Maneig diagnostic del vessament pleural
Transcription
Maneig diagnostic del vessament pleural
MANEIG DIAGNÒSTIC del VESSAMENT PLEURAL Sessió de residents Pneumologia SOCAP Octubre 2011 Laia Garcia Bellmunt Ingrid Solanes Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Esquema z z z z z z z Definició Mecanismes de producció Clínica i història Tècniques d’imatge Toracocentesi Determinacions en líquid pleural Biòpsia pleural Definició z L’espai pleural està recobert per una mínima quantitat de líquid que lubrifica les dues superfícies pleurals. z El vessament pleural és l’acumulació patològica de líquid a l’espai pleural per: z major producció z menor reabsorció 1 Light RW. Pleural disease. 5ª ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2007. Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. 2 Mecanismes de producció Augment formació de líquid pleural: Descens de l’absorció de líquid pleural: ↑ Líquid intersticial en el pulmó Obstrucció dels limfàtics ↑ Pressió intravascular pleural ↑ Pressió vascular sistèmica ↑ Permeabilitat capil.lars pleurals ↑ Nivells de proteïnes pleurals ↓ Pressió pleural ↑ Líquid a cavitat peritoneal Ruptura conducte toràcic Ruptura de vasos sanguinis 1 Light RW. Pleural disease. 5ª ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2007. Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. 2 Sospita clínica z z z z Assimptomàtic, troballa casual. Dolor pleurític (afectació de pleura parietal). Dispnea, en funció del volum i la patologia subjacent, major en decúbit contralateral. Clínica en relació amb l’etiologia. Matidesa a la percussió, disminució de les vibracions vocals. z 1 Light RW. Pleural disease. 5ª ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2007. Martin P., Ramos G., Sanchís J. Medicina Respiratoria. Aula Médica 2ª ed. Madrid 2006. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. 3 Història I Condition Potential causes of the pleural effusion Fever Pneumonia, empyema, tuberculosis Hemoptysis Lung cancer, pulmonary embolism, tuberculosis Weight loss Malignancy, tuberculosis, anaerobic bacterial pneumonia Hepatic hydrothorax, ovarian cancer, Meigs’ syndrome Heart failure, constrictive pericarditis Ascites Dyspnea on exertion, orthopnea, peripheral edema, elevated jugular venous pressure Pericardial friction rub Unilateral lower extremity swelling Yellowish nails, lymphedema Abdominal surgical procedures Alcohol abuse or pancreatic disease 4 Porcel, Pericarditis Pulmonary embolism Pleural effusion secondary to yellow nail syndrome* Postoperative pleural effusion, subphrenic abscess, pulmonary embolism Pancreatic effusion J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. Història II Condition Potential causes of the pleural effusion Asbestos exposure Mesothelioma, benign asbestos pleural effusion Malignancy Pleural effusion secondary to coronary artery bypass graft surgery or Dressler’s syndrome Heart failure, uremic pleuritis Hepatic hydrothorax, spontaneous bacterial empyema Pleural effusion secondary to esophageal perforation Pneumonia, tuberculosis, primary effusion lymphoma, Kaposi sarcoma Medication-induced pleural disease Rheumatoid pleuritis, pseudochylothorax Pleural effusion secondary to ovarian hyperstimulation syndrome Lupus pleuritis, pneumonia, pulmonary embolism Hemothorax, chylothorax, duropleural fistula Cancer antecedent Cardiac surgery or myocardial injury Chronic hemodialysis Cirrhosis Esophageal dilatation or endoscopy Human immunodeficiency virus infection Medication use Rheumatoid arthritis Superovulation with gonadotrophins Systemic lupus erythematosus Trauma 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. Diagnòstic per la imatge z Confirmar: z Radiografia simple de tórax posteroanterior i lateral. z Ecografia pleural. z TC de tórax. Radiografia simple de tòrax z Postero-anterior i lateral. z z z Distribució: z z Detecció > 75ml. Major sensibilitat de la projecció lateral. Lliure / Loculada Localització: z z Típica: signe del menisc, línia Ellis-Damoiseau Atípica: subpulmonar, cisural, mediastínica. 2 5 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. Müller, Fraser, Colman, Paré. Radiologic Diagnosis of Diseases of the chest. Ed Saunders, 1999 Philadelphia. RX de tòrax Vessament pleural PA i lateral Signe del menisc. Linia Ellis-Damoiseau RX de tòrax Vessament pleural massiu Desplaçamant estructures mediastíniques cap a contralateral RX de tòrax Atelèctasi massiva Retracció d’estructures en l’atelèctasi RX de tòrax Lliure- loculat Æ projecció en decúbit RX de tòrax Subpulmonar I Corbatura asimètrica, aparenta diafragma però tall brusc dels vasos RX de tòrax Subpulmonar II Elevació base pulmonar. Esquerre: ↑ separació càmera gàstrica de base pulmonar. En decúbit líquid subpulmonar evident RX de tòrax Líquid cisural Pseudotumor o tumor fantasma Post-tractament amb diurètic TC de tòrax z Molt útil per valoració patologia subjacent Quan demanar-lo? z z Sospiti afectació parenquimatosa pulmonar, mediastínica o vascular: z Detecció masses pleurals (asbest, implants pleurals neoplàsics…). z Descartar com a causa el TEP (habitualment VP petita quantitat). z Lesions en el parènquima: neoplàsia pulmonar, pneumònia… Guia en la biòpsia pleural. 5 Müller, Fraser, Colman, Paré. Radiologic Diagnosis of Diseases of the chest. Ed Saunders, 1999 Philadelphia. TC de tòrax Líquid cisural encapsulat TC de tòrax Líquid pleural encapsulat amb calcificacións pleurals Distribució atípica, encapsulació TC de tòrax Massa hiliar esquerra, d’aspecte adenopàtic amb signes suggestius d’infiltració del LSE. Important vessament pleural esquerre associat a col.lapse passiu del pulmó ipsilateral, amb implants nodulars pleurals suggestius de disseminació. N. mama amb afectació mediastínica, pulmonar i pleural. TC de tòrax Enfisema centroacinar i paraseptal en grau moderat. Vessament pleural dret en quantitat significativa amb criteris TC suggestius d’empiema. Pneumonitis obstructiva a nivell del LM amb àrees necròtiques i abscecificades en el seu interior. Col.lapse compressiu de LID. Ecografia pleural z Permet: z Localitzar vessaments pleurals petits. Detectar vessaments pleurals loculats. z Guia per toracocentesi. z Millor localització per la punció i menor taxa de complicacions Diferenciació exsudat/trasudat, especificitat baixa. z Avantatge respecte altres tècniques d’imatge de la pleura: z z Imatge en temps real i dinàmica. z No radiació 2 5 En sospita VP encapsulat, l’ecografia proporciona una informació superior a altres tècniques d’imatge Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. Müller, Fraser, Colman, Paré. Radiologic Diagnosis of Diseases of the chest. Ed Saunders, 1999 Philadelphia. Exemples Ecografia pleural Toracocentesi z Estudi de LP mitjançant toracocentesi en tots els casos, excepte si és trasudat i alta sospita de procés subjacent (exemple ICC). Tractament del procés causant i control evolutiu z Risc de sagnat si: z z Plaquetopènia < 50.000/ul o INR > 1.5. En dits casos caldrà tractament hemostàtic previ. 2 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. Martin P., Ramos G., Sanchís J. Medicina Respiratoria. Aula Médica 2ª ed. Madrid 2006. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. 3 Toracocentesi z 1cm d’alçada en la RX en decúbit lateral o visualització per ecografia. Vessament pleural Pulmó > = a 1 cm. Toracocentesi z Entre el 5è i el 7è espai intercostal, per sobre de la costella inferior i en la línia axil.lar mitja o posterior. z Abbocath, clau de 3 passos. z Enviar mostres a: z Citologia z Microbiologia (cultius: aerobis i anaerobis) z Bioquímica 2 3 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. Martin P., Ramos G., Sanchís J. Medicina Respiratoria. Aula Médica 2ª ed. Madrid 2006. Toracocentesi z Complicacions: z z z z z Reacció vagal (10-14%) Pneumotòrax (3-8%) Hemotòrax Laceració d’òrgans abdominals Infecció Recordar: consentiment informat. z No imprescindible RX de control posterior (només si sospita clínica de complicació: tos, dispnea, dolor toràcic). 8 Protocols de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2009-2011. Pendent de publicació. Anàlisi del líquid pleural z Aspecte: z z z Important: descriure quantitat i aspecte Aparença: pus (empiema), lletós (vessament lípídic), hemàtic (neoplàsic, TEP…) Olor. Anàlisi en LP: z z z z z Diferenciar exsudat/ trasudat. Determinacions bioquímiques. Fórmula leucocitària/ hematòcrit. Marcadors tumorals. Cultius microbiològics. Anàlisi citològic. 6 Light 7 RW. Clinical practice: Pleural effusion. N Engl J Med 2002; 346:1971-1977. Villena V., et al. Clinical implications of appareance of pleural fluid at thoracocentesi. Chest 2004; 125:156-159. Diferenciació exsudat/ trasudat: z Trasudat Æ Membrana pleural NO és la causant de l’acúmul de líquid sinó secundari a alteracions de les pressions formació-reabsorció de LP. z Exsudat Æ afectació primària de la membrana pleural com a causa de l’acúmul de LP. Diferenciació exsudat/ trasudat: z Criteris de Light: Exsudat si compleix un dels criteris següents: Proteïnes LP/ proteïnes sèrum > 0.5 z LDH LP / LDH sèrum >0.6 z LDH LP > 2/3 de LDH normal Sensibilitat per en sèrum z Trasudats considerats exsudats exsudats 100%, menor especificitat 80%. Causa més freqüent: trasudats en tto amb diurètics 10 Porcel JM, et al. Revaluación del método estándar (criterios de Light) para identificar exudados pleurales.Med Clin (Barc). 2006;126:211-3. Diferenciació exsudat/ trasudat: z Alternatives: z z z z 11 Gradient d’albúmina entre sèrum i LP > 1.2 Ætrasudat. Gradient de proteïnes totals entre sèrum i LP > 3.1 Ætrasudat. Colesterol LP/ sèrum <0.3 Æ trasudat Bilirrubina LP/ sèrum <0.6 Æ trasudat Vaz MAC, et al. Cholesterol in the separation of transudates and exudates. Curr Opin Pulm Med. 2001;7:183-6. Romero-Candeira, et al. The separation of transudates and exudates with particular reference to the protein gradient.Curr Opin Pulm Med. 2004;10:294-8. 13 Romero-Candeira S, et al. Is it meaningful to use biochemical parameters to discriminate between transudative and exudative pleural effusions? Chest 2002; 122:1524-1529. 12 Etiologia Causes més freqüents d’exsudat Causes de trasudat -Neoplàsic: Primitiu, Metastàsic Més freqüents: -Insuficiència cardíaca -Cirrosi hepática -Síndrome nefròtic crònic -Infecciós: Parapneumònic, Empiema, Tuberculós -Connectivopaties: Artritis reumatoide, Lupus eritematós i altres. -Tromboembolisme pulmonar -Origen abdominal: Abscés hepàtic, esplènic, subfrènic Pancreatitis Endometriosi Perforació esofàgica -Asbestosi -Fàrmacs (www.pneumotox.com) Menys freqüents: -Diàlisi peritoneal -Urinotòrax -Mixedema -Insuficiència renal -Pericarditis -Síndrome de Meigs -Tromboembolisme -Iatrogènia i altres Determinacions bioquímiques z Proteïnes z z Permet diferenciar exsudat/ trasudat. Trasudats: z z z VP Tuberculós: z z Proteïnes < 30 g/L En l’augment de diüresi agut en la ICC es poden elevar en rangs d’exsudat. Gradient d’albúmina permet diferenciar-los Concentracions > 40 g/L Concentració entre 70-80 g/L, considerar macroglobulinèmia de Waldenström i mieloma múltiple. 2 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. S, et al. Influence of diuretics on the concentration of protein and other components of pleural transudates in patients with heart failure. Am J Med 2001; 110. 14 Romero-Candeira Determinacions bioquímiques z LDH z z Permet diferenciar exsudat/ trasudat. Nivells de LDH > 1000 UI/L: z z z z VP complicat i en l’empiema VP en Artritis Reumatoidea (AR) Ocasionalment en VP malignes. LDH vp/LDH sèrum > 1.0 i proteïnes vp/proteïnes sèrum < 0.5 es presenta en: z z VP secundari a pneumònia per Pneumocystis jiroveci. Urinotòrax. Determinacions bioquímiques z pH (normal ≈ 7.60) z VP maligne i pH baix: z z z z Trasudats: pH 7.40 – 7.55 Exsudats: pH 7.30 – 7.45. En màquina de gasos, sense aire residual i immediatament a l’obtenció. Citologia positiva amb major freqüència. Extensa afectació tumoral de la pleura. Menor supervivència i pitjor resposta a la pleurodesi química. VP parapneumònic i pH baix indica alta probabilitat de necessitat de drenatge pleural. -El pH pot ser diferent en les diferents càmeres d’un VP loculat. -L’anestèsia pot canviar el pH en un VP petit. 2 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. NA, et al. Diagnostically significant variations in pleural fluid pH in loculated parapneumonic effusions. Chest 2004 15 Maskell Determinacions bioquímiques z Glucosa z < 60 mg/dL o gluc lp/sèrum < 0.5: AR, parapneumònic complicat o empiema, Neoplàsic,Tuberculós, LES, Ruptura esofàgica. z Colesterol i triglicèrids z ColesterolÆ dubtes entre exsudat / trasudat: z z z z z 11 en LP < 45 mg/dLÆ trasudat. LP/ sèrum <0.3 Æ trasudat. Quilotòrax (quilomicrons en LP): z 10 Glucosa més baixa. TGC > 110mg/dl TGC lp/TGC sèrum >1 Colest lp/colest sèrum <1 Porcel JM, et al. Revaluación del método estándar (criterios de Light) para identificar exudados pleurales.Med Clin (Barc). 2006;126:211-3. Vaz MAC, et al. Cholesterol in the separation of transudates and exudates. Curr Opin Pulm Med. 2001;7:183-6. Determinacions bioquímiques z Adenosin deaminasa (ADA) z z Recomanable en zones amb elevada prevalència de TB. ADA elevat: z VP tuberculós Æ ADA> 50 U/L . ADA> 50 U/L + limfòcits/neutròfils >0.75 Æ + especificitat per VP tuberculós. Exsudats no TB: limfoma, VP parapneumònic, empiema, infeccions intracel.lulars, AR. ADA > 250 U/l: limfoma, empiema. ADA< 40UI/l rarament en TB. 2 No n’exclou el diagnòstic Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72 16 Porcel JM, et al. Diagnostic performance of ADA. Eur J Intern Med.2010Oct;21(5):419-23. Determinacions bioquímiques z Amilasa z Amilasa en LP > límit superior de normalitat al sèrum o amilasa lp/sèrum >1.0: z z z z z Pancreatitis aguda Pancreatitis crònica Ruptura esofàgica Neoplàsia Isoenzim pancreàtic Isoenzim salival Altres causes menys freqüents: ruptura d’embaràs ectòpic, hidronefrosi i cirrosi. 17 Maskell NA, et al. BTS guidelines. Thorax 2003; 58:9-17 Determinacions cel.lulars z Recompte cel.lular: z z z > 50.000/microL: VP parapneumònic complicat, incloent l’empiema. > 10.000/microL: exsudats per pneumònia, pancreatitis aguda i LES. < 5.000/microL: exsudats crònics. z VP Æ de curta evolució: predomini neutròfils. Æ de llarga evolució: predomini de limfòcits. z Hematies: z z VP hemàtic: Posttraumàtics, TEP, Malignes >100.000/microL Æ hematòcrit > 50% del sanguini HEMOTÒRAX 2 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. Determinacions cel.lulars z Limfocitosi (> 50%): z 85-95% del total de cèl nucleades és suggestiu: z VP tuberculós + freqüent Neoplàsic Limfoma Sarcoidosi, AR Sd de les ungles grogues Quilotórax. Cèl.lules mesotelials z z z Es troben en petit nombre en el LP normal. Són prominents en els trasudats. Són variables en els exsudats. En els exsudats si hi ha > 5% és poc probable que sigui VP tuberculós. Determinacions cel.lulars z Eosinofília (> 10%): z z Suggereix malaltia benigna associada a aire o sang a LP. VP eosinofílic: S’ha detectat malignitat en VP eosinofílic. Pneumotòrax Hemotòrax Infart pulmonar VP benigne d’amiant Malaltia parasitària Infecció fúngica Fàrmacs Malignitat (carcinoma, limfoma) Pneumònia eosinòfila aguda o crònica Poc freqüent en la toracocentesi inicial d’un VP tuberculós. z Basòfils > 10% z Afectació leucèmica pleural. 20 Ferreiro L., et al. Derrames pleurales eosinofílicosç. Incidencia, etiología y signifcicado pronóstico. Arch broncon. 2011; 47: 504-509 Determinacions: Marcadors tumorals z z z Tenen baixa sensibilitat i especificitat. 1/3 de VP malignes amb citologia negativa poden tenir algun marcador tumoral positiu. Marcadors més freqüents: z CEA CA 125, CA 15.3, CA 19.9 CYFRA 21-1 Mesotelina és una glicoproteïna ↑ en les cèl.lules malignes de mesotelioma. z PèptidsÆ en LP de pacients amb mesotelioma, neoplàsia d’ovari i de pàncrees. Altres determinacions z NT pro-BNP z z z Anticossos antinuclears: z z 18 19 NT pro-BNP està elevat en VP de pacients amb ICC. Podria ser útil en VP, sense diagnòstic i amb sospita de ICCÆ Necessaris més estudis. ANA en lp >1/320 ANA lp/sèrum >1 LES Valdés L., et al. Valor de los niveles del N-terminal pro-péptido natriurético en los derrames pleurales de origen cardíaco. Arch broncon. 2011; 47: 246-251 PorcelJM, et al. Comparing serum and pleural nT-proBNP levels with pleural-to-serum albumn gradient for the identification of cardiac effusion misclassifiesd by Light’s criteria. Respirology 2007; 12:654. 6 Protocols de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2009-2011. Pendent de publicació. Biòpsia pleural z Indicat en tot exsudat d’etilogia desconeguda. Pleura afectada directament pel procés patològic z Obtenció mitjançant: z z z Biòpsia transparietal o amb agulla. Toracoscòpia. Toracotomia. 2 Villena Garrido, V. et al. Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. Biòpsia pleural transparietal z Material utilitzat: Agulla “Biopsy Bell” Lidocaïna al 2% 4 mostres a Anatomia Patològica + 1 a Microbiologia Biòpsia pleural transparietal z Contraindicacions: z z z z z Complicacions: z z z z z z Plaquetopènia < 50.000/microl Infecció cutània Insuficiència respiratòria (risc de pneumotòrax) VP molt petit (risc lesió víscera abdominal) Pneumotòrax Reacció vagal, dolor Infecció Hemotòrax Laceració de fetge o melsa Es recomana la realització de Rx de tórax per descartar pneumotòrax. 6 Protocols de Pneumologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2009-2011. Pendent de publicació. Punts Clau: z z z z z z EcografiaÆ en VP petits i quan hi ha dubtes. TC molt útill per valorar patologia subjacent. Toracocentesi en majoria dels casos. Important diferenciar exsudat de trasudat Juntament amb la clínica i altres determinacions el LPÆ dx definitiu o de pressumpció. Si no dxÆ biòpsia pleural o sinó valorar altres tècniques quirúrgiques. Bibliografia 1 Light RW. Pleural disease. 5ª ed. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2007. 2 Villena Garrido, V. et al. Normativa SEPAR: Diagnóstico y tratamiento del derrame pleural. Arch Bronconeumol. 2006; 42 (7): 349-72. 3 Martin P., Ramos G., Sanchís J. Medicina Respiratoria. Aula Médica 2ª ed. Madrid 2006. 4 Porcel, J.M; Light RW. Diagnostic approach to pleural effusion in adults. Am Fam Physicians, 2006. 5 Müller, Fraser, Colman, Paré. Radiologic Diagnosis of Diseases of the chest. Ed Saunders, 1999 Philadelphia. 6 Light RW. Clinical practice: Pleural effusion. N Engl J Med 2002; 346:1971-1977. 7 Villena V., López-Encuentra A., García-Luján R., Echave-Sustaeta J., Alvarez Martínez CJ. Clinical implications of appareance of pleural fluid at thoracocentesi. Chest 2004; 125:156-159. 8 Protocols de Pneumologia de la Santa Creu i Sant Pau. Pendent de publicació. 9 Light Rw., MacGregor MI., Luchsinger PC., Ball WC Jr. Pleural effusions: the diagnostic separation of trasudates and exsudates. Ann Intern Med 1972 10 Porcel JM, Peña JM, Vicente de Vera C, Esquerda A. Revaluación del método estándar (criterios de Light) para identificar exudados pleurales.Med Clin (Barc). 2006;126:211-3. 11 Vaz MAC, Marchi E, Vargas FS. Cholesterol in the separation of transudates and exudates. Curr Opin Pulm Med. 2001;7:183-6. 12 Romero-Candeira S, Hernández L. The separation of transudates and exudates with particular reference to the protein gradient. Curr Opin Pulm Med. 2004;10:294-8. 13 Romero-Candeira S, et al. Is it meaningful to use biochemical parameters to discriminate between transudative and exudative pleural effusions? Chest 2002; 122:1524-1529. 14 Romero-Candeira S, et al. Influence of diuretics on the concentration of protein and other components of pleural transudates in patients with heart failure. Am J Med 2001; 110. 15 Maskell NA, et al. Diagnostically significant variations in pleural fluid pH in loculated parapneumonic effusions. Chest 2004 16 Porcel JM, et al. Diagnostic performance of ADA. Eur J Intern Med.2010Oct;21(5):419-23. Valdés L., et al. Valor de los niveles del N-terminal pro-péptido natriurético en los derrames pleurales de origen cardíaco. Arch broncon. 2011; 47: 246-251 17 Maskell NA, et al. BTS guidelines. Thorax 2003; 58:9-17 18 Valdés L., et al. Valor de los niveles del N-terminal pro-péptido natriurético en los derrames pleurales de origen cardíaco. Arch broncon. 2011; 47: 246-251 19 PorcelJM, et al. Comparing serum and pleural nT-proBNP levels with pleural-to-serum albumn gradient for the identification of cardiac effusion misclassifiesd by Light’s criteria. Respirology 2007; 12:654. 20 Ferreiro L., et al. Derrames pleurales eosinofílicosç. Incidencia, etiología y signifcicado pronóstico. Arch broncon. 2011; 47: 504-509 Moltes Gràcies!!!