.05Informativos Telecinco.
21.50Gran Hermano VIP.
23.30Las aventuras del
capitán Alatriste.
Herida que duele y no se siente.
0.45 Gran Hermano Vip 2015.
La casa en directe.
2.30 Premiercasino, la ruleta
VIP.
2.00 Poker Caribbean
Adventura.
2.30 Juega con el 8.
CLAN TV
13.55 George de la jungla. 14.20
Scooby-Doo Misterios SA. 14.40
Bob Esponja. 15.05 Pac-man. 15.25
Caillou. 15.50 Cleo. 16.00 Sam el
bombero. 16.20 The Doozers. 16.40
Todo es Rosie. 17.05 La patrulla canina. 17.25 Los superminihéroes.
17.45 El pequeño reino de Ben y Holly. 18.05 George de la jungla. 18.30
Sherlock Yack, zoo detective. 18.50
La oveja Shaun. 19.00 Matt Hatter
chronicles. 19.20 Kung Fu Panda.
BOING
7.10 Lazytown. 7.35 Doraemon. 8.25
Hora de aventuras. 8.50 Johnny Test.
9.40 Lazytown. 10.25 Garfield. 11.15
Lazytown. 11.35 Las supernenas.
12.25 Garfield. 12.50 Johnny Test. 13.15
Doraemon. 14.05 Hora de venturas.
14.30 Historias corrientes. 15.20 Gumball. 15.50 Las macabras aventuras...
16.15 Johnny Test. 17.05 Doraemon.
17.30 Hora de aventuras 17.55 Steven
Universe. 18.10 Las macabras...
MOTOR: Resum de
Moto2 i Moto3 a Jerez
CINE: ‘Dos días una...’,
‘Alguien a quién amar’
A les 22. 00 hores, a Movistar
MotoGP (dial 48)
i ‘Coherence’ disponibles, sota
demanda, al menú Cine>Estrenos
Movistar F1 (dial 47)
M. MotoGP (dial 48)
11.01QP GP Singapur.
12.14Previo Carrera.
12.44Carrera GP Singapur.
15.12Post Carrera Singapur.
15.17El Club de la F1. Singapur.
16.10Distrito GP (R)
16.43Carrera Histórica. GP
Singapur 2012
19.05El Reportaje. La Edad de
Oro de Jerez (R).
19.35El Reportaje. El Piloto que
vino del frío (R)
20.10El Reportaje. Mclaren se
encomienda a Alonso (R)
20.40El Abecedario de la F-1.
11.30Clas.: GP Aragó 2014
MotoGP
12.45Carrera: GP Aragó 2014
MotoGP
14.00Carrera On Board: GP
Aragó 2014 MotoGP
15.00Carrera Histórica: GP
Aragó 2010 MotoGP
16.00Paddock Club Test Jerez
Día 1.
16.30Paddock Club Aragón‘14
17.30Clasificatorio: GP Aragó
2014 Moto3
18.45Carrera: GP Aragó 2014
Moto3.
programació tv
71
DIMECRES
els suggeriments
l’esport
‘L’informatiu’
L’informatiu d’EL
PERIÓDICO
s’emet
a través
dels canals
Televisió de l’Hospitalet
(20.15 hores)
el hormiguero
APM?
La tele, segons Màrius Serra
21.55TV-3
En el programa d’avui, el polifacètic escriptor (foto) analitza el món
de la televisió. A més, ball amb les
APM? sessions, una edició inè-
dita de La noche en 24 horas, un
homenatge a Cinema 3 i l’Homo
APM es posa darrere d’una barra
de bar per crear el desconcert entre els clients.
EL REIAL MADRID
TORNA A LA
CHAMPIONS
comando...
Ana Morgade i les
Falsificacions
seves ‘Morgadeces’ en l’era internet
Schalke 04-Madrid
Teletaxi Televisió
Futbol 3 20.45 C+CHAMPIONS
Televisió de Badalona
pions. El partit es podrà seguir
en directe al dial 57 de Movistar TV.
21.45ANTENA 3
22.30TVE-1
L’actriu, humorista i presentadora (a la foto) parla amb Pablo Motos del seu nou espectacle, Morgadeces, en què analitza amb
humor una professió que no està
en crisi: la d’assessor.
Sabatilles esportives, bosses,
mòbils d’última generació i pastilles per a la disfunció erèctil, tot
pot ser falsificat. Un mercat il·
legal a internet que mou milions
d’euros a l’any.
Repetint l’eliminatòria de la darrera campanya en què l’equip madrileny va eliminar un feble conjunt alemany, Schalke 04 i Reial
Madrid inicien la seva participació
en els vuitens de final de la Lliga de
Campions, amb el partit d’anada.
A la imatge, Gareth Bale, davanter
gal·lès del Madrid.
Pepe, lesionat durant el partit de
tornada de la Copa del Rei davant l’ Atlètic, que s’ha perdut els
últims sis partits. La cita és avui,
a les 20.45 hores, i es pot veure
en directe a través de C+ Liga de
Campeones (dial 55 de Movistar
TV). A la mateixa hora seran Basilea i Porto els que s’enfrontaran
en els vuitens de final de la Cham-
El Reial Madrid reprèn el pols de la
Champions a Alemanya, davant
el Schalke 04. El Veltins Arena és
l’escenari d’un duel on els d’Ancelotti necessiten oferir la seva
millor versió. Per fer-ho, el tècnic
italià podrà comptar per fi amb
(20.00 hores)
(21.00 hores)
Vegeu
l’informatiu amb
el mòbil o a
e-periodico.cat
les pel·lícules
per Txerra Cirbián
Un cas no
resolt per a
Ricardo Darín
Acusados
El último desafío
22.15 PARAMOUNT C //
Drama EEE
22.30 NEOX //Acció EE
Direcció: Kim Jee-woon Actors: Arnold
Schwarzenegger (foto), Eduardo
Noriega, Forest Whitaker, Harry Dean
Stanton País: EUA (2013) 107 minuts
El secreto de sus ojos
Direcció: Jonathan Kaplan Actors:
Jodie Foster (foto), Kelly McGillis, Bernie
Coulson, Ann Hearn, Steve Antin, Leo
Rossi País: EUA (1988) 105 minuts
22.00 LA 2 // Intriga EEEE
3Drama judicial sobre una noia que
és violada en un bar per diversos
homes i s’atreveix a denunciar-los.
Un gran treball de Jodie Foster que
li va suposar el seu primer Oscar.
Jee-woon, que va rescatar Schwarzenegger com a protagonista. És
un xèrif d’Arizona que s’haurà d’enfrontar a un narco (Noriega) que fuig
cap a Mèxic.
3Un funcionari argentí que s’acaba
El violín
Que se mueran los feos
0.30 LA 2 //Drama EEEE
0.15 ANTENA 3//Comèdia EE
3L’interessant director mexicà Fran-
3Nacho G. Velilla, realitzador de sè-
Direcció: Juan José Campanella
Actors: Ricardo Darín (foto), Soledad
Villamil, Guillermo Francella, Pablo Rago,
Javier Godino, José Luis Gioia, Mario
Alarcón País: Argentina (2009) 126 min.
de jubilar prepara una novel·la sobre
un cas judicial sense resoldre, el
crim d’una noia, que ell mateix va investigar 25 anys abans. Magnífica
adaptació de l’obra d’Eduardo Sacheri, que va coescriure el guió amb
Campanella, el director d’El hijo de la
novia, i amb Soledad Villamil i Ricardo Darín, actors de la també seva El
mismo amor, la misma lluvia . Va
guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula
estrangera i dos Goya: per a Villamil
i al millor film hispanoamericà.
3Debut a Hollywood del coreà Kim
Direcció: Nacho G. Velilla Actors: Javier
Cámara, Carmen Machi (foto), Juan
Diego, Tristán Ulloa, Ingrid Rubio, J.
López País: Espanya (2010) 105 minuts
Direcció: Francisco Vargas Actors:
Ángel Tavira, Dagoberto Gama, Fermín
Martínez, Gerardo Taracena, Silverio
Palacios País: Mèxic (2006) 98 minuts
ries com Siete vidas i Aída, va organitzar un divertit duo Cámara-Machi en aquesta seva segona pel·
lícula: dos lletjos es retroben 20 anys
després i intenten enamorar-se.
cisco Vargas va prolongar la història
del seu curt homònim en aquest
premiat debut. Uns músics rurals
recolzen la guerrilla camperola contra el Govern opressor.
les sèries
La Riera
El secreto de Puente...
Algo que celebrar
Las aventuras del...
15.50 TV-3 3 Encara que el Balló
17.30 ANTENA 3
22.40 ANTENA 3 3 Concha (Elena
23.30 TELE-5 3Després del fracàs
es mostra tranquil, el Fèlix creu que
s’ha de donar un toc d’atenció a
l’Oleguer. I mentre la Lucía es debat
entre la passió pel Martí i els sentiments pel Tito, la Gemma té la seva
primera sessió de teràpia.
3 Finalment,
Francisca convenç Inés perquè els
ajudi amb Beltrán. La noia posa
com a condició no haver de veure’s
amb Bosco en cap moment. Mentrestant, Aurora posa Conrado sobre la pista d’Alicia.
Irureta, foto) i Manuel coincideixen
amb les seves respectives parelles
al funeral de la tia Enriqueta, una
soltera amargada, però amb molts
diners, a la qual els Navarro no tenien especial estima.
del casament de Carlos Estuardo i la
infanta María Ana, el comte de
Guadalmedina posa preu al cap
d’Alatriste. Veient perillar la seva vida,
el capità demana ajuda a María de
Castro (Natasha Yarovenko, foto).
les audiències
Dilluns, 16 de febrer
‘Velvet’ i ‘El foraster’
es reparteixen la nit
La sèrie d’A-3 Velvet, en el global d’Espanya, i El foraster de TV-3, a Catalunya, es
mantenen com les ofertes que conciten
el gruix de l’audiència els dilluns a la nit.
A la foto, Miguel Ángel Silvestre.
CATALUNYA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
TV-3
TV-3
TV-3
A-3
TV-3
TV-3
Tele 5
TV-3
A-3
La Sexta
MILERS DE
TELEESPECTADORS
El foraster
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Velvet
Cuines
Crackòvia
Informativos Tele 5 (21.00 h)
La Riera
El hormiguero 3.0
El intermedio
583
574
475
448
422
416
407
371
361
347
CADENES MÉS
VISTES DEL DIA
XIFRES EN
PERCENTATGE
6,1
2,3
14,2
12,6
11,2
7,2
7,7
ESPANYA
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
A-3
Tele 5
A-3
Tele 5
La Sexta
Tele 5
TVE-1
TVE-1
Tele 5
TVE-1
MILERS DE
TELEESPECTADORS
Velvet
Informativos Tele 5 (21.00 h)
El hormiguero 3.0
Pasapalabra
El intermedio
GH VIP: última hora
Telediario 2
El tiempo 2
Sálvame naranja
Victor Ros
4.064
3.369
3.004
2.999
2.751
2.389
2.367
2.357
2.321
2.149
CADENES MÉS
VISTES DEL DIA
XIFRES EN
PERCENTATGE
9,5
2,5
16,0
14,3
7,4
8,7
E
m quedo impertèrrita da·
vant la incapacitat de ru·
boritzar-se dels que, per
atreviment, caradura o
ignorància fingida, la fi·
quen fins al fons. Reconec que obser·
vo amb admiració aquest poder seu,
ja que en situacions compromeses
no puc evitar que el meu sistema
simpàtic s’hiperactivi i que una sen·
sació d’escalfor, d’ardor incontrola·
ble, em pugi fins a la cara i s’expan·
deixi a la velocitat de la llum fins a
les meves orelles. Ho passo mala·
ment perquè aflora una vulnerabili·
tat que la majoria volem guardar
per a la intimitat, però amb el temps
començo a valorar el clan dels rubo·
ritzats. Totes les persones que, igual
que jo, no ho poden evitar i, molt al
contrari, recelo dels que aconseguei·
Al contraatac
Sandra Barneda
Ruboritzar-se
xen pal·liar els efectes físics de la ver·
gonya, la timidesa o l’atreviment
d’haver patinat sobre manera.
Tinc Albert Rivera com un gran
orador; un constructor de discursos
impecable, però l’altre dia a Màlaga
es va passar de messiànic i va enso·
pegar amb la canya de pescar. «En·
senyarem Andalusia a pescar i no
repartirem peix» ha sigut una fra·
se que ha impactat al cor d’una re·
gió castigada per l’atur, que supera
el 30%, i amb l’estigma social que hi
ha molts ganduls. La frase de Rivera els va fer als andalusos la matei·
xa gràcia que quan als catalans ens
tracten de garrepes. Ser polític és sa·
ber, entre altres coses, diferenciar el
que passa al carrer i no deixar-se em·
portar per les dites populars. Les xar·
xes socials van reaccionar immedia·
de Catalunya
elPeriódico
elPeriódico
tament amb indignació i enginy a la
insolència entre línies de les parau·
les de Rivera. Fotomuntatges del lí·
der de Ciutadans en singulars clas·
ses de pesca van córrer per la xar·
xa fins a provocar una disculpa poc
ruboritzada però meritòria perquè
n’hi ha que ni tan sols són capaços
de baixar aquest esglaó.
Incitació a dilapidar
Com a exemple, els 10 primers ex·
consellers de Caja Madrid que han
declarat davant el jutge Fernando
Andreu. Van confessar viure a tot
drap amb les famoses targetes b,
però ser poc o gens coneixedors de
la seva opacitat. No es van sorpren·
dre que la companyia els truqués per
queixar-se de la seva poca despesa i
que els incités a dilapidar tot el que
els havien assignat, compensació
anual que anava en funció del càrrec
i la «confiança» –necessitat de vot–
de cada conseller. ¡Déu! ¿Algú amb
la cara vermella? Hotels de luxe, vi·
atges, regals cars, roba… ¿Es compra·
ven roba perquè els obligaven a acu·
dir als consells amb vestit i corbata?
¡Déu! Perdó per blasfemar però em
falta ben poc per rebentar davant de
tanta cara dura. ¿Algú es creu que la
ciutadania s’ho empassa tot? Ni ver·
gonya ni angúnia.
És per això que encoratjo a rubo·
ritzar-se per salut i necessitat públi·
ca, que els poderosos mostrin vergo·
nya encara que sigui a base d’acolo·
rir-se les galtes, ja que alleuja i molt
els que diàriament ens sentim ofe·
sos i tractats com a ases. H
12964
Any XXXVIII. Número 12.964. D.L.: B 36.860 - 1978
8 420565 004008
Gent corrent
«Jo en les fades no hi crec,
però en les bruixes sí»
ALBERT BERTRAN
Ramona celebra els seus 80 anys submergi·
da en un mar de llibres, papers i objectes que
recullen la cultura ancestral dels pobles. Al
tancar la porta de casa seva després de més
d’una hora de conversa que ha passat vo·
lant, tinc la sensació d’haver conegut una
dona d’aigua, una fada tradicional de carn i
ossos, un autèntic esperit lliure.
–Acaba de guanyar el premi Joan Amades
per tota una vida dedicada a l’estudi de les
tradicions i la cultura catalana. ¿És el primer
reconeixement que rep?
–Un dia vaig fer una xerrada a un barri i em
van donar una placa, però això no compta,
¿oi? [Riu] Així que suposo que és el primer.
No he pensat mai en els premis però aquest
em fa una il·lusió especial perquè porta el
nom de Joan Amades, que va ser amic i col·
laborador del meu pare [l’etnòleg del Pallars
Ramon Violant] i em va ajudar molt.
–Va deixar la universitat i se li va perdre la pista.
–Sóc doctora en filologia romànica. Durant
20 anys vaig donar classes de literatura es·
panyola i llatinoamericana i vaig arribar
a fer una gran amistat amb Gabriel García
Márquez, que llavors vivia a Barcelona. Vaig
deixar la universitat el 1976 per molts mo·
tius, em vaig tancar a casa, al barri de Sant
Andreu, en pla ermitana i vaig començar a
treballar escrivint articles i fent conferències.
–Va deixar la universitat, no va militar en política, no es va casar... ¡És una antisistema!
–Sí, sóc una rebel. El meu pare també ho era
i m’hi assemblo molt, fins i tot físicament.
–Depèn. En la tradició catalana –on tam·
bé se les coneix com a encantades, goges o
aloges– l’home no ha de mencionar mai la
seva condició de dona d’aigua i a la Melusi·
na medieval té prohibit veure-la un dia de·
terminat de la setmana, que és quan ella
adopta forma de sirena. Però el marit sem·
pre acaba ficant la pota, trenca el tabú i
ella desapareix. La condició és el símbol de
la frontera d’ella; ningú es pot apropiar de
l’essència d’una dona d’aigua.
–Parlar d’aquests personatges a la universitat franquista era, tirant curt, agosarat.
–Vaig fer la tesi amb molta il·lusió però el
tribunal no la va apreciar i em vaig quedar
decebuda. No podia publicar el meu tre·
ball i no hi havia canals per estudiar el fol·
klore des del punt de vista antropològic.
–Va ser una pionera.
–En vaig aprendre del meu pare. Jo aplica·
va el mètode anglès, que compara les tradi·
cions actuals amb els pobles primitius per·
què considera que les tradicions són ves·
tigis de cultes animistes. Però en aquella
època no hi havia etnologia a la universitat.
Ramona
Violant
Folklorista, i no pas
folklòrica. Va ser pionera
en l’estudi científic de les
màgiques dones d’aigua.
PER
Gemma
Tramullas
Les consignes no van amb mi i m’agrada viu·
re sola, tranquil·la, sense ningú que em vagi
darrere ni em censuri.
–Es va doctorar amb una tesi sorprenent: El
matrimoni entre un home i una fada en el folklore de la zona pirinenca.
–La història sempre la protagonitza una do·
na d’aigua, que és la fada aquàtica tradicio·
nal, no el personatge literari de Perrault: un
home coneix una dona extraordinària, se
n’enamora, li proposa matrimoni i ella ac·
cepta però amb una condició que ell ha de
respectar perquè, si no, la perdrà.
–¿Quina condició li posa?
–L’any 2002 va publicar El món màgic de
les fades (Farrell). ¿Ha arribat a creure que
existeixen?
–¡Noooo! ¡Són éssers imaginaris! Jo en les fa·
des tradicionals no hi crec, però en les brui·
xes sí. Estic acabant d’escriure un llibre de
llegendes sobre bruixes del Pirineu.
–¿El folklorista està ben considerat?
–Està un pèl desacreditat. Jo sempre em
presento com a folklorista i a vegades em
diuen: «¡Ah! ¿Balla flamenc?» [Riu]. Llavors
els explico que el folklore és la branca de
l’antropologia que estudia creences, dan·
ses, música, rondalles, refranys... Tot el
que és cultura espiritual és folklore. H
[email protected]

Els Oscars - La Campana

Transcription

Similar documents

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Full de sessió - Cineclub Sabadell

Lee un fragmento - Galaxia Gutenberg

MÚSICA MÉS ENLLÀ DEL FÒRUM \ MIQUI PUIG \ HOLLAND PARK

Primera pedra nou CAP Tordera Principio de

Festes Patronals - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Edición impresa

Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

Petjades - Amazon Web Services

Revista de Prensa