Sportulis Núm 9

Transcription

Sportulis Núm 9

> ESPAI D’OPINIÓ
2
Esporles opina / El que ens agrada i el que no / Cartes dels ciutadans
> PARLEM DE... CULTURA
SUMARI
SUMARI
4
Esporles i la festa taurina / Marató fotogràfica de Sant Pere / Gimcana
d’estiu / L’art del macramé / Carta d’una amiga
> PARLEM DE... EDUCACIÓ
8
Un estiu diferent / Estiu a s’escoleta / En Mora s’ha jubilat / Primera
pedra de l’IES
> PARLEM DE...
10
Miquela Camps Oliver “sa mestra Miquela”
COORDINACIÓ <
Olga Terrasa
EQUIP DE REDACCIÓ <
Dolors Matas
Pilar Tous
Bartomeu Garau
Magdalena Sastre
Olga Terrasa
COL·LABORADORS <
FOTO DE PORTADA <
L’ ESPIRAL
DISSENY I MAQUETACIÓ <
11
Volei / Futbol base / Bàsquet / Vela
> PARLEM DE... SALUT
14
Preparació al part / donació de sang
> BIBLIOTECA
16
Tertúlies / Activitats tardor / Bibliopiscina / Novetats
> NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
18
Parlar bé / Cursos de llengua catalana per a estrangers
> AJUNTAMENT
19
La nostra població / Exempció impost vehicles de tracció mecànica
/ Nous policies locals / Resum de les actes
> SOLIDARITAT
23
Gràcies Esporles
> CULTURA, COSA DE TOTS
24
Coneixes el teu poble / Saps on és? / Saps qui és? / Embarbussaments /
Endevinalles / Dites / Feines de l’hort / Solucions del número anterior
> PASSATEMPS
25
> NOTÍCIES D’ÚLTIMA HORA
26
Cursos de català
Inrevés
EDITA <
Regidoria de Cultura,
Esports i Temps Lliure
> ENTRAM A LA CUINA DE...
sportulis · Revista Municipal d’Esporles · Tardor 2004
Xisca Arbós
Antoni Aulí
Vicenç Cabot
Lluïsa Calafat
M. Teresa Comas
M. Antònia Font
Bartomeu Garau
Josefina Ginard
Antoni Martí
Joan Salom
Associació Joves d’Esporles
Club de Bàsquet d’Esporles
Escoleta Municipal
Espiral
Esporles Volei Club
ONG Esporles al Món
> PARLEM DE... ESPORT
26
Sa Bodega
> MIRADA ENRERE
27
> AGENDA
28
> LA FOTO
contraportada
Dipòsit legal: PM 920-2004 · Imprès en paper reciclat C <
(Els articles publicats a aquesta
revista expressen únicament
l’opinió dels seus autors.)
1
1
ESPAI D’OPINIÓ
> Esporles opina
1. Ha passat un bon estiu?
2. Quins bons propòsits es fa per la propera temporada?
3. Quines activitats li agradaria poder fer a Esporles?
2
2
M. JOSÉ GARCÍA
XISCO SERRA
MARGALIDA MORANTA
1. Sí, molt bo.
2. No perdre l’ànim i començar amb força.
3. Més que per jo, trob
que falten llocs per a la
gent jove.
1. Donades les circumstàncies, sí.
2. Intentar tenir un any
més tranquil que l’anterior.
3. M’agradaria poder fer
natació i veure cicles de
cinema.
1. Sí.
2. Me’n faig un cada setmana però no som constant.
3. Natació en bones condicions.
> El que ens agrada i el que no
ÉS D ’ADMIRAR
Lloam la iniciativa que han
tengut en Toni
Bauçà i la seva família
de fer donació,al poble
d’Esporles, de la
seva col·lecció de
bonsais. El batlle
Jaume Pou ho va fer
públic en un
ple municipal,
i va explicar la
intenció dels
donants de fer-se càrrec del manteniment
dels arbrets durant el temps que calgui.
Malgrat que encara no s’hagi decidit la ubicació de la col·lecció, des d’aquí els volem
donar les gràcies en nom de tot el poble.
ÉS DE LAMENTAR
Que un cop més ens haguem de queixar de l’estat
penós de brutícia en què tenim el nostre poble.
No és vàlid posar-se excuses ni donar la culpa a
ningú: que si els serveis de recollida són deficients, que si les colles de neteja no treballen a
bastament... Ja n’hi ha prou!
La qüestió és tan simple com això: si no embrutàssim tant, si entre tots tenguéssim més cura
dels nostres carrers, Esporles estaria més net.
> Per una vegada que arriben les “noves
infraestructures” al nostre municipi...
El passat dia 18 de juliol a les 19 h
vaig anar al concert de sa Granja on hi
actuava el quintet de vent Psicofonies.
L’acte va ser presentat per n’Aina Vich,
al final ens digué que un regidor de
l’Ajuntament ens dirigiria unes paraules i la meva sorpresa va ser que no fos
ni el batlle, ni regidor, ni la regidora de
cultura, sinó en Miquel Bernat. Així
mateix notava que les paraules li sortien un poc tremoloses. I jo em deman:
“És pel que deia o és que no tenia el
discurs preparat?”
Fa molts d’anys que lluitam per fer un
mínim de cultura i per tant, Sr. Pou,
li vull demanar que s’interessi per
aquests temes que formen part de la
vida social i cultural del poble perquè, a mi, em fa la sensació que, a
l’Ajuntament d’Esporles, tots aquests
temes li patinen.
Aquesta és la meva opinió, però he
pogut constatar que són molts els esporlerins que opinen com jo. M’agradaria que aquesta crítica que faig no
caigués dins un sac foradat.
Em farà cas, Sr. Pou? No sap quant ni
com li agrairíem moltíssims d’esporlerins. Esperam que el departament
de cultura sigui capaç de forçar la
marxa perquè això pugui ser una realitat.
Baltasar Bosch Serra
Quina excusa s’ha de posar per als
clots que hi ha al pas de vianants
del Passeig o el que hi ha al cap
de cantó del Passeig amb Mn. Alcover des del tercer o quart dia?
Què hi ha dels passos de vianants
que s’han pintat a llocs inaccessibles per a qualsevol persona que
vagi amb cotxet, amb cadira de rodes... com per exemple el de davant la Papereria?
Res, quan s’encarrega una feina
s’ha d’encarregar bé i si no se sap
fer bé, garrot pel qui ho ha fet i garrot pel qui no ho ha sabut controlar.
Ah, i pensau la pròxima vegada a
picar l’asfalt del 2004, que aviat
no tendrem voreres!!
JM Carreteres
> Convid a tothom...
Aquesta vol ser una revista del poble i per al poble, on tothom tengui un raconet per expressar-se. Si voleu participar en alguna secció
de la revista o bé publicar qualsevol tipus d’article, petit treball
d’investigació, creació literària, etc., o bé fer-nos arribar alguna
opinió, queixa, advertència, enhorabona, afalagament, fotografia..., us podeu posar en contacte amb l’equip de redacció:
Els vertaders pioners són els components de l’Escola de Música que han
estat capaços d’organitzar un festival,
la meva més sincera enhorabona perquè, al manco, ja hem posat el llevat.
Ara bé el que em pareix molt negatiu
és que, amb el patrocini de l’Ajuntament, aquests festivals siguin tan magres. Pobles molt petits com Banyalbufar i Estellencs, tenen, respectivament, uns festivals de molta més qualitat i, evidentment, amb més doblers.
És una llàstima que hagin arribat
i ho hagin fet tan malament com
tots ja haureu pogut comprovar.
Sigui de qui sigui la culpa, això
s’ha d’arreglar, les coses es fan
ben fetes.
ESPAI D’OPINIÓ
> Cartes del ciutadans
> Tel.: 971 61 10 00
> Correu electrònic: [email protected]
> Adreça: Biblioteca Municipal. C/ Quarter, 39
ESPERAM LA VOSTRA COL·LABORACIÓ.
3
3
PARLEM DE CULTURA
> Esporles i la festa taurina
Bartomeu Garau Moranta
les primeres dades d’una festa taurina les trobam a principis de s. XX
(any 1903) a la Vilanova, quan se celebraven les festes de la barriada en honor
Aa La Esporles
Beata i el dia 24 de juliol es lidià un novillo entre els aficionats vilanovers.
El lloc on s’instal·lava el tancat per fer
la novillada el desconeixem encara
que és molt probable que fos als terrenys de la possessió de Son Quint;
aquell horabaixa com és natural no hi
podia faltar una de les dues bandes
de música que hi havia a la vila en
aquella època.
4
4
a l’any 1949. Acabada la festa, la
carn es venia a les carnisseries a un
preu més econòmic.
i es deixava copejar pels novillos per
provocar la rialla del públic.
Als anys 40 ens trobam com a toreros
esporlerins a Joan Garau (que va ser
primer espasa dos anys), Tomeu Mesquida, Jaume Ferrà i Biel “Dolores”
entre d’altres. Com a torero auxiliar
seguia venint Gabriel Pericàs i els organitzadors de les novilladas eren en
Joan Trias i en Biel Terrassa. Durant
aquesta dècada va debutar a Esporles
el torero català Joan Bosch Iglesias,
conegut artísticament com a “Juanito
Bosch”, que, de jove va tenir molt d’èxit juntament amb Joselito Gisbert
amb qui formava parella. Ell també fou qui
l’any 1962 fundà la revista El Mundo de los
Toros, que edità i dirigí
fins a la seva mort, l’any
1981.
L’afició als toros a Mallorca va començar a la darreria del s. XIX sobretot a
partir de la desaparició de les bregues
de bous amb cans que eren molt populars a l’illa, per tant és possible que
a Esporles abans de 1903 ja n’haguessin fets, d’espectacles taurins.
Dia 28 d’agost de 1911, amb motiu
de la inauguració de l’enllumenat
públic per fluid elèctric, també es va
celebrar una festa taurina: es torearen dos novillos de Son Sant Martí i
els toreros foren els joves Jordi Riutort i Lluís Villalonga, d’auxiliar hi
havia el famós torero mallorquí “Marinerito”, el nom del qual era Miquel
Sastre que es retirà a l’any 1923
després d’una desgraciada actuació
a Capri (Itàlia).
Al nostre poble durant
la primera meitat del
segle XX a les festes hi
solia haver una novillada, és més, es pot dir
que era un dels actes
centrals. En aquell
temps les festes duraven tres dies: el dissabte de Sant Pere que hi
havia el ball, el dia de
Sant Pere, amb els toros i la segona festa,
que acabava amb la
traca final. A la novillada els toreros eren
acompanyats en comitiva per la banda de música fins a la plaça de
bous, construïda de
taulons i que estava situada a la carretera devora S’Hotel on ara hi fan
una finca. La festa començava amb el
paseillo dels toreros mentre la banda
de música interpretava el pasdoble
Pan y Toros. Els novilleros anaven
vestits amb camisa i calçons blancs,
corbata i faixa vermella i unes espardenyes. Normalment se lidiaven dos
becerros que pertanyien a les ramaderies Son Sant Martí de Muro o Bonnín de Palma. La ramaderia de Son
Sant Martí, amb divisa blanca i verda, va ésser creada, el 1891, per dos
binissalemers, en Melcion Ximarro i
en Josep Perós i va estar en actiu fins
La darrera novillada a
Esporles fou a l’any
1985 a les festes de la
Vilanova, era el mes d’agost i els novilleros eren
els joves esporlerins Miquel Alemany, Llorenç
Riutort i Vicens Rigo,
vestits de manera tradicional; d’auxiliar el torero Gabriel Nadal “El Pollensin” que també n’era
Juanito Bosch al seu debut a Esporles.
l’organitzador. La plaça
A les festes de Sant Pere de 1929 al estava instal·lada a la tanca de Son
programa de festes trobam la següent Borguny, on també s’hi va muntar un
ressenya: “Día 29 de junio a las 5’30h. petit cadafal per a la banda de música.
Gran Becerrada en la que se lidiarán,
banderillearán y serán muertos a esto- Agraesc la col·laboració de Josep Aleque dos hermosos becerros de la acre- many, Joan Garau, Josep Marquet i
ditada ganadería de Son San Martí por Mateu Moranta que m’han aportat dovaliosos elementos de la juventud es- cumentació oral, escrita o gràfica per
porlerense bajo la dirección del maestro a la realització d’aquest article.
de lidia D. Gabriel Pericás “Charlot”. La
lidia será amenizada per la banda de
DOCUMENTACIÓ CONSULTADA:
> “La Mallorca del Clavell” de Llorenç Capemúsica”. Gabriel Pericàs Jaume “Marillà, Di7 Edicions.
no Charlot” tenia fama arreu de Cata>
“El
Grop” Revista d’Esporles n. 7, article de
lunya i França com a torero còmic; això
Rafel Juan.
no obstant, tenia coneixements del to> “Gran Enciclopèdia de Mallorca”, vol. 2
reo. Era un home de força descomunal
Enguany, amb motiu de les festes de Sant Pere, es va convocar la II Marató fotogràfica d’Esporles. Cada participant va rebre un rodet de 12 fotografies i un fulletó on s’explicaven les
bases del concurs i els temes que s’havien de fotografiar: aire, aigua, foc i terra. Com podeu veure, la temàtica permetia
una gran subjectivitat i imaginació. Es presentaren sis rodets
i hi hagué premi per al millor rodet (una càmera digital) i per
a la millor de cada tema (quatre càmeres d’aigua).
GUANYADORS
DE LA
II MARATÓ
FOTOGRÀFICA
SANT PERE 2004
PARLEM DE CULTURA
>
Jaume Carrió: millor rodet.
Aina Mir: millor tema foc.
Jaume Terrasa: millor tema terra.
M. Antònia Font: millor tema aire.
Margalida Carrió: millor tema aigua.
5
5
>
E
L PASSAT
BLE.
ENS
17 DE JULIOL ORGANITZÀREM UNA GIMCANA PER ELS NINS DEL POVAM TROBAR A LES DEU DEL MATÍ A LA PLACETA DEL JARDINET.
Després anàrem a l’àrea recreativa de
Son Tries. Cada grup s’havia de posar
un nom d’equip: teniem els huesudos, la mafia, etc... i les proves de la
gimcana, per exemple: trobar monedes
dins el cubell de farina, menjar-se
una poma sense emprar les mans,
treure la brutor de dins la pala, modelatge amb plastilina, o passar per
la teranyina sense fer sonar les campanetes.
La trobada
L’associació de joves d’Esporles vol
agraïr la participació a la gimcana
d’Estiu 2004 i espera veurer-vos de
nou a les properes activitats. També
hem de donar les gràcies als nostres
col·laboradors Tomeu, Nita, Pep,
Bernat i Paula.
Els jocs
El dinar
i per acabar la diada, anarem a la piscina pública per refrescar-nos.
A partir d’octubre començàrem un taller de restauració de les carroces dels Reis Mags; totes aquelles
persones interessades en participar podeu contactar amb nosaltres al telèfon 649 766 916.
> L’art del macramé
Anomenam macramé a una de les arts
més antigues del món. El mot macramé es diu que prové de l’àrab (macrama): nus. Va néixer a la conca mediterrània, i així com en un principi foren
els pescadors els qui anuaren totes les
plantes mediterrànies com les palmes,
garballons, etc. per fer els seus estris
per tal de posar-hi el peix, més tard cap
el segle XII a la ciutat de Gènova (Itàlia) hi va haver la primera escola de
macramé on les dones aprenien a fer
randes i vestits, que compraven els
mercaders per vendre a les dames de
les corts per on passaven.
Es una tècnica molt senzilla la dels
nus. A les escoles ensenyen els infants
a fer-ne i fan des de cossiols a cinturons, bosses, etc.
6
6
El més laboriós són les randes però tenen la virtut que a més de ser belles
ajuden a desenvolupar la imaginació,
cosa molt beneficiosa en el món actual.
Molta gent no sap que dins els calaixos
dels seus cantaranos romanen estojades algunes d’aquestes meravelles, que
probablement són fetes de les seves padrines o repadrines.
I si alguna vegada us ve bé de visitar
Londres en el British Musseum i trobareu juntament amb les antigues
restes egípcies mostres de macramé
que usaven en els seus vestits.
Vos convit per tant a que aprengueu
aquesta art tan bonica com antiga, tan
simple i tan elegant.
L’octubre vinent les i els que en voleu
aprendre feis-ho telefonant a l’ajuntament, o a mi mateixa que em dic:
Francesca Balaguer
Tlf. 971 611 327
N
A
MARIA
ÉS UNA BONA AMIGA .
FA
DOS ANYS QUE VIU AL SEU POBLE,
ESPORLES. SOVINT
EM FA ARRIBAR LES SEVES VIVÈNCIES.
FEM AIXÍ PERQUÈ DIU QUE EXPRESSA MILLOR LES COSES SI LES ESCRIU COM SI FOS UNA CARTA .
SOM
HO
AL MES D’AGOST I HE TRO-
BAT ADIENT REPRODUIR EL QUE EM VA ESCRIURE L’ANY PASSAT PER AQUEST TEMPS.
Estimada Xisca, s’ha acabat el mes
d’agost. Quants bons records (malgrat la calor), em quedaran d’aquest
estiu meravellós. De fet me’n queden
d’altres també molt bells i florits.
Em venen al cap aquells estius de la
nostra infantesa quan anàvem a Esporles per les festes de sa Vilanova. Les eixides a les revetlles que abans feien on
ara hi ha els abocadors.
empedrada. Com que ja no hi havia cadires ens asseguérem a la vorera d’una
fonteta de pedra on els infants i gorrions anaven a beure. Ens feia de tendal una heura que es barallava amb
una buguenvíl·lia. Allà ens asseguérem
un poc arrufats. Durant el concert, la
gent que passava, s’aturava a escoltar
la música. Dos bergantells de quatre o
cinc anys un dels quals amb una gorra
vermella i la llengua defora, jugava amb
Record el meu vestit groc
daurat amb piquets blancs,
passejant amunt i avall per
la carretera amb les nostres
amigues de la colla. I aquelles corregudes cap a sa Vilavella perquè havia arribat
la tempesta de cada any de
trons i llamps. Te’n recordes de les portes de l’església? Eren obertes de bat a
bat, amb les cortines vermelles de domàs voletejant
suaument. En entrar, enmig
del temple, romania la Verge dormida, custodiada per
oloroses alfabregueres que
escampaven frescors, i quatre alts bellveures semblants a quatre donzells
fent vetlla a una deessa
dormida.
Jo som d’Esporles
un poblet ardit
que encara que petit
està revestit
de vistes molt belles...
I pensava que a Esporles és
vera que en tenim, de vistes
molt belles, però no les podem contemplar perquè la
brutor no ens deixa alçar els
ulls del terra. Tant de bo un
dia poguéssim recitar altra
vegada la mateixa gloseta
que diria:
Jo som d’Esporles
un poble engrandit
formós i eixerit
Per la netedat
podem gaudir de vistes
molt belles...
perquè els ulls d’enterra
podem aixecar
sense passar pena de no
trepitjar
brutor i merdes de ca.
un rosset espavilat, ben aliens a la música. De cop però el ros es va girar i es
posà de panxa i va escoltar una bona
estona el concert. Ninets en cotxets i
els pares atents semblava que duien el
ritme de la música.
El concert, com sempre, una delícia
amb tanta gent jove que toca. Fa
creure en un món millor perquè pens
que la música és el llenguatge que
entén tot el que de bo té el cor.
Res més per avui, estimada amiga,
t’envii aquesta foto que supòs que tu
també tens i gaudirem juntes d’aquell temps passat, no per passat millor que el d’ara.
Què et contaré d’enguany?
Han passat quatre anys o
més d’aquests records però
crec que també serà un
agost inoblidable. Molta calor, però llevat d’això hi ha
hagut dies que restaran ben
gravats dins el meu ordinador que tenc de pròpia fabricació. Per exemple el dia que anàrem a Estellencs a sentir la banda de
música d’Esporles. Només el viatge valia la pena. Aquella costa meravellosa
tantes vegades vista, tan poques contemplada amb ulls admirats de tanta
bellesa. Arribàrem a Estellencs i anàrem a escoltar la banda que estava situada en una petita placeta, just sota
de l’església, davant el que devia ser
temps enrera una torre de defensa. Una
palmera alta feia l’ombra a la placeta
Mentre, començava a pondre’s el sol
i els gorrions amb els seus cants volien fer la competència a la música.
En acabar el concert férem una volta
pels carrerons d’Estellencs. Des de
d’alt d’una costa es començaven a
veure els llums al port. Una línia vermellosa damunt el mar ens deia que
el sol romania allà darrera i una lluna
prima de quart creixent li havia pres
el color rogenc. Vàrem contemplar
una estona la mar i la lluna i vaig pensar en una cobleta que quan era nina
em va ensenyar na Catalina “Quilla”, que diu:
PARLEM DE CULTURA
> CARTA D’ UNA AMIGA
Una forta abraçada.
Maria.
Francisca Nadal
7
7
PARLEM D’EDUCACIÓ
> Un estiu diferent...
L’equip de monitors i monitores d’Espiral
>
L’escoleta
Ben segur que sabeu que aquest mes de juliol hem fet l’Escola
d’Estiu i que, entre uns i altres, hem arribat als 80 al·lots i al·lotes amb 7 monitors i monitores. I és que no sabem altra manera
de passar l’estiu que no sigui divertir-nos i passar-nos-el molt bé.
Hem fet tallers de camisetes, de mòbils, de màscares, tallers de
comptadors de temps i de maquillatge i d’anar a veure n’Olga a la
biblioteca perquè ens explicàs contes. També hem après a tirar
amb arc i una mica d’escalada esportiva i, fins i tot, com passar
per un pont de mico realment alt. Entre aventura i aventura, hem
tengut temps d’aprendre jocs cooperatius i d’altres indrets del
món i ens hem refrescat a la piscina municipal.
Sens dubte, per a nosaltres ha estat una experiència molt enriquidora i ens ha permès compartir estones molt agradables i en un
ambient molt sa. Esperam retrobar-nos molt prest.
Una abraçada per a tots els infants, mares i pares que ens han fet gaudir d’aquest estiu diferent.
Quan el curs escolar ha acabat, encara tenim
l’oportunitat de compartir el mes de juliol amb
els infants que no tenen la sort de passar-lo de
vacances amb els seus pares.
Però, malgrat que el curs s’hagi acabat, a L’Escoleta intentam seguir amb les nostres creences que són sobretot l’experimentació i el joc.
L’estiu ens dóna l’oportunitat de poder experimentar amb tot el nostre cos, cosa que no es pot
fer la resta de l’any.
Experimentam i jugam sobretot amb l’aigua, tan
necessària per a nosaltres, ja que la calor no ens
permet fer cap altre tipus d’activitat, ni tan sols
entrar a les aules.
Però, sobretot, sabeu què feim? Idò passar-ho
molt bé.
Heu jugat qualque vegada amb gelatina? Aquesta
sensació fràgil, esponjosa i fresca dins les
mans...? Us heu empastissat qualque vegada
amb fang...? Us podeu imaginar tots els nins de
L’Escoleta arrebossats de fang...? Idò, imaginauho, ja que és possible, és interessant, divertit i
educatiu.
8
8
JUBILAT
Aquest cop ha estat de bon de veres!
Ja feia un parell d’anys que en parlava i no s’acabava de decidir, però
la realitat és que el curs 20042005, el col·legi Gabriel Comas i Ribas començarà sense un professor
singular i com ell mateix ha declarat
“n’hi haurà més d’un que dirà: a la
fi se’n va en Mora, però per altra
Pilar Tous
banda, alguns reconeixeran que en
part del que són i del que han après,
en Mora hi ha ajudat, i això és el que
m’omple de satisfacció”.
Joan Mora, nascut a Pollença, és sens
dubte un professor vocacional que ha
dedicat 34 anys de la seva vida a la
docència, dels quals els darrers 18 els
ha passat al Gabriel Comas i Ribas
d’Esporles. És per això que un bon
grapat d’esporlerins i esporlerines han
passat per les seves classes i mantenen un record inesborrable dels relats
dels seus viatges i de la seva peculiar
forma d’ensenyar.
Perquè si una cosa té en Mora és
que no deixa indiferent a ningú, ell
s’ha banyat tota la vida amb els seus
mètodes i les seves opinions, i malgrat és conscient que no han estat
compartits per molts d’alumnes, pares o companys, se’n va amb la satisfacció del deure complert i segons
les seves pròpies paraules: “amb el
convenciment d’haver-me mantingut
fidel als meus principis, i d’haver
contribuït a formar ciutadans responsables, i que si la vida és diversa
i en massa ocasions dura, no hi ha
motiu per ocultar-ho als alumnes”.
> Primera pedra
del nou institut de
secundària
El passat dia 12 d’agost es
va col·locar la primera pedra del futur Institut d’ensenyament secundari d’Esporles. Després d’anys de
demandes, reunions i discussions, pareix que l’institut serà una realitat ben
aviat. Esperam que tot sigui
pel bé del poble!
Conclou dient: “he volgut inculcarlos l’entusiasme i la curiositat pel
món i la cultura, i no només del seu
entorn més proper, sense fer per això de l’escola un campament”.
PARLEM D’EDUCACIÓ
> EN MORA S’ HA
9
9
PARLEM DE...
PERSONATGES IL·LUSTRES D’ESPORLES
> Miquela Camps i Oliver “sa Mestra Miquela”
M
A. Aulí G. / A. Martí M.
CAMPS I OLIVER VA NÉIXER DIA 14 DE GENER DE 1848 A SANT JOAN. ERA FILLA D’ UN ESPORLERÍ, MATEU
CAMPS I LLADÓ I D’ UNA SANTJOANERA , MIQUELA OLIVER I BAUÇÀ. CURSÀ ELS ESTUDIS INICIALS AL SEU POBLE.
IQUELA
A 17 anys es va traslladar a Palma
per rebre la formació de Magisteri. Va
estudiar al Col·legi del Carme i posteriorment es va examinar a l’Escola
Normal (Escuela Normal de Maestras
de Palma de Mallorca) que en aquell
temps ja funcionava. Va aprovar amb
bones notes. D’aquesta forma obtingué el títol de Mestra de Primera Ensenyança Elemental el dia 20 de
maig de 1868, expedit per ordre de
S.M. La Reina d’Espanya, Isabel II, a
l’edat de 20 anys.
cepcional tasca educativa, el nombre
de nines que anaven a escola va augmentar moltíssim, com es pot extreure d’un document en el qual el batle
d’Esporles D. Gregori Serra i Martorell
certifica que el nombre de nines matriculades havia augmentat de tal manera que no cabien dins el local.
El dia 1 de juny de 1903 cessà del seu
càrrec i va ser destinada a l’Escola de
Nines de Porreres on va romandre fins
El mes de desembre d’aquell mateix any es va presentar a oposicions i va
quedar en segon lloc de la
seva promoció, però no va
obtenir plaça.
El mes de gener de 1871
tornà a opositar. Quedà en
primer lloc de la llista però
fou postergada i per tant es
tornà quedar sense plaça.
A més a més de la seva tasca com a
mestra de l’Escola de Nines, també
impartí classes particulars els vespres
a persones adultes.
El dia 10 de febrer de 1898, va rebre
un vot de gràcia de la Junta Provincial de Primera Ensenyança per “las
aptitudes y desvelos demostrados en
la enseñanza”. Gràcies a la seva ex-
10
10
R: Era una dona dedicada íntegrament a la seva feina. Durant tot el dia
pensava en trobar mètodes per fer
més eficaç la seva labor d’ensenyament. El fet que estigués durant 28
anys a Esporles ens fa pensar que s’hi
trobava a gust i que probablement
s’integrà totalment a la vida esporlerina. Cal recordar que durant aquest
temps es produí la industrialització del nostre poble. Diversos factors possibilitaren
aquest fet. En primer lloc es
trobava prop de Ciutat. En
segon lloc, la presència de la
síquia d’en Baster va permetre obtenir energia a molt bon
preu (Bernat i Roca, M. / Serra i Barceló, J. 2000: “La síquia d’en Baster”. Museu de
Mallorca. Quaderns de Ca la
Gran Cristiana, Palma.
P: Com era la casa on vivia i
alhora desenvolupava la seva
feina de mestra?
Finalment, el mes de febrer
de 1875 es va tornar a presentar a les oposicions i
guanyà en propietat la plaça de l’Escola de Nines
d’Esporles.
La mestra Miquela prengué
possessió de la seva plaça
el 30 d’abril de 1875. Vivia
en una casa situada a l’actual carrer Vilanova d’Esporles i durant els primers anys com
a mestra hi impartia també les seves
classes. En aquell temps cobrava
550 pessetes anuals.
P: Com era la mestra Miquela?
el dia 16 de febrer de 1911 que es jubilà a l’edat de 63 anys.
Miquela Camps i Oliver (Escola de
Nines), juntament amb Sebastià Munar i Fullana (Escola de Nins) són els
primers mestres oficials d’Esporles
dels quals en tenim constància.
Aquesta informació s’ha recollit a
partir del full de serveis de Miquela
Camps i Oliver, arxivat a l’AMEIB (Arxiu i Museu de l’Educació de les Illes
Balears) situat al carrer d’Antoni Torrandell, 59 d’Inca.
R: Era una casa típica de la
Vilanova. Destacava el seu
portal coronat per un arc de
mig punt que donava pas a
una ampla estança que constituïa l’entrada de l’habitatge. En aquesta habitació és
on la mestra Miquela impartia les seves ensenyances.
Sovint es veien nines assegudes en el
portal que esperaven el moment que
els seus pares o algun familiar anàssin a cercar-les.
P: Alguna anècdota divertida de les
classes de la Mestra Miquela
R: Ens han contat que quan alguna
alumna no feia bonda, la castigava i
la tancava dins el rebost. Però aquest
mètode no li solia dur molts bons resultats ja que a vegades, li desapareixia menjar i ja us podeu imaginar per
què.
la categoria juvenil femenina, a causa
que la major part de les components, per
edat, passaven a la categoria sènior; però sí, a la fi ho hem aconseguit amb un
grupet molt just i tenim equip de juvenil
femení gràcies a la incorporació d’unes
al·lotes que ja havien estat jugant en
aquest esport unes temporades enrere.
>
L VOLEIBOL és un esport de competició de molta emoció i vistositat on les accions col·lectives ressalten per damunt de les individuals i
desenvolupen als jugadors: l’observació, l’agudesa visual, la memòria, l’atenció, el sentit de companyonia, la
disciplina i un complet i multilateral
desenvolupament físic.
E
Un any més estam a punt de comen-
>
Per això, molts de pares i mares es varen reunir en diverses ocasions per tractar aquest afer i fer les passes pertinents
per a coordinar aquests equips infantils,
per cercar-ne entrenadors, etc.
Un dels objectius d’aquests pares i mares és gestionar i potenciar el futbol base i evitar que molts de jugadors espor-
Fins al darrer moment teníem dubtes sobre si podíem comptar amb un equip a
Apuntau-vos-hi i gaudiu d’un esport
que entre tots intentarem fer més gran.
lerins, d’edat infantil i cadet, acabin jugant a altres equips com el Patronat, el
CIDE, el Son Sardina, La Unión...
• Un equip de benjamins (B) (Futbol
8) compost per jugadors nascuts l’any
1996 i complementat amb prebenjamins.
çar el nou curs escolar i amb aquest la
nova temporada esportiva.
Per tot això, amb molt d’esforç i il·lusió, estan intentant revifar el futbol
base o, més ben dit, conservar el poc
que en queda.
Enguany s’hi han inscrit els següents
equips:
• Un equip d’alevins (futbol 11) compost per jugadors nascuts els anys
1993 i 1994.
• Un equip de benjamins (A) (Futbol
7) compost per jugadors nascuts l’any
1995.
Aquesta iniciativa podrà comptar amb
la remodelació del camp de futbol
perquè dins el mes d’octubre, esperen
poder comptar amb la instal·lació de
gespa artificial; cosa que pot ser un
al·licient per reforçar aquest esport
que tanta tradició i participació havia
tengut sempre al nostre poble.
Per a més informació i inscripcions:
Vicenç Cabot (608 435 988) o Mateu
Bosch 639 687 350).
ENS
MANQUEN
JUGADORS NASCUTS
L’A NY
1996,
l Club esportiu Esporles viu una
etapa de canvis que són generats
per la desinformació que hi ha damunt
la possible formació d’equips infantils
a l’inici de la nova temporada.
E
Al voleibol, com a la gran majoria
d’esports, també ja hem començat la
pretemporada amb les categories superiors i prest es posarà en funcionament la de la resta d’equips.
La nostra il·lusió és anar creant una cantera, per tal que el voleibol sigui de cada vegada, un esport més practicat i que
pugui anar ascendint amb afecció. Per a
tal cosa fem una crida a tots aquells pares que tinguin infants amb ganes de fer
esport, per a què els engresquin a practicar voleibol i per a què us poseu en
contacte amb Herme. L’horari d’atenció
serà a partir del dia 20/09/04 tots el dilluns i els dimecres a partir de las 5 de
l’horabaixa al pavelló o també podeu telefonar al 971 433 753 (Toni) de dilluns
a divendres de 3 a 6 de l’horabaixa.
PARLEM D’ESPORT
PARLEM D’ESPORT
PER
COMPLETAR ELS
BENJAMINS I UN
PORTER PELS ALEVINS.
ENGRESCAU-VOS
A
JUGAR!
11
11
> El CB Esporles organitza un debat sobre el bàsquet a les Balears
La taula rodona s’engloba dins les activitats del quinzè aniversari del club
E
LS PRINCIPALS MEMBRES DEL BÀSQUET DE LES ILLES VAN PARTICIPAR
D’ UNA XERRADA SOBRE LA SITUACIÓ D’AQUEST ES PORT A LA NOSTRA COMUNITAT AUTÒNOMA .
El debat va ésser moderat per Antoni Aulí, director tècnic del CB Esporles, i hi varen intervenir integrants de tots els sectors del bàsquet: Federació, Col·legi d’àrbitres,
entrenadors i jugadors. Els participants van coincidir en que el bàsquet es troba en un moment decisiu a la nostra comunitat on hi
manca un darrer impuls per assolir
un alt nivell. Hom opta per impulsar
aquest esport a les categories inferiors i mostren les seves esperances
en el Centre de tecnificació de les
Illes Balears (CTIB).
Marcel·lí Got, entrenador de l’IRCOEsporles, va ressaltar que per a què
la situació millori «cal que els clubs
de les Illes apostin per un projecte
ferm i seriós». Segons el tècnic de
l’equip esporlerí, els clubs haurien
d’adoptar una estructura i uns criteris empresarials clars. Vers aquesta
idea Jaume Estarellas, president de
la Federació de Bàsquet de les Illes
12
12
>
Balears, va lamentar la deixadesa
d’algunes entitats esportives i va
fer una crida a tots els clubs per
«fer feina conjuntament amb la Federació a fi de millorar el nostre
bàsquet». A la taula rodona es va
deixar palesa l’escassa estructura
d’alguns clubs insígnia com el Bàsquet Inca, perquè molts dels seus
equips inferiors tenen un baix nivell
que s’evidencia en la mala classificació que han obtingut aquesta temporada.
Per part seva, Toni Salas, president
del Col·legi d’àrbitres del bàsquet
balear, va criticar que no es confiï
més amb els jugadors insulars i que
els equips capdavanters tinguin la
«síndrome de fitxar entrenadors forans». El col·legiat destaca les mancances que té l’associació d’àrbitres
en haver d’encarregar-se de 300
partits per jornada sense disposar
d’una àmplia plantilla. A més a més,
Toni Salas va atacar la negativa in-
lll edició 24 hores
de bàsquet a Esporles
A l’escola d’Esporles hi hagué un partit de 24
hores des de les 20 h de dia 3 de setembre fins
a la mateixa hora de dia 4, amb la participació
de 250 jugadors de diferents pobles de Mallorca. S’hi enfrontaren grocs contra negres, representats per diferents equips. La germanor i la
convivència van ser presents entre el jovent que
durant aquesta temporada seran adversaris esportius.
Jordi Tomàs
fluència de la premsa i aquells dirigents dels equips que s’hi deixen
convèncer sempre que han de fer un
fixatge.
Aquesta taula rodona s’inclou dins
del cicle d’activitats que ha realitzat
el CB Esporles durant la darrera setmana de juny amb motiu de la celebració del quinzè aniversari. Entre
els actes més destacats hi ha hagut
una exposició fotogràfica de tots els
equips que ha tingut el club i la presentació de la nova mascota, una falaguera girafa que donarà suport a
l’entitat esporlerina per a què continuï molts més anys al món del bàsquet.
>
Aquest campus es va celebrar de dia 6 a dia 10 de setembre
i va comptar amb la participació de 30 infants. La finalitat del
campus era perfeccionar i també desrovellar el cos per a la
temporada 2004-05, durant la qual l’Esporles Bàsquet Club
amb 15 o 16 equips en representarà totes les categories. Us
encoratjam a jugar-hi i també a animar els nostres equips.
Divisió Nacional Femení
TORNEIG GERMANES RULLAN
24/10
31/10
7/11
Esporles – CTEIB
Molinar – Esporles
Esporles – Nacex
17:30
12:00
17:30
LLIGA 1ª DIVISIÓ SUBGRUP C-1
Ens voleu ajudar?
Possibles noms
✁
1 ...................................
2 ...................................
21/11 Esporles – Ses Salines Eivissa
28/11
Alfajor Maó – Esporles
05/12 Esporles – Patrimoni Eivissa
11/12
Calvià – Esporles
19/12 Esporles – Joventut Mariana
9/01
CTEIB – Esporles
16/01
Esporles Nacex
23/01
Ferreries – Esporles
30/01
Esporles – Molinar
12:30
12:30
12:30
19:00
17:30
12:00
17:30
12:30
17:30
PARLEM D’ESPORT
> Horaris dels partits de basquet
DIVISIÓ NACIONAL MASCULÍ
3 ...................................
Nom i llinatges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Adreça . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Correu electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
On fer arribar la butlleta:
Per correu electrònic: [email protected]
A la biblioteca municipal
El Pandora, de Bernat i Bartomeu Homar i padrinejat
per Aina Bonet, va aconseguir el premi de vela de
llaüt clàssic en el VIII Trofeu diada de Mallorca, celebrat el passat 12 de setembre. Enhorabona pel
triomf!
12:30
12:30
12:30
12:30
17:30
19:30
12:30
12:30
17:30
12:30
12:30
18:00
>
Lliga 1ª Divisió grup F
24/10 Esporles – Patrimoni Eivissa
31/10
Son Cotoner – Esporles
7/11
Esporles – Palma
21/11
Alcajar Maó – Esporles
28/11
Esporles – Palma
4/12
Porreres – Esporles
12/12
Esporles – Jovent Alaior
19/12 Ses Salines Eivissa – Esporles
9/01
Esporles – B. Pla
16/01
Ferreries – Esporles
23/01
Esporles – St Lluís
29/01
Alcudia – Esporles
13
13
PARLEM DE SALUT
> Preparación al parto
D
URANTE LA GESTACIÓN, EN EL INTERIOR DEL VIENTRE DE LA MUJER EMBARAZADA LA NATURALEZA ACTIVA Y
PONE EN MOVIMIENTO TODO UN CIRCUITO ENERGÉTICO DE CREACIÓN, QUE PODRÍAMOS LLAMARLE UNIVERSO.
Durante este periodo, la madre va
paulatinamente potenciando su propia energía consigo misma, pues en
su vientre se va creando un nuevo
ser, que en su individualidad conlleva su propia fuerza. A la misma vez
se van uniendo las dos potencias, la
de la madre y la del hijo por nacer.
Supuestamente la madre podría aprender a utilizar todo
ese fluido de energía continuo y aprovecharlo para crear un vínculo muy profundo
con su hijo. Este vínculo
puede ser tan profundo que
a través de su amor puede
ayudarle a construir un
equilibrio completo en todos
los sentidos, tanto físico como espiritual. Y además la
madre puede utilizar toda
esta energía para mejorar aspectos de desarrollo consigo
misma y reflejarlos en su propia vida convirtiendo en realidad sus propios sueños.
Si se desarrolla una buena comunicación entre el niño y la
madre, el parto será más simple, sencillo y menos doloroso.
La dilatación será más fluida y rápida, puesto que a lo largo de los
nueve meses la madre habrá liberado una gran carga de limitaciones
consigo misma. A la vez habrá creado un cordón de complicidad entre
ella y su hijo que generará una potencia energética de unidad entre
los dos, fundamentalmente para
que el nacimiento se resuelva más
rápidamente.
El padre poco a poco ha ido introduciendo su participación en el proceso
de la maternidad, algo natural ya que él
también es partícipe de esta gran creación que es su hijo. Participar en el proceso favorece también su propio desarrollo. Durante el parto, su colaboración es insustituible, pues entre otras
cosas, le va aportando un sustento de
14
14
Josefina Ginard
seguridad a la mujer. Al principio se
siente tímido, o tiene miedo de sus propios sentimientos, pero si va más allá
de sus limitaciones puede experimentar sensaciones muy bellas y hermosas,
quizás volver a recordar lo que significa
amar y ser sensibles. A lo largo del proceso del parto se sienten envueltos en
un manto de sensaciones diferentes en donde
todos estamos unidos ante un acontecimiento que no se olvida nunca, un
acontecimiento tan hermoso que si
pudiéramos ver o sentir más allá de lo
físico veríamos la luz, colores y destellos de energía por todas partes, puesto que en el nacimiento tenemos colaboración energética de otros planos
o dimensiones, por eso son momentos
muy especiales aunque no se comprenda siempre por qué.
Las madres saben intuitivamente lo que los científicos solo en fechas muy
recientes han descubierto:
el niño antes de nacer es un
ser profundamente sensible
que establece una relación intensa con sus padres y con el
mundo exterior mientras todavía
está en el útero.
Todos deberíamos trabajar para
que el mundo sea digno de los niños.
CENTRO
DE EDUCACIÓN MATERNAL
971 610 123 - [email protected]
TÉCNICAS QUE PERMITEN A AMBOS PADRES CULTIVAR UN SENTIMIENTO DE
CALMA Y EQUILIBRIO, QUE AFECTA POSITIVAMENTE AL HIJO QUE ESTÁ POR
NACER PREPARÁNDOLO PARA UNA VIDA PLENA DE CONFIANZA Y SEGURIDAD.
Clases de relajación y meditación.
Transmisión de afecto y seguridad al bebé.
Comunicación sensorial con el bebé.
Establecer una conexión más íntima con el bebé a través de los sueños.
Curso de masaje para nuestro bebé.
Preparación para el parto:
Alivio de tensiones e incomodidad.
Preparación de la dilatación del cuello uterino.
Concentración y disminución del dolor.
Liberación del miedo al parto.
Educación para tu bebé.
Nuevas estructuras educativas para nuestros hijos.
Conservarles sus capacidades intelectuales.
Potenciar su autoestima.
Aprender a aceptar la libertad.
BIBLIOTECA
> Tertúlies: paraules de dona
Dones de conte
EL
Olga Terrasa · Bibliotecària Municipal
PASSAT MES D’ABRIL LA BIBLIOTECA VA PROPOSAR UNA NOVA ACTIVITAT ALS USUARIS: TER-
TÚLIES LITERÀRIES DIRIGIDES AL PÚBLIC ADULT.
SEMPRE
QUE HI HA UNA PROPOSTA D’AQUEST
TIPUS TAMBÉ HI HA UNA POR: I SI NO VE NINGÚ?
Finalment la iniciativa no va anar gens malament i ara ja
som unes 25 persones (nombre que varia depenent de l’humor, ganes o voluntat dels assistents), tres novel·les,
quatre tertúlies, alguna berenadeta, moltes paraules i la
visita d’una gran escriptora: Carme Riera, que ens va venir a acompanyar el passat trenta de juny. Aquest dia la
reunió va ésser al pati de la rectoria, lloc més estiuenc i
acollidor, i l’autora mallorquina ens parlà dels seus lli-
> Activitats de tardor
Hem arribat de vacances amb moltes ganes de fer feina de rebre idees, suggeriments, crítiques, propostes, ajudes... per
millorar tant com puguem el nostre servei.
Continuarem amb algunes activitats (l’hora del conte, les tertúlies literàries, els tallers infantils, diverses conferències...) i,
en els pròxims mesos, volem introduir-ne
de noves (taller de contes, bibliopassejades, servei de préstec a domicili).
16
16
Aprofit per donar les gràcies a les moltes bones lectores i
als poquets bons lectors que s’han animat a compartir
aquest espai i anim a tothom a llegir, a reunir-se, a xerrar,
a discutir i a passar per la biblioteca sempre que vulgueu.
manuals, jocs de descoberta, experimentació de sensacions, escriptura creativa... Adreçat als nins i nines de 7 a
12 anys. Es realitzarà l’últim dissabte
de cada mes.
TALLER DE CONTES
Taller adaptat a partir de la lectura d’una història. Amb realització de treballs
>
Aquest passat mes de juliol els visitants de
la piscina municipal pogueren gaudir de la
BIBLIOPISCINA, una activitat que pretén
unir la lectura amb els banys estivals i així ajuntar dos àmbits que poden semblar
contraposats: aigua i llibres, banys i lectures. L’indispensable per llegir és trobar
gent amb ganes de fer-ho, sigui a una biblioteca, a casa, al mig de la plaça o, a la
fresca, vora una piscina.
Gràcies a tres voluntaris (Luna
Servera, Josep Comas i Esperança Matas) no vàrem haver de
tancar la biblioteca els matins
que anàvem a la piscina i així
vàrem poder oferir un servei més
complet. Moltíssimes gràcies a
tots tres i als responsables de la
piscina municipal per la seva
ajuda.
bres, personatges i vivències.
PRÈSTEC A DOMICILI
Ens oferim a dur llibres, revistes, CD i vídeos de la Biblioteca Pública al domicili
de totes aquelles persones amb problemes de mobilitat temporal o permanent
(malalts crònics, persones en període de
convalescència, amb discapacitats físiques, gent gran...) i, si en teniu ganes,
també a llegir una estona amb vosaltres.
Per gaudir d’aquest servei us heu de posar
en contacte amb la Biblioteca a través del
telèfon, correu o correu electrònic. No volem que ningú es quedi sense llegir!
Esperam l’assistència i col·laboració de
tots vosaltres!
> Nou sistema de climatització a la Biblioteca
El fred i la calor han deixat de ser
una excusa per no venir a la biblioteca. Des del mes d’agost la nostra
biblioteca estrena nou sistema de
climatització. S’hi han instal·lat
dos aparells d’aire condicionat amb
bomba de calor. Aquesta mesura
ens permetrà, si no apareixen nous
impediments, estar més fresquets a
l’estiu i ben calentets a l’hivern. Així podrem gaudir millor dels serveis
que ens ofereix la biblioteca.
>
Dimarts 2 novembre
Emma de Jane Austen
Dimarts 14 desembre
El crit silenciat de Ana Tortajada
QUÍ TENS ALGUNS DELS DARRERS TÍTOLS QUE HEM REBUT A LA BIBLIOTECA, SEGUR QUE N’ HI HA ALGUN QUE
ET FA GANES!
ANIMA’T
A PASSAR PER LA
BIBLIOTECA
I PODRÀS CONSULTAR EL LLISTAT COMPLET DE NOVE-
TATS, O BÉ EL POTS DEMANAR PER CORREU ELECTRÒNIC A LA NOSTRA ADREÇA:
AQUÍ
[email protected]
TENIU ALGUNS DELS TÍTOLS MÉS ATRACTIUS:
NOVEL·LA
BIBLIOTECA
> Novetats A
PEREGRINATO. Matilde Asensi.
CARTA BLANCA. Lorenzo Silva.
EL ENIGMA DEL CUATRO. Ian Caldwell i Dustin Thomason.
LA VOZ DORMIDA. Dulce Chacón.
LA DAMA DE L’UNICORN. Tracy Chevallier.
LA NOIA DE LA PERLA. Tracy Chevallier.
AMICS ABSOLUTS. John Le Carré.
EL TIRÀ. Valerio Manfreddi.
JUSTÍCIA UNIFORME. Donna leon.
ANGELETS. Isabel-Clara Simó.
FOE. J.M. Coetzee.
ESTÚPITS HOMES BLANCS. Michael Moore.
LOS BORGIA. Mario Puzo.
EL ÚLTIMO MEROVINGIO. J. Hougan
EL CLUB DE DANTE. Matthew Pearl.
LA AVENTURA DE LOS ROMANOS EN HISPANIA. J.A. Cebrián.
LOS CRÍMENES DE OXFORD. Guillermo Martínez.
LA GERMANDAT DEL SANT SUDARI. Julia Navarro.
DONA ALLIBERADA, HOME EMPRENYAT. Pilar Rahola.
ELS FRUITS DE LA PASSIÓ. Carold Field.
ELS PASSADISSOS DEL PODER. Brad Meltzer.
EL QUINCORN. UNA HISTÒRIA ROMÀNTICA. Miquel Palol.
UN ANY I UN ALTRE, FINS ALS VUITANTA, QUE DÉU N’HI DO. Josep Maria Ballarín
CATALUNYA TERRA DE MAR MENUDA. Josep Maria Ballarín.
DVD
TE DOY MIS OJOS.
MASTER & COMMANDER. AL OTRO LADO DEL MUNDO.
EL ÚLTIMO SAMURÁI.
DÍAS DE FÚTBOL.
MÚSICA
POETES. Lluís Llach.
AGOST. Els Pets.
EL MÓN ERA A FORA. M. Mercè Roca.
¿LA CALLE ES TUYA?. Estopa.
ARA. Fes-te Fotre.
HAI UN PARAISO. Luar na Lubre.
COSITAS BUENAS. Paco de Lucía.
FEELS LIKE HOME. Norah Jones.
THE GIRL IN THE OTHER ROOM. Diana Krall.
LA FILOSOFIA. Pascal Comelade.
17
17
NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA
> Parlar bé
“ANAR A ESCOLA” O
“ANAR A L’ESCOLA”?
Hi ha en català una sèrie de substantius que, precedits de preposició i sense cap determinant, equivalen a un complement (pseudo)
circumstancial significant una activitat: a escala, a classe, a costura, a missa, a plaça... Si hi posam
un determinant (no tots l’accepten, però), es converteixen en
complements (pseudo) circumstancials de lloc: a l’escala, a la
classe, a la missa, a la plaça... Vegem, així, que no és igual vénc de
plaça (és a dir, “venc de comprar
al mercat”) que vénc de la plaça
(és a dir, “venc de la plaça del po-
> Cursos de llengua
catalana per a estrangers
El passat 31 d’agost va
començar, a la biblioteca, un curs de Llengua
catalana per a estrangers. Devers catorze
persones de distintes
nacionalitats es trobaven cada dia, de les
nou a la una, durant
dues setmanes, per
aprendre a expressar-se
i a entendre la nostra
llengua, el català. Començaren aprenent a
presentar-se, a dir l’hora, a saludar... perquè aquest curs de primer nivell és destinat a persones
que tinguin coneixements nuls o molt escassos de català. Però els darrers
dies del curs, la veritat és que ja construïen frases amb una admirable fluïdesa.
ble”, “venc de la plaça del barri”...), com no ho és vaig a missa
(és a dir, “vaig a complir amb l’o-
bligació d’assistir a un ofici litúrgic, qualsevol”) i vaig a la missa
(des de les 8 / de Santa Maria /
del Gall...) No és, doncs, tampoc
igual vaig a escola (ço és, “vaig a
rebre unes ensenyances que em
donaran uns mestres a un lloc
concret”) que vaig a l’escola (ço
és, a l’edifici on es fa escola).
Aquesta distinció fa que puguem
dir que un nin és a l’escola, però
no és a escola: és a jugar dins el
recinte escolar, a cercar una cosa
que hi ha deixat... I per mantenir
aquesta distinció hem de parlar
ment”, en general) i del català a
l’escola (a la retolació exterior i incions impreses, etc., d’una escola
en concret, determinada). La
pressió del castellà que no fa
aquesta diferenciació, ha fet que
molta gent l’hagi oblidada.
18
El seu professor, Joan Ramon Covas, està molt content amb el rendiment
dels alumnes perquè cada dia feien progressos fruit de l’esforç i interès. I
és que hem de pensar que no és fàcil, per tant hauríem d’agrair l’interès
d’aquestes persones per fer aquest esforç i seguir animant-ne a altres a què
facin el mateix.
Es tracta d’una iniciativa del Consorci per al foment de la llengua catalana
i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears que vol aconseguir
que aquests veïns nostres, nascuts a altres indrets del món, coneguin i així puguin estimar la nostra cultura i llengua i aconseguir-ne també una major integració dins la nostra comunitat lingüística.
del català a escola (“a l’ensenya-
terior de l’edifici, a les informa-
18
Tots ells són residents a Mallorca, la majoria a Esporles, i estan molt contents d’haver fet aquest curs. Tots destaquen tot quan han après i la paciència del professor. Quan els demanàrem què els ha motivat a apuntar-s’hi
ens contestaren que el fet de poder entendre i comunicar-se amb la gent
del poble. A tots els sembla una iniciativa molt encertada i interessant.
Francisca Elwood, per exemple, alumna del curs, ha destacat que li agrada
com sona el català i que li agradaria apuntar-se al següent nivell.
El Servei de normalització lingüística de l’Ajuntament prepara per als propers mesos el curs de segon nivell (destinat a persones estrangeres amb uns
coneixements mínims de català ) així com també altres cursos de català de
distints nivells per a adults catalanoparlants. És possible també, vists els
resultats de l’actual convocatòria i si la demanda així ho requereix, repetir
l’experiència i tornar a organitzar-ne un de primer nivell. Si estau interessats en alguna d’aquestes iniciatives, per a més informació podeu dirigirvos a la biblioteca o bé demanar-la a través de correu electrònic a l’adreça:
[email protected].
> Exempció impost vehicles
de tracció mecànica (IVTM)
>
NAIXEMENTS
8
Abril
· Pablo Iñaqui Amaru Quintanilla
Sohlein
Pablo Iñaqui Amaru Quintanilla Sohlein
· Loke Gode Stendahl
Estaran exempts de pagament els vehicles
per a persones amb mobilitat reduïda al qual
es refereix la lletra A de l’annex II del reglament General de Vehicles, aprovat per Reial
Decret 2822/1998, de 23 de desembre.
AJUNTAMENT
AJUNTAMENT
També hi estaran els vehicles matriculats a
nom de minusvàlids per al seu ús exclusiu.
S’aplicarà mentre es mantenguin les esmentades circumstàncies tant en els vehicles
conduïts per persones amb discapacitat com
els destinats al seu transport.
Maig
· Hugo Nicolau Martín
· Annika Cunill Krones
· Bernat Pascual Bosch
Juny
· Paula Rullan Carbonell
· Claudia Bibiloni Matas
· Jay Ciccarelli
A efectes del que disposen aquests dos paràgrafs, s’entén per minusvalia els qui tenguin aquesta condició igual o superior al
33%.
Loke Gode Stendahl
DEFUNCIONS
7
MATRIMONIS
12
✆
Paula Rullan Carbonell
Per gaudir d’aquesta exempció, els interessats hauran d’instar la seva concessió amb
indicació de les característiques del vehicle,
matrícula i causa del benefici.
Declarada l’exempció per l’Ajuntament, s’expedirà un document que acrediti la seva concessió.
Annika Cunill Krones
A PARTIR D’ARA, PER A LA
En aquest apartat, també recordam que els
vehicles amb una antiguitat de 25 anys o
més, també gaudeixen d’aquesta exempció i
la podran sol·licitar a l’Ajuntament amb aportació dels documents que així ho acreditin.
àgina web
Visita la nova p
d’Esporles
de l’ajuntament
RECOLLIDA D’HERBES
I TRASTOS VELLS,
· Jaume Aulí Tomàs amb Maria
Garrido Espinosa
· Juan Carlos Reyes Diez amb
Margarita Leonor Arrom Moll
· Juan Antonio Monne Pomponi
amb Jerònima Mayans Bosch
· Bernardo Pou Ensenyat amb
Antònia Alorda Ferragut
· Pedro Margarit Trias amb Virginia Llabrés Benajam
Només podrà gaudir d’aquesta exempció un
vehicle per persona.
HEU DE TELEFONAR A
L’EMPRESA QUE GESTIONA
AQUESTA RECOLLIDA
TELEFONAU AL 971 23 52 67
net
www.ajesporles.
19
19
> Benvinguts a Esporles!
En Martí i n’Albert són els dos nous auxiliars de Policia Local
d’Esporles. Varen ser contractats el passat mes de juliol i esperam que estiguin molt de temps amb nosaltres.
Enhorabona per la nova feina!
També està d’enhorabona tot el cos de la Policia Local per la
iniciativa d’agafar la bicicleta envers del cotxe per fer ruta dins
el poble.
Animau-vos com ells i agafau la bicicleta!
> Resum de les actes
> Sessió ordinària de dia 25 de
març de 2004
INFORME CTRA. PM-111 TRAM: CAMÍ
DELS REIS-S’ESGLEIETA.- S’aprova
per unanimitat remetre un informe
d’al·legacions a la Conselleria d’obres
Públiques, Habitatge i Transport, referent a la Ctra. PM-111, Camí dels ReisS’Esglaieta, ja que per una part presenta unes errades de demarcació del terme
d’Esporles i, per una altra, posiciona una
ronda en un lloc problemàtic.
PRESSUPOST 2004.- Es presenta la
Plantilla de Personal i el Pressupost per
a aquest any amb els totals següents:
Total pressupost d’ingressos
6.074.756,01 euros
Total pressupost de despeses
6.074.756,01 euros
20
20
Queda aprovat amb el següent resultat:
• Cinc (5) vots a favor, quatre (4) del
PP i un (1) d’UM
• Quatre (4) vots en contra del PASPSM
• Una (1) abstenció del PSOE.
MOCIÓ PSOE.- S’aprova una moció que
contempla la voluntad d’execució de la
UA-4 que preveu un vial que comuniqui
la Vilanova amb la zona d’Es Rafal i el
C/ Quarter, donant un termini de 6 mesos als propietaris per a la presentació
dels corresponents projectes d’urbanització i parcel·lació, i que mentre s’arribi a un acord per condicionar un vial
provisional amb la Vilanova.
S’aprova de la següent manera:
• Sis (6) vots a favor, cinc (5) PP, un
(1) PSOE i un (1) UM.
• Tres (3) abstencions del PAS-PSM.
> Sessió extraordinària de dia
15 d’abril
PRESA POSSESSIÓ NOU REGIDOR.- El Sr.
Jorge Carrió Frau pren possessió del seu
nou càrrec i rep la benvinguda de tots
els Regidors.
PLEC CONDICIONS POS 2004.- S’aprova
per unanimitat el Plec de Clàusules que
ha de regir la contractació de REMODELACIÓ CEMENTERI MUNICIPAL, obra
inclosa en el PLA D’OBRES I SERVEIS
2004, redactat per l’arquitecte Sr. Angel Garcia de Jalon Lastra.
MODIFICACIÓ ACCESSOS INSTITUT.- S’aprova per unanimitat la modificació dels
accessos de la PM A LA PARCEL·LA ON
> Sessió ordinària de dia 29 d’abril
CESSIÓ CONTRACTE PARCEL·LA DE
CA L’AMET DESTINADA VPO.- Atesa la
documentació presentada per la UTE a
qui es va vendre la parcel·la per a la
construcció d’Habitatges de Protecció
Oficial, per la qual sol·liciten el canvi a
favor de l’empresa Construccions CAVI
SL, s’autoritza la cessió del contracte a
favor d’aquesta empresa amb la formalització de la corresponent escriptura
pública.
S’aprova amb el següent resultat:
PP i un (1) de UM.
• Dos (2) vots en contra del PSOE.
• Quatre (4) abstencions del PASPSM.
El concurs d’idees per a la reordenació
de la plaça del Jardinet no s’aprova amb
el següent resultat:
• Quatre (4) vots a favor del PASPSM
• Set (7) vots en contra, quatre (4) PP,
un (1) UM i dos (2) PSOE.
En relació al concurs d’idees de la zona
verda de l’IES i la creació de la comissió informativa s’aprova amb l’esmena
de crear-ho una vegada acabada l’obra
que es realitza:
MOCIÓ PAS-PSM. Reobertura línia ferrocarril Inca-Manacor.- Es proposa instar
el Govern de les Illes Balears per a que
amb la màxima celeritat possible procedeixi a la reobertura de la línia de tren
fins a Manacor i per a que també reobri
d’immediat la línia fins a la localitat de
Sineu.
Se sotmet a votació la moció i és aprovada amb el següent resultat:
• Sis (6) vots a favor, quatre (4) vots
del PAS-PSM i dos (2) PSOE.
• Cinc (5) vots en contra, quatre (4)
PP i un (1) UM.
MOCIÓ PAS-PSM. Elaboració estàndard
general doblatge sèries i pel·lícules.Es proposa que el Govern de les Illes
Balears convidi les institucions homòlogues dels diferents territoris de parla catalana a coordinar-se i cooperar
per elaborar un estàndard general unificat per al doblatge de sèries i pel·lícules.
Se sotmet a votació la proposta i és
aprovada amb el següent resultat:
• Quatre (4) vots a favor del PASPSM.
• Set (7) abstencions, quatre (4) PP,
un (1) UM i dos (2) PSOE
MOCIÓ PAS-PSM. Creació d’un Consell
de l’Audiovisual.- Es proposa instar el
Govern de les Illes Balears a crear un
consell dels audiovisuals públics de les
Illes Balears per tal de garantir la pluralitat i el tractament respectuós de totes
les idees i opinions i defugir del pensament únic i dirigit a la manipulació que
pugui voler exercir qualsevol poder polític o econòmic, i consensuat entre els
professionals i els organismes del sector
i les forces polítiques, i vetllar perquè es
compleixi.
Se sotmet a votació la proposat i és
• Sis (6) vots a favor, quatre (4) PASPSM i dos (2) PSOE.
• Cinc (5) vots en contra, quatre (4)
PP i un (1) UM.
REGISTRE DE CONTRACTISTES A LES ENTITATS LOCALS.- Es proposa que l’Ajuntament d’Esporles s’adhereixi al Conveni
de col·laboració subscrit entre la Conselleria d’Economia i Hisenda, Innovació,
de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears, i la Federació d’Entitats Locals
de les Illes Balears, per a l’extensió de
l’eficàcia del registre de contractistes a
les Entitats Locals.
• Set (7) vots a favor, quatre (4) PP,
un (1) UM i dos (2) PSOE.
• Quatre (4) abstencions del PASPSM.
COMPRA EDIFICIS.- S’aprova per unanimitat el Conveni entre l’Ajuntament i els
hereus de D. Antonio Juan Gamundí Colom per a la compra de dos immobles de
la seva propietat per un total d’un milió
vuitanta-un mil vuit-cents vint-i-un
(1.081.821,00) euros.
PROJECTE SUBVENCIÓ CONSELLERIA DE
TURISME.- S’aprova per unanimitat, d’acord amb la convocatòria d’ajuts de la
Conselleria de Turisme per pal·liar l’estacionalitat turística, aprovar un projecte per tal d’emprendre un pla de foment
de turisme alternatiu, amb la intenció
d’augmentar el turisme al municipi i
sol·licitar a la Conselleria de Turisme
ajuda per un import de tres milions
nou-cents setanta-quatre mil sis-centes
vint-i-dos (3.974.622,72) euros amb
setanta-dos cèntims, import total del
projecte.
> Sessió ordinària de dia 27 de
maig de 2004
MOCIÓ PAS-PSM. Concurs d’idees.- Es
proposa la convocatòria d’un concurs
d’idees sobre la reordenació de la plaça
de la Constitució (Jardinet) per una vegada enderrocada la Capelleta, i un altre
concurs d’idees sobre els usos de la zona d’entrada de la parcel·la de l’Institut,
juntament amb la constitució d’una comissió informativa especial que elabori
la normativa concreta per convocar el
concurs d’idees i la proposta que aprovarà el Ple.
• Nou (9) vots a favor, quatre (4) PP,
quatre (4) PAS-PSM i un (1) UM.
AJUNTAMENT
ES CONSTRUIRÀ L’INSTITUT, d’acord
amb la proposta tècnica presentada per
l’enginyer, per a l’obra “DOTACIÓ DE
SERVEIS PER A LA PARCEL·LA ON ES
CONSTRUIRÀ L’INSTITUT D’ESO D’ESPORLES”.
PROJECTE IES.- Es proposa aprovar el
projecte bàsic i d’execució de l’Institut
d’Ensenyança Secundària Obligatòria.
Se sotmet a votació i no és aprovat amb
PP i un (1) d’UM
21
21
• Sis (6) vots en contra, quatre (4) del
PAS-PSM i dos (2) del PSOE
• Tres (3) vots en contra, dos (2) PP i
un (1) UM.
MOCIÓ PAS-PSM i PSIB-PSOE en relació
a les obres i a la circulació de camions
al municipi.- Vists els desperfectes i
molèsties que ocasionen els camions
de gran tonatge en el nucli antic del
municipi a causa de les obres que es
van realitzant a carrers com Vilanova o
Can Arbós, es proposa que s’elabori un
informe en el qual es valorin els desperfectes ocasionats als carrers Vilanova, ca n’Arboç i Cotoner, que s’elabori
en el termini de dos mesos una normativa referent al tonatge de camions
atenent les característiques de les diferents zones i carrers d’Esporles, i
que fins a l’aprovació de la nova normativa es prohibeixi la circulació de
camions amb pes màxim autoritzat superior a les 13 tones pels carrers del
nucli antic del municipi i que per a
tots els altres es compleixi la normativa actual.
> Sessió extraordinària i urgent
de dia 31 de maig de 2004
• Tres (3) vots en contra, dos (2) PP i
un (1) UM.
MOCIÓ PAS-PSM I PSIB- PSOE. CONVENI
CAMP DE FUTBOL.- Després del seguiment efectuat sobre el desenvolupament del conveni entre l’Ajuntament i
el CE Esporles s’observaren una sèrie
de deficiències i greus incompliments
respecte al mateix i a la legislació pertinent de subvencions i contractes, a
més d’haver-se iniciat les obres sense
llicència ni sol·licitud de llicència. Per
tot això es proposa que es convoqui un
Ple extraordinari on es puguin tractar
les deficiències i incompliments del
conveni amb el Club Esportiu Esporles i
aturar, mentres no s’esmenin les deficiències, les obres a les instal·lacions
municipal esportives.
Se sotmet a votació a la proposta i és
22
22
PROJECTE INSTITUT D’ESO.- Es proposa
aprovar el projecte bàsic i d’execució de
l’Institut d’Ensenyança Secundària
Obligatòria, situat a la Punta de Son
Quint, Esporles, redactat pel Sr. Angel
Garcia de Jalón Lastra i el Sr. Jose Manuel Dapena Alonso, arquitectes i el Sr.
Santiago Bonnin Sanchez, enginyer industrial, de la mateixa manera que encarregar-lis les modificacions que siguin
necessàries i viables per resoldre la insuficiència d’aparcaments així com una
més adequada adaptació de l’edifici a
l’entorn (teulada, finestres…), les quals
hauran de ser aprovades pel Govern de
les Illes Balears i pel ple de l’Ajuntament d’Esporles.
Se sotmet a votació la proposta i és aprovada amb el següent resultat:
• Vuit (8) vots a favor, quatre (4) PP,
tres (3) PAS-PSM i un (1) UM.
PLEC CLÀUSULES INSTITUT D’ESO.- Es
proposa aprovar el Plec de Clàusules
Administratives Particulars per contracte d’obres, procediment obert i concurs,
tramitació urgent, per a la construcció
d’un Institut d’Ensenyança Secundaria
Obligatòria, situat a la Punta de Son
Quint, Esporles.
• Vuit (8) vots a favor, quatre (4) PP,
tres (3) PAS-PSM i un (1) UM.
> Sessió extraordinària de dia 1
de juliol de 2004
CONTRACTACIÓ CEMENTERI POS 2004.S’aprova per unanimitat, vista la Mesa
de Contractació per a les obres “REMODELACIÓ CEMENTERI MUNICIPAL
D’ESPORLES”, obra inclosa en el Pla
d’Obres i Serveis 2004, projecte redactat per l’arquitecte Angel Garcia de Ja-
lon i Lastra, adjudicar les obres a la entitat INVERSIONES URBANAS MALLORQUINAS SL per un preu total de
(89.830,98 ) vuitanta nou mil vuitcents trenta euros amb noranta-vuit
cèntims.
CONTRACTACIÓ INSTITUT.- S’aprova per
unanimitat, vista la proposta de la Mesa de contractació per a les obres
“CONSTRUCCIÓ D’UN INSTITUT
D’ENSENYANÇA SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA A ESPORLES”, projecte redactat pels Srs. Angel Garcia de Jalon
Lastra i Jose Manuel Dapena Alonso,
arquitectes i el Sr. Santiago Bonnin
Sanchez, enginyer, adjudicar les obres
a COBRA INSTALACIONES Y SERVICIOS SA per un preu total de
(3.035.810,02) tres milions trentacinc mil vuit-cents deu euros i dos
cèntims.
> Sessió extraordinària de dia 8
de juliol de 2004
CAMP DE FUTBOL.- Després de la Moció
presentada en el Ple del passat mes de
maig referent al Conveni entre l’Ajuntament d’Esporles i el CE Esporles, la qual
va deixar aturades cautelarment les
obres de les instal·lacions esportives de
Son Quint, es proposa:
1.- Crear una comissió d’investigació,
de la contractació efectuada, que
estigui formada per un membre de
cada grup que designi, i pugui ser
totalment autònoma per reunir-se
amb qualsevol empresa, o persones
que hagin intervingut en la contractació.
2.- Crear una comissió, pel seguiment
de les obres formada per un regidor
de cada grup polític.
3.- Autoritzar a seguir les obres contractades amb l’empresa Poligras i
que varen ésser aturades de forma
cautelar.
Se sotmet a votació i no és aprovat amb
• Cinc (5) vots a favor del PP i UM.
• Sis (6) en contra PAS-PSM i PSIBPSOE.
> Gràcies Esporles
O.N.G. Esporles al món
Des de l’ONG “Esporles al Món” volem agrair tota la col·laboració que hem rebut durant els dos
actes celebrats fins ara. Moltes gràcies a l’Ajuntament d’Esporles, als comerços i a tots els esporlerins i esporlerines pel seu suport.
SOLIDARITAT
SOLIDARITAT
Tant l’acte de presentació de l’ONG, un sopar a la
Casa del Poble, com la tómbola que férem durant
les festes de Sant Pere ens serviren per donar-nos
a conèixer i recollir fons per al projecte que ens
ha proporcionat el Fons Mallorquí. I estam especialment contents de l’èxit aconseguit en ambdós actes.
Aquest projecte té com a objectiu finançar durant
tot un curs escolar sis mestres d’escola a San Ramón, una zona molt pobra en el departament de
Matagalpa, en el centre de Nicaragua. També inclou el berenar, assistència sanitària mínima i
material escolar per als 180 nens d’aquestes escoles. La quantitat total d’aquest projecte és de
6.000 euros i ara, gràcies a tota la gent que desinteressadament ens ha ajudat, ja tenim 2.300
euros.
Vista aèrea de Managua.
Dia 16 i 23 d’octubre es vendran bunyols
a benefici de l’ONG ESPORLES AL MÓN
Lloc: Placeta del Jardinet
Matí i horabaixa
De nou, gràcies a tothom.
Neus i Úrsula amb els nins del Hogar Zacarias Guerra de Managua.
23
23
CULTURA, COSA DE TOTS
> Coneixes el teu poble?
1. Qui és el director de la Banda Lira Esporlerina?
a. Bartomeu Garau
b. Bartomeu Aulí
c. Virgili Camarasa
2. Quina és la cota màxima del terme d’Esporles?
a. Mola de Planícia
b. Cap del Bosquet
c. El coll d’en Claret
3. Quina possessió diuen que té
365 finestres?
a. Son Cabaspre
b. Canet
c. La Granja
a. 1924
b. 1911
c. 1897
5. Quina font d’Esporles abastia
d’aigua la ciutat de Palma?
a. d’en Baster
b. De Son Tries
c. Del Rafal
6. Quin any es va realitzar la darrera reforma del Passeig del Rei?
a. 1991
b. 1999
c. 1995
a. Can Gener
b. Can Mavano
c. Ca Sa Ferrera
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
b
a
b
b
a
c
b
24
Una ovella, pelada, peluda,
De cap fins els peus peluda,
Té un anyellet pelat. Pelut,
Del cap fins els peus pelut.
L’estudiant peresós,
El dilluns té son,
El dimarts no es pot aixecar,
El dimecres no té esma,
El dijous, Sant Ponç,
El divendres, mal de fetge,
El dissabte, mal de panxa
El diumenge, festa, festa,
I tornem a començar...
Tenc els ulls dins la boca,
No menj i bec a desdir,
Tot quant a la boca em fiquen,
Pel nas em torna sortir.
Cosa coseta
molt boniqueta,
puja pareteta amunt
amb la caldereta al cul.
(cargol)
7. Quina d’aquestes botigues és la
més antiga?
Solucions al test d’aquest número
24
Pistes: C/ Quarter, “merengue”, lletraferit
(embut)
4. Quin any es va posar l’enllumenat públic?
Octubre
Octubre finit, raïm recollit.
A Sant Francesc, agarra l'escopeta i ves.
Octubre finit, mor la mosca i el mosquit.
Si a l’octubre fa fred, mor el cuquet.
Sant Simó i Sant Judes, hivern a la vista.
Per Sant Narcís, cada mosca val per sis.
Novembre
Novembre acabat, hivern començat
Per Sant Martí, guarda el porc i enceta el vi.
A Sant Martí, iguals el dia i la nit.
De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val.
Per Sant Andreu, neu per tot arreu.
Per Tots Sants, capes i mocadors grans.
Novembre humit et farà ric.
Solucions test esporleri del número anterior
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
c
a
c
b
b
a
a
Saps on és?
Personatge misteriós
OCTUBRE
Sembrar: en llocs primerencs, alls, faves, pèsols,
espinacs d’hivern i bledes.
La rectoria
NOVEMBRE
Sembrar: alls, pèsols, faves, estirabecs, ceballots,
si és que ho permet el temps.
És un bon moment per llaurar i adobar la terra.
DESEMBRE
Deixau reposar la terra i guardeu-vos del fred
acostant-vos al foc tot esperant que arribi el nou
any.
Miquel Manxí
PASSATEMPS
> Les 7 diferències
CULTURA, COSA DE TOTS
> Solucions del número anterior
25
25
NOTÍCIES D’ÚLTIMA HORA
ENTRAM A LA CUINA DE...
> Sa bodega
INGREDIENTS:
1 braç de xot de 2 kg
7 anxoves
200 cl de vinagre de xerès
2 cabeces d’alls
Fonoll
Romaní
Patató
Sal i pebre bo
BRAÇ DE XOT «SA BODEGA»
ELABORACIÓ
Adobau amb sal i pebre bo el xot i enfornau-lo a 180º durant
2 hores.
Cada 20-30 minuts girau el braç.
Passada una hora trossejau les anxoves i afegiu-les al xot amb
el vinagre. Hi heu d’afegir, també, la resta d’ingredients llevat
del fonoll, que l’afegireu quan quedin 15 minuts de cocció.
Per a la procedència de la recepta podeu observar que
aquest cop hem mesclat coneixements de cuina italiana i
mallorquina perquè el cuiner és italià de naixement i mallorquí d’adopció.
Bon profit!
Blanca i Pamela, les encarregades, juntament amb Rino de la cuina de Sa Bodega.
26
26
> Foto cedida per Miquel Xato
Professors: Don Miquel Cabot (esquerra) i Don Francisco Arcas (dreta).
2a filera: Ciutadà, Toni Gotleu, Pedro Beneta, Joan Puput, Joan Caragol, Miquel Serra, Onofre Rullan, Vicens Son Tries, Jaume Meco, Francisco Cameta.
3a filera: Jaume de ses Rotes, Toni Piu, Jaume Ca’s Ferrer, Fco Baixa,
??, Narciso, Pere Ruc, Toni Campanet, Jaume Palau, Tomeu Manxi,
Jaume Cuiner, Vicens Currot, ??
Asseguts: Onofre Colom, Toni Foc, Joan Madona, José Maria Barona,
??, Toni de S’Hort, Llorenç Xigues, Pep dels rellotges, Miquel Xigues.
> Foto cedida per Na Margalida Torelló
Un pocs ho recordaran com si fos
1a filera (d’esquerra a dreta): Biel Sinever, Miquel Xato, Francisco Xindà, Pep de S’Hort, Francisco de ca Sa Nyoca, Joan d’Estellenchs, Joan dels Carros, Toni de Son Coll, Joan Son Vich, Damià Son Vich.
Aquesta foto es va fer fa uns 65
anys, davant l’antiga escola (actual Biblioteca), i retrata els dos
professors d’aquell temps i els
seus 42 alumnes. Després d’una
intensa feina de recerca hem pogut saber el nom de quasi tots
ells. Us demanam disculpes per
endavant si hem errat algun nom i
us demanam ajuda per reconèixer
els tres que ens manquen. Volem
donar les gràcies a totes les persones, que són moltes, que ens han
ajudat a reconèixer als jovenets de
la foto.
ENTRAM A LA CUINA DE...
MIRADA ENRERE
ahir, d’altres s’hauran de buidar el
cap i la resta ho tendrà difícil d’ubicar.
Aquest era l’aspecte del Carrer de Joan Riutort,
a l’altura de Ca’n Cabot, fa uns cinquanta anys
i la imatge veim en Tomeu Nadal, més conegut
com en Tomeu Massanet.
27
27
AGENDA
> ESCOLA D’ADULTS
OFERTA 2004-2005
> Horari apotecaria
Més informació:
Centre d’Informació
C/ Mossèn Alcover, 17
Tel.: 971 610752 / Fax.: 971 619505
Correu electrònic: [email protected]
> Horari oficines Ajuntament
CURS DE TAI CHI TAOISTA
Àngels Villegas / Centre de Dia / Dilluns i dimecres, de 19 a 20h.
AERÒBIC
Núria Travieso / Centre de Dia / Dilluns, dimecres i dijous de 20:15 a 21h.
971 610 179
de dilluns a divendres de 9,00 a 13,00 hores i de
17,00 a 20,00 hores. Dissabtes de 9,00 a 13,00
hores. Festius de 10,00 a 12,00 hores
971 610 002
de dilluns a divendres de 8,00 a 14,15 hores i dimarts i dijous de 18,00 a 20,00 hores
> Horari Biblioteca Municipal
971 611 000
de dilluns a dijous de 16,30 a 19,30 hores i dissabtes de 10,00 a 12,00 hores
> Horari Punt d’Informació Juvenil i Laboral
971 610 752
de dilluns a divendres de 17,00 a 21,00 hores i
dimarts i dijous de 10,00 a 13,00 hores
> Horari Benzinera
971 610 191
De dilluns a dissabte de 6,30 a 21,00 hores
TALLER DE COSTURA
Antònia Maria Gaya / Centre de Dia / Dimarts
i dijous de 10 a 12h.
CURS DE MACRAMÉ
Francesca Balaguer / Centre de Dia / Dimarts, de 17:30 a 19:30h.
GIMNÀSTICA MANTENIMENT
Silvia Argillier / Centre de Dia / Dimarts, de
19:30 a 20:15h.. Dijous, 19 a 19:45h.
28
971 610 205
PARRÒQUIA SANT PERE: dimecres i divendres a les
19,00 hores. Dissabte a les 19,30. Diumenge a
les 9,30 (Vilanova) i a les 12,00 (Vilavella).
ESGLEIETA: dissabtes a les 18,30 hores
> Horari correus
971 619 137
de dilluns a divendres de 8,00 a 13,00 hores.
Dissabtes de 8,00 a 11,30 hores
> Horari centre de dia
971 611 804
de dilluns a divendres de 8,00 a 17,00 hores
CURS DE BALL DE BOT
Magdalena Sastre i Toni Vidal / Centre de
Dia / Divendres, de 18:30 a 19:15h. (nins),
de 19:15 a 20h. (joves) i de 20 a 21
(adults).
CURS DE BALL DE SALÓ
Sebastiana Mir / Centre de Dia / Divendres,
de 21:00 a 22:30h.
TALLER DE RESTAURACIÓ DE MOBLES ANTICS
Josep Forteza / Casa del Poble / Dilluns, dimarts, dimecres i dijous, de 17 a 20h.
TALLER DE BRODATS
Catalina i Magdalena Trias / Col·legi Públic /
Dimarts, de 19 a 21h.
CURSOS DE TENNIS
Borja Mora / Col·legi Públic i Pista “Son Quint”
/ Dilluns, dimecres i divendres de 9:30 a
10:30h. i de 19 a 20h. (adults); de 16:15 a
17h. i de 19 a 20h. (nins a partir de 4 anys).
28
> Horari misses
> Horari Serveis Socials
971 611 804
dilluns i dimecres de 9,00 a 13,00 hores. Dimarts i dijous de 16,00 a 19,00 hores
> BIBLIOTECA
L’HORA DEL CONTE
Dijous 4 de novembre, amb Neus Ramón.
Dimarts 14 de desembre, amb Gina.
TERTÚLIES LITERÀRIES
Dimarts 2 de novembre, “Emma” de Jane Austen.
Dimarts 14 de desembre, “El crit silenciat” d’Ana Tortajada.
TALLER DE CONTES
Es realitzarà l’últim dissabte de cada mes.
PRÉSTEC A DOMICILI
Per gaudir d’aquest servei us heu de posar en contacte
amb la Biblioteca a través del telèfon, correu o correu
electrònic.

Sportulis Núm 9

Transcription

Similar documents

De la taula al paper

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Full de sessió - Cineclub Sabadell

Revista Connexio núm. 21

Lee un fragmento - Galaxia Gutenberg

frónesis - centre d`estudis Joan Maragall

Barcelona reivindica la moda ètica i sostenible

MÚSICA MÉS ENLLÀ DEL FÒRUM \ MIQUI PUIG \ HOLLAND PARK