badabiac - Blocs Tinet

Transcription

badabiac - Blocs Tinet
BADABIAC
BASE DE DADES BIBLIOGRÀFIQUES DE LA REVISTA
ELECTRÒNICA A CARN!
0 (Febrer de 2006)
1 (Juny de 2006)
2 (Setembre de 2006)
Ier. Número Extraordinari (Novembre de 2006)
3 (Gener de 2007)
4 (Maig de 2007)
5 (Setembre de 2007)
6 (Gener de 2008)
7 (Maig de 2008)
IIn. Número Extraordinari (Juliol de 2008)
8 (Setembre de 2008)
9 (Gener de 2009)
10 (Maig de 2009)
11 (Setembre de 2009)
12 (Gener de 2010)
13 (Maig de 2010)
1
14 (Setembre de 2010)
15 (Gener de 2011)
16 (Maig de 2011)
IIIn. Número Extraordinari (Agost de 2011)
17 (Setembre de 2011)
18 (Gener de 2012)
19 (Maig de 2012)
20 (Setembre de 2012)
21 (Gener de 2013)
22 (Maig de 2013)
23 (Setembre de 2013)
24 (Gener de 2014)
25 (Maig de 2014)
26 (Setembre de 2014)
27 (Gener de 2015)
2
Articles, escrits i notes publicades (per seccions):__________________________
Editorials:
Núm.
0
1
2
INE
3
4
5
6
7
IINE
8
9
10
11
12
13
14
15
16
IIINE
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
Títol
A Carn!, a carn!
Pax Acàrnica
La criminalitat d’Hezbol·lah, la barbàrie del Govern d’Israel
Les beques de l’IRMU
Superem l’any de vida
Montjuïc de rosa
Commemorar l’antiguerra
Sobre els desgreuges políticament correctes
Una nova etapa i una nova època
Prim, novament
Preservar el patrimoni històric militar
El bicentenari vallenc
Incontinència fallera
La normalitat en la museística militar
També hi van haver asos catalans
A Carn! amb la societat civil
El veritable sentit de la Història Militar
Una bibliografia que creix
El setge de Tarragona de 1811 en el seu lloc
La versió de l’altra banda dels Pirineus
Drons i bons c…
Un dret cultural intrínsec, la reproducció particular de documents públics
La Si-intervenció
Dinamisme cultural versus Història Militar
Els exèrcits nacionals: per a la Història!
Sobre els metges militars
Adéu, mestre Recasens
Distribució passiva, emperò responsable
La mare de totes les guerres
En la tomba d’un gran militar
Un bon tricentenariat
3
Pàg.
4
4
4
2
4
4
4
4
3
2
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
3
Articles:
Núm.
Autor
0 JOAN-HILARI MUÑOZ I
SEBASTIÀ
MANEL GÜELL
1 HENRY ETTINGHAUSEN
MANEL GÜELL
2 MANEL GÜELL
JOAN-HILARI MUÑOZ I
SEBASTIÀ
INE MANEL GÜELL
3 JOSEP M. T. GRAU I
PUJOL
MANEL GÜELL
4 ANDREU GALERA I
PEDROSA
ALFREDO REDONDO
PENAS
5 MANEL GÜELL
JOSEP M. T. GRAU I
PUJOL
6 FRANCESC MURILLO
GALIMANY
MANEL GÜELL
7 MANEL GÜELL
SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
IINE DANIEL PIÑOL ALABART
ALFREDO REDONDO
PENAS
8 MANEL GÜELL
JOSEP M. T. GRAU I
PUJOL
9 MANEL GÜELL
ALBERT RAÜL ESTEBAN
RIBAS
10 MANEL GÜELL
JOSÉ LUIS CIFUENTES
PEREA
11 MANEL GÜELL
Títol
La Guerra dels Segadors a Tortosa, a través dels
apunts d’un notari
Xifres declarades de destrucció a la província de
Tarragona (1939)
‘Periodisme participatiu’ en la Guerra dels Segadors
Reclutes a ultramar. Província de Tarragona (1877)
Apunts sobre la munició pètria de propulsió manual
Les relacions entre els miquelets i el baix clergat durant
la Guerra dels Segadors. Dos exemples a la diòcesi de
Tortosa
Una precisió: sedició versus contra-sedició
Víctimes de l’Exèrcit en la Tercera Guerra Carlina a la
demarcació de Tarragona (1872-1875)
Els estralls de la Guerra Civil a les Muntanyes de
Prades i la seva plana, a través del fons de ‘Regiones
Devastadas’ de l’AHDT
Els governadors de la plaça militar del castell i vila de
Cardona (segles XVII-XX)
Victorià Sugranyes Fernández:200 anys del naixement
d’un altre fill il·lustre de Reus
Pressió política i pressió fiscal a la Tarragona del
primer quart del segle XVIII
Un episodi de la Guerra de Successió a la Selva del
Camp: l’ordre d’enderrocament de les muralles (1714)
La defensa de Valls en els segles XIII-XIV: la milícia i
l’armament pesant de la vila
L’índex d’ocultació militar al Camp de Tarragona en la
Guerra Gran (1798)
La dona catalana a la guerra
Els nobles de Tortosa i la Guerra del Francès
Pàg.
3-6
7-10
5-11
12-13
5-7
8-11
2-4
5-9
10-16
5-7
8-13
5-12
13-14
5-10
11-14
4-7
8-10
El general Prim a la Guerra de Crimea (1853-1854).
Documents per al seu estudi
3-26
Princeps Namquae versus Sometent general. Una
reflexió
Soldats reusencs: entre la mort a Cuba i la deserció
4-8
9-10
Nota sobre recursos militars baronials. Vallespinosa, 1607
La batalla de Valls de 1809. El punt de vista militar
3-4
5-15
Incognitos filios in bellum plures sunt
La pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Una
aproximació al seu cost
Nota sobre els diferents tipus d’artillería antiga
4
3-7
8-14
3-4
ALFREDO REDONDO
PENAS
12 MANEL GÜELL
FRANCESC MURILLO
GALIMANY
13 MANEL GÜELL
MOISÉS SELFA I SASTRE
14 MANEL GÜELL
ÀNGEL CASALS
MARTÍNEZ
15 MANEL GÜELL
SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
16 SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
ALFREDO REDONDO
PENAS
FRANCESC MURILLO
GALIMANY
MANEL GÜELL
JOSEP M.T. GRAU PUJOL
MANEL GÜELL
IIINE PERE CRISTÒFOL
ESCORSA
17 FRANCESC ESCATLLAR I
TORRENTS
MANEL GÜELL
PERE CRISTÒFOL I
ESCORSA
18 MANEL GÜELL
JOSÉ LUIS CIFUENTES
PEREA
19 MANEL GÜELL
PABLO DE LA FUENTE DE
PABLO
20 MANEL GÜELL
DAVID IÑÍGUEZ GRACIA
21 MANEL GÜELL
PABLO DE LA FUENTE DE
PABLO
22 MANEL GÜELL
JULIO CLAVIJO LEDESMA
23 LLUÍS BAYONA I PRATS
LLUÍS BUSCATÓ SOMOZA
MANEL GÜELL
24 MANEL GÜELL
Conmemoració històrica: 150 anys de la guerra d’Àfrica:
1859-1860. En memòria dels voluntaris catalans
Última ratio regis Cataloniae
Els regiments de cavalleria de nova creació de l’exèrcit de
Catalunya. El cas del 1r. d’Hússars (1808)
Pere III. El primer pas cap a l’estabilitat financera en
matèria militar
Toponímia militar a les Muntanyes de Prades
Notes sobre la pólvora a Catalunya
Solsona, 1655
Brulots a la guerra dels Segadors
Els nobles de Reus i la guerra del Francès
5-11
3-9
9-13
4-11
12-14
4-9
10-14
4-8
9-12
Seguiment de les guerres napoleòniques (186) a
5-8
Tarragona
Els regiments que van participar en el setge napoleònic 9-16
de Tarragona
La defensa del fort de l’Oliva, maig del 1811
17-48
Tarragona Delenda est
Les migracions. Una altra conseqüència de la Guerra
La campanya sobre Catalunya de 1649 (segons Pèire de
Marca)
Gent de guerra documentada a la ciutat de Tarragona.
L’Onomàstica al servei de la Història Militar
49-67
68-74
4-52
4-15
Les preses d’Àger durant la guerra dels Segadors
16-21
Notes sobre les interpreses a la guerra de Separació
El cost català de la repatriació cubana de 1898
6-16
17-23
Guerra menuda, menuda guerra! (1640)
“França i la ‘si’-intervenció. El cas de la bateria de
Puig Clapé (Colera i Portboeu, Alt Empordà)
3-10
11-31
A la contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona,
1640)
Els camps d’aviació de la guerra. 1936-1939
4-16
17-37
Esglésies fortificades. L’últim reducte de resistència
3-12
Artilleria soviètica per a la Base Naval de Roses (1937- 13-27
1938)
Notes sobre el Batalló (1641-1652)
4-26
La petita història de l’aeròdrom de Tortellà
27-33
La recuperació del castell de Llívia. El baluard i la clau 4-20
de la Cerdanya
El desboscament per causes militars. L’impacte humà, 21-47
social i mediambiental
Els efectes de l’artilleria (segles XVI-XVII)
4-11
5
25 MANEL GÜELL
La guerra de Successió al Camp de Tarragona. L’enfoc
demogràfic
25 EVA SERRA I PUIG
Els militars contra Catalunya: allotjaments contra cobertura 24-38
legal
25 ALFREDO REDONDO
PENAS
25 JOSEP M.T. GRAU I
PUJOL
26 SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
26 ALFREDO REDONDO
PENAS
27 ALFREDO REDONDO
PENAS
27 DAVID TORMO
BENAVENT
Reus, ciutat austriacista, durant la guerra de Successió
39-62
La guerra de Successió a travñes de l’hospital de
pobres de Reus
Tarragona 1813, el retorn
63-77
Concessió del títol de ‘Ciudad esforzada’ i bandera de la
Milícia Nacional de Reus (1843)
Prim i la Jamància de Barcelona (1843)
14-29
La Milícia Nacional al districte de Gandesa durant el Bienni
Progressista (1855-1856)
50-60
6
4-23
4-13
5-49
El personatge:
Núm.
0
1
2
3
4
Autor
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
ROBERT VALLVERDÚ
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
5 ALFREDO REDONDO
PENAS
6 ALFREDO REDONDO
PENAS
7 MANEL GÜELL
8 JORDI MORANT
CLANXET
9 ALFREDO REDONDO
PENAS
10 JORDI MORANT I
CLANXET
11 JORDI MORANT I
CLANXET
12 MANEL GÜELL
13 JORDI MORANT I
CLANXET
14 SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
15 ALFREDO REDONDO
PENAS
16 SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ &
MANEL GÜELL
ALFREDO REDONDO
PENAS
17 ORIOL RIBAS MULET
18 JORDI MORANT I
CLANXET
19 ALFREDO REDONDO
PENAS
20 ALFREDO REDONDO
PENAS
21 MANEL GÜELL
22 JOAN SUBIRANA I
ESPINALT &
Títol
Manuel d’Aux Borrellàs (+1665)
Francesc Cabanyes: el primer segador-almogàver
El Nen de Prades
El brau Mostaròs
Joan Baptista de Mata, un capità general d’artilleria,
català, al s. XVII
Josep Tàrrech Bofarull: Història d’un militar reusenc
Pàgs.
11-13
14-17
12-13
17-20
14-16
15-18
Manuel Grau Iglésias
15-19
En reconeixença a Francesc de Giminells Mascaró
(v.1605-1640)
11-13
Lluís de Castellví i de Vilallonga. Tinent general (*26-X1840 +24-IX-1918)
11-16
Francesc Fort Segura. Oficial de Tortosa en el Cos de
voluntaris catalans a la Guerra d’Àfrica (1859-1860)
Eusebi Pelegrí i Camps. Doctor en Farmàcia (1842-1918)
16-19
15-18
Lleó Alasà Rovira (1842-1916), intendent general de les
Filipines
Manuel Orozco Rovira, as de l’aviació republicana (19151994)
Joaquim Fàbregas Caputo, capità de les Milícies
Urbanes de Tarragona el 1811
Josep-Ignasi d’Alemany Carbonell (1792-1835), màrtir
de la causa liberal a Tarragona
Josep-Anton Aran Huguet: sotstinent tortosí de la 4ª.
Companyia de voluntaris catalans a la guerra d’Àfrica
(1859-1860)
Vides paral·leles: Louis-Gabriel Suchet Jacquier (17701826) i Juan-Senén Contreras de Torres (1760-1826).
Dos mariscals i un destí: Tarragona 1811
Rosa Venas, ‘la calessera’, ‘la rossa’ o la ‘de l’hostal’
12-16
14-20
15-17
15-17
12-14
75-82
83-86
Josep de Ribas Plunkett, 1749-1800. Almirall de la flota
imperial russa i fundador de la ciutat d’Odessa
Lluís Monravà Cortadellas (1862-1926). General d’enginyers
22-25
Pau Anton Llorenç Prim Estapà, tinent coronel d’infanteria
32-39
Fèlix Prats Pruns. Col·leccionista de medalles i
condecoracions (1774-1834)
Josep`de Caramany Almar, capità de cavalls coracers
38-41
24-25
28-31
Ramon Nolla Martí (1839-1911). El metge del rei Carles 34-39
VI
7
23
24
25
26
JAUME GÓMEZ TRAVÉ
ALFREDO REDONDO
PENAS
JORDI MORANT I
CLANXET
SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ
MANEL GÜELL
27 MANEL GÜEL
Francesc Borras Esteve (1882-1925). Un legionari
català a la guerra del Marroc
Albert Baldrich de Veciana (1786-1864). Un polític
il·lustrat amb traces d’historiador
El general Rafel Nebot Font, primer comte de Nebot
Reverter I de Barcelona, un mercenari del segle XII (v.1090v.1144)
Sebastià de Duran, cap militar hispànic a la guerra de
Separació
8
48-56
39-43
78-81
30-33
61-67
Fons i Arxius:
Núm.
Autor
0 MANEL GÜELL
1 JOSEP M. T. GRAU
PUJOL
2 MANEL GÜELL
3 MANEL GÜELL
4 JOSEP M. T. GRAU
PUJOL
5 MANEL GÜELL
6 MANEL GÜELL
7 MANEL GÜELL
8 MONTSERRAT CATALAN
9 JOSE LUIS CIFUENTES
PEREA
10 JOSEP M. T. GRAU I
PUJOL
11 JOSE LUIS CIFUENTES
PEREA
12 MANEL GÜELL
13 JOSEP M.T.GRAU I
PUJOL
14 MANEL GÜELL
15 ALFREDO REDONDO
PENAS
16 JORDI PIQUÉ PADRÓ
ELENA VIRGILI
BERTRAN
17 JOSEP M.T.GRAU I
PUJOL
18 JOSEP M.T.GRAU I
PUJOL
19 MANEL GÜELL
20 MANEL GÜELL
Títol
El fons ‘Servicio Nacional de Regiones Devastadas i
Reparaciones’, de l’Arxiu Històric de la Diputació de
Tarragona
La secció dels serveis militars en un fons municipal del
Camp de Tarragona
La Gazette de França
Fons fotogràfic de Kati Horna, a l’Archivo General de la
Guerra Civil Española
El fons personal d’un militar: el capità Marià Batlle, de
Reus
L’Arxiu de Capitania General
El fons de Miquelets de l’Arxiu Històric de Tarragona
Fons documentals sobre Quintes a l’Arxiu Històric de
Tarragona
L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet)
Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història
Militar. Una primera incursió
La repatriació de soldats a la guerra de Cuba : una font
documental a l’abast per al recompte de mortalitat
(Centre de Documentació Marítima. Museu Marítim de
Barcelona)
Recursos a la Xarxa per a la investigació d’Història
Militar. Els arxius virtuals (II)
Els Sucesos por años, de la Biblioteca Nacional de
Madrid
L’assistència sanitària de militars a l’hospital civil de
Reus: fonts documentals per al seu estudi
BC, F.Bons.
Estudi de les fortaleses i places de guerra al Principat de
Catalunya (1800-1853), segons la documentació de
l’Arxiu General Militar de Segòvia
El fons documental de la Junta del Corregiment de
Tarragona (1808-1821) (AHCT)
La guerra del Francès a la Biblioteca Hemeroteca
Municipal de Tarragona (BHMT)
Els arxius de la Guàrdia Civil. El cas de la caserna de la
Selva del Camp
El fons documental de la Comandància Militar de Reus
(1939-1944)
Defensa Passiva (Arxiu Històric de la Diputació de
Tarragona)
Les Codoins
9
Pàgs.
26-28
30-31
27-29
31
28-30
28
31-32
26-27
30-32
30-31
30-32
31-33
32-33
34-35
32-33
31
126132
133134
46-48
40-41
60-63
62-68
L’Espasa i la ploma:
Núm.
0
1
2
3
4
5
6
7
Autor
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
8 MANEL GÜELL
9 MIREIA CAMPABADAL I
BERTRAN
10 MANEL GÜELL
11 MANEL GÜELL
12 MANEL GÜELL
13 MANEL GÜELL
14 MANEL GÜELL
15 MANEL GÜELL
16 MANEL GÜELL
JORDI MORANT I
CLANXET
17 MANEL GÜELL
PERE CRISTÒFOL I
ESCORSA
18 JOSEP M. GÜELL I
SOCIES (†)
19 MANEL GÜELL
20 MANEL GÜELL
21 MANEL GÜELL
22 MANEL GÜELL
23 MANEL GÜELL
24 MANEL GÜELL
25 MANEL GÜELL
26 MANEL GÜELL
Títol
Brancaccio i els seus Cargos i preceptos militares
La Platica manual de artillería, de Luis Collado
La “Crònica” de Miquel Parets
Francesc de Castellví les seves Narraciones Históricas
Els Preludis militars de Domingo de Moradell
Osona i la seva Expedició a l’Orient
Melo i la seva Guerra de Catalunya
La Relación de lo sucedido en Brafim, de Bosch
Cardellach (1808-1814)
Josep Doms i el seu Orde de batalla o breu compendi
militar
Un parell de dietaris privats en català sobre el setge
barceloní de 1713-1714
Pau Porcet i el seu Llibre de Politiqueses i curiositats
(1805-1856)
La Tortosa, ciudad fidelíssima y exemplar, de Vicenç de
Miravall
La Conquista de Cataluña por el Marqués de Olias y
Mortara
Els Versos nous ab alegria dels defensors del trono, pàtria y
religió
La Manifestacion..., de Serapi de Berart
El reialista pere García Navarro, Oso Blanco,i el seu Diario
Histórico...
El Setge de Tarragona relatat en primera persona pel seu
principal defensor
Guerra del Francès. Un llibre no conegut d’Alfred Opisso
Vinyes
Il Mercurio de Vittorio Siri, cronista de Lluís XIV
La guerra al Rosselló segons les Mémoires d’Henri de
Campion
El Diario de las guerras de Cataluña…, atribuit falsament a
Antonio Pellicer de Tovar
Les Mémoires de Bussy-Rabutin
Les Mémoires de Bernard Du Plessis-Besançon
La crònica sobre la guerra de Successió del jurista Josep
Plantí
La Conclusión, d’un soldat hispànic del Camp de Tarragona
que es deia Pedro Calderón de la Barca
Memòries d’Àfrica. Un dietari de les campanyes del Rif
Els Comentarios de la guerra de España del marquès de San
Felipe
La Historia General del Principado, de Magí Sevillà
10
Pàgs.
28
31-32
29
32
30-31
29
32-33
28-29
32-33
32-34
32-33
34-35
34-35
36
34-36
32-33
133135
136138
49-51
42-45
63-66
69-71
49-51
62-64
81-84
63-65
107110
56-59
27 CARLES MORUNO
CREIXELL
Vida i obra de Jaume Parcet: víctima i cronista del
setge de Tarragona durant la guerra del Francès. La
seva Barbarie francesa en Tarragona
11
102107
Expugnare Oppidum [tapes fins el núm. 6]:
Núm.
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
Autor
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
Títol
Pàgs.
El penyal de Gibraltar
[39-40]
La presa de Constantinobla
[39-40]
El setge de Condé (Lleida, 1647)
[39-40]
L’assalt a Alcover (1464)
[39-40]
València d’Àneu (1487)
[39-40]
Les Illes (1640)
[39-40]
Pensacola (1781)
[39-40]
Alguer, 1354
35-36
Els joanistes prenen Tarragona (1462)
36-37
‘Voilà mes aigles’ Straslsund (Dinamarca), agost de 1807
38-39
Carracletada vallenca. L’últim setge de la guerra de
Successió (1719)
38-39
Sàsser, 1347. L’ajut cors
38-39
En defensa del Palau Papal (Avinyó, 1398)
39
Un setge per bloqueig: Tarragona, 1641
37
Argelers, la porta del Rosselló (1344)
37
Gaeta 1435, desfeta total
37-38
Tarragona 1811. La mare de tots els setges napoleònics a
148Catalunya
154
Elna 1344, la fí d’un reialme
55-56
Òpol 1639, la Masada catalana
55-57
Tarragona 1813. L’altre setge napoleònic
71-77
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
FRANCESC MURILLO
GALIMANY
MANEL GÜELL
MANEL GÜELL
ALFREDO REDONDO
PENAS
MANEL GÜELL
Leucata 1637. Assaig precipitat
MANEL GÜELL
Un grapat de valents contra el Món: Canet 1939 i El
Perelló 1640
MANEL GÜELL
Bonifacio, 1420-1421. Un setge per a un nou regne
MANEL GÜELL
Puigcerdà, 1678. Noailles destrueix el pas d’àcces a la
Cerdanya
MANEL GÜELL
Roses 1645. Lluís XIV vol la base naval catalana
MANEL GÜELL
Lleida 1707. La primera conseqüència d’Almansa
MANEL GÜELL
Cardona 1711. L’únic setge superat
MANEL GÜELL
Almeria 1147. La IIa Croada
12
95-98
56-59
69-71
92-94
82-87
129-135
66-76
121-127
Recensions i recull bibliogràfic:________________________________________
En el següent llistat apleguem totes les referències bibliogràfiques,
recensionades o símplement citades, aparegudes en els números d’A Carn!
(inclosos els números especials i extraordinaris). Han estat disposades
temàticament, a partir d’un senzill thesaurus d’Història de
Catalunya/Mundial.
Sobre fons groc i amb lletra de mida 12, estan escrites les referències que
han estat objecte d’una recensió llarga; en vermell i en lletra de mida 11, les
que ho han estat d’una recensió breu, i en negre i en lletra de mida 10, les
símples referències sense recensionar. A les referències sobre fons groc i en
vermell, hi hem adjuntat, al final, un número entre guions, en color blau,
que és l’indicatiu del número d’A Carn! on apareix la recensió d’aquella
referència. NE, és indicatiu de Número Extraordinari (així: INE = Primer
Número Extraordinari; IINE = Segon Número Extraordinari; IIIE = Tercer
Número Extraordinari).
Amb el núm. 26, que correspon al mes de setembre de 2014, són un total de:
Recensions llargues (sobre fons groc, TNR 12)
197
Recensions curtes (en vermell, TNR 11)
766
Cites bibliogràfiques (TNR 10)
3.220
Total………………………………………………………………..
4.183
13
Thesaurus d’Història Miliar d’A Carn! :_______________________________
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra de Successió
- Guerra d’Independència
Nordamericana
- Guerra a l’Antic Règim
- Guerra Gran
- Guerra del Francès
GENERAL
- Diversa
- Aviació
- Cultura militar
- Dones en guerra
- Espionatge
- Fortificacions
- Marina
- Tractats, cròniques i
dietaris
CONTEMPORÀNIA
- Diversa de Contemporània
- Trienni Liberal
- Carlinades
- Àfrica
- Guerra civil
Nordamericana
- Cuba i Filipines
- I Guerra Mundial
- Guerra Civil Espanyola
o Diversa de GCE
o Batalla de l’Ebre
o Brigadistes
o Emboscats, exiliats i
refugiats
o Maquis
o Repressió
- II Guerra Mundial
o La División Azul
ANTIGA
- Diversa d’Antiga
- Àssia menor
- Bizanci
- Cartago i Fenícia
- Egipte
- Grècia
- Hispània
- Roma
MEDIEVAL
- Diversa de Medieval
- Reconquesta
- Croades
- Expansió mediterrània
- Guerra dels dos Peres
- Ordes militars
ERA ATÒMICA
- Diversa d’Era Atòmica
- Corea
- Ifni
- Nam
- Balcans
- Orient (Israel, Iraq,
Afganistan, Síria)
MODERNA
- Diversa de Moderna
- Època de transició, La
Revolució Militar
- Guerra civil de Joan II
- Guerra contra els infidels i
Corsarisme
- Bandolerisme
- Guerra dels Segadors
14
GENERAL:
AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. III. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.258 p.
AA.DD. Historia de la Guerra. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 256 p.
AA.DD. Aproximación a la historia militar de España. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 258 p.
DD.AA. Las grandes batallas de la historia. Barcelona: Plaza & Janés, 2009, 680 p.
ALMAZÁN TOMÁS, DAVID. “Samurais. El espíritu de los guerreros de Japón”. Historia. National Geographic,
97 (gener de 2012) 80-91.
J.ANDREU. “El concepto de guerra justa y la justificación de los conflictos bélicos en el mundo clásico”,
Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 39-77.
“L’Archivo Nacional, en estat ‘lamentable’”. Avui, núm. 10.382 (diumenge, 13-08-2006) 39. -4AUDOIN-ROUZEAU, STÉPHANE. “Qu’est-ce qu’un deuil de guerre?”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 3-12.
J.AVILÉS. “De la yihad clásica al terrorismo yihadí”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009
“Guerra Santa, guerra justa”, 199-223.
BATISTA GONZÁLEZ, JUAN. España estratégica. Guerra y diplomacia en la historia de España. Madrid: Sílex
Ediciones, 2007, 497 p.
BERNALTE SÁNCHEZ, ADOLFO R. Estudio razonado de la colección de armas blancas del duque del Infantado
conservadas en el Mu-seo Naval de Madrid.Madrid:Mi- nisteri de Defensa, 2007, 210 p.
BLANCO, EDGAR. “Fenomenología de la guerra contra la guerra”. Apuntes filosóficos, 43 (2013) 759.
BLE GIMENO, EDUARD. ”Aportaciones de la arqueología al conocimiento sobre la historia militar romana”.
Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre de
2012 = Dossier: Arqueología y conflicto) 7-28.
BOURKE, JOANNA. Sed de Sangre. Barcelona: Crítica, 2008, 608 p.
BRIGGS, JIMMIE. Niños soldados. Cuando los niños van a la guerra. Barcelona: Editorial Océano S.L., 2007, 192 p.
BRUN, JEAN-FRANÇOIS. “Les inventeurs prennent du service”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 75-78.
J.CABRERO. “El concepto de la guerra en el cristianismo primitivo desde los Evangelios a San Agustín”,
Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 79-118.
L.CAEIRO. “Samuráis. Los guerreros del Japón” Historia. National Geographic, 51 (març 2008) 78-89.
CALPENA I OLLÉ, ENRIC; JUNQUERAS I VIES, ORIOL. Guerres dels catalans. Barcelona: Mina, 2005 (Focus, 7), 227
p.
CAPDEFERRO, MARCELO. Otra historia de Cataluña. Madrid: Libros Libres, 2012, 400 p.
15
CARRASCO Y SAIZ, ADOLFO. Icono-biografía del generalato español. Pamplona: Analecta Editorial, 2007, 885 p.
CASALS I SOLER, JOAQUIM. "Les fargues del Berguedà". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 91 (2006 =
Ferro) 35-42.
CASANOVAS CAMPS, MIQUEL ÀNGEL. Història de Mallorca. Mallorca: Moll, 2005, 548 p.
-INE-
CHASSAIGNE, PHILIPPE. “L’Anglaterre, ennemie héréditaire?”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 3-10.
CLARK, JOHN O. (ed.). Joyas de la cartografía. Madrid: Almena, 2006, 256 p.
CLEMENTS, JONATHAN. Historia y leyenda de una casta guerrera. Los samurais. Barcelona: Crítica, 2010, 392 p.
COLEMAN, KIM. History of Chemical Warfare. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,224 p.
COLLINS , T. Y R.G. GRANT. Soldado. Madrid: Pearson, 2009, 360 p.
CONLAN, THOMAS D. Armas y técnicas bélicas del samurai. 1200-1877.Madrid: Libsa, 2009, 215 p.
H.COUTAU-BÉGARIE. «Histoire et stratégie», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier:
«Histoire et stratégie».
DAY, D. Conquista. Una nueva historia del mundo moderno. Barcelona: Crítica, 2006, 338 p.
DESSBERG, FRÉDÉRIC. “La Pologne vue de France: un aperçu historiographique”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 3-17.
DOMÉNECH, ASUNCIÓN. “Las diez batallas que hicieron España”. La Aventura de la Historia, 171 (gener de
2013) 18-19.
DUEÑAS, ORIOL. “L’Arxiu General Militar de Guadalajara”. en: Sense memòria no hi ha futur. Actes de les III
Jornades de Joves Historiadors i Historiadores. Associació de Joves Historiadors i Historiadores de la
Universitat de Barcelona. [Catarroja]: Afers, [2004], 59-63
A.M.ECHEVARRIA y J.M.RODRÍGUEZ. “Entre ‘violencia sagrada’ y ‘guerra socializada’: las cruzadas”, Revista
de Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 113-139.
J.ESLAVA. “La fuerza de la prensa”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 54-60.
España. Brigada de Cazadores de Montaña “Aragón” I. [Osca]: BRCEM, I [2005], 23 p.
FAWCETT, BILL. Cómo perder una batalla. Barcelona: Inédita, 2009, 320 p.
FERNÁNDEZ-CUADRENCH, JORDI. “Les processons extraordinàries a la Barcelona baixmedieval
(1339-1498). Assaig tipològic”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a
la professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 403-428. -INEFREDJ, CLAIRE et JEAN-CHRISTOPHE FICHOU. “La sardine à l’huile et son adoption par les militaires français”.
Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 = Dossier: Les corps
expéditionnaires) 99-109.
GARCÉS, FERNANDO. “Duelo. El combate prohibido”. Clío, 68 (juny 2007) 40-48.
GARCÍA AYUSO, FRANCISCO. Afganistán, país estratégico. Madrid: Miráguano Ediciones, 2011, 318 p.
16
GÓMEZ BARCELÓ, JOSÉ LUIS. Tiempos de guerra, imágenes de paz. Iconografía militar de Bartolomé Ros. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2005, 377 p.
GÓMEZ OCHOA, FIDEL y DANIEL MACÍAS FERNÁNDEZ (eds). El combatiente a lo largo de la historia: imaginario,
percepción, representación. Santander: PubliCan Ediciones, 2012, 261 p.
GÜELL, MANEL i SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ (coord.). Biografies de Tarragona. Volum I. Benicarló:
Onada, 2010, 80 p. [/137, ++].-15GÜELL, MANEL; SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ (coords.). Biografies de Tarragona. Volum II.
Benicarló: Onada, 2011, 117 p. [/282, ++].-16GWYNNE, DYER. Guerra. Desde nuestro pasado prehistórico hasta el presente. Barcelona: Belacqua,
2007, 426 p. -5HACKER, BARTON. “The Machines of War. Western Military Technology, 1850-2000”. History and
Technology, 21/3 (2005) 255-300.
HANSON, VÍCTOR DAVIS. Guerra. El orígen de todo. Tr. Laura Vidal. Madrid: Turner, 2011, 324 p.
HANZHANG, TAO. Sun Tzu: el arte de la Guerra. Barce-lona: Bresca, 2011, 154 p.
HERNÁNDEZ, FRANCESC XAVIER. “Introducción a la arqueología del conflicto”. Revista Universitaria de
Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre de 2012 = Dossier:
Arqueología y conflicto) 5-6.
HERNÁNDEZ, JESÚS. Es la guerra. Las mejores anécdotas de la historia militar. Barcelona: Inédita, 2005 (Historia
bélica, 72), 286 p.
“Historia de la Cruz Roja de Vinaròs”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
HOBBES, NICHOLAS. Militarie. Hechos, leyendas y curiosidades sobre la guerra y los ejércitos a través de la historia.
tr. de Patricia Anton. Barcelona: Destino, 2005, 237 p.
HOLMES, RICHARD; MARTIN MARIX EVANS. Las guerras que han marcado la Historia. Tr. Joan Soler. Barcelona:
Ariel, 2011, 654 p.
“La plumbata: un arma terrible”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 = La caída de Roma]
24-27.
LENDON, J.E. Soldados y fantasmas. Barcelona: Ariel, 2006, 561 p.
-5-
P.LÓPEZ PITA. “La guerra en el Corán y en la tradición musulmana”, Revista de Historia Militar, núm.
extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 141-165.
“Los Puertos de Morella, importancia geo-política”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
MCLYNN, FRANK. Héroes y villanos. Los secretos de los más grandes guerreros de la historia. Barcelona: Ariel,
2008, 390 p.
MANRIQUE, JOSE MARIA. «El valor de Gibraltar”. Ares Enyalius, 34 (maig de 2013) 16-19.
17
MARTÍ GÓMEZ, JOSÉ (texto). “Arturo Pérez-Reverte [Entrevista]”. magazine La Vanguardia (30 de abril del
2006) 34-40.
MARTÍNEZ MONTIEL, LUÍS FRANCISCO. “Algunos apuntes sobre Cartografía militar” [En línia]
juliol de 2006 [Consulta de 12-07-2006]. Disponible a: <www.juntadeandalucia.es/ cultura>. -3J.A.MARTÍNEZ TORRES. “¿Religión o política. Las guerras confesionales en Europa. 1555-1598”, Revista de
Historia Militar, núm. extraordinario de 2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 166-198.
MARTOS, JOSÉ ÁNGEL. “Pinturas de guerra. El arte y la batalla, según Pérez-Reverte”. Clío, 54 (abril 2006)
48-56.
MASAZUMI, NATORI. El auténtico manual de los ninja. Barcelona: Kairós, 2010, 160 p.
MEYER, KARL E. Las cenizas de los imperios. Granada: Almed, 2010, 311 p.
MONZÓN ACOSTA, IGNACIO. “’Mi reino por un caballo’. El caballero en la historia”. Historia de Iberia Vieja,
87 (setembre de 2012) 36-42.
MORAN BLANCO, SAGRARIO; ANDRÉS GONZÁLEZ MARTÍN. Asimetría, guerra e información. Madrid: Dílex,
2009, 452 p.
MUCHEMBLED, ROBERT. Una historia de la violencia. Del final de la Edad Media a la actualidad. Barcelona: Paidós
Ibérica, 2010, 400 p.
NEGRO, PIERO DEL e GHERARDO ORFALLI (a c.d.) Il gioco e la guerra nel secondo millennio. Treviso-Roma:
Fondazione Benneton-Viella, 2009 (Ludica; 9), 219 p.
NIEVAS, DAVID. “Artes marciales occidentales en la Edad de la Pólvora”. De la Guerra. Revista
digital de historia militar moderna y contemporánea [En línia], Juliol 2006, núm. 1, p. 24-30; [Consulta,
el 27-07-2006]. Disponible a: <www.delaguerra.es/ejemplares/> -INENORWICH, JOHN JULIUS. Historia de Venecia. Grana-da: Almed, 2009, 778 p.
PAGDEN, ANTHONY. Mundos en guerra. 2.500 años de conflicto entre Oriente y Occidente. Tr. José Manuel
Álvarez Flores. Barcelona: RBA, 2010,558 p.
PANDO DESPIERTO, JUAN. El mundo militar a través de la fotografía. 1840-1927. I. Madrid: Ministerio de
Defensa, 2009, 2.300 p.
PARKER, GEOFFREY. Historia de la Guerra. Madrid: Akal, 2008, 544 p.
PEDRO, CARLES. «Cavalls immortals». Sapiens, 106 (agost de 2011) 54-55.
PERARNAU I LLORENS, JAUME. "El procediment de la farga catalana i el cas de la Farga Ripoll". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 91 (2006 = Ferro) 27-28.
PETIT I MENDIZABAL, M. ÀNGELS. «La introducció del metall i de la metal·lúrgia al Moianès». Modilianum.
Revista d’Estudis del Moianès, II època, 35 (2n semestre de 2006).
PHILPOTT, WILLIAM J. Palgrave Advances in Modern Military History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006,
256 p.
PINTO CRESPO, VIRGILIO; VALENTINA FERNÁNDEZ VARGAS. El Madrid Militar. II. Madrid: Ministerio de
Defensa, 2007, 987 p.
18
PUEL DE LA VILA, FERNANDO. Historia del ejército en España. Madrid: Alianza Editorial, 2005, 319 p.
QUESADA, FERNANDO. “Recreación histórica”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 86-89.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “De la lanza a la pica”. La Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 94-96.
F.QUESADA. “Espolear a sangre el caballo”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008) 110-111.
F.QUESADA. “Criptografía, instrumento de guerra”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 106107.
QUESADA SANZ, FERNANDO. Ultima ratio regis. Control y prohibición de las armas desde la
Antigüedad a la Edad Moderna. Madrid: Ediciones Polifemo, 2009, 487 p. [994/-/742, ++++]-15RAMON I VIDAL, JAUME DE. El Regiment Pirinenc núm. 1 de Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004 (Camí
Ral, 24), 293 p.
Recull d’estudis del Grup d’Estudis Coronel Guarner, en homenatge al coronel Vicenç Guarner. VII nucli d’història
militar de Catalunya, curs 2002-2003. Barcelona: Grup d’Estudis Coronel Guarner, 2004, 168 p.
ROCA, CARLES. Sangre de valientes. Barcelona: Inédita Editores, 2005, 324 p.
ROJO ARIZA, M. CARMEN. “¿Arqueología y aviación? La excavación de aeródromos de campaña en el
Penedés”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (julioldesembre de 2012 = Dossier: Arqueología y conflicto) 85-108.
ROMERO FERNÁNDEZ, ANTONIO. “Bushido. Código Samurai”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 8-31.
SANTANDREU SOLER, M. DOLORS. "El ferro que mata: les armes a la Berga medieval". L’Erol. Revista Cultural
del Berguedà, Berga, 91 (2006 = Ferro) 29-34.
SÁNCHEZ DE TOCA, JOSÉ MARÍA. Batallas desiguales. Un estudio de la audacia en el campo de batalla. MadridMèxic-Buenos Aires-San Juan-Santiago-Miami: EDAF, 2011, 335 p.
TORRES SANS, XAVIER (et alii): El govern de la ciutat (1). De la gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica
(segle XVIII). Girona: Ajuntament, 2011, 173 p.
TOLEDO MOMPARLER, VICENTE. Espadas españolas militares y civiles del siglo XVI al XIX. [S.l.: l’autor, 2010],
560 p.
TOMBS, ROBERT. “Enemis héréditaires, alliés par nécessité”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 11-18.
TORROELLA I PRATS, JOSEP. “El cavall a l’Occident medieval. Usos i representació”. El Món
Medieval, 17 [gener de 2013] 42-57 *Versió en castellà a: Medieval, 45 [gener-febrer de 2013] 32-43
[/6, ++]-24Transcultural Wars from de Middle Ages to the 21st. Century. Ed. Hans Henning Kortum. Berlin: Akademie
Verlag, 2006, 274 p.
J.TREBOLLE. “Guerra Santa y Guerra Justa en la Biblia”, Revista de Historia Militar, núm. extraordinario de
2009 “Guerra Santa, guerra justa”, 13-38.
19
TZABAR, SHIMON. Cómo perder una guerra (y por qué). La estrategia para la derrota. tr. de Paula Borrell
Soldevila. Madrid: Siglo XXI España, 2005, 181 p.
TZU SUN. Los trece artículos sobre el arte de la guerra. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 132 p.
VAQUERO, DIMAS. Crecer, obedecer, combatir y morir. Saragossa: Institución “Fernando el Católico”, 2006, 324
p.
“La violación como arma de guerra”. Tiempo de Paz, 84 (primavera 2007) 82 p.
WEIR, WILLIAM. 50 batallas que cambiaron el mundo. Tr. Gabriela Ventureira. Barcelona: Inédita, 2007, 482 p.
Aviació
DD.AA.
“La Guerra Civil subterrània. Refugis contra les bombes”. Dossier de la Revista de Girona,
254 (maig-juny de 2009) 90-105: PUJADÓ, JUDIT. “Els refugis antiaeris gironins” (92-98), i “Dins
dels refugis” (99-101); EJARQUE MONTESANO, JOAQUIM; MIQUEL RUSTULLET NOGUER. «El refugi
antiaeri de la Casa Nova d’en Traver» (102-103) i RAHOLA, CARLES. “Refugis i jardins” (104-105).
[+++].-14J.A.ALCAIDE. “Dieppe. La batalla aérea”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 130-144.
M.ALPERT. “Las pioneras del aire”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 40-43.
ALTEMIR ALTEMIR, SEBASTIÁN. Vivencias de un maño en la URSS staliniana. Del Cinca al
Volga. Informe a mis hermanos. Valls: La Torratxa, 2007, 207 p. -10ANDERSON, THOMAS. “Tigres en África (I) ”, Revista Española de Historia Militar, 117 (2010) 63-81.
ANDERSON, THOMAS. “Tigres en África (II) ”, Revista Española de Historia Militar, 118 (2010) 131-142.
ARNABAT, RAMON; DAVID GESALÍ i DAVID IÑÍGUEZ. “La campanya aèria contra Catalunya
durant la Guerra Civil (1936-1939)”, L’Avenç, 344 (Març 2009) 44-52.-12ARNABAT MATA, RAMON i DAVID IÑÍGUEZ GRÀCIA. Atac i Defensa de la reraguarda. Els
bombardeigs franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, 1936-1939. Valls:
Cossetània, 2013 (Esquadra; 3), 800 p. -24ARNEDO LÁZARO, JOSÉ VICENTE. “¡Villena bombardeada! Bombardeos aéreos de Villena 1936-1937”. Revista
Española de Historia Militar, 129 (2011) 85-96.
A.M.ARRABAL. “Cabra. El otro Guernica”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 42-47.
ARRÁEZ CERDÁ, JUAN. “Vickers Vildebeest”. Revista Española de Historia Militar, 125 (2010) 162-177.
AUBOUT, MICKAËL. “L’émergence des premiers terrains d’aviation de l’aéronautique militaire française,
1909-1914”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 =
Dossier: France-Grande-Bretagne) 98-107.
M.BALLESTER. “El despertar del avispero”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 66-72.
BARRAGÁN FERNÁNDEZ, BRUNO; CARLOS SÁNCHEZ MARTÍNEZ. Los campos de aviación de la Guerra Civil. La
provincia de Ciudad Real. Ciudad Real: Diputació, 2008, (Biblioteca de Autores Manchegos. Colección
general, 156) 218 p.
20
BARRERA, SARA i EVA CORBACHO. “Els records del porter de Sant Felip Neri”, Sàpiens, 137
(desembre de 2013) 34-39. -24BOSQUE COMA, ALFREDO. “Con la Cuarta Escuadrilla Azul en Rusia”. Historia 16, 359 (marzo 2006) 64-73.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (I) ”, Revista Española de Historia Militar, 116 (2010) 15-26.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (II)”, Revista Española de Historia Militar, 117 (2010) 50-62.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (III) ”, Revista Española de Historia Militar, 118 (2010) 143-150.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (IV) ”, Revista Española de Historia Militar, 119 (2010) 155-165.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (V) ”, Revista Española de Historia Militar, 120-121 (2010) 228-235.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (VI) ”, Revista Española de Historia Militar, 122 (2010) 19-26.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland ‘Mosquito’ caza, bombardero... ¡un avión absolutamente
polivalente! (VII)”, Revista Española de Historia Militar, 123 (2010) 50-60.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland Mosquito Caza, bombardero... ¡Un avión absolutamente
polivalente! (VIII)”. Revista Española de Historia Militar, 124 (2010) 118-129.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland Mosquito Caza, bombardero... ¡Un avión absolutamente
polivalente! (IX)”. Revista Española de Historia Militar, 125 (2010) 183-192.
CANDIL MUÑOZ, ANTONIO J. “De Havilland Mosquito Caza, bombardero... ¡Un avión absolutamente
polivalente! (X)”. Revista Española de Historia Militar, 126-127 (2010) 240-246.
CAÑETE, HUGO. “La aviación del cuerpo de marines de los Estados Unidos durante la Segunda Guerra
Mundial”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Setembre de 2010, núm. 5, p. 4-53.
Disponible a: www.delaguerra.net.
CHABLAT-BEYLOT, AGNÈS. “De la photographie aérienne au dossier d’objectiuf”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction
opérationnelle]) 72-78.
R.CHAPMAN. “Dornier Do 24 para España”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 56-59.
DÍAZ BENÍTEZ, JUAN JOSÉ. “Voluntarios de la zona aérea de Canarias y Africa occidental en la Wehrmacht”.
Historia Social, 53 (2005) 47-62.
EJARQUE MONTESANO, JOAQUIM; MIQUEL RUSTULLET NOGUER. El Camp d’aviació de Martis. 1938-1960.
Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany, 2004, 113 p.
EJARQUE MONTESANO, JOAQUIM; RUSTULLET NOGUER, MIQUEL. El camp d’aviació de Martís,
1938-1960. Banyoles: Consell Comaral del Pla de l’Estany, 2004, 115 p. -4-
21
“El primer bombardeo naval de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
FERNÁNDEZ-COPPEL, JORGE. La Escuadrilla Azul. Los pilotos españoles en la Lutwaffe. Madrid: La
Esfera de los libros, 2006 (Historia del siglo XX), 448 p. -5J.FERNÁNDEZ-COPPEL. “Excmo. Sr. D. Pedro Vives y Vich, General de Ingenieros. Fundador y primer jefe
de la Aviación española”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 40-49.
J.FERNÁNDEZ.COPPEL. “General Friedrich Christiansen. Un as de la aviación naval”, Ares. Revista de Historia
Militar, 11 (novembre-desembre de 2009) 20-25.
C.FRESNO-E.SOLER. “Mikoyan y Gurevich MIG-3”, Revista Española de Historia Militar, 112 (2009) 111-116.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Gloster Javelin (II) ”, Revista Española de Historia Militar, 114-115 (2009) 209-219.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Hawker Fury (I) ”, Revista Española de Historia Militar, 116 (2010) 27-36.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Hawker Fury (II) ”, Revista Española de Historia Militar, 117 (2010) 83-88.
FRESNO CRESPO, CARLOS; JULIO LÓPEZ CAEIRO (fot.); LUIS FRESNO CRESPO (fot.). “Henschel HS 126 (I)”,
Revista Española de Historia Militar, 119 (2010) 167-175.
FRESNO CRESPO, CARLOS; JULIO LÓPEZ CAEIRO (fot.); LUIS FRESNO CRESPO (fot.). “Henschel HS 126 (II)”,
Revista Española de Historia Militar, 120-121 (2010) 219-227.
FRESNO CRESPO, CARLOS; JULIO LÓPEZ CAEIRO (fot.); LUIS FRESNO CRESPO (fot.). “Henschel HS 126 (III)”,
Revista Española de Historia Militar, 122 (2010) 13-18.
FRESNO CRESPO, CARLOS; NOELIA RODRÍGUEZ CAPILLAS. “Westland Whirlwind”. Revista Española de Historia
Militar, 125 (2010) 178-182.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Siemens-Schuckert SSW D.III y D.IV”. Revista Española de Historia Militar, 128
(2011) 20-27.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Fiat CR.32 Chirri [I]”. Revista Española de Historia Militar, 129 (2011) 69-77.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Fiat CR.32 Chirri [II]”. Revista Española de Historia Militar, 130 (2011) 119-131.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “El avión y sus colores: Fiat CR.32 Chirri (III)”. Revista Española de Historia Militar,
131 (2011) 167-174.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Hawker Typhoon (I)”. Revista Española de Historia Militar, 132-133 (2011) 220-229.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Hawker Typhoon (II)”. Revista Española de Historia Militar, 134 (2012) 24-31.
GABARDOS MONTAÑÉS, RAFAEL. “Luftstreitkräfte. La aviación alemana en la gran guerra”. DLG. Delaguerra.
Revista de Historia Militar [En línia] Març de 2010, núm. 4, p. 3-14. Disponible a: www.delaguerra.net.
GABARDOS MONTAÑÉS, RAFAEL. “Origen e historia del Me 262”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar
[En línia] Octubre de 2011, núm. 10, p. 19-28. Disponible a: www.delaguerra.net.
H.GARCÍA. “Homenaje en Canet. A la Aviación Republicana”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (generfebrer de 2010) 36-37.
M.GARCÍA BARTUAL. “Despegar en vertical”, Historia y Vida, 499 (octubre de 2009) 78-83.
22
GARCÍA, HERIBERT, L’aeròdrom de La Sénia. 1937-39. La Sénia: Centre d’Estudis d’Investigació
Històrica Baix Maestrat / Montsià, 2006, 189 p. -5GARCÍA ESTELLER, HERIBERT. “Ayer y Hoy. 1938-008. La Cénia”. Ares, 6 (gener-febrer de 2009) 5052.-13GARCÍA ALGILAGA, DAVID. “Inicis de l’aviació a l’Empordà”. Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 291-313 [62/5/8+6, ++].-13-
GESALÍ BARRERA, DAVID; DAVID ÍÑIGUEZ GRÀCIA. Guerra aèria a la batalla de l’Ebre.
Barcelona: Duxelm, 2010 (Polemos; 2), 102 p. [173/4/30, +++].-16GESALÍ [BORRÀS], DAVID – DAVID IÑÍGUEZ [GRÀCIA]. La guerra aèria a Catalunya (19361939). Barcelona: Rafael Dalmau, 2012, 574 p. [244/26/152, +++]-23GESALÍ BARRERA, DAVID y DAVID IÑÍGUEZ GRACIA. “La batalla en el aire”. Desperta ferro. Núm.
Especial [2013] 40-43. -24GONZÁLEZ SERRANO, J.L. “Notas sobre el Heinkel He 51 en el Ejército del Aire”. Ares Enyalius. Revista de
historia y actualidad militar, núm. 28 [2012]
[GONZÁLEZ] SERRANO, JOSÉ L. G. “Los ‘messer’ biplazas de la Hispano”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013)
16-21.
GONZÁLEZ SERRANO, JOSÉ L. “Los Romeo Ro.41 del Ejército del Aire”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013) 4246.
GONZÁLEZ SERRANO, JOSÉ L. “Los Romeo Ro.41 bis del Ejército del Aire”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013)
22-27.
GONZÁLEZ SERRANO, JOSÉ LUIS. “El Fieseler Fi 156 Storch en el Ejército del Aire”. Ares Enyalius, 34 (maig de
2013) 26-30.
GONZÁLEZ SERRANO, JOSÉ LUIS. “El Fieseler Fi 156 Storch en el Ejército del Aire”. Ares Enyalius, 35 (juny de
2013) 22-27.
GORT, EZEQUIEL i SALVADOR PALOMAR. “’Plegar els morts amb pales’. Els bombardeigs del 21 i
24 de gener de 1938 sobre Reus”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal de Reus, 15 [primavera
2008] 3-12 [32/1/8 ++].-11GUDÍN DE LA LAMA, ENRIQUE. “Después del ‘Plus Ultra’. El ‘Numancia’ y el Dornier 16. Los raids
frustrados de Ramón Franco”. Revista Española de Historia Militar, 128 (2011) 28-38.
T.IFRÁN. “Los North American (Sud Aviation) T-28 Fennec en la aviación naval uruguayana”, Revista
Española de Historia Militar, 111 (2009) 63-75.
IFRÁN RODRÍGUEZ, TABARÉ. “Beechcraft B-34 ‘mentor’ en la aviación militar uruguayana”, Revista Española
de Historia Militar, 118 (2010) 104-117.
IFRÁN RODRÍGUEZ, TABARÉ. “Los Lockheed F-80C de la Fuerza Aérea Uruguayana”. Revista Española de
Historia Militar, 126-127 (2010) 193-203.
23
IFRÁN RODRÍGUEZ, TABARÉ. “Los North American B-25 Mitchell en Uruguany (I)”. Revista Española de
Historia Militar, 132-133 (2011) 210-219.
IFRÁN RODRÍGUEZ, TABARÉ. “Los North American B-25 Mitchell en Uruguany (II)”. Revista Española de
Historia Militar, 134 (2012) 2-8.
IÑÍGUEZ GRÀCIA, DAVID. “Aigua i Sang a Móra d’Ebre: La Batalla dels 115 dies”. La Riuada.
Revista d’Informació Cultural, Móra d’Ebre, 26 (Agost 2005) 29-35. -6KRUGLER, GILLES. “’Strike hard, strike sure...’. Reconnaissance stratégique et ciblage: les méthodes
scientifiques du bombardement aérien allié durant la Seconde Guerra mondiale”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance
[fonction opérationnelle]) 14-34.
“La aviación en Castellón. 1936-39”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
“La guerra aérea en el Alto Palacia durante el conflicto civil”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro”
[En línia], <aulamilitar.com>.
LESPINOIS, JÉRÔME DE (dir.). La doctrine des forces aériennes françaises 1912-1976. París: La Documentation
française, 2010, 405 p.
MANRIQUE, JOSE MARIA. “¿Un ‘Flack 18’ a la basura?”. Ares Enyalius, 33 (abril de 2013) 58-62.
L.MANZANERA. “Amelia Earhart. Un paseo por las nubes”, Clío, 98 (desembre de 2009) 64-67.
MARIMÓN, SÍLVIA. “Lleida, la Guernika catalana”. Sapiens, 41 (març 06) 26-33.
-2-
MATRICARDI, PAOLO. Gran libro de los aviones de combate. Madrid: RBA, 2007, 432 p.
MEXÍA Y ALGAR, JOSÉ IGNACIO. “La Aerostación y el inicio de la Aviación”. Revista de Historia Militar, Núm.
Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de España. III Centenario de la creación del arma de
ingenieros) 155-203.
X.C.MESEGUER. “La guerra desde el cielo. Del Barón Rojo al Enola Gay”, Clío, 83 (setembre de 2008) 42-49.
L.MOLINA. “La Sauceda, más allá del mito”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009)
30-37.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Douglas DC 2 (& DC 1) en España (I)”, Revista Española de Historia Militar, 123
(2010) 65-76.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Douglas DC-2 (& DC-1) en España (II)”. Revista Española de Historia Militar, 124
(2010) 107-117.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Encontrarás ‘Dragones’. De Havilland DH.84, DH.89 y DH.90 en España”.
Revista Española de Historia Militar, 126-127 (2010) 204-220.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Dornier Do 17E/F en la Guerra Civil Española. Confusión y especulaciones
(I)”. Revista Española de Historia Militar, 134 (2012) 40-48.
MUSGROVE, FRANK. Dresde y los bombardeos británicos sobre Alemania. tr. de Juan Carlos Salgado. Valladolid:
AF, 2005, 144 p.
24
NEULEN, HANS WERNER. “Aviones italianos en la Lutwafe. Requisados, utilizados pero no apreciados (I)”,
Revista Española de Historia Militar, 116 (2010) 37-48.
NEULEN, HANS WERNER. “Aviones italianos en la Lutwafe. Requisados, utilizados pero no apreciados (II)”,
Revista Española de Historia Militar, 117 (2010) 90-95.
PALOMAR, SALVADOR. “Avions de guerra sobre el Priorat”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu Municipal
de Reus, 15 [primavera 2008] 3-12 [24/1/8 +].-11PASAMAR LÓPEZ, JOSÉ IGNACIO. “Vought F-4U Corsair”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Novembre de 2010, núm. 6, p. 32-33. Disponible a: www.delaguerra.net.
R.A.PERMUY-C.O’DONNELL TORROBA. “Los autogiros. Cierva C.30”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 24-31.
PERMUY LÓPEZ, RAFAEL A. “’Memoria histórica’ en el aeródromo de La Cenia”. Ares, 6 (generfebrer de 2009) 48-49. -13POBLET I FEIJOO, FRANCESC. Els Bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil. Barcelona: Ajuntament.
Regidoria de Dona i Drets Civils, 2005 (Quaderns de Barcelona. Memòria històrica, 1), 59 p.
PUIG, CRISTINA. “Spitfire”. Historia y Vida, 541 (abril de 2013) 14-15.
PUJADÓ I PUIGDOMÈNECH, JUDIT. Contra l’oblit. Els refugis antiaeris poble a poble. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006 (Biblioteca Serra d’Or), 394 p. -3RODRÍGUEZ CAPILLAS, NOELIA. “Avia B-35”, Revista Española de Historia Militar, 123 (2010) 61-64.
RODRÍGUEZ CAPILLAS, NOELIA. “Fairey Albacore”. Revista Española de Historia Militar, 126-127 (2010) 221227.
ROJO ARIZA, M. CARMEN. “¿Arqueología y aviación? La excavación de aeródromos de campaña
en el Penedés”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [En línia], Juliol-desembre de 2012,
vol. 1, núm. 2, p. 85-108. www.revista-historiamilitar.org [6/1/5, +++].-24ROUDIER, PHILIPPE. “Les groupes aériens d’observation d’artillerie en Indochine”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance
[fonction opérationnelle]) 35-45.
RUÍZ VIDONDO, JESÚS MARIA. Los vigías del cielo de España. Madrid: Sekotia, 2010, 284 p.
SAIZ CIDONCHA, CARLOS. Historia de las fuerzas aéreas de la república española. III. Madrid: Almena Ediciones,
SL., 2006.
SALAS LARRAZABAL, JESÚS MARIA; RAFAEL DE MADARIAGA FERNÁNDEZ; JOSÉ LUIS GONZÁLEZ SERRANO; JOSÉ
WARLETA CARRILLO; CECILIO YUSTA VIÑAS. Mirando al cielo. Crónica de un siglo de aviación militar en España.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 394 p.
SALAS LARRAZÁBAL, JESÚS MARÍA. “A vueltas con el bombardeo de Guernica”. Ares Enyalius, 31 (febrer de
2013) 28-35.
SALES, JOSÉ MANUEL. “Juan Antonio Abellán, ilustrador aeronáutico”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013) 3035.
SALES LLUCH, JOSÉ MIGUEL – JUAN CARLOS SALGADO RODRÍGUEZ. “Los aviones de la Guerra Civil Española
hoy”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 52-56.
25
SANTOS ÁLVAREZ, FÉLIX; JOSÉ MARÍA NEGRÓN CARREÑO. Aeródromo militar de León. 80 años de historia.
Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 308 p.
SOCIAS, MARCEL (il.) “Short Empire”. Historia y Vida, 514 (gener de 2011) 14-15.
SOLER, EDUARDO. “Kawasaki Ki-45 Toryu (Nick) ”, Revista Española de Historia Militar, 118 (2010) 118-124.
TINCOPA GALLEGOS, AMARU. “Los Caproni Ca.310 del Cuerpo Aeronáutico de Perú”, Revista Española de
Historia Militar, 123 (2010) 84-95.
TOLEDO, JUAN JOSÉ. “Un ‘De Bange’ en Marrakech. Antiguos y nuevos conflictos”, Revista Española de
Historia Militar, 119 (2010) 176-187.
VALLDEPERES, ANTONIO. «Una memoria histórica del Campo de Aviación de Sènia. Tarragona”.
Icaro. Boletín Informativo de la Asociación de Aviadores de la República [En línia] Juliol 2006, núm. 87
[Consulta: agost de 2006]. Disponible a: www.adar.es/icaro-julio.... -2VICH SÁEZ, SERGIO. “La legión Condor. Voluntarios alemanes para el general Franco”. Historia y Vida, 456
(març 2006) 86-95.
ZUBELDIA, OCÉANE. “L’armée française et l’utilisation des drones dans les missions de reconnaissance, de
1960 au conflit du Kosovo”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubredesembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction opérationnelle]) 62-71.
Cultura militar
ALONSO JUANOLA, VICENTE. “Los uniformes y los retratos de los hermanos Navarro Sangrán”, Revista de
Historia Militar, 107 (2010) 11-40.
ARMANGUÉ I HERRERO, JOAN. “Conseqüències literàries de la guerra del Francès a l’Alguer
(1799)”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades
d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja –
Barcelona: Afers, 2011, 201-207 [11/2/5, ++]. -IIINEI.ARTAMENDI. “La foto casual [Iwo Jima]”, Historia y Vida, 492 (març de 2009) 78-85.
BALLÚS I CASÒLIVA, GLÒRIA. “Les cançons patriòtiques a Catalunya durant la guerra del
Francès”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades
d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja –
Barcelona: Afers, 2011, 209-231 [42/1/17, ++]. -IIINEBARREDA I CASANOVA, MARIA-LLEDÓ – SERRET I BERNÚS, CARLES. “La documentació d’una
guerra. Sant Boi de Llobregat (1808-1814)”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als
territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari
de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 51-58 [22/1/12, ++]. -IIINEBLIMP, COLONEL. “L’originalité d’un film de propagande et sa réception en France”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 9397.
BOIXADER, ALBA. «Història gràfica". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 93 (2007 = La recuperació de
la Memòria Històrica) 27-29.
26
BONET ABELLÓ, JOSEP. L’ofici de minador i pouater a l’Aleixar. L’Aleixar: Ajuntament, 2010
(Quaderns Aleixarencs; 1) [0/3/6, ++]. -17CALAMA ROSELLÓN, ARGIMIRO. “Las Reales Academias Militares de Matemáticas de la
Ilustración”. Torre de los Lujanes, Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56
(Julio 2005) 137-173. -1CAMPILLO GUAJARDO, MARIA. “La guerra civil en la narrativa catalana”. Catalan Historical Review,
4 (2011) 257-268 [53/0/56+2, +++].-22CANIART, VALÉRIE. “L’effondrement du bâtiment des archives de la ville de Cologne: retour d’expérience”.
Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 114117.
CAÑETE PÁEZ, FRANCISCO. “La Academia General Militar de Toledo”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 1419.
CASAS, SÒNIA. “Revelem el Francesc Boix desconegut”. Sàpiens, 132 (agost de 2013) 30-37.
-24CONDE, FERNANDO. “III Encuentro de Veteranos del ‘Tetuán 14’”. Ares Enyalius. Revista de historia y
actualidad militar, núm. 28 [2012]
CRIADO LÁZARO, ANTÒNIA. “Documentación municipal. El procedimiento de quintar mozos en los siglos
XVIIII y XIX, legisla-ción”. Documenta & Instru-menta, UCM, 9 (2011) 9-23.
J.J.DÍAZ. “La evolución de la historia militar: de género literario a disciplina científica”, Revista de Historia
Militar, 105 (2009) 77-126.
“Documentalistas e historiadores extranjeros visitan Benicàsim y Castellón”, Aula Militar de Castellón
“Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
“El cuartel militar como vivienda colectiva en España y sus posesiones durante el siglo XVIII”, Aula Militar
de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
“El Museo de Medios Acorazados”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013) 60-62.
ESTRUGA I ESTRUGA, JORDI. El tresor cartogràfic de Catalunya. Els mapes més antics. Segles
XVII i XVIII. Barcelona: Base, 2012, 290 p. + 65 f. [+++]-23FLEURY, DANIEL. “Plaques, stèles et monuments commémoratifs: l’État et la ‘mémoire de pierre’”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 56-66.
GALLIEN, PASCAL. “Les fonds privés Pierre Messmer”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 116-119.
GARCÍA HERNÁN, DAVID. La Cultura de la Guerra y el teatro del Siglo de Oro. Barcelona: Sílex, 2006, 334 p.
GARCÍA-MENACHO Y OSSET, EDUARDO. Introducción a la heráldica y manual de heráldica militar española.
Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 136 p.
E.GONZÁLEZ CALLEJA. “Presentación”, i “La cultura de guerra como propuesta historiográfica: una
reflexión general desde el contemporaneismo español”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia
Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX:
27
GÜELL, MANEL. “A Carn!, La revista electrònica d’història militar catalana que aporta dades sobre la
Guerra Civil”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro:
perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años
después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 383-390.
Guia de archivos mlitares españoles. 3ª ed. corregida i augmentada. Madrid: Ministeri de
Defensa, 2012, p. -22GUILLOT, HÉLÈNE. “La section photographique de l’armée et la Grande Guerre. De la création en 1915 à la
non-dissolution”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 =
Dossier: Les corps expéditionnaires) 110-117.
GUILLOT, HELENE. «Le métier de photographe militaire pendant la Grande Guerre”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans l’armée
française après 1870) 87-102.
M.JOLY. “Las violencias sexuadas de la Guerra Civil española: paradigma para una lectura cultural del
conflicto”, Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de
guerra en la España del siglo XX:
LAUNEY, STÉPHANE. “Jean Renoir sous l’uniforme”. Revue historique
http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 79-92.
des
armées
[En
línia:
A.MARTÍNEZ MIGUELEZ. “El Museo militar de Belgrado”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009)
264-270.
MEYER-PAJOU, MATHILDE. «Espagne et Espagnols dans les archives photographiques du CHGM (19361945)”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 =
Dossier: Les étrangers dans l’armée française après 1870) 69-74.
MOLERO COLINA, CARLOS. “Asociación Americana de Pintores de Guerra = International Society of War
Artists. Arte en primera linea”. Ares Enyalius, 34 (maig de 2013) 60-63.
NICOLAS, AUDE. “Les rapports franco-britanniques à travers la peinture militaire représentant la guerre de
Crimée”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 =
Dossier: France-Grande-Bretagne) 19-31.
ORTEGO MARTÍNEZ, ÓSCAR. “Cine, franquismo y guerra civil”. Dins: CAMARERO CALANDRIA, EMMA –
MARÍA MARCOS RAMOS (coord.). II Congreso Internacional Historia, literatura y arte en el cine en español y
portugués. De los orígenes a la revolución tecnológica del siglo XXI, Salamanca, 26-28 de junio de 2013.
Salamanca: Universidad, 2013, 214-223.
C.PADRÓ. “Capa, los ojos de la guerra”, Historia y Vida, 490 (gener de 2008) 80-86.
PALOMAR ROS, JOSÉ. «Un romanç manuscrit sobre la postguerra al Berguedà trobat a Moequeruela (Terol)
". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 93 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica) 18-23.
PANIAGUA AGUILAR, DAVID. “Escribir literatura polemológica en Roma”. El futuro del pasado. Revista
Electrónica de Historia [En línia], 2010, 1, p. 203-221, www.elfuturodelpasado.com.
PENCO VALENZUELA, FERNANDO. La foto de Capa. Córdova: Paso de Cebra, 2011, 132 p.
PÉNICAUT, EMMANUEL. “Les archives des prisons militaires (XIXè-XXè siècle)”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 116-121.
28
PÉREZ, ANA – JULIA RODRÍGUEZ CELA – GEMMA CALATAYUD ARCOS. “La memoria de las Brigadas
Internacionales a través de la documentación recogida por la Asociación de Amigos de las
Brigadas Internacionales (AABI)”. Documentación de las Ciencias de la Información, 35 (2012) 85-102.
-24PHLPOTT, WILLIAM. “Le ‘Department of War Studies’ du King’s College de Londres”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne)
116-117.
POZO FERRER, MONTSERRAT DEL. “Temàtica militar a Besalú II. Acadèmies militars a
Catalunya”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII (2006) 215-232.-4S.PUERTO. “El Museo del Ejército presenta sus armas”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 26-30.
PUIG I TÀRRECH, ROSER. “Correspondència d’un cadet des de l’Acadèmia Militar de Poblet durant
la Guerra del Francès (1813-1814)”. Aplec de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà,
Montblanc, 24 (2006) 123-132. -3PUJOL, CLÀUDIA i SÒNIA CASAS CODINACH. “Rere la càmera d’Agustí Centelles”. Sapiens, 88
(febrer de 2010) 24-37.-14RAGUER, HILARI. “Gabriel Cardona i la història”. L’Avenç, 366 (març de 2011) 63-65. -18RAVENTÓS VIÑAS, MARÍA TERESA. “El Patronato de casas militares: proyectos realizados en Madrid durante
el periodo 1928-1959”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2,
núm. 3 (gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época contemporánea: en el
centenario de la instauración del protectorado español de Marruecos) 161-202.
REDONDO PENAS, ALFREDO. “A la memòria dels caiguts en el setge de Tarragona de 1811”.Kesse,
CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 4-9 [55/2/13+11, ++].-16RINCÓN CARRASCO, DANIEL. “Propaganda política en la Guerra Civil: la emisión de billetes”. Ab Initio.
Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2012, núm. Extraordinari 2, p. 279-312, www.ab-initio.es.
RODRÍGUEZ TEN, MARÍA ELENA. “La utilidad de los poemas homéricos como fuente histórica”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Març de 2010, artícle
núm. 135, www.claseshistoria.com.
ROUCAUD, MICHEL. “Le Service historique de la Défense, un acteur essentiel de la politique de
revendication des archives mise en place par le ministère depuis 2009”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction opérationnelle])
106-107.
RUBIO, XAVIER. «Polemos, un portal de difusió del patrimoni bèl·lic". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 93 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica) 24-26.
SALAT, NICOLE. «Le Dépôt des fortifications et ses archives (1660-1940)”. Revue historique des armées [En
línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans l’armée française
après 1870) 113-117.
SALVADÓ POY, ROC. “Explicar la Batalla de l’Ebre. Comprendre el valor de la pau des de la
tragèdia de la guerra”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.).
29
La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de
Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011,
431-436.-22SALVADÓ I RUMECH, ROSA. “La Biblioteca Histórico-Militar de Barcelona (BHMB)”. Paratge,
SCGHSVN, 25-26 (2012-2013) 123-125. -24SANCHEZ MARGALEF, HECTOR. “Els llocs de memòria als espais de la Batalla de l’Ebre”. Dins:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas
y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años
después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 437-454 [1/0/10, ++].-22SANGRÁ HERRERO, LAURA. “Jugando con la muerte”. Historia y Vida, 541 (abril de 2013) 12-13.
SELLA, ANTONI. “Hem estat un poble pacífic?”. Sàpiens, 131 (juliol de 2013) 24-32. -24F.SEVILLANO. “Cultura de guerra y políticas conmemorativas en España del franquismo a la transición”,
Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II). Dossier: La Cultura de guerra en
la España del siglo XX.
TORRA, QUIM. “Tota l’èpica del 1714, al Born. Un equipament cultural únic”. Sapiens, núm. 132 (agost de
2013) 28.
VAÏSSE, MAURICE. “L’historiographie française relative au nucléaire”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 3-8.
VILLATOUX, MARIE-CATHERINE. “Le renseignement photographique dans la manoeuvre. L’exemple de la
Grande Guerre”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de
2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction opérationnelle]) 3-13.
M.YUSTA. “Una guerra que no dice su nombre. Los usos de la violencia en el contexto de la guerrilla
antifranquista (1939-1953), Historia Social. Fundación Instituto de Historia Social. Madrid, 61 (2008 II).
Dossier: La Cultura de guerra en la España del siglo XX.
Dones en guerra
ARES, MARÍA. “María Pita. Una gallega de armas tomar”. Clío, 63 (gener, 2007) 60-65.
BAENA GALLARDO, NEUS. Les dones també fan història. Història i memòria de les dones de Constantí al
segle XX. Constantí: Ajuntament, 2010.-17BETETA MARTÍN, YOLANDA. “La feminidad normativa y la violencia sexual en el III Reich. La
deconstrucción de las identidades femeninas y la explotación sexual de las mujeres en los campos de
concentración y exterminio”. El futuro del pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2012, 3, p. 107-135,
www.elfuturodelpasado.com.
BLANCO, CARLOS. “Agustina de Aragón”. Historia. National Geographic, 35 (novembre 2006) 19-24.
CASTELLS IRENE; GLORIA ESPIGADO y Mª CRUZ ROMEO (coord.). Heroínas y patriotas. Las mujeres de
1808. Madrid: Cátedra, 2009, 488 p. -13COROMINAS BERTRAN, LUÍS. Mujeres en la historia de la aviación. Madrid: Cockpit, 2005, 257 p.
FONSECA, CARLOS. Rosario, Dinamitera. Una mujer en el frente. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 290 p.
30
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “Mujeres en la conquista de América”. Historia de Iberia Vieja, 87
(setembre de 2012) 48-53.
MANZANERA, LAURA. “Elizabeth Thompson. La primera pintora de batallas”. Clío, 68 (juny 2007) 50-59.
MORENO, GUSTAU. “Afusellada pel crim de ser mare de Cabrera”. El Punt, de 17-02-2006.-1-
OLESTI, ISABEL. Nou dones i una guerra. Dones del 36. Barcelona: Edicions 62, 2005. -1OLMEDA, FERNANDO. Gerda Taro. Fotógrafa de guerra. Barcelona: Debate, 2007, 393 p.
ORR, LOIS; GERN-RAINER HORN (ed.). Letters from Barcelona. An American Woman in Revolution and
Civil War. Houndmills, Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2009, 209 p.
QUINCEY, THOMAS. La monja alferez. S.l.: Pretextos, 2006, 150 p.
VALCÁRCEL, ISABEL. Mujeres de armas tomar. Madrid: Algaba, 2005, 206 p.
VEGA, EULÀLIA. Pioneras y revolucionarias. Mujeres libertarias durante la República, la Guerra Civil y el
Franquismo. Barcelona: Icaria, 2010, 389 p.
Espionatge
BÉLY, LUCIEN. “Secret et espionnage militaire au temps de Louis XIV”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 28-39.
BERTOMEU MASIÁ, Mª JOSÉ (ed.). Cartas de un espía de Carlos V. La correspondencia de Jerónimo Bucchi con
Antonio Perrenot de Granvela. València: Universidad, 2006, 230 p.
BLANNING, T.C.W. “Viena and Versailles. The Courts of Europe’s Dynastic Rivals, 1550-1780”. German
History, v. 23/2 (2005) 265-267.
CABALLERO FERNÁNDEZ, JOSÉ LUIS. Espías y la guerra secreta. Arriesgadas misiones encubiertas que influyeron
decisivamente en la guerra. Teià: Robinbook, 2014, 256 p.
M.CARBALLAL. “Historias de espías. La Inteligencia española desde el siglo XIX a la actualidad”, Historia de
Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 54-59.
CARRIO I ARUMI, JOAN. «El captiveri i l’espionatge com a mèrits de l’ascens social a la Catalunya
de l’Edat Moderna», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història
Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [10/1/1 +] .-12-
CASAS, SÒNIA. “’Wikileaks’ de la Guerra Civil”. Sapiens, 130 (juny de 2013) 24-32. -24CÓNSUL, ARNAU. “Els ulls i les orelles de Franco”. Sapiens, 98 (desembre de 2010) 30-37. -18DIEGO GONZÁLEZ, ÁLVARO DE. “Un español en Dunquerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62
(3/2006) 108-117.
ECHEVARRÍA BACIGALUPE, MIGUEL ÁNGEL. “Servicio de inteligencia y guerra en Flandes (1566-1621)”.
Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra de Flandes] 49-51.
31
FINESTRES, JORDI. “Espiant els nazis. L’aventura dels espies catalans al servei dels Estats Units”.
Sapiens, 75 (gener 09) 18-28. -12FORST, ALAN. Los espías de Varsovia. Tr. José Antonio Soriano. Barcelona: Seix Barral, 2009, 347 p.
F.GARCÍA SANZ. “Pilar Millán Astray. Mata Hari española”, La Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010)
22-29.
GONZÁLEZ GARCÍA, CLEMENTE. Espías y guerrilleros en la sierra de Espadán. Castelló: CGG, 2009, 199 p.
GUIXA CERDA, JOSEP. « El cas Sentís. Un espia a Londres”. L’Avenç, 327 (Setembre 2007) 32-35. -6HERRANZ, ISABEL. “Escuela de espías. Topos contra Hitler”. La Aventura de la Historia, 174 (abril de 2013) 4247.
J.HOYOS. “Los espías de Felipe II”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 64-71.
JORIC, CARLOS. “El oscuro secreto de Canfranc”. Historia y Vida, 514 (gener de 2011) 64-71.
JUÁREZ CAMACHO, JAVIER. Garbo, l’espía català que va derrotar Hitler. Barcelona: Columna, 2004 (Biografies, 6)
359 p.
JUÁREZ CAMACHO, JAVIER. Juan Pujol, el espía que derrotó a Hitler. Madrid: Temas de Hoy, 2004, 450 p.
P.MARRIOT. “Los secretos de los agentes de Stalin”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 34-41.
NARVÁEZ, ROBERTO. “La criptografía maderista en la Revolución Mexicana (1910-1911). Criptoanálisis de
una carta cifrada por Gabriel Leyva Solano”. Documenta & Instrumenta, UCM, 9 (2011) 25-39.
NAVARRO BONILLA, DIEGO. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres –
Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.
PECK, YANNICK. Les services secrets républicains espagonols en France. Organitzation, réseaux, action.
[París]: Editions Loubatières, 2005, 239 p. -2PÉREZ CIPITRIA, AGUSTÍN. “La participación de los servicios de inteligencia alemanes en la Guerra Civil
Española (1936-1939)”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades
[En línia], Febrer de 2013, artícle núm. 344, www.claseshistoria.com.
PLANELLAS, MARTA. “Diari d’un espia doble a la Costa Brava”. Sapiens, 107 (setembre de 2011)
34-40. -21D.REVELLES. “Criptografía. Códigos secretos que cambiaron la historia”, Clío, 84 (octubre de 2008) 28-39.
RODRÍGUEZ GARCÍA, JOSÉ MANUEL. “Agentes secretos en la reconquista. Cómo se espiaban moros y
cristianos”. Clío, 65 (març de 2007) 26-37.
“Secretos en el aire. La criptografía en la Guerra Civil española”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
J.R.SOLER. “Mata Hari. La seducción del espionaje”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre
de 2009) 14-19.
32
J.R. SOLER y E.SOLER BONET. “Anécdotas en Cifra [I] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de
2010) 16-20.
S.VICH. “Espías nazis en América”, Historia y Vida, 484 (juliol de 2008) 52-57.
VICH SÁEZ, SERGI. “Un nido de espías [Dossier: El III Reich en España]”. Historia y Vida, 530 (maig de 2012)
42-51.
WOLOS, MARIUSZ. “Józef Beck: espion allemand? Histoire d’une rumeur”. Revue historique des armées [En
línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 45-53.
Fortificacions
ADELL, JOAN-ALBERT; JOAN MENCHÓN. “Les fortificacions de la frontera meridional dels comtats catalans, o
les fortificacions de la marca superior d’Al-Andalus”. Lambard, XVII (2004-2005) 65-85.
ADELL I GISBERT, JOAN ALBERT. «L'església del castell de Berga". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga,
100 (2009 = El castell de Berga) 66-67.
AIXART I HEREU, FRANCESC; MARC AULADELL I AGULLÓ; JORDI VIVÓ I LLORCA. El Castell de la Roca. Les
empremtes d’una fortalesa fantasma a Solius (Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà). Santa Cristina d’Aro /
Girona: Ajuntament / Universitat, 2010, 135 p.
ALOMAR I CANYELLES, ANTONI I.; CLOP I MOLINS, RAMON. “Les fortificacions del castell de
Bellver”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista d’Estudis Històrics, 859, LXI (2005 = In
memoriam Álvaro Santamaría Arández) 391-426. -3A.ALONSO. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia mayor de Benaguacil (Valencia)”, Castillos de
España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
M.M.ALONSO RUÍZ. “Torres: puerta cristiana en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”,
Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
AMAT CORTÉS, JUAN. ”Torres de vigía y piratas del Mediterráneo español”. Los Castillos de España, 133 (abril
2004) 59-63.
ANTONIO RUBIO, Mª GLORIA DE. ¿... Que judíos e mouros fosen a derribar o castelo Ramiro?”. Castillos de
España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 77-86.
ARCAZ POZO, ADRIÁN. “Presencia y extinción de la Orden del Temple en Galicia (Ss. XII-XIV) ”. Castillos de
España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 41-46.
ASENSIO ESTEBAN, JOSÉ ÁNGEL; Mª ÁNGELES MAGALLÓN BOTAYA; FERNANDO LÓPEZ GARCÍA; ENRIQUE N.
VALLESPÍN DOMÍNGUEZ; ROBERTO VIRUETE ERDOZÁIN. “La fortaleza andalusí del Cerro Calvario (la Puebla
de Castro, Huesca); análisis de su planta y técnicas constructivas”. Pallas. Revue d’Études Antiques, Presses
Universitaires du Miraill, 82 (2010 = Ab Aquitania in Hispaniam. Mélanges d’histoire et d’archéologie offerts à
Pierre Sillières), 255-274.
BAYONA, LLUÍS; BUSCATÓ, LLUÍS. “El castell de Sant Miquel: actuació restauradora sobre el
conjunt”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI (2005) 183-200. -INEBERNAUS, MAGDA I CABALLÉ, GEMMA. “De llotja de mercaders a caserna militar: la Llotja de
Barcelona a época moderna”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La
societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 781-796. -INE-
33
BLANCO-ROTEA, REBECA. “Las fortificaciones de Goián-Vila Nova de Cerveira-Medos en el territorio
fortificado transfronterizo galaico-portugués”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las
fortalezas gallegas], 139-154.
BOHIGAS ROLDÁN, RAMÓN. “Las fortificaciones tardoantiguas y altomedievales en Cantabria. Un estado de
la cuestión”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 37-60.
BOHIGAS ROLDÁN, RAMÓN y MIGUEL UNZUETA PORTILLA. “Las investigaciones arqueológicas en el oppidum
de la peña de Sámano (2000-2005) ”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres)
15-22.
BOHIGAS ROLDÁN, RAMÓN. “Un esbozo de acercamiento a las fortalezas castreñas de Cantabria”, 161-163
(2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 3-10.
BOLOS I MASCLANS, JORDI. «Els castells a l’edat mitjana". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 96 (2008
= Castells medievals) 10-17.
BOLOS I MASCLANS, JORDI. «El castell de Blancafort". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 96 (2008 =
Castells medievals) 22-24.
“Búnqueres alemanes en Scheveningen - La Haya”. Ares Enyalius, 33 (abril de 2013) 48-51.
BUSCATÓ I SOMOZA, LLUÍS. “La torre de telegrafia òptica de la pujada dels Alemanys: un
monument poc conegut”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LII (2011 = Miscel·lània
d’homenatge a Gabriel Roura i Güibas) 783-801 [34/2/15+1, +++].-21BUSQUETS, JOSEP. «Concessió de la castellania de Berga al segle XVI". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 15-16.
CADIÑANOS BARDECI, INOCENCIO. “Noticias de arquitectura fortificada en España (X)”. Castillos
de España, 142-143 (juliol-setembre 2006) 92-96. -3CAMIADE, MARTINE; MARIA TERESA GENÍS; JEAN PIERRE LACOMBE-MASSOT. “Les mirades en el territori. Les
fortificacions al massís de l’Albera, el vessant més oriental dels Pirineus”. Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, (2011 = Actes del 2n Congrés de l’IEE Fronteres Una visió des de l’Empordà) 491-502.
CARDONA I COLELL, RAMON. “Aparició de restes inèdites del castell de Granyena, el primer
assentament templer en terres catalanes”. Oppidum. Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 33-46. 10CARDONA, GABRIEL. “Montjuic. Castillo y mito». La Aventura de la Historia, 118 (Agost de 2008)
36-41.-11CARRERAS BALAGUER, JOSEP. «El castell Berguedà". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 103 (2010) 2731.
CARRILLO DE ALBORNOZ Y GALBEÑO, JUAN. “La edad de oro de la fortificación abaluartada en España y
ultramar”. Revista de Historia Militar, Núm. Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de
España. III Centenario de la creación del arma de ingenieros) 33-97.
CASCANTE, PERE. «El castell de Caldes». L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 80 (2004 = Arqueologia:
estat de la qüestió) 22-27.
34
CASTRO FERNÁNDEZ, JOSÉ JAVIER DE y ÁFRICA CUADRADO BASAS. “Un modelo de fortificación. Los castillos
urbanos de Alfonso VIII de Castilla”, 161-163, Castillos de España, 163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat
a les forces càntabres) 61-70.
CASTRO FERNÁNDEZ, JOSÉ JAVIER DE; ÁFRICA CUADRADO BASAS. “Evolución de las fortificaciones del período
de transición a través de los castillos del conde de Benavente (1472-1522)”. Castillos de España, 164-166 [2011
= Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 123-138.
CASTRO FERNÁNDEZ, JOSÉ JAVIER DE; ÁFRICA CUADRADO BASAS. “Las fortificaciones abaluartadas de
Monterrey durante los ss. XVII y XVIII”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas
gallegas], 167-180.
CATALÓN, RAÚL – PATRÍCIA FUENTES – JOSÉ CARLOS SASTRE (eds.). Las fortificaciones en la tardoantigüedad.
Madrid: La Ergastula, 2014, 432 p.
CHECA, MANUEL. “Avance de inventario de las fortificaciones de la provincia de Tarragona”.
Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre 2008) 64-79. -10M.CHECA. “Inventario de Arquitectura fortificada de Tarragona”, Castillos de España, 150-151 (juliolsetembre de 2008).
M.CHECA. “Apuntes sobre San Felipe de Bacalar: un fuerte militar español en el sur de Yucatán (17272009)”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 11-42.
CLARA, JOSEP. Els búnquers de la costa catalana. Patrimoni militar del temps de guerra (19361939). Barcelona: Rafael Dalmau, 2012 (Camí Ral; 35), 204 p. [236/14/188+38, +++]-23COBOS-GUERRA, FERNANDO. “El sistema de fortificaciones abaluartadas de la raya hispano portuguesa
como Patrimonio de la Humanidad. Caracterización y valoración del sistema. Estado de la cuestión”.
Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 155-166.
COLIS HERCE, CÉSAR. “El Patrimonio Histórico y Natural del Ejército”, Castillos de España, 160 (novembre de
2010) 1-7.
CONDE MORA, FRANCISCO GLICERIO. “Notas a un inventario de las fortalezas del linaje de Sotomayor en el
Reino de Galicia”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 99-106.
COROMINAS CAMP, RAMON. «El castell de Berga a final del segle XVIII. El projecte de l'enginyer militar
Lópes Sopeña". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 40-48.
COROMINAS I JULIÁN, JORDI. “¡Abajo las murallas!”. La Aventura de la Historia, 82 (agost 2005) 8487.-1DANTÍ I RIU, JAUME. «El castell de de Castellcir, la Popa». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època,
34 (1r semestre de 2006).
DÍAZ CAPMANY, CARLOS. “Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres”. Annals de
l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 279-302.-1ENRICH I GRAGORI, ROSER. «El castell de Granera». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 34 (1r
semestre de 2006).
ESCALONA, MANUEL. «El último bastión. La defensa de San Juan de Ulúa”. La Aventura de la Historia, 99
(gener de 2007) 40-45.
35
ESTEVE, LLUÍS - ROSA SERRA ROTÉS - JORDI PIÑERO I SUBIRANA. «Els búnquers de la línia Pirineus". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 94 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica 2) 29-35.
F.I.ESTREMS. “El castillo de Palafolls”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
FELIPÓ ORIOL, RAMON. «La propietat del castell de Berga al segle XX". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 81-83.
FIERRO I MACÍA, XAVIER. «La recerca arqueològica del monument: el castell i l'església". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 104 (2010 = Sant Pere de Madrona) 14-20.
FRUTOS, ALBERTO DE. “Murallas”. Historia de Iberia Vieja, 83 (maig de 2012) 58-69.
FUENTE, PABLO DE LA I ALFARO, JUAN MANUEL. “Una visión de la fortaleza de San Fernando de
Figueras a partir de la cuestión capuchina: Regalismo y poder militar durante el reinado de
Fernando VI”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat
Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 215-224. -2FUENTE, PABLO DE LA. “El capitán Fratín y la Real Casa de Munición de Guerra de Rosas: un
ejemplo de arquitectura militar”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004)
97-109. -0FUENTES CODERA, MAXIMILIANO. “El castell de Sant Ferran i Figueres durant la Segona República
i la Guerra Civil”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 315-335. [473/18+3,
++].-13GAGO MARIÑO, MANUEL. “Castillos (casi) en el aire. Una aproximación a las fortificaciones tardorromanas
y altomedievales en Galicia”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas],
23-32.
GALI FARRE, DAVID - ANNA VENTURA SELLES. «El lloc de Madrona a través dels documents. Castell,
parroquians i masies". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 104 (2010 = Sant Pere de Madrona) 21-29.
GARCÍA ALONSO, MANUEL y MIGUEL ÁNGEL FRAILE LÓPEZ. “La arqueología de la Guerra Civil en Cantabria
meridional: el frente norte”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 145-156.
GARCÍA ALONSO, MANUEL. “Las evidencias arqueológicas de la batalla de Ramales (Primera Guerra
Carlista) ”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 107-116.
GEA, ISABEL. Las murallas medievales de Madrid. Madrid: La Librería, 2008.
GONZÁLEZ AVILÉS, ÁNGEL BENIGNO. “Mejoras en las fortificaciones abaluartadas de Alicante durante la
Guerra de Sucesión”. Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia Moderna [En línia], 2012, vol. 7, núm.
25, 29 p., www.tiemposmodernos.org.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “El castillo de Culllera. Mil años de historia”. Historia de Iberia Vieja,
77 (novembre de 2011) 38-41.
A.GONZÁLEZ GATO. “La torre telegráfica de Alsasua (Navarra) ”. Castillos de España, núm. 155 (juny de
2009) 19-21.
GONZÁLEZ PAZ, CARLOS ANDRÉS. “La casa fuerte de Taboy, a través del memorial de la casa de Saavedra”.
Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 87-98.
36
GONZÁLEZ RIANCHO, ANÍBAL. “El diario de Santander de don José Almirante y Torroella (Valladolid,
16/07/1823 a 23/08/1893) ”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 139-144.
GONZÁLEZ RUIBAL, ALFREDO. “Fortificaciones de la Edad del Hierro en la protohistoria del noroeste
peninsular (1000 a.C. – 50 d. C.)”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas
gallegas], 3-12.
GULÍAS LAMAS, XESÚS ANTONIO. “O castelo de Pico Sacro. As pedras perdidas dunha fortaleza da Mitra
Compostelá”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 47-58.
IBÁÑEZ SAMPOL, ALBERT. Franco i la línia P. La fortificació dels Pirineus (1940-1957). Els centres de resistència 52
i 53 de la Cer-danya. Sant Vicenç de Cas-tellet: Farell, 2012, 135 p.
JIMÉNEZ ESTEBAN, JORGE. “Un ámbito natural e histórico excepcionalmente conservado: el campo de
maniobras de El Palancar en la Sierra de Hoyo de Manzanares”, Castillos de España, 160 (novembre de
2010) 8-13.
M.JOVER. “El fuerte de San Fernando en Alicante”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 59-62.
LAORDEN RAMOS, CARLOS. Fortificaciones en Cataluña, Tortosa y Bajo Ebro. Madrid: Ministeri de
Defensa, 2010, 360 p. -14LAORDEN RAMOS, CARLOS. “Obras civiles en América del Arma de Ingenieros”. Revista de Historia Militar,
Núm. Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de España. III Centenario de la creación del
arma de ingenieros) 137-153.
J.A.LINAGE. “Espronceda en el castillo de Cuéllar”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
M.LÓPEZ i E.DIEGO. “Castillos y fortalezas en la Baja Extremadura en la primera mitad del siglo XII:
acercamiento a una tipología constructiva”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de 2008)
LÓPEZ GARCÍA, JUAN CARLOS. “Arquitectura defensiva protohistórica. Perspectivas
metodológicas”. El futuro del pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2010, 1, 189-201.
www.elfuturodelpasado.com [27/0/24, ++].-23LÓPEZ MULLOR, ALBERT; ESTANY MORROS, IMMA; LACUESTA, RAQUEL (coords.). Castell de
Castelldefelds. Arqueologia, història, art. Barcelona: Diputació, 2005 (Monografies, 7), 515 p. -4J.C.LOSADA. “Fortificados”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 28-35 = Dossier: ‘Cerco y resistencia en la
Edad Media’).
J.C.LOSADA. “Poniendo sitio a un castillo”, Historia y Vida, , 485 (agost de 2008) 36-53 = Dossier: ‘Cerco y
resistencia en la Edad Media’.
LLINÀS, JOAN; MERINO, JORDI. “Sant Iscle, el castell de Vidreres”. Gavarres, Vidreres, 7 (primavera-estiu
2005) 102-103.
MANTECÓN CALLEJO, LINO y JAVIER MARCOS MARTÍNEZ. “Fortificaciones del territorio del Nansa durante la
Edad Media. Hipótesis de evolución en el tiempo”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les
forces càntabres) 71-78.
E.MARTÍN i N.SÁNCHEZ. “La Orden de Calatrava: arquitectura militar en la Alcarria”, Castillos de España,
150-151 (juliol-setembre de 2008)
37
MARTIN I ROIG, GABRIEL DE. Castells del Baix Empordà. Lluites, història i patrimoni. Barcelona: Farell Editors,
2006, 160 p.
MARTÍNEZ LATORRE, DAMIÀ. Giovanni Batista Calvi. Ingeniero de las fortificaciones de Carlos I y Felipe II (15521565). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 622 p.
MASANÉS, CRISTINA. “Anys de guerra a Cadaqués. La torre de les Creus, una icona a punt de
caure”. Sapiens, 117 (juny de 2012) 56-59. -23M.MEDRANO. “El castillo de Os Muros (Ayerbe, Huesca)”, Castillos de España, 150-151 (juliol-setembre de
2008).
MENCHÓN I BES, JOAN. “El Castillo de la Zuda de Tortosa: fortificaciones del portal de la Bassa”.
Boletín de Arqueología Medieval, Ciudad Real, 12 (2005) 51-79. -4-
MENCHON BES, JOAN. “Algunes fortificacions (islàmiques?) al sud de Catalunya.
Reflexions, dubtes i provocacions”. Dins: GIRALDEZ, PILAR i MARIUS VENDRELL (coords.):
L’empremta de l’Islam a Catalunya. Materials, tècniques i cultura. Barcelona: Patrimoni 2.0,
Consultors s.l, 2013, 57-106 [4/0/217, +++]-24R.N.MEYER. “La antigua fortificación helvética y el ducado de Borgoña”. Castillos de España, núm. 155 (juny
de 2009) 21-37.
MEZA, MARTÍN. “Asedios de Castillos Medievales”. Ars Militaria. Revista Virtual de Militaria.
Asociación Hispana DE RE MILITARI [En línia] última actualització, 28-07-2005, núm. 25
[Consulta, 22-08-2006], Disponible a: <http://perso.wanadoo.es/remilitari/ars.htm>. -INEMINELLA, MELO. Castelli. Palerm: l’Epos Società Editrice, 20005, 208 p.
MIQUEL, MARINA. «El castell de Castellterçol». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 34 (1r
semestre de 2006).
E.MIRA. “Alcázares y alcaides en la Carmona moderna: noticias inéditas”, Revista de Historia Militar, 105
(2009) 183-208.
MIRET I NIN, M. MONTSERRAT. “Document inèdit sobre les muralles de Vilafranca del Penedès”.
-3Del Penedès. Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs, 13 (Hivern 2005-2006) 27-32.
MOLINA FRANCO, LUCAS – JUAN VÁZQUEZ GARCÍA. “Las defensas costeras de las Rías Bajas de Galicia”. Ares
Enyalius, 33 (abril de 2013) 24-35.
MONTAÑÉS I PRÍNCEP, CINTA. “El procés de fortificació andalusina a les Terres de l’Ebre”. Recerca,
AHCTE, 11 (2007) 11-42. [6/0/6, ++].-8MORELLÓ BAGET, JORDI. “De villa nostra que dicitur Villa Constantina”. Els inicis de la Selva del
Camp: Commemoració dels 850 anys de la seva carta de població. La Selva del Camp: Ajuntament,
-272014, 36 p. [110/3/56, +++].
MORET, PIERRE; CHAPA, TERESA (ed.). Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en
Hispania (s. III aC. – s. I d. de C.). Jaen / Madrid: Universidad / Casa de Velázquez. Centro Andaluz de
Arqueología Ibérica, 2004, 220 p.
38
J.J.MOSTAZO. “Torrestrella: análisis de un castillo frontero en la campiña de Cádiz (Premio Manuel
Corchado ex-aequo 2008)”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 11-19.
G.MUÑIZ. “El castillo del Morro. Nuestra fortaleza en la Habana”, Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol de 2009)
70-75.
MUÑOZ CORBALÁN, JUAN MIGUEL (Coord.). L’Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. El llegat dels
enginyers militars. Barcelona: Secretaría General Técnica del Ministerio de Defensa. Novatesa,
S.L., 2004, 541 p.-0MUÑOZ JIMÉNEZ, JOSÉ MIGUEL. “El patrimonio desaparecido. La sede de la Academia de Ingenieros de
Guadalajara”, Castillos de España, 160 (novembre de 2010) 14-22.
MUÑOZ JIMÉNEZ, JOSÉ MIGUEL. “Señoríos, reparto territorial y fortificaciones en Cantabria durante la Baja
Edad Media”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 79-92.
NICOLAS, NATHALIE. La guerre et les fortifications du Haut-Dauphiné. Étude archéologique des travaux des
châteaux et des villes a la fin du Moyen Age. Aix-en-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005,
377 p.
OLASO, VICENT. “Per guardar la vila”. Muralla i defensa a la costa valenciana (Gandia, segles XIII-XVI). Gandia:
CEIC Alfons el Vell, 2011, 139 p.
Paisaje y fortificación. III Congreso Internacional sobre fortificaciones. Sevilla: Ayuntamiento de Alcalá de
Guadaira, 2006, 267 p.
PALACIOS RAMOS, RAFAEL. “Defensa y fortificación de Cantabria durante la guerra de la Independencia”,
161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 129-138.
PALACIOS RAMOS, RAFAEL. “La fortificación en Cantabria en el siglo XIX: pervivencias y cambios”, 161-163
(2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 117-128.
PALACIOS RAMOS, RAFAEL. “Las fortificaciones de la Edad Moderna en Cantabria, un esquema orientado a
la defensa costera”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 93-106.
PALMADA, GUERAU. “La muralla republicana de Tarraco. Els seus referents constructius d’època
hel·lenística”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLIV (2003) 7-88.-0PALMADA, GUERAU. “La muralla de Banyoles, de l’oblit a un monument recuperat”. Revista de
Girona, 240 (gener-febrer 2007) 48-53. -5PALOL, PERE. El castrum del Puig de les Muralles de Puig Rom (Roses, Alt Empordà). Girona: Museu
d’Arqueologia de Catalunya, 2005, 115 p.
PALMADA, GUERAU. La muralla de Banyoles. Girona: Ajuntament de Banyoles / Diputació, 2008
(Quaderns de Banyoles; 10), 155 p.[/5/50 ++] .-12PAÑEDA RUÍZ, JOSÉ MANUEL. “El Muro Atlántico: Anatomía de un búnker”. Revista Española de Historia
Militar, 128 (2011) 8-19.
PARDO DE GUEVARA Y VALDÉS, EDUARDO; PABLO S. OTERO PIÑEYRO MASEDA y XOSÉ ANTÓN GARCÍA G. LEDO.
“La huella de los primeros Ulloa en las torres y fortalezas de la Terra de Ulloa”. Castillos de España, 164-166
[2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 59-67.
À.PASCUAL. “La fortaleza de Albercutx”, Castillos de España, 149 (març 2008).
39
PERALTA LABRADOR, EDUARDO. “Campamentos romanos en Cantabria”, 161-163 (2011 = exemplar
monogràfic dedicat a les forces càntabres) 23-36.
PÉREZ, LEONEL C.; CÁNDIDO SANTANA Y RICARDO A. VIERA. “Evolución histórico-arqueológica del cinturón
defensivo de la ciudad de Matanzas de 1693 a 1898 (Premio Manuel Corchado 2009) ”, Castillos de España,
160 (novembre de 2010) 65-75.
PÉREZ NESPEREIRA, MANUEL. La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional. Barcelona: Base, 2009, 124 p.
[/7+1, +].-16PÉREZ TORRES, JOSÉ LUIS. “La Plan de gestión de las baterías militares de Cartagena: puesta en valor para su
aprovechamiento turístico y cultural”, Castillos de España, 160 (novembre de 2010) 23-32.
PICAS, MARTÍ. «La torre de la Petita". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de
Berga) 68-75.
«Plànols del castell de Berga". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 4966.
PONCE DE LEÓN, PEDRO. “El palacio de El Viso del Marqués (Ciudad Real); casa fuerte de D. Álvaro de
Bazán, Gran Almirante de Castilla y Marqués de Santa Cruz. Sede del Archivo de la Marina”, Castillos de
España, 160 (novembre de 2010) 33-37.
POU VALLES, JOSEP. «El castillo de Calafell (Tarragona). Auge y declive de un castillo fronterizo
convertido en fortaleza señorial”. Castillos de España, 142-143 (julio-septiembre 2006) 23-30. -3POZO FERRER, MONTSERRAT DEL. “La ciutadella de Roses i la ‘Guerra Gran’, 1793-1795”. Castillos
de España, 145 (Marzo 2007) 11-16. -IINEPRADILLO ESTEBAN, PEDRO. “El TYCE de Guadalajara, museo de arqueología industrial en los antiguos
talleres del Ejército”, Castillos de España, 160 (novembre de 2010) 38-44.
PUIG GREISSENBERG, ANNA M. “L’evolució del nucli emmurellat medieval [Figueres]». Annals de
l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 44 (2013) 67-96. -26PUIG VERDAGUER, FERRAN. “El dilema de les muralles”. Muhba. Butlletí. Butlletí informatiu del
Museu d’Història de Barcelona, 17 (2n. quadrimestre de 2009) 5.-13PUJOL PUIGVEHÍ, ANNA. “La torre de guaita del castell de Llançà. Alt Empordà (Girona)”. Acta
Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra. Carme Batlle i
Gallard) 53-67. -INERAVENTÓS, JOAN. “Les torres de defensa de Castelldefels. Una resposta a les razzies dels corsaris i dels
bandolers”. Sapiens, 33 (juliol 05) 56.
C.REDONDO. “Las fortalezas de Belvis, Almaraz y Deleitosa en la organización medieval del Campo de
Arañuelo, siglos XIII-XIV”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 3-11.
REMOLINA SEIVANE, MIGUEL. “Realización del inventario de la arquitectura defensiva de Cantabria,
metodología y alcance de la investigación”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces
càntabres) 157-164.
40
RISQUES CORBELLA, MANUEL; MARTÍN CORBERA MARÍN. Montjuïc: memòries en conflicte. El castell, la muntanya
i la ciutat. Barcelona: L’Esfera dels llibres, 2008, 285 p.
ROIG VIDAL, JOAN; FORCADELL VERICAT, TONI; GRAU VERGE, FERRAN. “L’Urbanisme i el sistema
defensiu a la Ulldecona del segle XVIII”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004)
45-62.-0ROSSINYOL LOCUBICHE, JOSEP M. «El castell de Berga al segle XIX". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 76-80.
ROTGER, AGNÈS. “Muralles contra els francesos”. Sapiens, 123 (novembre de 2012) 52-56. -21F.G.RUBIO. El castillo de Vélez Blanco. 500 años de historia”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 90-95.
RUBIO MARTÍNEZ, AMPARO. “La tenencia de fortalezas del Reino de Galicia a fines del siglo XV: una
aproximación a su estudio a partir de la documentación hacendística”. Castillos de España, 164-166 [2011 =
Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 107-122.
A.RUIBAL. “Fortificación griega y planta hipodámica: Mileto y Priene”. Castillos de España, núm. 155 (juny
de 2009) 37-51.
J.A.RUIBAL. “Avance al inventario de restos fortificados de Sevilla”. Castillos de España, núm. 155 (juny de
2009) 62.
RUIBAL RODRÍGUEZ, AMADOR. “El Patrimonio Histórico fortificado de Melilla y sus usos actuales. Del
enfrentamiento al encuentro de civilizaciones”, Castillos de España, 160 (novembre de 2010) 56-64.
RUIBAL, MILAGROSA. “Conquista romana, ejército y campamentos romanos en Galicia”. Castillos de España,
164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 13-22.
RUÍZ GUTIÉRREZ, ALICIA. “Acerca del origen de las fortificaciones en el sur de Cantabria: el castro de la
Campana”, 161-163 (2011 = exemplar monogràfic dedicat a les forces càntabres) 11-14.
RUÍZ OLIVA, JOSÉ ANTONIO. “Un modelo de fortificación orográfica: la ciudadela del Monte Hacho de
Ceuta”. Castillos de España, 141 (abril 2006) 54-64.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. “La evolución de la guerra de asedio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 4
[2011 = Los sitios de Constantinopla] 6-11.
SÁEZ RODRÍGUEZ, ÁNGEL JOSÉ. Las defensas de Gibraltar (siglos XII-XVIII). Màlaga: Sarria, 2008, 252 p.
SANAHUJA NAVARRO, JORDI. “El castillo de Castellón de Farfaña (Lleida)”. Los Castillos de España, 133 (abril
2004) 21-27.
SÁNCHEZ SÁNCHEZ, XOSÉ M. “La fortaleza de A Roche Forte como símbolo del poder político del
arzobispado de Santiago de Compostela en la Galicia medieval (Siglos XIII-XV)”. Castillos de España, 164166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 68-76.
SANTA-MARIA BATLLÓ, GLÒRIA. Barcelona, 1843. Progresisme versus muralles. Barcelona: Institut
Municipal d’Història, Ajuntament, 2005 (Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona), 90 p.
-4SANTANDREU SOLER, M. DOLORS. «Aspectes de la vida quotidiana al castell de Bagà a la baixa edat
mitjana". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 96 (2008 = Castells medievals) 25-27.
41
SANTANDREU SOLER, M. DOLORS. «Aportacions a la història de les muralles i el palau reial de Berga". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 10-14.
SCHNELL QUIERTANT, PABLO. “los cañones ‘gigantes’ del Plan de 1926; usos para la paz en el siglo XXI”,
Castillos de España, 160 (novembre de 2010) 45-55.
SERRA I COMA, ROSER. «Aproximació al castell de Calders a partir de l’inventari de 1416». Modilianum.
Revista d’Estudis del Moianès, II època, 33 (2n semestre de 2005).
SERRA I COMA, ROSER. «El castell de Calders: l’organització del territori des d’un castell termenat».
Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 34 (1r semestre de 2006).
SERRA I GIRONELLA, JOAN (text); VICENÇ ROVIRA & XAVIER JAIME NOVO (fotos). “Tres masíes
fortificades al sud del Montgrí”. Revista de Girona, 277 (març-abril de 2013) 28-33. -23SERRA ROTÉS, ROSA. «El castell de Berga al segle XVII: una fortalesa per a la guerra contra França". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 17-19.
SITGES I MOLINS, FRANCESC XAVIER. Enginyeria militar vuitcentista al Bages. Manresa: Centre Excursionista de
la Comarca del Bages, 2007, 53 p.
SOCIAS, MARCEL. “Angers”. Historia y Vida, 519 (juny de 2011) 14-15.
SORALUCE BLOND, JOSÉ RAMÓN. “Arquitectura militar española para la defensa del mediterráneo
occidental”. Revista de Historia Militar, 111 (2012) 159-184.
TAKAYANAGI, SHINICHI. “Actividades de Cristóbal de Rojas en la expedición de Bretaña (Francia).
Fortificación durante el periodo de la intervención militar de Felipe II en la guerra civil de Francia:
construcción del fuerte de Blavet y de León”. Castillos de España, 144 (desembre 2006) 31-43.
TARTER I FONTS, RAMON. «Els castells de Moià». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 34 (1r
semestre de 2006).
TORROELLA PRATS, JOSEP. “Les muralles medievals”, Medieval, 18 [setembre de 2013] 42-57 *Versió en
castellà a “Un mundo amurallado”, Medieval, 45 [maig-juny de 2013] 20-33 [/5, ++]-24-
TORRES, NÚRIA. “Castells islàmics?”. Sapiens, 57 (Juliol 07) 40-43. -IINEVALDEÓN, JULIO. “Melilla medieval. Plaza codiciada”. La Aventura de la Historia, 92 (juny 2006) 58-62.
VALDÉS BLANCO-RAJOY, ROSARIO. “La fortaleza de Samil y la casa solar de los Biedma en la Alta Limia
(Ourense) ”. Castillos de España, 164-166 [2011 = Ejemplar dedicado a las fortalezas gallegas], 33-40.
C.VARA i M.L.GARCÍA. “¡Cercados! Las normas de asedio”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008)
54-60.
VEGA I FERRER, SALVADOR. “L’antic castell de Verges (segles XII-XIX)”. en: Miscel·lània Lluís
Esteva. Sant Feliu de Guíxols, Institut d’Estudis del Baix Empordà, 2006, 31-60. -7VENTURA SELLES, ANNA. «Inventari dels castells medievals al Berguedà". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 96 (2008 = Castells medievals) 18-21.
VIDAL FRANQUET, JACOBO. “Unes notes sobre arquitectura defensiva a la Tortosa medieval”.
-IINERecerca, AHCTE, 11 (2007) 43-112 [148/3/98+1 +++]
42
VIOLLET-LE-DUC, EUGÈNE EMMANUEL. Historia de una fortaleza. Tr. Jesús Sánchez Maza. Madrid: La
Ergastula, 2014, 320 p.
Marina
ADKINS, ROY. Trafalgar. Biografía de una batalla. tr. Jorge Salvetti, Barcelona: Planeta, 2005, 413 p.
ALBI, JULIO. El día de Trafalgar. Barcelona: Seix Barral, 2005, 397 p.
ALBI DE LA CUESTA, JULIO. “Galeras”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto] 10-15.
ALFARO ZAFORTEZA, CARLOS. “Congreso sobre la acción del poder naval en las zonas costeras de Europa”.
Revista de Historia Naval, 114 (2011) 103-116.
M.ALFONSO. “El fracaso de la Invencible”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 106-109.
ALPERT, MICHAEL. “Desafío en el Cantábrico. Londres protege sus barcos”. La Aventura de la Historia, 103
(maig de 2007) 30-35.
ALSINA TORRENTE, JUAN. Una guerra romántica. 1778-1783. España, Francia e Inglaterra en el mar (trasfondo
naval de la independencia de los Estados Unidos). Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 495 p.
J.ALVAR EZQUERRA. “Pueblos del mar. El terror del Mediterráneo”, Clío, 81 (juliol de 2008) 40-47.
ÁLVAREZ LAITA, FRANCISCO JAVIER - MARÍA LUISA MEDINA ARNAIZ. “Un proyecto de ampliación de bases
navales en el archipiélago balear y de su defensa artillera (1940) ”. Revista de Historia Naval, 109 (2010) 3766.
ÁLVAREZ LAITA, FRANCISCO - MARÍA LUISA MEDINA ARNAIZ. “’Maruja y Aurora’, un viejo vapor con mucha
historia”. Revista de Historia Naval, 113 (2011) 91-110.
ANCA ALAMILLO, ALEJANDRO. El historial de la corbeta Tornado (1862-1940). Viaje a través de la
política española del último tercio del siglo XIX y Memorias del Asilo Naval Español. Barcelona: Museu
Marítim, 2005 (Estudis, 6), 117 p. -2ANCA ALAMILLO, ALEJANDRO. Naufragios de la Armada española y otros sucesos marítimos acaecidos durante el
siglo XX. Madrid: Real del Catorce Editores, 2006, 154 p.
ANCA ALAMILLO, ALEJANDRO. “El naufragio del navío San Isidoro”. Revista de Historia Naval, 115 (2011) 8594.
ARIAS RAMOS, RAÚL. La Kriegsmarine en la Guerra Civil española. colab. de Lucas Molina Franco. Valladolid:
AF, 2005 (Militaria, 4; Guerras y Batallas, 2), 64 p.
A.ATIENZA. “Lepanto. La mayor batalla naval del mundo moderno”, La Aventura de la Historia, 121
(novembre de 2008) 58-62.
BALBÁS, YEYO. “La guerra en el mar”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 6 [2011 = Talasocracias]
6-7.
BALBÁS, YEYO. “La revolución naval vikinga”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 6 [2011 =
Talasocracias] 28-31.
BALLESTÍN NAVARRO, XAVIER. “La primera talasocracia musulmana: los Omeyas en el Mediterráneo”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 40-45.
43
BARBERO, ALESSANDRO. “¿Una victoria anunciada?”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto] 69.
BAUDOT MONROY, MARÍA. En defensa del Imperio. Julián de Arriaga en la Armada (1700-1754). Madrid:
Ministeri de Defensa, 2013, 481 p.
BOSTAN, IDRIS. “La Armada otomana”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto] 20-25.
BOSTAN, IDRIS. “Lepanto en la visión otomana”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto] 30-34.
BOUREILLE, PATRICK. “La Marine nationale et l’invention du théâtre arctique dans le cadre de
l’affrontement stratégique Est-Ouest en 1960”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org],
262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 54-67.
D.BROGGI. “Nelson. Bajo el signo de Trafalgar”, Clío, 84 (octubre de 2008) 80-87.
CABEZUELO PLIEGO, JOSÉ VICENTE. “Diplomacia y guerra en el Mediterráneo medieval. La liga
véneto-aragonesa contra Génova de 1351”. Anuario de Estudios Medievales, 36 (gener-juny 2006)
253-294. -4CALVO POYATO, JOSÉ. “Blas de Lezo”. Historia y Vida, 534 (setembre de 2012) 56-63.
CANALES, CARLOS y MIGUEL DEL REY. Las reglas del viento. Cara y cruz de la armada española en el siglo XVI.
Madrid / México / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Miami. Edaf, 2010 (Clío. Crónicas de la historia),
325 p.
CANALES, CARLOS y MIGUEL DEL REY. Naves mancas. La armada española a vela de las Dunas a Trafalgar.
Madrid / Mèxic / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Miami: Edaf, 2011, 352 p.
CASADO RABANAL, DAVID. La marina ilustrada. Sueño y ambición de la España del XVIII. Madrid: Antígona,
2009, 676 p.
S.CASES. “El tresor dels navegants”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 40-48.
CAYUELA FERNÁNDEZ, JOSÉ G. y POZUELO REINA, ÁNGEL. Trafalgar. Hombres y naves entre dos épocas.
Barcelona: RBA [2005], 704 p.
CAYUELA FERNÁNDEZ, JOSÉ GREGORIO. “Villeneuve. El réprobo condenado por todos”. La Aventura de la
Historia, 91 (maig 2006) 50-56.
CEBALLOS-ESCALERA Y GILA, ALFONSO DE - LUIS DE CEBALLOS ESCALERA Y GILA. “La historia vivida: ‘José
Primo de Rivera, laureado general de la Armada y frustrado marqués de Fernando Poo’”. Revista de
Historia Naval, 108 (2010) 127-131.
CEBALLOS-ESCALERA Y GILA, ALFONSO DE - LUIS DE CEBALLOS ESCALERA Y GILA. “La historia vivida: el
marino Olegario de los Cuetos, ardoroso liberal”. Revista de Historia Naval, 110 (2010) 105-110.
CEBALLOS-ESCALERA Y GILA, ALFONSO DE. “Un título nobiliario nonato: el del conde de Ferrol”. Revista de
Historia Naval, 116 (2012) 93-102.
CERVERA PERY, JOSÉ. La historiografía de la guerra española en el mar (1936-1939). Aproximación bibliográfica.
Reflexión histórica. Múrcia: Aglaya, 2008, 382 p.
CERVERA PERY, JOSÉ RAMÓN. “La pena de galera: un correctivo determinante”. Revista de Historia Naval, 110
(2010) 97-104.
44
CERVERA PERY, JOSÉ. “La historia vivida”. Revista de Historia Naval, 111 (2010) 97-100.
CERVERA PERY, JOSÉ RAMÓN. “La Estación Naval de Guinea y el gobierno de los brigadieres”. Revista de
Historia Naval, 113 (2011) 111-116.
CERVERA PERY, JOSÉ RAMÓN. “La historia vivida: el viaje de Alfonso XIII en el ‘Juan Sebastián Elcano’”.
Revista de Historia Naval, 113 (2011) 117-119.
CHAÍN-NAVARRO, CELIA – JUAN JOSÉ SÁNCHEZ-BAENA. “La configuración del primer sistema de
información cartográfico naval en España: conocimiento, representación y difusión”. Tiempos Modernos.
Revista electrónica de Historia Moderna [En línia], 2011, vol. 7, núm. 22, 22 p., www.tiemposmodernos.org.
CHALINE, OLIVIER. “La marine de Louis XIV fut-elle adaptée à ses objectifs?”. Revue historique des armées [En
línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 40-52.
CHOCANO HIGUERAS, GUADALUPE. “La emancipación americana en las memorias de Figueroa. Sin una
marina poderosa, España no pudo ser oída en el concierto internacional (II)”. Cuadernos de Pensamiento
Naval. Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 13 (2011) 83-176.
COLOMAR MARÍ, ANA. “La desfeta de Portuondo en aigües de Formentera”. Serra d’Or, 566 (febrer
2007) 30-33.-6CORNWELL, BERNARD. Sharpe en Trafalgar. tr. Montserrat Batista. Barcelona: Edhasa, 2005, 445 p.
CUMPLIDO MUÑOZ, JOSÉ RAMÓN. “Guerra fría entre España y Gran Bretaña: la crisis de Nutka”. Revista de
Historia Naval, 111 (2010) 7-32.
DE LA GUARDIA SALVETTI, FERNANDO. “La historia vivida: el Alfonso XIII ¡a flote!”. Revista de Historia Naval,
109 (2010) 101-102.
DE LA GUARDIA, FERNANDO. “La historia vivida: Latécoere 521, el transatlántico de los mares”. Revista de
Historia Naval, 112 (2011) 105-107.
DE LA GUARDIA SALVETTI, FERNANDO. “La historia vivida: Don Juan de la Estrada y Berdier, primer piloto
práctico de la Armada del arsenal militar de Cartagena”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 103-106.
DE LA VEGA BLASCO, ANTONIO. “Dos estados generales de la Armada: Francia 1801 y España 1802”. Revista
de Historia Naval, 108 (2010) 105-126.
DE LA VEGA BLASCO, ANTONIO. “La colección ‘Bazán’ cumple treinta años”. Revista de Historia Naval, 111
(2010) 91-95.
“Documento: Galeras. Desastre en Saint Tropez”. Revista de Historia Naval, 111 (2010) 101-109.
“Documento: El mundo de los vapores de ruedas”. Revista de Historia Naval, 112 (2011) 109-115.
“Documento: Los francmasones en la Armada en el siglo XVIII. Penas”. Revista de Historia Naval, 113 (2011)
121-124.
“Documento: un curioso pasaporte del teniente de fragata Mazarredo”. Revista de Historia Naval, 114 (2011)
121-126.
“Documento: Capellanes de la Armada en tiempos de Carlos II”. Revista de Historia Naval, 115 (2011) 99102.
45
“Documento: Guerra de la Independencia, una petición forzada”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 107110.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, ADOLFO JERÓNIMO. “Del pentecóntero a los gigantes helenísticos: la evolución de
la marina de guerra griega”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 16-21.
“El arma: Acorazados clase Nagato”. De la Guerra, 12 [2012]
ESTRADA RIUS, ALBERT. La Drassana medieval de Barcelona. Organització institucional i construcció
naval a la Corona d’Aragó. Barcelona: Museu Marítim, 2004 (Estudis, 4), 253 p.
-0FÁBREGAS GARCÍA, ADELA (ed.). Islas y sistemas de navegación durante las edades Media y Moderna. Granada:
Alhulia, 2010, 606 p.
FERNÁNDEZ CONTI, SANTIAGO; FÉLIX LABRADOR ARROYO. “La organización de la campaña naval de las
Azores de 1582. Corte y territorio en la monarquía de Felipe II”. Hispania, 233 (setembre-desembre de 2009)
739-768.
G.F FERNÁNDEZ GIL, JOSÉ MIGUEL. “El fin del Akagi”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Octubre de 2011, núm. 10, p. 5-18. Disponible a: www.delaguerra.net.
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, FRANCISCO. “Reinar después de morir: dos planos del ‘Santísima Trinidad’ que
prolongaron su vida después de Trafalgar”. Revista de Historia Naval, 113 (2011) 9-44.
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, FRANCISCO. “¿El primer tratado completo de construcción naval español? Un
manuscrito ignoto llega al Museo Naval”. Revista de Historia Naval, 114 (2011) 9-48.
FERNÁNDEZ MORENTE. “La vida diaria a bordo de un galeón español”, Historia. National Geographic, 71
(novembre de 2009) 26-29.
FERRERO, JULIO ALBERT. “Incidencia de la ciberguerra en la operaciones navales”. Cuadernos de Pensamiento
Naval. Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 15 (2013) 87-102.
FONDEVILA SILVA, PEDRO. “Tipología de las galeras españolas del siglo XVI”. Revista de Historia Naval, 110
(2010) 25-52.
FONT BETANZOS, FRANCISCO. “El ‘Dómine’, un buque histórico”. Revista de Historia Naval, 109 (2010) 83-99.
FONT BETANZOS, FRANCISCO. “Plus Ultra, el buque viajero”. Revista de Historia Naval, 112 (2011) 87-103.
FRANK, WILLARD C., JR. Marinos soviéticos con la flota republicana. Cartagena: Divum&Mare, 2009, 128 p.
FRANCO CASTAÑÓN, HERMENEGILDO. La razón de Trafalgar. La campaña naval de 1805. Un análisis crítico.
Valladolid: AF, [2005], 159 p.
FUENTE, PABLO DE LA. “El naufragio del HMS Hindostan (1804)”. Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157. -1FUENTE, PABLO DE LA. El Triunfante: tecnología y ciencia en la España de la Ilustración. Historia de un
navío hundido en el Golfo de Rosas. Barcelona: Museu Marítim, 2006. -5FUENTE, PABLO DE LA; MARCEL PUJOL I HAMELINK. “Noves dades sobre el raid britànic contra
Roses de l’1 de novembre de 1809”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III
Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
46
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 241-257 [23/4/5, +++].-16FUENTE DE PABLO, PABLO DE LA; MARCEL PUJOL HAMELINK. La Reial Fàbrica de vaixells de Sant Feliu de Guíxols,
1715-1721. Sant Feliu de Guíxols / Girona: Ajuntament / Diputació, 2010, 196 p.
R.GALAN. “El combate naval de Abtao”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y
Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.
GARCÍA DE CASTRO, FRANCISCO JAVIER. La Marina de guerra de Castilla en la Edad Media (1248-1474).
Valladolid: Universitat, 2014, 228 p.
GARCÍA HERNÁN, ENRIQUE. “La sombra de Lepanto”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto]
46-49.
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). La Armada española en el siglo XVIII. Ciencia, hombres y barcos.
Madrid: Sílex, 2012, 408 p.
GARCÍA-MOLINAS RIQUELME, ANTONIO M. “La vida en la galera déla Dios a quien quiera”. Revista de
Historia Naval, 108 (2010) 87-103.
GARCÍA TORRALBA-PÉREZ, ENRIQUE. “Los arsenales y el mantenimiento de los buques de la Real Armada.
Un ejemplo: la fragata ‘Perla 2ª’”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 25-46.
GAY, J. VÍCTOR. “La Costa Brava, front de guerra (1936-1939). Quinze vaixells enfonsats en el
litoral gironí”. Revista de Girona, 243 (Juliol – Agost 2007) 30-35. -7GIL MUÑOZ, MARGARITA. “Actitudes religiosas ante la muerte: marinos en el Madrid del siglo XVIII”.
Revista de Historia Naval, 111 (2010) 81-89.
I.GIMÉNEZ. “Blas de Lezo. El marino olvidado”, Clío, 109 (novembre de 2010) 66-73.
GÓMEZ VIZCAÍNO, JUAN ANTONIO. “El Departamento Marítimo de Cartagena de Levante (1750-1753) y el
teniente general Francisco Liaño y Arjona”. Revista de Historia Naval, 113 (2011) 65-90.
M.GONZÁLEZ. “El siglo XVIII. La Edad de Oro de los barcos españoles”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009]
16-21.
M.GONZÁLEZ. “El barco más solitario del siglo XIX. El acorazado Pelayo”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009]
26-29.
M.GONZÁLEZ. “La fragata Diana”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 8-12.
M.GONZÁLEZ. “Los ictíneos de Monturiol”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 48-53.
GONZÁLEZ-ALLER HIERRO, JOSÉ IGNACIO. “Las galeras en la Gran Armada de 1588”. Revista de Historia
Naval, 110 (2010) 53-74.
GONZÁLEZ-ALLER HIERRO, JOSÉ IGNACIO. “El combate de isla Flores (8 de septiembre de 1591)”. Revista de
Historia Naval, 116 (2012) 9-24.
GONZÁLEZ ARÉVALO, RAÚL. “Corso, comercio y navegación en el siglo XV. Castilla y las galeras
mercantiles de Florencia”. En la España Medieval, UCM, 34 (2011) 61-95.
M.GONZÁLEZ FERNÁNDEZ. “José González Hontoria. El impulsor de la artillería naval española”. Historia de
Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 52-57.
47
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “La fragata Tetuán. El barco más grande de su tiempo”. Historia de
Iberia Vieja, 72 (juny de 2011) 32-35.;
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “La fragata Villa de Madrid”. Historia de Iberia Vieja, 84 (juny de 2012)
80-83.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “La armada en la protección y defensa de los intereses marítimos
españoles a lo largo de la historia”. Cuadernos de Pensamiento Naval. Suplemento de la Revista General de
Marina, MD, 14 (2012) 25-42.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “Vehículos no tripulados para utilización naval”. Cuadernos de
Pensamiento Naval. Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 15 (2013) 69-85.
GONZÁLEZ-LLANOS CARUNCHO, JOSÉ MARÍA. El decenio. La construcción naval militar en la factoría de Ferrol,
1936-1946. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 206 p.
GORROCHATEGUI SANTOS, LUIS. “La ‘Contra Armada’. El mayor desastre naval de Inglaterra”. Clío, 125
(març de 2012) 26-33.
GRACIA RIVAS, MANUEL. “Benito Francia y Ponce de León, un médico singular de la Armada”. Revista de
Historia Naval, 115 (2011) 71-84.
“Graff Spee. Acorazado de bolsillo”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 16-17.
GROVE, ERIC J. (dir.). The Royal Navy Since 1815. A New Short History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,
312 p.
“Guardiamarinas Castellonenses”,
Aula
Militar de Castellón “Bermúdez
de Castro”
[En línia],
<aulamilitar.com>.
“Guerra sota l’aigua”. Sapiens, núm. 131 (juliol de 2013) 21.
GURIDI, JORGE. “La batalla del Cabo Norte”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 52-58.
GUTIÉRREZ DE LA CÁMARA SEÑÁN, JOSÉ MANUEL. “Archivos de la Armada en defensa de la Investigación
Naval”. Cuadernos de Pensamiento Naval. Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 15 (2013) 57-61.
HERNÁNDEZ OLIVA, CARLOS ALBERTO. “Naufragio de la flota de ida a Nueva España bajo el mando del
general D. Pedro de las Roelas”. Revista de Historia Naval, 108 (2010) 59-86.
HERRERO GIL, MARÍA DOLORES. “Juan Ignacio de Madariaga Aróstegui. Una vida al servicio de la Real
Armada”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 73-92.
“Ictíneo II”. Historia y Vida, 453 [2006] 14-15.
JOFRE SANZ, ODÓN. “La entrega de la Bandera de Combate al crucero ‘Canarias’ (Mayo de 1940)”. Revista
Española de Historia Militar, 131 (2011) 175-181.
“Les Drassanes Reials de Barcelona”, dossier central de la revista Drassana, 11 (2003).
LÓPEZ DE HARO GONZÁLEZ, JUAN CARLOS. “La solución ilustrada al problema de vagos, ociosos y
malentretenidos”. Revista de Historia Naval, 111 (2010) 33-48.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La Armada Invencible”. Historia. National Geographic, 106 (octubre de 2012) 80-91.
48
LUCENA SALMORAL, MANUEL. Piratas, corsarios, bucaneros y filibusteros. Madrid: Síntesis, 2006, 352 p.
LLOBET, JOAQUIM. “La maqueta de la fragata de guerra de l’antiga Escola de Nàutica de Mataró”. Fulls del
Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 82 (abril 2005) 6-9.
MAESO BUENASMAÑANAS, JUAN ALFONSO. Expediciones navales españolas a la Patagonia argentina durante el
siglo XVIII. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 832 p.
MAHAN, ALFRED T. Influencia del poder naval en la historia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 589 p.
MANZANERA, LAURA. “El Mediterráneo, también un mar de piratas”. Clío, 56 (juny 06) 44-47.
MARCHENA JIMÉNEZ, JOSÉ MANUEL. Marina de guerra de los Áustrias. Una aproximación bibliográfica. Madrid:
Ministeri de Defensa, 2010, 264 p.
MÁRQUEZ MONTERO, RAMON. “Situación de la implantación de la política marítima integrada de la Unión
Europea (Febrero 2013)”. Cuadernos de Pensamiento Naval. Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 15
(2013) 103-126.
J.MARTÍN. “Nuestra historia naval es muy conocida por el público”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 22-25.
MARTÍN RUÍZ, JUAN ANTONIO. “El USS Yorktown y el ‘destacamento de Baler’”. Revista de Historia Naval,
114 (2011) 91-102.
MARTIN, COLIN; GEOFFREY PARKER. La Gran Armada. La mayor flota jamás vista desde la creación del Mundo. Tr.
Carmen Martínez Gimeno i Julio A. Pardos. Barcelona: Planeta, 2011 (1988), 600 p.
MARTÍNEZ, ESTHER P. “La construcción naval a través de los tiempos”. Revista Española de Defensa, 239
(març de 2008) 58-63.
MARTÍNEZ, ÓSCAR. “Piratas y corsarios. El saqueo del Caribe”. Historia. National Geographic, 101 (maig de
2012) 80-89.
MARTÍNEZ GARCÍA, ÓSCAR. “Los pueblos del mar. Piratas de la Edad de Bronce”. Historia. National
Geographic, 32 [2006] 45-55.
MARTÍNEZ HOYOS, FRANCISCO. “Las otras armadas [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny
2006] 54-59.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. “El Mediterráneo, un mar de galeras”. Revista de Historia Naval, 110 (2010) 7-24.
MATEO, JOSÉ. “Las Reales Ordenanzas de Marina y la regulación de la pesca en el Ampurdán
durante el siglo XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 37 (2004) 111-150.0-0MIRA CABALLOS, ESTEBAN. Las armadas imperiales. La guerra en el mar en tiempos de Carlos V y Felipe II.
Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 277 p.
MIRA CABALLOS, ESTEBAN. “Corsarios. Los tábanos del Imperio”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006)
64-69.
MIRA CABALLOS, ESTEBAN. “La vida y la muerte a bordo de un navío del siglo XVI: algunos aportes”.
Revista de Historia Naval, 108 (2010) 39-57.
MIRA CABALLOS, ESTEBAN. “El Puerto de Santa María y la Armada Real de galeras. Noticias inéditas”.
Revista de Historia Naval, 112 (2011) 69-86.
49
F.MORENO. “Instructores alemanes en la Escuela Naval Militar (1938-1940) [I] ”, Ares. Revista de Historia
Militar, 12 (gener-febrer de 2010) 26-32.
MORENO RICO, JAVIER. “Condiciones de vida y de trabajo en la Marina Mercante decimonónica”. Revista de
Historia Naval, 115 (2011) 25-52.
MORRO VENY, GUILLEM. La marina catalana a mitjan segle XIV. Barcelona: Museu Marítim,
2005 (Estudis; 8), 314 p.-2MORRO VENY, GUILLEM. La marina medieval mallorquina (1250-1450). Palma de Mallorca:
Edicions Documenta Balear, 2009, 350 p. [1.041/18/324, ++++]-15MORTERA PEREZ, ARTEMIO. La artillería naval en la Guerra Civil Española. 1936-1939. Gijón: Fundación
Alvargonzalez, 2006, 343 p.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Los cañoneros de la clase ‘Recalde’”, Revista Española de Historia Militar, 117
(2010) 96-100.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Los cañoneros de la clase ‘Recalde’ (II) ”, Revista Española de Historia Militar,
118 (2010) 125-130.
MUTJÉ I VIVES, JOSEFINA. “Contribució de València a la guerra catalanogenovesa de 1330 a 1335”, en: XVIII
Congrés d’Història de la Corona d’Aragó: La Mediterrània de la Corona d’Aragó (s. XIII-XVI). VII Centenari de la
Sentència arbitral de Torrellas (1304-2004). València: Universitat, 2005, I, 309-326.
NÚÑEZ LADEVÉZE, LUIS. Recuerdos de un marino de guerra. Origen de la Aeronáu-tica naval en España. Madrid:
Universitas, 2.965 p.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: la construcción de galeras. Medidas y
vocabulario”. Revista de Historia Naval, 110 (2010) 119-126.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo”. Revista de Historia Naval, 111 (2010) 111-116.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: El Archivo General Militar de Segovia”.
Revista de Historia Naval, 112 (2011) 117-122.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: La primera cátedra de Historia Naval.
Murcia (España) ”. Revista de Historia Naval, 113 (2011) 125-126.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La historia vivida: la corbeta ‘Nautilus’. Orden del día leída a la dotación con
motivo del temporal ocurrido el día 27 de julio de 1921”. Revista de Historia Naval, 114 (2011) 117-120.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: tesoros bibliográficos de las bibliotecas del
Ministerio de Defensa”. Revista de Historia Naval, 114 (2011) 127-130.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La historia vivida: la botadura del acorazado Alfonso XIII”. Revista de Historia
Naval, 115 (2011) 95-98.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: Jornadas de homenaje a don Blas de Lezo.
Cartagena (Colombia)”. Revista de Historia Naval, 115 (2011) 103-106.
OCAMPO, JOSÉ ANTONIO. “La Historia Marítima en el mundo: el Galeón de Manila. Instrucciones para el
viaje a Acapulco”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 111-114.
O’DONNELL, HUGO. La campaña de Trafalgar. Madrid: Esfera, 2005, 727 p.
50
O’DONNELL, HUGO (coord.). Historia Militar de España. Edad Moderna. Ultramar y Marina. Madrid: Ministeri
de Defensa, 2012, 528 p.
ORSI LÁZARO, MARIO. “La marina catalano-aragonesa”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5
[2011 = La República en peligro] 60-65.
ORSI, MARIO. “Tipologías y tácticas navales”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 22 [2014 = La
Corona de Aragón en el Mediterráneo] 39-43.
PADILLA PORRAS, CARMEN DE. “En busca del real decreto perdido”. Revista de Historia Naval, 115 (2011) 5370.
PAZZIS PI CORRALES, MAGDALENA. “Los corsarios de Dunquerque”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1
[2012 = La Guerra de Flandes] 44-48.
PESADO RICCARDI, CARLOS NICOLÁS A. “Marinos fusilados en tiempos de la revolución rioplatense”. Revista
de Historia Naval, 114 (2011) 49-68.
PESET REIG, JOSÉ LUIS. “El siglo de la Marina. Las lecciones de la guerra”. La Aventura de la Historia, 171
(gener de 2013) 60-64.
PI CORRALES, MAGDALENA DE PAZZIS. “Vivir y morir en el mar”. Desperta Ferro. Historia militar y política de la
antigüedad y el medievo, Núm.Especial I [2011] 42-47.
PÉREZ-REVERTE, ARTURO. Cabo Trafalgar. Madrid: Punto de Lectura, 2005, 298 p.
A.POLANCO. “Cosme García y los orígenes del submarino”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 38-41.
POLANCO MASA, ALEJANDRO. “Dédalo, el primer portaaviones español”. Historia de Iberia Vieja, 69 (març de
2011) 68-71.
PUJALS, JOAQUÍM M. “El naufragi de la ‘Girona’. El tràgic destí de la Armada Invencible”. Sapiens, 51 (gen.
07) 28-31.
PUJOL HAMELINK, MARCEL. “Vaixells i navegació a l’Antiguitat”, Citerior. Arqueologia i ciències de
l’antiguitat, Tarragona, 4 (2008) 15-54 [27/0/69 +++]. -9I.RAMILA. “Corsarios ‘made in Spain’”, Clío, 93 (juliol de 2009) 16-27.
RAMIS, SERGI. “A galeres. Així era el dia a dia en una presó flotant”. Sàpiens, 127 (març de
2013). -24RIBELLES DE LA VEGA, SÍLVIA. “La Marina Real Británica en las costas de Asturias durante la guerra civil
(1936-1937): Su olvidada labor humanitaria”. Cuadernos Republicanos, 61 (primavera-estiu 2006) 39-49.
RIVERA VAQUERO, ISIDRO JOSÉ. “Aproximación al sistema de Jorge Juan referido al aparejo de los navíos
españoles. 1753”. Revista de Historia Naval, Núm. Extraordinari (2011) 7-41.
ROBERTSON, STUART (ed.). La vida de los piratas. Barce-lona: Crítica, 2010, 271 p.
RODRÍGUEZ, JOSÉ MANUEL. El almirante Blas de Lezo. El vasco que salvó al Imperio Español. Barcelona: Ediciones
Altera, 2008, 270 p.
51
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. Trafalgar y el conflicto naval anglo-español. Madrid: Actas, 2005, 459
p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTIN RAMON. Victorias por mar de los españoles. Madrid: Grafite, 2006, 337 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMON. Victorias por mar de los españoles. 4ª ed. Madrid: Sekotia, 2010
(2006), 335 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMON. La reconstrucción de la escuadra. Planes navales españoles (1898-1920).
Madrid: Galland Books, 2010, 304 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. “El impacto de una nueva tecnología naval: el caso de los
cañoneros españoles de Filipinas en el siglo XIX”. Revista de Historia Naval, 109 (2010) 9-22.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMON. Drake y la ‘Invencible’. Mitos desvelados. Madrid: Sekotia, 2011, 304
p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMON. “Las campañas navales en el ultramar español (1875-1898)”.
Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny de
2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la instauración del
protectorado español de Marruecos) 9-33.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. “Lepanto, la batalla”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 =
Lepanto] 35-39.
RODRÍGUEZ SALA, MARÍA LUISA. “Dos expediciones de altura al Pacífico septentrional (1788-1790) y sus
protagonistas”. Revista de Historia Naval, 113 (2011) 45-63.
ROLANDI SÁNCHEZ-SOLIS, MANUEL. “La actuación de la Marina en la algarada de Cavite de enero de 1872”.
Revista de Historia Naval, 108 (2010) 9-38.
ROMEU DE ARMAS, ANTONIO. “El frustrado desembarco en Santa Cruz de Tenerife en 1797 de la Infantería
de Marina inglesa al mando del almirante Nelson. El muelle y el castillo de San Cristóbal, objetivo único”.
Anuario de Estudios Atlánticos, Las Palmas de Gran Canaria, I, núm. 50 (2004) 309-318.
ROSSINYOL I LOCUBICHE, JOSEP MARIA. «Galceran III de Pinós, primer almirall de la flota catalana". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 107 (2011 = El Berguedà i el mar) 12-14.
RUÍZ MORALES, MATEO. “El artículo astronómico de Jorge Juan”. Revista de Historia Naval, 109 (2010) 23-35.
RUÍZ MORALES, MARIO. “La triangulación geodésica, entre Quito y Cuenca, de Jorge Juan y Antonio de
Ulloa”. Revista de Historia Naval, Núm. Extraordinari (2011) 7-66.
RUÍZ MORALES, MARIO. “El litoral del Reino de Granada en los portulanos de Piri Re’is”. Revista de Historia
Naval, 115 (2011) 7-24.
J.C.SALGADO. “Marea roja, marea negra”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 46-51.
SALICRÚ I LLUCH, ROSER. “Piratería y corso”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 22 [2014 = La
Corona de Aragón en el Mediterráneo] 32-38.
SAN JUAN, VÍCTOR. La batalla naval de las Dunas. La Holanda comercial contra la España del Siglo de
Oro. Barcelona: Sílex, 2006 232 p.
-5SÁNCHEZ BAENA, JUAN JOSÉ. “La necesidad y el empleo de galeras en el Mar Caribe en la segunda mitad
del siglo XVI”. Revista de Historia Naval, 110 (2010) 75-96.
52
SÁNCHEZ CARRIÓN, JOSÉ MARÍA. “Establecimientos del definitivo escalafón del Cuerpo de Ingenieros de
Marina de la Real Armada (1770-1827)”. Revista de Historia Naval, 111 (2010) 49-79.
SÁNCHEZ CARRIÓN, JOSÉ MARÍA. “Los ingenieros generales del Cuerpo de Ingenieros de Marina (17701827)”. Revista de Historia Naval, 114 (2011) 69-90.
SANET I JOVÉ, JOSEP M. Pirates, corsaris i negrers a la mar de Tarragona: Primer terç del segle
XIX. Tarragona: Silva, 2011, 113 p. -20SANTAELLA PASCUAL, FEDERICO. La artillería en la defensa de Cartagena y su base naval. Desde los orígenes al Plan
Vickers de 1926. Múrcia: Agraya, 2006, 399 p.
SHELDON-DUPLAIX, ALEXANDRE. “La reconnaissance et le renseignement dans le développement de la
marine soviétique”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de
2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction opérationnelle]) 46-61.
SICILIA CARDONA, ENRIQUE F. “Golpe en el Medway”. Historia y Vida, 538 (gener de 2013) 68-75.
SOCIAS, MARCEL; CRISTINA PUIG. “Los Liberty”. Historia y Vida, 538 (gener de 2013) 14-15.
STORRS, CHRISTOPHER. “El dominio del mar. La Armada inglesa en la Guerra de Sucesión”. Desperta Ferro.
Historia Moderna, 3 [2013 = La Guerra de Sucesión Española] 42-47.
SYVÄNNE, ILKKA. “Dragón versus dromón: el día del juicio, julio de 1043”. Desperta Ferro. Historia Antigua
y Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 32-39.
TEIJEIRO DE LA ROSA, JUAN MIGUEL. “Don José de Echegaray (1764-1842), un marino en lucha
contracorriente”. Revista de Historia Naval, 109 (2010) 67-82.
TEMPÈRE, DELPHINE. Vivre et mourir sur les navires du Siècle d’Or. París: Presses de l’Université Paris
Sorbonne, 2009 (Ibirica;20), 394 p.
“Texto abreviado e índices aumentados de la obra El cuerpo de maquinistas de la Armada (1850-1950) ”.
Revista de Historia Naval, núm. extraordinari (2010) 7-36.
TORREJÓN CHAVES, JUAN. “Ramón Power, oficial de Marina diputado por Puerto Rico en las Cortes de la
Isla de León y Cádiz”. Revista de Historia Naval, 112 (2011) 35-68.
TORRES SÁNCHEZ, RAFAEL. “La política de abastecimiento de cáñamo a la Armada en la segunda mitad del
siglo XVIII”. Revista de Historia Naval, 116 (2012) 47-72.
Trafalgar. 200 años después. León: MIC, [2005], 51 p. [Exposició a la Universitat Rey Juan Carlos, de
Móstoles]
TURNBULL, STEPHEN. “El azotes del wako: la piratería japonesa”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 46-51.
VÁZQUEZ LIJÓ, JOSÉ MANUEL. La matrícula de mar en la España del siglo XVIII. Registro, inspeción y evaluación
de las clases de marinería y maestranza. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 616 p.
VICH SÁEZ, SERGI. “Hundir el Bismarck. Persecución en alta mar”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 8492.
53
VILA, PEP. La memòria sota el mar. El naufragi de l'Annunziata i la Gran Pelikana en aigües del
Cap de Creus (diumenge, 22 de març de 1654). Girona: Instituts d'Estudis Gironins /
Associació d'Estudis Rossellonesos, 2012, 69 p. [+++]-23VIQUEIRA MUÑOZ JOSÉ ENRIQUE. “La Marina en el segundo sitio de Zaragoza”. Revista de Historia Naval, 112
(2011) 7-34.
Tractats, cròniques, dietaris i memòries
AGUADÉ I SORDÉ, JAUME. El Diari de guerra de Lluís Randé i Inglés. Batalles del Segre i de l’Ebre i camps de
concentració (abril 1938 - juliol 1939). Valls: Cossetània, 2004, 135 p.
AGUILAR ÀVILA, JOSEP ANTONI. “Les expedicions a l’Orient i la Crònica de Muntaner”. Boletín de
la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XLIX (2003-2004) 13-76.
-0ALARCÓN, PEDRO ANTONIO. Diario de un testigo de la guerra de África. Sevilla: Fundación José Manuel Lara,
2005.
Arte de la guerra de Sunzi. Versión restaurada a partir del manuscrito de Yinqueshan. ed., tr. i
not. de Laureano Ramírez Bellerín. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006, 384 p. -INEBACHS COLOMER, ISIDRE i ANTONI BACHS TORNÉ. Diari d’un soldat de pic i pala. Barcelona:
Edicions Saragossa, 2009, 152 p.-12BALBI DE CORREGGIO, FRANCISCO. Diario del gran asedio de Malta. 1565. Madrid: Fernando
Villaverde Ediciones, 2007, 234 p.-6BARROSO, VICTORIANO. En nombre de la libertad. Páginas de mi diario de guerra y exilio (1936-1946).
Madrid: Sílex, 2014, 496 p.
BELART I BENSENY, PERE. Diari d’un soldat, 1937-1939. Tremp: Garsineu, 2004, 142 p.
BOIXADER, ALBA - ROSA SERRA ROTÉS. “Memorias de un Deportado". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 94 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica 2) 8-10.
BORRÀS LLOP, JUAN. Perquè lluitavem? Escrits i paraules des del front, la reraguarda i l’exili. 1936-1939. La
Canonja: Centre d’Estudis Canongins “Pons de Castellví”, 2007 (El Porxo; 24), 636 p.
BOSOM, SEBASTIÀ i ASTORT, JOSEP. “Diari de guerra de Salvador Astort Puig”. Ceretania. Quaderns d’Estudis
Ceretans, 4 (2005) 253-263.
BROGGI, MOISÉS. “Un cirujano en las Brigadas Internacionales”. Clío, 57 (juliol 2006) 18-19.
BROGGI, MOISÉS. Memorias de un cirujano. Madrid: Península, 2006, 348 p.
BRUNO FERNÁNDEZ, FRANCISCO. Tratado de las epidemias malignas y enfermedades particulares de los exércitos.
Mairena de Aljarafe: Extramudos Edición S.L., 2007, 166 p.
CABEZA DE VACA, AMPARO. Bajo cielos de plomo. Unas memorias y el diario de Rafael Salazar Alonso. Madrid:
Actas, 2009, 363 p.
CAPELLADES SALA, JOSEP. Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del
Penedès: Edicions Andana, 2010, 212 p. -1354
CARTAGENA, ALONSO DE. Tratados militares. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 490 p.
CATALAN, MONTSERRAT. “El dietari inèdit de Tarradellas. Gener 1939. Els darrers dies de la
Guerra Civil des de la primera línea de front”. Sapiens, 85 (novembre de 2009) 20-27.
-13CÉSAR, JULI. Guerres de les Gàl·lies. Comentaris de la guerra civil. Barcelona: Edicions 62, 2011
(Biblioteca Grecia i Roma de la Bernat Metge; 6), 470 p. -18CHACÓN Y CALVO, JOSÉ MARÍA. Diario íntimo de la revolución española. Madrid: Verbum, 2010, 205 p.
CLAUSEWITZ, KARL VON. De la guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 776 p.
COLL, ANSELM. «Diaris de guerra: L'Espunyola". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 93 (2007 = La
recuperació de la Memòria Històrica) 10-12.
CORPAS MAULEON, JAVIER. «Diario de un alférez provisional en campaña”. Revista Española de Historia
Militar, 124 (2010) 130-137.
DEL BARRIO, JOSÉ. Memorias políticas y militares. Barcelona: Pasado y Presente, 2013, 436 p.
DÍAZ DE GAMEZ, GUTIERRE. The unconquered Knight. A Chronicle of the Deeds of Don Pero Niño, Count of
Buelna. Tr. John Evans. Woodbridge: Boydell, 2004, 232 p.
DURAN, JOAQUIM. Memòries de guerra i postguerra d’un combatent republicà. Caldes de Montbui: l’autor, 2004,
45 p.
FARRÉ MORÁN, JOSEP. “Diari dels últims mesos de Guerra Civil a Torredembarra”. Recull de
Treballs, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 10 (2009) 5-38.-17FERNÁNDEZ-COPEL, JORGE. General Gavilán. Memorias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 408 p.
FERRATER I ESTIVILL, CAMIL. “Els meus records de Sidi-Ifni (1960-1961)”. El Pont Alt, La Selva del
Camp, 120 (novembre de 2013) 10-11. -24FORNELL, JOAN. «Diari de la Quinta del Biberó". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 94 (2007 = La
recuperació de la Memòria Històrica 2) 11-15.
FRONTINO, SEXTO JULIO. Los cuatro libros de los exemplos, consejos e avisos de la guerra (Strategematon). Ed.,
introd. i notes d’Àngel Gómez Moreno. Madrid: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, [2005],
145 p.
FRONTINO, SEXTO JULIO; MARÍA ELVIRA ROCA BAREA (ed). Tratado militar de Frontino. Humanismo y Caballería
en el cuatrocientos castellano. Traducción del siglo XV. Madrid: CSIC, 2011 (Clásicos hispánicos. CSIC; 2), 292
p.
GALÍ, RAIMON. Memòries. Barcelona: Proa, 2004, 259 p.
GARCÍA FITZ, FRANCISCO. “Tecnología, literatura técnica y diseño de máquinas de guerra
durante la baja Edad Media occidental. El Thesaurus regis Franciae acquisitionibus Terrae
Santae de Guido da Vigevano (1335)”. Anuario de Estudios Medievales, 41-II (2011) 819-864.
[71/9/44, +++] -21-
GAULLE, CHARLES DE. Memorias de guerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 760 p.
55
GENÍS I MAS, DANIEL (a c.d.). La invasió francesa de l’Empordà el 1285. La Relación Histórica de Rafael Cervera.
Una traducció castellana de la Crònica de Bernat Desclot. Girona: Ajuntament de Castelló d’Empúries, 2006,
165 p.
GERHARD I HORTET, CARLES. Dues guerres i un exili. Memòries. Pròleg de Borja de Riquer. Barcelona:
L’Avenç, 2013, 256 p.
GIL BEL, EVA. «La perspectiva vencedora de la Histoire de la dérnière revolte des catalans. Una
crònica exemplaritzant de 1715», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés
d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [30/1/15 ++].-12GOEBBELS, JOSEPH. Diario de 1945. Los últimos escritos del jerarca nazi que permaneció junto a Hitler hasta el final.
Madrid: La Esfera de los libros, 2007, 472 p.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Roman Soltyk. El horror de la guerra a través de las memorias de un oficial
polaco durante la campaña de Rusia”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8 [2014 = Los polacos de Napoleón]
40-44.
GRAU I VIADER, FRANCESC. Dues línies terriblement paral·leles. Diari d’un combatent de disset
anys. Barcelona: Club Editor, 2009, 206 p. -14GUDERIAN, HEINZ. Recuerdos de un soldado. Madrid: Inédita, 2007, 518 p.
GUITART RIVERA, JOAN. «Diaris de guerra: notes del Santuari de Queralt de 1929 a 1939". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 93 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica) 13-14.
GUTIÉRREZ DE LA VEGA, LUÍS. Nuevo tratado y compendio de re militari. Ed., crítica e intr. de Míriam Galante
Becerril. [Madrid]: Ministerio de Defensa. Secretaría General Técnica, 2005, 109 p.
HENNINGSEN, CHARLES FREDERIC. Campaña de doce meses con Zumalacárregui. Pamplona: Sancho el Fuerte,
2005.
IBARS BORI, ANTONI – JOAQUIM CAPDEVILA CAPDEVILA. “Diari de guerra de Salvador
Porras i Manaut (1937-1939)”. Urtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell, 27 (2013) 207-235. -24IGLESIAS, CARMEN; ALEJANDRO DIZ. Escritos de historia Militar. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 420 p.
JANSÀ I JANÉ, JOAN. Diari d’un soldat. [Santa Margarida i els Monjos]: Ajuntament, 2004, 87 p.
JIMENEZ FRAILE, RAMON. «Henningsen. El mercenario romántico”. Clío, 56 (juny 06) 48-52.
JIVALLÍ CUADRAS, JORDI. “’Recuerdos’. Vivències del soldat republicà Josep Jivallí Dolcet,
incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista”. Podall, Centre d’Estudis de la Conca de
Barberà, Montblanc [En línia] Novembre de 2013, núm. 2, p. 148-185. Disponible a:
www.tinet.org/portal/uploads/PODALL... -24LARRIBA, ELISABET. De la Jancette à la plume: Pedro Pablo Gatell y Carnicer, un cirurgien de la marine royale dans
l’Espagne des Lumières (1745-1792). Aix-En-Provence: Publications de l’Université de Provence, 2005, 238 p.
56
MARGALEF BOQUERA, LLUC. Diari de guerra d’en Magí Domènech i Martí. Valls: Cossetània /
Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, 2014 (Les Nostres Arrels; 9), 454 p.
[339/14/137+2, +++].
-27MASANÉS, CRISTINA. “El diari inèdit de la batalla d’Alger. La contracrònica del desastre naval de
l’Espanya Borbònica”. Sapiens, 55 (maig 97) 46-49. -6MERCADÉ LLOPART, ANTONI. “Memòries d’un soldat de la lleva del biberó”. Recull de Treballs,
Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 14 (2013) 200-215. -24MIRAMBELL, ENRIC i VILA, PEP (a c.d.). “Notícies de casa Thió de Franciac en època de la Guerra
Gran i durant la Guerra del Francès (1791-1811)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVII
(2006) 255-308. -4-
MORERA I DARBRA, MIQUEL. Un noi al front. Una joventut perduda. 1936-1945. Calafell:
Llibres de Matrícula, 2010 (Cartipàs; 23), 389 p.-17MORLA LYNCH, CARLOS. Informes diplomáticos y diarios de la guerra civil. Memoria presentada al Gobierno de
Chile correspon-diente a la labor realizada al frente de la Embajada en Madrid durante la Guerra Civil. 1937-1939.
Seguidos de: Diario 30 de marzo a 5 de mayo de 1939 y del Diario de Carlos Morla Vicuña. 1937-1939. Sevilla:
Espuela de Plata, 2010, 616 p.
NEUGASS, JAMES. La guerra es bella. Diario de un brigadista americano en la guerra civil española. Tr. Felipe
Osanz. Barcelona: Papel de Liar, 2010, 414 p.
PAMIES, TERESA. Estem en guerra. Escrits 1936-1939. Ed. intr. i entrev. a c.d. Xènia Guirao i David Jornet.
Valls: Cossetània, 2005, 208 p.
PASTOR PETIT, DOMÈNEC. Posta de sol sense lluna. Memòries d’infantesa de la Guerra Civil. Barcelona: Base,
2009, 275 p.
PEREA SIMON, EUGENI. “Dietari i memòries de la Guerra Civil a l’Arxidiòcesi de Tarragona: l’obra
-0de Sebastià Porqueres, d’Alforja (1935)”. Estudis de Constantí, 19 (2003) 53-63.
PEREA SIMÓN, EUGENI. “La Guerra Civil Espanyola al Camp de Tarragona. Apunts a l‘estat de la
qüestió”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 49 (2006) 141-159. -2PEREA SIMÓN, EUGENI. Historiografia religiosa de l’arxidiòcesi de Tarragona (1606-2007): l’estat de la
qüestió. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010.-17-
POL, LLUÍS FERRAN DE. Un de tants. A c.d. J.V.García Raffi. Barcelona: Club Editor, 2009,
138 p. -13PROCOPIO DE CESAREA. Historia de las Guerras. Libros VII – VIII (Guerra Gótica). Madrid: Gredos, 2007, 360 p.
PUJOL, CLÀUDIA. “La guerra civil amb ulls de nena. El diari d’Encarnació Martorell, la nostra
Anna Frank”. Sapiens, 72 (Octubre 2008) 46-51.-11-
PUJOL, ENRIC (ed.). Antologia de memòries i dietaris personals catalans sobre la Guerra de
Successió. Estudi intr. d’Òscar Jané. Barcelona: IEC, 2014 (Secció Històrico-Arqueològica;
97), 286 p. -2757
RAMONEDA VILARDAGA, JUAN. ¡Muera la Muerte! España 1936-1939. Memorias de guerra de
un piloto de caza luchador por la República. Valls: Centre de Recerca i Documentació
“Aviació Republicana i Guerra Civil“ / Ediciones Lectio, 2010 (Esquadra 11; 1),254 p.-13RAOUL DE CAEN. Gesta Tancredi. A History of the Normans on the First Crusade. tr. et intr. de Bernard et
David S. Bachrach. Aldershot: Ashgate, 2005 (Crusade Text in Translation, 12), 196 p.
REESE, WILY PETER. Un extraño para mi mismo. Diarios de un soldado alemán. 1941-1944. Barcelona: Debate,
2005, 256 p.
P.RIBIERE. «Les mémoires du maréchal du Plessis», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>.
Dossier: «Histoire et stratégie».
RIERA I HERNÁNDEZ, XAVIER. «El setge de 1714 vist pels borbònics Bacallar i Belando. Noves
perspectives a l’obra de Belando», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés
d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [79/1/21 ++].-12ROCA BAREA, MARÍA-ELVIRA. “El ‘Libro de la Guerra’ y la traducción de Vegecio por Fray Alonso de San
Cristóbal”. Anuario de Estudios Medievales, v. 36/1 (gener-juny 2007) 267-304.
RUBIÓ TUDURÍ, NICOLAU M. Llatins de servitud. París, 1940-1944. tr. i pròleg de Josep M. Quintana.
Palma : Lleonard Muntaner Editor, 2006, 199 p. -4RÚJULA, PEDRO (ed.). Memorias del mariscal Suchet sobre sus campañas en España. 1808-1814. Saragossa:
Institución Fernando el Católico, CSIC, 2012, 676 p.
SALVADOR I ANDRÉS, LLUÍS DE. Tarragona sota les bombes. Crònica d’una societat en guerra
(1936-1939). Edició, presentació i apunts biogràfics a c.d. M. Elena Virgili Bertran. Valls:
Cossetània Edicions, 2005 (Memòria del Segle XX, 5). 204 p. -1SIMON I TARRÉS, ANTONI (a c.d.), MUÑOZ I HERNÁNDEZ, PERE (col.). Flix i la Catalunya del cinc-cents segons les
memòries de Perot de Vilanova. Flix: Ajuntament, 2006, 106 p.
SUNZI. El arte de la guerra. tr. i not. Albert Galvany. Madrid: Trotta, 2005, 236 p.-3TELLO [SANCHO], MANUEL – MARIA NOGUERA (transcr.). “Itinerari d’un soldat en temps de
guerra». Estudis Altafullencs, 37 (2013) 97-100. -24Un liberal en terra de carlins. Memòries de Joan Fornell. Lleida: Arxiu Comarcal del Solsonès /
Centre d’Estudis Lacetans, 2006, 77 p. -3“Una crònica militar intercalada en un llibre sacramental”. Butlletí de la Societat Catalana de
Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària, Barcelona, 9 (setembre de 2010) 5. -15VEGENCIO RENATO, FLAVIO. [Epitoma rei militaris] El arte de la guerra romana. tr. i notes d’A.R.Menéndez
Argüín. Madrid: Signifer, 2005, 157 p.
VENTOSA I ROIG, JOAN. “Diari del viatge de Montpeller a Mèxic (octubre de 1941)”. Del Penedès,
IEP, 23 (2010) 14-45 [34/0/7, ++]. -17-
58
VILLENA, LEONARDO. “Libros ibéricos sobre arte militar (Siglos XVI-XVIII)”. Castillos de España,
141 (abril 2006) 42-52. -2WOJCIECHOWSKI, KAJETAN. Mis memorias de España. Madrid: Ministeri de Defensa, 2009, 170 p.
ANTIGA
A.AGUILERA. “Los galos. Guerreros indomables”, Historia. National Geographic, 53 (maig 2008) 52-62.
AGUILERA DURÁN, TOMÁS. “Arqueología de un mito. Celtomanía y celtoescepticismo”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 6-9.
DEYBER, ALAIN. “La guerra en el mundo celta”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 2 [2010 = La
amenaza celta] 10-17.
“Entrevista a Frank Mathieu, armero y especialista en reconstrucción gala”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 34-35.
BARREIRO RUBÍN, VÍCTOR. La guerra en el mundo antiguo. Madrid: Alianza, 2004, 394 p.
A.F.D. “Las armas de la Antigüedad”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 24-29.
GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Los Celtas. Leyenda y realidad de una cultura desconocida”. Historia de Iberia
Vieja, 88 (octubre de 2012) 32-39.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Santuarios guerreros en la Protohistoria europea”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 10-15.
HALL, RICHARD. El mundo de los Vikingos. Madrid: Akal, 2008, 240 p.
HANSON, VÍCTOR DAVIES. El arte de la guerra en el mundo antiguo. Tr. de Sílvia Furió.
Barcelona: Crítica, 2012, 348 p. -20HERNÁNDEZ CARDONA, F. XAVIER; XAVIER RUBIO CAMPILLO. Breve Historia de la Guerra
Antigua y Medieval. Madrid: Nowtilus, 2011, 270 p.-18LENDON, JON.E. Soldados y fantasmas. Mitos y tradición en la antigüedad clásica. Tr. Daniel Aldea Rossell e
Irene Muzas Calpe. Barcelona: Ariel, 2011, 560 p.
QUESADA, FERNANDO. Estandartes militares en el mundo antiguo. Madrid: Signifer libros, 2007, 116 p.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “La evolución de la panoplia y de las tácticas galas”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 18-24.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. “El ariete. La más antigua de las armas de asedio”. Akros. La revista del Museo, Melilla, 4
(2005) 27-32.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. Artillería y poliorcética en el mundo grecoromano. Madrid: Polifemo, 2006, 267 p.
SANDARS, NANCY K. Los Pueblos del Mar. Madrid: Oberon / Anaya, 2005 (Oberon Historia, 36), 248 p.
E.SERRANO. “Cómo el hierro cambió el mundo”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 80-83.
SOUZA, PHILIP DE (ed.). La Guerra en el mundo antiguo. Madrid: Akal, 2008, 320 p.
59
F.SOTERAS. “Estrategia de invasión. istratijiya-l-gazw (708-725 d.C.)”, Revista de Historia Militar, 106 (2010)
159-219.
TURNBULL, STEPHEN. “Ikko-Ikki: guerras de religión en Japón”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 60-65.
VIDAL, JORDI.”Herem: el exterminio sagrado en el antiguo Israel”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 6-9.
WOLFF, C. «De l’art du déguisement chez les soldats». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v.
5 (2008-2012).
Àsia menor
ÁLVAR EZQUERRA, JAIME. “Ciro el Grande. El forjador del imperio persa”. Historia. National Geographic, 97
(gener de 2012) 36-45.
CÓRDOBA, JOAQUIN MARÍA. “La batalla del río Ulaya: plan estratégico y tácticas de combate de un ejército
asirio en campaña”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10 [2012 = El imperio asirio] 30-36.
DEL CERRO, CARMEN. “La caída del Imperio neoasirio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10
[2012 = El imperio asirio] 40-44.
ESPEJEL ARROYO, FERNANDO - CRISTINA LÓPEZ REGUEIRO. “Dajjâlu: los servicios de inteligencia asirios”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10 [2012 = El imperio asirio] 37-39.
A.GALLEGO. “El imperio acadio. La herencia de Sargón I”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de
2010) 46-55.
D.GÓMEZ. “Darío III. A la sombra de Alejandro Magno”, Clío, 95 (setembre de 2009) 68-75.
O.GONZÁLEZ CAAMAÑO. “La Persia aqueménida”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 31-37 [Dossier: De
Ciro a Darío el Grande].
GONZÁLEZ SALAZAR, JUAN MANUEL. El imperio hitita. Madrid: Aldebarán, 2010, 211 p.
GRAU TORRAS, SERGI. “Husitas: los herejes que doblegaron al imperio”. Historia. National Geographic, 86
(febrer de 2011) 18-22.
D.HERNÁNDEZ DE LA FUENTE. “Escitas. Los guerreros de las estepas”, Historia. National Geographic, 58
(octubre de 2008) 43-55.
HERNÁNDEZ GARCÍA, ROSALÍA. “Deportaciones en el Imperio neoasirio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 10 [2012 = El imperio asirio] 26-29.
HOLLAND, TOM. Fuego persa. La historia de la guerra en que nació Occidente. Barcelona: Planeta, 2007, 570 p.
MARQUEZ ROWE, IGNACIO. “Senaquerib. El poderoso rey de Asiria”. Historia. National Geographic, 99 (març
de 2012) 42-49.
MARTÍNEZ GARCÍA, ÓSCAR. “Hititas. El gran imperio del próximo oriente”. Historia. National Geographic, 46
(Octubre 2007) 46-55.
F.MASÓ. “El imperio asirio. Los conquistadores de Oriente”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de
2008) 42-51.
60
F.MASÓ. “Ur, el gran imperio”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 44-55.
F.MASÓ. “Assurbanipal, rey de Asiria”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 42-51.
MASÓ, FELIP. “La pau com a única vencedora: la batalla de Cadeix». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i
JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La
Magrana, 2012 (Orígens; 177), 13-36.
J.L.MONTERO. “Asiria. El imperio del rio Tigris”, Clío, 108 (octubre de 2010) 17-21.
NADALI, DAVIDE. “La revolución militar asiria”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10 [2012 = El
imperio asirio] 6-12.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Jinetes acorazados”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 95-97.
QUESADA, FERNANDO. “Caballos de guerra. Arma, vehículo y prestigio”. La Aventura de la Historia, 163
(maig de 2012) 44-49.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Del carro a la caballería”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10
[2012 = El imperio asirio] 14-18.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. “Las guerras danubianas de Marco Aurelio”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 10 [2012 = El imperio asirio] 60-65.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. “El ejército del imperio neoasirio. Las primeras máquinas de asedio”. Espacio, Tiempo y
Forma. Serie II. Historia Antigua, 17-18 (2004-2005) 13-34.
SEKUNDA, NICHOLAS V. “Ciro el Grande y el primer ejército aqueménida”. Desperta Ferro. Historia Antigua
y Medieval, 10 [2012 = El imperio asirio] 46-50.
SOLER, SUSANA.”Hititas contra egipcios. ‘Guerra fría’ en la Antigüedad”. Clío, 112 (febrer de 2011) 16-27.
SELLA, ANTONI. “Pèrsia, l’imperi més poderós del món antic”. Sapiens, núm. 127 (març de 2013).
VIDAL, JORDI. “Una història de destrucció: el setge de Laquix». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i JORDI
VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana,
2012 (Orígens; 177), 37-50.
VIDAL, JORDI. “Guerras desiguales: el Imperio Asirio contra las ciudades fenicias”. Revista Universitaria de
Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 100-116.
VIDAL, JORDI. “La guerra de asedio en Mesopotamia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 10 [2012
= El imperio asirio] 20-25.
Bizanci
EMECEN, FERIDUN M. “1453: la caída de Constantinopla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 4
[2011 = Los sitios de Constantinopla] 44-51.
FERNÁNDEZ DELGADO, AITOR. “Barbari ad portas: el sitio ávaro-sasánida del 626”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 20-25.
FERNÁNDEZ DELGADO, AITOR. “Utrimque roditur: relaciones exteriores y equilibrio de poder del Imperio
justinianeo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 18 [2013 = Justiniano el Grande] 36-39.
61
GARCÍA FITZ, F. “Los asedios de Constantinopla, 1203-1204”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 4
[2011 = Los sitios de Constantinopla] 36-42.
GÓMEZ SAAFIGUEROA, HILARIO. “El primer ataque árabe contra Constantinopla (668-678) ”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 26-31.
GÓMEZ SAAFIGUEROA, HILARIO. “Las murallas de Constantinopla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 18-19.
D.HERNÁNDEZ DE LA FUENTE. “Justiniano. La reconquista de occidente”, Historia. National Geographic, 71
(novembre de 2009) 64-73.
HERRIN, JUDITH. Bizancio. El imperio que hizo posible la Europa moderna. Barcelona: Debate, 2009, 544 p.
HUGHES, IAN. “La conquista del reino vándalo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La
Segunda Guerra Púnica en Iberia] 60-65.
LILLINGTON-MARTIN, CHRISTOPHER. “La defensa de Roma por Belisario”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 18 [2013 = Justiniano el Grande] 40-45.
MAASS, MICHAEL. “Las guerras de Justiniano en Occidente y la idea de restauración”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 18 [2013 = Justiniano el Grande] 6-10.
E.MARCOS. “Bizancio. El otro imperio romano”, Clío, 84 (desembre de 2008) 48-59.
MAYMÓ I CAPDEVILA, PERE. “Belisario, el último gran general romano”. Historia. National Geographic, 98
(febrer de 2012) 14-17.
ÓRDENES HERMOSILLA, HÉCTOR. “Las cruzadas en Bizancio: visiones y acciones entre los siglos XI y XIV”.
Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2009, 2, p. 170-186,
www.orbisterrarum.cl.
PELEGERO ALCAIDE, BORJA. “Justiniano y las hordas post-húnicas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 18 [2013 = Justiniano el Grande] 18-23.
RODRÍGUEZ GARCÍA, JOSÉ MANUEL. “La población civil en los sitios”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 32-35.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. “El asedio de Bizancio de 193-195 d.C. ”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 12-17.
SÁNCHEZ BARCAZO, CÉSAR. “Los infieles a las puertas de Constantinopla. Los primeros esfuerzos árabes de
tomar la Nueva Roma”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En
línia], 2009, 2, p. 55-76, www.orbisterrarum.cl.
SÁNCHEZ GRACIA, JAVIER. “Zenón de Constantinopla”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Octubre de 2011, núm. 10, p. 29-43. Disponible a: www.delaguerra.net.
SOTO CHICA, JOSÉ. “Narsés y la conquista de Italia, 552-554”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
18 [2013 = Justiniano el Grande] 46-52.
SYVÄNNE, ILKKA. “El ejército de Justiniano”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 18 [2013 =
Justiniano el Grande] 11-17.
SYVÄNNE, ILKKA. “La Guerra Persa: 527-532”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 18 [2013 =
Justiniano el Grande] 26-35.
62
WRIGHT, CHRISTOPHER. “Bizancio y la Primera Cruzada”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 20
[2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 11-15.
Cartago i Fenícia
ARRAYÁS MORALES, ISAÍAS. “Una guerra inevitable: la batalla de Cannae». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA
i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La
Magrana, 2012 (Orígens; 177), 151-167.
“Aspectos relacionados con la Península Ibérica en Apiano: sobre Iberia y Aníbal”. Revista de Claseshistoria.
Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Març de 2013, artícle núm. 353,
www.claseshistoria.com.
AUBET SEMMLER, M. EUGE-NIA. Tiro y las colonias feni-cias de occidente. Barcelona: Bellaterra, 2009
(Bellaterra arqueología; 37), 426 p.
BARCELÓ, PEDRO. Aníbal. Estratega y estadista. Tr. Carlos Fortea. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 334 p.
BRIZZI, GIOVANNI. Escipión y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2010, 400 p.
BROGGI, DAVID. “Los últimos años de Aníbal”. Clío, 115 (maig de 2011) 72-79.
CANALES, CARLOS. El ejército de Aníbal. Cartago contra Roma. Madrid: Distriforma, 2005, 20 p.
CHRIST, KARL. Aníbal. Barcelona: Empresa Editorial Herder, 2006, 262 p.
CISA, JAVIER. “Aníbal. El cartaginés que humilló a Roma”. Historia y Vida, 456 (març 2006) 60-67.
A.CÒNSUL. “I Anníbal va travessar els Pirineus”, Sapiens, 82 (agost 09) 20-27.
DURHAM, DAVID A. Aníbal. El orgullo de Cartago. tr. Hernán Sabaté Vargas i Montserrat Gurgui Martínez de
Huete. Barcelona: Ediciones B S.A., 2005, 592 p.
F.GARCÍA ALONSO. “Tiro. La gran metrópoli de los fenicios”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de
2010) 44-51.
GARCÍA TOMÁS, SALVADOR. Aníbal. Genio de la guerra. Madrid: Cultivalibro, 2010, 374 p.
GOLDSWORTHY, ADRIAN. La caída de Cartago. Las guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2008, 447 p.
J.GÓMEZ ESPELOSÍN. “Fenicios. Los dueños del Mediterráneo”, Historia. National Geographic, 66 (juny de
2009) 42-51.
LASPE, D. «Cannae. Ein Versehen ?”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
MINUNNO, G. «Sul passaggio del Rodano da parte degli elefanti di Annibale». RÉMA. Revue des études
militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
MONGE, JOSE ANTONIO. “La primera Guerra Púnica. Cartago desafía Roma”. Historia. National Geographic,
40 [Abril 2007] 56-65.
J.A.MONGE. “Aníbal. El mayor enemigo de Roma”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 6675.
63
C.PADRÓ. “El enemigo Aníbal”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 32-37.
C.PADRÓ. “Roma contra Cartago”, Historia y vida, 505 (abril de 2010) 40-47 [Dossier: Roma y Cartago frente
a frente].
PITILLAS SALAÑER, EDUARDO. “El inicio de la Segunda Guerra Púnica (218 a.C.)”. Historia 16, 357
(gener 2006) 38-47. -2POSTERGUILLO, SANTIAGO. “Aníbal en los Alpes”. Historia. National Geographic, 89 (maig de 2011) 62-71.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. Cartago contra Roma. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
SANTAMARÍA, PEDRO [entrevistat]. “La batalla de Bragadas dio la posibilidad a una Cartago tambaleante a
rehacerse de nuevo y proseguir la lucha catorce años más”. Clío. Revista de historia, 138 (abril de 2013) 97.
SEGADO-ÚCEDA, MANUEL JESÚS. “La colonización cartaginesa en la península ibérica”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Novembre de 2009,
artícle núm. 61, www.claseshistoria.com.
SILIO ITALICO, CAYO. La Guerra Púnica. ed. de Joaquín Villalba Álvarez. Tres Cantos: Akal, [2005], 638 p.
Egipte
ALONSO GARCÍA, JOSÉ F. “El ejército durante el Reino Nuevo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 12-17.
N.CASTELLANOS. “El esplendor del Imperio Medio”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010) 3039.
CASTELLANO, NÚRIA. “Los faraones hicsos”. Historia. National Geographic, 95 (novembre de 2011) 34-41.
F.ESTRADA. “El ejército de Tutmosis III”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008) 32-43.
C.GARCÍA GUAL. “Ptolomeo I. General de Alejandro y rey de Egipto”, Historia. National Geographic, 57
(setembre de 2008) 32-41.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “La batalla del Nilo: Egipto contra los Pueblos del Mar”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 8-14.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Al servicio del faraón. Mercenarios en Egipto durante el Imperio Nuevo”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 24-28.
LIVERANI, MARIO. “Guerra y diplomacia entre Egipto y Asia durante el Imperio Nuevo”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 42-45.
MARTÍNEZ BABÓN, JAVIER. “Las campañas militares de Tutmosis III”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 30-35.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “El carro de guerra en batalla. Una revisión crítica”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 46-51.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “La autobiografía del militar Ahmose, hijo de Ebana”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 20-22.
64
B.RAMÍREZ. “Tutmosis III. El constructor del imperio egipcio”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de
2009) 30-41.
N.RODRÍGUEZ CORCOLL. “Horemheb. Un general en el trono de Egipto”. Historia. National Geographic, 76
(abril de 2010) 34-43.
RUBIO CAMPOS, JORGE. “La batalla de Megiddo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 15 [2013 =
Egipto, el imperio Nuevo] 36-41.
VELASCO PÍREZ, AROA. “Egipto, Mitanni, Hatti: equilibrio de potencias”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 15 [2013 = Egipto, el imperio Nuevo] 4-11.
Grècia
AGUILAR BARAJAS, ANTONIO. “Una historia épica: las Guerras Médicas”. Revista de Claseshistoria. Publicación
digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Juny de 2009, artícle núm. 20,
www.claseshistoria.com.
AGUILAR BARAJAS, ANTONIO. “Espartanos, guerreros del Peloponeso”. Revista de Claseshistoria. Publicación
digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 33,
www.claseshistoria.com.
AGUILERA DURÁN, TOMÁS. “El espejismo espartano: de Platón al 11S”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 14 [2012 = Esparta] 48-51.
ALONSO MORENO, CLAUDIA V. “Esparta, una sociedad para la guerra”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 14 [2012 = Esparta] 6-9.
ANSON, EDWARD. “The Introduction of the ‘sarisa’ in Macedonian Warfare”. Ancient Society, 40 (2010) 5168.
ANTELA, BORJA. “La batalla de las Termópilas. Los héroes de Esparta”. Historia. National Geographic, 88
(abril de 2011) 50-59.
B.ANTELA-BERNARDEZ. “Alejandro Magno. La conquista de Grecia”, Historia. National Geographic, 82
(octubre de 2010) 52-63.
ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA. «La forja d’Alexandre: Gaugamela». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i JORDI
VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana,
2012 (Orígens; 177), 97-124.
ANTELA BERNÁRDEZ, BORJA. “Pirro. El rey griego que desafió a Roma”. Historia. National Geographic, 98
(febrer de 2012) 48-57.
ANTELA BERNÁRDEZ, IGNACIO BORJA. “Seleuco, señor de Asia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 60-65.
ANTELA BERNÁRDEZ, IGNACIO BORJA. “Elefantes de guerra en el mundo helenístico”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 42-45.
ANTELA BERNÁRDEZ, IGNACIO BORJA. “Filipo II y el Panhelenismo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 50-53.
ANTELA, BORJA. “Los asedios de Mileto y Halicarnaso”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 27
[2014 = Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
65
ARAYA VALENCIA, BORIS. “La presencia de la guerra de Troya en el Libro de Alexandre: un exemplum
medieval (siglo XIII d.C.)”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos
[En línia], 2012, 8, p. 12-28, www.orbisterrarum.cl.
BARCELÓ, PEDRO. Alejandro Magno. Madrid: Alianza, 2011, 342 p.
BARCELÓ, PEDRO. “Alejandro y Darío, semblanzas contrastadas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 27 [2014 = Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
BETTALLI, MARCO. “La kataphronesis di Cabria”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 6
(2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à
l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
BENDRISSS, ERNEST. “El azote de Esparta”. Historia y Vida, 473 (Agost 2007) 59-63.
J.M.CANDAU. “Tebas, la gran rival de Esparta”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 44-53.
J.CANO. “Esparta. El mejor ejército de Grecia”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de 2009) 42-51.
CAÑETE, HUGO A. “Alejandro y Afganistán. Reflexiones nuevas para una guerra vieja”. DLG. Delaguerra.
Revista de Historia Militar [En línia] Novembre de 2010, núm. 6, p. 34-81. Disponible a: www.delaguerra.net.
CARTLEDGE, PAUL. Termópilas. La batalla que cambió el mundo. Barcelona: Ariel, 2007, 346 p.
CORVISIER, JEAN NICOLAS. «Incapacité militaire et cause de l’échec d’après les historiens et les stratégistes
grecs». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre
dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par
Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
COUVENHES, JEAN-CHRISTOPHE. “Érétrie, la garnison de Rhamnonte et Dikairchos, d’Antigone Gonatas à
Démétrios II». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la
guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e anniversaire,
réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
DE SOUZA, PHILIP. «Xenophon on Naval Warfare». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 6
(2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à
l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
DELGADO VEGA, ÁLVARO. “La batalla de las Arginusas”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Novembre de 2010, núm. 6, p. 4-15. Disponible a: www.delaguerra.net.
A.J.DOMÍNGUEZ MONEDERO. “Las Guerras Médicas. Grecia derrota a los persas”,
Geographic, 61 (gener de 2009) 42-51.
Historia. National
DOMÍNGUEZ MONEDERO, ADOLFO JERÓNIMO. “Atenas contra Filipo: la batalla de Queronea”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 40-49.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, ADOLFO JERÓNIMO. “Las guerras mesenias”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 14 [2012 = Esparta] 10-15.
DOMÍNGUEZ MONEDERO, ADOLFO J. “Los inicios del reinado de Alejandro III de Macedonia”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 27 [2014 = Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
J.DOWDALL. “La inteligencia durante la expedición de los Diez Mil”. Historia Militar. Revista Digital
[<www.historiamilitar.es>] (en anglès).
66
ECHEVARRÍA REY, FERNANDO. “’Taktitè technè’: The Neglected Element in Classical ‘Hoplite’ Battles”.
Ancient Society, 41 (2011) 45-82.
ECHEVERRÍA REY, FERNANDO. “El ejército espartano en su periodo de apogeo”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 14 [2012 = Esparta] 24-30.
ELLIOT, JULIÁN. “Espartanos, Nacidos para luchar”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 56-63.
ESPLUGA, JAVIER. “Termópilas. La batalla de los 300 de Leónidas”. Clío, 66 (abril 2007) 20-27.
FACHARD, SYLVIAN. “Eleutherai as the Gates to Boeotia”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París,
v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à
l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
FONTANA, FEDERICA. “Crisi della lega Peloponnesiaca e autonomia delle ‘poleis’ in Senofonte: il caso di
Fliunte e Corinto”. Ancient Society, 40 (2010) 215-238.
C.FORNIS. “Esparta desvelada”, Clío, 108 (octubre de 2010) 42-55.
FORNIS, CÉSAR. “Agesilao II y su expedición "panhelénica" contra el Gran Rey persa”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 60-65.
FORNIS, CÉSAR. “Cleómenes I, la consolidación del imperio continental lacedemonio”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 14 [2012 = Esparta] 16-22.
FRUTOS GARCÍA, ALBA DE. “La consolidación del Egipto lágida”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 46-50.
GABRIELSEN, VINCENT. “The Navies of Classical Athens and Hellenistic Rhodes: An epigraphic comparison
of display, monument and text”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques
militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e
anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
GARCÍA GUAL, CARLOS. “Jenofonte: soldado, político y cronista imparcial”. Historia. National Geographic, 36
(desembre 2006) 111-114.
GARCÍA GUAL, CARLOS. “Alejandro en la India”. Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 46-55.
C.GARCÍA GUAL. “Alejandro Magno. El último héroe de Grecia”, Historia. National Geographic, 67 (juliol de
2009) 42-51.
C.GARCÍA GUAL. “Alcibíades. El general de Atenas”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de 2009)
42-51.
C.GARCÍA GUAL. “Aquiles. El héroe de la guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010)
50-59.
C.GARCÍA GUAL. “Temístocles el ateniense. El vencedor de Salamina”, Historia. National Geographic, 84
(desembre de 2010) 52-61.
GARCÍA GUAL, CARLOS. “Alejandro Magno”. Historia. National Geographic, 100 (abril de 2012) 56-63.
I.GIMÉNEZ CHUECA. “La odisea de los diez mil. Mercenarios griegos en el corazón del imperio persa”, Clío,
87 (gener de 2009) 18-27.
I.GIMÉNEZ CHUECA. “La batalla de Maratón. Grecia 1 – Persia 0”. Clio, núm. 101 (abril de 2010) 18-27.
67
GÓMEZ CASTRO, DANIEL. «Una batalla crucial a peu de pàgina: Leuctres». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA
i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La
Magrana, 2012 (Orígens; 177), 73-95.
GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO-JAVIER. La leyenda de Alejandro. Madrid: Universitat d’Alcalà d’Henares,
2007, 424 p.
GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO JAVIER. “Alejandro Magno. El destructor de Persépolis”. Historia. National
Geographic, 92 (agost de 2011) 50-61.
GÓMEZ ESPELOSÍN, FRANCISCO JAVIER. “Salamina. La gran victoria griega”. Historia. National Geographic, 99
(març de 2012) 50-57.
GÓMEZ VALERO, JAVIER. “El martillo de los Diádocos: la caballería helenística post-alejandrina”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 28-31.
GOUGUENHEIM, SYLVAIN. «Les Maccabées, modèles des guerriers chrétiens des origines au XIIè siècle».
Cahiers de civilisation médiévale, v. 54, núm. 213 (2011) 3-20.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Brenno y el ataque a Delfos del 279 a. C. ”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 28-33.
GUILLÉN, EDUARDO. “La falange macedonia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 = Filipo
II de Macedonia] 38-39.
GUZMÁN GUERRA, ANTONIO. “Aristóteles preceptor de Alejandro Magno: luces y sombras de un proyecto
educativo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 26 [2014 = Los Vikingos] 62-65.
GUZMÁN GUERRA, ANTONIO. “Pericles. El final del gran estadista ateniense”. Historia. National Geographic,
101 (maig de 2012) 50-59.
HERODOTO I DIODORO DE SICILIA. Las Termópilas. Tr. de Carlos Schrades i Juan José Torres Esbarranch.
Barcelona: RBA, 2007, 174 p.
A.JANER. “El primer txoc de civilitzacions. Les guerres mèdiques, un enfrontament pioner entre orient i
occident”, Sapiens, 71 (set. 08) 32-39.
JUHEL, PIERRE. “Los auxiliares balcánicos de Filipo II de Macedonia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 20 [2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 60-65.
JUHET, PIERRE O. “El espinoso asunto de la falange macedónica”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 27 [2014 = Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
KAGAN, DONALD. La guerra del Peloponeso. Tr. Alejandro Noguera. Barcelona: Edhasa, 2009, 768 p.
KAVANAGH DE PRADO, EDUARDO. “¿Quién mató a Filipo?”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 21
[2014 = Filipo II de Macedonia] 54-55.
L.A.LALLENA. “Las mil vidas de Alejandro Magno”. La Aventura de la Historia, 144 (octubre de 2010) 18-23.
LANE FOX, ROBIN. “Aspects of Warfare: Alexander and the Early Successors”. RÉMA. Revue des études
militaires anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études
offertes à Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
LOSADA, JUAN CARLOS. “Milcíades. El héroe de Maratón”. Historia y Vida, 517 (abril de 2011) 38-39.
68
MA, JOHN. «Histoires (militaires) de Suisse et de Grèce». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París,
v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à
l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
MA, JOHN. “Alexander’s decision-making as historical problem”. RÉMA. Revue des études militaires
anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à
Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
Ó.MARTÍNEZ. “Sicilia griega. La isla de los tiranos” Historia. National Geographic, 51 (març 2008) 40-51.
Ó.MARTÍNEZ. “Micenas. Reyes de la Edad de Bronce”, Historia. National Geographic, 83 (novembre de 2010)
56-63.
MARTÍNEZ, ÓSCAR. “Troya. El amargo final de la ciudad mítica”. Historia. National Geographic, 93 (setembre
de 2011) 48-57.
MARTÍNEZ, ÓSCAR. “El belicoso rey de Micenas Agamenón”. Historia. National Geographic, 97 (gener de
2012) 46-55.
MARTÍNEZ RIVAS, ALICIA. “El imperialismo ateniense”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia,
Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 34, www.claseshistoria.com.
MERCER, CHARLES E. Breve historia de Alejandro Magno. Madrid: Nowtilus, 2009, 188 p.
MORENO HERNÁNDEZ, JORGE JUAN. “La caballería macedonia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 32-36.
MOREU ABOAL, CARLOS J. La guerra de Troya. Más allá de la leyenda. Madrid: Oberon, 2005, 216 p.
MYSLOWSKA, ANNA. “Tiempos convulsos: de la muerta de Alejandro a Corupedio”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 6-11.
MYSLOWSKA, ANNA. “Macedonia triunfante”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 = Filipo
II de Macedonia] 20-23.
NEFEDKIN, ALEXANDER K. “La batalla de Issos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 27 [2014 =
Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
A.NOGUERA. “El ejército de Alejandro. Una máquina de guerra invencible”, Historia. National Geographic, 58
(octubre de 2008) 56-65.
NOGUERA, ALFONSO. “En las playas de Troya. Asia Menor según Homero”. Clío. Revista de historia, 140
(juny de 2013) 46-55.
OLESTI VILLA, ORIOL. “Alejandro Magno. El inmortal”. Clío, 111 (gener de 2011) 18-33.
OLESTI VILA, ORIOL. “Últimas notícies desde Troya”. Clío, 116 (juny de 2011) 16-25.
PALACIOS, TEO. “Guerra de Polis. Espartanos versus Mesenios”. La Aventura de la Historia, 156 (octubre de
2011) 34-39.
PARRA, JOSÉ MIGUEL. “Náucratis. Grecia en el corazón del Nilo”. La Aventura de la Historia, 164 (juny de
2012) 28-32.
69
PASCUAL GONZÁLEZ, JOSÉ. “La legitimación de los sucesores”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 12-15.
PASCUAL GONZÁLEZ, JOSÉ. “Leuctra, el día más negro de Esparta”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 14 [2012 = Esparta] 31-37.
PASCUAL GONZÁLEZ, JOSÉ. “La constitución del reino de Macedonia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 6-11.
J.PASTRANA. “Alejandro conquista Persia”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 64-69.
J.PASTRANA. “La batalla de Salamina”, Historia y Vida, 484 (juliol de 2008) 44-51.
A.PENADÉS. “La batalla de las Termópilas. La gesta de Leónidas”, Historia. National Geographic, 56 (agost de
2008) 42-51.
PENADÉS, ANTONIO. “Los temibles guerreros de Esparta. Un ejército invencible”. Historia. National
Geographic, 94 (octubre de 2011) 48-59.
PENADÉS, ANTONIO. “Esparta. El ejército que venció a Atenas”. Historia. National Geographic, 107 (novembre
de 2012) 48-57.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “El agotamiento de Macedonia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 8
[2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 38-41.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “Selasia, el último aliento de Esparta”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
14 [2012 = Esparta] 42-47.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “La batalla del Gránico”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 27 [2014 =
Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
PHILLIPS, JONATHAN. “Balduino IV, el rey leproso”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 27 [2014 =
Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
G.L.POPOVA. “Los tracios. Guerreros del Danubio”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 40-51.
QUESADA, FERNANDO. “Termópilas. Una derrota convertida en victoria”. La Aventura de la Historia, 100
(febrer 2007) 190-197.
QUESADA SANZ, FERNANDO. Armas de Grecia y Roma. Madrid: La Esfera de los Libros, 2008, 408 p.
-11F.QUESADA. “Maratón: la gran baza de Atenas”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 20-25.
QUEZADA RODRÍGUEZ, CRISTINA. “Los Horrores de la Guerra: la expedición a la isla de Melos y la tragedia
‘Las Troyanas’”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia],
2009, 1, p. 4-12, www.orbisterrarum.cl.
RAAFLAUB, KURT. «Homer und die Agonie des Hoplitenkampfes». RÉMA. Revue des études militaires
anciennes, París, v. 6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à
Pierre Ducrey à l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
E.REXACH. “Pirro, el de las victórias agónicas”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 72-79.
ROLDÁN, JOSÉ MANUEL. «Alejandro. El imperio universal». La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 6263.
70
SÁEZ ABAD, RUBÉN. “Filipo asedia Bizancio. Los orígenes de la poliorcética helenística”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 60-65.
SÁNCHEZ, JAVIER. “La batalla de Adrianópolis”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Agost
de 2011, núm. 9, p. 5-22. Disponible a: www.delaguerra.net.
SÁNCHEZ TOLEDO, JOSÉ. “El hoplita espartano”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 14 [2012 =
Esparta] 38-41.
SCHRADER, CARLOS. “Platea: griegos contra persas. La mayor victoria de Gracia”. Historia. National
Geographic, 46 (Octubre 2007) 56-64.
C.SCHRADER. “La guerra de Troya”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 56-65.
C.SCHRADER. “El desafío griego. La gran rebelión de Jonia”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010)
46-55.
SCOTT, MICHAEL. Un siglo decisivo. Del declive de Atenas al auge de Alejandro Magno. Barcelona: Ediciones B,
2010, 352 p.
SEKUNDA, NICHOLAS V. “La infantería de los sucesores macedonios e iranios al servicio de los Diádocos”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de
Alejandro] 16-22.
SEKUNDA, NICHOLAS V. “La reforma de la infantería en el s.IV a.C.: de Ifícrates a la falange macedonia”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 12-18.
SEKUNDA, NICHOLAS. “El ejército aqueménida”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 27 [2014 =
Alejandro Magno (I); de Pella a Issos].
SICILIA CARDONA, ENRIQUE. “Guerra de Tronos. Las luchas de los sucesores de Alejandro Magno...”.
Historia y Vida, 524 (novembre de 2011) 54-61.
SIERRA ESTORNÉS, DAVID. “La batalla de Ipsus”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 8 [2011 = Los
Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 32-37.
SIERRA MARTÍN, CÉSAR. “David contra Goliat: les Termòpiles». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i JORDI
VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana,
2012 (Orígens; 177), 51-71.
SOLARI TRUFFY, MACARENA. “El bronce en Homero”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos,
Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2012, III (Anejos de Estudios Clásicos, Medievales y Renacentistas), p.
1-10, www.orbisterrarum.cl.
B.SOUVIRON. “¿La guerra es inevitable? El secreto de la antigua Creta”, Clío, 83 (setembre de 2008) 16-17.
SPRAWSKI, SAWOMIR. “La Tercera Guerra Sagrada”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 =
Filipo II de Macedonia] 24-30.
J.STORCH. “Las hazañas de Alejandro. Eterno combate”. La Aventura de la Historia, 141 (juliol de 2010) 1821.
STRAUSS, BARRY. La batalla de Salamina. El mayor combate naval de la antigüedad. Barcelona: Edhasa, 2007, 448
p.
71
STRAUSS, BARRY. La guerra de Troya. Barcelona: Edhasa, 2008, 382 p.
TARANCÓN HUARTE, NEREA. “La reunificación de Egipto”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 14
[2012 = Esparta] 60-65.
VALLS TORNER, XAVIER. “Leónidas. Héroe de las Termópilas”. Historia y Vida, 530 (maig de 2012) 52-59.
VILARIÑO RODRÍGUEZ, JOSÉ JAVIER. “La evolución del arquero en el contexto bélico griego”. El futuro del
pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2010, 1, p. 263-277, www.elfuturodelpasado.com.
WILHELM MIESEN, FRIEDRICH. “Reconstruyendo al pezhetairos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 8 [2011 = Los Diádocos: Guerra fratricida por el imperio de Alejandro] 23-27.
Hispània
AGUIRRE CANO, VICTORIA MANUEL. “Correrías vikingas en Hispania”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 26 [2014 = Los Vikingos] 50-56.
ALMELA VALVERDE, LUIS. Hispania durante el segundo triunvirato (44-30 AdC.). Madrid: Signifer, 2009 (Aquila Legionis; 11), 161 p.
APIANO. Guerras ibéricas. Aníbal. Madrid: Alianza, 2006, 248 p.
ARMENGOL, MONTSE. “La Troia d’occident”. Sàpiens, 128 (abril de 2013). -24ARRAYÁS MORALES, ISAÍAS. “Reflexions sobre la xarxa viària romana del nord-est
peninsular”. Revista de Catalunya, 255 (novembre de 2009) 32-49. [/73, ++]. -16ARRAYÁS MORALES, ISAÍAS. “Comentaris al voltant de la colonització grega a Occident. Els grecs
al nord-est peninsular”. Revista de Catalunya, 258 (febrer de 2010) 11-31 [/178, ++]. -17ARRAYÁS MORALES, ISAÍAS. “Sobre la xarxa portuària del litoral de Tarragona en època romana”.
Revista de Catalunya, 261 (maig de 2010) 28-48 [/91, ++].-17ARROYO, FRANCISCO. Diccionario de la Hispania Romana. Madrid: Aldebarán, 2010, 876 p.
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “Termancia. El último reducto arévaco de Celtiberia”. Historia de Iberia Vieja, 68
(febrer de 2011) 38-45.
BELLÓN, JUAN P. - MANUEL MOLINOS MOLINOS - FRANCISCO GÓMEZ - ARTURO RUIZ - CARMEN RUEDA GALÁN.
“Baecula: arqueología de una batalla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda
Guerra Púnica en Iberia] 28-31.
BOULLOSA FERNÁNDEZ, EMILIO M. “Escipión en Numancia ¿el triunfo de la disciplina? ”, Revista de Historia
Militar, 107 (2010) 41-72.
N.DÍAZ. “Numancia. La huella de Viriato”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 42-49.
DILOLI FONS, JORDI. «Cartago versus Roma. El curs inferior de l’Ebre durant la segona
Guerra Púnica”. Miscel·lània CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 213231.-1DILOLI, JORDI - RAMON FERRÉ – DAVID BEA – SAMUEL SARDÀ i JORDI VILA. “La primera Batalla de
l’Ebre: Cartago contra Roma”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO
72
(coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso
Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 243-264 [23/-/30, +++].-22DOMÍNGUEZ MONEDERO, ADOLFO, J. “Los mercenarios baleáricos”. Treballs del Museu Arqueològic
d’Eivissa i Formentera, 56 (2005 = “Guerra y ejército en el mundo fenício-púnico”. XIX Jornadas de
Arqueología fenicio-púnica, Eivissa, 2004), 163-189. -2ECHEVARRÍA, ANA. “Numancia. La ciudad que desafió a Roma”. Historia y Vida, 454 (gener 2006) 20-23.
A.DE FRUTOS. “Roma vs. Roma. Las guerras de Sertorio en España”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de
2010] 38-44.
GARCÍA JIMÉNEZ, GUSTAVO. “El pilum romano en la Segunda Guerra Púnica”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 44-45.
GÓMEZ DE CASO ZURIAGA, JAIME FRANCISCO. “El ejército cartaginés en Iberia en la Segunda Guerra
Púnica”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 10-15.
F.J.GÓMEZ HERNÁNDEZ. “¿Dónde estan las legiones? Hispania año 409 d.C.”. Historia de Iberia Vieja, 66
[desembre de 2010] 32-37.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. Roma, Cartago, íberos, celtíberos. Las grandes guerras de la
península ibérica. Barcelona: Ariel, 2006, 322 p.-3GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Ilerda, la batalla del trigo y la sed”. Desperta Ferro. Antigua y
Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 16-21. -27GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “La conquista de Cartago Nova. Punto de inflexión en la guerra de Iberia”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 16-20.
GRAELLS, RAIMON – ALBERTO J. LORRIO – FERNANDO QUESADA. Cascos hispano-calcídicos. Símbolo de las élites
guerreras celtíberas. Mainz: Römisch-germanischen Zentral-museums, 2014, 330 p.
JIMENO, ALFREDO.; TORRE, JOSÉ IGNACIO DE LA. Numancia. Símbolo e historia. Madrid: Akal/Crítica, 2006, 270
p.
JIMENO, ALFREDO – ANTONIO CHAÍN GALÁN. “El redescubrimiento de Numancia”. La Aventura de la
Historia, 171 (gener de 2013) 74-76.
LAGO, JOSÉ IGNACIO. Numancia. Eterno monumento a la libertad. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
LEVEAU, PHILIPPE; JOSEP MARIA PALET MARTÍNEZ. “Les Pyrénées romaines, la frontière, la ville et la
montagne. L’apport de l’archéologie du paysage”. Pallas. Revue d’Études Antiques, Presses Universitaires du
Miraill, 82 (2010 = Ab Aquitania in Hispaniam. Mélanges d’histoire et d’archéologie offerts à Pierre Sillières), 171198.
LÓPEZ-MENCHERO BENDICHO, VÍCTOR. “La cultura de Las Montillas ¿la primera guerra del agua en
occidente tuvo lugar en la Mancha?”. Clío, 125 (març de 2012) 44-51.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Cara y cruz de la resistencia”. Historia y Vida, 524 (novembre de 2011) 3845.[Dossier: Hispania contra Roma]
LOSADA, JUAN CARLOS. “Asedio a Numancia”. Historia y Vida, 524 (novembre de 2011) 46-53 [Dossier:
Hispania contra Roma]
73
J.A.MONGE. “Viriato. El pastor que desafió a un imperio”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de
2010) 62-73.
MONGE MARIGORTA, JOSÉ ANTONIO. “Los íberos contra Roma”. Historia. National Geographic, 90
(juny de 2011) 60-69. -21MORET, PIERRE. “Las fortificaciones bárquidas en la Península Ibérica”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 38-43.
MORILLO, ÁNGEL (ed.). El ejército romano en Hispania. Guía arqueológica. León: Universidad, 2007, 521 p.
A.MORTERA. “’Si ius pacem...’ La costa cantábrica”, Revista Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 210225.
OLESTI VILA, ORIOL. “La victòria dels sapadors: la batalla d’Ilerda”. A: ANTELA-BERNÁRDEZ,
BORJA i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient.
Barcelona: La Magrana, 2012 (Orígens; 177), 213-240. -21OLLER GUZMÁN, JOAN. «Els nous ‘amos del mar’: romans i púnics a la batalla de les Boques de
l’Ebre». A: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història
Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana, 2012 (Orígens; 177), 125-150. -21PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “La batalla de Ilipa”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La
Segunda Guerra Púnica en Iberia] 46-51.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “La Península Ibérica, ¿el frente decisivo?”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 6-9.
PINA POLO, FRANCISCO. “Sertorio: el patriota republicano”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5
[2011 = La República en peligro] 26-31.
QUESADA, FERNANDO. “Indíbil y Mandonio. Grito de libertad”. La Aventura de la Historia, 107 (Setembre
2007) 53-59.
QUESADA SANZ, FERNANDO. Armas de la antigua Iberia. De Tartesos a Numancia. Madrid: La Esfera de los
libros, 2010, 312 p.
QUESADA, FERNANDO. “Viriato. Un héroe para Hispania”. La Aventura de la Historia, 148 (febrer de 2011) 4651.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Sertorio y los hispanos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5 [2011
= La República en peligro] 32-35.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Baecula: ¿batalla campal importante o acción de retaguardia reñida?”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra Púnica en Iberia] 22-26.
J.RÁMILA. “Aníbal contra Roma. La batalla por el control de Hispania”. Historia de Iberia Vieja, 59 [maig de
2010] 12-19.
RIERA, ROGER. “Las campañas de los Escipiones, 218-211 a.C. ”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 60-65.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. Los Escipiones en España. Madrid: Mahidisa Ediciones, 2006, 82 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. La resistencia hispana contra Roma. Madrid: Almena, 2010, 350 p.
74
SÁNCHEZ-ARCILLA BERNAL, JOSÉ. “Hispania: de provincia romana a reino germánico (418-531) ”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 = La caída de Roma] 52-59.
SÁNCHEZ MORENO, EDUARDO. “El final de la Céltica hispana: las Guerras Celtíberas”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 52-59.
SÁNCHEZ MORENO, EDUARDO - ALBERTO PÉREZ RUBIO. “¿Entre la espada y la pared?: Las gentes de Iberia en
la contienda púnico-romana”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 17 [2013 = La Segunda Guerra
Púnica en Iberia] 32-36.
SANTOS YANGUAS, NARCISO. Militares astures en el ejército romano. Madrid: Signifer Libros, 2010 (Aquila
Legionis; 13), 236 p.
SYVÄNNE, ILKKA. “El sistema militar godo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 = La caída
de Roma] 28-35.
TIRADOR GARCÍA, VÍCTOR. “Caballo y poder. Las élites ecuestres en la Hispania indoeuropea”. El futuro del
pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2011, 2, p. 79-95, www.elfuturodelpasado.com.
UYÁ ESTEBAN, MARCOS. “Incursiones de los mauri en la Bética”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 46-49.
Roma
D.ACOLAT. «La stratégie des Romains en montagne», Stratégique, núm. 88 (avril 2007) <www.stratisc.org>.
Dossier: «Histoire et stratégie».
AGUIAR, JOÂO. Sertorio. Un general contra Roma. Barcelona: Edhasa, 2009, 384 p.
AGUILERA, ANTONIO. “Marco Antonio. De soldado a triunviro”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de
2007] 68-77.
A.AGUILERA. “Los galos. Guerreros indomables”, Historia. National Geographic, 53 (maig de 2008) 52-62.
G.AGUILERA. “Legionaris jubilats. Virtuts, curiositats i defectes del sistema de pensions de l’exèrcit romà”,
Sapiens, 92 (juny de 2010) 66-67.
AGUILERA, GEMMA. “Legionaris jubilats. Virtuts, curiositats i defectes del sistema de pensions de
l’exèrcit romà”. Sapiens, 92 (juny de 2010) 66-67.
-17AMATO, RAFFAELE, D’. “La Guardia Varega. Los hombres del norte del Emperador de los romanos”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 14-19.
AMELA VALVERDE, L. “Un centurión romano en Athenae (CIL I2 791). La numeración de las legiones
tardorrepublicanas» . RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
AMELA VALVERDE, LUIS. “La campaña de Pompeyo contra Mitrídates VI del Ponto (66 a.C.) ”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5 [2011 = La República en peligro] 46-51.
AMELA VALVERDE, LUIS. “Sexto Pompeyo: imperator pirata”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 6
[2011 = Talasocracias] 22-27.
AMELA VALVERDE, LUIS. “Dirraquio: guerra de trincheras”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19
[2013 = César contra Pompeyo] 22-25.
75
AMELA VALVERDE, LUIS. “La campaña de Italia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19 [2013 =
César contra Pompeyo] 12-14.
AVIAM, MORDECHAI. “Moriremos en julio: los asedios de Jotapata y Gamala”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 23 [2014 = La Primera Guerra Judeo-romana] 24-35.
AMELA VALVERDE, LUÍS. “Efectivos del Ejército Pompeyano de Hispania (49-44 A.C.)”. Revista de Historia
Militar, 89 [2004].
ANGLÈS, ALBERT. “Vondalenda. La vida quotidiana als confins de l’imperi romà”. Sapiens, 114 (març de
2012) 32-38.
ARAGÓN PÉREZ, ALBERTO. “Rodas desde el siglo IV a.C. hasta la conquista de Roma”. Ab Initio. Revista
digital para estudiantes de Historia [En línia], 2012, núm. 6, p. 3-28, www.ab-initio.es.
I.ARRAYAS. “La caída de Roma. Los visigodos saquean la ciudad inexpugnable”. Clio, núm. 100 (març de
2010) 42-49.
BARBERO, ALESSANDRO. Adrianópolis. El fin del imperio romano. Tr. Chiara Orlandi. Barcelona: Ariel, 2014, 240
p.
BARDOUILE, JÉRÔME. “L’importance du génie militaire dans l’armée romaine à l’époque impériale”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La
reconnaissance [fonction opérationnelle]) 79-87.
BEARD, MARY. El triunfo romano. Una historia de Roma a través de la celebración de sus victorias. Barcelona:
Crítica,2008,584 p.
BESGA MARROQUÍN, ARMANDO. “La última legión y la historia de Rómulo Augústulo”. Historia 16, 379
(Novembre 2007) 92-105.
BIRLEY, ANTHONY RICHARD. Séptimo Severo. El emperador africano. Tr. José de la Cruz Herrera. Madrid:
Gredos, 2012, 432 p.
BRIZZI, GIOVANNI. Escipión y Aníbal. La guerra para salvar Roma. Barcelona: Ariel, 2009, 400 p.
BUSQUETS, SALVADOR. “La cara integració dels gals a la Roma de Juli César: la batalla d’Alèsia». Dins:
ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el
Pròxim Orient. Barcelona: La Magrana, 2012 (Orígens; 177), 187-212.
CAGIGAL, RICARDO. “Gladiadores: del bustum a la arena”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5
[2011 = La República en peligro] 36-39.
CAIRO, G. «Il dibattito storiografico e la fanteria nell’esercito romano arcaico». RÉMA. Revue des études
militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
CASTILLO, ELENA. “La batalla de Teutoburgo”. Historia. National Geographic, 41 (Maig 2007) 21-24.
CASTILLO RAMÍREZ, ELENA. “Gladiador en Roma”. Historia. National Geographic, 87 (març de 2011) 62-71.
CHANIOTIS, ANGELOS. «Roman Army in Aphrodisias”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v.
6 (2013 = Pratiques militaires et art de la guerre dans le monde grec antique, études offertes à Pierre Ducrey à
l’occasion de son 75e anniversaire, réunies par Cédric Brélaz et Sylvian Fachard).
CHRIST, KARL. Pompeyo. Barcelona: Empresa Editorial Herder, 2006, 206 p.
76
COLOMBO, MAURIZIO. “La datazione dell’Epitoma rei militaris e la genesi dell’esercito tardoromano: la
politica militare di Teodosio I. Veg. R. mil. 1.20.2-5 et Teodosio II”. Ancient Society, 42 (2012) 255-292.
DABROWA, EDUARD. “Apocalipsis. Asedio y toma de Jerusalén (70 d. C.)”. Desperta Ferro. Historia Antigua
y Medieval, 23 [2014 = La Primera Guerra Judeo-romana] 36-45.
DAVIES, GWYN. “Dramático final: los asedios de Maqueronte y Masada”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 23 [2014 = La Primera Guerra Judeo-romana] 46-55.
DEAN, SIDNEY. “La guerra de Varo, 4 a.C.: Roma reprime la guerra civil en Judea”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 16-21.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “Gladiadores. El espectáculo debe continuar”. Clío. Revista de historia,
144 (setembre de 2013) 38-49.
ERDKAMP, PAUL. “Soldiers, Roman Citizens, amb latin Colonists in Mid-Republican Italy”. Ancient Society,
41 (2011) 109-146.
CORTADELLA, JORDI. “L’arribada dels bàrbars: la batalla d’Adrianòpolis». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA
i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La
Magrana, 2012 (Orígens; 177), 267-285.
J.M.CORTÉS. “El saqueo de Roma. Los godos asaltan el imperio”, Historia. National Geographic, 82 (octubre
de 2010) 64-75.
DANDO-COLLINS, STEPHENS. Legiones de Roma. La historia definitiva de todas las legiones imperiales romanas. Tr.
Teresa Martín Lorenzo. Madrid: La Esfera de los libros, 2012, 638 p.
ESCOLIES, JOAN. “Objectiu: aïllar els bàrbars”. Sapiens, 49 (nov. 06) 32-35.
ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. “La guerra de Dacia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 11 [2012
= El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 29-34.
FAULKNER, NEIL. “Judea, un polvorín”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 23 [2014 = La Primera
Guerra Judeo-romana] 6-13.
FERNÁNDEZ DELGADO, AITOR. “La caída de Roma”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 =
La caída de Roma] 6-9.
FERNÁNDEZ, GONZALO. “Roma (235-284 d.C). Anarquía militar y emperadores ilirios”. Historia 16, 378
(Octubre 2007) 78-97.
FONTÁN BARREIRO, RAFAEL. Los romanos en Hispania. En el orígen de nuestra cultura.
Madrid-México-Buenos Aires-San Juan-Santiago: Edaf, 2014, 264 p. -26FRANCISCO HEREDERO, ANA DE. “El ejército romano del Bajo Imperio”. Ab Initio. Revista digital para
estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 2, p. 29-60, www.ab-initio.es.
FREDIANI, ANDREA. Un eroe per l’impero romano. Roma: Newton Compton, 2009, 326 p.
FREEMAN, PHILIP. Julio Cesar. Barcelona: Planeta, 2009, 380 p.
GALLO, MAX. Los romanos. Espartaco. La rebelión de los esclavos. Madrid: Alianza Literaria, 2007, 475 p.
77
C.GARCÍA GUAL. “La batalla de Actium. El gran triunfo de Augusto”, Historia. National Geographic, 55
(juliol de 2008) 68-77.
GARCÍA GUAL, CARLOS. “Marco Aurelio. El emperador filósofo”. Historia. National Geographic, 86 (febrer de
2011) 60-69.
GARCÍA TORRES, JOSÉ MANUEL. ¡Devuélvame mis legiones!. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
C.GIL. “La batalla de Actium”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 36-43.
GIMÉNEZ CHUECA, IVAN. “Legionarios. Los héroes de Roma”. Clío, 83 (setembre 2008) 32-43.
-10GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Los hunos: el azote del Imperio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1
[2010 = La caída de Roma] 10-15.
GOLDSWORTHY, ADRIAN. Grandes generales del ejército romano. Campañas, estrategias y tácticas. Barcelona:
Ariel, 2005, 472 p.
GOLDSWORTHY, ADRIAN. Antonio y Cleopatra. Tr. Paloma Gil Quindós. Madrid: La Esfera de los
libros,2011,516 p.
GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO JOSÉ. “Los dioses entran en campaña: los cultos militares en las legiones
del Imperio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco
Aurelio] 12-15.
GONZÁLEZ CESTEROS, HORACIO. “El ejército romano en Germania durante el Principado de Augusto: El
abastecimiento de las tropas asentadas entre el Rin y el Elba”. Comunicació presentada al 2n Congrés
Internacional d’Arqueologia i Món Antic. August i les Províncies Occidentals. 2000 Aniversari de la Mort
d’August. Del 26 al 29 de novembre de 2014. Palau de Congressos de Tarragona. Tarragona: Mútua
Catalana (en premsa).
GRACIA, FRANCISCO. Furor barbarii. Celtas y galos contra Roma. Barcelona: Versátil, 2009, 318 p.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. Furor barbari! Celtas y Germanos contra Roma. Barcelona: Sello editorial, 2011,
320 p.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Els fills de Hermann: la batalla de Teutoburg». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ,
BORJA i JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona:
La Magrana, 2012 (Orígens; 177), 241-266.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “César contra Pompeyo: La primera guerra mundial (49-46 a.C.)”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 6-11.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Ilerda, la batalla del trigo y la sed”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 16-21.
GROSLAMBERT, A. «Les vétérans à Verecunda sous le Haut-Empire». RÉMA. Revue des études militaires
anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
GUZMÁN SOTO, FRANCO. “Las Guerras Púnicas. El nacimiento del imperio romano”. Historias del Orbis
Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2010, I (Actas de Jornadas y Coloquios),
p. 19-32, www.orbisterrarum.cl.
78
HERNÁNDEZ BUBEROS, ADOLFO. “La amenaza de los pueblos del norte sobre la República de Roma: galos y
germanos antes del siglo I”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y
Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 28, www.claseshistoria.com.
HERNÁNDEZ PRIETO, ENRIQUE. “La ‘economía de guerra’ romana durante la Segunda Guerra
Púnica en Hispania”. El futuro del pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2010, 1, 411-423.
www.elfuturodelpasado.com [39/0/17, ++].-23HUSSMANN, SEÁN. “La guerra parta de Trajano”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 11 [2012 = El
imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 35-38.
JANER TORRENS, ANTONI. “Etruscs”. Sapiens, 118 (juliol de 2012)
KAVANAGH DE PRADO, EDUARDO. “Aguilas de plata, hombres de hierro: Estandartes militares en el ocaso
de la República”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 46-50.
KAVANAGH, EDUARDO. “Entre hierro y bronce. La transformación de la panoplia romana, 44 a. C. – 14 d. C.
”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 25 [2014 = De Octavio a Augusto] 24-31.
KEAVENEY, ARTHUR. “Espadones y ejército en Roma, 44-42 a. C.”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 25 [2014 = De Octavio a Augusto] 32-37.
KNAPP, ROBERT. “Soldado. El oficio más seguro de Roma”. La Aventura de la Historia, 159 (gener de 2012)
18-25.
LAGO, J.I. Las campañas de César. Madrid: Almena, 2004.
LANE FOX, ROBIN. Alejandro Magno. Conquistador del mundo. Barcelona: El Acantilado, 2007, 960 p.
LE BOHEC, Y. “Gergovie”. RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
LE BOHEC, YANN. “El ejército romano de Mario a Pompeyo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5
[2011 = La República en peligro] 10-15.
LE BOHEC, YANN. “La batalla de Farsalia”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19 [2013 = César
contra Pompeyo] 26-33.
LE BOHEC, YANN. “Las dos batallas de Filipos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 25 [2014 = De
Octavio a Augusto] 38-45.
F.LILLO. “Julio César. Soldado y estratega”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 64-75.
F.LILLO. “Julio César. El camino al poder”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 52-61.
F.LILLO. “Espartaco. El esclavo que desafió a Roma”, Historia. National Geographic, 77 (maig de 2010) 48-57.
LILLO REDONET, FERNANDO. “El paso del Rubicón. Julio César desata la guerra civil”. Historia. National
Geographic, 85 (gener de 2011) 60-69.
LILLO REDONET, FERNANDO. Gladiadores. Mito y realidad. Madrid: Evohé, 2011 (Didaska), 132 p.
LILLO REDONET, FERNANDO. “Gladiadores. El mayor espectáculo de Roma”. Historia. National Geographic, 99
(març de 2012) 58-67.
LILLO REDONET, FERNANDO. “La vida en el campamento. Legiones de Roma”. Historia. National Geographic,
104 (agost de 2012) 60-71.
79
LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, PEDRO MANUEL. “Las guerras serviles de Sicilia”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 5 [2011 = La República en peligro] 16-20.
LÓPEZ BARJA DE QUIROGA, PEDRO. “La importancia de llamarse Imperator Caesar Divi Filius Augustus”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 25 [2014 = De Octavio a Augusto] 52-57.
LÓPEZ-MENCHERO BENDICHO, VÍCTOR MANUEL - MICHAEL KLEIN. “Carnumtum. En los límites del Imperio”.
Clío, núm. 127 (maig de 2012) 36-43.
LOPEZ VILAR, JORDI. «Cesar contra Pompeyo. Glandes inscriptae de la batalla de Ilerda (49
aC)”. Chiron. Mitteilungen der Kommission für alte geschichte und epigraphik des Deutschen
Archäologischen Instituts, 43 (2013) 431-457 [62/1/42, +++].-26LOSADA, JUAN CARLOS. “La guerra entre Octavio y Antonio. En armas por un imperio”. Historia y Vida, 463
(octubre 2006) 48-55.
J.C.LOSADA. “César, el general”, Historia y Vida, 492 (març de 2009) 31-39.
J.C.LOSADA. “Golpe a Roma. Los germanos derrotan a las legiones (Dossier)”, Historia y Vida, 499 (octubre
de 2009) 35-51.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Las legiones romanas” i “El brazo armado de Roma” [Dossier: Defender
la República. Expandir el Imperio]. Historia y Vida, 513 (desembre de 2010) 32-39 i 40-49.-16J.C.LOSADA. “Las legiones romanas”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 31-49 [Dossier: Defender la
República. Expandir el Imperio].
LOSADA, JUAN CARLOS. “Los visigodos saquean Roma”. Historia y Vida, 527 (febrer de 2012) 48-55.
MACDOWALL, SIMON. “El ejército romano en el siglo V”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1
[2010 = La caída de Roma] 16-22.
MACDOWALL, SIMON. “La batalla de los Campos Cataláunicos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 1 [2010 = La caída de Roma] 44-50.
MACKAY, CHRISTOPHER S. Anciant Rome. A Military and Political History. Cambridge: Cambridge University
Press, 2004, 395 p.
MCLYNN. FRANK. Marco Aurelio. Guerrero, filósofo, emperador. Tr. Teresa Martín Lorenzo. Madrid: La Esfera
de los libros, 2011, 792 p.
MAN, JOHN. Atila. El rey bárbaro que desafió a Roma. Madrid: Oberon, 2006, 300 p.
L.MANZANERA. “Enemigas de Roma”, Clío, 99 (gener de 2010) 20-33.
MARTÍNEZ MORCILLO, JOSÉ ANTONIO. “Lucio Emilio Paulo y el derecho de guerra”. Studia Historica. Historia
Antigua, Salamanca, 30 (2012 = Crisis e inestabilidad en el mundo antiguo) 271-292.
MARTOS RUBIOS, ANA. Breve historia de Atila y los hunos. Madrid: Nowtilus, 2011, 254 p.
MATYSZAK, PHILIP. The Enemies of Rome. New York: Thomas & Hudson, 2004, 291 p. (Edició tr. al castellà
per Javier Alonso López. Madrid: Oberon, 2005).
80
MATYSZAK, PHILIP. Legionarios. El manual (no oficial) del soldado romano. Madrid: Akal,
2010, 208 p. [++] .-16MATYSZAK, PHILIP. “Mitrídates VI”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 5 [2011 = La República en
peligro] 40-45.
MATYSZAK, PHILIP. “¿Fue inevitable el final de la República? ”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
19 [2013 = César contra Pompeyo] 51-53.
MATYSZAK, PHILIP. “Veni, vidi, vici”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 18 [2013 = Justiniano el
Grande] 61-64.
MAYMÓ I CAPDEVILA, PERE. “El final de Roma. Odoacro, el primer rey bárbaro”. Historia. National
Geographic, 95 (novembre de 2011) 60-69.
MENÉNDEZ ARGÜÍN, ADOLFO RAUL. Pretorianos. La Guardia Imperial de la antigua Roma. Madrid: Almena,
2007, 246 p.
P.MIRALLES. “La conquista de Jerusalen”, Historia. National Geographic, 70 (octubre de 2009) 64-73.
MONGE MORIGORTA, JOSÉ ANTONIO. “El sitio de Alesia. La rendición de las Galias”. Historia.National
Geografic, 27 [2006] 70-79.
J.A.MONGE. “La legión. El poderoso ejército de Roma”. Historia. National Geographic, 74 (febrer de 2010) 4051.
MORENO POSSE, JOSÉ EUGENIO. “El reflejo en las fuentes de la política militar del emperador Adriano”. Ab
Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 3, p. 23-44, www.ab-initio.es.
MORILLO CERDÁN, ÁNGEL. “Limes imperii: la frontera del Imperio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 24-27.
J.MURCIA. “Las guerras pírricas: tempestad sobre Roma”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de
2010) 22-25.
MURCIA, FRANCISCO JAVIER. “Mitridates, el peor enemigo de los romanos”. Historia. National Geographic, 93
(setembre de 2011) 12-16.
NAPIER, WILLIAM. Atila. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 488 p.
NAPOLI, JOËLLE. “Rome et le recrutement de mercenaires”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 68-77.
NEGRETE, JAVIER. Roma victoriosa. Cómo una aldea italiana llegó a conquistar la mitad del mundo
conocido. Madrid: La Esfera de los libros, 2011, 417 p.
NEGRETE, JAVIER. Roma invicta. Madrid: La Esfera de los libros, 2013, 684 p.
T.M.NEWARK. “Arminio. El héroe bárbaro de Hitler [I]”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 2-8.
T.M.NEWARK. “Arminio. El héroe bárbaro de Hitler [II]”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 2-5.
NOVILLE, MIQUEL ÁNGEL-JUAN LUIS POSADAS. “Octavio Augusto. El ascenso al poder”. Historia. National
Geographic, 93 (setembre de 2011) 58-69.
81
NOVILLO LÓPEZ, MIGUEL ÁNGEL. Breve historia de Julio César. Madrid: Nowtilus, 2011, 284 p.
NOVILLO MIGUEL ÁNGEL. “Julio César. Un rey sin corona”. Historia. National Geographic, 98 (febrer de 2012)
58-67.
NOVILLO, MIGUEL ÁNGEL. César y Pompeyo en Hispania. Madrid: Sílex, 2012, 368 p.
ÑACO DEL HOYO, TONI. “L’expansió de Roma cap a l’Orient: Magnèsia». Dins: ANTELA-BERNÁRDEZ, BORJA i
JORDI VIDAL (eds.). A l’atac! Grans batalles de la Història Antiga d’Europa i el Pròxim Orient. Barcelona: La
Magrana, 2012 (Orígens; 177), 169-185.
PACHECO LÓPEZ, CARLOS JAVIER. “La batalla de Telamón”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 2
[2010 = La amenaza celta] 36-43.
PACHECO LÓPEZ, CARLOS JAVIER. “Pompeyo contra los piratas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 4 [2011 = Los sitios de Constantinopla] 60-65.
PASTRANA, ROBERTO. “La alimentación del legionario”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010
= La caída de Roma] 36-39.
PEREA YÉBENES, SABINO. “Premios, recompensas y castigos militares”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 25 [2014 = De Octavio a Augusto] 46-51.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “El mercenariado celta”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 = La
caída de Roma] 68-73.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “El celta en el imaginario greco-romano”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 25-27.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “57 a. C. La campaña de César contra los belgas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 2 [2010 = La amenaza celta] 44-51.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “Tormenta sobre Italia: la guerra cimbria”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 5 [2011 = La República en peligro] 21-25.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “Acies contra Alanos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 11 [2012 = El
imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 40-45.
PÉREZ, ALBERTO - CARLOS DE LA ROCHA. “César en Alejandría”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 34-39.
PÉREZ RUBIO, ALBERTO. “Años de hierro”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 25 [2014 = De
Octavio a Augusto] 6-13.
PINA POLO, FRANCISCO. “La última batalla de Cicerón por su república”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 24 [2014 = El nacimiento del Islam] 62-65.
PIRIS CHOZAS, JORGE. “Trajano: las Guerras Dacias”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En
línia], 2011, núm. 2, p. 17-28, www.ab-initio.es.
PITILLAS SALAÑER, EDUARDO. “Los judíos frente a Roma (66-135 d.C)”. Historia 16, 379 (Novembre 2007) 831.
PITILLAS SALAÑER, EDUARDO. “El ejército romano altoimperial. Jerarquía y mandos”. Historia 16,
388 (Agost 2008) 60-81 [/31 ++].-9-
82
E.PITILLAS. “Artilleria romana: la ‘quirobalística’ y el ‘Onager’”, Historia 16, 383 (març 2008) 72-99.
E.PITILLAS. “El ejército romano altoimperial. Jerarquía y mandos”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 60-81.
PITILLAS SALAÑER, EDUARDO. “Sectas y mesianismo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 23 [2014
= La Primera Guerra Judeo-romana] 14-17.
PLANCHON, JACQUES – YANNICK TEYSSONNEYRE. «Deux exemples de fortifications romaines dans les Alpes
occidentales. Le néron (Isère) et le Pic-de-Luc (Drôme)». Dialogues d’histoire ancienne, Université de
Franche-Comté, 37/1 (2011) 61-91.
PONS, LUIS. “La intendencia, clave de las conquistas”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 52-57.
J.L.POSADAS. “Trajano. Un general hispano en el trono de Roma”, Historia. National Geographic, 81
(setembre de 2010) 52-63.
POSADAS, JUAN LUIS. “Germánico: el general más querido de Roma”. Historia. National Geographic, 87 (març
de 2011) 12-15.
POSTEGUILLO, SANTIAGO. Africano. El hijo del cónsul. Madrid: Velecio Editores, 2006, 574 p.
POWELL, LINDSAY. “Camino a la gloria. La batalla de Forum Gallorum y el asedio de Mutina”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 25 [2014 = De Octavio a Augusto] 14-23.
PRIETO ARCINIEGA, ALBERTO. “¿Porqué se hundió el imperio romano?”. Clío, núm. 131 (setembre de 2012)
16-27.
F. QUESADA SANZ. “Las insignias del valor”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 106-107.
F.QUESADA. “Las sandalias del legionario”, La Aventura de la Historia, 129 (juliol de 2009) 90-91.
F.QUESADA. “Teutoburgo. El imperio contraataca”, La Aventura de la Historia, 132 (octubre de 2009) 30-36.
QUESADA, FERNANDO. “Masada, Numancia israelí”. La Aventura de la Historia, 160 (febrer de 2012) 18-24.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Recuerda que eres mortal. El Triunfo en Roma”. La Aventura de la Historia,
171 (gener de 2013) 46-52.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Enemigos de Roma: la caballería sármata”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 20-23.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “Aislar Jerusalén: la estrategia de Vespasiano en Judea”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 23 [2014 = La Primera Guerra Judeo-romana] 18-23.
RIEDEMANN L. VALERIA. “Etruscos y romanos: escenas de batalla y sacrificio en monumentos funerarios
inspirados en la mitología griega”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y
Bizantinos [En línia], 2011, 7, p. 9-28, www.orbisterrarum.cl.
RIGSBY, ANDREW M. Caesar in Gaul and Rome. War in words. Austin: University of Texas Press, 2006, 271 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. “Los britanos contra Roma. La rebelión de los icenios en 61 d.C.”. Historia 16,
375 (Juliol 2007) 8-23.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. “Las legiones del siglo II d.C.”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 7-11.
83
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, JULIO. “Legio X. La preferida de César”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 40-44.
RODRÍGUEZ-PICAVEA MATILLA, ENRIQUE. “La Primera Cruzada. Factores explicativos y precedentes”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 19 [2013 = César contra Pompeyo] 60-64.
ROMERO, BELÉN. “Britania. La isla que se resistió a Roma”. Historia y Vida, 464 (novembre 2006) 58-66.
ROMERO GABELLA, PABLO. “La rebelión bagauda”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 1 [2010 = La
caída de Roma] 40-43.
RUBIATO DÍAZ, MARÍA TERESA. “Masada. El último bastión frente a Roma”. Historia. National Geographic, 35
(novembre 2006) 73-83.
J.P.SÁNCHEZ. “Roma conquista Corinto: la sumisión de Grecia”. Historia. National Geographic, 74 (febrer de
2010) 20-23.
J.P.SÁNCHEZ HERNÁNDEZ. “Las dos caras del emperador Adriano”, Historia. National Geographic, 75 (març
de 2010) 60-69.
SÁNCHEZ SANZ, ARTURO. Judea Capta. La primera guerra judeo-romana (66-73 dC). Saragossa: HRM, 2013, 152
p.
SÁNCHEZ SANZ, ARTURO. “La batalla de Beth Horon”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 22 [2014
= La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 60-65.
SÁNCHEZ TOLEDO, JOSÉ. “El legionario romano del siglo II d.C. ”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 11 [2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 16-19.
R.SANZ. “La muerte del ‘Mundo Entero’ [Gods] El pueblo que acabó con Roma”. La Aventura de la Historia,
146 (desembre de 2010) 50-54.
SEGADO-ÚCEDA, MANUEL JESÚS. “Los señores de la guerra. Historia de los ejércitos en la
Antigüedad. Roma. De las primeras legiones republicanas a las legiones del imperio. I. La Guerra
Terrestre”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En
línia] Març de 2010, artícle núm. 95, www.claseshistoria.com , 19 p. [/9, +].-23SIERRA ESTORNÉS, DAVID. “El combate en la Roma republicana: una aproximación a las características
generales de la batalla antigua”. El futuro del pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2011, 2, p. 131146, www.elfuturodelpasado.com.
STOTHARD, PETER. “Espartaco. Terror de Roma”. La Aventura de la Historia, 152 (juny de 2011) 48-54.
STRAUSS, BARRY. La guerra de Espartaco. Barcelona: Edhasa, 2010, 320 p.
SYME, RONALD. La revolución romana. Tr. Antonio Blanco Freijeiro. Barceona: Crítica, 2010, 704 p.
VALDES MATIAS, PAU. “La República romana entre Cayo Mario y Julio César”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 5 [2011 = La República en peligro] 6-9.
VÁSQUEZ GIBSON, PAZ. “Los Horacios y los Curiaceos: la pervivencia de una leyenda romana”. Historias del
Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2013, V (Anejos de Estudios
Clásicos, Medievales y Renacentistas), p. 18-39, www.orbisterrarum.cl.
84
WOLFF, CATHERINE. Déserteurs et transfugues dans l’armée romaine a l’époque republicaine. Nàpols: Jovene
Editore, 2009 (Storia politica constituzionale e militare del mondo antico), 453 p.
MEDIEVAL:
DD.AA. Pere el Gran, 1240-1285. Madrid: Ministeri de Cultura, 2011 [catàleg]
AGUILERA DURÁN, TOMÁS. “La invención del mundo vikingo”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
25 [2014 = De Octavio a Augusto] 62-65.
AHMAD, NADEEM. “El ejército tardo-sasánida”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 24 [2014 = El
nacimiento del Islam] 38-43.
ALBERTINI, GIORGIO. “Dominando el trueno”. La Aventura de la Historia, 101 (març 2007) 114-115.
ALONSO GARCÍA, DAVID. “Turcos contra cristianos: el gran sitio de Rodas”. Historia. National Geographic, 46
(Octubre 2007) 22-26.
ANDRÉS MARTÍN, JUAN RAMÓN DE. La gran aventura del reyno de Navarra. Madrid: La Esfera de los libros,
2011, 440 p.
ARIAS GUILLEN, FERNANDO. “Honor y guerra. La tensión entre la realidad bélica y el discurso ideológico en
la cronística castellana de la primera mitad del siglo XIV”. Hispania, 232 (maig-agost de 2009) 307-330.
AYTON, ANDREW et PRESTON, PHILIP. The Battle of Crécy, 1346. Woodbridge: Boydell, 2005, 392 p.
ARRANZ GUZMÁN, ANA. “El infante ausente. En torno a los primeros años de vida de don Pedro de Castilla
(1334-1350)”. Cuadernos de historia de España, Instituto de historia de España Claudio Sánchez Albornoz,
Universidad de Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 = Homenaje a María Estela González de Fauve) 51-66.
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “El conde de Pallars”. Historia de Iberia Vieja, 75 (setembre de 2011) 82-89.
ÁVILA GRANADOS, JESÚS. “Muret, la batalla que cambió la historia de Europa”. Historia de Iberia
Vieja, 88 (octubre de 2012) 62-66. -21ÁVILA GRANADOS, JESÚS. “Muret, la batalla que cambió la historia de Europa”. Historia de Iberia Vieja, 88
(octubre de 2012) 62-66.
BADAL SALVADOR, MIGUEL A. “La amenaza vikinga en los reinos cristianos”. Medieval, Arqueología, Historia
y Viajes sobre el mundo, 48 [juliol de 2013] 62-72.
BADAL, MIGUEL ÁNGEL. “La cruz de Heavenfield: guerra y conversión en Nortumbria”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 22-27.
BALBÁS, YEYO. “Herido por el hierro, mordido por el filo: el escudo de los siglos X-XI”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 36-40.
BALBÁS, YEYO. “Vlfberht me fecit – La panoplia vikinga”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 26
[2014 = Los Vikingos] 25-29.
BALLESTÍN, XAVIER. “De Medina a Damasco: la implantación del primer Estado musulmán”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 24 [2014 = El nacimiento del Islam] 22-28.
BARKER, JULIET. Agincourt. El arte de la estrategia. Barcelona: Ariel, 2009, 544 p.
85
BARRIOS, MANUEL. Pedro I el Cruel. La nobleza contra su rey. Madrid: Temas de Hoy, 2011 (2001), 159 p.
BELL, ADRIAN R. War and the soldier in the Fourteenth Century. Woodbridge: Boydell, 2004, 248 p.
BENITO I MONCLÚS, PERE. “La submissió del comte Hug IV d’Empúries i de la noblesa
emporitana a l’Església de Girona (1226-1229): una repercussió de la croada albigesa liderada per
Lluís VIII, rei de França, a Catalunya”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes
del IV Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres
d’Estudis de Parla Catalana, 2004, 139-154. -0BENITO MONCLÚS, PERE. “De la guerra de l’Empordà (1128) a la mortaldat de 1131: gènesi,
extensió i extinció d’una fam. Per a una història de les crisis alimentàries a la Catalunya
medieval”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005= Homenatge a la professora Dra.
Carme Batlle i Gallard) 169-184. -2BENNETT, MATHEW (ed.) La Guerra en la Edad Media. Madrid: Akal, 2010, 272 p.
BIANCHINI, JANNA. The queen’s hand. Power and authority in the reign of Berenguela of Castile. Penn-sylvania:
University of Penn-sylvania Press, 2012, 352 p.
BISSON, THOMAS N. La crisis del siglo XII. El poder, la nobleza y los orígenes de la gobernación europea. Barcelona:
Crítica, 2010, 548 p.
BOLINAGA IRASUEGUI, IÑIGO. “La dinastía Yan (1279-1368)”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 12
[2012 = Los mongoles] 46-51.
BRINGUÉ, JOSEP M. “Entre la guerra i la pau. Les transformacions polítiques i socials als territoris de l’antic
comtat de Pallars”. en: Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu
d’Història de Catalunya, 2005, 98-131.
CABEZUELO PLIEGO, JOSÉ VICENTE. Alcaidías y fortalezas en la España medieval. Alcoi: Editorial Márfil, S.A.,
2007, 264 p.
CAIXAL I MATA DE ARMAGNAC, DAVID-ODALRIC DE. “La batalla de Agincourt”. Medieval, Arqueología,
Historia y Viajes sobre el mundo, 43 [abril de 2012] 62-77.
CAIXAL I MATA DE ARMAGNAC, DAVID-ODALRIC DE. “La batalla de Aljubarrota. 14 de agosto de 1385”.
Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el mundo, 44 [juliol de 2012] 64-83.
I.CALDERÓN y A.ESTEBAN. “Azincourt. El gran triunfo inglés sobre Francia”, Historia. National Geographic,
83 (novembre de 2010) 74-83.
CAMPILLO MÉNDEZ, MARÍA MAGDALENA – JOSÉ JAVIER RUÍZ IBÁÑEZ (ed.). Felipe II y Almazarrón. La
construcción local de un imperio global. Vol. 2: Sostener, gobernar y pensar la frontera. Múrcia: Universitat, 2014
(Vestigios de un mismo mundo), 501 p.
CANAL, JOSEP; EDUARD CANAL; JOSEP M. NOLLA; JORDI SAGRERA. Girona en el segle XIII (1190-1285).
Cartografia i descripció de la ciutat medieval. Girona: Ajuntament, 2010, 185 p.
CASTILLO CÁCERES, FERNANDO. Estudios sobre cultura, guerra y política en la Corona de Castilla (siglos XIVXVII). Madrid: CSIC, 2007, 457 p.
CASTILLO CÁCERES, FERNANDO. Un torneo interminable. La guerra en Castilla en el siglo XV. Madrid: Sílex,
2014, 312 p.
86
CERVERA OBREGÓN, MARCO ANTONIO. “La guerra florida en el mundo azteca-mexica”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 36-39.
CÉSPEDES GONZÁLEZ, LILLIAN. “El arte de la guerra en Japón”. Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el
mundo, 42 [febrer de 2012] 50-59.
CÉSPEDES GONZÁLEZ, LILLIAN. “La Paz y la tregua de Dios”. Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el
mundo, 45 [octubre de 2012] 84-95.
S.CLARAMUNT. “El tratado de Corbeil. Fin del sueño occitano”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig
2008) 62-67.
CLARAMUNT, SALVADOR. “Martín el Humano. El último eslabón”. La Aventura de la Historia, 149
(juny de 2010) 50-55 -16M.COLL. “Genguis Khan. El terror d’Àsia. Les tàctiques guerreres del gran mite de les estepes”, Sapiens, 74
(des. 08) 48-52.
CÓNSUL, ARNAU. “La guerra més llarga de la Història. Cent anys de batalles entre França i Anglaterra”.
Sapiens, 113 (febrer de 2012) 52-57.
CONTAMINE, PHILIPPE. Pages d’histoire médiévale (XIVè-XVè siècles). París: Mémoires de l’Académie des
Inscriptions et Belles Lletres, XXXII. Diffusion de Boccard, 2005, 342 p.
CONTRERAS MARTÍN, ANTONIO. “La caballería medieval”. Historia. National Geographic, 97 (gener de 2012)
66-79.
COPELAND, JOSHUA. “Los primeros asaltos vikingos 793-867”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
26 [2014 = Los Vikingos] 14-19.
J.L.CORRAL. “Gengis Khan. El conquistador de las estepas”, Historia. National Geographic, 68 (agost de 2009)
64-73.
COULON, DAMIEN. Barcelone et le grand commerce d'Orient au Moyen Âge. Un siècle de relations avec l'Égypte et
la Syrie–Palestine (ca. 1330–ca. 1430). Madrid: Casa de Velázquez, 2004, p. 933.
DE BACKER, F. «Scale-Armour in the Mediterranean Area during the Early Iron Age: A/ From the IXth to
the IIIrd century BC». RÉMA. Revue des études militaires anciennes, París, v. 5 (2008-2012).
DE LA TORRE, ROSARIO. “El crepúsculo de los señores de la India. El imperio Mogol”. La Aventura de la
Historia, 172 (febrer de 2013) 42-46.
DEL DUCA, PATRICK. “Chevalerie, amitié et noblesse de sang chez Hartmann von Aue. Un étude comparée
avec l’ouvre de Chrétien de Troyes». Cahiers de civilisation médiévale, v. 55, núm. 218 (2012) 113-145.
DOMÍNGUEZ, FERNANDO. Los godos. Desde sus orígenes bálticos hasta Alarico I. Madrid: Cultivalibros, 2010, 330
p.
DOWNHAM, CLARE. “La Inglaterra vikinga 867-918”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 26 [2014
= Los Vikingos] 30-41.
ESCULIES, JOSEP. “Quan els hongaresos van atacar Catalunya”. Sapiens, 86 (desembre de 2009) 4849. -14-
87
A.ESTEBAN-I.CALDERÓN. “Juana de Arco. La donzella de Orleans”, Historia. National Geographic, 54 (juny de
2008) 64-75.
J.FERNÁNDEZ. “Saxons contra normands”, Sapiens, 83 (setembre de 2009) 38-45.
FERNÁNDEZ, JAUME. “Teutons. Els monjos guerrers de l’Europa central”. Sapiens, 112 (gener de 2012) 48-53.
FREIXA, MIQUEL. Francesc de Verntallat. Cabdill dels remences. Barcelona: Base, 2010 (Base
Històrica; 65), 440 p.-18FRANCO SILVA, ALFONSO. “Las intrigas políticas de Juan Pacheco, del combate de Olmedo a la muerte de
Juan II (1445-1454)”. Anuario de Estudios Medievales, 37-II (juliol-desembre 2007) 597-652.
M.J.FUENTE. “Juana de Arco. El triunfo de la donzella”, La Aventura de la Historia, 127 (maig de 2009) 46-50.
GAIER, CLAUDE. “Bibliographie. Dire et faire la guerre au Moyen Age”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 643655.
GALINDO GARCÍA, ARTURO. “Gengis kan y la formación del Imperio mongol”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 12 [2012 = Los mongoles] 6-11.
GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Guerreros templarios. Crónica bélica de los caballeros del Temple”. Historia de
Iberia Vieja, 74 (agost de 2011) 28-35.
GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Así era la vida de un templario. Disciplina, recogimiento y espíritu de batalla”.
Historia de Iberia Vieja, 74 (agost de 2011) 36-41.
GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID. Jaume II de Mallorca. Rei de les Balears i Pitiüses, comte català
del Nord. Barcelona: Dalmau, 2011, (Bofarull; 17), 156 p. [/120, ++]
-19B.GAZAPO. “El imperio carolingio. Los sucesores de Carlomagno”, Historia. National Geographic, 57
(setembre de 2008) 76-86.
GONZÁLEZ ARÉVALO, RAUL. El cautiverio en Málaga a fines de la Edad Media. Màlaga: CEDMA, 2006, 246 p.
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, SANTIAGO. Fernando I. Regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416).
Gijón: Trea, 2012, 328 p. -21Guerra y diplomacia en la Europa occidental, 1280-1480. XXXI Semana de Estudios Medievales, Estella, 19-23 de
julio de 2004. [Pamplona]: Institución Principe de Viana, [2005], 467 p.
HALPIN, ANDY. “Vikingos en Irlanda”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 2 [2010 = La amenaza
celta] 68-73.
HEATHER, PETER. Emperadores y bárbaros. El primer milenio de la historia de Europa. Barcelona: Crítica, 2010,
744 p.
HERNÁNDEZ, ISABEL. “Guillermo Tell, el héroe de la independencia suiza”. Historia. National Geographic, 104
(agost de 2012) 9-14.
HERSCHEND, FRANDS. “Las causas de la expansión vikinga”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
26 [2014 = Los Vikingos] 6-13.
Història de Lleida. II. Lleida: Pagès Editors, 2003-2004.
88
HURTADO, VÍCTOR. “Mitjavila e Hijos, S.L. Mercaderes de la Corona de Aragón a la conquista del
Mediterráneo”. Clío, 121 (novembre de 2011) 70-79.
KEEN, MAURICE (coord.). Historia de la Guerra en la Edad Media. Madrid: Antonio Machado Libros,
2005, 439 p.-3KEEN, MAURICE. La Caballería. Barcelona: Ariel, 2008, 400 p.
KAMEN, HENRY. “Queenship and Political Power in Medieval and Early Modern Spain”. English Historical
Review, v. 121, núm. 493 (2006) 1.174-1.175.
KERSAZU, ALAIN. Défendre la Bresse et le Bugey. Les châteaux savoyard dans la guerre contre le Dauphiné (12821355). Lyon: Presses Universitaires Lyon, 2005, 434 p.
LADERO QUESADA, MIGUEL ÁNGEL. “Don Enrique de Guzmán, el ‘buen conde de Niebla’ (1375-1436)”. En la
España Medieval, UCM, 35 (2012) 211-247.
LE THIEC, GUY. Los Borgia. Luces y sombras. Tr. Núria Petit Fontserè. Barcelona: Paidós, 2012 (Orígenes), 226
p.
LIND, JOHN H. “Vikingos en el este. Penetración escandinava en Europa oriental durante la Era Vikinga”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 8-13.
LINDKVIST, THOMAS. “La transformación de Escandinavia: monarquías y cristianización”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 46-51.
LLOBET I PORTELLA, JOSEP M. “Una petició dels paers de Cervera dirigida al governador de
Mallorca i a altres persones de les Illes Balears (1434)”. Randa, 64 (2010 = Miscel·lània Gabriel
Llopart, IV) 37-39.-16J.C.LOSADA. “¿El reino de la violencia? ”, Historia y vida, 506 (maig de 2010) 34-41.
J.C.LOSADA. “Diez rasgos de la guerra medieval”, Historia y vida, 506 (maig de 2010) 42-53.
MCDONNELL STAFF, PAUL. “Inglaterra 1066 Anno Domini”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 3
[2010 = La herencia vikinga] 20-28.
MCGLYNN, SEAN. A hierro y fuego. Las atrocidades de la guerra en la edad media. Barcelona:
Crítica, 2009, 480 p. -12MANZANERA, LAURA. “La conquista de Inglaterra. Según el tapiz de Bayeux”. Clío, 71 (setembre 2007) 4857.
MARTIN, JEAN MARIE. Guerre, accords et frontières en Italie méridionale pendant le haut Moyen Age. Pacte de
Liburia. Divisio principatus Beneventani et autres actes. Roma: École française, 2005 (Sources et documents
d’histoire du Moyen Age, 7), 257 p.
S.MARTÍN. “De Tolosa al reino de Toledo. En busca de un trono [visigods] ”. La Aventura de la Historia, 146
(desembre de 2010) 55-59.
MARTÍNEZ DÍEZ, GONZALO. “Notas sobre la Infanzonía en los reinos de León y Castilla”. Boletín de la
Institución Fernán González, Burgos, 242 (1r semestre de 2011) 23-56.
MARTÍNEZ GIRALT, ALEJANDRO. “Torneos”. Historia y Vida, 538 (gener de 2013) 48-57.
89
MARTÍNEZ SHAW, CARLOS. “Napoleón, César y Alejandro juntos”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer
2007) 54-58.
MARVIN, LAWRENCE W. The Occitan War. A military and political history of the Albigensian Crusade,
1209-1218. Cambridge: Cambridge University Press, 2008, 328 p. -IINEMATA, JORDI. “Carlemany. El pare d’Europa”. Sapiens, núm. 136 (desembre de 2013) 24-32.
MESEGUER, ENRIQUE. “Carlomagno. El señor de la guerra». Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006)
86-97.
MESEGUER, ENRIQUE. “El Príncipe Negro. El gran héroe de la Guerra de los Cien Años”. Historia. National
Geographic, 38 (Febrer 2007) 78-89.
MINGO, JUAN BAUTISTA. “Crisis económica y conflictos sociales en Cataluña (1336-1472)”. Historia
16, 377 (Setembre 2007) 96-108.-7MITRE FERNÁNDEZ, EMILIO. La guerra de los cien años. Madrid: Alba, 2006.
MORA-FIGUEROA, LUIS DE. Glosario de arquitectura defensiva medieval. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006,
340 p.
MORALES ROMERO, EDUARDO. “Año 885: el asedio de París por los vikingos”. Historia. National Geographic,
45 (Setembre 2007) 18-22.
E.MORALES. “Vikingos. Granjeros, guerreros y piratas”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010) 6677.
MORALES ROMERO, EDUARDO. “Los vikingos atacan España”. Historia. National Geographic, 89 (maig de
2011) 72-79.
MOTT, LAWRENCE. “Sailing through the Black Death. The Crown of Aragon Fleet Ordinances of 1354”.
Imago temporis. Medium Aevum, 5 (2011) 215-225.
F.MURGADAS. “Joana d’Arc, l’heroïna traïda. Vida i mort de la dona que va salvar França”, Sapiens, 76
(febrer 09) 38-43.
NICOLLE, DAVID. Conquest of Saxony, AD 782-785. Charlemagne’s defeat of Widukin of Westphalia. Il. Graham
Turner. Oxford: Osprey Publishing, 2014 (Campaign; 271), 96 p.
NICOLLE, DAVID. “Los primeros ejércitos del islam (622-661 d. C.)”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 24 [2014 = El nacimiento del Islam] 12-19.
O’CONNELL, MONIQUE. Men of Empire. Power and Negotiation in Venice’s Maritime State. Baltimore: The
John’s Hopkins University Press, 2009 (John Hopkins University Studies in Historical and Political Science;
127), 253 p.
ORTUÑO MOLINA, JORGE. “Definiciones identitarias y conflictividad en la Edad Media. Las relaciones de
frontera entre los reinos cristianos de Murcia y Valencia en los siglos XIII-XVI”. Anuario de Estudios
Medievales, Barcelona, 41 (gener-juny de 2011) 73-97.
C.PADRÓ. “Vikingos en Francia”, Historia y Vida, 495 (juny de 2009) 58-65.
PALAZUELOS, ENRIQUE. El poder sin metáfora: el imperio de Gengis Khan. Madrid: Siglo XXI, 2011, 240 p.
90
PELEGERO ALCAIDE, BORJA. “La conquista y destrucción del Imperio jorasmio”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 12 [2012 = Los mongoles] 24-29.
PEQUIGNOT, STEPHANE. Áu nom du roi. Pratique diplomatique et pouvoir durant le regne de Jacques II d’Aragon
(1291-1327). Madrid: Casa de Velázaquez, 2009 (Bibliothèque de la Casa de Valázquez; 42), 640 p.
PEPIN, GUILHEM. “Les crits de guerre ‘Guyenne’ et ‘Saint Georges’. L’expression d’une identité polítique du
duché d’Aquitaine anglogascón ». Le Moyen Age, Lieja, CXII-2 (2006) 263-281.
POLLINGTON, STEPHEN. “Los ejércitos del periodo vikingo en batalla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 26 [2014 = Los Vikingos] 20-24.
PRESTWICH, MICHAEL. Manual (no oficial) del guerrero medieval. Tr. Óscar Perea Rodríguez.
Tres Cantos (Madrid): Akal, 2011 (Viajando al pasado), 206 p. -20F.QUESADA. “La Alabarda”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008) 106-107.
QUINTEROS CORTÉS, JAVIER. “Los genoveses, el adelantado Pedro Fajardo y Enrique IV, comercio, fraudes y
ambiciones territoriales en el reino de Murcia (1454-1474)”. Anuario de Estudios Medievales, Barcelona, 41
(gener-juny de 2011) 99-123.
J.RAMILA. “¡Vikingos! Los ‘drakkars’ desembarcan en España”. Clio, 100 (març de 2010) 20-31.
RENAUD, JEAN. “¡Del furor de los normandos, líbranos Señor! – Incursiones vikingas en Francia”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 26 [2014 = Los Vikingos] 42-49.
RIQUER, MARTÍ. L’arnès del cavaller. 2ª. Ed. Barcelona: La Magrana, 2011, 528 p.
RUÍZ-DOMÉNEC, JOSÉ ENRIQUE. “Carlomagno. El emperador de Occidente y el califa de Bagdad”. Historia.
National Geographic, 87 (març de 2011) 72-79.
RUÍZ-DOMÈNEC, JOSÉ ENRIQUE. “Los vikingos en Inglaterra. Guerra entre sajones y daneses”. Historia.
National Geographic, 107 (novembre de 2012) 70-77.
SABATÉ I CURULL, FLOCEL. El sometent a la Catalunya medieval. Barcelona: Rafael Dalmau,
editor, 2007 (Bofarull, 12), 172 p. -7SÁEZ ABAD, RUBÉN. Artillería y poliorcética en la Edad Media. Madrid: Almena, 2007, 234 p.8SÁEZ ABAD, RUBÉN. La batalla de Toro. 1476. La guerra de Sucesión castellana. Madrid: Almena, 2009
(Guerreros y batallas; 57), 104 p.
SAGREDO, IÑAKI. Los castillos de Sancho III el mayor en Alto Aragón, Sobrarbe y Ribagorza. Pamplona: Pamiela,
2007, 194 p.
SAÍZ SERRANO, JORGE. Caballeros del rey. Nobleza y guerra en el reinado de Alfonso el Magnánimo.
València: Universitat, 2008, 409 p. -8SÁNCHEZ DELGADO, JOSEP. “El final del regne visigod (710-725)”. Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins, 54 (2013) 297-326 [/45, +++]. -27SAROBE, RAMON i JOAN CARLES MORENO. Pere II el Gran, rei de la Mediterrània. Dels secrets del
sepulcre a l’aventura de Sicília. Badalona: Ara Llibres, 2011 (Sapiens/Pòrtic), 85 p. -18-
91
G.SEGURA. “La llegada de la pólvora al occidente medieval”, Historia. National Geographic, 69 (setembre de
2009) 22-25.
SERRANO COLL, MARTA. Jaime I el Conquistador. Imágenes medievales de un reinado. Saragossa: Institución
Fernando el Católico, 2008, 312 p.
SETTIA, ALDO A. De re militari. Práttica e teoria nella guerra medievale. Roma: Viella, 2008, 334 p.
SICILIA CARDONA, ENRIQUE F. “Los mongoles ¿conquistan Europa?”. Medieval, Arqueología, Historia y Viajes
sobre el mundo, 47 [abril de 2013] 66-77.
SOBREQUÉS GALLICÓ, JAUME. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. Barcelona: Base, 2011, 300 p.
SOLER I AMIGÓ, JOAN. Llegendes de la història de Catalunya. II. El rei Jaume I el Conqueridor. Sant Vicenç de
Castellet: Farell, 2007, 136 p.
SOLER I JIMÉNEZ, JOAN. La formació de la pobla de Santa Pau a redòs del castell dels barons (1248-1331). Barcelona:
Fundació Noguera, 2008 (Estudis; 44), 329 p.
SOTO CHICA, JOSÉ. “El Mensajero de Dios”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 24 [2014 = El
nacimiento del Islam] 10-11.
SOTO CHICA, JOSÉ. “Los dos imperios y el triunfo de los árabes”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 23 [2014 = La Primera Guerra Judeo-romana] 60-64.
SOTO CHICA, JOSÉ. “Yarmuk: la batalla de cambió Oriente”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 24
[2014 = El nacimiento del Islam] 30-37.
SYVÄNNE, ILKKA. “Los normandos frente a los bizantinos 1081-1085”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 29-35.
SYVÄNNE, ILKKA. “La batalla Liegnitz”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 12 [2012 = Los
mongoles] 32-39.
SYVÄNNE, ILKKA. “La caída del Imperio sasánida”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 24 [2014 =
El nacimiento del Islam] 44-51.
TORU, MORISHITA. “Les guerriers et leurs domestiques dans la ville seigneuriale de Hagi”. Annales, histoire,
sciences sociales, París, 4 (2011) 971-1004.
TROMBLEY, FRANK. “La conquista árabe de Egipto”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 24 [2014 =
El nacimiento del Islam] 52-57.
TURNBULL, STEPHEN. “1410: la batalla de Tannenberg/Grunwald”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 40-46.
TURNBULL, STEPHEN. “El guerrero mongol”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 12 [2012 = Los
mongoles] 20-23.
TURNBULL, STEPHEN. “La conquista mongola de China”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 12
[2012 = Los mongoles] 12-19.
TURNBULL, STEPHEN. “Las invasiones mongolas de Japón”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 11
[2012 = El imperio romano: de Trajano a Marco Aurelio] 60-64.
92
UYAR, MUSTAFÁ. “La batalla de Ayn Jalut: mamelucos contra mongoles”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 12 [2012 = Los mongoles] 40-45.
C.VALDALISO. “Otón I. La fundación del Sacro Imperio”, Historia. National Geographic, 84 (desembre de
2010) 74-81.
VALDALISO, COVADONGA. “Pedro el Cruel, el terror de la nobleza”. Historia. National Geographic, 95
(novembre de 2011) 21-25.
VALDALISO, COVADONGA. “El cautiverio de un rey. Ricardo Corazón de León”. Historia. National
Geographic, 104 (agost de 2012) 72-81.
VARA THORBECK, CARLOS Y MARÍA LUISA GARCÍA ARÁNGUEZ. “¡Cercados! Las normas de
asedio”. La Aventura de la Historia, 118 (agost 2008) 54-60. -10VARELA, DARIO. “Guensérico. El rey vándalo de África”. Historia. National Geographic, 88 (abril de 2011) 1720.
VELASCO, MANUEL. Breve historia de los vikingos. Madrid: Nowtilus, 2012, 400 p.
VELASCO, MANUEL. “¿Que quedó de los vikingos?. Asimiliación y transformación de los pueblos postvikingos”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 3 [2010 = La herencia vikinga] 6-7.
VILLAGRA, MABEL. “Poder y sociedad en la Sicilia normanda”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval,
3 [2010 = La herencia vikinga] 40-46.
VILLAGRA, MABEL. “La Arabia preislámica: caravanas, tribus y desierto”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 24 [2014 = El nacimiento del Islam] 6-9.
VILLENA, LEONARDO. “Glosario de términos castellológicos medievales, en lenguas europeas”. Castillos de
España, 145 (Març 2007) 3-10.
VINYOLES VIDAL, TERESA. «Les dones i la pau en el context de les guerres del segle XV», Pedralbes,
28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de
desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [36/2/19 ++]-12VONDRA, SYLVAIN. “Aproximació a la indumentària militar aristocràtica a partir de l’escultura
funerària dels segles XIII i XIV a les comarques gironines” (tr. d’Assumpció Toledo i Mur i Josep
M. Llorens i Rams). Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, L (2009) 53-67 [4/-/9, ++]. -15Reconquesta
S.ABBOUD i J.CUBILLAS. “Guadalete. La batalla del destino”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011)
62-67.
ABBOUD-HAGGAR, SOHA. “El futuro reino de África. Los almorávides”. La Aventura de la Historia, 156
(octubre de 2011) 74-78.
ABBOUD-HAGGAR, SOHA. “De Marraquech a Sevilla. Terremoto almohade”. La Aventura de la Historia, 156
(octubre de 2011) 79-81.
ACUÑA CERDA, MARÍA CONSTANZA. “Estado de la cuestión acerca de las dinámicas de frontera en la
Hispania del Cid. Relaciones pacífico/guerreras entre Castilla y al-Andalus durante el siglo XI”. Historias
del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2012, 9, p. 53-63,
www.orbisterrarum.cl.
93
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “El desastre de la Vega. Cristianos contra musulmanes en la batalla de Sierra
Elvira”. Historia de Iberia Vieja, 69 (març de 2011) 32-37.
BALBÁS, YEYO. “El guerrero andalusí”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de
la conquista a la quiebra del califato] 24-27.
BALBÁS, YEYO. “Fierro tajante: armamentos ibéricos desde mediados del siglo XII hasta la conquista de
Sevilla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 28-31.
BALLESTÍN NAVARRO, XAVIER. “Las campañas de Almanzor”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 7
[2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 46-52.
BLASI, JOAN. “Aproximació a la data de la primera ocupació de Barcelona pels musulmans i la descripció
del Pirineu Oriental pel gran geògraf Al – Idrisi”. Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 55-63.
BONET DONATO, MARIA. “Las dependencias personales y las prestaciones económicas en la
expansión feudal en la Cataluña Nueva (Siglo XII)”. Hispania. Revista Española de Historia, v.
LXVI, núm. 223 (maig-agost 2006) 425-482. -4CASTRO HERNÁNDEZ, PABLO. “La guerra en el mundo islámico y sus formas de aplicación contra los reinos
cristianos. Algunas precisiones conceptuales en torno a las aceifas, algazúas, y yihad en al-Andalus (ss. X –
XI d.C.)”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2012, 9, p.
15-50, www.orbisterrarum.cl.
CASTRO HERNÁNDEZ, PABLO. “Algunas consideraciones en torno al rol del califa en al-Andalus y su papel
en la defensa del Islam (ss.X-XI)”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y
Bizantinos [En línia], 2012, III (Anejos de Estudios Clásicos, Medievales y Renacentistas), p. 30-42,
www.orbisterrarum.cl.
CINGOLANI, STEFANO MARIA. “La conquista de Mallorca”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13
[2012 = Le reconquista] 32-37.
CORRAL, JOSÉ LUIS. “La batalla de Roncesvalles. La épica derrota de Carlomagno”. Historia. National
Geographic, 94 (octubre de 2011) 70-79.
DE LA PUENTE GONZÁLEZ, CRISTINA. “Yihad durante el califato de al-Andalus”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 34-39.
DELGADO, ÁNGEL y JOSÉ DAMIÁN DIESTE. El rey conquistador. La crónica oculta del Jaime I. Barcelona: Edhasa,
2008, 830 p.
ERRA, MIQUEL. “La conquesta de València”. Sapiens, 50 (des. 06) 32-39.
ESPARZA, JOSÉ JAVIER. La gran aventura del reino de Asturias. Así comenzó la Reconquista. Madrid: La Esfera de
los libros, 2009, 504 p.
ESPARZA, JUAN JOSÉ. Moros y cristianos. Madrid: La esfera de los libros, 2010, 736 p.
FERRER I MALLOL, MARIA TERESA. “La guerra amb Castella, de 1296-1304”. El Temps, València, 21 (2004) 2124.
FIERRO, MARIBEL. El cuerpo derrotado. Como trataban musulmanes y cristianos a los enemigos vencidos (península
ibérica, ss.VIII-XIII). Madrid: CSIC, 2008, 640 p.
94
FIERRO, MARIBEL. “El califato almohade”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le
reconquista] 10-16.
FITÉ I LLEVOT, FRANCESC; EDUARD GONZÁLEZ I MONTARDIT. Arnau Mir de Tost. Un senyor de
frontera del segle XI. Lleida: Universitat, 2010 (El comtat d’Urgell; 9), 322 p.-17FRANCO SILVA, ALFONSO. “Tierras en el filo de la espada. Cadiz, las repoblaciones de Alfonso X”. La
Aventura de la Historia, 150 (abril de 2011) 34-40.
A.DE FRUTOS. “Los españoles del Cid”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 30-37.
FURIÓ, ANTONIO. El rey conquistador. Jaime I: entre la historia y la leyenda. Alzira: Bromera, 2007, 127 p.
GARCÍA FERNÁNDEZ, MANUEL. “La conquista de Sevilla”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13
[2012 = Le reconquista] 44-49.
GARCÍA FITZ, F. “al-Andalus: orto y ocaso de un estado militarizado”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 6-11.
GARCÍA FITZ, F. “1212: Las Navas de Tolosa”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 12 [2012 = Los
mongoles] 60-65.
GARCÍA MORENO, LUIS A. “La historiografía mozárabe y su influencia en la islámica de la conquista de
España”. Cuadernos de historia de España, Instituto de historia de España Claudio Sánchez Albornoz,
Universidad de Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 = Homenaje a María Estela González de Fauve) 231-246.
GARCÍA SANJUÁN, ALEJANDRO. “Tolerancia, convivencia y coexistencia en al-Andalus, ¿mito o realidad?”.
Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 4245.
GRANDE DE BRÍO, RAMÓN. Las Guerras de al-Ándalus. Las campañas musulmanas del siglo X. Mues, Osma y
Simancas. Córdova: Almuzara, 2014, 272 p.
GIMENEZ, IVAN. “Saladí, heroi de l’Islam”. Sapiens, 53 (març 07) 36-43.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Alfonso el Batallador. ‘Ricardo Corazón de Aragón’”. Clío, 111 (gener de 2011)
58-67.
GONZÁLEZ JIMÉNEZ, MANUEL. Fernando III el Santo. El rey que marcó el destino de España. Sevilla: Fundación
José Manuel Lara, 2006, 407 p.
ISLA FREZ, AMANCIO. “La batalla de Guadalete y la pérdida de España”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 6 [2011 = Talasocracias] 60-65.
JARRET, JONATHAN. Rulers and ruled in frontier Catalonia, 880-1010. Woodbridge, Suffolk: The Boydell Press,
2010, 208 p.
“La Reconquista. Moros vs. Cristianos”. Historia de Iberia Vieja, 73 (juliol de 2011) 34-45.
LADERO QUESADA, MIGUEL ÁNGEL. Edad Media. En: O’DONNELL, HUGO (dir.). Historia Militar de España. II.
[Madrid]: Ediciones del Laberinto / Ministerio de Defensa, 2010, 494 p.
LAGO MARÍN, JOSÉ IGNACIO y MANUEL GONZÁLEZ PÉREZ. Jaime I y la conquista de Valencia, 1238. Madrid:
Almena, 2009 (Guerreros y Batallas), 88 p.
95
LERALTA, JAVIER. “La batalla del Salado y la reconquista del estrecho”. Historia. National Geographic, 102
(juny de 2012) 20-24.
LINHEAN, PETER. España 1157-1300. Una sociedad desorganizada por la guerra. Barcelona: Crítica,2009,440 p.
LÓPEZ PITA, PAULINA. “Almanzor, espada de doble filo. El fin del califato”. La Aventura de la Historia, 156
(octubre de 2011) 62-67.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Dossier: El Cid Campeador”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 31-55.
MANZANO MORENO, EDUARDO. Conquistadores, Emires y Califas. Los Omeyas y la formación de al-Andalus.
Barcelona: Crítica, 2006, 620 p.
MANZANO, EDUARDO. “La batalla del Guadalete. El fin del reino visigodo”. Historia. National Geographic,
101 (maig de 2012) 70-79.
MARCOS, ERNEST. “Jaime I el incansable conquistador”. Clío, 75 (Gener de 2008) 76-84. -8MARTÍNEZ ENAMORADO, VIRGILIO. “Un ejército al servicio del califa: 'Abd al-Rahman III y su política
militar”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del
califato] 28-33.
MENEGHELLO, RAIMUNDO. “Las milicias concejíles en la plena Edad Media Hispana. El caso de Castilla y
León en los siglos XII y XIII”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos, Medievales, Árabes y Bizantinos
[En línia], 2009, 3, p. 93-102, www.orbisterrarum.cl.
MENENDEZ PUEYO, JOSE LUIS. “Ifach. Ciudad y poder feudal bajo los Llúria en el Reino de Valencia”.
Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el mundo, 48 [juliol de 2013] 20-31.
MESA, JOSÉ LUIS.”Mesnadas cristianas al servicio de la fe islámica”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 18-21.
MITRE, EMILIO. “La batalla de Poitiers. El milagro del martillo”. La Aventura de la Historia, 169 (novembre de
2012) 40-44.
MUÑOZ BOLAÑOS, ROBERTO. “El Salado 1340. El fin del problema del Estrecho”. Revista Universitaria de
Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre de 2012 = Dossier:
Arqueología y conflicto) 153-184.
ORSI LÁZARO, MARIO. “La guerra medieval en la Península Ibérica, siglos XII-XIII”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 6-8.
PALACIOS, TEO. “Taífas. El otro Al-Ándalus”. Clío. Revista de historia, 137 (març de 2013) 34-43.
PALUMBO, GIOVANNI. “David Aubert historien? Le rêcit de la bataille de Roncevaux dans les croniques et
conquestes de Charlemaine”. Le Moyen Age, 3-4, CXII (2006) 585-601.
F.J.PEÑA. “El Cid, héroe de frontera”, Historia. National Geographic, 65 (maig de 2009) 58-69.
PÉREZ DE TUDELA Y VELASCO, MARÍA ISABEL. “El ejército cristiano en la España altomedieval. De la derrota
militar ante los musulmanes, a la resistencia espontánea frente a ellos”. En la España Medieval, UCM, 34
(2011) 9-24.
J.RAMILA. “La batalla de Covadonga”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 12-22.
96
RÁMILA, JANIRE. “La batalla de Simancas. La primera gran derrota musulmana de la Reconquista”. Historia
de Iberia Vieja, 72 (juny de 2011) 22-27.
RÁMILA, JANIRE. “Los temibles Almohades”, Historia de Iberia Vieja, 83 (maig de 2012) 42-47.
REBOLLEDO I BONJOCH, FRANCESC. “La conquesta de València i els repobladors lleidatans. Resum sobre la
relació entre topònims del Pla d’Urgell i antropònims valencians”. Quaderns de El Pregoner d’Urgell, 24
(2011) 41-48.
RECHE, ALBERTO. “El Cid. La conquista de Valencia”. Historia. National Geographic, 88 (abril de 2011) 72-81.
RODRÍGUEZ-PICAVEA MATILLA, ENRIQUE. “Las órdenes militares ibéricas: orígenes y actividad bélica (11501250)”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 38-43.
ROTGER, AGNÈS. “El Cid contra el Món”. Sapiens, 92 (juny de 2010) 42-48. -17SÁNCHEZ-ARCILLA BERNAL, JOSÉ. “La supervivencia de los reinos cristianos”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus, de la conquista a la quiebra del califato] 18-23.
SENAC, PHILIPPE. “La batalla de Poitiers”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 7 [2011 = al-Andalus,
de la conquista a la quiebra del califato] 12-17.
M.SERRANO. “Jaime I. El monarca conquistador”, Historia. National Geographic, 59 (novembre de 2008) 7685.
VALDALISO, COVADONGA. “La conquista de Mallorca”. Historia. National Geographic, 42 [Juny de 2007] 23-26.
VALDEÓN BARUQUE, JULIO. La Reconquista. El concepto de España, unidad y diversidad. Madrid: Espasa Calpe,
2006, 213 p.
VALDEÓN, JULIO. Reconquista. Madrid: Espasa, 2006, 256 p.
I.VELÁZQUEZ. “Don Pelayo. El comienzo de la reconquista”, Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 7888.
VIDAL CASTRO, FRANCISCO. “Las terceras taifas y el surgimiento del emirato nazarí de Granada”. Desperta
Ferro. Historia Antigua y Medieval, 13 [2012 = Le reconquista] 22-27.
VIÑAS, AGNÈS; VIÑAS, ROBERT. La conquesta de Mallorca. Textos i Documents. Palma: Moll, 2007, 310 p.
VIRGILI, ANTONI. «Noveau villages et processus migratoire en zona côtière de la Catalogne (XIIè
siècle): la campagne de Tarragone». Dins: Implantations humaines en milieu littoral méditerranéen:
facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace de la Préhistoire au Moyen Âge. XXXIV e
rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes. Sous la direction de L. Mercuri, R.
González Villaescusa, F. Bertoncello. Antibes: Éditions APDCA, 2014, 393-403. [29/0/16, +++].-26Croades
ALVARADO H., TAMARA. “Cruzada y reconquista a partir del Poema del Mio Cid: una lectura de las
estructuras socio-políticas para los siglos XI-XIII”. Historias del Orbis Terrarum. Estudios Clásicos,
Medievales, Árabes y Bizantinos [En línia], 2011, I (Anejos de Estudios Clásicos, Medievales y Renacentistas) 35-44,
www.orbisterrarum.cl.
J M.ALVIRA. “La cruzada contra los albiguenses”. Historia. National Geographic, 76 (abril de 2010) 68-77.
97
ALVIRA CABRER, MARTÍN. “Nuevas (y no tan nuevas) aportaciones al estudio de la batalla de Muret”. En la
España Medieval, UCM, 36 (2013) 373-400.
AYALA MARTÍNEZ, CARLOS DE. “’¡Toma tu Cruz y sígueme!’. El mensaje papal de Clermont”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 6-10.
BALARD, MICHEL. “’A Jerusalén: ¡Dios lo quiere!’”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 =
¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 44-51.
BALBÁS, YEYO. “El caballero contra el arquero a caballo. Las armas de la Primera Cruzada”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 38-42.
A.BESGA. “La llamada a los almorávides”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 38-49.
CAIXAL I MATA, DAVID-ODALRIC DE. “Cruzada albiguense”. Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el
mundo, 42 [febrer de 2012] 28-39.
CARRAZ, DANIEN. “Les Lengres à Marseille au XIVè siècle. Les activités militaires d’une famille
d’armateurs dans un port de croisade”. Revue Historique, 652 (octubre de 2009) 755-777.
CLARAMUNT RODRÍGUEZ, SALVADOR. “El tràgico jueves de Muret”. La Aventura de la Historia, 179 (setembre
de 2013) 44-47.
J.L.CORRAL. “Ricardo. Corazón de león”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 76-83.
CORRAL LAFUENTE, JOSÉ LUIS. “1212 La Reconquista. Las Navas de Tolosa”. La Aventura de la Historia, 171
(gener de 2013) 20-21.
DAFTARY, FARHAD. “Ismailíes y cruzados: Historia y leyenda de los asesinos”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 9 [2012 = Religión y guerra] 28-33.
DALMAU, ANTONI (text). “La batalla de Muret. El triunfo de las cruzadas”. Historia National Geographic,
33 [2006]. -3DEMURGER, ALAIN. Cruzadas. Una historia de la guerra medieval. Barcelona: Paidós, 2009, 350 p.
EL-AZHARI, TAEF KAMAL. “El impacto de la Primera Cruzada en el mundo islámico”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 16-21.
J.ELLIOT. “Caballeros de Malta”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 43-55.
ESLAVA GALÁN, JUAN. Templarios, griales, vírgenes negras y otros enigmas de la historia. Barcelona: Planeta,
2013, 336 p.
ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. La espada y la cruz. La batalla de Muret [eBook] BUBOK,
S.A., 2012, 224 p. -20FARRADELLAS, VÍCTOR. “El Krak dels Cavallers, l’orgull dels croats”. Sapiens, núm. 126 (febrer de 2013) 3441.
FLORI, JEAN. Bohemundo de Antioquía. Barcelona: Edhasa, 2009, 512 p.
FLORI, JEAN. Las cruzadas. Granada: Universidad, 2010, 174 p.
FORCANO, MANUEL. A fil d’espasa. Les croades vistes pels jueus. Barcelona : La Magrana, 2007, 267 p.
98
FRANCE, JOHN. “Un choque de contrastes. Estilos de guerra en la Primera Cruzada”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 = ¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 22-29.
GARCÍA FERNÁNDEZ, MANUEL. “Las Navas de Tolosa. La mayor batalla de la reconquista”.
Historia. National Geographic, 89 (setembre de 2010) 64-75. -17GARCÍA FITZ, FRANCISCO. Las Navas de Tolosa. Barcelona: Ariel, 2005, 588 p.
GARCÍA FITZ, FRANCISCO. La reconquista. Granada: Universidad, 2010, 204 p.
J.M.M.GARCÍA OSUNA. “La Tercera Cruzada del rey Ricardo”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 8-37.
GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID. Ramon Berenguer IV. Barcelona: Dalmau, 2014 (Bofarull; 21), 350
p. [391/1/289, ++++].-26GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Las Navas de Tolosa. 800 años de la mayor batalla de la reconquista”.
Clío, núm. 129 (juliol de 2012) 22-31.
HERNANDO, J.F. “Batalla de las Navas de Tolosa”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Gener de 2012, núm. 11, p. 23-27. Disponible a: www.delaguerra.net.
HERNANDO J., J.F. “Batalla de las Navas de Tolosa”. De la Guerra, 12 [2012]
HERRANZ, ISABEL. “Las cruzadas de los niños”. Historia y Vida, 516 (març de 2011) 50-55.
LAGO, JOSÉ IGNACIO. Navas de Tolosa. 1212. La verdadera cruzada. Madrid: Almena Ediciones SL., 2006.
E.LATORRE. “La guerra de Chipre”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 31-51 [Dossier: El fracaso de las
fuerzas cristianas].
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “Reacción de la Iglesia ante las cruzadas”. Revista de Claseshistoria.
Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Març de 2010, artícle núm. 156,
www.claseshistoria.com.
J.C.LOSADA. “Muret, batalla perdida”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 50-57.
J.C.LOSADA. “Una batalla decisiva [Las Navas de Tolosa] ”, Historia y vida, 503 (febrer de 2010) 48-55.
J.C.LOSADA. “Adiós a Tierra Santa”, Historia y vida, 512 (novembre de 2010) 31-47 [Dossier: Los últimos
bastiones cruzados].
LOSADA, JUAN CARLOS. “La capital del reino cruzado”. Historia y Vida, 533 (agost de 2012) 34-43.
MAALOUF, AMIN. Las Cruzadas vistas por los árabes. Madrid: Alianza, 2013, 432 p.
MARCOS HIERRO, ERNEST. La croada catalana (l’exèrcit de Jaume I a Terra Santa). Barcelona:
L’Esfera dels Llibres, 2006, 253 p. -6MARCOS, ERNEST. “El sueño de Jaime I. Conquistar Tierra Santa”. Clío, 70 (agost 2007) 72-79.
PAVIOT, JACQUES. Projets de croisade (v. 1290-v.1330). París: Académie des Inscriptions et BellesLettres, 2009 (Documents relatifs a l’histoire des croisades; XX), 413 p.
99
QUESADA, FERNANDO. “Ocaso en Hattin. Saladino aplasta a los cruzados”. La Aventura de la Historia, 92
(juny 2006) 84-91.
RAVEGNANI, GIORGIO. Bizancio y Venecia. Historia de un imperio. Tr. Francisco Campillo Ruíz. Madrid:
Antonio Machado, 2012, 269 p.
RILEY-SMITH, JONATHAN S.C. ¿Qué fueron las cruzadas?. Tr. Carme Font. Barcelona: El Acantilado, 2012, 175
p.
RODRÍGUEZ, JOSÉ MANUEL. “El sitio de Antioquía”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 20 [2013 =
¡Dios lo quiere! La Primera Cruzada] 30-37.
RODRÍGUEZ, TAÍD. “Rocamadour, el estandarte de las Navas”. Medieval, Arqueología, Historia y Viajes sobre el
mundo, 46 [gener de 2013] 86-75.
RUBENSTEIN, JAY. Los ejércitos del cielo. La primera cruzada y la búsqueda del Apocalipsis. Tr. Rosa Salleras Puig.
Barcelona: Pasado y Presente, 2012 (Historia), 448 p.
SANCHO, ENRIQUE. “¿Hubo españoles en las cruzadas?”. Clío, 90 (abril de 2009) 16-25.-13C.SEGURA. “Saladino. El guerrero del Islam”, Historia. National Geographic, 60 (desembre de 2008) 68-77.
TINOCO DÍAZ, JOSÉ FERNANDO. “Aproximación a la cruzada en la Baja Edad Media peninsular: reflexiones
sobre de la guerra de Granada”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org],
vol. 1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 79-99.
TYERMAN, CHRISTOPHER. Las guerras de Dios. Una nueva historia de las cruzadas. Barcelona: Crítica, 2007
(2010), 1.344 p.
VARA THORBECK, CARLOS – INÉS PIN. “Franceses en las Navas”. La Aventura de la Historia, 177 (juliol de
2013) 46-49.
Expansió mediterrània
AGUSTÍ BELART, DAVID. Los Almogávares. La expansión mediterránea de la Corona de Aragón. Madrid:
Sílex, 2013, 228 p.
AYENSA, EUSEBI. “Retorn a Vatopedi, els catalans a l’Athos”. Revista de Girona, 238 (setembreoctubre 2006) 98-106. -4-
AYENSA I PRAT, EUSEBI. Els catalans a Grècia. Barcelona: Base, 2013 (Base Històrica; 109).
-24BASSEGODA PINEDA, ENRIC. “Els senyors del castell de Sant Mori al segle XV”. Annals de l’Institut
d’Estudis Empordanesos, Figueres, 38 (2005) 139-157. -1BOLEA ROBRES, CHUSÉ. “Almogávares en Bizancio”. Desperta Ferro. Antigua y Medieval, 22 [2013
= La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 44-51.
-27BOLEA ROBRES, CHUSÉ. “Almogávares en Bizancio”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 22 [2014 =
La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 44-51.
BOURIN, MONIQUE; SANDRO CAROCCI; FRANÇOIS MENANT; LLUIS TO FIGUERAS. «Les campagnes de la
Méditerranée occidentale autour de 1300: tensions destructrices, tensions novatrices». Annales, histoire,
sciences sociales, París, 3 (2011) 663-704.
100
CINGOLANI, STEFANO M. “La guerra de las Vísperas sicilianas”. Desperta Ferro. Antigua y
Medieval, 22 [2013 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 26-31.
-27CINGOLANI, STEFANO M. “La guerra de las Vísperas sicilianas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 22 [2014 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 26-31.
S.CLARAMUNT. “Jaime I el Conquistador, creador de reinos. Arquitecto de la Corona de Aragón”. La
Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer 2008) 76-85.
CLARAMUNT, SALVADOR. “Alfons V el Magnánimo. Sueño mediterráneo”. La Aventura de la
Historia, 122 (desembre 2008) 36-40. -10CLARAMUNT, SALVADOR. “Al mejor postor. La expedición de los Almogávares”. La Aventura de la
Historia, 143 (setembre de 2010) 26-31.-17CLARAMUNT RODRÍGUEZ, SALVADOR. “Expansión aragonesa. 1282. Las Vísperas sicilianas”. La Aventura de
la Historia, 171 (gener de 2013) 21-22.
CÒNSUL, ARNAU. “Pere III. El forjador de l’Estat català”. Sapiens, 65 (Març 08) 18-25.
-IINE-
CÓNSUL, ARNAU. “Roger de Llúria. L’almirall invencible”. Sapiens, 106 (agost de 2011) 26-33. -21CÒNSUL, ARNAU. “Les quatre cares d’Alfons el Magnànim”. Sapiens, 123 (novembre de 2012) 2633. -23FERRER I MALLOL, MARIA TERESA (coord.). Els catalans a la Mediterrània Oriental: Jornades científiques de
l’Institut d’Estudis Catalans, secció Històrico-Arqueològica. Barcelona Institut d’Estudis Catalans, 2003, 387 p.
M.T.FERRER. “Mallorca, Valencia y Murcia. Expansión a costa de los moros”. La Aventura de la Historia,
núm. 112 (febrer 2008) 86-91.
GARCIA DOMINGO, ENRIC i OLGA LÓPEZ MIGUEL. “Les Drassanes reials de Barcelona,
redescobertes”. L’Avenç, 381 (juliol/agost de 2012) 42-53. -21GARCÍA SÁNCHEZ, JORGE. “La conquista de Cerdeña. Catalanes y aragoneses en busca del botín
medierráneo (1323-1326)”. Historia de Iberia Vieja, 50 (Agost de 2009) 88-93.-13-
GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID. Vida i regnat de Martí I. L’últim rei del Casal de Barcelona.
Barcelona: Rafael Dalmau, 2010 (Bofarull; 14), 368 p.-16HINOJOSA, J. Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastián: Nerea, 2006, 372 p.
HURTADO, VÍCTOR. “Mitjavila e Hijos, S.L. Mercaderes de la Corona de Aragón a la conquista del
Mediterráneo”. Clío, 121 (novembre de 2011) 70-79. -20LAFUENTE GÓMEZ, MARIO. “Los ejércitos de la Corona de Aragón”. Desperta Ferro. Antigua y
Medieval, 22 [2013 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 20-25.
-27LAFUENTE GÓMEZ, MARIO. “Los ejércitos de la Corona de Aragón”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 22 [2014 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 20-25.
101
MANCONI, FRANCESCO. Cerdeña, un reino de la Corona de Aragón. València: Universitat, 2010, 524 p.
J.MATA. “Roger de Flor: ‘Els almogàvers són els millors guerrers d’aquests temps’”. Sapiens, núm. 66 (abril
08) 14.
MORALES, JOAN. “Perquè l’Alguer parla català?”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 30-33.
ORSI, MARIO. “Cerdeña y la Corona de Aragón”. Desperta Ferro. Antigua y Medieval, 22 [2013 =
La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 14-18.
-27ORSI, MARIO. “Tipologías y tácticas navales”. Desperta Ferro. Antigua y Medieval, 22 [2013 = La
Corona de Aragón en el Mediterráneo] 39-43. -27ORSI LÁZARO, MARIO. “La armada de Pedro el Ceremonioso y el asedio de Alguer (1354)”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 21 [2014 = Filipo II de Macedonia] 60-64.
ORSI, MARIO. “Cerdeña y la Corona de Aragón”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 22 [2014 = La
Corona de Aragón en el Mediterráneo] 14-18.
PAPELL TARDIU, JOAN. “La participació de la noblesa catalana vinculada i enterrada a Santes
Creus en la conquesta de Mallorca”. en: FÀBREGAS I ROIG, JOSEP; JOSEP M.T.GRAU I PUJOL; MANEL
GÜELL I JUNKERT (Coord.). Miscel·lània en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister
dilectus. Reconeixement al mestratge d’un acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 145155. [45/1/17 ++] .-12PUJADES I BATALER, RAMON J. “Les cartes portolanes: orígens, característiques i aportacions de la
cultura catalana a la primera cartografia realista”. Revista de Catalunya, 257 (gener de 2010) 23-44
[/7, ++]. -17ROCA I PASCUAL, BERNAT. “Els Tous. Ascens i caiguda d’un llinatge nobiliari català”. Miscellanea
Agualatensia, 14 (2011) 41-77 [54/3/14, +++]. -22RODRÍGUEZ-PICAVEA, ENRIQUE. “La expansión mediterránea de la Corona de Aragón”. Desperta
Ferro. Antigua y Medieval, 22 [2013 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 6-13.
-27RODRÍGUEZ-PICAVEA, ENRIQUE. “La expansión mediterránea de la Corona de Aragón”. Desperta Ferro.
Historia Antigua y Medieval, 22 [2014 = La Corona de Aragón en el Mediterráneo] 6-13.
ROTGER, AGNÈS. “L’últim sopar de Roger de Flor”. Sapiens, 117 (juny de 2012) 26-33. -22RUÍZ GONZÁLEZ, DAVID. Breve historia de la Corona de Aragón. Madrid: Nowtilus, 2012, 352 p.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. Los almogávares y la amenaza turca. 1303-1312. Madrid: Almena, 2008, 98 p.
SALICRÚ I LLUCH, ROSER. “Piratería y corso”. Desperta Ferro. Antigua y Medieval, 22 [2013 = La
Corona de Aragón en el Mediterráneo] 32-38. -27-
SÁNCHEZ MARTÍNEZ, MANUEL. “El realengo catalán en la financiación de la campaña a
Cerdeña de 1356”. Acta Historica et Achaeologica Mediaevalia, 26 (2005 = Homenatge a la
professora Dra. Carme Batlle i Gallard) 493-513. p.-2-
102
SICÍLIA CARDONA, ENRIQUE F. “El dueño del Mare Nostrum”. Historia y Vida, 531 (juny de 2012)
56-63. -21SUCARRATS, JOSEP. “La renúncia al somni d’Occitània. Jaume I enceta l’expansió catalana per la
Mediterrània”. Sapiens, 50 (des. 06) 26-29.
VILA, ENRIC. “Les dones dels almogàvers van salvar l’estratègica Gal·lípoli d’un atac genovès”.
Sapiens, 53 (març 07) 11.-6YAÑEZ, AGUSTÍN. «Furia almogávar». La Aventura de la Historia, 99 (gener de 2007) 40-45.
Guerra dels dos Peres
BUCHANAN, TOM. “Wales and the Spanish Civil War. The Dragon’s Dearest Cause?”. English Historical
Review, v. 121, núm. 493 (2006) 1.146-1.147.
FERRER I MALLOL, MARIA TERESA. “Les Corts de Catalunya i la creació de la Diputació del
General o Generalitat en el marc de la guerra contra Castella (1359-1369)”. Anuario de Estudios
Medievales, CSIC, 34 /2 (2004) 875-938.-0FERRER MALLOL, MARIA TERESA. Entre la por y la guerra. La Corona Catalano-aragonesa y Castilla en la baja edad
media. Barcelona: CSIC, institució Milà i Fontanals, 2005, 662 p.
KAGAY, DONALD J. “The Defense of the Crown of Aragon during the War of que Two Pedros
-9(1356-1366)”. The Journal of Military History, 71/1 (2007) 11-34.
LAFUENTE GÓMEZ, MARIO. “Aproximación a las condiciones de vida en Daroca y su entorno
durante la guerra de los Dos Pedros (1356-1366)”. Studium, Universidad de Zaragoza, 15 (2009)
53-87 [98/1/56, +++].-16SÁEZ ABAD, RUBEN. La guerra de los Dos Pedros. 1356-1369. Madrid: Almena, 2008, 95 p.
Ordes militars
DD.AA. Del silencio de la cartuja al fragor de la orden militar. Aguilar de Campoo: Fundación Santa Maria la
Real. Centro de Estudios del Románico, 2010, 260 p.
Actes de les jornades internacionals d’estudis sobre els orígens i l’expansió de l’Orde del Temple a
la Corona d’Aragó (1120-1200). Tortosa, 7, 8 i 9 de maig de 2004. Tarragona: Diputació, 2010
(Ramon Berenguer IV), 538 p.-17BONNEAUD, PIERRE. Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. L’orde de l’Hospital a
Catalunya i a la Mediterrània. 1396-1472. Lleida: Pagès, 2008, 348 p. [+++].-11BRADBURY, JIM. The Routledge companion to medieval warfare. London / New York: Routledge, 2004.
BRONISH, ALEXANDER PIERRE. Reconquista y Guerra Santa: la concepción de la guerra en la España cristiana desde
los visigodos hasta comienzos del siglo XII. València: Publicaciones de la Universidad / Granada: Universidad,
2006, 598 p.
CASANOVAS, ÀNGELS; ROVIRA, JORDI. L’Ordre del Temple. Entre la guerra i la pau. Barcelona: Rafael Dalmau
Editor, 2005, 158 p.
103
CONEJO DA PENA, ANTONI. “Assistència hospitalària i defensa del territori al Baix Ebre: la
fortalesa-hospital de Sant Jordi d’Alfama i l’hospital del Perelló”. Recerca, Tortosa, 8 (2005) 251273. -1CORRAL LAFUENTE, JOSÉ LUIS. “Templarios en Tierra Santa. Los monjes de la guerra”. Historia. National
Geographic, 42 [Juny de 2007] 78-91.
DEMORGER, ALAIN. Caballeros de Cristo: Templarios, Hospitalarios, Teutónicos y demás órdenes militares en la
Edad media (siglos XI a XVI). València: Publicacions de la Universitat / Granada: Universitat, 2006, 422 p.
ESLAVA GALÁN, JUAN. Templarios. Griales, vírgenes negras y otros enigmas de la historia. Barcelona: Planeta,
2011, 296 p.
FERNANDEZ LLAMAZARES, JOSE. Historia de las órdenes militares. Sevilla: Espuela de Plata, 2005, 422 p.
J.FUGUET-C.PLAZA. “Templarios. Los soldados de Dios”, Historia. National Geographic, 52 (abril 2008) 76-87.
FUGUET SANS, JOAN. “Els dominis de la Casa Templera de Prat i el territori de l’Aldea al Baix
Ebre”. En: CARDONA EIXARCH, VÍCTOR-MANUEL (Coord.). Miscel·lània en el 850è aniversari de la
Parròquia de l’Aldea (1160-2010). Tortosa: Parròquia de l’Aldea, 2010, 67-80.-15-
FUGUET, JOAN i CARME PLAZA. Els templers, guerrers de Déu. Entre Orient i Occident.
Barcelona: Dalmau, 2012 (Bofarull; 19), 302 p. -20GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Así era la vida de un templario. Disciplina, recogimiento y espíritu de batalla”.
Historia de Iberia Vieja, 74 (agost de 2011) 36-41.
GIMÉNEZ CARRILLO, DOMINGO MARCOS. “Los militares y las órdenes militares castellanas durante el
reinado de Felipe V”. A: GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español
en el siglo XVIII. A Coruña: Universitat, 2012, 215-236.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Templarios en la reconquista”. Clío, 53 [marzo 2006] 18-29.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Los monjes de la guerra”. Clío, 71 (setembre 2007) 20-29.
GORBS, CARLES B.; MERITXELL PLANAS FORT; DOLORS GIBERT VIÑOLAS (fot.). Els templers a les comarques
gironines. Aiguaviva: Ajuntament, 2010, 344 p.
HERAS FEBRERO, JESUS DE LAS. La Orden de Calatrava. Religión, guerra y negocio. Madrid: Edaf, 2008, 360 p.
JASPERT, NIKOLAS. “Pequeñas órdenes de caballería de Palestina y la orden de canónigos del Santo
Sepulcro”. en: Las Órdenes Militares en la Europa Medieval. Barcelona: Lumwerg, 2005, 77-90.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Muret, batalla perdida”. Historia y Vida, núm. 487 (octubre 2008) 50-57.12LOSADA, JUAN CARLOS. “(Dosier Los Templarios) La élite de la Reconquista”. Historia y Vida, 521 (agost de
2011) 40-47.
NOVOA PORTELA, FELICIANO y AYALA MARTÍNEZ, CARLOS (ed.). Las órdenes militares en la Europa medieval.
Madrid: Lunwerg, 2005, 300 p.
OLIVEIRA, LUIS FELIPE. A Coroa, os Maestres e os Comendadores. As Ordenes Militares de Avis e de Santiago
(1330-1449). [Faro]: Universidade de Algarve, 2009, 555 p.
104
ORTUÑO ARREGUI, MANUEL. “Los templarios en la Corona de Aragón”. Revista de Claseshistoria.
Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia] Maig de 2012, artícle núm.
301, www.claseshistoria.com , 18 p. [25/3/28, ++].-23PRATDESABA I SALA, ALBERT. “L’armament Hospitaler dels segles XIII-XIV”. El Món Medieval, 16
[octubre de 2012] 73-85 *Versió en castellà a Medieval [febrer de 2012] 60-69 [/6, ++].-24RÁMILA, JANIRE. “Órdenes militares. Entre la cruz y la espada”. Clío, 119 (setembre de 2011) 16-29.
RODRÍGUEZ-PICAVEA MATILLA, ENRIQUE. Señores, caballeros y comendadores. La Orden de Calatrava en la Edad
Media. Madrid: La Ergástula, 2014, 400 p.
SANS I TRAVÉ, JOSEP MARIA. “The Military Orders in Catalonia / Els ordes militars a
Catalunya”. Catalan Historical Review, 4 (2011) 53-82 i 201-255 [197/0/138, +++]. -22SERRA ROTÉS, ROSA. "Els dominis de l'orde militar del Temple a Puig-reig a partir d'un capbreu de finals
del s. XIII". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 88 (2006) 36-40.
SERRA ROTÉS, ROSA. "1275: els dominis de la Comanda Templera de Puig-reig a la Cerdanya". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 90 (2006) 34-38.
SIRE, HENRY. “El gran maestre Juan de Homedes (1536-1553)”. en: Actas del primer Simposio Histórico de la
Orden de San Juan en España, Toledo, 2003, 527-530.
MODERNA:
AA.DD. Guerra marítima, corso y piratería. San Sebastián: Museu, 2007, 782 p.
DD.AA. Técnicas bélicas del munco moderno. 1500-1763. Equipamiento, técnicas y tácticas de combate.
Alcobendas: Libsa, 2007, 256 p. [/36 ++].-8ADAMSON, JOHN (Ed.). Rebellion and Revolution in the Kingdoms of Charles I. Hampshire: Pal-grave
Macmillan, 2006, 256 p.
AL-SUN AIDI, MOHAMED. Le génie militaire de Khaled Ibn al-Walid. [En línia] Paris: Institut de Stratégie
comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des Conflits Contemporains.
Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.
ALBI DE LA CUESTA, JULIO. “La batalla de Jemmingen”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra
de Flandes] 24-29.
ALIX REYNARES, IÑIGO. “Mando y control”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 = 1813. Napoleón
contra Europa] 14-20.
D.ALONSO. «El saco de Roma de 1527: Carlos V contra el Papa», Historia. National Geographic, 50 (febrer
2008) 22-26.
D.ALONSO. “La difícil conquista de Túnez por Carlos V”, Historia. National Geographic, 71 (novembre de
2009) 22-25.
ALVAR EZQUERRA, ALFREDO. “Va a estallar una guerra: ¿dónde? ¿cuándo?”. Desperta Ferro. Historia militar y
política de la antigüedad y el medievo, Núm.Especial I [2011] 6-9.
105
ALVAR EZQUERRA, ALFREDO. “El embajador, el gran duque y Flandes en el Diario secreto”. Desperta Ferro.
Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra de Flandes] 11-13.
ALVAR EZQUERRA, ALFREDO. “Cervantes escritor de Historia”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 =
Lepanto] 44-45.
C.ÁLVAREZ. “La ruina de Castilla. Impuestos, inflación, deuda”. La Aventura de la Historia, 144 (octubre de
2010) 61-65.
ÁLVAREZ DE TOLEDO, CAYETANA. Juan de Palafox. Obispo y virrey. Madrid: Marcial Pons, 2011 (Los hombres
del Rey), 435 p.
ANDÚJAR CASTILLO, FRANCISCO. “Militares gallegos en el generalato del ejército borbónico”. A: GARCÍA
HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña:
Universitat, 2012, 145-164.
ARAGÓN RUANO, ÁLVARO. “Las ferrerías guipuzcoanas ante la crisis del siglo XVII”. Cuadernos de historia
moderna, UCM, 37 (2012) 73-112.
ARISA, MIREIA. “Castella en peu de guerra”. Sapiens, 42 (abril 2006) 33-37.
ARNALL I JOAN, M. JOSEPA; GIRONELLA I DELGÀ, ANNA (a c.d.). Lletres reials a la ciutat de Girona
(1517-1713). III i IV. Barcelona: Fundació Noguera, 2005, 2.092 p. -1ATIENZA PEÑARROCHA, ANTONIO. “Guerra por una oreja. Asedio británico a Cartagena de Indias”. La
Aventura de la Historia, 149 (març de 2011) 56-61.
AUSIDIO, GABRIEL (dir.) Prendre une ville au XVIè siècle. Aix-En-Provence: Publications de l’Université de
Provence, 2004, 260 p.
AZNAR, NOEMÍ. “Els conqueridors caníbals”. Sapiens, núm. 126 (febrer de 2013) 52-57.
BAENA RAMÍREZ, ANGÉLICA. “De vencidos y vencedores. La perspectiva indígena de la Conquista de
México”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La conquista de México] 52-55.
BAEZA MARTIN, ASCENSION. «Las argucias de la guerra. El gobernador Cagigal y el asedio inglés desde
Guantánamo en 1741». Temas America-nistas, 19 (2006) 37-51.
BALLESTER RODRÍGUEZ, MATEO. “Identidad nacional y religión en España durante la Guerra de los Treinta
Años”. Desperta Ferro. Historia militar y política de la antigüedad y el medievo, Núm.Especial I [2011] 38-41.
BARRERA LUNA, RAÜL. “Perspectivas del Pasado. La conquista del Perú”. Revista de Claseshistoria.
Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Octubre de 2011, artícle núm. 230,
www.claseshistoria.com.
H.BATTACHARJEE. “From ‘Tradecraft’ to ‘Statecraft’. The rise of isi as an ‘State within a state’”. Historia
Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].
BAUMGARTNER, FREDERIC J. Declaring War in Early Modern Europe. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2011, 216 p.
BENNASSAR, BARTOLOMÉ. “El caso Hernán Cortés. Un misterio por resolver”. Clío, 53 (marzo 2006) 76-87.
BENNASAR, BARTOLOMÉ. “Conquista de América. 1521. Cortés en Tenochtitlán”. La Aventura de la Historia,
171 (gener de 2013) 22-23.
106
BIOLZI, ROBERTO. ’Avec le fer et la flemme’. La guerre entre la Savoie et Fribourg (1447-1448). Lausanne:
Université, 2009 (Cahiers Lausannois d’Histoire Médiévale; 49), 311 p.
C.BLANCO. “La guerra de los campesinos: revolución en Alemania”, Historia. National Geographic, 82
(octubre de 2010) 19-24.
BLAS, PATRICIO DE (dir.); JOSÉ DE LA PUENTE; MARÍA JESÚS SERVIÁ; ENRIQUE ROCA Y RICARDO A. RIVAS. La
empresa de América. Los hombres que conquistaron imperios y gestaron naciones. Madrid-Mèxic-Buenos AiresSan Juan-Santiago-Miami: Edaf, 2011, 310 p.
BOIS, JEAN-PIERRE. “Louis XIV, roi de paix?”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org],
263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 3-11.
BOMPREZZI, ALBERTO. “La Verdadera Destreza de las Armas o el camino de la espada del hidalgo español”.
Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra de Flandes] 38-41.
BORREGUERO BELTRÁN, CRISTINA. “La vida de los soldados en el siglo de las Luces”. A: GARCÍA HURTADO,
MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña: Universitat,
2012, 13-35.
BORRELL I SABATER, MIQUEL. Santa Coloma de Farners a l’edat moderna (segles XVI, XVII i XVIII).
Santa Coloma de Farners: Ajuntament, 2011 (Col·lecció Farnesenca; 2), 222 p. -23G.BRANDARIZ. “Morgan. El pirata del Caribe”, Clío, 80 (juny 2008) 68-75.
J.BRANDOLI. “Los héroes españoles del gran asedio turco de Malta”. Historia de Iberia Vieja, 58 [abril de
2010] 42-47.
BRAVO, CONCHA. El desafío holandés al dominio ibérico en Brasil en el siglo XVII. Salamanca: Universidad, 2005,
290 p.
BRNARDIC, VLADIMIR. Imperial armies of the Thirty Year’s War. I. Infantry and artillery. Oxford: Osprey, 2009,
48 p.
I.BUENO. “La captura y muerte de Atahualpa. El último Inca”, Historia. National Geographic, 57 (setembre de
2008) 22-25.
I.BUENO. “Las Guerras Floridas”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 11-34.
BUENO BRAVO, M. ISABEL. “Las armas y los uniformes de los guerreros aztecas”. Revista de Historia Militar,
111 (2012) 11-44.
CABAÑAS AGRELA, MIGUEL. “El duque de Alba y los Países Bajos”. Historia 16, 378 (Octubre 2007) 102-119.
CAFERRO, WILLIAM. “John Hawkwood”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 16 [2013 = La Italia de
los condotieros] 20-26.
CAFERRO, WILLIAM. “Mercenarios y guerra en Italia, ss. XIV-XV”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 6-13.
CALVO POYATO, JOSÉ. “Cae el reino Nazarí” i “El dia después”. Historia y Vida, 531 (juny de 2012) [Dossier:
La agonía de Granada] 32-39 i 40-47.
J.CALLEJO. “Alvar Núñez Cabeza de Vaca. La aventura en persona”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 30-36.
107
CANAL, ADRIÀ. “Ressenya biogràfica de Don Carles de Sucre y d’Yve. Capdavanter en la defensa de
Puigcerdà els mesos d’abril-maig de 1678 contra les tropes franceses del Duc de Noailles”. Ceretania.
Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 251-252.
CANDELA MARCO, MARIA VICENTA. De labradores a soldados. Un estudio social de las quintas del siglo XVIII en
Castellón de la Plana. Castelló: Universitat Jaume I, 2006, 237 p.
C.CARANCI. “Una puerta hacia el gran sur. Rusia invade a sangre y fuego”, La Aventura de la Historia, 122
(desembre de 2008) 50-56.
J.C.CARLOS. “Al borde del precipicio. Felipe II frente a los banqueros”. La Aventura de la Historia, 144
(octubre de 2010) 56-60.
CARRASCO, ANTONIO M. “Los orígenes coloniales de España en África”. Historia de Iberia Vieja, 88 (octubre
de 2012) 68-73.
CARRASCO, RAPHAËL. L’Espagne au temps des validos (1598-1645). Tolosa: Presses Universitaires du Miraill,
2009 (Amphi 7 – Langues), 212 p.
CARRIÓ ARUMÍ, JOAN “Ascens social i carrera militar a la Catalunya de l’Edat Moderna”.
Pedralbes, 23-I (2003 = 5è. Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVIXVIII. Identitats, Conflictes, Representacions. Actes) 167-186. -2C.CARVAJAL. “Alí Pachá. El Napoleón de los Balcanes”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 62-71.
CASALS, ÀNGEL. “Frontera, guerra, jurisdicció i plet: la Capitania General durant la primera
meitat del segle XVI”. Manuscrits, UAB, 24 (2006) 153-165. -5-
CASALS, ÀNGEL (Coord.). Les fronteres catalanes i el Tractat dels Pirineus. Cabrera de Mar:
Galerada, 2009, 256 p.-13Catálogo de expediciones a Índias, años 1710 a 1783. Secretaría de Marina. Archivo General de Simancas. Madrid:
Ministerio de Cultura / Fundación Mapfre Tavera, 2005.
CAVALIER, JEAN. Mémoires sur la guerre des Camisards. Tr. i not. Franck Puaux. Hendaye: Association Édipro,
2007, 253 p.
CEBALLOS LÓPEZ, LEOPOLDO. Historia de Tánger. Memoria de la ciudad internacional. Córdova: Almuzaras,
2009, 384 p.
L.CEBALLOS. “Tánger. La ocupación española”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 88-95.
CÉNAT, JEAN-PHILIPPE. “Chamlay (1650-1719), le stratège oublié de Louis XIV”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 53-62.
CERÓN, MIGUEL ÁNGEL. “La batalla de Otumba”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La conquista
de México] 20-27.
CERVERA OBREGÓN, MARCO ANTONIO. Guerreros aztecas. Madrid: Nowtilus, 2011, 230 p.
CERVERA OBREGÓN, MARCO ANTONIO. “El armamento hispano-mexica”. Desperta Ferro. Historia Moderna,
12 [2014 = La conquista de México] 46-51.
CERVERA OBREGÓN, MARCO A. “Los aliados de Cortés”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La
conquista de México] 40-45.
108
CHABRAND, PHILIPPE / FELIPE EL BASTERO. “Reconstruyendo la Guerra de los Treinta Años”. Desperta Ferro.
Historia militar y política de la antigüedad y el medievo, Núm.Especial I [2011] 47-51.
CHANET, JEAN-FRANÇOIS et CHRISTIAN WINDLER (dir.). Les resources des faibles. Neutralités,
sauvegardes, accomodements en temps de guerre (XVIè – XVIIIè siècles). Rennes: PUR, 2009 (Histoire),
457 p.
COARASA, RICARDO. Hernán Cortés. Los pasos borrados. Madrid: Espejo de Tinta, 2007, 221 p.
CÒNSUL, ARNAU. “Felip II. Catalunya a l’ombra de l’imperi mundial”. Sapiens, núm. 133 (setembre de
2013).
COVINI, NADIA. “Destruir y acumular: la compañía militar como empresa económica en la Italia del siglo
XV”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 40-45.
CRESPO SOLANA, ANA. “El comercio holandés y la integración de espacios económicos entre Cádiz y el
Báltico en tiempos de guerra (1699-1723)”, Investigaciones de Historia Económica, 8 (2007) 45-76.
CRESPO SOLANA, ANA. “El comercio holandés y la integración de espacios económicos entre Cádiz y el
Báltico en tiempos de guerra (1699-1723)”, Investigaciones de Historia Económica, 8 (2007) 45-76.
DE LA TORRE DE MIGUEL, FERNANDO. Manual del artillero ingeniero. Ed. Facs. Madrid: Ministeri de Defensa,
2014, p. 312.
DEL POZO FERRER, MONTSERRAT. “Girona en el segle XVII”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins,
L (2009) 53-67 [/3/13, ++].-15“Descubridores por la ruta de Balboa”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 2-5.
DÍAZ DEL CASTILLO, BERNAL. Historia verdadera
Gutemberg, 2012, 1.620 p.
de la conquista de la Nueva España. Madrid: Galaxia
DÍAZ GAVIER, MARIO. Rocroi 1643. El ocaso de los tercios. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
DÍAZ GAVIER, MARIO. Bicoca, 1522. La primera victoria de Carlos V en Italia. Madrid: Almena, 2009 (Guerreros
y Batallas; 55), 71 p.
DÍAZ MEDINA, ANA. “Los Comuneros. Héroes de Castilla”. Historia. National Geografic, 27 [2006] 92-103.
DÍAZ PADRÓN, MATÍAS. “Van Dyck: un nuevo retrato de Ambrosio Spínola identificado en España”.
Archivo Español de Arte, LXXXI, 322 (abril-juny 2008) 165-196.
DONNADIEU, JEAN-LOUIS. «Un officier français face à la Révolution outre-mer. Les infortunes du lieutenantcolonel Jacques d’Ounous à Saint-Domingue, aux Etats-Unis et en Lousiane (1792-1802)”. Revue historique
des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans
l’armée française après 1870) 75-86.
ECHARRI IRIBARREN, VÍCTOR. “La verdadera autoría y fecha del plano de Alicante atribuido a Juan Bautista
Paravesino y datado en 1656”. Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia Moderna [En línia], 2011, vol.
7, núm. 23, 15 p., www.tiemposmodernos.org.
M.A.ECHEVARRÍA. “Isabel Clara Eugenia, el archiduque Alberto y el gobierno de Flandes (1599-1621) ”,
Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 66 (juny de 2010) 111-124.
109
EDELMAYER, FRIEDRICH. “¿Una ‘gran estrategia’ de los Habsburgo? Las relaciones entre Madrid y Viena
durante la Guerra de los Treinta Años”. Desperta Ferro. Historia militar y política de la antigüedad y el medievo,
Núm.Especial I [2011] 10-17.
EDELMAYER, FRIEDRICH. “Albrecht von Wallenstein”. Desperta Ferro. Historia militar y política de la antigüedad
y el medievo, Núm.Especial I [2011] 26-29.
EDOWARD, SYLVENE. L’Empire imaginaire de Philippe II: Pouvoir des images et discours du pourvoir sous les
Habsbourg d’Espagne au XVIè siècle. París : Honoré Champion, 2005 (Bibliothèque d’histoire moderne et
contemporaine, 17) 416 p.
“El hombre: Louis-Joseph de Montcalm”. De la Guerra, 12 [2012]
ELICES MATEOS, JUAN VICENTE. “El Camino Español”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 4-11.
ELLIOTT, JOHN H. Imperios del Mundo Atlántico. España y Gran Bretaña en América (1492-1830). Madrid:
Taurus, 2006, 864 p.
ELLIOT, JULIAN. “El bastión del Maditerráneo”. Historia y Vida, 525 (desembre de 2011) 52-59.
ESARTE MUNIAIN, PEDRO. Asedio a Fuenterrabía y avasallamiento de Guipuzcoa (1635-1644). Pamplona:
Pamiela. Universidad del País Vasco, 2005, 347 p.
ESARTE MUNIAIN, PEDRO. Navarra, 1512-1530. Conquista, ocupación y sometimiento, militar, civil y eclesiástico.
Pamplona: Pamiela Argitaletxea, 2014, 752 p.
J.ESCULIES. “Catalans contra mohicans”, Sapiens, 98 (desembre de 2010) 38-43.
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La historiografía hispana sobre la guerra en la época de los Austrias.
Un balance, 1991-2000”. Manuscrits, UAB, 21 (2003) 161-191.-0ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La renovación de la historia de las batallas”. Revista de Historia Militar,
91 (2004), 159-174.-0ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. Guerra, fisco y fueros. La defensa de la Corona de Aragón en tiempos de Carlos
II. 1665-1700. València: Publicacions de la Universitat, 2007, 328 p. -5ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. Don Juan Bayarte y Ávalos (1622-1689). Un governador de la Ribagorça a la
Mediterrània de Carles II. Benavarri: Centre d’Estudis Ribagorçans, 2009, 230 p. -13ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. La conquista de América. Una revisión crítica. Barcelona: RBA, 2013, 416 p.
ESPINOSA, AURELIO. “The Grand Estrategy of Charles V (1500-1558): Castile, War and Dynastic Priority in
the Mediterranean”. Journal of Early Modern History, 9/3-4 (2005) 239-283.
ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. Gravelinas, 1558. Los tercios de Felipe II conquistan la supremacía mundial. Madrid: Almena, 2010 (Guerreros y Batallas; 64), 119 p.
ESTEBAN, ALBERTO RAÚL; TOMÁS SAN CLEMENTE DE MINGO. La batalla de Kinsale. La expedición de Juan de
Águila a Irlanda (1601-1602). Saragossa:HRM,2013,152 p.
ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAÚL I DARIUS BUFNAL (il.). La batalla de Tuttlingen, 1643. La guerra de los Treinta
Años. Madrid: Almena, 2014 (Guerreros y Batallas; 98), 80 p.
110
EXPÓSITO I AMAGAT, RICARD. “Informació i premsa en temps de guerra: Gabriel Bro (segle XVIII)”. Annals
de l’Institut d’Estudis Gironins, LIII (2012 = Actes del IV Congrés d’Història de Girona, La Girona del barroc. El
barroc català) 335-357.
FAVARÒ, VALENTINA. La modernizzacione militare nella Sicilia di Filippo II. Palermo: Mediterranea, 2009
(Quaderni-Mediterranea. Richerche storiche; 10), 283 p.
FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, MANUEL. El Duque de Hierro Fernando Álvarez de Toledo. III Duque de Alba. Madrid:
Espasa-Calpe, 2007, 320 p.
FERNÁNDEZ LUZÓN, ANTONIO. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”. Historia. National Geographic, 39 (Març
2007) 23-26.
FERNANDEZ DE LUZON, ANTONIO. «El Gran Capitán», Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007] 19-22.
FISCAL LAMELAS, GUILLERMO. “Las revueltas comuneras de Castilla y Nueva Granada; un análisis
comparado”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia],
Octubre de 2011, artícle núm. 233, www.claseshistoria.com.
FONCK, BERTRAND. “Le commandement des armées et ses enjeux sous Louis XIV”. Revue historique des
armées [En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 17-27.
A.DE FRUTOS. “El Gran Capitán. El caballero de los Reyes Católicos”. Historia de Iberia Vieja, 52 (octubre de
2009) 62-71.
A.DE FRUTOS. “Jinetes de piedra”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 62-83.
A.DE FRUTOS. “Vida del césar Carlos”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 28-32.
FRUTOS, ALBERTO DE. “El ‘lado bueno’ de la conquista de América”. Historia de Iberia Vieja, 69 (març de
2011) 14-23.
M.J.FUENTE. “El marqués de Santillana, capitán y poeta”. La Aventura de la Historia, núm. 113 (març 2008)
54-60.
GALASSO, GIUSEPPE (dir.). Carlos V y la España imperial. Estudios y ensayos. Tr. Carmen Merchante Moralejo.
Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica, 2011 (2006 en italià), 400 p.
GALENDE DÍAZ, JUAN CARLOS. “Juan van Halen. El español errante”. Clío, 67 (maig 2007) 68-75.
GALINDO, ARTURO. “Oculto a plena vista: el ninja histórico”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El
Japón de los samuráis] 38-41.
GALLAND SEGUELA, MARTINE. “Los ingenieros militares y las Luces a través de sus bibliotecas”. A: GARCÍA
HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña:
Universitat, 2012, 291-340.
GAMBERINI, ANDREA. “Francesco Sforza. Un condotiero de éxito”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 46-51.
GARCÉS, FERNANDO. “Una pica en Flandes. 200 años de presencia española en los Países Bajos”. Clío, 59
(setembre 2006) 30-39.
L.GARCÍA. “Don Fernando. El Cardenal infante”, Historia 16, 392 (desembre de 2008) 8-31.
111
GARCÍA, MARIE-HÉLÈNE. “Los ingenieros militares de la segunda mitad del siglo XVIII y sus bienes
culturales”. A: GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo
XVIII. A Coruña: Universitat, 2012, 341-363.
J.GARCÍA BLANCO. “La guerra en Granada”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 16-21.
GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Pedro Menéndez de Avilés, un asturiano a la conquista de Florida”. Historia de
Iberia Vieja, 84 (juny de 2012) 30-36.
GARCÍA DE GABIOLA, JAVIER. “Jacopo dal Verme. El condotiero fiel” (60-65).
GARCÍA DE GABIOLA, JAVIER. “Kashindan. Los ejércitos japoneses de la Era Sengoku (1467-1600)”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de los samuráis] 10-15.
GARCÍA HERNÁN, DAVID. “Tercios de Flandes. El ejército de élite del siglo XVII”. Historia. National
Geographic, 39 (Març 2007) 92-103.
GARCÍA HERNÁN, ENRIQUE; ÓSCAR RECIO MORALES. Extranjeros en el ejército. Militares irlandeses en la sociedad
española (1580-1818). Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 440 p.
D.GARCÍA HERNÁN. “La Guerra de los Treinta Años”, Historia. National Geographic, 66 (juny de 2009) 74-85.
D.GARCÍA HERNÁN. “Don Juan de Austria. El héroe de Lepanto”. Historia. National Geographic, 76 (abril de
2010) 78-89.
GARCÍA HERNÁN, DAVID. La historia sin complejos. La nueva visión del imperio español. Madrid: Actas, 2010,
572 p.
GARCÍA HERNÁN, DAVID. La Historia sin complejos. Madrid: Actas, 2011, 371 p.
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES. “La vida en las academias militares del siglo XVIII”. A: GARCÍA
HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña:
Universitat, 2012, 37-60.
GARCÍA-MATARREDONA CEPEDA, DANIEL. “Los capitanes españoles de Enrique VIII”. Revista Española de
Historia Militar, 128 (2011) 2-7.
J.GARCÍA SÁNCHEZ. “El capitán Alonso de Contreras. Caballero de la Orden de San Juan y Corsario de
Malta”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de 2009) 50-55.
GARCÍA SÁNCHEZ, LAURA. “La Guerra de la Vendée”. Historia. National Geographic, 36 (desembre 2006) 2530.
GARÉS TIMOR, VICENT MANUEL. “Poder político y violencia social en la villa de Alzira. De la superación de
la Primera Germanía a la reordenación de la insaculación a mediados del Quinientos”. Tiempos Modernos.
Revista electrónica de Historia Moderna [En línia], 2011, vol. 7, núm. 23, 34 p., www.tiemposmodernos.org.
GARRIDO, DAVID. “El Oranesado. La herencia africana de Cisneros”. Clío, 58 (agost 2006) 58-64.
GIFRE RIBAS, PERE. «L’ombra allargada de la sentència arbitral de Guadalupe”. Plecs d’Història Local, 143
(novembre de 2011) [l’Avenç, 373] 8-10.
J.GIL-J.J.TOLEDO. “Artillería de los Reyes Católicos en la Guerra de Granada. La conquista de la provincia
de Málaga”, Revista Española de Historia Militar, 110 (2009) 2-13.
112
GILS, ROBERT - GEORGE MELIS. “El asedio de Amberes 1584-1586 (I)”. Revista Española de Historia Militar, 134
(2012) 33-39.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “1779. Cuando España luchó per la independencia norteamericana”. Clío, 64
(febrer 2007) 36-43.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “La batalla de Lepanto ¿una victoria decisiva? ”. Clío, 115 (maig de 2011) 18-31.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “Álvaro de Bazán. El ‘master and comander’ de Felipe II”. Clío, 117 (juliol de
2011) 78-85.
GIMÉNEZ LÓPEZ, ENRIQUE. “Militares en la administración territorial aragonesa en el siglo XVIII”. A:
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A
Coruña: Universitat, 2012, 61-82.
Girona i França, entre la guerra i la pau. 1650-1939 [Catàleg de l’exposició]. Girona:
Ajuntament, 2009, 143 p.-13GIRONÉS, JOSÉ MANUEL. “La espada del Gran Maestre”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 198-203.
GLESENER, THOMAS. “La estatalización del reclutamiento de soldados extranjeros en el siglo XVIII”. A:
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A
Coruña: Universitat, 2012, 237-262.
GÓMEZ, LOURDES. “La historia nunca contada de Juan de Austria”. Historia de Iberia Vieja, 71 (maig de 2011)
90-94.
GÓMEZ MOLINET, DIEGO. El ejército de la monarquía hispánica a través de la tratadística militar. 1648-1700.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 248 p.
GONZÁLEZ CRUZ, DAVID (coord.). Propaganda y mentalidad bélica en España y América durante el siglo XVIII.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 296 p.
C.GONZÁLEZ ECHEGARAY. “Un reflejo de los bandos medievales en la comedia del Siglo de Oro”, Torre de
los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 66 (juny de 2010) 149-171.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “Luis de Velasco e Isla. El héroe del Morro de la Habana”. Historia de
Iberia Vieja, 68 (febrer de 2011) 52-55.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “Jorge Juan. Un genio olvidado”. Historia de Iberia Vieja, 70 (abril de
2011) 62-67.
GONZÁLEZ FERNÁNDEZ, MARCELINO. “Bolívar versus Morillo”. Historia de Iberia Vieja, 74 (agost de 2011) 6065.
GONZÁLEZ OCHOA, JOSÉ M. “La travesía del infierno verde. El desafío de Orellana”. La Aventura de la
Historia, 148 (febrer de 2011) 56-63.
GRACIA ALONSO, FRANCISCO. “Nacht Paris! Henrik Steffens, un profesor de Filosofía en la campaña de
1813-1814”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 = 1813. Napoleón contra Europa] 46-49.
GRACIA RIVAS, MANUEL. “El genio militar de Hernán Cortés”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 =
La conquista de México] 14-19.
113
GRAU PUJOL, JOSEP M. i ROSER PUIG I TÀRRECH, “Immigració estrangera a Catalunya des d’una
perspectiva local: Reus, segles XVI-XX”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics
(Barcelona), XVIII (2007) 93-108 [23/2/26 +++]. -12GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Els pous de gel de la Pasquala de Montblanc (segle XVIII)”, El Foradot,
Montblanc, 61 (juliol-agost 2010) 9-10.-15GRÉVY, JÉRÔME (dir.). Sortir de crise. Les mécanismes de résolution de crises politiques (XVIè-XXè siècle). Rennes:
Presses Universitaires, 2010, 246 p.
GÜELL, MANEL. “’Capellans trabucaires’ o militars eclesiàstics? La dinàmica bèl·lica d’alguns
eclesiàstics al segle XVII”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV
Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis
de Parla Catalana, 2004, 473-490.-0GUILL ORTEGA, MIGUEL ÁNGEL. Carlos Coloma. 1566-1637. Espada y pluma de los tercios. San Vicente
(Alacant): Editorial Club Universidad, 2008, 346 p.
EL HAGE, FADI. “Les maréchaux de la Ligue”. Revue Historique, 654 (abril de 2010) 337-359.
HARAI, DÉNES. “Les villes lutheriènnes de Kassa et de Sopron face au soulèvement anti-habsbourgeois
d’Itsván Bocskai en Hongrie (1604-1605) ”. Revue Historique, 650 (abril de 2009) 321-343.
HERNÁNDEZ, BERNAT. «La auténtica historia de d’Artagnan». Clío, 57 (juliol 2006) 20-31.
B.HERNÁNDEZ. “Pizarro. La conquista del Perú”, Historia. National Geographic, 82 (octubre de 2010) 84-91.
HERNÀNDEZ CARDONA, FRANCESC XAVIER; XAVIER RUBIO CAMPILLO. Breve Historia de la
guerra moderna. Madrid: Nowtilus, 2010, 253 p. [/41 - ++] -13HERNÁNDEZ FRANCO, JUAN y RAIMUNDO A. RODRÍGUEZ PÉREZ. “Bastardía, aristocracia y órdenes
militares en la Castilla moderna: el linaje Fajardo”. Hispania, 232 (maig-agost de 2009) 331-362.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “Los Fúcares. Los banqueros de Carlos V”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010]
42-49.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “La fracasada alianza hispano-británica de Felipe IV”. Historia de Iberia Vieja,
68 (febrer de 2011) 26-33.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “La batalla de Garellano. El Gran Capitán en Nápoles”. Historia de Iberia
Vieja, 76 (octubre de 2011) 48-55.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Miguel de Cervantes. Soldado, cautivo, buscavidas”. Historia de Iberia Vieja,
78 (desembre de 2011) 36-43.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Otumba, La batalla que sometió al imperio azteca”. Historia de Iberia Vieja,
83 (maig de 2012) 86-93.
P.HERNÁNDEZ RÍOS. “El Gran Capitán» y los problemas del comando supremo en sus primeras campañas
de Nápoles (1495-1497)”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 127-154.
Ó.HERRADON. “Felipe II. El rey cruzado”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 10-21.
Ó.HERRADÓN. “Carlos V contra el Papa”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de 2010] 35-41.
114
HERRADÓN, ÓSCAR. “Ascenso y caída del Marqués de Leganés”. Historia de Iberia Vieja, 72 (juny de 2011)
88-95.
HERRERA, ANABEL. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466 (Gener 2007) 64-70.
G.HOFFMANN. “España y Tirol, aliados sin saberlo”, Historia 16, 383 (març 2008) 118-121.
HOFSCHRÖER, PETER. “El Freikorps de Lützow”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 = 1813. Napoleón
contra Europa] 22-27.
HORTAL MUÑOZ, JOSÉ ELOY. Las Guardas Reales de los Austrias hispanos. Madrid: Polifemo, 2013 (La Corte en
Europa; 10), 621 + cd.
IMÍZCOA BAUNZA, JOSÉ MARÍA. “Militares ilustrados. Parentesco, amistad y afinidades políticas en la
formación de ‘élites estatales’ en el siglo XVIII”. A: GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la
Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña: Universitat, 2012, 165-214.
A.JANER. «Quan Menorca era britànica”. Sapiens, núm. 65 (març 08) 44-47.
JIMÉNEZ ESTRELLA, ANTONIO. Poder, ejército y gobierno en el siglo XVI. La Capitanía General del Reino de
Granada y sus agentes. Granada: Universidad, 2004, 514 p.
D.JIMÉNEZ SÁNCHEZ y F.ESCRIBANO. “Los tercios de Aldana en Hungría”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol
de 2010] 32-37.
JUAN VIDAL, JOSEP. “Rapiña territorial. Ingleses en Menorca”. La Aventura de la Historia, 158 (desembre de
2011) 42-46.
JUHEL, PIERRE O. “La caballería de la Grande Armée en 1813”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 =
1813. Napoleón contra Europa] 40-45.
JUNQUERAS, ORIOL. Guerra, economia i política a la Catalunya de l’alta Edat Moderna. Sant
Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2005, 173 p. -4KAMEN, HENRY. Del imperio a la decadencia. Los mitos que forjaron la España moderna. Madrid: Temas de Hoy
S.A., 2006, 336 p.
KAMEN, HENRY. Poder y gloria. Los héroes de la España imperial. Tr. Amado Diéguez. Madrid: Espasa, 2010,
298 p.
KAMEN, HENRY. “Castilla soporta Europa. 1547. Carlos I en Mühlberg”. La Aventura de la Historia, 171
(gener de 2013) 23-24.
KAMEN, HENRY. Spain, 1469-1714. A society of conflict. Londres: Routledge, 2014, 340 p.
KOYOC KÚ, JOSÉ ANGEL. “Otumba. El resurgir castellano”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Agost de 2011, núm. 9, p. 51-68. Disponible a: www.delaguerra.net.
LABORDA BARCELÓ, JUAN. “La vida cotidiana en los presidios africanos”. Desperta Ferro. Historia Moderna,
6 [2013 = Lepanto] 16-19.
LADERO GALÁN, AURORA. “Artilleros y artillería de los reyes Católicos (1495-1510)”. en: GARCÍA
HERNÁN, ENRIQUE – DAVIDE MAFFI (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política,
115
Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. /
Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I, 805-830.-7LAGADEC, YANN et STEPHANE PERRÉON; DANIEL HOPKIN (col.). La bataille de Saint-Cast (Bretagne,
11 septembre 1758). Entre histoire et mémoire. Rennes: PUR / Société d’Histoire et d’Archéologie de
Bretagne, 2009, 451 p.
LAGARDE, BENOÏT. “Le testament d’un ministre de la Guerre. La correspondance ministérielle de LouisFrançois-Marie Le Tellier, marquis de Barbezieux”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 112-117.
LAGO, JOSÉ ANTONIO. Hernán Cortés. La conquista de México. 1519-1521. Madrid: Almena Ediciones, SL.,
2006.
LARA MARTÍNEZ, MARIA. “Cervantes: entre las armas y las letras”. Historia. National Geographic, 85 (gener de
2011) 16-19.
LASPEÑAS, SALVADOR. “Francisco de Orellana, descubridor del Amazonas”. Ares Enyalius. Revista de historia
y actualidad militar, núm. 28 [2012]
LEGGIERE, MICHAEL V. “Leipzig. La Batalla de las Naciones”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 =
1813. Napoleón contra Europa] 30-39.
LEGGIERE, MICHAEL V. “Napoleón contra Europa”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 = 1813.
Napoleón contra Europa] 6-13.
LEÓN-PORTILLO, MIGUEL. Hernán Cortés y la mar del Sur. Madrid: Algaba Ediciones, 2005, 228 p.
LESAGE, GÉRARD. De Valmy à Jemappes (1792). Premières victoires de la Révolution. París: Économica, 2011, 146
J.LERALTA. “La conquista castellana de las islas Canarias”, Historia. National Geographic, 78 (juny de 2010)
26-30.
LETRUN, VERONIQUE – LUDOVIC LETRUN. Oficiers and Soldiers des Dragons. 1669-1749. París: Histoire et
Collections, 2014 (Uniformes d’autrefois; 24), 82 p.
LEVY, BUDDY. Conquistador. Moctezuma y la última batalla de los aztecas. Barcelona: Debate, 2010,
472 p.
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “Hernán Cortés, el Conquistador”. Revista de Claseshistoria. Publicación
digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 20,
www.claseshistoria.com.
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “Cortés, marqués del Valle de Oaxaca”. Revista de Claseshistoria. Publicación
digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 30,
www.claseshistoria.com.
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “El final de los días de Cortés”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital.
Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2009, artícle núm. 31, www.claseshistoria.com.
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “Europa durante la Guerra de los Treinta Años y la paz y el espíritu de
Westfalia”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia],
Març de 2010, artícle núm. 114, www.claseshistoria.com.
LIVI BACCI, M. Los estragos de la conquista. Barcelona: Crítica, 2006, 320 p.
116
LLUCH BRAMON, ROSA. «Els remences els segles XIV i XV: noves perspèctives”. Plecs d’Història Local, 143
(novembre de 2011) [l’Avenç, 373] 5-7.
S.LÓPEZ MOREDA. “La toma de Antequera por Fernando I de Aragón: relevancia histórica y militar”,
Revista de Historia Militar, 105 (2009) 155-182.
LOSADA, JUAN CARLOS. San Quintín. Madrid: Santillana Ediciones Generales, 2005, 319 p.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La invasión fallida [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny 2006]
46-53.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Julián Romero. Una leyenda”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 82-87.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Se armó la de San Quintín. Trascendencia de una gran batalla entre España y
Francia”. Clío, 51 (enero 2006) 16-17.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La rendición de Breda. Una victoria en una guerra perdida”. Historia y Vida, 461
[2006] 56-63.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Amberes se rinde a los pies de Farnesio”. La Aventura de la Historia, 103 (maig de
2007) 50-57.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Ambrosio de Spínola. Un general genovés al socorro de España”. Clío, 67 (maig
2007) 76-88.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La batalla de San Quintín. Una contundente victoria para Felipe II”. Historia y
Vida, 469 (abril 2007) 72-80.
LOSADA, JUAN CARLOS. Los generales de Flandes. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 391 p.
J.C.LOSADA. “El Duque de Alba. El terror de Flandes”, Historia. National Geographic, 49 (gener 2008) 90-101.
J.C.LOSADA. “Breda: la última victoria española del siglo XVII”, Historia. National Geographic, 51 (març 2008)
18-22.
J.C.LOSADA. “Comuneros”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 60-67,
J.C.LOSADA. “Iván el terrible”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 58-67.
J.C.LOSADA. “La guerra de Flandes”, Historia y Vida, 488 (novembre de 2008) 29-55.
J.C.LOSADA. “Los mosqueteros”, Historia y Vida, 501 (desembre de 2009) 50-57.
J.C.LOSADA. “La batalla de San Quintín. La gran victoria de Felipe II”, Historia. National Geographic, 84
(desembre de 2010) 82-89.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La conquista de México”. Historia y Vida, 525 (desembre de 2011) 32-39.
LOSADA, JUAN CARLOS. “¿Porqué triunfó Cortés?”. Historia y Vida, 525 (desembre de 2011) 40-51.
LUCENA GIRALDO, MANUEL. “La última frontera. La expedición de límites al Orinoco”. La Aventura de la
Historia, 148 (febrer de 2011) 70-73.
LUQUE SILVESTRE, JUAN CARLOS y ORIOL JUNQUERAS VIES. “La muerte de los clanes. La batalla de
Culledon...”. Historia y Vida, 519 (juny de 2011) 50-57.
117
LYNCH, JOHN. Simón Bolívar. Barcelona: Crítica, 2006, 474 p.
LYNCH, JOHN. San Martín. Barcelona: Crítica, 2009, 382 p.
MCCULLOUCH, DAVID. 1776. Narración épica y riguroso testimonio de un acontecimiento que cambiaría la historia.
td. Cecilia Belza. Barcelona: Belacqua de Ediciones y Publicaciones, 2006, 503 p.
MADARIAGA, SALVADOR DE. Hernán Cortés. Madrid: Espasa, 2008, 560 p.
MAFFI, DAVIDE. “Los orígenes de la Guerra de Flandes”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La
Guerra de Flandes] 6-10.
MAFFI, DAVIDE. “El último reducto. El sitio de Famagusta (1570-1571)”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 5
[2013 = El Japón de los samuráis] 60-65.
MAFFI, DAVIDE. En defensa del Imperio. Los ejércitos de Felipe IV y la guerra por la hegemonía europea (1635-1659).
Madrid: Actas, 2014, 584 p.
MALTBY, WILLIAM. El Gran Duque de Alba. Vilaür: Edito-rial Atalanta, 2007, 492 p.
MALTBY, WILLIAM S. Auge y caída del imperio español. Tr. Jesús Cuéllar Menezo. Madrid: Marcial Pons, 2011,
304 p.
MANZANO, ANTONIO. El ejército vuelve a ganar batallas. Madrid: Ciudadela, 2012, 144 p.
MARTÍN GÓMEZ, PABLO. El ejército español en la guerra de los 30 años. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
MARTINES, LAURO. En tiempo de guerras. Una historia alternativa de Europa. 1450-1700. tr.
David León. Barcelona: Crítica, 2013 (Serie Mayor), 344 p. -26F.MARTÍNEZ. “El Camino español. Una proeza logística”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener 2008)
62-68.
F.MARTÍNEZ. “Batalla de Nördlinghen. La tumba sueca”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de 2009)
32-36.
MARTÍNEZ, GABRIEL. “’Dios está en el cielo, el rey en España y yo estoy aquí’. La esencia del conquistador
español”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El Gran Juego] 60-65.
MARTÍNEZ ALCALDE, Mª JOSÉ – JOSÉ JAVIER RUÍZ IBÁÑEZ (ed.). Felipe II y Almazarrón. La construcción local de
un imperio global. Vol. 1: Vivir, defender y sentir la frontera. Múrcia: Universitat, 2014 (Vestigios de un mismo
mundo), 469 p.
MARTÍNEZ ARCE, Mª DOLORES. Vida y muerte de Don Juan de Austria. Siete cartas apócrifas entre la historia y la
leyenda. Pamplona: Ediciones Fecit, 2007, 155 p.
MARTÍNEZ CANALES, FRANCISCO. La guerra de Granada (I). De la caída de Zahara a la toma de Málaga.
Madrid: Almena, 2014 (Guerreros y Batallas; 97), 80 p.
MARTINEZ GARCIA, ÓSCAR. «La captura de la Flota de la Plata», Historia. National Geographic, 40 [Abril 2007]
25-28.
MARTÍNEZ LAÍNEZ, FERNANDO; SÁNCHEZ DE TOCA, JOSÉ MARÍA. Tercios de España. La infantería legendaria.
Madrid: Editorial EDAF, 2006, 278 p.
118
F.MARTÍNEZ LAÍNEZ y C.CANALES. “Banderas lejanas”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 30-35.
MARTÍNEZ LAÍNEZ, FERNANDO. “Las grandes batallas de la historia de España. La conquista de Florida”.
Historia de Iberia Vieja, 78 (desembre de 2011) 20-33.
MARTÍNEZ PEÑAS, LEANDRO – MANUELA FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ. “La guerra contra los apaches bajo el
mando de Ramón de Castro y Pedro de Nava en las provincias interiores”. Revista de Historia Militar, 111
(2012) 119-157.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. “La vida de un soldado en tiempos de Cervantes”. Torre de los Lujanes,
Real Sociedad Económica Matritense de Amigos del País, 56 (Juliol de 2005) 31-43.-1MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. Los soldados del rey. Los ejércitos de la monarquía hispánica (1480-1700). Madrid:
Actas, 2008, 1.070 p.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. “La batalla de Nördlingen”. Desperta Ferro. Historia militar y política de la
antigüedad y el medievo, Núm.Especial I [2011] 30-37.
MARTÍNEZ-RUÍZ, JOSÉ-IGNACIO. “De Tanger a Gibraltar: el estrecho en la praxis comercial e imperial
británica (1661-1776)”. Hispania, 221, LXV/3 (sept.-dic. 2005) 1.043-1.062.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. “Vivir la guerra, vivir la paz: los militares y el mantenimiento del orden
público”. A: GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo
XVIII. A Coruña: Universitat, 2012, 83-100.
MARTORELL, M. “Conquista y resistencia [Navarra]”. La Aventura de la Historia, 162 (abril de 2012) 70-75.
MENCHON BES, JOAN. “’Ab exercitu navali navigantium sarracenorum’: la defensa de la costa a l’edat
mitjana i època moderna”, Citerior. Arqueologia i ciències de l’antiguitat, Tarragona, 4 (2008) 15-54
[/69 ++]. -9MERRY DEL VAL Y MEDINA, DIEGO. “José de Ribas. Un genio militar al servicio de la zarina”. Clío,
78 (Abril de 2008) 74-79.-8-
MESA GALLEGO, EDUARDO DE. La Pacificación de Flandes. Spínola y las campañas de Frisia
(1604-1609). Madrid: Ministeri de Defensa, 2009. [+++ ].-11MESA GALLEGO, EDUARDO DE. “El sitio de Amberes, 1584-1585”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 =
La Guerra de Flandes] 30-36.
MESA GALLEGO, EDUARDO DE. “La infantería española y la guerra en el Mediterráneo durante el siglo XVI”.
Desperta Ferro. Historia Moderna, 6 [2013 = Lepanto] 26-29.
MESA GALLEGO, EDUARDO DE. “La batalla de Honnecourt, 26 de mayo de 1642”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 8 [2014 = Los polacos de Napoleón] 60-65.
MINGO SERRANO, JUAN BAUTISTA. “La secesión portuguesa de la monarquía hispánica, 1640-1668”. Historia
16, 34 (agost 2006) 56-65.
J.B.MINGO. “Auge y ocaso de los tercios españoles (1534-1700)”, Historia 16, 382 (febrer 2008) 92-99.
MOLERO COLINA, CARLOS. Lanceros de Farnesio. Historia del regimiento de caballería más antiguo de España.
Valladolid: Diputación, 2009, 239 p.
119
MONTEANO, PEIO G. La guerra de Navarra (1512-1529). Pamplona: Pamiela, 2010, 408 p.
MORTIMER, GEOFF. Wallenstein. The Enigma of the Thirty Years War. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2010, 304 p.
MUTO, GIOVANNI. “La ‘disciplina dell’arme’. Testi cinquecenteschi napoletani sull’educazione
militare e sull’arte della guerra”. en: ANATRA, BRUNO e FRANCESCO MANCONI (a c.d.). Sardegna,
Spagna e Stati italiani nell’età di Carlo V. Roma : Carocci editore, 2005, 117-130.
-1NAULET, FRÉDÉRIC. La ferme des poudres et sulpêtres. Création et approvisionne-ment en poudre en France (16641765). [En línia] Paris: Institut de Stratégie comparée / Commission Française d’Histoire Militaire /
Institut d’Histoire des Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.
NAVARRO LOIDI, JUAN MI-GUEL. Las ciencias matemáticas y las enseñanzas militares durante el reinado de Carlos
II. II. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 1.254 p.
NAVARRO BONILLA, DIEGO. Cartas entre espías e inteligencias secretas en el siglo de los validos. Juan de Torres –
Gaspar Bonifaz. 1632-1638. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 268 p.
M.OCAÑA. “Corsarios españoles. Salteadores con patente real”, La Aventura de la Historia, 138 (abril de
2010) 34-39.
O’HANNRACHAIN, RADHG. “Guerres de religion ou guerres ethniques?. Les conflits religieux en Irlande.
1500-1650”. Revue Historique, 649 (gener de 2009) 64-97.
P.ORDINA. “Nobles navarros en el oficio de la milicia durante la modernidad”, Torre de los Lujanes,
Sociedad Matritiense, núm. 65 (desembre de 2009) 223-240.
ORTI GOST, PERE. “Els remences”. Plecs d’Història Local, 143 (novembre de 2011) [l’Avenç, 373] 1.
O’SIUCHRÚ, MICHEÁL. “Atrocity, Codes of Conduct and the Irish in the British Civil Wars. 1641-1653”. Past
and Present, 195 (maig 2007) 55-86.
OTERO LANA, ENRIQUE. La Guerra de la Oreja de Jenkins y el corso español. 1739-1748. Madrid: Instituto de
Historia y Cultura naval, 2004, 171 p.
PACHECO FERNÁNDEZ, AGUSTÍN. Ferrer-Dalmau. Rocroi, el último tercio. 2ª ed. Pròleg d’Arturo Pérez-Reverte.
Valladolid: Galland Books, 2014 (2011), 64 p.
PALAU ORTA, JOSEP. “Leonardo da Vinci. El itinerario de un genio”. Historia. National Geographic,
71 (novembre de 2009) 74-87. -14PALOS, JUAN-LUIS. “La revuelta de Nápoles: el pueblo contra España”. Historia. National Geographic, 85
(gener de 2011) 20-23.
PARDO MOLERO, JUAN FRANCISCO. “El reino de Valencia y la defensa de la Monarquía en el siglo
XVI”. en: GARCÍA HERNÁN, ENRIQUE – DAVIDE MAFFI (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía
Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del
Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, I, 611-650. -7-
PARDO MOLERO, JUAN FRANCISCO. “VI. Huestes, ejércitos y lealtades en la Corona de
Aragón (siglos XVI y XVII)”. en: RUÍZ IBÁÑEZ, JOSÉ JAVIER (Coord.). Las milicias del rey de
España. Sociedad, política e identidad en las Monarquías ibéricas. Madrid: Fondo de Cultura
Económica, 2009, 192-222. [91/4/86, +++].-15120
PARKER, GEOFFREY. Felipe II. La biografía definitiva. Barcelona: Planeta, 2010, 1.383 p.
PARKER, GEOFFREY. El siglo maldito. Tr. Victòria E. Gordo del Rey i Jesús Cuéllar. Barcelona: Planeta, 2013,
1.504 p.
PASTOR MUÑOZ, FCO. JAVIER - MARÍA JESÚS ADÁN POZA. “La carga de Somosierra. Un estudio de
arqueología del conflicto”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8 [2014 = Los polacos de Napoleón] 14-19.
PÉNICAUT, EMMANUEL. “L’emploi le plus considérable du royaume? Secrétaires d’État et département de la
Guerre sous Louis XIV”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de
2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 12-16.
PEREYRA, DANIEL. Mercenarios. Guerreros del Imperio. Madrid: El Viejo Topo, 2008, 296 p.
PÉREZ, JOSEPH. “Nobleza y monarquía en la expansión española (XV y XVI)”. Cuadernos de historia de
España, Instituto de historia de España Claudio Sánchez Albornoz, Universidad de Buenos Aires, 85-86
(2011-2012 = Homenaje a María Estela González de Fauve) 557-566.
PÉREZ MILLÁN, MARÍA ISABEL. “Antonio Montaigut, Esteban de Panón y Juan Martín Zermeño. Tres
propuestas para la defensa del castillo de Alicante”. Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia
Moderna [En línia], 2012, vol. 7, núm. 24, 32 p., www.tiemposmodernos.org.
PERIS ALBENTOSA, TOMÀS. Història de la Ribera. De vespres de les Germanies fins a la crisi de l’Antic Règim (segles
XVI-XVIII). Alzira: Bromera, 2011, 405 p.
PERURENA, IGNACIO y JUAN ANTONIO BEGUERÍA. El conde de Fuentes. Saragossa: Instituto
Fernando el Católico, CSIC, 2009, 392 p.
S.PICAUD. «La ‘guerre des partis’ au XVIIè siècle en Europe», Stratégique, núm. 88 (avril 2007)
<www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».
POLANCO MASA, ALEJANDRO. “González de Aedo y la isla de Pascua”. Historia de Iberia Vieja, 72 (juny de
2011) 64-67.
POZO FELGUERA, GABRIEL. “Calendoscopio. Mi Héroe: Gonzalo Fernández de Córdoba”. La Aventura de la
Historia, 152 (juny de 2011) 106.
PRESCOTT, WILLIAM H. Historia de la conquista de Perú. Madrid: Antonio Machado Libros, 2006, 428 p.
PRINCE, FRANCESCA. “D’Artagnan: una espada al servicio del rey Luis XIV”. Historia. National Geographic,
89 (maig de 2011) 19-24.
PUENTE, PEDRO DE LA. Los soldados en la guardia. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 250 p.
O.PUGES. “La verdadera història de D’Artagnan y los tres Mosqueteros”, Clío, 106 (agost de 2010) 30-35.
M.P.QUERALT. “Alejandro VI, un estratega en el trono de San Pedro”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008)
54-61.
QUESADA, FERNANDO. “Fulgor y ocaso de los tercios. Los mitos de Rocroi”. La Aventura de la Historia, 97
(novembre 2006) 60-70.
F.QUESADA. “El sable del húsar”, La Aventura de la Historia, 117 (juliol de 2008) 104-105.
F.QUESADA. “La espada del coracero”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 92-94.
121
F.QUESADA. “Piel de acero. De la cota de malla a la coraza”, La Aventura de la Historia, 137 (març de 2010)
44-49.
I.RÁMILA. “La batalla de Toro. El nacimiento de una nación”, Historia de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009)
30-35.
J.RAMILA. “Simón Bolívar y su guerra contra España”. Historia de Iberia Vieja, 53 (novembre de 2009) 30-37.
J.RÁMILA. “Pizarro en Cajamarca. La conquista del imperio Inca”. Historia de Iberia Vieja, 58 [abril de 2010]
48-55.
J.RÁMILA. “Cortés y la conquista de México”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 1-26.
J.RÁMILA. “El duque de Alba. El mejor general de Felipe II”. Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 5259.
RÁMILA, JANIRE. “La batalla de Rande. La pérdida del tesoro de las Indias”. Historia de Iberia Vieja, 74 (agost
de 2011) 48-53.
RÁMILA, JANIRE. “Los conquistadores del Nuevo Mundo”. Clío, núm. 131 (setembre de 2012) 40-51.
RECIO MORALES, ÓSCAR. La presencia irlandesa en los ejércitos de la monarquía hispánica. 1580-1818. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2007, en cd.
REMESAL, AGUSTÍN. “La victoria de Portugal sobre Castilla en Aljubarrota”. Historia. National Geographic, 93
(setembre de 2011) 18-21.
D.REVELLES. “Ulster 1607. La odisea de unos irlandess fieles a España”, Clío, 77 (març 2008) 72-79.
REYES, LUIS. “Entrada triunfal. El Cardenal Infante, vencedor en Nordlingen”. La Aventura de la Historia,
100 (febrer 2007) 150-158.
REYES BLANC, LUIS. El camino español. Sevilla: RD Editores, 2007, 182 p.
REYES BLANC, LUIS. “El equivocado destino del Cardenal Infante”. La Aventura de la Historia, 172 (febrer de
2013) 28-33.
A.REYES y O.TAKIZAWA. “Rodrigo de Vivero, embajador en Japón. Un español entre samuráis”, La Aventura
de la Historia, 133 (novembre de 2009) 48-52.
O.RIBIERE. «Le duc de Rohan: officier et penseur militaire du XVIIè siècle», Stratégique, núm. 88 (avril 2007)
<www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».
RIBOT, LUIS. El arte de gobernar. Madrid: Alianza, 2006, 312 p.
RILOVA PEREZ, ISAAC. «De Sasamón a América. Don Diego de Osorio, capitán general y gobernador de
Venezuela y presidente de la Real Audiencia de Santo Domingo (1552-1600)”. Boletín de la Institución
Fernán González, Burgos, 244 (1r semestre de 2012) 73-93.
RIVELLES, DAVID. “Culloden, 1746. La última carga de los ‘Highlanders’”. Clío, 62 (desembre 2006) 48-57.
D.RIVELLES. “¿Qué fue de ellos? Los náufragos de la Armada Invencible?”, Clío, 88 (febrer de 2009) 18-31, i
(II), Clío, 89 (març de 2009) 40-49.
122
ROCHER, YVES-MARIE. “Louis XIV et la guerre d’Indépendance hongroise (1701-1711). Un véritable allié? ”.
Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi
de guerre) 63-74.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. Drake y la ‘Invencible’. Madrid: Sekotia, 2011, 304 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. “Asedio y toma de Tenochtitlán: una operación anfibia”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La conquista de México] 30-38.
RODRÍGUEZ HERNÁNDEZ, ANTONIO JOSÉ. España, Flandes y la Guerra de Devolución (1667-1668). Guerra,
reclutamiento y movilización para el mante-nimiento de los Paises Bajos españoles. Madrid: Ministerio de
Defensa, 2007, 340 p.
RODRÍGUEZ HERNÁNDEZ, ANTONIO JOSÉ. “Poner una pica en Flandes”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1
[2012 = La Guerra de Flandes] 20-23.
RODRÍGUEZ VILLA, ANTONIO. Memorias del Saco de Roma. El relato documental del asalto y saqueo de Roma en
1527. Est. de Ana Vian Herrero. [Córdova]: Almuzara, 2011 (1875?), 347 p.
ROGERS D., PHILIPPE. L’escadrille Lafayette. Unité de combat volontaire oubliée de l’Amérique. [En línia] Paris:
Institut de Stratégie comparée / Commission Française d’Histoire Militaire / Institut d’Histoire des
Conflits Contemporains. Disponible a: <www.stratisc.org/his-mil.index.htm>.
ROJANO SIMÓN, MARTA. “La Francia de Luis XIV”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia,
Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Setembre de 2010, artícle núm. 165, www.claseshistoria.com.
ROLDÁN, JOSÉ MANUEL. “Amos de Italia. La conquista de la península”. La Aventura de la Historia, 149
(març de 2011) 78-81.
M.C.ROMERO. “España en las Malvinas. El ‘tercer dueño’ de las islas de la discordia”. Historia de Iberia
Vieja, 59 [maig de 2010] 92-97.
ROMERO, CARLOS. “La conquista de Canarias”. Clío, 121 (novembre de 2011) 38-47.
ROURA, LLUÍS. “Militarització i protesta sota l’absolutisme borbònic”. Història Moderna i Contemporània, UB,
(2012) 74-87.
X
ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. Els nobles de Tortosa (segle XIX). Valls: Cossetània Edicions, 2008
(Col·lecció Fundació Privada Duran-Martí, 5), 206 p . [848/11/47 +++].-8ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. Els nobles del Baix Camp (segle XIX). Reus: Associació d’Estudis
Reusencs, 2008 (Rosa de Reus; 126), 268 p. [1.175/9/69 ++].-10ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. Noblesa catalana de l’edat moderna. El cas de les comarques meridionals.
Benicarló: Onada, 2009 (Biblioteca la Nau; 8), 173 p. [/179 +++].-12ROVIRA SARMIENTO, JOSE ENRIQUE. “La clave está en Pando”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013) 36-39.
P.RUEDA. “La conquista de Kazán por Iván el Terrible”, Historia. National Geographic, 56 (agost de 2008) 1821.
RUÍZ DE BURGOS MORENO, EDUARDO. La difícil herencia. Las batallas de Felipe III en defensa del legado de su padre
(1599-1608). Madrid: EDAF, 2012.
123
RUIZ-DOMENEC, JOSE ENRIQUE. «El Gran Capitan. El brazo armado de los Reyes Católicos”. Clío, 51 (enero
2006) 78-89.
RUÍZ DOMÉNEC, JOSÉ ENRIQUE. “Carlos V en la ciudad de Granada”. Historia. National Geographic, 100 (abril
de 2012) 82-91.
RUÍZ IBÁÑEZ, JOSÉ JAVIER. “Repúblicas en armas: huestes urbanas y ritual político en los siglos XVI y XVII”.
Studia Historica. Historia Moderna. v. 31 (2009) 95-125.
RUÍZ ORTIZ, MIGUEL ÁNGEL. “La monarquía española de los Áustrias en los siglos XVI y XVII”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Desembre de 2012,
artícle núm. 336, www.claseshistoria.com.
SAAVEDRA VÁZQUEZ, MARÍA DEL CARMEN. “Las raíces del ejército borbónico: la perspectiva gallega”. A:
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A
Coruña: Universitat, 2012, 101-130.
SÁEZ ABAD, RUBEN. Aljubarrota 1385: Juan I de Castilla y la guerra de Sucesión de Portugal. Madrid: Almena,
2011 (Guerreros y Batallas; 69), 87 p.
J-P.SALZMANN. «Une méthode de raisonnement tactique à l’aube du XVIIè siècle», Stratégique, núm. 88
(avril 2007) <www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».
F.S.SÁNCHEZ. “Juan José de Austria: el príncipe revolucionario”, Historia. National Geographic, 84 (desembre
de 2010) 18-22.
J.J.SÁNCHEZ ARRESEIGOR. “La batalla de Kinsale: los ingleses conquistan Irlanda”, Historia. National
Geographic, 84 (desembre de 2010) 25-28.
SÁNCHEZ LLANES, IVÁN. “Álamos de Barrientos y el porqué de Flandes: necesidades políticas,
vinculaciones afectivas”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 4, p. 4965, www.ab-initio.es.
SANTANA PÉREZ, GERMÁN. “Descubrimiento y conquista [Illes Canàries]. El hallazgo de Lancelotte”. La
Aventura de la Historia, 166 (agost de 2012) 60-64.
SANTAMARINA NOVILLO, CARLOS. “El Imperio mexica”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La
conquista de México] 6-12.
SANZ CAMAÑES, PORFIRIO. “Frontera, límites y espacios de confrontación en la América hispana durante el
siglo XVIII”. Cuadernos de historia de España, Instituto de historia de España Claudio Sánchez Albornoz,
Universidad de Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 = Homenaje a María Estela González de Fauve) 701-718.
F.SANZ QUESADA. “Cañones gigantes; potencia real”, La Aventura de la Historia, 127 (maig de 2009) 90-91.
SATRAPA1. “España y la Valtelina”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar Moderna y Contemporánea,
[En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.
SEGURA GARCÍA, GERMÁN. “San Luis, 1780: La batalla de Fuerte San Carlos”. Revista de Historia Militar,
núm. 110 (2011) 221-261.
SEGURA, GERMÁN. “Pavía. La batalla que hizo a España dueña de Italia”. Historia. National Geographic, 99
(març de 2012) 22-25.
SELLA, ANTONI. “Visca el rei, mori el mal consell!. La revolta de les Germanies…”. Sapiens, 119 (agost de
2012) 34-41.
124
SELLA, ANTONI. “Temps de revoltes”. Sapiens, 120 (setembre de 2012) 42-47. -23SICILIA CARDONA, ENRIQUE F. “Mitos, espadas, caminos y deberes: esencia del honor samurái”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de los samuráis] 48-51.
SIGNOROTTO, GIANVITTORIO. Milán español. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 440 p.
SIMON RUÍZ, INMACULADA; EMILIO CALLE. «Inés Suárez. La conquistadora del reino de Chile». Clío, 71
(setembre 2007) 76-81.
SIMÓN I TARRÉS, ANTONI. Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la
política internacional europea. València: PUV, 2011, 364 p.
SOBREQUÉS, JAUME. “Catalans a la conquesta de Califòrnia”. Sapiens, 44 (juny 06) 36-43.
SOCIAS, MARCEL. “La Bastilla”. Historia y Vida, 523 (octube de 2011) 14-15.
SOKOLOV, OLEG. “Los polacos en el Berézina”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8 [2014 = Los polacos de
Napoleón] 46-53.
SOLER DEL CAMPO, ÁLVARO. “Las armaduras de los condotieros”. Desperta Ferro. Historia Antigua y
Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 32-37.
SOLUM, TERJE. “La batalla del castillo de Takatenjin”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de
los samuráis] 32-37.
SOLUM, TERJE. “Tokugawa Ieyasu y la unificación de Mikawa (1560-1566)”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 5 [2013 = El Japón de los samuráis] 18-24.
SORANDO MUZÁS, LUIS. “La Legión del Vístula en el primer sitio de Zaragoza”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 8 [2014 = Los polacos de Napoleón] 28-33.
SORIA MESA, ENRIQUE. “Fernando el Católico. La forja de un imperio”. Historia. National
Geographic, 72 (gener de 2010) 60-73. -14E.SORIA. “Fernando el Católico. La forja de un imperio”. Historia. National Geographic, 73 (gener de 2010)
60-73.
SORIA MESA, ENRIQUE. “La conquista de Granada”. Historia. National Geographic, 86 (febrer de 2011) 70-79.
SWART, ERIK. “Estrategia, tácticas y organización de las tropas rebeldes holandesas (1566-1590)”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra de Flandes] 14-19.
TAKIZAWA, OSAMI - IRENE M. MUÑOZ. “La era de un país en guerra. El Japón del siglo XVI”. Desperta Ferro.
Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de los samuráis] 6-9.
TEIJEIRO DE LA ROSA, JUAN MIGUEL. “El comisariado en el ejército y la marina del siglo XVIII”. A: GARCÍA
HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración. El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña:
Universitat, 2012, 263-290.
TEUSZ, SEBASTIAN. “La cuestión polaca”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8 [2014 = Los polacos de Napoleón]
8-13.
TERCIO IDIÁQUEZ. “Los tercios españoles. La batalla de Pavía”, en: Foro Militar General [En línia]
<www.militar.org.ue/militar...>
125
TEROL MILLER, LUIS. “Insbruck, 1552: Jaque al Emperador”. Castillos de España. 144 (desembre 2007) 53-61.
THOMAS, HUGH. El señor del mundo. Felipe II y su imperio. Tr. Carmen Martínez Gimeno. Barcelona: Planeta,
2013, 620 p.
TLUSTY, B. ANN. The Martial Ethic in Early Modern Germany. Civic Duty and the Right of Arms. Basingstoke
(Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 392 p.
TO FIGUERAS, LLUIS. “Els orígens de la remença des de Jaume Vicens Vives fins als nostres dies”. Plecs
d’Història Local, 143 (novembre de 2011) [l’Avenç, 373] 2-4.
TOMAS CABOT, JOSEP. “Una rivalidad ascendente [Dossier: “La Gran Armada”]“. Historia y Vida, 459 [juny
2006] 36-45.
TORE, GIANFRANCO. “’Entre ‘el rigor i la blanesa’. El regne de Sardenya, Olivares i la Unió
d’Armes”. Afers. Fulls de recerca i pensament, Cata-roja, 59 (2008 = El regne de Sardenya a l’època
moderna) 53-65 [/3/11 +++].-9TÜRKÇELIK, EVRIM. “El renegado ‘El Cigala’ y la política mediterránea”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6
[2013 = Lepanto] 40-43.
TURNBULL, STEPHEN. “Los condotieros y sus tácticas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 16 [2013
= La Italia de los condotieros] 14-19.
TURNBULL, STEPHEN. “La batalla de Anegawa”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de los
samuráis] 26-31.
TURNBULL, STEPHEN. “La batalla de Kawanakajima”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 4 [2013 = 1813.
Napoleón contra Europa] 60-65.
TURNBULL, STEPHEN. “Los Hōjō de Odawara”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 5 [2013 = El Japón de los
samuráis] 42-47.
VALLADARES RAMÍREZ, RAFAEL. “Los Áustrias y el primer imperio global”. Clío. Revista de historia, 145
(octubre de 2013) 36-45.
VARA THORBECK, CARLOS y LUISA GARCÍA ARÁNGUEZ. La batalla del Estrecho. Ceuta: Ciudad Autónoma,
2008, 150 p.
VARO MONTILLA, FRANCISCO. “El testimonio del último virrey del Río de la Plata sobre la emancipación de
Buenos Aires”. Revista de Historia Militar, 111 (2012) 245-286.
VELA SANTIAGO, FRANCISCO; LUIS GRÁVALOS GONZÁLEZ. Los regimientos provinciales (1734-1876). Madrid:
Acción Press, S.A., 2007, 256 p.
VELASCO ARÉVALO, PEDRO. “Juego de armas en la Italia de los condotieros”. Desperta Ferro. Historia
Antigua y Medieval, 16 [2013 = La Italia de los condotieros] 28-30.
VICENTE MAROTO, MARIA ISABEL; ESTEBAN PIÑEIRO, M. Aspectos de la ciencia aplicada en la España del Siglo de
Oro. Valladolid: Junta de Castilla y León, 2006, 505 p.
VICTORIA OJEDA, JORGE. Las Tropas Auxiliares de Carlos IV. De Saint-Dominique al Mundo Hispano. Castelló:
Uuiversitat Jaume I, 2011 (Amèrica; 27), 418 p.
126
A.VILLACORTA. “María Pacheco: la última comunera”, Historia. National Geographic, 81 (setembre de 2010)
17-20.
VILLEGAS, ANTONIO DE. “Don Blas de Lezo”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 2-7.
WILSON, PETER H. “New Perspectives on the Thirty Years War”. German History, v.23/2 (2005) 237-261.
ZATORSKA, ISABELLA. “Une tragédie en deux actes: la carrière manquée de Maximilien Wiklinsky”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: FrancePologne) 18-25.
ZIÓŁKOWSKI, ANDRZEJ. “El Ejército del Ducado de Varsovia 1807-1814”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8
[2014 = Los polacos de Napoleón] 20-26.
ZIÓŁKOWSKI, ANDRZEJ. “Las Legiones Polacas (1797-1807)”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7 [2013 =
Vicksburg 1863] 60-65.
ZIÓŁKOWSKI, ANDRZEJ. “Raszyn y la Campaña de 1809 en Polonia”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 8
[2014 = Los polacos de Napoleón] 34-39.
ZUECO, LUIS. “Alejandro Farnesio. El rayo de la guerra”. Historia de Iberia Vieja, 70 (abril de 2011) 24-29.
L’època de transició: la Revolució Militar
BASSEGODA PINEDA, ENRIC. “Pere de Rocabertí, més enllà del capità de la Força de Girona”.
Revista de Girona, 244 (Setembre-Octubre 2007) 38-42.-6BLAKE, JEREMY. Beyond the Military Revolution. War in the Seventeenth Century World. Basingstoke
(Hampshire): Pal-grave Macmillan, 2011, 248 p.
BLAKE, JEREMY. War in the World. 1450-1600. Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 264 p.
BOFFA, SERGIO. “Art de la guerre et stratégie dans le duché de Brabant pendant la seconde moitié du XIVè
siècle». Revue Belge de Philologie et d’Histoire, 82 (2004) 855-888.
BOFFA, SERGIO. Warfare in Medieval Brabant, 1356-1406. Woodbridge: Boydell, 2004, 290 p.
CORNEJ, PETR. “El arte militar de los husitas”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 9 [2012 =
Religión y guerra] 47-53.
FERNÁNDEZ, JAUME. “L’art de la guerra durant el segle XV. De l’host medieval a l’exèrcit modern”. en:
Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya,
2005, 64-75.
FERNÁNDEZ, JAUME. “La guerra del Pallars (1484-1487): l’art de la guerra en l’ocàs del món medieval”. en:
Muntanyes en rebel·lia. Hug Roger III i la fi de la Catalunya comtal. Barcelona: Museu d’Història de Catalunya,
2005, 76-97.
GARCÍA PULIDO, LUIS JOSÉ y ORIHUELA UZAL, ANTONIO. “Nuevas aportaciones sobre las murallas
y el sistema defensivo de Santa Fé (Granada)”. Archivo Español de Arte, Madrid, t. LXXVIII, núm.
309 (gener-març 2005) 23-43. -2GÜELL, MANEL. «Consideracions al voltant de la Revolució Militar a Catalunya», Pedralbes, 28
(2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de
desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
127
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [58/4/91
+++].-11-
GUERRERO, JUAN ANTONIO. “Revolución en el arte de la guerra. Los nuevos ejércitos”. Muy Interesante.
Hstoria, 38 (novembre-desembre de 2011) 38-43.
HARARI, YUVAL NOHA. Renaissance military memoirs. War, history and identity, 1430-1600. Woodbridge:
Boydell, 2004, 228 p.
LADERO QUESADA, MIGUEL ÁNGEL. “La toma de Mazalquivir y el retorno de Nápoles. Julio de 1505 – Junio
de 1506”. En la España Medieval, UCM, 36 (2013) 183-224.
MESA GALLEGO, EDUARDO DE. “¿Revolución o evolución militar? Los ejércitos de la Monarquía
Hispánica en la Guerra de los Treinta Años”. Desperta Ferro, Núm. Especial I [2011] 18-25 [+++]-19SMITH, ROBERT DOUGLAS et DE VRIES, KELLY. The Artillery of the Dukes of Burgundy, 1363-1477. Woodbridge:
Boydell, 2005, 377 p.
Guerra civil de Joan II
BOLOS, JORDI. “Hug Roger, comte de Pallars: un guerrer a la Catalunya del segle XV”. Papers del
Museu d’Història de Catalunya, 13 (maig del 2005) [l’Avenç, 302 (Maig 2005)] 12-18.-1INDIANO, JORDI. “Introducció a la presència portuguesa en terres gironines durant la Guerra Civil
Catalana del segle XV (1462-1472)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, XLVI (2005) 83-97.-1PLUJÀ I CANALS, ARNALD. “L’almirall Joan II de Vilamarí (1421-1479)”. Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins, 54 (2013) 361-390 [41/2/11, ++].
-27ROTGER, AGNÈS. “Pagesos contra nobles”. Sapiens, 103 (maig de 2011) 26-33. -21SELLA, ANTONI. “Temps de revoltes”. Sapiens, 120 (setembre de 2012) 42-47. -24SOBREQUÉS I CALLICÓ, JAUME. “Entre França i Catalunya. Els comtats del Rosselló i la Cerdanya a
la tardor de l’Edat Mitjana». L’Avenç, 361 (Octubre de 2010) 40-49.-15Guerra contra els infidels i Corsarisme
Acta de Constantinoble. Ciutadella. Societat Històrica Arqueològica Martí i Bella, 2008.
AGUILERA, GEMMA. “Moros a la costa! Incursions pirates a l’Empordà del s. XVI ». Sapiens, 43
(maig 2006) 32-35. -INEALONSO ACERO,BEATRIZ. Cisneros y la conquista española del norte de África. Cruzada, política y arte de la Guerra.
Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 301 p.
ÁLVAR EZQUERRA, JAIME. “Piratas de la antigüedad. El Mediterráneo en peligro”. Clío, núm. 130
(agost de 2012) 32-41.
BALLETO, LAURA. “I genovesi e la conquista turca di Constantinopoli (1453). Note su Tomaso Spinola e la
sua famiglia”. Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 26 (2005 = Homenatge a la professora Dra. Carme
Batlle i Gallard) 795-833.
128
BARBERO, ALESSANDRO. Lepanto. La batalla de los tres imperios. Tr. de Teófilo de Lozoya i Juan Rabasseda.
Barcelona: Pasado & Presente, 2011, 843 p.
BICHENO, H. La batalla de Lepanto. Barcelona: Ariel, 2005, 354 p.
C.BLANCO. “La rebelión de las Alpujarras”, Historia. National Geographic, 55 (juliol de 2008) 19-24.
BLONDO, ANTONINO; RITA LOREDANO FOTI. “Guerra di corsa e trattative diplomatiche per il riscatto del
Principe de Paternò». Quaderni Storici, 123/3 (2007) 841-875.
BOUZA, FERNANDO. “Técnica y furor. Diario del gran asedio de Malta”. La Aventura de la Historia, 108
(octubre 2007) 48-53.
CARRASCO, RAFAEL. Deportados en nombre de Dios. Barcelona: Destino, 2009, 389 p.
P.I.DE DALMASES. “Vélez de la Gomera. El otro peñón”, Clío, 84 (octubre de 2008) 66-71.
FERNÁNDEZ LUZÓN, ANTONIO. “Mohâcs: Hungría cae ante Solimán”. Historia. National Geographic, 39 (Març
2007) 23-26.
FORBES, ARCHIBALD. Gran Bretaña en Afganistán. La primera guerra anglo-afgana. Madrid: Belvedere, 2010, 142
p.
FORBES, ARCHIBALD. Gran Bretaña en Afganistán. La segunda guerra anglo-afgana. Madrid: Belvedere, 2010, 142
p.
SÁEZ ABAD, RUBEN. El sitio de Viena de 1529. Saragossa: HRM, 2013, 152 p. 7 ilustr. i mapes
color. 240x170. -26GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “La batalla de Lepanto ¿una victoria decisiva?”. Clío, 115 (maig de 2011)
18-31. -18GUTIÉRREZ CARRETERO, JAVIER. “Oruch Barbarroja, mucho más que un corsario berberisco”. Historia 16, 364
(agost 2006) 118-122.
HERRERA, ANABEL. “Barbarroja. El azote de la Cristiandad”. Historia y Vida, 466 (gener 2007) 64-70.
HERVÁS JÁVEGA, ISABEL. “Solimán el magnífico. El rival de Carlos V en Oriente”. Historia y Vida, 457 (abril
2006) 68-77.
HSU, CARMEN Y. “Writing on Behalf of a Christian Empire: Gifts, Dissimulation, and Politics in the Letters
of Philips II of Spain to Wanli of Chine”. Hispanic Review, v. 78/3 (estiu de 2010) 213-344.
IVARS CERVERA, JOAN. «Atacs de pirates i corsaris a les costes de la Marina. Un exemple al litoral
de Teulada al segle XVII. Antecedents”. Aguaits, Dénia, 30 (2012) 47-60 [21/4//8, +++].-22LAPIERRE, ALEXANDRA [entrevistada]. “Isabel Barreto fue una excepción. En el siglo XVI se creía que las
mujeres en los barcos traían mala suerte”. Clío. Revista de historia, 144 (setembre de 2013) 12-15.
LOSADA, JUAN CARLOS. “La caída de Constantinopla. Fin del dominio cristiano en Bizancio”. Historia y
Vida, 467 (febrer 2007) 60-67.
MARI I COLOMAR, J.A. «La defensa de les costes catalanes i Pitiüses en època moderna», Pedralbes,
28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de
desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [99/0/23 +]-12-
129
F.MARTÍNEZ HOYOS. “La amenaza turca”, Historia y Vida, 494 (maig de 2009) 70-77.
MARTÍNEZ LAÍNEZ, FERNANDO. La guerra del turco. España contra el imperio otomano. El choque de dos
gigantes. Madrid / Mèxic / Buenos Aires / San Juan / Santiago / Mia-mi: Edaf, 2010, 254 p.
MATA, JORDI – JOSÉ ENRIQUE RUÍZ-DOMÈNEC. “El mariscal Barbablava. Llums i ombres del noble franc... ”.
Sapiens, núm. 133 (novembre de 2013).
MERLIN, PIER PAOLO. Manuel Filiberto, duque de Saboya, general de España. Madrid: Actas, 2009, 231 p.
MUXELLA I PRAT, IMMA. «Mar i institucions. Un episodi corsari en temps de crisis (1459-1461)»,
Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya,
15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [55/1/11
+++].-11ÖNALP, ERTUGRUL. “Cervantes, Berbería y sus corsarios”. Historia 16, 375 (Juliol 2007) 80-95.
PONCE DEL RIO, RAMIRO. Lepanto. La batalla incacabada. Barcelona: Egaterra, 2006, 317 p.
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. Lepanto. La batalla que salvó a Europa. 2ª. ed. Madrid:
Sekotia, 2010, 237 p.
ROSSELLA, CANCILA (a c.d.). Mediterraneo in armi (secc. XV-XVIII). Palermo: Mediterranea, 2007 (Quaderni
Mediterranea. Ricerche storiche, 4.2), 332 p.
J.SÁNCHEZ ADALID. “La conquista de Chipre: turcos contra venecianos”, Historia. National Geographic, 63
(març de 2009) 20-23.
J.SÁNCHEZ ADALID. «El asedio de Malta. La gran derrota de los otomanos”, Historia. National Geographic, 77
(maig de 2010) 28-32.
SANCHO, ENRIQUE. “Moros (y cristianos) en las costas españolas”. Clío, núm. 131 (setembre de 2012) 28-31.
SANET I JOVÉ, JOSEP MARIA. “Pirates, corsaris i captius a la segona meitat del segle XVIII”. Tag,
Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Tarragona, 35 (setembre 2004) 16-19 ; i « Noves aportacions
sobre captius a terres africanes al segle XVIII », Tag., 36 (Desembre 2004) 12-15. -0TURTAS, RAIMONDO. “10-14 giugno 1535: Carlo V visita Cagliari al comando del ‘mayor exérçito
que nunca se vido por la mar’”. en: ANATRA, BRUNO e FRANCESCO MANCONI (a c.d.). Sardegna,
Spagna e Stati italiani nell’età di Carlo V. Roma : Carocci editore, 2005, 335-352.
-1VEIGA, FRANCISCO. El turco. Diez siglos a las puertas de Europa. Barcelona: Debate, 2006, 672 p.
VILLANUEVA LÓPEZ, JESÚS. “El sitio de Viena. La última invasión otomana”. Historia. Natio-nal Georafic, 30
[2006] 94-105.
Bandolerisme
ALONSO I TAMBO, ANNA. “Bandolerisme, jocs i prostitució a la ciutat de Barcelona”. A: CASALS,
ÀNGEL (dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 247-253 [15/4/10,
++]. -20-
130
BUYREU I JUAN, JORDI. “La repressió del bandolerisme”. A: CASALS, ÀNGEL (dir.). El bandolerisme a
la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 133-163 [109/5/62, +++]. -20BUYREU, JORDI I VALENTÍ GUAL “El bandolerisme a les terres de la Catalunya Nova”. A: CASALS,
ÀNGEL (dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 165-184 [27/2/20,
+++].
-20CABRUJA I VALLÉS, ELISABETH. “Bandolerisme a la sotsvegueria d’Igualada”. A: CASALS, ÀNGEL
(dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 255-267 [36/2/22, ++].-20CAMPRUBÍ, XEVI. “Rocaguinarda, enemic públic número u”. Sapiens, 48 (oct. 06) 34-37. -4X.CAMPRUBÍ. “Terra de bandolers”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 24-31.
COLLELLDEMONT I VIVES, ELISENDA. “Segimon Paratge: les seves estructures econòmiques i
socials com a capitost dels Cadells a la vegueria de Vic”. A: CASALS, ÀNGEL (dir.). El bandolerisme
a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 269-285 [24/3/4, +++].-20FIGUERA, MANUEL. “’El Minyó de Montellà’: un bandoler cerdà del barroc”. A: CASALS, ÀNGEL
(dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 223-246 [22/0/21, ++].-20GALERA I PEDROSA, ANDREU. “La Unió d’Armes del ducat de Cardona contra lladres, malfactors i
bandolers (any 1566). Oppidum. Revista Cultural del Solsonès, Solsona, 4 (2005) 59-79.
-2-
GRACIÀ, ORIOL. “La baronessa bandolera. Anna de Requesens, la dona més temuda de la
Sicília del segle XVII”. Sàpiens, 127 (març de 2013). -24GUAL VILÀ, VALENTÍ. “El bandolerisme a l’época moderna”. en: Valls i la seva història. IV. Segles
XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 51-55. -2GUAL VILÀ, VALENTÍ. “bandolerisme en terres de Poblet al primer terç del segle XVII”. en:
FÀBREGAS I ROIG, JOSEP; JOSEP M.T.GRAU I PUJOL; MANEL GÜELL I JUNKERT (Coord.). Miscel·lània
en homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge d’un
acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 157-163. [/1/16 ++].-12OBIOLS I PERARNAU, LLUÍS. “El bandolerisme a la Cerdanya: algunes precisions (1526-1593)”. A:
CASALS, ÀNGEL (dir.). El bandolerisme a la Corona d’Aragó. Vol. I. Barcelona: Galerada, 2012, 185222 [48/2/18, ++].-20ROVIRA I ALEMANY, XAVIER. Perot Rocaguinarda, cap de bandolers. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors,
2006, 144, p.
SOTORRA FIGUEROLA, ARIADNA. «Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. De la història a la
llegenda», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de
Catalunya,
15-19
de
desembre
de
2008)
[en
premsa]
[Disponible
a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [29/1/13 ++].-12TORRES I SANS, XAVIER. Cavallers i bandolers. Nyerros i cadells a la ciutat i vegueria de Vic (1580-1615).
Sant Vicenç dels Horts: Farell, 2007 (Nostra Història, 9), 166 p. [255/13/54 +++].-8Guerra de Separació
131
ARREDONDO, MARIA SOLEDAD. Literatura y propaganda en tiempo de Quevedo. Guerras y
plumas contra Francia, Cataluña y Portugal. Madrid/Franckfurt: Universitat de Navarra /
Iberoamericana / Vervuert, 2011 (Biblioteca Áurea Hispánica; 67), 380 p. -22ÀVILA GRANADOS, JESÚs. “La Guerra dels Segadors. Radiografía de 19 años de la historia moderna de
Cataluña”. Historia de Iberia Vieja, 77 (novembre de 2011) 60-67.
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “La Guerra dels Segadors. Radiografía de 19 años de la historia
moderna de Cataluña”. Historia de Iberia Vieja, 77 (novembre de 2011) 60-67. -20AZNAR, DANIEL. “La Catalunya borbònica (1641-1659). Virregnat i dinàmiques de poder durant
el govern de Lluís XIII i Lluís XIV de França al Principat”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del
Congrés “Del Tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?”. Col·loqui
Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de Catalunya, 2010, 265-279 [53/6/27, ++++].
-19-
BENASSAR, SEBASTIÀ. “Quan convé seguem cadenes…”. Sàpiens, 134 (setembre de 2013). 24BLUCHE, FRANÇOIS. Richelieu: el guardián del poder real. Buenos Aires: El Ateneo, 2005, 367 p.
BOADAS, SÒNIA. Literatura en la Guerra de los Treinta Años: Girona, 24-26 de noviembre de 2010. Pontevedra:
Academia del Hispanismo, 2012, 179 p.
CALVO RODRÍGUEZ, MANUEL. “Las atarazanas de Barcelona. Proyecto para una ciudadela
militar”. Historia 16, 308 (Agost 2008) 50-59 [17/2/24 +].-9CAMARERO PASCUAL, RAQUEL. “La Guerra de Recuperación de Cataluña y la necesidad de
establecer prioridades en la Monarquía Hispánica (1640-1643)”. en: GARCÍA HERNÁN, ENRIQUE –
DAVIDE MAFFI (eds.). Guerra y Sociedad en la Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la
Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid: Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE /
CSIC, 2006, I, 323-357.-7CAMPRUBÍ, XEVI. “Tot un exèrcit contra Catalunya. Els abusos dels terços de Felip IV sobre la
població civil”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45 .-10CASALS, ÀNGEL. “’Que toda ella se tiene por un cabello’: la guerra a Catalunya entre la caiguda de
Barcelona i el Tractat dels Pirineus (1652-1659)”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del
Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà,
17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació / Museu d’Història de Catalunya, 2010, 139-151 [106/2/14, ++++]. -18-
CLARAMUNT SOTO, ÁLEX – TOMÁS SAN CLEMENTE DE MINGO. Rocroi y la pérdida del
Rosellón. Ocaso y gloria de los Tercios. Saragossa: HRM, 2014, 152 p., 8 il. color [42/0/48, ++]-27CÒNSUL, ARNAU. “’Mori el mal govern.’ De les sublevacions locals al conflicte nacional”. Sapiens,
72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels Segadors) 22-45. -10DANTÍ I RIU, JAUME. “Conflictivitat social i revolta després del Tractat dels Pirineus”. En: JANÉ,
ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus [1659] a l’Europa del segle XXI: un model
132
en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de Catalunya,
2010, 245-253 [62/4/35, +++]. -19El Tractat dels Pirineus de 1659. Tr. Mercè Comas, present. Òscar Jané. Barcelona: IEC, 2011, 72 p.
[+++]-19ELLIOTT, JOHN H. La revolta catalana, 1598-1640. Un estudi sobre la decadència d’Espanya. 3ª. ed. València:
Universitat, 2006, 636 p.
ELLIOTT, JOHN H. – JOSÉ F. DE LA PEÑA – FERNANDO NEGREDO (eds.). Memoriales y cartas del Conde Duque de
Olivares. Vol. I. Política interior, 1621-1645 (tomos 1 y 2). Madrid: Centro de Estudios Europa Hispánica /
Marcial Pons, 2013, 450 p.
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “El coste de la guerra para la población civil. La experiencia catalana 1653-1714”.
Millars. Espai i Història, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, XXVI (2003) 155-184.
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “Ejército y sociedad en un enclave del Mediterráneo: la guarnición de
Ibiza y sus relaciones con la sociedad civil pitiusa durante el reinado de Felipe IV (1621-1665)”.
Studia Historica. Historia Moderna. Universidad de Salamanca, 28 (2006) 301-336. -5ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La configuració d’una nova frontera militar a Catalunya, 1659-1667”.
En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un
model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat
de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de
Catalunya, 2010, 199-211 [49/2/9, +++].-19ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La plana de Vic i les guerres de Catalunya, 1652-1659”. Ausa, Vic, v.
-2626, 172 (2013) 309-328 [48/5/4, +++]
ESTEBAN RIBAS, ALBERTO RAUL. “La batalla de Monjuic 1641” Desperta Ferro [En línia] Núm.
Especial I, 2011, 14 p. Disponible a: www.despertaferro.ediciones.com [/13, ++].-20-
FLORENSA I SOLER, NÚRIA; GÜELL, MANEL. “Pro deo, pro regi, et pro patria”. La revolució
catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundació Salvador
Vives Casajuana/ Òmnium, 2005, 329 p.
-0FLORENSA I SOLER, NÚRIA. “La república catalana de 1641: un foc d’encenalls”. Butlletí de la
Societat Catalana d’Estudis Històrics, IEC, XV (2004) 75-88. -0FLORENSA I SOLER, NÚRIA. “La República Catalana de 1641: un proyecto colectivo
revolucionario”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la VIIª
Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la
Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 99-113. -0FLORENSA I SOLER, NURIA. «Insaculats a diputats i oïdors de la Diputació del General per les
bosses de Barcelona a l’albada de la Guerra dels Segadors», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya
diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en
premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [27/2/24 +++].-11-
133
FONT I GAROLERA, JAUME. “Territori, paissatge i guerra a través de la mirada d’un pagès del segle
XVII. Una relectura geogràfica del diari d’en Joan de la Guàrdia”. Ausa, Vic, v. 26, 172 (2013) 329353 [95/0/19, +++]-26FRAGA, JOANA. «La Guerra dels Segadors desde Portugal. La percepción del conflicto en las
‘Gazetas da Restauraçao’», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés
d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>][25/0/12+1 ++].-11FRANCISCO OLMOS, JOSÉ MARÍA DE. “La moneda catalana de la Guerra dels Segadors (1640-1652).
Documento de soberanía”. Paratge, SCGHSVN, 25-26 (2012-2013) 333-360 [78/3/29, +++]-24GARCÍA CÁRCEL, RICARDO. “1640. ‘Annus horribilis’”. La Aventura de la Historia, 121 (novembre
2008) 110-114. -10R.GARCÍA CÁRCEL. “1640. ‘Annus horribilis’”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 110-114.
GARCÍA I QUERA, ORIOL. Corpus 1640: La revolta dels segadors. Barcelona: Casals, 2004, 59 p. [còmic]
GIFRE RIBAS, PERE. “Viure a la frontera (1640-1697). Una visió de la frontera des de baix”. Annals
de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 42 (2011) 257-278 [63/6/37, +++]-20-
GONZÁLEZ CALLEJA, EDUARDO. “’Bon cop de falç!’ Mitos e imaginarios bélicos en la
cultura del catalanismo”. Historia y Política. Ideas, procesos y movimientos sociales, 14
(2005/2 = El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 119-163.-2GONZÁLEZ CRUZ, DAVID. “La mentalidad religiosa hispana ante los conflictos bélicos de Portugal
y Cataluña (1640-1668)”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII. Actas de la
VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones de la
Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 85-98. -0-
GORT JUANPERE, EZEQUIEL; IGLÉSIES SOLÉ, MERCÈ. El Pla de Santa Maria a mitjan segle XVII i
la guerra de Separació. Valls: Ajuntament del Pla de Santa Maria, 2005 (Villalba, 4), 63 p. 1GRAU I PUJOL, JOSEP M – MANEL GÜELL. “Una altra peça del trencaclosques pobletà durant
la guerra de Secessió”. Podall [En línia] Novembre de 2013, núm. 2, p. 56-64. Disponible
a: www.tinet.org/portal/uploads/PODALL... [13/1/7, ++] -24GÜELL, MANEL. “Els Judice de Rapallo, armadors, oficials reials, militars i castlans de Tamarit”.
Estudis Altafullencs, 29 (2005) 31-48. -1GÜELL I JUNKERT, MANEL. “Valls [i el seu hinterland] durant la Guerra dels Segadors”. en: Valls i
la seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis
Vallencs, 2005, 56-66. -2GÜELL, MANEL. “Pantoja, el governador de Tarragona a inicis de la segona meitat del segle
XVII”. en: GÜELL, MANEL; SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a
Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 187-199.-7-
134
GÜELL, MANEL. Camí a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa,
9), 209 p.[588/17/200 +++].-8GÜELL JUNKERT, MANUEL. “La ‘falta de cabezas’ o ‘esterilidad de sujetos’, como causa del declive
militar hispánico en el siglo XVII”. Revista de Historia Militar, 103 (2008) 41-66. [54/2/64 +++]. -9GÜELL, MANUEL. “Clarícies sobre Francesc de Montserrat (1617-1688), durant la guerra de
Separació al Camp de Tarragona”. Estudis Altafullencs, 37 (2013) 53-67 [32/5/14]. -23-
GÜELL, MANEL. Constantinus Infelix. La guerra de Separació (1640-1659). Constantí:
Ajuntament, 2013, 121 p. [213/10/97, +++]-24HUGON, ALAIN. “Contrôle pyrénéen et maítrise frontalière dans les conflits franco-hispaniques
(1559-1659)”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del
segle XXI: un model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història
de Catalunya, 2010, 101-109 [62/4/48, +++]. -18JANE CHECA, ÓSCAR. Catalunya i França al segle XVII. Identitats, contraidentitats i ideologies a l’època
moderna (1640-1700). Catarroja: Afers, 2006, 459 p. -4JIMÉNEZ MORENO, AGUSTÍN. Las Órdenes Militares y el Conde-duque de Olivares. La convocatoria de los caballeros
del hábito (1621-1641). Madrid: OMM, 2014, 191 p.
JULIÀ, BENET. “Notes sobre la Guerra de Separació a Sant Feliu de Guíxols”. Estudis del Baix
Empordà, Sant Feliu de Guíxols, 24 (2005) 69-84.
-1KNECHT, ROBERT J. Richelieu. Tr. Gabriella Díaz Pérez. Madrid: Biblioteca Nueva, 2009, 281 p.
-13LUCAS VAL, NÚRIA DE. “Literatura i història. Identitats col·lectives i visions de l’”altre” al segle
XVII”. Manuscrits, UAB, 26 (2006) 167-192. -5MANCONI, FRANCESCO. «’Para los reales exércitos de Su Magestad’ La aportación de la nobleza
sarda a las guerras de la Monarquía hispánica (1626-1652)», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya
diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en
premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [58/2/20 ++].-12MARIMÓN, SÍLVIA. “Catalunya, esquarterada”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels
Segadors) 22-45.-10-
MARTÍ ESCAYOL, M. ANTÒNIA – ANTONIO ESPINO LÓPEZ. Catalunya abans de la Guerra de
Successió. Ambrosio Borsano i la creació d’una nova frontera militar, 1659-1700. Cata-roja:
Afers, 2013, 295 p. .-24MATA, JORDI. “La primera guerra moderna”. Sapiens, 72 (octubre 2008 = Dossier La Guerra dels
Segadors) 22-45.-10MESA, EDUARDO DE. “Glimpses of Irishmen in Spanish armies, 1621-1644”, The Irish Sward, v.
XXIX núm. 117 (2014) 268-308. [++]-27-
135
MIRALLES, EULÀLIA. “Poesia i política en la guerra dels Segadors”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes
del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?”. Col·loqui
Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de Catalunya, 2010, 177-187 [40/2/44, +++].-19MORALES, JORDI. “Imatges amb història. ‘Ara és l’hora, segadors !’”. Sapiens, 28 (Febrer 05) 17.
MUÑOZ I SEBASTIÀ, JOAN-HILARI. Les parròquies de la Terra Alta a mitjans segle XVII. La visita
pastoral de l’any 1638 i l’impacte de la Guerra dels Segadors. Batea: Secció d’Arqueologia del
Patronat Pro Batea i Centre d’Estudis de la Terra Alta, 2004 (Dossiers d’Història
Terraltenca, 8), 59 p.-1J.LL.PALOS. “Olivares. El todopoderoso valido de Felipe IV”, Historia. National Geographic, 54 (juny de 2008)
90-103.
PEÑA, MANUEL. ”1640, el año fatídico”. La Aventura de la Historia, 78 (abril 2005) 52-57.
PÉREZ SAMPER, MARIA ÁNGELES. “1640: la Guerra dels Segadors”. Desperta Ferro, Núm. Especial I
(“La Guerra de los Treinta Años”) [2011] 52-57. -20PEYTAVÍ DEIXONA, JOAN. “Francisco Vilar, un notari de Ceret al cor de la Guerra dels Segadors”.
Afers, Catarroja, 58 (2007 = Notaris, homes i papers. El Nord català als segles XIII-XVIII) 611-654
[168/1/37 ++].-8-
PONS BARRACHINA, MARC. La família, la casa, l’obrador i la terra; en la crisi i en la guerra dels
Segadors (1592-1652). El cas de Vallfogona de Riucorb –una vila de regim senyorial-; i de la
família Ponts –una nissaga de pagesos tinents i aloers-; en el tombant que marca la fi de l’Edat
Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. Tesi de llicenciatura d’Humanitats, curs 2012-2013,
UOC, dirigida per Xavier Casals i Messeguer. Qualificada amb Matrícula d’Honor.
Guardonada amb l’accèssit al Premi Sant Jordi 2014 de la Societat Catalana d’Estudis
Històrics (IEC). Dipositada còpia a la Biblioteca de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. -26PUJOL, CLÀUDIA. “D’Artagnan a la Catalunya del Nord. El mític mosqueter, aliat dels catalans a
la guerra dels Segadors”. Sapiens, 54 (abril 07) 35-39.-6-
QUEROL COLL, ENRIC; MUÑOZ I SEBASTIÀ, JOAN-HILARI. La Guerra dels Segadors a Tortosa
(1640-1651). Valls: Cossetània Edicions, 2004 (Fundació privada Duran-Martí, 2),340 p.-0QUEROL COL, ENRIC. Xerta (1607-1651). Els Sentís, la segregació i la Guerra dels Segadors.
Tortosa: Ajuntament, 2006, 98 p.-4ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. “El comportamiento de los nobles de Tarragona y Tortosa durante
la Guerra de Separación de Cataluña”, en: La declinación de la Monarquía Hispánica en el siglo XVII.
Actas de la VIIª Reunión Científica de la Fundación Española de Historia Moderna. Cuenca: Ediciones
de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2004, 617-630. -0ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. “Aproximació a la baixa noblesa de les comarques meridionals del
Principat de Catalunya durant l’edat moderna”. Paratge, SCGHSVN, 25-26 (2012-2013) 109-120
[30/0/40, +++] -24-
136
SANCHEZ MARCOS, F[ERNANDO]. «Temps de guerra i temps de pau en la escriptura històrica de F.
Pons de Castellví», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història
Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [38/3/18 +++].-11SÁNCHEZ MARCOS, FERNANDO. “Preliminars per a un tractat: una visió des del Sud”. En: JANÉ,
ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en
construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de Catalunya,
2010, 89-100 [42/1/30, +++]. -18SANZ CAMAÑES, PORFIRIO. “El peso de la milicia. ‘Alojamiento foral’ y conflicto de jurisdicciones en la
frontera catalano-aragonesa durante la guerra de Cataluña (1640-1652)”. Revista de Historia Moderna. Anales
de la Universidad de Alicante, Alacant: Universitat, núm. 22 (2004) 173-208.
SANZ CAMAÑES, PORFIRIO. “Aragón y la defensa del Principado Catalán durante el reinado de
Carlos II”. en: GARCÍA HERNÁN, ENRIQUE – DAVIDE MAFFI (eds.). Guerra y Sociedad en la
Monarquía Hispánica. Política, Estrategia y Cultura en la Europa Moderna (1500-1700). II. Madrid:
Ediciones del Laberinto, S.L. / Fundación MAPFRE / CSIC, 2006, II, 331-374. -7SERE, DANIEL. La paix des Pyrénées. Vingt-quatre ans de négociations entre la France et l’Espagne (1635-1659).
Paris: Éditions Nota bene, 2007, 607 p.
SÉRÉ, DANIEL. “La France et la Paix des Pyrénées”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del
Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà,
17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de
Comunicació / Museu d’Història de Catalunya, 2010, 119-126 [7/0/7, ++]. -18SIMON I TARRÉS, ANTONI. Pau Claris. Líder d’una classe revolucionària. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 2008 (Biblioteca Abat Oliba, 285), 477 p. [228/11/220 ++++]. -10SIMON I TARRÉS, ANTONI. “L’entrada de Catalunya en el joc de la política internacional europea
del segle XVII. Lectures polítiques del primer intent de segregació del territori català”. En: JANÉ,
ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un model en
construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de Catalunya,
2010, 221-232 [35/4/32, +++].-19SOLÀ COLOMER, XAVIER. “Guerres, destrucció i saqueig del patrimoni eclesiàstic a l’època
moderna: el Bisbat de Girona (segles XVI-XVII)”. comunicació presentada a les Jornades d’Història
de l’Art a Catalunya. L’Època del Barroc i els Bonifàs, Valls, 1-3 de juny de 2006.
-INETORRES, XAVIER. “Un patriotisme sense nació. Què va ser l’anomenada Guerra dels Segadors (16401652/1659)?”, en: FRADERA, JOSEP M. I ENRIC UCELAY (eds.). Notícia nova de Catalunya. Barcelona: Centre de
Cultura Contemporània de Barcelona, 2005, 61-96.
TORRES SANS, XAVIER. La Guerra dels Segadors. Lleida: Eumo Editorial i Pagès Editors,
2007, 304 p.-5TORRES SANS, XAVIER. “El paradigme ambrosià. Devoció i patriotisme a la guerra dels Segadors”.
En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle XXI: un
model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona: Generalitat
137
de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història de
Catalunya, 2010, 153-160 [44/0/53, +++]. -18TORROELLA I PRATS, JOSEP. “Josep Sanabra i la Guerra dels Segadors”. Serra d’Or, 569 (maig 2007)
26-28. -6VALLADARES, RAFAEL. “1640. El año en que Portugal se separó de España”. Clío, 72 (octubre 2007) 56-64.
VALSALOBRE, PEP. “Mosques, sants i política a la Catalunya moderna. L’episodi del setge de
1653”. Revista de Girona, 226 (Setembre-Octubre 2004) 63-70.-0VALSALOBRE, PEP i SANSANO, GABRIEL. Francesc Fontanella. Una obra, una vida, un temps. Bellcaire
d’Empordà: Edicions Vitel·la, 2006, 353 p. -5WILLIAMS, LYNN. “España y Francia cara a cara en la frontera: alardes de poder y la paz de los
Pirineos”. En: JANÉ, ÒSCAR (a c.d.). Actes del Congrés “Del Tractat dels Pirineus a l’Europa del segle
XXI: un model en construcció?”. Col·loqui Barcelona-Perpinyà, 17-20 de juny de 2009. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació / Museu d’Història
de Catalunya, 2010, 161-176 [29/1/11, +++]. -18Guerra dels Nou Anys
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, IX (1689-1701). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Departament de la Presidència. Secretaria General, 2006. -3ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “El esfuerzo de guerra de la Corona de Aragón durante el reinado de
Carlos II. 1665-1700. Los servicios de tropas”. Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad
de Alicante, 22 (2004) 209-250. -0ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La situación militar en el Reino de Valencia durante la Segunda Germanía
(1693)”. Pedralbes, 24 (2004) 233-284.
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. Las guerras de Cataluña. El teatro de Marte. 1652-1714. Madrid –
Mèxic – Buenos Aires – San Juan – Santiago: Edaf, 2014, 517 p. [1.258/17/190, +++]
-27GRAU PUJOL, JOSEP M. I ROSER PUIG I TÀRRECH. “Repercusions de la Guerra dels Nou Anys al
Camp de Tarragona (1689-1697)”. en: GÜELL, MANEL; SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ (Ed.). L’Home
i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 225251.-7-
SAROBE, RAMON – ANTONIO ESPINO [- ELSA ÀLVAREZ]. La batalla del Ter. 1694. Torroella de
Montgrí: Fundació Mascort, 2013, 261 p. [772/10/181, +++].-24Guerra de Successió
DD.AA. Almansa, 25 de abril, 1707. Un dia en la historia de Europa.Donòstia: Erein, 2007.
AA.DD., Mossos d’esquadra. Història i present. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2005, 278 p.
DD.AA. Política, economia i guerra. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament. Institut de
Cultura, 2012 (La ciutat del Born. Barcelona 1700; 7), 286 p. -24138
DD.AA. La guerra de Successió dia a dia. VI. Barcelona: Sàpiens, 2013, 184 p. (6) -24AGUILERA, GEMMA. «La nació espoliada». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de
Successió) 48-52.
ALABRÚS, ROSA MARÍA. “Guerra civil e internacional”. La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 44-51.
ALABRÚS, ROSA M. Escrits polítics del segle XVIII. Cròniques de la Guerra de Successió. IV. Vic: Eumo, 2006, 199
p.
ALABRÚS IGLÉSIES, ROSA MARIA. “Viena 1714. El primer gran exilio español”. Clío, 59 (setembre
2006) 48-55. -INEALABRÚS, ROSA MARÍA. “Almansa. Tercer aniversario. Adiós a los fueros”. La Aventura de la Historia, 102
(abril de 2007) 22-31.
ALABRÚS, ROSA MARIA. “El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”. La Aventura de
la Historia, 116 (Juny 2008) 64-69.-9ALABRÚS, ROSA Mª. “El pensamiento político, social y económico del austriacismo”. Historia Social, 59
(2007) 3-20.
R.M.ALABRÚS. “El baile de los austriacistas. Vencidos por los Borbones”. La Aventura de la Historia, 116
(juny 2008) 64-69.
R.M.ALABRÚS. “Austrias contra Borbones”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 116-120.
ALABRÚS IGLESIAS, ROSA MARÍA. “De Austrias a Borbones. 1707. Almansa inclina la balanza”. La Aventura
de la Historia, 171 (gener de 2013) 24.
ALBAREDA SALVADÓ, JOAQUIM. El “Cas dels Catalans”. La conducta dels aliats arran de la Guerra de
Successió (1705-1742). Barcelona: Fundació Noguera, 2005 (Estudis, 32), 437 p. -2ALBAREDA I SALVADÓ, JOAQUIM; GARCÍA ESPUCHE, ALBERT. 11 de setembre de 1714. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Departament de Presidència, 2005, 171 p.
ALBAREDA, JOAQUIM. “La Guerra de Sucesión ¿la primera guerra civil española?”. Clío, 103 (maig
de 2010) 12-16.-14J.ALBAREDA. “La Guerra de Sucesión ¿la primera guerra civil española?”, Clío, 103 (maig de 2010) 12-16.
ALBAREDA I SALVADÓ, JOAQUIM. “El proyecto austracista de la Corona de Aragón”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 3 [2013 = La Guerra de Sucesión Española] 20-23.
ALCOBERRO, AGUSTÍ (dir.). Catalunya durant la Guerra de Successió. III. Barcelona: Ara Llibres, 2006.
ALCOBERRO I PERICAY, AGUSTÍ. “Plet dinàstic i actituds polítiques a la Guerra de Successió». Font.
Publicació d’investigació i estudis vila-realencs, 8 (2006) 17-23. -2-
[ALCOBERRO, AGUSTÍ; JOSEP M.T. GRAU I PUJOL]. La Guerra de Successió a la Conca de
Barberà. Conferències que van tenir lloc a Montblanc els dies 24 i 27 d’octubre de 2006 amb
139
motiu dels 300 anys de l’inici de la Guerra de Successió. Montblanc: Consell Comarcal de la
Conca de Barberà, 2007, 38 p.-7ALCOBERRO, AGUSTÍ. “Presència i ecos de l’exili austriacista hispànic a la Tercera Guerra Turca.
La epopeia panegírica de Vicente Díaz de Sarralde (Nàpols, 1718)”. Revista d’Història Moderna i
Contemporània, UAB, V (2007) 5-24. -7ALCOBERRO, AGUSTÍ. «Difamació i vindicació de Rafel Casanova: primer episodi (Barcelona, 1714 - Milà,
1716 - Viena, 1728)». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 38 (1r semestre de 2008).
A.ALCOBERRO. “La Nova Barcelona. La ciutat dels exiliats del 1714”. Sapiens, núm. 67 (maig 08) 44-49.
ALCOBERRO, AGUSTÍ. La ‘Nova Barcelona’ del Danubi (1735-1738). La ciutat dels exiliats de la
Guerra de Successió. Barcelona: Dalmau, 2011 (Bofarull; 15), 122 p. -19ALCOBERRO, AGUSTI. «El primer conflicte global. El vessant internacional de la guerra de Successió
espanyola». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de Successió) 20-23.
ALCOBERRO, AGUSTÍ (dir.); MARIONA ROVIRA SOLANAS (coord.). 1714. La guerra de Successió. III. [Barcelona]:
Ara Llibres, 2013, 271 p., 269 p. i 271 p.
ALCOBERRO, AGUSTÍ. “Cataluña abandonada”. Desperta Ferro. Historia Moderna, núm. 10 [2013 =
1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 6-9. -27ALCOBERRO, AGUSTÍ. “Cataluña abandonada”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 10 [2014 = 1714. El fin de la
Guerra de Sucesión Española] 6-9.
ALCOBERRO I PERICAY, AGUSTÍ. «Les quatre guerres de la Guerra de Successió". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 25-29.
ALMAZÁN FERNÁNDEZ, ISMAEL. «Catalunya en la gran guerra europea: revolució militar i estatègia
internacional». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 38 (1r semestre de 2008).
ÁLVAREZ FERNÁNDEZ, ANDRÉS. “Guerra de Sucesión y la batalla de Barcelona”. Herencia Española
(Blogspot) [Disponible a: http://herenciaespañola.blogspot.com/2007/09/guerra-de-sucesin-yla-batalla-de.html. -6ÁLVAREZ-OSSORIO, ANTONIO (ed.). La pérdida de Europa. La Guerra de Sucesión por la monarquía de España.
Madrid: Fundación Carlos de Amberes, 2007, 910 p.
ARCÓN DOMÍNGUEZ, JOSÉ LUIS. “La batalla de Almansa”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 3 [2013 = La
Guerra de Sucesión Española] 32-41.
AULADELL I FREIXINET, JOAQUIM. «Notes eulalianes i barcelonines". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 108-110.
BALLBE I SANS, NEUS. «L’Epítome de Llorenç Tomàs, canceller del Principat de Catalunya (17051714). Un document fins ara desconegut sobre els precedents de la Guerra de Successió».
Manuscrits, UAB, 24 (2006) 193-212. -INEBALBE SANS, NEUS. «Els eclesiàstics austriacistes durant la guerra de Successió d’Espanya: el cas
de Llorenç Tomàs i Costa, canceller del Principat de Catalunya (1705-1714)», Pedralbes, 28 (2008 =
140
La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre
de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [42/7/24 +++].-12-
BARNIOL BOIXADOR, FLORENCI; JORDI VILAMALA SALVANS. Francesc Macià i Ambert, Bac de
Roda (1658-1713). Les Masies de Roda: Ajuntament, 2007, 235 p. -IINEBARNOSELL, GENÍS. “La guerra de Successió, 300 anys després”. L’Avenç, 390 (abril de 2013) 52-55.
BÉLY, LUCIEN. “La guerra de los Borbones”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 3 [2013 = La Guerra de
Sucesión Española] 6-11.
BILBY, JOSEPH G. “Armas ligeras en la Guerra de Secesión”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2 [2013 = El
estallido de la Guerra de Secesión] 46-50.
BILBY, JOSEPH G. “La Brigada Irlandesa”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2 [2013 = El estallido de la Guerra
de Secesión] 16-19.
BOADA I ARAGONES, EDUARD. Mont-roig 1714. Tres-cents anys. Pròleg d’Eugeni Perea i Simón.
Mont-roig del Camp: Ganzell, 2014 (Quaderns de la Pixerota ; 3), 128 p.
-27-
BONET CORREA, ANTONIO; MARIA CARME MONTANER GARCÍA; ÉMILIE D’ORGEIX. La Guerra
de Successió. El setge de Cardona. 1711. Sant Vicenç de Castellet: Ajuntament de Cardona /
Generalitat de Catalunya / Farell Editors, 2007, 132 p. [40/7/23 +++]. -IINE i 8J.CALVO. “España 1710”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 66-73.
J.CALVO. “Carlos de Austria. Fracaso en Madrid”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de 2010) 32-36.
CALVO POYATOS, JOSÉ. “Utrecht. La paz más dolorosa”. La Aventura de la Historia, 174 (abril de 2013) 36-41.
CAMPABADAL I BERTRAN, MIREIA. «Entre el blat i la pólvora. La memòria del setge barceloní de
1713-1714 a través de dos dietaris personals en català». Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa.
Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa]
[Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [42/3/21 ++].-11CAMPILLO, XAVIER. «El Castell de Berga durant la Guerra de Successió, una fortalesa imperial en una vila
filipista". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 79-81.
CAMPMANY GUILLOT, JOSEP. «Seqüeles del 1714: el canvi en la governança local. El cas de Gavà». Dins:
FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCÍS i JOSEP SANTESMASES I OLLÉ (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i
continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014.
Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC; 8), 189-204.
CAPDEFERRO I PLA, JOSEP; EVA SERRA I PUIG. La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de
Contrafaccions (1702-1713). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, 2014, 170 p.
CASALS BERGES, QUINTI. «El poder municipal a Lleida després de la Guerra de Successió». Dins: FIGUERAS I
CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les
terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània,
2014 (Publicacions CCEPC; 8), 137-148.
CASAS, SONIA. «Les 5 causes de la derrota». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de
Successió) 46-47.
141
CASAS I ROCA, JORDI. «Guerra, endeutament municipal i reformisme borbònic». Dins: FIGUERAS I
CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les
terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània,
2014 (Publicacions CCEPC; 8), 165-174.
CASES, ADRIA. “Actituds filoborbòniques a la Catalunya central: la conspiració del tinent coronel Joan de
Miquel”. Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 7-10.
Catalunya i la Guerra de Successió. [Catàleg exposició del Museu d’Història de Catalunya.
Del 17 d’octubre de 2007 al 20 de gener de 2008]. Text d’Agustí Alcoberro, doc. Conchita
Mollfulleda. Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la
Generalitat de Catalunya, 2007, 242 p.[/307 ++].-8CERRO NARGÁEZ, RAFAEL. “Pedro de Saura i Valcárcel: el rostre de la repressió borbònica a
Catalunya (1709-1720)”, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés
d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [67/4/56 +++].-12CERVERA TORREJÓN, J.L. “Dénia assetjada durant la Guerra de Successió”. Aguaits. Revista
d’Investigació i Assaig, Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta, Pedreguer, 22 (2005) 33-47.INECIURANA I LLEVADOT, JAUME. «300 anys després, a Barcelona". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga,
121 (2014 = 1714. Tricentenari) 8.
CLARÀ I ARISA, JAUME. «Moià i el Moianès durant la Guerra de Successió». Modilianum. Revista d’Estudis del
Moianès, II època, 38 (1r semestre de 2008).
CLOTET, JAUME – FRANCESC XAVIER HERNANDEZ. “Resistir és vèncer”. Sàpiens, 136 (novembre de
2013). -24COLOMER BARTROLÍ, MERCÈ. “Francesc Sans de Miquel, un militar austriacista exiliat a Viena
(1667-1757)”, Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna
de Catalunya,
15-19
de desembre de 2008)
[en
premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [63/8/19 +++].-12COLL, MARIA. «L’aposta catalana. Del coqueteix amb Felip V al suport massiu a Carles d’Àustria». Sapiens,
108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de Successió) 24-27.
COLS, ALBERT. «Els principals botiflers i austriacistes a Berga durant la Guerra de Successió: un batlle, un
rector, un secretari i un governador". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714.
Tricentenari) 70-72.
CÒNSOL, ARNAU. “Els papers perduts de Carles d’Austria”. Sapiens, 76 (febrer 09) 20-27.-12CONSUL, ARNAU. “Què se’n va fer dels Herois de la Guerra de Successió ?». Sapiens, 89 (març de
2010) 22-31.-14CÓNSUL, ARNAU. “Ramon Vilana-Perlas. El català que va moure els fils de l’imperi germànic”.
Sapiens, 100 (febrer de 2011) 38-45. -21-
142
CONSUL, ARNAU. «Resistència i caiguda de Barcelona». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial
Guerra de Successió) 38-44.
CÒNSUL, ARNAU. “La gran farsa d’Utrecht”. Sapiens, 129 (maig de 2013) 24-31. -24COZZENS, PETER. “La última guerra antigua, la primera guerra moderna”. Desperta Ferro. Historia Moderna,
2 [2013 = El estallido de la Guerra de Secesión] 6.
CUMPLIDO MUÑOZ, JOSÉ RAMÓN. “Un ejército para Felipe V”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 3 [2013 = La
Guerra de Sucesión Española] 24-29.
DEFOE, DANIEL. El Capità Carleton. Un militar anglès a la Catalunya del 1714. Pròleg de Walter Scott; traducció
de Jordi Ainaud; introducció i annexos d’Àngel Casals i Arnau Cónsul. Barcelona: La Mansarda, 2014
(Consolat de Mar), 270 p. -27DONGIL Y SÁNCHEZ, MIGUEL. “La Guerra de Sucesión en el Concejo de Gijón (1702-1712): La participación
militar, la defensa y las aportaciones al esfuerzo bélico”. Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia
Moderna [En línia], 2011, vol. 7, núm. 23, 29 p., www.tiemposmodernos.org.
EDELMAYER, FRIEDRICK y VIRGINIA LEÓN SANZ. Hispania-Austria III. Der Spanische Erbfolgekrieg. La
Guerra de Sucesión. Alcalá de Henares: Universitat, 2008, 416 p.
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. “La mobilització militar catalana durant la Guerra de Successió”.
Manuscrits, UAB, 24 (2006) 125-150. -5-
ESPINO LÓPEZ, ANTONIO. Miquelets i sometents al front de l’Ebre durant la Guerra de Successió
(1705-1714). Barcelona: Rafael Dalmau, 2009 (Episodis de la Història; 352), 109 p. [97/2/32
++].
-11-
FÀBREGA, ALBERT. «La Guerra de Successió vista per un pagès de la Catalunya Central". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 75-78.
FARRAS, JAUME. «Berga: Òbits de tropa durant, abans i després de la Guerra de Successió". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 82-88.
FERNÁNDEZ TRABAL, JOSEP. “’Nobles i cavallers entre dos monarques. La Guerra de Successió als
fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya’. El per què d’una exposició”. Butlletí. Informatiu de
l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents, Barcelona, 115 (maig de 2014) 7-8. -27FERRER I ALÒS, LLORENÇ. «Pagar les guerres. Una càrrega fiscal sobre els ajuntaments catalans en els segles
XVII i XVIII». Dins: FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de les Noves
Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de
febrer de 2014. Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC; 8), 49-90.
FLUVIÀ I ESCORSA, ARMAND DE – XAVI GARCIA I MESA (dib.). “Els símbols d’algunes poblacions
màrtirs de la guerra de Successió”. Armoria, ICGenHer, 4 (2014) 97-124 [++].-27GALERA PEDROSA, ANDREU – AINHOA PANCORBO PICÓ. “La Guerra de Successió a la vila i al castell de
Cardona”. Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 11-17.
GARCÍA CÁRCEL, RICARDO. “Los mitos de 1714. Guerra de Sucesión”. La Aventura de la Historia, 179
(setembre de 2013) 16-23.
143
GARCÍA ESPUCHE, ALBERT. Barcelona entre dues guerres. Economia i vida quotidiana (1652-1714). Vic: Eumo,
2006.
GARCIA ESPUCHE, ALBERT. “Lecciones del asedio de Barcelona (1713-1714)”. Desperta Ferro.
Historia Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 50-53. -27GARCÍA HERAS, VÍCTOR ALBERTO. “San Clemente en la Guerra de Sucesión (1700-1712): un reconocimiento
insuficiente”. Tiempos Modernos. Revista electrónica de Historia Moderna [En línia], 2012, vol. 7, núm. 24, 38 p.,
www.tiemposmodernos.org.
GARRIDO I VALLS, JOSEP-DAVID. La batalla d’Almansa. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor,
2008 (Episodis de la Història, 350), 109 p.-7GEA BULLICH, MIQUEL. “El portal de Sant Daniel. La redescoberta d’un tram de muralla de
Barcelona”. L’Avenç, 322 (març 2007) 48-51. -5GIL VICENT, VICENT. “Confiscació de documents i crema d’arxius a la guerra de Successió: el cas
de Vila-real (1706)”. Font. Publicació d’investigació i estudis vila-realencs, 8 (2006) 25-35. -INEGIMÉNEZ LÓPEZ, ENRIQUE. “Marte y Astrea en la Corona de Aragón. La preeminencia de los capitanes
generales sobre los togados en los primeros años de la nueva planta”. Revista de Historia Moderna. Anales de
la Universidad de Alicante, Alacant: Universitat, núm. 22 (2004) 251-270.
GIMÉNEZ LÓPEZ, ENRIQUE. “Conflicto armado con Francia y guerrilla austriacista en Cataluña
(1719-1720)”. Hispania, 220, LXV/2 (Mayo-Agosto 2005) 543-600. -24GIRARDI, ROBERT I. “Crear un Ejército”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2 [2013 = El estallido de la Guerra
de Secesión] 10-15.
GIRARDI, ROBERT I. “La 1.ª de Bull Run”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 1 [2012 = La Guerra de Flandes]
60-65.
GISBERT I BEL, MONTSERRAT. “Ramon de Rialp i el Regiment de Cavalleria Subies (17051713)”. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 35 (juny de 2013) 6-9 [6/1/2, ++].
GISBERT I TRAVERIA, MERITXELL. “La Guerra de Successió a la vila i al castell de Cardona: la recerca
cartogràfica”. Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 18-23.
GÓMEZ GASCÓN, HERMINIO. “Del Tercio de Morados Viejos al Regimiento de Castilla (1700-1714)”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 3 [2013 = La Guerra de Sucesión Española] 48-51.
GONZÁLEZ CAMAÑO, ÓSCAR. “El Once de Septiembre en la historiografía”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 10 [2014 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 20-23.
GONZÁLEZ CRUZ, DAVID. Propaganda e información en tiempos de guerra. España y América (1700-1714).
Madrid: Sílex, 2009, 304 p.
GONZÁLEZ CRUZ, DAVID. “Las fuerzas armadas españolas y extranjeras en el tratamiento a la población
civil durante la Guerra de Sucesión”. A: GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES (ed.). Soldados de la Ilustración.
El ejército español en el siglo XVIII. A Coruña: Universitat, 2012, 131-144.
GONZÁLEZ MEZQUITA, MARÍA LUZ. “’De tal manera que estando de nuestro lado Dios y la justicia...’. Ficción y
realidad en una discusión sobre la Guerra de Sucesión Española”. Cuadernos de historia de España, Instituto
144
de historia de España Claudio Sánchez Albornoz, Universidad de Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 =
Homenaje a María Estela González de Fauve) 303-320.
GRAU I PUJOL, JOSEP M. “La Conca de Barberà i les Garrigues durant la Guerra de Successió a
través de l’Hospital de pobres de Reus (1705-1714)”. El Foradot, Montblanc, 82 (2014) 16. -24GUIA MARÍN, LLUÍS J. “’En obsequio de vuestra majestad, y considerable estrago de sus casas, y haziendas’.
L’exili dels veïns de Dénia arran de la Guerra de Successió». Afers, fulls de recerca i pensament, Cata-roja, vol.
26, núm. 70 (2011) 745-756.
GUILLAMÓN ÁLVAREZ, FRANCISCO JAVIER – MUÑOZ RODRÍGUEZ, JULIO D. “La lealtad
castellana en la Guerra de Sucesión. Movilización social y representación del poder en
una sociedad en guerra”. Revista de Historia Moderna, 24 (2006) 513-536. -INEGUILLEM, JACINT. “Un capità Haddock contra Felip V”. Sapiens, 119 (agost de 2012) 48-49. -23-
HERNANDEZ, F. XAVIER; RIART, FRANCESC. Els exèrcits de Catalunya (1713-1714). Uniformes,
equipaments, organització. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2007, 349 p.-6HERNÀNDEZ CARDONA, FRANCESC-XAVIER. «Tècnica i tecnologia militar a la Catalunya del segle XVIII".
L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 30-35.
HERNÀNDEZ CARDONA, FRANCESC-XAVIER - MARTA LLOP - FRANCESC RIART. «Inventaris del castell de Berga,
1697, 1712". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 36-39.
HERNÀNDEZ, XAVIER – FRANCISCO RIART. “Los últimos austracistas. El ejército de Cataluña”.
Desperta Ferro. Historia Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 1419.
-27HERNÀNDEZ CARDONA, F. XAVIER - XAVIER RUBIO CAMPILLO. “Un conflicto con estilo. Los
ejércitos de la Guerra de Sucesión española”. Desperta Ferro. Historia Moderna, núm. 3 [2013] 1218. -27HERNÁNDEZ, XAVIER - XAVIER RUBIO. “Populi y el desafío de Barcelona”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 24-29.
-27HERNÀNDEZ CARDONA, FRANCESC XAVIER - MARÍA DEL CARMEN ROJO ARIZA - XAVIER RUBIO
CAMPILLO - MARIA YUBERO GÓMEZ. “Arqueologia del conflicte. La Guerra de Successió a
Catalunya». Dovella, Manresa, 109 (2012 = Estat de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de
Successió a Manresa i el Bages) 18-24 [3/3/7, +++].
-27HERNÀNDEZ, XAVIER. “Los últimos austracistas. El ejército de Cataluña”. Desperta Ferro. Historia Moderna,
10 [2014 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 14-19.
HUNTZICKER, WILLIAM E. “Prensa y opinión pública en la Guerra de Secesión”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 2 [2013 = El estallido de la Guerra de Secesión] 42-45.
“Interioridades de los ejércitos de la Guerra de Sucesión”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
JIMÉNEZ LÓPEZ, ENRIQUE. “Difícil posguerra”, La Aventura de la Historia, 83 (setembre 2005) 66-71.
145
JUAN VIDAL, JOSEP. La conquista inglesa de Menorca. Un capítulo de la guerra de Sucesión a la
Corona de España. Palma: El Tall, 2013, 214 p. -27JUHEL, PIERRE O. “El renacer de la Grande Armée”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 3 [2013 = La Guerra de
Sucesión Española] 60-65.
“La guerra de Successió, un punt i seguit del 1640”. Sapiens, 115 (abril de 2012) 9.
LAORDEN RAMOS, CARLOS. “Campañas y fortificaciones en Cataluña (Tortosa). S. XVIII”. Revista
de Historia Militar, 103 (2008) 67-125 [16/3/0 ++].-9LEÓN SANZ, VIRGINIA. “Un capítulo olvidado. El exilio austracista”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 54-58.
-27LUCCI, MARCELA I. “El Parc de la Ciutadella de Barcelona. De espacio de control a lugar de memoria”.
Cuadernos de historia de España, Instituto de historia de España Claudio Sánchez Albornoz, Universidad de
Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 = Homenaje a María Estela González de Fauve) 419-434.
MARTÍ, EDUARD. “La Guerra de Successió. La Conferència dels Tres Comuns sota el govern de
l’arxiduc Carles III (1705-1713) ». Papers del Museu d’Història de Catalunya, 14 (setembre de 2005)
[l’Avenç, 305], 3-12.-1MARTIN, DAVID. “Las batallas de los Siete Días”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2 [2013 = El estallido de la
Guerra de Secesión] 32-41.
MARTIN, JEAN-MARIE. “La guerre de Succession d’Espagne: l’armée des Alpes et le siège de Toulon”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 = Dossier: Les corps
expéditionnaires) 89-98.
MARTÍN MARCOS, DAVID. “La paz hispanoportuguesa de 1715. La diplomacia ibérica en Utrecht”.
Cuadernos de historia moderna, UCM, 37 (2012) 151-175.
E.C.MARTÍNEZ-RADÍO. “Levas y reclutas en la Asturias de la Guerra de Sucesión: el caso del Tercio del
Principado”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 127-166.
MARTÍNEZ RADIO, E.C. La Guerra de Sucesión y Asturias. Oviedo: Govern d’Astúries, 2008, 287 p.
MATA, JORDI. “’Quan el mal ve d’Almansa...’”. Serra d’Or, 568 (abril 2007) 20-21. -6MATA, JORDI. «6 batalles decisives (Almansa, Almenar, Monte Torrero, Brihuega i Villaviciosa, Prats de Rei
i Talamanca)». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de Successió)32-37.
MATA, JORDI. “Dos models d’estat oposats”. Sàpiens, 134 (setembre de 2013). -24MATA I VENTURA, VÍCTOR. «L’endemà de la derrota catalana de 1714 i les dures imposicions borbòniques a
Begues». Dins: FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCÍS i JOSEP SANTESMASES I OLLÉ (ed.). Després de les Noves Plantes:
canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de
2014. Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC; 8), 175-188.
[MESEGUER BELL, POL (textos)]. Els efectes de la Guerra de Successió a Terrassa (1704-1721).
Testimonis de la guerra entre capses i lligalls. Terrassa: Arxiu Històric / Arxiu Comarcal del
Vallès Occidental, 2011 (Terrassa.doc; 2), 34 p. [++]-24146
MIQUEL I SERRA, DOMENEC. «De mercès reials a exilis polítics». Dins: FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP
SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes
del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC;
8), 205-214.
MIRA, JOAN F. Almansa 1707. Después de la batalla. València: Bromera, 2007, 132 p.
MOLAS RIBALTA, PERE. «Família, amics i canvis en la Guerra de Successió», Pedralbes, 28 (2008 =
La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre
de 2008) [en premsa] [Disponible a: <www.historiamoderna.net/vicongres...>] [43/1/18 ++].-12MORA PARDO, ÁLVARO. “La caída de los Habsburgo y la Guerra de Sucesión de la Corona Española (17011713)”, en: Foro Militar General [En línia] <www.militar.org.ue/militar..>.
MORALES, FRANCESC XAVIER. «Girona i la guerra de Successió». Revista de Girona, 254 (maig-juny
de 2009) 46-50 [++].-14-
MORALES MOYA, ANTONIO (ed.). 1714. Catalunya en la España del siglo XVIII. Madrid:
Cátedra Pública, 2014, 488 p. .
-27MORALES, JOAN. “Imatges amb història. La batalla d’Almansa”. Sapiens, 33 (juliol 05) 17.
“Morella. Guerra de Sucesión a la Corona de España (1706-1711) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
MUÑOZ CORBALAN, JUAN MIGUEL. ”Jorge Próspero Verboom en el sitio de Barcelona”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 30-37.
-
27MUÑOZ GONZÁLEZ, ANTONI i JOSEP CATÀ I TUR. “Lluita d’imperis i dissort del poble català (17091710)”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 25-66. -7-
MUÑOZ, ANTONI; JOSEP CATÀ. 25 presos polítics del 1714. Barcelona: Rafael Dalmau, 2011
(Episodis de la Història; 354), 110 p.-17NOLLA AGUILÀ, JOAQUIM. “16 de juliol de 1713. Marc històric de la batalla de
Torredembarra”. Recull de Treballs, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 14
(2013) 5-27 [24/*/18, ++] -24PALMADA, GUERAU. «La guerra de Successió a Banyoles i la comarca del Pla de l’Estany». Annals
de l’Institut d’Estudis Gironins, 55 (2014) 311-346 [155/3/19, ++]. -27PAPELL TARDIU, JOAN. “La guerra de Successió: origen dels Mossos d’Esquadra”. en: Valls i la
seva història. IV. Segles XVI-XVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis
Vallencs, 2005, 72-82. -2-
PASCUAL RODRÍGUEZ, VICENÇ. Guerra i postguerra de Successió. La vida de Sebastià Casanovas,
pagès del segle XVIII. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, 150 p.-18147
PEDRALS, XAVIER. «Berga, una població botiflera?". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 =
1714. Tricentenari) 53-59.
PÉREZ APARICIO, CARME. La fí del regne de València. II. Barcelona: Eliseu Climent, 2008, 1.056 p.
PÉREZ ÁLVAREZ, Mª BERTA. Aragón durante la guerra de Sucesión. Saragossa: Institución Fernando el Católico,
2010, 454 p.
PÉREZ APARICIO, CARME. Canvi dinàstic i guerra de Successió. La fi del regne de València. València: Edicions 3 i
4, 2009, 1.056 p.
PEREZ LATRE, MIQUEL. « Els ‘Papeles de Don Joseph y Don Miguel Mas y de Regàs, padre e hijo,
coroneles ambos de infantería española por su magestad’ (1684-1711), testimoni valuós de la
Guerra de Successió”. ANC. Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya, 18 (Novembre 2007) 12-13. 7PIZARRO CARRASCO, CARLOS. “Guerra i postguerra de Successió a Monistrol de Montserrat: Francesc Janer,
de voluntari austriacista a esquadrista borbònic». Dovella, 111 (2012) 22-25.
PLADEVALL I FONT, ANTONI. El general Josep Moragues, heroi i màrtir de Catalunya. Girona:
Diputació / Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, 2007, 104 p.-7-
PLANES I BALL, JOSEP ALBERT. El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat: La Guerra de
Successió a la Seu d’Urgell. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2011 (La Nostra Història), 92 p.
-20PLANS, JAUME. “La indústria metal·lúrgica manresana als segles XVI i XVII: pedrenyalers, armers,
encepadors, canoners i daguers”. Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de Successió a Manresa i el Bages)
24-32.
PONGILUPPI, GUILLEM H.; F. XAVIER HERNÀNDEZ CARDONA. 1714. El setge de Barcelona.
Barcelona: Angle, 2012, 119 p.[++++] -22PONS, QUERALT - ROSA SERRA. «Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755). Notes sobre la seva obra a Berga".
L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 111-117.
PUIG I BORDERA, EDUARD. “La Guerra de Successió a Bellpuig i l’estat de les cases de la vila al 1716”.
Quaderns de El Pregoner d’Urgell, 24 (2011) 31-40.
PUIG I OLIVER, JAUME DE. «Notes sobre la repressió felipista a la diòcesi de Girona». Annals de
l’Institut d’Estudis Gironins, 55 (2014) 347-392 [110/2/3, +++]. -27REDACCIÓ. «El món al 1714". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 9-15.
REDACCIÓ. «Cronologia. Catalunya i el Berguedà en la Guerra de Successió". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 16-24.
RETUERTA JIMÉNEZ, M. LUZ. «Els Falguera i la seva presència al Baix Llobregat: actuació política i evolució
d’un patrimoni durant la Guerra de Successió». Dins: FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I
148
OLLE (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de
la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC; 8), 405-418.
RIART I JOU, FRANCESC (doc. i il·lustr.); F. XAVIER HERNANDEZ CARDONA I XAVIER RUBIO
CAMPILLO. La Coronela de Barcelona (1705-1714). Assessorament de Giancarlo Boeri.
Barcelona: Rafael Dalmau, 2010, 385 p. [343/8/36+1, +++]-19ROTGER, AGNES / ÀNGEL CASALS. «L’oportunitat perduda dels catalans. Barcelona 1706: el setge en què es
va humiliar Felip V». Sapiens, 108 (setembre de 2011 = Dossier especial Guerra de Successió) 28-31.
ROIG VIDAL, JOAN. “La guerra de Successió a la nostra vila”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis
Ulldeconencs, 20 (2004) 65-69. -0ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. «Privilegis nobiliaris atorgats pels reis de la casa de Borbó a persones
aveïnades a les comarques meridionals del Principat de Catalunya (1700-1808)». Dins: FIGUERAS I
CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les
terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21 i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània,
2014 (Publicacions CCEPC; 8), 215-224.
RUBIO CAMPILLO, XAVIER. «Noves tècniques d’investigació d’una batalla de l’edat moderna. El
cas de Talamanca. 1714», Pedralbes, 28 (2008 = La Catalunya diversa. Actes del VI Congrés
d’Història Moderna de Catalunya, 15-19 de desembre de 2008) [en premsa] [Disponible a:
<www.historiamoderna.net/vicongres...>] [15/1/10 +++].-11-
RUBIO CAMPILLO, XAVIER (ed.); FRANCESC CECÍLIA CONESA; M. DEL CARME ROJO; MARIA
YUBERO GÓMEZ; FRANCESC RIART JOU. “Good Save Catalonia!” La intervenció anglesa a
Catalunya durant la Guerra de Successió. Il·lustr. de Mar H. Pongiluppi. Calafell: Llibres de
Matrícula, 2010 (Camp de Mart; 3), 141 p.-17RUBIO CAMPILLO, XAVIER y F. XAVIER HERNÁNDEZ CARDONA. “La batalla de Talamanca: un
combate del siglo XVIII”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [En línia], Julioldesembre de 2012, vol. 1, núm. 2, p. 29-48. www.revista-historiamilitar.org [6/1/5, +++].-24RUÍZ ORTIZ, MIGUEL ÁNGEL. “La guerra de Sucesión Española 1701-1715”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia] Desembre de
2010, artícle núm. 178, www.claseshistoria.com, 11 p. [/5, +].-23RUBIO CAMPILLO, XAVIER. “La batalla de Prats de Rei”. Desperta Ferro. Historia Moderna, núm. 2
[2013] 60-65. -27RUBIO, XAVIER. “Once de Septiembre de 1714. El asalto de Barcelona”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 40-48.
-27-
SÁEZ, ANNA. “Quan es va perdre el Nord”. Sàpiens, 135 (octubre de 2013). -24SANTACANA, JOAN; NAYRA LLONCH; MARTA PUJOL. Un noble català a la guerra de Successió.
Exhumació de la tomba del baró de Cervelló. Calafell: Llibres de Matrícula, 2009 (Cartipàs;
21).-17SANTANDREU, M. DOLORS. «Castells, torres i cases fortes a la sotsvegueria de Berga el 1715". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 89-91.
149
SANTANDREU, M. DOLORS. «La Coronela de 1719". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 =
1714. Tricentenari) 101-107.
SANTONJA, JOSEP LLUIS. El memorial de greuges d’Alcoi a Felip V. Alcoi: Centre Alcoià d’Estudis Històrics i
Arqueològics, 2007, 21 p.
SEGURA GARCÍA, GERMÁN. “Almansa (1707): La nueva infantería española en acción”. Revista de
Història Militar, 102 (2007) 245-285. -9SEGURA, GERMÁN. “La ocupación de Gibraltar por los ingleses en 1704”. Historia. National Geographic, 87
(març de 2011) 17-22.
SEGURA GARCÍA, GERMÁN. “El príncipe Jorge de Hesse-Darmstadt”. Ares Enyalius, 34 (maig de 2013) 6-13.
SERRA I CENDRÓS, GABRIEL. Els homes de Felip V. Els ajuntaments borbònics de la Conca de
Barberà (1714-1738). Montblanc: Centre d'Estudis & Consell Comarcal de la Conca de
Barberà, 2014, 226 p. -26SERRA ROTES, ROSA - JOSEP BUSQUETS - RAMON VILADES LLORENS. «El castell durant la guerra de Successió i
al segle XVIII". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 100 (2009 = El castell de Berga) 20-29.
SERRA ROTÉS, ROSA. «Josep Viladomar i Boix. Capitost botifler de Berga, veguer de Barcelona i corregidor
de capa i espasa de Vilafranca". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari)
92-98.
SERRA ROTES, ROSA. «Mapes en temps de conflicte. Molt més que una ratlla sobre el paper". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 32-44.
SERRA I SELLARÉS, FRANCESC. “Els germans Picalqués, destacats militars mercenaris de la Guerra de
Successió». Dovella, Manresa, 106 (2011) 20-30.
SERRA I SELLARÉS, FRANCESC – GUSTAU ERILL I PINYOT. “La batalla de Talamanca (13/14 d’agost de 1714)”.
Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 33-34.
SERRA I SELLARÉS, FRANCESC. “La crema de Manresa el 13 d’agost de 1713”. Dovella, Manresa, 107 (2011 =
La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 35-40.
SERRA I SELLARÉS, FRANCESC. “El setge de Cardona de 1711”. Dovella, Manresa, 109 (2012 = Estat
de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 5-6. -27-
SERRA I SELLARÉS, FRANCESC. Cardona (1705-1714). La resistència a l’interior. Barcelona:
Dalmau, 2014 (Bofarull; 20), 368 p. [344/19/85, ++++]
-27SERRA I SELLARÉS, FRANCESC. «El front de la guerra al Berguedà (1713-1714)". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 73-74.
SOBREQUÈS I CALLICÓ, JAUME. L’Onze de Setembre i Catalunya: guerra, resistència i repressió.
Barcelona: Base, 2011 (Base Històrica; 71), 256 p. -20SOCA TORRES, ISAAC. «Els antecedents del conflicte a Berga. Dels darrers anys del segle XVII a la submissió
austriacista de 1705". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 45-52.
150
SOCA TORRES, ISAAC. «El període austriacista a Berga. de satembre de 1705 a juliol de 1713". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 121 (2014 = 1714. Tricentenari) 62-69.
STORRS, CHRISTOPHER. “Gran Bretaña y Cataluña (1705-1714)”. Desperta Ferro. Historia Moderna,
núm. 10 [2013 = 1714. El fin de la Guerra de Sucesión Española] 10-13. -27-
STRUBELL, MICHAEL B (trad.). El cas dels catalans. Barcelona: Curial, 2012 (1991, 1992 –en
anglès-)-21TARÉS I LAGUNAS, MANEL. “Cambrils i la Guerra de Successió: 300 anys de l’esclat del conflicte”.
L’Arxiu t’informa.Butlletí de l’Arxiu Municipal de Cambrils, 7 (desembre 2005) 2-4. -1-
TARÉS I LAGUNAS, MANEL. La introducció del règim borbònic a la vila de Cambrils. De la Guerra
de Successió a les reformes dels anys seixanta del segle XVIII. Tarragona: Diputació, 2013
(Ramon Berenguer IV; 22), 364 p. [303/18/258, +++]-24TARTER, RAMON. “Rafael Casanova, heroi i mite”. Papers del Museu d’Història de Catalunya, 16
(maig de 2006) 11-15 [L’Avenç, 313 (maig de 2006)]. -2TARTER I FONTS, RAMON. «Protagonistes moianesos de la Guerra de Successió». Modilianum. Revista
d’Estudis del Moianès, II època, 38 (1r semestre de 2008).
TARTER I FONTS, RAMON. “Personatges moianesencs en la Guerra de Successió”. Dovella,
Manresa, 109 (2012 = Estat de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el
Bages) 7-11. -27TEY I FREIXA, ROSER. Danys humans a la Guerra de Successió. El testimoni dels expedients matrimonials
de Barcelona. 1714-1715. Barcelona: Institut de Cultura, Arxiu Històric de la Ciutat, 2005
(Quaderns del Seminari d’Història de Barcelona, 17), 77 p. -2TOLDRÀ I VILARDELL, ALBERT. “Inquisidors i austriacistes. Alguns documents del tribunal de la Inquisició
de València sobre la Guerra de Successió”. Afers, XXV, 67 (2010).
TORRAS I RIBÉ, JOSEP M. “1706: la primera ofensiva borbónica contra Catalunya”. en: FONTANA, JOSEP.
Historia i projecte social. Barcelona: Crítica, 2004, 502-515.
TORRAS I RIBÉ, JOSEP M. “Cataluña, 1713. Asediados por Felipe V, abanderados por el Archiduque”, en:
Felipe V y su tiempo. Congreso Internacional. Zaragoza: Institución “Fernando el Católico”, CSIC, 2004, 211233.
TORRAS I RIBÉ, JOSEP M. Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica,
1713-1715. Barcelona: Rafael Dalmau, 2005 (Bofarull, 8), 406 p.-2TORRAS I SERRA, MARC. “Documentació per a l’estudi del període de la Guerra de Successió
conservada a l’Arxiu Comarcal del Bages”. Dovella, Manresa, 109 (2012 = Estat de la recerca
històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 12-17 [10/1/2, ++].-27TORTA I PANNÓN, CORAL – JULI OCHOA I GONZÁLEZ. «La actitud dels borbònics envers la població civil. El
cas de Sant Just Desvern». Dins: FIGUERAS I CAPDEVILA, NARCIS i JOSEP SANTESMASES I OLLE (ed.). Després de
les Noves Plantes: canvis i continuïtats a les terres de parla catalana. Actes del IX Congrés de la CCEPC. Cervera, 21
i 22 de febrer de 2014. Valls: Cossetània, 2014 (Publicacions CCEPC; 8), 429-454.
151
UCEDA, ÒSCAR. Lleida 1707. La ciutat massacrada. Lleida : Edicions de la Clamor (Institut
d’Estudis Ilerdencs / Diari Segre S.L.), 2007, 115 p.-7VALLS I PUEYO, JOAN. “Castellbell i el Vilar a l’entorn dels anys 1714 i 1719”. Dovella, Manresa, 107 (2011 =
La Guerra de Successió a Manresa i el Bages) 41-44.
VILA, ENRIC. “Manuel Desvalls, l’últim cap resistent del 1714, va arribar als cent anys”. Sapiens,
54 (abril 07) 13.-6VILA, MIREIA. ”Santpedor durant la Guerra de Successió”. Dovella, Manresa, 107 (2011 = La Guerra de
Successió a Manresa i el Bages) 45-47.
VILADÉS, RAMON. «Retaules en temps de guerra (1702-1714)". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga,
121 (2014 = 1714. Tricentenari) 99-100.
VILLAMARÍN GÓMEZ, SERGIO. Castellón de la Plana. 1700-1710. Último consistorio foral. Guerra de Sucesión y
Nueva Planta. València: Universitat, 2014, 204 p.
Guerra d’Independència Nordamericana
AGUIRRE DURÁN, MARCELO E. “Devoción en la independencia americana”. Historia 16, 378 (Octubre 2007)
28-44.
CARBONE, GERALD M. Washington. Lessons in Leadership. Basingstoke (Hampshire):Palgrave Mac-millan,
2011 (2010), 224 p.
CHÁVEZ, THOMAS, E. España y la independencia de los Estados Unidos. Madrid: Taurus, 2006, 432 p.
ESTEBAN, ALBERTO RAUL. “Asalto al fuerte William Henry”. De la Guerra, 12 [2012].
J.GARCÍA BLANCO. “Juan de Miralles, el amigo de George Washington. Un espía español en la Guerra de
Independencia de E.UU.”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 24-29.
D.GOMÀ. “El incendio de Washington”, Historia y Vida, 488 (novembre de 2008) 72-79.
KILMEADER, BRIAN – DON YAEGER. George Wasington’s Secret Six. The Spy Ring That Saved the American
Revolution. Nova York: Sentinel HC, 2013, 256 p.
LEEPSON, MARC. Laffayette. Lessons in Leadership from the Idealist General. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2011, 224 p.
J.MARTÍN GARCÍA. “El origen español de Estados Unidos”, Historia de Iberia Vieja, 48 (juny de 2009) 12-23.
MARTÍNEZ HOYOS, FRANCISCO. “Trece colonias. La independencia de Norteamérica”. Historia y Vida, 470
(maig 2007) 68-77.
J.OLTRA. “George Washington. El héroe de la Independencia”, Historia. National Geographic, 55 (juliol de
2008) 90-103.
J.OLTRA. “América, 1776 ¿Porqué se rebelaron las colonias?”, Clío, 87 (gener de 2009) 28-37.
SELLA, ANTONI. “El naixement dels Estats Units d’Amèrica”. Sapiens, núm. 127 (març de 2013).
Antic Règim
152
A la frontera de l’imperi. Guerra i societat a Roses, 1773-1833. Roses: Ajuntament, 2009, 235 p.
[+++].-11-
DD.AA. Relatos después de una batalla (1820-1823). Madrid: Espasa, 2008, 500 p.
ALFARO GIL, JUAN MANUEL; PABLO DE LA FUENTE. La Reial plaça de guerra de Sant Ferran de Figueres. Trad. del
castellà de Ferran Campistol. [Figueres]: Les Fortaleses Catalanes, 2004, 135 p.
COLL, ANA MARIA. “El Tresorer de l’Exèrcit i Regne de Mallorca, D. Antoni Escofet Aloy: de
Figueres a Mallorca. Extensió familiar i de poder en el segle XVIII”. Pedralbes, 23-I (2003 = 5è.
Congrés d’Història Moderna de Catalunya. La societat Catalana. Segles XVI-XVIII. Identitats, Conflictes,
Representacions. Actes) 591-604. -2“Cuando la Pampa argentina era española. La fundación del Cuerpo de Blandengues”, Aula Militar de
Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
DIEGO PAREJA, LUIS MIGUEL DE. “Ejército y política. La represión de los motines de 1766, un antecedente
"ilustrado" del recurso a la intervención militar para garantizar la estabilidad interior del Estado”, Revista de Historia
Militar, 107 (2010) 107-150.
“El reclutamiento de efectivos para el ejército durante el siglo XVIII”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
ESCULIES, JOAN. “Catalans contra mohicans”. Sapiens, 98 (desembre de 2010) 38-43.-17GLESENER, THOMAS. “La hora felipista del siglo XVIII. Auge y ocaso de la nación flamenca en el ejército
borbónico”. Cuadernos de historia moderna, UCM, anejos, núm. 10 (2011 = Los Extranjeros y la Nación en
España y la América española) 77-101.
HURTADO, ANDRÉS. “Menorca. Una isla muy británica”. Clío, 72 (octubre 2007) 66-73.
-6-
JUNQUERAS, ORIOL – JORDI OLLE. «Perquè Còrsega és francesa ? ». Sapiens, 101 (març de 2011) 52-55.
“La ordenanza del reemplazo anual de 1770”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
LANGUE, FRÉDÉRIQUE. “Los estranjeros en el Caribe hispano en vísperas de la Independencia. Enemigos,
revolucionarios, héroes, errantes y hombres de buena fé”. Cuadernos de historia moderna, UCM, anejos, núm.
10 (2011 = Los Extranjeros y la Nación en España y la América española) 195-222.
M.LARA. “Piratas. La edad de oro de los filibusteros”, Historia. National Geographic, 62 (febrer de 2009) 7283.
MAFFI, DAVIDE. “Al servicio del Rey. La oficialidad aristocrática de ‘nación’ italiana en los ejércitos
borbónicos (1700-1808)”. Cuadernos de historia moderna, UCM, anejos, núm. 10 (2011 = Los Extranjeros y la
Nación en España y la América española) 103-121.
L.MOLINA. “Carlos Martínez de Campos. Un militar ilustrado”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 21-27.
ROCA ROSSELL, ANTONI. “Una veu d’avantguarda. Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885)”. L’Avenç, 354
(febrer de 2010) 38-45.
ROURA I AULINAS, LLUÍS. Subjecció i revolta en el segle de la Nova Planta. Vic: Eumo, 2006, 291 p. -4-
153
ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. Els nobles del Baix Camp (segle XVIII). Reus: Associació
d’Estudis Reusencs, 2006, 203 p. -INESÁEZ, ANNA. “El darrer gran descobridor [Gaspar de Portolà]”. Sàpiens, 132 (agost de
2013) 54-58. -24SCHAMA, SIMON. Auge y caída del Imperio Británico (1776-2000). Barcelona: Crítica, 2004, 550 p.
J.VÁZQUEZ. “Defensas costeras de Galicia durante la Ilustración”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 94-99.
J.VILLANUEVA. “La toma de la Bastilla. Estalla la revolución”, Historia. National Geographic, 63 (març de
2009) 74-85.
VOLTES, PEDRO. Federico “el Grande” de Prusia. Madrid: Palabra, 2006, 218 p.
WOODARD, COLIN. La república de los piratas. tr. Gonzalo García i Cecília Belza. Barcelona: Crítica, 2008, 435
p.
Guerra Gran
CORONA MARZOL, MARÍA DEL CARMEN. “Mallorca ante la Guerra de la Convención Francesa.
Defensas, movilización popular y levantamiento de milicias”. Cuadernos de Historia Moderna,
UCM, v.37 (2012 = Anejo XI: La Nación antes del nacionalismo en la Monarquía Hispánica (17771824)) 107-121 [http://revistas.ucm.es/index.php/CHMO/issue/view/2330/showToc] [27/1/21, +++].-24FÀBREGAS ROIG, JOSEP. “En el context de la Guerra Gran”. en: Valls i la seva història. IV. Segles XVIXVIII. Conflictes, canvis i desenvolupament. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 2005, 347-361. -2-
FÀBREGAS ROIG, JOSEP. “Els animals de càrrega a la Guerra Gran”. en: FÀBREGAS I ROIG,
JOSEP; JOSEP M.T.GRAU I PUJOL; MANEL GÜELL I JUNKERT (Coord.). Miscel·lània en
homenatge al Dr. Lluís Navarro Miralles. Magister dilectus. Reconeixement al mestratge d’un
acadèmic honest i compromès. Tarragona: Arola, 2009, 199-207. [21/6/1 +++].-12JIMÉNEZ SUREDA, MONTSERRAT. Girona, 1793-1795. Guerra Gran i organització política a la
monarquia dels Borbons. Girona: Ajuntament, 2006, 638 p.-6PEREZ LATRE, MIQUEL. “El fons Joan Escofet i Palau, autèntic tresor”. Butlletí de l’Arxiu Nacional de
Catalunya, 35 (juny de 2013) 2-6 [++].-24PUIG TÀRRECH, ROSER. “Antroponímia del Milà segons la lleva dels Miquelets (1795)”. Butlletí.
Centre d’Estudis Alcoverencs, 106 (abril-juny 2004 [novembre 2006]) 4-6. -3PUIG TÀRRECH, ROSER. “Vilafortuny en la lleva militar dels miquelets (1795)”. Anjub, Cambrils, 7
(2006) 18. -2PUIG I TÀRRECH, ROSER. “Antroponímia i demografia sincrònica: la doble utilitat de les lleves
militars (Almoster, 1795)”. Dins: Actes del xxxiii Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Montblanc, 21
i 22 d’octubre de 2006). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Bargberà / Societat
d’Onomàstica, 2012, 333-342 [5/1/7, ++].-21-
154
ROURA I AULINAS, LLUÍS. “Guerra, frontera i absolutisme (Guerra Gran, guerra del Francès i –de
reüll- guerra de Successió)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés
d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional.
Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 89-108
[45/7/24-1, +++].-15VÁZQUEZ HERNÁNDEZ, VICENTE. “Refugiados franceses en Sax. La Guerra de Convención Franco-española
(1793-1795)”. Historia 16, 377 (Setembre 2007) 50-71.
Guerra del Francès
AA.DD. Poder terrestre y poder naval en la época de la batalla de Trafalgar (Actas del XXXI Congreso Internacional
de Historia Militar). Madrid: Ministerio de defensa, 2006, 703 p.
AA.DD. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Madrid: Ministerio de Defensa, 2008, 466 p.
DD.AA. Noves lectures de la Guerra Napoleònica des del Maresme. Conferència inaugural,
ponències i comunicacions presentades a la Jornada del Segon Centenari 1808-2008 celebrada al
Museu Arxiu de Vilassar de Dalt el 18 d’octubre del 2008. Vilassar de Dalt: Museu Arxiu,
2010.[+++].-15R.AGUADO. “Internet y la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso
Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008
<www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
AGUILAR MERLO, MIGUEL DE. La Guerra de Independencia en doce rectificaciones. Mitos y nuevos aspectos de la
contienda. Málaga: Grupo Editorial 33, 2008, 172 p.
ALAVEDRA BOSCH, JOSEP. “La Catalunya napoleònica (1808-1814)”. Papers del Museu d’Història de
Catalunya, 14 (setembre 2005) [l’Avenç, 305], 13-17. -1ALBERTÍ, J. - NEGREIRA PARETS, JUAN JOSÉ. “Bicentenario de la División Mallorquina”. Ares Enyalius, 32
(març de 2013) 48-50.
ALCAIDE YEBRA, JOSÉ ANTONIO. Bailén. La batalla que cambió el rumbo a Napoleón. Leganés: La Espada y la
Pluma, [2005], 63 p.
ALPERT, MICHAEL. “Las invasiones inglesas de Buenos Aires, 1806 y 1807”. Historia 16, 363 (juliol 2006) 4453.
ÁLVAREZ-COCA GONZÁLEZ, MARÍA JESÚS. “Invasión francesa, gobierno intruso. Los fondos de la Guerra de
la Independencia en el Archivo Histórico Nacional”. Cuadernos de historia moderna, UCM, 37 (2012) 201-255.
M.APARICI. “Reflejos de la guerra del francés en las escrituras notariales”, Castillos de España, 149 (març
2008)
R.ARNABAT. “Les conseqüències de la Guerra del Francès al Penedès”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix
Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.
ARNABAT MATA, RAMON. La família Vidal-Verdaguer, de proveïdors de l’exèrcit a hisendats.
Vilafranca del Penedès: Propostes Culturals Andana / Consell Comarcal de l’Alt
Penedès, 2008, 206 p.-13-
155
ARNABAT MATA, RAMON. «Les conseqüències de la guerra del Francès (1814-1823)», en: SAUCH
CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc
(l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers,
2011, 533-548 [/35, +++]. -IIINEARNABAT MATA, RAMON. “Les postguerres del Francès (1814-1823)”. Dins: ARNABAT MATA,
RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions de la Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 145-162 [40/2/44, +++]
-26ARTOLA, MIGUEL. La Guerra de la Independencia. Madrid: Espasa-Calpe, 2007, 246 p.
ATIENZA PEÑARROCHA, ANTONIO. “1806, ingleses en Buenos Aires. Derrotados”. La Aventura de la Historia,
92 (juny 2006) 44-50.
A.ATIENZA. “Los franceses se rinden”. La Aventura de la Historia, núm. 116 (juny 2008) 82-87.
J.DE ÁVILA. “Las intervenciones sobre fortificaciones rebeldes a la monarquía de José I durante la Guerra
de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 133-138.
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “Morir en Busa, y resurgir en París”. Historia de Iberia Vieja, 76 (octubre de 2011)
88-95.
ÁVILA GRANADOS, JESUS. “Morir en Busa, y resurgir en París”. Historia de Iberia Vieja, 76 (octubre
de 2011) 87-95. -19AYMES, JEAN-RENE. La Guerra de la Independencia. Héroes, villanos y víctimas (1808-1814). Lleida: Milenio, 2008
(Hispania; 20), 432 p.
BADAL, BALMA. "’Als de Berga los diuen fesolers’". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 98 (2008 = La
Guerra del Francès) 19-20.
BAMG, “Selecció bibliogràfica sobre la guerra del Francès” [En línia] disponible a:
<www.girona.cat/sgdap/docs/guerra_frances_bibliografia.pdf>.-16“Bandolerismo y orden público en el Reino de Valencia en tiempos de Carlos IV (1787-1808) ”, Aula Militar
de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
M.A.BAQUER: “”Guerra de sitios en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 155 (juny de
2009) 51-53.
BARBARÀ, JOAN; OISIN BREATNACH. “Els irlandesos, els oblidats dels setges”. Revista de Girona,
254 (maig-juny de 2009) 52-55 [+++]. -14BARNOSELL, GENÍS. “La Guerra del Francès, des de les comarques. Una commemoració allunyada
de les visions tradicionals del conflicte”. L’Avenç, 347 (juny de 2009) 56-58.-13BARNOSELL, GENÍS. “¡Por San Narciso y la Virgen del Pilar! Sitios y guerra de religión en Girona y
Zaragoza (1808-09)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés
d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional.
Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 15-29 [14/0/13,
++].-15BARNOSELL, GENÍS. “Napoleó, el ‘gran capità’”. L’Avenç, 388 (març de 2013) 60-62.
156
X.R.BARREIRO. “La Guerra de la Independencia en Galicia”. Revista de Historia Militar,
extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 115-140.
número
R.BASURTO. “El País Vasco durante la ocupación napoleónica”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI
(2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”.
Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 151-171.
A.BLANCH. “Desarrollo ideológico en la Guerra de la Independencia: una visión a través de la prensa de la
época”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en
Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
C.BLANCO. “Dos de Mayo. Madrid contra Napoleón”, Historia. National Geographic, 50 (febrer 2008) 88-103.
C.BLANCO. “Los sitios de Zaragoza: una guerra sin cuartel”, Historia. National Geographic, 62 (febrer de
2009) 18-21.
BLANCO GARCÍA, JULIO. Memoria de los sitios de Zaragoza. Saragossa: Saragusta Ediciones, 2008, 345 p.
J.BLANCO. “Palafox. El nacimiento de un mito. Los sitios de Zaragoza”. Historia de Iberia Vieja, 52 (octubre
de 2009) 46-53.
BLAUFARD, RAFE & CLAUDIA LIEBESKIND. Napoleonic Foot Soldiers and Civilians. A Brief History with
Documents. Basings-toke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 208 p.
BLIN, ARNAUD. Wagram, 5-6 juillet 1809. París: Tallandier, 2010 (L’histoire en batailles), 207 p.
BOHIGAS I MAYNEGRE; JORDI; MORALES; FRANCESC XAVIER GARCIA MORALES. La Guerra del
Francès a la Selva: L’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural. Santa Coloma de Farners:
Centre d’Estudis Selvatans, 2008 (Estudis i Textos; 11), 101 p. [164/10/* ++]. -10BOHIGAS, JORDI; ENRIC MIRAMBELL; ENRIC PRAT i PEP VILA, i NÚRIA SURIÀ (col.). “La crònica de
l’argenter Miquel Feu sobre la guerra del Francès a Girona ciutat i comarques”. Annals de
l’Institut d’Estudis Gironins, L (2009) 357-470.[20/2/17+1, +++]. -15BOHIGAS, JORDI. “Guerra i societat al nord-est de Catalunya (1808-1814). Algunes
consideracions”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 77-88 [20/3/10 - +++].13BOHIGAS MAYNEGRE, JORDI. “’Vingan les armes per anar contra els francesos!’ Poble, gremis i
oligarquia en l’’aixecament’ de Girona de juny de 1808”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI
(2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (17921823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de
novembre de 2009), 173-188 [45/2/19, +++].-16BOHIGAS I MAYNEGRE, JORDI – MORALES GARCÍA, FRANCESC XAVIER. “La guerra del Francès a la
Selva: l’impacte de l’ocupació napoleònica al món rural a partir de la documentació parroquial”,
en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi.
El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja –
Barcelona: Afers, 2011, 115-132 [77/7/9, ++]. -IIINEBOSCH PORTELL, MÒNICA. “Viure i pagar la guerra. Els efectes de la Guerra del Francès en la
família i el patrimoni Carles”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 57-76
[16/4/8 - +++].-13-
157
BRANDA, PIERRE. Le prix de la gloire. Napoleón et l’argent. Paris: Fayard, 2007, 634 p.
M.BRUNET. “Napoleó i l’Europa de les nacionalitats”, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres,
40 (2009). Dossier: “La Guerra del Francès”, 15-22.
CAMPMANY GUILLOT, JOSEP. “Municipalització del delme de Gavà i conflicte amb els barons
d’Eramprunyà (1808-181). La guerra del Francès en el marc de la resistència antisenyorial”, en:
SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El
Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona:
Afers, 2011, 179-189 [55/3/13, ++]. -IIINEJ.CANAL. “El Dos de Mayo en primera persona”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008)
26-35.
J.CANAL. “Los sitios de Gerona. Un mito nacional”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de
2009) 48-52.
CANALES TORRES, CARLOS. Breve historia de la Guerra de la Independencia. Madrid: Nowtilus, 2006,
303 p.
CANALES, ESTEBAN. La Europa napoleónica, 1792-1815. Madrid: Cátedra, 2008, 596 p.
CANNADINE, DAVID (ed.). Admiral Lord Nelson. His Context and Legacy. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 216 p.
CAPMANY, ANTONIO. Centinela contra franceses. La arenga patriótica más importante de 1808. Madrid:
Encuentro, 2008, 186 p.
CARDEÑOSA, BRUNO. “La batalla de Bailén”. Historia de Iberia Vieja, 83 (maig de 2012) 24-31.
CARRASCO ÁLVAREZ, ANTONIO J. “La guerra irregular en España, 1808-1812. Un análisis
comparativo. Las divisiones de guerrillas en Valencia”, Revista de Historia Militar, 107 (2010) 73106.
CASAMAYOR, FAUSTINO. Zaragoza 1808-1809. III. Ed. Pedro Rújula. Saragossa: Comuniter /
Institución Fernando el Católico, 2008, 212, 260 i 354 p.
R.CASO. “La correspondencia entre el general Francisco Ballesteros y el teniente coronel Pedro de Velasco.
1811-1819”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en
Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
A.CASSINELLO. “Los ingleses en nuestra Guerra de Independencia”. Revista de Historia Militar, número
extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 257-287.
J.CASTILLO. “Crisis en el gobierno municipal de Zafra en los prolegómenos de la batalla de La Albuera”;
en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II
Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
CAVALLE BUSQUETS, JOAN. «L’espasa i la ploma: el setge de Tarragona de 1811 i la
literatura». Conferència pronunciada el 24 de maig de 2011 a la seu del Consell Comarcal
del Tarragonès [En línia]. Disponible a: www.tarragones.cat > Cultura > Conferències, i
158
a: www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/
bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/lespasa-i-la-ploma, 46 p.[7/-/108, ++++].-16G.CAYUELA. “Leones heridos. Los soldados en el conflicto”. La Aventura de la Historia, núm. 112 (febrer
2008) 62-69.
J.G.CAYUELA. “Bailén. Increíble victoria”, La Aventura de la Historia, 117 (juliol de 2008) 80-87.
CHANDLER, DAVID G. Las campañas de Napoleón. Un emperador en el campo de batalla. De Tolón a Waterloo
(1796-1815). tr. de Carlos Fernández-Vitorio i Francisco Fernández-Vitorio. Madrid: La Esfera de los Libros,
2005, 1.246 p.
CHUST, MANUEL. “Alianza envenenada. 1807, tratado de Fontainebleau”. La Aventura de la Historia, 108
(octubre 2007) 43-47.
CLARÀ I ARISA, JAUME. «Algunes dades de la Comunitat de Preveres de Moià durant la Guerra del
Francès». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 45 (2n semestre de 2011).
A.COLÓN. “Castillos flotantes”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 2730.
COLSON, BRUNO; COUTAU-BEGARIE, HERVE (a c.d.). Armeés et marines au temps d’Austerlitz et de Trafalgar. La
Roche-Sur-Yon : ICES. Paris : Institut de stratégie comparée, 2007 (Hautes études Militaires, 31), 269 p.
T.CORCHADO. “Testimonios de militares ingleses en la Guerra de la Independencia en Extremadura”; en:
IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II
Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
CORRALES BURJALES, LAURA. “Les exèquies a Álvarez de Castro: túmuls, estampes i epitafis en
honor del governador militar”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III
Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 189-210 [39/2/22, +++].-16CORRALES BURJALES, LAURA. “El poder de la imagen durante la Guerra de la Independencia: el
caso de Cataluña”. Hispania Nova [En línia], 2009, núm. 9, s/p. (29 pàgines, en Word) Disponible
a: http://hispanianova.rediris.es. [59/2/58, ++] .-17CORRALES BURJALES, LAURA. «La guerra del Francès: un referent iconogràfic en els imaginaris
liberal i carlista», en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 369-389 [65/2/26, ++]. -IIINECORRALES BURJALES, LAURA. «La iconografia de la guerra del Francès (1808-1814)”. Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 103-144 [78/4/59, +++] -26CORREDOR, ANNA MARIA. “Acusats i condemnats de la Selva i altres comarques durant la Guerra del
Francès segons la Gazette de Gironne (1812). Aportació a l’antroponímia catalana”. Quaderns de la Selva (2012
= XXIII Jornada d’Onomàstica –Lloret de Mar, 16 d’octubre de 2010-) 99-105.
CRUANYES BECANA, ANTONI. “Notícies de Canet a l’entorn de la guerra del Francès”. El Sot de
l’Aubó, Canet de Mar, 34 (2010) 24-27 [2/1/0, ++]. -18-
159
S.CUBERO. “El 2 de mayo de 1808 en el Parque de Monteleón: inexactitudes y falsedades de la
«Manifestación» de Arango”, Revista de Historia Militar, 105 (2009) 43-76.
CUENCA TORIBIO, JOSÉ MANUEL. La Guerra de la Independencia. Un conflicto decisivo (1808-1814). Madrid:
Encuentro, 2008, 416 p.
CYR, PASCAL. “1815: réalité financière de la reconstruction de l’armés”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 90-102.
DELAMATTER, MATTHEW (ed.) – RAMSAY WESTON PHIPPS (text). Napoleon’s First Italiann Campaign 17961797. S.l.: Military History Press, 2013.
DIEGO, EMILIO DE. España. El infierno de Napoleón. 1808-1814. Una historia de la Guerra de la Independencia.
Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 591 p.
E.DIEGO. “Panorámica general”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de
la guerra de Independencia”) 15-25.
DIEGO GARCÍA, EMILIO DE. La guerra de la Independencia ¿un conflicto sorprendente?. Madrid: Arco Libros,
2010, 88 p.
DIEGO GARCÍA, EMILIO DE. Para entender la derrota de Napoleón en España. Ma-drid: Arco Libros,2010,88 p.
DINYER, PHILIP. Napoleón. El camino hacia el poder. 1769-1799. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 720 p.
DIOS HERNÁNDEZ, JUAN FRANCISCO DE. “Cantos de Independencia”. Historia 16, 373 (maig 2007) 110-117.
À.DUARTE. “El carlista y el republicano: rivales y enemigos”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en
el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona:
Gobierno de Navarra, 2009, 239-258.
DUFOUR, GÉRARD. “Mamelucos. Los sicarios de Napoleón”, La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 3640.
G.DUFOUR. “La visión de España en Francia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La
complejidad de la guerra de Independencia”) 239-255.
E.DURAN. “Henry Crabb. Crónicas de España”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 150-154.
DURAN DE PORRAS, ELIAS. Galicia, The Times y la Guerra de la Independencia. Henry Crabb Robinson y la
corresponsalía de The Times en A Coruña (1808-1809). A Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, conde
de Fenosa, 2008, 514 p.
EL HAGE, FADI. “Napoléon et Guibert: un rapport paradoxal?”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 70-78.
ESDAILE, CHARLES J. Fighting Napoleón: Guerrillas, bandits and adventurers in Spain, 1808-1814. New Haven:
Yale University Press, 2004.
ESDAILE, CHARLES J. España contra Napoleón. Guerrillas, bandoleros y el mito del pueblo en armas (1808-1814).
Madrid: Edhasa, 2006, 448 p.
España, 1808-1814. La nación en armas. Madrid: Sociedad Estatal de Conmemoración Cultural, 2008, 452 p.
[Catàleg exposició].
160
A.R.ESTEBAN. “La derrota de la fuerza de maniobra de Cataluña. La Batalla de Valls”, Revista de Historia
Militar, 106 (2010) 63-99.
ESTEBAN SASTRE, MARINA. “L’Empordà en la guerra del Francès: Castelló d’Empúries, l’Escala i
Torroella de Montgrí”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés
d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional.
Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 211-239
[10/(6?)/8, ++].-16-
ESTEBAN I SASTRE, MARINA. La Guerra del Francès 1808-1814 a l’Escala i al seu entorn
(Castelló d’Empúries i Torroella de Montgrí). L’Escala: Centre d’Estudis Escalencs, 2011
(Monografies locals; 10), 103 p. [43/6/22, ++]-19FABREGAT, EMETERI. “El motí antesenyorial de Tortosa del 1808 i les terres de l’Aldea”. En:
CARDONA EIXARCH, VÍCTOR-MANUEL (Coord.). Miscel·lània en el 850è aniversari de la Parròquia de
l’Aldea (1160-2010). Tortosa: Parròquia de l’Aldea, 2010, 183-186. -15FEE, ANTOINE LAURENT APOLLINAIRE. Recuerdos de la Guerra de españa, llamada de la Independencia. 1809-1813.
Tr. Jesús Navarro Villalba. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 278 p.
FELIPÓ ORIOL, RAMON. «La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio Papa VII, Fulmina excomunión
Mayor al Gobierno Francés….". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 98 (2008 = La Guerra del Francès)
40-42.
FIGAROLA PÁMPANO, DAVID. “Apunts sobre la guerra del Francès (1808-1814) a Palafrugell i a la
seva comarca”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 471-486 [56/2/9, ++]. -IIINEFINESTRES, JORDI. “Timbals de guerra al Bruc”, Sapiens, 68 (Juny 08) 32-39.-9J.FINESTRES. “Timbals de guerra al Bruc”. Sapiens, núm. 68 (juny 08) 32-39.
FLETCHER, IAN. En el infierno antes del amanecer. Asedio y asalto a la fortaleza de Badajoz, 16 de marzo a 6 de abril
de 1812. tr. Carlos Sán-chez Rubio. Badajoz: 4 Gatos Badajoz, SL, 2007, 138 p.
FLORENTIN, MANUEL. “Napoleón en Egipto. La campaña que le catapultó al poder”. Historia y Vida, 456
[març 2006] 76-85.
FLORENTÍN, MANUEL. “Alejandro I. El zar que derro-tó a Napoleón”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 78-85.
FONT, MARGA. “Cabrera, la presó dels francesos. L’infern dels soldats de Napoleó”. Sapiens, 61
(Nov. 07) 46-49.-IINEFONTANA LÁZARO, JOSEP. “Les guerres del Francès”. Dins: ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La
guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili de
Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 9-24 [33/1/37, +++]
-26FONTBONA, FRANCESC. “Iconografia de la Guerra del Francès”. Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de
frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona,
19, 20 i 21 de novembre de 2009), 31-50 [12/1/9, ++]. -15-
161
FRADERA, JOSEP M. “La guerra, els imperis i la nació”. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
Figueres, 40 (2009) 89-104.-13FRASER, RONALD. “La maldita guerra de la Independencia”. Clío, 64 (febrero 2007) 12-13.
FREMONT-BARNES, GREGORY. Trafalgar, 1805. Nelson crowning victory. Oxford: Ospray Publishing, 2005
(Campaign, 157), 96 p.
FUENTES I GASÓ, MANUEL MARIA; JOAN MARIA QUIJADA BOSCH; NEUS SÁNCHEZ PIÉ.
Memòria del setge i ocupació de Tarragona. La Guerra del Francès en els fons documentals de
l’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona (1808-1814). Barcelona: Rafael Dalmau, 2012 (Camí Ral;
34), 461 p. [1.490/5/5, ++]-20FUGIER, ANDRÉ. La guerra de las naranjas (Luciano Bonaparte en Badajoz). Bada-joç: Diputació, 2008, 626 p.
A.GARCÍA CANDELAS. “La fortificación abaluartada de Badajoz y otras plazas de la Raya”. Castillos de
España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 155.
GARCÍA CÁRCEL, RICARDO. El sueño de la nación indomable. Los mitos de la guerra de la Independencia. Madrid:
Temas de Hoy, 2007, 415 p.
GARCÍA DE CORTÁZAR RUÍZ DE AGUIRRE, FERNANDO. “Nacimiento de la Nación. Bailén. 1808. Varapalo a
Napoleón”. La Aventura de la Historia, 171 (gener de 2013) 24-25.
C.GARCÍA FERRER. “Los sitios de Gerona”. Castillos de España, núm. 155 (juny de 2009) 53-59.
GARCÍA FUENTES, ARSENIO. Dos de mayo de 1808. El grito de una nación. Barcelona: Inédita Ediciones,
2007,695 p.
GARCÍA DE GABIOLA, J. “1792. Francia contra el mundo”. Historia y Vida, 532 (juliol de 2012) 62-69.
A.GARCÍA-SANZ. “Los exilios de los militares carlistas navarros de 1838-1839”, en: Violencias fratricidas.
Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008.
Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 55-98.
GAY, JOAN. “Músiques d’una Girona en guerra”. Revista de Girona, 266 (maig-juny de 2011) 112. 22A.GIL. “Las fortificaciones del litoral andaluz y la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm.
152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 67-90.
C.GIL. “La campaña de Napoleón [Egipte]”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 38-45.
GIL NOVALES, ALBERTO. Diccionario biográfico de España (1808-1833). III. Madrid: MAPFRE, 3.406 p.
GIMÉNEZ CHUECA, JUAN. “Wellington. El general que venció a Napoleón”, Clío, 56 (juny 06) 70-75.
GIMENO PUYOL, MARÍA DOLORES. “Entre la paz y las polémicas: ‘Fernando el deseado’ en la
prensa reusense en 1813-1814”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III
Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 259-277 [37/0/19+7, ++]. -16-
162
GÓMEZ DE ARTECHE Y MORO, JOSÉ. Guerra de la Independencia. Historia militar de España de 1808 a 1814. I.
València: José Luís Arcón Domínguez, 2006, 450 p.
C.GOZALBES. “Las fortificaciones de Casares y su territorio en la Guerra de la Independencia”. Castillos de
España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 91-98.
C.GONZÁLEZ CAIZÁN. “El asesinato de dos polacos de la Guardia Imperial de Napoleón I en los albores de
la Gurra de la Independencia Española. Miranda de Ebro, 3 de abril de 1808”, Revista de Historia Militar,
106 (2010) 101-130.
M.GONZÁLEZ FERNÁNDEZ. “La batalla de Trafalgar. 21 de octubre de 1805”. Historia de Iberia Vieja, 52
(octubre de 2009) 12-23.
GONZÁLEZ PUEBLA, CRISTIÁN. “Por venganza, por botín o por recursos: los saqueos realizados por los
ejércitos durante la Patria Vieja (1813-1814)”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias
Sociales y Humanidades [En línia], Desembre de 2011, artícle núm. 262, www.claseshistoria.com.
GRAU I PUJOL, JOSEP M. T. “L’impacte de la Guerra del Francès a la Conca de Barberà”, en:
GRAU PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT – FRANCESC MURILLO GALIMANY – JOSEP
M. PORTA BALANYÀ - GABRIEL SERRA CENDRÓS. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà
(1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de
Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; XIV), 13-52. [45/5/23, +++].-16GRAU I PUJOL, JOSEP M. T. “Agustina d’Aragó hauria pogut ésser montblanquina”. en: GRAU
PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT – FRANCESC MURILLO GALIMANY – JOSEP M. PORTA
BALANYA - GABRIEL SERRA CENDROS. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814).
Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i Comarca,
2010 (Monografies; XIV), 145-148.-16GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. “Expedició de llicències de caça en una ciutat del Camp de Tarragona
després de la Guerra del Francès (Reus, 1815)”. Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs, 116 (2009) 812 [2/1/4, ++] -19GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Emigració del Camp de Tarragona i Conca de Barberà a Vilanova i la
Geltrú en el primer terç del segle XIX”. Del Penedès, Vilafranca del Penedès, 25 (2011) 83-89 [6/1/7,
++].-19GRAU VERGE, FERRAN – SAUCH CRUZ, NÚRIA. “La guerra del Francès al Montsià i a les poblacions
valencianes veïnes”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla
catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del
Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 449-470 [60/4/50+1, +++]. -IIINEJ.GREGORIO. “La batalla de Talavera. Victoria yerma”, La Aventura de la Historia, 129 (juliol de 2009) 58-62.
J.GREGORIO. “Batalla de Ocaña. La gran catástrofe”, La Aventura de la Historia, 133 (novembre de 2009) 5458.
J.GUADALAJARA. “El Anticristo. Imagen de Napoleón entre los españoles”. La Aventura de la Historia, núm.
113 (març 2008) 84-91.
GÜELL, MANEL. La crisi de la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Tarragona.
Tarragona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials “Guillem Oliver” del Camp de Tarragona,
2011, 257 p.[366/4/108, +++].-16163
GÜELL JUNKERT, MANEL. “Els desastres de la guerra al Camp de Tarragona i a la Conca de
Barberà. Montblanc, Barberà i Solivella”. en: GRAU PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT –
FRANCESC MURILLO GALIMANY – JOSEP M. PORTA BALANYÀ - GABRIEL SERRA CENDRÓS. La Guerra
del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
/ Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, 2010 (Monografies; XIV), 53-72 [-/1/23, ++].-16GÜELL, MANEL. “Rastrejant les petjades de la guerra més cruel”. Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n.
Semestre de 2010) 26-31 [18/1/17, ++]. -16GÜELL JUNKERT, MANEL. “Misèria, pesta i fam. La guerra del Francès al Camp de Tarragona
(1808-1814)”. Conferència pronunciada el 24 de febrer de 2011 a la seu del Consell Comarcal del
Tarragonès [En línia]. Disponible a: www.tarragones.cat > Cultura > Conferències, i a:
www.tarragona.
cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal-tarragona/
bicentenari-guerra-del-frances/fitxers/altres/miseria-pesta-i-fam [++]. -16GÜELL, MANEL. “Crisis i demografia. Constantí durant la Guerra del Francès”. Estudis de
Constantí, 27 (2011) 67-79 [/3/15, ++]
-18GÜELL JUNKERT, MANEL. “¡Oh, cruel gavatg! Les misèries de la guerra del Francès al Camp de
Tarragona”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 93-113 [75/1/28, ++]. -IIINEGÜELL, MANUEL. «La guerra del Francès al Camp de Tarragona (1808-1814)”. Dins: ARNABAT
MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions de la
Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 27-39 [34/1/26, ++]
-26P.GUENIFFEY. “De la terreur révolutionnaire au terrorisme”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el
siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno
de Navarra, 2009, 381-400.
GUERRERO ACOSTA, JOSÉ MANUEL. “La Guerra de la Independencia en el Arte. La visión de un
soldado:Louis-François Lejeune”. en: La Guerra de la Independencia (1808-1814). El pueblo español, su ejército y
sus aliados frente a la ocupación napoleónica. Madrid: Ministerio de Defensa, 2007, 233-253.
GUILLON, ÉDOUARD. Les Guerres d’Espagne sous Napoleon Ier. II. Pau: Ed. PyreMonde, 2005, 300 p.
G.GUIMARAENS. “La fortificación de Cartagena en el transcurso de la Guerra de la Independencia: la
fortificación provisional de San Julián”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de
2009) 99-112.
F.J.GUTIÉRREZ i M.C.SIMONET. “Orígenes familiares de Luis Daoíz y Torres (1767-1808)”; en: IX Jornadas de
Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008.
24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
HANTRAYE, JACQUES. Les cosaques aux Champs Elysées. L’occupation de la France aprés de la chute de Napoleón.
París: Berlín, 2005 (Histoire et société), 304 p.
HERNÀNDEZ CARDONA, FRANCESC-XAVIER. «La Guerra del Francés és un conflicte estrany". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 98 (2008 = La Guerra del Francès) 36-39.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “La batalla de Somosierra. Napoleón a las puertas de Madrid”. Historia de Iberia
Vieja, 66 [desembre de 2010] 44-53.
164
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Los prisioneros franceses de la Cabrera”. Historia de Iberia Vieja, 88 (octubre
de 2012) 86-93.
HERNÁNDEZ MOREJÓN, ANTONIO. Topografía del Hospital Militar de Mahón 1806. Ed. facs. Col·l. Institut
Menorquí d’Estudis. Maó: Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears, 2010, 243 p.
HERRERO PÉREZ, JOSÉ VICENTE. “La guerra de fortalezas en el periodo napoleónico (1796-1815)”.
Revista de Historia Militar, 91 (2004). [www.ejercito.mde.es/ihycm/revista].-0“Historia militar de la Guerra de la Independencia, 1808-1814”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
HOFFMANN, GERHARD. “Napoleón en Madrid, Napoleón en Viena”. Historia 16, 374 (juny 2007) 26-37.
HOLMES, RICHARD. El Duque de Hierro. Barcelona: Edhasa, 2006, 280 p.
Itineraris de la Guerra del Francès: una passejada per la història dels territoris de parla catalana.
Coord. a c.d. Núria Sauch Cruz. Barcelona: Ajuntament del Bruc / IRMU / CCEPC /
Generalitat de Catalunya, 2008, 79 p. [/9/72 ++].-11J.M.JANÉ. “De l’Anton Sans al Tren de la Pipa, o de la realitat a la ficció”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix
Penedès, 1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.
JIMENEZ, ÀNGEL. “L’heroïcitat’ dels guixolencs. De juny a desembre de 1808, els patrons o
capitans de Sant Feliu van capturar catorze vaixells francesos». Revista de Girona, 256 (setembreoctubre de 2009) 38-41 [++] -14S.JIMÉNEZ. “La imagen del héroe. Algunos aspectos de la iconografía de Luis Daoíz y Torres”; en: IX
Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario,
1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
KUETHE, ALLAN J.; JOSÉ MANUEL SERRANO. “El astillero de la Habana y Trafalgar”. Revista de Indias, CSIC,
241 (2007) 763-776.
H.LAFOZ. “La Junta Superior de Aragón y parte de Castilla y los asuntos militares (1809-1812)”. Revista de
Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 141-183.
LA PARRA LÓPEZ, EMILIO. La guerra de Napoleón en España. Reacciones, imágenes, consecuencias. Alacant:
Universitat, 2010, 448 p.
LAMADRID, MATÍAS DE. Diario de un oficial de la gue-rra de la Independencia. Pa-lència: Región, 2009, 121 p.
LASPRA RODRÍGUEZ, ALICIA (ed.).Guerra de la Independencia en los archivos británicos del War Office. Vol. 1
(1808-1809). Madrid: Ministeri de Defensa, 2010, 840 p.
LEJEUNE, LOUIS-FRANÇOIS. Los sitios de Zaragoza (1840). Ed. Pedro Rújula. Saragossa: Institución Fernando el
Católico, 2009, 180 + 79 p.
LEPETIT, GILDAS. “Une mort sans gloire? La mortalité de la gendarmerie impériale en Espagne (18091814)”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La
Mort) 13-22.
LIMPO PIRIZ, LUIS ALFONSO. Olivenza en la Guerra de la Independencia. Badajoz: Caja Extremadura, 2010, 303
p.
165
LINCH, KEVIN. Britain and Wellington’s Army. Recruitment, Society and Tradition, 1807-15. Basingstoke
(Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 232 p.
LÓPEZ FERNÁNDEZ, JOSÉ A. Chiclana 1811. La defensa de Cadiz. Madrid: Almena, 2010 (Guerreros y Batallas;
63), 95 p.
LORBLANCHES, JEAN-CLAUDE. Les soldats de Napoleon en Espagne et au Portugal. 1807-1814. Paris:
L’Harmatton, 2007, 534 p.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Waterloo. El final de un sueño”. Historia y Vida, 474 (Setembre 2007 = Dossier:
“Waterloo. Del destierro de Elba al exilio definitivo”) 48-55.
J.C.LOSADA. “Un país dividido. Los españoles frente a la guerra (Dossier: ‘1808’)”, Historia y Vida, 478
(gener de 2008) 50-57.
J.C.LOSADA. “Nelson y su larga pugna por la gloria”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 78-85.
J.C.LOSADA. “El fin de Moore”, Historia y Vida, 491 (febrer de 2009) 52-60.
J.C.LOSADA. “Napoleón en Rusia [Dossier: Choque de colosos. Los 10 errores del gran corso]”, Historia y
vida, 502 (gener de 2010) 27-35.
J.MACCLANCY. “An anthropological aproach to carlist ritual: Montejurra during francoism”, en: Violencias
fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre
2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 299-322.
J.MALDONADO. “El cortijo de Torrefresno, propiedad del capitán general interino de Extremadura durante
la guerra de la independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la
Independencia
en
Extremadura.
II
Centenario,
1808-2008.
24-25
d’octubre
de
2008
<www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
M.MALDONADO. “El partido de Llerena durante la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia
de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25
d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
MALYE, FRANÇOIS. Napoleón y la locura española. Madrid: Edaf, 2008, 256 p.
F.J.B.MANZANO. “La Cabrera (Islas Baleares). La Guantánamo de la Guerra de la Independencia”, Historia
de Iberia Vieja, 46 (abril de 2009) 96-99.
J.I.MARCUELLO. “Las reformas constitucionales en la Monarquía de Isabel II y la integración del carlismo”,
en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26
septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 259-298.
MARTÍ I FIGUERAS, JOAN. “Episodis de la Guerra de la Independència a Catalunya: saqueigs i
destrucció d’Igualada pels francesos”. Miscellanea Aqualatensia, 14 (2011) 101-120 [53/3/9+1, ++]. -22MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “Heroica carga de caballería. El sacrificio del Alcántara”. La Aventura de la
Historia, 166 (agost de 2012) 26-33.
MARTÍN MAS, M.A. La Grande Armée. Introducción al ejército de Napoleón. Alpedrete (Madrid): Andrea
Press, [2005], 123 p.
MARTÍN MAS, MIGUEL ÁNGEL. Cazadores a caballo de la guardia de Napoleón. Alpedrete: Andrea Press, 2007, 72
p.
166
MARTÍN, MIGUEL ÁNGEL. La Grande Armée. Madrid: Andrea Press, 2007, 128 p.
E.MARTÍN-VALDEPEÑAS. “Los afrancesados y la Real Sociedad Económica matritiense de Amigos del pais”,
Torre de los Lujanes, Sociedad Matritiense, núm. 65 (desembre de 2009) 241-259.
MARTÍNEZ LAÍNEZ, FERNANDO. Como lobos hambrientos. Los guerrilleros en la Guerra de la Independencia (18081814). Madrid: Algaba Ediciones, 2007, 590 p.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE. La Guerra de la Independencia (1808-1814). Claves españolas en una crisis europea.
Madrid: Sílex Ediciones, 2007, 293 p.
E.MARTÍNEZ RUÍZ. “La España interior”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008 = “La
complejidad de la guerra de Independencia”) 185-208.
MARTÍNEZ RUÍZ, ENRIQUE y MARGARITA GIL. La Iglesia española contra Napoleón. Madrid: Actas, 2010, 313 p.
F.MARTÍNEZ. “Los guerrilleros. Un puñal en la espalda de Napoleón”. La Aventura de la Historia, núm. 114
(abril 2008) 84-93.
MARTÍNEZ SALAZAR, ANDRÉS. De la Guerra de la Independencia en Galicia. Sevilla: Espuela de Plata, 2010, 200
p.
Á.MELÉNDEZ. “La Guerra de la Independencia en la prensa de la época: julio-septiembre de 1808”; en: IX
Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario,
1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
MELERO DOMÈNECH, DAVID. Vila-seca a la Guerra del Francès (1808-1814). Vila-seca:
Agrupació Cultural, 2011 (Recerca; 7), 93 p. [95/4/21+1, ++].-16P.A.MESTRE. “Las fábricas de fusiles en Andalucía durante la Guerra de Independencia”; en: IX Jornadas de
Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008.
24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
A.MESTRE. “El Real Colegio de Cadetes de Artillería y la producción de fusiles durante la Guerra de la
Independencia en la Sevilla de la Junta Central”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 131-158.
MICHONNEAU, STEPHANE. “Gerona, baluarte de España. La conmemoración de los sitios
de Gerona en los siglos XIX y XX”. Historia y Política. Ideas, procesos y movimientos sociales,
14 (2005/2 = El Nacionalismo catalán: mitos y lugares de memoria) 191-218.-3MILLÀS CASTELLVÍ, CARLES. «Un exemple de demografia conjuntural: crisi de mortalitat o
mortalitat de crisi durant la guerra del Francès a Olesa de Montserrat?”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA
(ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i
25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 409-434
[32/3/53, +++]. -IIINEJ.B.MINGO. “Inglaterra en la opinión pública durante la Guerra de la Independencia”, Historia 16, 390
(octubre de 2008) 44-53.
MIQUEL, PIERRE. Austerlitz: la batalla de los tres emperadores. Barcelona: Ariel, 2008, 400 p.
F.MIRANDA. “Cornisa Cantábrica y Navarra durante la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia
Militar, número extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 208-238.
167
MOLINER PRADA, ANTONIO. “Popular resistence in Catalonia. Sometenes y migueletes in the
french war”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB [En línia], 2003, p. 35-55 [Consulta
agost 2006]. Disponible a: http://seneca.uab.es/hmic/2003/... -2MOLINER PRADA, ANTONIO. “La imagen de los soldados italianos en Cataluña en la guerra del
francés”. Revista d’Història Moderna i Contemporània, UAB [En línia], 2005, p. 225-248 [Consulta
agost 2006]. Disponible a: http://seneca.uab.es/hmic/2005/... -2-
MOLINER PRADA, ANTONIO. Catalunya contra Napoleó. La Guerra del Francès. 1808-1814. 2ª.
ed. Lleida: Pagès editors, 2008 (2007), 248 p. [/8/180 +].-9MOLINER PRADA, ANTONIO (ed.). La guerra de la Independencia en España (1808-1814). Alella
(Barcelona): Nabla, 2007, 639 p. [590/2/325 +++].-9A.MOLINER. “La España Josefina: los afrancesados”. Revista de Historia Militar, número extraordinari (2008
= “La complejidad de la guerra de Independencia”) 27-64.
A.MOLINER. “Partidas, guerrillas y bandolerismo”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo
XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de
Navarra, 2009, 15-54.
MOLINER PRADA, ANTONI. “Problemes historiogràfics entorn de la guerra peninsular de 18071814”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona.
“Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les
-15Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 51-78 [82/0/79, +++].
MOLINER PRADA, ANTONIO. “El teniente general D. Francisco de Copons y Navía y la Constitución de 1812”,
Revista de Historia Militar, 107 (2010) 185-214.
MOLINER PRADA, ANTONI. Ponència. “La Junta Superior de Catalunya i els setges de Girona i
Tarragona”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 155-178 [61/6/27, +++]. -IIINEMOLINER PRADA, ANTONI. “Com van viure els catalans la guerra del Francès?”, en: SAUCH CRUZ,
NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia),
23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011,
499-514 [30/5/16, +++]. -IIINEMOLINER PRADA, ANTONI. «La crema del paper segellat a Manresa com a símbol de l’aixecament
de Catalunya contra Napoleó”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de
parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles
del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 549-562 [2/23+1, +++]. –IIINE-
MOLINER PRADA, ANTONIO. La Guerra del Francès a Catalunya, segons el diari de Raimon
Ferrer. Barcelona: UAB, 2010 (Documents; 92), 364 p. -19MOLINER PRADA, ANTONI. «La Guerra del Francès al Moianès». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II
època, 42 (1r semestre de 2010).
168
MOLINER PRADA, ANTONIO. “La memoria de la Guerra de la Independencia. El ejemplo del teniente general
Teodoro Reding”. Revista de Historia Militar, núm. 110 (2011) 77-111.
MOLINER PRADA, ANTONIO. Tarragona (mayo-junio 1811). Una ciudad sitiada durante la
Guerra del Francés. Madrid: CSIC / Ediciones Dos Calles, 2011, 366 p. [585/12/172+4, +++]-23MOLINER PRADA, ANTONIO. “Constitución militar y liberalismo en España (1808-1814)”. Revista
Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre de 2012 =
Dossier: Arqueología y conflicto) 135-152.
J.C.MONTERDE. “Contribución del doble tratado de Badajoz de 1801 al estallido de la Guerra de
Independencia española”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la
Independencia
en
Extremadura.
II
Centenario,
1808-2008.
24-25
d’octubre
de
2008
<www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
I.MONTERO i F.J.CORREA. “Jerez de los Caballeros en guerra: 1808-1814”; en: IX Jornadas de Historia de
Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25
d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
MORALES, FRANCESC XAVIER. «Boquica, un bandoler al servei de França». Revista de Girona, 248
(Maig-juny 2008) 30-33 [15/2/8 ++].-9MORALES, FRANCISCO JAVIER. “Guerrillas afrancesadas. La policia al servicio del invasor”. La
Aventura de la Historia, 134 (desembre de 2009) 50-54.-13MORALES, FRANCESC XAVIER. «El sofriment dels invasors. Els cossos agressors en els setges de
Girona». Revista de Girona, 252 (gener-febrer de 2009) 49-51 [++] .-14MORALES GARCÍA, FRANCESC XAVIER. “La croada gironina. La fi de les milícies urbanes i el mite
de la igualtat”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història
de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari
de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 279-294 [56/3/25+1, +++].
-16MORALES GARCÍA, FRANCESC XAVIER. «Guerra total a Catalunya durant la Guerra Napoleònica
(1793-1814)», en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 59-69 [59/5/,41+1 +++]. -IIINEM.MORENO. “Andalucía en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, número
extraordinari (2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 91-113.
J.M.MORENO. “José de Vinuesa: de patriota a ‘infidente’”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso
Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008
<www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
M.MORENO. “La imagen francesa en España. Cruel, sucia y fanática”, La Aventura de la Historia, 127 (maig
de 2009) 35-38.
R.MORENO; D.BENAYAS. “El respetable fuerte de campaña de Santa Engracia en el desfiladero de
Pancorbo”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 139-146.
M.MORENO. “De ciudadano a Emperador. La construcción de un mito [Napoleó] ”. La Aventura de la
Historia, 145 (novembre de 2010) 24-28.
169
MORENO ALONSO, MANUEL. La verdadera historia del asedio napoleónico de Cádiz, 1810-1812 Madrid: Sílex,
2011, 888 p.
MORENO ALONSO, MANUEL. “El sitio de Cádiz. El último reducto libre”. La Aventura de la Historia, 154
(agost de 2011) 36-41.
MORENO ALONSO, MANUEL. El alcázar de Sevilla en la guerra de la Independencia. Sevilla: Ajuntament, 2011,
220 p.
MORENO ALONSO, MANUEL. “Batalla de Vitoria. La puntilla a Napoleón”. La Aventura de la Historia, 176
(juny de 2013) 40-43.
G.MUÑIZ. “La batalla de Madrid”. Historia de Iberia Vieja, 66 [desembre de 2010] 54-57.
J.M.MUÑOZ. “Los planos militares franceses (shat) como fuente de estudio de las fortificaciones en la
Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 5166.
MURILLO GALIMANY, FRANCESC. “La Batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809)”, en:
GRAU PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT – FRANCESC MURILLO GALIMANY – JOSEP M.
PORTA BALANYÀ - GABRIEL SERRA CENDRÓS. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (18081814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i
Comarca, 2010 (Monografies; XIV), 73-92 [11/-/10, ++] .-16MUSET PONS, ASSUMPTA. “Refugiats i resistents al peu de Montserrat (1808-1814)” (241-250); en:
SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El
Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona:
Afers, 2011, 241-250 [44/6/22, +++]. -IIINENIETO SÁNCHEZ, CARLOS. “Los sucesos del Bruc: un bosquejo de su presencia en las artes”.
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona.
“Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les
Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 295-304 [13/0/10, ++]. -16NIEUWAZNY, ANDRZEJ. “Patriotes ou mercenaires? Les légions polonaises au service de la France (17971807)”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier:
France-Pologne) 26-36.
A.DE NÓ. “Los Cazadores de la Granada de Llerena. Jinetes extremeños contra el ejército de Napoleón”; en:
IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II
Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
P.NOGUEIRA. “Els gegants de l’Arboç i la Guerra del Francès”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès,
1.343 (23 / 29 maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.
A.NOVIALS. “La fí de Napoleó. Waterloo, la batalla que va canviar el destí d’Europa”, Sapiens, 80 (juny 09)
20-27.
NUBOLA, CECILIA; ANDREA WÜRGLER (a c.d.) Ballare col nemico? Reazioni all’espansione francese in Europa tra
entusiasmo e resistenze (1792-1815) // Mit dem Feind Tanzem? Reaktionen auf die franzosische Expansion in
Europa zwischen Begeisterung und Protest (1792-1815). Bolonya: Il Mulino / Berlín: Dunker & Humblot, 2010
(Annali dell’Istituto storico italo-germanico. Contributi / Berträge; 23), 306 p.
170
F.NÚÑEZ. “Tarifa: la muralla medieval que derrotó a Napoleón”. Castillos de España, núm. 152-153-154
(desembre de 2008 – març de 2009) 151-154.
NUÑEZ ROLDÁN, FRANCISCO. La guerra del Gabacho. Barcelona: Ediciones B, 2008, 352 p.
OCAÑA TORRES, MARIO LUIS. El estrecho de Gibraltar en las guerras napoleónicas. Guerra de corso, comercio,
navegación, naufragios. Alge-ciras: Apunta, 2009, 356 p.
P.ORTIZ. “Arquitectura de la memoria. La Comisión de Monumentos de Badajoz y la batalla de La
Albuera”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en
Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
A.OYOLA. “Ocultamiento y sustracción de tesoros en el territorio de la vicaría de Tudía durante la Guerra
de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia
en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
R.PALACIO. “Fortificaciones y defensa de las provincias de Cantabria, Vizcaya y Guipuzcoa durante la
guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 3150.
PALOS I PEÑARROYA, JOAN LLUÍS. “¿Corso o francés? ”. Historia y Vida, 541 (abril de 2013) 60-67.
PASCUAL, VICENÇ. «Estada del barò de Maldà a Moià (novembre de 1808 - abril de 1809) ». Modilianum.
Revista d’Estudis del Moianès, II època, 42 (1r semestre de 2010).
I.PAVÓN i J.PAVÓN. “Sobre la participación del pueblo de Alcuéscar, D. Diego Pacheco y D. Francisco Pérez
Pavón Cabezudo en la acción de Arroyomolinos (28 de octubre de 1811)”; en: IX Jornadas de Historia de
Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25
d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
L.V.PELEGRÍ. “Un motín de Aranjuez aplazado: Badajoz, 16 de diciembre de 1808”; en: IX Jornadas de
Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008.
24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
PEREA SIMÓN, EUGENI. “Riudoms sota Napoleó (1808-1814)”. Lo Floc, Riudoms, 199 (gener-març
de 2012) 4-15 [-/2/10, ++].-20PÉREZ CIPITRIA. AGUSTÍN. “La defensa militar de Zaragoza en la película Agustina de Aragón 1950”. Revista
de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Agost de 2011, artícle
núm. 215, www.claseshistoria.com.
PÉREZ DELGADO, TOMÁS FRANCISCO. “Salamanca en la Guerra de la Independencia (1808-1814)”. Dins:
Salamanca en el primer tercio del siglo XIX. Salamanca: Fundación Salamanca Ciudad de Cultura y Saberes.
Centro de Estudios Salmantinos, 2013, 15-44.
PÉREZ TORRES, ORLANDO. “El correo en Asturias durante la invasión fran-cesa (1808-1813)”. Cuader-nos de
estudios del siglo XVIII, 23 (2013) 195-205.
R.PERIÁÑEZ. “El coronel Don José López Berrio. Acción en la retaguardia de un militar extremeño en la
Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la
Independencia
en
Extremadura.
II
Centenario,
1808-2008.
24-25
d’octubre
de
2008
<www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
PIÑERO I SUBIRANA, JORDI. «Manresa en la Guerra del Francès: realitat i llegenda". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 98 (2008 = La Guerra del Francès) 34-35.
171
PONS, ALBERT i LLUÍS SERRANO. Afrancesats i guerrillers: revolució a la regió de Girona (1808-1814).
Girona: Diputació, 2010 (Francesc Eiximenis; 12), 264 p. -15PORTA I BALANYÀ, JOSEP M. “La destrucció dels arxius durant la guerra del Francès a la Conca de
Barberà”. en: GRAU PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT – FRANCESC MURILLO GALIMANY
– JOSEP M. PORTA BALANYÀ - GABRIEL SERRA CENDRÓS. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà
(1808-1814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i
Comarca, 2010 (Monografies; XIV), 93-118 [43/2/51, ++].-16PRAT, ENRIC; PEP VILA. “’España desperta ab los bramidos del mònstruo de Europa’, un entremès
català sobre la guerra del Francès”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III
Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 353-402 [108/1/10, ++].-16PRIEGO LÓPEZ, JUAN. Cómo fue la Guerra de la Independencia. 1808-1814. Madrid: Editorial San Martín, 2008,
207 p.
PUIG I OLIVER, LLUÍS M. DE. Girona, guerra i absolutisme: Resistència al francès i defensa de l’antic
règim (1793-1833). Girona: Diputació / Ajuntament, 2007 (Quaderns d’Història de Girona), 104
p.-7PUIG, LLUÍS M.; CARLES RAHOLA. Girona i Napoleó. Girona: Curbet Comunicació Gràfica, S.L.,
2008, 460 p.-10PUIG, LLUÍS MARIA DE. “Els setges de Girona al cap de dos-cents anys”. Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres
de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleóniques.
Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 79-87 [i 315-330] [++].
-15PUIG, LLUIS M. DE. “1808: invasió, aixecament, resistència», en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La
guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig
de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 515-523 [++].-IIINEJ.P.QUERALT. “La resistencia en Zaragoza”, Historia y Vida, 490 (gener de 2008) 64-71.
QUERALT DEL HIERRO, MARÍA PILAR. Agustina de Aragón. Madrid: La Esfera de los libros, 2008, 206 p.
QUERALT DEL HIERRO, MARÍA PILAR. “El destino del Aguilucho”. Historia y Vida, 517 (abril de 2011) 64-71.
F.QUESADA. “La lanza napoleónica”. La Aventura de la Historia, núm. 115 (maig 2008) 100-103.
F.QUESADA. “Napoleón en España”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008) 74-80.
QUINTANA I SEGALÀ, JOAN XAVIER. “El sometent en la memòria dels catalans de 1808: tres
convocatòries i una mateixa institució”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del
III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 315-330 [45/4/21, ++].-16-
172
QUINTANA I SEGALÀ, JOAN-XAVIER. “Matices de una historia de la contrarrevolución”. Hispania
Nova [En línia], 2009, núm. 9, s/p. (18 pàgines, en Word) Disponible a:
http://hispanianova.rediris.es . [85/5/38+2, ++] .-17RÁMILA, JANIRE. “El asalto inglés a San Sebastián de 1813”. Historia de Iberia Vieja, 88 (octubre de 2012) 8085.
RAMISA VERDAGUER, MATIES. «Erasme de Gonima i la Guerra del Francès”. L’Avenç, 319
(desembre 2006) 28-32. -4RAMISA VERDAGUER, MATIAS. “Cataluña en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia
Militar, núm. extraordinario (2008) 65-89 [10/3/9 ++]. -9M.RAMISA. “Cataluña en la Guerra de la Independencia”. Revista de Historia Militar, número extraordinari
(2008 = “La complejidad de la guerra de Independencia”) 65-89.
RAMISA VERDAGUER, MATIES. Polítics i militars a la Guerra del Francès. 1808-1814. Lleida:
Institut d’Estudis Ilerdencs, 2008,466 p. -11RAMISA, MATIES. “L’administració francesa a Catalunya i els seus homes”. Annals de l’Institut
d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 33-46 [11/2/0 - ++]. -13RAMISA I VERDAGUER, MATIES. «La Guerra del Francès a les comarques centrals de Catalunya: algunes
dades sobre el Moianès». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 42 (1r semestre de 2010).
RAMISA VERDAGUER, MATIES. “La dominació francesa a Catalunya”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA
(ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i
25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 29-45
[15/0/28+1, +++].-IIINERAMISA VERDAGUER, MATIES. “Comportaments socials davant la guerra del Francès”. Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 89-101 [5/0/5, ++]
-26RAMOS RUIZ, JORDI. “Reaccions i defensa de la vila del Prat durant la guerra del Francès (18081814)”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades
d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja –
Barcelona: Afers, 2011, 275-284 [28/3/3, ++]. -IIINEREYES, LUIS. “Engañados por Napoleón. 1807: soldados españoles en el Báltico. La expedición del
marqués de la Romana”. La Aventura de la Historia, 106 (agost 2007) 58-68.-6REYES CARDONA, LUIS. “Napoleón derrotado en Rusia, La agónica retirada”. La Aventura de la Historia, 171
(gener de 2013) 35-39.
RIBA I GABARRÓ, JOSEP. “L’administració municipal de la Pobla de Claramunt durant la Guerra
del Francès (1808-1814)” Miscellanea Aqualatensia, 14 (2011) 121-133 [9/1/1/, ++].-22RILOVA PÉREZ, ISAAC. «La guerra de la Independencia en la comarca del noroeste burgalés”. Boletín de la
Institución Fernán González, Burgos, 246 (1r semestre de 2013) 49-78.
173
RIPOLL, RAMON. “La volta als setges en 83 capítols. Andreu Oller, ‘el primer ciutadà de Girona’”.
Revista de Girona, 253 (març-abril de 2009) 86-88. [++].-14RIPOLL I MASFERRER, RAMON. “La participació de l’advocat Andreu Oller en els setges de la ciutat
de Girona de 1808 i 1809”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, L (2009) 357-470 [23/1/-, ++].-15RIPOLL MASFERRER, RAMON. “Creixement urbà i servitud militar a fora de les muralles de Girona:
1810-1909”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de
Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de
les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 403-424 [40/1/1, ++]. -16-
RIU ROURA, JOSEP; JOAN LÓPEZ CARRERA (eds.); MIQUEL ÀNGEL FUMANAL I PAGÈS; ALBERT
PLANAS I SERRA; JOAN FRÍGOLA I TORRENT; JOSÉ MARCHENA DOMÍNGUEZ. La guerra del
Francès al cantó de Besalú. Girona: Amics de Besalú i el seu comtat, Diputació,
Ajuntament, Clavell, 2010, 175 p. [+++].-16R.RIVERO. “Ocho días de Enero”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 40-45.
ROBERTS, ANDREW. Napoleón y Wellington. Tr. de Fernando Miranda. Granada: Almed, 2008, 420 p.
A.R.RODRÍGUEZ GONZÁLEZ.
[<www.historiamilitar.es>].
“Un
análisis
sobre
Trafalgar”.
Historia
Militar.
Revista
Digital
A.R.RODRÍGUEZ GONZÁLEZ. “Las innovaciones artilleras y tácticas españolas en la campaña de Trafalgar”.
Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].
ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. “Els nobles de la ciutat de Tarragona i la guerra del Francès”.
Kesse, CEHSGOCT, 44 (2n. Semestre de 2010) 17-25 [61/5/9, +++].-16-
ROVIRA I GÓMEZ, SALVADOR-J. (textos). Tarragona a la guerra del Francès (1808-1814).
Tarragona: Servei d’Arxiu i Documentació Municipal. Ajuntament, 2011 (Quaderns de
l’Arxiu; 6), 151 p.[/22, ++].-IIINEROVIRA, MATEU, TERESA –LUQUE CABALLERO, SÒNIA. “La guerra del Francès arran de terra: noves
fons i documents inèdits (el Penedès 1808-1814)”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del
Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008.
Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 133-152 [3/1/40, ++]. -IIINE-
RUBÍ I CASALS, M. GEMMA (a c.d.). De la revolta a la destrucció: Manresa i la Catalunya central
a la Guerra del Francès. Col. Francesc Serra i Assumpta Muset. Manresa: Centre d’Estudis
del Bages / Ajuntament, 2009 (Miscel·lània d’Estudis del Bages; 11), 261 p. [+++]. -14A.RUIBAL. “Las fortalezas a "la antigua" en el transcurso de la Guerra de la Independencia”. Castillos de
España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 1-18.
P.RÚJULA. “Zaragoza no se rinde”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 72-87.
P.RÚJULA. “Zaragoza. Sitio trágico”, La Aventura de la Historia, 123 (gener de 2009) 58-63.
P.RÚJULA. “Louis-François Lejeune. Pintor de combate”, La Aventura de la Historia, 130 (agost de 2009) 7882.
174
RÚJULA, PEDRO. “El mariscal tranquilo. La aventura española de Suchet”. La Aventura de la Historia, 163
(maig de 2012) 32-36.
RÚJULA, PEDRO. “Tendèncias historiográficas en el bicentenario de la Guerra de la
Independencia”. Dins: ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després.
Tarragona: Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 163195 [143/0/204+1, +++]
-26RUPÉREZ ALMAJANO, MARÍA NIEVES. “La plaza de Anaya y otras consecuencias de la ocupación francesa
durante la Guerra de la Independencia”. Dins: Salamanca en el primer tercio del siglo XIX. Salamanca:
Fundación Salamanca Ciudad de Cultura y Saberes.Centro de Estudios Salmantinos, 2013, 99-118.
F.SÁ E MELO. “El ‘terror miguelista’ revisitado. Represión y memoria del reinado de D. Miguel”, en:
Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26
septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 213-223.
SABATÉ I BOSCH, JOSEP M. “Notícia a l’entorn de la publicística antifrancesa”, en: SAUCH CRUZ,
NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia),
23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011,
251-260 [4/0/2, ++]. -IIINESALVADO POY, ROC. “La sang del traïdor. Étienne Fleury, testimoni i protagonista de la revolta
tortosina de juny de 1808”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla
catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del
Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 233-239 [14/1/7+1, ++]. -IIINEA.SÁNCHEZ. “Lleida al inicio de la dominación napoleónica (1810)”; en: IX Jornadas de Historia de Llerena.
Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008. 24-25 d’octubre de
2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
SÁNCHEZ ARRESEIGOR, JUAN JOSÉ. Vascos contra Napoleón. El pueblo que decidió la salvación de la independencia
nacional española. Madrid: Actas, 2010, 304 p.
SÁNCHEZ ARRESEIGOR, JUAN JOSÉ. “De cònsul a emperador. La coronación de Napoleón Bonaparte”.
Historia. National Geographic, 85 (gener de 2011) 80-91.
SÁNCHEZ ARRESEIGOR, JUAN JOSÉ. “La aventura de Oriente. Napoleón en Egipto”. Historia. National
Geographic, 102 (juny de 2012) 82-91.
J.A.SÁNCHEZ BLÁZQUEZ. “Artillado de la fortificación preexistente del Barco de Avila y operaciones
realizadas durante la guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008
– març de 2009) 121-126.
SÁNCHEZ I CARCELÉN, ANTONI. La Guerra del Francès a Lleida. La insurgència lleidatana
contra Napoleó i les seves conseqüències (1808-1814). Lleida: Pagès, 2008, 269 p. [585/7/149 ++]. 10A.SÁNCHEZ CARCELÉN. “Las fortificaciones de Lleida ante el ataque napoleónico durante la Guerra de la
Independencia”. Castillos de España, núm. 152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 113-120.
SÁNCHEZ CARCELÉN, ANTONI. “Guerra total: Lleida i els napoleònics”. Annals de l’Institut
d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres
de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques.
Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 425-443 [15/2/2, ++].-16-
175
SÁNCHEZ I CARCELÉN, ANTONI. «Les conseqüències de la guerra del Francès a Lleida», en: SAUCH
CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc
(l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers,
2011, 355-368 [50/5/21, ++]. -IIINESÁNCHEZ NEGRO, MARÍA BEGOÑA. “Francia, 1814-1815”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia,
Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Juny de 2010, artícle núm. 161, www.claseshistoria.com.
J.M.SÁNCHEZ DE TOCA. “La cerca de Astorga en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm.
152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 19-26.
SANET I JOVÉ, JOSEP M. “La immigració de la gent del Baix Gaià a Tarragona (1814-1819)». Estudis
Altafullencs, 37 (2013) 69-74 [3/1/2, ++].-24SANTACANA, CARLOS. (ed.). La guerra de Independencia vista por los británicos. 1808-1814. Madrid: Antonio
Machado Libros, 2005, 820 p.
SANTANDREU SOLER. M. DOLORS. «El castell de Berga durant la Guerra Gran i la Guerra del Francès". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 98 (2008 = La Guerra del Francès) 16-18.
SAÑUDO BAYÓN, JUAN JOSÉ. “La batalla de Almonacid: 11-VIII-1809”. Revista de Historia Militar, núm. 110
(2011) 153-219.
S.SARLIN. “Los carlistas en Italia en el siglo XIX”, en: Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX.
Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de
Navarra, 2009, 223-238.
SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades
d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 562 p.-16SAUCH CRUZ, NÚRIA. “La guerra del Francès i la política local al món rural”. Dins: ARNABAT
MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions de la
-26Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 69-87 [41/1/22, +++]
SCOTTI DOUGLAS, VITTORIO. “’…Ed intanto i gironesi resistono con vigore’. Los italianos y los
asedios de Girona”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés
d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés internacional.
Bicentenari de les Guerres Napoleóniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de 2009), 109-125
[39/1/11, ++].-15SEGURA, GERMÁN. “Trafalgar. La última victoria de Nelson”. Historia. National Geographic, 93 (setembre de
2011) 82-91.
SEGURA GARCÍA, GERMÁN. “Arapiles: el gran triunfo de Wellington en España”. Historia. National
Geographic, 104 (agost de 2012) 16-19.
R.SEMPAU. “Visión critica de la revolución Francesa y de la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de
Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008.
24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
SÉGUR, PHILIPPE- PAUL DE. La derrota de Napoleón en Rusia. Tr. Jaime Jerez. Barcelona: Duomo, 2010 (NYRB),
22 p.
176
G.SEGURA. “Las guerrillas contra Napoleón”, Historia. National Geographic, 68 (agost de 2009) 74-87.
G.SEGURA. “Napoleón en Rusia. El mayor fracaso del Emperador”. Historia. National Geographic, 73 (gener
de 2010) 74-85.
SEGURA GARCÍA, GERMÁN. Álvarez de Castro i el setge de Girona: una necesària revisió per al
bicentenari. Figueres: Les Fortaleses Catalanes, 2010, 93 p. [++].-16SELLARÈS COTS, MARC. “Les batalles del Bruc”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès
als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008.
Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 285-297 [-/-/95, ++].-IIINESERRA I CENDROS, GABRIEL. “La guerra del Francès a Montblanc. Dades per al seu estudi”. en:
GRAU PUJOL, JOSEP M.T. – MANEL GÜELL JUNKERT – FRANCESC MURILLO GALIMANY – JOSEP M.
PORTA BALANYÀ - GABRIEL SERRA CENDRÓS. La Guerra del Francès a la Conca de Barberà (18081814). Montblanc: Centre d’Estudis de la Conca de Barberà / Museu Arxiu de Montblanc i
Comarca, 2010 (Monografies; XIV), 119-144 [61/3/13+2, +++] -16SERRA I MASSANSALVADOR, JORDI. “La llegenda del Mansuet”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La
guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig
de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 299-306 [/15, ++]. IIINESERRA ROTÉS, ROSA. «La Guerra del Francès 1808-1814". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 98 (2008
= La Guerra del Francès) 8-15.
SERRANO JIMÉNEZ, LLUÍS. “Guerra del Francès: noves visions, noves recerques”. Annals de
l’Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 40 (2009) 33-46 [21/1/22 - ++].-13SERRANO JIMÉNEZ, LLUÍS. “[1808: Mobilització, revolució y guerra]”. Annals de l’Institut d’Estudis
Gironins, LI (2010 = Actes del III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de
frontera (1792-1823)”. Congrés internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona,
19, 20 i 21 de novembre de 2009), 445-463 [44/8/25, +++].-16-
SERRAT I PORTAVELLA, ISIDRE. De la Guerra Gran a la Guerra del Francès. La història vista des
de l’Alt Lluçanès. Memòries d’Isidre Serrat i Portavella (Alpens 1751-1822). Ed. a c. d’Enric
Prat, Santi Soler i Pep Vila. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs, 2010 (Osona a la butxaca;
27), 173 p. [++].-14SIGISBERTO HUGO, JOSEPH LEOPOLD. Memorias del general Hugo. Sevilla: Editorial Renacimiento S.A., 2007,
318 p.
P.SIMON. “La Guerra del Francès a l’Antoni Sans”, La Fura. Informatiu de l’Alt i Baix Penedès, 1.343 (23 / 29
maig 2008). Dossier: “Els fets heroics de l’Arboç, 200 anys després”, 9-15.
SOLE BORDES, JOAN. “Dades inèdites sobre els esdeveniments de la guerra del Francès a
Vilafranca”, en: SAUCH CRUZ, NURIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana.
Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc.
Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 191-199 [26/3/6, ++]. -IIINE-
177
D.SOLAR. “Auge y fin de un genio [Napoleó]. Las campañas militares”. La Aventura de la Historia, 145
(novembre de 2010) 18-23.
SUBIÑÀ I COLL, ENRIC. «Efectes de la guerra a Mataró i rodalies. Tot resseguint els notaris”, en:
SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El
Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona:
Afers, 2011, 391-408 [67/1/6, ++]. -IIINE-
SUCHET, LOUIS-GABRIEL. Memorias del mariscal Suchet, duque de La Albufera, sobre sus
campañas en España, desde 1808, hasta 1814. Atlas. Saragossa: Institución Fernando el
Católico, 2008. -10STENDHAL. Napoleón. Barce-lona: Belacqva, 2006, 244 p.
STOKER, DONALD J. (ed.) Conscription in napoleonic Europe, 1798-1815. A revolution in military affairs. Londres:
Routledge, 2006.
SUMMERVILLE,CHRISTOPHER. La marcha de la muerte. La retirada La Coruña de Sir John Moore, 1808-1809. tr.
Pedro Donoso. Barceona: Inédita Editores, 2006, 236 p.
Tarragona durant la guerra del Francès (1808-1814) [Catàleg de l’exposició al Tinglado 1.
Moll de Costa del port de Tarragona, de l’11 d’abril al 3 de juliol de 2011]. Tarragona:
Centre d’Estudis Marítims i Activitats del Port / Arola, 2011, 147 p. -IIINEL.TEROL. “El incendio del Alcazar de Toledo en la Guerra de la Independencia”. Castillos de España, núm.
152-153-154 (desembre de 2008 – març de 2009) 147-150.
B.TORO. “Zafra: contribución militar y consecuencias de la Guerra de la Independencia”; en: IX Jornadas de
Historia de Llerena. Congreso Internacional Guerra de la Independencia en Extremadura. II Centenario, 1808-2008.
24-25 d’octubre de 2008 <www.jornadasdehistoriaenllerena.com>.
TORRA I PUIGDELLÍVOL, MARIA PILAR.”Set cartes del calafí Josep Novau a la família (Vilafranca
del Penedès, setembre-octubre 1808)”, en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als
territoris de parla catalana. Jornades d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari
de les batalles del Bruc. Catarroja – Barcelona: Afers, 2011, 71-91 [34/4/10, ++]. -IIINETORRES, RAFAEL. 1808-1814. España contra España. Claves y horrores de la primera guerra civil. Madrid: La
Esfera de los libros, 2008, 263 p.
J.M.TUDANCA; C.LÓPEZ DE CALLE. “Análisis arqueológico del sector noroccidental del recinto fortificado de
la ciudad de Logroño durante la Guerra de la Independencia. La transformación de las antiguas
instalaciones del tribunal inquisitorial en paramento de fusilería”. Castillos de España, núm. 152-153-154
(desembre de 2008 – març de 2009) 127-132.
TULARD, JEAN. Napoleón. Tr. Jordi Terré. Barcelona: Crítica, 2012, 512 p.
TURET CLAPAROLS, JOSEP. “L’altra cara dels setges: entre l’obcecació i el fanatisme”. Revista de
Girona, 247 (març-abril 2008) 28-30 [/ +].-9J.R.URQUIJO. “¿Voluntarios o quintos? Reclutamiento y deserción en la Primera Guerra Carlista”, en:
Violencias fratricidas. Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26
septiembre 2008. Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 99-186.
178
VALENCIANO LÓPEZ, VALENTÍ. “Sobre el nombre de refugiats a Mallorca durant la Guerra del
Francès”. Randa, 63 (2009 = Miscel·lània Gabriel Llpart, III) 41-44. -15VALLS I PUEYO, JOAN. “La guerra del Francès al sud de la comarca del Bages (1808-1814)”.
Dovella, Manresa, 110 (2012) 16-21 [36/4/5+1, ++].-27VALLVERDÚ MARTÍ, ROBERT. “La milícia urbana de Tarragona durant el setge del Francès”. Dins:
ARNABAT MATA, RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions
de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 41-52 [23/3/8, ++]
-26VICTORIA OJEDA, JORGE. Las Tropas Auxiliares de Carlos IV. De Saint-Domingue al Mundo Hispano. Castelló:
Universitat Jaume I, 2011 (Amèrica; 27), 418 p.
VIDAL, CÉSAR. España contra el invasor francés. 1808. Barcelona: Península, 2008 (Atalaya), 250 p.
VILA, PEP. “Al·legacions d’un quinto de Villobí d’Onyar per no incorporar-se a l’exèrcit (1807)”. Quaderns
de la Selva (2012 = XXIII Jornada d’Onomàstica –Lloret de Mar, 16 d’octubre de 2010-) 201-204.
VILA-MASANA I PORTABELLA, JOAN. “Postals de Manresa. Imatges per a la història. 12. La guerra
napoleònica i la cartofília manresana”. Dovella, Manresa, 110 (2012) 13-15 [4/1/3, ++]. -27VILADÉS LLORENS, RAMON. «Fortificació de Busa (1811-1812)". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 98
(2008 = La Guerra del Francès) 21-33.
VILALLONGA, BORJA. “Carles Rahola i el mite dels setges de Girona”. L’Avenç, 327 (Setembre
2007) 36-39.-6J.VILCHES. “Pedro Velarde”, La Aventura de la Historia, 120 (octubre de 2008) 130.
VINAIXA I MIRÓ, JOAN R. «La Junta Corregimental de Tortosa en la guerra del Francès (18081810)», en: SAUCH CRUZ, NÚRIA (ed.). La guerra del Francès als territoris de parla catalana. Jornades
d’estudi. El Bruc (l’Anoia), 23, 24 i 25 de maig de 2008. Bicentenari de les batalles del Bruc. Catarroja –
Barcelona: Afers, 2011, 307-326 [53/5/15, +++]. -IIINEVINAIXA I MIRÓ, JOAN R. “La guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”. Dins: ARNABAT MATA,
RAMON (a c. d.). La guerra del Francès. 200 anys després. Tarragona: Publicacions de la Universitat
Rovira i Virgili de Tarragona, 2013 (Recerca; 29), 53-65 [4/7/-+6, ++] -26ZAMOYSKI, ADAM. 1812. La trágica marcha de Napoleón sobre Moscú. Madrid: Debate, 2005, 688 p.
CONTEMPORÀNIA
DD.AA. Las guerras civiles en la España Contemporánea. Madrid: Asociación de Historia Contemporánea /
Marcial Pons, 2005, 297 p.
ALBÍ DE LA CUESTA, JULIO. El último virrey. Madrid: Ollero y Ramos, 2009, 734 p.
Alcántara. Una leaureada de vida. Madrid: Ministeri de Defensa, 2014, 234 p.
ALMODÓVAR, MIGUEL ÁNGEL. “Caleidoscopio. Mi Héroe: Juan Prim y Prats”. La Aventura de la Historia, 151
(maig de 2011) 114.
179
ÁLVAREZ ABEILHÉ, JUAN – JESÚS MARTÍNEZ DE MERLO. La heráldica y la orgánica de los cuerpos de la
Infantería y Caballería españolas en el siglo XX. Madrid: Ministeri de Defensa, 2014, 600 p.
BASSONI, NICOLA. “Ouvertura del Novecento. La guerra russo-giapponese e le sue relazioni con
l’equilibrio europeo”. Nuova Rivista Storica, v. 98, núm. 1 (2014) 75-110.
BASTART, JORDI. “Amanecer Tuareg. La lucha del pueblo del desierto”. Clío. Revista de historia, 141 (juliol de
2013) 44-53.
BAYONA, LLUÍS; LLUÍS BUSCATA i GEMMA VIEYRA. “La Torre de l’Àngel: telegrafia òptica a
l’Empordà”. Revista de Girona, 247 (Març-abril 2008) 46-51 [7/2/7 +++].-9BERGER, OLIVIER. “Résister sans violence à l’occupant allemand. Exemples choisis en Ile-de-France pendant
la guerre de 1870”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 =
Dossier: La Dissuasion nucléaire) 93-111.
I.BOLINGA. “La invasión de los Cien Mil Hijos de San Luis”. Historia de Iberia Vieja, 60 [juny de 2010] 12-18.
BORREGUERO, EVA. “La revuelta de los cipayos contra el imperio britànico”. Historia. National Geographic, 97
(gener de 2012) 18-21.
BOUZAS, PEMÓN. El informe Manila. Madrid: Martínez Roca, 2005, 332 p.
BRIGHTON, TERRY. El valle de la muerte. Balaclava y la carga de la brigada ligera. Barcelona: Edhasa, 2008, 496 p.
BRUN, JEAN-FRANÇOIS. “Intervention armée en Chine: l’expédition internationale de 1900-1901”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 = Dossier: Les corps
expéditionnaires) 14-45.
CABAÑAS, MIGUEL. “El cañón y la pluma. Federico II el Grande”. La Aventura de la Historia, 167 (setembre
de 2012) 32-35.
CALVO GONZÁLEZ-REGUERAL, FERNANDO. “El ‘capitán que enseñó a generales’. Vida, obra y pensamiento
de Sir Basil Liddell Hart”. Revista de Historia Militar, 111 (2012) 45-117.
CALVO POYATO, JOSÉ. “El atentado contra Prim”. Historia y Vida, 523 (octubre de 2011) 62-69.
CANAL, JORDI. “Frente al espejo de Italia. Liberales y papistas”. La Aventura de la Historia, 161 (març de
2012) 60-63.
CANTERA MONTENEGRO, JESÚS. “Aportaciones singulares de los Ingenieros a la obra civil”. Revista de
Historia Militar, Núm. Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de España. III Centenario de
la creación del arma de ingenieros) 13-32.
CARDONA, GABRIEL. Los Milans del Bosch. Una familia de armas tomar. Barcelona: Edhasa, 2005, 437
p.
-1CARDONA, GABRIEL. A golpes de sable. Los grandes militares que han marcado la historia de España. Barcelona:
Ariel, 2008, 460 p.
CARON, JEAN CLAUDE. Frères de sang. La guerre civile en France au XIXè siècle. Seynel: Champ Vallon, 2009 (La
Chose Publique), 309 p.
D.CARPANETTO. “Garibaldi: el héroe de la liberación de Italia”, Historia. National Geographic, 78 (juny de
2010) 20-24.
180
CASALS, XAVIER. “Los libertadores de América. Historia de unos españoles que dejaron de serlo”. Clío, 119
(setembre de 2011) 62-73.
CASTAÑÓN, CARLOS. “Dos actos y una flecha”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013) 60-62.
N.CERDÁ. “Breve estudio sobre la relación entre guerra y nación en África”. Historia Militar. Revista Digital
[<www.historiamilitar.es>] (en anglès).
CHANG, IRIS. Le viol de Nankin, 1937: un des plus grands massacres du XXè siècle. Paris: Payot, 2007, 383 p.
CHAPONNIÈRE, CORINNE. Henry Dunant, la croix d’un ho-mme. París: Perrin, 2010, 519 p.
J.C.CHIRINOS. “Simón Bolívar. El libertador de América”, Historia. National Geographic, 75 (març de 2010)
80-91.
CIECHANOWSKI, JAN STANISLAW. “Le statut des anciens combattants et des victimes de répressions en
Pologne”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 =
Dossier: France-Pologne) 114-115.
CIFUENTES PEREA, JOSÉ. “Els joves de Terrassa a partir de les actes de classificació i declaració de
soldats dels anys 1893 a 1897”. Terme, Terrassa, 28 (2013) 75-88. -27CLARA I ARISA, JAUME. «El sometent de Moià al primer terç del segle XX». Modilianum. Revista d’Estudis del
Moianès, II època, 33 (2n semestre de 2005).
“Columna Casas Sala, Castelló en la Puebla de Valverde”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro”
[En línia], <aulamilitar.com>.
“Comandante García Sánchez”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
“Condecoraciones Militares relativas a la provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
A.CÒNSUL. “Simón Bolivar. El ‘Libertador’ il·lustrat”, Sapiens, 95 (setembre de 2010) 54-59.
CONTIJOCH I CASANOVAS, JOSEP M. “El sometent de Montblanc a l’inici de la II República”. Aplec
de Treballs, Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, Montblanc, 24 (2006) 197-207. -3CORIA, JAVIER. “Garibaldi. El héroe de dos mundos”. Clío, 71 (setembre 2007) 82-89.
C.DARDÉ. “Juan Prim. El espadón de las mil caras”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 18-24.
DARDE, CARLOS. «Juan Prim. El espadón de las mil caras». La Aventura de la Historia, 147 (gener
de 2011) 18-24. -19DE LA TORRE, ROSARIO. “Francia versus Alemania. Enemigos íntimos”. La Aventura de la Historia, 175 (maig
de 2013) 16-22.
F.L.DEL PINO OLMEDO. “México 1910. Viento de revoluciones”, Clío, 108 (octubre de 2010) 32-41.
DELPERIER, LOUIS. “Los tirailleurs algériens en 1870”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra
Franco-Prusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 18-21.
L.M.DE DIEGO. “Operación Alfa-Kilo (Provide Comfort)”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009)
137-144.
181
DIEGO PAREJA, LUIS MIGUEL DE. “La expedición española a Italia para reponer a Pío X en el gobierno de
Roma”, Revista Española de Historia Militar, 120-121 (2010) 200-206.
DOMÍNGUEZ, M.CH. Vida de Fray Servando. Mèxic: Ediciones Era, Conaculta INAM, 2004.
S.DOMÍNGUEZ. “La línea de defensa del Rio Muluya”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 8-13.
“Dos siglos de servicio militar”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
P.DRAME. «La batalle anglo-zoulou d’Isandhlwana, 22 janvier 1879», Stratégique, núm. 88 (avril 2007)
<www.stratisc.org>. Dossier: «Histoire et stratégie».
“El Gobernador Militar Bermúdez de Castro”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
“El regimiento de Voluntarios de Segorbe”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
J.ELLIOT. La guerra del Chaco”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 18-21.
J.ESCULIES. “Sacrifici de sang irlandès”, Sapiens, 91 (maig de 2010) 48-53.
ESCULIES, JOAN. “Qui va matar Joan Prim?”. Sapiens, 103 (maig de 2011) 40-47. -21-
ESTIVILL, JOSEP. Els anys de la II República a Constantí (1931-1936). Tarragona: Ajuntament
de Constantí, 2007.-4FARRADELLAS, VÍCTOR. “Sekigahara. La unificació del Japó”. Sapiens, núm. 132 (agost de 2013) 38-44.
FERMER, DOUGLAS. “La batalla de Sedán”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra FrancoPrusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 44-51.
FERNÁNDEZ PALACIOS, JOSÉ MARÍA. “Antecedentes de la doctrina Monroe: posibilidades reales y
percepciones acerca de una intervención de la Santa Alianza en Hispanoamérica”. Ab Initio. Revista digital
para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 3, p. 73-96, www.ab-initio.es.
FERRANDIS POBLACIONES, JOSÉ ANTONIO. “Los ingenieros militares en el siglo XIX”. Revista de Historia
Militar, Núm. Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de España. III Centenario de la
creación del arma de ingenieros) 99-135.
FIRVIDA BLANCO, JAVIER. “Medallas y órdenes del imperio japonés (1874-1945)”. Ares Enyalius, 33 (abril de
2013) 52-56.
FLORENTÍN, MANUEL. “Abril 1916. Pascua sangrienta en Dublín”. Clío, 114 (abril de 2011) 40-47.
FLORENSA I PARÉS, JOAN. «La Setmana Tràgica de 1909 viscuda a Moià». Modilianum. Revista d’Estudis del
Moianès, II època, 45 (2n semestre de 2011).
R.FLORES. “¡Mueran los Gachupines! El pulso por la independencia”, La Aventura de la Historia, 136 (febrer
de 2010) 90-97.
L.M.FRANCISCO. “Los Húsares de la Princesa y Diego de León”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 2-9.
182
GARCÍA GARCÍA, ÁNGEL. “La prensa y los conflictos bélicos: la guerra hispanonorteamericana a través de
un diario de provincias”. Anales de Historia Contemporánea, 21 (2005) 427-444.
GARCÍA HURTADO, MANUEL-REYES. Soldados sin historia. Los prisioneros de guerra en España y Francia a finales
del Antiguo Régimen. Gijón: Trea, 2011, 222 p.
GARCÍA-MATARREDONA CEPEDA, DANIEL. “El Sansón extremeño García de Paredes. La leyenda comenzó en
Cefalonia”, Revista Española de Historia Militar, 123 (2010) 77-83.
L.M.GARCÍA MORA. “Entre dos guerras: 1878-1895. El camino hacia Baire”, La Aventura de la Historia, 120
(octubre de 2008) 56-62.
GASCON, BRAULI. “Un maître entre les bales de Pancho Villa». Revista de Girona, 265 (març-abril
de 2011) 22-30. -19GIL HERNANDEZ, JOSE MARIA. «Temprano, la forja de un héroe. Apuntes sobre el historial militar del
teniente coronel D. Claudio Temprano Domingo”. Revista Española de Historia Militar, 129 (2011) 78-84.
GIL HONDUVILLA, JOAQUÍN. “Los sucesos de Tablada de Junio de 1931 y sus consecuencias”. Revista de
Historia Militar, núm. 110 (2011) 11-50.
GIL HONDUVILLA, JOAQUIN. “Gibraltar en la Operación ‘Torch’ (I)”. Revista Española de Historia Militar, 124
(2010) 138-144.
GIL HONDUVILLA, JOAQUIN. “Gibraltar en la Operación ‘Torch’ (II)”. Revista Española de Historia Militar, 125
(2010) 146-151.
“Gobernadores Militares en la Provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
D.GOMÀ. “La llegenda del ‘Hunley’”, Sapiens, 90 (abril de 2010) 36-43.
GÓMEZ RUIZ, MANUEL. El ejército de los Borbones. T.VII: Gobierno provisional, Amadeo I, Alfonso XII, la
Regencia: 1868-1902. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 642 p.
GONZÁLEZ MARTÍN, FRANCISCO JAVIER. “La Guerra de Crimea y la Paz de París (1852-1856)”. Historia 16,
373 (maig 2007) 78-97.
GREGORIO GONZÁLEZ, JOSÉ. “La rebelión de los guanches”. Historia de Iberia Vieja, 68 (febrer de 2011) 66-67.
GUYOT, PHILIPPE. «D’un régiment de marche de la Légion étrangère (RMLE) à l’autre, répétition ou
évolution de l’histoire?”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubredesembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans l’armée française après 1870) 24-34.
HABERBUSH, BENOÏT. “L’emploi de la gendarmerie au Mexique (1861-1867), force prévôtale ou force de
sécurité intérieure?”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010
= Dossier: Les corps expéditionnaires) 3-13.
HALEN Y SARTÍ, JUAN VAN. Memorias. Madrid: Ediciones Polifemo, 2008, 410 p.
F.HERNÁNDEZ. “Asantemir. Los guerreros sagrados de los guanches”. Historia de Iberia Vieja, 57 [març de
2010] 12-17.
183
J.L.HERNÁNDEZ GARVI.”La bomba de Palomares. A un paso del apocalipsis nuclear”. Historia de Iberia Vieja,
64 [octubre de 2010] 88-97.
HIGHAM, ROBIN & FREDERIK W. KAGAN. The Military History of the Soviet Union. Basingstoke (Hampshire):
Palgrave Macmillan, 2010, 336 p.
J.HOYOS. “Ayacucho”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 62-69.
HUCKER, DANIEL. “De ‘quantité négligeable’ au ‘renouveau de la France’: représentations de la France en
tant qu’alliée militaire à la fin des annés 1930”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org],
264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 48-58.
JENSEN, GEOFFREY. Cultura militar española. Modernistas, tradicionalistas y liberales. Madrid:
Biblioteca Nueva, 2014, 286 p.
JIMÉNEZ GUERRERO, JOSÉ. “La emigración clandestina durante el proceso de reclutamiento militar: el caso
de Málaga en el segundo tercio del siglo XIX”. Anales de Historia Contemporánea, 21 (2005) 359-382.
JOULAUD, NICOLAS. “La liquidation des successions des militaires des troupes coloniales et de ceux
décédés hors métropole”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de
2010 = Dossier: La Mort) 44-55.
KALIFA, DOMINIQUE. Biribi. Les bagnes coloniaux de l’armée française. París: Perrin, 2009, 342.
KRÜGER, CHRISTINE G. & SONIA LEVSEN. War Volunteering in Modern Times. From the French Revolution to the
Second World War. Basingstoke (Hampshire): Pal-grave Macmillan, 2010, 312 p.
“La compañía de inválidos de Peñíscola”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<aulamilitar.com>.
“La Guardia Civil y el cuerpo de carabineros en Castellón. 1844-1975”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez
de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
LÓPEZ CORRAL, MIGUEL. La Guardia Civil en la Restauración (1875-1905). Madrid: Actas, 2004, 646 p.
LORENZ MÜLLER, FRANK. “Guerra, unidad y nación. Las bases fundacionales del Reich alemán”. Desperta
Ferro. Historia Moderna, 12 [2014 = La conquista de México] 60-65.
“Los Himnos de España”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Crimea. Un conflicto antiguo en un mundo moderno”. Historia y Vida, 462
(setembre 2006) 60-69.
LUC, JEAN-NOËL (dir.). Soldats de la loi. La gendarmerie au XXè siècle. París: PUPS, 2010, 534 p.
MALISZEWSKI, LECH. “Louis Faury (1874-1947): entre gloire et oubli”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: France-Pologne) 37-44.
MÁRQUEZ QUEVEDO, JAVIER. Canarias y la crisis finisecular española (1890-1907). Del desastre ultramarino a la
garantía de segu-ridad interior. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2007, 700 p.
MARTÍNEZ LÓPEZ, FERNANDO; JORDI CANAL; ENCARNACIÓN LEMÚS. París, ciudad de acogida. El exilio español
durante los siglos XIX y XX. Madrid: Marcial Pons, 2010, 413 p.
MASSÓ CARBALLIDO, JAUME. “Prim a Reus. Dues visites triomfals a la seva ciutat natal (1860 i
1868)”. Cultura i Paisatge, 8 (setembre de 2014) [en premsa]. [4/0/7+2, ++]. -27-
184
MATUTE, ÁLVARO. “Libertad con sangre. En mayo de 1911 las fuerzas de Madero derrotaron a las de
Porfirio Díaz...”. La Aventura de la Historia, 151 (maig de 2011) 62-69.
MÉNDEZ, DANIEL. “El último aliento del Dragón. Nace la república china”. La Aventura de la Historia, 156
(octubre de 2011) 50-55.
“Mesones Militares de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
MIGUEL DE DIEGO, LUIS. “La Academia de Ingenieros de Alcalá de Henares”. Revista Española de Historia
Militar, 131 (2011) 182-192.
MIÑANO, SANTIAGO. “Carolinas y Palaos. El otro caso perejil”. Historia 16, 367 (novembre 2006) 8-16.
MIRAMBELL I BELLOC, ENRIC. “Insubmissions juvenils el 1941. Desobeint quan no s’estilava”.
Revista de Girona, 273 (juliol-agost de 2012) 54-56. -21L.MOLINA. “Apuntes para la historia de los carros de combate en España”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 4851.
MONSUEZ, JEAN-JACQUES. «Les étrangers du service de santé dans la campagne de France”. Revue historique
des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans
l’armée française après 1870) 35-45.
MORETTI, MARIO (avec CARLA MOSCA et ROSSANA ROSSANDA). Brigate Rosse, une histoire italienne. París:
Éditions Amsterdam, 2010, 355 p.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Kanone Rheinmetall K. 18 de 15 cm.”. Revista Española de Historia Militar, 125
(2010) 152-161.
G.NERÍN. “La conquista de Muni. Carne de plantación”. La Aventura de la Historia, 147 (gener de 2011) 3237.
NIETO GARCÍA, ALEJANDRO. La Rebelión militar de la Generalidad de Cataluña contra la
República. El 6 de octubre de 1934 en Barcelona. Madrid: Marcial Pons, 2014, 416 p. -27NOGUERA, ALFONSO. “Libia antes de Gadaffi”. Clío, 114 (abril de 2011) 18-27.
OLTRA, JOAQUIM. “150 años de la guerra civil norteamericana”. Clío, 114 (abril de 2011) 28-39.
J.J.OÑA y F.JIMÉNEZ. “Tensión en capitanía: los sucesos de Valencia de 1929”. Revista de Historia Militar, 103
(2008) 167-205.
OROZCO GUERRERO, ANTONIO. “Los Voluntarios de la Libertad de Cádiz en los primeros momentos del
Sexenio Democrático y su relación con las fuerzas regulares del Ejército. Colaboración y enfrentamiento”.
Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 1 (gener-juny de
2012) 55-78.
ORTEGO, MIGUEL. “El puente de los valientes (2ª parte)”. Ares Enyalius. Revista de historia y actualidad militar,
núm. 28 [2012]
ORTUÑO, MANUEL. «Las aventuras de fray Servando de Mier. El Insurrecto”. La Aventura de la Historia, 89
(marzo 2006) 60-63.
185
V.PADRÓ. “Las guerras del opio. El gigante chino contra las cuerdas”, Historia y Vida, 478 (gener de 2008)
86-93.
PAÑEDA RUÍZ, JOSÉ MANUEL. “Baterías en San Juan de Luz”. Revista Española de Historia Militar, 130 (2011)
108-118.
PAREDES MUÑANTE, JORGE GUILLERMO. “Guerra del Pacífico entre Perú, Bolivia y Chile. El viaje de Prado
(Diciembre 1879) y la falsificación de misivas”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias
Sociales y Humanidades [En línia], Novembre de 2012, artícle núm. 330, www.claseshistoria.com.
PAYNE, STANLEY G. La Europa revolucionaria. Las guerras civiles que marcaron el siglo XX. Madrid: Temas de
Hoy, 2011, 414 p.
PÉREZ ABELLÁN, FRANCISCO. “Prim va ser assassinat perquè volia fer net a la política espanyola”. Sapiens,
núm. 128 (abril de 2013).
F.PÉREZ CALERO. “El camión Schneider. 100 años del primer vehículo blindado del ejército español”.
Historia de Iberia Vieja, 64 [octubre de 2010] 84-86.
PÉREZ PADILLA, LUIS. “Historia de la Policia Armada”. Ares Enyalius. Revista de historia y actualidad militar,
núm. 28 [2012]
PÉREZ PADILLA, LUIS. “Motorización y mecanización de los ejércitos”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 14-20.
F.L.DEL PINO. “Pancho Villa ¿Bandido o revolucionario?”, Clío, 87 (gener de 2009) 70-77.
PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS DEL. “¡Volver! ¿Quiso España reconquistar México?” Clío, 97
(novembre de 2009) 60-67.-13E.PINO. “Simón Bolíval. El libertador”, La Aventura de la Historia, 135 (gener de 2010) 101-104.
PINÓS, PEDRO J. “Amanecer zulú. El trago más amargo del imperio británico”. Clío, 119 (setembre de 2011)
30-37.
B.PIÑA. “Joanna Bourke. La guerra en el siglo XX: viaje al corazón de las tinieblas”, Clío, 87 (gener de 2009)
78-83.
PIZÀ CASTELLÀ, BERNAT. “Joan Castella i el sometent armat a Terrassa”. Terme, Terrassa, 28 (2013)
203-209. -27G.PONTON. “Una batalla antigua. A los 70 años del final de la Guerra Civil”, Clío, 99 (gener de 2010) 14-19.
PORTE, REMY. “La batalla de Frœschwiller”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra FrancoPrusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 22-27.
PORTE, RÉMY. “La encerrona de Metz”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra FrancoPrusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 34-42.
POULOT, BRICE. «L’enseignement du français aux tropes coloniales en Afrique» (14-23);
QUESADA GÓMEZ, AGUSTÍN. “El siglo XX y el Arma de Ingenieros”. Revista de Historia Militar, Núm.
Extraordinario (2012 = Los ingenieros militares en la Historia de España. III Centenario de la creación del arma de
ingenieros) 205-374.
QUINTANA, JOSEP M. Els Nikolaidis. Madrid: Proa, 2006.
186
RAMILA, JANIRE. «Prim, el general. La gran figura española del siglo XIX», Historia de Iberia Vieja,
60 [juny de 2010] 68-75.-17RÁMILA, JANIRE. “Y nació la Guardia Civil. Creación y primeros años de la Benemérita”. Historia de Iberia
Vieja, 76 (octubre de 2011) 42-47.
RÁMILA, JANIRE. “La carga de la brigada ligera. La mayor metedura de pata de la historia militar”. Clío, 122
(diciembre de 2011) 36-45.
J.A.RAMOS. “El Colegio Preparatorio Militar de Trujillo y el Cuartel de Caballería”, Revista Española de
Historia Militar, 107 (2009) 146-155.
RAPIN, AMI-JACQUES. “Le plan des opérations de la champagne d’Italie de 1859. La contribution réelle de
Jomini”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier:
France-Pologne) 78-89.
RODON, JAUME i JOAN PRADOS. Comerma. Un enginyer de l’Armada en el segle de les llums.
Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011 (Biblioteca Serra d’Or; 443), 255 p. [193/4/26+13, ++].-20ROMERO, CARLOS. “Sundiata Keita, la leyenda del rey león”. Clío, 112 (febrero de 2011) 62-69.
SÁEZ, ANNA. “El darrer gran descobridor”. Sapiens, núm. 132 (agost de 2013) 54-58.
SÁEZ, CRISTINA. El saqueo de Benin”. Historia y Vida, 538 (gener de 2013) 20-22.
SAMUELSON, LENNART. Tankograd. The Formation of a Soviet Company Town. Che-liabinsk. 1900-1950.
Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 368 p.
SÁNCHIZ ÁLVAREZ DE TOLEDO, HIPÓLITO. “Aproximación a la historia de las Órdenes Militares españolas
durante la edad contemporánea y su situación en la actualidad”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea,
62 (3/2006) 143-161.
SANCHO, ENRIQUE. “Comanches. El imperio de las praderas”. Clío, 118 (agost de 2011) 28-35.
SELLA, ANTONI. “Papes en guerra. La desconeguda història de com i perquè es va fundar l’estat del
Vaticà”. Sapiens, 116 (maig de 2012) 42-45.
SHOWALTER, DENNIS. “El Ejército de Moltke”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra
Franco-Prusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 12-17.
SHOWALTER, DENNIS. “Prusia y el rostro cambiante de la guerra”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13
[2014 = La Guerra Franco-Prusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 28-33.
SOLAR, DAVID. “Israel, Inglaterra y Francia, a la guerra por el Canal”. La Aventura de la Historia (novembre
2006) 38-46.
SOLE BONET, TON; ESTEVE MESTRE ROIGE (a c.d.). Escrits del Pla d’Urgell. Mollerussa: Institut
d’Estudis Comarcals del Pla d’Urgell / Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell / Pagès, 2010, 208 p. -17TERRÓN PONCE, JOSÉ LUIS. El cementerio anglo-americano en el puerto de Mahon. Menorca: Museu Militar, 2007,
112 p.
187
TIERNO GARCÍA, JORGE. “La moneda en guerra: los procesos independentistas hispanoamericanos (18081826)”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2012, núm. Extraordinari 2, p. 227-277,
www.ab-initio.es.
TORREBADELLA I FLIX, XAVIER. “Antecedentes en la institucionalización de la gimnástica militar española
(1800-1852)”. Revista de Historia Militar, 111 (2012) 185-244.
A.TORTAJADA. “Los enemigos de Israel”, Clío, 80 (juny 2008) 40-47.
TUBAU I GARCIA, ALBERT. “L’enginyer Francec Macià i Llussà (1859-1933)”. Gran Penedès.
Publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs. 21 (Tardor 2009) 12-16.-14“Un siglo de presencia militar en nuestra provincia (1833-1936) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
VALLEJO, MANUEL. El barón Ungern. El último general blanco. Madrid: Éride, 2011, 160 p.
WAWRO, GEOFFREY. “La senda de la guerra, Bismarck, Napoleón III y los orígenes de la Guerra Franco
Prusiana”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra Franco-Prusiana (I). El ocaso de Napoleón
III] 6-11.
WHALEY, JOACHIM. “La Guerra de los Campesinos”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 13 [2014 = La Guerra
Franco-Prusiana (I). El ocaso de Napoleón III] 56-62.
WHYTE, GEORGE. The Dreyfus Affair. A Chronological History. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 560 p.
YUSTE, JAVIER. “Kyu gunto”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Gener de 2012, núm. 11,
p. 20-22. Disponible a: www.delaguerra.net.
Trienni Liberal
ARNABAT, RAMON. Visca el rei i la religió. La primera guerra civil de la Catalunya contemporània (18201823). Lleida: Pagès editors, 2006, 535 p. -4ARNABAT MATA, RAMON. “El paper de la frontera en el conflicte entre revolució i contrarevolució
durant el Trienni Liberal (1820-1823)”. Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, LI (2010 = Actes del
III Congrés d’Història de Girona. “Guerra i poder en terres de frontera (1792-1823)”. Congrés
internacional. Bicentenari de les Guerres Napoleòniques. Girona, 19, 20 i 21 de novembre de
2009), 129-149 [62/4/12, +++].-16ARNABAT I MATA, RAMON. «El Trienni Liberal i els aixecaments reialistes al Berguedà (1820-1823) ". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 105 (2010 = Liberals i absolutistes) 21-31.
ARNABAT MATA, RAMON. “Visca el rei i la religió! El reialsime durant el Trienni Liberal (18201823)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi
d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre
d’Estudis d’Avià, 2013, 17-31 [1/0/2, ++].-24A.BARNADÁS. “El congreso de Viena: Europa tras Napoleón”, Historia. National Geographic, 58 (octubre de
2008) 24-28.
BLANCHON, JEAN-LOUIS. «El combat del bosc de Palau (14 de juny de 1823)». Revista de Girona,
236 (maig-juny 2006) 50-55. -3-
188
G.CARDONA. “Milans del Bosch, un guerrillero liberal”, Historia y Vida, 486 (setembre de 2008) 52-58.
CASALS, XAVIER. “Los cien mil hijos de San Luis. Los franceses invaden de nuevo España”. Clío, 65 (març
2007) 47-53.
DE LA TORRE, ROSARIO. “La guerra de Chateaubriand. Los cien mil hijos de San Luis entran en España”. La
Aventura de la Historia, 166 (agost de 2012) 34-37.
DIEGO PAREJA, LUIS MIGUEL DE. “La Batalla del Trocadero”. Revista Española de Historia Militar, 126-127
(2010) 247-256.
FELIU I MONTFORT, GASPAR. «L'església a Catalunya durant el Trienni Constitucional (1820-1823)". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 105 (2010 = Liberals i absolutistes) 37-42.
FIBLA, ALBERT. “La destrucció d’un poble rebel. El xoc entre liberals i absolutistes a l’Alta Anoia”.
Sapiens, 81 (Juliol 09) 44-48. -11GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Immigració masculina a Reus durant el trienni liberal a través del
reclutament a la milícia nacional (1820-1824)”. Paratge. SCGHSVN, 20/21 (2007-2008) 41-60 [10/2/10
++].-10JUNYENT TRESERRA, ANNA. «1811-1833: Berga i el poder local". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga,
105 (2010 = Liberals i absolutistes) 13-21.
La ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, Les lluites del liberalisme. coord. Ramon Grau. Barcelona: Institut de
Cultura, 2004 (Barcelona Quaderns d’Història, 10).
MATA DE LA CRUZ, SOFIA. “Actuaciones del Cabildo de la Catedral de Tarragona en el Trienio
Liberal (1820-1823). Pérdida, salvaguarda y recuperación del patrimonio artístico de la catedral y
los monasterios de Scala Dei y Poblet”. Dins: SOCIAS BATET, IMMACULADA – DIMITRA GKOZGKOU
(coords.). Nuevas contribuciones en toro al mundo del coleccionismo de arte hispánico en los siglos XIX y
XX. Gijón: Trea, 2013, 249-268 [71/1/49+2, +++].-24A.MOLINER. “Espoz y Mina. El pequeño rey de Navarra”, La Aventura de la Historia, 126 (abril de 2009) 3842.
ORTUÑO MARTÍNEZ, MANUEL. Vida de Mina. Guerrillero, liberal, insurgente. Madrid: Trama Editorial, 2008,
436 p.
ROCA VERNET, JORDI. La Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors. Barcelona: Pagès,
2011, 476 p.
SÁNCHEZ I CARCELÉN, ANTONI. “La Milícia Nacional de Lleida al Trienni Liberal”. Revista
d’Història Moderna i Contemporània, UAB, V (2007) 195-220. -7G.SEGURA. “La invasión de los Cien Mil Hijos de San Luis”, Historia. National Geographic, 65 (maig de 2009)
24-28.
SERRA ROTÉS, ROSA. «El regnat de Ferran VII". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 105 (2010 =
Liberals i absolutistes) 10-13.
“Un estado militar del ejército de Voluntarios Honrados del Reino de Valencia”, Aula Militar de Castellón
“Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
189
Carlinades
ANGUERA, PERE. “Jaume Llort Argilaga, un revolucionari arrauxat”. en: GÜELL, MANEL;
SALVADOR-J. ROVIRA I GÓMEZ (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes.
Estudis Històrics. Tarragona: Port, 2007, 293-306. -7ARENAL, CONCEPCIÓN. Cuadros de la guerra carlista [Segòvia]: Editorial Renacimiento, 2005, 157 p.
ARÓSTEGUI, JULIO – JORDI CANAL. Carlismo y guerras carlistas. Hechos, hombres e ideas. Madrid: La Esfera de
los libros, 2011, 288 p.
BELLVER AMARÉ, FERNANDO. Tomás de Zumalacárregui. Madrid: Síntesis, 2010, 300 p.
BELTRAN REVERTER, JOAN B.; MESEGUER FOLCH, VICENT. L’atac carlista a Alcanar (18 d’octubre de
1835). Sant Carles de la Ràpita: Associació d’Amics i Amigues de la Lectura, 2005, 181 p.-1A.BESGA. “El convenio de Vergara”, Historia 16, 384 (abril 2008) 42-65.
BOFARULL I TERRADES, MANUEL. “Capitostos carlins al Penedès a la tercera guerra”. Del Penedès,
IEP, 23 (2010) 94-101 [++].-17“Buscando al doctor Tallenberg en la batalla de Morella”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En
línia], <aulamilitar.com>.
CAMPÀS, JAUME. “Restaurante El Siglo. Una epopeia en la lluita antifranquista (1970-1977)”. Dins:
MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del
Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià,
2013, 5-179-189 [/3, ++].-24CAMPILLO BESSES, XAVIER. “Lluís Joy i Vidal. Biografia d’un capità de la milícia nacional (17901838)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi
d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre
d’Estudis d’Avià, 2013, 51-70 [38/0/12+7, +++].-24CAMPS GIRONA, JAUME. “La Tercera Guerra Carlina a Alcover. Una aproximació al conflicte i a la
vida diària (1872-1876)”. Butlletí. Centre d’Estudis Alcoverencs, 116 (2009) 65-87 [64/2/20+1, ++]-19J.CANAL. “Carlistas y liberales. Fratricidio”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 122-126.
J.CANAL. “La guerra civil en el siglo XIX (España, Portugal, Francia e Italia)”, en: Violencias fratricidas.
Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008.
Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 187-212.
CARIDAD SALVADOR, ANTONIO. El ejército y las partidas carlistas en Valencia y Aragón (1833-1840). València:
Universitat, 2013, 364 p.
CARLES CLEMENTE, JOSEP. “Cabrera, la guerra de los ‘Matiners’ y sus motivaciones ideológicas
[La riqueza ideológica del carlismo en torno a la guerra dels ‘Matiners’]”. Dins: MONTAÑA
BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista: tradició i furs. II Simposi
d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 107-122 [++]
-26“Carlistas y liberales toman Estella”. Ares Enyalius, 33 (abril de 2013) 10-13.
190
CARLOS CLEMENTE, JOSEP. Diccionario histórico del Carlismo. Pamplona: Pamiela, 2006, 594 p.
CARRANZA, ANDREU. L’hivern del Tigre. Barcelona: Planeta, 2004. -0CARRANZA, ANDREU. «La primera carlinada». Sapiens, 110 (novembre de 2011) 28-33.
F.J.CASPISTEGUI. “Hacer la historia de las guerras carlistas desde el carlismo”, en: Violencias fratricidas.
Carlistas y liberales en el siglo XIX. Actas II Jornadas de estudio del Carlismo. 24 – 26 septiembre 2008.
Estella. Pamplona: Gobierno de Navarra, 2009, 323-380.
CERVERA SANFELIPE, FERNANDO. “Últimas acciones de Cabrera en Cataluña. Batallas de Las
Planes y el Pasteral, 1849”. Historia 16, 364 (agost 2006) 76-83. -INECLARÀ VALLÈS, TURA. “Els mestres d’escola durant la darrera carlinada”. Dins: MONTAÑA,
DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià –
Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 133-142
[47/3/7+3, +++].-24CONSUL, ARNAU. «L’agonia del Carlisme». Sapiens, 110 (novembre de 2011) 38-42.
S.CUBERO. “La defensa militar de Calatayud durante las guerras carlistas”. Revista de Historia Militar, núm.
103 (2008) 11-40.
ELIAS I ESCAYOL, JACINT. “Escrits inèdits de Jacint Elias i escayol: records del passat i entrada dels
carlins a Terrassa el 22 de juliol de 1872”. Terme, Terrassa, 27 (2012) 177-186. -27ESDAILE, CHARLES J. “The British Auxiliary Legion in the First Carlist War”. English Historical Review, v. 121,
núm. 492 (2006) 951-952.
FARRES MALIAN, FRANCESC. “El retrat fotogràfic a l’època carlista a la ciutat de Vic. Suggeriments
i vells records davant un conjunt d’imatges”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART
CANALS (coord.). Estat carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de
maig de 2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 181-206 [40/1/10+1, ++]
-26FERNÁNDEZ ESCUDERO, AGUSTÍN. “El XVII marqués de Cerralbo (1845-1922): Primera parte de la historia de
un noble carlista, desde 1869 hasta 1900”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia],
2011, núm. 2, p. 135-153, www.ab-initio.es.
FERNÁNDEZ ESCUDERO, AGUSTÍN. “El XVII marqués de Cerralbo (1845-1922): Segunda parte de la historia
de un noble carlista, desde 1900 hasta 1922”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia],
2011, núm. 4, p. 67-92, www.ab-initio.es.
L.M.FRANCISCO. “La Caballería española del siglo XIX”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 2-7.
FUSTER, GABRIEL. Un alçament carlí a Mallorca l’any 1835. 2ª ed. Tr. Catalina Gelabert
Bassa. Palma: Lleonard Muntaner, 2010 (1945) (l’Arjau; 22), 222 p. -IIINEGRAU VERGE, FERRAN. “Alguns aspectes sobre la Tercera Guerra Carlista a Ulldecona i les terres
a banda i banda del riu de la Sènia”. Raïls. Revista del Centre d’Estudis Ulldeconencs, 20 (2004) 135203.-0GRAU, JAUME. Carlinades. El “Far-West” a la catalana. Valls: Cossetània, 2007. -5-
191
3ª Guerra Carlista. Alpens (1873), Somorrostro y San Pedro de Abante (1874). Madrid: Almena Ediciones, 2007,
86 p.
J.VAN HALEN. “La forja de un aventurero. Van Halen”, La Aventura de la Historia, 120 (octubre de 2008) 7076).
JORDÀ FERNÁNDEZ, ANTONI. Orígens de la Diputació de Tarragona (1822-1840). Divisió
territorial, organització institucional i relacions amb els ajuntaments. Pròleg de Josep Poblet
Tous. Tarragona: Diputació, 2008, 389 p. + 9 l. [1.749/6/415+29 ++++].-11JUNYENT TRESERRA, ANNA. «Qui eren els carlins berguedans i per què s'enrolaren?". L’Erol. Revista Cultural
del Berguedà, Berga, 105 (2010 = Liberals i absolutistes) 31-36.
JUSTE DE NIN, LLUÍS. La guerra dels besavis. Catalunya 1833-1840. Alacant: Edicions de
Ponent, 2013, 176 p. -24MANCEBO, SÍLVIA. “De Llorens Savalls a Francesc Savalls. Una aproximació a l’entorn familiar
del general carlí”. Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, 4 (IX – 2007) 3. -7MARIMON, SILVIA. «El dificil segle XX». Sapiens, 110 (novembre de 2011) 44-47.
MATA, JORDI. «La guerra dels Matiners». Sapiens, 110 (novembre de 2011) 34-37.
MAYORAL TRIGO, RAÚL. El cinco de marzo de 1838 en Zaragoza. Saragossa: Institución Fernando el Católico,
2014, 379 p.
MOLI FRIGOLA, MONTSERRAT. “Desamortització i carlisme. Les vendes de béns nacionals dels
carlins a la província de Girona (1838-1849)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.).
El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013.
Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 109-116 [1/6/4, ++].-24-
MONTAÑÀ BUCHACA, DANIEL. Los hospitales carlistas del Principado de Cataluña (1833-1840).
Valls: Lectio, 2011 (Punto y Coma; 2), 93 p. -22MONTAÑA, DANIEL I JOSEP RAFART. “Aproximació bibliogràfica al carlisme (2005-2012)”. Dins:
MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista: tradició i furs. II
Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 223267 [3/0/4, ++] -26MONTERO, MANUEL e IMANOL VILLA. Las batallas de Zumalacárregui. Aciertos y limitaciones de un lider militar
legendario. San Sebastián: Txertoa, 2012, 260 p.
MONTESINO-ESPARTERO JULIÀ, LUIS. “Breve reseña sobre la batalla de Berga, último reducto de la
primera guerra carlista y la recuperación de sus defensas”. Castillos de España, 142-143 (juliolsetembre 2006) 118-119. -3MUÑOZ HERNÁNDEZ, PERE. “La premsa i la Tercera Guerra Carlina a la Ribera d’Ebre”.
Miscel·lània del CERE, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, 16 (2003) 243-263. -1NAVASCUÉS, ENRIQUE. «El Batallón Gandesa». Antzina [en línea], juny de 2006, núm. 1 [Consulta
de 14-06-2006]. Disponible a: <www. Antzinako.org/Revista/Antzinako_1.pdf>,21-29. -INE-
192
“Notas sobre los transportes militares por ferrocarril en Castellón en el entorno de la IIIª Guerra Carlista”,
Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
PARDO SAN GIL, JUAN. “Los ejércitos carlistas en 1872-76”. Aportes, 58 (2/2005) 50-101. -2PARDO, JUAN y JUANTXO EGAÑA. Historia fotográfica de la última guerra carlista (1872-1876). Andoain: Txertoa,
2007, 162 p.
PEDRALS COSTA, XAVIER. “Els dietaris personals com a font històrica. Les guerres carlines al
Dietari de Pau Anfruns”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.).
Estat carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià:
Centre d’Estudis, 2014, 123-133 [++] -26PÉREZ CABANES, RAFAEL. “El darrer Galdós: Una perspectiva del carlisme”. Dins: MONTAÑA,
DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià –
Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 143-149 [/7,
++].-24PICAS, MARTÍ. “Les defenses exteriors de Berga (1840)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART
(coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de
2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 71-91 [18/6/7+1, +++].-24PIRALA Y CRIADO, ANTONIO. Vindicación del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del Convenio de
Vergara. Ed. de Pedro Rújula. Pamplona: Urgoiti Editores, 2005, 322 p.
PLANES I BALL, JOSEP ALBERT. “Advocats i levites: una aproximació sociològica a l’elit dirigent del
carlisme urgellenc (1860-1875)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir
i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de
Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 117-132 [30/4/17+2, +++].-24PLANES I BALI, JOSEP ALBERT. “Viure (i sobreviure) en la línia de foc: la vila de Prats de Lluçanès
en la Tercera Guerra Carlista”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS
(coord.). Estat carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de
2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 167-180 [34/2/8+3, ++]
-26PUJOL, ENRIC. “Abdon Terrades, figura clau del segle XIX català”. Revista de Girona, 275
(novembre-desembre de 2012) 54-56.-22QUINTANA SEGALÀ, JOAN XAVIER – MATEU MORILLAS TORNÉ. “Algunes problemàtiques de la
cartografia històrica. El cas de la Primera Guerra Carlina a Catalunya”. Treballs de la Societat
Catalana de Geografia, 73 (juny de 2012) 193-210 [http:/revistes.iec.cat/index.php/TSCG]. -24QUINTANA, JOAN - XAVIER. “Genealogia d’un alçament carlí a Catalunya. El cas de Francesc
Costa a Sant Vicenç dels Horts”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir
i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de
Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 33-50 [55/6/9, +++].-24RAGUER, HILARI. “Cruzada. El aval a los sublevados”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006) 62-67.
I.RÁMILA. “¡Dios, Patria y Rey! Las Guerras Carlistas”, Historia de Iberia Vieja, 42 [2009] 40-47.
193
“Ramón Cabrera y el inicio de la espiral de la crueldad en la 1ª Guerra Carlista en el Maestrazgo, Bajo
Aragón y Tierras del Ebro”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
ROCA MARSINYAC, FRANCESC. “Les aventures i desventures del crani del conte d’Espanya.
Paradigma d’una época ?”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.).
Estat carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià:
-26Centre d’Estudis, 2014, 95-106 [1/0/0, +]
RODRÍGUEZ, CONXA. “La metamorfosi del Tigre del Maestrat”. L’Avenç, 319 (desembre 2006) 2427. -4RODRÍGUEZ, CONXA. “El Tigre. Cabrera, conde de Morella”. La Aventura de la Historia, 98
(desembre, 2006) 32-37. -4RÚJULA, PEDRO. “El mito. Violencia, miedo y poder”. La Aventura de la Historia, 98 (desembre, 2006)
38-43. -4RÚJULA LÓPEZ, PEDRO VÍCTOR. “Triunfo del liberalismo frente al carlismo. 1839. La toma de Ramales”. La
Aventura de la Historia, 171 (gener de 2013) 25.
P.SAGARRA. “El ‘pater’ Indalecio: Capellán millitar entre tres guerras”, Ares. Revista de Historia Militar, 11
(novembre-desembre de 2009) 50-56.
SALVADÓ POY, ROC. “La Tercera Guerra Carlista i la guerra naval a l’Ebre”. Recerca, Tortosa, 10
(2006) 237-260. -5SÁNCHEZ, JAVIER. “La batalla de Barbastro [1837]”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Novembre de 2010, núm. 6, p. 19-31. Disponible a: www.delaguerra.net.
SÁNCHEZ-AGUSTÍ, FERRAN. “El Requetè contra Franco. El carloctavisme”. Dins: MONTAÑA,
DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià –
Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 167-178
[7/1/19+3, ++].-24SÁNCHEZ CARCELÉN, ANTONI. “La Primera Guerra Carlina a les Valls d’Àneu”. Dins: MONTAÑA
BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista: tradició i furs. II Simposi
d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 35-56
[89/4/40+3, +++]
-26-
SANTOS ESCRIBANO, FRANCISCO. “La Primera Guerra Carlista en Navarra y sus consecuencias: las ventas de
‘corralizas’, otro modelo de desamortización”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias
Sociales y Humanidades [En línia], Febrer de 2012, artícle núm. 283, www.claseshistoria.com.
SAUCH CRUZ, NÚRIA. Guerrillers i bàndols civils entre l’Ebre i el Maestrat. La formació d’un País Carlista (18081844). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004 (Biblioteca Abat Oliba, 260).
SAUCH CRUZ, NÚRIA. “La Guerra dels set anys a Ulldecona (1833-1840)”. Raïls, Ulldecona, 21
(2005) 134-158. -2-
194
SAUCH CRUZ, NÚRIA. “El control del territori en temps de guerra (1a. Meitat del s. XIX): els
sistemes defensius i les fortificacions al sud de l’Ebre i el Maestrat”. Recerca, AHCTE, 11 (2007)
113-136 [52/7/5+8 +++]. -8SAÜCH CRUZ, NÚRIA. “Un retrat del general carlista Ramon Cabrera a partir de la premsa liberal
(1840)”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART (coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi
d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de 2013. Hospitalet de Llobregat: Centre
d’Estudis d’Avià, 2013, 93-108 [35/0/25+1, +++].-24SAUCH CRUZ, NÚRIA. “Retalls de la Primera Guerra Carlina i dels seus personatges a través d’un
manuscrit anònim”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat
carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià:
Centre d’Estudis, 2014, 57-69 [3/1/8, ++]
-26-
SIMO I SERRES, JOSEP. Crònica de Porrera, 1865. Porrera: Ajuntament i Arxiu Comarcal del
Priorat, 2008, 339 p. [/4/16 ++].-9TOLEDANO GONZÁLEZ, LLUÍS FERRAN. La Muntanya insurgent. La tercera guerra carlina a Catalunya,
1872-1875. Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2004 (Quaderns del Cercle, 20) 545 p.-0TOLEDANO GONZÁLEZ, LLUÍS FERRAN. “La política dels capitans generals en temps de carlinada i
revolta republicana”. Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat
carlista: tradició i furs. II Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià:
Centre d’Estudis, 2014, 135-154 [29/2/15+6, +++]
-26TORNER PLANELL, JORDI. “El setge de Solsona (1838-1840) i la modernització de l’exèrcit carlí”.
Dins: MONTAÑA BUCHACA, DANIEL i JOSEP RAFART CANALS (coord.). Estat carlista: tradició i furs. II
Simposi d’Història del Carlisme. Avià – Berga. 10 de maig de 2014. Avià: Centre d’Estudis, 2014, 87-93
[12/2/4, ++]
-26-
URCELAY ALONSO, JAVIER. Cabrera. El tigre del Maestrazgo. El Carlismo entre el Antiguo Régimen y la
Restauración. Barcelona: Ariel, 2006, 542 p.
U.URCELAY. “Las siete vidas del ‘Tigre’”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre de 2009)
2-10.
VALLVERDÚ I MARTÍ, ROBERT. “Fons del Carlisme”. en: GÜELL, MANEL; SALVADOR-J. ROVIRA I
GÓMEZ (Ed.). L’Home i l’historiador. Homenatge a Josep M. Recasens i Comes. Estudis Històrics.
Tarragona: Port, 2007, 307-315.-7-
VALLVERDÚ I MARTÍ, ROBERT. El Carlisme català durant la Segona República Espanyola (19311936). Anàlisi d’una política estructural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2008 (Abat Oliba, 280), 367 p. [483/16/179+36 +++].-9VALLVERDÚ I MARTÍ, ROBERT. “La desfeta del Terç de Nostra Senyora de Montserrat.
Aproximació sociològica als seus components”. Dins: MONTAÑA, DANIEL i JOSEP RAFART
(coord.). El carlisme ahir i avui. I Simposi d’història del Carlisme. Avià – Berga. 11 de maig de
2013. Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis d’Avià, 2013, 151-165 [20/1/15, +++].-24VINAIXA MIRÓ, JOAN R. “La navegació pel riu Ebre a la Primera Guerra Carlista (1833-1840)”.
Recerca, Tortosa, 10 (2006) 201-236. -5-
195
Àfrica
J.E.ÁLVAREZ. “La rebelión del Rif en Marruecos. Nacionalismo y religión”. Historia Militar. Revista Digital
[<www.historiamilitar.es>] (en anglès).
ANGUERA, PERE. “El general Prim. Historia de un conspirador”.Clío, 52 (Hivern 2006) 84-95.
BALLANO GONZALO, FERNANDO. “Expulsados del paraíso. Guinea, el imperio tropical de Franco”. La
Aventura de la Historia, 172 (febrer de 2013) 62-65.
G.CARDONA. “Annual y Monte Arruit. El matadero”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008)
134-138.
G.CARDONA. “La toma del Gurugú. Espejismo en Melilla”, La Aventura de la Historia, 133 (novembre de
2009) 36-41.
CARRASCO GARCÍA, ANTONIO. Imágenes del desastre. Annual 1921. Madrid: Almena Ediciones SL., 2005.
CARRASCO GONZÁLEZ, ANTONIO M. El reino olvidado. Cinco siglos de historia de Espa-ña en África. Madrid: La
Esfera de los libros, 2012, 392 p.
COLOMAR CERRADA, VICENTE PEDRO. Primo de Rivera contra Abd-el Krim. Madrid: Ediciones de Buena Tinta,
2013, 340 p.
DALMASES, PABLO DE. Los últimos de África. Crónica de la presencia española en el continente africano. Córdoba:
Almuzara Ediciones, 2007, 172 p.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “Tetuán 1860. La primera guerra de África”. Clío, 126 (abril
de 2012) 30-39. -21DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “Sueño en África. El protectorado español en Marruecos”. Clío. Revista
de historia, 140 (juny de 2013) 26-33.
DOLADO, JESÚS. “Centenario del Protectorado de Marruecos”. Ares Enyalius. Revista de historia y actualidad
militar, núm. 28 [2012]
FERNÁNDEZ DELGADO, JUAN JOSÉ. Como un castillo de naipes. El desastre de Annual. Madrid: Chiado, 2013, 628
p.
GAJATE BAJO, MARÍA. “El desastre de Annual. El pleito de las responsabilidades en la gran prensa (19211923)”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny
de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la instauración
del protectorado español de Marruecos) 119-138.
GARCÍA DEL RÍO FERNÁNDEZ, JUAN; CARLOS GONZÁLEZ ROSADO. Blocaos.Vida y muerte en Marruecos. Madrid:
Almena, 2009, 332 p.
GONZÁLEZ ANDRADAS, ROGELIO. Campaña del Rif (Marruecos 1859 – 1927). Astorga (Lleó): CSED, 2013, 270
p.
HERNÁNDEZ NAVARRO, FRANCISCO JAVIER; ANTONIO PRIETO BARRIO. “Una gran desconocida. La Orden Militar de
la Constancia del Protectorado Español en Marruecos (1946-1957) ”, Revista de Historia Militar, 107 (2010) 151184.
196
JIMENEZ DOMINGUEZ, JOSE MARIA. Fuerzas regulares indígenas. De Melilla a Tetuán, 1911-1914. tiempos de
ilusión y de gloria. Madrid: Almena Ediciones, SL., 2006.
LANCHARES, FRANCISCO J. “Los escuadrones de Alcántara”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 6-12.
MACÍAS FERNÁNDEZ, DANIEL. “Las campañas de Marruecos (1909-1927)”. Revista Universitaria de Historia
Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras
coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la instauración del protectorado español de
Marruecos) 58-71.
MADARIAGA, MARIA ROSA. En el barranco del Lobo. Las guerras de Marruecos. Madrid: Alianza, 2005.
MANRIQUE GARCÍA, JOSÉ Mª y LUCAS MOLINA FRANCO. La Legión y la “Guerra Relámpago”. Yagüe y el cuerpo
de ejército marroquí (I). Granada: Galland, 2010, 71 p.
MAÑES POSTIGO, JOAQUIN. Españoles en la legión extranjera francesa. Barcelona: Inédita, 2009, 640 p.
MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “A punta de pistola. Guinea, el imperio tropical de Franco”. La Aventura de la
Historia, 172 (febrer de 2013) 58-61.
MARTÍN GÓMEZ, ANTONIO LUIS. Los combates de Ceuta. Guerra de África. 1859-1860. Madrid: Almena, 2009
(Guerreros y batallas; 54), 112 p.
MARTÍN GÓMEZ, ANTONIO LUIS. La batalla de Castillejos. Guerra de África. 1859-1860. Madrid: Almena, 2009
(Guerreros y batallas; 58), 112 p.
MARTÍNEZ ANTONIO, FRANCISCO JAVIER. La otra guerra de África. Ceuta: Ar-chivo General, 2010, 356 p.
MARTÍNEZ DE BAÑOS CARRILLO, FERNANDO. Aduares y Gumillas. Melilla, 1909. Saragossa: Delsan, 2009, 302 p.
NERÍN, GUSTAU. “Gonzalo de Reparaz, un colonialista anarquista?”. L’Avenç, 365 (febrer de 2011)
32-37. -18NÚÑEZ FLORENCIO, RAFAEL. “Marruecos patio trasero. 1921. Annual”. La Aventura de la Historia, 171 (gener
de 2013) 26.
PÉREZ GALDÓS, BENITO. Aita Tettauen (Episodios Na-cionales 36/Cuarta serie). Madrid: Alianza, 2010, 256 p.
PIÑOL ALABART, DANIEL – ALFREDO REDONDO PENAS. Col·lecció de cartes del general Prim
(1834-1871). Reus: De Librum Tremens, 2013, *** p. -24PRIM Y PRATS, JOAN; GODFREY RHODES I CHARLES EDMOG. El viaje a oriente del general Prim.
Ed. de Francisco J. Martínez Antonio. Madrid: Miraguano, 2014 (Viajes y Costumbres),
592 p. -26PROUS I VILA, JOSEP MARIA. Cuatro gotas de sangre. Barcelona: Barril & Barral, 2011, 336 p.
REDONDO PENAS, ALFREDO. Guerra d’Àfrica (1859-1860). Els 466 del general Prim. Valls:
Cossetània Edicions, 2008 (El Tinter, 80), 214 p.-7REDONDO PENAS, ALFREDO. “Ceuta y la guerra de África de 1859-1860”. En: XII Jornadas
de Historia de Ceuta. Ceuta: Instituto de Estudios Ceutíes, 2011, 181-203 [91/3/22+8, +++]-19J.M.REVERTE. “El desastre inevitable [Annual]”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 88-95.
197
RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, AGUSTÍN RAMÓN. La guerra de Melilla en 1898. Madrid: Almena, 2009, 191
p.
RUÍZ AGUIRRE BULLIDO, ALFONSO DE – ÁNGEL GARCIA PINTO (il.). La legión en las campañas de Marruecos
(1921-1927). Valladolid: Alcañíz-Fresno’s, 2014, 416 p.
SANTOLARIA, FRANCESC. El Banquet de la Victòria i els Fets de “¡Cu-Cut!”. Cent anys de l’esclat catalanista de
1905. Barcelona: Meteora, 2005 (Cronos, 4), 234 p.
SEQUERA MARTÍNEZ, LUIS DE. Poto Poto. Las tropas de guarnición en los territorios españoles de Guinea. Madrid:
Ministerio de Defensa, 2006, 348 p.
J.J.TOLEDO. “La artillería en la campaña de Marruecos (1859-1860). Breve recorrido por las piezas
existentes”, Revista Española de Historia Militar, 105 (2009) 87-96.
TORRECILLAS VELASCO, ANTONIO. Dos civilizaciones en conflicto. España en el África musulmana. Historia de una
guerra de 400 años (1497-1927). Valladolid: Quirón Ediciones, 2006, 732 p.
VILLANOVA, JOSÉ LUIS y LUIS URTEAGA. “Jesús Jiménez Ortoneda, interventor militar en el Rif (1911-1936)”.
Hispania, 232 (maig-agost 2009) 428-448.
J.VILLASÁN. “El desastre de Anual y la caballería de Alcántara”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 14-20.
Guerra Civil Nordamericana
BALLARD, MICHAEL B. “Decepciones y determinación. Los intentos de U. S. Grant de tomar Vicksburg,
diciembre de 1862-enero de 1863”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7 [2013 = Vicksburg 1863] 20-25.
A.BARNADAS. “La conquista del Oeste: indios, colonos y soldados”, Historia. National Geographic, 75 (març
de 2010) 30-36.
BARRET, S. M. Gerónimo. Historia de mi vida. Tr. Manuel Sacristán. Bar-celona: Crítica, 2013, 232 p.
CANICIO, RAUL C. “Con el Sur… y con el Norte. El conflicto de Sucesión en Estados Unidos”. La Aventura
de la Historia, 161 (març de 2012) 64-67.
ESTEBAN, ALBERTO RAUL. “Asalto al Fuerte William Henry”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Gener de 2012, núm. 11, p. 8-19. Disponible a: www.delaguerra.net.
GABARDOS MONTAÑÉS, RAFAEL. “Gregori Boyington”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Novembre de 2010, núm. 6, p. 84-85. Disponible a: www.delaguerra.net.
GABARDOS MONTAÑÉS, RAFAEL. “General James Ewell Stuart”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar
[En línia] Gener de 2011, núm. 7, p. 77-78. Disponible a: www.delaguerra.net.
KEEGAN, JOHN. Secesión. Tr. José Adrián Vitien. Madrid: Turner, 2011, 516 p.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Estados Unidos. Norte frente a Sur”. La Aventura de la Historia, 150 (abril de 2011)
48-57.
MARTIN, DAVID. “Las batallas por Vicksburg (abril-mayo de 1863)”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7
[2013 = Vicksburg 1863] 26-35.
MARTIN, DAVID. “Port Hudson”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7 [2013 = Vicksburg 1863] 36-37.
198
MOSIER, JOHN. “Ulysses S. Grant, la forja de un líder”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7 [2013 = Vicksburg
1863] 12-15.
NOVIALS, ALEX. “La gran victòria de Toro Assegut. Així va caure el seté de cavalleria davant els guerrers
indis”. Sapiens, 55 (maig 07) 32-39.
NOVIALS, ÀLEX. “El dia més sagnant de la Guerra de Secessió”. Sapiens, 118 (juliol de 2012)
QUARSTEIN, JOHN V. “Hampton Roads: la batalla de los Ironclads”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2
[2013 = El estallido de la Guerra de Secesión] 26-31.
QUARSTEIN, JOHN V. “La vida en el Ejército de la Península”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 2 [2013 = El
estallido de la Guerra de Secesión] 20-24.
QUARSTEIN, JOHN V. “Cazar al conejo en su madriguera. El sitio de Vicksburg”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 7 [2013 = Vicksburg 1863] 38-46.
QUARSTEIN, JOHN V. “David G. Farragut y su aventura en el Misisipi”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 6
[2013 = Lepanto] 58-64.
QUARSTEIN, JOHN V. “Vicksburg, el Gibraltar de la Confederación”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7
[2013 = Vicksburg 1863] 6-10.
SUTHERLAND, DANIEL E. “El rostro humano de la campaña de Vicksburg”. Desperta Ferro. Historia
Moderna, 7 [2013 = Vicksburg 1863] 16-19.
TRUDEAU, NOAH ANDRE. Robert E. Lee. Lessons in Leadership.
Macmillan, 2010 (2009), 256 p.
Basingstoke (Hampshire): Palgrave
VARGAS GONZÁLEZ, ALEJANDRO. “La Unión en la Guerra de Secesión (1861-1865)”. Historia 16, 359 (marzo
2006) 74-85.
J.VERAMENDI. “El brazo derecho de Lee. Las campañas de ‘Stonewall’ Jackson”, De la Guerra. Revista Digital
de Historia Militar Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.
VERAMENDI B., JAVIER. “La campaña del valle de Shenandoah”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar
[En línia] Març de 2010, núm. 4, p. 15-41. Disponible a: www.delaguerra.net.
VERAMENDI B., JAVIER. “La campaña de los 7 días. De cómo el rayo lució después de que el trueno sonara”.
DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Gener de 2011, núm. 7, p. 22-74. Disponible a:
www.delaguerra.net.
VICH SÁEZ, SERGI. “Gettysburg, el golpe de gracia”. Historia y Vida, 515 (febrer de 2011) 52-71.
C.VIDAL. “’Stonewell’ Jackson. El brazo derecho del general Lee [I]”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 2-6.
C.VIDAL. “’Stonewell’ Jackson. El brazo derecho del general Lee [II]. De la campaña de los Siete días a
Chancellorsville”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 10-15.
WINSCHEL, TERRENCE J. “La aterradora cruzada por la supervivencia. Ciudadanos de Vicksburg recuerdan
sus experiencias de la vida bajo el asedio”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 7 [2013 = Vicksburg 1863] 4851.
Cuba i Filipines
199
ADAMS FERNÁNDEZ, CARMEN. “Memoria gráfica de la Guerra de Cuba. La historia visual y la revista ‘La
Ilustración Española y Americana’”. Norba – Arte, 31 (2011) 67-88.
ALONSO ÁLVAREZ, LUIS. El coste del imperio asiático. La formación colonial de las islas Filipinas bajo
dominio español, 1565-1800. A Corunya: Universidade, 2009, 372 p.
BARBARÀ, JOAN. “Els últims gironins de Filipines”. Revista de Girona, 276 (gener-febrer de 2013)
50-55 [++].-23CAÑETE PÁEZ, FRANCISCO. “Enigmas sobre la muerte del General Silvestre”. Ares Enyalius, 30 (gener de
2013) 22-28.
CARDEÑOSA, BRUNO. “Maine: Casus Belli”. Historia de Iberia Vieja, 90 (desembre de 2012) 42-47.
N.CERDÁ. “1898: la guerra
[<www.historiamilitar.es>].
hispano-americana
en
la
web”.
Historia
Militar.
Revista
Digital
CIFUENTES PEREA, JOSÉ LUIS. “Constantí 1895-1898. Cuatro años de quintas”. Estudis de
Constantí, 24 (2008) 21-65. [32/3/7+5 ++] .-9CIFUENTES PEREA, JOSE-LUIS. «Soldats de Montblanc morts a la guerra de Cuba (1895-1898)». El
Foradot, Montblanc, 66 (maig-juny de 2011) 12 i 14. -18CIFUENTES PEREA, JOSE LUIS. «Juan, José y Félix. De Constantí a Cuba: un viaje sin retorno (18951898)». Estudis de Constantí, 27 (2011) 81-119 [98/2/, ++]. -18CIFUENTES PEREA, JOSÉ LUIS. «José Casas Martorell, una tumba sin cruz en las aguas de Santiago
de Cuba». Estudis de Constantí, 28 (2012) 97-126. -21CIFUENTES PEREA, JOSÉ LUIS. “De Constantí a la guerra de Filipinas: Jaime Canals Solsona
(Constantí 1875 – Manila 1897)”. Estudis de Constantí, 29 (2013) 171-188 [41/4/8+5, ++]
-26DE LA TORRE, ROSARIO. “Fin del Imperio de ultramar. 1898. Santiago de Cuba”. La Aventura de la Historia,
171 (gener de 2013) 26.
DOLADO, JESÚS. “La muerte del teniente Palao y sus 40 mejazníes”. Ares Enyalius. Revista de historia y
actualidad militar, núm. 28 [2012]
ESCALONA JIMÉNEZ, MANUEL. Cuba, el gran cuartel: 1810-1840. Madrid: Ministerio de Defensa, 2004, 526 p.
ESCOBAR GOLDEROS, MARIO. Conspiración Maine. Madrid: Nowtilus, 2006, 424 p.
ESCOBAR GOLDEROS, MARIO. “La conspiración del Maine”. Historia 16, 361 (maig 2006) 76-89.
ESCRIGAS RODRÍGUEZ, JUAN. Atlas ilustrado de la guerra de Cuba. Madrid: Susaeta, 2012, 248 p.
FERNÁNDEZ DURÁN, REYES. La corona española y el tráfico de negros. Madrid: Ecobook, 2012.
GARCÍA DE GABIOLA, JAVIER. “Cuba. La victoria frustrada”. Historia y Vida, 539 (febrer de 2013) 68-77.
M.I.GODOY-A.MORTERA. “1898. Los combates de Guantánamo”, Revista Española de Historia Militar, 104
(2009) 15-22.
200
GREGORIO HERNÁNDEZ, CARLOS. “Las repercusiones del 98 en Canarias”. Aportes. Revista de Historia
Contemporá-nea, 62 (3/2006) 18-25.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “¡Que vienen los yanquis! La psicosis de invasión americana en el verano
del 98”. Historia de Iberia Vieja, 70 (abril de 2011) 50-57.
LAWRENCE TONE, JOHN.Guerra y genocidio en Cuba (1895-1898). Madrid: Turner, 2008, 424 p.
LLORENS, CARLES. «Fins a la última gota de sang. La guerra de Cuba o la fi de l’imperi colonial
espanyol». Sapiens, 99 (gener de 2011) 26-35. -19LÓPEZ, CAROLINA ELISABET. “Los intelectuales argentinos frente a la independencia cubana de 1898. Último
bastión imperialista y nuevo estatus colonial”. Araucaria. Revista iberoamericana de filosofía, política y
humanidades, 26 (2011) 3-25.
D.MACÍAS. “Los efectos ‘morales’ de la guerra de 1898 y sus inercias en la campaña de Melilla de 1909”.
Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].
MARTÍN GÓMEZ, ANTONIO L. Filipinas 1847-1851. Las campañas del Caraballo, Balanguingui y Joló. Madrid:
Almena Ediciones, SL., 2006.
MARTÍN RUÍZ, JUAN ANTONIO. “Nuevas fuentes documentales sobre el Asedio de Baler (1898-1899). El
relato de Ramón Buades Tormo”. Revista de Historia Militar, núm. 110 (2011) 51-76.
MASA GARCÍA, RAÚL. “El general chileno Pedro Vargas Sotomayor. Maestro de mambises”. SudHistoria.
Revista digital de estudios desde el sur, 3 (2011) 54-71.
MORTERA PEREZ, ARTEMIO. «1898. La Batería del Morro”. Revista Española de Historia Militar, 130 (2011) 132144.
MORTERA PEREZ, ARTEMIO. «Los cañones de Santiago ayer y hoy (I)”. Revista Española de Historia Militar,
131 (2011) 146-159.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. «Los cañones de Santiago ayer y hoy (II)”. Revista Española de Historia Militar,
132-133 (2011) 194-209.
A.A.NOFI. “De ‘Dagoes’ a ‘españoles atrevidos’. La opinión de los soldados americanos acerca de sus
adversarios, 1898”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].
R.NUÑEZ. “El desastre del 98”, La Aventura de la Historia, 121 (novembre de 2008) 128-132.
PUELL DE LA VILLA, FERNANDO. El desastre de Cuba, 1898. Las Guásimas. El Caney, las Lomas de San Juan.
Madrid: Almena, 2005 (Guerreros y batallas, 18), 85 p.
PUELL DE LA VILLA, FERNANDO. “Guerra en Cuba y Filipinas. Combates terrestres”. Revista Universitaria de
Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras
coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la instauración del protectorado español de
Marruecos) 34-57.
RÁMILA, JANIRE. “Valeriano Weyler y la guerra de Cuba”. Historia de Iberia Vieja, 69 (març de 2011) 62-67.
REY, MIGUEL DEL y CARLOS CANALES. Breve historia de la Guerra del 98. España contra los Estados Unidos.
Madrid: Nowtilus, 2010, 303 p.
C.SÁEZ. “Hearst, o cómo se gestó la Guerra de Cuba”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 76-84.
201
SALINAS, MARIA LAURA; OMAR SVRIZ WUCHERER, PEDRO MIGUEL. “Liderazgo guaraní en tiempos de paz y
de guerra. Los caciques en las reducciones franciscanas y jesuítas, siglos XVII y XVIII”. Revista de Historia
Militar, núm. 110 (2011) 113-151.
UGALDE, ALEXANDER (coord.) - CECILIA ARROZARENA – FÉLIX JULIO ALFONSO LÓPEZ – JOSEBA
AGUIRREAZCUENAGA. Patria y libertad. Los vascos y las guerras de independencia en Cuba (1868-1898).
Tafalla: Txalaparta, 2014 (2012), 326 p.
IGM
ALPERT, MICHAEL. “Bombardeos sobre Inglaterra”. Historia 16, 375 (Juliol 2007) 36-47.
ANDRIESSEN, J.H.J.; DAVID BOYLE. I-II Guerra Mundial en imágenes. Madrid: Edimat Libros, 2009.
ANDURAIN, JULIE D’. “Le général Gouraud, chef du corps expéditionnaire des Dardanelles en 1915”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 = Dossier: Les corps
expéditionnaires) 45-56.
AVENEL, JEAN-DAVID. Interventions alliées pendant la guerre civile russe (1918-1920). París: Économica, 2010,
230 p.
BACH, ANDRÉ. “La mort en 1914-1918”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 259
(abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 23-32.
BEAUPRE, NICOLAS. Écrire en guerre, écrire la guerre. France, Allemagne. 1914-1920. Paris: CNRS Éditions, 2006,
292 p.
BENGOECHEA, SOLEDAD. “Organització obrera i patronal a Igualada en la Primera Guerra
Mundial”. Plecs d’Història Local, 115, de l’Avenç, 229 (Febrer 2005) 3-5.
-1BERNÁRDEZ RODAL, ASUNCIÓN. “Sofía Casanova en la I Guerra Mundial. Una reportera en busca de ‘la paz
de la guerra’”. Historia y comunicación social, 18 (2013) 207-221.
BLOND, GEORGE. La batalla de Verdún. Barcelona: Inédita, 2008, 480 p.
BOURLET, MICHAEL. “Bélgica mancillada”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 0 [2013 = 1914. La
invasión de Bélgica] 4-9.
BROADBERRY, STEPHEN et HARRISON, MARK (ed.). The economics of World War I. Cambridge: CUP, 2005, 345
p.
CANFORA, LUCIANO. 1914. Barcelona: El Viejo Topo, 2014, 139 p.
M.CAPONI. “Una diozesi in guerra: Firenze (1914-1918)”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci.
Any 50, 1 (gener-març de 2009) 231-255.
CARANCI, CARLO. “La guerra del amo blanco. Epopeya alemana en Camerún”. La Aventura de la Historia, 99
(gener de 2007) 34-38.
CASANOVA JULIÁN. Europa contra Europa. 1914-1918. Barcelona: Crítica, 2011, 258 p.
S.CASAS. “El primer genocidi del segle XX. L’extermini del poble armeni durant la primera guerra
mundial”. Sapiens, núm. 66 (abril 08) 18-25.
202
CASTELLVÍ, JOSEP M.; GUARRO, JOSEP. La guerra secreta del Mediterrani. Submarins alemanys i
vaixells aliats a la costa de Tarragona (1914-1918). Lleida: Pagès Editor, 2005, 306 p. -1CASTRO, SANTOS. “La Gran Guerra y la sociedad civil”. Temas para el Debate, 237-238 (agost-setembre de
2014) 20-25.
CHAVARRIA, ADRIÀ. “’Es giebt Krieg!’ Hi ha guerra”. Serra d’Or, 557 (maig 2006) 29-32. -3CLAISSE, STEPHANE et LEMOINE, THIERRY (est.) [coord.]. Comment (se) sortir de la Grande Guerre ? Regards sur
quelques pays ‘vainqueurs’ : la Belgique, la France et la Grande Bretagne. Paris: L’Harmatton, 2005 (Estructures
et Pouvoirs des imaginaires), 159 p.
COATES ULRICHSEN, KRISTIAN. The Logistics and Politics of the British Campaigns in the Middle East, 1914-1922.
Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2010, 272 p.
DAWNBARN DE ACOSTA, SUSANA LILA. La Primera Guerra Mundial. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.
DÍEZ-ZUBIETA, JOSÉ. “1916. Sublevación irlandesa. Pascua sangrienta”. La Aventura de la Historia, 90 (abril
2006) 20-29.
DOIZELET, BENJAMIN. “L’intégration des soldats noirs américains de la 93e division d’infanterie dans
l’armée française en 1918”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubredesembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans l’armée française après 1870) 3-13.
I.ECHEVARRÍA. “El tratado de Versalles ¿La Paz que preparó una guerra?”, Clío, 95 (setembre de 2009) 4657.
ENGLUND, PETER. La belleza y el dolor de la batalla. La primera guerra mundial en 227 fragmentos. Tr. de Caterina Pascual Söderbaum. Barcelona: Roca,2011,761 p.
ESLAVA GALÁN, JUAN. La Primera Guerra Mundial contada para escépticos. Barcelona: Planeta, 2014, 384 p.
FALEY, ROBERT T. “Planes de guera. 1871-1914”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 1 [2013 = El
estallido de la Gran Guerra] 10-13.
FERRO, MARC. La Gran Guerra (1914-1918). Madrid: Alianza, 2014, 432 p.
FINESTRES, JORDI. “Catalans a la Gran Guerra”. Sapiens, 48 (set. 2006) 20-27. -3FLORENTIN, MANUEL. «Sarajevo 1914. El magnicidio que precipitó la tragedia”. Historia y Vida, 460 [2006]
86-93.
FLORENTÍN, MANUEL. “Batalla de verdún ¡Al matadero!”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer 2006) 28-35.
FUENTES CORDERA, MAXIMILIANO. España en la Primera Guerra Mundial. Una movilización cultural. Madrid:
Akal, 2014, 240 p.
FUSELL, PAUL. La Gran Guerra y la memoria moderna. Madrid: Turner, 2006, 482 p.
GAY, J.VÍCTOR. “Els gironins de la Gran Guerra (1914-1918)”. Revista de Girona, 222 (Gener-Febrer
2004) 28-35.-0GOEBEL, STEFAN. The Grat War and medieval memory. War, remembrance and medievalism in Britain and
Germany, 1914-1940. Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 357.
203
GROGELUESCHEN, MARK ETHAN. The AEF way of war. The American army and combat in World War I.
Cambridge: Cambridge University Press, 2007, 387 p.
GOMÀ, DANIEL. “Lucha inútil. Las últimas horas de la Primera Guerra Mundial”. Historia y Vida, 471 (Juny
de 2007) 56-61.
GREENHALGH, ELIZABETH et FRÉDÉRIC GUELTON. “Soldats australiens de l’ANZAC vus à travers la
correspondance du chef d’escadrons de Bertier, mars-décembre 1915”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 41-47.
HAM, PAUL. 1913. The Eve of War. S.l.: Endeavour Press Ltd., 2013, 83 p.
HANNA, MARTA. “Guerra de movimientos. La experiencia del combatiente”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 1 [2013 = El estallido de la Gran Guerra] 48-51.
HASTINGS, MAX. 1914. El año de la catástrofe. Tr. de Gonzalo García i Cecilia Belza. Barcelona: Crítica, 2013,
728 p.
HERNANDO, J.F. “La batalla del Somme”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Gener de
2012, núm. 11, p. 28-38. Disponible a: www.delaguerra.net.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Españoles en la Primera Guerra Mundial”. Historia de Iberia Vieja,
77 (novembre de 2011) 20-28. -20HERNÁNDEZ MORENO, ALBERTO. “La estructura política y militar del Imperio Alemán”. Ares Enyalius, 33
(abril de 2013) 2-9.
HOFFMAN, GERHARD. “La tragedia del Isonzo”. Historia 16, 357 (gener 2006) 58-67.
HOWARD, MICHAEL. La Pri-mera Guerra Mundial. Barce-lona: Crítica, 2008, 208 p.
HÜRTER, JOHANNES; GIAN ENRICO RUSCONI (a c.d.). L’entrata in guerra dell’Italia nel 1915. Bologna: Il Mulino,
2010 (Annali dell’Istituto storico italo-germanico in Trento. Quaderni; 78), 211 p.
LAHAIE, OLIVIER. “L’epidémie de grippe dite ‘espagnole’ et sa perception par l’armée française (19181919)”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La
Dissuasion nucléaire) 102-109.
LE NAOUR, JEAN-YVES. “El milagro del Marne”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 1 [2013 = El
estallido de la Gran Guerra] 35-43.
LÓPEZ PALANCAR, LUIS. Los cruceros del Káiser. Cartagena: Divum & mare, 2010, 426 p.
J.C.LOSADA. “Imperio en guerra (Dossier: ‘Una dinastía en crisis. La trágica caída de los Habsburgo’)”,
Historia y Vida, 480 (març de 2008) 48-55.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Héroes de las dos Españas. Las conflagraciones mundiales”. La
Aventura de la Historia, 161 (març de 2012) 68-73. -24LUSSU, EMILIO. Un año en el altiplano. Tr. Carlos Manzano. Barcelona: Libros del Asteroide, 2010, 244 p.
MACMILLAN, MARGARET. París, 1919. Seis meses que cambiaron el mundo. Barcelona: Tusquets, 2005, 696 p.
MACMILLAN, MARGARET. The War That Ended Peace. The Road to 1914. Toronto: Random House, 2013, 784 p.
204
MACMILLAN, MARGARET. “La rima de la historia: lecciones de la Gran Guerra”. Política Exterior, v. 28, núm.
158 (novembre de 2013) 146-160.
MARIMON, SÍLVIA. “Un torpede a la neutralitat”. Sapiens, 112 (gener de 2012) 40-47. -21MÉDARD, FRÉDÉRIC. Les prisonniers en 1914-1918. Acteurs méconnus de la Grande Guerre. Saint-Cloud (Hautsde-Seine): Soteca, 2010.
MENOZZI, DANIELLE; GIOVANNA PROCACCI e SIMONETTA SOLDANI (a c.d.) Un paese in guerra. La mobilitzacione
civile in Italia (1914-1918). Milà: Unicopli, 2010 (Biblioteca di storia contemporanea; 33), 389 p.
MILLE, MATEO. Historia naval de la Gran Guerra (1914-1918). Barcelona: Inédita, 2010, 548 p.
MILLE, MATEO. Historia naval de la Gran Guerra, 1914-1918. Barcelona: Inédita, 2010, 578 p.
MIRÁS, J.A. “El impacto de la Primera Guerra Mundial en la industria de A Coruña”. Revista de Historia
Industrial, 29 (2005) 143-161.
MITCHINSON, K.W. Defending Albion. Britain’s Home Army 1908-1919. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005,
296 p.
MONTELLA, FABIO; FRANCESCO PAOLELLA; FELICITA RATTI (a c.d.). Una regione ospedale. Medicine e sanitá in
Emilia-Romagna durante la prima guerra mon-diale. Bologna: Clueb, 2010 (Passato futuro), 340 p.
MOOREHEAD, ALAN. Gallípoli. Barcelona: Inédita, 2010, 435 p.
MORROW, JR. JOHN H. La Gran Guerra. Barcelona: Edhasa, 2008, 1.240 p.
NEIBERG, MICHAEL, S. La Gran Guerra. Una historia global (1914-1918). Barcelona: Paidós, 2006, 368 p.
NEIBERG, MICHAEL. “¡Estalla la guerra! Interpretaciones en el Centenario”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 1 [2013 = El estallido de la Gran Guerra] 6-9.
NOVALS, ÀLEX. “Lawrence d’Aràbia, el ‘Príncep Dinamita’”. Sapiens, núm. 125 (gener de 2013).
OJEDA REVAH, MARIO. “América Latina y la Gran Guerra. Un acercamiento a la cuestión”. Política y Cultura,
42 (2014) 7-30.
PADRÓ, CARLOS. “La batalla de Verdún. Atrincherados en el infierno”. Historia y Vida, 465 (desembre 2006)
90-98.
PADRÓ, CARLES. “El Barón Rojo. El cazador alado”. Historia y Vida, 468 (març 2007) 66-73.
C.PADRÓ. “Química en las trincheras”, Historia y vida, 507 (juny de 2010) 68-75.
PARTE, RÉMY. “La batalla de las fronteras”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 1 [2013 = El estallido de
la Gran Guerra] 27-34.
PARTE, RÉMY. “Los primeros pasos de la movilización industrial”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea,
1 [2013 = El estallido de la Gran Guerra] 44-47.
PAU, BÉATRIX. “La violation des sépultures militaires, 1919-1920”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 33-43.
PERRY, MATT. Memory of War in France. 1914-15. Cesar Fauxbras, the Voice of the Lowly. Basingstoke
(Hampshire): Palgrave Macmillan, 2011, 272 p.
205
PHILPOTT, WILLIAM. “Plus qu’un ‘simple soldat’: la France et la perspective d’un soutien militaire
britannique avan 1914”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de
2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 32-40.
F.L.PINO-A.JIMÉNEZ. “Por algo la llamaron la ‘Gran Guerra’”, Clío, 109 (novembre de 2010) 12-25.
PORTE, RÉMY (ed.). Le commandement suprême de l’armée allemande du général von Falkenhayn, 1914-1916. París:
Soteca, 2010, 378 p.
PORTE, RÉMY. “Première Guerre mondiale. De l’Entente à la mésentente cordiales: cas africains et moyenorientaux”. Revue Historique, 652 (octubre de 2009) 875-898.
PROST, ANTONIE. La Grande Guerre expliquée à mon petit-fils. París: Editions Sevil, 2005, 90 p.
QUERO RODILES, FELIPE. Historia militar de la Primera Guerra Mundial. De la caballería al carro de
combate.Madrid: Sílex,2009, 624 p.
F.QUESADA. “El Barón Rojo”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 100-103.
RENÉ-HUBERT, MATTHIEU. “Des hellénistes en guerre. Le parcours atypique des membres de l’Ècole
française d’Athènes durant la Première Guerre mondiale”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 261 (octubre-desembre de 2010 = Dossier: La reconnaissance [fonction opérationnelle])
88-105.
RENN, LUDWIG. Guerra. Un soldado alemán en la Gran Guerra (1914-1918). Tr. Natalia Pérez Galdós. Madrid:
Fórcola, 2014 (Siglo XX), 328 p.
D.REVELLES / M.HERRUZO. “Caporetto. La batalla que inspiró a Hemingway”, Clío, 99 (gener de 2010) 4855.
ROUSSEAU, FRÉDÉRIC – EDUARD J. VERGER.(trad.). “Repensar la Gran Guerra (1914-1918).
Historias, testimonios y ciencias sociales”. Historia Social, 78 (2014) 135-153.
SACCO, JOE. The Grat War. July 1, 1916: The First Day of the Batlle of the Somme. S.l.: W. W. Norton &
Company, 2013, 54 p.
SAFONT, JOAN. “Quan érem aliadòfils. La revista Iberia (1915-1918) i la seva influència en la
premsa, la política i la cultura catalanes”. L’Avenç, 380 (juny de 2012) 40-45 [18/1/9+2, ++]-21SAFONT, JOAN. Per França i Anglaterra. La Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans. Barcelona:
Acontravent, 2012, 401 p. -24SHOWALTER, DENNIS. “El Ejercito alemán de 1914. Un instrumento imperfecto”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 1 [2013 = El estallido de la Gran Guerra] 14-21.
STONE, NORMAN. Breve historia de la Primera Guerra Mundial. Barcelona: Ariel, 2008, 208 p.
STUPARICH, GIANI. Guerra del 15. tr. de Miquel Izquierdo. Barcelona: Minúscula, 2012, 195 p.
STUPARICH, GIANI. La gran guerra en los Alpes. La guerra del 15. tr. Miquel Izquierdo. Barcelona: Minúscula,
2012 (Con Vuelta de Hoja; 8), 196 p.
SUTTIE, ANDREW. Rewriting the First World War. Lloyd George, Politics and Strategy 1914-1918. Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2005, 296 p.
206
TORROELLA PRATS, JOSEP. “Escritores en la Gran Guerra”. His-toria 16, 363 [juliol 2006] 54-63.
A.VARGAS. “La Primera Guerra Mundial en la novela”, Historia 16, 387 (juliol de 2008) 98-114.
VÁZQUEZ GARCÍA, JUAN. “La batalla de Verdún, 1916”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013) 48-53.
VEGA JIMÉNEZ, PATRICIA. “La guerra como espectáculo mediático. La prensa centroamericana en la Gran
Guerra (1917)”. Historia y comunicación social, 18 (2013) 43-61.
VERHEY, JEFFREY. “Propaganda e ideologia para la guerra”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 1 [2013
= El estallido de la Gran Guerra] 22-26.
VIANELLO, MARIO; GIOVANNI CENACCHI. Teatri de guerra sulla Dolomiti. 1915-1917. Guide ai campi di battaglia.
Milà: Óscar Mondadori, 2006 (Óscar Storia, 416), 262 p.
WEBER, THOMAS. La primera guerra de Hitler. Tr. Belén Urrutia. Madrid: Taurus, 2012, 508 p.
WHEELER-BENNET, SIR JOHN. The Nemesis of Power. The German Army in Politics 1918-1945. 2a. ed.
Hampshire: Pal-grave Macmillan, 2005, 912 p.
WILFRED, OWEN. Poemas de Guerra. tr. Gabriel Insausti. Barcelona: Acantilado, 2011 (El Acantilado; 233), 104
p.
GCE
AA.DD. Armas y uniformes. Guerra Civil. Madrid: Tikal, 2010, 252 p.
AA.DD. Guerra Civil. Mito y memoria. Madrid: Marcial Pons, 2006, 406 p.
AA.DD. “El impacto de la Guerra Civil en Portugal. El conflicto español en las letras y el arte portugueses”
. [Dossier] Historia 16, 370 (febrer 2007) 50-61.
AA.DD. La batalla del Jarama. Un recorrido histórico por los escenarios de la lucha. Madrid: Asociación TAJAR /
Ministerio de la Presidencia, 2011, 380 p.
AA.DD. La batalla del Jarama. Un recorrido histórico por los escenarios de la lucha. Madrid: Asociación TAJAR /
Ministerio de la Presidencia, 2011, 380 p.
AA.DD. La Guerra Civil en Castilla-La Mancha 70 años después. Conca: Universitat de Castella-La Manxa,
2008, 1.760 p.
AA.DD. La Guerra Civil a Catalunya. IV. Barcelona: Edicions 62, 2005.
AA.DD. Legión Cóndor. Alemanes en la Guerra Civil. Madrid: Tikal, 2010, 246 p.
DD.AA. Los mitos del 18 de julio [ebook]. Barcelona: Crítica, 2013.
AA.DD. Paisajes para después de una guerra. Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2008, 338 p.
AINSA I PÀMPOLS, FERRAN. República, guerra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona (1931-1939). Barcelona:
Base / Ajuntament, 2009, 758 p.
AIXALA I MATEU, EMMA. La Quinta del biberó: els anys perduts. Barcelona: Proa, 2004, 170 p.
207
ALBERTÍ, JORDI. El silenci de les campanes. De l’anticlericalisme del segle XIX a la persecució religiosa durant la
guerra civil a Catalunya. Barcelona: Proa, 2007, 423 p.
ALCALDE FERNÁNDEZ, ÁNGEL. Lazos de sangre. Los apoyos sociales a la sublevación militar de Zaragoza. La Junta
Recaudatoria Civil (1936-1939). Saragossa: Institución Fernando el Católico, 2010, 246 p.
ALCALDE YEBRA, JOSÉ ANTONIO. “Viajando sobre dos ruedas: Las motocicletas en la Guerra Civil Española
(I)”. Revista Española de Historia Militar, 129 (2011) 61-68.
ALCALDE YEBRA, JOSÉ ANTONIO. “Viajando sobre dos ruedas: Las motocicletas en la Guerra Civil Española
(II)”. Revista Española de Historia Militar, 131 (2011) 160-166.
ALCARAZ CÁNOVAS, IGNACIO. Marruecos en la guerra civil española. Los siete primeros dias de la sublevación y
sus consecuencias. Madrid: Catriel, 2006, 316 p.
ALCOVERRO I PEDROLA, ADRIÀ. “La Guerra Civil en una família de Gandesa (Terra Alta)”, en: Escola
catalana, publicació de la Delegació d’Ensenyament Català d’Òmnium Cultural, núm. 413 (octubre 2004) 45-48.
ALEMANY, SÍLVIA – JIMÉNEZ, ÀNGEL. “Taller d’història: Memòria de la postguerra (1940-1960)”. L’Arjau, Sant
Feliu de Guíxols, 52 (novembre 2005) 18-23.
ALÍA MIRANDA, FRANCISCO. “La revolución y sus principales problemas económicos durante la Guerra
Civil española (1936-1939)”. Cuadernos de historia de España, Instituto de historia de España Claudio
Sánchez Albornoz, Universidad de Buenos Aires, 85-86 (2011-2012 = Homenaje a María Estela González de
Fauve) 19-32.
ALONSO CÍSTER, DAVID. Verano del 36. La fosa común de la Guerra Civil de los Llanos de Caudé (Teruel).
Saragossa: Mira Editores, 2008, 158 p.
ALPERT, MICHAEL. A New International History of the Spanish Civil War. 2ª. ed. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2004, 256 p.
ALPERT, MICHAEL. El ejército popular de la República. 1936-1939. Madrid: Alianza, 2007.-5ÁLVAREZ TARDÍO, MANUEL. “Visiones de la República y la contienda. Más allá de las diferencias
personales”. La Aventura de la Historia, 177 (juliol de 2013) 22-25.
ÁLVARO, FRANCESC-MARC. “la Guerra Civil i els ministeris de la memòria”. Serra d’Or, 559-560
(juliol-agost 2006) 61-63. -3AMORÓS, XAVIER. “Ningú no va anar amb entusiasme a la guerra”. El Punt, de 16/12/2005.-1M.AMORÓS. “José Pellicer, vida de un anarquista el 19 de julio de 1936”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de
2010] 92-97.
ANDRÉS ROJO, JOSÉ. «Los otros militares de julio de 1936». Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 197-202.
ANGOSO, RICARDO. “Los paisajes del horror. Ciudades después de la guerra”, Historia 16, 364
(agost 2006) 66-75. -3ANGOSTO VÉLEZ, PEDRO L. Alfonso XIII: un enemigo del pueblo. Raíces de la guerra civil (una mirada a través de
El Socialista, 1917-1923). Valencia de la Concepción (Sevilla): Renacimiento, 2005, 272 p.
208
“Año 1938. Operaciones militares en la Provincia de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.
ARACIL, RAFAEL; JOSEP VILLARROYA. El País Valencià sota les bombes. València: Universitat, 2010, 242 p.
ARASA, DANIEL. Entre la cruz y la República. Vida y muerte del general Escobar. Barcelona: Styria de Ediciones
y Publicaciones, 2008, 527 p.
ARCA MÍGUEZ, JOAN MANUEL. “La pesca al servei de la guerra”. L’Arxiu t’informa. Butlletí de
l’Arxiu Municipal de Cambrils, 22 (desembre de 2010) 2-3 [11/1/1, ++] .-17ARMENGOU, MONTSE i RICARD BELLS. Ramon Perera. L’home dels refugis. Barcelona: Rosa dels Vents, 2008, 368
p.
ARÓSTEGUI, JULIO y JORGE MARCO. El último frente. La resistencia armada antifranquista en España. Madrid:
Catarata, 2008, 332 p.
AZCÁRATE, PABLO DE. En defensa de la República. Con Negrín en el exilio. Ed., est. prel.y not.Angel Viñas.Barcelona: Crítica, 2010, 496 p.
BAHAMONDE MAGRO, ÁNGEL. Madrid 1939. La conjura del coronel Casado. Madrid: Cátedra, 2014,
272 p.
BALENT, ANDREU. “Del Ripollès a la Cerdanya, guerres i revolució: Josep Mas i Tió (1897-1946),
militant i guerriller”. Annals 2003-2004, Centre d’Estudis del Ripollès, 2005, 81-98.-0BALLESTER, ORIOL (text); LLABRÉS, ROGER (fotografies). “Guerra i pau a la Terra Alta”. Sortim
(setmanari de l’Avui), 69 (19-25 de gener 2007) 6-9. -4BALLESTER SALAS, BARTOMEU. “La Guerra Civil als pobles de Mallorca”. Plecs d’Història Local, 125, l’Avenç,
323 (Abril de 2007) 5-7.
BARBERÍA OCHOA, JESUS. Anecdotario de la Guerra Civil española. Miscelánea de la Guerra Civil española revelada
por el marista Jesus Barbería Ochoa, testigo presencial de la misma. Lleida: AMPA-Maristas Montserrat, 2005,
115 p.
BARRULL, CARLES i ÓSCAR JANÉ (a c.d.). La guerra civil a la Ribagorça. Textos i pensaments sobre la
República, la guerra i l’exili al Pirineu. Lleida: Pagès i CERIB, 2010 (Monografies Ripacurtia), 247 p.14BARRUSO BARÉS, PEDRO. “Los procesos represivos del primer franquismo en una sociedad conservadora. El
caso de Guipúzcoa (1936-1945)”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 93-119.
“Batería de la costa Monteferro (Pontevedra)”. Ares Enyalius, 34 (maig de 2013) 51.
BEISO, DENIS D. “El impacto de la guerra civil española en Gibraltar”. Cuadernos Republicanos, 62 (2006) 99162.
BELAÚSTEGUI FERNÁNDEZ, ALEJANDRO. José Salvany y otros médicos militares ejemplares. Inicio de una lucha
contra el olvido. Madrid: Minis-terio de Defensa, 2006, 151 p.
BENET, JOSEP MARIA. El president Companys, afusellat. Barcelona: Edicions 62, 2005, 512 p.
BENNASSAR, BARTOLOMÉ. El infierno fuímos nosotros. La Guerra Civil Española (1936-1942...). Madrid: Taurus,
2005, 538 p.
209
BERLÍN, FERNANDO. Héroes de los dos bandos. Madrid: Temas de Hoy, 2006, 260 p.
BERTOMEU I CAMÓS, LLUÍS. El Perelló – l’Ampolla –1930 – 1940-. [Tortosa]: Consell
Comarcal del Baix Ebre, [2006], 110 p.-INELes Biblioteques populars. En la pau i en la guerra. Guió i documentació, Jordi Cànovas; comissària i
documentació, Núria Ventura; documentació, Beatriu Morell. [Barcelona: Diputació. Àrea de Cultura.
Servei de Biblioteques], 2004, 15 p. [Catàleg d’exposició]
BLÁZQUEZ MIGUEL, JUAN. Historia militar de la Guerra Civil española. III. Madrid, 2005, 394 p.
BLÁZQUEZ MIGUEL, JUAN. La Guardia Civil en la Guerra de España. Madrid: Barbarroja, 2012, 388 p.
BLÁZQUEZ MIGUEL, JUAN. La última carga. Madrid: Barbarroja, 2013, 267 p.
BOVE MONTCUSI, MONTSERRAT. “La Segona república: El Pla de Santa Maria entre 1931 i 1936
(Aproximació per a un estudi)”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 52 (novembre 2007) 27-62 [116/3/19+13
++].-IINEBRISSET, DEMETRIO E. «La muerte del miliciano. La fotografía más famosa de la Guerra Civil”. La
Aventura de la Historia, 95 (setembre 2006) 31-33. -3BUCKLEY, HENRY. Vida y muerte de la República española. Madrid: Espasa Libros, 2013, 336 p.
CABALLERO PÉREZ, MIGUEL. Las trece últimas horas en la vida de García Lorca. Madrid: La Esfera de los libros,
2011, 226 p.
CABRA LOREDO, DOLORES. “Projecte, Archivo Guerra y Exilio (AGE): La recuperació dels
documents personals de la Guerra Civil i de l’Exili”. ANC. Butlletí de l’arxiu Nacional de Catalunya,
18 (Novembre 2007) 14-18.-IINECALLE, REDERO DE LA. Guerra Civil. Documentos y memoria. Salamanca: Universidad, 2007, 239 p.
CALONGE, NOEMÍ. «La delicada situació del patrimoni artístic i museístic a Barcelona de 1936 a
1940”. Serra d’Or, 570 (Juny 2007) 39-42.-6CAMBA, JULIO. Haciendo de República y artículos sobre la Guerra Civil. Madrid: Libros del silencio, 2010, 382 p.
CAMBA, JULIO. Haciendo de República y artículos sobre la Guerra Civil. Madrid: Libros del silencio, 2010, 382 p.
J.M.CAMPANARIO; J.CERVERA; C.DÍEZ. “El general Matallana. Un enigma”, La Aventura de la Historia, 117
(juliol de 2008) 36-42.
J.M.CAMPANARIO. “Los proyectos fallidos del ejército popular de la república para dividir en dos la zona
ocupada por el enemigo: el Plan P del general Vicente Rojo”, Revista de Historia Militar, 106 (2010) 35-62.
CAMPION, GARRY. The Good Fight. Batlle of Britain Propaganda and the Few. Basingstoke (Hampshire):
Palgrave Macmillan, 2010 (2008), 400 p.
CAMPO, RAMON J. La estación espía. Barcelona: Ediciones Península S.A., 2006, 176 p.
210
CAMPOS, MIGUEL I. “La historiografía alemana en torno a la internacionalización de la guerra civil española
(1936-1939)”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 2, p. 155-179, www.abinitio.es.
CAMPOS, MIGUEL I. “La historiografía en torno a la internacionalización de la guerra civil española (19361939): el caso italiano”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 3, p. 119142, www.ab-initio.es.
CAMPOS, MIGUEL I. “La historiografía en torno a la internacionalización de la guerra civil española (19361939): el caso soviético”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 4, p. 93110, www.ab-initio.es.
CAMPOS, MIGUEL I. “La historiografía en torno a la internacionalización de la guerra civil española (19361939): un estado de la cuestión”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2012, núm. 5,
p. 59-79, www.ab-initio.es.
CAMPS ARBÓS, JOSEP; M. TERESA PALÀS FILELLA. “Josep Sans Carulla. La Guerra Civil a través de les cartes
d’un soldat de l’exèrcit republicà». Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell, 3 (2012) 79-84.
CAMPSOLINAS, COSME. Un hombre por un costal de trigo. Memorias de un soldado republicano. Barcelona: El
Viejo Topo, 2007, 237 p.
CAMPS, JUDIT i OLCINA, EMILI. Les milícies catalanes al front d’Aragó (1936-1937). Barcelona:
Laertes, 2006, 440 p. -INECANAL, JORDI. “Todo por la causa. A tiros por la ideología”. La Aventura de la Historia, 161 (març de 2012)
58-59.
CANCIO FERNÁNDEZ, RAUL C. Guerra Civil y tribunales. De los jurados populares a la justicia franquista (19361939). Cáceres: Universidad de Extremadura, 2007, 275 p.
CÁRDABA, MARCIANO. “Figueres i la guerra civil, 1936-1939». Annals de l’Institut d’Estudis
Empordanesos, Figueres, 44 (2013) 189-206 -26CÁNDANO, XUAN. El Pacto de Santoña (1937). Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 340 p.
CARBÓ, JOAQUIM. “Tres balnearis en temps de guerra. Caldes de Malavella va acollir soldats,
malalts i refugiats aliats”. Revista de Girona, 264 (gener-febrer de 2011) 32-35. -19B.CARDEÑOSA. “Gustavo Durán. Una biografía olvidada del siglo XX”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de
2010] 70-75.
CARDERO AZOFRA, FERNANDO; FERNANDO CARDERO ELSO. El penal de Valdenoceda. Palència: Cálamo, 2011,
456 p.
CARDONA, GABRIEL. “Militares, entre dos banderas”. La Aventura de la Historia, 90 (abril 2006) 49-51.
CARDONA, JOAN. Un fusell i un biberó. A la guerra amb 17 anys. Valls: Cossetània, 2004, 141 p.
CARDONA, GABRIEL. Crònica dels militars catalans. Barcelona: La Esfera de los Libros, S.L.,
2006, 304 p.-3CARDONA, GABRIEL. Historia militar de una guerra civil. Estrategias y tácticas de la guerra de España.
Barcelona: Flor del Viento, 2006, 362 p. -3-
211
G.CARDONA. “La República partida en dos”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 36-42.
G.CARDONA. “El espadón frustrado [Queipo de Llano]”, La Aventura de la Historia, 122 (desembre de 2008)
42-48.
CARDONA, GABRIEL. El poder militar en el Franquismo. Barcelona: Flor del Viento, 2009, 380 p.
G.CARDONA. “El último mes de la República. Un drama en tres actos”, La Aventura de la Historia, 125 (març
de 2009) 19-25.
G.CARDONA. “España, 1939”, Historia y Vida, 493 (abril de 2009) 33-63.
CARRERAS, JORDI. “L’home que valia un sac de blat”. Revista de Girona, 257 (novembre-desembre
de 2009) 26-34.-14CARROLL, PETER N. La odisea de la Brigada Abraham Lincoln. Sevilla: Ediciones Espuela de Plata, 2006, 570 p.
Cartells de la col·lecció Fornàs. Producció gràfica de la Segona República i la Guerra Civil. Barcelona: Parlament
de Catalunya, Departament d’Edi-cions / Lunwerg DL, 2006, 303 p.
CASALS, XAVIER. “La otra historia de los moros de la Guerra Civil”. Clío, 66 (abril 2007) 42-49.
X.CASALS. “El fin de semana que empezó la guerra”, Clío, 95 (setembre de 2009) 28-35.
X.CASALS. “Así fué la intervención italiana en la guerra civil”, Clío, 107 (setembre de 2010) 16-27.
CASALS, XAVIER. “13-19 de julio de 1936. La semana más sangrienta”. Clío, 117 (juliol de 2011) 22-33.
CASANOVA, JULIÁN. España partida en dos. Barcelona: Crítica, 2013, 272 p.
CASTELLÀ SURRIBAS, SANTIAGO J. “La Sociedad de Naciones ante la Guerra Civil española. De la
debilidad institucional a la vergonzante neutralidad”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas
del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio
2008. Tarragona: Arola, 2011, 93-104 [27/0/41, ++].-23Catalunya en guerra i en postguerra. Fotografies de Josep Maria Pérez Molinos, textos de Josep Maria
Huertas Claveria, selecció fotogràfica a cura d’Ignasi R. Renom. Barcelona: Viena, 2005, 165 p.
CENTRE D’ESTUDIS RODENCS. «Les veus del silenci: II República, Guerra Civil, Revolució i
Postguerra a Roda de Berà”. Boi, Roda de Barà, 12 (primavers 2004) 7-16. -0CEREROLS I CORTINA, LLUÍS - JAUME PERARNAU I LLORENS. «Guerra Civil i primer franquisme a Calders».
Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 30 (1r semestre de 2004).
CERVELLÓ SALVADÓ, ÀLEX. “El cost humà de la Guerra Civil (1936-1939) a Constantí”. Estudis de
Constantí, 22 (2006) 93-112. -6CERVERA GIL, JAVIER. “Madrid, historia de tres ciudades: combatiente, sufriente y clandestina”. Desperta
Ferro. Historia Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 24-27.
CHAVES NOGALES, MANUEL. A sangre y fuego. Madrid: Espasa-Calpe, 2010, 272 p.
212
CIVIT ESMATGES, JOAN. «Linyola. Episodis de la Guerra Civil espanyola (1936-39). Vivència i
testimonis personals”. Urtx. Revista Cultural de l’Urgell, 19 (2006) 319-341. -4CLARA, JOSEP. Esclaus i peons de la Nueva España. Els batallons de treballadors a Catalunya (19391942). Girona: Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2007 (Històries del Cercle, 23), 203 p. -IINECLARA, JOSEP. El militar que va creure en l’Aliança Obrera. León Luengo Muñoz (1897-1944). Girona:
Cercle d’Estudis Històrics i Socials, 2009 (Quaderns del Cercle; 25), 110 p.-14-
CLARA, JOSEP. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans. Barcelona:
Rafael Dalmau, 2010 (Camí Ral; 31), 203 p.-17CLARA, JOSEP. “Els Pirineus com a zona de resistència. Visió militar del Pallars (1945-1950)”. Annals, Centre
d’Estudis Comarcals del Ripollès, 7 (2012) 65-79.
CLUA MENDEZ, JOSE MANUEL. Cuando Franco fortificó los Pirineos. La línea P en Aragón: Ribagorza y Sobrarbe.
Saragossa: Editorial Katca, 2007, 184 p.
J.L.COELLO. “Vehículos del ejército italiano en la guerra civil española”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 20-23.
COLLAZOS RIBERA, JOSEP ANTON. “Ressons de la Guerra Civil a l’Arxiu Municipal i al Registre
Civil de Flix”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla
del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La
Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 361-382
[37/1/4, ++].-22COLOMER, MARGARIDA. La guerra civil a Mataró. 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat, 2006 (Biblioteca Abat Oliba), 360 p. -3A.COLORADO. “Franco pretendió salvar el Louvre”, La Aventura de la Historia, 128 (juny de 2009) 38-43.
COMAS LAMARCA, EULÀLIA (ed). «Temps de guerra a Castellterçol: records de Ramona Morell».
Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 37 (2n semestre de 2007).
CORPORALES LEAL, CAROLINA. “Moneda y Guerra Civil Española: Delitos monetarios”. Ab Initio. Revista
digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. extraordinari, p. 169-202, www.ab-initio.es.
CORRAL, PEDRO. “Desalmado. Siqueiros en la Guerra Civil española”. La Aventura de la Historia, 88 (febrer
2006) 22-27.
CORRAL, PEDRO. Desertores. La Guerra Civil que nadie quiere contar. Madrid: Debate, 2006, 624 p.
CORRAL, PEDRO. Desertores. Barcelona: Debate, 2006, 624 p. -3CORTADA, JAMES W. La Guerra moderna en España. Informes del ejército de los Estados Unidos sobre la Guerra
Civil, 1936-1939. Madrid: RBA, 2014, 528 p.
COSTAL, ANNA i JOAQUIM RABASEDA. “La tragèdia d’un wagnerià i la FAI. Una visió inèdita del
juliol de 1936». L’Avenç, 359 (juliol-agost de 2010) 28-35. -14“Cronología de la Guerra Civil, 1936-1939 en la costa de Castellón”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.
213
CROSAS CASADESÚS, JAUME. Guerra i repressió al Collsacabra, Osona: 1936-1939. Pruit, Rupit,
Tavertet. Santa Coloma de Gramanet: Grup d’Història José Berruezo, 2004, 256 p.-0CRUSELLS, MAGÍ. Cine y Guerra civil española. Imágenes para la memoria. Madrid: Ediciones JC Clementine,
2006, 334 p.
CRUZ, RAFAEL. En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936. Madrid: Siglo XXI,
2006, 416 p.
CRUZ GONÁLEZ, ANTONIO. Virgilio Leret Ruíz. Una vida al servicio de la República. Mataró: El Viejo Topo, 2012
(Memorias), 210 p.
CULEBRAS FERNÁNDEZ, JESÚS MANUEL. “Trastornos neurológicos relacionados con la malnutrición en la
Guerra Civil Española (1936-1939)”. Nutrición hospitalaria. Órgano oficial de la Sociedad Española de Nutrición
Parenteral y Enteral, v. 29, núm. 4 (maig-juny de 2014) 712-718.
CHAVES NOGALES, MANUEL. A sangre y fuego. Madrid: Espasa-Calpe, 2009 (Austral; 631), 272 p.
DE LA FUENTE, PABLO. Història militar de la Guerra Civil a la comarca de la Selva: Patrimoni i
memòria republicana. Sant Feliu de Guíxols: Centre d’Estudis Selvatans, 2010 (Estudis i
textos; 13), 117 p.-18DÍAZ VIANA, LUIS. Cancionero popular de la guerra civil española. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 302 p.
DÍEZ, JULIÁN (comp.). Franco, una historia alternativa. Barcelona: Minotauro, 2006, 358 p.
DÍEZ, LUIS. Bayo. El general que adiestró a la guerrilla de Castro y el Che. Barcelona: Debate,
2007, 288 p.-IINEDOMÈNECH, JOAN DE DÉU. La batalla de l’ou. De quan passàvem gana (1936-1939). Barcelona: Raval
Edicions SLU, 2012, 247 p. -20DOMINGO, CARMEN. Nosotras también hicimos la guerra. Defensoras y sublevadas. Barcelona: Flor del
Viento Ediciones, 2006, 269 p. -4DOMINGO, CARMEN. La fuga. Barcelona: Ediciones B, 2011, 240 p.
Á.DUARTE. “El vendaval del siglo XX. Guerra civil y diáspora”. La Aventura de la Historia, núm. 116 (juny
2008) 76-80.
DUCH PLANA, MONTSERRAT; JORDI PIQUÉ PADRÓ; JOAN SERRALLONGA I URQUIDI. La Guerra
Civil a la comarca del Tarragonès. Tarragona: Arola, 2010 (Quaderns del Tarragonès; 2), 154
p. [++] -17EDITORIAL. «70 anys de l'inici de la Guerra Civil. La recuperació de la memòria històrica". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 90 (2006) 5.
ETXEBERRÍA, FRANCISCO (ed.). “Antropología forense de la Guerra Civil española”. Boletín Galego de
Medicina Legal e Forense, Asociación Galega de Médicos Forenses, Orense, 18 (gener de 2012) 152 p.
[http://politicasdelamemoria.org/en/pdf-documents/doc...]
ENGEL, CARLOS. “La evacuación de los súbditos alemanes, en la Guerra de España”. Ares, 6
(gener-febrer 2009) 24-28.-10-
214
ENGEL, CARLOS. Estrategia y táctica de la guerra de España. Madrid: Almena, 2008, 408 p.
C.ENGEL. “La evacuación de los súbditos alemanes, en la guerra de España”, Ares, 6 (gener-febrer 2009) 2428.
ESCULIES, JOAN. “Els fets de maig del 1937. Trets a la rereguarda”. Sapiens, 116 (maig de 2012) 2633. -21M.ESPADAS. “España se puso de moda”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 90-95.
España durante la contienda. En imágenes. El Boalo (Ma-drid): Creaciones Vicent Gabrielle, 2009,
190 p.
ESPINOSA, FRANCISCO. Contra el olvido.Historia y memoria de la Guerra Civil. Barcelona: Crítica, 2006, 350 p.
ESPINOSA MAESTRE, FRANCISCO. Violencia roja y azul: España,1936-1939. Bar- celona: Crítica, 2010, 400 p.
FÀBREGA ENFEDAQUE, ALBERT. Mort a les cunetes, 1939. Barcelona : Angle, 2005 (El Fil d’Ariadna, 14), 173 p.
FÀBREGA I ENFEDAQUE, ALBERT. «Les lluites pel control de ‘Minas de Potasa de Súria, S.A.’
durant el primer any de la Guerra Civil (1936-1937)”. Dovella, Manresa, 109 (2012) 36-40 [8/1/3+2,
++].-27FANES, FELIX. "Art i propaganda. Espanya 1936-1937”. L’Avenç, 351 (novembre de 2009) 28-35.
-13Fem memòria per al futur. La indústria de guerra i les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939). II Jornades
Memorial Democràtic de la UPC, 23 de febrer de 2005. [Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, 2005],
23 p.
FERNANDEZ JOSE, XAVIER; VIRGILI I PONS, ISIDRE. Paraules de guerra. Tarragona als Papers de
Salamanca. Tarragona: Arola Editors, 2006, 182 p. -INEFERNÁNDEZ-COPPEL, JORGE. Queipo de Llano. Memorias de la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los libros,
2008, 400 p.
FIGUERAS, JOSEP M. Entrevista a la guerra. 100 converses. De Lluís Companys a Pau Casals
(1936-1939). Barcelona: L’Esfera dels Llibres, 2007, 360 p.-6FIGUERAS I ARTIGAS, JOSEP M. “Lluís Capdevila, corresponsal de guerra. Les cròniques al front
d’Aragó (1936-1938)». Gazeta, Societat Catalana de Comunicació (IEC), 2 (2010) 61-71
[http://revistes.iec.cat/index.php/gazeta] [25/-/9+6, ++].-17-
FIGUERAS, JOSEP M. Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila. 1936-1939. Barcelona: Dux,
2011 (Duxcat), 112 p. -20FINESTRES, JORDI. “Les mentides de Franco”. Sapiens, 63 (Gener 08) 18-27. -11FINESTRES, JORDI. «La Guerra Civil vista pels nazis». Sapiens, 101 (març de 2011) 26-33.
FINESTRES, JORDI. “El coet de combat de la República Catalana”. Sapiens, 117 (juny de 2012) -21-
215
FINESTRES, JORDI. “Salvar els nens de la guerra”. Sapiens, 124 (desembre de 2012) 28-36. -22-
FINESTRES, JORDI. “Els republicans que van alliberar París”. Sapiens, 129 (maig de 2013)
44-51. -24M.FLORES. “Memòries, imatges, papers: reconstrucció col·lectiva de la vida d’un hospital de guerra”,
Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils. Museu d’Història de Cambrils, 1 (novembre de 2008 = Al
servei dels ferits. Recull de fonts de l’Hospital de Sang de Cambrils) 6-19.
FOGUET I BOREU, FRANCESC. Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939. Barcelona: Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, 2005 Textos i Estudis de Cultura Catalana, 103). -INEFONTANALS TORROJA, MARTA / VERGÈS BOSCH, JOSEP M. “Serralencs a la Guerra Civil Espanyola
(1936-1939)”. 3r. Recull de Treballs El Baluard, Sarral, octubre 2004, 53-91. -0FRASER, RONALD. La maldita guerra de España. Barcelona: Editorial Crítica, 2006, 932 p.
FRASER, RONALD. “Història i memòria dels vençuts. L’impacte internacional sobre la derrota de
la Guerra Civil”. L’Avenç, 342 (gener de 2009) 28-35.-13FURIO, ANDERLE. “La ‘cucaracha’ a las puertas de Madrid”, Revista Española de Historia Militar, 120-121
(2010) 237-248.
GALITÓ, POL - GIMENO, MANUEL – PITA, RODRIGO – TARRAGONA, JOSEP. Les batalles del Segre
i la Noguera Pallaresa. L’atac final contra Catalunya (abril-desembre del 1938). Lleida: Pagès
Editors, S.L., 2006, 308 p.-3GALOFRE, JORDI. “1936-1939: fer la guerra mal vestit i mal calçat”. Revista de Girona, 237 (juliolagost 2006) 24-27. -4GALOFRE, JORDI; MIQUEL RUSTULLET NOGUER. Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany (19361939). Banyoles: Consell Comarcal del Pla de l’Estany / Ajuntament, 2011, 219 p. -20GÁRATE CÓRDOBA, JOSÉ MARÍA. Mil dias de fuego. Memorias documentadas de la Guerra del 36. Valladolid: La
Unión Libros, 2007, 486 p.
GARCÍA ALONSO, FRANCISCO - GLORIA MUNILLA. “El frente del arte”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 44-49.
GARCÍA BLANCO, JAVIER. “Cuenca subterránea. Refugios antiaéreos en la capital conquense”. Historia de
Iberia Vieja, 69 (març de 2011) 72-75.
GARCÍA CANDAU, JULIÁN. El deporte en la Guerra Civil. Madrid: Espasa Calpe, 2007, 500 p.
GARCÍA CASTILLO, NOELIA. “Documentación de la censura publicitaria durante la Guerra Civil Española.
Análisis de contenido aplicado al ABC de Sevilla”. Documentación de las Ciencias de la Información, 36 (2013)
65-84.
M.GARCÍA DÍAZ. “El general Sanjurjo. A las puertas de la libertad”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 54-59.
M.GARCÍA DÍEZ. “Manuel González de Rueda y Gil. Figura y obra”, Ares. Revista de Historia Militar, 12
(gener-febrer de 2010) 8-12.
216
GARCÍA FERNÁNDEZ, JAVIER. 25 militares de la República. Madrid: Ministeri de Defensa, 2011, 900 p.
GARCÍA DE LAS HERAS GONZÁLEZ, MARIANO. “La Revolución de Asturias, ¿Primer acto de la Guerra
Civil?”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2010, núm. 1, p. 169-194, www.abinitio.es.
GARCÍA MUÑOZ, MANUEL. Los fusilamientos en la Almudena. La violencia sectaria en Madrid durante la Guerra
Civil y la postguerra. Madrid: La Esfera de los libros, 2012, 478 p.
GARCÍA RAMÍREZ, JOSÉ M. La batalla del Jarama. Madrid: Almena, 2008, 329 p.
GARRIGA, RAMON i DABAN, JOAQUIM. “Lluís Capallera Doltra, de la lleva del biberó de Vidreres”. El Rec
Clar, 28 (gener 2005) 8-11.
GAITX, JORDI i GERARD FOGUERAS. La Guerra Civil a Santa Cristina d’Aro (1936-1939). Santa Cristina d’Aro:
Ajuntament, Àrea de Sistemes d'Informació, Gestió Documental i Arxiu, 2009, 100 p.
GAVALDÀ, ANTONI. Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls.
Tarragona: El Mèdol, 2005, 173 p. -INEGAY, J. VÍCTOR. “Els gironins del terç de Requetés de Montserrat ». Revista de Girona, 240 (generfebrer 2007) 34-41.-6GAY, J. VÍCTOR. “La Guerra Civil a Girona vista des de la Catalunya Nord”. Revista de Girona, 246
(gener-febrer 2008) 40-45 [11/1/7+1 +] -IINEGERHARD I HORTET, CARLES. “La Guerra Civil des de Montserrat”. L’Avenç, 388 (març de 2013)
36-43.-23J.GIL. “El 17 a las 17”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 48-54.
J.GIL. “Una víctima de la Guerra Civil: el teniente de navío Juan Basset y Pérez de Lema”, Revista Española
de Historia Militar, 104 (2009) 35-47.
J.GIL. “Crónica de un protagonista del asalto al Cuartel de la Montaña”, Revista Española de Historia Militar,
108-109 (2009) 243-253.
J.GIL. “19 de agosto de 1932. El general Sanjurjo en Sevilla”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009)
173-184.
GIL ANDRÉS, CARLOS. Lejos del frente. La guerra civil en la Rioja Alta. Barcelona: Crítica, 2006, 560 p.
GIL ANDRÉS, CARLOS. Piedralén. Historia de un campesino. De Cuba a la Guerra Civil. Madrid: Marcial Pons,
2010, 408 p.
GIL PECHARROMÁN, JULIO. “Abril de 1936 ‘Esto es un golpe de estado’”. La Aventura de la Historia, 158
(desembre de 2011) 28-36.
GIMÉNEZ YESTE, JOSÉ MIGUEL. “Breve historia de la guerrilla antifranquista en Andalucía”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Setembre de 2011, artícle
núm. 223, www.claseshistoria.com.
217
GODICHEAU, FRANÇOIS. La guerra d’Espagne: République et révolution en Catalogne, 1936-1939. París : Odile
Jacob, 2004, 459 p.
GONZÁLEZ, ISIDRO. Los judíos y la Guerra Civil española. Madrid: Hebraica, 2009, 340 p.
M.GONZÁLEZ. “Hundimiento del crucero Baleares”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 56-61.
Ó.GONZÁLEZ. “¡Mira quien baila!: un bailarín entre los paracaidistas. El reportero de guerra alemán Bruno
von Kaiser (1905-1982)”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 54-57.
GONZÁLEZ CALLEJA, EDUARDO. “El frente popular, libre de mitos”. La Aventura de la Historia, 148 (febrer de
2011) 36-41.
GONZÁLEZ CARRASCO, RAÚL. «Moià, escenari bèl·lic de la guerra civil espanyola». Modilianum. Revista
d’Estudis del Moianès, II època, 51 (2n semestre de 2014).
GONZÁLEZ GARCÍA, CLEMENTE. Espías y guerrilleros en la sierra de Espadán. Castelló: CGG, 2009, 199 p.
GONZÁLEZ DE MIGUEL, JESUS. “La colina del suicidio”. Historia 16, 372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del
37”) 61-79.
GONZÁLEZ DE MIGUEL, JESÚS. La batalla del Jarama. Madrid: La Esfera de los libros, 2009, 766 p.
GONZÁLEZ DE MIGUEL, JESÚS. “El avance hacia Madrid”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 4 [2014 =
Madrid] 12-17.
GONZÁLEZ DE MIGUEL, JESÚS. “La defensa de Madrid”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 4 [2014 =
Madrid] 28-39.
GONZÁLEZ POSADA, CARLOS. Diario de la revolución y de la guerra (1936-1939). Albolote: Comares, 2011, 400
p.
GONZALVO I BOU, GENER. “La Guerra Civil de 1936 des d’un punt de vista conservador: la
família Bou de l’Espluga de Francolí”. Aplec de Treballs, Montblanc, CECB, 28 (2010) 103-110 [5/1/8,
++].-17GORT, EZEQUIEL “Els arxius de Reus durant la Guerra Civil”. Butlletí Informatiu de l’Arxiu
Municipal de Reus, 15 [primavera 2008] 22-28 [26/2/9+1 +].-11GRAHAM, HELEN. Breve historia de la Guerra Civil. tr. Carmen Martínez Gimeno. Madrid: Espasa Calpe, 2006,
204 p.
GRAHAM, HELEN. La República española en guerra (1936-1939). Barcelona: Debate, 2006, 614 p.
GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Cartes de soldats de Constantí i la Selva del Camp des del front de
Guerra (1936-1938)”, Estudis de Constantí, 27 (2011) 141-166 [6/0/7, ++]. -18GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Recordant a Josep Vallverdú Poblet (1906-1938)”. El Pont Alt, La Selva
del Camp, 116 (desembre de 2011) 14. -20La Guerra civil a Catalunya (1936-1939). Director científic, Josep Maria Solé i Sabaté; adjunt, Joan Villarroya;
director de l’obra, Eduard Voltas. IV vols. Barcelona: Edicions 62, 2004-2005.
GUILLAMET I JOU, MARTÍ. Els Soldats besaluencs de la guerra civil. Assaig-aproximació a la història de la guerra
civil espanyola tal com la varen viure els nostres pares i avis. Girona: Papers en Demand, 2004, 144 p.
218
HELBERG, MORTEN I MOGENS PELT. Los negocios de la guerra. Armas nazis para la República española. tr. David
León Gómez. Barcelona: Crítica, 2005, 258 p.
HERNÁNDEZ FIGUEIREDO, JOSÉ RAMÓN. “Avances y estado del comunismo en vísperas de la guerra civil
española, según los informes inéditos del Archivo Secreto Vaticano”. Analecta Sacra Tarraconensia. Revista
de ciències historico-eclesiàstiques, núm. 83 (2010) 759-906.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “Objetivo Franco. Los atentados contra el dictador”. Historia de Iberia Vieja, 53
(novembre de 2009) 12-23.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Operación Backbone”. Historia de Iberia Vieja, 84 (juny de 2012) 72-79.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Marcomo Renovales. El guerrillero olvidado”. Historia de Iberia Vieja, 85
(juliol de 2012) 72-79.
F.HERNANDEZ SANCHEZ. “Las siete pruebas de Enrique Lester”, Historia 16, 388 (agost de 2008) 84-101.
Héroes sin armas. Fotógrafos españoles en la guerra civil. El frente de Madrid. Madrid: Sociedad Estatal de
Conmemoraciones, 2010, 91 p.
HERVÁS I PUYAL, CARLES. Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil. Política i organització
sanitària; l’impacte del conflicte bèl·lic. Tesi doctoral dirigida per Josep Termes i Ardèvol. Barcelona:
Universitat Pompeu Fabra. Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, 2004.
HOFFMANN, GERHARD. “Las cuentas de Berlín y Roma con Franco. El precio de la guerra española”.
Historia 16, 371 (març 2007) 84-91.
“Homenatge a les víctimes del ‘Ciutat de Barcelona’”. Sapiens, 118 (juliol de 2012) 9.
HORTA, JOAQUÍM. “Entre el record i la memòria [i II]”, l’Avenç, 321 (febrer 2007) 14-19. -5HURTADO, VÍCTOR; ANTONI SEGURA i JOAN VILLARROYA. Atles de la Guerra Civil a Catalunya.
Barcelona: Edicions Dau, 2010, 536 p.-18“Inscripciones y grabados republicanos del chalet de la finca de Gil”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de
Castro” [En línia], <www.aulamilitar.com>.
JACKSON, ÁNGELA. Més enllà del camp de batalla; testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra
Civil Espanyola. Valls: Cossetània, 2004 (El Tinter, 56), 95 p.
JACKSON, ÁNGELA. Para nosotros era el cielo. Pasión, dolor y fortaleza de Patience Darton: de la Guerra Civil
española a la China de Mao. Tr. Silvia Komet. Barcelona: Ediciones San Juan de Dios, 2012 (Hospitalidad),
230 p.
JOHNSTONE, NANCY. Un hotel a la costa (Tossa de Mar, 1934-1939). Int. Ed. i tr. de Miquel Berga. Barcelona:
Tusquets, 2011, 416 p.
JORIC, CARLOS. “El oscuro secreto de Canfranc”. Historia y Vida, 514 (gener de 2011) 64-71. -19LARRAZ ANDÍA, PEDRO y VÍCTOR SIERRA SESÚMAGA. Requetés. De las trincheras al olvido. Madrid: La Esfera de
los libros, 2010, 956 p.
LEFEBVRE, MICHAEL. Kessel-Moral. Dos reporteros en la Guerra Civil española. Madrid: Inédita, 2007, 191 p.
219
“Les conseqüències de la Guerra Civil a Breda”. La Veu de Breda, 5 (maig 2005) 12-13.
LIARTE ALCAINE, MARÍA ROSA. “La Iglesia y la Guerra Civil Española”. Revista de Claseshistoria. Publicación
digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Setembre de 2009, artícle núm. 46,
www.claseshistoria.com.
Línia L-2. Itinerari pels espais de la Guerra Civil a la Segarra. Lleida: Pagès, 2008 (Memòria Històrica;
1), 174 p.-11M.LLOR. “Como burlamos a los nazis”. La Aventura de la Historia, 140 (juny de 2010) 20-27.
LÓPEZ ESTEVE, MANEL. Els fets del 6 d’octubre de 1934. Barcelona: Base, 2013,465 p.
LORENZO, AÏDA; ESTHER LLORENÇ. Guàrdies civils i carrabiners lleials a la República. Girona: CCG
Edicions, 2009, 436 p. -14LOSADA ÁLVAREZ, JUAN CARLOS. “Ejército de África. Medios y doctrina”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 18-23.
A.LUENGO. “Passadors, guies de la llibertat”, Sapiens, 73 (nov. 08) 18-25.
MADARIAGA FERNÁNDEZ, FRANCISCO JAVIER DE. Las industrias de guerra de Cataluña durante la Guerra Civil.
Tesi doctoral dirigida per Josep Sánchez Cervelló. Tarragona, Universitat Rovira i Virgili, 2005 [En línea:
www.tdx.cesca.es/TDX-0622105-131906]
MADARIAGA, JAVIER DE. Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939). Pròleg
de Josep Sánchez Cervelló. Lleida: Milenio, 2008, 185 p. [45/2/83+1 +++].-8MADURELL I MUNTANÉ, PERE. Una visió de la guerra civil des de Molins de rei (1936-1939). s.l.: l’autor, 2005, 113
p.
MAGRIÑÀ, ESTER. Supervivència de postguerra. El cas de Tarragona. Tarragona: Arola Editors, 2004
(Els llibres del Consell), 413 p.-0MAINAR, ELADI; JOSE MIGUEL SANTACREU i ROBERT LLOPIS. Gandia i el seu port, març de 1939. El
penúltim acte de la Segona República Espanyola. Gandia: CEIC Alfons el Vell, 2010, 245 p. -18MALDONADO MOYA, JOSÉ MARÍA. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936-1939). Zaragoza: Mira
Editores, 2007, 538 p.
MANENT, ALBERT. La Guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona.
Valls: Cossetània, 2006, 255 p.-2J.M.MANRIQUE y M.GARCÍA DÍEZ. “La artillería de costa sobre via férrea en España. 1939-1948”, Ares, 9
(juliol-agost de 2009) 58-62.
J.M.MANRIQUE. “Trenes blindados en Sigüenza”, Ares. Revista de Historia Militar, 12 (gener-febrer de 2010)
58-62.
MANRIQUE, JOSE MARIA. “Guerra Química en España, 1936-1939”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 42-46.
MARCO, VENTURA. Lleida, abans i després de 1936. Lleida: Pagès Editors, 2006, 161 p.
220
MARIMON, SÍLVIA. “Els espíes catalans de Franco”. Sapiens, 61 (Nov. 07) 20-29, i II part, 62 (Des.
07) 28-31.-8MARÍN SUÁREZ, CARLOS. “Arqueología en la Ciudad Universitaria”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 50-53.
MARTÍN ACEÑA, PABLO / ELENA MARTÍNEZ RUÍZ (eds.). La economía de la guerra civil. Madrid: Marcial Pons,
2006, 519 p.
MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “’Querido Varelita’. Un africanista contra la Falange”. La Aventura de la Historia,
161 (març de 2012) 46-53.
MARTÍN I BERBOIS, JOSEP LLUÍS. “L’ús dels arxius per a la reconstrucció d’un avantpassat: el cas del Coronel
Antonio Martín Lagunilla”. Paratge, SCGHSVN, Barcelona, 23 (2010) 53-63.
MARTÍN RAMOS, JOSÉ LUIS. La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. Barcelona: l’Avenç, 2012
(L’Avenç Assaig), 464 p.-22MARTÍNEZ DE BAÑOS CARRILLO, FERNANDO (coord.) Guerra civil en Aragón. Zaragoza.VII. Saragossa: Delsan,
2010, 517 p.
MARTÍNEZ, BORJA. “La Benemérita en defensa de Euskadi. Un guardia civil al frente de los gudaris”. La
Aventura de la Historia, 179 (setembre de 2013) 34-37.
MARTÍNEZ REVERTE, JORGE. La caída de Cataluña. Barcelona: Crítica, 2006, 544 p.-4MARTÍNEZ RODA, FEDERICO. Varela. El general antifascista de Franco. Madrid: La Esfera de los libros, 2011, 592
p.
MARTORELL, ENCARNACIÓ. Amb ulls de nena. El dietari de la guerra a la rereguarda. Barcelona: Ara
Llibres,2008, 173 p.
MAS ALSINA, ESTEVE; PAQUITA ANGLADA GALCERAN. En aquesta carta hi ha tabac. Epistolari d’un
soldat de l’exèrcit republicà (1938-1939). A c.d. Miquel Peralta. Valls: Cossetània, 2010, 191 p. -18-
MAS GIBERT, XAVIER; JORDI AMAT I TEIXIDÓ (2012). Canet de Mar 1898 – 1936: De la Guerra
de Cuba a la Guerra Civil. Canet de Mar: Els 2 Pins, 2012, 447 p. -21MASALLES, ESTEVE. “Una bibliografia sobre la Segona República al Camp de Tarragona i
comarques”. en: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; PIQUÉ PADRÓ, JORDI (coords.). La II República al Camp
de Tarragona. Tarragona: Publicacions del Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del
Camp de Tarragona, 2006, 261-286. -2C.MASANES-J.M.ROIG. “El cost humà de la guerra civil”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 11.
MASSÓ CARBALLIDO, JAUME. “El salvament del patrimoni artístic religiós a la Poble de Mafumet”.
Estudis de Constantí, 19 (2003) 41-48. -0MASSÓ I CARBALLIDO, JAUME. “El salvament del patrimoni artístic religiós: Vinyols i els Arcs
(Baix Camp), 1936-1939”. en: Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV
Congrés de la CCEPC, Vic, 20-21 de febrer de 2004, Barcelona: Coordinadora de Centres d’Estudis
-0de Parla Catalana, 2004, 801-812.
221
MASSOT I MUNTANER, JOSEP. Aportacions a la història de la guerra civil a Mallorca. Barcelona: Abadia de
Montserrat, 2009, 211 p.
J.M.MATA. “Los vehículos soviéticos del ejército de la República”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 42-47.
MATA, JORDI. “Entre la revolució i la guerra”. Sapiens, 96 (octubre de 2010) 48-53.-17MATTHEWS, JAMES. Soldados a la fuerza. Madrid: Alianza, 2013, 360 p.
MATTHEWS, JAMES. “La creación del Ejército Popular de la República”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 40-43.
MAYMÍ RICH, JOSEP; ROS NICOLAU, JOSEP; TURRÓ VENTURA, XAVIER. Els refugiats de la guerra civil a les
comarques del Gironès i al Pla de l’Estany (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
2006, (Biblioteca Serra d’Or), 256 p.
MERCADÉ, ALBERT. “Artistes catalans en el salvament del patrimoni artístic de l’Aragó durant la
guerra civil”. Serra d’Or, 569 (maig 2007) 38-40.-6MERINO SÁNCHEZ, JACINT. “Manuel Goded Llopis. La fi d’un general colpista”. L’Avenç, 321
(febrer 2007) 34-38. -5-
MIR, GREGORI. Aturar la guerra. Les gestions secretes de Lluis Companys davant el Govern
Britànic. Barcelona: Proa, 2006, 432 p.-3MIRALLES I HENARES, ESTHER; JORDI GUIXÉ I COROMINES. “Víctimes de la Guerra Civil i el
franquisme al Solsonès (1936-1954)”. Oppidum. Revista cultural del Solsonès, 6 (2008) 103-132 [27/2/14
++].-11MIRALLES, RICARDO. “Las gestiones internacionales de la República y la no intervención”. Dins:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas
y balance. I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 131-146 [10/3/3, ++].-23MOLINA FRANCO, LUCAS; JOSÉ M. MANRIQUE GARCÍA. Antiaéreos improvisados en la guerra civil española.
Valladolid: Galland Boocks, S.L.N.E., 2007, 64 p.
MOLINA FRANCO, LUCAS; JOSÉ M. MANRIQUE GARCÍA. Blindados soviéticos en el ejército de Franco. Valladolid:
Galland Books, S.L.N.E., 2007, 48 p.
L.MOLINA. “Ayer y Hoy, 1936-2008. La Vecilla, frente de León”, Ares, 4 (setembre-octubre 2008) 18-22.
MONDÉJAR, CEL·LA. “Diari d’un emboscat”. Sapiens, 105 (juliol de 2011) 45-47. -21MONTERO BARRADO, SEVERIANO. La batalla de Brunete. Madrid: Raíces, 2010, 333 p.
MORADIELLOS GARCÍA, ENRIQUE. “La evitable Guerra Civil española de 1936”. Cuadernos Republicanos, 62
(2006) 183-186.
MORALES I PALÉ, MONTSE. Celrà, de la Segona República a la postguerra (1931-1939). Girona:Diputació, 2007
(Francesc Eiximenis; 8), 260 p.
222
R.MORALES. “La República, abandonada”, La Aventura de la Historia, 119 (setembre de 2008) 34-39.
MORANT I CLANXET, JORDI. “La parròquia de Santa Maria de la Pobla de Montornès abans de la
Guerra Civil i altres vicissituds”. Estudis Històrics Poblencs, 1 (2013) 61-105. -24MORENO CANTANO, ANTONIO CÉSAR (Coord.). Cruzados de Franco. Propa-ganda y diplomacia en tiempos de
guerra (1936-1945). Gijón: Trea, 2013, 334 p.
MORENO GÓMEZ, FRANCISCO. 1936: el genocidio franquista en Córdoba. Barcelona: Crítica, 2008, 1.004 p.
MORENO JULIÁ, XAVIER. “El Eje en ayuda a Franco”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN
J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del
Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 147-170 [136/1/20, +++] -23MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. Las tres batallas de Guadalajara. Valladolid: Quirón Ediciones, 2007, 88 p.
A.MORTERA. “Sobre el origen de las armas republicanas”, Revista Española de Historia Militar, 105 (2009) 7586.
A.MORTERA. “Obuses de 305/17 en España”, Revista Española de Historia Militar, 107 (2009) 180-190.
A.MORTERA. “Moros en Asturias. 1934-1937”, Revista Española de Historia Militar, 108-109 (2009) 194-211.
A.MORTERA. “Asturias: septiembre de 1937. Mitos de la batalla de Mazuco”, Revista Española de Historia
Militar, 112 (2009) 98-110.
A.MORTERA. “Carros T-26 en el norte”, Revista Española de Historia Militar, 113 (2009) 146-153.
A.MORTERA. “Ametralladoras del Ejército español hasta la Guerra Civil (I)”, Revista Española de Historia
Militar, 113 (2009) 185-192.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Ametralladoras del ejército español hasta la guerra civil (II)”, Revista Española
de Historia Militar, 114-115 (2009) 194-208.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “Las grandes bombardas y el sitio de Gijón”, Revista Española de Historia Militar,
120-121 (2010) 249-260.
MORTERA PEREZ, ARTEMIO. “Los Renault FT.17 del Ejército del Norte republicano”. Revista Española de
Historia Militar, 129 (2011) 50-60.
MUÑOZ FERREIRO, Mª DEL PUERTO; ÓSCAR HEREDIA CANALS. La II República i la guerra civil a Montcada i
Reixach, 1931-1943. Col. Ricard Ramos Jiménez. [Montcada i Reixac]: Ajuntament, 2005, 191 p.
MURIAS, CARLOS; CARLOS CASTAÑÓN; JOSÉ Mª MANRIQUE. Militares italianos en la Guerra Civil española. Italia,
el fascismo y los voluntarios en el conflicto español. Madrid: La Esfera de los libros, 2010, 332 p.
NEGREIRA PARETS, JUAN JOSÉ. “Menorca, 1936. Violencia, represión y muerte”. Ares Enyalius, 31 (febrer de
2013) 36-41.
“Nidos de ametralladoras en la Costa de Vinaroz (I) ”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En
línia], < www.aulamilitar.com>.
Nosaltres, catalans, acusem a la Generalitat de Catalunya de genocidi, 1936-1939. [Barcelona]: Catalunya Màrtir,
[2004], 18 p.
223
NOVARINO, MARCO. “’¡Más hombre!’ El papel de la guerra civil española en la toma de conciencia
antifascista de Elio Vitorini y de los jóvenes intelectuales italianos”. Cuadernos Republicanos, 61 (primaveraestiu 2006) 13-18.
“Oficiales en Castellón el 18 de julio de 1936”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia],
<www.aulamilitar.com>.
OJUEL, MARIA. “Ruth von Wild i l’ajuda suïssa als infants de la guerra”. L’Avenç, 366 (març de
2011) 40-44 [6/2/3+1, ++] -21OLIVA I LLORENS, JORDI. “L’estudi del cost humà de la Guerra Civil i la postguerra des del Centre
d’Història Contemporània de Catalunya”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO
BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso
Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 409-430 [10/0/101, +++].-22OÑA FERNÁNDEZ, JUAN JOSÉ. “Madrid, 1936: embiste acorazado”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea,
3 [2014 = La Guerra del Yom Kippur, 1973] 60-64.
ORDI, ÁNGELO D’. Guernica 1937. La bomba, la barbarie, la mentira. Tr. Carlos Vitale. Madrid: RBA, 2011, 400
p.
Ordre públic i violència a Catalunya (1936-1937). Intr. de Josep Lluís Martín Ramos. Barcelona: Dau,
2011, 418 p. -19ORTIZ VILLALBA, JUAN. Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla, 1936. Sevilla: RD Editors, 2006, 487 p.
PAGÈS, PELAI. Cataluña en guerra y revolución. Sevilla: Renacimiento, 2007, 405 p.
PAGES JORDA, VICENÇ. «Una guerra al paradís”. L’Avenç, 367 (abril de 2011) 70-71. -19PALOMAR, JOSÉ MANUEL; NEL·LO NAVARRO. Símbols en el ferro. Corpus de municions de la Guerra
Civil espanyola (1936-1939). Barcelona: Base, 2008. -10PANDO DESPIERTO, JUAN. “De la laureada a la fosa común. El trágico fin de padre Revilla”. La Aventura de la
Historia, 157 (novembre de 2011) 46-50.
PATTERSON, IAN. Guernica y la guerra total. Madrid: Turner, 2008, 272 p.
PAYNE, STANLEY G. El colapso de la República. Los orígenes de la Guerra Civil (1933-1936). Madrid: La Esfera de
los libros, 2005, 664 p.
PAYNE, STANLEY G. «¿Pudo evitarse la Guerra Civil ?». Clío, 57 (juliol 2006) 14-15.
PAYNE, STANLEY G. 40 preguntas fundamentales sobre la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los Libros, 2006,
550 p.
PECH, ARTHUR. “Die verteidigung der Spanischen Republik 1936-1939 in den publikationen del DDR”.
Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y
balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 187-206.
F.PENCO. “Tras las huellas del héroe desconocido”. Historia de Iberia Vieja, 56 [febrer de 2010] 50-59.
224
PÉREZ GÓMEZ, JAVIER. La brigada de los toreros. Historia de la 96 Brigada Mixta del Ejército Popular. Madrid:
Almeda, 2005, 192 p.
PERICAY, XAVIER. “Cataluña, octubre de 1934. Separados por un dia”. La Aventura de la Historia, 173 (març
de 2013) 34-40.
PERINAT, SANTIAGO. “El deute de Robert Capa amb Federico Borrell, milicià”. L’Avenç, 303 (Juny
2005) 48-52.-1PERMUY LÓPEZ, RAFAEL. “El capitán Julio Salvador, preso en Barcelona”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013)
42-51.
PI DE LA SERRA I MATA DE LA BARATA, FRANCESC. “Els fets de la Barata (24 de juliol de 1936).
Narració d'un testimoni directe”. Terme, Terrassa, 28 (2013) 101-114. -27PINTO CEBRIÁN, FERNANDO. “La doctrina militar y las lecciones de la guerra”. Desperta ferro.
Núm. Especial [2013] 58-61. -24PIÑAR GUTIÉRREZ, BLAS y JORGE FERNÁNDEZ COPPEL. El Alcázar no se rinde. La historia gráfica del asedio más
simbólico de la Guerra Civil. Madrid: La Esfera de los libros, 2011, 238 p.
PIQUÉ PADRÓ, JORDI. “Els documents de Tarragona i de la comarca del Tarragonès que encara
resten a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
PIQUÉ PADRÓ, JORDI (coords.). La II República al Camp de Tarragona. Tarragona: Publicacions del
Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver del Camp de Tarragona, 2006, 287-304.-2PLANELLES, MARTA. “El vaixell que es va endur els estrangers de Tossa el juliol del 36. La recerca
històrica a través de les fonts orals”. Els Apunts de l’Arxiu Històric de Girona, 5 – III (2008) 6 [1/0/1 +].
-8A.POLANCO. “Manuel Daza… y su arma secreta…”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 44-45.
PONS PRADES, EDUARDO. Realidades de la guerra civil. Mitos no ¡hechos!. Madrid: La Esfera de los libros, 2005,
804 p.
PONS, QUERALT - ALBA BOIXADER. «1936. ‘Hogueras en la noche’ i les mines de Fígols". L’Erol. Revista Cultural
del Berguedà, Berga, 116 (2013 = Històries de la mina) 24-27.
PRADA RODRÍGUEZ, JULIO. “Las milicias de segunda linea en la retaguardia franquista. El caso de Galicia”.
Cuadernos de història contemporánea, UCM, 33 (2011) 255-273.
PRAT I PONS, JAUME; JORDI PERICOT I DILMÉ. Bombes sobre Girona. La defensa passiva a la
Guerra Civil (1936-1939), barricades, trinxeres i refugis antiaeris. Girona: Ajuntament, 2012,
158 p. -21PRAT I PONS, JAUME. Sumaríssim d’urgència 1643 : La Guerra Civil dels germans Clarà (i Piñol). Girona:
CCG, 2010, 271 p. -21PRESTON, PAUL. La Guerra civil. Fotos que hicieron historia. Madrid: La Esfera de los Libros, 2005, 216 p.
PRESTON, PAUL. Idealistas bajo las balas. Corresponsales extranjeros en la guerra de España. Madrid: Debate,
2007, 540 p.
225
PRESTON, PAUL. Idealistes sota les bales. Històries de la Guerra Civil. Barcelona: Proa, 2007, 531 p.
PRESTON, PAUL. La Guerra Civil española. Reacción, revolución y venganza. Barcelona: Debolsillo, 2010, 392 p.
PRESTON, PAUL. “Les conjuntures polítiques de les dues Espanyes. Dues Espanyes, dues
polítiques, dos esforços bèl·lics”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO
(coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de
Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011,
105-120 [++].-23PUERTO, SARA. “La última batalla del general Modesto”. La Aventura de la Historia, 176 (juny de 2013) 78-79.
PUIG ROVIRA, FRANCESC XAVIER. Vilanova i la Geltrú. 1936-1939. Guerra civil, revolució i ordre social.
Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005 (Abat Oliba), 496 p.-6PUIGSECH FARRÀS, JOSEP. «Una comparativa republicanosoviètica. La premsa governamental davant la
imatge del consolat de l’URSS durant la Guerra Civil». Afers, fulls de recerca i pensament, Cata-roja, vol. 27,
núm. 71-72 (2011) 267-285.
PUPPINI, MARCO. “Gli italiani alla Guerra Civile spagnola”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas
del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio
2008. Tarragona: Arola, 2011, 171-188 [34/2/20, +++]-23-
RAGUER, HILARI. El general Batet. 5ª edició. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011 (1994),
420 p. -21J.RÁMILA. “El ejército africano de Franco. De las cabilas a la tierra española”. Historia de Iberia Vieja, 57
[març de 2010] 54-61.
RAMIONET LLOVERAS, ENRIC. August Vidal. Entre Llagostera i Moscou. Una història personal dins la
història del segle XX. Llagostera: Ajuntament. Arxiu Municipal, 2011 (Memòria. Records i
testimonis; 5), 249 p. [/9/49+3, ++]-20F.RAMOS. “La Batalla de Monte Curriechos”. Revista de Historia Militar, núm. 103 (2008) 207-229.
RAMOS, CARLOS (ed.). Lleida en guerra. La col·lecció Ramon Rius. Lleida: Institut d’Estudis
Ilerdencs, 2007, 283 p.-IINERANZATO, GABRIELE. L’eclissi della democrazia. La guerra civile spagnola e le sue origini, 1931-1939. Torí: Bollati
Boringhieri, 2004, 692 p.
RECASENS LLORT, JOSEP. La repressió franquista a la Terra Alta (1938-1945). [Horta de Sant
Joan]: Centre de Documentació. Ecomuseu dels Ports, 2005 (Bernat d’Alguaire, 2), 364 p.
-INELa reconstrucción de Teruel. 1939-1957. Teruel: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Cultura y
Deporte, 2005, 125 p.
REIG TAPIA, ALBERTO. La cruzada de 1936. Mito y memoria. Madrid: Alianza Editorial, 2006, 427 p.
REIG TAPIA, ALBERTO. “Los mitos de la Guerra Civil: de la propaganda al revisionismo”. Dins:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas
226
y balance. I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 25-52 [45/1/59, ++].-23REIG TÀPIA, ALBERT. “Paul Preston y el holocausto español”. Bulletin d’histoire contemporaine d’Espagne, 47
(2012) 275-290.
REVERTE, JORGE M. “La batalla de Madrid. Crónica de la resistencia de una ciudad”. Historia y Vida, 462
(setembre 2006) 86-93.
REVERTE, JORGE M. “El vuelo del Dragón Rapide. Así empezó la Guerra Civil”. Historia y Vida, 454 [gener
2006] 86-93.
REVERTÉ VIDAL, MARIA PILAR. Solidaris en defensa de la llibertat. Refugiats de guerra a Catalunya (1936-1939).
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2005 (Les Claus de la Història, 2).
RIERA PRENAFETA, FRANCESC. “Les esquadres de Catalunya a Esplugues de Llobregat i Sant Just Desven,
1922-1939”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, 12 (2004) 11-69.
ROBINSON, R.A.H. “The Splintering of Spain. Cultural History and the Spanish Civil War, 1936-1939”.
English Historical Review, v. 121, núm. 492 (2006) 883-885.
ROBLEDO, RICARDO (ed.). Esa salvaje pesadilla. Salamanca en la Guerra Civil española. Barcelona: Crítica, 2007,
368 p.
ROCA MOHEDANO,MANUEL. General Juan Hernández Saravia. El ayudante militar de Azaña. Madrid: Oberon,
2005, 396 p.
RODRIGO, JAVIER. Cautivos. Campos de concentración en la España franquista, 1936-1947. Barcelona:
Crítica, 2005, 407 p. -2RODRIGO, JAVIER. Hasta la raíz. Madrid: Alianza, 2008, 256 p.
M.RODRÍGUEZ. “Marcelo Usabiaga. Los combates de 1938”, Historia 16, 383 (març 2008) 62-71.
M.RODRÍGUEZ. “Ramiro Larrañaga. Un voluntario en la Batalla del Ebro”, Historia 16, 387 (juliol de 2008)
72-89.
M.RODRÍGUEZ. “Marcelo Usabiaga. 1939. La derrota”, Historia 16, 389 (setembre de 2008) 114-125.
RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, MIKEL. “Marcelo Usabiaga: la campaña del norte”, i “El hundimiento del ‘España’”.
Historia 16, 372 (abril 2007 = Dossier: “Memoria del 37”) 42-57 i 58-60.
RODRÍGUEZ, HERNÁN. “Velasco Madrid,
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 6-11.
una
obsesión
estratégica”.
Desperta
Ferro.
Historia
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO. Alcaldes y concejales republicanos del Bajo Andarax (Almería) represaliados por el
régimen de Franco (1931-1945). Mojácar (Almería): Arraez, 2011, 336 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO – MANUEL LEÓN GONZÁLEZ. La Guerra Civil en Garrucha. Violencia republicana
y represión franquista (1936-1945). Mojácar (Almería): Arraez, 2010, 432 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO. República, Guerra Civil y represión franquista en Bacares (Almería). Mojácar
(Almería): Arraez, 2010, 208 p.
227
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO. República, Guerra Civil y represión franquista en Fiñana (Almería), 1931-1945.
Mojácar (Almería): Arraez, 2010, 320 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO – JUAN TORREBLANCA MARTÍNEZ. República, Guerra Civil y represión franquista.
Olula del Rio (Almería), 1936-1945. Mojácar (Almería): Arraez, 2012, 432 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO – RAMÓN RAMOS SÁNCHEZ. República, Guerra Civil y represión franquista en
Macael (Almería), 1931-1947. Mojácar (Almería): Arraez, 2010, 408 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO; JUAN TORREBLANCA MARTÍNEZ. República, Guerra Civil y represión franquista en
Sierro (Almería), 1936-1947. Mojácar (Almería): Arraez, 2011, 368 p.
RODRÍGUEZ PADILLA, EUSEBIO; FRANCISCO GONZÁLEZ ARROYO. República, Guerra Civil y represión franquista
en Zafarraya (Almería), 1931-1945. Mojácar (Almería): Arraez, 2011, 368 p.
RODRÍGUEZ VELASCO, HERNÁN. “Las guerrillas en el Ejército Popular de la República (1936-1939)”.
Cuadernos de història contemporánea, UCM, 33 (2011) 235-254.
ROGLAN, JOAQUIM. 14 d’abril, la Catalunya republicana (1931-1939). Valls: Cossetània, 2006, 125 p.
ROGLAN, JOAQUIM. Oriol Solé. El Ché català. Barcelona: Edicions 62, 2006, 244 p.
ROIG, SEBASTIÀ. “Figueres, 1936: la guerra dels llibres. El comitè antifeixista va trobar a la
Biblioteca Popular títols que calia prohibir”. Revista de Girona, 264 (gener-febrer de 2011) 40-44.
-19ROJAS, CARLOS. Por qué perdimos la guerra. Barcelona: Planeta, 2006, 420 p.
ROJO, JOSE ANDRES. «Rojo. El estratega de la República”. La Aventura de la Historia, 94 (Agost 2006) 34-40.
ROMERO SALVADÓ, FRANCISCO J. The Spanish Civil War. Origins, Course and Outcomes. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2005, 296 p.
RUBIÓ SOBREPERE, JOSEP. La Guerra Civil a les Garrigues: De la revolució a l’ocupació franquista
(1936-1939). Lleida: Pagès, 2011, 278 p. -20A.RUÍZ y J.PLA. “Antonio Olona Sisó. Un héroe desconocido”, Ares, 7 (març-abril de 2009) 55-59.
RUÍZ, JULIUS. The ‘Red terror’ and the Spanish Civil War. Cambridge: Cambridge University Press, 2014, 395
p.
SABORIDO, JORGE. La Guerra Civil Española. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.
SALAS LARRAZABAL, RAMÓN. Historia del Ejército Popular de la República. Madrid: la Esfera de los libros, 2006,
V v., 3.572 p.
SALAT BATET, PAU. “La memòria dels qui no tenien veu: història oral de la Guerra Civil».
Quaderns de Vilaniu, Valls, 62 (novembre de 2012) 7-59. -23J.M.SALES y J.C.SALGADO. “En el momento y lugar equivocados [I] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 11
(novembre-desembre de 2009) 44-46.
J.M.SALES y J.C.SALGADO. “En el momento y lugar equivocados [II] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 12
(gener-febrer de 2010) 50-56.
228
SÁNCHEZ, ANTONIO; MIGUEL Y DEL ÁNGEL, JESÚS DE. Batallas de la guerra civil. Alcobendas, LIBSA, 2005, 192
p.
SÁNCHEZ AGUSTÍ, FERRAN. El maquis anarquista. De Toulouse a Barcelona por los Pirineos. Lleida: Ediorial
Milenio, Artes Gráficas Bobalà, 2006, 286 p.
SÁNCHEZ BIOSCA, VICENTE. Cine y guerra civil española. Del mito a la memoria. Madrid: Alianza
Editorial, 2006, 354 p. -4-
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP (Ed.). El pacte de la no intervenció. La internacionalització de la
Guerra Civil espanyola. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2009 (Recerca; 14), 347 p.
-16-
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP. La Segunda República en el exilio 1939-1977. Barcelona: Planeta,
2011, 575 p. -20SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP. “La població civil a la zona de la Batalla de l’Ebre durant la
Guerra Civil”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La
Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de
Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona:
Arola, 2011, 209-242 [96/3/25+2, +++].-23L.M.SÁNCHEZ PÉREZ. “Las academias de mandos del Frente de Juventudes”, Ares, 8 (maig-juny de 2009)
32-39.
SANS, GUILLEM. “España, en la diana de Stalin”. La Aventura de la Historia, 89 (marzo 2006) 26-33.
SEIDMAN, MICHAEL. La victoria nacional. La eficacia contrarevolucionaria en la guerra civil. Tr. Hugo García
Fernández. Madrid: Alianza, 2012, 408 p.
SELLÈS I PONSH, M. DELS ÀNGELS. De Chamartin a Collbató. La Guerra Civil viscuda per un nen. M.
Àngels Sellés. Barcelona: La Mar de Fàcil, 2011, (Aktual), 180 p.-22V.SERRA. “La batalla de los lápices. Infancia rota”, La Aventura de la Historia, 131 (setembre de 2009) 42-47.
SERRA I OLLER, JORDI. “El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa. Nova edició de la llista de
terrassencs morts en acció de guerra”. Terme, Terrassa, 27 (2012) 147-173. .-27SERRALLONGA I URQUIDI, JOAN. Refugiats i desplaçats dins la Catalunya en guerra, 1936-1939. Barcelona : Base,
2004 (Base històrica; 7) 285 p.
SERRALLONGA, JOAN; JUST CASAS I MANUEL SANTIRSO. Vivir en guerra. La zona leal a la
República (1936-1939). Bellaterra: UAB, 2013, 256 p. -24SERRALLONGA URQUIRI, JOAN. “El cuento de la regularización sanitaria y asistencial en el régimen
franquista. Una primera etapa convulsa. 1936-1944”. Historia Social, 59 (2007) 77-98.
SERRES BUENAVENTURA, ANTÒNIA. Desfeta i recuperació. Guerra i postguerra al Pinell de Brai. Pinell
de Brai: Associació Cultural Pi del Broi, 2008, 154 p.-11SEVILLANO, FRANCISCO. Franco. Caudillo por la gracia de Dios. Madrid: Alianza, 2010, 348 p.
229
SHÜLER-SPRINGGORUM, STEFANIE. La Guerra como aventura. La Legión Cóndor en la Guerra Civil Española 19361939. Madrid: Alianza, 2014, 448 p.
SOLANILLA DE MESTRE, LAURA. “Digitalització del record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a
Internet”. L’Avenç, 314 (juny 06) 36-40.
SOLAR, DAVID. “El peso de la victoria. Franco se apodera del norte”. La Aventura de la Historia, 107
(Setembre 2007) 36-45.
SOLDEVILA, FERRAN. Els dietaris retrobats (1939-1943). Ed. a c.d’Enric Pujol. València: Tres i Quatre, 2007, 624
p.
SOLÉ, FELIP. “Obres mestres sota les bombes. Tretze dies per salvar el patrimoni artístic de la
República”. Sapiens, 76 (febrer de 2009) 44-49.-13SOLÉ, QUERALT. Catalunya 1939. L’última derrota. Barcelona: Ara, 2006, 256 p.
-INE-
SOLÉ I BARJAU, QUERALT. “Evolució de la justícia republicana envers els desertors. L’exemple del
camp de la Pelosa (Roses)”. Afers. Fulls de recerca i pensament, Cata-roja, vol. 28, núm. 75 (2013)
471-485 [+++] -26SOLE I SABATE, JOSEP M., et alii. Breu història de la Guerra Civil a Catalunya. Barcelona: Edicions 62,
2005 (Península). -INESOLÉ, JOSEP M. y FINESTRES, JORDI. El Barça en guerra (1936-1939). Barcelona: Angle, 2006, 205 p.
SOLÉ I SABATÉ, JOSEP M.; VILLARROYA, JOAN (textos). Guerra i propaganda. Fotografíes del comissariat de
Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: ANC-Viena Edicions, 2006, 268 p. [FERRAN, JAUME.
“Fotografíes de la guerra”. L’Avenç, 312 (abril 2006) 49-51].
SOLER FUENSANTA, JOSÉ RAMÓN i FRANCISCO-JAVIER LÓPEZ-BREA ESPIAU. Soldados sin rostro. Barce-lona:
Inédita, 2008, 310 p.
SOREL, ANDRÉS. Las guerras de Artemisa. Madrid: El Olivo Azul, 2010, 288 p.
STONE, GLYN A. Spain, Portugal and the Great Powers, 1931-1941. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304
p.
SUREDA CANALS, PERE JOAN. “La destrucció d’esglésies gironines, una història gràfica pendent”.
Revista de Girona, 245 (Novembre – Desembre 2007) 30-35. -7TAMAMES, RAMÓN. Breve historia de la guerra civil española. Barcelona: Ediciones B, 2011, 333 p.
M.TARÉS. “L’Hospital de Sang de Cambrils (1936-1939)”, Camins. Revista de Patrimoni Cultural de Cambrils.
Museu d’Història de Cambrils, 1 (novembre de 2008 = Al servei dels ferits. Recull de fonts de l’Hospital de Sang
de Cambrils) 20-85.
TARRADELLAS, JOSEP. La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). L’obra de la Comissió,
creada per la Generalitat, i el seu report d’actuació. Lleida: Pagès editors, 2007 (Guimet, 101),
202 p.[/ ++].-8TARTER I FONTS, RAMON. «Un testimoni del Moià de la guerra civil: les cartes d’Enrique Celaya».
Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 33 (2n semestre de 2005).
230
THOMÀS, JOAN MARIA. Roosevelt y Franco. De la Guerra Civil Española a Perl Harbor. Barcelona: Edhasa, 2007,
659 p.
L.E.TOGORES. “¡Que venga Yagüe! El general que obsesionó a Franco”. La Aventura de la Historia, 139 (maig
de 2010) 46-51.
TRANCHE, RAFAEL R. i VICENTE SÁNCHEZ BIOSCA. El pasado es el destino. Propaganda y cine del bando nacional
en la Guerra Civil. Madrid: Cátedra, 2011 (Filmoteca española, serie mayor), 520 p.
TRAPIELLO, ANDRÉS. Las armas y las letras. Literatura y Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Destino, 2009
(Imago Mundi; 167), 631 p.
TUÑÓN, MATEO. Hacia la libertad. Ed. Arnau Murià Tuñón. Lleida: Milenio, 2010, 286 p.
TUSELL, JAVIER; GARCÍA QUEIPO DE LLANO, GENOVEVA. Franco y Mussolini. La política española durante la
Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Ediciones Península, 2006, 541 p.
VALERO, JULIÁN. “Repressió: expedientats a la vila de Constantí (1936-1941)”. Estudis de Constantí,
29 (2013) 213-233 [37/2/11+1, ++] -26VALLVERDÚ, JOSEP. “la caiguda de Lleida el 1938”. Revista de Catalunya, 240 (Juny de 2008) 43-48
[/6 ++].
-9-
VARELA I SERRA, JOSEP. “Memòria de la caiguda de Lleida”, Revista de Catalunya, 240 (Juny de
2008) 49-54.-9VÁZQUEZ OSUNA, FEDERICO. “L’Oficina jurídica. La justícia revolucionària durant la Guerra Civil”.
L’Avenç, 343 (febrer 2009) 30-38.-12- i -13VENZA, CLAUDIO. “Trieste: topononímia i memòria nostàlgica. L’Ajuntament de Trieste ha
dedicat un carrer a un ‘heroi feixista’ mort a Espanya”. L’Avenç, 244 (març de 2009) 10-11.-13VICENTE MARCO, BLAS. “La última batalla de Teruel: ofensiva republicana en Javalambre, septiembre de
1938”. Revista Española de Historia Militar, 128 (2011) 39-47.
VICENTE MARCO, BLAS. “Sangre italiana. La ofensiva de Levante”. La Aventura de la Historia, 176 (juny de
2013) 32-35.
[VÍCTOR ARROYO, JOSÉ]. La economía de guerra y su reajuste en España, 1936-1941, desde una perpsectiva
microeconómica. 1. Galicia y el corredor del Duero hasta Aragón. Bilbao: BBVA, Archivo Histórico (Inmuebles y
Servicios), 2005, 151 p.
VIDAL, CÉSAR. La guerra que ganó Franco. Barcelona: Planeta, 2006, 608 p.
VIDAL CASTAÑO, JOSÉ ANTONIO. El sargento Fabra. Historia y mito de un militar republicano. Madrid: Los libros
de la Catarata, 2012, 385 p.
VIDAL CASTAÑO, JOSÉ ANTONIO. Exiliados republicanos en Septfonds. Madrid: Catarata, 2013, 160 p.
VILA, ELOI. Cartes des del front. Badalona: Ara Llibres, 2012 (Sèrie H), 218 p. .-23VILA ORIOLS, POL. «Àngel Serra, alcalde republicà de Puig-reig». L’Erol. Revsta Cultural del
Berguedà, Berga, 119 (2014 = Republicans. 75 anys de la fi de la Guerra Civil) 14-19 [28/4/5+2, ++].-27-
231
VILANOVA I VILA-ABADAL, FRANCESC. «Raimon d’Abadal i Calderò i la guerra civil: una visió personal des
d’Itàlia». Modilianum. Revista d’Estudis del Moianès, II època, 30 (1r semestre de 2004).
VILLARROYA, JOAN (dir.) ; OLIVEIRA I CODINA, SUSANNA (rec. i coord.). Imatges, 1936-1939: la
Guerra Civil al Maresme. Girona: El Punt, 2007, 191 p.-8A.VIÑAS y F.HERNÁNDEZ SÁNCHEZ. “Los mitos sobre la derrota. Todos contra todos”, La Aventura de la
Historia, 125 (març de 2009) 26-31.
VIÑAS, ANGEL. El Escudo de la República. El oro de España, la apuesta soviética, y los hechos de mayo de 1937.
Barcelona: Crítica, 2007, 688 p.
VIÑAS, ÁNGEL y FERNANDO HERNÁNDEZ SÁNCHEZ. El desplome de la República.Barcelona: Crítica, 2009, 681 p.
VIÑAS, ÁNGEL (dir.). Al servicio de la República. Diplomáticos y Guerra Civil. Madrid: Marcial Pons, 2010, 160
p.
VIÑAS, ÁNGEL. La conspiración del general Franco. Barcelona: Crítica, 2011, 340 p.
VIÑAS, ÁNGEL. “El fin de la República. La invención del coronel Casado”. La Aventura de la Historia, 170
(diciembre de 2012) 24-29.
VIÑAS, ÁNGEL. En el combate por la historia. La república, la Guerra Civil, el franquismo. Barcelona: Ediciones de
Pasado y Presente, 2012, 973 p.
VIÑAS, ÁNGEL. Las armas y el oro. Palancas de la guerra. Mitos del franquismo. Barcelona: Pasado y Presente,
2013, 495 p.
VIVES, ÓSCAR. “Experiments de la Legió Còndor a l’Alt Maestrat, 1938”. L’Avenç, 390 (maig de
203) 36-43 [6/0/5, ++].-23WEBSTER, JASON. Las heridas abiertas de la Guerra Civil. Un viaje por la España desmemoriada. Barcelona: Los
Libros del Lince, 2008, 270 p.
YANIZ RUÍZ, JUAN PEDRO. “¿Quienes fueron las primeras víctimas de la Guerra Civil?”. Clío, 57 (juliol 2006)
32-37.
ZAVALA, JOSÉ MARÍA. Los gangsters de la guerra civil. Barcelona: Plaza & Janés, 2006, 575 p.
ZAVALA, JOSÉ MARIA. 1939. La cara oculta de los últimos días de la Guerra Civil. Barcelona: Plaza & Janés, 2009,
352 p.
ZEPEDA ITURRIETA, JUAN ROBERTO i JORDI PÉREZ MOLINA. “L’Hospital de Sang de Valls
(1937-1939)”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 51 (Maig 2007) 3-79. -6ZÚÑIGA JUAN, EDUARDO. La trilogía de la Guerra Civil. Madrid: Galaxia Gutemberg, 2011, 402 p.
ZURERA ÁLVAREZ, FRANCISCO GABRIEL. “La Guerra Civil Española: Ejemplos de utilización del terror como
instrumento de guerra por parte del bando sublevado”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia,
Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Abril de 2012, artícle núm. 290, www.claseshistoria.com.
Batalla de l’Ebre
AA.DD. Dossier: “115 dies a l’Ebre”, Sapiens, 97 (novembre de 2010) -17-
232
ARCHILLA NAVARRO, ÀNGEL P. “Los olvidados de Vespella de Gaià. La exhumación de 26
soldados republicanos durante la dictadura franquista”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II.
Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años
después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 339-360 [49/2/10+4, +++].-22AYÁN VILA, XURXO M. “El último soldado del Ebro. Arqueología del fin de una batalla”. Desperta
ferro. Núm. Especial [2013] 68-72. -24S.BERBÍS. “L’endemà de la batalla”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).
CANOSA FARRAN, FRANCESC i ELENA YESTE PIQUER. “La mirada de Catalunya: corresponsals
catalans a la Batalla de l’Ebre”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO
(coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso
Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 213-242 [60/0/7+4, +++].-22CARDONA, GABRIEL. “El Ebro, paisaje después de la batalla”. La Aventura de la Historia, 81 (juliol 2005) 116119.
CARDONA, GABRIEL. “La Batalla del Ebro, ofensiva imposible”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas
del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio
2008. Tarragona: Arola, 2011, 53-78 [/127, ++].-23S.CASES. “Estimada esposa…”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).
A.CERVELLÓ. “La vida continua”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).
CERVELLÓ SALVADÓ, ÁLEX. “La Batalla de l’Ebre a la Terra Alta”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ,
JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias.
Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de
julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 285-300 [25/2/12, ++].-23DIAMANTE, JULIO. “Memoria y testimonio de la Batalla del Ebro por el mayor-jefe del batallón de
puentes nº 3, Julián Diamante”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO
(coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso
Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 21-28 [++].-22O.GARCÍA. “Tots els fronts porten a l’Ebre”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).
GARCIA SANTA CECILIA, CARLOS. “Corresponsales a la deriva”. Desperta ferro. Núm. Especial
[2013] 54-57. -24GORT, EZEQUIEL i SALVADOR PALOMAR. “Els bombardeigs al Baix Camp i al Priorat durant la
Batalla de l’Ebre”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La
Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia
La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 29-48
[25/2/8, +++].-22-
233
GRAU I PUJOL, JOSEP M. “Cartes des de la batalla de l’Ebre per part d’un soldat republicà de
Constantí: Llorenç Gibert Recasens (juny-setembre 1938)”, Estudis de Constantí, 26 (2010) 133-149
[11/1/14, ++].-15GRAU REIS, VICENT. “La defensa numantina de Castelló i la Batalla de l’Ebre”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 83-104 [24/1/29+2, +++].-22HENRÍQUEZ CALBIN, JULIÁN. La batalla del Ebro. Guadalajara: Silente, 2009, 528 p.
HERNÁNDEZ LÓPEZ, JOSÉ MIGUEL. “La Batalla de l’Ebre: una visió des del diari La Humanitat”.
Gazeta, Societat Catalana de Comunicació (IEC), 2 (2010) 73-83 [http://revistes.iec.cat/index.php/gazeta]
[43/2/16+1, ++].
-17HERNÁNDEZ SÁNCHEZ, FERNANDO. “Resistencia o armisticio. Consecuencias de la batalla del
Ebro”. Desperta ferro. Núm. Especial [2013] 74-77. -24JACKSON, ÁNGELA. “La sanitat republicana durant la Batalla de l’Ebre. Els brigadistes entre
nosaltres: Pròleg i epíleg a l’última gran batalla de la Guerra Civil Espanyola”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 209-212 [7/1/2, ++].-22JACKSON, ÁNGELA. “’Nunca olvidaré el Ebro’. Las mujeres británicas recuerdan la cueva hospital
de La Bisbal de Falset”. Desperta ferro. Núm. Especial [2013] 64-67. -24LOSADA MALVÁREZ, JUAN CARLOS. “La vida cotidiana en el frente”. Desperta ferro. Núm. Especial
[2013] 31-34. -24S.MARIMON. “La darrera batalla”, Sapiens, 97 (novembre de 2010).
MARTÍN GARCÍA, JAVIER. “Ebro. La batalla que decidió la guerra”. Historia de Iberia Vieja, 49 (juliol
de 2009) 56-61.-13MARTÍN RAMOS, J.L. “Política en torno a la Batalla del Ebro”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas
del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio
2008. Tarragona: Arola, 2011, 257-266 [7/2/2+1, ++].-23MARTÍNEZ DE BAÑOS, FERNANDO. “Contraofensiva nacional y guerra de desgaste”. Desperta ferro.
Núm. Especial [2013] 44-52. -24MIGUEL DE MORA, JUAN. “Sobre la Guerra de España y la Batalla del Ebro”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra
d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 189-205 [2/0/5+1, ++].-23MONTCLÚS I ESTEVAN, JOAQUIM. “Calaceit. Una vila de la rereguarda franquista”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 105-118 [1/0/8, ++].-22-
234
OÑA FERNÁNDEZ, JUAN JOSÉ. “El Ebro en el horizonte”. Desperta ferro. Núm. Especial [2013] 10-16.
-24ORTEGO MARTÍNEZ, ÓSCAR. “La incidencia de la Guerra Civil sobre el cine español. El ejemplo de
la Batalla del Ebro”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La
Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia
La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 273-286
[15/0/11, ++].-22PUELL DE LA VILLA, FERNANDO. “Inteligencia militar en la batalla del Ebro”. Desperta ferro. Núm.
Especial [2013] 18-21. -24REVERTE, JORGE M. “La ofensiva más larga”. Historia y Vida, 483 (Juny de 2008) 110-116. -11REVERTE, JORGE M. “Adios al sueño republicano. 1938. El Ebro”. La Aventura de la Historia, 171 (gener de
2013) 27.
RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, MIKEL. “Ramiro Larrañaga. Un voluntario en la Batalla del Ebro”. Historia
16, 387 (Juliol de 2008) 72-89 [22/0/3 +]. -11RUBIO, XAVIER y XAVIER HERNÀNDEZ CARDONA. “El cruce del río y el ataque a Gandesa”.
Desperta ferro. Núm. Especial [2013] 22-30. -24SÁNCHEZ AGUSTÍ, FERRAN. “Antoni Salut Payà, sanitari republicà a primera línia de foc”. Dins:
SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas
y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años
después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 49-54 [4/0/4, ++].-22SERRA BUSQUETS, SEBASTIÀ. “La Batalla de l’Ebre vista des de Mallorca”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 55-70 [9/0/17+4, +++].-22SUBIRÀ CARRASCO, ÚRSULA. “La memòria en xarxa”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN
J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del
Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 309-314. -22TORNMO BENAVENTE, DAVID. “Memoria y patrimonio. El campo de batalla 75 años después”.
Desperta ferro. Núm. Especial [2013] 79-81. -24XAUBET I VILANOVA, JOSEP. “Els ferits i els serveis hospitalaris durant la Batalla de l’Ebre.
L’hospital internacional de Mataró”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO
BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso
Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 315-336 [22/4/18+4, +++].-22Brigadistes
“Benicàssim, hospital de las Brigadas Internacionales (Etapas Dumont y Rittermann) ”, Aula Militar de
Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <aulamilitar.com>.
235
BLANES, NACHO; ADRIÁN SÁNCHEZ CASTELO; PAUL QUINN. Las cartas del batallón británico. Las Brigadas
Internacionales en la guerra civil española. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2014 (Estudios Socioculturales),
160 p.
C.CABALLERO. “Del Ebro al Volga. La historia de un combatiente comunista ruso. Grigori von Lansdorf
[I]”, Ares, 9 (juliol-agost de 2009) 39-45.
CASELLAS, NÚRIA i JORDI GAITX. “Setanta anys per llegir unes cartes. Les cartes que un soldat letó
es deixà a Palafrugell el 1939 permeten conèixer de primera mà les vivències dels brigadistes
internacionals”. Revista de Girona, 258 (gener-febrer de 2010) 32-37.-14CELADA, ANTONIO R. Las Brigadas internacionales. 70 años de memoria histórica. Salamanca: Amaru ediciones,
2007, 513 p.
COALE, ROBERT. “La Brigadas Internacionales en la Batalla del Ebro”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ,
JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias.
Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de
julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 243-256 [21/0/9, ++].-23DERBY, MARK. “New Zeland veterans of the Battle of the Ebro”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones.
Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de
julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 73-82 [16/3/4, ++].-22“El hospital de Benicàssim en el contexto del Servicio sanitario de las Brigadas Internacionales (Guerra
Civil, 1936-1939)”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], < www.aulamilitar.com >.
FISCHER, WERNER GEORG. Antifaschismus und das kollektive Gedächtnis des deutschen Volkes am Beispiel
des Spanischen Bürgerkrieges 1936-1939 und der Internationalen Brigaden”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ,
JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del
Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 315-331.
GONZÁLEZ DE MIGUEL, JESUS. “Los brigadistas de la batalla del Jarama”. Historia 16, 358 (febrer 2006) 72-81.
“Los brigadistas regresan a Benicàssim”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro” [En línia], <
www.aulamilitar.com >.
“Los desertores franceses de las Brigadas Internacionales”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro”
[En línia], < www.aulamilitar.com >.
MURAI, MICHIKO. “La Batalla del Ebro según los testimonios de los voluntarios suecos y
escandinavos en la XI Brigada. Batallón Hans Beimler”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP;
SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. II. Comunicaciones.
Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de
julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 141-164 [-/1/26, ++].-22ORTIZ CARRIÓN, JOSÉ ALEJANDRO. “Jorge Carbonell Cuevas, un miliciano puertorriqueño en la
Batalla del Ebro y su trayectoria en el 60º batallón de la 15 brigada mixta”. Dins: SÁNCHEZ
CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance.
II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después.
Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 165-186 [7+27/0/9+1, ++].-22-
236
REQUENA GALLEGO, MANUEL. “La retirada de las Brigadas Internacionales de la Guerra Civil
Española”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del
Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del
Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 267-282 [31/1/7+8, ++].23SKOUTELSKY, RÉMI. Novedad en el frente. Las brigadas internacionales en la guerra civil. Madrid:
Temas de Hoy, 2006, 496 p. -3VIDAL, CÉSAR. Las brigadas internacionales. 3ª. ed. Madrid: Espasa, 2006, 670 p.
Emboscats, exiliats i refugiats
BARNOSELL, GENÍS. “Reflexionant l’exili”. L’Avenç, 367 (abril de 2011) 44-46. -21BOYER, ANTONI. “Refugiats. Un paper de Salamanca”. Memòria del Perelló, Associació de Recerca
Històrica del Perelló, 5 (Abril de 2008) 11.-11BUSQUETS, JOSEP. «Refugiats a Gironella durant la Guerra Civil". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga,
94 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica 2) 16-20.
CALVET, JOSEP. «El Berguedà. Camí als Pirineus, camí a la llibertat". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 114 (2012 = Emboscats) 27-29.
CAMPILLO, MARIA; VILANOVA, FRANCESC; CAPDEVILA, MIREIA; PIGENET, PHRYNE; GARCIA I RAFFI,
JOSEP-VICENT. “Els camps de refugiats. França, 1939”. [Dossier], l’Avenç, 322 (març 2007) 17-41. 4CAMPILLO, MARIA (ed.). Allez! Allez!. Escrits del pas de frontera, 1939. Barcelona: L’Avenç, 2010
(L’Avenç Història), 328 p. -18CANAL, JORDI ; CHARCON, ANNE I PIGENET, PHRYNE (dir.). Les exils catalans en France. Paris: PUPS,
2005. -2CERVERA GIL, JAVIER. La guerra no ha terminado. El exilio español en Francia. 1944-1953. Madrid: Taurus, 2007,
700 p.
COLOMINA LIMONERO, INMACULADA. Dos patrias, tres mil destinos. Vida y exilio de los niños de la guerra de
España refugiados en la Unión Soviética. Madrid: Fundación Largo Caballero i Ediciones Cinca, 2010
(Biblioteca de Historia Social; 3), 279 p.
DÍAZ ESCULIES, DANIEL. De la Guerra Civil, l’Exili i el Franquisme. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008
(Biblioteca Serra d’Or), 352 p.
DOMÍNGUEZ PRATS, PILAR. De ciudadanas a exiliadas. Un estudio sobre las republicanas españolas en
México. Madrid: Cinca, 2010, 312 p.
DUEÑAS ITURBE, ORIOL. “Les institucions d’ajuda republicanes a l’exili francès”. Revista de
Catalunya, 250 (maig de 2009) 35-43 [/12, ++]. -16DURÓ, ROBERT. «De l'amagatall a la presó. La justícia republicana contra els emboscats". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 114 (2012 = Emboscats) 30-33.
237
FERNÁNDEZ DÍAZ, VICTORIA. El exilio de los marinos republicanos. Valèn-cia: Universitat, 2009, 335
p.
GAIX MOLTÓ, JORDI. L’exili del Baix Empordà al 1939. La Bisbal d’Empordà: Ajuntament, 2007 (Fontanetum;
10).
GARCIA, MAITE. «Emboscats i xarxes de fugida al Pallars". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 114
(2012 = Emboscats) 22-26.
GÓMEZ, PERE i altres. La carpeta de l’oncle: correspondència d’exili de Joan Roure-Parella. Girona: Universitat,
2012, 292 p.
GRAU I PUJOL, JOSEP M.T. “L’exili republicà després de la guerra civil a Barberà de la Conca
(1939)”. Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències [En línia] 2011, núm. 1, p. 132-150.
Disponible a : www.ceconcabarbera.cat/podall [5/2/33, +++] -19GRAU I PUJOL, JOSEP M. T. “Evacuats i refugiats de la guerra civil a l’hospital comarcal de Valls
(1937-1938)”. Quaderns de Vilaniu, Valls, 59 (2011) 49-71 [9/3/10, +++]-19GUIXÉ, JORDI. «’Ayudas en zona roja’. Emboscats en acció". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 114
(2012 = Emboscats) 12-16.
GUIXÉ, JORDI. La República perseguida. Exilio y represión en la Francia de Franco, 1937-1951. València: PUV,
2012, 498 p.
IGLÉSIAS, NARCÍS. «La llengua davant les experiències individuals de l’exili (1939-1945). Fugida,
desarrelament i guerra”. Afers, fulls de recerca i pensament, Cata-roja, vol. 26, núm. 70 (2011) 771-790.
MARCO IGUAL, MIGUEL. Los médicos republicanos en la Unión Soviética. Barcelona: Flor del Viento, 2010, 509 p.
MARTORELL GARAU, MIQUEL. Els refugiats de les zones de Guerra al Priorat (1936-1939). Barcelona:
Arxiu Comarcal del Priorat / Centre Cultural i Recreatiu La Unió, de Torroja del Priorat, 2006,
185 p. [747/51/35+7, ++].-8MATEOS, ABDON. De la guerra civil al exilio. Los republicanos españoles y México. Indalecio Prieto y Lázaro
Cárdenas. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005, 272 p.
MIRÓ MONTOLIU, M. ISABEL i JOSEP SUGRANYES BLANCH. “Biografia de Francesc Blanch Bosch”.
Recull de Treballs, Centre d’Estudis Sinibald de Mas, Torredembarra, 10 (2009) 5-38.-17MORALES, MERCÈ. El Parlament de Catalunya. República, guerra civil i exili. Barcelona: Base, 2012,
438 p. -21PESSARRODONA ARTIGAS, MARTA. França 1939. La cultura catalana exiliada. Barcelona: Ara Llibres,
2010, 365 p.-17PÍ-SUNYER, NÚRIA. L’exili manllevat. Barcelona: Proa, 2006 (Perfils, 68), 360p.-INEPLA, DOLORES; ÁLVARO VÁZQUEZ (ed.). El exilio español en la ciudad de México. Madrid: Turner, 2011 (Arte y
Fotografía), 258 p.
238
RUBIÓ COROMINA, JORDI E. “La ‘nova’ jerarquia olotina. Els excombatents olotins del bàndol
Nacional durant la postguerra, de 1939 a 1952”. Revista de Girona, 259 (març-abril de 2010) 48-52.-
14SALA, DANI - NÚRIA SALA. «L'Avi no va anar a la guerra". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 114
(2012 = Emboscats) 17-21.
SÁNCHEZ-ALBORNOZ, NICOLÁS. Cárceles y exilios. Barcelona: Anagrama, 2012, 325 p.
SÁNCHEZ ILLÁN, JUAN CARLOS (dor.). Diccionario biográfico del exilio español de 1939-Los periodistas.
Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2011 (Biblioteca de la Cátedra del Exilio), 594 p. -20SIERRA BLAS, VERÓNICA. Palabras huérfanas. Los niños exiliados en la guerra civil. Madrid: Taurus, 2009, 434 p.
SHÜLER-SPRINGGORUM, STEFANIE. La Guerra como aventura. La Legión Cóndor en la Guerra Civil Española 19361939. Madrid: Alianza, 2014, 448 p.
VIDAL CASTAÑO, JOSÉ ANTONIO. Exiliados repu-blicanos en Septfonds. Ma-drid: Catarata, 2013, 160 p.
VILANOVA, FRANCESC. “Exiliats i repressaliats: de les depuracions franquistes als camps
francesos”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 46-60 [++].-16VILLARROYA, JOAN. “Camí de l’exili”. Revista de Catalunya, 250 (maig de 2009) 29-34.
-16-
ZEPEDA ITURRIETA, JUAN ROBERTO. “Els refugiats de guerra a Constantí (1936-1939)”. Estudis de
Constantí, 27 (2011) 167-200. [49/5/16, +++]. -18Maquis
ARASA, DANIEL. Maquis, espías y héroes. Testimonios verídicos de la gran tragedia que vivió la
humanidad en el siglo XX. Tr. Luisa Guedea Marco. Teià: Robinbook, 2013, 256 p.
BAIRD, DAVID. Historia de los maquis. Entre dos fuegos. Madrid: Almuzara, 2008, 368 p.
BOLEDA, RAMON. Soldats i maquis al Pallars i a la Vall d’Aran. Memòries d’un soldat del batalló
de Muntanya Navarra núm. 1. Tremp: Garsineu Edicions, 2009, 153 p.-14GRACIÀ, ORIOL. “’La Pastora’. El maqui hermafrodita”. Sapiens, 103 (maig de 2011) 52-57. -21MARIMON, SÍLVIA. “El darrer viatge de Quico Sabaté. El compte enrera del maqui més perseguit
pel Franquisme”. Sapiens, 83 (setembre de 2009) 20-27.-13MARTÍNEZ DE BAÑOS CARRILLO, FERNANDO. El maquis. Una cultura del exilio español. Saragossa: Delson
Libros, 2007, 407 p.
MARTÍNEZ I GARCIA, MANUEL. “El Maquis a les Muntanyes de Prades: la figura d’Emiliano
Fernández Castro (1944-1947)”. Aplec de treballs, CECB, Montblanc, 32 (2014) 225-239 [20/1/7, ++].27MARTORELL, MIQUEL. “Els guerrillers antifranquistes a les Muntanyes de Prades i Montsant”.
Informatiu d’ERC, 7 Cornudella de Montsant (novembre 2002), 4 p. [Disponible a:
-4www.cornudellaweb.com/documents/mmartorell/maquis/maquis2002.html].
239
I.RAMILA. “Maquis. La guerra que el Franquismo silenció”, Historia de Iberia Vieja, 37 [2008] 46-51.
RODRÍGUEZ, ESTHER. Els maquis. Valls: Cossetània, 2005.
Repressió
DD.AA.
Els noms de la guerra. Girona: El Punt. Hermes Comunicacions, 2009, 345 p.-14-
ARNABAT MATA, RAMON (coord. i ed.). Tots els noms: Víctimes de la Guerra Civil al Penedès
(Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf). Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis
Penedesencs, 2010, 275 p. -18ARNAUS I PICAÑOL, ALBERT. «La repressió franquista al Moianès: els afusellats (1939-1943)». Modilianum.
Revista d’Estudis del Moianès, II època, 30 (1r semestre de 2004).
BARNOSELL, GENÍS. “La repressió a la rereguarda catalana durant la Guerra Civil”. L’Avenç, 346
(maig de 2009) 58-60. -13BERNAL, SERGI – FRANCESC ESCRIBANO – FRANCISCO FERRÁNDIZ – QUERALT SOLÉ. Desenterrant el silenci.
Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Barcelona:Blume/ Mirman- da/Ventall, 2013, 140 p.
BOTIFOLL, CARME. Conflictivitat social i repressió: Santpedor (1931-1945). Vic: Eumo, 2010, 143 p. -18BUSQUÉ I BARCELÓ, JAUME; LLUÍS BURSÓ I MOLINA. “El cànem. Fàbrica dels Godó, presó
franquista” (I), (II) i “El cànem. Una extensió de la Model (III)”. L’Avenç, , 385 (desembre de
2012) 30-39, 386 (gener de 2013) 24-33 i 387 (febrer de 2013) 24-33 [++].-23CABALLERO PÉREZ, MIGUEL. “Todos los verdugos. El asesinato de García Lorca”. La Aventura de la Historia,
152 (juny de 2011) 20-27.
CALVET BELLERA, JOSEP. «La postguerra al Berguedà: control social i vigilància militar". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 93 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica) 15-17.
CARRERAS, JOSEP M.; SILVESTRE PALÀ I LLUÍS SOLÀ. El meu nom, que és el vostre. Lluís Solà Padró.
Cartes de la presó i procés sumaríssim. Santa Coloma de Queralt: Associació Cultural Baixa Segarra,
2007 (La Garbera, 9), 239 p. [288/2/14+1, ++].
-8-
CASAS, SÒNIA. “Un mestre català en una fossa de Burgos”. Sapiens, 126 (febrer de 2013)
26-33. -24CLARA, JOSEP et alii. Girona 1939-1953. Exilis, repressions i complicitats. Girona: Ajuntament, 2009
(Conferències a l’Arxiu Municipal; 4), 194 p.-15COMA TORRES, GLÒRIA. “Pinzellades de postguerra”. Urtx. Revista cultural de l’Urgell, 26 (2012) 181-187.
CORRETGÉ BLASI, FABIÀ. Morts de la guerra civil al cementiri d’Alpicat: Civils, militars,
executats.... Lleida : Ajuntament d’Alpicat / Pagès, 2009, 125 p.-14CORTADELLAS, XAVIER. “Amb les espardenyes més gastades”. Revista de Girona, 252 (gener-febrer
de 2009) 56-59.-15-
240
CUESTA, JOSEFINA (Dir.). La depuración de funcionarios bajo la dictadura franquista (1936-1975).
Madrid: Fundación Francisco Largo Caballero, 2009, 342 p.
“Diari de presó”. Memòria del Perelló, Associació de Recerca Històrica del Perelló, 5 (Abril de
2008) 7-10.-11EROLES, LLUÍS.; SALVADOR LLORACH. La postguerra en un municipi de l’Alt Penedès. Sant Sadurní d’Anoia (19391952). Sant Sadurní d’Anoia: Institut d’Estudis Penedesencs, 2009, 240 p.
FONTANA I LÁZARO, JOSEP. “La repressió franquista”. Gran Penedès. Publicació de l’Institut
d’Estudis Penedesencs. 21 (Tardor 2009) 17-27 [19/0/24, +++]. -15GALOFRE, JORDI. “Fugint de la repressió. Lázaro García, dirigent socialista asturià, va estar més
de vint anys amagat a Banyoles”. Revista de Girona, 265 (març-abril de 2011) 38-41. -20GOROSTIZA LANGA, SANTIAGO. “Diagonal 666. Un monument a l’ocupació de l’exèrcit
franquista”. L’Avenç, 389 (abril de 2013) 42-53 [56/7/9+5, +++].-24GRIFELL, QUIRZE. «Carles Planas i Pons, escultor catalanista i republicà». L’Erol. Revista Cultural
del Berguedà, Berga, 119 (2014 = Republicans. 75 anys de la fi de la Guerra Civil) 26-27. -27HAUSMANN TARRIDA, CAROL. «Presoners de guerra a les mines de carbó". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 94 (2007 = La recuperació de la Memòria Històrica 2) 21-25.
HERNÁNDEZ BURGOS, CLAUDIO – MIGUEL ÁNGEL DEL ARCO BLANCO. “Más allá de las tapias de los
cementerios. La represión cultural y socioeconómica en la España franquista (1936-1951)”. Cuadernos de
història contemporánea, UCM, 33 (2011) 71-93.
LORENZO, AÏDA; ESTHER LLORENÇ. Morir en temps del franquisme: Josep Puig Pujades, Josep Mas Tió, Àngel
Blanch Sunyer i altres. Llistes de figuerencs afusellats. Giro-na: CG Edicions,2010,372 p.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Julián Grimau. Fusilado a contracorriente”. La Aventura de la Historia, 174 (abril de
2013) 48-52.
MANENT, ALBERT. “Testimonis d’una desfeta i d’un exili”. Revista de Catalunya, 250 (maig de
2009) 61-80.-16MARIMÓN, SÍLVIA. “Els morts oblidats. Rastregem totes les fosses comunes localitzades a
Catalunya”. Sapiens, 67 (Maig 08) 20-27.-11MOLL MARQUES, JOSEP. ( a c. d.). Crònica d’una infàmia: El procés contra Emili Dar-der, Alexandre Jaume, Antoni
Mateu i Antoni Maria Ques. Palma: Moll, 2009, 522 p.
MONTFORT I COLL, ARAM. “Los campos de concentración franquistas y su funcionamiento en
Cataluña”. Hispania, 231 (gener-abril de 2009) 147-178.-15M.NAVARRO. “Españoles en el campo de concentración de Gours”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de
2009) 38-45.
ORRIOLS GUIU, NÚRIA. «La causa genral a Avià". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 107 (2011 = El
Berguedà i el mar) 49.
PRESTON, PAUL. L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després. Barcelona: Base, 2011, 912
p.
241
RECASENS LLORT, JOSEP. La Tarragona silenciada. L’opresió de l’aparell franquista (1940-1965).
Lleida: Pagès, 2014 (Guimet; 197), 212 p. -27RUBIÓ COROMINA, JORDI E. “Presoners de la República ‘Excautivos por España’”. Revista de Girona,
272 (maig-juny de 2012) 68-70. -21-
SANS TRAVÉ, JOSEP M. “El Monument de la Plaça de la Creu: l’ombra allargada dels ‘Fets
de Solivella’”. Podall. Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències [En línia] 2011, núm. 1, p.
58-131. Disponible a: www.ceconcabarbera.cat/podall [88/1/22, +++]. -19TORNAFOCH YUSTE, XAVIER. «Els dirigents obrers de Gironella (1936-1945): guerra, repressió i exili". L’Erol.
Revista Cultural del Berguedà, Berga, 110 (2011) 36-38.
TORNAFOCH, XAVIER. «La depuració dels mestres de la República al Berguedà (1939-1942)».
L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 119 (2014 = Republicans. 75 anys de la fi de la Guerra
Civil) 10-13 [10/1/8, ++]. -27TORRES FABRA, RICARD CAMIL. “La repressió franquista al País Valencià. Un estat de la qüestió per al
primer franquisme». Afers, fulls de recerca i pensament, Cata-roja, vol. 27, núm. 71-72 (2011) 239-254.
TUGORES, ANTONI. “La repressió de 1936 a Mallorca. El cas de Manacor”. L’Avenç, 314 (juny 06) 14-20.
TUGORES, ANTONIO. Víctimes invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra Civil i el franquisme a
Mallorca. Palma: Triallibres, 2011 (Tria d’Assaig; 3), 306 p. -24VALLS, XAVIER. “La immensa presó del franquisme”. Sapiens, 96 (octubre de 2010) 62-65.-16IIGM
R.D’AGATA. “Giovanni XXIII e la pace possibile”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci. Any
51, 2 (abril-juny de 2009) 495-504.
AGUILERA POVEDANO, MANUEL. “Ibiza: el primer luto de Hitler”. La Aventura de la Historia, 166 (agost de
2012) 82-83.
J.A.ALCAIDE. “’Schlacht um Moskaw’. Asalto a Moscú. 1ª parte: los primeros movimientos”, Revista
Española de Historia Militar, 102-103 (2009) 257-263.
J.A.ALCAIDE. “’Schlacht um Moskaw’. Asalto a Moscú. 2ª parte: siguiendo el avance relámpago”, Revista
Española de Historia Militar, 105 (2009) 50-57.
ALCAIDE YEBRA, JOSÉ ANTONIO. “Combates en tierra por Narvik (I) ”, Revista Española de Historia Militar,
114-115 (2009) 241-255.
ALCAIDE YEBRA, JOSÉ ANTONIO. “Narvik. Principio y fin (II) ”, Revista Española de Historia Militar, 116 (2010)
2-14.
ALCAIDE TEBRA, JOSÉ ANTONIO. “Un fracaso en la operación ‘Tese’. Bir Hakeim”, Revista Española de Historia
Militar, 122 (2010) 27-47.
ALONSO ARRANZ, IÑIGO. “El carro pesado IS 2”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Març
de 2010, núm. 4, p. 56-57. Disponible a: www.delaguerra.net.
242
ALOY I BOSCH, JOAQUIM. «Joaquim Amat-Piniella, un oblit injustificable". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 117 (2013 = Berguedans als camps nazis) 24-29.
ALPERT, MICHAEL. “Espías de verbena. Españoles al servicio de Berlín”. La Aventura de la Historia, 100
(febrer 2007) 128-133.
D.ÀLVAREZ. “Esclaves sexuals en temps de guerra”, Sapiens, 86 (desembre de 2009) 30-36.
J.E.ÁLVAREZ. «Las Aguilas Aztecas: la Fuerza Aérea mejicana durante la Segunda Guerra Mundial”.
Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>] (en anglès).
ANDERSON, THOMAS. “Panzerschreck. Los terribles Stalin (I): Los JS-2, una visión alemana de los carros de
combate pesados soviéticos”. Revista Española de Historia Militar, 132-133 (2011) 239-256.
ANDERSON, THOMAS. “Panzerschreck. Los terribles Stalin (I): Los JS-2, una visión alemana de los carros de
combate pesados soviéticos (II)”. Revista Española de Historia Militar, 134 (2012) 9-23.
ANDERSON, THOMAS; FRANCISCO FRESNO DE VEGA (trad.). “Emboscada en Jelnja: combatiendo con el
1./StuG.Abt.237”. Revista Española de Historia Militar, 126-127 (2010) 228-239.
ANTIER, JEAN JACQUES. La batalla de Leyte. Barcelona: Inédita, 2008, 378 p.
ARIAS RAMOS, RAÚL. “Los congresos del partido nacional-socialista en Nüremberg”. Ares Enyalius, 34
(maig de 2013) 32-43.
ARMENGOU, MONTSE Y BELIS, RICARD. El convoy de los 927. Barcelona: Plaza & Janés, 2005, 306 p.
ARTOLA, RICARDO. La Segunda Guerra Mundial. Madrid: Alianza Editorial, 2007, 304 p.
ATKINSON, RICK. El dia de la batalla. La guerra en Sicilia y en Italia. 1943-1944. Barcelona: Crítica, 2007, 960 p.
BARNOSELL, GENIS. “Més enllà de les batalles. Creix l’interès editorial per la història militar de la Segona
Guerra Mundial». L’Avenç, 349 (Setembre 2009) 58-59.
BARR, NIALL. “La logística del Eje en la guerra del desierto”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 5
[2014 = Deutsches: Africa Korps] 20-24.
BARRENETXEA, IGOR y DAVID BRAVO. “La batalla de Berlín a través del cine (Visiones de la antigua URSS
frente a la nueva Alemania)”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol.
1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 33-54.
BASSA, DAVID. “Dos mil per dos mil”. Sapiens, 34 (agost 05) 34-39. -1BASCOMPTE, ERNEST. “Los tesoros del Tercer reich”. Clío, 55 (mayo 06) 47-51.
BATTISTELLI, PIER PAOLO. “La vida diaria del ‘Afrika Korps’”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 5
[2014 = Deutsches: Africa Korps] 46-49.
BELIS, RICARD. “Esclavos de Hitler. Españoles en Mathausen”. Clío, 52 (Febrero 2006) 14-15.
BELLAMY, CHRIS. Guerra absoluta. Tr. Javier Guerrero. Barcelona: Ediciones B, 2011, 954 p.
BELOT, ROBERT. La Résistence sans de Gaulle. Politique et gaullisme de guerre. Paris : Fayard, 2006, 668 p.
BERMEJO, BENITO; CHECA, SANDRA. “Fotografías del Kommando Poschacher (1944). Un grupo de jóvenes
prisioneros en el campo nazi de Mathausen”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 51-71.
243
BERTHOLD, WILL. Operación cuartel general del ‘Führer’. Barcelona: Inédita, 2008, 432 p.
BERTHON, SIMON; POTTS, JOANA. Amos de la Guerra. Tr. Víctor Aldea Lorente. Barcelona: Ediciones Destino,
S.A., 2007, 488 p.
BLADÉ, RAFAEL. “Nüremberg”. Historia y Vida, 541 (abril de 2013) 50-59.
BLANCHON, JEAN-LOUIS. «1944-1947, action des Républicains sur les Pyrénées. Contre l’Etat espagol et
reponses de ce dernier». Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, 4 (2005) 211-248.
BOOT, OWEN; WALTON, JOHN. Historia ilustrada de la II Guerra Mundial. Alcobendas: MIBSA / México DF:
Diana [2004], 256 p.
BORRELL, JOSEP ANTONI. “’Fritz’ ¿el mejor dirigente alemán?”. Clío, núm. 129 (juliol de 2012) 7483.
BROWER, CHARLES F. George C. Marshall. Servant of the American Nation. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2011, 216 p.
BUCKRUKER, CHRISTIAN. La Segunda Guerra Mundial. Madrid: Dastin, 2006, 174 p.
BUNGAY, STEPHEN. La Batalla de Inglaterra. Barcelona: Ariel, 2008, 636 p.
BURLEIGH, MICHAEL. Combate moral. Una historia de la Segunda Guerra Mundial. Tr. Victoria Gordo del Rey i
Federico Corriente Basús. Madrid: Taurus, 2011, 803 p.
BURUMA, IAN. El precio de la culpa. Tr. Claudia Conde. Barcelona: Duomo, 2011, 400 p.
C.CABALLERO. “Del Ebro al Volga (Grigori van Lamsdorf) [II] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 10
(setembre-octubre de 2009) 56-62.
C.CABALLERO. “Del Ebro al Volga (Grigori van Lamsdorf) [III] ”, Ares. Revista de Historia Militar, 11
(novembre-desembre de 2009) 28-34.
CALVET I BELLERA, JOSEP. “Des de l’Alt Empordà a la llibertat. El pas de refugiats estrangers
durant els anys de la segons guerra mundial ». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos,
Figueres, 37 (2004) 151-185. -0CALVET BELLERA, JOSEP; ANNIE RIEU-MIAS i NOEMÍ RIUDOR GARCÍA (cartografia). La batalla dels
Pirineus. Xarxes d’informació i d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la
Segona Guerra Mundial. Tremp: Garsineu, 2011, 208 p. -20CALVET, JORDI. “El pont sobre el riu Kwai”. Sapiens, núm. 130 (juny de 2013) 54-57.
CAÑETE, HUGO. “John Walter Christie”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Maig de 2011,
núm. 8, p. 42-43. Disponible a: www.delaguerra.net.
CARA RINCON, JOSEP. «Josep Ester Borràs. Esbós biogràfic d'un anarquista Berguedà". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 117 (2013 = Berguedans als camps nazis) 30-35.
CARANCI, CARLO A.; DAVID SOLAR. La Segunda Guerra Mundial. Imágenes para la historia. Madrid: J. de J.
Editores, 2009, 239 p.
244
M.CARBALLAL. “La increíble historia de Margarita Ruíz Lihory. La Mata-Hari española”, Historia de Iberia
Vieja, 49 (juliol de 2009) 88-93.
CARCEDO, DIEGO. “Iwo Jima. La imagen de la Guerra”. Historia y Vida, 467 (febrer 2007) 90-97.
D.CARCEDO. “De Gaulle, resistente. Ser líder desde el exilio”, Historia y Vida, 479 (febrer de 2008) 86-93.
B.CARDEÑOSA. “¿Hitler en España? Nueva teoría: no se suicidió”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010]
92-96.
CARDEÑOSA, BRUNO. “Cuando Hitler intentó convencer a Franco… (o al revés) ”. Historia de Iberia Vieja, 71
(maig de 2011) 14-23.
G.CARDONA. “Franco y la II Guerra Mundial” (Dossier), Historia y Vida, 498 (setembre de 2009)
33-53.
CARELL, PAUL. África Korps. Barcelona: Inédita, 2007, 596 p.
CARELL, PAUL. Tierra calcinada: la guerra en el frente ruso. 1943-1944. Barcelona: Inédita, 2007, 650 p.
M.CARTWRIGHT. “¿Quién fue el responsable del desastre de Dieppe? (I)”, Revista Española de Historia
Militar, 107 (2009) 171-179.
M.CARTWRIGHT. “¿Quién fue el responsable del desastre de Dieppe? (II)”, Revista Española de Historia
Militar, 108-109 (2009) 218-234.
X.CASALS. “El vino X.CASALS. “Hitler y Franco. Dos jugadores desconfiados”, Clío, 77 (març 2008) 32-41.
X.CASALS. “Wilhelm Canaris. El gran espía del Tercer Reich”, Clío, 78 (abril 2008) 80-87.
X.CASALS. “Matar a Hitler. Una cuestión de honor”, Clío, 88 (febrer de 2009) 32-41.
X.CASALS. “La Guerra más salvaje. La invasión japonesa de China”. Clio, núm. 100 (març de 2010) 32-41.
CASAREGOLA, VINCENT. Theaters of War. America’s perceptions of World War II. Hampshire: Palgrave
Macmillan, 2006, 304 p.
CASAS, SÒNIA. “Revelem el Francesc Boix desconegut”. Sapiens, núm. 132 (agost de 2013) 30-37.
“Castellonenses muertos en los campos nazis de exterminio”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro”
[En línia], < www.aulamilitar.com >.
CAUTHORNE, NIGEL. Perde-dores. Testimonios de alemanes y japoneses durante la Segunda Guerra Mundial. Tr.
Daniel Aldea Rossell. Barcelona: Sello editorial, 2011, 336 p.
CELAYA, DIEGO GASPAR. «Portrait d’oubliés. L’engagement des Espagnols dans les Forces françaises libres,
1940-1945”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 =
Dossier: Les étrangers dans l’armée française après 1870) 46-55.
CITINO, ROBERT M. La muerte de la Wehrmacht. Las campañas de 1942. Barce-lona: Crítica, 2009, 560 p.
CLARK, LLOYD. Arnhem. Cruzando el Rio entre 1944-1945. Barcelona: Ariel, 2010, 440 p.
COLÁS, XAVIER. “Stalingrado. Ni un paso atrás”. La Aventura de la Historia, 172 (febrer de 2013) 18-27.
245
CRESTI, FEDERICO. “La prima occupazione inglese della Cirenaica e i coloni italiani in un documento
dell’epoca”. Studi Storici, Anno 48, 1 (gener-març 2007) 241-266.
CUEVAS, PABLO. Amberes 1944. La campaña del estuario del Escalda. Madrid: Almena, 2014, 128 p.
DAVIES, NORMAN. Varsovia 1944. Barcelona: Planeta, 2005, 888 p.
DAVION, ISABELLE. “Comment exister au centre de l’Europe? Les relations stratégiques franco-polonaises
entre 1918 et 1939”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de
2010 = Dossier: France-Pologne) 54-64.
F.L. DEL PINO. “África Korps. Girasoles en el desierto”, Clío, 84 (octubre de 2008) 16-27.
F-L.DEL PINO. “Katin 1940. Expediente criminal abierto”, Clío, 96 (octubre de 2009) 28-38.
L.DEL PINO. “¿Pactaron los aliados con la Mafia?”, Clío, 103 (maig de 2010) 32-39.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO. “Los ‘corsarios’ de la Segunda Guerra Mundial”. Clío, 111 (gener de 2011)
34-41.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “El expolio de los nazis. El rapto de Europa”, Clío, 133 (novembre de
2012) 12-23.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “La batalla de Malta. Épica en la Segunda Guerra Mundial”. Clío.
Revista de historia, 145 (octubre de 2013) 46-57.
DEL REY VICENTE, MIGUEL – CARLOS CANALES TORRES. La palmera y la esvástica. Una jauría de lobos. Blitzkreig.
Madrid: EDAF, 2012, 254 p.
DELETANT, DENNIS. Hitler’s Gorgotten Ally: Ion Antonescu and His Regime, Romania, 1940-45. Hampshire:
Palgrave Macmillan, 2006, 256 p.
N.DÍAZ. “El saqueo nazi. La participación española en el robo”. Historia de Iberia Vieja, 54 (desembre de
2009) 30-37.
A.DE DIEGO. “Testigo del horror. Malaparte en el frente ruso”. La Aventura de la Historia, núm. 111 (gener
2008) 36-41.
DIEGO GONZÁLEZ, ÁLVARO. “Un español en Dunkerque”. Aportes. Revista de Historia Contemporánea, 62
(3/2006) 108-117.
DINARDO, RICHARD L. “La cooperación germano-italiana en el norte de Africa”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches: Africa Korps] 42-45.
DÖNITZ, KARL. Diez años y veinte dias. Madrid: La Esfera de los libros, 2005, 556 p.
J.DOWDALL. “La batalla por la isla de Creta. 1941”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>]
(en anglès).
DOWNS, LAURA LEE. “Enfance en guerre: les évacuations d’enfants en France et en Grande-Bre-tagne (19391940)». Annales, histoire, sciences sociales, París, 2 (2011) 413-448.
DRABKIN, ARTEM V. “Primeros combates. Los suburbios de Stalingrado”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 2 [2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 18-23.
246
EDSEL, ROBERT M. The monuments men. La fascinante aventura de los guerreros del arte que impidieron el expolio
cultural nazi. Tr. David Paradela López. Barcelona: Círculo de lectores, 2012 (Imago Mundi), 584 p.
EGIDO LEON, ÁNGELES. Españoles en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Pablo Iglesias, 2006, 168 p.
ELÍAS ROSENZVAIG, EDUARDO. La maldición de los Hanshofer. Sevilla: Algaida, 2011, 400 p.
J.ELLIOT. “La conferencia de Postdam”, Historia y Vida, 497 (agost de 2009) 20-23.
EVANS, RICHARD J. El Tercer
(Atalaya; 423), 1.207 p.
Reich en guerra. tr. Miguel Salazar Barroso. Barcelona: Península, 2011
FERGUSON, NIALL. La Guerra del Mundo. Los conflictos del XX y el declive de Occidente (1904-1953). Madrid:
Editorial Debate, 2007, 890 p.
FERNÁNDEZ GIL, JOSÉ M. “Midway: el talón de Aquiles de la flota japonesa”. DLG. Delaguerra. Revista de
Historia Militar [En línia] Agost de 2011, núm. 8, p. 69-72. Disponible a: www.delaguerra.net.
FERRÉ, ALBERT. “Unidades de bomberos en las Juventudes Hitlerianas”. Ares Enyalius. Revista de historia y
actualidad militar, núm. 28 [2012]
FERRO, MARC. Siete hombres en guerra. tr. Isabel Margelí. Barcelona: Ariel, 2008, 384 p.
FEST, JOACHIM. Hitler. Barcelona: Planeta, 2005.
J.FINESTRES. “Espiant els nazis. L’aventura dels espies catalans al servei dels Estats Units”, Sapiens, 75
(gener 09) 18-28.
FINESTRES, JORDI. “Nazis a América. L’operació ‘Paperclip’”. Sapiens, 111 (desembre de 2011) 28-35.
M.FLORENTIN. “Las fugas de Calditz”, Historia y Vida, 495 (juny de 2009) 66-73.
FLORENTÍN, MANUEL. “Creta 1941. Los alemanes, nuevos años del mar Egeo”. Clío, 118 (agost de 2011) 3645.
FONT GAVIRA, CARLOS A. “Los alemanes del Camerún (en Zaragoza) ”. Historia de Iberia Vieja, 73 (juliol
de 2011) 54-61.
FONZI, PAOLO. “La politica petrolifera del Terzo Reich durante la Seconda Guerre Mondiale”. Studi Storici,
Anno 48, 1 (gener-març 2007) 267-275.
FOWLER, WILL. El Frente del Este. Fotografías inéditas de 1941-1945. Madrid: Libsa, 2003, 224 p.
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania I)”, Revista Española de
Historia Militar, 102-103 (2009) 238-246.
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania II)”, Revista Española de
Historia Militar, 104 (2009) 23-24.
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania III)”, Revista Española de
Historia Militar, 106 (2009) 117-124.
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania IV)”, Revista Española de
Historia Militar, 107 (2009) 165-170.
247
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania V)”, Revista Española de
Historia Militar, 108-109 (2009) 235-242.
C.FRESNO. “Carros de combate ligeros de la Segunda Guerra Mundial (Alemania VI) ”, Revista Española de
Historia Militar, 113 (2009) 162-172.
FRESNO CRESPO, CARLOS. “Carros de combate ligeros de la 2ª Guerra Mundial (Alemania VII) ”, Revista
Española de Historia Militar, 114-115 (2009) 220-230.
R.GABARDOS. “Witmann frente a las Ratas del desierto”, De la Guerra. Revista Digital de Historia Militar
Moderna y Contemporánea, [En línia] núm. 3 <www.delaguerra.es/ ejemplares/DeLaGuerra...>.
GABARDOS, RAFAEL. “Sargento de marines. John Basilone”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Setembre de 2010, núm. 5, p. 54. Disponible a: www.delaguerra.net.
F.GARCÉS. “Dieppe ¿un ensayo para el dia D? ”. Clio, núm. 101 (abril de 2010) 50-59.
GARCÍA PALACIOS, ANTONIO. La Guerra Oculta. El conflicto soviético-japonés (1939-45). Saragossa: HRM, 2014,
152 p.
D.GARCÍA-MATAREDONDA. “Erwin Rommel. Oficial y caballero”, Revista Española de Historia Militar, 110
(2009) 14-40.
GARCÍA MAY, PEDRO PABLO. Lucharon en batallas decisivas. Soldados determinantes en los combates
por tierra, mar y aire. Teià: Robinbook, 2014, 256 p.
J.GARCÍA-PETIT. “Els anys negres de Vichy, 1940-1944: la silenciada guerra civil francesa”, Sapiens, 82 (agost
09) 28-33.
GELLATELY, ROBERT. La maldición de Stalin. La lucha por el comunismo en la Guerra Mundial y en la Guerra Fría.
Barcelona: Pasado y Presente, 2014, 600 p.
GERWARTH, ROBERT. Heydrich. Madrid: La Esfera de los libros, 2013, 584 p.
GIL FEITO, FÉLIX. Sicilia, 1943. Los aliados asaltan la fortaleza europea. Saragossa: HRM, 2013, 152 p.
GILBERT, MARTÍN. La segunda guerra mundial (1943-1945). II. Madrid: La Esfera de los libros, 2006, 688 p.
GIMÉNEZ CHUECA, IVÁN. “75 años de la crisis de los Sudetes. Antesala de la Segunda Guerra Mundial”.
Clío. Revista de historia, 144 (setembre de 2013) 16-25.
GLANTZ, DAVID M. Antes de Stalingrado. La invasión alemana de Rusia. 1941. Bar-celona: Inédita, 2010, 344 p.
GLANTZ, DAVID M. “Stalingrado, un dilema estratégico”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2 [2014 =
Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 6-11.
GLANTZ, DAVID M. “Armagedón en Stalingrado. El combate por las fábricas”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
GLANTZ, DAVID M. “Operación Urano. Contraofensiva soviética en Stalingrado”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
GLANTZ, DAVID M. “Stalingrado y los planes para la Operación Urano”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 6 [2014 = 1965, escalada americana en Vietnam] 58-64.
248
GLASS, CHARLES. Desertores. Una historia silenciada de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Ariel, 2014, 384
p.
D.GOMÀ. “La tragedia del Indianápolis”, Historia y vida, 512 (novembre de 2010) 72-79.
GOMÀ, DANIEL. “La vergüenza de Hirohito. La matanza de Nankin... ”. Historia y Vida, 520 (juliol de 2011)
70-78.
GOMÀ, DANIEL. “El alemán que nunca perdió [Von Lettow-Vorbeck]”. Historia y Vida, 529 (abril de 2012)
60-67.
GONZÁLEZ ÁLVAREZ, MANUEL. Operación “Fuego Mágico”. Valladolid: AF Editores de Historia Militae, 2005,
56 p.
GONZÁLEZ BOYERO, MARCO ANTONIO. “El Régimen de Vichy: fascismo en la Francia libre’ (1940-1944)”.
Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Març de 2010,
artícle núm. 136, www.claseshistoria.com.
GONZÁLEZ CLAVERO, CARMELO. “La Rosa Blanca”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 40-43.
M.GONZÁLEZ FERNÁNDEZ. “Alejo Gutiérrez Rubalcava. Marine y superviviente”. Historia de Iberia Vieja, 54
(desembre de 2009) 92-97.
GONZALÉZ GARCÍA, ÓSCAR. “Paracaídas del dia D”. Ares Enyalius, 30 (gener de 2013) 2-13.
GONZÁLEZ LÓPEZ, ÓSCAR. “Normandia: la muerte del general Falley”. Ares Enyalius. Revista de historia y
actualidad militar, núm. 28 [2012]
GOOCH, JOHN. Mussolini and his generals. The aroned forces and fascist foreign policy, 1922-1940. Cambridge:
Cambridge University Press, 2007, 651 p.
GÜELL, CARME. La última de Filipinas. Barcelona: Belac-qua de Ediciones y Publica-ciones S.L., 2005, 192 p.
HARGREAVES, RICHARD. Alemanes en Normandía. Desde el desembarco hasta la toma de París. Tr. Darío Romaní
García. Barcelona: Inédita, 2011, 420 p.
HASKEW, MICHAEL E. De Gaulle. Lessons in Leadership from the Defiant General. Basingstoke (Hampshire):
Palgrave Macmillan, 2011, 224 p.
HASTINGS, MAX. Némesis. La derrota del Japón. 1944-1945. Barcelona:Crítica,2008, 844 p.
HASTINGS, MAX. La guerra de Churchill. La historia ignorada de la Segunda Guerra Mundial.Barcelona: Crítica,
2010, 624 p.
HASTINGS, MAX. Se desataron todos los infiernos. Historias de la Segunda Guerra Mundial. Tr. David León,
Gonzalo García, Cecilia Belza. Barcelona: Crítica, 2011, 896 p.
HAUNER, MILAN. Hitler. A Chronology of his Life and Time. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 248 p.
HEIBERG, MORTEN y ROS, MANUEL. La trama oculta de la Guerra Civil. tr. Teófilo de Loroya. Barcelona:
Crítica, 2006, 368 p.
HELLBECK, JOCHEN. “Atrapar a ‘fon Paulius’. Los alemanes vistos por los soviéticos”. Desperta Ferro.
Historia Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
HELLER, GERHARD. Recuerdos de un alemán en París. 1940-1944. Madrid: Fórcola, 2012, 236 p.
249
HERNÁNDEZ, JESÚS. Historias asombrosas de la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Ediciones Nawtilus, S.L.,
2007, 72 p.
HERNÁNDEZ, JESÚS. Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Nowtilus, 2011, 396 p.
J.HERNÁNDEZ GARVI. “Españoles en el búnquer de Hitler”, Historia de Iberia Vieja, 50 (agost de 2009) 22-29.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “Españoles en la II Guerra Mundial. Los libertadores de Europa”. Historia de Iberia
Vieja, 55 [gener de 2010] 12-21.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “Españoles en la II Guerra Mundial. Maquinards. El maquis francés”. Historia de
Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 22-23.
J.L.HERNÁNDEZ GARVI. “Españoles en la guerra de Vietnam”. Historia de Iberia Vieja, 61 [juliol de 2010] 7077.
HERRANZ, ISABELA. “Prisioneros en casa”. Historia y Vida, 537 (desembre de 2012) 66-73.
A.HERRERA. “¿El Mago de la Guerra? Jasper Markelyne…”, Historia y Vida, 487 (octubre de 2008) 58-53.
HERUBEL, MICHEL. La batalla de las Ardenas. Barcelona. Inédita, 2006, 287 p.
HILLENBRAND, LAURA. Invencible. Tr. Vicente Herrasti. Madrid: Aguilar, 2011, 440 p.
HOFFMANN,GERHARD. “Hijos de la guerra”. Historia 16, 278 (Octubre 2007) 120-123.
HUSTINGS, MAX. La guerra de Churchill. La historia ignorada de la Segunda Guerra Mundial. Tr. Juan Rabasseda
Gascón. Barcelona: Crítica, 2010, 846 p.
ISAEV, ALEXEI. “Tormenta sobre Stalingrado centro”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2 [2014 =
Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 28-34.
JANER, ANTONI. “Joan March. Història d’un suborn”. Sapiens, 68 (Juny 08) 40-45. -9JONES, MICHAEL. El sitio de Leningrado (1941-1944). Bar-celona: Crítica, 2008, 362 p.
JONES, MICHAEL. La retirada. La primera derrota de Hitler. Tr. David León. Barcelona: Planeta, 2010, 384 p.
KACZOROWSKI, BARTOSZ. “España ante la invasión alemana y soviética de Polonia en septiembre de 1939”.
Cuadernos de història contemporánea, UCM, 35 (2013) 177-192.
KAGENECK, AUGUST VON. De la cruz de hierro a la horca. Barcelona. Ariel, 2008, 144 p.
KALLIS, ARISTOTLE A. Nazi Propaganda and the Second World War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 304
p.
KEEGAN, JOHN. Seis ejércitos en Normandía. Del Día D a la liberación de París. Barcelo-na: Crítica, 2009, 480 p.
KERSAUDY, FRANÇOIS. Goering. El segundo hombre del Tercer Reich. Tr. Isabel Ádamez. Madrid: La
Esfera de los libros, 2010, 1.003 p.
KERSHAW, IAN. Decisiones trascendentales. Tr. d’Ana Escartín. Barcelona: Península, 2008, 760 p.
250
KORDA, MICHAEL. Con alas de águila. Una historia de la batalla de Inglaterra. Tr. d’Antonio Resines Rodríguez.
Madrid: Siglo XXI, 2010, 280 p.
KURZMAN, DAN. El asedio de Madrid. Barcelona: Planeta, 2005, 592 p.
«La deportació dels republicans: singularitat, internacionalisme i lliçons per al present". L’Erol. Revista
Cultural del Berguedà, Berga, 117 (2013 = Berguedans als camps nazis) 19-23.
LANCHESTER, JOHN. “Bon dia, camarada Shtrum”. L’Avenç, 331 (gener 2008) 24-30.
F.DE LANNOY. “Las tropas británicas en Iraq en 1941”, Revista Española de Historia Militar, 104 (2009) 2-14.
F.DE LANNOY. “Generaloberst Heinz-Wilheim Guderian”, Revista Española de Historia Militar, 106 (2009)
125-136.
LE GAC, JULIE. “Le corps expéditionnaire française et l’armée américaine en Italie (1943-1944): une alliance
asymétrique”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 =
Dossier: Les corps expéditionnaires) 57-66.
LE JOUBIOUX, HERVÉ. “L’ïlle de La Réunion dans la Seconde Guerre mondiale”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 81-92.
LE MOAL, FRÉDÉRIC et MAX SCHIAVON. Juin 1940, la guerre des Alpes. Enjeux et stratégies. París: Économica,
2010 (Cam-pagnes et stratégies), 512 p.
LEHRACK, OTTO. “Operación ’Starlite’”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches: Africa
Korps] 60-65.
LEÓN AGUINAGA, PABLO. “El comercio cinematográfico como instrumento de la acción norteamericana en
España durante la Segunda guerra mundial”. Cuadernos de Historia Contemporánea, 2006, 302-322.
LIÓN BUSTILLO, JAVIER. ¿Aliados o enemigos? La Segunda Guerra Mundial en Próximo Oriente, 1942. Sara-gossa:
HRM. 2013, 152 p.
LITELL, JONATHAN. Les benignes. Tr. Pau Joan Hernández. Barcelona: Quaderns Crema, 2007, 202 p.
LLOR, MONTSERRAT. “Cómo burlamos a los nazis”. La Aventura de la Historia, 140 (juny de 2010)
20-27. -17LÓPEZ PALANCAR, LUIS. La agonía del Bismarck. ¡Victoria o muerte!. Cartagena: Ediciones Divum &
Mare, 2009, 463 p.
LORINGHOVEN, FREITAG VON. En el bunquer con Hitler. Barcelona: Crítica, 2009, 175 p.
LOSADA, JUAN CARLOS. “Héroes de las dos Españas. Las conflagraciones mundiales”. La
Aventura de la Historia, 161 (març de 2012) 68-73. -23LOWE, KEITH. Continente salvaje: Europa después de la Segunda Guerra Mundial. Tr. Irene Cifuentes.
Barcelona: Galaxia Gutemberg, 2012 (Ensayo), 560 p.
LOZANO, ÁLVARO. Operación Barbarroja. La invasión alemana de Rusia. 1941. Barcelona: Inédita, 2006, 492 p.
LOZANO, ÁLVARO. Kursk, 1943.La batalla decisiva. Bar-celona: Folio SA., 2007, 584 p.
251
LOZANO, ÁLVARO. “Joachim von Ribbentrop. El ario errante”. La Aventura de la Historia, 159 (gener de 2012)
36-41.
LOZANO, ÁLVARO. “Desnazificación. Postguerra, 1945. Europa en ruinas”. La Aventura de la Historia, 177
(juliol de 2013) 58-62.
LUCK, HANS VON. Panzer commander. Barcelona: Tempus, 2008, 480 p.
LUQUE SILVESTRE, JOAN CARLES – ORIOL JUNQUERAS VIVES. “La batalla del Atlántico”. Historia y Vida, 524
(novembre de 2011) 70-77.
LUKALS, JOHN. Junio de 1941. Hitler y Stalin. Madrid: Turner, 2008, 168 p.
MABIRE, JEAN. La batalla de Narvik. Noruega: 1940. Bar-celona: RBA, 2009, 502 p.
MABON, ARMELLE. Prisonniers de guerre ‘indigènes’. Visages oubliés de la France occuppé. París: Éditions La
Découverte, 2010, 298 p.
MACINTYRE, BEN. El agente zigzag. Tr. Rosa Salleras. Bar-celona: Crítica, 2008, 413 p.
MACINTYRE, BEN. El hombre que nunca existió. Operación Carne Picada. La historia del episodio que
cambió el curso de la Segunda Guerra Mundial. Barcelona: Crítica, 2010, 352 p.
MACINTYRE, BEN. La historia secreta del Dia D. Barcelona: Crítica, 2013, 512 p.
MACKSEY, KENNETH. Memorias del mariscal de campo Kesselring. Barcelona: Tempus, 2008, 454 p.
MACLEAN, FRENCH. “Sexto ejército, preparativos para la campaña”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 2 [2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 12-17.
MACLEAN, FRENCH. “La muerte del Sexto Ejército en Stalingrado”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
MCTAGGAR, PATRICK. ¡Ase-dio!.Barcelona:Inédita, 2010.
MANSTEIN, ERICH VON. Victorias frustradas. Barcelona: Inédita Editores, 2006, 784 p.
MARIMON, SÍLVIA. “Mussolini tenía un preu”. Sapiens, 114 (març de 2012) 24-31.
J.MARTÍN. “Operación Carne Picada. Franco y Hitler mordieron el anzuelo”, La Aventura de la Historia, 136
(febrer de 2010) 30-37.
MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “Guerras civiles. Postguerra, 1945. Europa en ruinas”. La Aventura de la Historia,
177 (juliol de 2013) 68-71.
MARTÍN PÁRRAGA, JAVIER. “Los bombardeos de Dresde a través de la mirada de Kurt Vonnegut”. Revista de
Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Setembre de 2010, artícle
núm. 166, www.claseshistoria.com.
MARTÍN DE POZUELO, EDUARDO; IÑAKI ELLAKURIA. La guerra ignorada. Los espías españoles que combatieron a
los nazis. Bar-celona: Debate, 2008, 317 p.
MARTÍNEZ FIOL, DAVID. “Los africanos de De Gaulle. Los héroes olvidados de la liberación”. Clío, 62
(desembre 2006) 58-65.
252
MASSANÉS, CRISTINA. “Miquel Boixó. Un heroi català a l’URSS”. Sapiens, 94 (agost de 2010) 54-59.
-15C.MASANÉS. “Miquel Boixó. Un heroi català a l’URSS”, Sapiens, 94 (agost de 2010) 54-59.
J.MATA. “La desconeguda història dels hebreus que integraven l’exèrcit nazi”, Sapiens, 91 (maig de 2010)
32-39.
MEDINA PORTILLO, FRANCISCO. “El ejército rojo”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia] Març
de 2010, núm. 4, p. 42-54. Disponible a: www.delaguerra.net.
MEDINA PORTILLO, FRANCISCO. “The Old Breed. 1941-1945. 1a. División de Marines”. DLG. Delaguerra.
Revista de Historia Militar [En línia] Gener de 2011, núm. 7, p. 4-27. Disponible a: www.delaguerra.net.
MERRIDALE, CATHERINE. La guerra de los ivanes (El Ejército Rojo. 1939-1945). Barcelona: Debate, 2007, 569 p.
MICHELE, VICENZO DE. Io, prigionero in Russia. Del diario di Alfonso Di Michele. Florència: l’autor, 2009, 139 p.
MOEN, PETER. Diario. Madrid: Veintisiete letras, 2009, 176 p.
MOLINA FRANCO, LUCAS. El legado de Sigfrido. La ayuda militar alemana al ejército y la marina nacional en la
Guerra Civil Española (1936-1939). Valladolid: AF Editores de Historia Militae, 2005, 386 p.
MONCAYO, JAVIER. “Nuremberg. El ajuste de cuentas”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 50-61.
MONTGÓMERY, MARISCAL BERNARD. Memorias de guerra. Tr. de Victoria Horrillo. Barcelona: Libros del Atril,
2010 (Tempus), 616 p.
MOOREHEAD, ALAN. Trilogía africana. Barcelona: Inédita, 2008, 800 p.
MORADIELLOS, ENRIQUE. Franco frente a Churchill. Barcelona: Península, 2005, 482 p.
MORADIELLOS, ENRIQUE. “El palo y la zanahoria. Churcill ante Franco”. La Aventura de la Historia, 149
(març de 2011) 36-42.
MORENO CANTANO, ANTONIO CÉSAR. “Primer franquismo y prensa internacional (1939-1941)”. Aportes.
Revista de Historia Contemporánea, 62 (3/2006) 94-107.
X.MORENO. “El mito azul”, Historia y vida, 511 (octubre de 2010) 70-79.
A.MORTERA. “Ametralladoras del ejército alemán en la 2ª G.M.”, Revista Española de Historia Militar, 106
(2009) 98-116.
MOSIER, JOHN. “¿Por qué Stalingrado?”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 1 [2013 = El estallido de la
Gran Guerra] 60-65.
MÜLLER, ROLF-DIETER. La muerte caía del cielo. Barcelona: Destino, 2008, 376 p.
MURRAY, WILLIAMSON y ALLAN R. MILLET. La guerra que había que ganar. Historia de la Segunda Guerra
Mundial. Barcelona: Crítica, 2010, 736 p.
NARVÁEZ TORREGROSA, DANIEL C. “La participación checa en la Segunda Guerra Mundial. Una
aproximación por medio del cine”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revistahistoriamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época
contemporánea: en el centenario de la instauración del protectorado español de Marruecos) 139-160.
253
NAVARRO, MIKEL. “La última misión del Powerful Katrinka”. Historia de Iberia Vieja, 83 (maig de
2012) 50-57.
NEITZEL, SONKE. Los generales de Hitler. Barcelo-na: Tempus, 2008, 582 p.
NETWARK, TIM. Aliados de la Mafia. La verdadera historia de los pactos secretos con los aliados en la Segunda
Guerra Mundial. Madrid: Alianza, 2009, 512 p.
NEWCOURT-NOWODWORSKI. STANLEY. La propaganda negra en la Segunda Guerra Mundial. Madrid: Algaba,
2007, 348 p.
NIEUWAZNY, ANDRZEJ. “De la Champagne à la Volhynie: l’insigne du 43e régiment polonais d’infanterie”.
Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 260 (juliol-setembre de 2010 = Dossier: FrancePologne) 65-67.
NORMAN, DAVIES. Europa en guerra (1939-1945). Tr. Amado Diéguez. Barcelona: Planeta, 2008, 711 p.
NORTH, OLIVER. Heroismo en el Pacífico. Testimonios de guerra. Madrid: Ciudadela, 2006, 384 p.
NOVIALS, ÀLEX. “Kamikazes. Les ales de la destrucció”. Sapiens, 52 (Febrer 2007) 30-35.
OÑA FERNÁNDEZ, JUAN JOSÉ. “Tres semanas de fuego y expiación. Las lecciones de la Guerra de Octubre”.
Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2 [2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 60-65.
ORMEÑO CHICANO, JAVIER. Michael Wittmann y Villers-Bocage 1944. Madrid: Almena, 2010 (Guerreros y
batallas; 61), 96 p.
ORMEÑO CHICANO, JAVIER. Las batallas Kharkov, 1941-1943. Madrid: Almena, 2011, 264 p.
“Otto Ernst Reiner. El hombre que paró ‘Valkiria’”, Ares, 8 (maig-juny de 2009) 42-52.
OVERY, RICHARD. 1939. Demain, la guerre. Tr. de Pierre-Emmanuel Dauzat. París: Seuil, 2009, 153 p.
OVERY, RICHARD. Al borde del abismo. Diez dias de 1939 que condujeron a la Segunda Guerra Mundial. Barcelona:
Tusquets, 2010, 168 p.
OWEN, JAMES. Nuremberg. Tr. Encarna Belmonte i Ferran Esteve. Barcelona: Crítica, 2007, 418 p.
J.P.PALLUD. “Junio de 1940. Los carros del 67 B.C.C. frente a los panzer”, Revista Española de Historia Militar,
102-103 (2009) 247-256.
J.M.PAÑEDA. “Obstáculos de desembarco alemanes de la II G.M.”, Revista Española de Historia Militar, 111
(2009) 50-62.
PAÑEDA RUÍZ, JOSÉ MANUEL. “El muro atlántico. Cómo se construyó”, Revista Española de Historia Militar,
114-115 (2009) 231-240.
PAÑEDA RUÍZ, JOSÉ MANUEL. “Baterías y cañones en el muro atlántico”, Revista Española de Historia Militar,
120-121 (2010) 207-218.
PARFIONOV, ALEXANDER. “Los servicios sanitarios en Stalingrado”.
Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
Desperta
Ferro.
Historia
PASAMAR, IGNACIO. “El arma: Batallones de carros de los marines”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia
Militar [En línia] Setembre de 2010, núm. 5, p. 57-58. Disponible a: www.delaguerra.net.
254
PASAMAR, IGNACIO. “Wake. Por un palmo de arena”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Maig de 2011, núm. 8, p. 24-35. Disponible a: www.delaguerra.net.
C.PEDRO. “Bombes sobre Londres. Crònica d’una ciutat en flames”, Sapiens, 95 (setembre de 2010) 36-41.
PEREA CAPULINO, JUAN. Los culpables. Recuerdos de la guerra. 1936-1939. Barcelona: Flor del Viento
Ediciones, 2007, 539 p.
-5PÉREZ DE LA BLANCA SALES, PEDRO. “El arquitecto de Hitler”. Historia 16, 367 (novembre 2006) 46-71.
PORCH, DOUGLAS. “Operación Sonnenblume. Bautismo de fuego del Afrikakorps”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 4 [2014 = Madrid] 60-65.
PORCH, DOUGLAS. “La batalla de Gazala”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches:
Africa Korps] 32-41.
POSA MAUPAIN, PEDRO. “El perfecto ario. Voluntarios daneses en las SS”. La Aventura de la Historia, 157
(novembre de 2011) 56-60.
POVEDA LONGO, ALBERTO. Paso clandestino. Las otras listas. Madrid: CIRSA, 2004, 269 p.
PRESTON, DIANA. Antes de Hiroshima. De Marie Curie a la bomba atómica. Barcelona: Tusquets, 2008, 457 p.
F.PRINCET. “Traidor a la patia [Pétain]”, Historia y Vida, 493 (abril de 2009) 82-87.
PYLE, ERNIE. Brave men. La batalla de Normandía, 1944. Barcelona: Tempus, 2010, 235 p.
RABASEDA, JOAQUÍM. “Música civilitzada. La cultura del III Reich”. L’Avenç, 324 (maig de 2007) 51-53.
I.RAMILA. “Españoles en la Segunda Guerra Mundial”, Clío, 97 (novembre de 2009) 68-80.
J.RÁMILA. “Aquellos locos y valientes españoles de la Nueve”. Historia de Iberia Vieja, 55 [gener de 2010] 2429.
J.RAMILA. “La odisea del oro nazi en España”, Clío, 110 (diciembre de 2010) 28-37.
RECIO CARDONA, RICARDO. Blitz-Krieg. Guerra relámpago (1939-1941). Madrid: Acción Press, 2006, 215 p.
REES, LAURENCE. Una guerra de exterminio. Hitler contra Stalin. Barcelona: Crítica, 2006, 274 p.
RESS, LAURENCE. Los verdugos y las víctimas. Las páginas negras de la historia de la segunda guerra mundial. Tr.
Antonio Prometeo Moya. Barcelona: Crítica, 2008, 295 p.
REES, LAURENCE. El holocausto asiático. Los crímenes japoneses en la Segunda Guerra Mundial. Barcelona:
Crítica, 2009, 256 p.
REES, LAURENCE. El oscuro carisma de Hitler [ebook] Barcelona: Crítica, 2013.
J.REVERTE. “La ofensiva más larga”, Historia y Vida, 483 (juny de 2008) 110-116.
REYNOLDS, DAVID. Cumbres. Tr. Isabel Ferrer i Carlos Milla. Barcelona: Ariel, 2008, 544 p.
REYNOLDS, MICHAEL. El ayudante del Diablo. Jochen Peiper. Lider Panzer. Ma-drid: Almena, 2012, 294 p.
REYNOLDS, MICHAEL. Infierno de acero. El I Cuerpo Panzer en Normandía. Ma-drid: Almena, 2012, 340 p.
255
RIDRUEJO, DIONISIO. Cuadernos de Rusia. Diario 1941-1942. Madrid: Fórcola, 2013, 448 p.
J.A.DEL RIO. “Lothar von Arnauld de la Periére. Caballero de los mares”, Ares, 6 (gener-febrer 2009)
10-14.
RODRÍGUEZ ÁLVAREZ, MIKEL. “Neutrales bajo la bandera japonesa”. Historia 16, 370 (Febrer 2007) 62-77.
RODRÍGUEZ ÁLVAREZ,MIKEL. “Alfredo Ruíz. Un español en el Dia D”. Historia 16, 379 (Novembre 2007) 4455.
ROGGE, BERNARD y WOLFGANG FRANK. Bajo diez banderas. La odisea del ‘Atlantis’. Barcelona: Edhasa, 2010,
448 p.
ROMANILLOS, PERE. Comandos y raids. Barcelona: Robin Book, 2014, 240 p.
ROYLE, TREVOR. Montgomery. Lessons in Leadership from the Soldier’s General. Basingstoke (Hampshire):
Palgrave Macmillan, 2011, 224 p.
SÁENZ-FRANCÉS, EMILIO. Entre la antorcha y la Esvástica. Franco en la encrucijada de la Segunda Guerra Mundial.
Madrid: Actas, 2009, 1006 p.
C.SÁEZ. “Antes de Hiroshima”, Historia y Vida, 498 (setembre de 2009) 78-81.
SÁEZ ABAD, RUBÉN. Sebastopol, 1942. Manstein conquista Crimea. Saragossa: HRM, 2013, 152p.
SAGARRA RENEDO, PABLO. “Divergencias historiográficas. A propósito de dos libros divulgativos sobre la
Guerra Civil”. Ares Enyalius, 34 (maig de 2013) 52-59.
SÁIZ MARTÍNEZ, AGUSTÍN. Solbuch. Un completo estudio sobre la vida diaria del soldado alemán, 1939-1945.
Alpedrete: Andrea Pres, 2007, 480 p.
SÁNCHEZ, JAVIER. “Guerra italo-abisinia (1935-1936)”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Maig de 2011, núm. 8, p. 5-10. Disponible a: www.delaguerra.net.
SÁNCHEZ, ROSALÍA. “Hablan los soldados de Hitler. El placer de matar”. La Aventura de la Historia, 152
(juny de 2011) 28-32.
SÁNCHEZ, ROSALÍA. “Las últimas bombas de la Segunda Guerra Mundial”. La Aventura de la Historia, 169
(novembre de 2012) 12-13.
SANTANDREU, M. DOLORS - ROSA SERRA ROTES. «Els camps nazis". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà,
Berga, 117 (2013 = Berguedans als camps nazis) 12-18.
SAYEN, JOHN. “Arte operacional y tácticas alemanas en el Mediterráneo”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches: Africa Korps] 25-31.
SCHIAVON, MAX. “Les relations entre hauts commandements français et britanniques en 1939-1940”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-GrandeBretagne) 59-74.
SERRA, MAURIZIO. Malaparte. Vidas y Leyendas. Tr. Juan Manuel Salmerón Arjona. Barcelona: Taurus, 2012,
540 p.
SERRA, ROSA - FAMÍLIA POUS. «Joan Pous Viñeta: de Puig-Reig a Mauthausen". L’Erol. Revista Cultural del
Berguedà, Berga, 117 (2013 = Berguedans als camps nazis) 36-47.
256
SERRA DE ARGILA, PERE. “L’últim vol del capità Macdonald”. Sapiens, 59 (Set. 07) 26-29. -8SERRANO, EUGENIA. “La Bomba de Hitler”. Historia y Vida, 535 (octubre de 2012) 78-81.
SERVICE, ROBERT. Stalin. Una biografía. Madrid: Siglo XXI de España Editores, 2006, 708 p.
SHAPIROV, AKRAM. Chernia-kovski. El general T-34. Bar-celona: Inédita, 2009, 528 p.
SHEPHERD,BEN & JULIETTE PATTINSON. War in the Twilight World. Partisan and Anti-Partisan Warfare in
Eastern Europe, 1939-45. Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2010, 280p.
SHIRER, WILLIAM L. Auge y caída del Tercer Reich. II. Barcelona: Planeta, 2013, 1.696 p.
SHOWALTER, DENNIS. “La ‘Blitzkrieg’ de Rommel: análisis de un mito”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches: Africa Korps] 6-11.
SLOAN, BILL. Después de Pearl Harbor. Barcelona: Crítica, 2009, 426 p.
SNYDER, TIMOTHY. Tierras de sangre. Europa entre Hitler y Stalin. tr. Jesús de Cos. Barcelona: Galaxia
Gutemberg, 2011, 620 p.
SOCIAS, MARCEL (il.). “El Moritz. Un vehículo blindado de los británicos que acabó en manos del mariscal
alemán Romel”. Historia y Vida, 516 (març de 2011) 16-17.
SOCIAS, MARCEL (il.). “Akagi”. Historia y Vida, 525 (desembre de 2011) 16-17.
SOCIAS, MARCEL (il.). “Raid sobre Japón”. Historia y Vida, 528 (març de 2012) 16-17.
SOLAR, DAVID. La caída de los dioses. Los errores estratégicos de Hitler. Madrid: La Esfera de los libros, 2005,
584 p.
SOLAR, DAVID. “Barbarroja. Hitler ataca la URSS” i “Sorpresa. El enigma soviético”. La Aventura de la
Historia, 94 (Agosto 2006) 18-27 i 28-32.
SOLAR, DAVID. “Juicio de Tokio, 1946: para los vencidos, La Horca”. La Aventura de la Historia, 90 (abril
2006) 20-29.
SOLAR, DAVID. “El general invierno. Los errores de Hitler en el ataque a la URSS”. La Aventura de la
Historia, 98 (desembre, 2006) 20-30.
SOLAR, DAVID. “Iwo Jima. Condenados al infierno”. La Aventura de la Historia, 100 (febrer 2007) 118-127.
SOLAR, DAVID. Un mundo en ruinas. 1944-1945. De la caída de Alemania y la bomba de Hiroshima, a los juicios de
Nuremberg y Tokio. Madrid: La Esfera de los Libros, 2007, 500 p.
SOLAR, DAVID. “Misión imposible. Julio de 1942: Rommel en el Alamein”. La Aventura de la Historia, 105
(Juliol de 2007) 26-35.
D.SOLAR. “Hitler: Austria en un puño”. La Aventura de la Historia, núm. 114 (abril 2008) 26-34.
D.SOLAR. “Roma, città aperta”, La Aventura de la Historia, 118 (agost de 2008) 26-35.
D.SOLAR. “Operación Félix. Hitler quiso invadir España”. La Aventura de la Historia, 142 (agost de 2010) 1825.
SOLAR, DAVID. Hitler y Alemania. El horror nazi (1933-1945). Madrid: Anaya, 2011, 128 p.
257
SOLAR, DAVID. “Hitler en socorro de Franco. La ayuda Nazi”. La Aventura de la Historia, 154 (agost de 2011)
20-29.
SOLAR, DAVID. “Operación Antropoide. Matar a Heydrich el carnicero de Praga”. La Aventura de la Historia,
163 (maig de 2012) 26-30.
SOLAR, DAVID. “La batalla de Guadalcanal. Infierno en el Pacífico”. La Aventura de la Historia, 170
(diciembre de 2012) 16-23.
SOLAR CUBILLAS, DAVID. “Éxodo. Postguerra, 1945. Europa en ruinas”. La Aventura de la Historia, 177 (juliol
de 2013) 63-67.
SOLER, GEMMA. «El periodisme d’investigació i la recuperació de la memòria històrica: Ravensbrück, l’
infern de les dones". L’Erol. Revista Cultural del Berguedà, Berga, 94 (2007 = La recuperació de la Memòria
Històrica 2) 26-28.
SOLÍS MIRANDA, JOSÉ ANTONIO. Armas asesinas nazis. Cuando los hombres pierden su lado humano. A Corunya:
autor, 2007,144 p.
SÖNKE, NEITZEL. Los generales de Hitler. Barcelona: Tempus, 2008, 582 p.
SPELLER, IAN. “El ataque naval a los Dardanelos”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6 [2014 =
Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!].
STOLER, MARK A. Allies in war. Britain and América against the Axis powers. 1940-1945. Londres: Hedder
Arnold, 2005, 292 p.
STONE, DAVID R. ”La naturaleza del combate urbano”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2 [2014 =
Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 42-47.
SZÁRAK, PETER. “El caso de los refugiados en la legación checoslovaca de Madrid y en Checoslovaquia
durante la Guerra Civil Española”. Cuadernos Republicanos, 60 (Invierno 2006) 51-71.
TAYLOR, FREDERICK. Dresde. Madrid: Temas de Hoy, 2005, 544 p.
THIBAULT, RICHARD. France mai-juin 1940, l’ampleur d’un désastre. Prahecq: Éditions pa-trimoines médias,
2010, 310 p.
THURSTON, ROBERT W. “El combatiente soviético. Comportamiento y moral”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 2 [2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 48-51.
TODOROV, TZVETAN. Una tragèdia francesa. Barcelona: L’Avenç Història, 2009,160 p.
TORAN, ROSA. Joan de Diego. Tercer secretari a Mauthausen. Barcelona: Edicions 62, 2007, 318 p.
G.TORRES. “Gebirgsjäger. Cazadores de montaña alemanes en la II Guerra Mundial”, Ares, 6 (gener-febrer
2009) 30-34.
G.TORRES. “U-Boote. Los submarinos de Hitler”, Ares. Revista de Historia Militar, 11 (novembre-desembre
de 2009) 38-43.
TSUNAYEVA, ELENA M. “La defensa de los distritos obreros”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2
[2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 35-40.
258
TSUNAYEVA, ELENA. “El destino de los prisioneros de guerra”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6
[2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
VAIZEY, HESTER. Surviving Hitler’s War. Family Life in Germany, 1939-48. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2010, 272 p.
VALODE, PHILIPPE y ROBERT ARNAUT. Los dosieres secretos de la Segunda Guerra Mundial. Tr.Julia Alquézar
Solsona.Bar-celona: Tempus, 2011, 298 p.
X.VALLS. “La immensa presó del franquisme”, Sapiens, 96 (octubre de 2010) 62-68.
VALLS, XAVIER. “El milagro envenenado”. Historia y Vida, 540 (març de 2013) 78-81.
J.VÁZQUEZ. “Polonia, 1939”, Ares. Revista de Historia Militar, 10 (setembre-octubre de 2009) 2-11.
VÁZQUEZ GARCÍA, JUAN. La invasión de Polonia. El inicio de la II Guerra Mundial. Madrid: Almena, 2010
(StuG3), 80 p.
VÁZQUEZ GARCÍA, JUAN. “África Korps. La batalla de Gazala”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 30-39.
VERAMENDI, JAVIER (trad.). “La organización defensiva alemana al norte de Arras”. DLG. Delaguerra.
Revista de Historia Militar [En línia] Maig de 2011, núm. 8, p. 45-49. Disponible a: www.delaguerra.net.
VERAMENDI, JAVIER. “Tres aeropuertos demasiado lejanos”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En
línia] Agost de 2011, núm. 9, p. 23-51. Disponible a: www.delaguerra.net.
VEREITER, KARL VON. Orden: matar a Tito. Barcelona: Malabar, 2009, 336 p.
VICH SÁEZ, SERGI. “La Francia de Vichy. Una zona entre dos fuegos”. Historia y Vida, 461 (2006) 82-92.
VICH SÁEZ, SERGI. “Musolini en Abisinia. La guerra ganada a los etíopes”. Historia y Vida, 457 [abril 2006]
86-95.
VICH SÁEZ, SERGI. “El fin del Tercer Reich” i “La caída de Berlín”. Historia y Vida, 470 (maig 2007) 32-39 i
40-49.
S.VIC. “La batalla de Moscú”, Historia y Vida, 481 (abril de 2008) 82-91.
S.VIC. “El error de Mussolini”, Historia y Vida, 485 (agost de 2008) 86-93.
S.VIC. Dossier: “Matar a Hitler. Los complots para eliminar al Führer”, Historia y Vida, 489 (desembre de
2008) 33-57.
S.VICH. “El oscuro pasado de Von Braun”, Historia y Vida, 497 (agost de 2009) 68-75.
VICH SÁEZ, SERGI. “El Tercer Reich en femenino”. Historia y Vida, 539 (febrer de 2013) 32-41.
VICH SÁEZ, SERGI. “La guerra de invierno”. Historia y Vida, 540 (març de 2013) 58-87.
VILANOVA, FRANCESC. La Barcelona franquista i l’Europa totalitària (1939-1946). Lectures polítiques de la Segona
Guerra Mundial. Barcelona: Empúries, 2005, 429 p.
VILANOVA, FRANCESC. El franquismo en guerra. De la destrucción de Checoslovaquia a la batalla de Stalingrado.
Barce-lona: Península, 2005, 253 p.
259
VILANOVA, FRANCESC. 1939. Una crónica del año más terrible de nuestra historia. Barcelona:
Península, 2007, 205 p. -5C.VILLANI. “Milano via Unione 5. Un centro di Accoglienza per ‘displaced persons’ ebree nel seconde
dopoguerra”. Studi Storici. Rivista trimestrale dell’istituto Gramsci. Any 50, 2 (abril-juny de 2009) 333-370.
VINADER, XAVIER. “L’origen nazi de la policia secreta de Franco”. Sapiens, núm. 134 (octubre de 2013).
VIÑAS, CARLES. “Llorenç Vitrià Barrera. Un olímpic a Mauthausen”. L’Avenç, 386 (gener de 2013)
40-45 [11/0/11+2, ++].-23T.WEIN. “La resistencia francesa”. Historia Militar. Revista Digital [<www.historiamilitar.es>].
WEISS, HELGA. El diario de Helga. Madrid: Sexto Piso, 2013, 224 p.
WERTH, LEÓN. 33 días. Madrid: Veintisiete letras, 2010, 136 p.
WETTSTEIN, ADRIAN. “La Luftwaffe y el apoyo aéreo cercano”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 2
[2014 = Stalingrado (I): el asalto de la Wehrmacht] 24-27.
WETTSTEIN, ADRIAN. “Las fuerzas de tierra alemanas en el norte de Africa (1941-1943)”. Desperta Ferro.
Historia Contemporánea, 5 [2014 = Deutsches: Africa Korps] 12-19.
WETTSTEIN, ADRIAN. “Combate urbano. Las lecciones aprendidas”.
Contemporánea, 6 [2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
Desperta
Ferro.
Historia
WETTE, WOLFRAM. La Werthmacht. Tr. Francisco Fernández. Barcelona: Crítica, 2007, 464 p.
WHITING, CHARLES. La Guerra Secreta. La batalla de las Ardenas. Barcelona: Crítica, 2009, 280 p.
WIEVIORKA, OLIVIER. Historia del desembarco de Normandía. Desde los orígenes a la liberación de París. Barcelona:
Tempus, 2008, 458 p
WIJERS, HANS. “Fragmentos del diario del teniente Stempel”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6
[2014 = Stalingrado (II) ¡Ni un paso atrás en el Volga!];
WINTERBERG, YURY i SONYA. Los niños de la guerra. Madrid: Aguilar, 2011, 266 p.
WRIGHT, DERRICK. La batalla de Iwo Jima. Barcelona: Inédita, 2005, 330 p.
YAN, GELING. Las flores de la guerra. Tres Cantos (Madrid): Punto de Lectura, 2013, 256 p.
YUSTE GONZÁLEZ, JAVIER. “Hubo algo más allá de la PT-109”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar
[En línia] Octubre de 2011, núm. 10, p. 44-45. Disponible a: www.delaguerra.net.
YUSTE, JAVIER. “Kyu Gunto”. De la Guerra, 12 [2012]
YUSTE GONZÁLEZ, JAVIER. “The Unknown Soldier”. De la Guerra, 12 [2012]
ZBORAY , ANDRÁS. “Operación ‘Salam’: Almásy en el desierto”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 5
[2014 = Deutsches: Africa Korps] 50-53.
ZUMBRO, DEREK S. La batalla del Rurh. La derrota alemana en los frentes del oeste. Madrid: Crítica, 2007, 616 p.
La División Azul
260
ALEGRE LORENZ, DAVID. “¿Coser y desgarrar, conservar y arrojar? Visiones del enemigo y estrategias de
supervivencia psíquica en la División Azul”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La
División Azul, una mirada crítica) 119-144.
CABALLERO JURADO, CARLOS. “La Batalla de Krasny-Bor ¿ya lo sabemos todo?”. Ares Enyalius, 31 (febrer de
2013) 4-11.
DOLADO, JESÚS – EDUARDO ROBLES ESTEBAN. “Juan José Fernández Toca”. Ares Enyalius, 33 (abril de 2013)
40-46.
FERNÁNDEZ-NAVARRO, LORENZO. “Así me lo contó un divisionario”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013) 1215.
FERNÁNDEZ-NAVARRO, LORENZO. “La heroica muerte de Antonio Ponte Anido”. Ares Enyalius, 31 (febrer
de 2013) 19-26.
GONZÁLEZ GARCÍA, ÓSCAR – PABLO SAGARRA RENEDO. “Divisionario Carlos Martínez Rubio”. Ares
Enyalius, 34 (maig de 2013) 20-24.
GRAGERA DÍAZ, FRANCISCO; DANIEL INFANTES. Rumbo a Rusia. Los voluntarios extremeños de la División Azul.
Madrid: Ediciones Raíces, 2007, 318 p.
LEÓN, JOSÉ A. “Documental: ‘Los combates de Krasny-Bor’”. Ares Enyalius, 35 (juny de 2013) 60-63.
MARTÍNEZ ÁLVAREZ, JOSEFINA. “Las películas sobre el maquis español. De la historia oficial a la memoria
histórica”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una mirada crítica) 225250.
MIRKOVIC, ALEXANDER. “¿Quién es el dueño de Atenas? Planificación urbana y lucha por la identidad en la
Atenas neoclásica (1832-1843)”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una
mirada crítica) 147-158.
MORENO JULIÀ, XAVIER. La División Azul. Sangre española en Rusia, 1941-1945. Barcelona: Editorial Crítica,
2005, 553 p.
MORENO JULIÁ, XAVIER. “La odisea de los ‘azules’”. Historia y Vida, 527 (febrer de 2012) 40-47.
MORENO JULIÁ, XAVIER. “La División Azul en el contexto de las relaciones entre la España de Franco y la
Alemania Nazi”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una mirada
crítica) 65-90.
NÚÑEZ SEIXAS, XOSÉ M. “La ¿Cruzada europea contra el Bolchevismo? Mito y realidad”. Cuadernos de
història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una mirada crítica) 31-63.
OLMEDO, FERNANDO. “La División Azul. Recuerdos del frente ruso”. La Aventura de la Historia, 163 (maig
de 2012) 16-25.
REVERTE, JORGE M. La División Azul. Rusia. 1941-1944. Barcelona: RBA, 2011, 587 p.
REVERTE, JORGE M. “¿Por qué fueron a Rusia?”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La
División Azul, una mirada crítica) 15-29.
RÓDENAS, ANA MARÍA. “División Azul. Los españoles que lucharon contra Hitler”. Clío. Revista de historia,
141 (juliol de 2013) 18-29.
261
RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, JOSÉ LUIS. “La contribución de la División Española de Voluntarios a la invasión de la
URSS”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una mirada crítica) 91-118.
SAGARRA RENEDO, PABLO. “70º aniversario Krasny-Bor”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013) 2-3.
SAGARRA RENEDO, PABLO - J. M. PUENTE. “Las aventuras de Ángel Regato Cagigal”. Ares Enyalius, 30 (gener
de 2013) 52-59.
THOMÀS I ANDREU, JOAN MARIA. “La División Azul, una mirada crítica”. Cuadernos de història
contemporánea, UCM, 34 (2012 = La División Azul, una mirada crítica) 11-13.
TOGORES, LUIS EUGENIO. Muñoz Grandes. Héroe de Marruecos, general de la División Azul. Madrid: La Esfera
de los Libros, 2007, 624 p.
VELASCO DE CASTRO, ROCÍO. “Las aspiraciones del nacionalismo marroquí en el marco de la Segunda
Guerra Mundial. Un pragmatismo mal entendido”. Cuadernos de història contemporánea, UCM, 34 (2012 = La
División Azul, una mirada crítica) 277-305.
ERA ATÒMICA
AMORÓS, MARIO. “Guerra de las Malvinas. El tiro por la culata”. La Aventura de la Historia, 162 (abril de
2012) 56-60.
ARNOLD, LORNA. British Atomic Weapons Trials in Australia. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 272 p.
BERT, WAYNE. American Military Intervention in Unconventional War. Basingstoke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2011, 284 p.
A.M.BOFARULL. “Un rodatge en temps de guerra”, Sapiens, 77 (març 09) 46-49.
BONARDI, LAURENT. “L’armée argentine et les relations Perón-Franco”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 259 (abril-juny de 2010 = Dossier: La Mort) 93-105.
BOSQUE COMA, ALFREDO. “La batalla de Argel”. La Aventura de la Historia, 93 (juliol 2006) 20-25.
BOUREILLE, PATRICK. “In memoriam: Amiral Albert Joire-Noulens (8 avril 1915 – 2 juillet 2010) ”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion
nucléaire) 90.
BOYCE, GEORGE. The Falklands War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 264 p.
BRANCHE, RAPHAËLLE. L’embuscade de Palestro, Algérie 1956. París: Armand Colin, 2010, 256 p.
BRIGHT, CHRISTOPHER J. Continental Defense in the Eisenhower Era. Nuclear Antiaircraft Arms and the Cold War.
Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2010, 290 p.
BRUN, JEAN-FRANÇOIS. “Un aspect de la stratégie nucléaire française: le réseau interarmées d’alerte”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion
nucléaire) 68-89.
BUSQUETS I GRABULOSA, LUIS. «La revolució dels clavells, hora a hora». Sapiens, 105 (juliol de 2011) 28-35.
A.J.CANDIL. “La ayuda militar de los Estados Unidos a España y los pactos de defensa mútua”, Revista
Española de Historia Militar, 111 (2009) 81-96.
262
CAPUTO, PHILIP. Un rumor de guerra. Barcelona: Inédita Ediciones, 2007, 432 p.
D.CARCEDO. “Argelia, por la independencia”, Historia y Vida, 486 (setembre de 2008) 90-97.
CARROLL, JAMES. La casa de la guerra. Barcelona: Crítica, 2006, 800 p.
CASALS, XAVIER. “Bayo, el maestro guerrillero del Che y Fidel Castro”. Clío, 76 (Febrer de 2008)
44-49. -8DE LEONARDIS, MÁSSIMO. “Italy’s atlanticism between foreign and internal politics”. UNISCI Discus-sion
Papers, 25 (2011) 17-39.
J.ELLIOT. “Misiones en el exterior”, Historia y vida, 513 (desembre de 2010) 18-21.
ELLIOT, JULIÁN. “Las minas antipersona”. Historia y Vida, 533 (agost de 2012) 18-21.
FERNÁNDEZ DIZ, AURELIO. “Al Animus Pugnandi en el macuto del soldado”. Cuadernos de Pensamiento Naval.
Suplemento de la Revista General de Marina, MD, 15 (2013) 63-67.
J.FINESTRES. “El somni atòmic de Franco”, Sapiens, 93 (juliol de 2010).
M.FLORENTIN. “Hermano contra hermano. Septiembre negro”. La Aventura de la Historia, 143 (setembre de
2010) 50-54.
GAYFFIER-BONNEVILLE, ANNE-CLAIRE DE. “L’intervention en Somalie 1992-1993”. Revue historique des armées
[En línia: http://rha.revues.org], 263 (abril-juny de 2011 = Dossier: Louis XIV, roi de guerre) 93-103.
GIL FEITO, FÉLIX. “Historia Militar y Universidad”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line
[www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 5-8.
GONZÁLEZ SÁEZ, JUAN MANUEL. “La Transición militar en la revista Reconquista (1978-1981)”. Revista
Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre de 2012 =
Dossier: Arqueología y conflicto) 109-134.
HALBERSTAM, DAVID. La guerra olvidada. Tr. Juan Mari Madariaga. Barcelona: Crítica, 2009, 968 p.
JORDÁN, JAVIER. “Ciberdefensa y tecnologías para la defensa”. Política Exterior, v. 27, núm. 155 (setembre de
2013 = Extraordinari “Panorama de la defensa 2014-2020”) 156-165.
JORDÁN, JAVIER. “La campaña de ataques con drones en Yemen”. Revista del Instituto Español de Estudios
Estratégicos, 1 (2013) 37-59.
JORDÁN, JAVIER; JOSEP BAQUÉS. Guerra de drones. Política, tecnología y cambio social en los nuevos conflictos.
Madrid: Biblioteca Nueva, 2014, 192 p.
JUNGER, SEBASTIAN. Guerra. Barcelona: Crítica, 2011, 378 p.
KRISTOL, WILLIAM & KAGAN, RICHARD. Contra el eje del mal. [Córdoba]: Almuzara, 2005, 198 p.
KRÜGER, DIETER. “Plus de soldats et moins de sécurité? La stratégie nucléaire de l’OTAN et le déploiement
de la Bundeswehr au cours des années 1960”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org],
262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 20-34.
“La Guardia Civil en la Comunidad Valenciana. 1976-2000”, Aula Militar de Castellón “Bermúdez de Castro”
[En línia], < www.aulamilitar.com >.
263
LION BUSTILLO, JAVIER. “Operación Paz en Galilea ¿Cómo crear a su propio enemigo?”. Revista Universitaria
de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 9-32.
LLORENS, CARLES. “L’home que va salvar el món”. Sapiens, 121 (octubre de 2012)
MACDONOGH, GILES. Después del Reich. Tr. J.L. Gil Aristu. Barcelona: Galaxia Gutenberg / Círculo de
Lectores, 2010, 975 p.
MALIS, CHRISTIAN. “In memoriam: Général Pierre Marie Gallois (29 juin 1911 - 23 aoüt 2010) ”. Revue
historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion
nucléaire) 91-92.
MANRIQUE GARCÍA, JOSÉ MARÍA; MOLINA FRANCO, LUCAS. CETME. 50 años del fusil de asalto español. Madrid:
La Esfera de los libros, 2005, 384 p.
MARGHERI, PIETRO. “La memoria popolare dell’antifascismo italiano 1936-1994”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ,
JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro: perspectivas y balance. I. Ponencias. Actas del
Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008.
Tarragona: Arola, 2011, 301-314.
MARIMON, SILVIA. «Setembre Negre a Munic. La massacre de 1972…». Sapiens, 101 (març de 2011) 46-51.
MARTIN, EUTIMIO. “Agradecimiento francès: el destierro. Operación Bolero-Papikra”. La Aventura
de la Historia, 101 (març 2007) 48-52. -4MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “El miura atómico. Carrero amagó con la bomba”. La Aventura de la Historia, 159
(gener de 2012) 42-48.
MIÑARRO, ANNA - TERESA MORANDI i CINTA ARASA. “Trauma psíquic i transmissió intergeneracional.
Efectes en la subjectivitat dels ciutadans de Catalunya de la Guerra del 36, la postguerra, el franquisme i la
transició”. Dins: SÁNCHEZ CERVELLÓ, JOSEP; SEBASTIÁN J. AGUDO BLANCO (coords.). La Batalla del Ebro:
perspectivas y balance. II. Comunicaciones. Actas del Congreso Internacional de Historia La Batalla del Ebro. 70 años
después. Móra d’Ebre 24-27 de julio 2008. Tarragona: Arola, 2011, 391-408.
MONGIN, DOMINIQUE. “Genèse de l’armement nucléaire français”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 9-19.
MORTERA PÉREZ, ARTEMIO. “El grupo experimental”, Revista Española de Historia Militar, 119 (2010) 188-198.
MUNTANYA, XAVIER. «El somni trencat de Biafra. L’esgarrifosa guerra que va enfrontar els ibor amb l’estat
nigerià». Sapiens, 104 (juny de 2011) 50-55.
ORTEGA, PERE. Indústria d’armes a Catalunya. Dels trabucs a l’aeronàutica. Barcelona: Justícia i Pau, 2007, 40 p.
PEÑA, DEMETRIO. “El Regimiento ‘Asturias’ celebra su 350 aniversario”. Ares Enyalius, 31 (febrer de 2013)
56-58.
PEREZ DOMINGUEZ, ANDRES. «Albert Einstein y la bomba atómica”. Clío. Revista de historia, 142 (agost de
2013) 20-29.
PITA PITA, RENÉ. Armas químicas. La ciencia en manos del mal. Villaviciosa de Odón: Plaza y Valdés, 2008, 532
p.
264
POILBOUT, AURÉLIEN. “Quelle stratégie nucléaire pour la France? L’armée de l’Air et le nucléaire tactique
intégré a l’OTAN (1962-1966) ”. Revue historique des armées [En línia: http://rha.revues.org], 262 (genermarç de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 46-53.
PUELL DE LA VILLA, FERNANDO. “El General Gutiérrez Mellado en el centenario de su nacimiento”. Revista
Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1, núm. 1 (gener-juny de 2012) 117123.
PUIG, GENTIL. “A propòsit de la guerra de Malí”. L’Avenç, 388 (març de 2013) 4-6.
RAMOS RODRÍGUEZ, FROILÁN y GERMÁN GUÍA CARIPE. “Venezuela: Proyecto de creación de una industria
básica de apoyo a la Fuerza Armada de Venezuela durante el gobierno militar del Marcos Pérez Jiménez,
(1952 – 1958)”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3
(gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la
instauración del protectorado español de Marruecos) 203-218.
RÚA, JOSÉ MANUEL. “La Guerra de les Galàxies continua”. Sapiens, núm. 125 (gener de 2013).
SALERNO, MELISA - ANDRÉS ZARANKIN y MARÍA CELESTE PEROSINO. “Arqueologías de la clandestinidad.
Una revisión de los trabajos efectuados en los centros de detención clandestinos de la última dictadura
militar en Argentina”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 1,
núm. 2 (juliol-desembre de 2012 = Dossier: Arqueología y conflicto) 49-84.
SÁNCHEZ FERLOSIO, RAFAEL. Sobre la guerra. Barcelona: Destino, 2007, 428 p.
SAGARRA RENEDO, PABLO – ÓSCAR GONZÁLEZ LÓPEZ. “Ha muerto César Ibáñez Cagna”. Ares Enyalius, 32
(març de 2013) 60-62.
SLEDGE, E.B. Diario de un marine. Barcelona: Planeta, 2008, 448 p.
SOLAR, DAVID. La Guerra Fría. Madrid: Anaya, 2012, 144 p.
SOLAR, DAVID. La Guerra Nuclear. Madrid: Anaya, 2012, 142 p.
SOLAR CUBILLAS, DAVID. “Alarma nuclear. La paz mundial, en peligro”. La Aventura de la Historia, 176 (juny
de 2013) 29-31.
SOUTOU, GEORGES-HENRI. “La France et la non-prolifération nucléaire”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 262 (gener-març de 2011 = Dossier: La Dissuasion nucléaire) 35-45.
STANTON, DOUG. Soldados a caballo. Una extraordinaria historia de guerra del siglo XXI. Barcelona: Crítica, 2010,
496 p.
STILES, DAVID. “A Fusion Bomb over Andalucía: U.S. Information Policy and the 1966 Palomares incident”.
Journal of Cold War Studies, 8/1 (2006) 49-67.
THOMAS, JOAN MARIA. La batalla del wolframio. Estados Unidos y España de Pearl Harbor a la Guerra Fría (19411947). Madrid: Cátedra, 2010, 328 p.
THOMAS, MARTIN. “Réflexions sur les conflits coloniaux. Perceptions françaises sur le mouvement Mau
Mau et perceptions britanniques sur la guerre d’Indochine, 1952-1955”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 264 (juliol-setembre de 2011 = Dossier: France-Grande-Bretagne) 75-92.
TRISCHLER, HELMUTH; WEINSBERGER, HANS. “Engineering Europe, big technologies and military systems in
the making of 20th century Europe”. History and Technology, 21/3 (2005) 49-84.
265
“Unidad Militar de Emergencias UME”. Ares Enyalius, 32 (març de 2013) 30-39.
WASDIN, HOWARD E.; STEPHEN TEMPLIN. Seal Team Six. Barcelona: Crítica, 2012, 368 p.
WEIGERT, STEPHEN L. Angola. A Modern Military History. 1961-2002. Basings-toke (Hampshire): Palgrave
Macmillan, 2011, 284 p.
WELLER, GEORGE. Nagasaki. Las crónicas destruidas por MacArthur. Madrid: Crítica, 2007, 392 p.
YOUNG, KEN. Weapons Systems and the Politics of interdependence. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2006, 256
p.
Corea
D.CARCEDO. “La Guerra de Corea”, Historia y Vida, 482 (maig de 2008) 86-93.
CÒNSUL, ARNAU. “Corea. Quan la Guerra Freda es va escalfar”. Sapiens, núm. 131 (juliol de 2013) 34-39.
FISAC SECO, JAVIER. “La guerra de Corea en las caricaturas y los mapas”. Historia 16, 369 (gener 2007) 30-43.
V.GAVÍN. “Corea. L’últim vestigi de la guerra freda”, Sapiens, 92 (juny de 2010) 14-15.
Ifni
BLANCO VÁZQUEZ, LUIS. “La huella colonial española en Ifni (Marruecos). Ruina y abandono del
patrimonio arquitectónico militar”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revistahistoriamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época
contemporánea: en el centenario de la instauración del protectorado español de Marruecos) 94-118.
BOSQUE COMA, ALFREDO. “La Guerra olvidada. Último conflicto armado de España”. La Aventura
de la Historia, 109 (Novembre 2007) 38-44. -IINECASALS, XAVIER. “Ifni. La guerra que Franco ocultó”. Clío, 72 (octubre 2007) 48-55.-6COLL, MARIA. «Sota el jou espanyol (Sahara)». Sapiens, 102 (abril de 2011) 30-35.
FERNÁNDEZ-ACEYTUNO GAVARRÓN, MARIANO. “Operaciones de liberación de los puestos del territorio de
Ifni”. Ejército de Tierra Español, 798 (2007) 43-47.
HERRERO DÍEZ, JUAN FRANCISCO. Diario de una guerra desconocida. Desierto del Sahara, perímetro defensivo de
Villa Bens, 1958. Madrid: Imagine Press Ediciones, 2007, 319 p.
LÓPEZ-POZAS LANUZA, JOSÉ CARLOS. “La guerra de Ifni-Sahara (1957-1958) y el conflicto del Sahara de
1975”. Revista Universitaria de Historia Militar On-line [www.revista-historiamilitar.org], vol. 2, núm. 3 (gener-juny
de 2012 = Dossier: Las guerras coloniales de España en la época contemporánea: en el centenario de la instauración
del protectorado español de Marruecos) 72-93.
LUENGO, ANDRÉS. “Sidi Ifni. La guerra oblidada”, Sapiens, 51 (gen.07) 42-49.
“Narració del veterà: Josep Carrera Mor”. Sidi-Ifni. La revista de l’Associació Catalana de veterans de
Sidi Ifni, 9 (2n. semestre del 2008) 6. -11ORTEGA PERUCHA, JOSÉ MARÍA. “El adiós al Sahara Español”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de
Historia [En línia], 2011, núm. 2, p. 181-190, www.ab-initio.es.
266
PASTRANA, JOAN. “La última guerra de Franco”. Historia y Vida, 516 (març de 2011) 72-79. -19PÉREZ GARCÍA, GUADALUPE. “La Guerra de Ifni y la falsa culpabilización al Comunismo Internacional por
parte del régimen franquista”. Zer. Revista de Estudios de Comunicación, 20 (2006) 196 p.
PUJADES, PIUS. Memòria de l’IFNI. Girona: Curbet Comunicació Gràfica S.L., 2008 (Els
llibres dels Quatre Cantons), 316 p.-11SEGURA VALERO, GASTÓN. Ifni, la guerra que silenció Franco. Madrid: Martínez Roca, 2006,
372 p. -3VIDAL GUARDIOLA, LORENZO.M. Ifni, 1957-1958. La prensa y la guerra que nunca existió. Madrid:
Almena, 2006, 366 p. -6Nam
L.ALEJANDRO. “Comparsas en la Cochinchina”, La Aventura de la Historia, 124 (febrer de 2009) 54-57.
ANDERSON, DAVID L. The Vietnam War. Hampshire: Palgrave Macmillan, 2005, 168 p.
APPLY, CHRISTIAN. La Guerra de Vietnam. Una historia oral. Barcelona:Crítica, 2008, 577 p.
ASSELIN, PIERRE. “1965, la política de Hanói”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6 [2014 = 1965,
escalada americana en Vietnam] 10-13.
BERGOT, ERWAN. La batalla de Dien Bien Phu. Barcelona: Malabar, 2007, 450 p.
BOSQUE COMA, ALFREDO. “Dien Bien Phu. Caída de un imperio colonial». Historia 16, 365 (setembre 2006)
64-76.
J.CALVET. “Khmers roigs. Any zero a Cambodja”, Sapiens, 94 (agost de 2010) 34-41.
CADEAU, IVAN. «Les unités du génie de l’armée nationale vietnamienne (1951-1954): renfort appréciable ou
affaiblissement du génie du corps expéditionnaire?”. Revue historique des armées [En línia:
http://rha.revues.org], 264 (octubre-desembre de 2011 = Dossier: Les étrangers dans l’armée française après
1870) 56-68.
DADDIS LA DRANG, GREGORY A. “¿Una victoria sin precedentes?”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea,
6 [2014 = 1965, escalada americana en Vietnam] 28-37.
J.ELLIOT. “Diên Biên Phu. La batalla que demolió la Indochina francesa”, Historia y Vida, 478 (gener de
2008) 16-19.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Fuerzas aeromóviles del ejército de los Estados Unidos en la Guerra de
Vietnam (I)”, Revista Española de Historia Militar, 122 (2010) 2-12.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “Fuerzas Aeromóviles del Ejército de los Estados Unidos en la Guerra de
Vietnam (II)”. Revista Española de Historia Militar, 124 (2010) 98-106.
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “La ofensiva del Tet (I)”. Revista Española de Historia Militar, 130 (2011) 98107.
267
HERNÁNDEZ GARVI, JOSÉ LUIS. “La ofensiva del Tet (II)”. Revista Española de Historia Militar, 132-133 (2011)
230-238.
INAREJOS MUÑOZ, JUAN ANTONIO. «¿A qué fuímos a Vietnam? Condicionantes e implicaciones de la
participación española en la campaña de Cochinchina (1857-1863)”. Bulletin d’histoire contemporaine
d’Espagne, 47 (2012) 205-216
JIMÉNEZ, DAVID. “Perdón sin olvido. Cuatro décadas después”. La Aventura de la Historia, 178 (agost de
2013) 72-73.
LEHRACK, OTTO. “Estrategia militar y pacificación en Vietnam”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6
[2014 = 1965, escalada americana en Vietnam] 14-19.
MARTÍN ALARCÓN, JULIO. “Sangre, Napalm y lágrimas. La década de muerte. La Guerra de Vietnam”. La
Aventura de la Historia, 178 (agost de 2013) 60-65.
MARTÍNEZ LAÍNEZ, FERNANDO. “Españoles en Vietnam. Una guerra a las órdenes de Francia”. Historia y
Vida, 470 (maig 2007) 86-93.
MENDOZA, BERNARDO. «La guerra de Vietnam». Historia y Vida, 454 [gener 2006] 14-18.
MOISE, EDWIN E. “Johnson y el problema de Vietnam”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6 [2014 =
1965, escalada americana en Vietnam] 6-9.
MÚGICA, FERNANDO. “Testigos del horror. Periodistas en el frente. La Guerra de Vietnam”. La Aventura de
la Historia, 178 (agost de 2013) 66-67.
MÚGICA, FERNANDO. “Goliat humillado. Un revés para cuatro presidentes. La Guerra de Vietnam”. La
Aventura de la Historia, 178 (agost de 2013) 68-71.
A.NOVIALS. “Vietnam, la resistència infinita”, Sapiens, 77 (març 09) 34-41.
J.PASTRANA. “Los 10.000 días del general [Vo Nyuyen Giap]”, Historia y Vida, 494 (maig de 2009) 82-89.
QUERO RODILES, FELIPE. Batallas principales del siglo XX. Madrid: Ministerio de Defensa, 2006, 621 p.
RODRIGO FERNÁNDEZ, RAFAEL. “La batalla de Ap Bac (1963)”. Historia Re Militaris. Historia Militar, Política i
Social, 7 (2014) 21-26.
ROMAÑA ARTEAGA, JOSÉ MIGUEL. Tempestad sobre Vietnam. Barcelona: Inédita Editores, 2005, 788 p.
SÍNTES, LUIS ALEJANDRE. La Guerra de la Cochinchina. Bar-celona: EDHASA, 2006, 510 p.
SOLAR CUBILLAS, DAVID. “Camino del avispero. Los antecedentes. La Guerra de Vietnam”. La Aventura de
la Historia, 178 (agost de 2013) 54-59.
VEITH, GEORGE J. “Dudas emergentes. Los inicios del movimiento contra la guerra”. Desperta Ferro.
Historia Contemporánea, 6 [2014 = 1965, escalada americana en Vietnam] 50-53.
WILBANKS, JAMES H. “La doctrina de la aeromovilidad en Vietnam”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 6 [2014 = 1965, escalada americana en Vietnam] 38-43.
WILKINS, WARREN. “Combate y potencia de fuego”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6 [2014 =
1965, escalada americana en Vietnam] 44-49.
268
WILKINS, WARREN. “Viet Cong. Organización y tácticas”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 6 [2014 =
1965, escalada americana en Vietnam] 22-27.
YUSTE GONZÁLEZ, JAVIER. “The Unknown Soldier”. DLG. Delaguerra. Revista de Historia Militar [En línia]
Gener de 2012, núm. 11, p. 39-41. Disponible a: www.delaguerra.net.
Balcans
ALEGRE LORENZ, DAVID. “Yugoeslavia: entre el progreso y el abismo. Una aproximación a la postguerra en
los márgenes de Europa”. El futuro del pasado. Revista Electrónica de Historia [En línia], 2012, 3, p. 459-479,
www.elfuturodelpasado.com.
ALJARILLA PÉREZ, NICOLÁS. “La guerra de los Balcanes en el marco de la Segunda Presidencia Española de
la Unión Europea y su reflejo en la prensa”. Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias
Sociales y Humanidades [En línia], Setembre de 2012, artícle núm. 314, www.claseshistoria.com.
ANGOSTO, RICARDO. Kosovo, la herida abierta de los Balcanes. Madrid: Ikono Press, 2006, 168 p.
CAPILLA MARTÍN, FRANCISCO. “Pretty Village, Pretty Flame (Lepa sela lepo gore). La guerra de la ex Yugoslavia
en el cine (II)”. Ab Initio. Revista digital para estudiantes de Historia [En línia], 2012, núm. 5, p. 95-98, www.abinitio.es.
CAPILLA MARTÍN, FRANCISCO. “No Man’s land. La guerra de la ex Yugoslavia en el cine”. Ab Initio. Revista
digital para estudiantes de Historia [En línia], 2011, núm. 4, p. 141-145, www.ab-initio.es.
J.ELLIOT. “La Guerra de Bosnia”, Historia y Vida, 489 (desembre de 2008) 16-21.
ELLIOT, JULIÁN. “Bosnia tras la guerra”. Historia y Vida, 529 (abril de 2012) 20-25.
FERREIRA NAVARRO, MARCOS. “La intervención de Europa en los conflictos de la Antigua Yugoeslavia”.
Revista de Claseshistoria. Publicación digital. Historia, Ciencias Sociales y Humanidades [En línia], Novembre de
2012, artícle núm. 331, www.claseshistoria.com.
KADARÉ, ISMAIL. Diario de Kosovo. Artículos, cartas y otros textos. Madrid: Ediciones Siruela, 2007, 214 p.
RODRÍGUEZ CELA, JULIA – ALICIA PARRAS PARRAS. “La documentación de la Guerra de la Antigua
Yugoslavia a través de las fotografías de Gervasio Sánchez”. Documentación de las Ciencias de la Información,
35 (2012) 83-99.
Orient (Israel, Iraq, Afganistan, Síria)
BAR-NOI, URI. “La Unión Soviética y la Guerra de Octubre”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3
[2014 = La Guerra del Yom Kippur, 1973] 26-29.
BOWEN, JEREMY. Seis días de guerra, el conflicto de 1967 y la configuración de Oriente Medio. Barcelona: Paidós,
2007, 376 p.
CADEAU, IVAN. “1945-1956, le départ du corps expéditionnaire français d’Extrême-Orient”. Revue historique
des armées [En línia: http://rha.revues.org], 258 (gener-març de 2010 = Dossier: Les corps expéditionnaires)
67-81.
CARDONA, GABRIEL. “Olmert mossega l’ham”. Avui, núm. 10.362 (dilluns, 24-07-2006) 13. -2-
269
CÓRDOBA, JOAQUIN MARÍA. “La Guerra en Oriente Próximo: de la definición de su historia a la metódica
destrucción de sus fuentes en la hecatombe de Iraq”. Desperta Ferro. Historia Antigua y Medieval, 9 [2012 =
Religión y guerra] 60-64.
DALRYMPLE, WILLIAM. “La encrucijada afgana”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El Gran Juego]
18-23.
DEL PINO OLMEDO, FRANCISCO LUIS. “Afganistán. Una historia turbulenta”. Clío, núm. 131 (setembre de
2012) 72-81.
DIECKMANN, DOROTHEA. Guantánamo. Barcelona: Littera, 2006, 187 p.
FISK, ROBERT. La gran guerra por la civilización: la conquista de Oriente Medio. Barcelona: Ediciones Destino,
S.A., 2005, 1.512 p.
FRANCISCO, LUIS MIGUEL Y SILVA, LORENZO. Y al final, la guerra. Irak. Madrid: La Esfera de los
libros, 2006, 508 p. -4FRASER, THOMAS G. “El legado de la Guerra de los Seis Días”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3
[2014 = La Guerra del Yom Kippur, 1973] 6-10.
GAVIN, VICTOR. «El caixmir, una frontera volàtil». Sapiens, 105 (juliol de 2011) 12-13.
GERVASIO, GENNARO. “Egipto de Nasser a Sadat”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3 [2014 = La
Guerra del Yom Kippur, 1973] 12-15.
GLAZER, DOV. “Fuerzas de Defensa de Israel. Organización y doctrina, 1967-1973”. Desperta Ferro. Historia
Contemporánea, 3 [2014 = La Guerra del Yom Kippur, 1973] 16-19.
GUTIÉRREZ LÓPEZ, BEATRIZ; CONSUELO LATORRE SÁNCHEZ. “Tecnología armamentística aplicada a la
contrainsurgencia. La ‘Iron Dome’ en la II Guerra de Gaza”. Dins: ALDA MEJÍAS, SONIA – SILVIA ANGEL
SANTANO (aut.). La seguridad, un concepto amplio y dinámico. V Jornadas de Estudios de la Seguridad,
Madrid, 7-9 de maig de 2013. Madrid: Instituto Universitario General “Gutiérrez Mellado”, 2013, 547-576.
JOHNSON, ROB. The Iran-Irak War. Basingstoke (Hampshire): Palgrave Macmillan, 2010, 232 p.
JOHNSON, ROB. “El espionaje británico y el Gran Juego”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El
Gran Juego] 34-37.
JORDÁN, JAVIER. “Innovaciones en el empleo del poder aéreo: los ataques con drones contra Al Qaeda en
Pakistán”. Revista de Aeronáutica y Astronáutica, 828 (novem-bre de 2013) 856-861.
JORDÁN, JAVIER. “The Effectiveness of the Drone Campaign against Al Qaeda Central: A Case Study”.
Journal of Strategic Studies, v. 37, núm. 1 (2014) 4-29.
MICHELSOHN, BENNY. “Guerra en el Sinaí. El frente sur”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3 [2014 =
La Guerra del Yom Kippur, 1973] 20-25.
PARSONS, NIGEL. “Los palestinos y la guerra”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3 [2014 = La Guerra
del Yom Kippur, 1973] 50-53.
QUESADA SANZ, FERNANDO. “La batalla de la Granja China. Punto de inflexión en el Sinaí”. Desperta Ferro.
Historia Contemporánea, 3 [2014 = La Guerra del Yom Kippur, 1973] 38-44.
ROMAÑA, JOSÉ MIGUEL. Fuego sobre Oriente Medio. El Golpe aéreo de Israel en la Guerra de los Seis Días.
Barcelona: Inédita, 2006, 477 p.
270
SCHIMMELPENNINCK VAN DER OYE, DAVID. “Nikolái Przhevalski. Explorador y espía durante el Gran
Juego”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El Gran Juego] 24-27.
SERGEEV, EVGENY. “El establecimiento del Turquestán ruso”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 =
El Gran Juego] 28-33.
SERGEEV, EVGENY. “La conquista rusa de Turkmenistán”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El
Gran Juego] 46-53.
SIEGEL, JENNIFER. “Guerra fría en Asia Central”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El Gran Juego]
6-11.
SINIVER, ASAF. “Un largo y complejo proceso de paz”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3 [2014 = La
Guerra del Yom Kippur, 1973] 46-49.
SOLAR, DAVID. “Seis días de junio. Israel aprovechó la precipitación árabe”. La Aventura de la Historia, 104
(juny de 2007) 26-33.
STACPOOLE-RYDING, RICHARD J. “La batalla de Maiwand”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11 [2014 = El
Gran Juego] 38-45.
STEWART, JULES. “La Primera Guerra Anglo-Afgana (1838-1842)”. Desperta Ferro. Historia Moderna, 11
[2014 = El Gran Juego] 12-17.
ZISSER, EYAL. “Frente sirio: el espejismo de octubre”. Desperta Ferro. Historia Contemporánea, 3 [2014 = La
Guerra del Yom Kippur, 1973] 30-37.
271