Nexe 32 en pdf

Transcription

Nexe 32 en pdf

nexe
número 32 k primer trimestre del 2006
2,50 euros (gratuïta per als socis de l’AAAUPF)
Revista de l’Associació d’Antics Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra
Nova
edició
de la
Diada
VIDA AAAUPF k pàgina 7
Les instal·lacions del campus de la
Ciutadella acullen novament la celebració
de la Diada del Graduat. Les activitats
estrella de l'any passat es mantenen,
però hi ha novetats...
uster
, d’Anna F
rs
u
c
n
o
c
l
e
anyador d
Cartell gu
recerca k pàgina 10
reportatge k pàgina 16
reportatge k pàgina 24
Premi Descartes per a la UPF
Un dia a l’MBA
Una adopció internacional
la 2 i la 3
nexe
Editorial
Publicació trimestral de l’Associació d’Antics
Alumnes de la Universitat Pompeu Fabra
REPTE
edició
NO ES POT DIR QUE EN AQUEST número de nexe estrenem imatge, però sí que hi introduïm
millores que esperem que es consolidin al llarg del temps. Aquest és el
repte que ens hem proposat. Hem intentat fer del graduat l’autèntic eix de
la revista, reforçant i dotant d’imatge
pròpia les seccions que esperem que
siguin del vostre interès. Consolidar
aquest model, com dèiem, és el repte
que assumim des d’aquest número de
la revista nexe.
En aquest número, també, estre-
Mònica Fernández Aguilera
([email protected])
coordinació
Marta Fernández Moreno
([email protected])
col·laboradors
David Álvarez
Thais Buforn
Màrius Comorera
Xoan Carles Cuesta
Javier Nicolás
Silvia Oliva
Andreu Orte
Joan Planas
David Rodríguez
Míriam Ruz
Montse Vives
maquetació
Francisco José Moya
impressió
GYC. Gestió Gràfica
dipòsit legal
B-22952-96
suport
nexe s’edita amb el suport del Consell
Social de la Universitat Pompeu Fabra
tirada
2.700 exemplars
nem nova editora: la Mònica Fernández. Llicenciada en Humanitats (1996)
i Periodisme (1999) per la UPF, la recordareu com a coordinadora de la
Diada del Graduat de l’any passat.
Aquest relleu no hauria estat possible
sense la implicació de l’antiga responsable de la revista, la Thais Buforn,
que durant els darrers anys ha aconseguit, número a número, fer que
aquesta publicació arribés a les vostres mans. Per a ella, el nostre reconeixement. 2
Contraeditorial
ELS FRUITS ARRIBEN AMB ESFORÇ
LA NOSTRA ASSOCIACIÓ TÉ COM un dels mitjans de comunicació principal nexe. Per tant,
hem de tenir cura de la nostra revista.
No cal recordar l’esforç dels nostres
col·laboradors/es per redactar voluntàriament els articles, editar els
continguts i maquetar-los. A les reunions de la revista intentem ser fidels
a la publicació que volem, o almenys
ho intentem. Els antics alumnes i associats hem de fer la revista que volem
fer. I amb l’ajuda, els suggeriments i
els consells del públic en general podem aconseguir-ho.
Per tant, aprofitem per motivar-vos
a escriure a la revista si hi esteu interessats i a donar idees sobre qualsevol
aspecte. Volem donar un nou caire a
la revista? Color? Creiem que el més
important és que amb il·lusió i esforç,
els fruits de les possibles millores a
nexe arribaran.
Així doncs, per continuar endavant,
la Thais Buforn li passa el relleu de la
constància i l’esforç a la Mònica Fernández, que posarà en el projecte tota
la seva capacitat de treball.
Esperem que us agradi aquest nou
número de la revista, un especial de
la Diada del Graduat! 2
subscripcions
Si no n’ets soci, també pots rebre nexe per
només 8 euros l’any, enviament inclòs
(Espanya). Més informació:
[email protected]
publicitat
Si vols anunciar-te a la revista, et podem
informar de les condicions i les tarifes
a [email protected]
o trucant al 93 542 27 59.
Associació d’Antics Alumnes
de la Universitat Pompeu Fabra
> president: Joan Planas
> vicepresidenta: Montse Vives
> tresorer: Moisès Calvet
> secretari: David Álvarez
L’OPINIÓ DE L’ASSOCIACIÓ
NOMÉS S’EXPRESSA
A L’EDITORIAL
2
Nota legal
L’AAAUPF disposa de les teves dades de caràcter personal en virtut de la teva condició d’associat o en
raó de la cessió feta per la Universitat Pompeu Fabra amb l’específic objectiu d’enviar-te aquesta revista. En aquest darrer supòsit, si no ens comuniques el contrari, incorporarem les teves dades (nom, cognoms, estudis i adreça) al nostre fitxer per tal de mantenir-te informat de les activitats que realitza
l’AAAUPF. Sigui com sigui, l’AAAUPF et garanteix et tot moment el dret d’accés, rectificació, oposició i
cancel·lació d’aquestes dades. Per tal de fer-ho efectiu, si et plau, posa’t en contacte amb nosaltres.
Les nostres dades surten a la contraportada.¶
continguts
k vida AAAUPF
4 La nova edició de la Diada està a punt
La presenten els coordinadors, Xoan Carles Cuesta
i Míriam Ruz.
7 Èxit d’assistència a UPFeina
La fira d’empreses va ser inaugurada amb una conferència de l’advocat Miquel Roca.
10 Premi Descartes per a l’Enquesta Social Europea
Andreu Orte enceta una secció en què es farà un
repàs de la recerca a la Univesitat Pompeu Fabra.
12 nexe arriba als 10 anys
“Aquesta jornada pretén ser un acte de retrobada entre companys
que van compartir alguna cosa més que aules i estudis.”
DIADA DEL GRADUAT, pàg. 4
Thais Buforn ens en fa una anàlisi, i recordem algunes de les portades més significatives.
13 Gaudeamus
Una crònica de l’Acte de Graduació del 2005.
14 Roger de Llúria
Una visió alternativa dels fets de l’article anterior.
15 Breus
Sopar de Dret i Setmana del Comerç Internacional.
k reportatge
16 Un dia en un MBA
David Rodríguez viu un dia de classe.
k idees
20 Ni blanc ni negre
Montse Vives i David Álvarez parlen del boicot.
“Els estudiants i els acabats de
graduar van poder conèixer
les possibilitats laborals de
30 empreses capdavanteres.”
UPFEINA, pàg. 7
“L'Associació, tradicionalment
absent a l'acte de graduació,
va oferir una copa de cava
a tots els assistents.”
ACTE DE GRADUACIÓ, pàg. 13
22 Voluntariat Lingüístic (i 2)
Marta Fernández parla de la seva experiència
en aquesta activitat d’intercanvi de la UPF.
23 Plats de cullera
La secció de cuina de Montse Vives.
24 L’adopció internacional arriba a la nostra generació
Inés, una nena xinesa, adoptada per una antiga
alumna.
27 Viatges d’estar per casa
El cap de Gata visitat per Màrius Comorera.
28 Nico. Internet
El Nico s’hi enganxa.
29 Murphy. ‘A lot of lots’
Murphy analitza els lots de Nadal.
30 aaa+
“En directe, un dia en l'MBA PT
de la UPF. Els estudiants
tenen perfils molt diferenciats
i cap ha estudiat a la UPF.”
UN DIA EN UN MBA, pàg. 16
“Julio Manrique, el primer
director de l'Aula de Teatre
de l'AAAUPF, estrena obra
al TNC: ‘Salamandra’.”
AAA+, pàg. 30
Us fem una proposta completa d’oci amb una visi
ta al teatre inclosa.
k avantages comercials
31 Avantatges comercials
Una sèrie de condicions preferents per ser membre
de l’Associació d’Antics Alumnes.
3
vida aaaupf
nexe 32 p primer trimestre del 2006
EN AQUESTA SECCIÓ... k DIADA (4) // k UPFEINA (7) // k RECERCA (10) //k 10 ANYS DE NEXE (12) // k ACTE DE GRADUACIÓ (13 + LLÚRIA A LA 14)
Montse Estruch, propietària del restaurant
El Cingle (Vacarisses) i una estrella
Michelin, va cuinar per als assistents
a l’activitat Mestres del Plat del 2004.
La nova edició de la Diada està a punt
Les instal·lacions del campus de la Ciutadella acullen novament
la celebració de la Diada del Graduat. Les activitats estrella
de l'any passat es mantenen, però hi ha novetats.
Textos de Xoan Carles Cuesta (GAP 1994) i Míriam Ruz (ADE)
p
er segon any consecutiu us
presentem una nova edició
de la Diada del Graduat.
Aquesta jornada pretén ser
un acte de retrobada entre
companys que vam compartir alguna cosa més que aules i estudis.
Moltes amistats, i potser més que amistats, van forjar-se durant els intensos anys
de carrera.
Aquesta Diada és per a l’Associació d’Antics Alumnes de la UPF un dels actes que es
prepara amb més il·lusió. Totes les persones que participen en la seva organització i
desenvolupament dediquen una part del
seu temps lliure per fer que la comunitat
universitària de la UPF s’extengui més
enllà de les seves aules.
VOLUNTARISME k Com molts de vosaltres
ja sabeu, l’AAAUPF funciona amb l’esforç
totalment desinteressat dels antics alumnes, com tu, d’aquesta universitat. Per
4
això, com a coordinador d’aquest acte, i
en nom de tots els exalumnes de la Pompeu Fabra vull donar les gràcies per la seva il·lusió, dedicació i esforç.
Aprofitem des d’aquí per donar les gràcies al Consell Social de la Universitat,
pel suport constant que dóna a l’Associació, no només des del punt de vista institucional, sinó també i, sobretot, des de
la vessant personal.
Gràcies també a la Universitat que, a
través del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), ens ha facilitat,
com ho fa sempre, totes les tasques de
coordinació necessàries per fer funcionar
un acte d’aquesta complexitat.
Finalment, només em queda dir-vos
que us hi esperem per poder compartir
amb tots vosaltres les activitats que
hem preparat. Tant de bo us agradin i
el proper any puguem compartir no
només una nova edició, sinó també la
seva organització. 2
El cartell guanyador
El concurs del cartells de la Diada l’ha guanyat Anna
Fuster Fabre, amb l’obra ‘Actualitza els teus records’.
L’Anna és llicenciada en Comunicació Audiovisual per
la UPF i graduada en disseny per Eina. És professora
als estudis de Comunicació de la Universitat.
33
vida aaaupf
www.anticsupf.net/nexe
Activitats per passar una tarda sencera
nguany us hem preparat una sèrie
d’activitats en la línia de les que vam
fer l’any passat. Hem conservat les
que més us van agradar i, a la vegada, us
proposem unes de noves que de ben segur
us interessaran.
Aquestes activitats les podem dividir en
tres apartats: un primer lúdic, amb activitats com la grafologia, el découpage, la iniciació a la salsa o el shiatsu, entre d’altres.
Un segon apartat consistirà en un acte
institucional al qual esteu tots convidats i
en el qual aprofitarem per fer una sèrie de
reconeixements a persones que han contribuït en fer cada dia més gran aquesta
associació.
E
TEATRE AL FINAL k Per últim, la nostra
Aula de Teatre, que ja té més de vuit anys
d’existència i que ens presentarà un
thriller, Matrioshka, que de ben segur us
agradarà.
Ens ajudareu molt en la programació de
totes aquestes activitats si entreu a la pàgina web de l’Associació: si us interessa alguna activitat, inscriviu-vos-hi. Totes les
activitats són gratuïtes. 2
el programa
17.00 h
16.30 h
Inscripcions
3
17.30 h
18.00 h
18.30 h
19.00 h
Grafologia (torn 1) Grafologia (torn 2)
‘Découpage’ (t1) ‘Découpage’ (t2)
Bibl (t1) Bibl (t2)
Posa un GSP a la teva vida
Mestres del plat
Shiatsu
Salsa
Cursets
k GRAFOLOGIA. Activitat que et permetrà saber
molt més sobre tu mateix, el teu caràcter i la teva persona a través de la teva firma.
k ‘DÉCOUPAGE’. Decoració fàcil i senzilla amb
resultats espectaculars? El ‘découpage’ consisteix a
decorar objectes amb dibuixos retallats i aplicar-los
sobre diversos materials (vidre, fusta, cartró...) per obtenir un objecte totalment renovat i nou!
k VISITA AL DIPÒSIT DE LES AIGÜES (BIBL),
l’edifici emblemàtic de la Biblioteca.
k POSA UN GSP A LA TEVA VIDA. Si no saps si
triar A o B, si tens ganes de fer un pas important però
necessites una petita empenta, aquest curs d’orientació
personal és el que buscaves.
k MESTRES DEL PLAT. Un cuiner t’aproparà als
plats més creatius i de nova tendència de la cuina actual.
19.30 h
20.00 h
Acte
institucional
20.30 h
21.00 h
Aperitiu
21.30 h
22.00 h
Aula de
Teatre:
‘Matrioshka’
k SHIATSU. Introducció a la tècnica oriental de relaxació del shiatsu durant una hora de la mà d’una especialista. Relaxació!
k SALSA. Si ets agosarat i t’atreveixes a una hora
movent el cos a ritme de salsa, merengue i bachata, anima’t i apunta’t a aquest taller! Aprendre els passos
bàsics d’aquest ball és cosa fàcil si tens ritme al cos!
Animació al pati
Durant tota la tarda, al pati de l’edifici...
k CARICATURES. Vingut de les mateixes Rambles
de Barcelona, un caricaturista romandrà tota la tarda al
pati de Roger de Llúria per tal que facis de model per a
ell i, a canvi, t’emportis la teva caricatura a casa!
k SCALEXTRIC. Circuit de carreres patrocinat per
Scalextric, on podràs competir amb d’altres jugadors
durant tota la tarda.
33
vida aaaupf
La nova obra
de l’Aula de Teatre
3
Record de la Diada de l’any passat
En el sentit de les agulles del rellotge,
representació de l’Aula de Teatre de
l’Associació; un moment de l’aperitiu que
va seguir als tallers; un dels passos que
van assajar al curs de salsa i un dels grups
que van visitar l’edifici de les Aigües
de la Biblioteca de la UPF.
6
Es titula ‘Matrioshka’ i és una adaptació d’ ‘El falcó
maltès’ de Dashiell Hammett. Per conèixer-ne tots els
detalls, visiteu la secció a http://www.anticsupf.net
vida aaaupf
k UPFEINA
Una vista de la sala on les empreses
van ubicar els estands informatius.
Èxit d’assistència a la primera edició
de la fira d’empreses UPFeina
Textos de David Rodríguez (ECO 1995), Marta Fernández (RRLL 2002) i Andreu Orte (POL 2002)
Trenta empreses ocupen el campus de la Ciutadella en la fira d'empreses.
Organitzadors, patrocinadors i participants es mostren satisfets de la seva presència.
e
l passat 23 de novembre va tenir lloc la fira d’empreses UPFeina, una iniciativa conjunta
de l’Associació i l’Oficina d’Inserció Laboral (OIL) de la Universitat. Durant tota una jornada, els estudiants de darrers cursos i les persones recent graduades
van tenir l’oportunitat de conèixer les possibilitats laborals de trenta empreses capdavanteres de diferents sectors. Tanmateix, durant la jornada es van realitzar una
desena de presentacions d’empresa obertes
a tothom. Més de mig miler de persones es
va acostar a la fira al llarg de la jornada, segons estimacions de l’organització.
EXCEL·LENT ACOLLIDA k Tant les empreses
participants com els estudiants han valorat de manera molt positiva la realització
d’una fira d’empreses. Per a molts estudiants, aquesta ha estat la primera presa
de contacte amb els serveis d’inserció la-
boral que ofereix la Universitat, així
com de l’existència d’una associació
d’antics alumnes.
Igualment, les empreses han acollit de
manera favorable la celebració de la fira,
ja que a més de la major visibilitat que
suposa respecte les presentacions, els ha
permès presentar-se davant d’ofertes
d’empreses competidores en igualtat de
condicions. Cal ressenyar també que algunes de les empreses participants en
aquesta edició era el primer cop que es
relacionaven amb l’OIL.
OPTIMITZACIÓ k L’organització comenta que el format anterior, basat exclusivament en presentacions d’empreses,
ocasionava cada cop més problemes logístics i de difusió, ja que era més complicat trobar horaris compatibles amb
les classes dels estudiants. Així, era habitual que molts estudiants acabessin
sense assabentar-se de les presentacions o
que algunes d’elles no tinguessin l’assistència previsible.
Esperonats per la bona acollida i de cara a
posteriors edicions, els organitzadors centraran els seus esforços en augmentar, fins
allà on les restriccions d’espai ho permetin, la presència d’empreses a la fira, així
com en vetllar perquè tots els perfils de
graduats i graduades estiguin suficientment representats.
Finalment, i no per això menys important, cal remarcar el fet que UPFeina ha estat organitzat de manera conjunta per
dues institucions independents (OIL i
AAAUPF), amb el suport del Consell Social.
Aquesta col·laboració ha estat avaluada
molt positivament per part dels seus respectius responsables i es preveu que es
mantingui i s’incrementi en els àmbits
d’inserció i gestió de la carrera professional
dels graduats i graduades de la UPF. 2
7
33
Al pati de l’edifici Roger de Llúria van
situar-se les empreses col·laboradores.
3
Empreses
assistents
COL·LABORADORES:
p Santander
p Cuatrecases
p Deloitte
p La Vanguardia
p Telefónica I+D
PARTICIPANTS:
p Accenture
p Alcatel
p Arbora & Ausonia
p Banc Sabadell
p BBVA
p Coritel
p Decathlon
p Ernst & Young
p Freshfields Bruckhaus Deringer
p Garrigues
p Grupo Catalana Occidente
p Grupo Danone
p Grupo Eroski
p Henkel
p KPMG
p Maersk Group
p Management Solutions
p McKinsey & Company
p PriceWaterhouseCoopers
p Roca & Junyent
p The Boston Consulting Group
p THR
p T-Systems
p Unilever
p Uria & Menéndez
8
L’AAAUPF i l’OIL van editar una
publicació especial per a la fira.
L’assistència va ser alta i constant
durant tota la jornada.
33
vida aaaupf
3
Miquel Roca apunta les claus per entrar amb
totals garanties personals al mercat de treball
’acte d’inauguració d’UPFeina, gestionat directament per l’Associació,
va congregar la gran majoria de degans dels estudis de la UPF, estudiants i
persones interessades. Presidit pel rector
Josep Joan Moreso; la presidenta del Consell Social, Mercè Sala, i l’actual president
de l’Associació, Joan Planas, va permetre als
assistents reflexionar i gaudir dels comentaris de Miquel Roca i Junyent sobre la temàtica de l’accés al mercat de treball.
En un ambient íntim, Miquel Roca va fer
un repàs brillant (en part des de la seva posició com a soci del bufet d’advocats Roca i
Junyent, però també com a persona vinculada a la societat civil catalana des de fa
molts anys) de les claus d’un futur professional amb èxit.
L
CAMINS POSTUNIVERSITARIS NECESSARIS k
Ningú no pot negar que el camí de la Universitat al mercat de treball, cada cop més,
s’allarga. Roca va afirmar que «ara més
que mai és necessari continuar formant-se
si es vol tenir un perfil més personal, diferent a la massa de graduats». Una tendència, general i imparable, serà buscar especialitzacions i estades que no sempre han
de coincidir estrictament amb els estudis
El plat fort del dia va ser la
conferència de Miquel Roca.
que s’hagin completat. No s’ha de tenir
pressa per entrar a treballar, perquè no
sempre s’arriba a una carrera d’èxits.
El mateix to, un xic determinista, va
portar Roca i Junyent al segon apunt: precisament perquè cada cop més tothom
està molt més preparat, la diferència entre l’èxit i el fracàs laboral és una qüestió
humana.
GRADUATS MENYS HUMANS k El ponent
va insistir en dos aspectes: el primer és l’existència d’un perfil molt tècnic dels llicenciats, que sovint tenen un bagatge de
continguts específics molt més important
respectat a una empresa. És necessari tenir
humanitat, ser educat, des de la primera
fins a la darrera persona de l’empresa, respectar les persones que comparteixen feina
i oferir un tracte d’igual a igual.
EL ROL DE LA UNIVERSITAT k Per acabar,
Miquel Roca va posar èmfasi sobre quin paper ha de tenir la Universitat en l’educació
dels futurs graduats. Es considera sovint
que la Universitat ha de preparar tècnicament els alumnes, els quals han de tenir
més coneixements que mai, perquè és el
que una societat tan competitiva promou.
El ponent va frenar el seu determinisme
“Ara més que mai és necessari continuar formant-se si es vol tenir un perfil més
personal, diferent de la massa de graduats."
que fa uns anys, però unes mancances
fortes en cultura general. El fet de viure
d’esquenes al país i al món on vivim ens fa
ser menys sociables i més individualistes.
El segon aspecte a tenir en compte és que
molts treballadors creuen que un bon expedient i un màster són suficients per entrar a una empresa i fer carrera interna.
La formació i el treball ben fet és una condició necessària, però no suficient, per ser
inicial, per indicar que la societat civil ( i
les empreses) esperen que els graduats siguin, per sobre de tot, persones.
La Universitat ha de tenir com a principal prioritat el component humà, responsabilitat que ha d’assumir perquè és un valor intangible que tota empresa persegueix, assumint que sempre existeixen
persones amb coneixements idonis pel
món professional. 2
vida aaaupf
k RECERCA
En aquest número, Andreu Orte (POL 2002) inicia una secció que
repassarà l’actualitat de recerca de la Universitat. Concretament,
l’article es centra en l’Enquesta Social Europea, un projecte finançat per
la Unió Europea i desenvolupat a la secció espanyola des de la UPF.
L’equip de l’Enquesta Social Europea
guanya el premi Descartes
e
l projecte European
Social Survey (Enquesta Social Europea), on
participa el doctor Mariano Torcal (Departament de Ciències Polítiques i Socials) com a coordinador de l’equip
d’investigadors espanyols, la majoria dels quals són de la UPF, ha merescut un dels cinc guardons Descartes. Aquest premi a la investigació, considerat el premi científic
més important a Europa, està dotat
amb 200.000 euros per a cadascun
dels grups guanyadors.
L’Enquesta Social Europea (ESE) és
un projecte finançat principalment
per la Comissió Europea, el Ministeri d’Educació i Ciència i l’European Science Foundation, que pretén
mesurar i interpretar, cada dos
anys, els valors, atributs i comportaments socials dels individus en
temes ben diversos: des de la confiança vers la democràcia i les seves
institucions, passant pel grau de
religiositat o els hàbits de consum
en el temps lliure. Un grup d’investigadors vinculats a la Universitat
Pompeu Fabra formen part del nucli de treball bàsic per estudiar el
cas espanyol.
GRAN TREBALL k La magnitud d’aquest estudi, tant per la grandària
de la mostra d’enquestats (29.500 a
tot Europa en la primera onada)
com pel gruix dels qüestionaris,
permet fer comparacions en tots
els països membres de la Unió. El
premi Descartes guardona cada
any els millors projectes i aquest
any, per primer cop, ha estat atorgat a un estudi en matèria de Ciències Socials.
Coordinar un projecte d’aquestes
dimensions a partir de 22 centres de
10
L'ESE guanya
el premi
científic més
important
d’Europa,
dotat amb
200.000 ¤
recerca i països és complex, però el
més difícil, segons el doctor Mariano Torcal és «trobar els estàndards
de rigor i excel·lència científics aplicables de forma uniforme a tots els
països, i superar la resistència de
les agències d’enquestes a aplicarlos». Torcal argumenta que una cosa és el que la Universitat i els seus
investigadors saben que han de fer
per tal de tenir una mostra d’indivi-
dus representativa i l’altra és el fet
que «les empreses que fan el treball
de camp no estan acostumades a
aquests mètodes tan rigorosos».
L’equip encarregat de dissenyar i
explotar els resultats de la primera i
segona onades ha estat format per
Guillem Rico, Clara Riba, Anna Cuxart i Josep Pena, a més de professors de la Universitat de Múrcia i
personal contractat puntualment.
El proper número faré un repàs a
un altre projecte de la Universitat
en altres facultats, amb principal
rellevància per a associats a la nostra entitat. 2
Un premi que permetrà enfortir un grup de treball
El premi Descartes és una gran notícia per a aquest grup de treball, que rep un reconeixement internacional que el permet situar-se en la primera línia dels estudis d’opinió. En particular, el grup centrat a la
UPF podrà créixer i els seus membres tenen un premi que els pot ajudar en el seu futur professional.
Quant als resultats, és força frapant observar com els espanyols presenten valors extrems en
gairebé tots els camps d’anàlisi. Òbviament, un passat no democràtic, una cultura tradicional i el
poc desenvolupament tecnològic, també el col·loquen en indicadors molt interessants, amb
referències (positives o negatives), en les prioritats familiars i d’amistats, o el baix ús d’Internet.
Teniu ja disponibles els resultats de la segona onada (2002-2004) a la web del projecte,
www.europeansocialsurvey.org, i si teniu una mica de paciència podeu fins i tot explotar
les dades estadístiques per veure si aquesta tendència a situar-se als extrems, en perspectiva
comparada, es manté o no.
Els resultats de la investigació
Els resultats més importants als
quals ha arribat l’ESE després de la
primera onada són:
Mitjans de comunicació
Els espanyols són poc consumidors de ràdio i premsa. Una proporció molt elevada, un terç en el cas
de la ràdio i un 46% en cas de premsa, no consumeix mai cap dels dos
mitjans de comunicació.
Internet
Fa tres anys, un 61% dels espanyols no hi tenien accés, mentre
que la mitjana dels països
escandinaus i centreeuropeus
està al voltant del 25%.
Justícia i política
Espanya es troba entre els països
més crítics amb el sistema judicial i
els polítics, a qui atorguen, respectivament, una confiança de 4,3 i 3,4
sobre una escala de 10 punts. En
canvi sí que estan contents amb
com funciona la democràcia.
Inseguretat
Espanya es troba entre els cinc
A la foto,
el cap del
projecte
de l’Enquesta
Social Europea,
el britànic
Robert Jowell,
en el moment
de recollir
el premi
Descartes.
Participació
països europeus on s’han produït
més robatoris o agressions en el darrer lustre: el 24% dels enquestats
declara haver-ne estat víctima. Això
es tradueix amb un sentiment manifest d’inseguretat ciutadana.
Es dóna la paradoxa que els espanyols són els que donen una importància més gran a les associacions en la seva vida i, en canvi,
són els que menys hi col·laboren.
Prioritats vitals i vida pública
Immigració
El component tradicional es fa
palès en aquest apartat, ja que els
espanyols prioritzen la família
(9,4). A continuació puntuen les
amistats (8,3), el temps lliure (8), el
treball (7,8) i la participació en vo-
En general, els resultats de l’enquesta revelen que els espanyols,
comparats amb altres europeus,
mostren actituds relativament més
positives cap a la immigració i, juntament amb els suecs, són els
“ Els espanyols són poc racistes i ni tan sols el 10% creu que la raça o la
situació econòmica del país de procedència ha de ser motiu de
discriminació en l’admissió dels immigrants.”
luntariat (5,6). Suspenen la religió
(4,7, una excepció entre els països
de forta tradició catòlica) i l’interès
per la política (3,7). Els països mediterranis i els de l’Europa oriental
atorguen més rellevància a la seva
vida laboral que els veïns anglosaxons i de l’Europa del nord. En general, la vida pública i associativa
dels europeus són considerades irrellevants per a la vida personal.
menys predisposats a veure el fenomen com un problema. Les posicions de duresa davant els immigrants que cometen delictes són
molts menys esteses que en altres
països europeus. Els espanyols són
poc racistes i ni tan sols el 10% creu
que la raça o la situació econòmica
del país de procedència ha de ser
motiu de discriminació en l’admissió dels immigrants. 2
11
vida aaaupf
k 10 ANYS DE LA REVISTA nexe
nexe arriba als 10 anys
Hem fet una selecció de les portades més significatives d’aquests 10
anys de revista. Des de la primera, el maig de 1996, i incloent-hi tots
els canvis d’imatge en els números 10, 20, 23 i 24, on apareixia el
color a la portada i a la contraportada. També hem inclòs la número
28, on celebrem l’èxit de la Diada del Graduat del 2004.
núm. 1
núm. 10
núm. 30
núm. 28
núm. 20
núm. 27
núm. 23
Thais Buforn (Emp 1995)
núm. 24
Thais
Buforn
comenta...
12
HE TINGUT LA SORT D’ESTAR a la revista des del primer
número, i veure’n l’evolució, que crec que
ha estat molt positiva, tant en format com
en continguts. Però a la revista li cal la
col·laboració de tothom; així que no deixeu
d’escriure! nexe té aquest nom precisament
perquè vol ser un pont entre els antics
alumnes, l’Associació i la Universitat. Però
una revista no creix del no-res, cal molt
d’esforç per tirar-la endavant. Així que us
animo a no deixar-li passar gana: alimenteu-la amb les vostres opinions, inquietuds,
vivències, activitats, experiències. Protesteu, exigiu, informeu. En una paraula: comuniqueu. Després d’aquesta marató de
números, passo el relleu com a coordinadora a la Mònica, i vull enviar una salutació i
un «gràcies» molt especial al Francisco José
Moya. Sé que la revista està en molt bones
mans. Les seves i les vostres. 2
k ACTE DE GRADUACIÓ
Gaudeamus
e
l passat 17 de desembre la Universitat va celebrar l’acte de graduació de la promoció
2005. Aquest any, per motius estratègics,
els responsables de la Universitat varen decidir celebrar l’acte al pati de l’edifici Roger de Llúria,
que substituïa el tradicional emplaçament del Palau de
la Música Catalana (recordat amb nostàlgia per famílies
expertes en l’acte). Amb aquesta reubicació, s’ha pretès
obtenir una major visibilitat dels espais universitaris.
La capacitat més reduïda del nou espai va obligar a fer
l’acte en tres sessions. Tot seguint l’estructura tradicional, l’acte va constar del dictat d’una lliçó, l’entrega dels
diplomes commemoratius i els parlaments de les autoritats. La professora Antònia Agulló va destacar, en la seva lliçó, el valor d’una sensibilitat transformadora de
l’entorn, que permet l’avenç del progrés en un món sense evidències ni certeses. El professor Miquel Berga reptava els nous graduats a prendre decisions des de la
consciència, com el Hamlet shakespeareià, de saber-se
responsables exclusius dels seus actes. Finalment, el
professor Xavier Freixas, citant Aristòtil, animava els
nous graduats a ser «la fletxa que va cap al seu objectiu», a aconseguir el millor d’ells mateixos. En els parla-
Dos moments de l’acte.
Text de Joan Planas (BIO 2002)
ments institucionals, el rector Josep Joan Moreso remarcava el sentit plenament vigent de l’acte, i Mercè Sala,
presidenta del Consell Social, animava a enfortir els lligams entre els professionals i la Universitat, tot suggerint als graduats la participació en la nostra Associació
com a vehicle per mantenir el vincle amb la Universitat.
PARTICIPACIÓ DE L’AAAUPF k Finalment, l’Associació
va oferir una copa de cava als assistents. Això va permetre, a diferència de quan l’acte es feia al Palau de la
Música, que els graduats es retrobessin amb les seves
famílies abans d’acabar la festa amb els seus companys. És curiós que, en un acte que es reconeix dissenyat per al gaudi de pares i famílies, els graduats aprofitessin aquests moments per fer-se fotografies amb les
amigues i amics i, fins i tot, alguns deixessin escapar
una discreta llàgrima. És possible que tres, quatre o
cinc anys de convivència, generin un cert vincle? I si ho
és, per què no reforçar-lo més enllà de l’etapa universitària? La recepta no és meva; em remeto a les paraules de Mercè Sala. 2
vida aaaupf
k ROGER DE LLÚRIA
CRÒNICA
D’UN CANVI
ANUNCIAT
OPTIMITZACIÓ k Com que el Palau
de la Música plantejava una sèrie
de limitacions insalvables, es va optar per fer un canvi radical i moure
l’acte directament cap al campus,
més concretament al pati cobert de
l’edifici Roger de Llúria. Motius no
en mancaven: es tractava d’optimitzar un espai de la Universitat, i
alhora ensenyar-lo a familiars i coneguts. El cost de l’espai, en canvi,
no semblava ser un motiu determinant: la nova ubicació demandava
una despesa de lloguer de materials
que gairebé igualava el lloguer del
Palau.
El repte estava servit i, vistos els
resultats, ha estat superat amb nota. Es van eliminar les parts més carrinclones de l’acte i se’l va dotar
d’una major modernitat. Així, una
de les grans novetats va ser l’audiovisual que es va mostrar a l’inici de
la sessió o el to més desenfadat dels
Sr. de Llúria
a peu de pàgina
14
Lluíííís!
Roger de Llúria
SEGURAMENT, GAIREBÉ TOTS els lectors
hauran passat per l’acte de graduació que la Universitat fa cada any
per acomiadar els seus graduats. I
molt possiblement, una majoria
haurà pensat que li calia una posada al dia de manera urgent. L’acte
havia envellit i era poc atractiu. Segons em comentava una font propera a la sala de màquines de la
Universitat, la mateixa universitat
tenia ganes de posar al dia un acte
que ha estat i és un dels trets diferencials de la Pompeu.
parlaments. Tot i que l’audiovisual
no va aixecar unanimitats, es tracta
d’un pas endavant respecte als somnolents concerts de piano o d’orquestra de cambra als quals ens tenien acostumats en l’antic format.
UNA COPA DE CAVA k Una altra
novetat va produir-se un cop acabat
l’acte. L’Associació, tradicionalment absent a l’acte de graduació,
va oferir una copa de cava a tots els
assistents. Segons em comenten,
aquesta copa de cava va estar penjant d’un fil durant unes hores, ja
que els cavistes catalans van mostrar-se molt gasius. Miraculosament, en el darrer moment es va
aconseguir un proveïdor a un preu
raonable i el cava català va tancar
un acte que espero que acabi consolidant-se en aquest nou format. 2
l’apunt
Aquesta és la imatge que presenta el carrer Ramon Trias Fargas un matí qualsevol en període
lectiu. La implantació de l’àrea verda ha escombrat els vehicles de la zona. Els únics perjudicats per aquesta brillant idea municipal han estat els estudiants, que ara es
veuen obligats a aparcar més lluny o a pagar els 2,5 euros l’hora que costa l’invent. Un servidor entén que hi hagi d’haver àrea verda al centre de Barcelona,
però no en un barri on gairebé tothom té aparcament al seu edifici. No vull ser
malpensat, però justament
el pàrquing públic on el personal de la Pompeu té un
espai reservat està gestionat
per l’Ajuntament. La
Universitat no hi té res a dir
al fet que les àrees verdes
hagin fet la vida impossible a
més d’un alumne seu, que no
té cap altra opció que
agafar el vehicle privat?
Tot i que la copa de cava ha estat una de les grans novetats de l’acte d’enguany, aquesta no havia aparegut publicitada
enlloc en un començament. Pot ser comprensible que no s’anunciï en un programa de mà imprès setmanes enrere, però
sorprèn que no aparegués a la nota de premsa escrita amb posterioritat. Un descuit fruit de les presses del primer any?
Potser, però amb aquesta “publicitat” dels patrocinis, un servidor té dubtes que n’aconsegueixin gaires en un futur.
vida aaaupf
k ALTRES NOTÍCIES
Setmana
del Comerç
Internacional
a l’Associació
La Setmana del Comerç Internacional ja és aquí i tindrà lloc del
13 al 17 de febrer de 2006.
L’Associació d’Antics Alumnes
de la Universitat Pompeu Fabra
conjuntament amb el Màster en
Negocis Internacionals. Internactional Business de l’IDECUniversitat Pompeu Fabra i l’Observatori de Relacions de Llatinoamèrica de la UPF, organitzem
una sèrie de taules rodones
d’àmbit geogràfic sobre comerç
internacional; en horari compatible amb feina i estudis.
Lloc: auditori de l’IDEC, al carrer de Balmes, 132. Barcelona
Data: del 13 al 17 de febrer del
2006.
Horari: de 19:30 a 21:30 h.
Els estudiants i els socis tindran tarifes especials.
Més informació a
www.anticsupf.net/sci06 o
al telèfon 93 542 27 59. 2
Textos de Montse Vives (Dret 1995) i Miquel Bestratén (ECO 2002)
L’edifici de l’IDEC.
Dos records del sopar de Dret.
Sopar del grup 02 de Dret
(Promoció del 1995)
l passat dia 8 de juliol (disculpeu el retard en la publicació) es va organitzar un
sopar del grup 02 de Dret, de la promoció
de 1995. En la fotografia podeu veure els assistents, que es van anar saludant entre crits de
«Estàs iguaaaaal!!!» majoritàriament sincers,
però amb un cert component autoafirmatiu.
Va ser comentada la presència de dues panxe-
E
tes, i també es va fer intercanvi de fotografies
de fills, entre els qui en tenen. El sopar va tenir lloc a l’Hotel Gallery de Barcelona, gràcies
a l’organització de Joan Manel Trull, Eduard Rodellar i Núria Marco. Els assistents van gaudir
d’un aperitiu, un sopar i una bona sobretaula, i es van acomiadar amb la promesa de repetir la iniciativa de nou. 2
15
reportatge
Un dia
en un
MBA
16
Un Màster en Administració d’Empreses
(popularment conegut pel seu acrònim, MBA) és
un programa de formació de quadres directius
impartit de manera més o menys estandarditzada
per les millors universitats i escoles de negocis del
món. En aquest àmbit, Barcelona és una de les
places fortes europees, ja que compta amb dos
dels programes MBA més prestigiosos a escala
europea, que són els MBA d’IESE i d’ESADE. Ens ho
explica David Rodríguez (ECO 1995)
a UPF, en una altra escala, compta també amb dos programes MBA entre la seva oferta formativa de postgrau, especialitzats cadascun en un segment del mercat concret. El
primer d’ells, el MBA Part-Time està orientat a persones que no
disposen de temps per fer-ne un a temps complet i que compten
amb experiència professional prèvia. Recentment, la UPF ha creat un altre MBA a temps complet dirigit a persones sense experiència laboral i amb un enfocament més analític que els MBA
convencionals.
El MBA Part-Time porta ja uns anys fent-se a les instal·lacions de
l’IDEC (a l’edifici Balmes) i és un dels seus programes estrella.
Està dirigit pel professor Joaquín Tena, i Susana Domingo (també
professora de la Pompeu) n’és la coordinadora acadèmica. Tots
33
L
reportatge
afortunadament la classe encara no ha començat. Tot i ser
un dissabte de pont, hi ha una
bona assistència: 30 de 40
alumnes. Malgrat els meus intents de passar desapercebut
sóc ràpidament detectat com el
foraster. És perfectament normal: tots ells duen ja camí de
l’any i mig compartint dilluns, divendres i dissabtes.
Tothom es coneix perfectament. A més, un altre element
em delata: cada estudiant seu
en una taula en la qual hi ha
escrit el seu nom. Tots ells
seu moment un MBA, en
aquest cas a ESADE. És el quart
curs que fa aquesta assignatura, que es compon de sis sessions de cinc hores cadascuna.
Un cop saludat i arribats un
parell de persones que s’han
retardat amb l’aparcament,
s’inicia la classe. La primera
mitja hora de classe consisteix
a comentar aspectes de les
classes anteriors o comentar
alguna lectura que s’ha deixat
per fer a casa.
A mesura que ens acostem a
les deu la classe va agafant
“ Els estudiants del màster tenen formació en àrees molt
diverses. Des d'enginyeries, passant per les ciències pures
i algunes del món de les ciències socials.”
també tenen un caseller on es
deixen els apunts de la sessió
del dia. Petits detalls que deixen entreveure professionalitat en un programa pel qual
cada estudiant ha hagut d’abonar 21.500 euros.
3 dos estan força satisfets de l’evolució del programa, que han
aconseguit que sigui en el seu
segment un dels programes de
referència del mercat català.
Encuriosit per l’èxit d’aquesta
iniciativa, en un sector molt
competitiu i amb un important pes de les escoles privades, vaig decidir fer d’estudiant d’MBA durant un dia.
Més concretament un dia de
l’MBA de la VII promoció.
El dia triat, 10 de desembre,
no era un dia qualsevol. Es
tractava del penúltim dia d’una de les setmanes més kafkianes del calendari, amb dues
festes situades al bell mig. En
definitiva, un dia propici per
interioritzar el que representa
haver de treure hores a la feina
i a la família per fer un màster
exigent, o haver-se de llevar
cada dissabte a quarts de vuit
per ser a l’IDEC puntualment a
les nou.
Arribo just de temps però
UNA CLASSE k Faig un cop
d’ull a l’auditori. L’edat mitjana del grup està lleugerament
per sobre dels trenta. Intueixo
que molts estan casats pels
anells lluents que duen a l’anul·lar. Després me n’assabento que uns quants ja tenen
fills. Tenen formació en enginyeria o ciències la majoria
i, trencant una vella llegenda
urbana, cap d’ells ha estat estudiant a la Pompeu.
Em presento al professor, qui
ja estava avisat de les meves
intencions. La classe corresponent a avui és la de Tecnologia
i Sistemes d’Informació i Decisió, que imparteix Ignacio Lamarca. Ignacio és consultor independent en sistemes d’informació i també va fer en el
embranzida i el professor s’endinsa en la teoria del dia. Avui
toca parlar dels sistemes de
gestió de relacions amb els
clients (conegut popularment
com a CRM). Els CRM, que utilitzen informació dels clients
per tal d’adaptar-los l’oferta
comercial, han revolucionat
l’estratègia en aquesta darrera
dècada, gràcies a la digitalització dels processos. La classe es
complementa amb uns
apunts impecables i la impressió de les transparències. El temari i les referències estan
completament actualitzades.
LA PAUSA k A un quart de
dotze, toca la pausa. Mitja hora per esmorzar i carregar piles, però també mitja hora per
poder relacionar-se amb la resta de companys. Pot semblar
que una pausa tan llarga és
una pèrdua de temps, però es 33
3 tracta d’una estona molt ben
aprofitada pels estudiants per
conversar entre ells i comentar
les últimes novetats a la seva
feina, o la darrera malaltia de
la seva criatura. Al capdavall
un programa d’aquestes característiques no només cerca oferir coneixements, sinó també
generar una xarxa de contactes. Per això hi ha les pauses
de mitja hora o les dinàmiques
de grup.
DEDICACIÓ k Mentre esmorzem, un d’ells rep una trucada
d’un amic, que li comenta el
magnífic estat de les pistes
d’esquí de la Cerdanya. Quan
penja el telèfon, em comenta
que troba a faltar tenir un cap
de setmana sencer, ja que des
que fa el màster no ha pogut
gairebé anar a esquiar. Tot i
que alguns dels estudiants són
mestres en l’art de compatibilitzar estudis, vida professional i vida personal, el cert és
que al final el que s’acaba ressentint primer és la vida familiar. Dos dels estudiants fins i
tot han patit el tràngol de di-
APUNT
18
vorciar-se, i pel que deixen entreveure, el màster, tot i no
ser-ne la causa principal, sí
que en va ser el catalitzador.
Ara bé, també hi ha qui ha
aprofitat aquest temps per tenir una criatura, tot i que normalment aquest privilegi està
reservat per als nois. Per a les
noies això és més difícil, ja
que és gairebé impossible compatibilitzar un màster d’aquestes característiques amb la vida professional i a més estar
cuidant un nadó. Em comenten que hi va haver un cas al
principi del curs, però que finalment la noia va haver-ho
de deixar.
LES RAONS k Aprofito també
per preguntar-los què els ha
mogut a fer un MBA, amb el
sacrifici de temps i diners que
això suposa. Per a alguns
d’ells, sobretot els que vénen
d’enginyeries, l’MBA suposa
aprendre nous coneixements
d’un món (l’empresarial) del
qual en tenen vagues referències. Per a d’altres, és la condició necessària per poder afron-
Si estàs interessat en fer l’MBA ‘Part-Time’ recorda que els membres de
l’AAAUPF gaudeixen d’un 5 % de descompte en el preu de la matrícula.
tar una promoció o assolir un
càrrec directiu a l’empresa on
treballen. Per a tots, l’oportunitat de conèixer nova gent i
millorar una xarxa de contactes que pot ser útil en qualsevol
moment. Cap d’ells no sembla
penedit d’haver triat fer-lo, tot
útil, ja que el descompte és
molt petit.
Un cop a classe, comença la
segona part de la jornada. El
professor sol dividir les sessions en dos blocs: abans de la
pausa imparteix els continguts teòrics; en el segon bloc
es discuteixen casos o s’aprofita per convidar professionals
reconeguts que facin una petita xerrada sobre la seva experiència professional.
La xerrada d’avui la fa Joan
Giró, actualment director general de recursos de la Comisión del Mercado de Telecomunicaciones (CMT), però amb
una notable experiència en el
món de les telecomunicacions.
Ha vingut convidat per explicar-nos les funcions de la CMT,
així com força aspectes del
mercat de telecomunicacions.
En poc més de 45 minuts ha
estat capaç d’explicar de manera intel·ligible per al gran públic en què consisteix una desagregació parcial, un mòbil
virtual o una portabilitat, cosa
que té el seu mèrit. Es nota
que els estudiants segueixen
amb interès la xerrada perquè
sovintegen les preguntes: des
de les més bàsiques fins a les
més sofisticades, depenent del
sector en el qual estigui l’estudiant. A més de l’explicació
“ Un programa d'aquestes característiques no només cerca
oferir coneixements, sinó també generar una xarxa de
contactes.”
i que es comença a entreveure
el cansament que els suposen
18 mesos de màster.
Tornem a classe, mentre un
parell d’estudiants van a posar
monedes al parquímetre. Fins
fa pocs mesos els era molt fàcil
aparcar, però des que han posat les zones verdes han de pagar 10 euros cada dissabte. Es
lamenten que, tot i que l’edifici Balmes està molt ben comunicat amb transport públic, sigui problemàtic si un viatja (o
ha de fer servir) el cotxe. Per a
molts d’ells, aquesta és l’única
alternativa, ja que viuen i treballen fora de Barcelona, i no
és que el transport públic sigui
abundant un dia no feiner.
Tampoc sembla que l’acord
que l’IDEC manté amb un
aparcament privat proper sigui
encara treu temps per oferirnos un parell de referències periodístiques interessants.
Sense pràcticament adonarnos es fan les dues i la sessió toca a la seva fi. Molts estudiants
comencen a recollir les seves
coses i a tancar els portàtils. Es
nota en molts d’ells l’alleujament típic de l’inici del cap de
setmana. M’acomiado de tots
ells amb una certa enveja: ells
tornaran a trobar-se la setmana que ve, mentre que jo continuaré la meva vida en un altre
lloc. Un avantatge més de fer
un MBA. 2
L’autor vol agrair a Susana Domingo,
Joaquín Tena, Ignacio Lamarca i a tots els
participants del MBA PT VII edició la
seva col·laboració per haver fet possible
aquest article.
vida aaaupf
k VINCLES
Poc a poc
DANIEL
BURGUERA DOMÍNGUEZ
ADE 2003
Account Manager
Hipotecari
Seguim amb la nostra cadena infinita d’exalumnes... Aquest cop segueix
Daniel Burguera. Si l’últim de la seva cadena se sent al·ludit, que la
continuï! Segurament aconseguirem entrar al Llibre Guinness i tot...
MARTA
FERNÁNDEZ MORENO
RRLL 2002
Secretària tècnica de
l’AAAUPF
MÒNICA
FERNÁNDEZ AGUILERA
Hum 1996-Per 1999
Coordinadora de publicacions a l’IESE
MÍRIAM
FORNELLS AMBROJO
Eco 1996
PhD en Psicologia
a Londres
MERCÈ
OBÓN MATEOS
Hum 1996
Conservadora d’art
a la Fundació Godia
Al pròxim número, esperem el vostres emails
([email protected])
per continuar la cadena.
SILVIA OLIVA GONZÁLEZ
FRANCISCO JOSÉ
Hum 1996-Per 1999
MOYA MARTÍNEZ
Periodista a l’Oficina de CoHum 1997-Per 1998
Infografista a El Periódico
municació de la Generalitat
FREDERIC
VINCENT ROSANAS
Hum 1996-Per 1998
Periodista a Ona Catalana
DAVID ÁLVAREZ PUJOL
Hum 1996
Treballa a la UOC
Estudia Dret a la UOC
Si no en rebem, demanarem a l’última persona
esmentada que segueixi.
Animeu-vos!
Històries de Pompeians
questa primera edició de la secció,
després de la crida del número anterior, pretén posar les bases d’una petita crònica social dels graduats de la Pompeu Fabra, fins on els nostres contactes
ens permeten.
Per començar, una mica de notícies de
color rosa. Es tracta de dues històries d’alumnes que s’han acabat casant amb professors de la casa.
Esperem que disculpeu la impresició
amb el noms d’alguns dels protagonistes.
El primer cas és el d‘un professor d’Humanitats, Jordi I., i Cristina.
Ell és professor d'Estètica i Teoria de les
Arts i ella pertany a una de les primeres
promocions d’Humanitats.
Ella, després de graduar-se, va seguir estudis sobre logoteràpia i atenció social i ha
treballat amb persones conflictives.
No sabem si per una afinitat germànica
(ell és doctor en filologia germànica, ella
té vincles familiars amb Alemanya) o per
afinitat estètica o intel·lectual, la qüestió
A
és que van iniciar una relació que va acabar en boda. La diferència d’edat, d’uns
nou anys, no va ser cap impediment.
UN CAS PERIODÍSTIC k El segon cas va passar a Periodisme. Ell era un professor ajudant de Montse Quesada a l’assignatura
Periodisme d’investigació, ella era una alumna, R. S.
Semblava que no havien de tenir vincles
en comú, però la qüestió és que van començar a coincidir algunes vegades tant
dins com fora de la Universitat. I quan ella
es va graduar, la relació es va consolidar i
al final es van casar.
Tot treballant en àmbits diferents, els
dos continuen tenint relació amb el peridisme. Ell va deixar la UPF per la UOC i
ella, després de passar per una ràdio, és redactora en una revista.
Estem segurs que aquests dos casos no
són els únics. Estem oberts als vostres comentaris, no només en aquest camp nupcial, sinó també en tot allò que estigui relacionat amb l’èxit personal i/o professional vostre o dels vostres companys.
Volem saber de vosaltres. Si sou directius
d’una empresa, si heu muntat un negoci... O si, com abans, sabeu d’algun casament rellevant, d’alguna xafarderia relacionada amb gent de la Universitat...
Esperem els vostres correus electrònics a
[email protected] 2
19
aaaupf
k NI BLANC NI NEGRE
BOICOT AL BOICOT!
BOICAT.ES
AQUEST ANY HA TOCAT LA GROSSA de Nadal i el tercer premi a
Catalunya, i el segon premi, segons qui faci el recompte, quants diners deu de ser això? Mitja Espanya compra
les seves participacions a La Bruixa d’Or perquè la població on està es diu Sort (que en català, quina ràbia els fa a
alguns, vol dir suerte). Aquest és un d’aquells moments
en què un voldria ser economista per poder valorar si
aquesta allau d’euros sumat al consegüent increment
de consum de cava a Catalunya compensarà la presumpta davallada de vendes de cava Freixenet, que sembla
que ara té la seu a Madrid o l’ha comprat algú de Madrid. O si pel contrari, el boicot al cava suposarà l’enfonsament i la ruïna de Catalunya i, per tant, d’Espanya,
exceptuant-ne Astúries, que pujarà com l’escuma de la
sidra. Llàstima que la famosa sidra El Gaitero, «conocida en el mundo entero», hagi canviat el seu popular
eslògan aquest any; tot es perd.
PREGUNTES SENSE RESPOSTA k Hem de ser tan imbècils com els imbècils? O hem de deixar-nos trepitjar,
com sempre, i ser cornuts i pagar el beure, mai millor
dit?
Qui ha iniciat aquest nou boicot als productes catalans? Quanta gent de la qual ha decidit no comprar cava s’ha llegit l’Estatut que és la mare de totes les polèmiques? Ja ho saben, els llestos que promouen el boicot, que els taps de cava es fabriquen a Extremadura? I
ja saben qui fabrica les marques blanques que promouen com a substitutius dels productes a boicotejar?
Per què en la llista que corre per Internet hi ha empreses que s’han negat sistemàticament a etiquetar en català? O d’altres que ens espremen a base de peatges? No
seríem els mateixos catalans, els que els hauríem de fer
boicot?
Ens han de fer llàstima els grans productors de cava,
que han abusat tant com han pogut dels productors de
raïm? No haurien de dirigir-se cap a l’exportació, com a
producte de qualitat, i no succedani barat del xampany
francès? O és que els agrada, anar de copes amb en Rajoy?
Així com s’ha notat el descens de vendes de cava català, haurà augmentat la venda d’antiàcids, per disminuir els efectes gàstrics d’alguns escumosos de les Espanyes?
Podem considerar que la Grossa de Nadal és una
mena de compensació divina? Per què ningú no
li fa boicot a la Bruixa de Sort?
Potser faig massa preguntes? O potser és que
els que van començar amb tot això no se n’han
fet gaires? I així ens va a tots plegats. 2
Montse Vives
Nota al peu
20
Ni blanc ni negre
SEMPRE M’HA FASCINAT EL mecanisme pel qual, en anglès, es
creen paraules noves. Boicot, de fet, ve del nom del capità Charles Boycott, un capatàs tan inflexible i cruel
amb els pagesos irlandesos que aquests van decidir no
fer cap mena de tracte amb ell, ni tan sols vendre-li
menjar o llogar-se als seus camps. L’home va haver de
tornar a Anglaterra, amb la cua entre cames. En aquest
cas, tots ens podem posar de part dels pobres pagesos
oprimits, i entendre i, fins i tot, justificar les raons per
a aquest mobbing col·lectiu, en una època en la qual no
hi havia altres mitjans de protesta.
El problema dels boicots, en l’actualitat, és que sovint
són una arma de doble tall: per exemple, si el gerent
poc llest d’un dels establiments d’una gran superfície
dóna a entendre que s’adhereix al boicot als productes
catalans, pot ser que els catalans deixem de comprar en
aquesta gran superfície. En qualsevol dels seus centres.
Llavors, i davant la proliferació de boicots i contraboicots, se m’acudeixen unes quantes preguntes.
BONS I DOLENTS k També em pregunto durant quants
anys, els que s’han passat a la sidra continuaran així, i
no vull desmerèixer ningú. A la sèrie d’Antena 3 Aquí no
hay quien viva aquest any van beure champán, quan l’any
passat van beure cava; però bé, suposo que la deu de
produir El Terrat i l’any que ve tornaran al cava. I si Catalunya s’enfonsa econòmicament i els espanyols ja no
poden venir a treballar a la costa o a la muntanya? O a
fer-hi turisme, que és un pal anar a fer turisme a un
lloc deprimit. I què faran si els deixem d’enviar els nostres solidaris impostos perquè la Catalunya econòmicament deprimida passa a ser una de les quasinacions
més desolades de l’estat espanyol (ho dic així sense voluntat de ferir sensibilitats)? I llavors comencen els contraboicots, els catalans que ja no volem anar Al Campo,
perquè els cartells informatius estan escrits en castellà
o que ens tornem a recordar d’aquells de Pascual, o no,
que crec que aquests ara són bons, que ens van posar
una fàbrica per un tema d’aquests. Per cert, no sé si
Pascual, a la llista del boicot, estava entre els bons o els
dolents, però segur que Central Lechera Asturiana estava entre els bons.
De tota manera, això no és el més divertit de la llista,
sinó quan a la columna dels bons hi posava «marca blanca», ni Cola-Cao, ni Nesquick, ni Cacaolat: marca blanca, i qui fabrica aquesta marca blanca? Fixeu-vos també
que a la part dels bons hi havia molts dels patrocinadors
de Bush a les darreres eleccions. Com diuen a la Primera:
«toma boicot al cava»; perquè uns viguetans han
enviat vuit números de la grossa a Andalusia,
això és que som bons o és un càstig del destí?
Doncs toma boicot al cava. I sort que se m’ha
acabat l’espai, que ja volia començar a parlar
d’aquells Paternalistes Populistes i de la Companya Perduda que no surt del seu racisme imperialista de 1889... Jo ja m’entenc... I és que qui no té feina el gat
pentina o tot és en va i afany inútil. 2
David Álvarez
La Montse Vives (Dret 1995) i el David Álvarez (Hum 1998) presentaran a partir d'ara les dues cares de la moneda sobre
temes d'actualitat, molts dels quals ens afecten en el nostre dia a dia.
idees
EN AQUESTA SECCIÓ... k VOLUNTARIAT (22) // k CUINA (23) // k ADOPCIÓ (24) //k CRÒNICA (27) // k NICO I MURPHY (28) // k AAA+ (30)
Vols participar en el
Voluntariat Lingüístic? (i 2)
Uns antics alumnes i estudiants expliquen la seva experiència a la
Marta Fernández (RRLL 2002) ([email protected])
a
ndreu Orte (estudiant de
doctorat al Departament de
Ciències Polítiques i de l'Administració de la UPF. És el
tercer any que hi col·labora) dóna tres
raons: «Primer perquè vaig pensar
que podria ajudar algun estudiant
d'Erasmus com em van ajudar a mi
al 2002. En segon terme, per perfeccionar idiomes i, per últim, perquè
tenia amics que hi participaven.»
Mònica Fernández (antiga alumna d'Humanitats i Periodisme. Va participar
l'any passat):«Estava estudiant alemany fora de la Universitat i era una
bona oportunitat per reforçar els
meus diàlegs. Em van aparellar amb
una noia de Viena que havia vingut
amb un Erasmus a fer 1er d'Econòmiques. Parlava molts idiomes i ens
vèiem fora de la Pompeu per prendre
alguna cosa i practicar l’alemany”.
Míriam Ruz (estudiant de 4rt d'Economia i col·laboradora de l'AAAUPF. Primer
any): «Vaig decidir apuntar-me al
setembre perquè la meva germana
em va comentar l'existència d'aquest servei i em va agradar la idea».
Marta Fernández (antiga alumna de
Relacions Laborals i secretària tècnica de
l’AAAUPF. Primer any): «Fa anys que
em semblava una molt bona idea
intercanviar coneixements amb estudiants d'Erasmus. També m'agrada molt l'anglès i a més, l'Andreu i la Mònica m'havien recomanat l'experiència”.
Un dels estudiants d'Erasmus participants, Jordan O’Brien, estudiant
d'Economia de la Universitat de
Santa Bàrbara (Califòrnia), comenta que la mateixa universitat li va
recomanar que hi participés. «A
més, vull perfeccionar el castellà.»
És la primera vegada que Jordan
està a Catalunya i ha fet parella lingüística amb la Marta Fernández.
VALORACIÓ k «Els tres anys he tingut bones experiències amb les meves parelles lingüístiques —comenta l'Andreu. El primer any amb una
sueca i el segon amb una italiana.
22
En tots dos casos durant sis mesos i
mantinc el contacte. M'agrada veure que cada any s'apunten més estudiants d'intercanvi. Tornaria a
participar-hi.
»Potser no tots tenen intenció real
de mantenir un contacte o millorar
el nivell de castellà o català com
m’ha passat aquest any amb la meva parella lingüística. Per la meva
part, voldria participar més, però
els meus compromisos professionals no m’ho permeten.
»Recomano quedar per sortir fora
de la Universitat, perquè sinó és difícil parlar de coses que no siguin
acadèmiques. L'únic, però, és que
hi ha algunes nacionalitats que tenen un nombre d'estudiants molt
gran i acaben formant grups.»
«Estic molt contenta de la meva
experiència del 2004 —explica la
Mònica—, encara que no mantinc
contacte amb la meva parella lingüística (ja m'agradadaria tenir
una guia turística per Viena!).
»La idea d'un intercanvi em semblava molt bona, perquè hi ha dues
persones que es veuen beneficiades. Tot estava molt ben organtizat, des de la primera trobada amb
tots els participants (és molt emocionant saber amb qui et tocarà),
fins a les posteriors trobades.
»M'agradaria repetir, però no puc
pels ajustats horaris laborals.»
«He tingut sort que m'ha tocat
una persona molt agradable (una
estudiant d'econòmiques dels EUA)
i amb predisposició a dur a terme
aquesta activitat —pensa la Míriam.
Tornaria a repetir, tot i que crec que
l'estudiant estranger, que sol arribar a Barcelona al setembre, hauria
de disposar-hi des del primer dia.
Aconsello que la persona que s'apunti a aquesta activitat sigui força
flexible.»
«Aquesta experiència crec que pot
ser molt profitosa per les dues parts
implicades —considera la Marta.
En el meu cas, a mitjans de novembre, estava començant a gaudir del
L'intercanvi
inicial del
castellà duu
en molts casos
a l'intercanvi
amb el català
meu intercanvi lingüístic. Perquè
fins al moment hi ha hagut incomptabilitat d'horaris.
»M'ha manifestat que agraeix que
li hagi donat suport amb el castellà
i li recordi les excursions. M'ha
agradat escoltar les seves vivències
a San Diego.
»M'agradaria trobar una parella
lingüística que tingui més compatibilitat d'horaris amb mi i que estigui realment interessat a participar
en el programa d'activitats del VL
per compartir més estones de conversa i cultura. Recomano totalment l'experiència i ara mateix vaig
a inscriure'm pel proper trimestre!»
«Tot i que ha costat aconseguir un
horari fix amb la Marta, —valora en
Jordan— perquè sempre teníem
compromisos, agraeixo que em doni la seva opinió sincera sobre com
funcionen les coses a Catalunya i
m'hagi ajudat amb el castellà. M'agradaria practicar-lo més, però al
desembre torno a casa. M'ha agradat viure a Barcelona.»
L'equip de treball del voluntariat
lingüístic, entre ells, l'Albert Servitje —cap del Gabinet Lingüístic— i la
Laia Galdón comproven a través del
feedback dels participants l'evolució
del programa del VL. En molts casos aquest intercanvi inicial a través del castellà duu posteriorment
molts estudiants estrangers a
aprendre català amb la seva mateixa parella lingüística. A diferència
d'altres programes d'intercanvi de
conversa universitaris, la UPF no
proporciona crèdits acadèmics, i els
estudiants hi participen, per tant,
motivats únicament per l'objectiu
específic del programa.
Crec que per tot el que hem comentat i pels teus propis motius, val la
pena que t'apuntis! 2
+ INFO
Visita dels voluntaris a Reus.
web: www.upf.edu/grec/gl
@: [email protected]
idees
k CUINA
Plats de cullera
Les receptes
Sopa de pobre
Un parell de llenques gruixudes de pernil
salat de qualitat mitjana, 2 ous durs, 3
grans d’all, julivert, 4 o 5 llesques de pa sec
(de barra), 1 litre de brou de pollastre, oli
d’oliva.
Daureu tots els ingredients en una cassola
gran, en el mateix oli, per tandes, i aneu-los
reservant: primer els alls, tallats; després el pa
tallat a daus; finalment el pernil a taquets.
Mentre, haureu posat a bullir el brou. Peleu els
ous i piqueu grosserament la clara, que també
reservareu. Desfeu en una mica de brou els
rovells i afegiu-los a la cassola. Quan finalment
bulli, afegiu tots els ingredients reservats excepte el pa, i els deixeu 5 minuts. Al moment de
servir, guarniu la sopa amb el pa i el julivert.
Sípia a la bruta
Nota al peu
brous envasats o els llegums cuits.
Una proposta
per a després
dels excessos
nadalencs
Poseu en una cassola la sípia, tallada a trossos.
Poseu també els tomàquets, tallats en 4 trossos,
i les cebes, tallades igual. Afegiu-hi una mica de
sal, 3-4 grans de pebre, una fulla de llorer, un
raig d’oli i cobriu-ho tot d’aigua. Un cop arrenqui
el bull, afegiu les patates, pelades i ‘trencades’,
és a dir, tallades irregularment (introduïu el ganivet com si anéssiu a tallar, i feu un gir de canell
per ‘trencar’). Deixeu bullir fins que les patates
siguin tendres.
Crema catalana
4 rovells d’ou; 1/2 de llet; 125 g de sucre; 1
cullerada i mitja de Maizena; la pell d’una
llimona; 1 branqueta de canyella i un pessic
de sal.
p Montse Vives
ELS PLATS k El menú que us presentem avui va en aquesta línia.
Comencem amb una sopa de pobre,
perquè està feta amb pocs ingredients i de poc preu; però és una opció molt reconfortant i saborosa per
a un sopar hivernal, a més de ser
molt fàcil de fer. El segon plat, un
guisat mariner de barca, podria perfectament ser un plat únic; trobareu molt poques receptes tan simples, només heu de posar tots els
ingredients junts en una cassola.
La sípia es diu «a la bruta», perquè
tradicionalment es cou amb pell,
tot i que no és un requisit imprescindible. Això sí, fugiu si us plau
de les sípies que es comercialitzen
ja pelades, blanques: aquell aspecte
només s’aconsegueix a base de química. Per acabar, unes
postres molt
tradicionals, la crema catalana. L’elaboració no és difícil,
però sí que l’heu de
vigilar tota l’estona
i anar remenant.
Que vagi de gust!
Cuina
d
e retorn del Nadal, la
butxaca no està per a
gaires alegries. Al mateix temps, necessitem
alimentar-nos bé i el cos ens demana plats que ens escalfin per fora i
per dins, perquè encara queden tres
mesos d’hivern. Per sort, la cuina
tradicional està plena de receptes
per combatre el fred; no en va els
nostres avantpassats vivien sense
calefacció, mantes elèctriques, folres polars i tota la parafernàlia moderna per escalfar-nos.
Una característica d’aquests plats
és que gairebé tots són de cullera, és
a dir, que només necessitem aquest
estri per menjar-los, i que solen ser
més o menys caldosos. Si no teniu
els gustos de la Mafalda, sabreu
apreciar aquest tipus de cuina.
També se’ls sol atribuir un llarg
temps de cocció i una elaboració
complexa: fals! És cert que alguns
plats requereixen hores de foc, però
en aquest cas es fan sols: es tracta
de plats pensats per poder anar fent
altres feines de la casa o del camp,
mentre el dinar es cuinava. D’altres
plats, en canvi, requereixen a penes quatre gestos per quedar llestos, i més avui en dia, que gaudim
de dreceres de bona qualitat, com els
Sípia per a 4 persones (4 molt petites, 2 de
mitjanes o 1 de grossa), sense pelar o pelada
in situ pel peixater; 2 tomàquets vermells;
2 cebes petites; 4 patates grosses; sal, pebre
en gra, una fulla de llorer, aigua i oli.
Feu bullir la llet amb la pell de llimona i la canyella; deixeu refredar una mica. Mentre, barregeu
els rovells dels ous i el sucre. Quan la llet sigui
tèbia, afegiu-hi la mescla de rovells i torneu a
posar-ho al foc molt lent. Remeneu bé amb una
cullera de fusta. Afegiu la Maizena a poc a poc i
remeneu-ho fins que tingui una consistència
espessa. És molt important que remeneu gratant
el fons de la cassola amb la cullera, per evitar
que s’enganxi. Quan tingui la consistència adequada (que en gratar veieu el fons del recipient),
la podeu abocar en platets per servir. Quan sigui
completament freda la podeu cremar: necessiteu
una pala de cremar, que sigui ben roent, i heu de
posar una bona capa de sucre damunt la crema. I
només cal posar la pala un instant sobre el sucre.
Si de debò voleu estalviar, i alimentar-vos millor, compreu productes de temporada. L'hivern ens ofereix verdures de fulla, com els espinacs
o les cols, carxofes, porros, cítrics i kiwis, tots ells molt aptes per prevenir refredats, i per depurar el cos desprès de les fartaneres del Nadal.
23
reportatge
L’adopció
internacional
arriba a la nostra
generació
El seu nom és Inés. Acaba tot just de fer un any i està a punt de començar a
caminar. Nascuda a la Xina, els seus pares són catalans. És un encant de nena.
Sana i feliç. L’adopció es va iniciar ara tot just fa un any i mig. Va ser una decisió
molt important per a la parella. La mare és una llicenciada en Humanitats de la
UPF. Reportatge de Mònica Fernández
es de fa relativament
poc, ens hem acostumat a veure nens adoptats de països exòtics. Les dificultats per adoptar nens a Espanya ha fet esclatar el boom
de les adopcions internacionals. És bastant comú veure
nens de països de l’Europa
oriental, l’Índia, la Xina, Haití, el Brasil, Colòmbia i molts
d’altres. Cada país té una legislació diferent pel que fa a
l’adopció, i la facilitat, o rapidesa relativa, dels tràmits que
s’han de fer a molts d’ells fa
que moltes parelles optin per
la via internacional, aprofitant que les aules d’estudi, els
col·legis i la societat en general d’una ciutat com Barcelona i un país com Catalunya,
són cada cop més multiculturals.
Vaig anar a veure aquesta
antiga alumna a casa seva
perquè m’expliqués tots els
detalls de l’adopció i, és clar,
per conèixer la nena!
D
Què us va moure a adoptar?
La Inés, una nena xinesa que va néixer a Yulin.
Era un desig que havia tingut
sempre i la meva parella hi estava d’acord. El gener del
2004 vaig tenir un impuls i li
vaig comentar si buscava informació per saber si era una
idea que podia ser o no en un
futur, si complíem els requisits, si era molt complicat...
El cas és que ja no vam poder
deixar-ho per a més endavant; vam començar els tràmits de seguida!
Com es decideix el país i el sexe del nadó? La veritat és que
sembla bastant un menú a la
carta, on pots triar nacionalitats,
sexe... Després de decidir que
adoptes, l’altra gran decisió és
decidir-te per un país. En el
nostre cas, teníem molt clar
que volíem una adopció internacional i ens vam decidir per
la Xina per la serietat i claredat en tots els tràmits, perquè
és una cultura amb la qual ens
sentim vinculats i perquè de
cara al futur la seva integració
en la societat catalana estarà
molt normalitzada.
Sempre parlaré de l’adopció
en el cas de la Xina, que és la
que coneixem perquè l’adopció, en funció de cada país, va- 33
reportatge
aaaupf
Yulin , al sud de la Xina, té 5 milions d’habitants.
biològics que volen completar
la seva família amb un fill
adoptat...
El procediment el marca la
Generalitat en el procés de la
idoneïtat: un equip de psicòlegs i treballadors socials s’encarreguen d’avaluar si realment ets idoni per adoptar un
fill.
Ens podries fer un resum dels
passos que vau haver de fer
abans de tenir la vostra filla a
casa? De manera telegràfica
A Pequín, la família típica només té un fill baró.
3
ria els processos. Així puc dir
que en el cas de la Xina no és
una adopció a la carta, ni molt
menys. No s’escull ni sexe, ni
edat, ni província... És un
funcionari xinès qui assigna
el nen/nena que creu més
convenient segons les dades
de lliure elecció que podia escollir eren d’arqueologia.
On us assessoreu? Creieu que
heu tingut suficient informació
per decidir-vos? La sort va ser
trobar a Internet una associació de famílies adoptants a la
“En l'adopció a la Xina no es pot escollir el sexe del nadó,
tot i que les famílies que adopten tenen un noranta per cent
de possibilitats d'aconseguir una nena.”
que rep de nosaltres. Tot i que
un percentatge elevadíssim
són nenes.
La decisió del país en el vostre
cas és, doncs, un condicionant
del sexe del nadó? No pots escollir el sexe del nen però quasi tens un noranta per cent de
possibilitats que sigui nena.
En el nostre cas, sempre ens
vam imaginar a la Inés i no teníem cap nom de nen triat.
Ens feia especial il·lusió que
fos nena, la veritat.
Tu ets llicenciada en Humanitats, i segur que has fet Història
Oriental; és per aquí que us va
venir la idea del país d’adopció?
(riu i em contesta) No, no va tenir cap relació. Tots els crèdits
Xina (AFAC) amb la seva completíssima pàgina web:
www.afac.info. Allà estan totes
les respostes als dubtes que
se’t poden acudir. Després,
per a preguntes més concretes
vaig concertar una cita amb
ells i ja va ser determinant.
Aquell mateix dia vam decidir
que ho tiràvem endavant sense esperar més.
perquè són molts passos:
Decidir-nos a adoptar, quin
país, buscar informació pel
nostre compte.
Presentar la sol·licitud d’adopció al Departament de Benestar i Família de la Generalitat (maig del 2004) amb alguna documentació elemental com són les declaracions de
renda, un senzill informe mèdic i alguns documents més
que ja no recordo. Si consideren que tens els requisits bàsics, en 15 dies reps una carta
on t’han assignat un col·legi
de psicòlegs.
Iniciem el procés d’idoneïtat
(juny del 2004).
Passat un mes i escaig ens
diuen de viva veu que som
idonis però que ens falta un
requisit fonamental per adoptar a la Xina, i és estar casats.
Així que al setembre ens casem!
Elaborem l’expedient: aquí
hem d’aportar certificats de
naixement, de casament, certificats de professió, certificats de béns i ingressos, una
Procediment
d’adopció
1 INFORMACIÓ I SOL·LICITUD
Es fa a l’Institut Català de
l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA)
2 VALORACIÓ I FORMACIÓ
3
Una Institució Col·laboradora
d’Integració Familiar (ICIF)
elabora un informe valoratiu
sobre els sol·licitants
IDONEÏTAT
L’ICAA avalua les dades i resol si
la família és idònia. Si la resolució és positiva, emet un certificat. La resolució s’ha de produir
com a màxim sis mesos després
de la sol·licitud (pas 1)
4 TRAMITACIÓ
L’ICAA tramita l’expedient juntament amb una entitat d’adopció
internacional i els interessats
5 PROPOSTA
El país d’origen de l’infant, després d’un temps d’espera, fa una
proposta
6 VISITA I TRÀMITS
La família visita el país i formalitza l’adopció
7 ARRIBADA I SEGUIMENT
L’infant arriba a Catalunya amb
els pares
carta personal dirigida al Centre d’Adopcions de la Xina expressant els motius que et
porten a adoptar i el teu compromís a criar la filla amb tots
els drets i deures d’una filla
biològica, certificats mèdics
exhaustius, informe psicosocial que ha redactat el Col·legi
de Psicòlegs, el certificat d’idoneïtat de la Generalitat, cer- 33
Quin és el perfil de les persones que adopten? Heu de seguir
un procediment? No hi ha un
perfil concret. Al llarg d’aquest any i mig he conegut casos molt diferents: monoparentals, parelles que no han
pogut tenir fills biològics,
gent jove, gent no tan jove...
Famílies amb tres i quatre fills
La primera imatge de la Inés.
25
reportatge
L’adopció internacional
a Espanya el 2004
1.562 nens
adoptats
Principals països d’origen
688
XINA
506
RÚSIA
87
ETIÒPIA
55
53
38
UCRAÏNA
NEPAL
COLÒMBIA
Evolució
1.047
1.056
1.042
2004
376
1999
1.562
558
2000
2001
2002
2003
2004
Nens adoptats per cada mil habitants
Catalunya
Madrid
País Valencià
Andalusia
Media Espanya
0,16
0,09
0,08
0,06
0,07
Suècia
Québec
Dinamarca
França
Itàlia
0,12
0,12
0,10
0,07
0,05
Font: Generalitat de Catalunya
3
tificat de penals, fotos de carnet, un petit àlbum familiar,
un xec per al Centre d’Adopcions de la Xina en concepte
de tramitació i un altre per
una agència que tradueix tots
el documents al xinès.
Tota aquesta documentació
ha d’estar meticulosament legalitzada de manera successiva per diferents organismes.
És a dir, a part d’anar a sol·licitar-los als organismes corresponents, s’han de legalitzar
pels organismes superiors. A
tall d’exemple: la carta que redactem al Centre d’Adopcions
xinès hauria d’estar legalitzada pel notari, pel Col·legi de
Notaris de Barcelona, pel Ministeri de Justícia, pel Ministeri d’Afers Exteriors i pel consolat o ambaixada xinesa...
Cada document fa una ruta diferent però sempre han de
passar pels últims dos punts.
L’expedient l’entreguem a la
Generalitat (4 de novembre del
2004), el supervisen i accepten
i l’envien al Ministeri d’Afers
Exteriors, des d’on surt per valisa cap a la Xina el primer dia
de desembre.
El Centre d’Adopcions xinès
registra el nostre expedient el
26
5 de gener del 2005! Ara ja sabem que aproximadament en
sis mesos rebrem una carta
amb l’assignació de la nostra
filla. Vam rebre tres fotos seves que ens van enamorar a
l’instant i també ens va arribar un complet informe mèdic i d’hàbits de la nena.
Vam començar a organitzar
el viatge el mes d’agost. El 9
de setembre volem cap a la Xina i el 12 de setembre teníem a
la petita Inés, de nou mesets,
als nostres braços!
Quin assessorament per part
de la Generalitat heu tingut? Esteu satisfets en tots els passos?
Abans de fer el procés d’idoneïtat t’ofereixen la possibilitat d’assistir a unes reunions
d’assessorament sobre l’adopció en general. Nosaltres com
que ja estàvem molt informats vam decidir no anar-hi.
Suposo que es deurien crear
grups d’interès amb qui compartir experiències. Us ha ajudat
pertànyer-hi? Des del principi
vam estar vinculats amb AFAC
i durant el temps d’espera
estàvem apuntats a les llistes
de correu de l’Associació, on
més de mil famílies que estan
connectades et solucionen
qualsevol dubte que et pugui
aparèixer sobre l’elaboració de
l’expedient, el viatge, saber
coses sobre els diferents orfenats... I durant els sis mesos
d’espera comparteixes infinitats de vivències.
d’uns 500 dòlars i està establert fer un donatiu a l’orfenat
de 3.000 dòlars.
L’esforç material és gran per a
una adopció internacional. Ens
podries parlar de com i què s’ha
de pagar per obtenir-la? A més,
en el vostre cas el viatge a la Xina és molt més car i suposo que
tindríeu el problema de l’idioma,
perquè no el parlareu, oi? Nooo
termini. Vam quedar enganxats de la Xina. Si podem,
viatjarem d’aquí a uns anys i
quan ella ens ho demani o li
proposem i ella vulgui, farem
el mateix viatge que ens va
dur a ella.
—somriu i mou el cap en senyal negativa—, tant de bo!
Realment el principal esforç
material consisteix en el viatge... Els bitllets d’avió sigui la
temporada que sigui (quan
reps l’assignació faries la maleta aquell mateix dia i et
plantaries al Prat!), més els
vols interns, perquè primer
estàs una setmana a la província d’on és la teva filla i la
darrera setmana acabes de fer
les legalitzacions a Pequín.
L’allotjament en hotels, que
generalment són de quatre o
cinc estrelles, dels quinze dies
que t’hi passes allà, els honoraris del guia 24 hores... És
un preu del tot variable depèn
de la temporada i la província
on vagis.
El cost de fer i legalitzar l’expedient és d’uns 1.200 euros,
ja que Catalunya és l’única comunitat autònoma on s’ha de
pagar l’elaboració del certificat d’idoneïtat (uns 950 euros). A la Xina s’han de fer algunes legalitzacions de més
El tema de la natalitat a Espanya i, en concret, a Catalunya és
bastant preocupant. Si decidíssiu tenir més fills, adoptaríeu o
voldríeu tenir fills biològics? Pri-
El viatge us ha permès veure
on ha viscut la vostra filla. Voldreu ensenyar-li els seus orígens? Teniu previst, a molt llarg
termini, viatjar amb ella i revisitar la seva terra? No tant a llarg
mer ens hauríem de buscar un
pis més gran —riu—. El problema no és el de la natalitat
en si, sinó de tot el que l’envolta, que és molt costós! Ara
per ara no ho sabem. No tanquem cap de les dues vies. En
realitat, nosaltres no teníem
especial interès a adoptar un
nadó; volíem una nena d’uns
quatre o cinc anys. Però resulta que per ser joves i ser el primer fill no ens consideraven
idonis per a una nena més
gran. Així que ens hem quedat amb les ganes. Però no ho
sé..., ja veurem.
I ja per acabar, la Inés
aprendrà la seva llengua com a
activitat extraescolar? Si ella ho
vol sí; ho intentarem i a veure
què hi diu. És un idioma de
futur. A mi ja m’ha agafat
una mica gran que si no... 2
Els orfenats i les residències de gent gran
comparteixen espais a la Xina. Els nens hi
aporten vitalitat i la gent gran, saviesa.
idees
ENCARA AQUÍ
Níjar
Carboneras
parc natural
del cap de gata
El Cap
de Gata
Rodalquilar
El cap de Gata
és un paratge
amb algunes
de les millors
postes de
sol del
Mediterrani
Pozo de
los Frailes
Cap
de Gata
San Pedro
La Isleta
Los Escullos
San José
Si sou capaços d'abandonar les plaenteres possibilitats que us ofereix
el refugi, us proposo començar la
ruta cap al nord. Així, sortirem de
San José, que no té gaire més motius per entretenir-se i passarem de
seguida per El Pozo de los Frailes, on encara es conserva una antiga nòria
utilitzada per alimentar els sistemes tradicionals de reg. Si seguim
la carretera a la dreta, arribarem a
Los Escullos, un conjunt de dunes fossilitzades sobre les quals s’aixeca la
fortalesa de San Felipe, del segle XVIII. Per
anar obrint boca de les espectaculars
cales que ens queden per descobrir
al parc del cap de Gata, és bona idea
caminar un quart d’hora cap al sud
fins a l’extensa platja de Piedra Galera.
Tot tornant a la carretera per la
qual anàvem, trobarem la Isleta del
Moro, una petita població que encara
Una platja del Parc Natural.
quilar, famós per les seves velles mines d'or. Per allà, un nom ens cridarà especialment l'atenció, el Playazo. Deixeu-vos dur pel vostre impuls
i seguiu-lo. Us semblarà que avanceu per un oasi del Marroc per desembocar en una enorme platja verge impossible d’imaginar a les nostres edificades costes. Ens dirigirem
després a Las Negras, un bonic municipi on està instal·lat El Negro, el penyal que corona la seva platja de pedres. I parlant de negres, des d'allà
centenars de peusnegres i neohippies
no gaire preocupats per la neteja,
fan camí cap a la paradisíaca cala de
San Pedro, on acampen impunement
i bruta.
En la nostra ruta cap al nord ja només ens queda visitar, això sí, obligatòriament, la platja de los Muertos.
Com que de ben segur haureu optat per repetir hostatge al refugi de
San José, iniciem la ruta des d’allà
però ara en direcció sud. No podem
marxar sense visitar la impressionant platja de los Genoveses i continuar
en direcció a les cales de Barronal, mol-
“ Un lloc d'aquells que costa revelar a ningú per por que perdi l'encant
i sobretot perquè tu hi tornis i no hi trobis lloc.”
p Màrius Comorera
PAISATGE k El Parc Natural del cap
de Gata, situat a l’extrem sudoriental de la península i declarat
Reserva Natural el 1987, està format
per 50 quilòmetres de costa pràcticament verge i per un sistema
muntanyós d’origen volcànic. Si hi
afegim el clima extremadament
àrid de la zona, no sorprèn la
imatge a cavall entre el desert i la
lluna d’aquest paratge del qual es
comenta que té algunes de les millors postes de sol del Mediterrani.
Dono fe que és així. S'hi poden veure tots els colors del groc, parafrasejant en Raimon. I del blau, el roig,
el taronja...La conjunció del sol,
serra i mar és espectacular i la virginitat del territori afegeix una total
bellesa a la fotografia.
5 km
Viatges d’estar per casa
AL DARRER nexe JA VAIG amenaçar amb
què a partir del següent número —
és a dir, aquest— els Viatges d'estar
per casa es transformarien amb els
Viatges lluny de casa, a causa de la
meva imminent marxa a terres
americanes, on m’espera un viatge
llarg al voltant del con sud i des
d'on espero continuar signant
aquestes col·laboracions desinteressades. La partença, però, ha resultat ser menys imminent del que estava previst, així com l'encàrrec d'aquestes línies, que també ha arribat abans del que jo havia calculat.
En resum, que encara corro per
aquí, però això sí, amb un bitllet a
la butxaca per volar cap a Fortaleza.
Entre Catalunya i Brasil he trobat
temps per fer una escapada al cap de
Gata (Almeria), on vaig passar una
setmana de gener memorable, des
de cap d’any a Reis. No tenia cap
motiu especial per anar-hi, més
que la intuïció que era un lloc molt
especial que m'ompliria el sac de la
memòria de passatges vitals i paisatges naturals.
El Refugi de la Mediterrània de
San José va resultar ser el millor lloc
per estar al cap de Gata. Senzill i
amb un punt hippy, però en un
marc incomparable i amb unes vistes espectaculars, amb la mar als
nassos i el seu brogit a les orelles.
Un lloc d'aquells que costa revelar a
ningú per por que perdi l'encant i
sobretot perquè tu hi tornis i no hi
trobis lloc perquè hi estan allotjats
tots aquell a qui no vas voler amagar la informació. Tots ells allà clavats.
conserva el sabor dels pobles mariners. Un atractiu restaurant allunyat de luxes, però amb una fantàstica terrasseta amb vistes al port-badia convida a aturar-se per fer un
bon àpat. Si la gana no apreta, és
una bona alternativa prendre's una
canyeta, amb tapa de franc inclosa,
en qualsevol bar del poble. El Mirador
de l'Amatista és la propera parada obligada. Des d'aquí s'observen els penya-segats i la badia que s'estén a
les faldes d'El Fraile, el pic més alt d'aquest sector muntanyenc. Veure
com la posta de sol unta de vermell
aquesta immensa muntanya és
d'allò més recomanable.
Ens espera la vall i el poble de Rodal-
tes d'elles naturistes, i a les considerades les més belles del parc, la
de Mónsul, la Media Luna i la del Carbón.
Per completar la degustació del
parc natural convé trepitjar l'accident geogràfic que li dóna nom, el
cap de Gata. Per això, bé podem seguir
a peu o en bici per la pista que va
des d'aquestes cales fins al cap, bé
podem fer marxa enrere si anem
amb el cotxe i donar una gran volta
per dins del parc. Si optem per la segona opció, gaudirem de les salines
i la diversitat d'aus, sobretot flamencs, que les habiten. Hi ha encara moltes coses més per veure al
cap de Gata. Veniu i descobriu-les
vosaltres mateixos. 2
27
aaaupf
INTERNET
Nota al peu
28
p Javier Nicolás
Internet és una
manera fàcil de
gaudir de les
aficions de
cadascú
Nico
M’HE DONAT D’ALTA DE l’ADSL, després d’estudiar mil ofertes que al final no
són. Quina diferència en velocitat;
ara sí que es navega normal. Ni ràpid ni lent, piques i s’obren fotos,
vídeos o el que sigui.
Ara puc visitar més pàgines web
que abans. Ja puc veure al mateix
temps i sense esperar gens ni mica
la pàgina de la SER, www.cadenaser.es, la d’El Periódico, www.elperiodico.com, i descarregar-me els programes del Minoria absoluta de RAC
1, www.rac1.net. Ja no tinc problemes per escoltar-los en directe, veure els vídeos de televisió a la carta
de Televisió de Catalunya, o obrir
les fotos de les pàgines ics. Però sobretot, el que més il·lusió em fa és
poder mirar el radar actualitzat del
Servei Meteorològic de Catalunya,
en www.meteocat.net, o veure les
últimes caçades, fotos, dels nous
trens a www.tranvia.org.
Internet facilita molt gaudir de les
aficions de cadascun. El primer que
faig és obrir les webs de meteoclimatic.com, la de meteored.com, a
més de les de l’Associació per la Promoció del Transport Públic,
laptp.org, la de wefer.com, o la de
Tranvia.org, i evidentment els seus
imprescindibles fòrums.
Trobarem multitud de fòrums en
gairebé totes les pàgines de les diferents temàtiques, per allunyades
que estiguin unes d’altres, ja siguin de temes de telecomunicacions com www.adslayuda.com, o les
de mitjans de comunicació amb
discussions polítiques. Són llocs on
es pot participar aportant informació i punts de vista, però també
llocs on obtenir informació amb les
últimes notícies, rumors i tendències. I com no, per conèixer gent.
CONEIXEMENT k No és difícil trobar als fòrums experts en un tema
que comparteixen informació com,
per exemple, alguns excel·lents comunicadors del temps en televisió
o ràdio. És molt fàcil accedir-hi i
llegir el contingut. Només per participar serà necessari registrar-se
amb un pseudònim i donar el correu electrònic de veritat. Amb
aquest requisit podrem participarhi, això sí, respectant unes normes
de convivència imprescindibles per
mantenir viu el fòrum. Tot fòrum
té uns administradors, una mena
de vigilants pendents perquè funcioni tot correctament, que resolen
dubtes i que poden fer complir el reglament del fòrum si és necessari,
fins i tot expulsant del fòrum un
participant.
Alguns fòrums tenen àrees de participació fora de la seva temàtica
principal on es parla de tot; alguns
en diuen cantina. També hi ha àrees de discussió política que sovint
tenen un accés restringit per als
nous foreros, quedant invisible fins
que no s’arriba un nombre determinat de missatges o de participacions.
ADDICCIÓ k Malauradament tenen un inconvenient, són addictius. Una vegada s’ha entrat per
primera vegada, hi ha moltes probabilitats de repetir. Passat el període de timidesa, un fa el registrament i es presenta com a nouvingut. A partir d’aquí, encara que no
s’hi participi gaire, la seva lectura
es converteix en imprescindible.
Les paraules PHP, fil, tòpic, tema,
resposta, editar o citar deixen de
ser una incògnita i es descobreixen
les emoticones, uns dibuixets que
ressalten, expliquen o complementen allò que es diu.
Una vegada enganxat, el més difícil és trobar temps lliure per dedicar-hi, sense que el jefe, els fills o la
dona s’emprenyin. 2
Des de fa unes setmanes, les empreses que comercialitzen l’ADSL a Espanya han començat a oferir al públic una nova tecnologia, l’ADSL 2,
que, sense canviar la instal·lació ni pagar més, permet una velocitat d’accés a Internet molt més alta, de 20 megues, que l’actual.
aaaupf
‘A LOT
OF LOTS’
Nota al peu
p Murphy
LES RAONS k Si som observadors i
mirem l’evolució de l’aspecte de les
nostres cuines durant tot l’any, podrem de ben segur trobar algun element que resta immòbil i impassible, agafant pols, madurant com el
bon vi, esperant que alguna ànima
caritativa decideixi que aquell és un
bon dia per menjar turró extradur,
tot i trobar-se en ple mes d’agost. O
acabar amb l’agonia i atrevir-se a
llençar-lo a les escombraries.
Però no. El problema dels productes
envasats i encaixats en un lot de
Nadal és la seva llarga data de caducitat. Si no es mengen aquest Nadal, es poden menjar l’altre... El
problema és que l’any que ve hi
haurà més lots. Més productes amb
dates de caducitat d’un any per l’altre. I la cuina s’anirà omplint. Perquè no es tracta de tenir ànima caritativa i menjar-se un turró en ple
mes d’agost. Sinó de recuperar
aquesta manca de sentiment de
Els lots
de Nadal
col·lapsen les
llars catalanes
amb molts
productes
que no es
faran servir
La llei de Murphy
SI UN EXTRATERRESTRE ATERRÉS per equivocació en el nostre país, i per doble
equivocació ho fes en època nadalenca, segurament constataria tres
coses. La primera, que l’economia
del país va molt i molt bé. La segona, que va tan bé que la gent canvia
bitllets de paper amb números fixos
per bitllets de paper amb números
aleatoris, amb rituals sorprenents
inclosos (tot l’imaginable des de potes de conill fins a fregament de bitllets a les esquenes dels geperuts). I
la tercera, que l’element comú de
germanor, allò que distingeix la
persona que viu el Nadal de qui no
el viu, és el fet de passejar una caixa
força pesada i amb nansa pel carrer,
normalment en grups de cinc o més
persones, amb direcció concreta: el
domicili particular de cadascú. Si
l’extraterrestre posseeix raigs x,
comprovarà que el contingut de les
caixes és gairebé sempre idèntic.
Uns productes altament calòrics i
greixosos que tenen una destinació
també concreta: la taula d’una celebració. O no...
culpa que tenim durant els 15 dies
que duren les festes, i menjar-nos
amb plaer les 1.000 calories per 100
grams, i quedar-nos tan a gust, i
tenir ganes d’estar amb la família,
i no escatimar diners, i regalar joguines als nens que no en tenen, i
somriure més als companys de feina i al quiosquer del costat de casa.
I pensar que, en definitiva, les coses no ens van tan malament.
«A lot of lots!». Això és el que l’extraterrestre podria arribar a pensar.
Perquè ja sabem que els extraterrestres parlen anglès. Oi, senyor Schwarzenegger? Però aquest ja és un
altre tema... 2
Segons els metges, un ciutadà de mitjana edat ha fet entre 7 i 20 menjars molt abundants entre el 15 de desembre i el 7 de gener. Algunes
conseqüències: augment de pes, decompensació dels nivells de glucosa, de colesterol i de triglicèrids i majors riscos cardiovasculars.
29
aaa+
‘Salamandra’: com
parlar de l’extinció
Sortim al teatre
Veure i beure abans
teatre
Salamandra
de Josep Maria Benet i Jornet
Direcció: Toni Casares
BAR DE L’HOTEL SILKEN
BARCELONA DIAGONAL k
L’interior de l’hotel, just al costat de la Torre
Agbar (Av. Diagonal, 205), dissenyat per l’arquitecte Juli Capella, sembla ondulant, com ones
d’aigua. Una cafeteria i un piano-bar de colors
càlids són les opcions per fer una copa en un
ambient tranquil. No és excessivament car.
Repartiment:
Emma: Àngels Poch / Senyor:
Pep Cruz / Claud: David Selvas
Travis: Julio Manrique
Hilde: Cristina Genebat
Textos de Mònica Fernández (Hum 96 i Per 99) i Francisco José Moya (Hum 97 i Per 98)
t
ot aprofitant l’oportunitat d’anar al teatre a
low cost, gràcies a l’Associació i els seus descomptes increïbles, vaig gaudir d’una obra a la Sala Petita
del Teatre Nacional de Catalunya. L’obra es titulava Salamandra. Em feia gràcia perquè
a part de ser una estrena de Josep M. Benet i Jornet, creador
de tantes i tantes sèries de
TV3, el protagonista era un antic alumne. I no qualsevol, sinó el Julio Manrique, que va ser
un dels creadors de l’Aula de
Teatre de l’Associació d’Antics Alumnes de
la UPF, l’any 1997, i el primer director.
La salamandra és un amfibi en via d’extinció al desert californià. Aquesta era
l’anècdota en què es basa l’autor per escriure l’obra, i omple el seu contingut, ja que
l’obra comença i acaba al mateix desert. És
la història de dos personatges a la recerca
dels seus orígens: Claud i Travis. Claud anirà
a buscar el seu veritable pare, i per això recorrerà els Estats Units i Europa, acompanyat per la Hilde, que vol oblidar els seus orígens jueus.
Els dos protagonistes són realitzadors de
cinema, cadascun d’ells especialitzat en un
gènere cinematogràfic diferent. Claud i Tra-
ulio Manrique és graduat en
Dret per la UPF el 1995 i va
ser el primer director de l’Aula de Teatre de l’Associació. Des
que va deixar la Pompeu, ha fet
una gran carrera com a actor.
Va una petita selecció.
J
TEATRE k El pes de la palla de Terenci Moix. Romeu i Julieta (dir.:
30
L’obra
TEATRE NACIONAL DE CATALUNYAk
Només 10 minuts caminant separen l’hotel del
teatre, però els més mandrosos poden prendre
el tramvia (només dues parades; 1,20 euros)
El sopar
vis representen a les seves pel·lícules una
aproximació al seu estil de vida i la seva relació amb la realitat. Claud és el director
d’èxit de Hollywood, especialitzat en melodrames de ficció i amb un gran reconeixement per part del públic i la crítica. D’altra
banda, Travis és especialista en documentals, duu una vida més discreta i té més
contacte amb la realitat. No són germans,
però com si ho fossin. Representen les dues
cares de la moneda. Benet i Jornet juga amb
aquesta dicotomia de ficció/realitat i oposa
contínuament les accions d’un i altre. Intercala una dona al mig, que farà parar bojos d’amor a tots dos, amb una lluita entre
els dos personatges i un final tràgic.2
VIENA k
No està a prop del TNC, sinó d’un altre teatre, el
Poliorama, al costat de la plaça de Catalunya (la
Rambla, 115). És un clàssic per fer un mos després del teatre. Es pot dir que és un ‘fast-food’
de qualitat. La seva especialitat són els entrepans, tant freds com calents: frankfurts, brastwursts, ‘flautes’...
Acabar amb una copa
J. M. Mestres). Juli Cèsar (dir.:
À. Rigola). Far away (dir.:
Peter Brook). Terra baixa (dir.:
F. Madico). Mesura per mesura
(dir.: C. Bieito).
RAVAL BAR k
TELEVISIÓ k Sèries: Porca
misèria, El príncep de Viana, Temps
de silenci, Nissaga: l’herència i La
memòria dels Cargols.2
És un dels llocs on és més possible trobar algun
dels actors de teatre després de la funció. Obre
tots els dies fins tard i no és car. No és molt
sorollós ni la decoració és espectacular, però tot
plegat és molt agradable (Doctor Dou, 19).
avantatges
LA SELECCIÓ D’AQUEST MES:
I ENCARA MÉS:
salut
nexe us presenta una tria de les ofertes i descomptes que ofereix l’Associació als seus membres.
SALUT
SERVEIS JURÍDICS
UNIPSA-SANITAS
RIBAS Y MARTÍN,
ASESORES Y ABOGADOS SL
Condicions
Preus especials de l’assegurança mèdica,
independentment de l’edat i el sexe
(tel.: 93 488 08 27)
especials
QUALIMÈDIC
Condicions especials als socis
Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els serveis (tel.: 93 347 25 14
web: www.ribasmartin.com)
QUALIMÈDIC
FORMACIÓ
Condicions
Descompte del
CAIXA CATALUNYA
Condicions especials amb el
carnet de l’Associació.
RESTAURANTES AMT
10% de descompte en àpats
a la carta i menús per a grups
a preus de majorista
especials
10%
+ INFO
tel.: 93 301 00 37
@: [email protected]
Salut
+ INFO
web: www.caixacat.es
IDEC
VG / ADVOCATS
5% de descompte en màsters i postgraus. 10% de descompte en cursos
de curta durada
Primera visita gratuïta i descomptes
especials en els serveis
(tel.: 93 318 06 41)
JEF
ESPORTS
Condicions especials als cursos
ÀMFORA DIVING CENTER
PEI
Condicions especials als cursos de submarinisme (web: wwwlamfora.com)
Preus de comunitat universitària (entorn
a un 25% de descompte) als cursos d’idiomes
PANGEA
Condicions
especials
INSTITUT CATALÀ DE LA
RETINA.
Condicions especials als graduats i familiars de 1r grau
10%
IDEC
10% de descompte en cursos de
curta durada i 5% de descompte
en màsters i postgraus
+ INFO
web: www.upf.edu/idec
Preus especials
RACC
20% de descompte en la matrícula de les
seves autoescoles i un any gratis com a
soci del RACC
5 OCEANS
Acadèmia de nàutica i escola de vela,
autoritzada per la Direcció General
d’Afers Marítims de la Generalitat de
Catalunya, i adherida a la Federació
Catalana de Vela, ofereix als nostres
associats un 10% de descompte en totes
les seves activitats
(web: www.5oceans.es)
VIATGES
web: www.icrcat.com
Salut
formació
+ INFO
Descompte fins al
MELLADO & ASSOCIATS,
GABINET JURÍDIC
Primera visita gratuïta i 20% de descompte en els serveis (tel.: 93 818 25 52)
oci
finances
+ INFO
Condicions especials als seus serveis
(tel.: 902 158 940)
web: www.qualimedic.net
tel.: 902 158 940
EVIU
HALCÓN VIAJES
Preus especials i accés preferent als cursos d’idiomes (www.eviu.com)
Condicions especials
SOL MELIÁ
OCI
Condicions
especials
ALLIANZ
Assegurances mèdiques a
preus especials per a socis i
familiars: entre 28,32€ i 32,71€
+ INFO
Ángeles Pesquera
(tel.: 656 300 675)
Tarifes preferents als seus hotels
TNC
Fins al 15% de descompte en el preu de
les entrades i altres promocions
ROC BLANC HOTELS
RUBBER RIVER
FINANCES
10% de descompte a les seves activitats
d’esports d’aventura
CAIXA CATALUNYA
ALTITUD EXTREM
10% de descompte en els cursos i activitats de muntanya
Descompte fins al 20%
Avantatges ﬁnancers exclusius amb el
carnet de l’AAAUPF. Més informació a
qualsevol oﬁcina de Caixa Catalunya, o al
telèfon de Línia Total 902 43 88 43
TECNOCRÈDIT
DIR
10% de descompte en la quota mensual
Condicions especials en aquesta entitat
del grup Banc Sabadell, com exempció
de comissions, préstecs a interès reduït...
ENCARA MÉS...
k Si vols oferir un descompte als antics alumnes, contacta amb nosaltres
31
exen
aaaupf
nexe 32 > primer trimestre del 2006
LLEI ANTITABAC
Vinyeta de Javier Nicolás
([email protected])
AAAUPF
Ramon Trias Fargas, 25-27, despatx 40.069
08005 Barcelona
Tel: 93 542 27 59 / Fax: 93 542 25 32
E-mail: [email protected]
Web: www.anticsupf.net
32

Nexe 32 en pdf

Transcription

Similar documents

De la taula al paper

Novetats_Novel_la_Febrer revisat Jordi

Full de sessió - Cineclub Sabadell

4. Na Borges.

Lee un fragmento - Galaxia Gutenberg

James Lovelock, Gaia i el futur de la Terra

Revista Connexio núm. 21

frónesis - centre d`estudis Joan Maragall

MÚSICA MÉS ENLLÀ DEL FÒRUM \ MIQUI PUIG \ HOLLAND PARK