La geografia física d` Andorra des del punt de vista

TURU, V. (1999) La geografia física d'Andorra des del punt de vista geologic
i geomorfologic: Evolució del seu coneixement; Aigüerola, 9, 2- 11
Aigüerola
N úm. 9 - Fehrer /999
La geografia física d' Andorra des del punt de vista
geologic i geomorfologic:
EVOLUCIÓ DEL SEU CONEIXEMENT.
Valentí TUR U i MICHELS
Es proposa en aquest apartat una visió general de l'evolució deis concixements sobre la geografia
física del Principat, centrant-se en l'aspecte geologic i geomorfologic. L'obJectíu és que el lector
pugui tenir una referencia de les difercnts obres que han tractat aquests temes a Andorra, per poder
formar-se una opinió de quina ha estat l'cvolució í quina és la tendencia futura d'aquest tipus d'estudis. Alhora, el lector s'assabenta de quins són cls trets característics que constitueixen el relleu del
país.
Una vegada s' han esgrimit els objcctius, hom entra en materia
A partir d' aqucst momcnt, es produeix un gran deba! entre els
diluvionistes en contra deis g lac ialistes. Els Pi rineus no van queamb la primera obra que constitueix un punt de rcfcréncia. A
finals de la década de 1940, Salvador Llobe1 publica Ja scva obra dar allunyats de la dialectica que s'esdevenia principalment al
"El medio y la vida en Andorra, es1udio geográfico'', guardonat centre d 'Europa. En aquest sentit, cls defensors d' una i altra ieoamb el premi Menéndez Pe/ayo al 1945 . Encara que ja es van
ria van buscar proves per poder sustentar-les. Els diluvionistes
rea liczar dos treba lls monográfics sobre gcografia andorrana que escudiaren els Pirineus. foren invcstigadors francesos que
(BLADÉ, 1875 i CHEVALIER, 1925a), l'obra de LLOB ET( l947) publicaren diferents articles sobre els vestigis del di luvi univerconstitueix un abans i un després en el coneixcmcnt del medi
sal i els blocs errittics (DUROCHER. 1841 i 1843; COLLEGNO.
lisie d' Andorra.
1843 a i b; DUPONT,1844: LEY MERIE. 1855, lots ells dins de
PENCK, 1883 pitg. 191). Duran! les mateixes décades Jean de
En aquesca obra, Llobet estudia tant la geografia humana com Ja
gcografia física d'Andorra. Sobre aquest últim punL !'autor trac- Charpentier, Max Braun i Charles Martins tambc publicaren diferents artieles sobre les glaccres deis Pirincus (CHA RPENTIER ,
ia sobre el clima i Ja hidrografia, la geomorfo logia i estracigrafia
amb Ja publicació del primer esquema geológic d'Andorra a par1841 : BRAUN, 1843 i MA RTINS. 1854, tots ells di ns de PENCK.
tir deis estudis de Solé Sabarís i Llopis Lladó; va publicar el pri1883 pag. 191 ). Aquesta polémica va durar fi ns a la década deis
mer mapa sobre els mantells de vegelació d 'Andorra emprant la
1870 amb les publicacions de MARTINS i COLLOMB ( 1867),
GA RRIGOU (1 867) i LEYMER IE (1868), tots el ls cilats en
lopografia de C HEVALIER (1925b). Aquest mapa de vcgetació
PEN CK ( 1883 . pitgs. 19 1- 192), sempre pcr invcsti gadors
ha eslal edical novament per GÓMEZ i VILÁ , (1 994).
Des del punt de vista geomorfo16gic. L.lobel va aportar observaci- cenlrocuropeus. Els investigadors espanyols (COSTA, 1869 i
ons sobre cls nivells d 'aplanament pre-glacial que caracleritzen
ALSI US. 1871, citats en MARTÍ, 1994, págs. 89-93) encara conla morfologia deis cims del sud d'Andorra, pero les més inleres- sideraven vigems les tcorics sobre el transpon de blocs crratics
sants són les rcfcrents al glacialisme andorra. Llobet. basant-se en illes de gla\ de Charles Lycll (MARTÍ. 1994. págs. 89-93),
en cls trcballs de Penck, Chevalier, Nussbaum
i obscrvacions própics, va arribar a la conclusió de! 'existencia de dues glaciacions que
corresponen al Riss i al Würm: juntament
N
amb una tercera glaciaci6 sobre la qua! no
va fixar cap edat. Per Llobel. la glaciació del
Riss va generar morrcnes laterals més altes
que la del Würm i, en conseqüéncia la morrena terminal situada a La Margincda pcr
NUSSBAUM ( 1934) la considera del Riss.
La discussió sobre els events glacials ha esta! sempre un tema for~a candent. l'cr enten-Coupe grologique a tr3""lr& la valllée de la .Val-ira Jll'es de
St Coloma. gr. == gra1Vier ; m = me.mine; éb = ébou1is.
dre la seva evolució cal remuntar-sc a miljans del scglc XIX. quan Louis Agassiz va
anunciar la seva teoria glacial en la reunió
de la Societat Suissa de Ciencies Naturals el
1837.
2
Figura de NUSSBAUM (1956) relativa a la interpretadO d 'una de les seccim1s existents a una
gravera abandonada a prop de Santa Coloma. Per Fritz Nussbaum la part superior de Ju secdó
correspon a una morrena que es disposa pt:r sobre d'uns dipósit.sjlui·ioton·encials.
Aigüerola
NUm. 9 - rehrer 1999
nua, amb dos episodis glacials separats per
un interglacial. Al 1924 Mauricc Chevalicr
assenyala tres glaciacions; identifica la penúltima glaciació (Riss) com la de majar extensió; l ' última (Würm) va presentar una menor
extensió i va quedar limitada als 1400 metres
d'al~ada, mentre que C HEVALIER ( 1924) no
fixa edat perla primera glaciació. Básicament
aquestes són les idees que do min en en
CHEYALIER ( l 925a) i Cl-IEVALIER, ( 1926).
Al 1926, Wolfgang Panzer esmenta que la
morrena terminal de la g lacera se situa a 3
Km al sud de la capital (a La Margineda). En
opinió de PANZER ( 1926), les rnorrenes frontals han estat caberl es per les tartcrcs.
Schélna tJtéorlque de la tonnatlon des dépots
PANZER ( 1927) comenta que al sud de Santa
de la Ma.aana (Andorre).
Coloma la vall es torna molt estreta i la glaceHauteurs en hectometres.
ra ja no deuria poder passar.
~•. schis tcs silud ens; Gl, glacier; m, moraine; t, to rrcnt sous-glaciaire;
MARCET (J 930) calcula una cxtensió g lacia, a pporls lat éraux; b argiles tourheuses et dépóls 1arustres (argiles
al de més de 30 km a paitir de la part més
varvées).
A S ispony, des .blocs m orainiques reposent sur la formation ah.
externa de la morrena frontal (Bixessarri) observada per CHEVALIER ( 1924). DALLONI
Figura de Taillefer, F. (1957) on es mostra el reomp/imentde la cubeta de la Massana a l'alr;adade
( 1930) continua considerant una extensió de
Sispo11y. Tailefer representa defrma esquemcilic:a els can vis de fácies e.xistents entre eJs sediment.v
29 Km a partir de la part interna de la morrede vessant i els sediments glücio-lacustres pro-glacials.
.
na frontal (Santa Coloma).
NUSSBAUM ( 19 34) situa la morrena terminal de fo rma acurada a 960 metres al pont de
la Margineda, coincidint amb les obscrvaciteories que daten del 1833 i que el mateix autor va abandonar al
ons de Panzer. Aquestes són les idees que predominen fins a l'any
1840 (lMBRIE i IMBRIE, 1994, pág. 195).
1957. Amb motiu del 5' congrés de l' INQUA, Fontboté, Solé
Sabaris i Alimén posen en dubte !'existencia de la morrena terA finals del segle X IX, la teoria g lacial aconsegucix estar consolidada i apa reix el primer estud i de síntesi glacial del Pirineu
minal de la ge lera d ' Andorra en les imme di ae ions de la
fiuit de l' investigador alemany PENCK ( 1883). L'obra de PENCK
Margineda, de forma que decideixen establir la máxima extensió
(1883) fou tradu!da al francés dos anys més tard i comporta una
fins a 28 Km.
primera cartografia de les g laceres de les diferents valls del
A la darre ria deis anys setan ta, es publica sota la direcció de
Pirineu, tant meridional com septentrional. A partir d'aquesta
Ramon Folch, !'obra El patri111011i natural d'Andorra que reprecartografia, el mateix autor observa una dissimetria en l'extensió
senta la segona fita importan! sobre estudis del medi natural a
Andorra des de l'obra d'en Llobet. Aquesta obra apona una visió
de les g laceres septentrionals respecte a les meridionals, i l 'atribueix a una diferencia d'intensitat del fcnomcn g lacia l i no a una
de conjunt deis difcrcnts aspectes del mcdi fisi c andorrá, que indiferencia de !'estructura deis Pirineus. Aq uest autor també estaclou diferents cai1ografies a escala 1:50.000 entre les quals un
mapa lito lógic i geomorfológic del Principal.
bleix les bases de les relacions entre les terrasses íluvials i els
complexos morrenics terminals, de forma que van pennetre a
Des del punt de vista del glacialisme, es rea litzen tres treball s
Penck detenninar tres fases glacials per als Pirineus. Als A lps
d ' investigació que marcaran els estudis posteriors. El primer és
PENCK i BRÜCKNER ( 1909, dins de BORDONAU, 1992, pág.
el de PRAT ( 1980) que realitza la seva tesi doctoral dirigida per
71) rnitjan~ant la mateixa metodologia que al Pirineu, estableiP. Barrere de la Universitat de Bordeus i que abraya tot el país. El
xen un model de quatre glaciacions, q ue per ordre d 'antigor són:
segon és el de Y!LAPLANA ( 1985) que és 1'obra que culmina les
Gunz~ f\1indel. Riss i Würm, encara vigent avui dia.
investigac io ns sobre g lacia li sme comenyades a partir de
Albrecht Penck assigna una longitud de 25 Km (28 Km a partir
PUJG DEFÁBREGAS et át. (1979) amb !'obra del Patrimoni
de la topografia actual) a la g lacera d' Andorra i es basa en les
natural d 'Andorra i que es centra principalment al sector Norddescripc ions sobre les motTenes laterals que BLADÉ ( 1875) va
Occidental del país. El tercer és el treball de GÓMEZ ( 1980)
identificar a l'Obac d ' Escaldes i que estan relacionades amb l'esque, encara que no es limiti al sector andorra, sí que estudia alllavissada del Fener esdcvinguda al 1865.
guns sectors de les capyaleres deis vessants meridionals deis masL'cxtensió de la g lacera d'Andorra ha estat modificada i revisada
sissos de Calmq uerdós. Tossa Plana de Lles i Port Negrc.
diverses vegades des de !'obra de Penck. A principis del segle
Una de les mol tes aportacions de Marie Christine Pral sobre g laXX, Maurice C hevalier s itua el front glacial a 1030 metres, a
cialisme, és la resituació de la maxima extensió glacial al sud de
prop del poble de Santa Coloma (Cl-IEVALIER, 1906 i 1907),
Sant Juliá de Lória i, interpreta els sediments glacials de la
amb una extensió máxima d'uns 29 Km i una recessió d iscontíMargincda com una morrena de rctrocés. PRAT ( 1980) va deter-
"
"
1
3
Aigüerola
minar una fase de máxima extensió glacial, on va distingir un
estadi inicial d'expansió, un estadi d'estacionament i un de retrocés. Scguidament distingcix un no u episodi g lacial de postmaxim, central a les val Is altes del Princ ipal, i una série d'estadis
de retrocés atribuits amb reserves a l Würm. L"última fase g lacial
es va caracteritzar per geleres de circ i morrcncs de gclera.
Oins de l'escola francesa de geomorfolog ia, cal destacar tam bé
una serie de treballs realitzats per BECAT (1978) amb un mapa
geomorfológic de Casamanya, Segur i Coma O baga, PLÉE ( 1982)
sobre la geom o rfologia del sector d 'Enva li ra-P uymo rens,
BERNARD (1987) sobre el sector de is cims m er idionals
d 'Andorra i publicat per l 'lnstitut d' Estud is Andorrans de
Perpinya. E l final de la trajectória investigadora de l'escola francesa culmina finahnent ambla tesi d'estat de J. Bécat a principis
de la década deis noranta.
Dins de l'escola Catalana, amb VI LA PLANA i SERRAr ( 1979)
i VILAPL/\NA ( 1984 i 1985) s'inicien a l Principal els estudis
sobre glacia lisme basats sobretot en dades sedimentológiques.
També s'aborda el glacialisme des d'un ámbit més redui't i més
aprofundit. En aquest cases tracta de l'estudi sobre el glacialisme de les valls de la Yalira del Nord, on .loan Manel Yilaplana
detem1ina una fase de maxim aven~ glacial (fase de Segudet),
una de retrocés i estabilització (moment en el qua! es fom1a el
complex g lácio-lacustre de La Massana), una de retrocés generalitzat (fase deis circs) i finalment el Tardiglacial, amb el desen-
Nllm. 9- Fehrer JC)l)í)
volupament de glaceres rocalloses. La totalitat de les fases d etectades són associades per VI LA PLANA ( 1985) al darrer c icle g lacial als Pirineus sense atribuir-les cap edat absoluta ni una correlació amb la nomenclatura Alpina.
Les diferents fases glacials observades per V I LA PLANA ( 1985)
són aprofitades per BORDONA U (1992) per ampl iar e ls seus
estudis sobre els complexes glacio -lacustres deis Pirine us meridionals. Dins de la seva tesi doctoral Jaume Bordonau e labora un
model de genesi i reompliment de les cubetes glacio-lacustres,
aixi com un quadre cronológic de les d iferents fases glacials al
Pirineu, que consisteixen en una fase pre-máxim, situada abans
del 50.000 anys BP (Befare Prese11t, essent el zero radiocarbo nic
el 1950), una fase de máxima extensió glacial anterior als 31 .000
anys BP, una fase d 'estabilització sobre els 31.000 anys BP, una
fase de g laceres de vall anterior als 26.000 anys BP, una fase de
g laccres en al titud sobre els 13 als 16 Kanys BP, una fase
Tardiglacial entre cls 1O i els 11 Ka BP. Cal ressaltar que amb
aquestes datacions la fase de maxima extensió g lacial al Pirineu
és totalment diacrónica amb el maxim glacial d"Europa Septentrional i Nord América que va succeir entre els 20 i els 18 Kanys
BP i actualment, encara és un tema que no esta resolt.
Els treballs iniciats per David Serrat i Joan Mane! Vilaplana en
el camp del g lacialisme a Andorra, estan essent continuats per
TURU ( 1992), TURU et al. ( 1995), TU RU ( 1994a), T URU i
BORDONAU (1997) i T URU (en premsa) coordina! des de la
Va// del riu Gran Va/ira e1iti·e ALtovall i Sant Juli<i de LOria. En aq11est indret la val/ és fon;a es treta i la litologia del congos/ és calc.:oesquistosa i
d 'edat devoniana. A la munlanya de Rocafort{marge esquerre de lafotografia) s 'obsen>a a mitja pendent un rep/ti que s 'anomena Col/ de la Tilpia
i és formal pe/ confacte entre els c:alcoesquists devonians i unes p issarres }Osques d'edat siluriana. Per sobre deis materials silurians es pot
observar que la roca novament pren una tonalitat clara. que correspón 1111 altre copa materials devonians. El comacte entre ambJ¡1es litografies
es mecimic (falla), on el siluriájuga un paperde material incompetent pe! qua/ es desenvolupen les e.scates encavalcanls del sinclinal de Llavorsí
de POBLET (1987) i CAPELLA (1 988). El/el de trabar u11a litologia d ura (calcoesquists) i una tova(pissarres) ha/et propici lajOrmació del Col/
de la Tiipia (erosió d1ferencial). Aquest sector de menor pendent es por unir al 'altre costal de la vall on es troha l 'església de Sant Marti de Nagol
i, possiblement constitueixi un relicr.e de va// glacial en aquest punt. Fotografia per Valen tí Turu.
4
Aigüerola
Núm. 9 - Fr:brer 1999
secció de geo logia de l'lnstitul d'Estudis Andorrans de Barcelona.
TURU ( l 994a) aborda novament la problemittica de la máxima
e xtensió glacial a les val Is d' A ridorra i determina una extensió
de 34 Km per la glacera de la Gran Valira.
Per altra banda, els treballs iniciats per Antonio Gómez a inicis
d e la decada deis vuitanta, ha n estar seguits per G ÓMEZ ( 1990),
G IRON ELLA(I 990 i 1992), MATEO (l994)i ESTEBAN ( 1994),
coordinats des de la secció de geografia de l'Institut d 'Estudis
Andorrans de Barcelona.
La quasi totalitat deis treballs esm cntats quede n englobats d ins
d e PEÑA (1994) e n una obra recopilatória sobre la geomorfologia d'Espa nya i en GÓMEZ ( 1996). Aquesta ú ltima publicació
tracia sobre el relleu d ' Andorra i esta dins d 'una col·lecció de
temes monografics sobre el Principal d ' Andorra promocio nat pel
Govcrn d ' Andorra.
Fins aqui s ' ha n esmentat els diferents aurors que han abordat la
problematica de la geomorfologia d ' Andorra des de mi0a ns del
seg le XIX fi ns a finals del s. X X. Una evolució sembla nt ha pro-
tagonitzat la cartogra fía de la infonnació geológica del Principar, i sobre ella ens centrarem en c ls següents paragrafs.
Novame nt hom s'ha de remetre al treball d e LLOBET ( 1947)
que pub lica el primer esquema geológic exclusivament d ' Andorra,
frui t de les aportacions d ' en Llopis Lladó, Solé Sabarís i _d el prop i Salvador Llobet. Poc d esprés SOLÉ S A BARÍS 1 LLOPIS
LLA DÓ ( 1948) publiquen el que seria el primer mapa geológic
d ' A nd orra a escala 1 :50.000, amb la base topografica d 'en
Maurice C hevalier de 1925.
Fins a mitjans de la decada del 1970, moment en que el MI Consell General pub lica 17 mapes 1: 10 .000, la base topografica del
Principar sempre havia estat una assignatura pendent a Andorra.
Aq uesta eina de treball resul ta ser imprescindible per a qualsevo l
cartografia tematica, com ara la geológica. Com a exemple cal
destacar que la base topogralica de la cartografía geológ ica realitzada per l'escola Holandesa en el sector andorra (ZWART, 1965
i HARTEV ELT, 1970 ) fo u de co llita própia,ja que aquests autors
van considerar que la topografia existent no era prou acurada.
Aigüerola
Els primers esq uemes geografics del Principal daten de la darreri a del segle XV III , a mb un mapa a escala 1:60. 0 00 de
LENGELÉE ( 1777) i un altrc de PU IT G (1788) que aglutina la
Cerdanya, e l Palla rs i I' A rieja. A mi tjans del segle XIX , RIERA
( 1849) publica un mapa de les va lis d' Ando rra a escala l : 117.000 ,
contemporani a la primera topografia espanyola am b triangu lació moderna que substituta l'Atlas topográfico de Espw1a de
Tomás López publicat a l 18 I O (MA RTÍ, 1994, pag. 95). No és
fi ns a fi nals del s. XIX que es publica un no u mapa del Principal
realitzat per DEREVELL ( 1889) a escala 1:80.000, mentre que
a l país veí des de 1868 es duia a terme el mapa topografic d'Espanya a escala 1:50.000.
Pel que fa referencia a la Carie géologique détaillé de la France
s'agluti nen sectors andorrans vinculats a l' Ariege, com és el de
MUSSY ( 1870), ROUSSEL ( 1906), BERTRAND et al. (1912) i
MENGEL ( 19 13) a fi nals del s.XIX i principis del XX.
Pel que fa referencia al Mapa Geológico de Espaila, segueix una
evolució semblant a realització d ' estudis topografics e n aquesr
país. La cartografia geológica s'iniciá al 184 9 a escala 1:400.000
d'una forma letargica. Al 1870 fou novament impulsada per M .
Fernández de Castro (MARTÍ, 1994, pag. 94) i cul mina en l'edició del m apa geológic en setze fulls e ntre 1889 i 1892. Les prov íncies catalanes van ser estudiades per Lluís M' Vida! ( Lleida i
G irona), Lucas Mallada (Tarragona), Josep Mureta i Silví T hos
( Barcelona). Aquest últim autor fou el que realitza una obra de
marcada re fere ncia mine ro-geológica al Principal (THOS, 1884
i 1885a i b).
Cal fer esment que mo ltes de les referencies sobre la geologia del
Principal existents al segle XIX , tenen un caritcter marcadament
·.:::; ;:":.~ ·: ::
,':~-'...''~-''
-:.. . .... ,, CoHuvions
..
~
Nivel! de l ea asso fluvial o lacustre 1
+-
CoU de tronsftui!ncio
""';.. Substrat pulimento! i estriot
-...._.. Borro rocoso
~ Substrot
poleozoic indiferenciot
F IGU R..t, 3
Pcrfils ¡ c~quema gcomorfológic de la cubeía de La Ma.ssana
Figura d 'en V/LA PLANA (1985) on es mostren d!f"érent:; perflls interpretatius de la cuhera de la Masona. La secció /-/ ' correspon a un perfil realitzat a la
pan-Oquia d "Ordi110 0 11 es represe11te11 els sedimenls del fons de vall i els p rese11ts a Segudet interpretats pe1· loan Mane/ Vi/aplana com matefials formats a
partir d'una obturació lateral de la g lacera principal. La secciO /!-// ' representa un p efjil transversal a /'eix de la val/ on es representen e/s sediments
presents a La Gonarda i al JOns de va/l, L 'última secció correspon a w1 p erfil que compren el delta de Santa Ca terina i Ja morrena del 'Aldosa.
Sector de la Margineda des del Roe d 'EncÍar. Por observar-se
{'espadat del Roe de Parsoma que tanca la val/ d'Andorra la Ve/la. Al
peu del Roe de Parsoma es troba situada la morrena terminal de la
glacera de NUSSBA UM (1934). Fotografia per Valenti Turu.
5
6
Núm. 9 - Fehrer 1999
economic des del punt de vista de l'explotació deis recursos minerals del país, sobretot de la mena de ferro que eslava relacionada amb l'obtcnció de ferro dolc; pel procés conegut com el de
Farga Catalana i que ha estat estudiat de fom1a recent al Principat per SOLANS et al. ( 1993) i MAS ( 1993).
El camp de la mi ncra logia i la gcologia d ' Andoirn fo u tractat per
prime r cop per S ilví T hos i Codi na. A la decada de 1930 CLOSAS
( 1934) real itza un primer recull de localitats sobre els diferents
minerals existents al Princ ipal. E l següent inventari de minerals
presents a Andorra el realitza MATA ( 1984) i fina lment els treballs de TURU ( 1994b), T UR U i RIBES (1992a i 1992b), T URU
( 1994c), TURU i COLOMER (1994) des d' un prisma arq ueológic. Actualment s ' esta n duent a termc d iferents cstudis especilics
sobre m ineralitzacions amb interes eco nómic per l'escola de
Ba rcelona, com són AY O RA et al. ( 1990), SOL ER (1990 ),
ESPINOLA et al. ( 1996); aquest úl tim trebal l d irigit des de la
secció de geologia de l ' Institur d ' Estudis A ndorra ns de Barcelona .
La cartografia geológica més actualitzada del Principal d ' Andorra
es deu al BRGM francés ( BESSON, 1992 ), q ue const itueix
basicament un mapa de síntesi de la cartografia ex isten! a finals
del segle XX a escala 1:50 .0 00 i que esta continguda en el full
256 de l' Hosp italet a escala 1:80.000. Aquesta cartografia es basa
en els treballs de H. J. Zwart, G.W. VERSPYCK ( 1965) i J.J .A.
Ha rtevelt per la gran part deis materials de baix i m ig grau metamórfic del territori andorra, E. Raguin i J. P. Destombes amb l'aj ut
de la cartografia de Van der Eeckhout pel sector més septentrional del Principar (A rcalis, Rialb, Ransol, Val! d'Incles), A. A utran
pels seus estudis sobre les intrusions granod iorítiques i R . Vyain
per una fotoinrerpretació de les fomrncions superficials i els accidents tecton ics m és destacats.
A partir de la síntesi de Maurice Besson hom s ' assabenta que les
bases de la carrografia geológ ica andorrana foren assentades per
l'escola Holandesa (ZWART, 1965 i HARTEVELT, 1970) a les
decades deis anys 1960 i 1970. De fonna contemporania Noel
LLO PIS LLA DÓ ( l 967a i b) va efectuar la cartografia del Principal a escala 1:25.000, cartografía que ha estar molt poe di fosa i
sense seguidors, ja que l' autor de la mateixa va morir de forma
pre matura en un accident.
De forma recen!, s'han desenvo lupat diferents tesis de llicenciatura i doetorals des de la uni versitat Autónoma de Barcelona al
Principar sobre els materials Paleozoics com són els treballs d'Orio l BOU (1988) al dom de la Rabassa i d 'lgnasi CAPELLÁ ( 19 88)
en l'estructura del sinclina l d e Lla vorsí entre els ri us Civís i Va lira.
Ig nasi Capella ha continua! e ls seus estudis sobre la deforrnació
deis materials del Paleozoie, realitzant linalmenl la tesi sobre la
variació de l'estil estructura l al Pirineu central i oriental (CA PE LLA, 199 1), a mb la publicació de CARRERAS i CAPELLÁ
( 1994) i CAPELLÁ ( 1997).
Des de la universitat Central de Barcelona POBLET ( 1987 i 1990)
també estudia el sinclinal de Llavorsí al sector occidental del
Principal, A lt Urgell i Pa lla rs Sobira , amb publ icacions com
CASAS i POBLET (1 989) i PO BLET i ENRIQUE ( 1990). El
sector meridional del Prin cipar ha estat estudiar per SOLER
( 1990), amb especial émfasi en el contacte entre el cos intmsiu
d ' Andorra-Mon tLluís i el Paleozoic amb la publicació de SOL E R i E N R IQ U E ( 198 9 ), SO LER i AYOR A (1991 ),
CARDELLACH et al. ( 1992). Tant Josep Poble t com Albert So-
Aigüerola
Núm. 9 - Febrer IYY9
ler i al tres autors publiquen en CASAS et al. ( 1989) sobre la
disposició estructural deis materials Paleozoics en el sector meridional d ' Andorra, Pallars i Cerdanya.
Per altra banda, també des de la universitat Central de Barcelona,
Jordi CIRÉS (1986) i Gemma ALÍAS ( 1990) esrudien el sector
septentrional d ' Andorra, les estructures dómiques deis massissos de l' Aston i l'Ospitalet. En ALÍAS l CJRÉS (1994) es pot
trobar un resum deis seus estudis. Aquests últims autors també
han tracia! l' anticlinal de La Massana C IRÉS et al. (1990) i han
publica! temes específics del seu sector de tesi en CARRERAS i
CIRÉS ( 1986) i ALÍAS i LIESA (1992).
·Coma resum de la história geológica d' Andorra es pot dir que el
substrat rocós és formal per materials pre-hercinians, que han
estat afectats perla tectónica i el metamorfisme regional, generar
en l'orogénia Herciniana fa 320 m ilions d ' anys (ma.). Aquest
metamorfisme regional és més intens en la part nord del Principal que en la part sud del mateix. La litología que presenten els
,materials pre-hercinian s a Andorra pot ser sil icatada o
1calcosilicatada. L' edat deis materials silicatats comprén el Cam,briá, l'Ordoviciá i el Siluriá (600-400 ma.), així com també el
Carbonífer pre-Herciniá (35 0-320 ma.), mentre que e ls
,calcosilicatats queden compresos dins del Devonia (400-350 ma.).
-Tots aquests materials pertanyen a l'era Primária o Paleozoica.
1Als finals de l'orogénia Herciniana, entre el Carbonífer superior
1fins al Permia inferior (3 18-290 ma.), una série de materials
1magmatics de composició granítica i granodiorítica intrueixen
1els materials Paleozoics, per formar batolits de dimensio ns
1decaqui lo métriques. Posteriorment l'orogenia Alpina (65 rna.)
Jfou la responsable de I'aixecament de la serralada Pirincnca. La
progressiva elevació deis materials que formen el substrat del
Principal fou el producte d'una tectónica compressiva, que produí el lliscament de la majoria deis sedirncnts dipositats entre els
A
Pre -Hercymon
rocks
-
t:':'·11
CJ2
0 3
LJ5
50Km
1-=14
B
10
Aigüerola
NUm. 9 - Fehrer 1999
320 i 65 ma., per formar cls pre-Pirincus. Seguidament, el regim
tectónic passa a ser distcnsiu i es fonna la depressió de la Cerdanya
i la depressió de la Seu d ' Urgell, ambdues d'edat Neogena.
Finalrnent, els processos erosius extems modelen el relleu general per l'orogénia A lpina. El procés que més ha influi·t en les
actuals fonnes de les va lls andorranes ha estal, sens dubte, el gel
de les diferents glaciacions quaternaries.
Si bé gairebé tothom está d'acord amb aq uesta evolució, si que
existeixen discrepimcies en e ls orígens d'aquesta historia geológica, tant pel que fa a l'orogénia herciniana coma !'alp ina. No
obstant, al sector conegut antigament com Pirineu axial, la discussió se centra basicament en !' origen i evolució de l'orogénia
herciniana. Els defensors d'una i altra posrura es poden dividir
per escoles que de forma tradicional han estudial el Pirineu.
Seguint les idees de J ULIVERT ( 1986) de l'escola Catalana, la
serralada 1-Ierciniana, per les seves dirnensions, era perfcctament
comparable a les grans scrraladcs actuals (Andes, Alps, H imalaia),
i aixo només es pot copsar si es mira a escala continental. Al
continent Europcu es rcconeixen fragments d'aquesta serralada
en els orógens alpins, com els Alps, Pirincus, les Bétiques, amb
la sobreimposició de la defonnació al pina, i en I' Europa estable
(Massís Central Frances, Mass ís Hespéric, Massís Rená, massissos Mancclia i Domnoniá) sense cap modificació substancial des
del final de I'Era Paleozoica. El relleu de la serralada que es va
formar com a conseqüéncia del cicle Hercinia, va quedar totalment erosionada a finals del Paleozoic. A l'inici de l'Era Mesozoica, es produí la segmentació deis continents, per un sistema
de horsts igrabbens, semblants al sistema actual del rift d' África
Oriental, a escala crustal, i es fonna un ocea entre els continents
segmentats (Ocea Atlantic).
Per imaginar-se e l tra9at de la serralada 1-Ierciniana, cal retornar
els diferents blocs continentals a la seva posició que tenien al
20Km
1~11
l·k 1. -
S truC'tural !'Okt"td1 of lht> ( :f"nlral and [astf."rn l'yrcnf"~s.
A : l . PHlt•(1~1·n1• fnrPl:tnd hnsin!<>: 2. all1w1h1mous 1·(1\'t•r: :t. srrlimt•nlttry ttml 111t' lasrdim1·n!HI) ¡irr-llrrryniiln nit•ks: ·1. J!nt•iss : ~'- inlrusi\'t' gmr11uliorites.
and n•lakd it?n1•011s nwks: H. .\ lpim· lhrusls : 7. fault s.
H : 1. :\1•of.11'11t' : 2 . pol'l-1 lt·n ·~ nian nwk.;: :t st·dimt·ntary 1md r11t•las1·d i11lt'11\ary ¡m·-1IPrcynian rm·ks: -L ~nri¡;¡s; ;,, intru"iq• J!rnnodiorilPS amf n •la1erl
i!!llt'OUS l"Ol '~ S: fj, J{nt ·~niun lhrusls: i. :\lpint· thru::.ts: 11 . faults.
F11 :. 1. -
Schéma 1lructurol d e1 Pyrenée• orienlale1 el centrole1 .
.4 : 1. hus,.,j,¡¡¡ palt>o¡!hw.'! rFr11•11ru-puy.\·: 2.. r_·out'f'rtun• (/llud1torlf': :l. m11tt'riuux fJrt;.Jiprr:·niP11 sédinwnwirP "' mPt11~·etJimp11win•: -J. ¡lllei.'!s: 3: J!rmúloi"drs
irurmnf" 1•1 m1·hr,.· ma¡t1twfiq1w."
fl ; / . .\Pr1¡!P11r;
:!.
o,.,s11cié<'-~.- (i. rJwraurlwm1•111."
materüwx ¡10...1-h1>r<'.wlirr1.,·;
.1. mntérfoux
11/p¡,1s: -:. fni/IN1.
¡irP-h t'rt'ytl Í<'ll ." _,,prfimP11taim.,· PI mtlta.widimP11t11in>.~;
roclws nw~m,,tit¡ul'." n.•·.iinriP,,..c fi. 1·/wr ·mrrlu•mp11f.~ lwrl')'llÍPn.,·:
J. /OIC'i.~.~.- .i ¡rm11itoi'de." i11trus1fs t•/
7. rhr1•rwrhn11err1.,· alpins: H. fflifles.
Figura de CASAS et al. (1989) on es mostra la cartogrC1jia del Pirineu a11ome11at «axial» en el seu sector meridional, on s 'observa la distribuciO deis
materia Is més anties al nord i e/s mes moderns al sud.juntament amh la situació deis batólits granítics s.I. El Principal es l'itua entre el massis de/ 'Hospitalet
i la unilat del Segre. L'estructura geológica d'A11dorra estOformada per una serie d'anticlinals·(dom de la Rabassa, anticlinal de la Massana i l 'Ospitalet,
on en aquest últim indret afloren els materia Is més anticl) i, sinc:littals (unitat de Llavorsí de Tor). Aquests materials van ser inh-uílsper batOlits granodion'lics
com el d 'Andorra-Mont lluis. afinals de /'orogenia Herciniana.
Fotocomposició d 'un ajloramenl de sediments existents a Santa Coloma i que \'ª" ser citats per p rimer cop per NUSSBA UM (1956). A la prese111.futogrujia es
poden observar uns sedimems llitats a la base del wlús que corre.sponen als materia/s jlzwioto,.rencials de NUSSBA UM (1956). Per sobres 'identifica una capa
de granulometria gro/lera sense estruclures sedimentilries, capa que ha eslat inte1pretada per NUSSBAUM (1 956) com un sediment moirenic. la capa inferior
ha estat estudiada des d 'un punt de vista sedimento/Ogic per l'au101; al'l'ibam a la conc/usió que aquests materials són g/Gdojluvials i els aporls de1rilics
provenen d'unu conca 011 la litologia predominantes la ígnea {val/ del Madriu, Va/ira d'Orient). Aque.u}Ct implica que la val/ de la Va/ira del Norcl deuria eslur
obturada en el moment de la sedimentació de la ca'pa inferior. Fotografia per Valentí Turu.
7
8
Aigüerola
NUm. 9 - Fcbra1999
fina l del Paleozoic; així Ja restitució més impo11ant q ue cal fer és
el lancament de l'Atlántic, a fi de col•locar América del Nord i
del Sud adjacenrs a Europa i África respecti vament. A Europa, la
serralada continua amb un tra~at subrectilini des del Massís de
Bohémia cap a J'oest. a través del Massís esquistós Rená, Selva
l\egra, Vosges, Odenwa ld, fins al Massís Cent ral franccs, a l
Massís Armorica, i massís Hespéric on la Serralada Herciniana
g ira i pren Ja forma d ' un gran are, que ha esta! anomenat
lberoannoricil. Aquest are és comparable als ares que descriuen
les serralades més modernes del sistema al pí, tals com 1'are d eis
Carpats orientals, Carpatobalcánic, el de Gibraltar o bé el deis
Alps marílims. Des del Massís de Bohémia cap a l'est, Ja SerraJada possiblement fo nna un are simétric a )'are lberoannorica,
fins en lla¡;ar amb els Urals, mentre que a J' extrem occidental
d'Europa, al sud de Ja peninsula Ibérica, Ja Sell"alada Herciniana
q ueda tallada pel fronl bétic, i possiblement Ja Se1Talada di buixés un al tre are en sentit contraria J' lberoannoricá. que en llac;ava amb les Mauritánides i els Apalatxes.
En l' evolució de Ja fonnació de Ja serralada, de forma simplificada, es poden diferenciar tres períodes: el primer, preorogénic,
sense compressions importants; orogénic en sentit ampl i, en que
es produi"ren les deformacions, el metamorfisme i Ja intrusió deis
granitoides; i tardiorogénic, en el qua) Ja serralada, ja constitui·da, fou simplement destrui"da d'una manera progressi va per J'erosió. Durant el te mps preorogi:nic ti ngué lloc una complexa sedimentació, en general de poca fondaria, i ocorregueren diversos
e pisodis de vulcanisme. La dinámica de 1'escor¡;a durant aquest
temps fou probablement controlada per processos extensius, que
dona lloc a ls evcnts volcánics comenta ts, i a Ja intrusió de
granitoides. El període orogénic comcnc;á amb els primers signes
de compressió, que en el Massís Hcsperic es detecten a partir del
Carbonífer, peró en el Massís Central francés comen~a a partir
del Devoniá. El desenvolupament de J'orogénesi es caracterítzá
per una successió de fases de defo nnaeió, juntament amb el metamo rfisme, que afectá solament les zoncs internes de la serralada i Ja intrusió de granitoides. En línics generals, a Ja serra lada
hi ha un g rup de «granitoides vells», intrui"ts després de Ja primera fase de deformació, peró anteriors a les fases tardanes. en nivells on e l metamorfisme regional era alt i un grup de «granitoids
joves», intrui"ts postcriormcnt a les últimes deformacions, que van
arribar a ni vells més superficials en l'escorc;a. Des d'un punt de
vista geoquímic , po de n ser di vid its en dos g ru ps : a) el d e
granitoides calcoalcalins (esscncialment granodiorites), d ' origen
profund, que es van intruir quan ja havia cessat el metamorfis me
regional; b) un grup de granits de tendéncia alcalina (granits de
dues miqucs), més soms que els anteriors, fonnats a partir de
fusions en cls ni vclls mitjans de l'escor~a, gn\cies a l'aponació
calorífica que va provocar també el metamorfisme regional.
A Ja Serralada Costanera Catalana i a ls Pirineus, els «granitoides
joves» són els més abundants; únicament hi han granitoidcs vclls
en les Guilleries, en el nucli del do m de l Canigó i en d ' altres
ilrees d'alt grau metamórfic. peró en el Massís Hesperic ocupen
grans extensio ns.
Pel que fa referéncia a les intrusions magmátiques, per l'escola
Catalana el quimisme calcoalcalí ct'aquestes, típic de les zones
on hi ha s ubd ucció de J' escor~a oceánica per sota de J'escor,a
continental, ha portal a CARRERAS ( 1986) a pensar· en Ja gene-
J .-M. CASAS. F. DOMINGO. J. POBLET & A. SOLER
Cadi u.
S-N
1
Segre
u.
Llavorsi u .
lri~
2~·(;.·.•:. .:
a
Ca dí unit
Se gre unit
Lla vorsí unil
30
b
e
d
LLAVORS I UN1T
fu;. 1J. -
SEGRE UNIT
CAUÍ UNlT
Conceplual cross· sections illu1tlrating the stn..1cturaJ relationships between the Cadí. Segre and Lla\IOrtÍ units.
1. Post-H~rcynian ror:ks; 2. Silurian. u~vonian und rn·· Ht>rrynian Carhonikrous: 3. L;flpl:'r Ordo\'ician and Carnbro-Ordovic:ie-n; 4. Alpinc 1hrusts;
5. l ln<"ynian thrusts.
Fu:. 13. -
Aigüerola
Coupe1 téol0Kique1 concepluale1 m onlrnnl (e1 relation1 1lructurole1 enlre le1 uniM• du Cadi, Se6"8 ef Uaro,..í.
l . :WntP.rimu post-herryrlif>n.~; l . .''iilririf'n , /Jhoniet1 ('l CnrbonijPrP prt>· h~rr.yniM: J. Ordovicien sup erieur Pf r:r1mbro-Ordovicien : 4. ChPVaucheme111.c
(l/pin:<: 5. ChPmut·hPml'nfs h ercyniPm.
Figurad 'en CASAS et al.(1989) 0 11 es mostren els passos de deformació deis materials de lt1 zona Axial del Pirineu a partir de l 'orog€11ia Herciniana i Alpina.
Lo primera figura (a) representa / 'esta/ del sector meridional afinals de /'orog€nia Alpina, on es poi observar una .'ierie d'escates encavalcants de ~ifereltls
edats ¡ 1111 efecte de «tilting» cap al sud de tola / 'estructura produiGa per /'última orogi!nia. A la sego11a figura (b) s 'esgrimeix l 'erosió deis materials de la
sen·a/ada Herc;,riana i la sedimemació deis materials Me<;ozoics i del Paleozoic superior post Hercinians. A la tercera.figura (e) es mostren els e11cavalcame11ts
produrts a / 'orogenia Herciniana després de que aquests material.~· hagin es/al plegats en els primers estadis orogC11ics (figurad).
9
10
Núm.? · Fehrer 1999
ració del magma d'aq uests cossos intrusius pcr un tipus de procés subductiu, on hi ha una generació de magma básic en profundital que puja per diferéncies de dcnsitat i fon parcialment J'escor,a continenral, es batTeja amb aquesta i produeix que el magma es tomi més félsic. El model adopiat per J ULIVERT ( 1986),
J ULIVERT i MARTJN EZ ( 1987) i JULIVERT ( 199 1), és el de
que Ja serralada rcspon al model col- lisional, en on un conli nent
de J' Europa meridional ha uria col·lisionat amb un continent
no rdcuropeu. ja que hi ha indicis de )' existencia d' antics oceans
tancats i vellcs zones de subducció que podrien situar-se en el
canal de Ja Mimega, Galícia i prop de J'illa de Croix . Segons
aixó. J'csquema seria més complex que el d'un sol oceá Mitjá
Europeu tancat per Ja col· lisió deis continents que el Jimitaven.
La Serralada Herciniana podria ser el resultat de J'evo lució de tot
un mosaic de microconti nents i arees oceaniques de dimensions
petites o mitjancs.
L'escola francesa de Montpe ller, amb MATTE (1986), MATT E i
MATTAUER (1987) i MATTE i BCRG ( 1981) també pensen en
el tancamcnt d ' un ocea per subducció. Aquests autors consid eren
que J'orogenia herciniana te un carácter compressiu. típica d'un
orogen de coJ.Jisió. De fct, c ls estudis de VJTRAC-MICl-lARD i
ALLÉG RE {l975) revelen q ue el massís d' Andorra-:vtont Lluís
és el producte d 'L111a barreja de material crustal (de caire félsic) i
mantél·Jic (de caracter bas ic). Els estudis de V IELZEU F i
HOLLOWA Y ( 1988) revelen que el 40% deis granitoids prové de
Ja fusió de metasediments pelítics.
L'escola francesa de Tolosa, SO ULA el al. ( 1986) i POUGET
( 199 1) opinen que la fonnació d'aquests cossos és producle d' un
procés diapíric que al fond re's 1'escon;a pcr 1'anatéx ia indui"d a
perles inrrusions de magma bilsic i ultrabásic manlel·lic, q ue per
diferéncies de densi tat es van intrui"r dins deis matcrials Paleozoics, van generar un metamorfisme regional que es va desenvolupar poc abans i_durant l' estadi compressiu de máxima deformació.
L'escola anglesa, amb WJC KH AM i OXBURGH ( 1985, 1986.
1987a i 1987b). proposen un rijii11g d'escala crustal, per explicar e l metamorfisme de baixa pressió i alta temperatura típic de
J'Herciniil deis Pirineus, acompanyat d'intrusions deri vades de
magmes mantel·lics amb anatéxia crustal. Aqucsts autors consideren que l' orogenia herciniana és de caire d istcnsiu, típic d'un
abombament litosféric q ue comporta un sistema de rifis en superficie, producte del gradicnt geotérmic anómal pcr intlucncia
deis magmes rnanté l·lics.
L'cscola Holandesa inlerpreta que les estructures defo1matives
del P iríneu Hercin ia tene n el seu origen en una tectónica
extensional , com són els cstudís de Van den EECKHOUT ( 1986).
Van den EECKHOUT i ZWART (1988), GJBSON (1991). Per
aquests autors les zoncs profundes de la crosta herciniana que
atlora en cls Pirincus, es van formar pel desenvolupament d ' una
zona de cisalla d'escala crustal, fo rmada extensionalment; que
és un model similar al proposat pcr W ICKHAM i OXBURGfl
( 1985 i 1986). Per VlSSERS ( 1992) l'orogenia herciniana es desenvolupa en dos estadis: a) un primer estadi ct'escur~arnent i engruiximent crustal, retlcxat pel d esenvolupament d 'encavalcamcnts i fo liació sub-ve11ica ls de Ja supraestruc1ura, i b) un estad i
ta rdá am b el descnvolupament de semigmbbens per extensió
crustal, amb Ja fonnació de les fo liacions sub-horitzontals de Ja
Núm. 9 - Fehrcr 1999
Aigüerola
infraestructura, e ls doms mctamó rfics (Asta n i
!'H o s pitalet), separa t s pcr c i salles d 'csca la
crusta l. Aq uestes estructures es d e senvolupe n
qua n hi ha l' e mpl a<;ament m ass iu d'intrus ions
gra nod iorí tiq ues, p roducte de la fusió i barreja
de la c ro sta infe rior. L.'extens ió va comenc;ar poc
despres de J'estadi de plegament de is materials
construcció d e l cinturó orogenic en e l SO
d 'Europa sembla incons iste nt a m b Ja idea d'una
extensió condui'da pe r forces extemes a Ja crosta
Pirine n ca .
Pera J'escola Holandesa a mb V ISSERS ( 1992),
les dades estruc rurals, Ja n atura del metamorfism e (a lta te mperatura i b a ixa pressió), Ja m agni tud de 1'a ixecam e nt ( 1O Km segons e ls m odels
dei s sedi ments continentals d e semigrabens, indica un colap se gravitatori d'una gran columna
litosforica e n el mantel!.
Una vcgada a rriba ts a aq uest punt s ' a rriba a la
Vista de la val/ de la Va/ira del Nord des de la carretera del Coll d 'Ordino. En primer p/a es
observar la vi/a d'Ordino, sector que ha estat estudia! principalment per PRAT (1980) i
VILAPLANA (1985). A partii- d 'aq11est sector el front de la ge/era d'Ordino va fer diferents
aven<=os cap a la canea de La Massana, tal com descriuen TURU i BORDONAU (1997).
poi
Fotografia per Valentí Turu.
conc lusió que e ls estudis sobre la geología i Ja
geomorfologia a l Pirineu i, pe r exten s ió a l Princ ipal, cstan e n
ple na evolució, amb una dialectica canden! a partir d e is estudis
d e dife re nts uni vers itats . Apoca poc Andorra va pre ne nt c onsciencia d e Ja seva riquesa natural i com en<;a a se r e studia d a pcr
gent d ' aquí, no obstan! e n cara cal estructurar i can al itzar aquests
estudis si e s vo l garantir un bon resulta! deis m ateixos i difondre
Ja infom1ació de forma local i g lobalment alhora.
BIBLIOGRAFIA CITADA
A LÍ AS, G. ( 1990) EL M ETAMORFISM E REG JON /\ L HERCI NIA
DEL SECTOR SW DELS MASSISSOS DE L'ASTON l DE L'OSPITALET
(PIRIN EU CENTRA L). Tcsi de Lliccnciatura. Un ivcrsitat de Barcelona
(inedita ), t J8pp
A LÍAS, G. i LIESA, M. ( 1992) Secue11cia de reacciones 111e1a111ór/icas
en las roca.\· de grado medio (: ona and-sr-cd) del extremo SO de los ma.cizos
del Asto11 }' del Hospitalet (Pirineo Ce111ral); ACTAS DEI. llJ COl\'GR.
GEOL . D E ES PA ÑA Y V il CONG R . L AT I NO/\M . D E GEOL.
SIMPOS IOS. t. 2, 19-28
ALÍAS. G. i C JRÉS, J. ( t 994) Geologia del basamcnt herciniá del NW
d'Andona; Amwls 1992 de / 'fnstit11t d't:'ltudis Andorrans, Barcelona, 6185
AY ORA, C.; CARDELLACH. E. i DELGADO. J. ( 1990) Gold-bearing
hedenbergite skams from thc SW conlact of lhc Andorra granitc (Central
Pyrenees, Spain): Mineral Depo.<iw. 25S. 59-68
BECAT, J . ( 1978) MAPA GEOMOR FOL ÓG JC. 1:1 5 .000,
Ci\Si\MANYA. SEGUR. COMA O BAGA : lnstitut d'Estudis Andorrans,
Perpiny•i
13ERTRAND. L. ; MENGEL, O. i LONGC HAMBON, M. ( 19 12 )
FEU ILLE L' HOSPITA LET N" 256. DE LA CARTE GÉO LOGJQU E
DETAILLÉ DE LA FRANCE A U 80.0ooe ET NOTICE EXPLICATJVE.
Escala 1:80.000. Paris
BERNARD, L. (1987) RECERQUES GEO:vtORFOLÓGIQUES SOBRE EL.S PLANS DEL SUD D' ANDORRA: Jnstin11 d'Estudis Andorrans. l'eqJinyit, 126 pp
BESSON, M. ( 1992) CARTE GÉOLOG JQ UE DE LA fRANCE
( 1:50.000). FEUILLE FONTARGENTE (1093); BRGM. l\oticc explicative
de BESSON, M. avec Ja co llaboration de SOULE J.C., Orleans, 35 pp
BLADÉ, J.F. ( 1875) ÉTUDES GEOGRAPHIQUES SUR LA VALLÉE
D' AN DORRE ., Uni verselle, París, 97 pp
BORDONAU, J. ( 1992) ELS COMPLEXOS GLÁC IO-LACUSTRES RELAC IONATS AMB EL DARRER C ICLE GLAC IA L ALS
PJ RIN EUS. Geoforma, 25 t pp, Logro11o
BOU, O . ( 1988) Li\ ESTRUCTURA GEOLÓGICA DEL DO:vl DE
LA RABASSA : PIRIN EU CENTRAL, ANDORRNCATA LUl\YA; Tesi
de Lliccncian1ra, Faculta! de Cicncies. Secció de Geología (lnedita), 132
pp
CAPELLÁ, l. (1 988) EST UDI ESTRUCTUR/\L DEL SINCLINAL DE
LL/\VORSÍ ENTRE ELS RIUS C IVÍS 1VALIRA(A'J DORRA-LLEIDA);
Tesi de Llicenciaturn de la Facultat de C icncics, secció de Geologia de Ja
Universitat A utóno nrn de Barcelona (lncdita), t 04 pp
CA PELLA. l. ( 1991 ) VA RIACIÓ DE L' ESTIL ESTRUCT URA L A
L'J-I ERCIN tA DELPIRI NEU. fN FR AESTRUCTURA-ZONA D E TRANSJCIÓ-SUPRA ESTRUCTURA; Tcsi dotoral, Fac ultar de C ii:nc ies. secció
de Geologia de la Universitat Autónoma de Barcelona (InCdita), 160 pp
CAPELLA, l. ( 1997) Strain analysis in the A xial Zone ofthc Variscan
Basement ofthe Pyrcn!.:es; Geologie e11 i'v!ij11homr, 75, 361-37 1
CARDELLACI 1, E.; AYORA, C; SOLER, A. i DELGADO. J. ( 1992)
The origin of fluids in volved in thc fonnation of gold-bearing skams ofthc
Andon<1 granitc (Ccntrnl Pyrenees. Spain): sulfur isotope data: Mineralogy
and Pet1vlog1·, 45. 18 1-193
CARRERAS, J. ( l 986 ) Els gra11itoides '1erci11ia11s i les 1VquesJilo11ümes
associades: GEOLOGIA l. HISTORIA NATURAL DELS PA'iSOS Ci\TALANS, Enciclopédia Catalana (Ed.), Barcelona, 154-1 57
CARRERA S, J. i C IRES, J. ( 1986) The geotogical significancc of rhc
western tennination of the Mercns fault at P011 Vell (Central Pyrcnees);
recto11oph_r.<ics, 129, 99- 114
CARRERAS. J. i CA PELLA. l. ( t 994) Tcctonic lcvcls in thc Paleoz ic
bascment of the Pyrenees: a rcview and new interpretation: Jounw/ of
S1mct11ra/ CeolofJ! ·. V. 16, N. 11. 1509- 1524
CASAS, J.M.; DOMINGO. F.; POB LET, J.: SOLER, A. ( t 989) On the
role of the Hercynian and Alpine 1h111sts in the Upper Palcozoic rocks of
thc Central and Eastcrn Pyrenees; Ceodi11a111ica Acta. (3), 2, 135- 147
CASAS. J.M. i POBLET. J. ( 1989) Essai de restirutio n de la défonnation
Aigü erola
dans une zonc avcc plis et che\·auchemcnls; le «sinclinal de LJa,·orsi )>.
dans les Pyrénées centrales ( Espagne): C. R. Acad Sci. Paris. t. 308. séric
ti , 427-433
CASAS . .l.M.: DOMINGO, F. POBLET J. i SOLER, /\. ( 1989) On the
role of thc Hcrcynian and Alpinc thrusts in the uppcr Palcozuic.: rocks of
the Central ami Eastcm Pyrcn\!cs: Gevdi11a111ica Acta. 3. ], 135-147
CHEVA LI ER. M. ( 1906) Sur les glaciers Pleistoci:nes dans les vallécs
d'Andone;Cte. R. .4cad. Scie11ces, T. XL I. 662-663
C HEVALIER, M. ( 1907) Les glaciaircs Plcistocénes dans les Vallées
d'An<lorrc:Re1: Scie11ti/ique (rei'. mse), N" 23, T. V IL 501 -502
CH E\li\ LI ER, M . ( 1924) Contributio n á J'en1de des Pyrénées. Note
sur les tem1ins Nt:ogCncs des Vallécs du Valira, Butl/. de la l.C.H.N.. Vol.
IV. N" 9, t 77- 190
CHEVA LIER. M. ( 1925a) ANDORRA. Ed. Dardcl. 106 pp. Chambéry
CHEVA LI ER , M
(19 2 5b) CART E TOPOG R/\ P H JQ U E
D'ANDORRA. Esca la 1:40.000
CI IEVA LI ER. M. ( 1926) ES>ai sur la physiographic de Ja Catalognc.
Les fonncs topographiques et Jcurs rclations avec Ja stmcnirc gCologique.
Leur cvolution pendant les temps q uatemaires. 8utl/. l.C.H. N.. Vol. XXVI.
25-4 1
CIRÉS, J. ( 1986) ESTUDI D ELS T ER RE'lYS METAMÓRFICS D E
L'ACAB/\MENT OCCIDENTA L DELS MASSJSSOS DE L'ASTON 1
DE L'llOSPITA LET. 1 DE LA SEVA R ELAC IÓ AMB LA FAIX A
MIL·LON ÍTICA DE MERENS (EL S ERRAT. ANDORRA). Tesi de ll icenciatura de la U niversital de Barcelona {lnCdita ). 9 1 pp.
C IR ÉS. J.; A LÍAS. G.; POBLET, J.; CASAS. J.M.; ( 1990) La es1111ctura del anticlinal de La Massana ( Hercíni co del Pirineo central ):
Ceogt1ceta, (8 ), 42-44
C LOSAS. J. ( 1934) Darles pcr a la minerntogia d'Andorra: 811tlf. lnst.
Cat. Hist. Nat .. T. XXXIV, 240-248
DALLONI. M. ( 1930)Étude géologique <les Pyrénées Catalanes. A1111.
Fac. Scien. Marseille, T. XX VI, Fase. 111. Vol. 1, 373 pp
DEREVELL. F.H. ( 1889) Cartc ropographique. Esca la 1:80.000
van den EEC KHOUT. B. ( 1986) A case study o f a mantled gneiss
antiform. the Hospi talet massif, Pyrcnccs (Andorra. Frnnce): Geolgica
Ultraiecti11a, (45). 196 pp
van den EECKHOUT, B. i ZWART, H.J. ( 1988) Hercynian crustalscale extensional shear zone in the l'yrenees. Ceulogr. ( 16). 135-1 38
ESP INO LA . M . R .: SOL E R . A . i AR C OS . D. ( 1996) Las
mineralizaciones de wolframio asociadas a la granodiorita de Sama Coloma (An<lom 1): Ceagacew , 20 (7), 1586· 1589
ESTEBAN. A. ( 1994 ) Primeres da<les sobre J'cvolució de Ja vcgetació
a In va l! del Madriu duram l' lloloce superior: Amwls 1993 de /'/nslitw
d 'Esmdis A11dorra11s: Barcelona
FO NTBOT É. J.M .: SOLÉ. L y ALI MEN. 1-1. ( 1957)LI V RET GU IDE
DE l..'EXCU RSION NORD PYRÉNÉES , véme Com. lnter. INQUA, 107
pp. Barcelona
GIBSON. R. L. ( 1991) Hercynian low-prcssure-high-tcmperature regional 1nctamorphism and subhoritzontal fuliation dcvelopment in the
Canigou massif. Pyrenees. Frnncc -Evidence forcmstal cxtcnsion-: Geology.
( t 9). 380-383
G IRON ELLA. A. ( 1990) Estudi geomorfológic prcvi de Ja vall deis
Cortals d 'Encamp; A111wls 1990 de l '!nstirut d 'Esltu/;s A11dorra11s.
Barcelona. 35-50
G tRON ELL.A, A. ( 1992) La inc idéncia deis princi pa ls elemcnts c limátics en el modclat: el cas <le la conca deis Cortals d'Encamp (Andorra ):
Annals 1991 de l 'l11sri1111 d"Ewutfo· Amlonwrs . Barcelona, 29 - 48
GÓ MEZ. A. ( 1980) ESTUDIO G EOMORFO LÓGICO DEL PIR INEO
CATALÁN: MORFOGÉNESIS GLAC IA L Y PER IGLAC IAL DE LOS
A LTOS N I VE LES Y VERTI E NTES MERIDIO NALES DE LOS
MACIZOS DE CALMQUERDÓS. TOSS/\ PLA NA DE LLÉS Y PORT
NEGRE (CER DANYA-A LT U RGELL ): Tesi del Dcpar1amcnt de Gco-
mes glacials i perigacial; A1111a/.\· 1990 de/ '/11sri1w d'Estudis Andmnms .
13arcclona, 13-34
GÓMEZ. A. i VI LA. V. ( t 994) L'ap011ació científica de Salvador Llobet
al coneixemcnt geogrMic d'AndoJTa: A1111als 1991 de/ '/m·1i1ut d'Estudis
.·l11dorra11s. Barcelona. 13-41
GÓMEZ. A ( 1996) EL REL LEU ANDORRA, MORFOLOGIA GLACIAL 1 PERJGLACIAR; Monogralies de geografia, T. 11 1, 125 pp
HARTEVELT, J..l.A. ( 1970) Geology of thc upper Segrc and Valira
valleys Centra l Pyrenees. Andon a/Spai n. Sheet 1O. leidse Ceo/. Med. .
45, 167-236
l:v! BRI E, J . i IMBR IE. K.P. ( 1994) ICE AGES. SOLV ING THE
MYSTERY: Harvard Univcrsity Press. London, 224pp
JULI VERT. M. (1986) la sffralada Herci11i1111a; HISTORIA NATURAL DELS PAfSOS CATALANS. Geologia L EnciclopédiaCatalana(Ed.).
Barcelona. 97- 109
JULI VERT. M. i MA RTI NEZ J.P. (1 987) The .1·trncture alllf e1'0iutio11
r!f'the //el'(:ntianJúld helt i111he lherian pe11i11s11/a: THE ANATOMY OF
:vtOUNTi\I NS BELTS; Princeto n Un iversity Prcss, SC HA ER, J.P. i
RODGERS. J. (Eds.), 65-103
JULI VERT. M. ( J99 J) La problemática de los orógenos preMesozoicos.
con especial referencia a la Cordillera Hcrciniana: lvlem. de la R. A("{u/. de
Cimcias r Artes de 8arcelo11a, Tercera epoca, 898. Vol. L. ( 16), 645-703
LE NGE l, ÉE (1777) CARTE GEOG RA PHIQU E D E LA VAL LÉE
D'A NDORR E, Escala 1:60.000
LLOI3ET. S. ( J947)EL MEDIO Y LA V IDA EN ANDORRA, ESTUDIO GEO G RÁF ICO. C SIC lnst. Jua n Se bastián Elcano-Estac ión de
estudios pirenaicos, 347 pp. Barcelona
LLOPIS. N. ( 1967a) MAPA G EOLóGJCO DE ANDORRA, CSIC tnst.
Gcol. Econ .. hoja IV. escala 1:25.000, Madrid
LLO PIS. N. ( 1967b) MA PA GEOLÓGICO DE AN DORRA, Escala
1:25.000: Real Ac. de Cienc ias y bellas Artes de Barcelona. Núm . IV, Vi
V III. Barcelona
MAS. D. ( 1993 ) El·o lució d e la i11dústria mewl.lú1gica de les Va/Is
d A11dorra. ACTES DEL 1 SIMPOSI INTERN/\CIONA L SOBR E LA
FARGA CATALANA: Ripoll 13-17 de sctembre 1993, An<loJTa G ovcm
(E<ls. ). i\ndo1Ta Ja Vella
MARCET. J. ( 1930) Las tc1rnzas del NE de España: Mem. R. Ac. de C.
r A .. T. XXII. n" 7. 129-1 74
MARTÍ. J . ( 1994 ) L.'EXC RSIO NJSME CIENTÍFIC; Ed. Alta Fulla,
Barcelona. 168 pp
MATA . .1.M. ( 1984) Mincra ls ele les Valls d'Andorra (Dadcs pera un
invcntari mincralógic): Xaragall. 6. 42 pp
MATEO. M. ( 1994) El sector s ud-o riental de la va ll del Madriu: e l
sistema de circs glacials: ;111110/s 1992 de /'lllstitul d'Esflldis A.ndorrans,
Barcelona
MATTE, P. i BU RG. J.P. (1981) Sutures, thrusts and nappes in the
Variscan are of \-VestCm Europc: Pinte tcctonic imp!icaiions; Ceo/. Soc.
Spec. Puhl.. (8). 353-358
MATTE, P. ( 1986) Tectonics and plate tcctonics modcl for the Variscan
bclt of Europe: Tedo11oph.1·s ics, ( 126). 329-3 74
MATTE. P.¡ MAITAUER (1987) Hercynian orogeny in thc Pyrcnces
was not a rifting cvcnt: Namre. (33 1). 739-740
M ENG EL. O. ( 1913) Feuillc de r Hospitalct au 80.000° , Escala
1:80.000: 8111/. Soc. Géol. Fra .. Comr. Re11d. Col/.. T. XX II. n" 133, Paris,
159-164
M USSY. M. ( 1870) CARTEGÉOLOG IQUE ET MINÉRALURGIQ UE
DU DÉ:PARTEMEJ'\T DE L' ARIEGE AU 80.000c, Escala 1:80.000, Foix
NUSSBAUM. F. ( 1934) Die seen der Pyrcniicn. ,V/i11. Nat. Ces.. 184
pp. Berna. (Traduccló catalana de SOLÉ. L.: Els llacs deis Pirincus scgons
Nt1S>bau111./311t//. de la !.C. H. N.. Vol. XXXVI, fJQll trimestre. 107-1 15.
Barcelo na 1936)
N USSBAUM. F. ( 1956) Ohservations morphologiqucs dans Ja rcgion
de la Noguera Pallaresa: Pirineos. any X II, número:;; 39-42, 57-99
PANZER, \V. ( 1926) Talentwicklung und ciszeitklima im nordóstlichen
grafia de la Univcrsilal de Barcelona.
" G ÓM EZ. /\. (1 990) Mapa gcomorfo lógic de la vall del Madriu: For-
Spanicn, Ahlwnd. de11 Seucke11herg Narurs. Ges .. Bel. 39, l-lcft 2, 14 1- 182
P:\NZER. \~/. ( 1927) Andorra: Geographísd1er An:<dger , 28, Heft 3.
(Co11ti1111a de la página l l )
P a leozoics, amb un aixecament qui lomctric d e
l'escor.;a.
Per les escales d e Montpelier i Catalana, Ja re-
geofis ics), les extenses intrusions de g ra nodiorites, i les intercalacions basalto-andes ítiques dins
N úm. 9 - Febn:r / 999
(Continua a la página 23)
JI
23
Aigüerola
82-88
PENCK, A. ( 1883) Die Eiszeit in der Pyreniien, Mi11ei/1111gen des Verei11s
jiir Erdk1111de, 163-23 1. Lcipzig. (Traducc ión francesa de BRAEMER. L.:
La pi:riode glaciare dans les Pyrénécs. B.S.M.N., XIX, 105-200. Toulo use
1885)
PEÑ A, J.L. ( 1994) El macizo andorrano: GEOMO RFOLOGlt\ DE
ESPAÑA; Ed. Rueda, 173- 174
PLÉE, E. (1983) CARTE GÉOMORPHOLOG IQU E DE LA ZONE
DES COLS P UYMO RENS ET D 'E NVA LIR A. PYRÉNÉES
ORIENTALES, 1: 10.000; lnstitut d ' Estudis Andorrans, Cent re de
Géogrnphic Physiquc H. Elhai de Na nteffc~ Université de Paris X
POBLET, J. ( 1987) ESTUDI GEOLÓG IC DEL SECTOR CENTRAL
DEL SINCLINAL DE LLAVORSÍ (PIRl'JEU CENTRAL). Tesi de Lliccnciarura, Facultat de Geologia de la Univcrsitat de Barcelona (lnedita).
163 pp
POBLET, J. (1990) ESTRUCTURA HERCIN IANA 1 ALPINA DEL
VESSANT SUD DE LA ZONA AX IAL DEL PIRl'JEU CENTRAL; Tesi
doctoral. Facultar de G eologia de la Universitat de Barcelona (Inédita),
604 pp
POBLET, J. i EN RIQUE, P. ( 1990) Las rocas hipoabisales hercinianas
y terdi-hercinianas del sector centro-oriental del sinclinal de Llavorsi
(Pirineo Central); Acta Ceo!. Hi.1pa11ica. Vol. 25. (3). 227-236
POUGET, P. ( 1991) Hercynian tectonomctamorphic cvolution of Bosost
dome (French-Spanish central Pyrenees); Jow: Ceo!. Soc. ( 148). 299-3 14
PRAT. M.C. (1980) MONTAGNES ET VA LLÉES D'ANDORRE,
ÉTUDE GÉOMOPHOLOG IQUE, T hése de 111 cyclc, lnst. de Géogr. de la
Univ. de Bord. 111, 267 pp, Bordeaux
PUIGDEFÁBREGAS, C.; SERRAT, D. i J.M. V ILAPLANA ( l 979) El
medi geológic; EL PATRIMONI NATURA L D'ANDORRA; Ed. Ketre s,
Barcelona, 15-5 1
PUITG, A. ( 1788) CARTA G EOGRAPHI CA DE LES VALLS
NEUTRAS DE ANDORRA; PA RT DE CERDANYA; CONFINS DE
PALLAS, Y DEL COMTAT DE FOIX, Escala gráfica
RIERA, P. ( 1849) MAPA DE LOS VALLES DE ANDORRA, Escala
1: 117000.
ROUSSEL, J. ( 1906) Feuillcs de Foix, !'Hospitalet et Prades au 80.000e,
Escala 1:80.000; BSCF, C. R. Col/., T. XVII, Núm. 11 5, Paris, 225-226
SOLANS, J.; ROV IRA, C.; VILA, A.; TURU, Vi LLOVERA, X. ( 1993)
Metodologia interdisdplinária aplicada a la recerca paleosiderúrgica
andorrana; ACTES DEL 1 SIMPOSl INT ERN ACIONAL SOBRE LA
FARGA CATALANA; Ripoll 13-17 de setembre 1993, Andorra Govcm
(Eds.), Andorra la Vel la.
SOLÉ SA BARÍS, L. i LLOPIS LLADÓ. N. ( 1948) MAPA
GEOLÓGICO DE ANDORR A; Instituto de Estudios Ilerdenses, 1:50.000
SOLER, A. i ENRIQUE, P. (1989) La tcnninac ión sur-occidental de l
batolito de Andorra-Viont Lluís: características petrológicas y geoquímicas:
Acca Ceo/. Hisp., T.24. (2), 139- 146
SOLER, A. ( 1990) Geologia i metalogenia del co11tacte sud del granit
c/"Andorra (Pirineu Central): Tesi Doctoral de la Facultat de Geologia de
la Universital de Barcelona ( Inédita), 886 pp
SOLER, A i AYORA, C. ( 199 1) Cold bearing arsenopyrire bodies in
skarns jimn / 'A/r Urge/!, Central Pvrenees. Spain; SKARNS THEIR
GENES IS AND METAL LOGENY; Augustuth is ( De. ) Teop hrastus
Publicalions, Athens, 227-251
SOULA, J .C; DEBAT, P.; DÉRAMOND, J.; GUCH EREAU, JY.;
LAMOUROUX, C.; POUGET, P.; ROUX, L.( 1986) Évolution strncturale
des ensambles métamorphiques, des gneiss et des granitoi"dcs dans les
Pyrénées centrales; Bu//. Soc. géol. de Fra11ce, 8, ll, ( 1), 79-93
TAILLEFER, F. (l 957) G!aciairc Pyrénéen. Versant Nord et versant
sud; Rev. Géogr. Pyr. et Sud-Ouest, T. XXVIII, 22 1-224
T HOS, S. { 1884) Reconocimiento fisico-geológico-minero de los valles
de Andorra; Bol. Com. Mapa Geol. de Espuria, T. X I, 183-207
THOS, S. ( l 885a) Reco11oci111ie11ro.fisico-geo/ógico-111i11ero de los valles
de Andorra; (MARIOL i LÓPEZ, Ed.), Barcelona, 94 pp
THOS, S. (1885b) Nota aclaratoria sobre el croqui s geológico de los
valles de Andorra; Butll. Jnst. Car. dHist. Nar. , 2 1-23
24
Aigüerola
Núm. 9 - Fr:lm.:r 1999
TURU. V. ( 1992) Secc ió estratigráfica de Sornas; .4111wls 1991 de /'/nsriflll d'éswdis Andorrrms. Barcelona, 47 - 76
TU RU. V. ( l 994a) Datos para la de1er111i11ació11 d e /a máxima extensión
glaciar en los valles de Andorra (Piri11eo Central): GEOMORFOLOGÍA
EN ESPAÑA. T 1. Logro11o. 256 - 273
TURU. V. ( !994b) La mina de Llorts: Antecedcnts histories i característiques g:eológiques: Amwls 1991 de / 'f!rstitut d 'Estudis Andorrans ,
Barcelona, 87- 137
TURU. V. ( 1994c) E/ferro a Sanr Vice11s d 'Enclar: ESTUDI GEOLÓG IC 1 GEOMORFO LÓGIC DE LA VA LL D "ENC LA R , SERRA
D'ENCLAR 1 EL ROC D'ENCLAR: PETROLOGIA, ESTRUCT URA.
MODELAT 1 MINERA LITZAC!ONS DE FERRO; (l nédit), Patrimoni
Cultural d' Ando1Ta. Aixovall, 65-68
TURU, V. (en premsa) !111erpretació11 ge11ética de la unidad defOmada
e11 la sección e.wrmigrii.fica de Sornás: Un drumli11 en los wdles de la
Vi1/ira del Non/: ACTAS DE LA V REUN IÓN NACION AL SOB RE GEOMORFOLOGIA, Granada 1998.
TURU. Vi RIBES, M. ( 1992a) ELS MENERS DE RANSOL; (lnédit).
Patrimoni A.11í stic Nacional, Andotrn la Vella, 85 pp
TU RU, V i RIBES, M. ( l 992b) LES MINES DE SEDORNET; (lnédit). Patrimoni A11istic Nacional, Andorn1 la Vclla, 38pp
TU RU. V. i COLOMER. V. (1994) INVENTA RI DE MINES 1 MINERALITZACIONS DE FERR O, COURE 1 PLOM D "ANDORRA, lnfom1e
intem del Patrimoni Artístic Nac ional (lnédit), Andorra la Vclla, 63pp
TURU, V.; BORDONAU, Ji J.M. VJLAPLANA (1 995) La sección de
Somás (Andorra. Pirineo Ce111ra/J: ACTAS DE LA 111 REUN IÓN DEL
CUATERNARIO IB ÉRICO, Coimbra, 209-2 13
TURU, V. i BORDONAU, J. (1997) El glacialisme de les va lls
d'Andona (Principat d'Andorra): Síntesi dels afloraments~ Annals 1995
de/ 'Jnstitzrl d 'Esflldis Andorrans, 41 -104
VERSPYCK, G. W. ( 1965) The geology and petrology of the ArtiésSigucr-Yalira valleys, Astan-Hospitalet massif (France, Andoll"a): Leidse
Ceo!. Med., 33, 275-31 8
V IELZEUF, D. i HOLLOWAY,J. R. ( 1988) Experimental detenninatio n
of the ílui d-abscnt mclting rclations in thc pelitic systcm - Consequcnces
for crnstal differentiation; Comrih. Miueral. Perro!.. (98), 257-276
VILAPLANA, J.M. i SERRAT, D. ( 1979) Els dipósits d'origen glacial
de la cubeta de La Massana-Ordino/ Andorra: Llur significacíó palco-geográfica; Acra. Ceo/. Hisp. Vol. X IV homenatge al Dr. L. Solé i Sabarís,
Barcelona, 433-440
V ILA PLANA, J.M. (1984) ESTUD I DEL GLACIALISME DE LES
VALLS DEL Vt\LIRAD'ORD INO 1 D'ARINSAL(ANDORRA); lnstinn
d'Estudis Catalans, A rxiu secció de Ciéncies, LXX II, Barce lo na 84 pp.
V ILAPLANA, J.M. ( 1985) Les fases glacials del Quaternari superior
en el sector nord~oest del Pirineu Andorra, Rev. lm~ Geol. , 4 1, 67-82
VISSERS, R.L.M. (1992) Variscan extension in the Pyrenees; Tecto11ics,
Vol. 11 , (6), 1369-1384
V ITRAC-MICHARD, A.; i ALLEGRE , A.; ( 1975) A study ofthe
formalion and history ofa piccc ofconlincntal erust by 87Rb-87Srmcthod;
the case of the French oriental Pyrenees; Contrib. Mineral. Perro/. , (50),
257-285
WICKHAM, S.M. i OXBURGH, E.R. ( 1985) Continental rifls as a
sening far regional metamorphism; Nature, (3 18), 330-333
WICKHAM, S.M. i OXB URGH, E.R. ( 1986) A rifted tectonic setting
for hcrcynian high-thermal gradienl mctamorphism in the Pyrences;
Tecto11op!tysics. ( 129). 53-69
WICKHAM, S.M. i OXBURGH , E.R. ( 1987a) Low-pressure regional
metamoiphism in the Pyrenees and its implications for therma! evolution
of riftcd continental cm st; Phi/os. Tra11s. R. Soc. Lo11do11 Ser. A 32 1, 2 19242
WICKHAM, S.M. i OXB URG H, E.R. (l 987b) Reply to: P. MATTE i
M. MATTAUER, Hercynian orogeny in the Pyrenees was not a rifting
event; Narure, (325), 739-740
ZWART, H.J. (! 965) Geo!ogieal map of the central Pyrenees, sheet 6,
(Aston, France, Andorra, Spain), Escala 1:50.000; Leidse Geo/ogische
Mededeli11ge11, 33, 191 -254
Sumari
Editorial ......................... , .................... ... ,, .. ................, .....,, .... . O
La geografi a fisica d' Andona des del punt de vista geológic i
geomorfológic: EVOLUCIÓ DEL SEU CONEIXEMENT .... 2
Valentí Turu i Michels
Coneixer la nostra fauna i flora: la maimota ....... ,.... ,, ..... ,.... 12
Maríe-Jo Dubourg-Savage
Notícies .........: ........ ,, ............................ ...............,, .... ,, .......... 14
ACCIÓ,Activitats de l'ADN ..·.......................... ........ ,, .... ,, .... 16
Els micromamífers del vedat.reserva de Xjxerella. ......... ,, .... 18
Alfons R aspall - Lluís Comas
Ca ves i avénes del Principat d 'Andona. Part 5.
La Canya deis Moros d' Andorra ....... ...... .. ... ..... ...... ,, .... ...... 20
Antoni López, Guillem Fornieles, David Mas
Els bolets ........... ........... ,..... ,..... ,, .........................,.... .,.......... 22
Francesc Zamora
ACCIÓ JOVE: Passatemps .... ... ,, ............,.... .. ,.....,..... ,, ......... 25
E . .Carmona
Rectificació
A les notícies de l passat A igüerola (Núms . 7 i 8) feiern una afirrna c ió inexacta.
A la pagi na 12 a ssenyalavem la necessitat d 'exigir la instal·lació d e depuradores a ls edifi c is grans. Dones bé, aq uesta obligació ja existeix a A ndo rra d es de
que es vaaprovar e l R egla m ent de con trol de les a igües residuals i d e protecció
de les aigües superfic ia ls . Aquest Regla rnent, a p rov at el 18 de d esembre de
1996 pel Govem i publ icat al Butlletí Ofic ia l de l 27 de desembre de 1996,
incorpora "l'obligació p e r tots eÍs edificis supe riors a 300 equiv a lents habitants
de disposar d'una d ep uració p rev ia (Art. 10). És competencia del D ep a rta rne n t
de Medí Arnbient lixar e n cada cas e ls nive lls d 'abocaments exigits en funció
del context loca l.
Agraün a la Sra. Silvia Calvó, Cap de se rvei de medi arnbient, la p ossib ilitat de
fer aquesta matisació .
ADN