el PDF - Escola Mestral

TRIMESTRAL
2n TRIMESTRE - CURS 2013-2014
El racó del Consell Rector
De nou ens retrobem en aquest racó
que la revista ens reserva. Poc a poc, el
curs va avançant i els nens i nenes, nois
i noies, estan enfilant, ja, la recta final
del curs: aquest tercer trimestre que,
enguany, s’ha fet esperar tant.
Després de la diada de Sant Jordi, tan
bonica i important per a l’escola, queden
les colònies de primària i parvulari, els
treballs de síntesi d’ESO (a Núria,
Planes de Son i en el nostre centre), la
vinguda dels anglesos, les competències bàsiques de sisè, la selectivitat…
Bufff, tota una feinada! Per sort, les
ganes i la il.lusió de treballar no falten i,
sense adonar-nos-en, cada projecte
serà ja una realitat.
I a l’estiu, l’activitat no para! Aquest any,
i en la línia del curs passat, tenim una
oferta atractiva per tal que els nostres
fills, a més de divertir-se i gaudir de l’estiu, continuïn practicant la llengua anglesa, tant a l’escola (els més menuts) com
a fora.
El Casal d’estiu, en anglès, de parvulari
a tercer; la possibilitat d’anar a unes
colònies en immersió de llengua anglesa
a La Molina de quart a sisè; o bé, de fer
una estada a anglaterra, els d’ESO; són
propostes engrescadores i interessants.
Des del Consell Rector, creiem que,
amb l’experiència, acumulada, de molts
anys d’organitzar activitats a l’estiu des
del centre; actualment, oferim una proposta d’activitats molt adequades per a
cada edat que respon a la filosofia d’activitats extraescolars de l’escola: “També
ens ho podem passar bé, formant-nos i
vivint experiències enriquidores”.
Editorial
Novament el curs ens ha regalat l’oportunitat de
jugar amb les paraules... És una sort que tenim
els que anem a escola... que aprenem de lletra!
Des d’aquí, us animem a fer-ho; llegiu i escriviu
poesia. És un exercici fantàstic, segur que us
agradarà. No calen grans volums d’inacabables
llibres... una, només una, poesia ens pot suggerir tantes coses; tan boniques i tan
intel.ligents... Fixeu-vos en aquest fragment de
la poesia Bèlgica de Josep Carner:
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:
Els mestres, professors i professores que
han treballat amb els grups:
Eli Ramírez, Marta Montserrat, Anna Rovira,
Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol,
Jordi Guirado, Raül Garcia, Montse Vinyoles,
Estel Andreu, Eulàlia Riera, Ona Ramos.
Supervisant treballs d’alumnes:
Pere Carrera, Susagna Font, Anne-Sophie
Jégou.
Dissenyant la portada:
Víctor Querol.
Des de Llengua i comunicació:
Mariona Boadas, Marina Corbera, Pol Gálvez,
Pau Garcia, Sara Jiménez, Caterina Milà,
Carles Ortega, Alejandro Rodríguez, Esther
Zamora, Eulàlia Riera.
Suport informàtic:
Carlos Iglesias
A tots ells, moltes gràcies!!
Eulàlia Riera
També, si us ve més de gust podeu gaudir de la
delicadesa dels mots de Sagarra i la seva
Cançó de pluja:
¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la musica dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?
Durant aquest trimestre també hem tingut una
altra oportunitat per acostar-nos a la literatura:
hem anat al teatre.
Després de treballar i llegir les obres a classe,
els d’ESO i Batxillerat hem pogut gaudir de
quatre obres diferents que ens han obert els
ulls al món.
Els nois i noies de l’escola hem pogut viure, de
primera mà, les emocions, idees, el domini del
llenguatge de quatre autors clàssics que, en el
seu moment, ens van fer un obsequi vital preciós que encara es conserva. Les posades en
escena han estat impecables i nosaltres no ho
hem desaprofitat... l’esforç ha valgut, indiscutiblement la pena!
Bon Sant Jordi! Feliç Literatura!
2n trimestre
trimestre 2013-2014
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m'agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres
guarnides d'arços, d'oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carreres i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d'aigua trèmula,
tota desig d'emmirallar els estels.
03
P3
l’aparador
Blanca Llopart
Escola Mestral
Berta Duran
04
Lucía Sánchez
Gerard Guillaumet
P4
l’aparador:
Maria Ayala
Popular
Maria Hernández
Nathan Berenguer
2n trimestre
Sofia Gómez
05
P5
L’Ona,
és una campiona
i té una mona. Ona
l’aparador
L’Adriana,
OLIN
D
O
R
té molta gana
i sempre mana. Adriana G.
Escola Mestral
L’abril és florit,
i a la nit és molt florit. Anna M.
L’Arnau,
té la clau,
de la seva nau. Arnau
La Jordina,
té una joguina,
que és una nina. Adriana F.
A la Lucía li agrada menjar,
i també jugar. Lucia
El Pol,
té un cargol
i a la festa està sol. Àlex
El Pau,
té un palau,
i s’oblida la clau. Eric
Jo vaig per aquí,
perquè acabo de venir. Tomàs
El Pol,
juga a futbol
i marca un gol. Alberto
La Ivet,
porta un avet,
que és molt petitet. Ivet
La Morgan,
està cantant,
a dalt del tobogan. Morgan
Al Biel
li agrada la mel
i s’embruta el pèl. Biel
Jo sóc l’Anna,
m’agrada la granja,
i li dono herba a la vaca. Anna V.
En Bernat
balla amb un rat penat. Bernat
L’Ada,
sembla una fada. Ada
A la tardor,
no hi ha flor,
que tingui por. Júlia
El futbolista,
xuta un xut i se’n va de la pista. Max
L’Àlex va a la lluna
i es menja una pruna. Pau E.
El conill,
està en perill. David
La tassa
té una massa,
que no pesa massa. Pau D.
El Pau,
fa un cau,
i es fica al cau. Maria
06
S!
En Martí,
salta pel trampolí
i toca el violí. Marti G.
El David,
es menja un dit. Pol
La Maria
coneix una marieta. Martí M.
L’Ona
té una mona,
que busca una cosa
i triga molta estona. Carla
El Pau,
tira un dau
i cau a la nau. Josep
2n trimestre
l’aparador 1r
07
Escola Mestral
l’aparador 2n
08
LA SABANA
l’aparador 3r
M’agraden els documentals
i la vida dels animals.
M’agraden els de la sabana
i poder veure el que passa en aquella gran plana.
M’agrada el sol brillant
I els seus rajos il·luminant.
Jordi Cendrós
LA MEVA ÀVIA DE LA XINA
Enyoro la seva dolça veu,
i la carícia de la seva mirada.
Enyoro els dies quan jo era molt petita
i els petons que em feia.
Enyoro el seu sentiment,
i l’estimació que em donava.
AL COSTAT DEL MAR
Noto l’escalforeta al costat del mar,
la sorra que es va enfonsant,
la dolça brisa que em va acariciant.
Noto les onades picant,
en els meus peus,
com si estiguessin ballant.
Noto la forta olor de sal,
per als meus sentits un regal.
Veig el vol tranquil d’una gavina,
jugant amb l’aire
tota ballarina.
Èlia Noguera
Enyoro poder estar al seu costat
i notar les seves abraçades.
ELS LLIBRES
Enyoro...
M’agraden petits i grans,
amb dibuixos molt elegants.
Xeica Rigual
EL MEU GERMÀ
El meu germà és molt rialler
i li agrada passar-ho molt bé.
Té cinc anys més que jo,
i per a mi ell és el més bo.
M’agrada compartir els seus jocs
i amb ell anar a tots llocs.
M’agraden els que fan olor,
també els que tenen molt de color.
M’agraden els que fan volar
sense parar, la meva imaginació,
així els llegeixo amb molta passió.
M’imagino mil i un personatges,
tots ells donen bons missatges.
M’agrada escoltar els seus acudits,
sempre em resulten molt divertits.
M’agraden els que parlen de nens
i de descobriments,
tots ells són molt sorprenents.
Dibuixa posant molta passió
i pels seus dibuixos sento admiració.
M’agraden també els llibres d’animals
i sobretot els que parlen de cavalls.
El meu germà es diu Guillem,
i, tot i que m’estima molt
i junts sempre juguem,
a vegades ens barallem.
Arnau Casola
Llegint pots viatjar
sense parar,
i visitar el món
com un veritable rodamón.
Anna-Jing Guardiola
2n trimestre
M’agrada veure els lleons caçant
i les gaseles corrent escapant.
09
l’aparador 4t
LLÀGRIMES D’AFECTE
Rellisquen llàgrimes sobre el meu rostre,
no ho puc evitar,
em sap tan greu
veure-la patir d’aquesta manera.
La mimem amb tendresa,
la deixem reposar.
Petons i abraçades
la motiven.
LA REFLEXIÓ
La miro amb afecte,
i ella em regala
un somriure dolç i tranquil.litzador.
L’estimo tant…
Els pensaments colpegen el meu rostre,
desclenxinant-me la vida.
M’he quedat saturat
en un embús de sentiments.
No puc avançar,
només puc retrocedir.
Penso en ella,
nit rere nit,
i estic convençuda
que ella també pensa en mi.
Cerco el dia en què em retrobi,
en què torni a ser jo.
Deixaré enrere els pecats,
i tornaré a començar.
Hilda Gambús Vinyeta
Estic perdut enmig del no-res,
sense ningú al meu costat.
Necessito un amic de debò,
que no em jutgi pel que he fet,
sinó pel que faré,
que m’accepti
i m’estimi profundament.
EL TEU RECORD
Escola Mestral
Jan Gambús i Vinyeta
10
Jo somio, somio coses agradables però
de vegades ploro per algun record.
Enyoro les coses que feies,
que m’omplien d’emoció.
La meva felicitat en el cor,
no s’acaba mai, però jo, mai, t’oblidaré.
Un immens orgull m’omple d’alegria,
i em pregunto:- Què deus estar fent?
M’agradaria que fossis al meu costat.
Emma Sánchez
l’aparador 5è
EL ROSER
El roser vermellós
és molt bonic
però vigila un xic
que de punxar és desitjós.
Un arbust ple de roses
que enamora a tothom
amb les seves flors formoses
fa gaudir tot el món.
Si voltes pels jardins
segur que en trobaràs,
respira ben endins
i el seu perfum sentiràs.
Èlia Bosch
TEMPESTA
EL ROSER
El roser preciós
és meravellós
amb les seves branques
totes elles blanques.
És molt bonic
però té un secret.
Vigila! no t’apropis
que, de punxes, en té.
Insectes atrets per la seva olor
i la gent admirada pel seu color.
Amb un posat majestuós,
plantat està ell,
tot alt i ben frondós.
Joana Castillo
Els teus núvols grisos penjats al cel blau,
anuncien a terra, llàgrimes de vidre.
Poc a poc van baixant,
fins sentir-se lliures.
La quitxalla ansiosa t’espera,
dins de casa ben tancada,
amb l’esperit ple d’alegria,
perquè quan caiguis,
celebraran la teva arribada.
Donant-ho tot,
rajos platejats del cel llances,
música sorollosa toques
i el vent espantes.
LES VIOLES
El sol resplendeix en el camp de violes,
liles i rosades, un camp de sons suaus.
El vent les porta ballant cap al sol;
dirigides estan les violes, brillant sense dol.
Quan la posta de sol va arribant,
la violeta es va apagant
i espera amb tranquil·litat,
que el sol la torni a il·luminar.
Júlia Carbonell
Tots ben preparats
a fora sortiran,
amb unes botes posades
sobre el teu plor saltaran.
Ariadna Figueras
3r trimestre
Quan no et quedin forces,
grans i petits,
amb un somriure dibuixat a la cara
agafaran jaquetes i abrics.
11
L’aparador 6è
PLUJA
Déu et guardi llàgrimes del cel!
Em fas recordar amb nostàlgia
una cascada que cau com un vel.
Fred vent, cel gris, formosa màgia…
Tota forta caus, tu, suau pluja…
Humiteges les fulles caigudes
dels arbres de fulla caduca.
Deixes la teva empremta
en totes les gotes perdudes.
Mònica Latres
FLOR D’AMETLLER
Ostres! Que bonica!
He vist una flor blanca com el gel
tacada de rosada, florint en una branca.
Que ningú l’agafi!
Que s’alci cap al cel!
Tranquil·la...
que jo et protegiré
de les cuques voraces
i del cargol bover.
El teu color rosat
a mi em deixa bocabadat.
Així és com em sento
quan sóc al teu costat.
Ferran Montero
LA TARDOR
La tardor fa olor de caramel.
Les fulles cauen dels arbres
i veuràs sovint al cel
els ocells talment com fades.
Castanyes i moniatos a la tardor,
torrons i neules per Nadal,
un bon gelat quan fa calor
i una botifarra per carnaval.
Marc Fanlo
MONTSERRAT
Muntanya de la meva enyorança
amb la teva poderosa semblança
callada, sota la teva aparença
dónes als homes llum i esperança.
Vigiles les valls amb la teva mirada
la boira escala per la teva serralada
apunten els teus cims ja de matinada
arrodonits pel fort vent i per l’alçada.
Oriol Cancio
EL SILENCI
Em fico al llit
i busco l’absència del soroll.
Espero que arribi.
Espero que em trobi.
Uns dies són blancs i calents,
d’altres són negres i freds.
Obro els ulls a poc a poc...
Silenci.
Em troba i el sento.
Em parla a l’orella...
Escola Mestral
Marina Hernández
12
L’aparador 1r
LA PLUJA
La pluja va caient a poc a poc
“xip –xop”
Ara comença a dringar
i per les teulades a ballar
Jo tancada a casa,
miro per la finestra
com tota aquesta pluja
comença a desfer-se
Va parant de mica en mica
i amb un somriure als llavis
baixo de pressa per la graonada
esperant entusiasmada
que aquesta pluja no tingui poca durada.
Marta Batesttini
EL MAR
Nits d’estiu a la platja
contemplant el bell missatge
que el mar cuitosament
transmet clement.
Enmig d’un gran mar
de roses mentideres
observo sense fi
com un reguitzell
de les perles de la nit
cauen i es claven
en el cel infinit.
Marina Castellanos
Enmig de la nit fosca
pregunto sense resposta decent:
-Què hi és la nit, lluna blanca?
-Que hi són les estrelles, les teves companyes?
-Que hi és el silenci que tant us fa falta ?
-Que hi ets, solitud, que ja no m’espantes?
I, així,
finalment
m’endormisco pacíficament.
Lourdes Carreras
2n trimestre
ROSTRES DE LA NIT
La infinitat del mar
que el far il·lumina
em talla el respirar
i la brisa m’enverina.
13
l’aparador 2n
BOSC INFINIT
EL MAR
Corrent sense parar,
veig flors i fulles caient
quan el vent les acarona,
camí inacabat i valent.
Una gavina navegant pel cel.
Un peix solcant el mar.
El sol sortint del seu forat
i una persona contemplant el dia passar.
Perfum de roses m’arriba
i mil pètals vull olorar.
Amb saviesa i sentiment,
m’aturo, respiro el present.
Ones trencadisses.
Roques afilades.
Crancs esporuguits endinsant-se
en la immensitat blava.
Perles que s’amaguen
dins l’infinit bosc.
Sento el so de les gotes en caure,
mentre el món es va fent fosc.
Veig el mar, net, pur, tranquil.
Veig la sorra que és daurada.
Veig aletes desplegades
de grans balenes platejades.
M’estiro entre els arbres,
m’aturo a pensar;
a mirar el cristall blau turquesa
de metres més cap a dalt.
I m’adormo en una pau
governada per un rei solitari,
contemplador del cel, del mar...
de totes les coses que són blaves.
I records profunds m’envaeixen.
dins el meu cap van dringant
en companyia de gotes de vidre
que inunden el meu voltant.
Escola Mestral
Alejandro Rodríguez
14
Marina Corbera
SENTO
LA TEVA FLAMA
Sento la pau de la pluja.
El soroll de trencar de les onades,
El vol de les gavines
que planegen sobre les aigües esquerdades.
La teva flama blava
apaga el meu foc cremant
passejant-se per mil i una estrelles
on el meu cor vas ronsejant.
Sento la pau de la pluja,
la frescor del mar a trenc d’alba,
els crits de les estrelles s’apaguen
allunyant-se de la mare.
Una paraula atrapada.
Una mirada trencada.
Un moment oblidat.
Un sentiment enyorat.
Sento la pau de la pluja,
els grans de sorra, amagant tresors;
la remor de l’aigua cristal.lina
que s’obre pas entre la claror.
Mudar-me als teus ulls de mel
és el meu únic anhel.
Les teves besades de caramel
transportant-me fins al cel.
Mireia Latres
Guillem Casola
l’aparador 3r
CAMPANADES
UN DIA LA ROSA
De les estacions
l’hivern és la més freda,
la més cruenta, tan gebrada…!
Els arbres, nuus de ses fulles
es vesteixen de blanc immaculat
amb un fi mantell
de llum, tan delicat…!
deixarà de florir
i aquesta llum enlluernadora
deixarà d’existir
Cauen filigranes
del cel, estrellades,
canten els àngels,
el vent xiula
i sonen les campanes
anunciant el principi
i la fi d’una mateixa roda.
Helena Alemany
Recordaràs la vida
com un mur de diamants
que comença en una riba
i acaba al mar.
El final s’apropa.
No tornaràs al passat.
La vida ja no és tan dolça,
no hi ha roses al teu prat.
Aprofita el dia.
Notes que el temps fuig.
I al final oblides
l’amor que sents
que és ben lluny.
CANÇÓ D’HIVERN
EL DESTÍ
La feble llum hivernal
s’escola per la finestra.
La ciutat, que ja era de glaç,
pel fred viu queda coberta.
Mon fat s’enlluerna i es difon
com estels en un obscur horitzó distant.
L’esperança batega en un fil,
niant en un tenebrós final.
L’alè fred de les muntanyes
un corriol d’aigua ha gelat.
A la vall, viles argentades,
en la vida que tant havia anhelat.
Tremolant com una fulla
ferida per un vendaval,
l’arç dringa en l’aguda veu del vent.
No té qui l’ajudi, mentre sura, valent.
El dolorós record d’un passat negre
queda allunyat per l’oratgell.
Per què decidir mirar enrere
si es pot gaudir d’aquest moment?
I un aire aquilotat de plany
em reté captiu, en un caire, a recer;
mentre observo créixer aquell cirerer
corrugat i míser, en l’execrable fang.
Laia Rodríguez
Jaume Ribera
2n trimestre
Miquel Agulló
15
L’aparador 4t
COM UNA FULLA EN UN BOSC D’ARÇOS
Véns i te’n vas,
com una gota en un mar remot,
com els records dins l’oceà,
que m’emparen en un tot.
Res aturarà aquest oratge
que em voga amb tanta fatiga,
mai tindrà fi aquest viatge
sense la teva companyia.
Sempre viuré com un captiu,
com una fulla en un bosc d’arços,
i sé que no em mantindré viu
si no sóc entre els teus braços.
Laia Ginestà
ALLÀ ON JA NO HI ETS
Allà on tothom vesteix somriures
on tothom diu que vol viure,
on tothom vol ser feliç,
allà on m’ha dut el destí.
Allà, on tu ja no hi ets,
on els teus ulls s’han perdut,
allà on són els nostres fets,
on és la vida que hem viscut.
Adormit en la ignorància,
allà on hi tinc l’esperança
que potser un dia tornaràs
que mai més em deixaràs,
Què sóc?, si no sóc res,
perquè ets tu qui em perd
en aquest immens univers
on desconec la fe,
la fe que tu m’has pres.
Irene Encinas
IGNORÀNCIA
Sord de paraules,
mut de mots:
buit pensament.
Ànima vagant
pels camins de la vida
sense cap sortida.
Escola Mestral
Mirada aquilotada
de tristesa i indiferència
i de llàgrimes vessades.
16
Absència de sentiments.
menys la ignorància,
permanent.
Mar Pons
L’aparador Batxillerat
No ploriquegis nen de dolça veu
devorem la por a queixalades
perquè, si ens torna de vegades,
així puguem parar el temps.
Crida de silenci, i crema
enmig del gemec de la llar de foc
que a fora dansa tot témer
i els estels brillen com la neu i el foc.
Deixa les paraules transparents
crida allà on brolla el teu temor.
Camines a peu pla, feixuc i lent
arrenca de dins aquest tambor
que tocarà al ritme del vent
Laia Battestini
Marca cada passa el teu camí
en el gemec de la nit, el primer alè del dia,
llarg, dolorós, infinit com qui espera tota una vida.
I el camí és llarg i jo petita
i imaginant-me el final
vaig avançant de mica en mica,
sense cansar-me de lluitar
Bull la sang a les meves venes
records m’escalfen, ja de nit
el passat lentament s’esquerda,
els vells somnis es fan petits.
Bull la sang a les meves venes
records em torben els sentits
als meus ulls, la mirada,
anhel que arrela en el meu pit.
Marta Castellanos
ATURA’T
Inexorable, imparable, intangible;
passes
no puc palpar la teva essència, no puc.
Atura’t, vell controlador, company del caminant,
observador impassible,
per qui cada instant és etern i efímer.
Atura’t.
Però si ho fas, què serien els meus records?
Què significarien pas, camí, vida.
Serien buides? S’enderrocarien?
Què passaria amb cada irrepetible, fugisser instant?
Sensacions agradables i desagradables es farien una
L’esperança, la joia, la malenconia, el dolor,
no serien res que una simple quietud plana.
Un vendaval sense vent, sense emoció
Oh temps, no paris, corre, passa, brolla,
ja que en el passat hi és el futur,
i en la mort, la vida.
I és aquí on va acabar la història
que m’ha fet perdre la il·lusió.
Miro al cel i veig la boira,
el temps passa sense por.
És potser la vellesa
la causa d’aquest final.
És potser la falta de tendresa
que m’ha deixat indefensa davant la nau.
No puc tornar enrere
i recrear allò que hem destruït
no puc tornar enrere
i oblidar tot el que he sentit.
Torna’m a la furiosa
passió que de mi va fer un altre.
(J. Vinyoli)
Guillermo López
Mar Prieto
Our new conversation assistant
This second term, we have Georgie with us , a British student who has been helping us improve our
English in some very pleasant conversations. We asked her some questions:
Do you like the school?
Yes, I love the school.
Which classes do you chat en English?
I chat in English from 4t of primary to 3r of
ESO.
Do you like to be in houses of students?
Yes, it’s a nice experience.
Which places have you been gaining experience for working here?
I was gaining experiences in Peru and Madrid.
Have you learn any traditions from
Catalonia?
Yes, I ate calçots, bread with tomato.
EL GRUP DE REVISTA D’AQUEST TRIMESTRE
Escola Mestral
Volem presentar-nos!
18
Som el grup de 2n d’ESO que
aquest trimestre ens hem encarregat de la revista.
Hem estat al cas de tot el que
anava passant a l’escola durant
aquest temps per poder-ne deixar
testimoni.
Hem redactat, entrevistat, mecanografiat, dibuixat...
Esperem que us n’agradi el resultat, així com els articles, poesies i
textos dels nostres companys i
professors.
imary
r
p
.
h
5t
English Corner
NATURAL DISASTERS
2n trimestre
A natural disaster is the name we give to
something that happens because of
natural forces and not because the
action of people.
The worst natural disasters are: VOLCANOES, EARTHQUAKES, TSUNAMIS,
HURRICANES,
ICEBERGS
and
STORMS.
We have worked in groups searching
information about them doing a project in
a poster, and here you are some examples:
19
Allons enfants
Échange Les Ormeaux-Mestral
“La semaine dernière moi et ma clase
sommes allés en Bretagne, en France.
Nous avons fait un échange avec les élèves d’une école appellee les Ormeaux,
située à Rennes. C’est une ville très
agréable avec beaucoup de magasins.”
“Ils ont deux chats, avant j’aimais les
chats, maintenant, non”
“Ça s’est très très très bien passé, je
retourne 10 jours chez Maria cet été à
Rennes”
“La famille m’a très bien accueilli, je suis
très content de leur hospitalité”
“La famille était très sympathique et la
chambre très confortable”
Escola Mestral
“Ils se couchent à 20h15”
20
“Cette semaine, en France, s’est très
bien passé parce que ma correspondante et les autres correspondants étaient
très sympathiques”
“Les excursions étaient très intéressantes, nous sommes allés au Mont SaintMichel et à Saint Malo, c’était très beau”.
“Nous avons appris beaucoup le français. L’échange avec les élèves français
était une très bonne idée”
“La famille d’Erwan était très agreeable,
ils ont pris soin de moi”
“Je suis très contente de mon voyage”
“Je me suis bien amusé !!!”
“C’est une expérience inoubliable”
“Ça a été une semaine géniale !!!”
2n trimestre
“Je pense que l’échange était très bon
pour apprendre et pratiquer le français”
“Je pense qu’un échange est une très
bonne occasion pour apprendre les coutumes et la langue d’un pays, J’ai beaucoup aimé ce voyage”
21
Món Científic
Taller de Ciències 1 a Cicle superior de primària
En aquest taller descobrim el laboratori de química de l’escola. Allà, gràcies a diferents
experimentacions, entenem el concepte de densitat i, a partir de la presentació de diferents materials, fem diverses mescles de sòlids i líquids que després separem, utilitzant
diferents tècniques:
El primer dia llegim les normes de prevenció d’accidents del laboratori, el
Pere ens ensenya els diferents materials metàl·lics (espàtules, pinces,...) i
de vidre ( Erlenmeyer, vas de precipitats,...) que utilitzarem i com netejarlos amb l’ajuda de l’escovilló quan acabem els experiments.
Èlia B, Maria B, Nur A i Blanca R 5è
En aquesta imatge, estem pesant els materials
per calcular la seva densitat.
Pau C i Roger V 6è
Escola Mestral
Calculant el volum de diferents materials. Omplíem
una proveta amb aigua i
introduíem el suro. Com
que surava, amb l’espàtula
l’enfonsàvem i comprovàvem el nivell al qual havia
pujat l’aigua per saber-ne
el volum. Després vam
dividir la massa pel volum i vam calcular la densitat.
Lucia F, Núria F i Paula M 6è
22
Vam mesclar sal, ferro, sorra i suro. L’objectiu era
tornar a recuperar els quatre elements. Vam pensar que el més fàcil de recuperar era el ferro,
aprofitant el seu magnetisme. Ho vam abocar
sobre un full de paper i amb l’imant el vam separar de la resta.
Mònica L i Maria P 6è
Els vam tornar a posar al vas de precipitats i hi
vam abocar aigua. Com que el suro té menys densitat que l’aigua, surava i el vam poder treure amb
l’espàtula. Només ens quedava la sorra i la sal.
Vam posar un filtre en un embut i vam anar abocant l’aigua a poc a poc. La sorra va quedar retinguda al filtre i l’aigua i la sal es van precipitar a
l’Erlenmeyer.
Marc F i Jordi B 6è
De la nostra mescla de sòlids original només
en quedava la sal que estava amb aigua. Per
recuperar-la vam fer bullir l’aigua. anàvem
controlant la temperatura amb el termòmetre, i
al final quan l’aigua es va evaporar, la sal va
quedar enganxada a les parets de
l’Erlenmeyer i amb l’espàtula la vam anar
traient per pesar-la i comprovar que l’havíem
recuperada tota.
Anna B i Paula M 5è
Finalment, vam abocar dos nous líquids a la
proveta : aigua i tetraclorur . No es van mesclar, formaven una emulsió perquè no són miscibles. Com que el tetraclorur té més densitat
es va dipositar al fons, el vam tenyir amb colorant i després els vam separar amb el tub de
decantació. Costava molt controlar l’aixeta!
Emma T i Paula L 5è
2n trimestre
A continuació, vam abocar dos líquids a la
proveta: aigua i alcohol. Es van mesclar,
formant una dissolució perquè són miscibles. Vam escalfar la mescla i aprofitant el
punt d’ebullició de l’alcohol (uns 70 ºC)
aquest es va evaporar cap al tub refrigerant, amb aigua el vam refredar i es va tornar a convertir en líquid i es va precipitar a
una altra proveta. Havíem separat l’alcohol
de l’aigua.
Pol N i Xavier V 6è
23
El Safareig
Els Treballs de Recerca de Batxillerat: Bona Feina!
Àlex Benítez: CÀLCUL DE LA CONSTANT DE GRAVITACIÓ G MITJANÇANT LA BALANÇA DE TORSIÓ
DE CAVENDISH
Alba Nieto: DETERMINACIÓ DE L’OXIGEN AL BASSAL DEL PATI DE LES TORTUGUES
Alba Teuler: CIEs: CENTRES D’INTERNAMENT D’EXTRANGERS
Carolina Agulló: EL PAPER DE LES ONGS PER A LA MILLORA DE L’EDUCACIÓ EL CAS D’ÀFRICA
Cristina de Elías: LLIBRE D’ARTISTA
Dídac Gascón: L’ESDEVENIR DEL SER I NIETZSCHE
Daniel Méndez: EL COMERÇ D’ARMES
Guillem Arcas: BIOCONSTRUCCIÓ AMB TERRA
Isabel Encinas: DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D’APRENENTATGE, LA DISLÈXIA
Júlia Lin: EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
Julia Alguacil: MACROFOTOGRAFIA I MICROMONS
Marc Olivella: HIBERNACIÓ I REPRODUCCIÓ DE TESTUDO HERMANNI (II)
Martí Juan: LECTURA MORAL DE LA FILMOGRAFIA DE HITCHCOCK
Meritxell Bosch: ALBERT CAMUS. FILOSOFIA I NOVEL·LA
Mireia Gallego: JOSÉ ANTONIO CODERCH DE SENTMENAT OBRA A BARCELONA.
Montse Valls: L’ÈTICA DE LES ONG
Núria Barrios: L’ESQUEMATISME KANTIÀ: LA COPERTINENÇA DEL TEMPS I EL DIR MODERNS
Nicolau Milà: LA GUERRA FREDA DES DEL CINEMA NORDAMERICÀ I SOVIÈTIC
Pau Díez: DISSENY D’UNA BASE ORIENTABLE PER A UN CAPTADOR SOLAR
Escola Mestral
Pau Escudero: INFLUÈNCIA DE LES DROGUES EN LA MÚSICA
Pep Atencia: LES COLUMNES DE WINOGRADSKY DEL BASSAL DEL PATI DE LES TORTUGUES.
Pol Cantarero: ESTRUCTURES LLEUGERES DE BARRES
Pol Pons: EL TDAH
Quim Gómez: DISSENY DE L’APLICACIÓ “GUIA DE SANT FELIU”
Roger Villalba: COM CONSTRUIR PONTS INVISIBLES PROJECTE DE DINAMITZACIÓ A LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA MESTRAL
Roger Hernández: LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL
Víctor Garrido: MUSIC PRODUCTION
Víctor Hernández:SHAKESPEARE I KUROSAWA: UN DIÀLEG
24
El Safareig
ENTREVISTA A MARIA CANDEL
Què remarcaries de les accions del teu pare?
M: En l’aspecte personal, era un pare meravellós.
Jugava molt amb mi, una persona en qui es podia
parlar i confiar.
Com a escriptor... escrivia molt bé, et feia riure i plorar i escrivia sobre coses que l’envoltaven, és a dir,
la immigració, sobretot, i els barris pobres.
En l’aspecte social, ajudava a les persones immigrants.
Hi ha alguna cosa que haguessis fet tu diferent respecte al teu pare?
M: No hagués fet res diferent; al contrari, m’agradaria assemblar-me més a ell. Era molt tolerant amb
tothom.
Com és que el teu pare es va implicar tant amb
els immigrants?
La seva infantesa va transcórrer en llocs pobres, i
els seus pares també ho eren, d’immigrants. Va
veure molta misèria i va escriure sobre el que veia:
la gent pobra, la majoria eren immigrants. Vivien en
condicions pèssimes i va pensar que era injust viure
d’aquella manera.
Et va agradar com van llegir els textos del teu
pare els de segon de Batxillerat?
Tot em va semblar impressionant. Crec que és el
millor homenatge que li han fet al meu pare fins ara.
Em van sorprendre, les imatges i els poemes que
van escollir... Van llegir molt bé. Va resultar original i
creatiu.
En l’actualitat estàs ajudant a algun centre d’immigrants?
No. Ara ho he deixat, perquè la mort del meu pare
em va afectar molt i vaig decidir apartar-me de tot el
que me’l recordava: barris, immigrants, amics... Ara
estic pensant que tornaré. He vist com viuen els
immigrants i és indignant.
Paco Candel Tortajada, quan tenia dos
anys va emigrar amb els seus pares a
Barcelona on fou barraquista. Després, va
viure a les Cases Barates. Sempre va viure
a les barriades de l’actual Zona Franca,
escenaris fàcilment identificables en molts
dels seus relats i novel·les. L’ajuntament
de Barcelona li atorgà la medalla d’Honor
de Barcelona “per la seva trajectòria de
ciutadà compromès, cívic, solidari, valent
davant el poder i a favor dels marginats”.
ENTREVISTA A L’EROLA BOADAS DE 1r DE
BATXILLERAT:
Coneixíeu els textos de Paco Candel ?
E: No, havíem sentit parlar d’ell perquè és el
pare de la Maria però no coneixíem els seus
textos.
Us va agradar la representació dels de 2n de
Batxillerat?
E: Sí, ens va agradar molt.
Què et va semblar la xerrada de Will
Bromberg i la de Xavier Aragall?
E: Em van agradar. Destaco la d’en Will perquè
ens mostrava la seva experiència com a estranger.
Us va semblar interessant la pel·lícula “Le
Havre”?
E: Sí, ens va semblar molt interessant.
Creieu que el tema d’immigració estava ben
representat en la pel·lícula?
E: Sí, sobretot en el nen petit. En ell es reflectia
l’agitada i dura vida que viuen els immigrants.
2n trimestre
Jornades culturals:
LES MIGRACIONS HUMANES
25
El safareig
Carn
La mar de disfresses!
Aquest any els alumnes de l’escola s’han inspirat, per fer les disfresses, amb el mar. Alguns
han escollit animals de les profunditats submarines i d’altres, han preferit persones que tenen
a veure amb el mar. A més, ens van fer una exhibició de balls.
Escola Mestral
ENTREVISTA A UNES ALUMNES DE 6è:
PAULA, MIREIA, ANNA, NÚRIA I CARLA.
26
De què us va disfressar?
P, A i C: De medusa
M i N: D’ estrella de mar
Us va costar memoritzar el pregó d’aquest any? Va ser fàcil inventar-lo?
No va ser difícil memoritzar-lo. Va ser difícil fer-lo. Ajuntar totes les parts i que quedés bé va ser complicat.
La disfressa estava feta a mà? Us va
costar fer-la?
Sí, estava feta a mà. Va costar molt decidir
com fer les meduses i també va ser molt
complicat fer-les.
Com us vau distribuir l’animal del qual
us havíeu de disfressar?
N i A: Vam apuntar els animals que volíem.
i cadascú feia el que volia i alguns s’havien
de canviar perquè n’hi havia molts d’una
mateixa disfressa.
Quin va ser el ball que més us va agradar?
P: El del tauró
M, A i N: Els de parvulari.
C: Els de mariners.
Quant de temps vau estar fent les disfresses? Les vàreu fer a casa o a l’escola?
M i N: Les estrelles de mar dues setmanes.
A i P: Vam tardar unes dues tardes per fer
les meduses.
estol
tes
El safareig
ENTREVISTA A P4: HEM ENTREVISTAT
EL MARTÍ SANTAJULIANA L MARTÍ
ROCA I LA SOFIA GÓMEZ
Us va agradar la vostra disfressa?
Sí, molt.
Quina comparsa us va agradar més?
MS i S: Totes.
MR: Les Meduses.
L’any que ve, de què us voleu disfressar?
MS i MR: No ho sé.
S: De cavall.
Com us va dir el Carnestoltes que us
disfresséssiu durant la setmana?
Dilluns: D’oficis.
Dimarts: De Cap d’Any.
Dimecres: Portant un tocat el cap.
Dijous: Desconjuntats.
Heu guanyat el “premi” de la Vella
Quaresma?
Tots: No.
2n trimestre
ENTREVISTA A EL PAU J, LA INÉS I
L'OIHANE DE 2n DE PRIMÀRIA.
Us va agradar la vostra disfressa?
Sí molt.
Quina va ser la disfressa que més us va
agradar dels altres cursos?
Pi O: La de primer d'ESO.
I: La de segon d'ESO.
Us ha agradat que tota l'escola es disfressi del mateix tema, el mar?
P: Sí ha sigut divertit.
I: Sí, molt.
O: Sí, m'ha agradat.
Et sembla divertit fer un ball disfressat?
P: No m'agrada gaire ballar.
I: Sí, és molt divertit.
O: Sí, m'agrada ballar.
De què us agradaria disfressar-vos l'any
que ve?
P: M'agradaria disfressar-me de zombie.
I: Seria divertit disfressar-me de Monster
High.
O: A mi també de Monster High.
27