l`estil llorenti (1902-1935)

Transcription

L’ESTIL LLORENTI 121
Capitul II
L’ESTIL LLORENTI
(1902-1935)
Angela Molada Gómez
2.1. L’ESTIL LLORENTI.
2.1.1. EXPRESSIO DE LA CULTURA DE LA RESTAURACIO.
Entre 1902 i 1915, i per espai de 13 anys, despres de la dimissio d’Honorat Berga en el mes d’octubre de
1903, l’associacio valenciana Lo Rat Penat tindra tres Presidents distints; el Baro d’Alcahalí, en dos periodos
de 1903 a 1908 i 1912 a 1915, Lleopolt Trénor Palavicino, de 1908 a 1910, i Vicent Dualde Furió, de 1910 a
1915.
Despres del llarc periodo de 11 anys, en que ostenta la presidencia de l’entitat Honorat Berga de 1892 a
1903, se fa carrec de la mateixa durant 5 anys el Baro d’Alcahalí fins a 1908.
Potser una de les caracteristiques mes destacades d’este periodo es l’intent de continuar l’impronta donada pels primers promotors de Lo Rat Penat, com a hereus de la Renaixença valenciana, especialment de Teodor
Llorente (1836-1911). Este sera el model, Llorente, respectat i venerat en numerosos actes i homenages per la
societat valenciana de l’epoca, definix el estil llorenti baix el que se poden comprendre gran numero de les
manifestacions culturals que tindran lloc en estos anys en Lo Rat Penat com a associacio dirigida a promocionar i dinamisar la cultura valenciana.
La figura de Teodor Llorente es un contrapunt a l’herencia del norantahuit. La seua idea de Valencia i
d’Espanya es optimista i bella, busca el goig i s’admira i gauba abstreta per l’image opulenta i encaminada fins
al progrés, que en tots els ordens de la vida presidia l’entrada del nou segle. La seua figura sera arborada per
tots aquells intelectuals, especialment historiadors i homens de lletres, preocupats per la recuperacio de la cultura valenciana, i utilisada pels elements rectors de la societat valenciana de l’epoca, com a mostra del seu interes i inquietut pels valors i peculiaritats de la dita cultura.
Teodor Llorente, ve a ser u dels ultims exponents vius de la primera generacio de ratpenatistes i dels protagonistes de la denominada Renaixença valenciana. No debades les paraules de Joseph Sanchis Sivera en el
monografic que arreplega la biografia de Llorente, i que fon publicada en la revista Lo Rat Penat expressen
estes idees:
“La Parca ha sido cruel para Lo Rat Penat: de todos los que primero os siguieron en la
tarea de restablecer la pureza de nuestro idioma y aplicarlo de nuevo al servicio de nuestra
literatura, no queda nadie. Solo el ilustre autor del “Llibret de versos” lo tenemos aún;
como patriarca de nuestro renacimiento, como maestro, y, más que maestro; como padre de
todos los que hoy trabajamos a la sombra de la bandera hace ya 50 años gloriosamente
levantada”1.
1
Joseph SANCHIS SIVERA. “Biografía del laureado vate Teodoro Llorente y Olivares”. Lo Rat Penat. Valencia: Nº 7. Juliol, 1911. p. 290
124 HISTORIA DE LO RAT PENAT
DUODECIM PRESIDENT
N’Honorat Berga i Garcías
(1893-1903)
La personalitat de Llorente es polifacetica, politic, cap del Partit Conservador en Valencia, sera un model
per a la societat d’amadors de les glories valencianes, en les seues facetes de poeta, periodiste i historiador.
En motiu de la seua mort, el 2 de Juliol de 1911, la revista Lo Rat Penat li dedica un monografic, obra que el
seu consoci Joseph Sanchis Sivera presenta a concurs en els ultims Jocs Florals, dins del tema, propost pel llavors Capita General de la Regio Militar, el Comte de Serrallo. En este numero, dedicat per complet a Teodor
Llorente, Sanchis Sivera cita al menys dotze biografies2 que en vida se feren del poeta.
En este numero dedicat a Llorente, tambe se detallen els homenages que la societat de l’epoca celebrà en
honor al poeta i historiador, en els que destacava dos de les facetes de la seua personalitat; en 1885 Lo Rat
Penat n’organisà u en motiu de la publicacio del Llibret de versos; en 1886 se feu l’homenage de l’Ateneu per
la publicacio de Fausto; i en l’any 1903, a l’acabar la seua obra Valencia, sus Monumentos y Artes, su naturaleza e Historia, i per la reimpressio del Llibret de versos en el titul Nou Llibret de versos. Ad est ultim, organisat per l’entitat ratpenatista, que solicità la cooperacio de l’Ateneu Cientific, s’adheriren numeroses
personalitats de l’epoca; Jose Echegaray, Emilia Pardo Bazán, Eduardo Dato, Segismundo Moret, Marià
Benlliure, Joaquim Sorolla, Vicent Blasco Ibáñez, Emilio Sala, Marcelino Menéndez Pelayo, etc. En esta ocasio se llegi una carta del President del Consell de Ministres, que remetia la credencial de la Gran Creu d’Alfons
XII, concedida pel Rei, a proposta del govern. En 1907 es celebrà atre homenage al complir-se 50 anys de la
publicacio dels seus primers versos en valencià, en el que se li adjudicà una corona de llorer en la festa dels
Jocs Florals, que li fon entregada per la Regina d’eix any, Margarita Ruiz de Lihory. Jocs que foren presidits
en aquell moment per l’infanta Isabel de Borbo, i en els que Llorente obtingue la “Flor Natural”. El 14 de
novembre de 1909 l’Ajuntament, al front del qual s’encontrava llavors el ratpenatiste Josep Martínez Aloy,
organisà un homenage a Teodor Llorente al que s’adheriren les respectives autoritats de les tres provincies
Valencia, Castello i Alacant i gran numero d’entitats com la Diputacio Provincial, i els Ajuntaments de Madrit,
Barcelona i atres capitals, aixina com societats de caracter lliterari i artistic com Lo Rat Penat, l’Ateneu
Cientific, la Real Academia de l’Historia, i les Reals Academies de Belles Arts de Sant Carles i Sant Ferran,
els Ateneus de Madrit i Barcelona. L’acte se dugue a terme en el Gran Estadi de l’Exposicio Regional de 1909.
Atres actes de reconeiximent, en aquell any, foren; la sessio lliteraria en el Salo d’Actes de l’Exposicio, el
15 de novembre; un dinar a carrec de la Joventut Valencianista el 18 de novembre; i l’organisat per la societat
orfeonista d’El Micalet, en la que Lo Rat Penat mantenia molt bones relacions i al que cedi els seus locals per
a alguns dels seus actes. Casi al final de la seua vida el 30 d’abril de 1911 l’Ajuntament li fea entrega de la
Medalla d’Or de la ciutat.
En l’edat, l’activitat de Llorente havia disminuit considerablement, primer la seua activitat politica, i en
1904, deixava la direccio del periodic Las Provincias fundat per ell en 1866. En canvi, l’escritor segui en la
seua activitat lliteraria i periodistica. En aquells anys se publicaren alguns articuls sobre els seus viages a
França, les seues excursions a les provincies de Murcia, i Alacant o inclus a pobles de la provincia de Valencia,
que en molts casos se feren en Lo Rat Penat, com les de Serra i Naquera en 1902, Gilet, Petres, i el Convent
de Sant Espirit en 1904.
La seua activitat lliteraria continuarà practicament fins a la seua mort, d’edat avançada prologarà La
Generalitat de Valencia de Josep Martínez Aloy, i La patria grande de Carlos Fernández Shaw en 1911, ademes de les publicacions i reedicions en ocasions corregides i aumentades, com la publicacio en 1902 del Nou
Llibret de versos. En 1906 apareixen les Poesies triades, un tomet de poesies algunes inedites que s’edità en
Barcelona en l’idea de difondre part de la labor poetica de Llorente; en Barcelona i en est any, se publicà tambe
una traduccio en vers castella en el titul de Poetas franceses del siglo XIX; i en 1908 eixi a la llum una nova
edicio corregida i aumentada de les poesies traduides al castella i precedides de prolec d’Enric Heine; eixe
mateix any se publicaren les Leyendas de oro, una seleccio de poesies d’autors moderns en llengua castellana.
2
Entre les biografies figuren; la que arreplega el tom XI del Diccionario Enciclopédico hispano-americano, la de la Historia del Renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia, (1880) escrita per Francesc M. Tubino; i la del seu coetaneu Joan Navarro Reverter, Teodoro
Llorente, su vida y sus obras (1909). Joseph Sanchis Sivera. “Biografía del laureado vate Teodoro Llorente y Olivares”. Lo Rat Penat. Valencia: Nº
7. Juliol, 1911. p. 291.
TRETZE I SETZE PRESIDENT
Excm. Sr. Josep M.ª Ruiz de Lihory i Pardines,
Baro d’Alcahalí i Sant Joan de Mosquera
(1903-1908) i (1912-1915)
En juliol de 1899 Teodor Llorente fon nomenat President honorific de Lo Rat Penat i la seua filla chicoteta se casà en l’advocat Honorat Berga i Garcías, amic d’este i President de la societat des de 1892 a 1903,
practicament 11 anys. La seua presidencia ve a inaugurar un periodo caracteristic que trenca en l’alternança de
les presidencies anteriors la mija de les quals era aproximadament de dos anys de duracio, i que continuarà en
la labor del Baro d’Alcahalí, que ostentarà la presidencia, durant cinc anys.
Sobre la dimissio d’Honorat Berga no se coneix massa, Igual Úbeda3 apunta a tensions internes, que ell
denomina com a “politica menuda”, o potser fora el cansament de tants anys, lo que la motivara. Lo cert es
que la Junta del 14 d’octubre designà al Baro d’Alcahalí i Sant Joan de Mosquera, Josep Ruiz de Lihory, personage d’intensa activitat politica, que gojava d’unes bones relacions en el regim politic per la seua intervencio en la restauracio d’Alfons XII. El Baro fon diputat en les Corts, Governador Civil de Mallorca i Valladolit
i Alcalde de Valencia en 1885. Pero ademes Ruiz de Lihory tingue fortes inquietuts per la cultura valenciana,
i mantingue una relacio estreta en intelectuals del seu temps com el canonge i investigador Roc Chabás Llorens
(1844-1912), Josep Martínez Aloy (1855-1924), Josep Rodrigo Pertegás (1854-1930), i atres lligats tambe a
Lo Rat Penat. Abans del seu nomenament com a President ya era coneguda la seua obra: el Diccionario biográfico de artistas valencianos, premiat en els Jocs Florals de 1894, i publicat en 1903, o La música en
Valencia.
Quan el Baro accedi a la presidencia era un home madur de mes de 50 anys, que estigue al front de Lo
Rat Penat fins a octubre de 1908. En estos anys treballà en alguns dels seus membres mes destacats, de distintes generacions, com el poeta i soci fundador Josep Bodría, que fon bibliotecari de la societat, Francesc
Martí i Grajales al front de la Seccio dels Jocs Florals, Roc Chabás president de la Seccio de Publicacions,
Lluïs Cebrián Mezquita, poeta i lliterat, encarregat de la Seccio de Lliteratura, Santiago Cebrián Ibor, poeta i
filolec; Antoni de Cidón Navarro, que fon secretari general baix el Baro d’Alcahalí i encarregat de la Seccio
de Teatre, Facunt Burriel Guillén i Facunt Burriel i García de Polavieja, fill de l’anterior i president de la Seccio
d’Excursions, i atres com Josep Nebot, Carles Sarthou, Juli Oltra, Antoni Giner, Ricart Querol, Félix Iquino,
Joan Batiste Carbonell, Francesc Almarche, Josep Aguirre Matiol, Josep Mª Puig Torralba, Josep Sanchis
Pertegás, i Josep Martínez Aloy, que fon president de la Seccio d’Arqueologia de Lo Rat Penat, entre atres moltes coses.
Durant el seu mandat, el Baro estigue absent llarcs periodos, per eixemple no assistirà a les Juntes de
Govern des del 26 de juliol de 1907 fins al 16 de giner de 1908, en total cinc juntes, en les que actuà com a
president accidental Josep Nebot.
Baix la seua presidencia, en juny de 19064 se durà a terme el canvi de la seu social, a la plaça de Manises,
nº 4, 1er pis, al palau del segle XVI, pertanyent als marquesos de l’Escala. La nova seu s’inaugurà en una velada musical i lliteraria en la que se recitaren poesies de reconeguts poetes, inclos el propi Llorente. En 1905, la
societat commemorà les bodes de plata dels Jocs Florals, i els jocs de 1907 tingueren com a invitada especial
a l’infanta Isabel, tia del Rei. La Regina d’eix any fon la filla del baro Margarita Ruiz de Lihory, i el mantenedor fon mossen Lluïs Calpena i Avila, magistral de la Casa Real.
U dels acontenyiments mes importants que tingue lloc durant la presidencia del Baro, fon l’Exposicio
d’Art Retrospectiu, organisada per a commemorar el VII Centenari del naiximent del rei Jaume I. Per a l’exposicio, Lo Rat Penat solicità a numeroses entitats i personalitats de l’epoca la cessio temporal de les seues
obres d’art. El catalec comprengue mes de 560 objectes, que en la seua major part arreplegaven l’historia del
Regne de Valencia fins al segle XIX, en tota classe de peces, des de monedes fins a bules papals, creus, caixes, lapides, banderes, taulells, etc., prestades per entitats com l’Ajuntament de Valencia, l’iglesia d’El Puig,
la Basilica de Xativa, l’Archiu General del Regne, la Biblioteca Universitaria, l’Armeria Real, i els convents
de l’Encarnacio i de la Zaidia, el Capitul Catedralici, i particulars com Roc Chabás, Francesc Almarche, o
Manuel González Martí, entre atres molts.
3
4
Antoni IGUAL ÚBEDA. Historia de Lo Rat Penat. Ajuntament de Valencia. Valencia, 1959. p. 86.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 11 de maig de 1906.
CATORZE PRESIDENT
En Lleopolt Trénor i Palavicino
(1908-1910)
2.1.1.1 LLEOPOLT TOMAS TRÉNOR PALAVICINO: ENTRE LO RAT PENAT I L’EXPOSICIO REGIONAL.
La vida de Lleopolt Trénor Palavicino quedarà lligada a u dels grans acontenyiments d’estos anys en
Valencia, la celebracio de l’Exposicio Regional de 1909 que, pel seu exit, a l’any següent se convertirà en
l’Exposicio Nacional. En un clima d’inestabilitat politica, i mentres se succeixen folgues i serios enfrontaments
agudisats pel descontent davant la Guerra de Marroc, i els acontenyiments de la Semana Tragica de Barcelona,
s’inaugurarà en Valencia en 1909, l’Exposicio Regional, que conseguirà unir als distints grups politics, entitats
i empreses de les tres provincies valencianes per a fer de l’Exposicio Regional un objectiu comu.
Lleopolt Trénor Palavicino sera president de Lo Rat Penat des de 1908 a 1910, i basicament la seua presidencia se vorà caramullada per les activitats organisades entorn a l’Exposicio, coincidint estos anys en els
preparatius i l’eixecucio de la mateixa. La seua eleccio se produi en la Junta General del 9 d’octubre de 1908,
en 14 vots a favor front als 10 del Baro d’Alcahalí. Durant els seus anys de presidencia, formaren part del seu
equip de govern alguns dels que ya ho feren en el president anterior, com Enric Alberola5 que actuà en ocasions com a president accidental, el poeta Josep Bodría, i Jacint Mª Mustieles. Entre els que accediren a la Junta
de Govern i foren membres destacats de Lo Rat Penat s’encontraven Francesc Martínez Martínez, Josep
Rodrigo Pertegás, Manuel Cortina, Francesc Almarche, Salvador Carreres, Juli Penas, i Francesc Cantó.
Eix any numerosos acontenyiments de la societat valenciana tingueren com a escenari l’Exposicio. Els
Jocs Florals de 1909, se celebraren en el Salo d’Actes de la mateixa, i contaren en la presencia de la Casa Real.
El poeta guanyador fon Ramon Andrés Cabrelles, que designarà com a Regina dels Jocs a l’Infanta Maria
Teresa de Borbo, germana d’Alfons XIII, a la que se li concedirà mes tart el titul de socia de merit, per haver
segut regina de les festes. Se llegi ademes una poesia de sa tia, l’infanta Pau, germana d’Alfons XII. En l’escenari de l’Exposicio, tindra lloc l’homenage de la coronacio del poeta Teodor Llorente.
Baix la presidencia de Lleopolt Trénor se propongue establir en Lo Rat Penat l’Escola d’Estudis
Valencians i l’Escola de Llectura, i demanar per ad aixo una subvencio al Ministre de Foment i a la Diputacio
Provincial de Valencia. El President s’oferirà per a conseguir la subvencio que el govern destine ad estos estudis, i establir aixina l’Escola d’Estudis Valencians, Centre que dirigirà l’historiador i canonge de la Basilica
Metropolitana de Valencia, Roc Chabás Llorens.
Lleopolt Trénor que presentà la seua dimissio al poc de temps del seu nomenament, alegà l’impossibilitat
d’eixercir les seues multiples ocupacions, les quals l’obligaven a absentar-se de Valencia per llarcs periodos.
La Junta de Govern li pregarà que retire la renuncia, lo que fara finalment, per a tornar a assumir la presidencia. En les seues repetides absencies actuaran com a presidents Enric Alberola, i Josep Bodría.
Sobre la seua actuacio en l’entitat, el mateix Trénor senyalava en una cronica apareguda en la revista Lo
Rat Penat en 1911, que; (...) “durant el período de sa presidencia, tingué de dirigir totes ses energies a ajudar
a la obra de la Exposicio, impossibilitantlo assó pera un treball intensiu en la llavor valencianista, pero que a
despich de tot, la societat havía estés ses ales aplegant a Alacant, acontantse a Castelló y fent repercutir son
nom en les llunyanes terres del nort d’Espanya en la boirosa ciutat de Oviedo...”.6
En canvi, l’entrega del seu president a les labors de l’Exposicio tambe va a repercutir en el restant de Lo
Rat Penat, i varis dels seus membres treballaran en la seua preparacio; per eixemple en la Comissio de Belles
Arts de l’Exposicio se designà com a vocal, a Joan Zapater Rodríguez, per a que representara a l’entitat. Lo
Rat Penat propondra ademes atres activitats durant l’Exposicio Regional, com la celebracio d’un Congrés
d’Historia de la Corona d’Arago, l’exposicio de les obres publicades per la societat, i una mostra de palmitos
antics. Lleopolt Trénor des de la presidencia, promet gestionar la participacio dels artistes ratpenatistes en els
treballs artistics de l’Exposicio Regional.
5
6
Enric ALBEROLA figura en l’articul que resenyem de la revista Lo Rat Penat, com a vicepresident de la Comissio Provincial, que representà a la
Diputacio de Valencia, que assisti als actes que tingueren lloc en motiu de l’homenage a Joan Cardona en Castello, en 1909. Santiago CEBRIÁN
IBOR. “Viaje a Castellón”. Lo Rat Penat, Nº 3. Març, 1911, p. 127.
D’A. “Cronica”. Lo Rat Penat. Valencia, Nº 1. Giner, 1911, p. 46.
QUINZE PRESIDENT
En Vicent Dualde i Furíó
(1910-1912)
Tambe baix el seu mandat tindra lloc la renovacio dels estatuts de la societat, en lo referent a Juntes
Generals i data d’eleccio i presa de possessio de la de Govern, aixina com la creacio d’una Comissio Permanent
de Llectura Valenciana. Les reformes consistiran en l’aument d’un vocal mes en la Junta de Govern i de la nova
figura del contador; els carrecs seran bianuals, i se renovarà anualment la mitat de la Junta, els anys pars; el
president, vicepresident, tesorer, bibliotecari, secretari, i el 1er i 3er vocals, i els anys impars, el restant dels
carrecs. Se prendra possessio dels nous llocs el 31 de decembre, i la Junta eixint realisarà l’entrega dels mateixos. Atra de les reformes es la presentacio dels presuposts dels gasts i ingressos en caracter anual, i finalment
l’acort sobre la creacio en caracter permanent d’una Comissio de Llectura Valenciana, encarregada de fomentar l’aficio a llegir en valencià.
2.1.1.2. ESPLENDOR SOCIAL EN TEMPS DIFICILS.
El 11 de decembre de 1910, ix elegit com a President, Vicent Dualde, en una Junta General, en la que
Lleopolt Trénor suplíca no ser reelegit per circumstancies especials que s’abstenia a dir. En esta Junta se nomenaran les taules de seccions, i Trénor quedarà com a President de la Seccio de Lliteratura. Aixina les coses, el
10 de giner de 1911, presidix la seua primera Junta de Govern. La nova Junta General dona curs, en esta ocasio a la creacio de dos noves seccions, la d’Estudis Folclorics i la d’Iconologia. L’equip de Dualde, que forma
part de la Junta de Govern, estara integrat per Francesc Badenes, Pasqual Cruz, Severi Guastavino, Pere Bonet,
Francesc Carreres, Vicent Salvá com a bibliotecari, i Juli Oltra com a tesorer7.
Entre els presidents de les seccions, s’encontraven Lleopolt Trénor en Lliteratura, Josep Martínez Aloy en
Arqueologia, Frederic Doménech en Interessos Materials, Lluïs Cebrián en el Centre Excursioniste, Francesc
Martí i Grajales en Publicacions, Francesc Cantó en Teatre, Francesc Martínez en Jocs Florals i Roc Chabás
en Estudis Folclorics, Josep Burguera en Iconologia, Juli Cebrián en Belles Arts, Ricart Benavent en Musica,
i el Baro d’Alcahalí en Llectura.
En el mes de giner de 19118, la Junta de Govern, acorda publicar una revista en el mateix nom de l’entitat Lo Rat Penat i propon que forme part del Consell, la Seccio de Publicacions. S’inclouran com a colaboradors a tots els socis i se publicarà en el numero 1, el viage a Alacant, escrit per Santiago Cebrián Ibor. Este
ratpenatiste demanarà que se restringixquen els articuls no escrits en valencià.
La revista en una periodicitat mensual, se publicà a soles eix any. El 3 de febrer de 1912 se reuni la Junta
de Govern, i acordà convocar al consell de la Revista per a que estudiara i proponguera els mijos oportuns
donat l’estat economic en el que s’encontrava9.
La trayectoria politica de Vicent Dualde fon molt distinta a la de Teodor Llorente, puix milità en la
Joventut Republicana, coincidia en este en la seua faceta periodistica, com a director de El Mercantil
Valenciano. La sintonia entre els dos queda patent, quan Llorente, li escriu una carta que sera el primer articul
de la revista Lo Rat Penat, com a mostra del seu recolzament als nous proyectes que el President desijava mamprendre i entre els que s’encontrava la fundacio de l’Academia de la Llengua Valenciana. En este primer numero intervindran ademes de Llorente alguns dels intelectuals mes destacats del periodo, com Josep Sanchis
Sivera, Lluïs Fullana, Pere Bonet Alcantarilla, Santiago Cebrián Ibor, i Lleopolt López Trénor.
De l’admiracio que professa Dualde al poeta Llorente, son una mostra les paraules que li dedica en el seu
discurs, en acabar el convit celebrat en honor a Josep Martínez Aloy, president de la Seccio de Ciencies
Historiques i Arqueologiques, per la seua obra La casa de la Diputacio. En la seua exposicio, despres de destacar l’honor rebut pel seu nomenament, pronunciarà unes paraules d’elogi cap al poeta:
7
8
9
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta General del 11 de decembre de 1910.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern del 10 de giner de 1911.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern del 3 de febrer de 1912.
DESSET PRESIDENT
Dr. En Francesc Cantó i Blasco
(1915-1916)
“(...) que may li faltaríe entusiasme, pero que tot hu esperaba de son consocis y de la
personalitat de Llorente que encarnava Lo Rat Penat, y el que sería en tot moment son inspirador”.10
El 18 de decembre de 1912, Dualde presentava la seua dimissio irrevocable, i el 13 de giner de 1913, se
fa carrec de la presidencia en la Junta de Govern per segona volta el Baro d’Alcahalí. Formaven part de la Junta
Joan Pérez Lucia, Josep Aguirre Matiol, Josep Mª Zapater, Ramon Crespo i Jacint Mª Mustieles.
Dualde deixa la presidencia en un discurs clarificador en el que s’excusa per no ser el seu mandat tan fructifer com s’esperava, se reafirma en la seua admiracio a Lo Rat Penat, oferix la seua cooperacio i manifesta
finalment el seu afecte personal cap al Baro d’Alcahalí. De les paraules de Dualde transcrites pel secretari
Mustieles, se percep l’alusio del primer a la continuïtat que supondra la presencia del Baro, coneixedor de la
labor eixercida per Ruiz de Lihory en la seua presidencia anterior; “(...) mentres que el Sr. Baró de Alcahalí
siga President tan identificat se troba ab ell que no creura haber deixat la presidencia”11.
En la sessio de la Junta General celebrada el 8 de decembre de 191212, ix elegit Josep Mª Ruiz de Lihory
per segona volta president de Lo Rat Penat. El secretari de la Comissio de Llectura, Pere Gimeno manifestarà,
que l’eleccio no es valida, perque hi ha proposts com a candidats senyors que no son socis, i els vots de dos
socis no se poden acceptar a l’estar absents i de baixa des de fa 18 mesos, ademes segons el reglament de la
societat no deuen elegir-se en aquell acte de la Junta General les seccions ni les comissions. A lo que Dualde
respon que tot lo dit constaria en acta. Al no pareixer-li suficient la decisio del President, Pere Gimeno, expressa la seua resolucio de presentar una queixa acompanyat d’atres socis al Governador Civil. En este moment
d’euforia i d’unanims aplaudiments tingue lloc un desagradable succes; s’observà que un desconegut, que
digue ser soci recent entrat, feu l’accio de traure una arma de foc, lo que causà gran confusio i protestes. Com
a conseqüencia d’est incident, el delegat del Governador Civil de la ciutat, assistirà a la sessio de la proxima
Junta General, el 31 de decembre de 191213, en la que te lloc la presa de possessio de la Junta Directiva, i a la
que assistirà el encara president Vicent Dualde Furió. En canvi, en esta Junta, i provablement degut als acontenyiments mencionats, presentaran la seua dimissio el Baro d’Alcahalí, Martí Grajales, Martínez i Burriel i
García de Polavieja, i u dels socis Ramon Crespo, solicitarà l’anulacio de l’eleccio de la Junta anterior, lo que
obligarà a declarar nula l’eleccio de carrecs, i a convocar atra sessio per al 7 de giner de 1913 en la que eixirà
definitivament elegit com a president el Baro d’Alcahalí. Esta vegada el nou equip del Baro, està format per
Manuel Cortina, Francesc Castell, Josep Nebot, Severi Guastavino, Francesc Carreres i Vicent Lassala, entre
atres.
Despres d’estos acontenyiments, que produiren una inusual tensio en l’entitat ratpenatista, resulten significatives les paraules del nou president Josep Mª Ruiz de Lihory, que aludia, en un intent de reconciliacio en
el seu discurs inaugural, al mestre Llorente, mort fea ya dos anys:
(Lo Rat Penat) “devia pagar primeramente el just tribut d’admiració y agrahiment y
carinyo al Mestre Llorente; despues unir entusiasmes pera mamprendre una era de restauració lliteraria y artística en pro de la purificació y extensió de la llengua regional y que ell
seria sempre un amich; un mandatari de les idees sentiments de tots els socis y de tots els
valencians”.14
10
11
12
13
14
D’A. “Cronica”. Lo Rat Penat. Valencia, Nº 1. Giner, 1911, p. 47.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta General del 13 de giner de 1912.
DIHUIT PRESIDENT
En Joan Pérez i Lucia
(1916-1918)
El 7 d’octubre de 1914, el Baro d’Alcahalí presenta la seua dimissio per motius de salut; la Junta li reconeixera els seus treballs, especialment per l’Exposicio d’Art Retrospectiu i se dirigix al rei per a que li concedixca la Gran Creu d’Alfons XII. El 11 de març de 1915, fa el seu discurs d’inauguracio en la Junta de Govern
el nou president Francesc Cantó.
Sobre la situacio per la que travessava l’entitat ratpenatista a principis de 1915, el Almanaque Las
Provincias para 191615, senyalava:
“El último día de este mes (febrero), se celebró una reunión en los salones de Lo Rat
Penat, con objeto de nombrar la nueva junta que aunara voluntades y diese nuevo impulso
a la sociedad, amenazada de muerte”.
2.1.2. LES VELADES TEATRALS I LLITERARI-MUSICALS. ACTES COMMEMORATIUS I HOMENAGES.
Lo Rat Penat durà a cap una labor intensa en objecte de fomentar la cultura valenciana des de principis de
segle, baix la presidencia del Baro d’Alcahalí. Especialment en figures com Teodor Llorente, Josep Bodría,
Daniel Martínez Ferrando en el camp lliterari, en els estudis llingüistics del Pare Fullana, gracies a l’investigacio historica, i artistica, desenrollada per Roc Chabás, Josep Sanchis i Sivera, i en la musica en Ricart
Benavent, i Aleixandre García Brustenga, entre atres.
Entre els distints actes programats per la societat es necessari fer una distincio entre els actes publics i els
privats. Entre els primers estan les conferencies, bona part dels homenages, o inclus els Jocs Florals, ya que en
estos ultims se facilitava l’entrada als interessats sempre que pagaren un semestre de quotes. En quant als actes
de caracter privat, Lo Rat Penat desenrollarà una gran labor en activitats dirigides per lo general als socis, com
els viages i excursions, els convits d’homenage, les reunions semanals, les velades teatrals, o lliterari musicals
i atres actes organisats per les seccions. Els temes principals de les conferencies foren els historics o antropologics, encara que tambe se feren freqüents els de llengua, lliteratura, i dret, en tots ells, per atra part se primaren els estudis locals.
Els diversos actes que organisarà Lo Rat Penat se gestaran des de les Seccions de l’entitat o partiran de la
Junta de Govern per a en acabant fer-se carrec les anteriors. Tambe se nomenaran comissions per a l’estudi dels
proyectes, i se facultarà a la presidencia per a la seua resolucio o per a ser aprovades finalment en la Junta de
Govern.
LES VELADES LLITERARI-MUSICALS: el Almanaque Las Provincias per a l’any 1903, al parlar de l’entitat
ratpenatista, destacava16:
“Entre las corporaciones literarias que hay en Valencia, la de “Lo Rat Penat” ha sido
la que ha mostrado durante el año 1902, mayor actividad e iniciativas más provechosas”.
Com a actes dirigits als socis, encara que no sempre tancades, nos encontrem les velades lliterari-musicals
que gojaren sempre de gran acceptacio, i que en este periodo la societat impulsarà, especialment l’ambit lliterari. Entre les bones intencions a l’inici de l’any de 1906, s’encontra la proposicio del poeta Santiago Cebrián
Ibor que planteja la creacio de chicotets certamens poetics que estimulen a la joventut. No podem deixar de
vore, per atra part, en les freqüents velades lliterari-musicals, un punt de reunio, discussio, i encontre no a soles
de la propia dinamica interna de la societat, sino de membres destacats del panorama cultural del moment. En
estes velades la poesia sera una de les protagonistes, mantenint un lloc d’honor en les activitats de la societat.
15
16
Almanaque Las Provincias per a 1916. “Valencia en 1915. (Febrero)”. p. 52.
Almanaque Las Provincias per a 1903. “Lo Rat Penat en 1902”. p. 325.
DENEU PRESIDENT
En Francesc Almarche i Vázquez
(1919-1927)
En juliol de 190717, s’acorda en la Junta de Govern celebrar l’aniversari dels 50 anys de la primera poesia
valenciana escrita pel llavors president honorari Teodor Llorente. En 1908, s’inauguren les velades lliterarimusicals en la dedicada a la Regina dels Jocs Florals Margarita Ruiz de Lihory.
Alguns anys mes tart, baix la presidencia de Vicent Dualde, i a proposta d’este, se ficaren en marcha els
denominats “Tes lliteraris de Lo Rat Penat”, velades celebrades els dissabtes per la vesprada, a on s’abordaven
temes importants per a la bona marcha de la societat, ademes de la llectura de versos (entre els que figuraven
els de Santiago Cebrián Ibor, Francesc Badenes Dalmau, Vives Liern, Genar Genovés, Josep Bodría, Josep Mª
Zapater, Antoni de Cidón), i peces musicals interpretades per Ricart Benavent, Aleixandre García Brustenga,
Francesc Cuesta, i Miquel Gimeno Puchades, etc. Sobre els “Tes Lliteraris” i la pretensio de renaiximent de
les arts i la musica, Lluïs Cebrián escribi un articul en la revista Lo Rat Penat. Les seues propies paraules son
lo suficientment clares respecte a l’importancia dels mateixos:
“(...) abordantse en elles temes importantissims para la bona marxa de la Societat y
aprofitament dels vers entusiames per la consecució de nostres salvadors ideals de franca
renaixensa” 18
En giner de 191219, la Junta de Govern acorda cedir els locals de Lo Rat Penat als senyors socis que ho
soliciten en l’objecte de celebrar velades lliteraries de caracter privat. En 1914 i a proposta d’un dels socis, s’aprova pel llavors president accidental, el soci Benavent, que substituia temporalment al Baro d’Alcahalí,
començar una serie de llectures de poesies i conferencies els divendres de cada semana. Un any mes tart, el 16
de febrer de 1915 la Junta acorda que en les llectures de poesia que se donen en la societat, siguen condicio
necessaria que el llector tinguera el titul de soci.
LES CONFERENCIES: L’entitat ratpenatista, celebrarà de forma regular conferencies, que en caracter public,
se promouen des de les distintes seccions; especialment des de l’Historic-Arqueologica, Lliteraria, i la de
Belles Arts. Les conferencies seran impartides per alguns dels socis ilustres de Lo Rat Penat, dedicats als estudis historic-artistics de la cultura valenciana. Estes conferencies puix, canalisaran els treballs i coneiximents
d’estos investigadors i facilitaran la seua difusio, al convertir-los en actes publics.
Alguns dels intelectuals que participaren en aquells anys en estes conferencies foren; en 1902, el lliterat
Fausti Barberá sobre ”Las obras poéticas de Carlos Ros...”, l’historiador Roc Chabás que estigue al front de la
Seccio d’Arqueologia, sobre la “Génesis del derecho foral en Valencia”; especial interes despertaren tambe els
temes juridics: la conferencia impartida tambe en 1902 pel lletrat Josep Roig i Roig, “Estudio jurídico sobre el
Exoma”, sobre els oblidats preceptes de la llegislacio foral; sobre historia local, versà la de Manuel Ferrandis
“Las órdenes militares en la provincia de Castellón”, o en 1910, “Notes floklóriques sobre llenguatje, costúms
y literatura valencianes,” de Francesc Badenes Dalmau.
En canvi, en freqüencia intervingueren en estes conferencies personalitats que no pertanyien a la societat,
i inclus d’atres provincies, especialment de Barcelona, ciutat en la que existi en este periodo una relacio prou
estreta. En 1912, venía de Barcelona, Joan Givanet per a impartir una conferencia sobre Tirant lo Blanch, o
l’invitacio de Lo Rat Penat al lider catalaniste Francesc Cambó, que acceptarà la proposta de l’entitat, que s’ocuparà de tots els gasts del seu viage20.
De l’interes de la societat per l’investigacio i els estudis historics, en este periodo resulten una bona mostra els distints articuls publicats en la revista de Lo Rat Penat, durant l’any 1911; els estudis de Filologia
Valenciana, premiats en els Jocs Florals de 1909, de Lluïs Fullana, de Josep Sanchis Sivera, varis articuls en
17
18
19
20
Llibres d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 26 de juliol de 1907.
Lluïs CEBRIÁN. “Tes Literari”. Lo Rat Penat. Valencia. Nº 4. Abril 1911. p.190.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 8 de giner de 1912.
Lluïs CEBRIÁN. “Tes Literari”. Lo Rat Penat. Valencia. Nº 4. Abril, 1911. p.190.
VINT PRESIDENT
En Facunt Burriel i García de Polavieja
(1927-1928)
el titul “La iglesia parroquial de San Martín de Valencia”, de Josep Rodrigo Pertegás, “De re académica valentina”, un articul sobre l’investigacio dels llibres de Requestes tramitats davant el Justicia Civil de Valencia en
1585, “Proclamaciones de los Reyes en Valencia”, de M. Gutiérrez del Caño, “Un castro romano en
Fuenterrobles (distrito de Requena)” de Francesc Martínez i Martínez, o l’articul publicat en el titul “Cabos
sueltos de las Germanías” de M. Beti Bonfill.
PINTURA I BELLES ARTS: Encara que la lliteratura i els estudis historics i culturals tingueren gran activitat
durant estos anys, hi hague atres seccions que tambe despertaren l’interes dels socis, aixina en la Junta de
Govern de març de 190721, i davant la solicitut de 24 socis d’un lloc per a fer un estudi i classe de pintura, a
l’aquarela, que puga fomentar els oficis dels seus membres, s’acorda concedir el salo del segon pis de la casa.
Tambe els artistes de la societat participaren com a tals en l’eixecucio d’alguns proyectes pictorics, com s’arreplega en la Junta de Govern de juny de 190722 a on està patent la seua satisfaccio per l’exit obtingut pels
artistes de la societat en l’adorn de La Seu en ocasio de la festa del Santissim Corpus. Atra de les activitats de
la Seccio fon l’organisacio dels grups que participaven en la confeccio d’objectes que intervenien en les festes locals com en la cavalcata de la Fira de Juliol, en la presentacio de carruages en la Batalla de Flors o la presentacio d’artistiques maixquerades en el dia de “Carnestoltes”. Com la maixquerada de 1904, que en el titul
de “Los Dioses del Olimpo” estigue dirigida pel soci Zapater i organisada pels artistes de la Seccio de Pintura,
i que fon “la mejor de las presentadas ese año”23.
Ademes la societat ratpenatista, contribuia al foment de la pintura o escultura de retrats en el seu premi
anual en els Jocs Florals a la millor pintura de retrat, o al millor bust, com el que representava al President
eixint de Lo Rat Penat.
VIAGES I EXCURSIONS:Un capitul important en Lo Rat Penat, foren els viages i excursions per la provincia
de Valencia, Castello i Alacant. En 1902 estava al front de la Seccio del Centre Excursioniste el diputat provincial, Josep Martínez Aloy, que arribaria a l’alcaldia de la ciutat de Valencia. El 15 de juny de 1902, aparegue en el diari Las Provincias, una detallada resenya sobre les excursions que havia organisat l’entitat a Serra
i Naquera. Entre els excursionistes s’encontraven els celebres ratpenatistes, Teodor Llorente, Honorat Berga,
Lluïs Cebrián, Josep Bodría, Josep Sanchis Sivera i Pasqual Llorente. En 1905, el Centre Excursioniste de Lo
Rat Penat estigue en Gandia, Ador, Villalonga, Oliva, i Pego. Per la seua part la Seccio de Ciencies historicarqueologiques visità les iglesies de Sant Joan de l’Hospital, la de la Santa Creu i la de Sant Agusti24.
En 1915 s’acorda la remissio d’oficis d’agraïment als alcaldes, d’Ontinyent i Bocairent, per la seua bona
acollida als excursionistes de Lo Rat Penat. En decembre de 1915, se realisa l’excursio artistica a Morvedre
(Sagunt), a on se plantejarà la qüestio d’una estacio de turisme. Les excursions a Ontinyent i Bocairent, escrites per Lluïs Cebrián Mezquita, croniste de la ciutat de Valencia, baix el seudonim d’un ratpenatiste, seran
publicades en el diari de la capital, distribuit en quatre articuls.
Les numeroses eixides i viages organisats pel Centre Excursioniste de la societat, s’han d’entendre no a
soles com a fruïment de la naturalea i coneiximent historic i cultural de l’entorn, en ocasions reben el nom de
excursions artistiques, sino tambe com a forma d’estretar llaços entre les diferents localitats de la provincia de
Valencia i Lo Rat Penat o entre les diferents provincies valencianes com ho feren els viages a Alacant i
Castello. En estos es freqüent tambe l’homenage a personages ilustres de la localitat, o destacats en la cultura
valenciana, i la colocacio de plaques commemoratives en les cases a on naixqueren, com per eixemple el del
croniste de Morvedre, Antoni Chabret, i el poeta d’Alginet, Vicent Greus Rois. Per atra part, i tambe en l’intencio d’acostar-se les viles i pobles de les tres provincies, se realisaren excursions d’un dia, com les de
21
22
23
24
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 20 de març de 1907.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 24 de juny de 1907.
Almanaque Las Provincias per a 1906. “Lo Rat Penat”. p. 311.
VINTIU I VINTINOU PRESIDENT
Excm. Sr. Manuel González i Martí
Marqués de Dos Aigües
(1928-1930) i (1949-1958)
Castello i Ontinyent, que permeteren una estreta relacio de l’entitat en les localitats visitades, en les que era
freqüentment el nomenament de socis corresponsals.
U dels impulsors d’estes eixides pel territori fon el poeta i historiador Teodor Llorente Olivares. El seu
fill, Teodor Llorente Falcó detalla les excursions habituals de Lo Rat Penat, en la seua obra, Memorias de un
setentón25.
“La mayoría de los expdicionarios era de gente de calidad: el barón de Alcahalí, don
Vicente Calabuig, don Facundo Burriel (padre e hijo del mismo nombre), don Luis Cebrián,
don Roque Chabás, don José Sanchis Sivera, don Francisco Martí Grajales, don José
Bodria y otros.
(...) El prestigio que había alcanzado en toda la región valenciana el “Rat-Penat” y la
respetabilidad de muchas de las personas que iban en estas excursiones, eran motivo más
que suficiente para que en todas partes se les recibiese con los brazos abiertos y se les agasajase. Por otra parte, estas expediciones servían para ir inventariando todas las riquezas
artísticas e históricas que se conservaban en los pueblos de la región, porque algunos de los
que a ellas concurrían tomaban notas de lo que veían, y el mismo Llorente, en las columnas de “Las Provincias” hacía unas reseñas completísimas de aquellas expediciones...”
Ademes d’estes excursions seran importants els viages a Alacant i Castello. El primer en objecte de realisar un homenage en el primer centenari del Comte de Lumiares, conegut tambe com a Princip Pio de Saboya,
ilustre historiograf d’Alacant. Entre els actes celebrats tingue lloc el descobriment d’una placa en el seu honor,
el dia 14 de novembre de 1908, encara que els festejos duraren fins al dia 16 del mateix mes. En est acte rendiren homenage les autoritats corresponents de les tres provincies, Valencia, Alacant i Castello, i assistiren respectives comissions de la Diputacio i l’Ajuntament de Valencia, el president de la Diputacio Joan Batiste
Valldecabres i el primer tinent alcalde de l’Ajuntament Marià Cuber, el Governador i Alcalde d’Alacant i el
President de la Diputacio, ademes de la banda municipal i els representants de la prensa. Per Lo Rat Penat acodiren el president honorari Teodor Llorente Olivares, en el president accidental, Enric Alberola (en absencia
del Baro d’Alcahalí), ademes de l’assistencia de numeroses entitats i associacions. El govern central, s’adheri
a l’homenage en la remissio del creuer de guerra, “Catalunya”.
L’acte fon un mig d’estretar les relacions entre les provincies valencianes, que antany integraven un
mateix regne, i destacar les seues caracteristiques culturals comunes. En este sentit se ficaven de manifest les
paraules del President de l’Associacio de la Prensa Alacantina, que despres de defendre la prensa regional i la
labor de Llorente, senyalava com a missio del periodisme l’advocar per l’unio de les tres provincies de la
“región levantina”26.
Sobre el viage a Alacant, Santiago Cebrián escribi un articul en la revista de Lo Rat Penat,des d’una perspectiva historicista tenyida de victimisme:
“(...) Lo Rat Penat punjat també per els vius desijos d’admirar les comarques del migdia arrinconades y separades del Reyne per la funesta política trituradora de la patria (pera
millor embridarla), y aixi mateix, en ansies de portar un glop d’aigua dels purs manantials
valencianistes que’l mantenen, acordá en memorable sesió posar una lápida en Alacant al
sabi historiógrafo el Princip Pio de Saboya, el día del centenari de la seua mort, 14 de
Novembre de 1908” 27.
25
26
27
T. LLORENTE FALCÓ. “Las Excursiones de Lo Rat Penat”. Memorias de un setentón. Valencia, 1943 p. 125.
Santiago CEBRIÁN IBOR. “Lo Rat Penat en Alacant”. Lo Rat Penat. Valencia Nº 1. Giner, 1911. pp. 26-44.
El terme utilisat de regio llevantina, era freqüent en l’epoca.
Santiago CEBRIÁN IBOR. “Lo Rat Penat en Alacant”. Lo Rat Penat. Valencia Nº 1. Giner, 1911. pp. 26-44.
VINTIDOS PRESIDENT
En Carles Sarthou i Francesc
(1909-1931)
En qualsevol cas, no resulta dificil pensar en estos viages d’Alacant i de Castello com a manifestacions
del regionalisme cultural practicat llavors per gent de classe mija, proxima al poder establit i en un marcat tall
intelectual, ya que en este periodo gran part dels impulsors de l’associacio son historiadors, investigadors, o
poetes, o varies coses a la vegada. Aixina el tipo de regionalisme defes des de Lo Rat Penat com a institucio i
de bona part dels seus membres individualment es respectuos i comedit en el poder central, no preten el conflicte pero no es conformiste, no vol el centralisme actual, pero tampoc desija que se trenquen els llaços nacionals.
En l’articul “Viage a Alacant”, escrit per Santiago Cebrián, s’arrepleguen les paraules de Llorente, que
plenament identificat en el proyecte politic de la Restauracio donava un contingut cultural al valencianisme,
que manifestava en claritat;
“Volem —clamava— l’engrandiment de la patria robustint els organimes regionals
sense qu’assó impedixca el natural desenroll dels mateixos. No anem a resucitar instituciones ya mortes, qu’en res li dihuen al temps modern. Volem nostre idioma, pero regenerantlo, a fí de que nostre poble tinga una estructura propia.”28
Per la seua part, el representant d’este poder central el Governador Civil, senyalava en esta mateixa ocasio, no opondre’s mai ad esta corrent regionalista, que considerava sana si se seguien les bases del regionalisme valencià.
En 1909, se feu una visita a Castello, durant la presidencia de Lleopolt Trénor, en l’intencio d’honrar la
memoria de Joan Cardona Vives. Viajaren ad esta provincia, el president honorari, Teodor Llorente, i la Junta
de Govern, Roc Chabás, Francesc Martínez, Francesc Martí Grajales, Carles Sarthou, Juli Penas, Lluïs Cebrián
Mezquita, Cebrián Ibor, i els respectius representants de les Diputacions de Valencia i Alacant i dels seus
Ajuntaments. Com la d’Alacant, l’acte consisti en el descobriment d’una placa commemorativa, i un convit
celebrat el 28 de novembre, oferit per la Diputacio i l’Ajuntament de Castello als representants de les corporacions d’Alacant i Valencia i de Lo Rat Penat en senyal de benvinguda i germandat. L’acte del convit ve descrit en la revista de la societat i es clarament ilustratiu, per varies raons; la primera per les estretes relacions de
l’entitat en els poders local, provincial i central en la persona del Governador Civil, i en segon lloc perque la
presidencia de la taula no l’ostentarà Lleopolt Trénor, sino Teodor Llorente com a president honorari de la
societat, bona mostra de l’image que la societat volia donar:
“La Presidencia fou ocupada por el president honorari de Lo Rat Penat En Teodor
Llorente que tenía a sa dreta al alcalde de Castelló, als concejals de Valencia, al vicepresident de la Diputació provincial de Valencia y al president efectiu de Lo Rat Penat, Sr
Trenor; a sa esquerra es sentaren el vicepresident de la Diputació de Castelló, el presidente de la Audiencia, el arcipreste y el representant de Alacant.”29
El discurs inicial fon obra de Llorente, seguit del president de la societat Lleopolt Trénor i el de Carles
Sarthou Francesc.
Ademes d’estos viages de varies jornades, se dugueren avant atres d’un dia de duracio com la visita de Lo
Rat Penat a Vilarreal per a l’homenage a Francesc Tárrega, organisat pel poble el 6 de setembre de 1910. Ad
este sera invitada la societat, i acodiran en la seua representacio Carles Sarthou Francesc i Benet Tráver.
Destaquen tambe les excursions, organisades per la Seccio d’Historia i Arqueologia com la visita al poblat de
Patraix, en l’objecte de visitar el palau senyorial i l’iglesia d’este, i la de Paterna proyectada a raïl d’una conferencia donada a principis de 1911, per August Jiménez Loira, que organisava la Seccio d’Arqueologia.
28
29
Santiago CEBRIÁN IBOR. “Lo Rat Penat en Alacant”. Lo Rat Penat. Valencia Nº 1. Giner, 1911. p. 82
Carles SARTHOU FRANCESCH. “Lo Rat Penat en Castellón”. Lo Rat Penat. Valencia, abril 1911, Nº 4. p. 178.
VINTITRES PRESIDENT
En Agusti Alamar i Ruiz
(1931-1932)
L’excursio a Paterna, realisada el 18 de novembre de 1911, reuni a Josep Martínez Aloy, Manuel Cortina,
Cebrián Mezquita, el Baro d’Alcahalí, Fausti Barberá, Martí Grajales, Francesc Martínez Martínez, Rodrigo
Pertegás, Rodríguez Condesa, Juli Oltra, Cebrián Ibor, Francesc Almarche, Vilanova i Pizcueta, i Josep Bodría,
entre atres, en l’objecte de visitar l’iglesia, el calvari i el carrer del castell d’esta localitat.
EL TEATRE: Una de les seccions que mes expectacio despertava en la societat era la de Teatre. Esta organisava en freqüencia velades teatrals en les que participaven els seus membres i l’Escola de Declamacio. En
1904, se ficà en marcha l’Escola de Declamacio valenciana30. La Seccio tingue entre els seus objectius ademes
del fruïment dels seus socis, el foment del teatre valencià, per a lo qual representà en varies ocasions obres premiades en els Jocs Florals d’eixos anys o d’anys anteriors, i en ocasions atres d’autors reconeguts o d’exit, que
foren traduides al valencià, com les del premi Nobel Jacinto Benavente.
Cada inici d’any tindra lloc l’inauguracio oficial de la temporada de teatre, en una velada en la que intervindran l’Escola de Declamacio i la Seccio de Musica. En 1906, per eixemple se propon a la seccio de teatre
i a l’Escola de Declamacio que preparen obres dramatiques o comiques per a l’epoca de quaresma, i per a donar
una funcio publica en Pasqua. Tres anys despres en la Junta General del 31 de giner de 190931, s’aprovarà que
la seccio de teatre tinga al seu carrec l’Escola de Declamacio en l’objecte de formar bons actors, donar funcions dramatiques i procurar per tots els mijos el foment del teatre i la cultura valenciana, per mig de la llectura en valencià.
La realisacio d’estes velades teatrals devia ser prou gravosa per a la societat, lo que va supondre varies
reunions de la Junta de Govern per a encontrar solucions davant lo elevat dels gasts, per atra part les velades
eren u dels atractius majors per a l’inscripcio de nous socis. L’acort de la Junta passà finalment per realisar les
funcions teatrals possibles que proporcionaren els fondos i els ingressos dels nous socis. Estes velades teatrals,
en alguns anys com en 1911, se feren en caracter mensual, i en atres se reservaren a les festivitats senyalades.
Els actors que participaven en elles eren aficionats i pertanyien a l’Escola de Declamacio de la societat. Entre
els presidents de la Comissio de Teatre d’estos anys s’encontren Antoni de Cidón Navarro, Frederic Morera de
la Vall, i l’autor d’obres Eduart Escalante Feo.
Ademes de les activitats portades avant des de la Seccio de Teatre de l’entitat, el gust per les arts esceniques dels seus socis degue impulsar el que en febrer de 1911, i baix la presidencia de Vicent Dualde, el Teatre
Apolo s’oferirà a dedicar un dia a la semana a Lo Rat Penat, que acceptà l’oferiment i solicità a la vegada que
estes funcions foren per la vesprada. Despres de Dualde, sera el nou president, el Baro d’Alcahalí, el que promoga algunes iniciatives, com la visita al Ministre de la Marina en ocasio del seu viage a Valencia, per a solicitar una subvencio del govern per a les escoles de Llectura i Declamacio valencianes.
En març de 1913, la Junta acorda celebrar una velada en honor a Jacinto Benavente, en motiu del seu viage
a la ciutat, per les vegades que este donà el seu permis a Lo Rat Penat per a traduir una obra seua. El seu traductor fon el soci i alumne aventajat de l’Escola de Declamacio, Faust Hernández Casajuana, en l’obra “De
cerca”, que despres fon “De prop”. Un any mes tart tambe en este mes se celebrarà a iniciativa de l’empresari del Teatre Eslava una festa-concurs de sainets, per a elegir entre els diferents autors valencians una obra que
sería representada en este teatre el dia de la festa del sainet.
HOMENAGES: Els homenages aplegaran a ser u dels actes publics mes freqüents de Lo Rat Penat, i seran
utilisats per l’entitat no a soles per a rescatar de la memoria a personages de la transcendencia historica de
Jaume I, fomentant aixina la cultura valenciana, sino per a promoure la relacio entre provincies, i entre diferents localitats. En estos homenages la societat requerirà el recolzament en tots els ordens, d’institucions com
l’Ajuntament, la Diputacio, l’Arquebisbat, o el Govern Civil, i en atres ocasions sera a l’inversa, encara que
30
31
VINTIQUATRE I TRENTA PRESIDENT
En Nicolau Primitiu Gómez i Serrano
(1933-1935) i (1959-1961)
una part dels homenages seran finançats per la mateixa societat, per mig de les subscripcions dels seus socis o
de voluntaris, com el d’Antoni Aparici i Guijarro, la subscripcio del qual sera publicada en el diari Las
Provincias durant varis mesos, en 1902. En 1905, per a commemorar el III Centenari de la publicacio de “Don
Quijote”, i per acort de l’Ajuntament i de la Comissio organisadora dels dits festejos s’encarregà a Lo Rat
Penat la celebracio d’una gran funcio de gala, que tingue lloc en el Teatre Principal, el 8 de maig32. U dels
homenages mes destacats d’estos anys sera el que commemore el septim centenari del naiximent de Jaume I.
En este objecte se nomenà una comissio que organisara la velada lliterari-musical, i s’establi una quota d’entrada. Per ad est homenage la Junta de Govern acorda donar diferents passos:
1.Convocar una reunio de totes les societats (culturals) valencianes i d’esta mateixa societat.
2.Establir un proyecte de festejos: solemne aniversari en sermo en valencià, una exposicio
biografica i iconografica d’objectes relacionats en este, i una provesso civica davant del
monument a Jaume I33.
En canvi estos acorts se cancelaran quan el propi ajuntament de Valencia proponga un homenage oficial
al Rei En Jaume34, i una Comissio de Lo Rat Penat formada per Martínez Aloy i Francesc Almarche s’encarregue de gestionar la participacio de la societat en el programa de festejos. L’ajuntament remetra un ofici a Lo
Rat Penat, en el que li oferix ajuda si esta celebra una Exposicio d’Art Restrospectiu, ademes d’encarregar al
croniste de la ciutat, Teodor Llorente la redaccio d’un llibre commemoratiu del Centenari.
En resposta ad aço i per unanimitat s’acorda definitivament en la Junta de Govern de 16 de giner de 190835:
• Celebrar una Exposicio d’Art Retrospectiu.
• Oferir la cooperacio de la Junta al croniste de la ciutat si se publíca en el catalec de l’Exposicio alguna obra referent al centenari.
• Celebrar una velada lliterari-musical.
• Nomenar una comissio per a que estudie la forma de reimprimir els furs valencians.
• Solicitar la celebracio d’una missa de requiem en sufragi de Jaume I, al capitul de La Seu.
• Nomenar una Comissio per a que estudie la forma de demanar una subvencio per a la restauracio de
monuments valencians.
En febrer de 1908, se constituix la junta organisadora de l’Exposicio Regional d’Art Retrospectiu, i s’aproven les següents propostes: nomenar una comissio per a la peticio d’objectes de la Real Armeria i “demes
museus de la costa”36, solicitar una subvencio a l’Estat, i atra a la Diputacio de Valencia per a que s’adherixca
a la commemoracio del Centenari i contribuixca als gasts en una subvencio37. Per a conseguir la subvencio se
forma una Comissio composta per Serrano Morales, Francesc Martínez, Carles Sarthou, Francesc Almarche,
que inicie les gestions previes a la peticio oficial. La concessio de la subvencio fon molt rapida, en la Junta de
16 de març d’eix any, s’agraix a tots aquells que han fet possible la concessio de 1.000 ptes. de la Diputacio
per a la dita Exposicio. L’arquebisbe de Valencia38 oferirà tambe la seua cooperacio i tot tipo de facilitats per
a l’exit de la mateixa.
32
33
34
35
36
37
38
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 5 de decembre de 1907.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 30 de febrer de 1908.
En les actes de Lo Rat Penat se cita sempre a l’Ajuntament i la Diputacio com a institucions, pero quan se fa referencia a l’arquebisbat i al governador civil, les accions se personifiquen en estes autoritats, aço s’observa especialment en la Junta de Govern que aprova cada any el cartell dels Jocs
Florals. Les relacions de Lo Rat Penat en les dos autoritats foren molt estretes.
VINTICINC I VINTISSET PRESIDENT
En Josep Monmeneu i Gómez
(1935-1936) i (1939-1941)
Tambe s’acorda solicitar a l’amo de la casa a on està instalada la societat per a que autorise el pas per l’escala de pedra i lleve el cel ras per a descobrir el treginat del salo principal, ademes d’algunes atres obres, aixina com que preste els chicotets objectes artistics que tinga. Se gestionarà el que se cedixca a la corporacio u
dels entresols de la finca, traslladant aci la vida social i reservant el lloc actual per a l’Exposicio.
Tambe fon homenajat el soci Josep Martínez Aloy, pel seu llibre La casa de la Diputacio, el dia 19 de
decembre de 1910, en un convit al que assistiren Teodor Llorente i Roc Chabás, entre atres. En giner d’eix
any39, el soci Daniel Martínez Ferrando propon adherir-se a l’homenage a Vicent Blasco Ibáñez, i despres de
llarga discussio de la junta directiva s’acorda deixar la proposta sobre la taula per a una atra junta. L’homenage
se celebrarà finalment sense la participacio de la societat.
En el capitul d’homenages destaquen aquells que la societat li feu al que fon el seu president honorari
Teodor Llorente. Hem comentat els rebuts pel poeta en atre capitul, pero u dels mes grandiosos fon el de la
seua coronacio que tindra lloc en l’escenari de l’Exposicio Regional en 1909. Els preparatius s’iniciaren molt
abans, en les actes de la societat se registra, el 31 d’octubre de 1908 en el que la Junta de Govern s’adherix al
proyectat homenage a Llorente, en ocasio de les seues bodes d’or, i se nomena una comissio40. En novembre
de 1909 se rep un ofici en el que l’Ajuntament convida a la societat a concorrer a la coronacio del poeta. Esta
s’encarregarà de la recepcio i sopar de les Diputacions i Ajuntaments d’Alacant i Castello que vingueren a
Valencia a l’homenage del poeta.
Un any despres de la mort del poeta el 2 de juliol de 1911, en febrer de 1912, la societat acorda celebrar
una velada necrologica en honor de Teodor Llorente i comencen atra vegada els preparatius per a l’ocasio,
entre ells se donarà una escultura per Remo Pascual, en el titul de “Coronación de Llorente”. L’homenage al
poeta se pospon al 9 de decembre, i sera el president Dualde l’encarregat de l’organisacio del mateix, en canvi,
pocs dies mes tart, el 18 de decembre de 1912, este presentarà la seua dimissio irrevocable, lo que pospon l’homenage finalment a 1913. L’acte consistirà en la celebracio d’una missa en la Real Capella de la Mare de Deu
dels Desamparats, a la que acodiren invitats per la societat les autoritats i atres personalitats de Valencia, ademes de gran numero de ratpenatistes i admiradors del poeta.
Es precis resaltar l’homenage a l’heroe de l’Independencia Romeu, per al que se crearà una medalla commemorativa, i com era habitual se nomenarà una Comissio41 en la finalitat de gestionar en Madrit lo necessari, i buscar l’adhesio i el recolzament economic del govern que finalment concedirà una subvencio per al
Centenari.
En 1912 se celebrarà un homenage a la memoria d’Eduart Escalante i Francesc Badenes Dalmau, poeta
que senyalava la transicio a les tendencies mes actuals, en els seus Cants de la Ribera, i soci corresponsal en
Barcelona, des d’abril de 1908. L’any de 1913, se celebrarà una velada homenage a Jacinto Benavente, i a
Josep Bodría, en ocasio de la seua ultima publicacio, el Llibret de recorts. Ad est ultim assistiren entre atres,
socis tan ilustres com el President Dualde, Roc Chabás, Josep Martínez Aloy, el Baro d’Alcahalí, Lleopolt
Trénor i Honorat Berga. Tambe en est any se celebrà l’homenage a l’historiador Rafael Martí Viciana, per a lo
qual, alguns membres de l’entitat se traslladaren a la localitat de Burriana. Durant els dos anys següents continuen els homenages, en 1914, el dedicat al patriarca de les lletres provençals, Frederic Mistral, per al que
s’organisarà una sessio lliteraria. Tambe n’hi hague un convit en honor d’Eduart Genovés per la seua labor lliteraria. En 1915 les seccions de Lliteratura i Arqueologia prepararan un homenage a l’erudit Roc Chabás, que
se celebrà el 11 de decembre de 1915, i en el que Josep Sanchis Sivera llegi un discurs biografic de l’historiador42.
39
40
41
42
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1931. Junta de Govern de 31 d’octubre de 1908.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 14 d’abril de 1908.
Almanaque Las Provincias per a 1916. “Valencia en 1915”. p. 67.
En Josep Aguirre i Matiol
Prohom de Lo Rat Penat
LA BIBLIOTECA: Entre les fonts mes importants que nutrien la biblioteca de Lo Rat Penat s’encontren les
subscripcions a revistes i publicacions relacionades en la cultura, especialment local, i les donacions. Gran
numero de socis proporcionaren obres de les seues biblioteques o les seues propies publicacions, com Francesc
Vilanova, el vicepresident del Centre Excursioniste, Josep Martínez Aloy, i el que fon bibliotecari d’esta durant
un temps, Josep Bodría. Als que s’ha d’afegir els regals d’atres entitats entre les que figuren els llibres remesos per atres ciutats, com Barcelona, a on se celebraven tambe els Jocs Florals, i atres follets i revistes com
l’Ilustracio Catalana.
2.1.3. ELS JOCS FLORALS.
La celebracio anual dels Jocs Florals en el mes de juliol, era u dels acontenyiments de major importancia
en la vida social i cultural valenciana. Suponia el premi i especialment el reconeiximent dels escritors i artistes, pintors, escultors, i musics que s’inspiraven en temes i assunts valencians sobre la costum, el dret, l’art o
l’historia. En atres paraules, el certamen era un instrument de Lo Rat Penat per a incentivar la cultura valenciana.
El certamen dels Jocs Florals, per atra part, com a festa, i com acontenyiment social, devia supondre una
font d’ingressos ya que aumentava el numero de nous socis. La Junta de Govern facultava a la secretaria per
a que des del 1 de juliol fins a la celebracio dels Jocs Florals pogueren ser admesos els interessats com a socis
protectors, previ pagament d’un semestre de quota social que anara des del 1 de juliol fins al 31 de decembre.
Els premis oferits eixos anys entraven en dos categories, els ordinaris proposts per Lo Rat Penat, el valor
dels quals era simbolic, la “Flor natural”, la “Viola d’or”, “L’Englantina d’or”, i els extraordinaris que oscilaven d’un any a atre i que anaven des dels 5 als 25 premis, segons els patrocinadors. Entre estos s’encontraven
les autoritats municipals i provincials, per l’Ajuntament i la Diputacio de Valencia, l’Arquebisbe i el
Governador Civil d’esta ciutat, ademes de particulars com la Regina dels Jocs Florals de l’any anterior i en
algunes ocasions el President o expresident de la societat. La naturalea d’estos premis resultava llaugerament
diferent a les anteriors, ya que encara que en la seua gran majoria eren objectes d’art; estatues de bronze, objectes de mayolica i llibres de valor, com un eixemplar valios ilustrat de Cervantes, junt ad estos s’encontraven
els premis en metalic o la garantia de publicar l’obra com els premis patrocinats per la Diputacio, i en alguns
casos els dos com l’Ajuntament de Valencia.
El cartell dels Jocs Florals s’anunciava previament en diferents periodics en el mes de maig, obrint el
determini per a la presentacio dels treballs. El jurat de mantenedors, els membres dels quals estaven entre els
donants dels premis, i alguns dels socis ilustres, junt en el President de Lo Rat Penat, s’encarregava de la seleccio dels treballs presentats.
El certamen dels Jocs Florals, supondra un foment de la poesia en llengua valenciana, encara que s’admetran tambe obres en les llengües veïnes, i aixina apareix en els cartells de cada any:
“Les poesies deuran estar escritas en antiga o moderna llengua d’este Reyne, de
Catalunya o de les Illes Balears procurant son autors fugir de la influencia de llengues
estranyers”.
En lo referent a les obres en prosa que tingueren caracter historic o didactic i que no optaren a premis ordinaris podien escriure’s en castella o valencià, quan no se disponguera atra cosa. 43
El 30 de març de 190644 s’expon el cartell dels Jocs Florals en la Comissio i s’aprova per unanimitat. La
Regina d’est any sera elegida pel President de la societat Josep Mª Ruiz de Lihory. El cartell consta de sis premis ordinaris, entre els que s’encontren la “Flor natural”; el “Brot de llorer d’argent”, que es una poesia de costums populars valencianes, festives o humoristiques; el soci de merit a la millor “Noticia biografica d’un
43
44
En Roc Chabas i Llorens
valencià ilustre mort abans del XIX”; un objecte d’art a la millor “Produccio dramatica d’autor valencià”; la
“Paleta llorejada d’argent” a l’autor del millor “Retrat en bust de l’expresident de la societat Honorat Berga
García”, pintat a l’oli i de tamany natural; i “Batuta de remats de plata” a la millor “Fantasia”, per a la banda
escrita sobre tres motius; u d’ells la “Jota de l’u i el dos”, i els atres tambe classics i tradicionals de Valencia,
aixina com una reduccio per a piano d’esta composicio. El cartell tambe dia que els poetes que obtingueren
tres premis ordinaris seran “Mestres en Gai Saber” i els lliterats “ Honorables escritors”.
Un analisis dels continguts dels premis, nos demostra que la major part dels premis pertanyien a l’ambit
lliterari en els seus diversos generos, la poesia, l’ensaig, l’estudi historic, el teatre, sobre temes valencians, i
que la pintura i la musica ocupen un segon lloc. Els premis extraordinaris variaran considerablement a lo llarc
dels anys; en 1906, son 16, i resulta curios l’estudi dels donants dels premis, ya que nos dona una idea de les
relacions mantingudes en l’epoca en les institucions. Eix any convoquen premis45, el Capita General de la
Regio Militar, Francesc Loriyo; l’Arquebisbe de Valencia, Victorià Guisasola Menéndez; el Rector de
l’Universitat Lliteraria, J. Mª Machí Burguete; la Diputacio i els Ajuntaments de Valencia, Barcelona, Castello,
i el de Palma, el Director de l’Institut General i Tecnic de Valencia; la Regina dels ultims Jocs Florals, l’Escola
d’Artesans de Valencia, la Societat Valenciana d’Agricultura, el Circul de Belles Arts de Valencia, el Circul
Regional Valencià de Madrit, i Francesc Vilanova Pizcueta.
L’equip de mantenedors, set en 1906, que forma el consistori encarregat de jujar els treballs i determinar
els premis, tambe està integrat per ilustres representants de la cultura i de les institucions publiques, com el
Canonge i Archiprest de la Seu, Dr. Marià Herrera i Sanz; el catedratic d’institut general, Modest Jiménez de
Bentrosa i alguns dels membres de la societat, entre els que figuren el mestre de musica, Antoni Jornet Quiles,
el pintor Gregori Muñoz, l’escritor Josep Aguirre Matiol, i el mege i escritor tambe Lluïs Cebrián i Mezquita46,
ademes del President de la Societat. Les bones relacions en la realea queden patents quan el mes de maig d’est
any se rep un premi d’Alfons XIII per als Jocs Florals.
El 30 de maig se realisa una festa commemorativa de les Bodes de Plata dels Jocs Florals en l’adhesio dels
mes eminents “poetes regionals”47 d’Espanya i en la presencia de la Regina d’eix any, Amelia Enríquez de
Navarra i Mayans i d’algunes regines anteriors. Eix any el President honorari del consistori de mantenedors
d’estos Jocs Florals, fon el Delegat Regional d’Instruccio, catedratic de l’Universitat i Decà de la Facultat de
Medicina de Barcelona, Marià Balles i Bertran de Lis. Lo Rat Penat formà una comissio per a donar-li la benvinguda en l’estacio, ad este i al Ministre d’Instruccio Publica i Belles Arts, el lliberal Amali Gimeno i
Cabañas, que presidirà la festa.
El cartell dels Jocs florals de 1907 s’aprovarà el 20 de maig, i en est any sera el poeta guanyador qui entregue la rosa natural a una dama de la seua eleccio que sera proclamada Regina de la festa. En estos jocs els premis ordinaris seran huit; “Flor natural”, premi a la millor “Poesia de costums valencianes festiva o
humoristica”; “Noticia bibliografica d’un valencià ilustre anterior al XIX”; millor “Catalec de monedes valencianes”; “Monografia historica d’una poblacio del Regne de Valencia; “Produccio dramatica d’assunt valencià” i un “Retrat en bust pintat a l’oli del mestre en gai saber, Antoni Palanca i Hueso; “Rapsodia sobre temes
valencians per a sextet per violins, 1ª i 2ª viola; violoncel, contrabaix i piano”. En esta ocasio tornen a ser dos,
els premis per a musica i pintura, cinc per a lliteratura, i u per a la numismatica valenciana. Est any els premis
extraordinaris que han disminuit a 13, son donats per l’Arquebisbe de Valencia, el Capita General de la Regio
Militar, el Rector de l’Universitat Lliteraria, la Diputacio de Valencia, i els ajuntaments de Valencia, Barcelona,
Castello, Palma de Mallorca, el Director de l’Institut General i Tecnic, la Regina dels Jocs Florals de 1906, la
Junta de les Escoles Artesanes, el Circul de Belles Arts, la Societat Valenciana d’Agricultura, i Francesc
Vilanova i Pizcueta. Entre les condicions dels premis, se demana el que siguen inedits, que se presenten a soles
a un premi, i que la poesia s’escriguera en la llengua d’este Regne, de Catalunya o de les illes Balears.
45
46
47
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta de Govern de 29 de juliol de 1906.
En Francesc Martí i Grajales
En 1908 se concedixen 6 premis ordinaris48, “Flor natural”, el “Brot de llorer d’argent”, un objecte d’art a
la produccio de la “Obra d’assunt valencià”, al millor “Catalec de monedes”, millor “Obra musical”, i millor
“figura”. Els premis extraordinaris seran 16, i coincidixen en general en els d’anys anteriors; entre els donants
estaran l’Arquebisbe Victorià Guisasola i Menéndez; el Capita de la Regio Militar, Adolf Giménez-Castellanos
Tapia; el Governador Civil de Valencia, Pérez Moro; el Rector de l’Universitat Lliteraria Josep Machí
Burguete; la Diputacio de Valencia, i els Ajuntaments de Valencia, Barcelona, Castello, Alacant, Palma de
Mallorca; el Director de l’Institut Tecnic, Sr. Aliaga i Millán, la Junta de l’Escola d’Artesans i d’Arts i Oficis,
el Circul de Belles Arts, la Societat Valenciana d’Agricultura, i Francesc Vilanova Pizcueta. Resulta significatiu l’alt grau de participacio demostrat per les principals personalitats de la vida politica, cultural i economica
de Valencia, en els Jocs Florals, lo que denota no a soles l’importancia i la transcendencia social en la vida de
l’epoca, sino tambe la preocupacio d’estos pel foment de la cultura.
L’any de 1908 sera el de l’Exposicio Retrospectiva organisada per a commemorar el VII Centenari de
Jaume I, per este motiu i a proposta d’alguns membres de la Junta se modificarà el cartell de la festa en lo referent als premis ordinaris49. La “Flor Natural” s’adjudicarà a la millor “Composicio poetica pel motiu de l’heroica defensa de la ciutat en 1808”, el segon al millor “Treball historic en prosa sobre els fets de 1808 en
Valencia”, en noticies inedites i documentades, i el tercer premi ordinari a la millor “Poesia en llibertat de
metro en honor a Jaume I”.
En 1909 s’establixen 8 premis ordinaris, entre ells, dos per a musica i pintura respectivament, i els atres
sis per a poesia, per a la millor “Produccio dramatica d’assunt valencià”, per a “Novela curta”, i un “Catalec
de recialles arquitectoniques i arqueologiques araps en el Regne de Valencia”, i sobre folclor valencià i filologia valenciana. Est any els premis extraordinaris aumentaren considerablement i contaren en la participacio de
diferents carrecs politics i institucions publiques i socials; Antoni Maura Montaner, President del Consell de
Ministres; Marcelo de Azcárraga, President del Senat, Joan Batiste Benlloch i Vivó, Bisbe de La Seu d’Urgell
i atres ya habituals d’anys anteriors com Victorià Guisasola i Menéndez, Arquebisbe de Valencia, Adolf
Giménez-Castellanos i Tapia, Capita General de la Regio Militar, Josep Machí Burguete, Rector de
l’Universitat Lliteraria, les Diputacions de Valencia, Alacant, Castello, Barcelona, i els Ajuntaments de
Valencia, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, la Regina dels ultims Jocs Florals Josephina Greus Sáez, les
Escoles d’Artesans i d’Arts i Oficis de Valencia, la Societat Valenciana d’Agricultors, el Circul de Belles Arts
i Francesc Vilanova Pizcueta. Est any de l’Exposicio de 1909 seran patrocinadors tambe el Circul Catolic
d’Obrers de Castello, el Centre Regionaliste Valencià, (l’anterior “Valencia Nova”), la Joventut Valencianista,
i el president de Lo Rat Penat, Lleopolt Trénor Palavicino.
Especialment interessants son els temes del Centre Regionaliste Valencià, “Mitjos practichs que poden
adoptarse pera fomentar entre’ls valencians el amor a la seua llengua y a la seus regió”, i el de Joventut
Valencianista, “Propagació del ús de nostra llengua en la vida ciutadana. Indicació dels moments y mitjos pera
contrarrestar la castellanizació del valencià”, que demostren la preocupacio de les dos entitats pel foment de la
llengua valenciana.
En març de 1909, sorgix la proposta per part d’alguns membres de la Junta Directiva de que el mantenedor de la festa faça el discurs en valencià, pero finalment s’acorda donar llibertat a la Presidencia, per a que
davant l’impossibilitat de complir l’aspiracio, el mantenedor puga parlar en castella50. Tambe en est any i en
motiu de la celebracio de l’Exposicio Regional s’acorda que la Comissio dels Jocs Florals se fique d’acort en
el Comite de l’Exposicio Regional per a vore si se poden harmonisar estos en els actes organisats en motiu de
la dita Exposicio, en este sentit la Junta Directiva acorda gestionar que el Teatre de l’Exposicio Regional s’inaugure en una funcio composta d’obres valencianes.
48
49
50
En Constanti Gómez i Salvador
No hi ha dubte puix de que l’Exposicio Regional d’est any determinarà les activitats de Lo Rat Penat, i
especialment els Jocs Florals, no a soles per la celebracio d’estos en el recint de la mateixa, sino perque ademes l’entrada als certamens d’est any supondra per als no socis l’abonament d’un any de quota com a soci protector, es a dir el doble de lo que se solicitava en atres anys, una sifra mes que considerable per a l’epoca.
Ademes de la Comissio encarregada d’organisar els Jocs Florals, se formaran atres estretament relacionades
en estos i en l’Exposicio com la Comissio per a afalagar a l’expedicio de mallorquins ilustres i guiar-los a
archius i biblioteques, o la que assistirà a l’arribada del Rei a Valencia, en motiu de l’Exposicio.
L’any de 191051, motivat provablement per l’Exposicio Nacional, fon un any de gran participacio de les
entitats publiques, autoritats i personalitats en la donacio de premis per als Jocs Florals, un total de 20 premis
extraordinaris, front als 6 ordinaris. Els donants dels premis encara que en llaugers canvis, com la participacio
de l’infanta d’Espanya, Mª Teresa de Borbo i Josep Canalejas Méndez, President del Consell de Ministres,
seran practicament els mateixos que en l’any anterior; Victorià Guisasola i Menéndez, Arquebisbe de la diocesis, Joan Batiste Laguarda, Capita General de Valencia, Marcelo de Azcárraga, expresident del Consell de
Ministres, Josep Machí, Rector de l’Universitat Lliteraria, el Governador Civil, i les Diputacions de Valencia,
Alacant, Castello, Barcelona, i els Ajuntaments de Valencia, Alacant, Castello, Palma de Mallorca, i Barcelona
i la Junta d’Escoles d’Artesans. Com es habitual tambe s’encontra entre els patrocinadors l’anterior Regina
dels Jocs Florals, Josephina Greus Sáez, i est any el soci Lluïs Cebrián Mezquita.
Els premis de 191252, resulten significatius per varies raons; per un costat entre els premis ordinaris, els
que concedix la societat de Lo Rat Penat i els que decidix el seu tema, cap destacar el millor treball sobre la
“Mancomunitat regional valenciana. Conveniencia d’establir, antecedents, extensio i bases de la mateixa”.
Entre els premis extraordinaris, que est any disminuixen sensiblement, s’encontra l’oferit per l’Ajuntament, i
el tema del qual sera “Historia documentada de l’estudi general de Valencia des de la seua fundacio fins a l’any
1600”.
Entre les institucions que aporten dotacio als premis eix any, figuren alguns habituals com la Diputacio de
Valencia, Alacant, i l’Arquebisbe de Valencia, Victorià Guisasola, el Rector de l’Universitat, el Capita General
de la Tercera Regio Militar, el Capita General Marcelo de Azcárraga, i els Ajuntaments d’Alacant, Castello,
Barcelona, el Bisbe de Barcelona Joan Batiste Laguarda, i el Bisbe d’Urgell i principat d’Andorra Joan
Benlloch. Seran patrocinadors tambe el lliberal Amali Gimeno, ex-Ministre d’Instruccio Publica, i el exGovernador Civil de Valencia Joaquim Moreno, el Conservatori de Musica i Declamacio de Valencia, que no
havia participat en anys anteriors, l’ultima Regina dels Jocs Florals, i el llavors President de la societat, Vicent
Dualde Furió. El cartell d’est any torna a manifestar en claritat el tipo de relacions que l’entitat ratpenatista
mantenia en aquells anys en els poders publics, i institucions de reconegut prestigi cultural i social, i especialment en les autoritats eclesiastiques, ministres, i inclus en el President del Consell de Ministres. Ad estos ademes s’afegirà atre premi patrocinat per l’Ajuntament de Torrent.
Passats els Jocs Florals de 1912, en els mesos següents se rebran varies queixes d’obres desaparegudes,
presentades a concurs, al menys dos obres53.
En els Jocs Florals de 1913, el cartell de premis presentarà diferencies substancials en quant als temes i
numeros de premis, 5 ordinaris; Flor natural, Viola d’or, Englantina d’or, Calcer d’argent i un objecte d’art i a
soles tres extraordinaris front als vint de l’any anterior o els 25 de 1909. Els extraordinaris seran oferits per
l’Ajuntament, la Diputacio i l’ultima Regina de les festes. Comparant el numero de premis extraordinaris dels
anys de 1909 i 1910, en els d’anys posteriors que disminuixen considerablement, podem atribuir-ho al propi
efecte euforic que produiren en la societat i en els poders publics les exposicions Regional i Nacional. Est any
el mantenedor fon el dramaturc catala Ignaci Iglesias.
51
52
53
En Santiago Cebrián i Ibor
El certamen de 1914, sera molt paregut en quant al de 1913; 5 premis ordinaris, de la mateixa naturalea
que l’any anterior, i cinc premis extraordinaris, oferits per l’Ajuntament, la Diputacio, l’Arquebisbe de la diocesis, Victorià Guisasola i Menéndez, el Governador Civil de la provincia, i la Regina dels Jocs Florals. La
novetat dels Jocs Florals d’est any fon l’eleccio d’una dona com a mantenedora, la mestra i directora del Grup
Cervantes, Nativitat Domínguez54.
2.2. LO RAT PENAT I ELS ACTES VALENCIANISTES.
2.2.1. DE L’ASSAMBLEA VALENCIANA DE REGIONALISTES A L’ACTE D’AFIRMACIO VALENCIANISTA.
El valencianisme cultural promogut per Teodor Llorente i els seus seguidors se caracterisà per la defensa
dels valors i la cultura valenciana, des de postures moderades, i evitant en tot moment enfrontaments directes
en els poders publics. La preocupacio per la renovacio i el renaiximent de les lletres i la cultura valenciana, fon
respectuosa en l’orde politic establit, i reconegue la primacia nacional, per damunt dels interessos de lo que
dien l’antic Regne de Valencia, no debades molts ratpenatistes participaren en el sistema politic de la
Restauracio. En este periodo resulten evidents les bones relacions que Lo Rat Penat mantenia en els representants del govern, especialment en les forces monarquiques materialisades en institucions com el Governador
Civil, la Diputacio Provincial de Valencia i les autoritats eclesiastiques, front a les forces republicanes representades en l’Alcaldia de Valencia, i en mijos de comunicacio com el diari El Pueblo, que se mostraven hostils cap a Lo Rat Penat.
En motiu del viage de la societat a Alacant el 14 de novembre de 1908, el Governador Civil de la provincia, s’expressava d’este modo:
“… que si el regionalismo, cuyas palpitaciones acaban de hacerle sentir tan hondamente, había de servir para amar la patria, bendito sea; si, por el contrario, sobre él había
de caer todas las maldiciones de los buenos españoles. Afortunadamente este regionalismo por las manifestaciones que habeís hecho, todos, es de la índole del primero, es santo;
bien hayan los que lo profesen; yo me uno a ellos” 55.
En canvi, tambe es cert que el llimit entre el valencianisme cultural i el politic es imprecis, i dins de la
societat existien postures mes o manco matisades davant el regionalisme politic. Mostra d’aço es sense dubte
la conferencia de Fausti Barberá, titulada De regionalisme i valentinicultura que pronuncià en Lo Rat Penat
d’a on era llavors vicepresident. Ben distint fon el mensage del discurs del Baro d’Alcahalí, en la presa de possessio de la presidencia, el dia 13 de giner de 191356, en la llinia del pensament de Llorente, i en el que destacava clarament la seua satisfaccio a l’encontrar als antics amics en nous anims per a lluitar “baix la bandera
regionalista”, i la necessitat de mamprendre junts, una era de restauracio lliteraria i artistica en pro de la purificacio i extensio de la llengua regional. Llogicament les paraules del Baro cal situar-les en el seu context, la
societat s’encontrava en una situacio inestable despres de la dimissio de Dualde, la presidencia del Baro venía
a calmar els anims i tenía un to reconciliador i esperançat.
Fausti Barberá, president accidental de Lo Rat Penat despres de la renuncia d’Honorat Berga i fins a la
nova presidencia de Josep Mª Ruiz de Lihory, sera una figura compromesa en el valencianisme politic. En
54
55
56
Santiago CEBRIÁN IBOR. “Viage a Alacant”. Lo Rat Penat, nº 1, giner 1911, p. 43.
1902, en el seu discurs d’apertura del nou curs parlarà no a soles del regionalisme i les seues tendencies, sino
de lo que deu fer una societat valencianista com Lo Rat Penat. En el seu discurs s’aprecia el to regeneracioniste que impregnava l’estat d’opinio del moment i la defensa que fea del regionalisme :
“… de los ataques que le dirigen de continuo diciendo que no es una novedad literaria del momento creada para escribir libros y folletos; ni el federalismo; ni bandera
antihispana y separatista, ni neurosis propagada por imitación, ni manifestación del
romanticismo arcaico profesado por cuatro locos, sino verdadera esperanza de la reconstrucción nacional”.57
No volem deixar d’apuntar les idees mes importants de Fausti Barberá, arreplegades pel diari Las
Provincias, ya que nos pareixen ilustratives de l’estat de la qüestio regionalista en aquells temps, 1902, ademes de ser una mostra, de les diferents concepcions que sobre este tema tenien alguns dels membres de la
societat. Fausti Barberá, mege de professio, fon una personalitat activa en el panorama cultural del moment,
pertanyia a l’Institut Medic Valencià junt en atres ratpenatistes com Juli Oltra, Josep Nebot, Josep Rodrigo
Pertegás, i en est ultim imparti algunes de les conferencies cientifiques que organisava l’Academia de la
Joventut Catolica.
En el seu discurs Fausti Barberá se referi tambe a l’orige del regionalisme, en la familia de la que partix
l’establiment de la comunitat i de les divisions provincials, a base de relacions naturals; segons la mancomunitat establida per l’etnia, l’historia i l’unitat del lloc, per a servir a l’unitat nacional. Senyalà que el regionalisme era llogic i que obedia a les aplicacions del metodo analitic per a la constitucio politica dels pobles molt
llunt d’eixes concepcions unitaristes i caprichoses que propendixen a establir l’unitat de l’Estat de dalt a baix,
de lo general a lo particular, sense tindre en conte l’evolucio natural de les nacionalitats. Finalment Barberá
recordava a Lo Rat Penat el compromis en que s’encontra de servir a la vegada a la regio valenciana, a la patria
espanyola fent una propaganda racional i activa dels ideals del regionalisme.
Per atra part Fausti Barberá, entenia que a l’accio de Lo Rat Penat devia unir-se l’accio d’atres entitats i
per ad aixo proponia la creacio de “societats patriótiques“, que treballaren en l’objecte de donar ad estes idees
una major difusio i propaganda social en totes les classes i categories. En la llinia de les seues idees Fausti
Barberá acceptà la presidencia de la recent creada societat regionalista “Valencia Nova”, societat organisadora de la Primera Assamblea Regionalista. Esta, naixcuda en 1907, s’inspirà en el moviment politic de
Solidaritat Catalana; ademes del seu president alguns dels seus membres eren ratpenatistes com Francesc
Badenes Dalmau, Josep Mª Puig i Torralva, i Santiago Cebrián que fon secretari general, pero la societat que
supongue el naiximent del valencianisme politic58, se situà des dels seus inicis al marge de la societat ratpenatista, a pesar de que la seua organisacio interna, en seccions, era molt pareguda ad esta.
La societat Lo Rat Penat sera invitada, com aixina apareix reflexat en l’acta del 1 de maig de 190759, per
la dita societat a adherir-se a la proxima Assamblea Valenciana de Regionalistes que se celebre entre el 29 i el
30 de juny. La Junta de Govern de Lo Rat Penat decidirà consultar l’invitacio, en els socis mes autorisats, per
a aprovar finalment per unanimitat, adherir-se a l’acontenyiment, i donar tot tipo de facilitats a la corporacio
iniciadora del Congrés, “Valencia Nova”, per a la seua celebracio. La Presidencia de Lo Rat Penat delegà en
el seu secretari Giner, per lo que la representacio de l’entitat per a les reunions d’organisacio del Congrés l’ostentà una persona distinta als mes compromesos. Les sessions de preparacio, per a tractar temes com la rebuda dels aragonesos, catalans i mallorquins, que assistiren a la proxima Assamblea Valenciana de Regionalistes
tingueren lloc en la casa social de “Valencia Nova”. La seua arribada era u dels actes mes destacat de
l’Assamblea, en canvi en esta no participaren totes les forces politiques, l’Ajuntament controlat per blasquistes no s’adheri. L’acte se realisà a pesar d’alguns enfrontaments entre “sorianistes” i “blasquistes”, i tingue un
57
58
59
El diari Las Provincias. 8 de decembre de 1902, p. 2
Alfons CUCÓ. El valencianismo político 1874-1939. Ariel, Barcelona. 1977, p. 33.
marcat caracter academic, estructurat en conferencies. Teodor Llorente fon invitat a ser el President Honorari,
carrec que rebujà.
Uns mesos despres de l’acontenyiment, la societat Valencia Nova canviava la seua denominacio pel Centre
Regionaliste en la Junta General del 29 de decembre de 1907, i acordava tambe intervindre en aquells problemes que feren referencia a la politica i l’administracio de la Regio Valenciana.
Les conclusions de l’Assamblea no arribaren a aplicar-se per falta d’acort entre les distintes forces politiques, i mostraren la debilitat del valencianisme politic. Els blasquistes no havien assistit i l’atre republicanisme, el de Roderic Soriano se negà a firmar les Bases Solidaries en les que s’establia un pacte solidari, en favor
dels “interessos de Valencia”, i alegà la ruptura de l’harmonia existent, entre les distintes forces convocades.
El sorianisme defenia un “regionalisme practic, viable i patriotic”, mes inclinat a la defensa del valencianisme
economic, que politic60.
La naturalea de les conclusions de l’Assamblea fon de diversa indole; sobre temes politics, d’interessos
materials, de filologia i lliteratura i els de dret. Entre els primers s’encontren els que fan referencia a l’autonomia de la Regio Valenciana i dels seus municipis. Per a la consecucio d’estos s’establix la necessitat d’unes
Bases Solidaries, entre els diversos grups politics. En atre dels temes tractats, sobre els interessos materials, se
plantejà l’estudi i defensa dels interessos agricoles i de l’industria i el comerç de la regio, aixina com el foment
d’institucions sindicals; per al dret se reclamà el reconeiximent del dret consuetudinari, aiximateix es la primera vegada que se crea l’imaginari colectiu valencià vinculat a la llengua, puix s’exigix “el idioma del païs”
en els actes judicials i notarials i el coneiximent d’est entre els funcionaris publics. Sobre el tema de la llengua, s’establi el bilingüisme i aci sí que se segui de prop la tendencia predominant en la societat de Lo Rat
Penat en aquella epoca, que reconeixia el caracter oficial de les dos llengües.
Les relacions que establi Lo Rat Penat en atres societats i associacions defensores del valencianisme cultural se fica especialment de manifest en la Joventut Valencianista. Esta, sorgida en 1908 i de caracter clarament nacionaliste61, mantingue en Lo Rat Penat un tracte directe, especialment en alguns dels seus membres.
Aixina un any despres de la seua creacio, el soci Manuel Espinosa, un apassionat valencianiste, propongue
regalar a la biblioteca de la Joventut, una coleccio de totes les publicacions de Lo Rat Penat, els eixemplars
dels quals estigueren en l’archiu62. Tambe se mantingueren contactes en la Joventut Nacionalista de Castello,
fundada en 1909 i proxima a la de Valencia, dirigida per Gayeta Huguet Salvador Guinot. El primer d’estos se
separà i fundà en 1913, la societat Nostra Terra.
Lo Rat Penat tingue en esta epoca una estreta relacio en l’ambit de lo que denominaven “llemosi”, i especialment Catalunya i Balears. No a soles s’invitarà a personages com Francesc Cambó a donar conferencies,
com la d’abril de 1911, sino que ademes, en molts sentits les actuacions dels seus veïns supongueren un eixemple a seguir, encara que evidentment els enfocaments entre el regionalisme valencià i el catala de l’epoca eren
distints. Encara i aixina, Lo Rat Penat seguirà algunes de les iniciatives com les catalanes, no a soles vorà en
bons ulls l’assunt de la mancomunitat, sino que promoura algunes accions en eixe sentit.
2.2.2. LO RAT PENAT, LA MANCOMUNITAT I EL FERROCARRIL A MADRIT.
A finals de 1906, se reunia la I Assamblea General de Diputacions d’Espanya en Barcelona, en la que Prat
de la Riba, diputat provincial d’esta ciutat, i mes tart president, presentà una mocio en el proyecte de reforma
de l’administracio espanyola, per a que les provincies veïnes pogueren formar Mancomunitats regionals, i aspirar aixina a la concessio de l’Estat de servicis de carreteres, comunicacions telefoniques, beneficencia general,
i ensenyança universitaria, aixina com els mijos economics corresponents als servicis d’obres publiques i
60
61
62
Alfons CUCÓ. El valencianismo político 1874-1939. Ariel, Barcelona. 1977, p. 63.
Vicent SANÇ SANCHO. L’Obra dels primers valencianistes. Lo Rat Penat. Valencia, 1983. p.20.
ensenyances. Esta proposicio fon firmada pels diputats provincials de Valencia, Carles Testor, conservador i
Ramon Alapont, lliberal moretiste, que assistiren a l’acontenyiment63. En el mes d’octubre de 1907, se celebrà
en Sevilla la segona Assamblea de Diputacions Provincials en la que la delegacio valenciana presentà huit proposicions en una critica cap a la divisio provincial de Xavier de Burgos de 1833, per no tindre en conte factors
com l’extensio territorial o la densitat. Una tercera Assamblea en el mateix objecte se celebrà en Santander en
1909. Esta vegada s’insisti especialment en la necessitat d’aumentar els imposts provincials. En canvi,s’hauria d’esperar a 1911 per a que el proyecte defes per la Lliga Regionalista i les quatre diputacions catalanes se
materialisara, i se duguera a les Cambres, per a autorisar-se finalment per un Real Decret en 1913, el proyecte de Mancomunitat per a Catalunya.
En aquells anys les forces politiques valencianistes estaven en un moment critic com demostren les eleccions municipals de Valencia de 1909, a pesar de l’aparicio de tres candidats regionalistes, Josep Mª Olmos,
Francesc Martínez i Martínez, soci ratpenatiste, i Manuel Oller, que formà part de la Junta Directiva de Lo Rat
Penat baix la presidencia de Francesc Cantó64. Per atra part, els resultats electorals foren pessims i el Centre
Regionaliste entrà en decadencia. Per la seua part, la Joventut Valencianista, alguns membres dels quals tambe
eren ratpenatistes, no arribà a iniciar una campanya politica consolidada.
En Valencia se segui de prop la formacio de la Mancomunitat, i en 1912 la Diputacio de Valencia promovia un viage a Barcelona en objecte de coneixer les caracteristiques de la campanya que s’organisava en defensa d’esta. Certs sectors politics estaven interessats, en seguir els passos de Catalunya, pero no s’aplegà mes
alla, la Diputacio Provincial de Valencia nomenà una comissio per a estudiar les bases de la Mancomunitat
Catalana i propondre unes propies, pero com vorem mai arribà a articular-se en les de Castello i Alacant.
En Lo Rat Penat est assunt despertà expectacio, i s’inicià un periodo de certa activitat entorn ad est assunt
a partir de 1912. La societat mostrarà publicament el seu interes pel tema quan en giner d’est any, la Junta acorde per un costat, felicitar a la Diputacio de Valencia per la seua iniciativa a favor de la constitucio de la
Mancomunitat en la de Castello i Alacant, i per atre, dirigir-se a les atres dos diputacions, per a que constituiren eixa unio restablint en part l’Antic Regne de Valencia. Pero l’interes de Lo Rat Penat no se llimitarà ad aço,
la seua no intervencio directa en la politica no impedi que se realisaren algunes peticions considerades d’interes general. Per eixe motiu, en la sessio del 8 de giner de 1912, ademes de la decisio sobre l’assunt de les
Mancomunitats, la Junta de Govern acorda dirigir-se al President del Consell de Ministres, solicitant que s’incloga a Valencia i a les principals poblacions del Regne entre les estacions de la Ret telefonica internacional65.
En juny d’eixe mateix any, s’acorda per la Junta de Govern realisar una campanya de propaganda a favor
de la creacio de la Mancomunitat Valenciana, per a lo que se faculta a la Presidencia per a que represente a la
societat en este sentit. Eix any en el mes d’abril, el cartell dels Jocs Florals, oferix un premi que consistix en
la publicacio de l’obra i regal de 100 eixemplars a l’autor del tema: “Mancomunitat regional valenciana.
Conveniencia d’establirles, antecedents, extensió y bases de la mateixa.” 66
Als pocs dies de la promulgacio del Real Decret de les Mancomunitats, el diari Las Provincias invitava
als presidents de les tres diputacions a estudiar l’aplicacio del mateix. El president de la Diputacio de Castello,
Arcadi Porcar Ribes, accepta en un principi l’idea de la Mancomunitat pero demanda la necessitat d’unes disposicions complementaries que donen amplitut al camp financer provincial i a la capacitat tributaria dels
Ajuntaments per a que se puga desenrollar el proyecte de les Mancomunitats. Per la seua part, el President de
la Diputacio d’Alacant, Manuel Orts, sobre la Mancomunitat de les tres provincies declarava l’importancia de
Murcia per a Alacant i ampliava la concepcio de les tres provincies a la Mancomunitat de Llevant, Valencia,
Castello i Alacant en Albacete i Murcia. En canvi, la gestio de la Diputacio Provincial de Valencia en pro de
la mancomunitat regional no prosperà. A la falta d’acort de les forces politiques cal sumar-li els interessos
63
64
65
66
Manuel CHUST (Dir). Historia de la Diputación de Valencia. Diputacio de Valencia. Valencia, 1995. p. 296.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta General de 5 de març de 1915.
oposts en alguns casos entre les provincies. Mentres en Valencia se debatia sobre la proyeccio del ferrocarril
directe Madrit-Port de Valencia, Alacant se beneficiava d’una posicio mes favorable per a les relacions comercials pel seu ferrocarril directe en la capital. Sobre est assunt resulten especialment significatives les paraules
del President de la Diputacio i soci ratpenatiste, Modest Jiménez de Bentrosa que prengue part en les negociacions de 1914, per a la Mancomunitat entre les tres provincies. El diputat sentenciava anys mes tart: “…el
ferrocarril de Alicante a Madrid ha hecho contra el reino de Valencia más que cinco siglos de Historia” 67.
Lo Rat Penat solicità en mes d’una ocasio la construccio del ferrocarril directe Madrit-Valencia; el 3 de
decembre de 1910, la Junta remet una felicitacio al govern per l’acort del ferrocarril directe a Madrit, el 26 de
decembre de 191268, la Junta acorda felicitar als diputats i senadors valencians per les gestions en favor del
directe a Madrit, el 13 de giner de 1913, s’acorda telefonejar als ministres de l’Estat i Marina, per a solicitar
la seua influencia en favor del directe a Madrit, i al Sr. Castro com a vocal de la Junta de Govern i senador, per
a que en representacio de la societat recolze les justes peticions de Valencia. En l’acta quedaran registrats els
següents telefonemes:
“Ministre Marina Madrid- Junta Rat Penat en nom mare Valencia li recorda Ministre
que es valencià necesiten directe- President Barón AlcahaliMinistre Estat-Madrid-Primera Junta nova Rat Penat acordá demanarli influencia
directe recordantli que es valenciá -Baron.- Alcalde Valencia-Hotel Palace-Madrid- Rat
Penat acorda demanarli no torne sense conseguir directe. Castro-Senador-Madrid-Rat Penat
acorda primera Junta nova conferirli representació pera que porte seva veu y valiosa ajuda
a la Comisió directe -P-B de A-” 69
El 2 de març de 1915, se celebrà una Assamblea en la Diputacio de Valencia70, a la que assistiren varis
diputats provincials, per a tractar sobre el decret publicat en La Gaceta de Madrit, i en el que s’obria un concurs de proyectes per a la construccio del ferrocarril directe de Valencia a Madrit. Els reunits acordaren un vot
de gracies als que havien intervingut en aquell assunt. En juny d’eix any, se firmava un contracte privat que
encarregava als ingeniers de camins, canals, i ports, Membrillera i Bellido, la concessio d’un anteproyecte de
llinia directa d’El Grau de Valencia a Madrit. El text, fon firmat el 22 de juny de 1915 pels presidents de les
diputacions de Madrit i Valencia, aixina com el vicepresident de la Comissio provincial de Valencia, l’alcalde
d’esta ciutat, el sindic de l’Ajuntament, en representacio de les seues corporacions i per atra part, els ingeniers;
Manuel Bellido de González, i Frederic Gómez de Membrillera.
Pero la preocupacio per l’aïllament que sofria Valencia en aquells anys no se circumscriu a soles al ferrocarril. En la Junta del 1 de decembre de 1915, i a proposta del recent president Pérez Lucia, se fixa un dia per
a la celebracio en la casa social d’una Assamblea en l’assistencia d’alcaldes i demes entitats interessades en la
recomposicio de les carreteres afluïdores a la capital, per a protestar de la deixadea en que s’encontren i acordar els mijos adequats per a conseguir ser atesos. Tres mesos despres el President donava conte a la Junta de
l’assunt de les carreteres, i dels mitins celebrats en les poblacions d’Albalat dels Sorells, Catarroja i Quart de
Poblet, aixina com dels treballs de la Junta de Turisme en este sentit.
Sera el Baro d’Alcahalí, en el seu segon periodo de presidencia el que exponga a la Junta de Govern la
conveniencia de que la societat prenguera en interes el tema de les mancomunitats que per Real Decret se creaven, perque era assunt de gran transcendencia i importancia per a l’engrandiment de la regio. Este sera l’eix
central debatut en la Junta General, del 23 de giner de 1914, celebrada en caracter extraordinari. En esta, tenint
en conte el Real Decret de 18 de decembre de 1913, dictat pel poder central, sobre l’assunt de les
67
68
69
70
Manuel CHUST (Dir). Historia de la Diputación de Valencia. Diputacio de Valencia. Valencia, 1995. p. 299.
Almanaque Las Provincias para 1916. “Valencia en 1915”. p.p. 52-58.
Mancomunitats se devia encorajar a les Diputacions de les tres provincies de la Regio a que se mancomunaren per a l’enriquiment d’estes. En les conclusions els socis estagueren tots d’acort en l’importancia i transcendencia de la Mancomunitat acordant remetre un mensage a cada Diputacio, i comunicar-los el desig de Lo
Rat Penat de que “se mancomunaren en el mes breu determini possible i en la major extensio que consistixquen els seus interessos i les normes del Real Decret.”71
En 1909 s’organisa un homenage al poeta Llorente al que s’adherixen diversos grups provalencianistes,
encara l’herencia de la renaixença cultural valenciana, representada en la figura de Llorente es patent, en canvi,
se perfilen des de fa temps dos grans grups en la societat que comencen a produir tensions internes i que se
mantindran a lo llarc del primer terç, els hereus de l’estil llorenti, i els mes exaltats, els mes jovens provablement mes proxims a les idees de Fausti Barberá. Alguns membres de la societat son simpatisants en les idees
de “Patria Nova”, inclus alguns com ya senyalavem, militaren entre les seues files, en este sentit no resulta
estranya la disconformitat d’un sector de la societat en l’equip de govern, sentiment que desembocarà en els
acontenyiments dels Jocs Florals de 1915, a on potser el desgrat d’alguns sectors en el mantenedor d’eix any,
elegit per la presidencia no fon mes, que la punta de l’iceberc.
En canvi, abans dels Jocs Florals d’eix any, se produiran acontenyiments de menor transcendencia, pero
igualment significatius, com la llectura dels versos del jove poeta Jacint Mustieles que aprofitarà est acte, en
els salons de la societat per a criticar la situacio de crisis de la lliteratura valenciana i destacar la responsabilitat de la societat en esta. El fet no passà d’un articul en Las Provincias, i despres una reprimenda del president
de la societat el Baro d’Alcahalí.
U dels elements mes actius en aquells anys fon la Joventut Valencianista de Barcelona. Esta oficiarà a Lo
Rat Penat, per a solicitar l’adhesio de la societat a les reunions que se celebraran el proxim juliol de 1914 per
a preparar l’Acte d’Afirmacio Valencianista. La Junta acorda en la sessio de 16 de maig de 191472 adherir-se
ad este, en entusiasme, i facultar al President per a que represente en els dits actes a l’entitat, ademes d’oferir
el Salo de Regines per a les sessions preparatories de l’acte.
A la Joventut Valencianista de Barcelona i a la Joventut de Valencia se deu la convocatoria dels distints
grups de la regio valenciana a l’Acte d’Afirmacio Valencianista, celebrat el 26 de juliol de 1914 en el Teatre
Eslava de Valencia. Les bases de la mateixa eren l’oficialitat de la llengua valenciana, el “renaiximent” de la
personalitat regional, la consecucio de la Mancomunitat com a organisme integrador, i l’autonomia administrativa. S’inspiraren en les idees de l’intangible pacte solidari de 1907, en l’intencio d’aünar les diverses forces politiques i ideologiques baix un objectiu comu, se demandava tambe la ficada en marcha d’un Institut
d’Estudis Valencians, i la fundacio d’un periodic regionaliste, que recabara la colaboracio de la prensa per a la
difusio de les idees regionalistes. L’Acte d’Afirmacio Valencianista no tingue conclusions efectives73, pero sí
consegui crear un ambient adequat a les reivindicacions valencianistes, s’havia aplegat a un punt sense retorn.
En Lo Rat Penat se materialisaren forces de distint signe, entre els colectius compromesos en el valencianisme politic i els seguidors del regionalisme respectuos i moderat de decades anteriors. Encara que l’entitat ratpenatista colaborà en l’organisacio de l’Acte d’Afirmacio Valencianista, segons Alfons Cucó74, la societat no
s’adheri a les bases de l’acte, abans mencionades. A partir d’aci s’accentuaren les tensions internes que propiciaren els acontenyiments dels Jocs Florals de 1915, l’Aplec a El Puig, fon provablement una mostra mes d’esta situacio.
71
72
73
74
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1906 a 1915. Junta General de 23 de giner de 1914.
Vicent SANÇ SANCHO. L’Obra dels primers valencianistes. Lo Rat Penat. Valencia, 1983. p.27.
Alfons CUCÓ. El valencianismo político 1874-1939. Barcelona. Ariel, 1977. p. 78.
2.2.3. LA PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ.
De totes les qüestions defeses pels ratpenatistes, sera l’idioma el que major interes desperte. En els primers anys este quedà llimitat a les composicions poetiques, com aixina apareix en el cartell dels Jocs Florals,
mentres que les obres en prosa que tingueren caracter historic o didactic i que no optaren a premis ordinaris
podien escriure’s en castella o en valencià. En canvi, la societat buscarà diversos mijos per a fomentar-lo, aixina en la Junta General de 190975, se crea una “Comissio de llectura valenciana” que favorixca l’aficio a llegir
en valencià. En la Junta de Govern de 19 de giner de 1910,76 i baix la presidencia de Lleopolt Trénor, se llig
un ofici de dotze socis que soliciten que se convoque a la Junta General per a reformar els Estatuts en lo referent a que el mantenedor parle en valencià en l’acte dels Jocs Florals. La Junta se dona per enterada i senyala
que com es atribucio del President el convocar-la, ya citarà dia quan siga oportu.
No pareix que esta junta arribà a convocar-se, i coneixent els successos posteriors en els Jocs Florals de
1915, provocats per la defensa de que el mantenedor parlara exclusivament en valencià, esta iniciativa de 1910,
pareix un sintoma clar del descontent d’alguns socis en est assunt. Pero estes no son les primeres i uniques veus
en quant al tema del valencià, tambe el dia 10 de giner de 1911, i en motiu de la publicacio de la revista de Lo
Rat Penat, Lluïs Cebrián demana que se restringixquen els articuls no escrits en valencià, per a acordar-se
finalment que fora aixina, i unicament s’admeteren en castella en el cas d’escritors notables.
Pero la preocupacio entorn a la llengua no se reduix a la difusio de la mateixa, la necessitat d’una gramatica de la llengua valenciana fon atre dels temes que sorgiren en eixos anys. Encara que en esta llinia s’encontren els treballs del pare Fullana. El Almanaque Las Provincias destacava el treball desenrollat per este, en les
següents paraules:
“No es menos cierto también que esta labor iniciada por Lo Rat Penat no hubiera podido fructificar a no ser por el talento y la amabilidad sin limites del Rvdo. P. Luis Fullana,
persona completísima en estos estudios y a la que por unanimidad le fue encargada la redacción de un proyecto de normas, que más tarde fuera ampliamente discutido y aprobado”.77
De la necessitat d’una situacio definida i consolidada entorn a la llengua, se fea reso Lo Rat Penat. Este
fon u dels temes de la Junta de Govern, celebrada el 7 d’abril de 1913, en la que el secretari senyalava:
“La lamentable confusió en que s’escriu en nostra llengua per falta de gramática o de
avenensia entre’ls escritors regionals. Encà la necesitat de uniformar, nostra ortografía y
com se vullge que la preparació d’una asamblea fora tasca llarga y dificil y de ductoses
resultats expose la conveniencia de que Lo Rat Penat ho fera pera acordar una ortografía
oficial que podría basarse en unes quantes normes sobre els diferencials”.78
Dos anys despres d’estes declaracions, la Junta de Govern corresponent a decembre de 1915, acorda remetre un ofici al Pare Lluïs Fullana, i al Director Decà del Centre de Cultura Valenciana79, en els que els donava
la mes complida enhorabona de la publicacio per l’entitat de la Gramatica Valenciana que sera un referent
indiscutible.
La creacio del Centre de Cultura Valenciana, per al foment i impuls dels estudis valencians, s’acordà el 20
de giner de 1915. Se nomenà una ponencia integrada per Francesc Serrano Larrey, Joan Pérez Lucia, Antoni
75
76
77
78
79
A. IGUAL ÚBEDA. Historia de Lo Rat Penat. Excm. Ajuntament de Valencia. Valencia, 1959, pp. 93-94. En 1915, s’havia creat el Centre de Cultura
Valenciana com a una fundacio publica que depenia de la Diputacio Provincial de Valencia.
Colomer, Pere J. Serrano, Bonaventura Guillén i Modest Jiménez de Bentrosa per a que s’ocupara de tot lo
relatiu a la seua creacio, i se consignaren per ad este proyecte 7.000 ptes80.
Un any despres de la publicacio de la Gramatica Valenciana, el 28 de juny de 1916 s’acordava la creacio
d’una catedra de llengua valenciana en l’Universitat Lliteraria, al front de la qual estava el propi Lluïs
Fullana81.
2.2.4. L’ APLEC A EL PUIG.
En 1915, el director del diari La Voz de Valencia, Joan Pérez Lucia, soci ratpenatiste, denunciava en el seu
periodic l’estat de deixadea i ruïna en el que s’encontrava el monasteri d’El Puig, testic encara present de l’historia valenciana, i la necessitat de realisar algun acte, com un “aplec”, que cridara l’atencio de les forces politiques de cara a la seua rehabilitacio. Per atra part, allo passà de ser una simple denuncia, i a la cridada feta per
La Voz de Valencia, s’adheriren atres diaris com Las Provincias, el semanari Patria Nova, i la Joventut
Valencianista, entre atres. Fon, l’inici d’una campanya de conscienciacio de la ciutat que materialisà finalment
la proposicio del “aplec”.
Entre les accions mampreses per les entitats compromeses en la defensa del monasteri, se celebrà una
Assamblea per a estudiar la seua restauracio en la que intervingueren la major part de les societats i grups
valencianistes de l’epoca, i que s’organisà, com en atres ocasions, en els salons de Lo Rat Penat. Tambe tingue lloc un acte a carrec del Centre de Cultura Valenciana en el Paranimf de l’Universitat el dia 18 de juny, “y
a él concurrieron todas las autoridades, la mayoría de los senadores y diputados a Cortes, representantes de
numerosas sociedades y corporaciones y nutrido público.” 82
L’iniciativa per part dels organisadors de l’invitacio feta a les autoritats que representaven al poder central en Valencia, donà lloc a discrepancies internes que provocaren la retirada d’alguns que havien participat
en els seus inicis, com el grup Patria Nova. A l’acte, celebrat el 20 de juny de 1915, assistiren finalment les
autoritats locals, l’Alcalde de Valencia, i el President de la Diputacio, que oferiren el seu recolzament per a la
restauracio de l’edifici. El desenroll de l’acte supongue el trasllat del peno de la conquista de Valencia a
l’Estacio del Nort, acompanyat d’una representacio de l’Ajuntament presidida per l’Alcalde, a on s’havia dispost un tren especial per als expedicionaris. Una vegada en el monasteri d’El Puig se produiren els respectius
discursos del president de Lo Rat Penat, Francesc Cantó, de Fausti Barberá, soci ratpenatiste tambe, Josep Mª
Bayarri en nom de la Joventut Valencianista, i Joan Pérez Lucia, diputat provincial i promotor de “l’aplec“ des
del seu periodic.
“L’aplec”, constitui tot un simbol al movilisar a forces politiques molt variades en l’objectiu de recuperar
l’esplendor del monasteri i en ell u dels edificis historics de la ciutat. A l’entusiasme de l’acte, el semanari
Patria Nova, despres del seu relat dels acontenyiments el 4 de juliol, concloïa en una critica als discursos perque no s’havia parlat de l’autonomia. En qualsevol cas sempre estava latent el disgust dels partidaris del valencianisme politic perque no conseguien que el valencianisme cultural s’identificara en els seus postulats.
2.2.5. ELS JOCS FLORALS DE 1915 O LA RUPTURA EN UN ESTIL.
Despres de la Iª Assamblea Valenciana de Regionalistes, en maig de 1907 i de l’Acte d’Afirmacio
Valencianista en juliol de 1914 en el Teatre Eslava de Valencia, podem dir que el terreny per a les reivindicacions politiques valencianistes en els distints sectors i grups estava suficientment abonat.
80
81
82
Almanaque Las Provincias per a 1916. “Centre de Cultura Valenciana”. p. 137.
Almanaque Las Provincias per a 1917. “Centre de Cultura Valenciana”. p. 213.
Almanaque Las Provincias per a 1916. “Valencia en 1915”. p. 57.
A l’igual que en atres entitats, en Lo Rat Penat s’encontraven postures divergents, entre els que apostaven
pel renaiximent de la cultura valenciana, i els que ademes defenien un valencianisme mes compromes des del
punt de vista politic. En est ambient, caldejat per grups com la Joventut Valencianista i el semanari Patria
Nova, en defensa de la mancomunitat de les tres provincies, o en actes com l’Aplec a El Puig tingueren lloc
els acontenyiments desenrollats en els Jocs Florals de 1915. Les pretensions en quant al foment de la llengua
i la cultura valencianes que fins ad este moment s’havien fet per grans consens sense antepondre el valencià al
castella, encara que se promocionara el primer, ara se radicalisaven per un grup de Lo Rat Penat. Una mostra
d’aixo foren les propies conclusions de l’Acte d’Afirmacio Valencianista, que reivindicaven l’us de la llengua
valenciana per tots els mijos legals, que s’agilisaren els treballs per a l’inici d’un Institut d’Estudis Valencians,
i la constitucio de la mancomunitat valenciana com a organisme que integrara a les diverses provincies valencianes, ademes de que a soles els valencians pogueren eixercir carrecs publics en les institucions valencianes83.
En els Jocs Florals de 1915, convergiren totes estes actituts, i produiren els incidents de la nit de la festa.
Els premis ordinaris d’eix any foren set; la “Flor natural, la “Viola d’or, la “Englantina d’or, el “Brot de llorer
d’argent, i 3 objectes artistics. Se concedi gran importancia als temes costumistes i patriotics, aixina s’otorgà
un premi a la millor “Llegenda de tradicions populars valencianes”, i atre a la millor “Monografia sobre indumentaria valenciana”. Ademes dels concedits a la millor “Poesia de caracter patriotic”, (englantina) i millor
“Poesia humoristica de costums valencianes” (brot de llorer d’argent). En respecte a l’any anterior s’incrementaran els premis extraordinaris a 22. Entre els patrocinadors s’encontraven l’Ajuntament de Valencia, el
Ministre de la Guerra, el nou Arquebisbe de Valencia, Valerià Menéndez Conde, el Capita General de la Regio
Militar, el Governador Civil, la Diputacio de Valencia, el Rector de l’Universitat, els ministres lliberals Joan
Navarro Reverter, i Amali Gimeno, l’expresident de la societat Vicent Dualde, l’Ajuntament de Barcelona, el
de Castello, el de Burriana, el d’Ontinyent, el Conservatori de Musica, el Senador i periodiste Francesc Peris
Mencheta, el Bisbe de La Seu d’Urgell, l’Ateneu Mercantil de Valencia, l’Academia Valencianista del Centre
Escolar i Mercantil de Valencia, el grup Pensat i Fet, i el Bisbe de Barcelona.
En la Junta de Govern de juny de 191584, se dona conte de les gestions fetes per a elegir com a mantenedor dels Jocs Florals, al diputat andalus, José Estrada. Despres d’analisar les seues condicions, els diversos
membres de la Junta, donen la seua opinio al respecte i s’aprova per unanimitat la candidatura d’este. En esta
Junta s’encontraven el president Cantó, i els consocis el Baro d’Alcahalí, Genovés, Josep Martínez Aloy,
Francesc Vilanova, Francesc Badenes, Juli Oltra, Emili Campos, Manuel Giner, Joan Zapater, Josep Mª
Giménez, Juli Pérez i S. Guastavino, entre atres. Pero en esta mateixa Junta tambe se donarà llectura a una solicitut dirigida al President subscrita per 11 socis numeraris en la qual solicitaven una Junta General
Extraordinaria per a tractar de la rectificacio del nomenament de mantenedor feta a favor de José Estrada. Al
respecte, alguns dels membres de la Junta Directiva se manifesten en contra, el soci Zapater Esteve, diu que
l’assunt del mantenedor no es discutible, per ser privatiu de la presidencia, i el soci Martínez Aloy, propon deixar-ho, per a la proxima Junta. Finalment la designacio de José Estrada, com a mantenedor, sería un fet en la
comunicacio oficial de la societat al mateix:
“La sociedad Lo Rat Penat, reunida en Junta de Gobierno la noche del 21 del corriente, ratificó por unanimidad de los vocales de la Directiva que abajo suscriben, las gestiones
llevadas a cabo por el Presidente de la Corporación cerca de usted (para cuyo cometido
estaba previamente autorizado) para recabar el honor de que usted llevara la voz del
Consistorio como mantenedor de los Juegos Florales que anualmente se celebran con inusitada pompa, y que en el corriente se verificarán en los días de la próxima Feria de Julio,
que el excelentísimo Ayuntamiento de esta ciudad lleva a cabo.
83
84
Vicent SANÇ SANCHO. L’Obra dels primers valencianistes. Lo Rat Penat. Valencia, 1983. p. 26.
Esta Junta de Gobierno, al agradecerle a usted el señalado servicio que a nuestra cultura y a nuestra historia regional va a prestarle, está bien convencida de que el orador afortunado y elocuente elevará la voz en aquel acto, nacido junto al mar latino, en levantina
tierra española, y sintiendo las palpitaciones y las ansias de nuestro avance regional y de
nuestras libertades patrias; rindiendo culto a los tres principios fundamentales de nuestro
credo: patria, Fides, Amor; compenetrado de nuestras aspiraciones de resurgimiento interno del alma valenciana para ofrendarla a la gran Patria española, ha de merecer, por su
exquisita oración, el dictado para nosotros tan valioso, de ser nuestro Mantenedor un valenciano más, no menos entusiasta que los que respetuosamente y de todo corazón saludan a
usted agradeciendo por anticipado su labor.” 85
La celebracio dels Jocs Florals de 1915, en el mantenedor José Estrada, alçà airades protestes entre alguns
dels sectors valencianistes; el semanari Patria Nova, publicava el 19 de juny un articul en el que denunciava
el fet en una carta firmada per un soci de Lo Rat Penat, en la que se manifestava el descontent produit entre
els socis per la decisio de la Junta. El dia de la festa el semanari Patria Nova, anunciava la celebracio en el
Teatre Principal i criticava durament als organisadors i l’eleccio d’un mantenedor que parlara en castella:
“Els organissadors de la festa están desposeits de tot sentiment valencianiste, s’han
premiat trevalls en castella, estará representat l’odios centralisme, s’ha nomenat un mantenedor centraliste que parlará en castellá.”86
No s’ha d’oblidar que alguns membres de Lo Rat Penat eren simpatisants o estaven molt proxims a les
postures del semanari Patria Nova, la critica no a soles se dirigia al fet de que el mantenedor no fora valencià
sino a que este faria el seu discurs en castella. Provablement estos fets alguns anys abans no hagueren transcendit del modo en que ho feren, pero era aquell, un moment d’especial sensibilisacio de certs sectors valencianistes, els quals, la vesprada de la festa distribuiren per tota la ciutat una fulla en la que expressaven els
motius de la seua disconformitat en el nomenament de mantenedor a José Estrada. Atre dels que s’uniren a la
critica, fon el poeta valencià Miquel Durán Tortajada, premiat en la “Flor Natural” l’any 1913, que denunciava tambe la situacio en el semanari Patria Nova.
El diari El Pueblo protestava en durea contra la decisio de l’entitat, i encara mes, fea alusio a certa disconformitat dins de la mateixa, al citar els noms d’aquells als que creïa responsables: “Lo Rat Penat ha retado
a la mayoría de valencianistas presentando contra la voluntad general a un mantenedor de política centralista:
el Sr. Estrada.”
“(...) El Sr. Estrada viene a actuar de mantenedor no por la voluntad del pueblo valenciano ni aun por la del Rat-Penat, sino por obra de los manejos caciquiles de los Maestres;
Cantó, Martínez Aloy, en combinación con el inmenso Bergamín, el “genial” ex ministro
que destituyó a D. Miguel de Unamuno “el analfabeto.” 87
A les protestes de El Pueblo se sumaven tambe la Joventut Valencianista de Barcelona, que remete una
carta a Francesc Cantó, president de la societat, en la que solicitava l’anulacio de l’articul del Reglament ratpenatiste, que establia a la llengua valenciana com a unic idioma oficial de la mateixa, i justificava l’eliminacio de l’oracio propia de l’entitat “Societat d’amadors de les glories valencianes”, al quedar desprovista de
contingut.
85
86
87
Esta carta la publicava el semanari Patria Nova el 29 de juny d’eix any.
El Pueblo. “Algo sobre los Jocs Florals de hoy”. Nº 8519. 31 de juliol de 1915. p. 1.
Al dia següent a la celebracio dels Jocs Florals, varis periodics locals relataven els acontenyiments, La Voz
de Valencia, Las Provincias, i El Pueblo, entre atres. Est ultim comentava:
“Cuando se concedió la palabra al mantenedor Sr. Estrada, se armó en los pisos altos
una algaraba tremenda de silbidos y gritos de protesta que proferían jovenes valencianistas
que hubieran querido ver de mantenedor a un valenciano.
El Alcalde agitaba furioso la campanilla; unos señores del Jurado gritaban vivas a
España y a Valencia; el Sr. Thous gritaba también vivas a Valencia; los gritos y los fueras
continuaban y los guardias intentaban hacer salir a los protestantes y no podían”88.
El diari Las Provincias, per la seua part, calificava l’incident de desagradable i se referia als acontenyiments de forma prou similar:
“(…) al levantarse a pronunciar el discurso el mantenedor, que lo era el diputado a
Cortes por Málaga Sr. Estrada, de las galerías surgió una ruidosísima protesta, que se prolongó largo rato, organizada por la Juventud Valencianista, la cual ya anteriormente había
hecho manifestaciones de disgusto por haber sido nombrado mantenedor un orador castellano, contrariando su criterio de que llevase la voz del Consistorio una personalidad que
no fuese de las regiones en que se habla la lengua procedente del lemosín. Fueron detenidos algunos de los protestantes.” 89
Entre els detinguts, que se presentaren al Governador Civil, passant despres al jujat municipal per no considerar-se delit s’encontraven l’advocat Eduart Martínez Ferrando, el president de la Joventut Valencianista,
Francesc Aguirre, el poeta i director del Diari de Sabadell Miquel Durán Tortajada, el colaborador de El
Pueblo, Rafel Trullenque, i el director de Patria Nova, Marià Ferrandis Agulló.
Per al semanari Patria Nova els acontenyiments de la nit dels Jocs Florals entraven dins de les directrius
de l’activitat valencianista. Segons Vicent Sanç, l’any 1915, representarà el fracas d’alguns proyectes valencianistes com la desaparicio del semanari Patria Nova, pero tambe sorgirà una nova corrent en el panorama
del valencianisme; la tendencia nacionalista republicana, i en este sentit, significativa es la conferencia de
Rafel Trullenque “Nacionalismo Valenciano”, el 26 de febrer de 1915.
El valencianisme politic naixia debil, dividit i, lo que li augurava pijor futur, enfrontat en el valencianisme cultural. De fet no obtenia mai ningun diputat una representacio significativa en els ajuntaments. Els successos de la nit de la festa tindran unes conseqüencies greus per a la societat i supondran la dimissio de la Junta
Directiva, en la sessio de 9 d’agost de 191590. En esta el soci Genovés Olmos, vicepresident segon de la societat, (felicitat per la junta per la seua proclamacio de Mestre En Gai Saber), reconeix la divisio interna i propon
que se convoque una Junta General Extraordinaria. Senyala les discrepancies que al pareixer existixen entre
alguns elements de Lo Rat Penat, i la necessitat de tractar la qüestio des de diferents punts de vista, prendre lo
bo de cada tendencia i si fora precis reformar el Reglament en aquells articuls que pogueren ser obstacul a l’unitat de tots els ratpenatistes. La qüestio de la que parla el soci Genovés Olmos que fa convenient la reforma
dels estatuts pareix prou clara, els Jocs Florals de 1915, enfrontaren les dos postures existents dins de la societat, i les paraules del vicepresident segon, son per a un cridament de conciliacio entre els socis i un sintoma
clar la ruptura produida, que feu necessaria la reforma dels estatuts.
El diari El Pueblo en el seu articul sobre la nit de la festa, no a soles se llimitava a descriure-la sino que
comentava la situacio del movimient valencianiste i de Lo Rat Penat:
88
89
90
El Pueblo. “Juegos Florales”. Nº 8520. 1 d’agost de 1915. pp. 1-2
Almanaque Las Provincias. “Valencia en 1915”. p. 60.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 9 d’agost de 1915.
“El movimiento valencianista o nacionalista ha adquirido no grandes proporciones
todavía, pero acentúase este ideal en formas menos sagaz que antaño. Son hoy muchos los
que aman estas doctrinas y los que sostienen que toda sociedad o corporación valencianista, singularmente, las más caracterizadas, y una de ellas lo es “Lo Rat-Penat” deben salir
de su infecundo platonismo o de su languidez literaria para incorporarse al movimiento
vivo de las ideas.91”
El 13 d’octubre de 1915, se celebra la primera Junta de Govern, despres de la Junta General, baix el vicepresident primer Josep Rodrigo Pertegás. En esta se llegi un escrit del president, Francesc Cantó, que presentava la dimissio en caracter irrevocable. El soci Martínez Aloy propon el nomenament d’una comissio per a
convencer al President de que no dimitixca. No obstant se convoca, la Junta General Extraordinaria per a tractar sobre la dimissio del President i el nomenament del nou. El 28 d’octubre de 1915, el nou president Joan
Pérez Lucia pronunciava el seu discurs, i agraia a l’entitat la seua designacio.
2.3. LO RAT PENAT DURANT LA DESCOMPOSICIO D’UN REGIM.
2.3.1. ELS PROBLEMES ECONOMICS.
En la sessio del 11 de març de 1915, Francesc Cantó dirigia unes paraules a la Junta de Govern, en la seua
calitat de nou President de Lo Rat Penat. Naixcut en 1850, en Castello en el si d’una familia mija, son pare era
agent comercial, cursà els seus estudis en la Facultat de Medicina de Valencia, i se doctorà en 1872. catedratic d’Anatomia, aplegà a ser Decà del Colege de Meges, i tingue una participacio activa en els circuls lliteraris i medics de l’epoca. L’inici de la seua presidencia en la societat coincidi en una situacio poc estable de la
mateixa, al mes de la seua arribada dimitien el vicepresident i el secretari general, i se constitui una Junta
Extraordinaria, per a elegir nous carrecs. La presidencia de Francesc Cantó fon puix molt curta; no aplegaria
a l’any de duracio, en l’acta del 13 d’octubre de 1915, la següent a la Junta General celebrada despres dels Jocs
Florals d’eix any, Cantó presentava la seua dimissio. (Veja’s epigraf 2.1.1.2)
Per a Lo Rat Penat son temps de dificultat economica, aixina a una invitacio del Governador Civil a participar en la Festa de les Flors del mes de maig organisada per la Comissio Provincial contra la Tuberculosis,
la Junta de Govern contesta que aconsellarà als socis a la colecta individual, pero que no pot prestar recolzament material davant el deficit economic que sofrix l’entitat. Aço succeia en abril de 1915, en juny la situacio
no havia millorat, se devien 100 ptes. per la compra de 200 cadires, 90 de les quals les havia retirades el venedor per falta de pagament92. A diferencia de periodos anteriors, eixe mateix mes, davant la proposicio de
l’Ajuntament d’Ontinyent de colocar una placa en un carrer d’esta vila en homenage al Mestre Úbeda, la societat respon afirmativament en la condicio de que siga l’entitat local qui pague la placa.
2.3.2. RENOVACIO I PROYECCIO CULTURAL.
Com Francesc Cantó, el nou president de Lo Rat Penat, Joan Pérez Lucia era de la provincia de Castello
pero un poc mes jove. Naixcut en 1870, se dedicà a la politica, fon regidor i diputat provincial, milità en la
Lliga Catolica, i tambe al periodisme, ademes d’eixercir com a advocat. Els seus interessos pel periodisme el
portaren a la creacio del diari La Voz de Valencia, des de la seua direccio fomentà la cultura valenciana, i promogue l’aplec a El Puig, que movilisà a bona part de l’opinio publica de l’epoca. Com a diputat provincial feu
91
92
El Pueblo. “Juegos Florales”. Nº 8520. 1 d’agost de 1915. pp. 1-2
possible la creacio del Centre de Cultura Valenciana, junt en atre actiu ratpenatiste i diputat provincial, Josep
Martínez Aloy.
El 28 d’octubre de 1915, el nou president Joan Pérez Lucia, agraix a la Junta la seua eleccio i s’oferix als
seus companyers. Les paraules del seu discurs d’inauguracio, que arreplegà el secretari de l’entitat, son les
següents:
“(...) confirmá els nous impulsos y l’amplia orientació que va a seguir esta societat,
doná conte dels importants treballs realizats desde sa posesió respecte al monuments a
Llorente y Giner, publicaciones lliterarias, excursions artistiques, y de propaganda valencianista y preparació del importante problema de atracció de forasteros”.
Entre les proposicions concretes que fa Pérez Lucia, durant la seua presidencia, està l’excursio a Sagunt,
a on se traçarà en ajuda de les autoritats locals un pla per a convertir aquella historica ciutat en una de les estacions de turisme de la provincia.93
L’any de 1916 s’inicià baix la presidencia de Joan Pérez Lucia, que intentà ampliar el numero de socis de
Lo Rat Penat en el desenroll de la politica acordada en la Junta de 28 d’octubre de 1915. Lluïs Cebrián
Mezquita, propongue dirigir un manifest o invitacio als valencians, per a que conegueren els fins de Lo Rat
Penat, i recolzaren les seues iniciatives i proyectes. El manifest tindra com a base les declaracions del president en el seu discurs de presa de possessio. Despres dels recents acontenyiments dels Jocs Florals d’est any,
se posa en marcha este proyecte des de la Junta Directiva, en un intent de difondre i restaurar l’image de l’entitat, que havia sofrit cert dany davant l’opinio publica en els acontenyiments dels Jocs Florals, o al menys eixa
devia ser la visio de la Junta Directiva. L’idea encontrà acceptacio per la presidencia que formà una comissio
integrada per ella mateixa i el soci Cebrián Mezquita. La presidencia propongue reformar el Reglament
General de la societat per a respondre a les noves necessitats i aspiracions de la mateixa i ser mes eficaç. Feu
un cridament a la Junta per a portar a la següent sessio les proposicions de modificacio del reglament. Un mes
mes tart se nomenava una ponencia per a estudiar totes les propostes de reforma presentades.
La vida intelectual de la Societat continúa i, si be, se busca restaurar la bona image de Lo Rat Penat i l’incorporacio de nous socis, no cessaren les seues activitats mes caracteristiques. En giner de 1916 hi ha 11 seccions en la societat94; Lliteratura en la que es president Lluïs Cebrián Mezquita; Arqueologia, en Josep
Martínez Aloy; Agricultura, en Francesc Morote Greus; Foment del Treball, a carrec de Gil Roger Vázquez;
Industria i Comerç baix la presidencia de Lleopolt Trénor Palavicino; Teatre, a carrec de Maximilia Thous;
Pintura, de Josep Benlliure; Musica, de Ramon Martínez Carrasco; Excursions de Joan Rodríguez Conesa;
Turisme, de Vicent Salvá, i la dels Jocs Florals, de Francesc Badenes Dalmau.
Eix any, en la Junta següent a l’eleccio dels carrecs de les seccions95, s’expondran a proposta del President
els proyectes de cada una. Aixina la Seccio d’Excursions propon eixides a Alzira i la colocacio de plaques en
Xativa i Denia, en honor de Vicent Boix i Roc Chabás, respectivament. La Seccio de Foment de Treball i de la
Riquea, te en estudi el problema del credit agricola i activar la construccio de les facultats de Medicina i
Ciencies, i les Escoles Normals, i en el capitul de conferencies, esta Seccio se propon solicitar a l’ingenier
Bellido, encarregat del proyecte del ferrocarril directe a Madrit, que impartixca una conferencia en la casa social.
La Seccio d’Arqueologia propon la visita a monuments, edificis i llocs historics, com la ya anunciada iglesia del Temple. La de Musica, te com a proyecte reunir una triada coleccio d’obres musicals valencianes dels
mes distinguits compositors i dur avant uns maitines musicals. La Seccio de Teatre propon arreplegar i catalogar les obres del teatre regional i dur a escena els inedits premiats per l’entitat ratpenatista, celebrar en freqüencia velades dramatiques i la festa del sainet en el Teatre Principal.
93
94
95
Podem emmarcar estos intents del nou President de la societat en la tendencia de l’epoca, de fomentar el turisme, especialment despres de les
Exposicions Regional i Nacional, de 1909 i 1910. Entre les diverses idees, una era mostrar a Valencia com a una estacio hivernal.
En la Junta de Govern, celebrada el 28 de giner de 1916, se concedirà un vot de confiança al President per
a que, d’acort en les entitats de la capital i alcaldes de la comarca, procedixca quan ho crega oportu, a l’assunt
del proyectat viage a Madrit, en el fi de conseguir que s’arreglen les principals carreteres, proyecte que se promou des de la Seccio de Foment, i que s’estudiarà en la Junta següent. La Seccio de Turisme dona conte del
proyecte de restauracio de l’ermita d’El Puig, obra del consoci Manuel Cortina i que s’oferix ad esta Comissio
de Turisme. Finalment, a iniciativa de la Seccio de Teatre, s’acorda la proposta de Maximilia Thous d’establir
una quota voluntaria per als gasts de les funcions teatrals. Es a dir tot un elenc de propostes que convertien a
Lo Rat Penat en l’organisme mes actiu, per molt de tot el “Realme”96 per utilisar la seua propia terminologia.
L’arribada del nou President no a soles paregue activar la dinamica de les distintes seccions, sino que ademes se propongueren certes actuacions de caracter public. En març de 191697 el president informarà sobre els
proyectes que les distintes seccions han posat ya en marcha; l’exposicio de fotografies i dibuixos referents a
Sagunt en el Salo d’Actes de la societat, les tertulies lliterari musicals que se celebren en creixent exit els
“dijous”, i el convit al consoci Francesc Martí Grajales.
El president Pérez Lucia donarà conte a la Junta de les enquestes realisades en diversos pobles de la provincia per al proyectat viage a Madrit, en l’objecte de que s’arreglen les carreteres d’acces a la ciutat. Algunes
de les iniciatives mes importants que se promovien en la ciutat de Valencia solicitaven a Lo Rat Penat el seu
recolzament. Aixina, en este mes l’Ajuntament de Valencia convoca una “Assamblea Magna” per a solucionar
el conflicte de les subsistencies i la falta de treball, a la que assistirà el President en representacio de la societat. En maig, l’entitat rep una comunicacio de l’Ajuntament en la que se detallen les gestions fetes per la Junta
Magna reunida per a solucionar el conflicte de les subsistencies. Tambe se reberen unes cartes de la Comissio
Permanent contra la Tuberculosis que solicitava la colaboracio de la societat en la Festa de la Flor, i atra de
l’agrupacio “Nostra parla” en la que comunicava la seua constitucio.
Tota esta activitat no vingue acompanyada de la corresponent finançacio per lo que la qüestio economica
ocupà u dels primers llocs d’interes de la Junta de Govern. En la sessio d’esta celebrada en giner de 191798, se
faculta a la presidencia per a que realise les gestions oportunes en Madrit en el fi d’obtindre una subvencio del
govern. En el mes de febrer de 1917, la Junta de Govern es informada de la dimissio com a tesorer de Carles
Sarthou, i se nomenarà a Pere Burriel i García de Polavieja com a tesorer accidental, encara que abans de que
prenga possessio, i a proposta de Juli Oltra, s’acorda normalisar la contabilitat pendent de 1915 i 1916.
Durant el mandat de Pérez Lucia la situacio economica de Lo Rat Penat aplegà a ser prou critica, com ya
ho era en el president anterior Francesc Cantó. En la Junta de Govern de juny de 191799, el contador de la societat Juli Oltra lamentava que passara el temps sense resoldre els dubtes dels contes de 1915, i pregava a la presidencia, que se normalisara la contabilitat de la societat en la major diligencia possible. En este sentit, una de
les mides que se prengueren, en març de 1918, fon la decisio de que qualsevol entitat que solicitara el local de
la societat hauria d’abonar 25 ptes., fins llavors per lo general cedit gratuïtament. En l’ultima Junta en la que
es encara president, Pérez Lucia manifestava que li havia aplegat la subvencio solicitada al Ministeri
d’Instruccio Publica per valor de 1.000 ptes., lo que suponia un momentaneu respir a la societat. Resulta paradoxic que la principal font de valencianisme cultural de l’epoca, com era Lo Rat Penat, no quedara en bancarrota gracies a subvencions aplegades des de Madrit, otorgades pel govern “central”.
Pérez Lucia estara al front de l’entitat fins a la Junta General del 31 de decembre de 1918, en la que s’elegix la part corresponent de la Junta Directiva i accedix a la presidencia Francesc Almarche. En esta Junta
com era habitual en les juntes generals de final d’any, se presentaran els contes que foren revisats per una
comissio formada en la renovacio de la presidencia i de la mitat de la junta.
96
97
98
99
En ocasions s’utilisa “Realme”, en les Actes de la societat per a designar el Regne de Valencia.
2.3.3. LA LLARGA PRESIDENCIA DE FRANCESC ALMARCHE.
El 4 de giner de 1919 se presenta en la Junta de Govern, com a nou president Francesc Almarche100. Un
intelectual pren el relleu de la presidencia despres dels anys dificils. Encara que la societat valenciana anava
rebolicada, puix es l’epoca del pistolerisme i dels intents de revolucio a imitacio bolchevic, Almarche donarà
un marchamo a Lo Rat Penat que durarà fins a la Republica. Este, naixcut en 1875, estigue becat en els seus
estudis de Filosofia i Lletres de l’Universitat de Valencia. Fon professor de Llati i d’Historia, i oposità al cos
d’Archivers, Bibliotecaris i Arqueolecs de l’Estat, en el que aplegà a ser archiver de l’Archiu General del
Regne de Valencia i Director de la Biblioteca Provincial de Valencia. Francesc Almarche, fon seguidor d’atre
intelectual de l’epoca, Roc Chabás, i com este escribi numerosos articuls i publicacions d’art i historia local.
Francesc Almarche, membre de l’Academia de Sant Carles, dirigi la seua revista Archivo de Arte Valenciano,
i fon ademes Decà del recent Centre de Cultura Valenciana.
Una personalitat com la d’Almarche formada des de l’investigacio i l’estudi, donà a la societat un nou
impuls, que ademes d’activar les distintes seccions, cosa que ya havia iniciat Joan Pérez Lucia, sanejà les finances de l’entitat. Ya en la primera sessio despres de les eleccions, el nou President i la Junta, acordaran reunirse els dies 10 i 20 de cada mes, i constituiran les noves taules i seccions entre les que s’encontraven
personalitats de gran prestigi; Lluïs Cebrián Mezquita al front de la Seccio de Lliteratura, Josep Martínez Aloy
en l’Arqueologia, Juli Oltra en la de Llectura, el Comte de Torrefiel en la Seccio de Foment de Museus, Lluïs
Fullana presidirà la de Filologia, Francesc Martínez en la d’Excursions, Ignaci Villalonga en la d’Estudis de
Llegislacio Foral, el Baro d’Alcahalí en la de Jocs Florals, Francesc Vilanova en la d’Iconografia, Jesus Gil en
la Seccio de Bibliografia, Estanislau Alberola en la de Lliteratura i Musica popular, Manuel González Martí
en la Seccio de Belles Arts, i les seccions de Musica, Teatre i l’Escola de Declamacio, presidides per Lambert
Alonso, Josep Mª Juan García, i Antoni Tamarit respectivament101. Com se pot apreciar el numero de seccions
havia aumentat de 11 a 15, des de 1916 a 1919.
A lo llarc de 1920, continuaran algunes de les activitats de l’any anterior com les reunions dels dijous, i
una funcio teatral al mes. En març de 1920, el president de la Seccio d’Arqueologia, l’Exm. Sr. Martínez Aloy
presenta la seua dimissio irrevocable, provablement provocada per l’incompatibilitat en la seua activitat politica.
En canvi, i a pesar de que la presidencia d’Almarche te una duracio considerable en l’historia de la societat, des de giner de 1919 a 1927, casi huit anys, un any despres de la seua eleccio i per motius de salut presentarà la seua dimissio, que la Junta de Govern102 no acceptarà. Se resolgue la crisis en la proposicio de
nomenar a un vicepresident per a que l’ajudara.
En decembre de 1922, se convocà la Junta General per a la renovacio de la mitat de la Junta de Govern,
a on se reelegi a Almarche com a president. Per motius de salut, Almarche passà llarcs periodos sense assistir
a les juntes, aixina la Junta de Govern d’abril de 1923, sera l’ultima a la que assistixca fins a que torne a ferho en juny de 1924. Entre els presidents accidentals d’este periodo s’encontren el vicepresident Francesc
Cantó, Modest Jiménez de Bentrosa103, el vocal Manuel Peris Fuentes, Facunt Burriel i García de Polavieja, i
Francesc Morote, per atra part, pareix ser que Almarche sí que eixercia la presidencia durant la seua absencia.
Aixina, en març de 1924, dirigix una carta a la Junta de Govern en la que davant l’idea d’alguns socis de la
Junta de llogar el pis principal de la dreta contigu a la seu, se nomena una comissio en plenes facultats durant
un any.
100
101
102
103
En 1924 Jiménez de Bentrosa que figurava com a vicepresident de la societat, fon nomenat governador de Pamplona, a pesar d’aço la junta estimà
convenient que continuara en el seu carrec a pesar de no poder ocupar-lo. Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 11
de decembre de 1924.
En les seccions de l’any 1923 apareixen figures ilustres de la cultura valenciana, com el futur president de
la societat Manuel González Martí. La Seccio de Filologia estara a carrec de Lluïs Fullana, i Francesc Vilanova
Pizcueta sera el vicepresident de la Seccio d’Iconografia. L’equip d’Almarche s’encontra integrat per Modest
Jiménez de Bentrosa, com a vicepresident primer i els vocals Agusti Paredes Nebot, Josep Almenar García,
Francesc Morote, Josep Osset Merle i Manuel Peris Fuentes, el contador Antoni Camps Cámara i el secretari
general, Jaume Ferrer Vercher.
Entre les aportacions del periodo Almarche s’encontra la reorganisacio de la Seccio de Publicacions, a la
que se li donarà amples facultats i autonomia per a la publicacio de les obres. Tambe se formarà ara, un grup
de jovens denominat “Joventut de Lo Rat Penat”104, que regalaren per subscripcio una copia identica de la
senyera del rei Jaume I, i que se guardava en la casa de la ciutat. S’organisaren tambe les conferencies sobre
Regionalisme pronunciades per Bernat Morales San Martín, recent nomenat “Individu Corresponent de la Real
Academia de la Llengua”, i ademes se tornaren a iniciar les interrompudes excursions. La Seccio de
“Joventut”, junt en la de Lliteratura i Teatre reberen un vot de gracies per la seua actuacio. L’Escola de
Declamacio, al front de la qual s’encontrava el professor Lara tambe mantingue una intensa activitat.
Baix la presidencia d’Almarche tindra lloc en juliol de 1924105, una peticio singular per part d’una societat de radiotelefonia de residir en Lo Rat Penat. Les condicions convingudes senyalaven que Lo Rat Penat se
reservava el dret de poder fer us del departament destinat al servici de la societat de radio com estimara
necessari sense cap responsabilitat. Per a l’us d’estos locals se crearia una classe de socis condicionals o agregats que no tindrien ni veu ni vot en les juntes, i que pagarien una quota mes reduida. En l’intencio d’estudiar
la reforma dels estatuts se nomenà una ponencia que els preparara per a presentar-los a la seua aprovacio en la
Junta General.
En quant a la situacio economica d’estos anys, en decembre de 1924 l’estat de la caixa social havia millorat de tal forma que se felicitarà al tesorer i al contador de la societat106. Les actuacions de l’equip de govern
de Francesc Almarche havien contribuit a millorar l’estat de contes de la mateixa. La nova Junta eixirà elegida en decembre de 1925. Eixirà elegit vicepresident, Manuel Cortina, que deixarà el carrec immediatament al
no poder eixercir-lo, i ocupa el de vocal. En el seu lloc se nomena a Puig Espert. Antoni Camps figura com a
contador i els vocals, son Agusti Paredes, Josep Almenar, Francesc Morote, Josep Osset, Manuel Peris
Fuentes, Enric Cardona. Com a secretari general quedarà elegit Emili Cebrián Navarro i com a vicesecretari
August Puig Luna.
L’any de 1926 sera l’ultim de la presidencia d’Almarche, que presentarà la seua dimissio en la Junta
General del 31 de decembre. Est any integren la Junta, el vicepresident Facunt Burriel, el tesorer, Vicent Dalfo,
el bibliotecari, Juli Perales i els vicesecretaris Josep Soler Peris i Josep Carbonell Balaguer, i entre els vocals
Lleopolt Trénor, Teodor Llorente, Josep Osset Merle, Manuel Cortina i Lluïs Lucia Lucia.
La dimissio de Francesc Almarche tindra lloc el 10 de giner de 1927 quan presenta la seua renuncia, en
una carta dirigida a la Junta de Govern. En esta mateixa Junta que fora el nou president Francesc Puig Espert107.
Despres de la dimissio d’Almarche al poc de temps presentarà tambe la seua el vicepresident Puig Espert108,
dimissio que sera anunciada en la prensa i notificada a efectes llegals al Governador Civil de la provincia. En
abril de 1927 el president Francesc Puig Espert, presenta en caracter irrevocable la seua dimissio i s’absenta
del salo de juntes, per lo que se fara carrec de la presidencia en eixe moment el vocal Josep Almenar109. El
secretari tambe presentarà la seua dimissio en caracter irrevocable, i ocuparà el seu carrec el soci Morote. La
104
105
106
107
108
109
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 6 de novembre de 1922.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta General de 31 de decembre de 1924.
Actuà com a bibliotecari en l’any 1924, rebent certes critiques per la seua labor deguda a les seues continues absencies, el seu carrec se posarà a votacio per la junta eixint atra vegada reelegit per majoria. Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 10 de giner de 1927.
Junta acorda notificar a Facunt Burriel i García de Polavieja, la seua eleccio per al carrec de President, i senyala que si este no ho admet, se nomenarà al que per tanda li toque110.
La dimissio d’Almarche supon un fort colp per a la societat, la presidencia de Puig Espert no podra unificar les diferents tendencies i criteris interns, i se buscarà un nou president. Per lo vist, u dels candidats possibles, per a alguns socis era Nicolau Primitiu, que assumirà la presidencia, alguns anys mes tart, i que
arreplegava en el seu Dietari no a soles les propostes d’alguns socis sino el descontent del President accidental i la situacio critica d’aquells anys:
“Lo Rat Penat està en crisis després de la dimissió d’Almarche. Després es féu càrreg
de la presidència Puig Espert que fa pocs dies va dimitir (segons diu per la campanya sorrera que li fan els elements retrògrads de la societat).
Varies vegades m’han instat, socis de vàries tendències, per a que’m fera càrreg de la
presidéncia i jo m’he negat redonament a acceptar-la perquè les meves circunstàncies
econòmiques no me permeten estar en un puesto tan visible i en el que tan interessats en
atacar-lo-hi ha per lo vist.
Puig Espert, que l’he trovat hui, està mol calent, vol fer una campanya contra Lo Rat
Penat i hasda (sic) derribar-lo; mes jo crec que la societat l’ideal, millor dit no te culpa de
res, lo que hi ha que trebarllar en un sentit més modern i en consonància ab lo pensar de
hui. Este amic meu és un poc impulsiu”.111
Com a President en funcions se fara carrec finalment el vicepresident Facunt Burriel i García de
Polavieja112. En la Junta General de maig113 eixiran elegits els nous carrecs; Facunt Burriel i García Polavieja,
com a president, Manuel Cortina Pérez, com a vicepresident primer i Ignaci Villalonga com a segon, i Josep
Osset Merle i Nicolau Primitiu Gómez com a vocals quint i septim; el bibliotecari Juli Perales i el secretari
Vicent Ferrán Salvador. Els vicesecretaris eren Josep Soler Peris i Emili Daroca Esplugues.
2.3.4. TORNEN LES PRESIDENCIES CURTES.
2.3.4.1. FACUNT BURRIEL I GARCÍA DE POLAVIEJA.
Fon vicepresident segon de la societat en Francesc Almarche, i quedà com a president en funcions, despres de la dimissio d’este i del vicepresident primer Puig Espert. En la Junta General de maig de 1927 eixirà
elegit per votacio, en 91 vots. En el seu discurs d’inauguracio fara referencia als principis fonamentals de la
societat, aquells de 1878, que:
“permiren viure units persones d’realitats tan distintes en los camps de la política, com
Llombart y Llorente, Querol y Pizqueta, li serviren de norma pera la seua llabor, y, referintse al gran patriarca de les lletres valencianes, recordá unes paraules seues que constituiren sempre el fondo doctrinal de “Lo Rat Penat”, y que li ha permitit viure en tot moment
sens rezels per part de ningún, respecte a la intangibilitat de la unitat de la Patria”114.
110
111
112
113
114
Rosa GÓMEZ CASAÑ. Nicolau Primitiu Gómez Serrano 1877-1971. Una aproximació a la seua vida. Conselleria de Cultura, Educacio i Ciencia.
Valencia, 1997. p. 84.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta General de 15 de maig de 1927.
En el seu discurs destacà tambe la labor de les seccions de Lliteratura, Ciencies Historiques i la
d’Interessos Materials, i subrallà el fondo democratic que ha d’inspirar l’etapa de la seua presidencia sempre
a disposicio de tots els socis, de l’ajuda que esperava d’estos, i de la seua critica. Dedicà a la prensa de gran
elogi i senyalà la proximitat del cinquantenari de Lo Rat Penat. Tambe menciona dos idees dignes de ser destacades:
(La sociedad) “continuará tenint aquells articles en son reglamento que prohibiren els
debats sobre asunto de política y de caracter religiós, buscant sempre l’abras amorós que
deu d’unir a tots els bons valencians.” 115
En febrer de 1927 i baix la presidencia de Puig Espert, presentaran les dimissions el secretari, Emili
Cebrián, Juli Perales i Josep Osset Merle. En abril d’eix any se propongue la reforma del Reglament, i se
nomenà una ponencia per a estudiar-lo i dur-lo a la Junta General. Tambe en abril d’eix any116 se prengueren
acorts importants per a la marcha de l’entitat, com l’ingres d’elements de l’aeroclub, i tambe del grup esperantiste, en iguals condicions que l’anterior.
En decembre de 1927 i baix la presencia del delegat del Governador Civil de la provincia i del president
Facunt Burriel s’aproven certes modificacions dels estatuts de la societat, en concret els articuls numero 5 i 20
que quedaren com seguix:
“Art. 5 La societat se dividirà en les seccions de lliteratura, filologia, ciencies historiques i arqueologiques, centre excursioniste, deports, musica, pintura, escultura, arts, interessos materials, joventut.
Art. 20. Sobre els carrecs de la societat, president, vicepresidents, tesorer, contador,
bibliotecari, secretari general, dos vicesecretaris, i 10 vocals, carrecs que seran bienals i
reelegibles, encara que ha de passar un bieni per lo manco per ad aço. La renovacio de la
junta se verificarà en la Junta General ordinaria i tindra lloc el primer o segon dumenge de
decembre. Esta se podra fer per mig d’aclamacions, quan aixina ho acorden les dos terceres parts dels assistents, per nomenament d’una comissio que proponga o per votacio secreta”.
La preocupacio per la correccio ortografica estigue present en Lo Rat Penat. Aixina en la Junta General
del 11 de decembre de 1927, se presenta una proposta de varis socis per a nomenar el carrec de censor ortografic de la societat, que finalment no s’acceptà.
En la Junta General de 1928,117 el secretari Vicent Ferrán dimitix, i alega com a causa, les circumstancies
de la seua professio, per lo que finalment s’accepta. Se nomenarà una ponencia per a l’eleccio dels carrecs
vacants. Foren elegits per aclamacio els següents: president Manuel González Martí, vicepresidents; Manuel
Oller, Eduart Salinas, com a secretari Jesus Morante, i vicesecretaris Emili Solana i Angeli Castañer, contador
Josep Gasch, tesorer Antoni Camps, i vocals; Lleopolt Trénor, Rafael del Solar, Josep Osset Merle, Teodor
Llorente, Lluïs Lucia, i com a bibliotecari Juli Perales.
La Junta General de 1929 se celebrà el 1 de giner baix la presidencia de Francesc Morote i com a secretari actuà Enric Cardona, per absencia del president Facunt Burriel i del secretari Vicent Ferrán. En esta Junta
prendra possessio el nou president Manuel González Martí i els atres elegits en la General del 9 de decembre.
En la Junta de Govern del 4 de giner de 1929 se donà conte de la constitucio de la Junta Directiva, i s’aprovà
ademes la formacio de les seccions.
115
116
117
2.3.4.2. UN ARISTOCRATA ILUSTRAT AL FRONT DE LO RAT PENAT.
En el mes de giner de 1929118, la Junta de Govern apareix presidida ya per Manuel González Martí, el
Marqués de Dos Aigües. Se nomenaren presidents honoraris de les seccions d’Arqueologia, Musica, Filologia
i Lliteratura a Josep Rodrigo Pertegás, Eduart López Chavarri, Lluïs Fullana, i Lluïs Cebrián Mezquita.
Novament la situacio economica de la societat es deficitaria, se deuen 2.608 ptes., per lo que se pren com a
mida l’aument de les quotes socials en una pesseta mensual.
En el seu discurs d’inauguracio González Martí expon el pla referent a la seua futura actuacio i el seu
agraïment a la Junta per la seua eleccio119. El 5 de maig de 1929, la presidencia propon a la Junta General, que
se deixen lliures el cafe, la biblioteca i la secretaría, que s’han ocupat des de l’any 1925, per a aforrar-se 200
ptes. mensuals, de lloguer, que Lo Rat Penat no pot carregar en el seu presupost, i aprofitar aço per a la reforma del vestibul i interiors de la casa inicial.
La Junta General del 13 de decembre de 1929120 mostra que les tensions internes seguien vives. El soci
Bernat Morales San Martín, propon que la Junta Directiva en ple presente la seua dimissio i se procedixca a
l’eleccio de tots els carrecs, proposta que no accepten els presents, per lo que se procedix a soles a l’eleccio
dels carrecs vacants de la Junta Directiva. Com a vicepresident s’elegix a Manuel Oller Celda, com a secretari a Joan Batiste Palacios, i com a vicesecretari segon a Rafael Gómez Carrasco. Els vocals son Enric Cardona,
Francesc Morote, Santiago Cebrián Ibor, Nicolau Primitiu Gómez, Josep Giménez Fayos, Manuel Tetuá Cases
i com a tesorer a Vicent Chiarri Llop, el carrec de contador sera per a Ramon Ripollés, i el de bibliotecari per
a Antoni Blanco, encara que este s’anularà finalment per no correspondre en este moment la seua eleccio,
segons els estatuts de Lo Rat Penat.
En la Junta General del 5 de giner de 1930, se demanen explicacions sobre el pleit judicial que te la societat, pels gasts produits pel convit que se donà en honor al president González Martí, i sobre qui deu pagar
estos121. Per a resoldre l’organisacio del convit se nomenà una comissio per la Junta de Govern. El President
s’oferi a mostrar els borradors de les actes en la junta. Per majoria dels vots de la Junta General122 s’aprova que
els gasts siguen pagats per Lo Rat Penat. L’assunt degue causar cert malestar entre algu dels presents que
Lleopolt Trénor s’afanyà a mitigar al demanar solicitant als socis “concordia i fraternitat deixant en olvit rencors i divisions, recordant els temps pasats, dificils tant o mes que hui.”123
Davant esta situacio, en la mateixa Junta General, el soci Nicolau Primitiu Gómez, llig la següent proposicio per al bon govern de la societat, que en caracter eixecutiu sera aprovada per majoria de vots:
“A la Junta General de Lo Rat Penat”
En tota la societat, quan un soci te alguna cosa que desbrigar, proposar, censurar o
reprende, es dirigix en contra d’alguna d’estes persones o de la marxa general de la societat, el reglamente l’autoriza a que mijaçant la colaboració d’altres socis, puga provocar una
junta general a la cual expondre les sues idees: reformes, queixes o censures. Es dir que la
Junta General es la soberana i suprema autoritat dins de la societat, i si llavor es decidix
encontra de les propostes del soci a d’aquest no li queda altre recurs que’l de respectar els
acorts de la Junta o extra...yarse de la mateixa i una vegada fora, si li plau obrar en contra
d’ella o de sons directius, de la manera que millor li parega i li permetren les lleis i els
homens, mes no abans.
118
119
120
121
122
123
En la Junta de Govern de 21 de novembre de 1929, se llig una sentencia que condena a la societat a pagar tretze coberts que reclamen el servici del
convit dedicat al president. Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 21 de novembre de 1929.
Cap societat, per al bon manteniment de sons estatus, i sus totes les coses de son prestigi, pot permetre que, per la genialitat d’algun dels seus membres mes o menys impulsius,
els seus asunts particulars e interns, siguen trest a la vindieta publica, ni menys a la prensa,
esposant son nom i son prestigi a les persones extranyes a la societat i al seu desenrroll, i
mes be, per aques motiu, dispostes a ajudar a sa difamació, si a una vez.
Es dolorors, es congoixant ¡es angunios!! el que d’algu temps aci, socis, companys
obrecas, creguen mes be que per satisfer lluns amor propi i vanitat, han per consuetut
llençar a la prensa asunts d’indol interno de Lo Rat Penat i aixó, marmolantse per fora de
la societat, per persones que no atenen mes que les coses que puguen magrar a la nostra
amada entitat llebaren son desprestigi moltissim mes qui els erros suposts de que pugen
acusar a sons directius, que d’esser vers, sempre millor foren corregits dins de la societat i
d’una manera reglamentaria, perque quasi sempre solen esser convesos per ecces de cel i
per al major engrandiment y explendor ratpenatitstes.
Per a esquivar, en lo possible, este mal, el soci que vos parla, abaix firmat, proposa a
la Junta general que acorde una sanció contra el membre que de manera tan contraria als
interesos de la societat es produixca; en la forma següent.
Tot soci, qualsevol que siga son carrec, que porte a la prensa asunts d’indol particular
e interna de la societat, que puguen redundar en despretigi d’aquesta o de sons directius,
será amonestat per el Presidente o si fora este, per la directiva, i segons la gravetat desprestijadora que represente la denuncia feta extrasocietaria, s’el susprendrá del carrer si’l
té, se l’inhabilitarà durant dos anys per a ocuparlos i s’arribará inclus a expulsarlo de la
societat per acort de la Directiva conformat per la Junta General.” 124
En esta mateixa Junta se demanaren contes sobre varies partides, i justificacio de despeses durant l’epoca
del President accidental. Entre els ingressos extraordinaris, s’encontrava la subvencio dels Jocs Florals, el
Premi Creus de Maig i la venda dels divans que palià un poc la dificil situacio economica de la societat.
Novament afloraven els problemes economics. En respecte al pagament de lloguers atrassats de la casa
social, se prengueren en la Junta de Govern de 10 de març125 les següents mides:
“- Els socis i regidors Oller i Cardona, feren les gestions oportunes en l’Ajuntament de
Valencia per a que anticipara la cantitat de 2000 ptes., que anualment concedia per a la festa
dels Jocs Florals, esta entitat.
- Desistir de la compra d’unes teles per a la societat, l’import de les quals pujava a 500
ptes.
- Que s’extenguen rebuts anticipats d’un any, (24 ptes.) a tots els socis. Per la seua part,
queda en firme el pagament de l’anualitat adelantada (25 ptes.) dels membres de la Junta
de Govern”.
Ademes dels problemes economics les dissensions internes eren un fet. El 6 d’octubre de 1930 el president davant de la Junta de Govern recorda i dona llectura a unes cartes aparegudes en la prensa local dels directius Josep M. Juan García, Gómez Carrasco i Manuel Arenas Andújar en injuries contra la presidencia en
l’assunt de l’homenage a Escalante en el Grau. Intervingue en favor de González Martí el soci Marco i quedà
demostrada lo falaç de l’acusacio contra González Martí. En la Junta següent de novembre126 s’acorda aplicar
124
125
126
la sancio ad estos senyors de la separacio dels carrecs que ocupen en la Junta de Govern. Per a la presentacio
d’una candidatura oficial se nomenarà una ponencia formada per Nicolau Primitiu Gómez, Cardona, Prósper i
Marco.
En la Junta General del 14 de decembre de 1930 eixirà elegit com a president junt en la mitat corresponent de la Junta Directiva Carles Sarthou Francés, el vicepresident segon Manuel Martí Sanchis; el secretari
Emili Vilella García, el viceprimer secretari Josep Domínguez Bovi, el tesorer Josep Maria Giménez Fayos, i
el bibliotecari Constanti Ballester, i els nous cinc vocals entre els que figuren Ferran Prósper, Joan Benavent,
Antimo Boscá, Teodor Llorente Falcó, Rafel Molina.
Per atra part, poc de temps despres en la Junta de Govern de giner de 1931127, la primera en acabar les eleccions, i baix la presidencia de Manuel Oller, s’informa a la Junta de la renuncia de Carles Sarthou. Per esta rao
se nomena una ponencia, integrada pels socis Cardona, Prósper i Domínguez per a que inicie les gestions
necessaries, que en acabant comunicarà a la Junta General que sera convocada per a designar al nou President,
al quedar este carrec vacant per la renuncia de Carles Sarthou.
2.3.5. LO RAT PENAT EN TEMPS TENSOS.
Destaca d’este periodo de tensio i desvertebracio social el modo en que Lo Rat Penat elig als seus presidents, entre destacats empresaris del moment, Carles Sarthou, Agusti Alamar i Nicolau Primitiu Gómez.
Encara baix la presidencia de Manuel González Martí s’acorda en la Junta General ordinaria del 1 de giner
de 1931, nomenar una ponencia que faça els treballs necessaris encaminats a la proposicio del soci Corbín
Carbó sobre la declaracio de llibre de text de l’obra titulada En defensa de la personalidad valenciana. En eixa
mateixa junta, quinze dies despres de l’eleccio dels nous carrecs, se llig una carta de Carles Sarthou en la que
s’excusa per no poder acceptar el carrec per motius de treball128. La renuncia de Sarthou sera acceptada al considerar fundats els motius que alega l’empresari. La Junta General acorda comunicar esta decisio a l’interessat
i autorisar a la nova junta per a designar una ponencia que prepare l’eleccio del nou candidat. Deu dies despres de l’inici d’any, i baix la presidencia de Manuel Oller, la ponencia corresponent propon com a president
a Agusti Alamar Ruiz, que sera elegit per aclamacio de tots els presents. La presidencia de Carles Sarthou ha
durat a penes 15 dies.
Agusti Alamar fon un important industrial, president de Lo Rat Penat durant 1931 i part de 1932. En el
seu discurs d’inauguracio129 agrairà la distincio i confiança i se mostrarà convençut de l’ajuda de tots els socis.
Atres socis li oferiran el seu recolzament com Jesus Morante Borrás que en nom de l’Agrupacio Valencianista
de la Dreta, li manifesta la seua cooperacio, per a tot quant signifique valencianisme. L’equip de govern
d’Alamar, com ya senyalarem sera elegit en la Junta General del 14 de decembre de 1930, i ademes dels citats
anteriorment, incloura els carrecs elegits l’any anterior; Manuel Oller Celda com a vicepresident primer, el
contador Ramon Ripollés, i entre els vocals Enric Cardona, Francesc Morote, Nicolau Primitiu i Manuel Tetuá.
En la Junta General del 13 de decembre de 1931 s’alçaren veus com les dels socis Joan García, i Enric
Cardona que subrallen la necessitat de que no hi haja en l’entitat tendencies de dreta ni d’esquerra, i que es
deure de tots els socis fomentar l’unio i no donar lloc a discordies. Tambe mencionaran l’obligacio dels socis
de pagar oportunament per a facilitar el desenroll de Lo Rat Penat. Atre dels socis Josep Domínguez, vicesecretari primer durant l’any 1931, se dirigix a la presidencia per a que procure la no existencia del caciquisme,
en Lo Rat Penat.
127
128
129
A la seua arribada, la nova Junta Directiva comença per coneixer l’estat economic de l’entitat. Aixina, en
la Junta de Govern de giner de 1931130, Josep Mª Giménez Fayos presenta un estudi, avanç del presupost segons
els ingressos i despeses del passat any. Els primers pugen a 10.000 ptes., i els segons a 5. 860 ptes., per lo que
queda un superavit a favor de la societat de 4.140 ptes. En canvi, el llavors contador de la societat, Ramon
Ripollés apunta que a l’estudiar els ingressos i despeses del passat any s’observa que estos ultims son majors,
per lo que el propi contador ha pagat particularment i per conte de l’entitat ratpenatista, 409 ptes.
La Junta preguntarà al contador per la qüestio dels divans que se veneren. A lo que este senyalà que al no
ser pagats els considerà encara propietat de l’entitat ratpenatista per lo que els retirà a pesar del temps passat,
per a evitar que Lo Rat Penat recorreguera als tribunals per a exigir el pagament de la venda. En esta Junta
alguns membres demanen explicacions sobre lo que califiquen com a “mala administració haguda en la
Societat”131, i fan responsable a Manuel González Martí per la seua condicio de president. Davant esta situacio
la Junta acorda finalment prescindir de tota accio oficial i preguntar a la presidencia i a la Junta de Govern
anterior. El president Alamar propon realisar un inventari de la societat i una contabilitat ben duta per a coneixer la situacio de la caixa i demes contes. Tambe propon solicitar una subvencio de 5.000 ptes. a l’Ajuntament
i atra igual a la Diputacio, “contat en que segurament no han de mancar en les dites Corporacions Srs. socis i
amics del Rat Penat que conseguixquen les subvencions qui se demanen”.132 Atra de les sugerencies per a liquidar rapidament els credits sera aportar la Comissio unes obligacions que pogueren afrontar els diners necessaris al ser subscrits pels socis. Finalment s’aprovaran a soles les dos primeres mides.
En la Junta de Govern de giner de 1931133, se procedix a ultimar els nomenaments de les comissions. Molt
interessants resultaren les declaracions del contador Ramon Ripollés, del vicesecretari Josep Domínguez i del
secretari general Emili Vilella que coincidiren, que resultava mes interessant per a la societat la designacio de
persones que tingueren entusiasme i treballaren, que no aquelles de gran prestigi pero que no feyen res. Tambe
se fa referencia a que per a la majoria de les presidencies de les Comissions s’han nomenat a senyors que pertanyen a la Directiva lo que sera motiu de comentaris, que conve evitar. Pero la presidencia alega que ya està
aprovat, que no es incompatible segons el Reglament, i que vist el resultat negatiu que s’ha obtingut anteriorment, s’ha cregut millor designar els carrecs als senyors de la directiva. Per secretaría se manifesta que no
s’han pogut iniciar els treballs degut al gran desorde existent en tota l’administracio.
En giner de 1931134 i vist l’estat dels contes la presidencia somet a la consideracio de la Junta l’existencia
de socis que deuen gran cantitat de rebuts per lo que segons el Reglament s’acorda donar de baixa als indicats
socis i passar a fallats els rebuts no cobrats. Tambe se nomena una ponencia, per a que despres d’estudiar la
relacio dels morosos visiten ad aquells que se crega puguen satisfer els atrassos i continuar en la societat.
A lo llarc de tot l’any 1931, tornarà a reprendre’s per la Junta de Govern, el tema economic. En la sessio
de 29 de giner135, se presentà en la taula una relacio de tots els bens de la societat, i se formà una ponencia per
a que realisara un presupost per al present any. El contador Ramon Ripollés presentà la dimissio, i fonamentà
la seua decisio en motius de caracter intim. La Junta acordà, en canvi, no acceptar-la i designà una comissio
per a que la retirara. En esta mateixa Junta compareixerà Manuel González Martí per a donar conte de tots els
deutes de la societat ratpenatista, per propia peticio de l’expresident. Alguns dels citats deutes se desistiran com
el de 300 ptes. que reclama el Teatre Principal per la celebracio dels Jocs Florals, i atres s’aclariran com la
venda dels divans al Gimnastic i l’incompliment d’esta societat del pagament dels mateixos. Entre les solucions mes factibles, vist l’estat economic de l’entitat, s’aposta finalment que abans de demanar la subvencio a
la Diputacio, visite al President de la mateixa una comissio acompanyada dels diputats socis de Lo Rat Penat.
130
131
132
133
134
135
A lo llarc d’est any de 1931, l’entitat ratpenatista cedi en algunes ocasions el local per a les celebracions
i reunions d’atres societats, entre atres coses pels ingressos economics que aço suponia. Aixina, la presidencia
autorisarà en la Junta de Govern del 3 de març de 1931, la peticio feta per l’Associacio d’Arquitectes, per a les
seues juntes generals. Per les juntes que estos celebraren l’any passat en el local, Lo Rat Penat havia rebut llavors, 150 ptes. En juny d’eix any se cedixen els locals de la societat per a que una comissio de falleres poguera celebrar una Assamblea per a l’eleccio del Comite Central Faller136.
En novembre de 1931137, el soci Giménez Fayos presentà l’estat de contes de l’entitat ratpenatista a lo llarc
del present any. Este expongue que a pesar de la reduccio del numero de socis i per tant dels ingressos, segurament se liquidarà l’any en la deguda nivellacio, despres d’atendre’s en lo possible el pagament de credits
atrassats. La presidencia propongue que per a conseguir una major recaptacio que permetera la reorganisacio
de la societat se plantejara en la proxima Junta General l’aument de la quota social a tres pessetes. La Junta
acordà finalment propondre en la Junta General l’aument de quota, i colocar en el taulo d’anuncis un estat dels
contes, per a que els socis conegueren la gestio economica i administrativa de la Junta Directiva. Esta ultima
idea a proposta de Nicolau Primitu, va acompanyada de la proposta de donar “al soci els alicients de que hui
carisc, procurant reorganiçarse les velades teatrals i els tradicionals dijousos”138. Les dos activitats eren alguns
dels atractius de la societat i es provable que la seua decadencia contribuira en part al descens dels socis en
eixe periodo.
En el mes de giner de 1932 se realisa la presa de possessio dels nous membres de la Junta de Govern, elegits en la Junta General del 13 de decembre de 1931. Els vicepresidents, Manuel Martí Sanchis, i el vicepresident segon Salvador Roda Soriano, el secretari Josep Mª Giménez Fayos, i el vicesecretari Enric Errando
Vilar, el tesorer Josep Vila, el contador, Josep Castañer, i sis vocals Vicent Sancho, Josep Monmeneu, Josep
Gasch, Bonaventura Pascual, Ramon Garrido, i Manuel Tetuá.
En la Junta de Govern de 7 de giner de 1932, i segons s’acordà en la passada Junta General se nomena
una comissio per a redactar un proyecte de reforma del Reglament. En juny d’eix any se celebrarà una Junta
Extraordinaria per a tractar la reforma del mateix, que s’aprovarà definitivament. Despres d’aço, se remet el
reglament a Lluïs Fullana, com a president de la Seccio de Filologia, per a portar-lo finalment a la seua
impressio i traduccio al castella abans de presentar-lo al Govern Civil per a la seua aprovacio139. En la sessio
de 2 d’octubre de 1932, una vegada aprovat el reglament pel Governador Civil, la Junta comunica a tots els
seus components, l’articul 39 del Reglament referent a l’importancia de l’assistencia a les sessions:
“Els components de la Junta de Govern que dexen de assistir a cinc sesions consecutives sense causa justificada deixaran de perteneixer a la mateixa consideratle como a dimitits.”140
Eix any de 1932, el panorama economic de la societat se tornava negre, degut a que durant la discussio
dels presuposts en l’Ajuntament, s’havia suprimit la subvencio que solia concedir-se a Lo Rat Penat. Davant
d’aço el regidor i soci d’esta societat Joaquim Reig Rodríguez, havia demanat que esta subvencio se restablira, i tambe ho solicità aixina, atre dels regidors, Durán Tortajada. L’alcalde senyalà que la majoria republicana de l’ajuntament no tenia inconvenient en que la subvencio continuara i que si s’havia suprimit era per “haver
seguit les indicaciones de alguns calificats valencianistes”. La junta de Lo Rat Penat acordà visitar a l’Alcalde
per a donar-li les gracies, i remetre un ofici de gratitut als regidors Reig i Durán141.
136
137
138
139
140
141
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 23 novembre de 1931
Durant l’any de 1932, Lo Rat Penat ha adquirit alguns deutes en els seus propis socis, aixina el que fon
tesorer durant 1931, Giménez Fayos, que abonà 460,85 ptes.142. Davant esta situacio, i a proposta dels socis,
Vila i Martí s’aplega a l’acort de solicitar un emprestit de 10.000 ptes. Per a lliberar a l’entitat de tots els compromisos de pagaments pendents, i a la vegada de presentar alicients que atraguen a major numero de socis143.
Durant la presidencia d’Alamar s’arribà a l’acort de traslladar als dumenges les velades lliteraries i teatrals que se celebraven els dijous144.
Nicolau Primitiu Gómez Serrano, fon president de Lo Rat Penat durant la major part del periodo de la II
Republica, entre 1933 i 1935. Natural de Sueca, naixcut en 1877, estudià Perit Mecanic i fon un industrial, com
l’anterior president. Traslladada a Valencia la seua familia per motius professionals, aplegà a dirigir l’empresa familiar de fabricacio de maquinaria agricola i molinera. Se pot dir que fon un home excepcional, encara
que empresari, distà molt del model convencional d’home de negocis, precisament per la seua inquietut cultural. El seu interes se manifestà en una forta preocupacio per la cultura valenciana en general i per les manifestacions lliteraries valencianes en particular. La seua fascinacio per l’ambit lliterari el portà a fundar l’editorial
“Sicania”, que edità les obres d’importants figures valencianes; escribi ademes varies obres d’arqueologia i
historia local, i la seua aficio el dugue a reunir una biblioteca particular de les mes amples i completes de temes
valencians. Pertanygue al Centre de Cultura Valenciana, a on desenrollà una intensa labor, com a Director
corresponent en la capital, tesorer, i com a conseller d’art. Estigue ademes, estretament vinculat al llaboratori
d’Arqueologia de l’Universitat de Valencia. Fon membre de la Federacio Patronal de Valencia i la Regio, i president d’Acció Cultural Valenciana, grup proxim als circuls universitaris. Com González Martí, tambe fon en
dos ocasions President de Lo Rat Penat. Colaborà en la revista Germanía, i en la revista Anales, publicacio del
Centre de Cultura Valenciana.
Nicolau Primitiu mantingue una estreta amistat en alguns dels membres de la Penya de Lo Rat Penat o
Penya del Cit, en els que se reunia en el cafe de Cit en la plaça de la Verge,145 i entre els que estaven Francesc
Almarche, Josep Martínez Aloy, Puig Espert, Lucia i Lucia, i Estanislau Alberola.
Nicolau Primitiu prengue possessio del carrec el 8 de giner de 1933. En la Junta de Govern de 10 de giner
de 1933 intervingue com a President, i en l’acta de la Junta General celebrada el dia 31 de giner de 1933, este
figura ya com a tal. Esta Junta te com a objecte discutir la reforma del Reglament, que afectarà a bona part del
mateix al substituir alguns articuls i afegir atres. U dels modificats es l’articul VI del titul III, que versa sobre
els que poden optar a ser socis. Transcrivim aci alguns d’ells en els que s’observa l’introduccio d’una terminologia en conceptes nacionalistes que, fins al moment eren desconeguts en els documents produits per Lo Rat
Penat. Per atra part, estos conceptes nacionalistes (com la designacio del “Antic Realme”, com a “futura nacionalitat”) se neutralisaven immediatament en atres conceptes genuïnament tradicionals com Generalitat Valenciana. En conclusio, Lo Rat Penat, encara despres de reformar els seus estatuts se mantenia fidel a l’espirit
fundacional puix lo important era, segons el renovat articul VI “Ser amador de les glories valencianes”.
Podran ser socis ratpenatistes:
“a) Tots els nats en l’antic Realme de Valencia; els nats en la futura nacionalitat o
Generalitat valenciana i, mentrestan aquestes no existisquen, els nats en les tres provincies
de’Alacant, Castelló i Valencia; homens i dones ab igualdat de drets i d’obligacions, no
especificats com a diferents en els presents Estatuts o acorts posteriors de les Juntes
Generals.
142
143
144
145
Rosa GÓMEZ CASAÑ. Nicolau Primitiu Gómez Serrano 1877-1971. Una aproximació a la seua vida. Valencia. Conselleria de Cultura, Educacio i
Ciencia. 1997. p. 67
b) Tots aquelles veins de los esmentades entitats geografo-polítiques, no nats en elles,
homens, dones, casats a persones valencianes que siguen socios ratpenatistes; mes no
podran ingresar en nombre superior al deu per cent a de l’apartat a)
c) Tots aquells veins de les esmentades entitats geografo-politiques, homens i dones,
que no estant en les anteriors condicions, i que per la seus provada amor a la personalitat
valenciana, foren aceptades per una Junta General Extraordinaria, despres de l’informe
favorable de la Junta de gobern, mes no podent ingresar en nombre superior al deu per cent
dels de l’apartat a).”
Article VII Caldrá per a ser soci; ademés de lo antecedent :
“a) Ser amador de les glories valencianes i decidit a colaborar en tota obra ratpenatista que puga, per a foment del progrés de la societat i recobrament de la personalitat de la
Patria valenciana
b) Tindre bona moralitat i conducta ciutadana i no haure segut procesar per delictes
comunes
c) Estar enterat dels Estatuts i disposat a cumplirlos i fer-los cumplir així com a acatar
el acorts futrus presos en Junta General i els Estatutaris de la de Govern.
d) Estar enterat i disposat a pagar la quota o quotes que estatutariamente li corresponguen.
e) Estar enterat de que als quatre mesos de deixar de pagar les dites quotes, sens causa
justificada, a jui de la Jutna de Govern, deixará de esser soci; no podent-h o tornar a esser
sens satisfer abans les quotes mancades a devengar, i donar una satisfacción suficiente a
l’esmentada junta.
f) Esser presentat per dos socis que heu siguen mes de dos anys, i que responguen de
que’l proposat, (ronant) conscient de lo que antecedisc; esser anunciat en el Tauló de brides durant l’interregne de dues sessions ordinaries de la Junta de Govern quan menys, i que
ésta si no hi ha oposició o no siga suficientemente atendibles a jui de l’esmentada Junta,
pose un “Plan a la Junta” i siga donat d’alta des d’aquells moment.” 146
Ara be, si interessants resulten els articuls VI i VII sobre els membres que podien pertanyer a la societat,
en tant que arrepleguen influencies del valencianisme politic mes encara si cap ho son, les distintes classes de
socis que establix el seu articul XI, ya que suponia l’intent de sanejament economic encara sense subvencions
publiques, i l’apertura a grups socials d’escassos recursos economics com els obrers. Entre els socis actius distinguix els socis amics de Lo Rat Penat i els residents. L’articul XXI, senyala que els socis residents se classificaran en els que habiten en el terme municipal de la capital valenciana i els de fora.
En quant a la classificacio segons la contribucio economica147, la que aporta informacio mes interessant,
els socis se dividiran en protectors, ordinaris, jovens i obrers. Els primers pagaran una quota igual o major a
tres vegades la dels socis ordinaris, a canvi podran ser escoltats en les Juntes de Govern, quan ho consideren
necessari, sense vot ni dret a convocatoria. Els ordinaris pagaran una quota de tres pessetes mensuals, i hauran
de tindre mes de 22 anys. Els jovens pagaran la tercera part de la quota dels ordinaris en els mateixos drets que
els anteriors a excepcio de no usar el vot en les Juntes Generals, mes que el President. Els obrers ratpenatistes
no podran ser amics de Lo Rat Penat, ni protectors, sense passar a ser ordinaris i perdre el caracter d’obrer. Per
a ser soci obrer sera necessari tindre mes de 22 anys i no necessitar avals, ni pagar contribucions, ni patents, i
146
147
tindre un sou menor a tres mil pessetes anuals o guanyar un jornal de menys de 10 pessetes, i solicitar-ho
expressament a la Junta de Govern que ha d’aprovar-ho per unanimitat. Els socis jovens fills de socis obrers
pagaran el 50 per cent de la quota que els corresponga o siga la quarta part de la tercera part de la d’un soci
ordinari.
A la seua arribada Nicolau Primitu propon la creacio d’una nova Comissio en el nom de “Festes i
Representacions”, que estaria integrada per les Seccions de Lliteratura, Teatre, Jocs Florals i Musica, sugerencia que sera aprovada per la Junta.148. Atra de les novetats sera la creacio d’una Comissio titulada de
“Conferencies, Exposicions i Concursos”, que integrarà les Seccions de Ciencies Historiques, Filologia,
Pintura i Escritura i Interessos Materials. La nova Junta des de les seues primeres sessions acordarà reunir-se
cada dimarts en Junta de Govern ordinaria, postergable per al dia següent quan les circumstancies ho exigixquen. U dels guanys conseguits durant la presidencia de Nicolau Primitu i gracies a les gestions del soci Rafel
Raga fon l’obtencio de tres dies mensuals de la Direccio de la Unió Radio Valencia, per a que la societat disponguera de la mateixa per a “poder fer llabor valencianista i “Rat Penat”149.
La Junta de Govern de 1934150, estava integrada per Nicolau Primitiu, vicepresident Manuel Tetuá, secretari Francesc García, vicesecretari primer, Francesc Soriano, i vicesecretari segon Manuel Hernández. El carrec
de tesorer l’ostentava Josep J. Vila, el de contador, Emili Vilella, el de bibliotecari, Josep Gasch, i entre els
vocals s’encontraven: Josep Casanova, Rafel Gayano, Jaume Ferrer, Salvador Carreres, Francesc Alcaide,
Rafel Raga, Ferran Prósper, Josep Domínguez, Manuel Sigüenza, Domenec Gómez, Ricart Sanmartín. Ademes
estaven els membres de les Seccions de Jocs Florals, Teatre, Publicacions, Lliteratura, Filologia, Ciencies
Historiques, Excursions, Musica, Pintura i Escultura, Joventut, Interessos Materials; els consistoris de Regines,
de Cort d’Honor, Poesia, i les comissions de Conferencies, de Conreu de Monuments, Dames ratpenatistes,
Dijous Classics, Ensenyança i Colonies, Foment de Museus, Facenda i Fabrica, Foment del Llibre Valencià,
Jornades de Renaixença, Jornades Poetiques, de Visita Cultural Ciutadana, Agrupacio Orquesta Valenciana, i
les Escoles de Cant Popular, Oratoria, i Dramatica.
Per atra part, ademes de les respectives seccions, el creixent numero de consistoris i comissions de l’entitat, aumentaven el treball de la Junta de Govern, i per supost de la presidencia, que al pareixer no contava en
tot el recolzament esperat. Al poc de temps d’ostentar el carrec de president, Nicolau Primitiu escrivia sobre
Lo Rat Penat en el seu diari:
“El Rat Penat em porta més faena que un porc solt... lo trist es la poca col.laboració...la
major part dels càrrecs ni tansols a les juntes vénen...” 151
En la Junta de Govern del 11 de maig 1934152, el soci Sarthou, comunica a la Junta la dimissio de Nicolau
Primitiu. La Junta no acceptarà la decisio d’este, i nomena una comissio encapçalada per Sarthou, que conseguirà que Nicolau Primitiu retire la dimissio, fet que sera comunicat a la Junta en la sessio del 15 de maig de
1934.
Per a millorar l’estat economic de l’entitat i poder oferir un major numero de possibilitats als socis, el president Nicolau Primitiu153 propongue l’aument mensual de la quota entre els socis, pero la proposta no s’acceptà, per estar en contra la major part de la Junta Directiva. Ell per la seua part, comunicava a la mateixa la
seua classificacio com a soci protector per la que pagava deu pessetes al mes, i el fet d’haver apuntat a tota la
148
149
150
151
152
153
Valencia, 1997.
familia, “fent un sacrifici economic”. A soles dos membres de la Junta secundaran la proposta i s’aumentaran
la quota com a socis ordinaris.
Nicolau Primitu, relatava en el seu dietari els acontenyiments i raons que el portaren a presentar la seua
dimissio:
“Dies passats i amb motiu de haure refusat la Junta de Govern de Lo Rat Penat una
proposició meua..., vaig dimitir amb resolució irrevocble, mes la Junta i sus tot el bons oficis d’En Carles Sarthou m’han fet tornar arrere per temer a perjudicar a Lo Rat Penat si persistía en la meua actitud davants dels Jocs Florals. No obstant estic cansat... desenganyat al
veure que la transformació de Lo Rat Penat no es tan fàcil com pareix ad alguns.”154
En el mes de novembre de 1934155, se presenta a la Junta de Govern un proyecte d’adicions als estatuts a
on se crea el carrec d’archiver, i se tracta sobre les quotes dels socis. S’acorda que el carrec d’archiver tinga
caracter vitalici, i se nomena a Josep Gasch Juan. Tot aixo deura, en canvi, esperar a l’aprovacio de la Junta
General.
A finals de novembre de 1934, la presidencia informarà a la Junta de Govern al voltant de les gestions
fetes en la Comissio de Monuments i en les autoritats per a que se declare al Monasteri d’El Puig, com a
Monument Nacional, aixina com de la carta rebuda de l’alcalde de Valencia, en la que este solicitava de Lo
Rat Penat, assessorament sobre el dit monasteri.
En l’ultima Junta que presidix Nicolau Primitu, este comunica a la mateixa, la necessitat de fer unes manifestacions referents al seu treball com a President davant de la Junta de Govern que se despedix:
“doncs ell vingué a la Presidència del Rat-Penat ab mes grans ilusiones que el feren
desplegar una gran activitat els primersrs mesos però que hagué d’aturar-la. Remarca lo
conveniente que haguera estat (al seu criteri) la reforma dels Estatuts tal qual la proposava
i ab el consegüent augment de quotes als socis, un dels principals assumptes que promogueren l’oposició de gairabè tota la Junta de Govern, que fins anunciaven baixes de portarse a camp el projecte, enten que si bé possible s’hagueren prouit estes baixes hagueren
hagut moltes mes altes de aprobars-se els projèctes que portava.” 156
El president Nicolau Primitu manifestava obertament la seua propia opinio sobre l’entitat ratpenatista157:
“(...) molts no s´han enterat perque la lluita intensa del principi hagué d’aturarala perque es trobava desplaçat del rest de la Junta, però que vol dir el que ha dit sempre: que Lo
Rat –Penat deu esser una societat aristocrata en el sentit intelectual i tradicional i que al cap
de 56 anys d’existencia deu tindre una constitució integral caracteristica mol distinta de la
que ha tingu anys enrrera; i el primer que hi ha que fer es una mica de sacrifici per banda
dels socies que siguen verdaders ratpenatistes”.
A principis de 1935, Nicolau Primitiu deixarà la presidencia de la societat, producte de la renovacio anual
de part de la Junta de Govern. El substituiria Josep Monmeneu, que figurava ya com a President en la sessio
de la Junta de Govern celebrada el 8 de giner d’eix any.
154
155
156
157
Valencia. 1997. p. 93
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 29 de decembre de 1934
2.4. ELS NOUS PROYECTES EN LA CREIXENT ACTIVITAT DE LO RAT PENAT.
2.4.1. LA SECCIO “JOVENTUT” I LA REVISTA GERMANIA.
En la sessio del 6 de novembre de 1922 el president de la societat Francesc Almarche comunica a la Junta
de Govern la formacio d’un grup de jovens baix el nom de “Joventut de Lo Rat Penat”. Una de les seues primeres iniciatives fon el regal a la societat, mediant subscripcio, d’una copia identica a la Senyera del rei En
Jaume. Entre els objectius de la “Joventut”, estava la dedicacio a l’estudi de la cultura valenciana, l’historia i
la lliteratura especialment i el foment de l’idioma valencià. La Seccio tingue des de la seua creacio una forta
acollida, puix a finals de 1922 el numero de jovens que integraven la “Joventut” era superior a doscents158, i en
l’any 1923, la joventut ratpenatista contava en mes de cinccents socis.159
L’orgue en el que se va a materialisar el pensament del nou grup es donarà un poc despres, quan en la Junta
de Govern de 1925, Emili Cebrián, president de la seccio de Joventut, comunica a la Junta que esta seccio va
a publicar una revista que sera editada pels jovens de forma independent a la casa, idea que la Junta desconeixia pero que finalment acceptà. La revista, que sorgirà de la seccio de “Joventut de Lo Rat Penat” en el nom
de Germania, tingue un caracter lliterari i cientific, com se llig en la seua portada, i ixque a la venda quinzenalment per trenta centims, a lo llarc de 1925. El seu director fon Lluïs Cabrelles, i s’edità per l’imprenta de
Josep Olmos, que s’anunciava en la contraportada. La publicacio constava d’unes 15 pagines aproximadament,
i incloïa alguns anuncis comercials, fotos i dibuixos. En la portada eren freqüents els dibuixos d’assunts i simbols valencians com l’escut del Regne de Valencia, o el del Tribunal de Comerç del Regne de Valencia, del
segle XVIII, un fotogravat de la Verge dels Desamparats, reproduccions de gravats, com el que representa a
Jaume I de Valencia, i fotos de festes valencianes, com la provesso del Corpus, o el Portal de l’antic Palau dels
Duches de Mandas, el sagell de l’antic Consell de Castello, o un plat de ceramica de Manises del segle XV,
entre atres.
Els articuls de la revista tractaven diferents assunts, pero tots ells mes o manco relacionats en Valencia i
la seua cultura. Junt a breus resenyes cientifiques, s’encontren poemes, cartes, comentaris de l’editorial, articuls sobre els Jocs Florals, la publicacio del seu cartell, i inclus se destinarà un monografic als Jocs Florals, el
numero 8, en el que escriu un articul el croniste de la ciutat de Valencia i membre de la societat, Lluïs Cebrián
Mezquita. Son tambe abundants els articuls sobre regionalisme i sobre la llengua valenciana, no tant els d’ortografia com els alusius a la situacio de la mateixa o a la qüestio del bilingüisme.
Dins de la catalogacio politica de l’epoca entre conservadors i progressistes, se pot dir que la seccio de
“Joventut”, fon provablement des de la seua formacio, el sector mes progressiste de la societat, i alguns dels
seus membres estagueren proxims ad atres grups valencianistes, com el format entorn a Patria Nova160. Es en
esta llinia a on podem situar el discurs d’u dels membres de la “Joventut” ratpenatista, que apareix publicat en
el numero del 15 de juliol de 1925. En este, el seu autor expon de forma critica el seu pensament sobre la figura de Teodor Llorente, i de lo que este representava, el conservadurisme, front a lo que ara pretenia opondrese-li un “nacionalisme progressiste”:
“... Nosaltros començaren la campanya nacionalista mol ans qu’els catalans, pero la
mala dirección del principal cabecilla, que cubrinse en la máscara del regionalisme fea política conservadora, ha fet que no tinguera l’exit degut.
158
159
160
Almanaque Las Provincias per a 1923. “Lo Rat Penat”. Any 1922. p. 222.
Almanaque Las Provincias pe ra 1924. “Lo Rat Penat”. Any 1923. p. 267.
Veja’s epigraf 3.
No aspirem a recobrar institucions de govern, quina memòria conservem ab respècte
y amor, peo que no son propis d’estos temps. L’Antic reine de Valencia ha passat a l’historia...
Lo que conservem y cultiven, es l’amor de nóstra glòria y nòstres tradicións, lo que hi
ha de poétic y pintoresc en nòstres festes... y el dulce idioma.
El que digué estes paraules, es el pre de tos els actuals poetes, que no més saben fer
poesíes a la lluna.
Canteu himnes patriotics qu’aplegant al poble el desperten.
Este y altres del seu temps son els qu’han fet als valencians de mil duros y tartaneta
nòstra vergonya.
Pero no impòrta: a pèsar de tot i sobre tot triunfarem,: doneuse un abraç germans de
Castelló i Alacant.” 161
L’articul anava firmat per Emili Daroca, en el titul de “Nacionalisme valenciá”, i suponia una actitut que
posava en guardia ad atres sectors de Lo Rat Penat, lo que no impedi la colaboracio de “els majors” quan se‘ls
solicitava.
La posicio de la “Joventut de Lo Rat Penat”, en la societat, com una seccio mes de la mateixa, fara que la
participacio dels membres de la societat siga prou important en la revista. A lo llarc de 1925 apareixen publicats articuls i colaboracions d’alguns dels seus membres mes destacats, aixina com d’erudits de l’epoca, entre
els que figuren: Francesc Almarche, Joseph Rodrigo Pertegás, el poeta Estanislau Alberola, Nicolau Primitiu
Gómez, Josep Sanchis Sivera, Josep E. Galiana, Salvador Soler Soler, Francesc Lacomba, Eugeni Almenar,
Francesc Puig Espert, i Francesc Martínez Martínez. Atres assidus de la mateixa eren el poeta Angeli Castañer
Fons, Pepet d’el Turia, Emili Daroca i Josep Gallego.
En alguns numeros de la revista, com en el segon, apareix una nota en les ultimes pagines, a on s’indica
que el present numero fon revisat per la censura militar, o per la censura governativa, lo que fa supondre que
la revista i el seu contingut era examinat i resultava conforme als dictats del periodo primorriveriste.
Ademes de la revista Germania, en estos anys l’activitat creadora que sorgirà d’alguns sectors de la societat es molt destacada, especialment les publicacions i texts antics.
Entre els diversos proyectes, que la ”Joventut de Lo Rat Penat”, dugue a terme en este periodo, u dels mes
importants, fon l’iniciativa de promoure viages i excursions per les terres valencianes com feyen Teodor
Llorente i els primers ratpenatistes. Entre les primeres eixides que s’organisaren, s’encontren la visita al
Santuari de Sta. Maria d’El Puig, en octubre de 1922, i les excursions al poble de Puçol, i els seus voltants.
Atres de les activitats mampreses per la “Joventut” d’aquells anys sera l’homenage a la dona valenciana el 20
de maig de 1926, l’organisacio dels concursos de poesies, o els de la “Cançó de Pasqua”162, organisats conjuntament en la Seccio de Lliteratura Popular, ademes dels habituals “dimecres d’amical conversa” que se celebraran durant tot l’any de 1925.
Els seus membres tambe portaven a terme una labor fora del grup ratpenatiste, com les conferencies
impartides pel seu president, Sol Manchón en el tema “Cultura y Unión”, en l’Academia Valencianista del
Centre Escolar i Mercantil, conferencia que contà en la participacio de gran numero de prestigiosos valencianistes que expongueren les seues idees respecte al moviment regionaliste.
En el mes de maig de 1926 la “Joventut” organisà un Concurs d’Escritura Valenciana, que anira acompanyat d’una velada lliterari musical. El president Almarche aprofità el seu discurs per a parlar de l’anarquia
ortografica, i senyalar que Lo Rat Penat, “conservador de la tradicio, vol que s’aplegue a l’unificacio sense
innovacions, pel Pare Fullana, filolec, humil receptor d’objeccions, i membre de l’Academia Catalana. Destacà
161
162
Emili DAROCA. “Nacionalisme valencià”. Germania. Nº 7. 15 juliol 1925, Valencia. Impta. de Josep Olmos, p.p. 3 i 4.
Dossier Lo Rat Penat. El Mercantil Valenciano. 24 de febrer de 1925.
que tambe en Catalunya hi ha disparitat ortografica, pero que l’Institut d’Estudis Cataláns poc a poc s’impon
en les seues innovacions, mentres que l’Academia Catalana conservadora cedix”163.
Atre dels actes organisats per la “Joventut” sera la velada en honor del notable saineter valencià Josep
Peris Celda, que estigue al front de la Seccio de Teatre i l’Escola de Declamacio, en la que se llegiren treballs
lliteraris de F. Bellver, M. Beltrán, R. Calpe, i de l’homenajat. Tambe intervingueren en la part musical, els violinistes Samper Peiró i Carles Aranda, les professores de piano, senyoretes Muñoz i Oliver, i el tenor Rodolf
Tormos.
No a soles eren freqüents les velades d’esta naturalea en la societat ratpenatista, sino tambe en la
“Joventut” aixina, el 3 d’octubre de 1927 s’anunciava en el diari El Pueblo l’organisacio per esta de l’inauguracio de la temporada de velades lliterari-musicals.
2.4.2. LO RAT PENAT I LA REDACCIO D’UN ESTATUT D’AUTONOMIA REGIONAL.
En 1917 se celebrà en Madrit, la IV Assamblea de Diputacions a la que assistiren per Valencia, els diputats conservadors Serrano Larrey, Jiménez de Bentrosa i el republicà Ricart Samper, en l’objecte de realisar les
gestions oportunes i obtindre un “concert economic en el Estat”164. En anys anteriors s’havien celebrat estes
assamblees entre els diversos representants de les Diputacions, i en les que se tractaren qüestions referents a la
seua finançacio, a la creacio de les mancomunitats. En canvi es a partir d’aci, quan la qüestio regionalista
pareix intensificar-se.
Llavors es quan la Diputacio, prendra part en l’assunt de l’autonomia a partir de la proposicio, que com a
diputat conservador provincial fa el ratpenatiste Burriel i García de Polavieja, en la que declara que el sentiment de la Diputacio es “francament regionaliste.”165 Esta ademes s’oferix per a organisar, en l’alcalde de
Valencia, Fausti Valentín, una Assamblea Regionalista a la que assistixquen representants de les diferents institucions de govern, i nomenar ademes una comissio que estudie el tema regionaliste valencià. La Diputacio
organisarà tambe una serie de conferencies sobre el tema del regionalisme, a carrec de destacades personalitats, entre els conferenciants s’encontren els ratpenatistes, Ignaci Villalonga, Facunt Burriel, Francesc Martínez
Martínez, Modest Jiménez de Bentrosa, i Lluïs Fullana.
En grans llinies la Dictadura del general Primo de Rivera paralisà les activitats i proyectes valencianistes.
Per atra part, hi hague certa acceptacio entre els sectors valencians mes conservadors, que veren un aguaito de
salvacio entre el desorde politic i economic. Encara que existiren algunes iniciatives en pro de la mancomunitat valenciana, com el nomenament d’una ponencia per a elaborar un anteproyecte d’estatut de la mateixa, que
feu la Diputacio, i a pesar del recolzament de certs sectors de la societat valenciana, com els propietaris agricoles, que veïen en el proyecte una via per a resoldre algunes greus carencies com l’infraestructura viaria, que
perjudicava els seus interessos, el proyecte de l’estatut no quallà. Entre les multiples causes se poden senyalar166: l’ambigüetat i dificultat d’establir els llimits geografics de la mancomunitat, l’actitut depenent del
Govern Central de gran part dels comerciants i dels mateixos propietaris agricoles, els interessos contraposts
d’orde economic, i l’indiferencia dels partits politics, centrats en les seues lluites particulars.
En la llinia de les actuacions de la Dictadura de cara a resoldre la corrupcio i crear una nova classe politica el president del directori acceptà la proposicio de José Calvo Sotelo de dissoldre les diputacions provincials per mig d’un decret-llei, el 12 de giner de 1924. Els governadors eren ara els responsables de la
designacio dels carrecs politics, els nous diputats provincials elegiren com a president a Josep Mª Carrau, Decà
163
164
165
166
Dossier Lo Rat Penat. Diario de Valencia. 4 de maig de 1926.
Manuel CHUST (Dir). Historia de la Diputación de Valencia, Diputacio de Valencia. Valencia, 1995, p. 314.
Alfons CUCÓ. El valencianismo político 1873-1939. Ariel. Barcelona, 1977, p. 108.
Manuel CHUST (Dir). Historia de la Diputación de Valencia, Diputacio de Valencia. Valencia, 1995, p. 314.
del Colege d’Advocats. La nova diputacio redactà una ponencia dirigida al Ministeri de Governacio en la que
s’exponien les causes que entorpien el seu funcionament, pero esta era ademes, una declaracio d’intencions en
l’objecte de constituir una futura mancomunitat d’ambit regional.
En giner de 1930 el general Primo de Rivera presenta la seua dimissio, i a penes un any mes tart en el mes
d’abril de 1931 se convoquen eleccions municipals, i se proclama la Segona Republica, lo que produix l’exili
del rei Alfons XIII. Una vegada promulgada la nova constitucio de la Republica, el 9 de decembre de 1931,
els diferents sectors valencianistes van a establir com a objectiu principal l’Estatut d’Autonomia, i els partits
predominants com el PURA i la Dreta Regional Valenciana se mostraran tambe favorables a la constitucio
d’una regio autonoma.
La postura adoptada per Lo Rat Penat davant els nous acontenyiments queda prou clara, mantindre’s al
marge de qualsevol acte politic, que suponga prendre partit per una o atra força politica. L’interes de l’entitat
ratpenatista se centrarà ara en convocar a les distintes agrupacions valencianistes, per a realisar el proyecte de
l’Estatut d’Autonomia.
El 16 d’abril de 1931, la presidencia comunica a la Junta de Govern, les conclusions de la reunio d’esta
mateixa junta, celebrada el dia anterior, i a la que no pogueren assistir la major part dels seus membres “segurament per les circunstancies especialísimes del moment”167 i per l’urgencia de la convocatoria. En esta reunio
s’acordà la no assistencia de la corporacio a la manifestacio organisada en motiu de la proclamacio de la
Republica “per no haberse rebut cap invitació oficial i considerarse ademes com un acte polític.” En canvi, i
per haver segut declarat el 15 d’abril festa nacional, pel nou govern, fon hissada la senyera en el domicili
social. Actuacio que fon aprovada per unanimitat de la Junta.
Els intents de Lo Rat Penat per a adoptar i mantindre una postura d’imparcialitat respecte als vaivens politics tindran mes o manco exit pero se fan patents en algunes de les actuacions de la societat. En giner de 1931168,
la Junta de Govern acorda a proposta del seu president, Nicolau Primitiu, que tota la prensa diaria de totes les
tendencies politiques figure en la taula de llectura, per a lo qual s’oficiarà als respectius diaris per a que els
envien desinteressadament, i en el seu defecte que s’abone el seu import, i tambe per a subscriure’s als semanaris, El Camí, Anales del Centro de Cultura valenciana, L’Estel, Boletín de la Sociedad Castellonense de
Cultura i el Diccionari Catalá-Valencia-Balear.
En maig de 1931, u dels socis de la Junta Directiva, Nicolau Primitiu Gómez, manifestava al restant de la
Junta, la seua inquietut pels canvis produits en la societat valenciana, i la necessitat creixent de que Lo Rat
Penat, des de la situacio que ocupava com a defensora de la cultura valenciana, promoguera l’encontre entre
les diferents forces politiques:
“donat al cambi operat en Espanya i davant la nova estructuració que a la mateixa
pensa donarse s’ha produit en els diferents sectors valencians un moviment de ansies renovadores i desitjos de que siga al fi reconeguda per el Gobern la personalitat valenciana presentant al efecte a la aprobació de les futures Corts Constituents un Estatut basic. Estos
anhels habien de conmoure naturalment a la joventut de nostra Societat que estimant que
per a una major eficacia precisaba que totes les diferents tendencies treballaren juntes, en
la elaboració del Estatut, pensaren que ningú millor que nostra Societat podría pendre a son
carrec la tasca d’agermanar a tots el sectors i a d’este objecte consultaren ab alguns Srs.
Socis a qui semblá acertat incluir al Sr. Presidente que recordant que ja ab la junta de
gobern celebrada el 19 del propossat febrer, es prengueren acorts que tenen casi esta mateixa finalitat, estima oportú convocar a la present reunió.” 169
167
168
169
No cap dubte de que les paraules de Nicolau Primitiu, eren compartides per atres membres de la junta. El
discurs propicià un canvi d’impressions en esta, que acordà, per unanimitat, convocar a les diferents agrupacions valencianistes a una reunio que es faria el dia 10 de maig en els locals d’esta societat, i en este fi se
nomenà un comite que s’encarregara de “convocar una assamblea magna de les forces vives de Castelló,
Alacant i Valencia per a que del esforz i colaboració de tots ixca l’estatut que deurà presentarse a les futures
Corts.”170 Els socis encarregats de la visita a les entitats valencianistes, foren Agusti Alamar, Manuel Oller,
Cardona, Domínguez i Vilella.
En la Junta de Govern del dia 8 de maig, la presidencia i la secretaría donen conte de les visites realisades a les diferents agrupacions valencianistes. Tambe se posa de manifest l’intervencio de l’Ajuntament de
Valencia, “influenciat sens dubte, per el pensament llançat per Lo Rat Penat”171, que s’ha fet public per la convocatoria en tots els diaris de la ciutat.
L’Ajuntament aprovarà en la seua ultima sessio una mocio presentada per l’alcalde en la que senyalava la
necessitat de que s’agruparen els representants dels organismes oficials de Valencia, Alacant i Castello en les
organisacions politiques i economiques de les diverses tendencies per a elaborar conjuntament l’Estatut basic
que deura presentar-se a les Corts Constituents. Una vegada publicada la convocatoria per a la primera reunio,
l’Ajuntament, de majoria blasquista, invitava el 19 de maig de 1931 a entitats i organismes d’especial rellevancia en la vida publica, com la Diputacio, el Centre de Cultura Valenciana, el Centre d’Estudis Economics
Valencians, l’Ateneu Mercantil, les Camares de Comerç i Agricola, el Colege d’Advocats i l’Universitat per a
designar representants i juntament en els del propi ajuntament, formar una comissio que discutira les qüestions
previes a l’Anteproyecte de l’Estatut.172
Davant l’iniciativa de l’Ajuntament, Lo Rat Penat, acordà suspendre la reunio convocada, i declinar en
l’ajuntament tota iniciativa en est assunt, lo que comunicà mediant ofici a les entitats convocades i a l’alcalde
en visita oficial.173
El 11 de juny de 1931, la Junta de Govern acorda que Agusti Alamar, Manuel Oller, Nicolau Primitu
Gómez, Constanti Ballester, i F. Giménez Fayos174, comencen els estudis per a la redaccio d’un Estatut Valencià
que siga entregat a la comissio nomenada per a tal efecte per l’Ajuntament175. En la Junta de Govern de 21 d’octubre de 1931, el soci Giménez Fayos, com a portaveu de la ponencia encarregada de la redaccio de l’anteproyecte de “Estatut del Pais Valenciá”176 ho presenta per al seu debat. Llegit tot l’articulat se discutirà punt per
punt, i s’aprovarà per unanimitat en les mides presentades. Finalment s’acorda que una comissio, formada pel
president, el soci Giménez Fayos i el secretari Vilella, visite a l’alcalde i li faça entrega de l’anteproyecte
d’Estatut Provisional que la societat ha aprovat, ademes d’oferir-li la seua colaboracio. En la Junta de 23 de
novembre de 1931, el president donarà conte a la Junta de Govern de la visita a l’alcalde i de l’entrega de l’anteproyecte.
No satisfeta en lo realisat fins llavors, la Junta de Govern acorda el 7 de giner de 1932, constituir una
comissio dedicada a la propaganda de l’Estatut composta per alguns dels socis entre els que figurava el secretari de la socieat. Tambe en este objecte, a lo llarc de l’any 1932, l’entitat celebrà una serie de conferencies Pro
Estatut Valencià, en les que participaren Ignaci Villalonga Villalba, Ricart Samper Ibáñez, Lluïs García
Guijarro, i el president del Circul Industrial d’Alcoy, Gregori Ridaura.177
170
171
172
173
174
175
176
177
Alfons CUCÓ. El valencianismo político. 1874-1939. Barcelona. Ariel, 1977. p. 149.
Dossier Lo Rat Penat. Diario de Valencia del 4 de maig de 1926.
Almanaque Las Provincias para 1933. “Lo Rat Penat”. p. 125.
El 11 de juliol de 1931 se fea public el text de l’Anteproyecte de l’Estatut d’Autonomia178. En canvi, este
va a ser acollit en cert desinteres pels representants politics de les provincies de Castello i Alacant, que veïen
atres qüestions mes precises. Respecte al PURA, partit que ostentava el govern de la ciutat de Valencia, i la
majoria en esta provincia, existien postures diverses dins del mateix, i no s’adoptà una politica seria entorn a
l’Estatut.
Quan l’Agrupacio Valencianista Republicana convocà a tots els partits a una reunio per a establir una llinia d’actuacio, no assistiren el Partit Republicà Conservador, ni el PURA, lo que produi la reaccio en cadena
d’atres forces politiques, com la Dreta Regional Valenciana, que dins de la seua politica de respecte cap al
poder establit, optà per no enfrontar-se obertament en el partit majoritari. El restant de partits assistents a la
reunio convocada per l’Agrupacio Valencianista Republicana, aparegue en els mijos de comunicacio com la
“conjunción de Partidos Pro-Estatuto”. Esta divisio d’interessos en el sí de la vida politica valenciana polarisà
dos postures; el PURA i la Dreta Regional Valenciana, que insistien en una alternativa autonomista de caracter provincial, i el restant dels partits, que se decantaren per superar l’ambit provincial.
Com a resposta a les iniciatives adoptades per l’entitat ratpenatista, la Diputacio de Valencia invità a la
societat a prendre part en l’acte pro-Estatut que se celebrà el primer dumenge de febrer de 1933, en la ciutat
de Sagunt179. Encara que hi hague atres actes, similars ad este, en l’objecte de fer propaganda de l’Estatut, i la
seua conveniencia, el proyecte de l’Estatut d’Autonomia no tornarà a reprendre’s en decisio per les forces politiques, fins a 1936 en la nova orientacio de la republica, quan els diferents partits afiancen les seues postures180,
i s’inicien les conversacions entre els ajuntaments de Valencia, Castello i Alacant. En la dinamica a seguir estava la de formar una Comissio pro Estatut del Païs Valencià integrada per representants de les tres provincies,
i de les seues respectives entitats municipals i provincials, per atra part, les iniciatives en este sentit se veren
truncades per l’esclafit de la guerra el 18 de juliol de 1936.
Les iniciatives en defensa de l’idioma valencià, i la preocupacio per la seua ensenyança, aniran paraleles
en ocasions a les promogudes en defensa de l’Estatut d’Autonomia, i com en este cas, intervindran les distintes forces politiques. En l’any 1918, l’alcalde blasquiste Fausti Valentín presentarà una mocio en l’ajuntament
de Valencia, fet que provocarà la seua dimissio per enfrontaments en seccions del seu propi partit, especialment en els dirigents de El Pueblo. La pretensio de l’Alcalde era que en totes les escoles i centres d’ensenyança no tecnics, de Facultats, i d’Arts i Oficis s’ensenyara a llegir i escriure el valencià, sense perjuï de les atres
ensenyances, sent condicio indispensable justificar que s’impartia esta ensenyança en tots aquells centres subvencionats directa o indirectament per l’Ajuntament, lo que no consegui.
Pero esta no fon l’unica iniciativa, dirigida a la promocio de la llengua, la societat Nostra Parla envià, en
1921, una circular als ajuntaments en la que solicitava que en cada escola municipal s’ensenyara l’idioma
valencià, peticio feta tambe pel Centre de Cultura Valenciana, que pretenia que esta llengua fora l’unica que
s’usara en tots els actes i publicacions. Ademes de que se realisaran les gestions oportunes per a estimular l’utilisacio de la llengua en els actes religiosos i en la predicacio, idees que contaren en la simpatia de
l’Arquebisbe de Valencia. L’agrupacio Nostra Parla intentà tambe una nova solidaritat valenciana, en juliol de
1922, i organisà una Assamblea, baix el patrocini de les Diputacions d’Alacant, Castello i Valencia, que se
celebrà en els salons d’esta ultima. En ella intervingue el republicà Azzati, que proclamà el seu entusiasme per
la posada en marcha d’esta iniciativa. Azzati mostrà clarament el seu canvi de postura a l’afirmar que no n’hi
havia prou en l’ensenyança de l’idioma en l’escola sino que havia d’ampliar-la als estudis superiors. En canvi,
en l’acte, no a soles se parlà de l’idioma sino tambe de la mancomunitat i de l’unitat de l’espirit comu entre
les tres provincies valencianes.
178
179
180
El Almanaque Las Provincias per a 1932, publíca el mencionat Estatut baix el titul “Projecte de Estatut aprobat per el Ajuntament de Valencia i somes
a tots els ajuntaments de la Regió”. Almanaque Las Provincias per a 1932. “Lo Rat Penat”. p. 161 i ss.
Alfons CUCÓ. El valencianismo político. 1874-1939. Ariel. Barcelona, 1977. p. 192.
Durant els anys de la Dictadura de Primo de Rivera, se practicà una politica de control sobre temes llingüistics. En este sentit, resulta significatiu el comunicat que fa el secretari a la Junta de Govern de Lo Rat Penat
el 1 de març de 1929. Preguntat al voltant de per qué les actes de la Junta no estaven passades al llibre corresponent, este respon que degut a que no figuren en el llibre les actes de l’any passat, a carrec de l’anterior secretari, i senyala ademes al perill anunciat entorn de les actes escrites en valencià en llibres corresponents a
organismes de societats. El soci Antoni Camps Cámara181 queda delegat per a enterar-se en l’autoritat corresponent cóm s’han d’escriure les actes, si en espanyol o en valencià. Tambe sobre la qüestio de l’idioma es significatiu l’ofici que remet el jujat del distrit de Sant Vicent a la societat, llegit en la junta del 5 d’abril de 1929,
en demanda de dos perits en llengua valenciana, per a traduir una obra en litigi. La Junta delegarà en els socis
Solá i Castañer.
En estos anys, Lo Rat Penat, continuà en les seues bones relacions en el govern. El 30 de novembre de
1926, i en motiu de la Real Orde publicada pel Ministeri d’Instruccio Publica i Belles Arts que incorporava a
la Real Academia Espanyola les llengües regionals, la societat enviava a Madrit dos telegrames u al President
del Consell de Ministres, i atre al Ministre d’Instruccio Publica. En el telegrama que contestarà el propi president, este agraia la felicitacio de “esa importante y culta Sociedad, deseando con entrada lenguas regionales
acrecentar riqueza y esplendor del idioma”. 182
En 1931, la societat elevà un informe al Ministre d’Instruccio Publica per a que se concedira a Valencia
l’ensenyança i us oficial del seu propi idioma.183 En la Junta de 24 de juny de 1931, s’acorda felicitar mediant
ofici al Ministre d’Instruccio Publica, per les seues manifestacions autonomiques i per la promesa de decretar
la cooficialitat de la llengua valenciana en l’ensenyança. En canvi, un mes mes tart, la Junta de Govern se reunix per a determinar l’actuacio de Lo Rat Penat, davant les manifestacions del Ministre d’Instruccio Publica
segons les quals no concedia a Valencia l’implantacio oficial del bilingüisme per no contar en entitats culturals que prepararen la seua implantacio184. En la mateixa Junta, el soci Giménez presentarà un informe que sera
elevat al Ministre, en el que s’explica l’historia de la societat, i els merits d’esta, suficients per a solicitar-se-li
concedixca el dret a preparar i realisar l’implantacio del bilingüisme. Este document, se modificarà en algunes
de les aportacions dels socis i se tramitarà finalment al Ministre.
En l’any 1932, com a conseqüencia de la preocupacio sobre la normativa ortografica, diversos escritors i
gramatics acordaren seguir les noves “Normes ortográfiques”, redactades el 21 de decembre de 1932, en la ciutat de Castello. Estes normes foren firmades per numerosos intelectuals i estudiosos, ademes de destacats ratpenatistes, com: Francesc Martínez Martínez, Lluïs Fullana, Teodor Llorente Falcó, Lleopolt Trénor, Ignaci
Villalonga, Lluïs Cebrián Mezquita, Emili Cebrián Navarro, Nicolau Primitiu, Salvador Carreres Zacarés, i
Lluïs Cebrián Ibor, entre atres.
A l’igual que atres entitats culturals, Lo Rat Penat aprovà l’utilisacio d’estes normes. En la Junta de
Govern de 10 de giner de 1933, s’acorda acceptar les “normes ortografiques” per a estudiar-les per la Seccio
de Filologia i pels socis que aixina ho soliciten. En canvi, l’elaboracio de les “normes ortografiques”, pareix
que causà cert malestar en l’entitat, que en la Junta de 24 de giner de 1933, acordà elevar una protesta per no
haver consultat a Lo Rat Penat185. En la Junta de Govern de 14 de febrer d’eix any la societat enviarà un escrit
en el que aprova les normes, pero en el que s’afig la protesta de la mateixa “per la desconsideració que significa el no haber segut convidat Lo Rat Penat a l’elaboració de dites normes”186. Est escrit sera firmat per
181
182
183
184
185
186
Un mes mes tart en la junta del 30 de març de 1929 s’arreplega en la junta el profunt dolor per la mort de l’actual tesorer de la casa Antoni Camps
Cámara. Lo cert es que les actes d’eixos anys apareixen escrites en el Llibre d’Actes en valencià.
El contingut del telegrama ho publicava el Diario de Valencia, i el Mercantil Valenciano, el 30 de novembre de 1926. Dossier Lo Rat Penat de 1926
a 1930.
Nicolau Primitu, Ricart San Martín, Manuel Tetuá, Josep Gasch, Vicent Sanchís, Ferran Prósper, Emili Baró,
Emili Vilella, Manuel Cervera i F. García Gascón.
La decisio adoptada per la Junta de Govern, en lo referent a les “normes”, provocarà que sorgixquen en la
mateixa entitat veus dissidents, com la protesta del soci Bayarri, llegida en la sessio de la Junta de Govern de
21 de març d’eixe mateix any, per haver-se adherit Lo Rat Penat a les mencionades normes sense haver convocat Junta General.
La preocupacio de l’entitat, pel foment de l’idioma valencià en estos moments es patent. En abril de 1933,
la Junta acorda no assistir a aquells actes als que siga invitada que se celebren en pobles de parla castellana, i
assistir solament a aquells a on se pot parlar en “llengua valenciana idioma oficial de Lo Rat Penat”187. En esta
llinia, en l’any 1933188, la Junta de Govern a proposta de Joan Benavent, nomena una ponencia per a que estudie la conveniencia de crear escoles per a l’ensenyança valenciana.
Pero no a soles la defensa de l’idioma o l’Estatut d’Autonomia, eren els unics temes de discussio, en estos
anys, la defensa del regionalisme entre els intelectuals i grups valencianistes de divers signe acabaria adquirint
un to prou critic davant l’impassivitat del poder central. De la situacio de greus carencies eren conscients els
diversos sectors de la societat valenciana, al problema del port, se sumava la necessitat d’una infraestructura
viaria minima que permetera unes relacions comercials fluides, en l’interior i en la capital del païs, similar a
lo que ocorria en el traçat ferroviari i l’eterna polemica del directe a Madrit.
En este sentit, la Junta de Govern de Lo Rat Penat el 14 de giner de 1929, acorda remetre un telegrama
d’agraïment al Ministre de Foment, per l’interes demostrat en favor de la resolucio dels tramits per a la concessio de l’autopista Madrit-Valencia. En canvi, l’assunt anava per a llarc, en 1932, el problema encara no estava resolt. En esta intencio s’organisà una ponencia integrada per representants de l’Ajuntament i la Diputacio
per a estudiar i gestionar les comunicacions rapides entre Madrit i Valencia, ademes de la llinia de ferrocarril
directa i de la construccio d’una autopista.
D’estes preocupacions eren particips els membres de Lo Rat Penat, prova d’aixo ho encontrem en el discurs que fa el seu President en sessio de la Junta de Govern en febrer de 1931. Agusti Alamar, com a empresari, mostra la seua preocupacio per la situacio que travessa l’economia valenciana, per a subrallar finalment
que Lo Rat Penat deu d’ocupar-se d’estudiar i atendre estos problemes “a l’igual” que fa en l’estudi dels “diferents estatuts”.
L’intervencio del President començà en la riquea de la produccio valenciana189 i del moment d’exportacio
pel que passaven els ports valencians. Alamar destacà l’importancia que aço tenía per a l’economia nacional
espanyola i subrallà el fet de que les comunicacions ferroviaries i maritimes no estagueren organisades com
corresponia per a facilitar el desenroll de la gran riquea que se produia en el “litoral de Levante”190. El President
senyalà la necessitat d’establir en Valencia una zona franca a l’igual que la tenen en Barcelona i Cadis a on
podria rebre’s gran numero de mercaderies i material que despres de transformades o elaborades serien remeses, en lo que s’aforraria el dolor i la pena de vore cóm davant de les nostres costes passen els barcos carregats en arros i atres productes de l’industria per a ser transformats en Hamburc. La presidencia afegi que tots
estos problemes, que tant afecten a Valencia, deuen ser objecte d’estudi i atencio per a la nostra societat a l’igual que deu ocupar-se de l’estudi dels diferents estatuts que en el seu dia deuran implantar-se per a les nostres relacions en el govern de les provincies, en la regio, i en el municipi, destacant la gran tasca a realisar fins
a realisar les grans reformes que puguen fer que Valencia “siga la ciutat mes gran i important del
Mediterraneu.” 191
187
188
189
190
191
En la llinia del pensament expost pel seu President en esta junta, u dels acorts de la mateixa sera el d’enviar un ofici de complacencia al Director del
Banc Espanyol del Riu de la Plata per haver editat una serie de cartells de propaganda de la taronja.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 19 de febrer de 1931
La resposta dels demes membres de la Junta fon diversa, Enric Cardona despres de felicitar a la presidencia per la seua exposicio, senyalava que se devien buscar colaboradors que estudiaren l’assunt i presentaren
solucions, i confiar que per a la seua realisacio, contarien en l’ajuda de l’Ajuntament i la Diputacio. Manuel
Oller opinava que devia formar-se un grup juridic que intervinguera en les relacions de l’estat en la provincia
i el municipi, que evitara intromissions i servira d’assessoria per a l’administracio provincial i municipal. El
soci Gómez estimava que Lo Rat Penat fea temps que no complia la seua missio a causa de la seua dificil situacio economica, ya que per a l’estudi i informe dels proyectes de la presidencia, se necessitaven mijos economics. Encara que tambe manifestava la necessitat de començar els treballs acordats. Per la seua part, el soci
Martí, proponia que tot aço fora objecte d’analisis a la vegada que senyalava:
“que es Valencia per el clima qu’es disfruta una de les poblacions de millors condicions
naturals per a fer que siga visitada empero per careixer d’hotels de 1ª, Casinos, i atres
comoditats i distraccions fa que siga casi desconeguda per els grans turistes que seguramente farien de Valencia la ciutat invernal preferida”.
Despres d’estes intervencions, la presidencia agrai les felicitacions i senyalà la necessitat d’organisar les
diferents comissions, i que estes en l’economia possible ya se desenrollarien. El proyecte llegit per la presidencia, quedarà sobre la taula, fins a la següent junta, en la que s’acorda facultar al President per a que, en l’ajuda dels colaboradors mes indicats, forme les ponencies corresponents per a l’estudi dels “proyectes
regionals”, de la Junta anterior.
Uns anys mes tart, en la sessio de 21 de setembre de 1934, la Junta de Govern acordà felicitar al Cap de
Govern Espanyol, el republica, i ex-alcalde de Valencia, Ricart Samper, elegit el 28 d’abril d’eix any, per l’interes demostrat en els assunts de Valencia, i especialment per la concessio a la ciutat de port franc. 192
Tot aço mostra de forma evident l’interes de Lo Rat Penat per atres temes, ademes dels estrictament culturals, com els concernents al propi desenroll economic valencià. La propia dinamica de l’entitat en l’eleccio
dels seus presidents, empresaris com Carles Sarthou, Agusti Alamar i Nicolau Primitiu Gómez, durant estos
anys es prova d’este canvi.
2.4.3. ACTIVITATS DE LA SOCIETAT. ELS JOCS FLORALS.
2.4.3.1. HOMENAGES I ACTES COMMEMORATIUS.
En 1917193, baix la presidencia de Pérez Lucia Lo Rat Penat organisa un viage a Barcelona, en objecte de
tornar la visita anterior dels parlamentaris catalans, Ventosa i l’equip de la Lliga Regionalista, el dirigent de la
qual, Francesc Cambó havia impartit una conferencia en Lo Rat Penat anys abans, en 1912. El viage a
Barcelona el mampregueren alguns membres de la societat ratpenatista junt en el President de la Joventut
Valencianista. En este moment, les relacions entre els elements culturals de Catalunya i Valencia s’estreten. No
hi ha recels, puix les iniciatives se prenen en pla d’igualtat, sense desijos hegemonics i sense negar la realitat
valenciana.
En Valencia, l’activitat realisada per Lo Rat Penat, es intensa. En la Junta de Govern de juny de 1918, s’acorda prendre part activa en els festejos en honor a Sant Vicent Ferrer, en ocasio del V centenari de la seua
mort.194 El president Pérez Lucia sera nomenat vocal de la Junta Magna organisadora de les festes en honor del
192
193
194
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 21 de setembre de 1934.
Sant, i atres ratpenatistes com Lluïs Cebrián Mezquita, Lleopolt Trénor, Francesc Almarche, Josep Martínez
Aloy i Vicent Vives Liern intervindran tambe en la preparacio d’esta195. La Comissio de la Junta Organisadora
del V Centenari solicità una contribucio a la societat pels gasts de la tenda, pero esta acordà que, vist el seu
estat monetari, no devia contribuir economicament ad estos festejos, i mes encara quan la major part dels seus
socis ho farien particularment. Tambe est any se celebrà una sessio necrologica per a honrar la memoria de la
socia Manuela Ines Rausell i agrair el seu afecte a la societat, que mostrà sobradament en un llegat economic
de 2.500 ptes., i en la cessio de la seua extensa biblioteca.
En estos anys les relacions de Lo Rat Penat en les autoritats i personalitats destacades de la societat valenciana, son excelents. L’arquebisbe de Valencia Josep Mª Salvador Barrera, invità al seu president per a que, en
nom de la societat, assistira a l’Estacio del Nort el dia 27 d’abril de 1919 per a rebre a l’Infanta Isabel, que acodia en representacio d’Alfons XIII a la festa del Centenari. El Capita General Palanca, invitava tambe a la
societat ratpenatista a la recepcio celebrada en honor a l’infanta Isabel, el mateix dia en el Palau de la
Capitania, antic Convent de Sant Domenec.
La participacio de Lo Rat Penat en actes commemoratius i homenages a personalitats destacades de la
societat valenciana, ademes dels que la propia entitat organisa, es notoria. En novembre de 1920, la Junta acorda adherir-se a l’homenage que se li fara a Vicent Blasco Ibáñez. El 14 de maig de 1921196 aplegava a la ciutat
l’escritor valencià. Per a la seua rebuda se construi un arc monumental en el carrer de Peris i Valero, actual
carrer de la Pau, ademes l’homenajat colocà la primera pedra del grup escolar “Mare Nostrum” i inaugurà el
monument al Mestre Giner. Atres entitats com el Centre de Cultura Valenciana li feren entrega de les insignies
de Doctor Honoris Causa. Finalment, se celebrà una gran cavalcata en carrosses alusives a les principals obres
del noveliste i l’ajuntament li feu entrega de les insignies d’or de la ciutat. En esta ocasio, i a diferencia de l’anterior homenage a l’escritor organisat en 1910, Lo Rat Penat s’adherix a l’acte. Les raons, d’este canvi provablement, obedixquen a que els membres de Lo Rat Penat, ya no son els mateixos que en l’epoca i la societat,
està integrada per sectors mes progressistes.
En 1921, Lo Rat Penat organisà en motiu del Congrés Nacional de Recs, una Exposicio197 de recòrts i llibres sobre l’antiga disposicio d’estos en el Regne de Valencia; follets, codex d’ordenances, plans de sequies i
de l’Albufera se mostraren en la casa social. L’exposicio s’inaugurà pel Ministre Gasset i fon clausurada pel
Ministre Juan de la Cierva i Peñafiel.
En maig de 1922198 la Junta de Govern determina la celebracio d’una exposicio d’objectes artistics i arqueologics relacionats en el cult a la Verge. Tambe s’acorda dedicar-li una corona poetica, en la cooperacio de tots
els poetes valencians, que sera dirigida per aquells que hagen obtingut la “Flor Natural”. En novembre199 d’eix
any se llig una contestacio de l’Arquebisbe de Valencia al mensage de Lo Rat Penat en la que accepta l’iniciativa de la societat per a que se faça una ampliacio de la Basilica per a la Mare de Deu dels Desamparats.
Any darrere any destaca la proyeccio cultural de Lo Rat Penat. En la sessio de la Junta de Govern del 14
de juny de 1922 se llig un ofici del Centre de Cultura Valenciana en el que s’invita a l’entitat ratpenatista a
organisar el III Congrés de la Corona d’Arago. Tambe se rep un ofici de la Diputacio en el que se demana la
conformitat de la societat per a celebrar el dit Congrés. La Junta de Govern delegarà finalment en Elies Olmos,
i acorda comunicar-li-ho d’este modo a la Diputacio. Per atra part, el President expon el compromis contragut
per Lo Rat Penat per a celebrar el Congrés d’Historia i Arqueologia en Xativa.
En maig de 1923 se celebrà la festa de la Coronacio de la Mare de Deu, privilegi concedit per la Santa Seu
per Benet XV, el dia 15 d’octubre de 1921. L’idea de la coronacio fon del prelat de la diocesis Enric Reig
Casanova200. Per a l’acte de la coronacio, que se feu el 13 de maig, se celebrà una missa pontifical en la Catedral
195
196
197
198
199
200
Almanaque Las Provincias per a 1920. “El V Centenario de la muerte de San Vicente Ferrer”. p. 184.
Almanaque Las Provincias per a 1923. “Valencia. Año 1921”. p. 76
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat De 1912 a 1931. Junta de Govern 23 de maig de 1922.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1912 a 1931. Junta de Govern de 6 novembre de 1922.
Almanaque Las Provincias per a 1924. “La Coronación de la Virgen de los Desamparados”. p. 145.
pel cardenal Arquebisbe de Toledo, Enric Reig. L’acte fon presidit per Alfons XII i la Reina Victoria. Lo Rat
Penat prengue part en estos festejos, i publicà la “Corona poética” en la que participaren 102 poetes del
regne.201
En decembre de 1923, moment en el que ya havia pres el poder el general Primo de Rivera, se dona conte
a la Junta de les conferencies sobre Regionalisme Valencià i de les gestions encaminades per a que prenguen
part en elles varies personalitats. En esta sessio se llig una carta de Salvador Guinot202, en la que accepta donar
una charla sobre este tema. Les conferencies s’iniciaren pel President de la Seccio de Lliteratura de la Societat,
Bernat Morales San Martín, i entre les impartides en l’any 1924, s’encontren les d’Antoni Bru, Enric Moltó
Abad i Luïs García Guijarro.
En l’any següent se fara l’homenage a Marià Benlliure, que en realitat consistirà en un dinar intim dels
artistes i admiradors que este te en la societat. El 1 d’agost de 1924 apareixia en primera pagina de Las
Provincias203, un articul sobre l’homenage de la ciutat de Valencia a Teodor Llorente. L’idea del monument
parti del periodiste Francesc Peris Mencheta, en una reunio en Lo Rat Penat, en el mes de Juliol de 1911 en la
que s’acordà que la ciutat erigira, per subscripcio publica, un monument al poeta Llorente. Se nomenà un comite eixecutiu presidit pel llavors president de la societat Vicent Dualde, i atres socis com Josep Aguirre Matiol,
Josep Martínez Aloy, el Baro d’Alcahalí i Josep Sanchis Sivera204. Per a l’acte d’inauguracio del monument al
poeta, acodiren les autoritats locals i importants personalitats, representants de l’arquebisbat, del comandant de
Marina, el President de l’Audiencia, el delegat de Facenda, i associacions culturals com El Micalet, la
“Joventut de Lo Rat Penat”, una comissio de “Nostra Patria”, i el Circul de Belles Arts, ademes dels consuls
de Peru, Països Baixos, Uruguay, l’alcalde, i varis edils.
Eixe mateix any, ocorregue tambe un acontenyiment que despertà gran expectacio en l’entitat, l’Exposicio
de fotografies de Valencia de Josep E. Galiana.
Durant 1924, gran part de l’activitat de la societat se centrarà en visitar monuments de la ciutat, com la
conferencia de Ferran Llorca en l’iglesia de Sant Joan de l’Hospital el 9 de novembre, i la visita al Museu Diocesa instalat en el Palau Arquebisbal el 30 de novembre. El 10 d’octubre d’eix any es feu la commemoracio
de la conquista de Valencia, “La festa de Sant Dionís”205, en la colocacio d’una corona de flors en el monument
a Jaume I. En est acte la Joventut de la societat regalà una placa de plata commemorativa al seu fundador i president Emili Cebrián Navarro. Per la vesprada en la societat se celebrà la tradicional velada lliterari-musical
commemorativa de la conquista.
En 1925, baix la presidencia de Francesc Almarche se realisaren activitats de diversa indole: la celebracio
el 4 de juny de la tradicional velada dels poetes a la Mare de Deu dels Dolors, organisada per la Seccio de
Musica. Tambe en maig d’est any la Junta acorda recuperar la costum de la Creu de Maig, per a lo qual se dirigi al Capitul i a l’ajuntament, per a que colaborara en l’instalacio d’una creu de flors.
Entre els homenages de 1926 està l’organisat en honor al poeta Lluïs Guarner, en la Pobla del Duc, el dia
6 de setembre. Tambe est any se celebrarà l’aniversari de la conquista de Valencia per Jaume I d’Arago. Lo
Rat Penat per a l’acte, depositarà la corona als peus de l’estatua del Rei, i s’adherix als actes commemoratius
organisats per l’Ajuntament. Despres tindra lloc el discurs de l’alcalde, en castella, i el discurs del president
Francesc Almarche en valencià, en el que manifestarà el seu agraïment pels actes de cultura celebrats per l’ajuntament en pro de la cultura valenciana.206 La vespra de Sant Donis, velada tradicional valenciana, se fara una
excursio per a visitar l’historic Monasteri d’El Puig i ruïnes del castell. Tambe se fara una velada lliterari-musical organisada per la Joventut de la societat en la que prendran part els poetes valencians.
201
202
203
204
205
206
Almanaque Las Provincias per a 1924. Any 1923. p. 267.
Junt en Gayeta Huguet fundarà en 1909 la Joventut Nacionalista de Castello.
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1924. Las Provincias. 1 d’agost. p.1.
Almanaque Las Provincias per a 1925. “El monumento a Teodoro Llorente”. p. 177
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1924. Diario de Valencia. 10 d’octubre de 1924.
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1925. Las Provincias. 11 d’octubre de 1925.
Lo Rat Penat continuà en la seua llinia de colaboracio en les institucions publiques, especialment en
aquells actes que promogueren la cultura valenciana. Eix any de 1926 se rebra una carta del Capita General
invitant a la societat a la celebracio del sant del Rei. Per la seua part l’Ajuntament de Valencia, notificarà a Lo
Rat Penat que queda exent del pagament d’imposts sobre “Societat i Recreus”. El mateix Ajuntament solicitarà a la societat la celebracio d’una velada, en el pabello de la Fira. En novembre d’eixe mateix any, la Junta
Directiva acordà solicitar a l’ajuntament la celebracio de la festa de la Palmera.
Com en atres anys, Lo Rat Penat concedirà dos premis en el tradicional concurs als “miracles”, millor
representats pels “chiquets” de l’altar de Sant Vicent. Entre les velades lliterari-musicals d’est any tindra lloc
l’homenage al tenor Adolf Sirvent, en l’audicio de l’Orquesta Simfonica de Valencia, dirigida pel professor
Izquierdo, Pasqual Camps al violi i Artur Terol al piano, i la dedicada a la Mare de Deu dels Dolors, el 24 de
març. En maig d’eix any se realisarà en el Salo de Regines de Lo Rat Penat una Exposicio de miniatures de
l’artiste valencià Josep Meseguer, consistent en chicotetes reproduccions de pintures famoses. Les relacions en
atres associacions de Valencia, i d’atres provincies son estretes. Com aixina ho demostra la carta del Circul “El
Micalet” de Barcelona en la que se comunica l’organisacio, junt en la casa Valencia d’un viage a la ciutat en
motiu de les festes de Sant Josep. La societat aprova obsequiar en lo possible als excursionistes, en correspondencia a les atencions dispensades ad esta en ocasio de l’ultim viage realisat per Lo Rat Penat a Barcelona,
per a lo que se faculta a la presidencia per a la seua organisacio.
En l’any 1927, un grup de socis de Lo Rat Penat constitui la “Societat Valenciana de Publicacions”, al
front de la qual estava Jaume Ferrer Vercher que edità obres d’Enric Alberola, Manuel González Martí,
Francesc Martínez Martínez i E. Lluch207.
En febrer d’eix any, se planteja en la Junta de Govern l’organisacio de l’homenage a Simón de Rojas
Clemente i Rubio. El President propon que s’erigixca d’un monument al gran patrici valencià, fill de Titagües,
eminent botanic i orientaliste. S’accepta unanimement l’idea, i se faculta al President per a la gestio.
S’encarregà el monument a l’escultor i soci Carmel Vicent Luria. L’acte consisti en l’inauguracio en el Jardi
Botanic d’un monument a Simón de Rojas Clemente i Rubio, en ocasio del primer centenari de la seua mort,
assistiren a l’acte representants de l’Ajuntament i de la Diputacio de Valencia.
En març de 1927, i en l’arribada de gran numero de forasters a la festa de Les Falles, s’organisaren els
denominats “trens fallers”, procedents de Madrit, i Murcia, que els membres de Lo Rat Penat anaren a rebre.
El Diario de Valencia208, fea un cridament a tots els socis per a que acodiren a la seu, per a donar eixida a la
senyera i a la comitiva que anava fins a l’Estacio del Nort. Est any, se celebrà un homenage, el dia 31 de març,
que anunciava Las Provincias, en memoria de Constanti Llombart en ocasio del 33 aniversari de la mort del
fundador de la societat. En l’acte se llegiren algunes poesies seues, i els alumnes del professor del
Conservatori, Benjamin Lapiedra interpretaren varies obres209.
A l’igual que l’homenage en honor a Constanti Llombart de març d’eix any, un mes mes tart, en la junta
d’abril la presidencia dona conte d’haver propost a l’ajuntament l’homenage a Teodor Llorente per al mes de
maig. Uns dies despres, el 24 d’abril de 1927210 s’anunciava en la prensa el dit acontenyiment organisat per Lo
Rat Penat, per a honrar la seua memoria. Als actes, que consistiren en l’eixecucio de varies peces per la banda,
i l’actuacio de la “Schola Cantorum”, assistiren diversos organismes com l’Ajuntament, l’Academia de BBAA,
l’Escola d’Arts i Oficis, l’Escola d’Artesans, l’Ateneu Musical, l’Ateneu Mercantil, la Camara Agricola,
Foment Industrial, l’Associacio de la Prensa, l’Ajuntament de Denia i distintes personalitats com el Rector de
l’Universitat, el Director de l’Institut de Segona Ensenyança, el Delegat regi de BBAA i l’aviador militar
Rafael Llorente, nebot d’este.
207
208
209
210
Dossier de Lo Rat Penat. Anys 1926-30. El Diario de Valencia. 11 d’octubre de 1925
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1926. Diari Las Provincias. 31 de març de 1927.
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1927. El Pueblo. 24 d’abril de 1927.
El 3 d’abril de 1927 se publicava un articul en Las Provincias en el que el President Francesc Puig Espert
fa publica la nova relacio entre Lo Rat Penat i l’Aero-Club. Les seues paraules resulten significatives i fan
especial referencia a les noves expectatives de la societat i a l’interes per nous camps en compliment del seu
desig de promoure les millores iniciades per a Valencia;
(Lo Rat Penat) “(...) no quiere circunscribir su actuación a la meramente contemplativa de sus glorias pretéritas, al cultivo de la poesía y a la celebración de su anual fiesta de
los “Jocs Florals˙, sin olvidar estas actividades, tradicionalmente consubstanciales de su
programa, quiere encaminar sus esfuerzos más allá del puramente emotivo y sentimental,
quiere que su razón de existencia se fundamente en bases más recias, desea actuar ininterrumpidamente en la vida valenciana, prestar atención siempre a sus intereses materiales y
aportar su grano de arena. LRP y el Aer-Club de mancomún laboraran intensamente por
que Valencia tenga un aero-puerto, escuela de aviación con una nutrida falange de pilotos
aviadores, la constitución de líneas aéreas, la protección a las que se formen sin su concurso, la implantación de vuelos recreativos, fomentando el desarrollo del turismo del aire,
etc., etc.” 211
El 11 de juliol de 1927 s’elegix la ponencia per a organisar el centenari de ”El Micalet”. Entre estos s’encontren Facunt Burriel, el president, Josep Sanchis, Manuel Cortina Pérez, Victor Gosalbes, Francesc Martínez
i Martínez, G. Galiana i el secretari Vicent Ferrán. Eix any tindra lloc tambe un concurs de sainets, patrocinat
per l’ajuntament per a la Festa Regional del Sainet, en la que se concediren dos premis de mil ptes., cadascu.
En els anys de 1927 i 1928 fon alcalde de la ciutat de Valencia el Marqués de Sotelo, en el que Lo Rat
Penat mantingue bones relacions, i al que visità en giner de 1928 per a expondre-li el desig de la societat, de
que si la Familia Real visitava la ciutat en maig s’incloguera entre els festejos en el seu honor, els Jocs Florals
per a oferir-li el trono de la poesia a una de les Infantes, proposta que l’alcalde acceptà. En canvi, les relacions
entre l’alcalde i l’entitat ratpenatista se feren mes estretes. En 1929 en l’homenage al Marqués de Sotelo, alcalde de Valencia, Lo Rat Penat acorda erigir una placa en la casa a on naixque. Per ad aixo s’obrirà una subscripcio publica, i se realisarà un concurs de plaques. A l’acte assistiren destacades personalitats, com el general
Sanjurjo que arribà en hidroavio des de Tetua en objecte de presentar-se a la botadura del barco, construit en
les drassanes de l’Unio Naval de Llevant. Per la nit hague una velada lliteraria en la que participaren els poetes, Lluïs Cebrián i Mezquita, Ramon Andrés Cabrelles, Josefina Cantó, Josep Mª Juan García, Jesus Morante
Borrás i Angeli Castañer. Tambe, en 1929 se celebra un convit en honor al president de la Societat, M.
González Martí, per la seua brillant actuacio al front de la mateixa, a la que assisti el Marqués de Sotelo, alcalde de la ciutat.
U dels acontenyiments mes destacats d’eixos anys, fon la commemoracio en 1928, del cinquantenari de la
fundacio de Lo Rat Penat en 1878. Estava llavors en la presidencia Facunt Burriel i García de Polavieja, i per
a l’ocasio se celebrà una festa inaugural durant la Fira del mes de juliol en el pabello de l’ajuntament. El cinquantenari s’inicià en la visita d’un grup de ratpenatistes, que portà la senyera als Vivers Municipals a on s’erigia l’estatua que l’ajuntament i la societat havien dedicat a Carmel Navarro, mes conegut com Constanti
Llombart, fundador de Lo Rat Penat. Ad est homenage acodi l’alcalde Marqués de Sotelo en una comissio
municipal. El bust era obra de Ramon Andrés Cabrelles, i com a fondo del monument se colocà una senyera.
El secretari Vicent Ferrán donà llectura de l’acta de la sessio en que s’acordà honrar la memoria del fundador,
i en la que el president Facunt Burriel, pronuncià un discurs, seguit de l’alcalde. A continuacio se tocà l’Himne
Regional per la Banda Municipal i en acabant la Marcha Real. 212
211
212
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1926. Las Provincias. 3 d’abril de 1927.
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1926-30. Las Provincias, 1 d’agost de 1928.
El 29 de giner de 1928213, s’anunciava en el diari Las Provincias el cicle de conferencies iniciat a partir del
dia 8 de febrer en Lo Rat Penat, sobre la “Formacio de l’horta de Valencia”, que se faran tots els dimecres a
les set de la vesprada en el Salo de Regines de la dita societat. S’iniciaran pel president Facunt Burriel que parlarà sobre “Geografía de la huerta de Valencia”, ad esta seguirà la de Nicolau Primitiu Gómez Serrano sobre
“Las primeras acequias de la huerta” i la de Manuel Peris Fuentes sobre “La agricultura en la época arabe”.
Atra de les conferencies fon la de Salvador Guinot sobre “El riego de las tierras en la Plana”, i l’impartida sobre
“Algunes caracteristiques de l’horta de la Plana” de Vicent Jimeno Michavila, erudit i croniste de Castello.
L’ultima de les conferencies fon de Joan V. Mora que resumi les que s’havien celebrat en el cicle dedicat a l’estudi de les hortes i sequies valencianes. Este cicle, per atra part, fon molt discutit i objecte de critica de la campanya mampresa per T. Peris Mora i “Cazalla” del diari El Mercantil Valenciano
1928 fon un any intensissim per a l’Escola Coral de Lo Rat Penat, que realisarà actuacions en l’entitat i
fora d’ella. L’Escola Coral, estava formada per un poc mes de cinquanta veus de senyoretes i varons i el seu
director Alvar Marzal, era l’organiste dels Sants Joans. U dels temes protagonistes d’est any, es el manifest de
28 d’abril de la Junta de Propaganda per a la construccio del temple de la Mare de Deu dels Desamparats, en
el que intervindran els senyors Camps i Cantó per la societat i el propi Arquebisbe. La societat felicitarà est
any a l’ajuntament per la proposicio de crear una catedra d’Historia de Valencia. En 1928 faltà l’ex-president
de la societat Francesc Almarche, i en la seua memoria s’acorda celebrar una velada el dilluns 28 de juny invitant a les families dels socis, i en la que prendran part destacats poetes i la massa coral d’esta societat en un
discurs del canonge d’esta Catedral i del vicerrector de l’Universitat Pontificia Pasqual Llopis. Eix any de 1928
tambe se celebrà el tradicional acte commemoratiu de la Conquista de Valencia per Jaume I, al que acodiren
les diverses autoritats, com el comandant de Marina, el Rector de l’Universitat, l’advocat de l’Estat, el General
senyor Gil Dolz del Castellar, el fiscal de Sa Majestat, el president de l’Audiencia, el de la Sala de lo Civil
Carlos de Valcárcel. Curiosament el discurs iniciat en valencià pel president de Lo Rat Penat, Facunt Burriel,
hague de ser acabat en castella a una indicacio del Governador Civil. A continuacio se depositaren dos corones artistiques de flor natural ofrena de l’ajuntament i de l’entitat ratpenatista.
En l’any 1929 i en motiu del nomenament del Pare Lluïs Fullana academic de la Real Academia
Espanyola, la Junta acorda el 19 de giner fer-li un homenage. Respecte a la velada que la societat pretenia celebrar en honor de Vicent Blasco Ibáñez i Josep Benlliure, en febrer d’eix any la societat rep un ofici del Governador Civil que ordena la suspensio de la velada en honor ad estos en lo referent a la part oral i permetra
solament l’exposicio de quadros. Tambe tindran lloc en motiu de la festivitat de Sant Josep els convits en honor
a la Casa Valencia, i a la Casa Regional Valenciana, les dos en Barcelona i a les reines de la bellea castellanolleonesa i catalana.
El 29 de giner de 1930 se realisà una Exposicio d’escultures de coneguts artistes, en el Salo d’Actes de Lo
Rat Penat. En l’acte intervingue González Martí, en la conferencia sobre art, titulada “L’escultura en la primera
mitat del segle XIX, i l’escultor Josep Piquer.” 214 Despres, se donà un recital de poetes, en l’actuacio de la rondalla de la Dependencia Mercantil. L’exposicio organisada per l’escultor Palacios contenia escultures d’Ernest
Marco, Pérez Contel, Vicent Rodilla, Josep Maria Bayarri, Ernest López, Agramunt, Bolinches, Josep Bru,
Martínez Solar, Romaguera, Mora Cirujeda, Cortes.
En la Junta de Govern de giner de 1930215 s’acorda estretar les relacions de la societat en atres entitats
valencianes en l’estranger, com en el Circul Valencià “El Micalet” de Rosario de Santa Fe (Republica
Argentina), de la qui era delegat, Carles M. Settier, el qual assistix a la sessio d’eixa Junta. Pero ademes la
societat tambe rep numeroses invitacions per a l’assistencia a homenages i actes festius, com l’invitacio de
l’Ateneu Regional en ocasio de la “Festa de la Comedia”.
213
214
215
Dossier de Lo Rat Penat. Any 1926-30. La Voz de Valencia, 4 d’abril de 1928.
Almanaque Las Provincias per a 1931. “Lo Rat Penat”. pp. 418 i 419.
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat . De 1912 a 1931. Junta de Govern de 4 de giner de 1930.
Pero Lo Rat Penat, com a entitat promotora de la cultura, tambe prestarà la seua colaboracio ad atres iniciatives. En giner de 1930 la Junta de Govern accepta la peticio del Comte de Trigona, que encapçala la presidencia del Comite pro-homenage al poeta provençal Frederic Mistral, per a celebrar algunes conferencies
com l’impartida per Teodor Llorente i Falcó “La personalidad de este y sus relaciones con los literatos valencianos, iniciadores del renacimiento regional”, i atra sobre la “Arquitectura provenzal y su derivación en la
valenciana” per Antoni Blanco Lon. La comissio encarregada dels preparatius, propon a la Junta Directiva de
Lo Rat Penat com a tema per als proxims Jocs Florals, la confeccio d’un bust de Mistral que servixca de model
a un monument per a la celebracio de l’Exposicio Bibliografica i Epistolar de Mistral, i l’edicio popular de les
seues poesies traduides al valencià. Tambe soliciten l’adhesio de l’entitat a la celebracio del centenari del naiximent de Mistral. Lo Rat Penat nomena un comite compost per Marià Serrano, R. Andrés Cabrelles, López
Chavarri, Giménez Fayos, Gómez Carrasco i el Comte de Trigona. 216 La Diputacio i l’Ajuntament contribuiran en una subvencio cadascuna. Tambe en esta junta celebrada el 28 de giner, i a peticio d’un soci, s’acordarà
la publicacio d’un bolleti de la societat.
En 1930 se realisaren homenages a dos ilustres artistes, Maria Fernanda Ladrón de Guevara i el seu marit
Rafael Rivelles, velada en la que recitaren varis poemes i fragments d’obres. Tambe se celebraren velades en
honor de la Societat Instructiva Musical de Benimaclet, i del poeta guanyador de varis certamens lliteraris i
Jocs Florals, Angeli Castañer. Tambe a principis d’est any s’acordarà l’organisacio d’una exposicio de la
Valencia retrospectiva, de la que s’encarregaran la Seccio d’Arqueologia al front de la qual estava el seu president, Salvador Francesc Carreres Zacarés. Atre dels acontenyiments d’est any sera l’exposicio de pintures en
la societat per la “Asociación de dibujantes de España”.
En 1931 la societat continúa en la seua bona relacio en els poders publics, en motiu d’arribada del nou
Governador, el president Alamar manifesta que es oportu el que se li faça una visita, en la mateixa junta, el
secretari Vilella senyala que esta “no es una costumbre establecida” 217, pero finalment la junta acorda esta com
un acte de cortesia.
En 1931 se faran una Exposicio d’Orfebreria i Repujat organisada per la Seccio de Belles Arts, i el “Curset
de Poesía Valenciana”, a carrec del poeta i “Mestre en Gai Saber”, Josep Maria Bayarri. Este, estructurat en
nou lliçons, incloura sessions en demostracions poetiques i liriques que impartiran destacats poetes. Est any
tambe se celebrarà l’acte que commemora la reconquista de Valencia pel Rei Jaume I, que organisarà
l’Ajuntament de Valencia i al que se sumarà Lo Rat Penat218. La societat acceptarà l’invitacio d’este per a commemorar el dia 9 d’octubre, i ofrenarà una corona de llorer.219 En honor d’est acontenyiment, se celebrà una
velada i una pelegrinacio a El Puig.
En abril de 1931, Enric Cardona comunica a la Junta la prorrogacio del trasllat de les despulles del cardenal Benlloch ya que l’alcalde de Valencia vol que este se faça en la major solemnitat. La junta acorda que la
societat assistixca als actes que se celebren per este motiu, i enviar a Burgos una senyera que embolique la
caixa mortuoria. 220
Entre les activitats organisades fora de la ciutat de Valencia, est any se realisarà una excursio a Xativa, a
on els representants de Lo Rat Penat foren rebuts per l’Ajuntament. En agraïment a les atencions rebudes, se
propon que se nomene soci d’honor a l’ajuntament de Xativa, representat pel seu Alcalde-President. Com a
conseqüencia d’esta excursio i dels gasts destinats a la representacio en la mateixa, s’aprecia un deficit de
29.10 ptes, que se fara efectiu de la caixa de la societat. A raïl d’esta excursio se ficaran en practica algunes
propostes del soci Nicolau Primitiu. Aixina en les excursions a soles existirà una classe de quota, i els excursionistes usaran obligatoriament el distintitiu social. Les excursions se classificaran en dos categories; en les
que se porte la senyera i en les que no, degut al seu caracter mes intim.
216
217
218
219
220
Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 16 d’abril de 1931.
En 1932 la Seccio d’Excursions organisà varies eixides entre les que mereix destacar-se la d’Alcoy, en la
que Lo Rat Penat fon rebuda per l’Ajuntament i la Banda Municipal. Se llegiren en el Circul Industrial, varis
discursos del President d’este, Gregori Ridaura, i del President de l’entitat ratpenatista, Agusti Alamar, despres
dels quals se llegiren varies poesies de Josep Maria Bayarri.
Baix la presidencia de Nicolau Primitiu Gómez, s’organisa un homenage al poeta Estanislau Alberola, que
consistirà en la representacio de les seues obres “La demaná de la novia” i “Cançonera valenciana”, aixina com
l’acte en honor a l’escritor Vicent Blasco Ibáñez. Este, comença a preparar-se baix la presidencia d’Agusti
Alamar que comunica a la Junta, en novembre de 1931 la seua assistencia en nom de la societat a una reunio
de “forces de la Ciutat” 221, convocada pel Governador. Reunio que te per objecte, el trasllat a Valencia de les
despulles mortals de Blasco Ibáñez, i rendir-li el degut homenage. Lo Rat Penat acordà llavors adherir-se als
actes que se celebraren sempre que no tingueren caracter politic.
Tambe en 1933, Lo Rat Penat en l’objecte de fomentar i difondre la musica valenciana, organisarà varis
concerts d’obres d’autors valencians poc coneguts, i que seran interpretades per l’Orquesta Valenciana de Lo
Rat Penat, la rondalla Re-Do-La i la Rondalla Cervantina. En juny de 1933222 fon presentat l’Himne de Lo Rat
Penat en lletra del poeta Bayarri i musica del mestre Asensi, que fon donat ad esta societat pels seus creadors.
Atres seccions de l’entitat ratpenatista donaran mostres de gran activitat eix any. Com la Seccio de Pintura,
que organisà dos exposicions de pintura, en la primera d’estes s’exhibiren 70 obres d’artistes com Josep
Benlliure, Frederic Badenes, Josep Barreira, Tomas Fabregat, Constanti Gómez, Salvador Tuset, Ricart Verde,
Carme Vilar, Josep Mª Bayarri, Vicent March entre atres.
En la junta de govern de 6 d’agost de 1933, i a proposta del president s’acorda celebrar les ”Primeres
Jornades de la Renaisença“, per a commemorar el VI Centenari de la gesta de Vinatea i de l’entrada en Valencia
de Jaume I el Conquistador, per a lo que se nomena una comissio. En la junta de 22 d’agost, s’acorda solicitar
a l’Ajuntament una subvencio de 2.500 pessetes. Per als gasts dels festejos del centenari que se celebrarà en el
proxim mes d’octubre, i que contarà entre atres actes en el tradicional aplec a El Puig, la visita a les Torres de
Serrans, i al monument a Jaume I. El programa que contenia atres actes, com l’apertura del curs de Lo Rat
Penat, 1933-1934, i el desenroll del qual se detallava en les sessions de la Junta de Govern del 19 i 25 de setembre, començava el 8 d’octubre i acabava al dia següent per la vesprada.
En 1934, Lo Rat Penat realisarà un homenage a la dona valenciana i atre al pintor Josep Segrelles. U dels
acontenyiments commemoratius mes destacats, ademes dels actes celebrats en ocasio del centenari del naiximent dels escritors Eduart Escalante i Asensi Mora Roig, i en els que colaboraren la Diputacio i l’Ajuntament
de Valencia. El president de la Comissio organisadora d’est homenage sera Rafel Gayano, i entre els diversos
actes de l’homenage s’encontra la colocacio de dos plaques en honor dels escritors. Atra de les activitats d’est
any que alcançà un exit notable, fon l’organisacio per Jaume Ferrer Vercher de la Jornada del Llibre Valencià.
Per atra banda, en 1933, va naixer l’himne ratpenatiste, lletra de Josep M.ª Bayarri i musica del mestre
Miquel Asensi:
“Estols de bons patriotes
Estols de valencians,
Sentint-se baix les ales
Del rat penat germans;
Amant la nostra patria,
D’enganys i d’odis nus,
Cantem, esplayant l’ànima
¡Valéncia, enans i aensus!
¡Enans i aensus Valencia!
221
222
Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 23 de novembre de 1931.
la Mare que ens unix,
que enveja, odi i cobdícia
dels vils extranys patix.
Gran Poble quan vivia
el seu Credo inconclús…
Hui espera mentres canta
¡Valéncia, enans i aensus!
¡Enans i aensus, Valéncia!
El crit del Rat Penat
ressone de la Patria,
pel mont i pel poblat.
Resum de nostra Història
i patri afany profús
cridem, germans de Patria:
¡Valéncia, enans i aensus!.”223
2.4.3.2. LES VELADES TEATRALS.
Una de les activitats de Lo Rat Penat que acaparà mes l’atencio dels socis, i que atrague nous membres a
l’entitat durant eixos anys, estigue a carrec de la Seccio de Teatre, i foren les sessions teatrals. A lo llarc de
1920 se succeiren les representacions en caracter mensual. Pero ademes s’impartiren unes conferencies sobre
el teatre regional, com la “conferencia gráfico-teatral” 224 celebrada en el Teatre Apolo, el dia 5 de juny en el
titul “¿Cóm se fa un sainet?” de Joan García. El cicle de conferencies anava dirigit al foment del teatre regional, i en este intervingueren Bernat Morales San Martín, Joan García, Francesc Puig Espert i Josep Peris Celda,
entre atres. Per la seua part l’Escola de Declamacio representà varies obres del teatre regional, algunes escrites pels mateixos socis.
L’activitat desenrollada en estos anys donarà pas a que la Seccio de Teatre, siga felicitada per la Junta per
la seua bona marcha. En freqüencia s’organisaren en la societat les velades de practiques teatrals, en les que
s’establia un programa de comedies, entremesos, i sainets, i atres obres de caracter popular.
El 6 de febrer de 1921 se celebrà una funcio commemorativa225 del cinquantenari de l’estrena de la comedia, obra mestra del teatre regional valencià, “Tres roses en un pomell”, del poeta Francesc Palanca.
Durant l’any 1922 la Seccio de Teatre reuni en la casa social a tots els autors regionals per a realisar la
Campanya de Teatre Regional liric i dramatic en tot el regne “Asociació d’autors valencians” que rebe adhesions de tots els valencians absents. 226
Al front de la Seccio de Teatre, estara durant varis anys com a president honorari l’autor Manuel Peris
Fuentes. El 6 de març de 1927 se publicava un anunci en El Mercantil Valenciano que fea referencia a la velada de practiques teatrals en honor del vetera autor i advocat Manuel Peris Fuentes, portant a escena dos de les
seues obres. “L’arbre de la vida i “A la terra” comedia de costums. En l’intermig de les dos se llegiren varies
poesies alusives a l’acte per coneguts lliterats.
En la Junta de Govern celebrada en febrer de 1927 i a proposta del President de la Comissio de Teatre,
s’acorda nomenar una comissio en el nom de “Comisión Teatral de estrenos”, encarregada de jujar les obres
que s’estrenen. La creacio d’esta Comissio supon el que la societat ratpenatista puga influir favorablement en
223
224
225
226
Carles RECIO. De Nación Valenciana. pp. 263-264
Almanaque Las Provincias per a 1923. “Lo Rat Penat. Any 1921”. p. 111
Almanaque Las Provincias per a 1923. “Lo Rat Penat. Any 1922”. p. 222
els empresaris de teatre valencià en l’objecte de depurar les obres. A soles la participacio de les numeroses
comissions que la formen nos dona una idea de l’importancia que li concedi Lo Rat Penat. Estara integrada
pels Presidents de les Comissions de Teatre, Lliteratura, Lliteratura Popular, Filologia, Llectura, Musica
Popular, i tindra a Ramon Andrés Cabrelles com a president de la mateixa.
En canvi, els costs de les funcions teatrals eren molt elevats, i la societat acordarà com a mida per a no
perjudicar l’abonament existent i els presuposts de gasts de teatre, suprimir els passes de favor en les representacions teatrals. Per ad aixo se crearen dos preus d’assents, per a que tot soci ocupe i pague les localitats
que desige.
En octubre de 1927 se torna a parlar del tema de l’organisacio de la proxima temporada de teatre en la
societat. Se comunica la proposta de Joan Gimeno de fer-se carrec de la Direccio i organisacio del teatre, al
que aportarà una subvencio de 25 ptes, semanals com a donatiu. Atra de les mides es l’aprovacio, per a que en
lo successiu no se llogue el local del teatre a persones estranyes a la casa, ni per a representacio o ensaig, en
excepcio dels compromisos de la societat, en el cas dels quals se deura pagar 50 ptes. per drets de representacio.
Els locals de la societat se cediran en algunes ocasions com l’autorisacio concedida a la “Asociación de
obreros y empleados municipales”, per a una reunio de caracter reglamentari en el salo del teatre, o a les Dames
catequistes, durant els dies de Carnistoltes. El 26 de giner de 1928, se concedix autorisar el teatre de Lo Rat
Penat a la “Asociación protectora de las Obreras “ tambe durant els dies de Carnistoltes, i uns dies mes tart se
cedix a l’Escola dominical. La societat arribarà a acorts per a celebrar velades en atres companyies de teatre
com l’acordada el 12 de giner en la Companyia Broseta. Resulta manifest, l’especial interes de Lo Rat Penat
en estos anys de fomentar el teatre regional, sent freqüents les practiques teatrals d’este tipo d’obres, com els
sainets d’Escalante.
U dels problemes als que la societat s’enfrontà en estos anys fon la nova resolucio adoptada pel representant de la “Societat d’Autors”227, que prohibi tota representacio teatral o audicio musical fins que no s’establira en Lo Rat Penat un canon o concert. En este sentit, la Junta acordà que els socis Giménez i Cardona visitaren
al representant d’esta societat per a conseguir la menor tributacio per a l’entitat, i si fora possible passar com
fins llavors, sense pagar res.
En la Junta del 10 de març de 1931 pren possessio del carrec de president de la Seccio de Teatre, Marià
Serrano, que despres d’agrair el seu nomenament, promet treballar per a que la seccio done frut. En el seu discurs diu que la societat deu fer un teatre digne i fogir de chabacaneria, i que els autors deuen ser degudament
estimulats per a conseguir que s’escriguen obres series en valencià i per aixo Lo Rat Penat no deu evitar el
pagament dels drets corresponents. Tambe manifesta que deu contractar-se a bons actors per a que dignifiquen
l’escena en la nostra societat i montar-se obres com corresponga per a tot lo qual es indispensable contar en
els mijos economics. De la mateixa opinio es Nicolau Primitiu, que senyala, deu formular-se un presupost de
teatre per a donar les representacions com se deu. La presidencia se mostrarà d’acort, i atres membres intervindran en este sentit. Joan Benavent destacà l’urgencia de la dignificacio del teatre valencià i el resorgiment
del teatre classic. Tot aixo mostra en claritat l’interes suscitat en la societat per les activitats teatrals, una de les
seccions que mes acceptacio tenía entre els socis i que reflexava la preocupacio de l’entitat per rescatar i
fomentar el teatre tradicional valencià.
L’any de 1932 fon de gran activitat en l’ambit teatral. Entre els actes realisats està l’organisacio d’una funcio en el Teatre Principal en honor del poeta Rafael Mª Vives Liern, en la que se llegiren poesies de Josep María
Bayarri i Eduardo Buil. La Diputacio de Valencia concedi una subvencio de 500 ptes. a la societat per a l’homenage als poetes228. En giner d’eix any la Junta de Govern229, acordà el nomenament d’Emili Baró com a president de la Comissio Permanent de Teatre. En la Junta de Govern següent230 s’acordà que les obres que se
227
228
229
230
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 3 març de 1931.
representaren havien de passar per l’inspeccio de la Junta. En esta sessio ademes s’autorisà a la Comissio per
a que prengueren part en les representacions les senyoretes. Durant est any algunes de les funcions teatrals de
la societat conseguiran recaptar mes diners del que gasten, aixina d’una recaptacio de 27 ptes. se fa un gast de
12 ptes.231 A l’any següent, la Junta de Govern celebrada el 21 de febrer, acorda la creacio de l’Escola
Dramatica i Declamatoria, que contarà en el soci Emili Baró com a director de la mateixa.
2.4.3.3. ELS JOCS FLORALS.
Els acontenyiments que ocorregueren en els Jocs Florals de 1915, donaren pas a modificacions en la seua
organisacio, i provablement contribuiren a certs canvis produits en el reglament de Lo Rat Penat. (Veja’s epigraf 2.2.5)
En la festa de 1916, la Seccio encarregada d’organisar els Jocs Florals propon certes modificacions per a
la nit de la festa; entre estes estava l’organisar l’eixida de la comitiva des de la casa social per a encaminar-se
en acabant a l’ajuntament, i una vegada incorporat este, dirigir-se al teatre, a on s’oficiaria l’acte; atra de les
propostes fon l’arreglament de l’escenari per artistes de renom; i aplegar a un acort en els ajuntaments de les
antigues viles reals, per a que facilitara l’assistencia a la festa d’una representacio d’estes, en la persona d’una
senyoreta vestida en el trage de llauradora. En este sentit, el president de Lo Rat Penat dirigi comunicacions
als Ajuntaments de totes les ciutats del “Antic Regne” 232, per a que tingueren representacio femenina en la Cort
de la Regina d’eix any. Ad este cridament s’acolliren els ajuntaments d’Alacant, Castello, Peniscola, Gandia,
Carcaixent i Villena. Tambe s’aprovarà la proposta significativa del soci Cebrián Mezquita, de que l’orador de
la festa siga catala. Eix any sera el diputat regionaliste catala Joan Ventosa, que realisarà per supost, el seu discurs en llengua catalana.
En 1916, la Comissio de festes de l’Ajuntament propon oficiosament que els Jocs Florals se celebren en
els Jardins municipals, els Vivers, encara que la peticio se desestimarà finalment per la Junta de Govern de Lo
Rat Penat.
La festa tambe sofrirà algunes transformacions en l’any de 1917, com l’acort de concedir un premi en
metalic, a proposta de la Presidencia, per al concurs de llegenda que proyecta la Joventut Valencianista. Per
atra part, lo que resulta verdaderament novedos es l’acort per unanimitat de la Junta de Govern233, per a que les
composicions de caracter historic o didactic que se presenten als Jocs Florals estiguen escrites en llengua
valenciana, i complixquen aixina millor els fins de Lo Rat Penat. Despres d’una discussio entorn al tema, finalment se conclou que la nova condicio se publique en el cartell de l’any que ve per a fer-ho aixina progressivament, pero consignar en l’actual, que est any seran preferides les escrites en valencià.
En 1918 els Jocs Florals tindran com a mantenedor al notable filolec mallorqui Antoni Mª Alcover, i a
l’any següent s’acorda nomenar a l’ilustre escritor de Castello, Salvador Guinot. En 1919, colaboraran en els
Jocs Florals, el Bisbe de Mallorca, i el de Barcelona, que contribuiran cada u en un premi i un tema. Entre els
premis ordinaris, est any s’encontren el de la “Millor Novela Valenciana”, el “Millor Retrat a l’Oli” i la “Millor
Suite per a Sextet”. El Centre de Cultura Valenciana oferi un premi eix any, que consisti en la publicacio de
l’obra i el regal de 100 eixemplars a l’autor del “Millor Catalec de les Obres Escultoriques de Vergara”234. Est
any l’eleccio de la Regina la fara el poeta, i eixirà elegida Aurora Yanguas Paris.
En 1920, s’acorda adjudicar medalles commemoratives en conte dels objectes d’art en els Jocs Florals.
Entre els patrocinadors s’encontren el Capita General, l’Ajuntament i atres entitats com les diputacions
d’Alacant i Mallorca. En 1921 el mantenedor sera el Canonge Magistral de la Seu de Valencia, Rogeli Chillida.
231
232
233
234
Llibre d’Actes de Lo Rat Penat. De 1931 a 1936. Junta de Govern de 13 de febrer de 1932
Almanaque Las Provincias per a 1917. “Valencia, en 1916”. p. 59.
Almanaque Las Provincias per a 1920. “Centro de Cultura Valenciana”. p. 139.
En 1922, entre els patrocinadors en la categoria de premis extraordinaris, s’encontren l’Arquebisbe de
Valencia, i l’Ajuntament. La Junta acordà incloure en els premis ordinaris el tema d’una comedia dramatica en
20 actes, ademes d’un premi a la “Millor Obra Escultorica de En Gayeta Huguet”. Est any el carrec de mantenedor recaura en el general Miguel de Elizaicin, antic corresponsal i soci.
Entre els premis ordinaris de 1923 s’encontren la Flor Natural, la Viola d’Or, l’Englantina d’Or, la medalla a la “Millor poesia festiva”, una placa cisellada a la “Millor Novela o Llibre de Contes”, un objecte d’art al
“Millor Sainet”, i una placa a la “Millor Romança Musical Valenciana”. Entre els donants dels premis extraordinaris, s’encontren; l’Ajuntament de Valencia, la Mancomunitat catalana, el cardenal Arquebisbe de
Valencia, el Governador de Valencia, el bisbe de Mallorca, la Regina dels Jocs Florals anteriors, el Centre de
Cultura Valenciana, l’Ateneu Mercantil, el Centre catala, l’Associacio d’excolegials de Sant Vicent Ferrer,
Pensat i Fet, l’Agrupacio Artesana, la joventut Lo Rat Penat, el premi Gayeta Huguet i l’oferit per la familia
del Baro d’Alcahalí.
En l’any 1924, tornarà a tractar-se el lloc a on se celebren els Jocs Florals, per ad aixo la comissio encarregada d’estos, de la que es vicepresident Josep Benlliure i president de la de Belles Arts, comunica a la Junta
de Govern les seues impressions i la conveniencia de celebrar la festa en els Vivers, encara que se creu millor
acondicionat el Teatre Principal. Per atra part, eix any s’acorda l’inauguracio del monument a Llorente, que
tindra lloc el mateix dia que els Jocs Florals, per lo que se celebraren finalment en els Vivers. L’organisacio
corregue a carrec del soci Casanova Dalfó. La Regina de les Festes fon la neta de Teodor Llorente, Matilde
Llorente Monleón.
El president Francesc Almarche fara les gestions oportunes per a que el mantenedor siga l’ilustrissim
Cardenal Benlloch, pero davant l’impossibilitat d’este, propongue a l’ex-president de la Diputacio i soci de Lo
Rat Penat, Modest Jiménez de Bentrosa, que fon Governador Civil de Navarra. La seua eleccio tingue un poc
de polemica, el seu discurs, iniciat en valencià, i expressat en dificultat, continuà en castella a penes començat.
Un diari de l’epoca, El Mercantil Valenciano manifestava sobre el seu contingut:
“Toda su oración es una furibunda diatriba contra el separatismo, diciendo que los que
profesan estas ideas son sólo un mísero grupo de desgraciados y criminales, a los que hay
que aplicar las más severas sanciones del Código. Tras unos párrafos brillantes ensalzando
todo ideal, entra de lleno en su discurso, que es un canto a la más absoluta unidad española, dentro del respeto y buen trato a las modalidades regionales.
Aboga por la autonomía administrativa, pero siempre dentro de un centralismo directriz que sea el lazo armónico de los pueblos peninsulares, llenos de características étnicas
y raciales perfectamente delimitadas…” 235
Modest Jiménez de Bentrosa fon u dels components de la Comissio que en representacio de la Diputacio
de Valencia assisti a la IV Assamblea de les Diputacions celebrada en Madrit en 1917. Estigue al front de la
Comissio de diputacions provincials, encarregada d’estudiar i propondre la Mancomunitat de les tres provincies.
En 1925 els Jocs Florals tornaren a celebrar-se com era habitual en el Teatre Principal, la Regina fon Mª
Lluïsa Cisneros i Cruañes, i el Mantenedor, l’advocat i ex-alcalde d’Alcoy, Enric Moltó Abad. El guanyador
de la Flor Natural fon Vicent Ramírez Bordes.
En 1928, els Jocs Florals se celebraren el 17 de maig236, i contaren en el recolzament de l’alcalde de la ciutat, el Marqués de Sotelo. El poeta fon l’antic ratpenatiste Ramon Andrés Cabrelles, el mantenedor Vicent Gay,
valencià i catedratic de l’Universitat de Valladolit. En els Jocs Florals de maig de 1929, obtingue la Flor
Natural, el conegut poeta Carles Salvador, i actuà com a mantenedor de la festa Joan Benavent.
235
236
Dossier de Lo Rat Penat. El Mercantil Valenciano. 1 d’Agost de 1924.
En 1931, i d’acort en l’Ajuntament, Lo Rat Penat traslladà els Jocs Florals per a fer-los coincidir en la Fira
de Juliol237. Els jocs se celebraren en el Teatre Principal i la “Flor Natural”, fon per a Eduart Buil. Eix any, el
Mantenedor fon l’autor catala Josep Maria Segarra i se proclamaren “Mestre en Gai Saber” a Eduart Buil, i
Jesus Morante Borrás.
A l’any següent, els Jocs Florals se tornaren a celebrar, com era habitual en el Teatre Principal, i la Regina
d’eix any, Josefina Lambies Algarra, era filla del llavors alcalde de Valencia. El poeta premiat en la “Flor
Natural” fon Jesus Morante Borrás. Eix any la subvencio de l’ajuntament per als Jocs Florals fon de 2.000
pessetes.238
237
238

l`estil llorenti (1902-1935)

Transcription

Similar documents

De la taula al paper

Full de sessió - Cineclub Sabadell

Dra. Laura Cristina Berumen Segura Profesora investigadora

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Festes Patronals - Biblioteca Digital de les Illes Balears

Primera pedra nou CAP Tordera Principio de

Lee un fragmento - Galaxia Gutenberg

Petjades - Amazon Web Services

AKWABA (Benvinguts)

frónesis - centre d`estudis Joan Maragall

Caracterización del receptor benzodiacepínico periférico en tejidos